IKER 26 Pirinioetako hizkuntzak: lehena eta oraina - Euskaltzaindia

ELS DIALECTES DELS PIRINEUS CENTRALS I LA QÜESTIÓ DE LES RELACIONS INTERLINGÜÍSTIQUES
Hom havia sostingut, en altres moments, les remarcables semblances entre
català i occità, i doncs havia estat suggerida una hipòtesi en el sentit que
serien quasi dominis dialectals d’una sola llengua. Aquesta idea no va tindre
veritable ressò més enllà del debat que apuntàvem més amunt, entre uns filòlegs
més ocupats a aprofitar les pobres possibilitats reals de dignificació de la
llengua, possibilitats que passaven per veure’n reconegut el caràcter autònom.
Tanmateix, en un sentit sincrònic no ha deixat de despertar interès la recerca
de coincidències entre català i occità, i de fet no queda ben resolta encara
la qüestió de la gènesi, més o menys compartida, d’una i altra llengua. Les
connexions entre ambdós dominis no deixen de ser defensables en un hipotètic
període constitutiu, on l’àmbit territorial de formació del català s’havia de
situar en l’àrea septentrional de l’actual domini. Hom para esment a les remarcables
semblances que avui trobem entre el català septentrional i les varietats
occitanes veïnes, tal com exposa sumàriament Sanchis Guarner (1980: 2 i
seg.) a partir de les evidències que assenyanla Guiter (1966). En essència, la
frontera més clara entre un i altre domini ve assenyalada per l’extensió de /y/
(corresponent a Ū llatina) per a l’occità, absent en català, i per l’extensió de /λ/
corresponent a L llatina inicial per al català, absent en occità. Altres trets són
menys determinants, i ho vull indicar a partir del llistat que Sanchis Guarner
mateix n’aporta, on s’esmenten fenòmens de fonètica històrica que caracteritzarien
l’occità i que serien absents en català:
824
1. No reducció de AI i AU llatins (occità mais, fait, lait, aur, gaug, pauc;
català més, fet, llet, or, goig, poc) i manteniment del diftong -ièr provinent
de -ARIU (occità prunièr, febrièr, figuièra, català pruner, febrer,
figuera);
2. Estadi diferent en la diftongació condicionada de Ě i Ŏ llatines (occità
liech, mieg, sièis, uelh, luenh, puèg, català llit, mig, sis, ull, lluny, puig);
3. Conservació de sibilant sonora resutat de -C(+E, I)- i -TĬ- llatins intervocàlics
(occità vesin, cosina, rason, tison, català veí, cuina, raó, tió);
4. Caiguda de -D (occità pè, véser, ríser, català peu, veure, riure);
5. Resultat -tz (amb realitzacions fricatives o africades) de les finals -C(+E,
I), -TĬ i la desinència verbal -TIS (occità patz, dètz, crotz, prètz, disetz,
avetz, català pau, deu, creu, preu, dieu, haveu);
6. Conservació de -n (occità cançon, vin, camin, català cançó, vi, camí);
7. Desgeminació de LL i NN sense palatalització (occità bela, caval, castel,
cana, cabana, an, català bella, cavall, castell, canya, cabanya, any);