granotes l'encanteri de les - CapGros.com

PER: ANTONIA DE LA FUENTE FOTOGRAFIA: SERGIO RUIZ
MR 18
granotes
L’encanteri de les
L’exposició de granotes vives que acull la Sala de Caixa Laie-
tana de Mataró fins al 5 juny ha despertat una gran expectació
i està en camí de convertir-se en una de les mostres més visi-
tades de totes les que s’han fet a la ciutat. En quinze dies han
passat per aquesta sala 10.000 persones.
“Aquests fascinants i atractius animals són estimats,
estudiats i respectats, per ser de sang freda, capaços de
realitzar el fenomen de la metamorfosi, respirar de l’aigua
i de l’aire. Són metges autosuficients, creen els seus
propis antibiòtics que els permeten viure dins d’aigües
estancades, i verins per defensar-se dels innombrables
depredadors que han vist en ells suculentes carns
plenes d’aminoàcids.
Mai no sabrem com agrair i molt menys com
disculpar-nos a la nostra Mare Natura per crear
aquests éssers que tant ens han ajudat
i tant ens volen ajudar, indicadors
actualment que el planeta se’n
va de les nostres mans; això
sí, davant dels nostres ulls
calculadors”.
Òscar Esteve
MR 19

granotes
l’encanteri de les
MR 20
Megophrys nagut. Granota cornuda de Malàisia.
Dyscophus ghineti.
Granota tomàquet.
Sud-est de Tailàndia, Malàisia, Singapur, Sumatra i Borneu.
Té el cos en forma de fulla seca, la qual cosa els permet passar
desapercebudes, i uns peculiars ulls banyuts.
Viu a
Madagascar. Té
la forma d’un
globus ataronjat
i fa pensar en
un tomàquet.
Els que pensen que les granotes són animals
verds i un tant fastigosos poden canviar radicalment
d’idea visitant l’exposició “Granotes: precioses
i mortals” que la Sala de Caixa Laietana de
Mataró acull fins al 5 de juny. La mostra, amb 200
exemplars vius de més de 40 espècies, ha generat
una gran expectació a la ciutat i en només quinze
dies ha rebut uns 10.000 visitants, de manera que
si continua a aquest ritme, pot convertir-se en una
de les exposicions més visitades de totes les que
s’han fet a la ciutat.
Aquesta curiosa iniciativa, que pretén donar a
conèixer els costums i la vida d’aquests amfibis,
està promoguda per Òscar Esteve, un jove de
Barcelona apassionat des de petit per aquests animals.
Les seves 200 granotes que formen aquesta
interessant mostra no es troben a les basses de
Catalunya, sinó que són espècies originàries de les
selves tropicals, de l’Àsia, Austràlia o l’Àfrica, que
han nascut i han estat criades en captivitat.
Alienes a l’expectació que desperten, dintre dels
seus pal·ludaris que recreen amb vegetació natural
el seu hàbitat, les granotes i gripaus de l’exposició
semblen sorgits d’un conte de fades per les seves
increïbles varietats de formes, mides i colors.
N’hi ha que tenen sorprenents tonalitats vermelles,
grogues, blaves, verdes, marrons, grises
i multicolors. N’hi ha de nocturnes i diürnes, de
grans i petites. Hi ha des de l’enorme Bufo paracnemis
(gripau roca), de més de 20 centímetres
i 800 grams de pes –utilitzat per les empreses
farmacèutiques per les drogues tranquil·litzants
que segreguen les glàndules del seu cap– fins a
la diminuta Phyllobates vittatus, que malgrat no arribar
a un centímetre de llarg genera una toxina
molt potent.
Dendrobates tinctorius. Guaiana francesa i nord
del Brasil. Els seus
colors li serveixen per
avisar del
perill que
representen als
seus depredadors,
ja que són verinoses,
i també per atreure el
sexe contrari.
MR 21

granotes
l’encanteri de les
MR 22
Però la més verinosa de totes és la Phyllobates
terribilis, també petita, ja que no arriba ni als tres
centímetres. Un mil·ligram del seu verí pot matar
10 o 15 persones. Les més letals i tòxiques són,
precisament, les més fascinants, pels seus vistosos i
cridaners colorits, que són els que alerten del perill
que representen als seus depredadors. És el cas
de la Dendrobates azureus, de cos blau metal·litzat,
la Dendrobates auratus, igual que l’anterior però en
versió verda, la Dendrobates tinctorius, de cos groc, i
la Dendrobates leucomelas, groga i negra, considerada
la joia de les selves tropicals a Veneçuela.
Malgrat l’extraordinària toxicitat d’algunes de
les espècies exposades, Òscar, el seu propietari,
assegura que no són animals perillosos. “Com
que viuen en aigües estancades han desenvolupat
antibiòtics de defensa, que en algunes espècies han
esdevingut verinosos, però això no les converteix
en animals perillosos, perquè no els utilitzen per
atacar, sinó per defensar-se dels depredadors”.
A l’exposició es poden veure granotes tan
estranyes com la Megophrys nagut (la granota cornuda
de Malàisia), d’ulls banyuts, i exemplars
increïblement simpàtics –que semblen un dibuix
animat– com la fascinant Asalychnis callidryas (la
granota d’ulls vermells que il·lustra la portada
d’aquesta revista). També hi ha espècies curioses,
quasi de llegenda pels fenòmens que se li
atribueixen. És el cas de la Phynohyas resinifictrix
(la granota de la llet), la preferida de l’Òscar
perquè és l’única espècie del regne animal en la
qual és el mascle i no la femella la que reconeix
les seves cries; el Bufo asper (el gripau de riu) que
alerta del perill de riuades, o la Xenopus lacuis (la
granota africana), una varietat albina amb la qual
es feia la popular prova de la granota per saber
si una dona estava embarassada. “Es posava la
granota en un pot amb aigua i es dipositava l’orina
de la possible gestant; si l’animal ponia ous al
cap d’una setmana volia dir que la dona estava
embarassada”, explica Òscar.
L’exposició inclou un programa destinat a les
escoles –que està tenint molt d’èxit–, amb visites
guiades, en les quals els alumnes poden conèixer
les particularitats d’aquests amfibis que el mateix
Òscar explica en un recorregut pels pal·ludaris.
Al final de la visita els alumnes contesten un
qüestionari sobre aquests animals i veuen un
audiovisual. El material pedagògic està dividit
en quatre nivells, en funció de les edats. Per als
més petits l’activitat inclou cançons i lectura de
contes sobre granotes.
Phynohyas resinifictrix.
Ceratophrys ornata. Gripau cornut.
Granota de la llet.
Origen: Bolívia, el Brasil, l’Equador, la
Guaiana Francesa i Surinam.
És l’única espècie del regne animal en la
qual el mascle és el que reconeix les seves
cries. Amb el seu cant atrau les femelles,
que marxen després de pondre els ous. El
mascle decideix els que vol fecundar i la
resta li serveixen d’aliment. La femella no
sap si els seus ous tindran vida o no.
Argentina, Bolívia, Paraguai, Brasil i Uruguai.
Aquest gripau no és tan tòxic com la Dendrobates, però té
la força suficient a les seves mandíbules per engolir petits
amfibis i mamífers. La seva forma de menjar va inspirar el
joc del menjacocos.
Xenopus lacuis.
Granota africana.
Viu als llacs i rius d’Àfrica.
És de color blanc a causa del
seu albinisme. S’utilitzaven
per saber si una dona estava
embarassada.
MR 23

granotes
l’encanteri de les
MR 24
Phillobates terribilis.
Viu a Colòmbia.
És la més verinosa
de l’exposició. Un
mil·ligram del seu
verí pot matar 10
o 15 persones.
Es creu que la
batrocotoxina que
segrega li va costar
la vida a Juan de
Costa, un dels
acompanyants de
Cristòfol Colom.
Bufo paracnemis.
Gripau Corocco,
gripau roca.
Viu al Brasil, el Paraguai,
Bolívia, l’Argentina i
l’Uruguai. Poden pesar més
de 800 grams. Quan se
senten amenaçats s’inflen
fins quasi el doble de la seva
mida. Són utilitzats per les
empreses farmacèutiques
pels tranquil·litzants que
generen.
Bufo asper.
Gripau de riu.
Indonèsia. Es troben als
marges dels rius. Quan
els habitants de la zona
veuen que no hi són,
corren alarmats perquè
són un indicador de perill
de riuades.
Dendrobates auratus.
Sud del Surinam. Són de
les anomenades granotes
fletxa, perquè el seu verí
letal impregnat a la punta
de les fletxes ha servit als
habitants de l’Amazònia
per caçar grans animals i
per defensar-se.
MR 25

granotes
l’encanteri de les
MR 26
Dendrobates leucomela.
Viu a les selves
veneçolanes. Les seves
coloraines alerten del
perill. Malgrat la seva
toxicitat es considera la
joia de la selva tropical a
Veneçuela.
L’home de les granotes
A Òscar Esteve l’apassionen les bestioles. L’afició li ve
de petit, quan son pare, espeleòleg, i sa mare el portaven a
recórrer muntanyes i es passava els estius buscant granotes
pels bassals de Cañar, a les terres del Maestrat a Terol.
“L’estiu acabava amb un zoològic a casa”, reconeix. I és
que Òscar ho recollia tot durant les seves caminades per
la muntanya. Des d’un ratpenat amb les potes trencades
–que li va costar moltes llàgrimes quan la seva família el
va deixar anar– a pardals que ell mateix alimentava amb
llet i engrunes de pa.
De gran, aquest barceloní de 33 anys ha compartit pis
amb serps i taràntules, però des de fa uns anys les seves
companyes més estimades són les granotes. “Me n’agrada
tot: els colors, la textura, els cants, la forma de vida... Tot és
bo, fins i tot la seva carn, que és plena d’aminoàcids, però
no vull animar la gent que se les mengi”.
La seva passió per les granotes l’ha portat a tenir una
col·lecció de més de 200 exemplars, tots ells nascuts i criats
en captivitat. Algunes les ha aconseguides anant a fires
internacionals a Holanda i Alemanya, on, segons Òscar, hi
ha una gran afició per aquests animals. Altres han nascut
d’aparellaments entre les seves mascotes. “La idea és fer-les
criar, però és complicat; s’han de tenir en compte les èpoques
de pluja, s’han de fer pujades i baixades de temperatura,
fins i tot hi ha espècies que caldria hivernar posant-les a la
nevera un parell de mesos”. Com que n’ha reunides tantes,
no pot tenir-les a casa, i per això les té en un local de Sant
Adrià condicionat perquè puguin viure ben confortablement.
“A la nit és tot un espectacle de crics, cracs, crocs, crucs,
crecs, perquè cadascuna té el seu propi cant”.
Esteve es dedica en cos i ànima a les seves granotes i al
projecte Mundo Rana que promou per difondre i donar a
conèixer els costums i la vida d’aquests amfibis. “Abans em
dedicava a criar presa viva per al zoo de Barcelona i d’aquí
va sortir la idea de fer exposicions de granotes”. Per portar
a terme la seva aventura ha creat l’empresa Fascionant
Group –“sóc jo i el meu germà, que té una acció”– i ha fet
alguna exposició a nivell particular, pagant ell mateix totes
les despeses de local i publicitat. “Tot això ho he pogut fer
gràcies a la col·laboració de 50 amics, als quals dec favors
que no podré pagar en tota una vida”, reconeix.
A Mataró ha trobat per primer cop en Caixa Laietana el suport
d’una entitat privada per fer la seva exposició i el programa
escolar que l’acompanya, punt de partida d’una mostra que
pretén aconseguir que sigui itinerant per tot Catalunya.
Li agradaria poder viatjar per veure al seu hàbitat espècies
que estan en perill d’extinció i poder-ne tenir almenys un
reportatge fotogràfic. “Les granotes són animals tranquils,
es passen la vida a les seves plantes, es camuflen per anar a
menjar, prenen el sol i passen desapercebudes”, explica, i alerta
del perill que les amenaça. “Són animals en declivi: hem de
cuidar el medi ambient perquè puguin sobreviure”.
GRANOTES.
Precioses i mortals
fins al 5 de juny
Sala d’Exposicions Caixa Laietana
Plaça Santa Anna, 1-4, 1r pis – Mataró
Horari: feiners de 17.30 a 20.30h
i els diumenges i festius d’11.30 a 13.30h i
de 18.30 a 20.30h
Informació i reserves per a grups 93 741 75 31
Iniciativa pionera
Caixa Laietana aposta per una iniciativa pionera a nivell europeu
a càrrec de l’empresa Fascionant Group sota el nom
de Mundorana, dedicada a la cria de granotes. D’aquesta
manera es presenten més de 200 granotes i gripaus vius de
40 espècies diferents. La mostra pretén acostar el misteriós
i desconegut món de les granotes, uns animals amb un increïble
repertori de colors, formes i costums que ens ofereix la
natura, amb els quals el públic queda fascinat. Totes les granotes
exhibides són nascudes i criades en captivitat dins la UE.
Visites guiades, amb reserva prèvia al 93 741 75 31
Caixa Laietana organitza programes de visites guiades per
a grups i escoles, dividides en quatre nivells, en funció de les
edats o interessos pedagògics. Seran recorreguts d’una hora
aproximadament en què es podrà conèixer a fons les particularitats
d’aquests amfibis recorrent i comentant cada un dels
pal·ludaris amb explicacions tècniques i anècdotes. La visita
es complementarà amb uns qüestionaris, la visualització d’un
audiovisual i, per als més petits, cançons i lectura de contes.
Tallers infantils
Aquesta exposició disposa d’un taller infantil d’accés lliure
dedicat a les granotes, on els nens i nenes podran pintar, dibuixar,
llegir llibres sobre natura i especialment de granotes.
Els més petits gaudiran d’un espai amb gespa artificial on, a
més de pintar i dibuixar, tots els dimecres de 6 a 7 de la tarda
podran seure i escoltar contes infantils en què els protagonistes
seran granotes, fer manualitats, titelles o cantar cançons,
a càrrec de l’equip de la Biblioteca Caixa Laietana.
MUNTATGE PAL·LUDARIS, TEXTOS DE L’EXPOSICIÓ I VISITES GUIADES:
ÒSCAR ESTEVE, FASCIONANT GROUP
MUNTATGE, EXPOSICIÓ, MATERIAL DIDÀCTIC I AUDIOVISUAL:
FUNDACIÓ CAIXA LAIETANA
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES:
BIBLIOTECA CAIXA LAIETANA
MR 27