Any X - Núm. 84 Edita: Patronat de Sant Galderic març 2011 Adreça ...

seva inicial utilitat. En aquest
indret proliferen les barraques,
grans, petites o de marge, la raó
la trobarem en la necessitat dels
pagesos de sopluig i de fer els
àpats al tros.
El menjar pels àpats es transportaven
en “els sarenatxos “ una
paraula que no he trobat al diccionari
i que a la nostra comarca
es referia a una bossa rígida de
cuir, ovalada amb l’interior reco-
Detall de l’original i complicada arcada
de la porta
bert generalment d’espart teixit
i amb diferents compartiments
per guardar el menjar, el beure,
el canut de la sal, l’oli, els llumins
i d’altres petits estris. Tenia una
tapa que tancava amb una o dos
sivelles. Tanmateix portava unes
corretges per poder lligar-la a la
barana del carro.
Dades gps: E 361747,5 N 4580711,2
Informa: Manel Tosas
CONSTRUCCIÓ D’UNA BARRACA DE
PEDRA SECA EN UNA ZONA VERDA
DEL NUCLI URBÀ DE CREIXELL
Barraca de pedra en sec de dimensions
modestes, construïda
entre l’1 i el 21 de juliol de 2010.
La planta és quadrada a l’exterior
i a l’interior. El seu disseny és
concebut a partir de barraques
situades al terme de Creixell. Les
particularitats d’aquests models,
respecte a les barraques predominants
al Camp de Tarragona i
al Penedès, es concentren en tres
detalls:
Racons interiors arrodonits des
de la base, de manera que la falsa
cúpula fa una transició progressiva,
sense petxines, a la forma rodona.
La falsa cúpula és finalitzada amb
un travat de pedres en roseta, en
lloc de la clàssica pedra cobertora.
El portal és en arc de mig punt,
ben format, de dovelles no gaire
grans. El portal és de llum generosa,
atesa la mida de la barraca,
i orientat a migdia. Al racó nordest,
hi ha un armari de petites
dimensions, gairebé arran de terra,
a penes per a un càntir petit.
La coberta es va acabar amb un
jaç de terra i s’hi van plantar lliris
blaus (Iris germànica).
La pedra procedeix en gran part
de tapassot, però també d’estrats
calcaris carstificats. Es va utilitzar
la que constituïa la meitat inferior
d’una barraca enfonsada
(vegeu l’apartat que s’hi dedica).
Una part de les pedres que formen
la cúpula prové de camps de
conreu locals. La resta prové de
moviments de terra urbanístics.
L’equip de margeners el van formar
una persona vinculada a la
pedra seca, però no a la professió
de la construcció, i tres oficials
d’obra veterans per als quals va
ser el primer contacte amb la pedra
seca.
Informa: Josep M. Canals Garriga
ARQUITECTURA SOSTENIBLE AHIR I
AVUI, MODA O NECESSITAT ?
Amb una portada molt surrealista,
els Amics de l’Arquitectura
Popular han tret a la llum el seu
volum núm. 9, corresponent al
9è Curset d’Estiu d’Arquitectura
Popular, celebrat l’estiu del 2008,
que es va repartir entre Cervera,
Torroja, Preixens, Baldomar, els
Plans de Sió i Tàrrega.
ARQUITECTURA SOSTENIBLE AHIR
I AVUI, MODA O NECESSITAT ? el
títol del llibre ja situa la temàtica
dels diferents capítols que configuren
aquest volum de 147 pàgines,
que recull els temes tractats
en el curset.
Una de les maneres de lluitar
contra el probable esgotament
de recursos pot ser la recuperació
d’aquells elements que durant
segles han estat al servei de
la nostra societat i que últimament
s’han vist abandonats. Ens
referim, entre altres, a les fonts
naturals, les cisternes, els cellers,
els horts, els corrals i els estables
d’animals domèstics, els espais
de la casa encarats al sol i diversos
estris casolans.