Any X - Núm. 84 Edita: Patronat de Sant Galderic març 2011 Adreça ...

GRUP DE RECERCA D’OLESA RURAL
El Grup de Recerca d’Olesa Rural
va organitzar el passat diumenge
dia 20 de febrer, dins de les caminades
que organitza els diumenges,
una visita al Pou dels
Carboners, un pou ben amagat
que feien servir els carboners del
Tallat del Montau per extreure aigua
per beure i cuinar.
També van visitar un parell de
barraques de pedra seca, una
d’elles molt característica per tenir
un tancat al davant per guardar
el ramat.
PATRIMONI RURAL I PEDRA SECA
20 itineraris a peu i en BTT
El divendres 11 de març, en els
locals de l’Unió Excursionista de
Catalunya (Gràcia) Carrer Encarnació
131-133 baixos, s’hi farà
la presentació del llibre-guia “PA-
TRIMONI RURAL I PEDRA SECA,
20 itineraris a peu i en BTT” editat
per Cossetània Edicions, dintre
de la seva col·lecció Azzimut.
Presentació a càrrec d’August
Bernat
L’autor del llibre no és altre que el
nostre amic i col·laborador de la
revista Pedra Seca, en Joan M. Vives
i Teixidó, autor d’altres guies
pedra seca
FULL INFORMATIU DE LA REVISTA PEDRA SECA
Any X - Núm. 84 Edita: Patronat de Sant Galderic març 2011
Adreça electrònica: pedraseca@gmail.com T. 933 521 275 - 932 378 537
Direcció: Agustí Esteve i Orozco de Nájar - Cap de continguts: August Bernat i Constantí
Dipòsit Legal: B-14.549-2002 ISSN 1698-6598
de muntanya i nombrosos articles
sobre la pedra seca.
Una guia molt interessant doncs
visitant diferents paisatges d’arreu
de Catalunya, ens mostra el seu
patrimoni rural i molt especialment
el de pedra en sec.
LA FEIXA, PEDRA SECA I
ARQUITECTURA POPULAR
Deu ser la falta de pedra a la plana
de Vic que ha fet decidir aquest
parell de vailets a fer de margers.
I és que la pedra crida, diuen en
Roger i en Josep, que han recuperat
l’ofici antic de construir amb
pedra seca.
Tots dos són uns apassionats
de l’arquitectura popular i defineixen
aquesta feina com una
bona ocupació, ideal per a gent
que li agradi l’ordre i solucionar
trencaclosques tot escoltant el
refilar d’un rossinyol. Amb pa-
ciència, constància i organització,
cada pedra va trobant el seu lloc.
Les ganes d’aprendre a col·locar
pedra els va portar a les comarques
del Priorat, la Terra Alta, El
Maestrat i les Illes Balears, on
encara hi queden bons mestres
margers que s’hi guanyen la vida.
Aquest és el propòsit de La Feixa,
una petita empresa artesanal que
està en constant formació i que
no vol deixar perdre el saber fer
dels avis. La Feixa també treballa
la tàpia, l’adob, encanyissats i altres
elements tradicionals, a tall
d’exemple: sitges per guardar el
gra, arnes per a les abelles i cabanes...
Trobem construccions de pedra
seca per aguantar marges,
per delimitar propietats, per fer
aixoplucs, per fer camins de pas,
pous de glaç... Alhora, aquests
elements atorguen al paisatge
un vincle harmoniós entre el territori
i les activitats humanes. Ja
fa una pila d’anys que aquestes
obres han quedat oblidades, però
qui sap si en un futur proper tornarem
a fer-ne un bon ús? és per
això que mereix un esforç entre
tots conservar-ho per poder-ne
gaudir ara i els que venen darrera
nostre.
Al blog de La Feixa trobareu més
informació: http://lafeixa.blogspot.com/
Informa: Núria Vila i Cabanas
BARRACA DE LA PLANA DE
CAL CORRALNOU
Tot i haver-hi passat pel seu costat
mil vegades, mai havia pogut
contemplar-la en la seva totalitat.
Mercès a la tasca de la gent del
Drac Verd, una altra vegada “els
pedrasequeros” de Sitges, ho he
pogut fer.
Desbrossada i neta de vegetació
podem contemplar-la, té un perfil
circular amb una porta d’arcada
ben curiosa donat que el seu arc
de mitja punta està constituït per
un fals arc de rastell, dues lloses
inclinades contraposades i dos
nivells d’altres lloses que deixen
una obertura per formar una original
i complicada arcada.
En el seu interior auster sols la
menjadora dóna testimoni de la

seva inicial utilitat. En aquest
indret proliferen les barraques,
grans, petites o de marge, la raó
la trobarem en la necessitat dels
pagesos de sopluig i de fer els
àpats al tros.
El menjar pels àpats es transportaven
en “els sarenatxos “ una
paraula que no he trobat al diccionari
i que a la nostra comarca
es referia a una bossa rígida de
cuir, ovalada amb l’interior reco-
Detall de l’original i complicada arcada
de la porta
bert generalment d’espart teixit
i amb diferents compartiments
per guardar el menjar, el beure,
el canut de la sal, l’oli, els llumins
i d’altres petits estris. Tenia una
tapa que tancava amb una o dos
sivelles. Tanmateix portava unes
corretges per poder lligar-la a la
barana del carro.
Dades gps: E 361747,5 N 4580711,2
Informa: Manel Tosas
CONSTRUCCIÓ D’UNA BARRACA DE
PEDRA SECA EN UNA ZONA VERDA
DEL NUCLI URBÀ DE CREIXELL
Barraca de pedra en sec de dimensions
modestes, construïda
entre l’1 i el 21 de juliol de 2010.
La planta és quadrada a l’exterior
i a l’interior. El seu disseny és
concebut a partir de barraques
situades al terme de Creixell. Les
particularitats d’aquests models,
respecte a les barraques predominants
al Camp de Tarragona i
al Penedès, es concentren en tres
detalls:
Racons interiors arrodonits des
de la base, de manera que la falsa
cúpula fa una transició progressiva,
sense petxines, a la forma rodona.
La falsa cúpula és finalitzada amb
un travat de pedres en roseta, en
lloc de la clàssica pedra cobertora.
El portal és en arc de mig punt,
ben format, de dovelles no gaire
grans. El portal és de llum generosa,
atesa la mida de la barraca,
i orientat a migdia. Al racó nordest,
hi ha un armari de petites
dimensions, gairebé arran de terra,
a penes per a un càntir petit.
La coberta es va acabar amb un
jaç de terra i s’hi van plantar lliris
blaus (Iris germànica).
La pedra procedeix en gran part
de tapassot, però també d’estrats
calcaris carstificats. Es va utilitzar
la que constituïa la meitat inferior
d’una barraca enfonsada
(vegeu l’apartat que s’hi dedica).
Una part de les pedres que formen
la cúpula prové de camps de
conreu locals. La resta prové de
moviments de terra urbanístics.
L’equip de margeners el van formar
una persona vinculada a la
pedra seca, però no a la professió
de la construcció, i tres oficials
d’obra veterans per als quals va
ser el primer contacte amb la pedra
seca.
Informa: Josep M. Canals Garriga
ARQUITECTURA SOSTENIBLE AHIR I
AVUI, MODA O NECESSITAT ?
Amb una portada molt surrealista,
els Amics de l’Arquitectura
Popular han tret a la llum el seu
volum núm. 9, corresponent al
9è Curset d’Estiu d’Arquitectura
Popular, celebrat l’estiu del 2008,
que es va repartir entre Cervera,
Torroja, Preixens, Baldomar, els
Plans de Sió i Tàrrega.
ARQUITECTURA SOSTENIBLE AHIR
I AVUI, MODA O NECESSITAT ? el
títol del llibre ja situa la temàtica
dels diferents capítols que configuren
aquest volum de 147 pàgines,
que recull els temes tractats
en el curset.
Una de les maneres de lluitar
contra el probable esgotament
de recursos pot ser la recuperació
d’aquells elements que durant
segles han estat al servei de
la nostra societat i que últimament
s’han vist abandonats. Ens
referim, entre altres, a les fonts
naturals, les cisternes, els cellers,
els horts, els corrals i els estables
d’animals domèstics, els espais
de la casa encarats al sol i diversos
estris casolans.

Es tracta d’un
breu itinerari
a peu per tal
de gaudir, tant
del paisatge
que ens envolta en aquest racó
de la Costa Brava, com de tot un
reguitzell de murs de llicorella o
pissarra que és la pedra típica del
país.
Des de la localitat de Port de la
Selva cal seguir la carretera que
vora el mar du, per una urbanització
costanera, cap el proper
aparcament que hi ha sobre la
cala Tamariua.
Travessem la cala caminant i seguim
el corriol que, amb lleus
desnivells, va resseguint la costa
passant a frec del promontori del
Cap Mitjà, travessem el rec de
la Mascorda i arribem a la platja
de la Cativa, sobre aquest racó
llegim en el llibre (Plujà i Canals,
Arnald “El cap de Creus. 60 Itineraris
de Portbou a Roses” 2000)
“La cala de la Cativa integra una
minúscula platgeta i un refugi
aparionat sobre una barbacana.
A repeus de l’entrada, s’hi tro-
RUTES DE LA PEDRA SECA / 21
DE CALA TAMARIUA A CALA FORNELLS
PORT DE LA SELVA (ALT EMPORDÀ)
ba un eixugador, que servia per
desmallar el peix capturat en la
pesca de l’encesa. Sobre la platja
es veu una paret seca, la primera
feixa de la vinya d’en Peris”
L’itinerari, encantador a desdir,
passa pel costat de la punta de
la Cativa, podem contemplar la
illeta la Meda i desprès de les Cavasses
arribem a cala Fornells. En
total haurem emprat cosa d’una
horeta i haurem recorregut uns
tres quilòmetres.
Si pel costat de mar tenim esplèndides
panoràmiques pel costat
de muntanya ens han acompanyat
durant gairebé tot el trajecte
magnífics murs de pedra seca que
delimitaven estretes i inclinades
feixes abans plantades de vinya,
a l’alçada de la cala Cativera, podem
veure mimetitzada entre el
rocam una barraca de planta rodona.
Aquestes feixes, curtes, amb forta
pendent i situades vora el mar
em recorden les que hom pot
contemplar quan, més enllà de
Portbou, s’endinsa cap a la Costa
Vermella. En aquells paratges
també hi ha vinyars aferrats en terrenys
pedregosos que ofereixen
en l’actualitat, sota la denominació
Manyuls-Cotlliure, vins molt
prestigiosos, la diferència és que
en aquesta vessant francesa les
vies de comunicació, carreteres o
camins locals, estan a peu de vinya
i en el tram de costa que estem
recorrent s’havia de fer el trasllat
a lloms d’animals de bast.
Només ens cal una ullada als
contreus que tenim al davant per
adonar-nos de com deuria de ser
de dura la vida del pagès d’aquells
entorns, petites feixes de terra, a
vegades no superen els cinc metres,
terreny molt inclinat i sobretot
pedregós, fet que ha proporcionat
l’abundància de murs, i
l’accés que es redueix al senderó
que hem emprat per arribar-hi.
Es tracta d’una bonica passejada
arran de mar i vora gran quantitat
de murs de pedra seca.
genaraymami@telefonica.net

a Vilajuïga
a Roses
a Cadaquès
a Llançà
El Port de
la Selva
Murs de
pedra seca
Cala Tamariua
Cap Mitjà
Rec de Mascorda
Platja de la Cativa
La Meda
Cala Fornells
ANNEXE AL FULL INFORMATIU Nº 84 DE LA REVISTA PEDRA SECA Dipòsit Legal: B-14.549-2002 ISSN 1698-6598
P