Estela - Ajuntament de Canovelles

Petita Història
de la vida assodativa de Canovelles
Text: Josep Verde Aldea
IHustració: Pilarín Bayés
Ajuntament de Canovelles
Aquest petit llibret que teniu a les mans és una iniciativa conjunta de l'Ajuntament i les
entitats del poble que té com a objectiu donar a conèixer als veïns i veïnes de
Canovelles, especialment a la població infantil, la recent història del moviment
associatiu sociocultural del municipi. Es tracta de facilitar a les generacions futures un
document gràfic i literari que recull part de la història de Canovelles.
Trobareu informació tant d'entitats molt consolidades i amb molts anys d'història com
d'altres més joves. Totes són importants perquè formen part de la nostra identitat i
fomenten la participació i la implicació dels ciutadans en l'elaboració de polítiques
socials i culturals que els afecten. El consens i la complicitat dels ciutadans és una eina
que permet avançar en el dia a dia per a aconseguir una millora en la nostra qualitat de
vida. Entre tots construïm Canovelles.
Per acabar voldria agrair a tothom que ha participat en aquest treball el seu esforç. A
l'amic Josep Verde Aldea com a redactor, a la il'lustradora, l'entranyable Pilarín Bayés
i, sobretot, a les entitats i associacions, veritables protagonistes d'aquest projecte.
Us animo a llegir aquest petit llibre i espero que amb ell coneixereu una mica més el
nostre moviment associatiu.
Primera edició: juliol de 200 I
Text: Josep Verde Aldea
1I·lustració: Pilarín Bayés
Drets d'aquesta edició: Editorial Mediterrània, S.L.
Guillem Tell, 15, entl. Ia
08006 Barcelona
Tel. 93 218 34 58 - Fax 93 237 22 10
edit.med@retemail.es
ISB : 84-8334-281-2
DL: B-36.225-2001
Fotocomposició: Filmaprint
Impressió: Més Gran
Imprés a Catalunya - Prin/ed in Ca/afonia
Francesc Martos i Aguilera
Alcalde de Canovelles
, ,
,@,
.. .
Editorial Mediterrània

L'Església romamca de Sant Feliu, que està
documentada, per primera vegada, l'any 1072, ja
com a parròquia, és el monument històric més
emblemàtic de Canovelles. Al segle XIX, l'abril del
1872, hi fou dipositada la imatge de la Verge de
Bellulla, d'on desaparegué el 1936, als inicis de la
Guerra Civil espanyola. Ara hi ha una reproducció de
la imatge original.
Entorn d'aquesta església, una de tantes petites
però magnífiques construccions romàniques que
s'escampen per aquestes terres vallesanes, es va
aplegar el primer nucli de població que s'hi ha
mantingut al llarg del temps. Unes quantes famílies
dedicades a l'agricultura i la ramaderia. La vida dels
canovellins i les canovellines, quan no és pertorbada
per conflictes que vénen de fora, com són les
nombroses guerres que s'esdevenen en territori
català, o per epidèmies variades, transcorre segons la
rutina que les tasques agrícoles i ramaderes imposen.
Fins i tot la població es manté, durant segles, en
xifres que varien relativament poc. Si al
començament del segle XVIII, l'any 1716, hi ha 136
habitants, a mitjans del XIX, el 1860, en trobem 301.
Canovelles segueix el ritme de molts pobles i viles
catalanes de la zona. La primera meitat del segle XX
ens mostra un creixement raonable de població i,
així, l'any 1930 presenta un cens de 505 habitants
que, en els vint anys següents, havien pujat només
fins a 631.
Tot canvia, però, radicalment, a partir dels anys
cinquanta i seixanta, ja que la població es dispara:
3.061 habitants l'any 1960, fins arribar a més de
12.000 l'any 1981. Ara són 13.200 habitants, i
després d'uns anys d'estancament, ara torna a
créixer.

Associar-se per fer el poble
r.; afluència massiva de nova població en un lloc
petit obliga tothom, els pocs que ja hi són i els molts
que hi arriben, a superar les primeres necessitats:
habitatges, urbanització, serveis, escoles... que es
disparen en proporció a l'increment de la població.
Sobretot perquè sense normes i previsions
urbanístiques que orientin el sentit del creixement,
els habitatges s'edifiquen només segons els
interessos dels constructors immobiliaris que
malauradament no coincideixen amb allò que seria
millor, tant per als compradors per necessitat com
per a l'interès públic i el desenvolupament harmònic
de la ciutat. Així, al voltant del nucli central del
poble, apareixen barris nous amb força intensitat de
població però mancats sovint d'alguns equipaments
bàsics. Són veïnats: hi ha els de Bellulla, la Serra,
Sanahuja, Can Diviu, Can Duran i Tibe!...
La consciència ciutadana, a Canovelles com a
tants i tants indrets, es desvetlla i pren consciència
que les preocupacions que tenen poden trobar
solucions si s'apleguen, si s'associen. El moviment
associacionista neix sempre des de baix i sorgeix
quan un barri, un sector de persones amb unes
preocupacions i interessos comuns, decideix que
entre tots poden fer-ho potser no tot, però sí moltes
coses en favor d'una millor qualitat de vida per a ells
i per als que els seguiran.

Les mares, els pares i les escoles
Les associacions que apleguen més socis, pagant
a vegades una quota, però en la majoria de casos
sense cotitzar, són les que apleguen els pares i mares
d'un centre escolar o bé les de veïns d'un barri, d'un
carrer o d'una plaça.
A Canovelles, el gran increment de població va
canviar radicalment el sistema escolar secularment
basat en una senyoreta per a les nenes i un mestre per
als nens. Es crearen diversos centres escolars, en
particular els d'ensenyament primari i infantil
(CEIP) i també un Institut d'Ensenyament Secundari
(lES), cosa que va fer que els estudiants d'aquests
graus de Canovelles no haguessin ja de desplaçar-se
necessàriament a Granollers.
Els pares i les mares, conscients que
l'ensenyament és clau per a la formació i el
desenvolupament professional futur dels seus fills,
no el deixaren en mans només dels professionals o de
les autoritats. Es formaren Associacions de Mares i
Pares d'Alumnes (AMPA) que són les successores
de les Associacions de Pares d'Alumnes (APA),
després que, amb molt bon criteri, es decidís que
calia afegir-hi les Mares que, de fet, solen ser
generalment les més actives en la preocupació per
l'ensenyament dels seus fills i filles. Així, trobem,
creades ja fa uns anys, a mesura que naixien les
escoles, aquest tipus d'Associacions als Centres
d'Ensenyament Infantil i Primari «Joan Miró» del
carrer Molí, «Jacint Verdaguer» del Pla de Can
Castells, que va néixer fa uns vint-i-sis anys, vinculat
al moviment de l'Escola Nova de Rosa Sensat, i «El
Congost» del carrer Indústria. Naturalment, també
hi ha una AMPA corresponent a l'lES «Bellulla»
situat a la Plaça de l'Ajuntament i que té, ara, uns
deus anys d'existència.

El barri, el carrer i la plaça
Viure en un carrer o una plaça, o en un barri
determinats ajuda, també, quan el nivell cívic és alt,
a associar-se per mantenir, desenvolupar i millorar
l'entorn urbanístic del qual hom gaudeix i, alhora,
crear lligams de veïnat mitjançant l'organització de
festes i actes diversos. Així ho han vist diversos
canovellins i canovellines que s'han aplegat en
associacions de veïns.
Aquestes entitats, nascudes sempre des de baix,
és a dir, per l'acció d'uns veïns que tenen clar que
necessiten aplegar-se perquè han de defensar i
millorar les condicions del barri per poder-hi viure
gaudint dels serveis i equipaments necessaris i d'un
entorn convenient i agradable, juguen un paper
important en el desenvolupament de tota la ciutat i
afavoreixen un diàleg profitós amb l'autoritat
municipal que, per aquesta via, pot conèixer la
voluntat dels seus ciutadans i la millor manera de
portar a terme les actuacions públiques més
beneficioses per a tots.
A Canovelles hi trobem uns bons exemples
d'aquest tipus d'associacions veïnals. Per exemple,
la del Barri Joan Miró, creada el 1980/81 a la qual
pertanyen tots els veïns dels 96 habitatges que
formen el barri, i que organitza no sols les festes
tradicionals (Festa Major del mes de juliol, festa de
la primavera de 1'1 de maig) i també col·labora amb
l'ajuntament. Té, a més, un Club de bicicleta de
muntanya, que organitza excursions i sortides, a més
de les tasques més directes d'una associació de
veïns, com és reivindicar millores per al barri, com
ha estat en particular la que va permetre
d'aconseguir la instal·lació d'un bon sistema
d'enllumenat; la del Barri del Congost, fundada el
1992 i que aplega unes 365 famílies, a més
d'organitzar la festa major del mes de juliol, i la festa
de primavera de l'1 de maig, participa amb d'altres
associacions a la sortida nocturna del «Clar de
Lluna» que, al mes de maig, i coincidint amb la lluna
plena, aplega més de 500 persones que inicien la
sortida a les deu del vespre.

Tenim també la de l'Avinguda de Canovelles,
fundada el 1995, que té més de cent socis
organitza les festes del barri el mes de juliol;
la de la Plaça Pau Casals, creada fa uns quatre anys;
i, finalment, la del Barri de Can Duran, creada l'any 1979, en un
barri construït als anys seixanta, i que és, per tant, la pionera de les
associacions de veïns a Canovelles. Totes elles solen organitzar
una gran festa anyal, que anomenen Festa Major de barri i que des
del mes de juny van encadenant-se fins a la gran Festa Major
de tot Canovelles, que se celebra la darrera setmana de juliol.
La Festa Major té uns protagonistes singulars: les colles dels
Cans i les Ovelles, una bona mostra de participació
ciutadana.
l una gran festa se celebrà
de qui la gesta protagonitzà.
l quan van preguntarper què
Cans digueren «bup» i Ovelles «bee».
Aquestes associacions de veïns no es limiten a vigilar
l'acció pública sobre el seu entorn més immediat, el barri, i
a col·laborar amb el municipi perquè s'hi facin i es
mantinguin els equipaments convenients sinó que, a més, són
tan actives que els seus actes resulten molt diversos i, al cap
de l'any, cobreixen des de l'organització de cursos de cuina,
balls típics o el manteniment d'una coral, fins a excursions i
sortides culturals i d'esbarjo a llocs atraients.
Són associacions que estimen el lloc concret on viuen i el
volen conservar i millorar. Com diu el president d'una de les
Associacions de Veïns, «teníem una Plaça tan maca, que
calia aprofitar-la, conservar-la i gaudir-ne». Amb les seves
activitats ajuden a la cohesió entre tota la gent del barri. La
xarxa d'associacions de veïns és un puntal decisiu per a lligar
l'entramat ciutadà ja que ajuden a sentir, com a pròpies, les
accions que tenen impacte sobre el territori municipal.

La Víbria Ciril·la enlluerna el Drac
«Hi havia una vegada un poble anomenat
Canovelles on hi havia un enorme drac que tenia
atemorit el poble. Un bon dia, el poble es va reunir i
va pensar en fer un parany al temible drac. Dit i fet,
tots els membres del poble van construir una Víbria
que amb els seus encants enlluernés i distragués el
ferotge drac. Un cop va estar acabada la bèstia la van
portar a la plaça i allà, en pocs instants, va aparèixer
el malvat drac, moment que van aprofitar els
canovellins per matar-lo sense pietat.»
Aquesta no és una llegenda l'origen de la qual es
perd en la nit del temps. Té data concreta de
naixement: el 23 de juliol de 1994, quan els joves de
la Colla de Diables de Canovelles van «batejar» la
Víbria Ciril'la, una bèstia feta de tela de malla verda,
fibra de vidre i una estructura de metall recolzada en
un quadre de dues rodes i que balla i escup foc. Va
acompanyada del Brau, més lleuger que la víbria i
que surt més sovint pels correfocs de festa major
juntament amb els diables. Un cap-gros, d'aspecte
punk completa els animals de la Colla. Ell i el brau
daten de 1997.
Aquesta Colla, d'uns quaranta membres, juga
amb foc, i per a les seves exhibicions pels carrers del
poble compta, també, amb el Llucifer, la diablessa,
els diables de foc, els dragoners, els encenedors i els
esquers als quals acompanyen els timbalers, els
grallers i el boter.
La Colla vol ser, sobretot, un espai social on els
seus membres es desenvolupin i es relacionin. Per
això, entenen que en aquesta associació hi tenen
cabuda tots aquells que entenen el seu temps d'oci
com un acte social perfecte per mantenir relacions
amb la resta de ciutadans de la vila.
Els qui també treuen sovint al carrer els seus grans
personatges, més clàssics, però que sempre apleguen
entusiastes espectadors al seu entorn, són els de la
Colla de Geganters de la Comissió de Sant Antoni
que tenen un gegant, una geganta i la petita
Vicenteta. La família està a punt d'augmentar quan
es completi la troupe amb uns cap-grossos nous de
trinca. Aquesta Colla de Geganters no es limita a
sortir pels carrers i places de Canovelles sinó que van
sovint a molts altres llocs de la comarca.

L'agricultura i la ramaderia, una tradició
recordada i celebrada
La indústria, a Canovelles, amb prou feines arriba
a complir el seu cinquantenari. Des dels orígens fins
a la segona meitat del segle passat, l'agricultura i la
ramaderia, juntament amb l'aviram, eren la font de
treball i de riquesa (naturalment relativa) dels
canovellins. Però fora de les celebracions litúrgiques,
lligades a aquelles ocupacions, no hi havia hagut
temps, ni segurament energies suficients, per a
organitzar i mobilitzar la gent. Ho va fer, l'any 1962,
la Comissió Sant Antoni Abat, la més veterana de la
vila que, actualment, aplega unes dues-centes
cinquanta famílies i que és particularment activa i
polifacètica. Té la seva seu al Casal de Campanar,
lloc restaurat i cedit per l'Ajuntament, amb un saló
d'actes que pot ser utilitzat per tothom.

Recordant la terra d'origen
Canovelles va ser punt d'arribada, en començar la
segona meitat del passat segle XX, d'un considerable
nombre de persones que provenien, fonamentalment,
d'Andalusia i d'Extremadura. Ells, els seus fills i els
seus néts són plenament canovellins i, com es
comprova pel nombre d'entitats i associacions que
han creat, poden dir amb orgull que Canovelles és
l'indret on han arrelat i que, tal com és avui,
pràcticament l'han edificat.
És natural, però, que el record del lloc on molts
van néixer, l'interès dels qui tenen ganes de conèixer
les terres d'origen dels seus pares o avis, els porti a
associar-se per recordar costums i tradicions que no
volen perdre.
Conseqüència de l'origen dels qui vingueren en
més gran nombre fou la creació de El Hogar
Extremeño i la Casa de Andalucía.
El Hogar Extremeño fou fundat l'any 1983, té la
seva seu al carrer Molí i actualment compta amb uns
mil dos-cents socis que participen en una gran
varietat d'activitats. El teatre és una d'elles i una de
les seves últimes realitzacions d'èxit ha estat El
Alcalde de Zalamea, molt indicat, ja que l'acció de
Calderón es desenvolupa en un poble de Badajoz. El
record de la terra es conserva també en festes com la
matança del porc i revesteix una especial solemnitat
i emoció en la celebració del Dia d'Extremadura.

..;altra associació esmentada, la Casa de Andalucía es
va fundar, com l'extremenya, l'any 1983 i compta amb
més de dues-centes famílies associades. Ball i teatre
ocupen un lloc rellevant entre les activitats que realitzen
principalment els socis, però que també atreuen moltes
altres persones interessades en els balls andalusos. No hi
falta tampoc la celebració entusiasta i emocionada del Dia
d'Andalusia. l, com no podia ser d'altra manera, cada any
intenten superar-se en la realització de la Romeria del
Rocío. La Casa de Andalucía té quadres de ball, grups
rocieros, de teatre i equips de futbol sala. Organitza cada
any cursos de balls de saló, sevillanes, tallers de treballs
manuals i moltes altres activitats lúdiques.
Canovelles, però, està vivint, des del punt de vista de la
demografia, el mateix fenomen que viu Espanya i, fins i
tot de manera més aguda, Catalunya: la forta disminució
de la natalitat i, com a conseqüència, l'envelliment de la
població. El nivell de la població jove, la que arriba fins
als 14 anys, ha baixat. Segons les dades de què ara
disposem, si l'any 1981 aquesta franja d'edat de O a 14
anys representava el 31,1 % de la població de Canovelles,
l'any 1991 havia baixat al 22,7%, i cinc anys després, el
1996, ja només era del 17,1%. En canvi, la població de
més de 65 anys que el 1981 era només el 6,6% del total,
el 1986 s'havia gairebé doblat i arribava al 12%.
A aquest fenomen s'hi afegeix la tendència recent, i
també generalitzada arreu de Catalunya, de la vinguda de
persones de més enllà de les fronteres de la Unió Europea
i, en particular, de la ribera sud de la Mediterrània. D'altra
banda, la immigració interior del país és pràcticament
negligible.

A Canovelles ja s'hi ha incorporat gent, sobretot
jove, procedent d'aquesta nova onada immigratòria.
Si ho esmentem aquí és perquè ja s'han sumat a la
tradició associativa, tan rica a Canovelles.
Efectivament, com que una bona part d'aquests
nouvinguts provenen del Marroc, han constituït un
entitat, de nom Lixus que té com a finalitat acostar
les dues cultures, la marroquina i la catalana, i ajudar
a d'altres immigrants, sigui quina sigui la seva
nacionalitat. Per aquesta raó, funcionen també com a
oficina d'informació d'immigrants. Té uns dos-cents
membres i manté un equip de futbol, un grup de
música rai i andalusí, organitza cursos de cuina àrab
oberts a tothom i pensen organitzar cursos de llengua
àrab per a tothom que hi estigui interessat. És un
centre important, no sols a Canovelles, sinó que
abasta una àrea d'actuació irradiada pet tota la
comarca.

El rol i el futbolí
Per passar-s'ho bé, tot jugant a allò que més els
agrada, hi ha dos clubs que pretenen satisfer aquest
objectiu.
El Club de Rol «Wizards and Warriors» va
néixer a finals del 1990, es reuneixen en un local que
ha cedit l'Ajuntament i compta amb una trentena de
socis d'entre 15 i 30 anys. Com bé diu el nom, el rol
és el\centre principal de les seves activitats, i ho fan
amb tant d'interès que s'han convertit en un dels
Clubs de Rol amb més història del Vallès. Les seves
activitats són: potenciar els jocs de rol, simulació i
estratègia mitjançant l'organització de festes,
mostres, jornades i campionats, i trobades amb altres
clubs de rol. Porten a terme, cada any, unes Jornades
Intensives de Rol i Simulació, que duren des de la
tarda d'un divendres fins al diumenge.
N'hi ha, però, que prefereixen un joc més
tradicional i manual com és el futbolí. Per això uns
quants, l'any 1996, van constituir l'Associació de
Jugadors de Futbolí. Després d'un campionat de
futbolí durant la Festa Major, uns quants canovellins
van suggerir a l'Ajuntament que comprés un futbolí.
Així es va fer i l'utilitzen en un local municipal.
Organitzen diversos tipus de torneigs, sobretot per
Nadal i la Festa Major, i informen de les activitats i
campionats de futbolí que s'organitzen en d'altres
indrets. La joventut, entre els 15 i els 25 anys, són els
assistents més habituals en les activitats del Club.

Quan acaba de començar un nou miHenni
El breu repàs que hem fet a la vida associativa
canovellina ens ha permès de comprovar que els
darrers vint anys del segle tot just acabat són els que
contemplen el naixement de gairebé totes les
associacions. Si bé a Catalunya l'associacionisme és
un fenomen que ja es desenvolupa en el segle passat
i, per això, comptem amb un bon nombre d'entitats
centenàries, el cert és que també podem notar, i
aquest pot ser el cas de Canovelles, que l'adveniment
de la democràcia, i molt especialment de la
democràcia local, amb ajuntaments elegits pel poble,
ha afavorit un desvetllament fort de la consciència
cívica i, per tant, de la participació dels ciutadans i
ciutadanes en tasques associatives.
A Canovelles pot observar-se, també, aquesta
interacció entre un ajuntament elegit i la ciutadania.
Les diverses entitats i l'ajuntament treballen
conjuntament: les primeres col·laboren a la vida
festiva, escolar, veïnal, etc., mentre que l'ajuntament
actua sobre les infraestructures i, com hem vist en
alguns casos, aporta locals, compra estris necessaris
per als objectius d'un Club, etc.
El fet d'associar-se per viure i compartIr Junts,
una colla de ciutadans i ciutadanes, unes afeccions,
uns interessos comuns en el barri i l'escola, així com
promoure activitats lúdiques i culturals, representa,
com deia un pensador grec, passar d'un nivell humà
inferior a la plena categoria de ciutadà o de ciutadana
que, com el propi nom indica, vol significar sentir-se
plenament integrat i responsable en la ciutat.
Cal suposar, doncs, que aquest esperit cívic de
Canovelles no sols s'ha de mantenir en el segle XXI,
tot just nou de trinca, sinó que de ben segur que hi
haurà nous estímuls, nous reptes, noves incitacions
per a seguir actuant en comunitat.
En començar, ja remarcàvem que l'any 2008
Canovelles arribarà a la mítica edat dels mil anys. No
és difícil imaginar com els canovellins, antics i més
recents, que se senten orgullosos d'una vila que han
fet i segueixen fent, trobaran noves energies i idees
per celebrar conjuntament l'efemèride. Pot ser,
d'alguna manera, el renovellament de l'impuls
associatiu i comunitari posat a disposició d'una data
tan assenyalada.

Editorial Mediterrània

Editorial Mediterrània