La cerca de l'ocupació. Més enllà de la privada - Col·legi Oficial d ...

La revista
2n trimestre 2012 160
Col·legi ofiCial d’odontòlegs
coec.cat
i estomatòlegs de Catalunya
NOVA
Exercici Professional
La cerca de l’ocupació.
Més enllà de la privada
Odontologia legal
Simulacre d’una
gran catàstrofe: el
paper de l’odontòleg
Trucs, truquets i trucots
El tefló
Editorial
El final d’una etapa i l’inici d’una altra
Exercici professional
Els col·laboradors
i les clíniques dentals
Història de l’Odontologia
L’odontologia
al món clàssic

DIRECTORS
CARLOS LEÓN PÉREZ
VÍCTOR MEDRANO JOSEP
direcciorevista@coec.cat
COMITÈ EDITORIAL
JOSEP LLUÍS NAVARRO MAJÓ
JOSEP M. CLEMENTE SALA
Mª JOSÉ ADSERIAS GARRIGA
ANNA HOSPITAL RIBAS
DOLORS CEPERUELO
DIRECTOR EXECUTIU
EULÀLIA XIMENIS CAAMAÑO
EDITA
COL·LEGI D’ODONTÒLEGS
I ESTOMATÒLEGS DE CATALUNYA
Travessera de Gràcia, 93-95
08006 BARCELONA
TEL. 93 310 15 55 / coec@coec.net
SEUS COL·LEGIALS
C.O.E.C.
Travessera de Gràcia, 93-95
08006 BARCELONA
Tel. 93 310 15 55 - Fax 93 310 63 99
JUNTA PROVINCIAL DE GIRONA
Ronda Pare Claret, 43 1r. 2ª - 17002 Girona
Tel. 972 21 05 72 - Fax 972 48 64 98
info@coecgirona.com
JUNTA PROVINCIAL DE LLEIDA
Av. Blondel, 54 edif. Catalunya - 25001 Lleida
Tel. 973 27 58 25 - Fax 973 28 31 33
coeclleida@coec.net
JUNTA PROVINCIAL DE TARRAGONA
Pau Casals, 11 2-2 - 43003 Tarragona
Tel. i Fax 977 24 55 18
coectarragona@coec.net
DISSENY i MAQUETACIÓ
ESTUDI TONI INGLÈS
www.toni-ingles.com
PUBLICITAT
ELISABET SOLER GOMIS
esoler@coec.net
Tel. 93 310 15 55 / Ext. 460
IMPRESSIÓ
LITOSTAMP, S.A.: Perú, 144
08020 Barcelona / TEL. 93 307 89 89
DIPÒSIT LEGAL: M.37.546-1987
S.V.R.: 573
ISSN: 1138-0071
Els articles publicats expressen l’opinió
dels seus autors.
Tiratge: 5.000 exemplars
Imprès en paper ecològic
COL·LEGI OFICIAL
D’ODONTÒLEGS I ESTOMATÒLEGS DE CATALUNYA
La revista
Febrer 2012 160
160 2n trimestre 2012
coec.cat
4 Editorial
El fi nal d’una etapa i l’inci d’una altra
6 Junta de govern
Activitats d’abril, maig i juny
8 Vida col·legial
12 Formació
Entrevista al Dr. Francesc Matas, guanyador del Premi Simó Virgili 2012
18 Odontologia legal
Simulacre d´una gran catàstrofe: el paper de l´odontòleg
22 Trucs, truquets i trucots
Ai las!
NOVA
El tefl ó (tetrafl uoroetilè no expandit)
26 Exercici professional
Els col·laboradors i les clíniques dentals
La cerca d’ocupació. Més enllà de la privada
34 Consells de salut
Estira’t mentre treballes!
La felicitat en temps d’incertesa. Primera part
44 Història de l’Odontologia
L’odontologia al món clàssic
48 Noticiari
52 Premsa i odontologia
54 Serveis
62 Notícies d’empresa
66 Directori d’empreses
La nova revista 160 n 3

ATENCIÓ El fi nal d’una etapa
COL·LEGIAL
assessORIa JuRÍDICa
ANA FERNÁNDEZ HANRATH
afernandez@coec.net / Ext. 431
JESÚS ANDREU ESCARTÍN
jandreu@coec.net / Ext. 430
RUBEN AZNAR SINTES
raznar@coec.net / Ext. 432
JOSÉ FÉLIX ALONSO-CUEVILLAS I SAYROL
acuevillas@coec.net / Ext. 433
tResOReRIa
ANA MARTÍNEZ MOYA
amartinez@coec.net / Ext. 420
OLGA FERRER MONTILLA
oferrer@coec.net / Ext. 421
seCRetaRIa
CARMINA ABAD HEREDIA
cabad@coec.net / Ext. 414
CaP De seCRetaRIa
MARIA LLUÏSA MOYA
mlmoya@coec.net / Ext. 411
INFORMÀtICa
EVA AGUILÓ GARCÍA
eaguilo@coec.net / Ext. 412
CuRs aCaDÈMIC - FORMaCIÓ
CARMEN RIBAS BONET
cribas@coec.net / Ext. 402
PuBlICItat - COMeRCIal
ELISABET SOLER GOMIS
esoler@coec.net / Ext. 460
BIBlIOteCa
MYRIAM NADAL SOLER
mnadal@coec.net / Ext. 404
PuBlICaCIONs I PReMsa
EULÀLIA XIMENIS CAAMAÑO
eximenis@coec.net Ext. 410
ReCePCIÓ
FRANCESCA SUÁREZ CANO
recepcio@coec.net / Ext. 400
4 n La nova revista 160
Editorial
i l’inici d’una altra
Un any més finalitza el curs acadèmic. Una munió de nous
llicenciats surten al carrer amb il·lusions i esperances. Dues
facultats a Catalunya donen via lliure, aproximadament, a
dos-cents alumnes, més els que tornen a casa després d’estudiar
a fora, sense comptar tots aquells que han convalidat, d’altres que
han homologat, i també cal afegir la sortida dels especialistes que
acaben els postgraus i màsters. Tot això dóna lloc a una miscel·lània
d’odontòlegs capacitats excel·lentment.
Ara bé, quants d’aquests aconseguiran exercir? O més ben dit, quants
d’aquests aconseguiran exercir de forma digna?
Les condicions laborals cada cop són més precàries i si algú es nega a
desenvolupar la seva professió sota les directrius que imposa l’empresa,
molt probablement hi haurà un altre company que hi accedirà. El resultat:
frustració després de cinc anys durs d’esforç i sacri ci. Fruit de la
precarietat laboral, alguns decideixen emigrar a fora, a la recerca d’una
professió millor remunerada. Com va dir una vegada el delegat de la meva
promoció, en acabar els estudis, la carrera professional només té tres sortides:
per terra, mar i aire.
Permeteu-me que us expliqui la meva primera entrevista laboral quan
cercava feina. Em vaig presentar davant la trucada d’una coneguda marca
de clíniques dentals, on em va entrevistar una noia d’uns vint anys, que
es va presentar com a cap de Recursos Humans i de la qual, per tant, en
dependria la meva continuïtat a l’empresa. Primer de tot, em va explicar
amb gran èmfasi l’organigrama piramidal de l’empresa. Mentre ella
dibuixava sobre el paper, la tan valuosa piràmide, no em consolova el fet
que el doctor, com l’anomeva ella, estigués per sota de la senyora de la
neteja, ja que ella tenia uns horaris xos que havia de complir i en canvi
jo tindria un sou, a parer meu, ridícul i hauria de prestar un servei, de
forma ininterrompuda, amb mitja hora escassa per dinar. Quan va acabar
2n trimestre 2012

el detestable dibuix, el qual va quedar gravat a la meva retina, per em va
mirar als ulls i em va dir que ja es pensaria si el meu per l encaixava amb
el lloc de treball i que aleshores decidiria si m’havia de trucar. Automàticament,
la meva reacció no es va fer esperar i, encès per la situació, li vaig
contestar: “Bon dia” –ja que encara l’estava esperant- “Ja decidiré jo, si em
truquen, si el lloc de treball encaixa amb el per l de la clínica que cerco”.
Òbviament, no em van trucar mai…
Comprenc que molt probablement tots acabarem exercint com a assalariats,
la qual cosa no crec que agradi a ningú per la reducció de salari que
això implica. Però cal no oblidar que realitzem una professió sanitària,
que treballem per i per al pacient i que hem d’exercir donant el màxim de
qualitat en la mesura que ens sigui possible.
Aquestes línies van dirigides, en especial, a tots els nous companys que
d’aquí poc s’incorporaran a la professió. Si us plau, abans de decidir on
aneu a treballar: a la clínica pròpia, a compte d’altri, en un ambulatori, o
bé a l’estranger, recordeu que independentment del que cobreu, tractareu
persones que pateixen, els nostres pacients, els quals dipositen la seva
con ança cega en les nostres mans.
Dr. Carlos León Pérez
1r trimestre 2012
El Col·legi ara més a
prop dels col·legiats
n Intensifiquem la comunicació,
més ràpida i directa, via web,
correus electrònics i sms.
n Reduïm els enviaments per
correu ordinari en paper,
llevat dels estrictament obligatoris
per temes legals.
Si no reps informació del COEC,
contacta amb la secretaria del
Col·legi i actualitza les teves dades.
recepcio@coec.net
93 310 15 55
JUNTA
DE GOVERN
PResIDeNt
JOSEP LLUÍS NAVARRO MAJÓ
VICePResIDeNts
CARLOS SERRA DE FORTUNY
PERE SIQUÉS JOFRÉ
(PRESIDENT DE LA J. PROV.
DE GIRONA)
RAMON ROSELL JUVILLÀ
(PRESIDENT DE LA J. PROV.
DE LLEIDA)
JESÚS ALBIOL MOLNÉ
(PRESIDENT DE LA J. PROV.
DE TARRAGONA)
seCRetaRI
JOSEP M. CLEMENTE SALA
tResOReR
ALBERTO PÉREZ-PORRO LÓPEZ
COMPtaDOR
FRANCISCO IGLESIAS CAMIÑA
VOCals
PABLO ECHARRI LOBIONDO
FRANCESC MATAS ESTANY
SILVIA CARDONA ALTÉS
COMIssIÓ assessORa
VÍCTOR MEDRANO JOSEP
CARLOS LEÓN PÉREZ
GeReNt
FCO. JAVIER CABEZA LORIENTE
lletRat assessOR
JOSÉ FÉLIX ALONSO-CUEVILLAS I SAYROL
La nova revista 160 n 5

Junta de govern
Activitats d’abril, maig i juny
Josep M. Clemente Sala, secretari
ABRIL
02
n Reunió de Junta Permanent de la
Junta de Govern. Assumptes de tràmit.
16
n Reunió de Junta Permanent de la
Junta de Govern. Assumptes de tràmit.
20
n Representants de la Junta de Govern
del COEC s’entrevisten amb el director
general de Recursos Sanitaris, Dr.
Carles Constante, en el Departament
de Salut.
23
n Reunió de Junta Permanent de la
Junta de Govern. Assumptes de tràmit.
24
n Reunió de treball a Fira de Barcelona,
amb representants del COEC, per
preparar el proper Fòrum Dental del
Mediterrani que tindrà lloc l’any que ve,
de l’11 al 13 d’abril de 2013.
Nou escenari del proper FDM 2013.
6 n La nova revista 160
MAIG
07
n Reunió de Junta Permanent de la
Junta de Govern. Assumptes de tràmit.
14
n Reunió de Junta Permanent de la
Junta de Govern. Assumptes de tràmit.
21
n Es reuneix la Comissió Científica
del COEC, per preparar el proper curs
acadèmic col·legial 2012-2013.
29
n Ple de Junta de Govern, amb l’ordre
del dia següent: lectura i aprovació, si
s’escau, de l’acta 27/02/12; informe
President; informe Secretari; informe
Juntes Provincials; aprovació model
imprès reclamació pacients; examen
i aprovació, si s’escau, dels comptes
de l’any 2011 i del pressupost de l’any
2012 per la seva submissió posterior
a l’Assemblea General Ordinària
de col·legiats; convocatòria Assemblea
General Ordinària de col·legiats;
debat i aprovació nova quota d’alta de
col·legiació, i assumptes de tràmit.
JUNY
04
n Es reuneix la Comissió Deontològica
del COEC.
n Reunió de Junta Permanent de la
Junta de Govern. Assumptes de tràmit.
11
n Reunió de Junta Permanent de la
Junta de Govern. Assumptes de tràmit.
15
n Representants de la Junta de Govern
del COEC assisteixen, a Madrid, a la
reunió de les Comissions d’Ètica dels
Col·legis Oficials, amb l’ordre del dia
següent: lectura i aprovació, si escau,
de l’Acta de la reunió anterior; mediació
(presentació a càrrec del senyor
José Mª Mora, assessor jurídic del
Col·legi de Dentistes de Huelva; història
clínica (introducció i debat posterior);
casos clínics, i precs i preguntes.
16
n Representants de la Junta de Govern
del COEC assisteixen, a Madrid, a la
Jornada d’Odontologia Legal i Forense.
17
n Reunió de Junta Permanent de la
Junta de Govern. Assumptes de tràmit.
25
n Assemblea general ordinària de
col·legiats, amb l’ordre del dia segúent:
lectura i aprovació, si s’escau, de l’Acta
de l’Assemblea Ordinària de 20.06.2011
i extraordinària de 17.10.12; informe
President; informe Secretari; liquidació
i aprovació, si s’escau, dels comptes
de l’exercici de l’any 2011 i gestió de
la Junta de Govern; lectura i aprovació,
si s’escau, del pressupost per a l’any
2012, i torn obert de paraules.
2n trimestre 2012

1r trimestre 2012
Recinto Gran Via
11-13 Abril 2013
www.forum-dental.es
Bústia
Con la colaboración de:
la nova revista 159 n 7

Vida col·legial
IN MEMORIAM
Joan Bea Arrondo
(1924-2012)
La seva vinculació amb
l’odontologia li venia de lluny.
A començament del segle XX,
el seu pare, Joan Bea Soliva, neix a
Borriol. La seva família en veure’l rosset,
de pell blanca i ulls blaus, creu
que no aguantarà les dures feines del
camp de secà, i decideixen enviar-lo a
la capital, Castelló de la Plana, per fer
d’ajudant d’uns dentistes, els doctors
Montia i Colon. Allà, amb el morteret,
prepara l’anestèsia, etc. i aprèn
així l’ofici de la “dentisteria”. Més tard
s’instal·larà a Barcelona.
És aquí on en Joan Bea Arrondo,
encara nen, creixerà entre mufles,
godiva, cautxú i or ‘troquelat’. Quatre
anys de medicina i cap a Madrid, a
l’Escola d’Estomatologia. Farà amistat
amb en Jaume Girons i anys després es
casarà amb la seva germana, la Maria
Carme, que serà la inseparable esposa
i mare de sis fills.
Com era de precepte a l’època, en
acabar els estudis toca un llarg servei
militar. En aquest cas, a Melilla, on
viurà experiències inoblidables. Gràcies
a la seva professió i també a la
seva capacitat d’adaptació, a Melilla,
va rebre tractes que ell considerà privilegiats.
Com ens deia sempre, ja s’hi
hauria quedat…
Tornarà a Barcelona i exercirà
d’odontòleg en la mateixa casa on va
créixer. Anys de dedicació professional,
cursos d’actualització, els dissabtes al
matí ortodòncia, etc. Sempre practicant
una odontologia que ell va anomenar
de “sentit comú”, amb honestedat i
sense deixar mai la màxima hipocràtica
primum non nocere. Compartirà la professió
amb el seu germà, més tard amb
dos fills i una jove, i ja jubilat, amb un
nét odontòleg.
Però si deixem de banda l’activitat
professional, sobressurt la seva passió
per les arts i les humanitats. Apassionat
per la literatura, la poesia i la mitologia
clàssica, en fruirà tota la vida gràcies
a la seva prodigiosa memòria. Dotat
també d’una sensibilitat exquisida per
la música, melòman de Wagner, no
8 n La nova revista 160
perdrà mai la capacitat d’emocionar-se.
Però l’art amb què millor es va poder
expressar va ser la pintura, aquarel·lista
autodidacta, impressionista sui generis,
sempre a la recerca del contrallum
impossible. Més tard, al centre artístic
Sant Lluc, va cultivar la tècnica del
dibuix i el pastel. Habitual va ser la
seva participació en el concurs Mestre
Queixaler del COEC i habitual sortir-ne
premiat. Mentre va poder, participà en
les celebracions de Santa Apol·lònia, la
xocolatada i la missa a Sant Sever.
Sempre va mantenir una excel·lent
relació amb el personal del COEC i,
d’una manera especial, amb la seva
secretària, la Maria Lluïsa. L’última visita
que va fer al COEC va ser per fer la seva
contribució al Museu d’Odontologia
amb una laminadora d’or, que sempre
recalcava, procedia de Calcuta (Índia),
entrega que va fer molt il·lusionat, com
totes les coses que ell feia.
Se’n va anar com ell volia, sense
soroll, a casa seva i en família. Un
excel·lent professional, un gran artista i
per sobre de tot, una gran persona.
Descansi en pau n
Dra. Mª Jesús Bosch i Marcet
Dr. Jaume Bea Girons
2n trimestre 2012

ESPORTS
XXII Trofeu Santa Apol·lònia de Golf
El passat 11 de maig va tenir
lloc a les instal·lacions del Club
de Golf Montanyà, el Trofeu de
Santa Apol·lònia, que aquest any compleix
la vint-i-dosena edició.
La competició va comptar amb
un dia esplèndid per a la pràctica del
golf i els participants van aprofitar les
magnífiques instal·lacions del club i un
perfecte estat del camp per al gaudi
d’aquest esport fascinant, i oblidar així,
per unes hores, el dia a dia de la nostra
professió lligada a la cadira dental i als
avatars de la nostra activitat.
Aquest any, després de finalitzar
la prova, Mis Ibérica, patrocinadora
d’aquest acte, va obserquiar als participants
amb una dinar en el restaurant
del club, i a continuació es va celebrar
el repartiment de premis i un generós
sorteig d’obsequis per a tots els jugadors,
entre els quals va destacar, com
sempre, un viatge a Israel per visitar
la fàbrica de Mis, durant un periple de
tres dies.
Tot seguit, els Drs. Juan Rumeu i Antonio
de Udaeta, organitzadors del Trofeu,
van agrair en nom del Dr. Navarro,
president del COEC, al Sr. Enric Plana,
director de Mis Ibérica el patrocini de la
prova, al Sr. Ramon Nogué, les facilitats
prestades pel Club i la col·laboració,
entre d’altres, de Holy in One.
Abans de tancar l’acte, els organitzadors
van agrair la participació
col·legial felicitant als guanyadors i
recordant a la resta que per a la propera
edició la fe i la constància vencen
l’insuperable sobretot si es va al camp
de pràctiques n
Resultats
Handicap inferior
Guanyador: Anton Furriols
2n classificat: Juan Rumeu
3r classificat: Marcos Omedes
Handicap superior
1r classificat: Jaime Llena
2n classificat: Antonio Vallejo
3r classificat: Francis Gallea
Viatge a Israel: Jaime Llena
2n trimestre 2012
Premi
‘Somriure de l’any’
Adimir, entitat que treballa a
Montcada i Reixac, per a la
integració de persones amb
discapacitat, ha estat la guayadora de
la primera edició del premi Somriure
de l’any, atorgat pel Gabinet Odontològic
Doctora Minerva. El guardó, que
vol destacar la feina de les entitats que
intenten millorar la vida de les persones
amb dificultats, consisteix en una
dotació econòmica de 1.000 euros.
Publicat al portal de notícies multimèdia
laveu.cat n
La nova revista 160 n 9

Vida col·legial
ACTES CIENTÍFICS
Reunió Anual de
la Pierre Fauchard Academy
els dies 4 i 5 de maig de 2012 es va organitzar la Reunió anual de
la Pierre Fauchard academy: “associació científica que es defineix
com una Organització Dental Internacional Honorària que a través
d’objectius específics procura amb els seus membres, de reconegudes
capacitats, aconseguir els més alts ideals odontològics recolzats en la
pràctica ètica i moral, al servei de la seva professió i de la comunitat
mundial, en assolir la seva salut oral”.
El divendres es va fer la jornada
científica, en la qual es
van tractar diferents ponències:
“Avantatges i inconvenients de
l’especialització en odontologia” a
càrrec del Dr. Esteve Brau Aguadé
(catedràtic de la Universitat de Barcelona
i vocal del Comitè Executiu del
Consell General d’Odontòlegs i Estomatòlegs);
“Límits de l’ortodòncia en
pacients especials” a càrrec dels Drs.
Meritxell Sánchez Molins (professora
associada de la Universitat de Barcelona
i ortodontista a l’Hospital del Nen
Déu de Barcelona) i Alejandro Rivera
Baró (cap de Servei d’Ortodòncia i
Odontologia de l’Hospital Universitari
10 n la nova revista 160
de Sant Joan de Déu de Barcelona);
“Cooperació odontològica internacional”
a càrrec dels Drs. Vicente Lozano
de Luaces (professor titular de la Universitat
de Barcelona, coordinador del
projecte Índia de la Fundació Vicente
Ferrer i coordinador del projecte
Santo Domingo de Dentistes Sense
Fronteres), Miguel Pavão (fundador i
president de l’ONG Mundo a Sorrir -
Dentistas Solidarios Portugueses, amb
acció a Portugal i a Guiné Bissau) i Hani
Farr (responsable dels projectes: Casa
Austria México, Sierra Oxaca, Nuestros
Pequeños Hermanos, San Pedro Macoris,
República Dominicana, i Gawad
Kalina -Hope Village- en Bacolod, Fili-
pines). Una recepció a l’Ajuntament
tancà les activitats del dia.
El dissabte va estar dedicat a l’acte
acadèmic d’investidura de nous acadèmics
que es va fer a la Capella de
l’edifici històric de la Universitat de
Barcelona. Els nous acadèmics són:
Dr. Luis Jané Noblom (de la Universitat
Internacional de Catalunya), Dr.
Luís Suñol Periu (de la Universitat de
Barcelona), Dra. Raquel Osorio Ruiz i
2n trimestre 2012

2n trimestre 2012
Dr. Manuel Toledano Pérez (de la Universidad
de Granada). Es va fer també
un reconeixement públic als Drs. José
Font Buxó, pel premi “Elmer Best” que
li va ser concedit el 2011 a Paris, en el
75 aniversari de la fundació de la Pierre
Fauchard Academy, per la seva brillant
trajectòria professional i al Dr. Antonio
Jiménez Gómez una distinció especial
per la seva llarga i esplèndida tasca
com a secretari de la PFA-Sección
Española. Aquest acte va ser presidit
per la vicerectora acadèmica Dra. M.
Teresa Anguera que va estar acompanyada
pels Drs. Leopoldo Forner
Navarro i Pere Riutord Sbert (president
i secretari de la Pierre Fauchard Academy
-Sección Española-), el Dr. Carles
Hervàs Puyal (president de la Societat
Catalana d’Història de la Medicina) i el
Dr. Josep M. Ustrell Torrent (president
de la reunió). Pel que fa als parlaments
es va fer èmfasi en els valors de la
recerca, l’ètica professional i l’ajut als
projectes i als estudiants, que són els
objectius de l’Acadèmia. A la cloenda,
el Dr. Hervàs dissertà sobre “Odontologia
i anestèsia: una relació fecunda i
perdurable” que va ser molt valorada
pels assistents per la seva qualitat i
exhaustiva recerca. Al final, la coral
de la Universitat de Barcelona cantà
l’himne universitari “Gaudeamus Igitur”.
A la tarda, els acadèmics van poder
fer una visita guiada a la Barcelona de
Gaudí, en especial, a la basílica de la
Sagrada Família, colofó d’unes jornades
que uneixen la professió i que tindrà
la seva continuïtat a la ciutat de Terol,
el maig de 2013 i que presidirà el Dr.
Carlos Cañada Peña n
la nova revista 160 n 11

Formació
CURSOS
El proppassat 13 i 14 d’abril el Dr. Arano
va impartir el curs d’iniciació en cirurgia
i prostodòncia sobre implants
Dins el programa científic del
COEC, els dies 13 i 14 d’abril
el Dr. José Mª Arano Sesma
va impartir un curs, de 15 hores, amb
el títol “Iniciació en cirurgia i prostodòncia
sobre implants”. El programa
del curs va ser un repàs actualitzat
sobre tota la implantologia en general,
de la a a la z: planificació, cirurgia
d’implants, presa d’impressions, elecció
de pilars protètics, opcions retentives.
Les sobredentadures i les seves
possibilitats d’ancoratge, acabant amb
explicacions detallades sobre la importància
de les diferents connexions i
dissenys d’implants comercialitzats, i
la seva relació amb la preservació dels
teixits de segellat, i la importància de la
seva ubicació en profunditat pel que fa
a la cresta òssia.
NOVES TECNOLOGIES
Formació dental des de casa
L’inconvenient és que, sovint, per
aconseguir aquest objectiu, hem
de robar temps de treball a les
nostres consultes, desplaçar-nos, pagar
les quotes d’inscripció, sacrificar nits i
caps de setmana, etc, amb el cost en
temps i diners que això comporta.
Tanmateix, les noves tecnologies
permeten, avui dia, comunicar-nos de
manera molt eficient, i això es pot aplicar
a la nostra especialitat, fent-nos la
vida més fàcil.
Recentment, ha aparegut un nou
portal de formació dental gratuïta,
creat per dentistes, i dirigit a dentistes:
www.dentalmaster.info
En aquest portal es pot escollir entre
una gran quantitat de vídeos, cursos,
conferències i casos clínics que es
12 n la nova revista 160
L’empresa 3M ESPE, que va col·laborar
amb un estand, va explicar als més
de 50 inscrits les particularitats dels
seus sistemes d’impressió digital COS
(escàner d’impressió intraoral). El COS
en l’exercici de l’odontologia, cal mantenir-se al dia, i seguir els
programes de formació continuada de forma regular. Conèixer les
noves tècniques i materials disponibles resulta essencial per dur a
terme una pràctica òptima.
poden veure directament a la pantalla
de l’ordinador.
Els vídeos es poden pausar, avançar,
retrocedir o repetir tantes vegades es
vulgui, en qualsevol moment del dia
o de la nit, 365 dies a l’any. Es poden
deixar comentaris, interactuar en el
fòrum i pujar al portal els mateixos
vídeos, conferències o casos clínics.
de l’anglès, Chairside Oral Scanner,
és un sistema de presa d’impressions
que permet la captura precisa i exacta
de vídeo a alta velocitat per obtenir
impressions i poder fabricar restauracions,
tant convencionals de metallceràmica
com de ceràmica sense
metall en el laboratori.
Els alumnes van veure una demostració
en directe sobre fantomes que va
tenir molt bona acollida n
És una excel·lent forma de formació,
consulta i interactuació entre professionals
de parla hispana.
En pocs mesos, més de cent professionals
ja s’han registrat, la qual cosa
constitueix una autèntica comunitat de
comunicació científica.
Invitem a tots els col·legiats a que
s’animin a accedir i a col·laborar en
aquest nou projecte, i aportar així les
seves experiències i enriquir el nivell
professional de tots els usuaris n
Dr. Josep lluís Padrós
2n trimestre 2012

La celebració conjunta de la 46ena Reunió de SEPA i la
2a Reunió d’ Higiene Bucodental pretén reunir prop de 2.000 persones
SEPA Madrid 2012, tot a punt per
a la gran cita científica de l’any de
l’Odontologia espanyola
Malgrat que encara falten alguns mesos, pràcticament ja s’han
preparat els últims detalls per garantir l’èxit científic i de participació
en el Congrés sePa Madrid 2012, que es farà del 15 al 17 de novembre
de 2012, al Palau Municipal de Congressos de Madrid, i que pretén
reunir prop de 2.000 persones en la reunió odontològica més
important de l’any al nostre país.
Repercussions sistèmiques de
les malalties periodontals,
enginyeria tissular aplicada a la
regeneració i la cirurgia mucogingival,
i millores en el diagnòstic i la teràpia
periodontal bàsica són els pilars sobre
els quals es basa el programa científic
d’aquesta doble cita científica. “Són
temes d’absoluta actualitat, tractats
des de la perspectiva més avantguardista”,
avança la Dra. Bettina Alonso,
presidenta de la 46ena. Reunió Anual
SEPA Madrid 2012.
Explicant detalladament alguns dels
continguts més atractius del Congrés
de la SEPA, cal remarcar, en especial,
el simposi sobre el tractament
de les malalties periimplantàries, que
comptarà amb una inigualable llista de
ponents, essent especialment rellevant
la figura de l’eminent periodontòleg
2n trimestre 2012
suec Jan Lindhe, considerat per molts
com el “pare” de la periodòncia moderna
i que és professor emèrit de Periodòncia
i exdirector del Departament de
Periodòncia de la Universitat de Göteborg
(Suècia).
Juntament amb el Dr. Lindhe, en el
simposi de malalties periimplantàries,
es comptarà amb altres “pes pesants”
de la periodòncia mundial. La Dra. Ann
Roos-Jansaker, de la Universitat de Kristianstad
(Suècia) i el Dr. AJ. Van Winkelhoff,
de la Universitat de Groningen
(Holanda)
De la sessió sobre interacció entre
bacteris i hoste en el tractament periodontal,
cal esmentar els Drs. Lain
Chapple, Panos Papapanou, Ricardo
Teles i Evantia Lalla. Sobre pròtesi i
rehabilitació tractarà la intervenció del
Dr. Alberto Fonzar, i sobre regeneració
òssia parlaran els Drs. Isabella Rochietta
i Istvan Urban. També cal destacar la
presència de Massimo de Sanctis i de
Sofia Aroca, que aprofundiran en el
tractament de les recessions múltiples.
Altres actes d’interès són el curs sobre
implants immediats, que impartiran els
Drs. Mariano Sanz i Juan Blanco, així
com un simposi sobre cirurgia periodontal,
moderat pel Dr. Raul Caf.
Per la presidenta de la 46ena. Reunió
Anual SEPA Madrid 2012, “en aquesta
cita s’uniran ciència, innovació i futur”,
tot això en una reunió científica “de
primer nivell i amb un programa científic
extraordinari i un planter de ponents de
primera fila en l’àmbit mundial”.
També mereix un interès molt destacable
la 2a Reunió Anual d’Higiene
Bucodental, “una reunió científica
paral·lela dedicada en especial a la
figura estratègica de l’higienista dental”,
comenta el Dr. Lorenzo Arribas,
president d’aquest Congrés. En aquesta
trobada hi tenen cabuda temes
de gran interès, com el paper de
l’higienista en els tractaments de cirurgia,
les novetats en implantologia o
el tractament de les malalties periimplantàries,
l’actualització en el maneig
dels pacients especials o la relació de
la periodòncia amb altres especialitats.
A més s’inclouran cursos i tallers per
a auxiliars dentals i per a la resta del
personal de l’equip periodontal n
la nova revista 160 n 13

Formació
FORMACIÓ CONTINUADA
XXI Promoció dels cursos de formació continuada
Ha finalitzat la XXI promoció
dels cursos de formació continuada
(2012), de 50 hores
lectives, distribuïts en quatre mòduls
de caps de setmana, que organitza el
Centro de Estudios de Endodoncia i
que han estat impartits pels professors
Esteban Brau, Carlos Canalda i José
Pumarola.
Els alumnes han pogut actualitzarse
en tots els temes que comprèn
l’endodòncia i amb l’oportunitat de
practicar, mitjançant un motor per persona,
tots els sistemes d’instrumentació
i obturació disponibles en el nostre
mercat. A cada cursetista se li han
entregat un joc de llimes de cada sistema
d’instrumentació provats.
Les places ofertes s’ajusten adequadament
a la completa infraestructura
del laboratori del COEC , on han tingut
lloc aquests cursos. Els alumnes han
pogut treballar amb turbina refrigerada
per rectificar i completar les cavitats
d’accés radicular i aprofitar així al
màxim les pràctiques d’instrumentació
i obturació dels conductes radiculars n
CURSOS
Noves edicions de la formació de
coaching dental en el COEC
Gran èxit de participació, cursos complets i ampliació de noves edicions
Després de la bona acollida dels
cursos impartits en el COEC,
i amb el desig de satisfer les
peticions rebudes, Coaching Dental va
impartir un cop més els cursos “Com
aconseguir que t’escullin com al teu
odontòleg”, “Claus de l’èxit en la venda
odontològica” i “Optimització econòmica
de la clínica dental”.
La demanda per part dels odontòlegs
per formar el seu equip en temps
de crisi i crear un nou concepte de la
gestió a la clínica dental ha fet necessari
que Coaching Dental obrís noves edicions
de la seva oferta formativa.
Els assistents van cloure la jornada
amb la satisfacció de saber que des
14 n La nova revista 160
d’aquest moment poden aplicar les tècniques
impartides en els cursos.
Cada un dels conceptes que
s’expliquen en els cursos de gestió de
Coaching Dental, s’ha convertit en un
trencaclosques indispensable per optimitzar
el centre odontològic.
L’equip de Coaching Dental, que
compta amb experts pel que fa a les
àrees de la direcció de clíniques dentals,
màrqueting i gestió econòmica,
desenvolupa un entrenament personal
Alumnes de la XXI Promoció i
directors del curs.
(coaching) i una consultoria in situ,
transmet tècniques de gestió actuals,
habilitats per a l’excel·lència en el
maneig del pacient, amb l’objectiu que
augmentin els beneficis de les clíniques
dentals tan necessaris en el moment
actual, on solament l’eficiència és
garantia d’èxit de negoci.
Atès l’èxit i l’alta demanda, es van
realitzar dos cursos més en aquestes
dates, a les aules del COEC:.
• 8 de juny: “Com aconseguir que
t’escullin com al teu odontòleg” i “Optimització
econòmica de la clínica dental”.
• 15 de juny: “Claus d’èxit en la venda
odontològica”.
Més informació a www.coachingdental.org
i www.coec.cat n
2n trimestre 2012

1r trimestre 2012
POSTGRADO EN
ESTÉTICA DENTAL
HANDS-ON (intensivo)
BARCELONA INTENSIVE ESTHETIC WEEK 2012
Barcelona 5 y 6 de Noviembre de 2012
(hands - on) Barcelona 7 y 8 de Noviembre de 2012
Barcelona 9 y 10 de Noviembre de 2012
NEW YORK ESTHETIC EXPERIENCE 2013
6ª EDICIÓN
plazas limitadas
Descubre las técnicas más avanzadas de los mejores
gurús de la estética mundial en exclusiva
para nuestro curso en la New York University
TITULACIONES
POSTGRADO EN ESTÉTICA DENTAL
Otorgado por el Autrán Advanced Dental Institute
CERTIFICATE CURRENT CONCEPTS IN ESTHETIC DENTISTRY
Otorgado por la New York University
La nova revista 159 n 15

Formació
Premi
Simó Virgili
Entrevista al
Dr. Francesc Matas Estany
guanyador del Premi
Simó Virgili 2012.
El premi que atorga la Societat Catalana
d’Odontologia i Estomatologia (SCOE) al millor
treball sobre temàtica Odonto-Estomatològica
aparegut en qualsevol publicació del món durant
l’any 2011 realitzat per un membre numerari
de la SCOE.
El treball titulat “Ten-year longitudinal
recession of gingival recession
in dentists” va sortir publicat
el mes de desembre de 2011 al
Journal of Clinical Periodontology que és la
revista de l’àmbit de l’Odontologia amb el
factor d’impacte més alt (3.933). Hem entrevistat
el primer autor de l’article, el Dr Francesc
Matas que és vocal de la Junta de govern
del COEC, professor associat de Periodòncia
a la Universitat de Barcelona i exerceix la seva
pràctica privada dedicada a la Periodòncia i
els implants en exclusiva a Barcelona.
De què tracta el teu treball?
És un estudi a 10 anys de l’evolució de la
retracció de les genives en dentistes.
Perquè has estudiat una població
tan específi ca?
L’origen d’aquest estudi és el treball de fi de
llicenciatura que els estudiants de les primeres
promocions d’Odontologia havíem de fer per
l’obtenció del títol de llicenciat. L’any 1994
no hi havia dades de prevalença de la recessió
gingival en estudiants d’Odontologia i per mi
va ser bastant factible explorar 60 dels meus
companys de promoció mentre fèiem les
pràctiques clíniques a la Clínica Universitària
de Bellvitge.
16 n La nova revista 160
És un estudi
a 10 anys de
l’evolució de
la retracció de
les genives en
dentistes.
I què vas trobar?
Els estudiants de 5è curs tenien una alta prevalença
de recessió gingival, una alta freqüència
de raspallat i un alt nivell d’higiene oral.
A continuació passen 10 anys...
Durant l’any 2004 vaig contactar amb 52 dels
60 companys de promoció participants del
primer examen, dels quals finalment 40 van
poder venir a la meva consulta per tornar a
ser avaluats, a tots ells els estic molt agraït.
Deu anys és un període de temps prou llarg
per poder observar canvis substancials: la
prevalença de la recessió gingival no va variar
(85%), en canvi la mitjana del nombre de
dents amb recessió i l’extensió mitjana de les
recessions van augmentar mentre que el nivell
d’higiene oral va disminuir significativament.
2n trimestre 2012

O sigui que els dentistes també anem
perdent geniva amb els anys?
Sí, com la majoria de la població.
I a més no ens raspallem tan bé com sembla?
Almenys els mateixos individus quan eren
dentistes van presentar un índex d’acumulació
de placa pitjor que quan eren estudiants de 5è
curs.
Com s’explica aquesta davallada?
És difícil d’explicar perquè les respostes al
qüestionari sobre els hàbits d’higiene no van
mostrar diferències estadístiques en gairebé
cap aspecte.
No hi ha un anunci que diu?: “¡Cepíllate
como un dentista!”
Segurament seria més correcte dir “¡cepíllate
como un estudiante de 5º curso de Odontología!”,
però no crec que pugui tenir el mateix
impacte publicitari.
I quant a les recessions gingivals, a quines
conclusions has pogut arribar?
Les recessions del primer examen tenien un
patró influït per un alt nivell d’higiene oral
i les del segon examen per un augment significatiu
de l’acumulació de placa. Tant és
així que en aquest estudi es va observar un
fenomen poc habitual que consisteix que un
nombre important de recessions que es van
diagnosticar en el primer examen no aparegueren
en el segon.
Es van recuperar?
Algunes es van recuperar i d’altres es deurien
diagnosticar erròniament en el primer examen.
Què podem aplicar a la pràctica dels resultats
del teu estudi?
Els clínics hauríem de registrar i mesurar les
recessions gingivals dels pacients per poder
diagnosticar la seva progressió o bé regressió
en el temps.
Què recomanaries als joves odontòlegs que
vulguin investigar?
És important que mantinguin el contacte
amb la Universitat i que s’apropin a algun
professor amb experiència que els orienti. Jo
he tingut la sort de comptar des del principi
i durant tots aquests anys amb el suportdel
Dr. Carles Mendieta.
Investigar és lent, dur, sacrificat, valuós i
emocionant n
2n trimestre 2012
La nova revista 160 n 17

Odontologia legal
Dra. Mª José Adserias
Garriga
Doctora en Odontologia i
Biòloga. Codirectora del
Postgrau d´Odontologia Legal
i Forense, UB. Coordinadora
del Postgrau de Medicina
Forense. Identifi cació de
Cadàvers i Actuació en
Grans Catàstrofes, UdG.
Dra. Anna Hospital Ribas
Metge Forense i
Odontòloga. Directora del
Postgrau de Medicina
Forense. Identifi cació de
Cadàvers i Actuació en
Grans Catàstrofes, UdG.
Coordinadora del Postgrau
d´Odontologia Legal i
Forense, UB.
18 n La nova revista 160
Simulacre
d´una gran catàstrofe:
el paper de l´odontòleg
Dissabte 2 de Juny de 2012. Són les 11 del matí. L´explosió
d´un cotxe bomba al carrer Emili Grahit de Girona fa activar
els protocols d´actuació per a la identifi cació de cadàvers en
accidents amb múltiples víctimes. Es tracta d´un simulacre que es
contempla dins el programa del Postgrau de Medicina Forense.
Actuació i Identifi cació de Cadàvers en Grans Catàstrofes,
de la Universitat de Girona (UdG).
Les primeres informacions dels serveis
d´emergències comuniquen
que hi ha unes 8 víctimes mortals,
i que la resta de ferits han
estat ja traslladats als hospitals. És l´hora que
entrin en escena els equips d´identificació de
cadàvers. Al lloc dels fets hi podem trobar
cossos desmembrats, cadàvers calcinats, restes
humanes i objectes de les víctimes escampades
per tota la zona que ja ha estat acordonada.
L´equip de Policia Científica del Cos de
Mossos d´Esquadra organitza els diferents
equips d´identificació formats per metges
forenses, odontòlegs, tècnics en patologia,
infermers i mossos d´esquadra; són tots ells
alumnes del Postgrau de Medicina Forense
de la UdG i del Postgrau d´Odontologia Legal
i Forense de la UB.
Atesa la rellevància de la identificació
odontològica en grans catàstrofes, a cada
equip hi havia com a mínim un odontòleg.
El Reial decret 32/2009, de 16 de gener,
desenvolupa el Protocol Nacional d’actuació
Medicoforense i de la Policia Científica en
successos amb víctimes múltiples, que també
s’aplica a Catalunya. Aquesta normativa
estableix el desenvolupament de tasques
conjuntes medicoforenses i policials, amb
la participació de professionals de diferents
qualificacions, que han d’actuar, de manera
simultània o no, al lloc del succés (on es prac-
tica l’aixecament i recollida d’objectes personals);
al dipòsit de cadàvers (on es practiquen
les autòpsies), i a l’àrea ante mortem (on es
pren contacte amb els familiars i s’obtenen
dades per a les comparacions posteriors amb
una finalitat identificativa).
La primera fase de les tasques identificatives
comença en el lloc dels fets, en l’ aixecament
i la recollida de cossos, restes i objectes. En
primer lloc es procedeix a acordonar la zona,
i dividir-la en diferents sectors, fer fotografies
i gravació abans de moure res. En tot
moment se segueixen els protocols d´actuació:
es realitza un correcte etiquetatge amb el
codi de colors i nomenclatura establerts, i es
recopila tota la informació necessària per a
poder realizar les identificacions, mitjançant
els tres mètodes científicament acceptats: dactiloscòpia,
odontologia i DNA. S’emplenen
els formularis establerts pel que fa al protocol
esmentat, ja que és important que els professionals
que actuen en casos de grans catàstrofes
hi estiguin familiaritzats i entrenats.
D’aquí la importància de la formació dels
professionals que actuïn en catàstrofes. L’èxit
en el resultat de les identificacions radicarà a
tenir professionals especialitzats i ben formats.
En tot moment se seguiran uns controls de
qualitat i es revisarà per altres professionals
tota la documentació i es comprovarà que
no hi hagi cap error, de manera que totes les
dades que constin en els formularis siguin
2n trimestre 2012

totalment fiables. Una vegada s’ha passat el
control de qualitat, els cadàvers seran carregats
als furgons de la Funerària per ser traslladats
al dipòsit temporal.
En una segona fase, els equips treballaran
en el dipòsit de cadàvers on es realitzen les
autòpsies. S’emplenen els formularis segons
els protocols, es procedirà a la recollida de
mostres per a l’estudi del DNA. Es fan estudis
odontològics, després de l’extracció dels
maxil·lars. L’exploració odontològica consisteix
en una inspecció d’ambdós maxil·lars.
1r trimestre 2012
En primer lloc es netejen i es fan fotografies;
a continuació s’emplenen els odontogrames
segons les normes de la INTERPOL, estandarditzades
i reconegudes internacionalment.
Es revisa de forma sistemàtica i meticulosa
cada una de les cares de les diferents dents.
Farem posteriormente radiografies a criteri de
l’odontòleg segons cada cas.
Es passarà finalment un control de qualitat
una vegada les radiografies estiguin revelades.
I es faran extraccions de dues peces dentals
que no tinguin tractament i que no estiguin
L’èxit en el
resultat de les
identificacions
radicarà a tenir
professionals
especialitzats i
ben formats.
La nova revista 159 n 19

els odontòlegs
forenses
han d´estar
preparats
per treballar
en equip
amb metges
forenses,
tècnics en
patologia,
biòlegs, policia
científica...
20 n La nova revista 160
cariades per la possibilitat de fer extracció del
DNA a partir de les dents.
La feina continua amb la redacció dels
informes i la preparació de tota la documentació
de les identificacions realitzades, passant
el control de qualitat corresponent.
Una vegada es té tota la documentació post
mortem, es confrontarà amb tota la informació
ante mortem de les persones desaparegudes,
a fi de poder fer una confrontació i poder
descartar o confirmar les identificacions.
Els mètodes utilitzats per les identificacions
seran la dactiloscòpia, l’odontologia
i els estudis genètics que són els aceptats
científicament, si bé els alumnes recullen
també totes aquelles dades identificatives,
com poden ser: cicatrius, tatuatges, malformacions….
Per finalitzar, tots els equips es reuneixen
per posar en comú les conclusions de tot el
procés identificatiu. Totes les petites errades
i els dubtes que sorgeixen durant el simulacre
són les lliçons d’on més s´aprèn.
Els alumnes dels postgraus han treballat
tot un dia en les identificacions, però la preparació
d´un simulacre comporta un treball
de mesos de preparació perfectament coordinat
entre l´equip de Policia Científica del Cos
de Mossos d´Esquadra, i l´equip de metges
forenses, odontòlegs i el tècnic en patologia.
La identificació de les víctimes en grans
catàstrofes pot comportar dificultat tècnica i
segons l´estat dels cadàvers s´utilitzaran unes
tècniques o altres. En els casos de cadàvers
carbonitzats o putrefaccions avançades,
l´odontologia ofereix una importantíssima
eina per a la identificació.
Però els odontolòlegs forenses que intervenen
en una gran catàstrofe han de tenir
una formació teòrica, en què es basa la formació
pràctica: els simulacres. De manera
que tant si es tracta d´una gran catàstrofe al
nostre país com d’àmbit internacional, els
odontòlegs forenses han d´estar preparats
per treballar en equip amb metges forenses,
tècnics en patologia, biòlegs, policia científica,
i altres possibles integrants d´un equip
d´identificació de víctimes en desastres n
2n trimestre 2012

Març 2012
la revista COEC 159 n 21

Trucs, truquets i trucots
Ai las!
Dr. Eduard Padrós Fradera
És possible que un cert nombre de col·legiats
de bona memòria recordin que ara fa tres anys,
aproximadament, vàrem intentar publicar un llibre
d’anècdotes de l’odontologia. Aleshores vàrem
demanar, per diversos mitjans, les aportacions
de tots els dentistes espanyols (i àdhuc dels
seus col·laboradors) per aplegar el màxim
nombre d’anècdotes possibles.
Les anècdotes rebudes van ser realment
sorprenents, algunes ben
hilarants i, al nostre criteri, la
majoria, si més no, molt convenients
per apaivagar les tensions i les angúnies
de la fosca actualitat. Nosaltres sempre
hem cregut que és positiu generar un
somriure, fidels a la màxima -made in Chesterton-
que assegura que allò que és divertit
no és el contrari d’allò seriós, sinó que allò
divertit és el contrari d’allò avorrit...i res més.
Malauradament, però, les aportacions (que
ara aprofitem per tornar a agrair moltíssim)
no varen ser suficients -ai!- ni tan sols per
a publicar un esquifit llibret de butxaca... i
ens vàrem veure obligats -ben avergonyits- a
renunciar al divertit, i no obstant seriós, i
segurament, fins i tot, històric, assumpte de
l’anecdotari.
Ara, en aquest nou -però també romàntic-
projecte de recull de senzills trucs, truquets
i trucots clínics, ens està passant quelcom
semblant: constatem, entristits, una espectacular
manca de participació per part dels
col·legues convidats a fer-ho… que som tots.
No ens ha arribat, ai las!, ni un sol truquet de
cap company.
22 n La nova revista 160
Tornem,
doncs, a
convidar a tots
els col·legiats,
a que s’animin
a fer-nos
partícips
als altres,
d’alguns dels
seus truquets
preferits a la
clínica diària.
Sembla mentida que no aprenguem d’una
evidència ja tan contrastada. Senyors: els
dentistes som mandrosos per posar-nos a
escriure! És, potser, que la nostra professió
ens aclapara? Per què és quasi impossible
assolir la participació dels col·legues dentistes,
en qualsevol tema que impliqui el petit
esforç d’escriure unes poques ratlles?
Estem convençuts, però, que -encara
que senzills i uns més que d’altres- els truquets
constitueixen una important ajuda en
l’exercici de l’odontostomatologia pràctica.
No creiem que faltin truquets útils per
intercomunicar-nos en una professió com
la nostra. Tampoc creiem que manqui un
bon nivell d’enginy clínic entre els col·legiats
catalans i per això creiem que val la pena el
petit esforç dels col·legues més experts o més
dotats de coneixements pràctics a participar
lliurement -i generosa- en aquesta secció.
La manca de participació, és, probablement,
perquè -en general- anem estressats
i ens fa molta mandra redactar i fotografiar
els truquets, de la mateixa manera que vàrem
constatar una nefasta mandra d’escriure amb
l’afer de les anècdotes (…perquè d’anècdotes
odontològiques, tots ho sabem prou bé,
tenim per donar i per vendre).
O, reconeguem-ho, potser és, senzillament,
que després de tants d’anys d’una humil
però perllongada tasca institucional, nosaltres
haguem perdut, ai las!, el nostre modest però
sostingut poder de convocatòria.
Fins ara, nosaltres, hem aportat material
senzill de la nostra collita, amb la finalitat de
trencar el foc, però l’objectiu d’aquesta secció
de “trucs, truquets i trucots” és, i ha estat
sempre, que hi participin tots els col·legiats
que desitgin fer-ho. Com més millor. És a
dir, és una secció oberta a tota la col·legiació.
Aprofitem-la!
Si és així, quan ens arribi la descripció
d’algun truquet de qualsevol col·legiat, el
publicarem immediatament. Però si no arriba
res… malauradament, ai las!, ja no publicarem
gaires truquets més.
Tornem, doncs, a convidar en aquest previsible
memento mori de la secció, a tots els
col·legiats, a que s’animin a fer-nos partícips
als altres, d’alguns dels seus truquets preferits
a la clínica diària. Trucs senzills, més o menys
heterodoxos, però molt sovint tan útils, en
la nostra professió. És ben cert que tots ho
agrairem. Animeu-vos!
Fins aviat, doncs... si això és possible. Ai
las...! n
2n trimestre 2012

Trucs, truquets i trucots
El tefl ó
(tetrafluoroetilè no expandit)
Dr. Eduard Padrós Fradera
En una època en què la nostra professió ja està ben farcida de tecnologia “punta”
electrònica, digital i fi ns i tot metafísica (ens referim, en aquest punt, a les actuals
tècniques implantològiques), un dels materials més útils i polivalents en la nostra
pràctica és, probablement i paradoxalment, el tefl ó, tetrafl uoroetilè ideat per a
modestes tasques bàsiques de lampisteria i bricolatge.
Aquest tipus
tan prim de
tefl ó té un
comportament
absolutament
passiu. Allà on
el deixem, allà
es queda.
2n trimestre 2012
El tefló, que es pot adquirir a qualsevol
ferreteria, al preu mòdic de
pocs cèntims els dotze metres, (i
que, per tant, no trobarem probablement
mai en un dipòsit dental), s’ofereix
en la presentació que a nosaltres ens resulta
més pràctica, amb una amplada d’un centímetre
i mig i un corprenedor gruix de 0,075
mm (és a dir, el diàmetre d’un cabell gruixut).
Aquest tipus tan prim de tefló té un comportament
absolutament passiu. Allà on el
deixem, allà es queda. No té cap tipus de
memòria. A la fotografia es mostra la forma
més ràpida i efectiva -del dit de l’auxiliar al dit
del dentista- per fer una entrega del tefló a la
clínica pràctica. Es pot esterilitzar sense perdre
cap de les seves propietats. I el podem fer
servir com un separador i un aïllant magnífic
sempre que hi trobem una aplicació pràctica
en aquest sentit. El camp d’utilitats esdevé
notori. I l’enginy de cada professional el fa
d’il·limitades possibilitats a la clínica diària.
Ara, aquí, ens limitarem a suggerir-ne unes
quantes.
1. Com aïllament de les àrees veïnes en
treballs d’adhesió (com per exemple per evitar
el contacte d’àcids, adhesius, compòsits,
etc. a les dents més properes).
2. Recobrint externament, i amb precisió,
les pròtesi a cimentar a fi d’evitar la feixu-
1
2
La nova revista 160 n 23

3
4
ga feina de retirar els excedents de ciments
-especialment dels de resina- en espais crítics
com, per exemple, vora les papil·les o en
espais interproximals. Així, la superfície de
les ceràmiques queda intacta perquè s’evita
que quedin restes de ciment adherit.
3. Com aïllant de materials als quals els
convé un procés d’enduriment químic en
absència d’oxigen (com per exemple els ionòmers
de vidre).
4. Adaptat a les preparacions (tant de
laminats com de corones), que portin protecció
de resina, a fi d´evitar que, en elaborar
els provisionals directes a la boca, aquests
quedin inoportunament adherits a la resina
protectora.
5. Aïllament de l´interior d’una corona
antiga quan s’ha destruït el monyó dental,
si el pacient acudeix d’urgència i necessitem
(encara que només sigui provisionalment)
crear un monyó artificial ben ajustat a la
corona antiga (que podrem cimentar, a continuació,
com més convingui), fins que el
pacient pugui refer el que calgui refer.
6. Aïllament de l´interior i la perifèria
de la femella d’un antic attache, per poder
prendre’n mides amb resina (per ex. Durelon)
adherit a la pròtesi amovible prèviament
sorrejada amb òxid d’alumini), i poder fer
una reparació del mascle trencat.
24 n La nova revista 160
5
El camp d’utilitats esdevé
notori. I l’enginy de cada
professional el fa d’il·limitades
possibilitats a la clínica diària.
2n trimestre 2012

7
2n trimestre 2012
7. Aïllament de les ferides i de la sang
d’unes exodòncies recents, quan volem fer
treballs d’adhesió a les seves proximitats.
Com per exemple modelar un increment de
compòsit de micropartícules, en forma d’ou,
després d’aprofitar les corones seccionades de
les mateixes dents naturals recentment extretes,
per fer-les servir de provisionals (fixades
amb fibres de vidre a les peces veïnes).
Aquest mètode de temporalització resulta, a
més, útil per conservar papil·les si cal esperar
un temps fins a una possible implantació.
L’afegit de compòsit de micropartícules
en forma d’ou, iniciant la forma de l’arrel
i introduint-lo lleugerament a la ferida ens
ajudarà en aquest propòsit.
El fet que el tefló es pugui esterilitzar ens
ajuda en totes les ocasions en què ens calgui
crear una barrera sobre els teixits ferits n
Convidem a tots els col·legiats a
que exposin, en aquesta secció,
els truquets que trobin més útils
en l’exercici pràctic de la nostra
especialitat.
La nova revista 160 n 25

Exercici professional
Els col·laboradors
i les clíniques dentals
AGS Servei Coec
Notícies de l’assessoria fiscal, laboral i comptable del COEC
Segueix la controvèrsia sobre el model de
relació que hi ha d’haver entre les clíniques
dentals i els col·laboradors, mentre que al mateix
temps continuen les inspeccions. Gairebé cada
setmana ens arriben consultes sobre aquest
tema sensible, el qual s’agreuja quan, a més,
han rebut la visita d’un inspector de Treball.
26 n La nova revista 160
Ara per ara, l’experiència obtinguda
d’aquestes inspeccions,
ens confirma que depenent de
l’inspector poden variar alguns
criteris d’interpretació sobre el tipus de relació
contractual que s’hauria de donar. Però
si volem ser realistes, continua havent-hi
un risc elevat que es consideri l’existència
d’una relació laboral, amb la consegüent
regularització de la liquidació de les quotes
corresponents al Règim General de la Seguretat
Social de les percepcions rebudes pels
col·laboradors en els últims quatre anys
(cal tenir present que coneixen perfectament
els ingressos bruts percebuts, ja que es
declaren en el Resum Anual de Retencions
de l’IRPF), juntament amb la sanció corresponent.
Estem, doncs, davant un import de
diner que pot tenir un fort impacte econòmic
per a l’empresari ocupador.
2n trimestre 2012

Davant aquesta situació, si volem estar
legalment coberts, pensem que solament
tenim dues possibilitats.
La primera alternativa és la de donar d’alta
els col·laboradors com a treballadors dependents
en el Règim General de la Seguretat
Social, i que percebin la seva retribució a
través d’una nòmina i liquidin cada mes la
quota de la Seguretat Social corresponent.
Aquesta opció comporta un increment del
cost per a les clíniques d’aproximadament un
39 % (quota d’empresa + quota obrera), la
qual cosa molt probablement obligarà a revisar
les condicions que hi ha actualment amb
els col·laboradors, és a dir, reduir el percentatge
pagat per les seves intervencions.
No obstant això, cal remarcar algunes
particularitats. D’una banda tenim un
topall o una base màxima de cotització que
actualment és de 3.262,50 € al mes (per a
l’exercici de 2012). Això significa que si el
col·laborador supera amb els seus ingressos
el dit topall, l’empresa solament pagarà sobre
la base màxima de cotització abans indicada.
Un altre factor que cal tenir en compte, és
que moltes vegades els col·laboradors treballen
a més d’una clínica. En aquest cas, se’ls
consideraria pluriocupació. Això significa
que si la suma dels ingressos percebuts de les
diferents clíniques en què col·labora superés
la base màxima de cotització, cada clínica
hauria de pagar segons el percentatge de participació
la part corresponent de la Seguretat
Social.
D’altra banda, si els col·laboradors estiguessin
com a empleats dependents en totes
les clíniques en què col·laboressin, no caldria
continuar pagant la quota en el Règim
d’Autònoms, tot i que se’ls deduiria de la
seva nòmina un 6 % aproximadament (quota
del treballador), d’aquelles quantitats que no
superessin el límit màxim de cotització.
Per finalitzar amb l’anàlisi d’aquesta
primera alternativa, cal remarcar que els
col·laboradors, malgrat que poden veure disminuïts
els seus ingressos, passarien a tenir els
mateixos drets que qualsevol altre treballador
per compte d’altri (vacances, indemnització
per acomiadament, baixa per malaltia, etc.).
A més, si tenim en compte els últims canvis
relatius al càlcul per a la percepció de les pensions
de jubilació, si aquests col·laboradors
aspiren a poder rebre una pensió d’acord
amb el seu nivell, possiblement ja s’haurien
d’haver plantejat incrementar les seves bases
de cotització –amb una antelació de 25 anys
2n trimestre 2012
Estem, doncs,
davant un
import de
diner que
pot tenir un
fort impacte
econòmic per
a l’empresari
ocupador.
a la possible data de jubilació-, la qual cosa
també els implicaria un increment en el cost
de la seva quota com a autònoms.
La segona opció fa referència al fet que
les clíniques estableixin un contracte de
prestació de serveis amb els col·laboradors.
Al llarg de la nostra experiència han arribat
a les nostres mans un bon nombre de
contractes de prestació i/o arrendament de
serveis que volen destacar la relació mercantil
(i no laboral) amb la clínica. En aquests
casos, volem manifestar que la gran majoria
no passaria una inspecció de treball, perquè
el que és important no és el que hi ha
escrit en el contracte, sinó la relació real que
s’estableix entre la clínica i el col·laborador.
Considerem que un contracte de prestació
de serveis ha de partir de la filosofia que una
clínica disposa d’un espai, uns equipaments,
uns serveis i un personal que, de vegades,
no estan plenament explotats o que els professionals
propietaris de la clínica no poden
intervenir en algunes especialitats (ortodòncia,
implantologia, cirurgia, endodòncia,
periodòncia, etc.). En aquest cas té sentit que
ofereixin a altres professionals la prestació
dels seus serveis perquè treballin a la clínica.
En realitat podriem dir que fins aquí és el que
s’ha fet tradicionalment.
La nova revista 160 n 27

Cada cas,
cada model
de vinculació,
requereix
una ànalisi
particular
28 n La nova revista 160
Tanmateix, hi ha algunes condicions que
s’han de modificar sobre la pràctica actual.
n En primer lloc, la clínica o el seu professional
propietari hauria de donar-se d’alta
com a prestador de serveis, ja que aquesta no
és una activitat odontològica.
n En segon lloc, caldria signar amb cada
col·laborador un contracte de prestació de
serveis, on s’indiqués el nombre d’hores
mensuals de la prestació de serveis, així com
els serveis que s’inclouen (utilització d’un
box equipat, suport d’una auxiliar, aigua,
llum, telèfon, material de consum i servei
de recepció/administració). El col·laborador
hauria de pagar cada mes un preu per la
prestació d’aquests serveis que, com a mínim,
justifiquessin això, ja que els beneficis per a la
clínica podrien ser indirectes com l’oferiment
dels serveis d’especialistes als seus pacients.
n En tercer lloc, el professional col·laborador
hauria de facturar directament els
pacients i fer-se càrrec de les despeses directes
(pròtesis, implants, aparells d’ortodòncia,
etc.), les factures dels quals haurien d’anar a
nom seu.
Com es pot observar, hi ha diferències
importants, com el fet que sigui el professio-
nal col·laborador qui facturi directament els
pacients i qui es faci càrrec de les despeses
directes que comporta l’explotació professional
de la seva activitat: facturar al pacient,
comprar els materials que necessiti i pagar
per l’ús d’un espai i d’unes instal·lacions.
Aquest model és el que està més proper
al que s’ha utilitzat tradicionalment, però
requereix alguns ajustos administratius per
fer-lo àgil i operatiu. Cal remarcar que en
aquest model hi ha una factura mensual
que hauria d’emetre la clínica, o el seu professional
propietari, al col·laborador per la
prestació de serveis que ha d’incloure l’IVA
vigent (fins ara, el 18 %). D’altra banda, el
col·laborador, com a professional independent,
ja no suportaria retencions d’IRPF
d’aquesta clínica i hauria de fer les declaracions
trimestrals com qualsevol altra activitat
empresarial i/o professional.
La nostra intenció ha estat mirar d’aclarir
aquest tema, que sabem que preocupa a molts
professionals, molts dels quals encara no
tenen massa clar el camí que han de prendre.
Cada cas, cada model de vinculació, requereix
una ànalisi particular, però l’essència de
les alternatives possibles són les que reflectim
en aquest article n
2n trimestre 2012

Març 2012
la revista COEC 159 n 29

Exercici professional
La cerca d’ocupació.
Més enllà de la privada
Dr. Manuel Ribera Uribe
Metge estomatòleg. Doctor
en Odontologia. Professor
de Gerodontologia i
Pacients Especials (UIC).
Codirector de la Clínica
Odontològica (CUO) de la
UIC. President de la Secció
Col·legial d’Odontòlegs de
la Sanitat Pública. Referent
Odontostomatologia de
l’Institut Català de la Salut
30 n La nova revista 160
En un moment en què la taxa
d’atur de la població arribarà
quan fi nalitzi l’any 2012, als sis
milions d’aturats, la situació de
l’odontologia no pot fugir del
context social que l’envolta.
Nombroses veus qualifi cades
envien missatges, en el sentit
de l’adequació de l’oferta
odontològica a la realitat actual.
A València, la meitat dels titulats
que van acabar la carrera el
2010, es troben a l’atur, i un
10 % té una feina precària,
mentre que un 12 % se n’ha
anat a l’estranger.
El febrer de 2001, un estudi coordinat
a Espanya pel professor
d’Economia de la Universitat de
València, José Ginés Mora, i pel
professor d’Economia de la Universitat Pompeu
Fabra, José García-Montalvo, van concloure
que els llicenciats en Odontologia i en
Arquitectura eren els universitaries que millor
s’inserien en el mercat laboral espanyol.
L’estudi va tenir en compte la subocupació,
és a dir, que una cosa és treballar
i l’altra, de vegades molt diferent, fer-ho
en un lloc ajustat a la qualificació de qui
l’ocupa. S’afirmava que, amb les dades a la
mà, els odontòlegs presentaven un nivell de
subocupació inferior al 5%. Segons el parer
del professor Ginés, això passava perquè els
odontòlegs i els arquitectes són professionals
que, sovint, s’autoocupen, la qual cosa els
converteix en gairebé invisibles per a les borses
de col·locació.
Avui, deu anys després, el canvi ha estat
substancial. I ho ha estat no solament per
l’evidència de la plètora professional, sinó
també pel canvi de model en la relació del
dentista amb el món laboral, aspectes que
sens dubte estan íntimament relacionats.
El model d’exercici que definia el dentista
com una activitat liberal, amb clíniques privades,
amb un únic professional que atenia
pacients de caràcter privat, ha estat desplaçat,
majoritàriament, per formes d’exercici compatit,
en les quals, sinó la propietat de la
clínica, sí almenys la influència sobre els
pacients, ha passat també, de ser majoritàriament
del dentista, a mans d’inversors i
societats diverses.
La cerca d’ocupació per als nous llicenciats
ha passat, per tant, dels contactes personals
o les col·laboracions amb altres dentistes,
amb un o altre règim contractual, a dependre
en gran mesura del pelegrinatge a través
de les franquícies o cadenes de clíniques. A
l’oferta laboral que aleshores prestava servei
a pacients privats, s’hi ha sumat, de forma
gradual i incrementant-se, la presència de
mútues i companyies d’assegurances que
han possibilitat un sistema d’”assegurances”
privades, dirigides a una població amb uns
ingressos mitjans, els quals s’han vist retallats,
d’una manera dràstica, per la situació econòmica
i fonamentats en la urgent necessitat de
pacients que tenen molts dentistes.
Hi va haver un moment en què les alternatives
laborals se centraven en l’exercci de
l’activitat privada, en l’exercici públic o en la
comptabilització d’ambdues. El 2002, el Dr.
Cuenca afirmava que a Espanya es donava un
important desequilibri entre les prestacions
públiques i privades, on es limitaven les prestacions
del sector públic en els adults pel que
fa al diagnòstic i alleujament del dolor mitjançant
l’extracció dentària, i on s’ampliaven
les prestacions a la població infantil i adolescent,
amb programes preventius, així com en
alguns tractaments d’odontologia conservadora.
L’escassa oferta del sistema públic feia
que pràcticament tots els recursos humans
2n trimestre 2012

existents en odontologia treballessin en el sector
privat. La xarxa pública, argumentava el
Dr. Cuenca, malgrat que ha experimentat un
gran creixement en els últims anys, escassament
dóna feina a un 10% del total dels professionals
del sector. Ens trobem, doncs, amb
una oferta de serveis eminentment privada.
Amb l’aparició de la Llei d’Ordenació
Sanitària (LOSC), que va permetre la diversificació
de la provisió de serveis, es va donar
forma al model sanitari català. Amb aquesta
llei es va crear el Servei Català de la Salut i el
Pla de salut de Catalunya. El model sanitari
definit es caracteritza des d’aleshores per ser
“un model mixt amb una xarxa d’ús públic
dels serveis sanitaris, de titularitat pública
o privada i que inclou institucions de tradició
en servei de salut (mútues, fundacions,
consorcis...”. Amb l’aplicació d’aquesta llei,
els centres d’atenció primària, gestionats per
entitats alienes al sistema públic, que representava
l’Institut Català de la Salut, han anat
augmentant malgrat que l’ICS continua sent
el proveïdor majoritari en atenció sanitària i,
per descomptat, també en atenció dental.
El Servei Català de la Salut funciona com
l’asseguradora pública de Catalunya (CatSalut)
a partir de 1990, amb responsabilitat en
la compra de serveis als proveïdors autoritzats
i en el control de la qualitat, equitat i eficiència
(Cuenca E, Gómez A, Casals E, Subirà
C. L’odontologia a Catalunya 2002. COEC-
Col·legiOficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs
de Catalunya, editors. 2002). Aquest model
va permetre que s’establís una competència
inspirada en les lleis del mercat.
Aquesta competència i l’evolució d’aquest
model d’assistència odontològica (Gràfica)
2n trimestre 2012
basada en una “població captiva” a mans del
sector públic (ara “mixt”) i que ha meritat
en una competència deslleial no basada en les
lleis de mercat, ja que no tots els actors competeixen
en igualtat de condicions, ha estès,
tanmateix, la cerca d’ocupació entre els nous
llicenciats, passant de limitar-se simplement
al sector privat, a un altre tipus de feina, que
atén tractaments no finançats pel sistema
públic, és a dir, privats, a institucions que
permeten atendre clients “fidelitzats” d’acord
amb la seva pertinença al sistema públic.
Aquesta situació ha provocat que els llicenciats
en odontologia puguin accedir a un
sector de la població molt més nombrós, tot
i que, en general, amb menys poder adquisitiu.
En qualsevol cas, els nous dentistes
ja no necessiten, per poder atendre aquests
pacients, fer oposicions a través de les dures
convocatòries públiques de l’Institut Català
de la Salut, que permeten l’obtenció de places
d’odontòleg en el sistema públic. N’hi ha
Evolució de la diversifi cació de la provisió de serveis d’atenció primària
I.C.S. Altres
la meitat dels
titulats que
van acabar
la carrera el
2010, es
troben a l’atur
La nova revista 160 n 31

A la recerca
d’experiència
laboral, els
dentistes més
novells també
han vist una
via oberta
en l’exercici,
generalment
no remunerat,
pel que
fa a les
organitzacions
solidàries,
on es presta
atenció a
col·lectius
desfavorits o
marginals.
32 n La nova revista 160
prou amb ser contractats amb un contracte
laboral, per alguna d’questes entitats, cosa
que tampoc és facil en els temps actuals.
D’altra banda, l’escenari econòmic ha
paralitzat la convocatòria de places públiques.
Per això, en especial, en aquests moments de
crisi, la potencial oferta laboral que suposen
les institucions que presten, en la mateixa ubicació
i sobre els mateixos pacients, de manera
simultània, actes a càrrec del sistema públic
i actes de caràcter privat, converteix aquestes
empreses en uns atractius ocupadors, des de
punt de vista dels nostres joves llicenciats.
Les circumstàncies i les modificacions
legals han facilitat que el mateix Institut
Català de la Salut cerqui sistemes de finançament
que copiïn, en la mesura del que sigui
possible, el model d’aquestes entitats mixtes.
La realitat actual és que el sistema públic té
treballant professionals odontòlegs fora del
sistema d’oposicions, mitjançant contractes
laborals als quals s’accedeix a través de la inscripció
a la borsa de treball de l’Institut Català
de la Salut. El fet d’apuntar-se a aquesta
borsa de treball és, en aquest sentit, una altra
possibilitat laboral per als dentistes nous.
El 2005, a Catalunya hi havia 55 Àrees
Bàsiques de Salut, que acollien centres
d’atenció Primària, on s’oferia odontologia
a través d’entitats que combinaven en distinta
mesura la cartera de serveis de la sanitat
pública amb l’oferta de tractaments dentals
de tota mena, que incloïen, lògicament,
pròtesis i implants. L’increment d’aquest
model assistencial ha fet que en l’actualitat
siguin 86 les Àrees que, amb aquestes característiques,
poden oferir feina als nostres joves
dentistes. (http://www10.gencat.cat/catsalut/
esp/coneix_proveidors_pri.htm)
D’altra banda, cada cop és més gran el
nombre de dentistes nous llicenciats que
cerquen una feina a fora perquè aquí no en
troben. L’emigració s’ha convertit en una
altra via d’inserció laboral per als nostres
joves. A la major part dels països, el dentista
és un professional liberal. Tanmateix, la gran
diversitat de models assistencials, en el camp
de l’odontologia a l’estranger, fa que la via
d’accés al treball sigui diferent i els ocupadors,
diversos.
Als països nòrdics i bàltics, hi ha una
part important dels dentistes que treballen
en el sector públic, ja que els serveis dentals
públics encara disposen d’una política
d’ajuda governamental forta. A Dinamarca i
Finlàndia, fins als 18 anys, l’estat ho finança
tot, cada 6 mesos es fan revisions a les escoles
públiques, però el procés es tan burocratizat
i lent que la gran majoria de gent, almenys
a Finlàndia, recorre a la privada. A Suècia es
cobreix tot als menors de 18 anys i als més
grans se’ls subvencionen els tractaments però
en quantitats mínimes.
No obstant això, a molts països d’Europa,
com Bèlgica, Luxemburg o Portugal, no hi ha
clíniques públiques i quan n’hi ha, els dentistes
solen compatibilitzar la consulta privada i
la pública complementant sous.
Amb tot, la diferenciació entre el sistema
públic i el privat és, en molts dels
casos, complexa. Almenys tan complexa com
ho està essent en el nostre país i, per tant,
aconseguir treballar fora segueix uns circuits
molts variats. Pel que fa a països com
França, Bèlgica, Luxemburg i Alemanya, amb
models que no són iguals però que tenen
elements comuns, hi ha una limitada implicació
governamental i una forta vinculació
a l’obligatorietat de les assegurances socials
participades per empresaris i treballadors. A
França, pràcticament els tractaments estan
subvencionats, tot i que al principi s’hagi de
pagar alguna cosa, però després el govern ho
reemborsa. Fins i tot la gent sense recursos
poden accedir al dentista. A Àustria funcionen
les assegurances de salut estatutàries
(SHI), que cobreixen el 95% de la població
de manera obligatòria i les clíniques
d’assistència ambulatòria (sense hospitalització)
poden ser propietat dels hospitals
concertats o dels fons SHI, que proporcionen
serveis dentals. A Alemanya, la major part
de la població té una assegurança mitjançant
una organització descentralitzada. Hi ha
associacions de metges i de dentistes, per un
costat, i fons de malaltia amb llurs associacions,
per un altre, que atenen el pacient. Les
clíniques d’assistència ambulatòria poden ser
propietat dels hospitals concertats o dels fons
SHI, que presten serveis dentals i que cobreixen
tractaments bàsics, i que deixen els més
especialitzats per a l’àmbit privat.
A Anglaterra, tanmateix, hi ha una elevada
implicació del govern en el sistema.
Els tractaments dentals els presten, majoritàriament,
dentistes privats amb contractes
amb el govern i el sistema es finança a escala
governamental. Entren per la seguretat social
revisions, radiografies, obturacions i tractaments
bàsics, la resta de tractaments més
especialitzats i estètics són de caràcter privat.
De la mateixa manera que a Espanya, a
Portugal, Grècia i Itàlia, segueixen un model
d’Europa el sud, on els tractaments són bàsi-
2n trimestre 2012

cament de caràcter privat i tan sols en els
últims anys comença a prestar-se assistència
limitada a l’atenció conservadora a grups de
població, bàsicament nens, a càrrec del sistema
públic. A aquest grup s’hi suma Polònia i
Andorra.
En qualsevol cas, per als nostres llicenciats,
la cerca del mercat laboral en els països
europeus s’ha convertit en una alternativa a
la creixent precarietat laboral espanyola, que
s’hi veu sumada per la conjunció de la plètora
professional, la baixa demanda comparada
amb Europa d’assistència dental i les dificultats
econòmiques generades per la situació
actual. En aquest sentit, són nombroses les
agències de col·locació que fan de mitjancera
amb els ocupadors. El Col·legi Oficial
d’Odontòlegs de Madrid, a la seva pàgina web
i a través del seu departament internacional
professional ofereix una detallada informació
i assessoria sobre les oportunitats laborals als
diferents estats europeus i també a Austràlia
i els Estats Units. Les universitats, inclosa
la Universitat Internacional de Catalunya,
estan creant eines que facilitin l’accés al món
laboral. A més, hi ha altres mercats laborals
menys concorreguts i que tenen una perspectiva
interessant, com ara els països àrabs,
que compten amb el handicap de la diferència
cultural i amb la necessitat prèvia d’aprovar
un examen de capacitació, que varia segons el
país, un contracte inicial amb alguna empresa
local i una experiència certificada que oscil·la
entre 1 i 5 anys, a més d’uns crèdits mínims
documentats de formació continuada. Contràriament
a això, els honoraris són atractius.
Tambè, Canadà ha publicitat ofertes laborals
per a dentistes espanyols a través dels mitjans
de comunicació.
A la recerca d’experiència laboral, els dentistes
més novells també han vist una via
oberta en l’exercici, generalment no remunerat,
pel que fa a les organitzacions solidàries,
on es presta atenció a col·lectius desfavorits o
marginals.
En qualsevol cas, la realitat és que els
nous llicenciats tenen, des del punt de vista
assistencial, unes expectatives laborals que,
tot i que es veuen minvades per la realitat
econòmica actual, no es limiten a les consultes
privades convencionals o a l’exercici
públic. S’estenen a consultes que compatibilitzen
pública i privada convencional i
que dibuixen una línia difusa, a entitats que
gestionen mútues i franquícies, a institucions
solidàries i, en aquests últims temps, la necessitat
d’haver de treballar a l’estranger n
2n trimestre 2012
Proveïdors de serveis sanitaris a Catalunya
Albera Salut SL
Altahia Xarxa Asistencial de Manresa Fundación Privada
Atenció Primaria Alt Camp SLL
Badalona Serveis Assistencials SA
Centre Sanitari del Solsonès. Fundaciò pública comarcal
Consorci Assistencial del Baix Empordà (CABE)
Consorci Castelldefels, Agents de Salut (CASAP)
Consorci de Serveis a les persones de Vilanova i la Geltrú
Consorci d’atenció primària de Salut Eixample (CAPSE)
Consorci Sanitari de Terrassa
Consorci Sanitari del Maresme
Consorci Sanitari Integral
Corporaciò Sanitària Parc Taulí Sabadell (CSPT)
Consorci Sanitari del Maresme i la Selva
EBA Vallcarca SLP
EAP Dreta de l’Eixample SLP
EAP Osona Sud-Alt Congost SLP
EAP Poble Sec SL
EAP Sardenya SL
EAP Sarrià SLP
EAP Vallplasa Atenció Primària SLP
EAP Vic SLP
Fundació Centres Assistencials i d’Urgències (CAU)
Fundació Hospital Campdevànol
Fundació Privada Sagessa-Salut
Fundació Privada Hospital Sant Jaume d’Olot
Fundació Privada Hospital de Puigcerdà
Fundació Salut Empordà. Fundació Privada
Gesclinic SA
Gestió de Serveis Sanitaris (SGS)
Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GPSS)
Institut Català de la Salut (ICS)
Institut Mpal. de Prestacions d’Assistència Mèdica al Personal Municipal PAMEM
Institut d’Assistència Sanitària (IAS)
Mútua de Terrassa, Mutualitat de Previsió Social a Prima Fixa
Projectes Sanitaris i Socials SA
Sagessa Assistència Sanitària Social
BiBliografia
Widström E , Eaton KA .Los sistemas de salud oral en la Unión Europea
ampliada. Salud Oral Dent anterior. 2004; 2(3):155-94
Leake JL, Abedul S. Políticas públicas y el mercado de servicios dentales.
Comunidad Dent oral Epidemiol 2008 Aug;36(4):287-95
Anderson R, ET del Tesoro, Whitehouse NH. Los sistemas d esalud
oral en Europa . Parte I : Finanzas y derecho a la asistencia. Communyty
Health Dent 1998 Sep ; 15(3):145-9
4. García Armesto S,Abadía Taira B,Durán A,Bernal Delgado E. España.
Observatorio Europeo de sistemas y Políticas de salud . O.M.S. 2010.
Análisis del sistema sanitario .Sistemas sanitarios en transición. 2010;
12(49:1-240
hhtp://www10.gencat.cat/catslut/coneix-models.htm
hhtp://www.eudental.eu/library/104/files/new_en_manual_2009_version_41
hhtp://www.ec.europa.eu/public_opinion/archives/ebs
Informe Estudio salud oral bucodental España 2020. Consejo de Dentistas.
hhtp://www.consejo dentistas.es
Cabo Salvador J. (2010). Gestion Sanitaria Integral : pública y privada
.1ª Ed.Centro de Estudios Financieros .Capitulo 2
La nova revista 160 n 33

Consells de salut
Estira’t
mentre treballes!
A. Pérez-Bellmunt*, C. Escalona*, M. Blasi*, R. Delage-Calvet
*Fisioterapeutes. Àrea d’E.F.Cos Humà.
Universitat Internacional de Catalunya
Benvolgudes companyes i companys,
en el passat número d’aquesta revista us
recomanàvem intercalar exercicis d’estiraments
durant la vostra pràctica clínica per tal d’evitar
o reduir el nombre de patologies musculars o
tendinoses. Però com fer-los i quant han de
durar, han estat algunes preguntes que ens
heu fet arribar. Així doncs, l’objectiu d’aquest
número és ensenyar-vos com estirar d’una
manera fàcil i útil. Per tal d’adaptar-nos al màxim
a la vostra realitat laboral hem dissenyat el full
dels estiraments per tal que el pugueu penjar a
la vostra consulta o vestuari, i facilitar-vos així la
pràctica dels estiraments.
Fer bé un
estirament és
tan important
com fer-lo.
34 n La nova revista 160
Quan parlem d’estiraments ens
referim a un conjunt d’exercicis
heterogenis (actius, passius, mixtos...)
que, mitjançant l’elongació
muscular, pretenen mantenir la mobilitat articular
i alliberar els plans de lliscament entre
els diferents teixits. Dit amb altres paraules,
els estiraments ens permetran millorar la flexibilitat,
augmentar el nostre grau de benestar i
reduir el nombre de patologies musculotendinoses
que algunes posicions o gestos laborals
poden predisposar a que apareguin.
Tot i que podríeu estirar cadascun dels
músculs implicats en cada gest que feu a
la consulta, aquesta seria una tasca llarga i
difícil d’integrar durant la vostra pràctica
clínica. Per aquesta raó ens hem centrat en les
zones del cos on ens heu comentat que noteu
més molèsties (cervicals, espatlla i extremitat
superior), i us presentem uns estiraments que
treballen grups musculars, d’una manera senzilla,
però no per això menys efectiva.
Fer bé un estirament és tan important com
fer-lo. Així doncs, els estiraments han de ser
agradables mentre es realitzen; tot i que pot
aparèixer una petita sensació de molèstia,
mai han de provocar dolor. Sobre quant han
de durar, sabem que el temps és or, així que
per fer-los us aconsellem que realitzeu dues
repeticions de cada exercici a cadascun dels
costats, mantenint l’estirament entre deu i
vint segons, i repetint els exercicis cada dues
o tres hores de la jornada laboral.
Un cop explicat què és un estirament i
quina hauria de ser la seva incidència ja únicament
us queda començar a practicar-los!
Veureu que no necessiteu gaire temps i experimentareu
com es redueixen les molèsties musculars.
Els estiraments faran que la vostra feina
sigui més eficaç, eficient i sobretot segura. n
Estiraments de la musculatura
posterior del coll i de la zona cervical.
Per incrementar aquest estirament
l’extremitat contrària ha de fer força per
dirigir-se al terra.
2n trimestre 2012

Estiraments de la musculatura
lateral. Per potenciar aquest
estirament podem dirigir la mà
lliure cap al terra.
Estirament de la musculatura
anterior del braç.
2n trimestre 2012
Estirament de la zona dorsal
de l’esquena.
Estirament de la musculatura
posterior del braç.
Estirament de la zona pectoral
i de la zona anterior del tòrax.
Per potenciar l’estirament girem el
cap i la pelvis en direcció contrària
a l’estirament.
Estirament de la musculatura
anterior de l’avantbraç.
La nova revista 160 n 35

Estirament de la musculatura
posterior de l’avantbraç.
Els estiraments
faran que la
vostra feina
sigui més
eficaç, eficient
i sobretot
segura.
36 n La nova revista 160
Estirament dels músculs tenars i hipotènars.
Vigilar no forçar l’articulació. interfalàngica.
Estirament de l’aponeurosi dorsal i palmar de la mà.
Primer i segon pas.
2n trimestre 2012

2n trimestre 2012
La nova revista 160 n 37

Consells de salut
Rafael Solans i Buxeda
Doctor en Medicina i
Cirurgia. Especialista en
Estomatologia. Màster en
Sofrologia Caycediana per la
Fondation Alfonso Caycedo.
Sofrocay Internacional.
Professor, terapeuta,
codirector del Màster i
responsable d’investigació
de l’Institut Mèdic de
Sofrologia Caycediana de
Barcelona.
Susi Lizón Castell
Psicòloga clínica i
psicoterapeuta. Formada
en psicologia humanista
per l’Institut Erik Fromm
de Barcelona. Màster en
Sofrologia Caycediana per la
Fondation Alfonso Caycedo.
Sofrocay Internacional.
Professora i terapeuta de
l’Institut Mèdic de Sofrologia
Caycediana de Barcelona.
Consulta privada.
38 n La nova revista 160
Aquest és el primer de dos articles en què es refl exiona sobre la
felicitat. Dedicarem una especial atenció pel que fa a la possibilitat
d’assolir un sentiment de benestar més proper a la felicitat, fi ns
i tot en moments com els actuals, on sembla que tot s’ensorra.
La incertesa en la qual ens trobem immersos no és una raó
sufi cient per limitar el nostre dret a ser feliços. En un segon article
aprofundirem com la sofrologia (ciència de l’ “adonar-se’n de”)
ens pots ajudar en aquest propòsit legítim.
La felicitat en
temps d’incertesa
Primera part
O com la sofrologia –ciència de la consciència-
ens pot ajudar a anar a la recerca de la felicitat.
A la recerca de la felicitat perduda
Els homes obliden sempre que la felicitat
humana és una disposició de la ment i no
pas una condició de les circumstàncies.
John Locke (1632-1704). Filòsof anglès
És indiscutible que l’ésser humà anhela la
felicitat i no li agrada patir. No obstant això,
moltes persones la persegueixen i no acaben
mai de trobar-la de forma definitiva, perquè
al·leguen que se’ls escapa quan la vida no
els dóna allò que esperen. I és que la vida és
incerta. Allò que en un moment de la nostra
existència pensàvem que ens feia feliços, de
sobte, canvia i s’esvaeix, i és aleshores quan
ens sentim desgraciats i diem que ja no tenim
sort perquè hem perdut allò que sustentava la
nostra felicitat.
Pensar en la felicitat i apostar per ella ha
estat, fins fa poques dècades, una frivolitat.
És possible que acostumats com estem a una
dura lluita per la supervivència des de la foscor
dels temps, actuem com fan els habitants
veïns a les cascades del Niàgara, els quals,
segons diuen, habituats al soroll, no “senten”
ja l’estrèpit de la caiguda contínua de les seves
aigües. Estem, doncs, atrapats en un equívoc
paralitzador: que allò que és “habitual” acabi
semblant-nos “normal” i que aquesta normalitat
la considerem bona i inviolable. I que al
final d’aquest viatge la felicitat acabi, malauradament,
escampant-se pel tub de desguàs.
És cert que si mirem la vida d’una manera
més profunda, se’ns mostra canviant. Tot el
que hi ha és transitori. Quan sembla que hem
aconseguit allò que ens feia feliços, de sobte, es
dilueix en el moviment de l’univers i s’esfuma
com si mai hagués tingut cap solidesa. És en
aquest moment quan ens pot venir al cap la
pregunta que ens indiqui el camí de l’autèntica
felicitat: si la vida és incerta, si tot el que s’hi
esdevé és transitori, no estarem cercant la felicitat
en el lloc equivocat?
2n trimestre 2012

Salut, diners i amor, però no tant com
pensem
…i el que té aquestes tres coses
pot donar gràcies a Déu.
Cançó popular
Cerquem a fora la felicitat, convençuts que
podem trobar-la en algun lloc: en una feina
millor, en una relació satisfactòria, guarintnos
d’aquell dolor físic que ens mortifica,
augmentant el nostre compte bancari, en
l’administració dels altres, en el gaudi de
noves sensacions. En definitiva, en qualsevol
situació que s’adapti a les nostres expectatives.
Tots en algun moment de la nostra vida hem
conegurs éssers que semblen haver trobat la
felicitat, que desprenen plenitud i, al contrari,
també n’hem conegut que semblen submergits
en un mar de confusió enredats en la seva
pròpia teranyina de malestar.
I, si ens hi fixem bé, resulta curiós constatar
que les persones més felices no són
sempre les que tenen més de tot; ni les que
estan envoltades en el seu malestar, en tenen
menys. Resulta curiós que les persones que
desprenen alegria i serenitat no estan exemptes
de moments dolents i circumstàncies canviants
i les persones que diuen que són infelices,
sovint, tenen coses bones que sembla que
no les valoren prou i desitgen quelcom més
que no acaben mai de trobar.
Així doncs, tot i que clàssicament es considera
que el benestar està determinat per
aspectes genètics, de personalitat i circumstancials,
la tendència actual de la psicologia
és afegir, com a novetat, l’actitud personal
davant els fets vitats.
Lyubomirsky i col·laboradors ens ho
expressen ben clar: els gens influeixen d’una
manera substancial (50%) en la felicitat; les
circumstàncies (sexe, edat, ocupació, salut i
nivell socioeconòmic) hi intervenen –sorprenentment-
solament en un 10% i l’activitat
intencional –allò que depèn de nosaltres i en
el que estem implicats de forma voluntària- en
un 40%. (Figura 1)
Figura 1
2n trimestre 2012
Circumstàncies
Gens
Activitat intencional
Què és el que diferencia les persones
felices de les que no ho són?
El dolor és inevitable,
el patiment és opcional.
Buda
La resposta potser sigui que la felicitat no es
troba a fora, en tot allò que les persones tenen,
en tot allò que saben o en les circumstàncies
favorables que en un moment determinat
semblen haver assolit. Sembla que la felicitat
ve de dins, de la consciència, de la sabiduria
interna, del coneixement íntim que el benestar
està relacionat, més aviat, amb una actitud
que ens fa amos de la nostra pròpia vida.
Parafrasejant Viktor E. Frankl, psiquiatra
austríac que va estar pres en un camp de
concentració nazi, no podem escollir si neixem
malalts o sans o si, com a conseqüència
de la crisi ens acomiaden de la feina, o si
un fenomen de la naturalesa incontrolable i
imprevisible arrasa la nostra casa. Tanmateix,
sí que podem escollir l’actitud amb la qual ens
relacionem amb tot plegat.
És indiscutible
que l’ésser
humà anhela
la felicitat i no
li agrada patir.
Sembla que
la felicitat ve
de dins, de la
consciència, de la
sabiduria interna,
del coneixement
íntim que el
benestar està
relacionat, més
aviat, amb una
actitud que ens
fa amos de la
nostra pròpia
vida.
La nova revista 160 n 39

La felicitat com a responsabilitat i
llibertat personals
La llibertat exterior que aconseguim
depèn de grau de llibertat interior que
hem adquirit.
Mahatma Gandhi (1869-1948)
Triem i prenem decisions. Deliberem sobre
el futur i preparem la nostra ment. Tenim
desitjos, com els animals, però a diferència
d’aquests, també sabem triar. Podem, com
diu Scruton, decidir fer el que no volem fer
i voler fer allò que no hem escollit”. Sembla,
doncs, que tenim llibertat de fer més d’una
cosa i que el que acabem portant a terme és
la nostra elecció i la nostra responsabilitat:
decidir l’actitud que tenim davant l’adversitat,
davant les circumstàncies canviants de la vida,
davant la incertesa del viure que ens fa més
humans, més lliures i més responsables de la
nostra vida.
La idea de responsabilitat, un dels pilars de
la felicitat, és fonamental en qualsevol decisió
humana. Quan prenc una decisió em projecto
cap al futur, me’n faig responsable. Podem
veure’ns a nosaltres mateixos i a la resta de
dues maneres diferents: com a part de la natura,
obedients a la lleis de la causalitat o com a
subjectes conscients que prenen responsabilitats
i decideixen lliurement davant el món que
els envolta.
La primera actitud ens fa víctimes; la segona
ens fa protagonistes del nostre viure. La
llibertat d’elecció es converteix, doncs, en un
pilar primordial de la felicitat i això, inevitablement,
ens fa responsables de la nostra
pròpia vida.
Nosaltres tenim la llibertat i la responsabilitat
de dibuixar la nostra pròpia vida. Il·lustració de
M.C. Escher
40 n La nova revista 160
En el camí
vers la felicitat,
la sofrologia
amb la seva
mirada lliure,
positiva i
responsable
és una bona
companya de
viatge.
La Dra. Natàlia
Caycedo
i el Dr. Koen van
Rangelrooij
Figura 2. Una
pràctica sofrològica
a la Universitat de
Barcelona.
Des d’aquesta posició de major responsabilitat,
ja no podem donar la culpa a les circumstàncies,
als altres o a la crisi econòmica,
perquè no ens deixa experimentar la tan cobejada
felicitat. Des d’aquest exercici de la nostra
llibertat personal, ens obrim a un nou camí, a
una nova oportunitat de trobar, dins nostre, el
que sempre hem estat cercant a fora.
La sofrologia i la felicitat
La sofrologia és una escola del positiu
de l’ésser.
Natàlia Caycedo
En el camí vers la felicitat, la sofrologia amb
la seva mirada lliure, positiva i responsable és
una bona companya de viatge. La sofrologia
és un mètode desenvolupat des de 1966 pel
Dr. Alfonso Caycedo. En l’actualitat, la seva
filla, la Dra. Natàlia Caycedo i el seu marit,
el Dr. Koen van Rangelrooij són, els qui amb
gran entusiasme i dedicació, segueixen el llegat
d’aquest gran metge que, nodrint-se de la
sabiduria oriental, va crear una metodologia
adaptada a l’estil occidental i la va convertir
en ciència. (Figura 2).
2n trimestre 2012

A la segona part d’aquest article aprofundirem
més en la filosofia d’aquesta ciència.
Ara com ara només direm que la sofrologia,
a grans trets, consisteix en la pràctica d’una
sèrie de tècniques de relaxació, exercicis respiratoris,
moviments corporals i estratègies
d’activació mental que tenen com a finalitat
el coneixement d’un mateix i el desenvolupament
de la consciència. Diu Ken Wilber,
en referència a aquest punt: “podem passarnos
la vida estudiant llibres d’autoajuda sense
experimentar cap transformació, perquè
aquest tipus d’estudi no compromet la identitat
del jo, sinó solament les facultats de la
seva cognició”. Amb la pràctica sofrològica,
la persona va desenvolupant la percepció i el
coneixement de la seva pròpia corporalitat, les
seves emocions, els seus pensaments, la seva
conducta i la conquesta dels seus propis valors
i del seu món interior. Amb la pràctica de la
sofrologia, l’actitud vers la vida és més serena,
més conscient i equilibrada*.
Les qualitats físiques, emocionals, mentals
i socials el desenvolupament de les quals
fomenta la pràctica de regular la sofrologia
s’exposen a la Taula 1.
La sofrologia, en el món actual, és una
molt bona eina preventiva, terapèutica i de
(*) A Suïssa, en els últims vint anys, més de 120.000 persones han practicat les tècniques sofrològiques. Segons
les estadístiques dels organismes de salut suïssos, les persones que practiquen les tècniques sofrològiques amb
regularitat consumeixen un 30% menys en salut que la població general (disminueixen l’atenció mèdica, els
tranquil·litzants i els somnífers, entre d’altres).
BiBliografia
2n trimestre 2012
Taula 1
n L’esquema corporal
n La millora del control emocional
n La capacitat d’introspecció
n L’actitud positiva davant la vida
n Els valors de la persona
n Les capacitats intel·lectuals, la
motivació i les habilitats socials
n La confiança en un mateix o
l’autoestima
n La serenitat i la gestió de l’estrès
n La creativitat, la intuïció i la
capacitat de la imaginació
creixement personal per assolir el desenvolupament
de la pròpia llibertat i la gestió de
la pròpia vida. Una eina important, gairebé
imprescindible, en aquests temps de crisi i de
valors menystinguts, necessària per conquerir
els nostres propis valors i assolir allò pel
qual lluitem i meditem en la intimitat de la
nostra solitud: l’assoliment de la “bona vida”
d’Aristòtil. En el proper article aprofundirem
en aquest punt n
Amb la
pràctica de
la sofrologia,
l’actitud vers
la vida és més
serena, més
conscient i
equilibrada
Aaron, T.B. (1998). Con el amor no basta. Barcelona: Ed. Paidós
Caycedo, A. (1970). La India de los yoguis. Descatalogado. *
Caycedo, A. (1966)). Letters of silence. New Delhi. Bhawnani & Sons.
Caycedo N, Carsí Costas N, Van Rangelrooij K. (2005). Sofrología. Rev ROL Enf , 28 (3), 190-198
Ellis, A. (2000). Cómo controlar la ansiedad antes de que le controle a usted. Barcelona: Ed. Paidós
Frankl, V. E. (2005). L’home a la recerca del sentit. Edicions 62
Fuster, J. (1986). Diccionari per a ociosos. Barcelona: Edicions del Mall.
Lyubomirsky, S. et al. (2005). The benefits of frequent positive affect: Does happiness lead to success? Psychological
Bulletin, 131(6), 803-855.
Marinoff, L. (2007). El ABC de la felicidad. Barcelona: Ediciones B.
Moix J. (2011). Felicidad flexible. Madrid. Editorial Aguilar.
Poseck Vera B. (2008). Psicología positiva. Madrid. Calamar ediciones.
Punset, Elsa. (2009). Brújula para navegantes emocionales. Madrid: Santillana Ediciones Generales, S.L.
Ricard, M. (2007). En defensa de la felicitat. Barcelona: Ed. Sagarmata.
Scruton, R. (1999). Filosofía para personas inteligentes. Barcelona: Ed. Península.
Thich Nhat Hanh. (2000). El corazón de las enseñanzas de Buda. Barcelona: Ediciones Oniro, S.A.
Wilber, K. (2011). La conciencia sin fronteras. Barcelona. Ed. Kairós.
* Pot adquirir-se a l’Institut Mèdic de Sofrologia Caycediana. www.sofrologia.com
La nova revista 160 n 41

POSTGRAU IMPLANTS
Societat Catalano-Balear de
Cirurgia Maxil·lofacial i Oral i COEC
SECRETARIA TÈCNICA
Cristina Rey
(cristinarey@academia.cat)
Departament Formació. Societat Catalano-
Balear de Cirurgia Maxil·lofacial i Oral
Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut
de Catalunya i Balears
Tel. 93 203 24 72
Preu: 4.850 €
SEU DEL POSTGRAU
PART TEÒRICA
Acadèmia de Ciències Mèdiques i de
la Salut de Catalunya i de Balears
C/Major de Can Caralleu, 1-7
08017 Barcelona
DIRECTORS DEL POSTGRAU
Dr. Joan Birbe Dr. Joan Grau
PART PRÀCTICA
Col·legi Ofi cial d’Odontòlegs i
Estomatòlegs de Catalunya (COEC)
Travessera de Gràcia 93-95
08006 Barcelona
1
2
3
4
5
6
7
8
9
MÒDUL BÀSIC
Cirurgia en implantologia
26 I 27 D’OCTUBRE DE 2012
MÒDUL BÀSIC
Pròtesi en implants
23 I 24 DE NOVEMBRE DE 2012
MÒDUL
Periodòncia I
14 I 15 DE DESEMBRE DE 2012
MÒDUL
Periodòncia II
18 I 19 DE GENER DE 2013
MÒDUL
Cirurgia avançada I
22 I 23 DE FEBRER DE 2013
MÒDUL
Cirurgia avançada II
22 I 23 DE MARÇ DE 2013
MÒDUL
Pròtesi avançada
26 I 27 D’ABRIL DE 2013
MÒDUL
Cirurgia avançada III
17 I 18 DE MAIG DE 2013
MÒDUL
Fotografi a i màrqueting
14 I 15 DE JUNY DE 2013

La Societat Catalano-Balear de Cirurgia Maxil·lofacial i Oral
i el COEC ofereixen un postgrau d’Implantologia amb la
col·laboració de BTI
En un període de retallades sanitàries i pressupostàries a molts nivells,
hem cregut convenient juntar esforços i oferir un postgrau de qualitat,
pràctic i educatiu amb la cooperació de dues institucions, com són
la Societat Catalano-Balear de Cirurgia Maxil·lofacial i Oral i el COEC.
D´aquesta manera busquem sinèrgies entre ambdues institucions,
aprofi tant les instal·lacions de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques per
a realizar les sessions teòriques i la clínica del COEC per a realizar les
pràctiques clíniques.
En efecte, es tracta d’un postgrau que no tan sols vol ensenyar
l´estat actual de la implantologia, donant un fort èmfasi a l´evidència
cientifi ca, sinó que també vol oferir als participants la possibilitat de
tractar pacients aportats pels mateixos alumnes, d’una manera segura
i supervisada pels diferents professors del postgrau. Des de l’inici,
cada mòdul constarà d’una part pràctica, on es discutiran els casos
clínics amb els alumnes, i en cas que sigui necessari, cada alumne
podrà portar casos i pacients per a comentar o tractar.
L´estructura del postgrau Societat Catalano-Balear de Cirurgia
Maxil·lofacial i Oral i el COEC és el d’un postgrau per mòduls. Hi ha nou
mòduls, que van de septembre a maig. Cada mòdul serà un divendres
matí i tarda, i un dissabte al matí. El divendres a la tarda, es realitzaran
PROFESSORAT
les pràctiques i tallers a les instal·lacions de la clínica del COEC, mentre
que els divendres i dissabtes matí, es faran les sessions teòriques a les
aules de l´Acadèmia de Ciències de la Salut.
Aquest postgrau compta amb el suport de Biotechnology Institute
(BTI), amb el qual també es faran connexions per videoconferència
de cirurgies, i conferències, amb la participació, entre d’altres, del Dr.
Eduardo Anitua. Els alumnes tindran també la possibilitat de veure en
directe i visitar l´Institut BTI a Vitòria.
Aquesta és una iniciativa que parteix d’un projecte dirigit pels Drs.
Joan Birbe i Joan Grau, cirurjans orals i maxil·lofacials, amb una àmplia
experiència en l`àmbit de la implantologia i com a formadors en la matèria.
Els diferents mòduls compten amb un quadre docent de primeres
fi gures, en el seu camp, per tal de poder transmetre l´estat de l´art segons
les últimes evidències i amb el màxim rigor científi c.
D´altra banda, i per tal de poder facilitar la participació al postgrau
d’alumnes de tot l’Estat, la secretaria tècnica facilitarà allotjament a
preus especials per als alumnes del postgrau .
Finalment, donat el context econòmic en què ens trobem , hem volgut
que aquest postgrau sigui a l´abast d’una àmplia majoria de candidats.
Per això hem fi xat un preu d’inscripció molt atractiu: 4.850 euros.
Aquest postgrau, reconegut com a formació d’especial interès sanitari
per la Conselleria de Salut, atorgarà un diploma acreditatiu de
competència en Implantologia per part de Societat Catalano-Balear de
Cirurgia Maxil·lofacial i Oral i el COEC.
Dr. Eduardo Anitua Dr. Antonio Antonio Arcas Arcas Dr. Jose A. Badas Dr. Javier Bara Bara Dr. Arturo Bilbao Dr. Cahubet Cahubet Dra. Mónica Caleya
Dra. Gloria Calsina Dr. Rubén Davó Dr. Jon Eguizábal Dr. José Ferrándiz Dr. Javier González Dr. Federico Hernández Dr. David Huertas
Dr. Juan A. Hueto Dr. Fernando de la Iglesia Dr. García Linares Dr. Javier Mareque Dr. Carlos Martí Dr. Martínez-Benazet Dr. Alfonso Miguel
Dr. J. Carlos Moreno Dr. Josep Oliva Dr. Joan Pi Urgell Dr. Guillermo Raspall Dr. Xavier Rodríguez Dr. Joan Rumeu Dr. Francisco Teixeira

Història de l’Odontologia
Dra. Dolors Ceperuelo
Llicenciada en Història.
Universitat Rovira i Virgili
Llicenciada en Odontologia.
Universitat Internacional
de Catalunya
Postgrau en Odontologia
Legal i Forense
Professora col·laboradora
Àrea Patologia i Terapèutica
Dental. Universitat
Internacional de Catalunya
44 n La nova revista 160
L’ODONTOLOGIA
AL MÓN CLÀSSIC
No és fi ns a començament del s. VI a.C. quan van aparèixer les
ciències naturals i la medicina. Fins aleshores la medicina grega, tal
i com propugnava l’escola hipocràtica, estava lligada a la medicina
dels sacerdots vinculada al culte a Asclepi, Déu de la Medicina.
Asclepi caminava amb l’ajut d’un bastó del qual s’enroscava una
serp, molts diuen que aquí va néixer el símbol de la medicina,
encara que tenim indicis d’aquest símbol a les cultures assíries,
egípcia i fenícia on ja existia.
2n trimestre 2012

Hipòcrates
desenvolupà,
a més, el
Jurament
Hipocràtic,
document
fonamental
per a l’ ètica i
la deontologia
de la pràctica
mèdica.
2n trimestre 2012
Durant molts i molts anys, els
malats visitaven els nombrosos
temples construïts en honor a
Asclepi. Allà els oferien sacrificis
per tal que se’ls aparegués en somnis
i els prescrivís el remei per a guarir la seva
malaltia. Si no, una altra manera de guarir,
era seguir el mètode terapèutic que consistia
a relaxar el pacient, en un primer moment
en els recintes sagrats, impregnant-se de la
bellesa que l’envoltava, i enriquir l’esperit
seguint les representacions de teatre. A continuació
apareixia el sacerdot que administrava
un somnífer, cosa que el feia caure en una
somni profund. Aleshores es presentava al
pacient agafant serps a la mà i aconsellant-li
el tractament a seguir. El pacient, en aquest
estat, confonia amb facilitat el sacerdot amb
el mateix Déu. Si s’aconseguia millorar de la
malaltia s’oferia al temple una llosa de pedra
esculpida amb la zona del cos afectada i una
inscripció. Moltes d’aquestes taules s’han
trobat a Minotaure amb representacions de
dents i mandíbules.
No és fins l’aparició d’Hipòcrates (460-359
a.C.) quan neix una nova manera de practicar
la medicina, amb el desenvolupament del
mètode hipocràtic en un intent primitiu de
tractar els problemes de forma racional. Per
a aconseguir aquest objectiu, el tractament
es basava en l’observació directa del pacient.
Ell va descartar les supersticions, les llegendes
i les creences populars com a causants de la
malaltia. Per a aconseguir explicar els estats
de malaltia i salut, Hipòcrates diferencià 4
humors cardinals o fluids corporals: sang,
flegma, bilis negre i bilis groga. A més, també
distingí 4 estats elementals: fred, calor, sequedat
i humitat. El desequilibri entre els humors
i els estats eren els causants, segons el seu criteri,
de la malaltia.
Entre els escrits hipocràtics es troben diferents
referències a les dents, la seva formació
i erupció, les malalties de dents i boca i com
tractar-les. Coneixia la seva formació i erupció,
malgrat que queia en alguns errors o
aforismes que es comentaven com a creences
populars “...els nens que presentin una erupció
de les dents a l´hivern superaran millor el
període de la dentició...” tal i com descriu a la
seva obra Sobre la dentició. Considerava que
els problemes dentaris tenien el seu origen per
una predisposició individual de determinats
pacients o una debilitat inherent. Aconsellava
no realitzar una exodòncia si la peça no estava
ja fluixa, ja que l’operació comportava determinats
perills.
Hipòcrates desenvolupà, a més, el Jurament
Hipocràtic, document fonamental per a
l’ ètica i la deontologia de la pràctica mèdica.
Però seguint el fil de la història, no és fins
gairebé un segle més tard que tornem a trobar
noves referències de l’Odontologia, ara
de la mà d’Aristòtil (384-322 a.C.). Aquest
personatge, conegut per tots com a filòsof, és
considerat el pare de l’anatomia comparativa.
Encara que defensava que la teoria havia
de confirmar el fet demostrable, va caure en
Estàtua clàssica
d’Hipòcrates
La nova revista 160 n 45

Asclepi,
Déu de la
Medicina al
món grec
46 n La nova revista 159
Fòrceps grec
anomenat Odontagra.
paranys, com afirmar que un home tenia
més dents que una dona. Va escriure sobre
ungüents i procediments d’esterilització, com
ara l’ús d’un fil metàl·lic calent per tractar
les malalties dentals. També es va preocupar
d’estabilitzar fractures maxil·lars amb
filferro i lligar dents perdudes. Va descriure
l’Odontagra com un intrument format per
dues palanques que es mouen en sentit contrari
utilitzat per a realitzar exodòncies dentals
(el fòrceps actual).
Pel que fa a la higiene bucal a Grècia, no
hi trobem referències, fins que va ser una
província romana. Així, i a tall d’anècdota, els
grecs començaren a utilitzar diferents substàncies
per netejar les dents entre les quals
trobem pedra tosca, alabastre mòlt, coral en
pols i òxid de ferro n
els grecs començaren a
utilitzar diferents substàncies
per netejar les dents
2n trimestre 2012

1r trimestre 2012
La nova revista 159 n 47

Noticiari
SALUT BUCODENTAL
Enquesta de Salut Oral d’Espanya 2010
El passat mes de març, el Consell General de Col·legis de Dentistes
d’Espanya va presentar les conclusions de la nova Enquesta de Salut
Oral d’Espanya 2010, on es constata que a Espanya el nombre de
tractaments per combatre la càries és inferior a la mitjana de la Unió
Europea.
AEspanya, es tracten el 53 % i el
65 % de les càries, mentre que
a Europa la xifra augmenta
fins al 85 %. La situació més preocupant
es dóna en els espanyols majors de 65
anys, ja que pràcticament la totalitat
–el 94 % - té una incidència de càries
alta: 14 dents amb càries de mitjana
per persona.Tanmateix, els tractaments
són excessivament baixos, solament es
tracten dues de les 14 dents amb càries
que tenen de mitjana cada persona.
La situació tampoc és bona pel que fa
als hàbits d’higiene bucodental, el 20
% dels majors de 65 no es raspalla les
dents mai o gairebé mai.
En el cas dels adults de 35 a 44 anys,
la càries és també una malaltia generalitzada
que afecta el 92 % i tot i que
per a aquest grup d’edat la incidència
és moderada, només reben tractament
quatre de cada sis dents amb càries
que té de mitjana cada adult jove.
Quant a la població infantil, un de
cada tres nens amb dents de llet té
una dent amb càries i, malgrat que
el tractament en la dentició temporal
és igual d’important que en les dents
definitives, només es tracten un de
48 n La nova revista 160
cada quatre nens. Per la seva banda, el
37 % i el 45 % dels joves amb dentició
definitiva té una mitjana d’entre 1,1 i
1,7 dents amb càries.
Les càries afecten més els nens
immigrants. El nombre de càries per
nen és superior en els estrangers i els
tractaments que reben són menors.
L’Enquesta de Salut Oral d’Espanya
2010 compara, per primera vegada,
en l’àmbit nacional, les diferències en
matèria de càries entre la població
infantil immigrant i espanyola. Entre
les principals conclusions destaca
que tant el nombre d’immigrants amb
càries com el nombre de dents cariades
per nen són superior en el cas dels
immigrants. No obstant això, els tractaments
que reben són menors. Dos de
cada cinc càries de nens immigrants
de 15 anys rep tractament restaurador,
enfront als tres de cada cinc càries en
els espanyols. Com a conseqüència,
les seves càries són més greus i necessiten
tractaments més complexos i
amb pitjor pronòstic. En aquest sentit,
els estrangers necessiten quatre vegades
més extraccions i endodòncies, i
tenen quatre vegades més dolor den-
tari que els espanyols.
Pel que fa a les dents de llet, els
immigrants tenen el doble de càries
que els espanyols (2 càries en nens
immigrants, enfront d’una càries en
nens espanyols) i en les dents definitives,
tant el nombre de nens amb càries
com el nombre de dents afectades és
entre un 40 % i un 50 % superior, en el
cas dels immigrants.
Com més baixa és la classe social,
més alt és l’índex de càries. A les àrees
urbanes i nivells socials alts, el nombre
de tractaments és més elevat.
Pel que fa a la influència del nivell
social i l’entorn, l’Enquesta conclou
que com més baixa és la classe social,
més alt és l’índex de càries de la població.
Contràriament, però, en els nivells
socials més alts i en els medis urbans,
el nombre de càries tractades és més
elevat. La diferència més gran es troba
en els adults de 35 a 44 anys, on en els
nivells socials baixos les càries sense
tractar arriben a ser el doble que en els
nivells alts.
Entre el 85 % i el 94 % dels
espanyols majors de 35 anys
té algun problema de genives
Si analitzem la malaltia de les genives,
la situació és també força dramàtica,
entre el 85 % i el 94 % de la població
espanyola major de 35 anys presenta
algun problema de salut a les genives,
per bé que només el 5 % i el 11 %
presenta malaltia periodontal severa
(periodontitis severa). Des del Consell
General de Dentistes s’incideix que la
malaltia de les genives és una de les
patologies més comunes i desconegudes
i que pot provocar la pèrdua de
dents i incrementar el risc cardiovascular,
la descompensació de diabetis o el
part prematur.
D’altra banda, la maloclusió o mal
alineament de les dents afecta quatre
de cada deu adolescents espanyols, la
meitat dels quals de forma severa. Un
de cada quatre adults joves entre 35 i
44 anys presenta algun tipus de problema
en l’articulació mandibular principalment
espetecs, mobilitat reduïda o
dolor. Al voltant del 7 % dels espanyols
majors de 35 anys presenta dolor dentari
de forma molt freqüent i entre el 5
% i el 8 % presenta alguna dificultat per
2n trimestre 2012

menjar com a conseqüència d’algun
tipus de problema dental. En matèria
d’higiene bucodental, el 6 % dels joves
i adults de 35 a 44 anys no es raspalla
mai o gairebé mai les dents.
Evolució de la salut bucodental
des de 1993 a 2010
Pel que fa a l’evolució de la càries al
nostre país, cal destacar que tant el
nombre de nens amb dents de llet
amb càries com el nombre de càries
per nen s’ha mantingut estable des
de 1993 a 2010. Tanmateix, la prevalença
de la càries en els joves de 12 i
15 anys va disminuir un 40 % i un 25
% respectivament des de 1993 fins al
2000. Al mateix temps, s’ha reduït a la
meitat el nombre de dents amb càries
en els joves espanyols fins a l’any 2000.
En el cas dels joves de 12 anys, s’ha
passat de tenir dues dents amb càries
a una i en els de 15 anys, de quatre
dents cariades s’ha reduït a dues, estabilitzant-se
les xifres a partir de l’any
2000. Aquesta evolució coincideix amb
un increment en el nombre de tractaments
realitzats fins a l’any 2000, ja que
en els joves de 12 anys, els tractaments
es van incrementar un 38 %, mentre
que en els de 15 anys va augmentar
un 26 %. A partir d’aquesta data, el
nombre de tractaments realitzats en les
dents definitives també s’estabilitzen.
Per als adults de 35 a 44 anys, l’índex
de càries ha disminuït gradualment des
2n trimestre 2012
de 1993 a 2010, passant d’una mitjana
d’11 dents afectades el 1993 a 7, el
2010. Les càries tractades s’han incrementat
durant aquest període en un
141 %. En els majors de 65 anys, s’ha
passat de tenir una mitjana de 21 dents
amb càries el 1993 a 14 el 2010, tot i
que el nombre de càries tractades continua
sent excessivament baix.
En termes generals, la malaltia
periodontal, inclosa la periodontitis
severa, s’han reduït a la meitat en la
població major de 35 anys. L’evolució
de la periodontitis en els adults joves
s’ha reduït en major proporció que en
els majors de 65 anys –un 67 % davant
un 47 % - fins arribar a afectar el 16 %
dels joves adults i el 30 % en el majors
de 65 el 2010.
Objectius 2020
Per millorar l’atenció odontològica en la
població més desfavorida, seria urgent
que el sistema de salut públic incorporés
les necessitats odontològiques
bàsiques sobretot de la població amb
discapacitat intel·lectual. Seria també
convenient desenvolupar una política
d’incentius econòmics dirigida a la
població amb un menor nivell adquisitiu
perquè puguin rebre una correcta atenció
bucodental conservadora; incloses
les rehabilitacions amb pròtesis dentals.
Amb l’objectiu de millorar, en termes
generals, la salut bucodental, el
Consell General estableix com a objec-
tius millorar i impulsar els programes
d’atenció dental de la població infantil
i juvenil (PADIs) i que actualment són
utilitzats per entre el 65 % i el 40 % dels
nens, conscienciar la població de la gran
importància que té la dentició temporal
per a la futura salut de les dents permanents,
millorar l’educació en matèria
d’higiene bucodental a través de programes
preventius impartits en centres
escolars, i aconseguir que les campanyes
educatives del Consell General
comptin amb un major suport per part
de les Administracions Públiques.
És necessari reduir l’actual plètora
professional i limitar el nombre
d’estudiants que actualment accedeixen
al Grau d’Odontologia, la qual cosa
permetria optimitzar la inversió realitzada
en la formació d’aquests professionals
i, al mateix temps, s’adequaria
el nombre de dentistes a les demandes
reals de la població. En aquest sentit, la
recomanació de l’OMS és que hi hagi 1
dentista per cada 3.500 habitants, i, a
Espanya, ja hi ha el doble de facultatius
dels que fan falta.
Per últim, el Consell General recomana
la utilització de dentifrici amb
fluor i de segelladors de fosses i fissures
i optimitzar així la prevenció de
la càries. Per combatre l’elevada prevalença
de la malaltia periodontal, és
important aconseguir un major control
de la placa bacteriana i l’eliminació de
la tosca dental n
www.sofrologia.com Formación Máster Especialista en Sofrología Caycediana
sofro@sofrologia.com
Conferencia Conferencia informativa informativa gratuita
gratuita
Miércoles Miércoles 18 18 18 de de julio julio de de de 2012, 2012, de de de 18:30 18:30 18:30 a a 20:30 20:30 20:30 h.
h.
Curso dirigido a profesionales de la ciencias de la salud y de las ciencias sociales.
Formación en un método práctico, científicamente comprobado y reconocido en países
como Francia y Suiza por su eficacia terapéutica, pedagógica y preventiva.
Objetivos Objetivos generales: generales:
generales:
• Estudio y desarrollo positivo de la consciencia humana.
• Formación integral en técnicas de relajación psicofísica y de equilibrio emocional.
• Prevención y tratamiento del estrés y de enfermedades psicosomáticas.
• Desarrollo de la atención, la concentración y la memoria.
• Entrenamiento en los doce grados de la Relajación Dinámica de Caycedo.
Instituto Médico de
Sofrología Caycediana
Preinscripción
Preinscripción
Septiembre de 2012
Inicio Inicio formación
formación
Sábado 20 de octubre de 2012
Dirigido Dirigido por
por
Dra. Natalia Caycedo
Dr. Koen van Rangelrooy
Dr. Rafael Solans
Certificación Certificación
Certificación
Máster Especialista en
Sofrología Caycediana
Calle Valencia, 133, 1º 2ª · 08011 Barcelona · Tel.: 93 451 16 36
www.sofrologia.com · e.mail:sofro@sofrologia.com
La nova revista 160 n 49

Noticiari
NOVES TECNOLOGIES
El COEC aposta per l’ús de l’aplicació
Twinia per preservar les dades
confidencials dels pacients
El Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC)
ha arribat a un acord amb l’empresa catalana Atansat Medical per
promoure l’ús de Twinia entre les clíniques i consultes catalanes.
Twinia és la primera aplicació per iPad del sector salut dirigida al
pacient.
L’eina permet que el pacient,
a la sala d´espera, ompli les
seves dades personals a través
de l’iPad, d´una manera
àgil, alhora que preserva la seva inti-
CONVENIS
Conveni marc entre la SEDCYDO i la UEM
El passat 15 de març de 2012 es va signar el conveni marc de
col·laboració entre la Societat Espanyola de Disfunció Craniomandibular i
Dolor Orofacial (SEDCYDO) i la Universitat Europea de Madrid (UEC).
Aquest conveni permetrà
establir les vies per realitzar
en comú activitats
científiques (formació,
assessorament, investigació). En virtut
d’això ambdues entitats organitzaran
activitats formatives (congressos, cursos,
seminaris…), realitzaran estudis i
projectes d’investigació, exerciran tasques
d’assessorament mutu i intercanviaran
informació i documentació
d’interès científic sobre disfunció craniomandibular
i dolor orofacial. Tanmateix,
la UEC posa a disposició de la
SEDCYDO les seves instal·lacions per
realitzar-hi actes cietífics de la societat
i difondre la notícia d’aquests actes
entre el seu professorat i alumnat n
50 n La nova revista 160
mitat quant a dades personals i antecedents
mèdics. Twinia, a més, com
a punt fort, permet signar i guardar
documents legals (LOPD i consentiments
informats), d’una manera ràpida
La revista
El millor aparador per arribar a tots els
odontòlegs i estomatòlegs de Catalunya
NOVA
i absolutament segura. És aquest el
punt fonamental que ha fet que el
COEC aposti per l’aplicació, recomanant
el seu ús entre els col·legiats i que
suposa l’entrada amb força de la signatura
electrònica a les consultes mèdiques
i dentals. El pacient rep instantàniament
tota la documentació al seu
correu validat de forma electrònica n
Més informació a:
www.coec.cat i www.twinia.com
D’esquerra a dreta: Dr. José Luis
de la Hoz, president de la SEDCYDO
i Dr. Juan Manuel Aragoneses,
director d’Àrea del Departament
d’Odontologia UEM.
COL·LEGI OFICIAL
D’ODONTÒLEGS
I ESTOMATÒLEGS
DE CATALUNYA
PUBLICITAT: Elisabet Soler
Tel. 93 310 15 55 - Ext. 460
esoler@coec.net
2n trimestre 2012

FIRES I CONGRESSOS
Fòrum Dental 2013
De l’11 al 13 d’abril de 2013, el proper Fòrum Dental Mediterrani
celebrarà la seva vuitena edició, i ho farà en un nou marc, el recinte
de Gran Via de Fira de Barcelona. Fira de Barcelona vol contribuir així
a dinamitzar l’activitat comercial i generar negoci, així com posicionar
aquest certamen com el referent del sector.
El nou recinte, dissenyat per
l’arquitecte japonès Toyo
Ito, respon de forma eficaç
als actuals requeriments
de les empreses. Està equipat amb la
més avançada tecnologia firal, els seus
espais són molt funcionals i compten
amb una distribució diàfana que facilita
el muntatge, desmuntatge i la logística,
a més d’una àmplia oferta gastronò-
2n trimestre 2012
mica i sales de conferències. A més,
el recinte de Gran Via està molt ben
comunicat, a 10 minuts de l’aeroport
de Barcelona, a 10 de Barcelona en
transport públic (FGC), a només 3 km
del recinte de plaça d’Espanya i amb 4
pàrquings per a més de 4.500 places. Hi
ha també una gran oferta hotelera amb
25.996 habitacions en un radi de pocs
quilòmetres.
Més activitat comercial
i negoci
Una altra de les línies estratègiques del
certamen és l’aposta per dinamitzar
l’activitat comercial i generar negoci.
Amb Fira de Barcelona, com a organitzador,
el Fòrum es podrà beneficiar
de la seva xarxa de delegacions
a l’exterior, amb representació a 33
països, per realitzar una intensa tasca
de promoció i captació d’expositors,
visitants i congressistes.
Per al Dr. Josep Lluís Navarro, president
del Col·legi i del Fòrum Dental
Mediterrani, “ha arribat el moment que
el congrés científic, a més de consolidar-se
a la península, traspassi fronteres,
i per això necessitem l’estructura i
la professionalitat d’una institució com
Fira de Barcelona”. Aquest any, a més,
se celebrarà la “1st European Dental
Forum”, que marcarà les pautes de
creixement del sector n
La nova revista 160 n 51

Premsa i odontologia
Maxillaris, maig/2012
El Consejo General de Dentistas prepara
su defensa ante un posible expediente de
la Comisión Nacional de Competencias
El Consejo General de dentistas fue acusado, el pasado mes de julio,
por el Consejo General de Colegios de Protésicos Dentales de España
ante la Comisión Nacional de Competencias, “por limitar la facultad de
los profesionales protésicos dentales, al no poder ser éstos elegidos
libremente por el paciente”.
Según confirmó a Maxillaris el
doctor Alfonso Villa Vigil, presidente
del Consejo General de Dentistas,
“estamos preparando en estos
momentos la defensa, aunque observamos
que hay una clara intención de
expedientarnos, pese a que el mismo
Gobierno y las leyes hayan respaldado
nuestra forma de actuar”.
Tal y como asegura el doctor Villa
Vigil, “en el pliego de cargos hay un
gran volumen de errores e impresiones”.
Así, se alude al artículo 10.13 de
la Ley de Sanidad (14/1986), que da a
Europa Press, 10/04/2012
Las radiografías dentales pueden
aumentar el riesgo de desarrollar un
tumor cerebral primario
Dicho hallazgo se ha publicado
en el último número de la revista
‘Cancer’ y en el estudio han participado
científicos del Brighan and
Women’s Hospital (BWH) y las universidades
de California en San Francisco,
Yale y Duke.
Por ello, y según ha explicado la
neurocirujana Elizabeth Claus, autora
del estudio, aunque las radiografías
dentales son “una herramienta importante
para mantener una buena salud
bucal”, los resultados de su investiga-
52 n La nova revista 160
los ciudadanos el derecho a elegir protésico
dental, “pero se refiere al ámbito
de las Administraciones Públicas, no al
privado”, aclara el doctor Villa.
Del mismo modo, también se citan
los artículos 2.2 y 2.3 de la Ley de
Autonomía del Paciente (41/2002), que
habla del consentimiento de los facultativos
y el personal asistencial, “lo que
no incumbe a los protésicos dentales”,
afirma el presidente de los dentistas
españoles.
Asimismo, en el pliego de cargos se
hace mención de la Ley de Ordenación
Una investigación estadounidense ha revelado que aquellas personas
que se han sometido de forma habitual a radiografías dentales podrían
tener más riesgo de desarrollar un meningioma, el tumor cerebral
primario más frecuente en Estados Unidos cuya aparición siempre se
ha relacionado con la exposición ionizante.
ción hacen ver que “moderar su uso
podría beneficiar a algunos pacientes”.
Claus y su equipo estudiaron datos
de 1.433 pacientes de entre 20 y 79
años a los que se les diagnosticó un
meningioma entre mayo de 2006 y abril
de 2011, y se comparó la información
con un grupo control de 1.350 ciudadanos
con características similares.
De este modo, observaron que los
pacientes con meningioma tenían el
doble de probabilidades de haberse
sometido a un tipo específico de radio-
de las Profesiones Sanitarias (44/2003),
“pero se olvidan del artículo 5, que
señala que los pacientes tienen derecho
a la libre elección del médico, tanto
en el sistema público como en el ámbito
privado por cuenta ajena; aunque
se ignora que para hablar del ejercicio
privado por cuenta propia haya que
recurrir al Código Civil. Además, esta
misma Ley establece que los médicos
tenemos derecho a rehusar un tratamiento
si no estamos de acuerdo con
él”, confirma el doctor Villa Vigil.
Desde el Consejo General de Dentistas
se aprecia una intencionalidad
manifiesta de sacar adelante el expediente
porque, según alega el doctor
Villa Vigil, se obvian o se desconocen
asuntos fundamentales. “Se nos llega
a decir que, después de derogado el
artículo 5.Ñ de la Ley de Colegios Profesionales,
nosotros encargamos un
estudio de mercado en septiembre de
2008, y esa fecha es correcta; pero la
derogación del citado artículo se produjo
en diciembre de 2009, por lo que no
hay infracción posible” n
grafía dental, la radiografía interproximal
o de aleta mordida, presentando
a su vez u riesgo entre 1,4 y 1,9 veces
mayor de desarrollar un meningioma,
en comparación con el grupo control.
Además, los investigadores observaron
que había un riesgo aún mayor
de meningioma en pacientes que se
sometieron a una radiografía de panorámica
dental.
Así, aquellos que se sometieron a
esta prueba acuando eran menores de
diez años tenían 4,9 veces más probabilidades
de desarrollar un meningioma,
mientras que quienes se sometieron
a un examen anual o incluso con
una frecuencia mayor tenían casi tres
veces más probabilidades de desarrollar
este tumor.
No obstante, Noel ha reconocido
que “las radiografías dentales que se
relaizan actualmente utilizan una dosis
mucho más baja de radiación que en el
pasado” n
2n trimestre 2012

Diario Médico, 14/05/2012
Tecnología móvil para implicar a los
pacientes en su salud
Un altísimo porcentaje de la población de los países europeos tiene
un teléfono inteligente, lo que incluye a médicos y a pacientes: por
ello, está cada vez más claro que la segunda revolución de la e-salud
vendrá (o está viniendo) de la mano de la m-salud, según se han
planteado los organizadores de la mesa redonda ¿Cómo la tecnología
móvil está cambiando la asistencia sanitaria?, celebrada en la eHealth
Week, que ha tenido lugar en Copenhague, Dinamarca.
En opinión de Stefan Carlson, responsable
del Departamento de
Tecnologías de la Información de Estocolmo,
en Suecia, “estamos ante una
verdadera revolución móvil, basada
en la usabilidad, la eficiencia, la comodidad,
la sostenibilidad y la seguridad
de las aplicaciones móviles”. Y esta
revolución se basará en las comunicaciones
“persona-persona, personamáquina”,
sostiene Carlson.
La ciudad sueca ha puesto en marcha
un sistema de monitorización vía
móvil de pacientes dependientes, basada
en aplicaciones con contenido compartido
entre los cuidadores y los profesionales
sanitarios. “Da información
rápida al profesional sobre el estado del
paciente si hay alguna anormalidad, y a
los usuarios les ahorra tiempo de visitas
a los recursos asistenciales y les ayuda
a participar más en el cuidado de su
Diario Médico, 07/05/2012
Nace ‘Heidi’, ‘Wiki’ de salud y política
sanitaria creada por la Comisión Europea
La Dirección General de Salud y Consumo de la Comisión Europea
ha puesto en marcha Salud en Europa: interfaz de información y
datos (Heidi, por sus siglas en inglés), una herramienta web basada
en tecnología wiki que recoge de forma enciclopédica los datos y
artículos sobre salud que la citada dirección general aglutina, como
estudios sobre estado de salud, enfermedades, determinantes de
salud y políticas y sistemas sanitarios.
La información se presenta en forma
de texto, tablas, gráficos y mapas.
Gracias a una herramienta proporcionada
por la propia Heidi, los usuarios
pueden ver y descargar indicadores
seleccionando cobertura geográfica,
2n trimestre 2012
salud”, ha dicho Carina Lindquist, responsable
de Aplicaciones de Cuidado
Social del Ayuntamiento de Estocolmo.
No ha sido fácil implantar el sistema,
especialmente entre los cuidadores
más mayores y menos habituados
a las nuevas tecnologías: “parte de su
tarea consiste ahora en documentar la
información relativa al estado de salud
del paciente, lo que les quita tiempo.
Sin embargo, ahora sienten que su
trabajo es más importante y se sienten
más implicados”.
A pie de cama
Una de las grandes bazas de la tecnología
móvil es, precisamente, su
capacidad de estar en todas partes,
de moverse. Por eso ha permitido a
los responsables de la Clínica Esquirol
Saint Hilaire, en Francia, “llevar la historia
clínica electrónica a pie de cama
línea temporal y representación gráfica
deseada. Los datos se pueden consultar
mediante la caja de búsqueda, el menú
de contenidos y por orden alfabético.
La página estará abierta a todo el
público para su consulta pero, para
e, incluso, al quirófano, integrando además
en ella las listas de comprobación
quirúrgica y las imágenes necesarias
para las intervenciones”, describe Marc
Angotti, director general del centro.
Con todos los médicos equipados
con tabletas “se ha mejorado el flujo
de información, el trabajo colaborativo
y la seguridad en los traslados de los
pacientes”, afirma Angotti.
La seguridad ha sido precisamente
lo que ha movido al Hospital Saint
James, de Dublin, en Irlanda, a desarrollar
una aplicación móvil que garantice
la fiabilidad en el uso de fármacos para
la hemofilia. Se trata de una aplicación
que comparten pacientes, profesionales
y responsables de logística
basada en “la lectura de códigos con
un estándar global que garantiza la
seguridad del paciente y mejora la eficiencia
y la trazabilidad en la cadena de
suministros”, según Feargal McGroarty,
responsable del proyecto, denominado
Sistema Nacional de Hemofilia.
El sistema adjudica un identificador
único “a la medicación, al paciente y
a todos los puntos por los que pasa
el fármaco”, y el proceso completo se
traslada en tiempo real a una aplicación
web. Incluye también una herramienta
de recordatorios para los pacientes
integrada en la aplicación, “lo que incrementa
la adherencia a los tratamientos y
la responsabilización de los usuarios” n
preservar la calidad de la información,
sólo podrán añadir contenidos expertos
en salud con reconocimiento en el
ámbito europeo; la Dirección General
de Salud y Consumo de la Comisión
Europea es el administrador de Heidi y
se encargará de distribuir los derechos
de edición a los seleccionados.
Precedentes
Los contenidos inicialmente incluidos
en la web son el resultado de dos proyectos
de la Comisión Europea desarrollados
entre 2003 y 2008: el informe
Eugloreh, un análisis sobre el estado
de salud en los países miembros de la
Unión Europea, y el Euphix, un sistema
de información on-line para profesionales
sanitarios y decisores políticos n
La nova revista 160 n 53

Serveis / VIATGES
De la Dordonya a Creta. Un viatge
en el temps... El món de l’arqueologia.
El gran somni de l’ésser humà
sempre ha estat viatjar en el
temps… viatjar als orígens. Des
de Iuris Travel i CiènciaAventura fem
realitat aquest somni del viatger: la descoberta
dels orígens de la vida a la
Patagònia, les illes Galápagos, La Gomera...
així com la descoberta dels orígens
de la Humanitat a Tanzània, Namíbia,
Atapuerca o Perú. Però també ens
endinsem en les vides d’en Leonardo,
Galileu, Darwin, Conan Doyle, Dickens,
etc. a Londres, París, Florència i d’altres
grans ciutats. Fem una autèntica aposta
per l’aventura del coneixement. Precisament,
seguint aquesta línia, el mes
de setembre de 2012 proposem dos
apassionants rutes guiades que ens
endinsaran en el món de l’Arqueologia;
de la Prehistòria a l’origen de les primeres
grans civilitzacions: de la Dordonya
(França) a Creta (Grècia).
54 n La nova revista 160
Jordi Serrallonga
Arqueòleg, naturalista i guia d’expedicions
El cor de la Prehistòria
Europea: neandertals, pintures
rupestres i cavallers medievals
La primera parada de la nostra Màquina
del Temps ens transportarà a una
terra envoltada de paisatges meravellosos:
la regió francesa de la Dordonya.
Aquí, per suposat, tindrem
l’oportunitat de conèixer el ric llegat
històric medieval (castells, pobles i
llegendes de cavallers), però seguint
la temàtica principal del viatge, i sempre
de la mà del guia de l’expedició,
penetrarem en el cor de la Prehistòria.
Sense anar més lluny, la visita dels
jaciments arqueològics de La Ferrassie
i Le Moustier ens donarà la clau
sobre el comportament d’uns homínids
que, a Europa, van conviure amb
A dalt: Pintures a la cova de Lascaux.
A baix: Burdeus.
els primers Homo sapiens (o cromanyons)
arribats del continent africà: els
neandertals. En canvi, a les coves de
Font de Gaume i Rouffignac, dins les
fosques i misterioses galeries naturals,
descobrirem el fascinant art rupestre
dels pobles caçadors-recol·lectors
del Paleolític; fins i tot, gràcies a les
noves tecnologies aplicades a la recerca
arqueològica, podrem conèixer una
fidel rèplica de la Cova de Lascaux
(junt amb Altamira, la Capella Sixtina
de la Prehistòria). Mamuts i cavalls
pintats a les parets, destrals de pedra,
enterraments de més de 30.000 anys...
els jaciments, coves i museus de la
Dordonya amaguen un munt de tresors
del passat i el nostre expedicionari es
submergirà en ells.
2n trimestre 2012

FOTO: ISTOCKPHOTO
Expedició arqueològica a Creta:
el bressol de la civilització...
el laberint del Minotaure
Eclipsada per l’adorat astre de la Grècia
Clàssica continental, amb les seves
polis, filòsofs i grans monuments,
l’autèntic paper de Creta a la història
ha quedat relegat a l’univers del mite.
Però això només és un miratge; més
enllà dels textos homèrics, el laberint
del Minotaure i els errors dels primers
científics aventurers, existeix un ric
llegat arqueològic cretenc. Efectivament,
aquesta illa de l’Egeu, i la seva
antiga societat minoica, és el bressol
2n trimestre 2012
de la història de Grècia... el bressol
de la Civilització. Així, seguint la petja
d’arqueòlegs com Sir Arthur Evans,
parlarem dels mites sobre el rei Minos,
per a després descobrir les meravelles
del passat: els palaus minoics (Cnosos,
Festos, Malia, Lato, Gurnia i Zakro) i la
seva evolució. Una evolució que es pot
estudiar gràcies a molts altres tresors
arqueològics (el santuari de Tylisos,
l’antic assentament d’Hagia Triadha,
etc.) i l’escriptura que ens llegaren
aquests habitants de Creta: el Lineal A
i B. Però també ens quedarà temps per
a viatjar en el temps fins a l’arribada
A dalt: Palau de Cnossos.
A baix: Chania.
d’altres cultures a l’Egeu: mesquites
com la de Rethimno, la catedral, esglésies
o el barri venecià de Chania, i
les platges turístiques actuals d’Aghios
Nikolaos.
Dels primers pobles caçadors sense
escriptura de la Prehistòria, fins a les
primeres civilitzacions i palaus de la
Història, Iuris Travel i CiènciaAventura
ens embarquen en la Màquina del
Temps: de la Dordonya a Creta n
Per més informació:
IURISTRAVEL
Roger de Llúria 108 pral 2a
08037 Barcelona
Tel. 93 207 31 98
o la web:
www.iuristravel.com
La nova revista 160 n 55

Serveis / SOLIDARIS
Con África en el corazón
Somos un grupo de voluntarios de diferentes lugares de España, entre los que
predomina la profesión odontológica, aunque el denominador común son las
ganas desinteresadas de ayudar.
En años anteriores, hemos compartido
esta tarea en Burkina
Faso, aunque en esta última
ocasión nuestro destino fue Senegal,
de la mano de DentalCoop, que tiene
allí una infraestructura permanente
gracias a Jaume Gamell, Jack como lo
conocen en Senegal, un catalán asentado
en la región de Casamance que
dirige una ONG, que se llama Catalunya-Casamance
y que dispone de una
escuela de alfabetización de adultos
la cual realiza una labor extraordinaria
entre la población. Maneja con muy
buen tiento esa infraestructura, puesto
que con mucha habilidad te saca de
cualquier tipo de problema que pueda
presentarse y sin parpadear, pasa de
hacerte una paella senegalesa o una
fideuá a la Kafountina. Es de destacar
su habilidad para pasar los controles
policiales, muy frecuentes, en el trayecto
que va desde Banjul a Kafountine.
Nuestro viaje, no se inició muy bien,
tanto por los problemas de Spanair que
nos llevaron hasta Bruselas para bajar
hasta Guinea y subir hasta Senegal,
más de diez horas de viaje, como por
los problemas aduaneros que se nos
56 n La nova revista 160
presentaron, por la gran cantidad de
material (casi 250 kg.) y de medicación
(cerca de 30.000 dosis entre antibióticos
y antiinflamatorios) que llevábamos
y que llamaba ostentosamente la atención.
No obstante, esta sensación poco
positiva del viaje, cambió totalmente
de rumbo con la aparición de nuestro
entrañable amigo Jack, que nos sacó
de todos los atolladeros y nos mostró
el lado más humano y entrañable de
una población que a pesar de lo poco
que tienen son felices y te agradecen
con creces cualquier mínimo detalle.
Tanto es así que no creo que a nadie
nos importara el hecho de que después
de las horas de vuelo que tuvimos
para llegar a Gambia, tuviéramos que
esperar hasta que se reemplazó el
coche que nos llevaba hasta Senegal.
Este hecho nos brindó la oportunidad
de conocer una fiesta en honor a una
pareja de novios que se casaban y
estaban celebrándolo según las costumbres
del país.
Como éramos 17 voluntarios, nos
dividimos en tres grupos: uno se dirigió
a Kafountine, capitaneado por Gabriel
Navarro, con dos dentistas más (Elena
García y Rafael Gómez), una higienista
(Marinieves Ortega), una estudiante de
5º curso de la Universidad Europea de
Madrid (Carla Navarro) y dos ayudantes
que además de realizar las funciones
de auxiliares hicieron de tesorera
(Imma Larrocha) y el reportaje fotográfico
por una estudiante de Audiovisuales
(Ana Gómez). Otro grupo se dirigió
a Diouloulou capitaneado por Jaume
2n trimestre 2012

Verdera, con otro dentista (Marta Ortiz)
y una higienista (Johana Posadas). Un
tercer grupo se dirigió a Thionck Essil
capitaneado por German Rubio, junto
a tres dentistas mas (Rocio Aicart, Jorge
Boix y Sara Guasch), una higienista
(Rosa Tartiñá) y un voluntario (Jorge de
Sicart). En este último grupo también
se contó con el apoyo logístico de una
cirujano que conoce bien el hospital de
Thionch Essyl, Teresa Selles.
En Kafountine, nuestra vida y la de
sus ciudadanos, se desarrolló junto al
mar, pero entre el polvo de una gran
carretera. Teníamos un dispensario con
tres sillones en funcionamiento, bueno
había dos que subía y bajaba el sillón.
Con nuestro compresor fuimos capaces
de hacer algo más que extracciones,
puesto que hicimos limpiezas y
obturaciones, aunque por problemas
2n trimestre 2012
atendimos a
mas de 600
pacientes,
se hicieron
1.600
extracciones
y 180
obturaciones
de tensión eléctrica no pudimos hacer
las que hubiéramos querido hacer. En
este lugar tuvimos tres grandes apoyos
para atender a sus habitantes, primer
lugar nos ayudo un compañero dentista
Isidoro que venía de la Universidad de
Dakar, que de forma desinteresada nos
ayudó en la tarea de extracciones de
dientes. También nos ayudo como apoyo
de idioma y como auxiliar un alumno
destacado de la escuela de alfabetización
llamado Constance, quien
mostró mucho interés en la profesión
dental ayudándonos a pie de sillón y
traduciendo los idiomas locales diola
y wolof. Es de destacar la extraordinaria
labor que realizó Michelle, quien
también vivía con nosotros en el centro
de alfabetización de adultos de Kafountine,
que con su francés natal y con
su personalidad, consiguió que todos
los pacientes pudieran tomar la medicación
que le mandábamos de forma
adecuada y nos ayudo muchísimo también
en la organización del paso de
los pacientes, así como la traducción
de lo que nos contaban los pacientes
y que no siempre éramos capaces de
comprender.
A Diouloulou teníamos que desplazarnos
diariamente el grupo asignado,
donde disponían de un sillón dental,
más otro portátil que llevamos nosotros
y que nos fue de gran ayuda. El jefe
sanitario de la región, el Dr. Malomar y
el jefe de odontología de de Diouloulou
el Dr. Pap Jassey, estuvo encantado de
recibir nuestro apoyo humano y material
con la medicación que pudimos
aportar y con quien fue fácil entablar
una muy buena relación profesional y
de amistad.
Ya nos habían dicho que la variedad
gastronómica del lugar era el arroz
con pescado o bien el pescado con
arroz y tenemos que decir que estaba
riquísimo. Hay que decir que después
de las horas de trabajo, todo estaba
buenísimo.
Nuestras cenas sorpresa, preparadas
por Jack con los alimentos locales
y un toque personal de él mismo, en el
jardín del centro de alfabetización suponían
una puesta en común después del
agotador día de trabajo. Nos alegraba
mucho ver que la población local agradecía
nuestra estancia invitándonos a
las múltiples fiestas “Jambee” que organizan
muy frecuentemente, cargadas
de ritmos étnicos y llenas de color. Nos
invitaban a tantas que teníamos que
decidir a cuál íbamos.
Nos llamó la atención el interés que
despertaban nuestras compañeras
rubias entre la población masculina.
Gracias a la sonrisa amable de alguna
de nuestras compañeras rubias,
se suavizaron algunos de los múltiples
controles de carretera por los que
pasamos.
También nos llamó la atención que
cuando se referían a nosotros nos llamaban
“tubab” aunque no llegamos a
saber lo que quería decir esa palabra
exactamente.
Nadie nos habló del problema de la
población que se juega la vida en las
pateras, que son las embarcaciones
La nova revista 160 n 57

que originariamente utilizan los pescadores
del lugar para faenar en la mar,
pero sí que conocían y nos preguntaban
por la crisis en España y en Europa,
sobre todo si se iba a terminar pronto.
No sabemos con qué intención pero
nos tememos lo peor.
En Thionck Essil la vida transcurrió
en el hospital que conocía Teresa Selles
y que nos presentó al personal que
allí trabajaba. Las instalaciones de que
dispusimos, las acondicionamos para la
atención de pacientes y con las habilidades
de Jorge Sicart como locutor en
la radio local haciendo publicidad de
nuestro trabajo y su habilidad como
comunicador interpersonal, se consiguió
el objetivo propuesto asistencial.
La medicación que llevamos no sólo
fue destinada a la campaña de odontología
sino que una parte se entregó en
la maternidad de Kafountine y otra para
un proyecto que lucha por erradicar la
ablación en niñas en la zona de Diatacounda.
La verdad es que este último grupo
estaba bastante alejado del resto y los
echamos mucho de menos durante
toda la estancia. También es cierto
que se lo pasaron genial, gracias a
su juventud y a la capacidad de adaptación
a la escasez de medio de que
dispusieron. Cada uno tenía su cuchara
para disponerse a comer alrededor de
una mesa con el recipiente en medio
y “cucharón y paso atrás” como se
suele decir. No se gastó nada en vajilla.
Las noches alrededor de la hoguera
Si ets un professional de l’odontologia amb inquietuds
per aconseguir un món més just i una salut universal,
vine a DentalCoop i col·labora amb nosaltres. Qualsevol
acció que ens puguis aportar serà ben rebuda.
dentalcoop@gmail.com
aperezporro@infomed.es
58 n La nova revista 160
también nos dejaron recuerdos que no
olvidaremos por la intensa convivencia
que supusieron.
Al final, todos estuvimos contentos
cuando conocimos las cifras de nuestro
esfuerzo, porque atendimos a mas de
600 pacientes, se hicieron 1.600 extracciones
y 180 obturaciones, a pesar de
que tuvimos que dedicar tiempo para
habilitar los lugares de trabajo antes
de poder atender a los pacientes de
forma higiénica, porque el polvo de la
RELACIÓN DE PERSONAS Y EMPRESAS
QUE HAN COLABORADO EN ESTE VIAJE
DentalCoop és una associació de voluntaris per a la salut dental.
carretera estaba presente en todos los
rincones.
Ese polvo lo llevaremos nosotros en
todos los rincones de nuestro corazón
y no lo querremos limpiar nunca por el
recuerdo que supone. Es más, tenderemos
que reponerlo cuando se vaya
quitando con el tiempo. Algunos de
nosotros ya han planeado ir a por más
este mismo verano. Eso es decisión.
Eso es Corazón.
Gracias a todos, gracias a África n
Fundación Roviralta, 3M, Sanhigia, Rcd Espanyol, Axis, American M&D, Omnias,
Proclinic, DVD, Suturas Aragó, Lab. Salvat, Lab. Meda, Lab. Algo-Union, Lab.
Abbot, Colgate, Inibsa, Farmacéuticos Sin Fronteras, Pericos Sant Cugat, Radima,
Oral B, Dentaid, Amigos de los Jueves, Lab. Harttman, Medicaments Solidaris,
Farmacéutica Carla Esteban, Farmacia Juan Antonio Soriano, Lab. Alter, Hospital
de Sant Joan de Deu, Farmacia Valldoreix Srta. Nuria, Laboratorio Dental Ceradent,
Germans Sangrà, Sr. Joan Grau, Dr. Elena Garcia, Farmacéutico Jesús Fernandez,
Sr. Luis Martínez, Srta. Carolina de la Farmacia Palau Ribas, Sr. Juan de Tecnic,
Lab. Dental Paez, Farmacéutico Rafael Fernández Gómez.
EQUIPO SENEGAL 2012
Médicos-Odontólogos: Gabriel Navarro Soto, Rafael Gómez Font, Jauma Verdera,
Rocio Aycart, Marta Ortiz, Jorge Boix, Elena Garcia, German Rubio, Sara
Guasch, Teresa Selles.
Higienistas: Nieves Ortega, Rosa Tartiñá, Johana Posadas.
Estudiante 5º Curso Odontología: Carla Navarro.
Imagen-comunicación y auxiliar dental: Ana Gomez.
Auxiliar dental, Tesorera y encargada de Farmacia: Imma Larrotcha
Auxiliar y traductor: Jorge Sicart
2n trimestre 2012

Serveis / AGENDA
6-7 juliol 2012
Barcelona
12 Curs VB d’implantologia
sobre cadàver
Inf.: 93 883 37 24
16-20 juliol 2012
Santiago de Compostel·la
XIX Congrés ANEO
Inf.: aeos2012@gmail.com
16-20 juliol 2012
València
I Curs d’actualització
en cirurgia d’implants
Inf.: Sra. Marta Ventura,
tel. 607 499 365
mdv@emedeuve.com
14-15 setembre 2012
Bilbao
XIII Jornades del
Club Tecnològic Dental
28-29 setembre 2012
Madrid
I Simposi SOCE 2012
Inf.: 914 27 40 26
4-6 octubre 2012
Madrid
V Curs monogràfic
de cirurgia avançada
en caps de cadàver
Inf.: 917 13 10 84
5-6 octubre 2012
Alacant
V Congrés Internacional
IAIO 2012
Inf.: 965 26 96 48
www.iaio.org
11-13 octubre 2012
Granada
42 Reunió Anual SEPES 2012
Inf.: tel. 91 576 53 40
www.sepes.org
19-21 octubre 2012
Gijón
XXIV Congrés Nacional
de la HIDES
Inf.: www.hides2012.com
2n trimestre 2012
26-27 octubre 2012
Santiago de Compostel·la
II Congrés Internacional SCOI
1-4 novembre 2012
Cadis
XXXIII Congrés Nacional
AEDE Associació Espanyola
d’Endodòncia
15-16 novembre 2012
Bilbao
IV Simposi Internacional sobre
Avenços en Càncer Oral
15-17 novembre 2012
Còrdova
XII Congrés de SEKMO
15-17 novembre 2012
Madrid
46 Reunió Anual SEPA
i 2 Reunió Anual d’Higiene
Bucodental
29-30 novembre i 1 desembre 2012
Cadis
X Congrés Nacional SECIB
11-13 abril 2013
Expoorto
Inf.: www.expoorto.com
11-13 abril 2013
Barcelona
Fòrum Dental del Mediterrani
INTERNACIONAL
FDI World Dental Federation
Leading the World to Optimal Oral Health
2012 Hong Kong
FDI Annual World Dental Congress
29 August - 1 September 2012
Leading the world into a new century of oral health
29 agost i 1 setembre 2012
Hong Kong
Congrés Mundial Dental 2012
de l’FDI
5-6 octubre 2012
Lisboa
21st Century Orthodontic
Congress 2012
5-12 octubre 2012
La Habana
5 Curs pràctic de postgrau en
cirurgia i implantologia oral
Inf.: 916 65 85 68
11-13 octubre 2012
Coopenhague
21 Reunió Anual de l’EAO
19-20 octubre 2012
Roma
European Symposium Series
Inf.: 902 40 20 24
8-10 novembre 2012
Sta. Mª da Feira (Portugal)
XXI Congrés OMD
9 març 2013
Porto (Portugal)
Jornada d’Emblanquiment Dental
12-16 març 2013
Colònia
IDS
La nova revista 160 n 59
Design: b’com · +33 (0)6 50 46 60 70

Serveis / BIBLIOTECA
n Blanqueamiento dental
José Amengual, Leopoldo Forner
Ediciones Especializadas Europeas
Barcelona, 2011
R. 2572 p.214
Amb aquest llibre es pretén contribuir
a aclarir dubtes que se li poden presentar
al professional de l’odontologia, a
l’hora d’intentar donar solució a aquelles
situacions que poden provocar una
alteració en el color dentari.
A través d’aquest estudi es realitza una
recorregut pels aspectes més rellevants
de l’emblanquiment dental: des
de la patologia i el seu diagnòstic, passant
pels possibles efectes adversos
que poden presentar-se, les particularitats
que cal conèixer abans de realitzar
altres tractaments sobre dents prèviament
emblanquides, fins a les diferents
opcions terapèutiques disponibles amb
què solucionar les tincions dentals.
60 n La nova revista 160
n Solución de problemas
en endodoncia
James L. Gutmann, Paul E. Lovdahl
Elsevier
Barcelona, 2012
R. 2576 p. 482
Aquest llibre ofereix una cinquena edició,
amb un nou enfocament basat en
l’evidència de les tècniques habituals
en la consulta. Dirigit tant a endodontistes
com a odontòlegs generals, aquest
text, de referència imprescindible, combina
la precisió en l’assistència endodòntica
de la més alta qualitat amb la
consecució de resultats òptims sense
dolor per al pacient. Cada capítol ha
estat dissenyat amb cura, de manera
que el lector pugui comprendre amb
facilitat l’anatomia, els instruments i les
tècniques necessaris, tot això complementat
amb quadres d’exemples clínics
i consells.
La biblioteca del COEC
al servei de tots el col·legiats
Per qualsevol consulta: Myriam Nadal, 93 310 15 55 (ext. 404) mnadal@coec.cat
n Prótesis. Bases y fundamentos
Osvaldo Tomás Cacciacane
Ripano
Madrid, 2012
R. 2569 p.715
Estructurat en quate mòduls o parts.
La primera tracta sobre el coneixement
de les estructures que formen part del
Sistema Estomatognàtic, l’instrumental
per al diagnòstic, la preparació de la
boca, i la importància de la biomimètica
dels materials dentals.
La segona ens introdueix a la pròtesi
fixa parcial pel que fa a les restauracions
intraradiculars, les preparacions
dentàries parcials i totals, i la importància
dels components protètics de les
pròtesis fixes.
El tercer mòdul tracta sobre la
pròtesi parcial amovible pel que fa a
la informació dels seus components,
les característiques, i el disseny de les
estructures.
I, per últim, el quart mòdul s’orienta
a la construcció amb base científica i
estètica de la pròtesi total i les seves
característiques particulars.
2n trimestre 2012

n Protocolos
Daniel Carmona Cando
Ediciones Especializadas Europeas
Barcelona, 2009
R. 2571 p. 192
Estructurat en dues parts, aquest llibre
tracta en primer terme el tema ambiciós
i pràctic dels protocols de treball,
tant en la clínica com en el laboratori.
A la segona part, el lector hi trobarà
explicacions detallades sobre els materials
dentals més moderns (ceràmiques
per a estructures, recobriment,
etc.) que encara provoquen preguntes i
molts desconeixen.
Muntaner, 479 1º 6ª
08021 Març 2012 BARCELONA
n Reconstrucción de dientes
endodonciados: una pauta de
actuación clínica
Ernest Mallat Callís
Ediciones Especializadas Europeas
Barcelona, 2007
R. 2576 p.87
Aquest petit manual ens mostra, d’una
manera didàctica i a fons, totes les
variables que se’ns pot presentar pel
que fa a les problemàtiques tècniques
de reconstrucció de les dents endodonciades.
Prof. Dr. Guillermo Raspall
Doctor en Medicina y Cirugía
Doctor en Estomatología
Medico Especialista en Cirugía Oral y Maxilofacial
Medico Especialista en Cirugía Plástica, Estética y Reparadora
www.guillermoraspall.com
Tel: 93 211 50 29 y 676 977 192 / Fax: 93 418 72 41
email: doctor@guillermoraspall.com
n Adhesión dental: pautas de
actuación clínica
José Luis Padrós Serrat
Ediciones Especializadas Europeas
Barcelona, 2009
R. 2573 p.94
Aquest llibre constitueix una edició
actualizada de la pràctica clínica sobre
l’adhesió, una posada al dia pel que
fa a les propietats, els usos, les indicacions
i les aplicacions de la tecnologia,
amb l’objectiu d’assolir excel·lència en
els tractaments a través de restauracions
funcionals i estètiques.
CIRUGÍA ONCOLÓGICA • ESTÉTICA • IMPLANTOLOGÍA
CIRUGÍA ENDOSCÓPICA DE LAS GLÁNDULAS SALIVALES
Velázquez, 92 bajo
la revista COEC 159 28006 n 61 MADRID

Notícies d’empresa
APD
Carina Szpilka en APD: “Hoy no se trata tanto de decir que uno
es el mejor, sino de ser relevante y útil para el consumidor”
La líder de ING Direct en España, Carina Szpilka, ha participado el pasado jueves 17 de mayo en la New
Experience APD “Nuevas tecnologías + nuevos consumidores = nueva gestión” celebrada en el auditorio del
COEC en Barcelona. Los directivos asistentes tuvieron la oportunidad de nutrirse de la visión y la experiencia
de la directora del banco naranja en España, a la vez que conocer las claves del modelo de negocio de
una compañía que durante el primer trimestre del ejercicio 2012 obtuvo, en España, un beneficio antes de
impuestos de 24 millones de euros, un 4,35% más en relación al mismo periodo del año anterior.
La líder de ING Direct en España,
Carina Szpilka, ha participado el
pasado jueves 17 de mayo en la New
Experience APD “Nuevas tecnologías +
nuevos consumidores = nueva gestión”
celebrada en el auditorio del COEC en
Barcelona. Los directivos asistentes
tuvieron la oportunidad de nutrirse de
la visión y la experiencia de la directora
del banco naranja en España, a la vez
que conocer las claves del modelo de
negocio de una compañía que durante
el primer trimestre del ejercicio 2012
obtuvo, en España, un beneficio antes
de impuestos de 24 millones de euros,
un 4,35% más en relación al mismo
periodo del año anterior.
Jordi Mateu, Director de Proyectos
y Desarrollo Corporativo de SUMMA,
fue el encargado de dar la bienvenida
al acto y de transmitir su admiración
por aquellos que logran convertir debilidades
en grandes fortalezas: “Hoy ING
Direct es una marca de verdad que
empezó a competir sin oficinas, que
supo convertir una debilidad en una
fortaleza y que nos brindó otro modo
de ver un banco”.
Szpilka hizo un recorrido por la historia
de la entidad en España y centró su
exposición en el impacto que han tenido
las nuevas tecnologías en los canales de
relación con el cliente, así como en la
razón de ser y el efecto de las diferentes
estrategias de márquetin y comunicación
que la entidad había puesto en
marcha durante los últimos años.
“ING Direct España nació en un
momento económico muy difícil para
el sector bancario: muchas oficinas y
una gran oferta de productos y servicios.
Vimos la oportunidad de ofrecer la
simplicidad en la elección enfocada
al ahorro, lo que se convirtió en nues-
62 n La nova revista 160
tra clave de éxito. El planteamiento
era: pruébanos hasta que confíes y te
demostremos que lo hacemos bien”,
comentó Carina al comienzo de su
intervención. El claim entonces era:
“ING Direct, tu otro banco”.
En 2005 hubo un cambio de estrategia:
“La gente ya nos conocía, confiaba
en nosotros y nos pedía más
servicios: nóminas, domiciliaciones,
etc. Hoy somos el banco principal de
un tercio de nuestros clientes”. Como
marca, dejaron de ser el otro banco
para convertirse en “Fresh Banking”, el
banco del día a día, con una oferta de
productos más amplia y diferenciada
del resto de los bancos. “El modelo de
adquisición se complicó, los públicos
empezaron a diferenciarse y la paulatina
fragmentación de medios hizo
mucho más difícil medir el impacto de
nuestras campañas. La complejidad
de los datos que teníamos nos llevó
al business intelligence, a entender
a nuestros clientes y pensar qué les
podía encajar mejor”.
En el 2012 la misión de ING Direct
es convertirse, pero sobre todo ser,
un banco completo para todos sus
clientes. Su estrategia se centra en
dos ejes fundamentales: Internet (redes
sociales, blogs, móvil) y la apertura de
oficinas. “Nos hacemos más físicos. Y
no es porque el comercio electrónico o
Internet no funcionen, ya que representan
el futuro del sector bancario, sino
porque primamos, por encima de todo,
la experiencia del cliente, para el que
el banco perfecto, tiene oficinas. Para
nosotros, abrir 29 oficinas es absorbible.
En la estructura tradicional bancaria,
una entidad de nuestras características,
debería tener 700”, explicó la
directora.
Vuelta al consumo responsable
y a la ética empresarial
Insistió en que el consumidor ha cambiado,
en que se comporta de manera
diferente: “pide la vuelta al consumo
responsable y duradero y a la ética
empresarial; quiere saber en qué cree
la empresa, qué personas la componen,
cuáles son sus valores” y en que
la revolución digital también está cambiando
el modo de vender y de llegar
al consumidor. Las reglas son otras:
“la revolución digital ha dado poder a
los consumidores, les facilita el acceso
a mucha más información: pueden
leen opiniones, comparan ofertas, decir
cómo quieren el producto, comentar,
etc. La relación con el cliente se convierte
en una prioridad y tiene que ser
participativa. La movilidad y la conversación
son sus claves, porque cuando
es difícil destacar por producto, hay
que diferenciarse por marca, pasar a
resolver necesidades del cliente y ser
relevante para el consumidor”.
Y este cambio también hace necesario
el cambio en la estructura y el
estilo de liderazgo. Carina aseguró que
“hay que dar más voz a las personas
que están en contacto directo con
el cliente; hablamos de conocimiento
colectivo, lo que requiere un cambio
de chip en todos aquellos que trabajan
allí para pasar de organizaciones verticales
a horizontales, más dinámicas,
más conectadas; con culturas de imprendimiento,
para emprender desde
dentro de la organización, en la que la
labor del verdadero líder es inspirar y
movilizar”.
Compartió con los asistentes las 5 C
del su definición de liderazgo: Cercanía,
Cooperación, Comunicación, Confianza
y Compromiso. “La auténtica razón
2n trimestre 2012

de ser de ING Direct es que la gente
se pueda sentir dueña de su dinero y
lo pueda gestionar en su totalidad”,
afirmó y concluyó reafirmando que
“sobrevive la empresa que es capaz de
adaptarse antes al cambio”.
Una vez terminada su intervención,
Carina abrió el turno de preguntas. Los
asistentes se interesaron por el core
business de la organización: “La consistencia
con la promesa hace que las
personas confíen en ti”; por su estructura
de RR.HH: “Hay 950 personas dispersas
en oficinas: 300 internas y el
resto outsourcing. Hemos logrado que
la gente externa se sienta igual de identificada
que la interna. El espíritu de la
organización es ser certificados “Top
Employer” y “Great Place to Work”; por
cómo satisfacen al personal externo:
“Siendo muy honestos con los trabajadores.
No se trata de ofrecer planes de
carrera sino de ayudarles a gestionarla.
Es importante que sepan y sientan que
hacen algo distinto, algo que aporta a
2n trimestre 2012
la sociedad”. Las siguientes preguntas
refirieron al uso que hacen de las redes
sociales, las métricas y variables que
se miden, la situación del grupo en
Holanda, etc.
La New Experience APD concluyó
con un café networking en el que los
directivos asistentes pudieron conocerse,
intercambiar opiniones, interactuar
y, en definitiva, establecer vínculos. El
saber conecta.
Próxima cita 24/05 #BCN:
gestión del talento en las
organizaciones
Por cuarto año consecutivo se celebra
en Barcelona el Campus APD Mediterrània
- “Universidades Corporativas:
preparando el futuro, liderando
el cambio en las empresas”, una
cita imprescindible para aquellos que
gestionan personas, lideran equipos
y desarrollan e impulsan las organizaciones.
El encuentro tendrá lugar el
próximo jueves 24 de mayo de 9.00h
INFOMED
Llançament del Pla d’informatizació
nacional per a odontostomatòlegs,
PINO 2012
Infomed, la companyia líder en desenvolupament de software
sanitari, amb més de 6000 clíniques informatitzades, ha llançat el Pla
d’informatització nacional per a odontostomatòlegs, PINO 2012.
El Pla està enfocat a la informatització
de les clíniques dentals i la
seva adaptació a les últimes tecnologies
del mercat, com ara, els dispositius
mòbils, la signatura digital, l’agenda
de visites en línia, etc, amb l’objectiu
de millorar la comunicació amb els
pacients i augmentar la productivitat i
eficiència de la clínica.
El Pla PINO li ofereix la possibilitat
d’escollir la versió del software de
gestió que millor s’adapti a les seves
necessitats. La versió Gesden Easy està
pensada per a les clíniques que comencen
amb la informatizació de la consulta,
disponible amb una quota mensual
de 25,23 € i la versió Gesden Profesional
pensada per a aquelles clíniques
que volen portar una gestió integral,
gràcies a les potents eines de gestió
econòmica, administrativa, comunicació
i màrqueting, amb una quota de
65,30 €/mes.
El Pla li permet també afegir
mòduls de comunicació amb pacients
com l’enviament de missatges SMS,
l’enviament d’e-mailings, visites en línia,
agenda call center, accés remot, etc.
Per complir amb el compromís
d’innovació, qualitat i servei, Infomed
ha realitzat a més acords de
col·laboració amb empreses líders com
Banco Santander, Doctoralia, Vademecum,
Chipcard o Redsa, on s’ofereix la
integració del software Gesden amb
la consulta en línia de medicaments
de Vademecum, amb l’agenda en línia
de Doctoralia, amb els sistemes de
a 11.30h en el auditorio del COEC (Travessera
de Gràcia 93-95) y contará
con las intervenciones de Luis Vives,
profesor de estrategia de ESADE y de
los máximos responsables de la
gestión del talento en La Caixa,
Cirsa, Everis, Gas Natural Fenosa,
NormanBroadBent, Asepeyo y
Fundación Factor Humà. ¡Les esperamos!
Para más información, póngase
en contacto con nosotros en el teléfono:
93 440 76 05 n
facturació de companyies d’assistència
sanitària i mútues de la xarxa Redsa i
Chipcard, amb els dispositius de signatura
digital i amb els terminals financers
del Banco Santander.
Per a més informació, consulti www.
planpino.com, o truqui al 902 10 44 22 n
La nova revista 160 n 63

Notícies d’empresa
AVINENT
Gran éxito de los cursos de
Anatomía Quirúrgica que organizan
la UCM y AVINENT
A final de abril se realizó una
nueva edición del curso teóricopráctico
de Anatomía Quirúrgica
Oral aplicada a la implantología,
que organizan la Universidad
Complutense de Madrid (UCM) y
AVINENT.
El curso agotó las plazas disponibles
y cumplió las expectativas
de los participantes, que tuvieron
la oportunidad de realizar sesiones
que incluyeron la identificación de las
estructuras sobre material cadavérico
humano criopreservado y sistemática
de colocación de implantes, entre
otras prácticas. El curso fue dirigido
por el catedrático de la UCM José F.
Rodríguez-Vázquez. La colaboración
de la UCM con AVINENT tuvo continuidad
el pasado 26 de mayo, cuando
AVINENT
La experiencia de AVINENT, materia de estudio
en universidad y noticia en los medios
La experiencia de AVINENT, una empresa que está en crecimiento
constante gracias a su capacidad innovadora, es materia de estudio
en la universidad y escuelas de negocios, y puesta como ejemplo en
medios de comunicación.
64 n La nova revista 160
se celebró el curso de Anatomía y
Técnica Quirúrgica de elevación del
seno maxilar, en material cadavérico
criopreservado, con idéntico éxito de
participación n
A VINENT recibió recientemente la
visita en sus instalaciones de los
alumnos del doctorado “Entrepreneurship
and business management” de
la Universitat Autónoma de Barcelona
(UAB). Los participantes en el doctorado
han estudiado el caso de AVINENT
como empresa de éxito que ha sabido
eludir la crisis mediante la apuesta
por la investigación y la creación de
productos y servicios de alto valor añadido.
Igualmente, AVINENT apareció
recientemente en un reportaje de la
cadena 8TV, como una de las empresas
que, en un contexto general extremadamente
complicado, ha seguido
una trayectoria ascendente y ha multiplicado
por 10 su facturación en los
últimos años. La experiencia AVINENT
también ha sido un caso de estudio
en escuelas de negocios e instituciones
diversas. Una muestra más de los
espléndidos resultados de AVINENT,
no sólo en cuanto a cifras de negocio
sino también en actitud emprendedora
y abierta a nuevos proyectos n
2n trimestre 2012

AVINENT
Unas fresas revolucionarias para los
implantes Biomimetic Ocean
OCEAN es el sistema que AVINENT acaba de lanzar el mercado para
ampliar su gama de implantes e introducir conceptos como una nueva
geometría para dar respuesta a todos los casos.
El nuevo sistema ofrece un procedimiento
de colocación muy
simple: se ha creado una nueva caja
quirúrgica de distribución muy lógica, y
un conjunto de fresas con una geometría
revolucionaria de 4 aspas, que forman
una secuencia de fresado de gran
simplicidad, con un práctico código de
colores en función del diámetro del
implante. Éstas incluyen un marcaje
láser para mejorar la visibilidad durante
la osteotomía. Las fresas del sistema
DI&B
DI&B participó en el Curso de Sedación
Consciente organizado por la Facultad de
Odontología de la Universidad Complutense
de Madrid.
DI&B participó en el Curso de Sedación Consciente organizado por
la Prof. Dra. Carmen Gasco, profesora titular del Departamento
de Farmacología, Anestesiología y Reanimación de la Facultad de
Odontología de la Universidad Complutense de Madrid, que se llevó a
cabo los meses de Febrero y Marzo del presente año.
En el citado curso, DI&B aportó
el primer sistema electrónico del
mercado para técnicas de sedación
consciente por inhalación de oxígeno
y óxido nitroso, Matrx. Equipo que, por
2n trimestre 2012
OCEAN de AVINENT se han diseñado
para facilitar al máximo la tarea del
implantólogo n
otro lado, obtuvo un gran éxito en el
pasado Salón Internacional de Equipos,
Productos y Servicios Dentales, Expodental
y que, por tanto, cada vez más
clínicas disponen de este sistema.
La utilización de la sedación consciente
por inhalación de óxido nitroso/
oxígeno se ha demostrado de gran
utilidad para un correcto manejo de
pacientes que acuden a la clínica dental
con un alto nivel de ansiedad n
La revista
Totalment renovada i amb noves seccions
NOVA
AVINENT
La Universitat
de Barcelona y
AVINENT ofrecen
un nuevo Taller
Intensivo de
Implantología
AVINENT y la Universidad de
Barcelona vuelven a colaborar
en 2012 en la organización
del Taller Intensivo de
Implantología, destinado a la
capacitación básica para la
colocación de implantes.
Las características más destacadas
de este taller son las prácticas de
un día entero sobre material cadavérico
criopreservado y los 2 días y medio
de prácticas sobre pacientes. El curso
tendrá lugar entre los días 17 y 22 de
septiembre en el Hospital Odontològic
Universitat de Barcelona, y se organiza
después del éxito de la primera
edición, que se celebró en septiembre
del pasado 2011. El curso está dirigido
a odontólogos generalistas o especialistas,
bajo la dirección del Dr. Carles
Subirà. El curso ofrece a los participantes
un excelente cuadro docente
formado por profesores universitarios
y con contrastada reputación en el
ámbito clínico y académico n
COL·LEGI OFICIAL
D’ODONTÒLEGS
I ESTOMATÒLEGS
DE CATALUNYA
PUBLICITAT: Elisabet Soler
Tel. 93 310 15 55 - Ext. 460
esoler@coec.net
La nova revista 160 n 65

Directori d’empreses
EMPRESES
AMIGUES
Cugat Residencial
Mercedes-Benz
Sopar amb estrelles
Nits d’història i llegenda al Palau Requesens
Laietà
Fisioessència
Vitalia
Calvet Serveis Immobiliaris
Educa-System
Dir
66 n La nova revista 160
EMPRESES
COL·LABORADORES
Ags
SegurCoec
Twinia
Gaudeix dels avantatges
de ser col·legiat.
Vés al web www.coec.cat
i informa-te’n
2n trimestre 2012

LA UNIÓN
DE LA CIENCIA Y
EL SABER PROFESIONAL
MEJORA
LA SALUD BUCAL
Cubrir todas las caras de la salud bucal es un compromiso que implica
contar siempre con la colaboración de los profesionales. Esta es la
única forma de mejorar y acercar la salud bucal a toda la sociedad.