Joguines-Fitxes

Projecte televisió: de casa a l’escola
Televisió i hàbits
189

Projecte televisió: de casa a l’escola
TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Joguines d’anunci
Etapa: Educació primària.
Cicles: Mitjà i inicial.
Árees relacionades:
Llengua: expressió i descripció oral i escrita. Lèxic. Narració
oral i escrita.
Matemàtiques: classificació d’objectes i reconeixement
d’atributs. Resolució de problemes.
Educació visual i plàstica: observació de les característiques
del llenguatge visual i plàstic. El missatge visual i el seu
significat.
Material:
Monitor de televisiò
Magnetoscopi.
Cinta de vídeo amb anuncis enregistrats
Joguines.
Fitxes de treball.
Sessions:
Tres sessions d’una hora al Cicle inicial i sis sessions d’una
hora al Cicle mitjà.
Conceptes que s’hi treballen
• Imatge i realitat: diferenciar les característiques reals d’una joguina de la seva representació
en les imatges televisives
• Característiques de la publicitat de joguines.
Objectius
• Afavorir la descripció oral d’objectes, atenent-ne les característiques i la utilitat.
• Reflexionar sobre per què desitgem tenir una joguina i veure fins a quin punt els
anuncis televisius influeixen en la nostra decisió final.
• Ser capaç de diferenciar la joguina real de la seva representació televisiva.
• Observar la discriminació per sexes que es fa en els anuncis de joguines.
• Saber explicar el procés de funcionament d’una joguina o d’un joc.
• Afavorir la solidaritat i la capacitat de compartir.
Descripció de l’activitat
Contextualització del tema
Caldria pensar en primer lloc, en quin moment podem plantejar el tema i quin lligam
establim amb les activitats habituals del currículum.
Proposem, per exemple, que es planifiqui un centre d’interès amb el títol “Jocs i joguines”.
Convindria programar aquest centre d’interès per al primer trimestre de l’any, perquè
és llavors que la pressió dels mitjans de comunicació és més forta i determina la decisió
dels alumnes a l’hora de triar les joguines que volen. Per tant, aquesta proposta es pot
consolidar per a cada curs acadèmic, graduant i diversificant els continguts a treballar
entre el Cicle Inicial i el Cicle Mitjà.
Coneixements previs
Què sabem?
Iniciarem les activitats fent un debat perquè ens expliquin tot això:
• Per a què a creuen que serveixen les joguines?
• Quines joguines hi tenen, a casa?
191

Els audiovisuals a l’aula
• Quins jocs coneixen?
• Quines joguines o joc no tenen però els agradaria tenir-ne?
(Vegeu les fitxes1 i 2).
Creuen que també pot ser interessant fer veure les diferencies entre joc i joguina (vegeu
la fitxa 3).
Què volem saber?
Sota aquest títol agruparem un seguit de propostes que ens serviran d’índex temàtic
per buscar informació, establir relacions i arribar a conclusions. Aquestes propostes poden
sortir dels alumnes mateixos, encara que hauríem de preveure que, a la llista, també hi
aprenguin aspectes que ens interessarà treballar.
Exemple de llista:
• Com es fan les joguines?
• On es fabriquen?
• Quant costen? Són cares?
• Per què hi ha tants anuncis de joguines al Nadal?
• Per què hi ha joguines per a nens i joguines per a nenes?
• Tots els nens i nenes tenen joguines?
• Etc.
Cada enunciat de la llista serà objecte d’una petita investigació per part d’un alumne (durant
el Cicle Inicial) o un gup d’alumnes (durant el Cicle Mitjà). Caldrà repartir les tasques perquè
cadascú s’encarregi d’investigar una pregunta i portar els resultats per exposar-los en públic.
Per tal que els alumnes realitzin la seva investigació en unes condicions adequades, és
imprescindible que hi col·labori la família.
Finalment, organitzarem una posada en comú de tot allò que hem après a partir de la
tasca investigadora. Cada alumne o grup d’alumnes explicarà oralment què ha esbrinat
entorn de la seva pregunta, i mostrarà el material que ha aconseguit.
A continuació, serà convenient dur a terme una activitat-resum, de manera que es
consigni per escrit allò que han après (Cicle Mitjà).
Anuncis de joguines
Sota aquest títol proposem organitzar diverses activitats partint d’aquests enunciats.
• Quins anuncis de joguines veiem?
• Quin anunci de joguines m’agrada més? Per què m’agrada?
• Quantes vegades he vist aquest anunci en un dia? A quina hora?
• Quin programa feien?
• La joguina real és com la que veiem a l’anunci?
Vegem les activitats proposades per a cada enunciat.
Activitats
Activitat 1:
Com ens assabentem de les joguines que existeixen?
L’objectiu és que els alumnes descobreixin quins són els mecanismes que els permeten
conèixer l’oferta que hi ha al mercat i, per tant, que faciliten o condicionen la seva capacitat
d’escollir la joguina que els agradaria tenir.
192

Projecte televisió: de casa a l’escola
La pregunta inicial té distintes respostes possibles:
• He conegut aquesta joguina perquè la té un amic, un parent, etc.
• He conegut aquesta joguina perquè l’he vista en una botiga.
• He conegut aquesta joguina perquè l’he vista anunciada a la televisió, etc.
Podem fer una enquesta per esbrinar d’on traiem la informació (vegeu les fitxes 4 i 5).
Activitat 2
Quin anunci m’agrada més?
Organitzarem grups de quatre alumnes. Demanarem a cada grup que esculli un anunci
d’una joguina que els agradaria tenir. Si és possible, els proposarem que l’enregistrin en
una cinta, si no és així ho farem nosaltres. Aleshores deixarem un interval de temps suficient
per tal que cada grup pugui mirar i remirar l’anunci tantes vegades com vulgui. Finalment,
realitzarem la fitxa 6.
Quan cada grup hagi fet la fitxa, en posarem en comú els resultats i, com a cloenda,
compondrem un mural deixant-hi constància d’allò que hem observat.
Els anuncis ens agraden perquè __________________________________________________
Quan veiem un anunci _________________________________________________________
A la majoria d’anuncis surten ___________________________________________________
Hi ha anuncis de joguines de nens i anuncis de joguines de nenes _____________________
De vegades surten dibuixos animats ______________________________________________
Els llocs són __________________________________________________________________
Molts anuncis tenen música _____________________________________________________
De vegades surten paraules escrites per explicar ____________________________________
Els anuncis no expliquen el cost de les joguines _____________________________________
Activitat 3
Anunci de joguina i joguina per jugar
Una situació ideal per dur a terme aquesta activitat serà partir de l’anterior, posat cas
que poguéssim aconseguir que cada grup disposés de la joguina que correspon a l’anunci
que han treballat.
Si això no fos possible, haurem de buscar un únic exemple per a tota la classe, que
plantejarem nosaltres directament. L’objectiu de l’activitat és arribar a descobrir les diferències
entre l’anunci i la joguina real, de manera que s’entengui que, a l’anunci, es fa una
representació de l’objecte que no s’avé, gaire, amb l’objecte real.
Vegem quines activitats es poden organitzar partint de l’establiment de comparacions
entre el producte real i el producte que apareix a l’anunci (vegeu la fitxa 7).
A la fi n’extreurem algunes conclusions:
• La joguina real és igual que la joguina anunciada?
• Quan he provat la joguina real he tingut un desencís? Per què?
193

Els audiovisuals a l’aula
Activitat 4
El preu de la joguina
L’objectiu és fer adonar als alumnes que als anuncis no apareix el preu exacte de la
joguina. Com a màxim veiem que hi surten unes frases, en una lletra molt menuda, que
corren a gran velocitat, per la part inferior de la pantall , on podem llegir (si tenim temps!):
“més de 5.000 pta.” o bé “més de 10.000 pta.”
Plantegem la pregunta : “Per què penseu que succeeix, això?”. L’objectiu és que els
alumnes siguin conscients del preu real de la joguina que demanen. Com? Fem una prova.
Cadascú elabora una relació de quatre joguines que ha vist anunciades per la televisió i
que li agradaria tenir.
Organitzarem una visita a una botiga de joguines que disposi d’un bon fons de material.
Cada alumne anotarà, a la seva fitxa, el preu de les quatre joguines i després, a classe,
en farà la suma.
La pregunta final serà : “Ens imaginàvem que les joguines fossin tan cares?”
Altres activitats complementàries serien, per exemple:
• Fer una classificació de les joguines més cares i una altra de les joguines més barates.
• Fer la llista de les que valen menys de 5.000 pta.
• Fer la llista de les que valen més de 5.000 pta.
• Etc.
Activitat 5
Joguines per a nens i joguines per a nenes:
Veiem que la majoria dels anuncis discriminen les joguines per sexes. Les nenes juguen
a nines, a cuinetes, a maquillar-se o a pentinar-se, etc. mentre que els nens juguen amb els
ordinadors, els cotxes, els objectes relacionats amb l’esport, amb armes o ninots relacionats
amb actes violents, etc.
Proposem parlar d’aquest tema i suggerir-los l’intercanvi de joguines, de manera que
tots i totes juguem a tot, sense discriminació.
Aquesta activitat es pot reforçar, durant el Cicle Inicial, potenciant els racons de jocs.
Activitat 6
Tots els nens i nenes tenen joguines?
Parlem ara dels nens i nenes que mai surten als anuncis de joguines. Hi ha nens i nenes
al món que potser mai no veuen la televisió i, si la veuen, no poden ni somiar disposar de
les joguines que s’anuncien.
Busquem, per exemple, informació sobre quins són els jocs habituals dels nens de
qualsevol pais del “Tercer món”. INTERMON té magnífics materials pedagògics publicats
per tractar d’aquest tema, i suggerim que s’utilitzin. Podrem veure imatges de les joguines
més corrents, fetes amb estris casolans o materials de deixalla.
A partir d’aqui proposem, per exemple, organitzar un taller de construcció de joguines
amb materials senzills. Pensem quina joguina volem fer, com s’hi jugarà i quins materials
necessitem (vegeu la fitxa 8). Així demostrarem que només cal alimentar la imaginació per
crear la joguina ideal.
Una exposició del material que hem elaborat pot ser-ne la cloenda ideal.
194

Projecte televisió: de casa a l’escola
Activitat 7
Jocs per jugar-hi tots i totes:
Malauradament, els anuncis de televisió tendeixen a promocionar les joguines d’ús
individual per afavorir el consumisme, i poques vegades estimulen el joc cooperatiu.
Fem notar aquesta circumstància als alumnes i, a continuació, els induïm a elaborar un
dossier de jocs cooperatius a partir de les propostes de jocs coneguts (vegeu la fitxa 9).
Aquesta activitat ens permetrà, al mateix temps, fer un bon treball de llengua perquè
caldrà que els alumnes aprenguin a descriure ordenadament el procés a seguir per jugar.
Activitats d’avaluació
Iniciarem una conversa amb l’objectiu d’avaluar quantes coses hem après que no sabíem
en iniciar el tractament del tema.
Tot seguit cadascú intentarà sintetitzar-ho en unes frases, de manera que hi quedi
palès, també, allò que més li ha interessat del procés d’aprenentatge.
Així mateix, serà convenient recollir tot el material que hem elaborat, especialment
aquell relacionat amb l’anàlisi d’anuncis, en uns murals-resum que penjarem als passadissos
de l’escola perquè els companys d’altres classes en puguin aprendre alguna cosa.
195

Els audiovisuals a l’aula
TEMA: FAMÍLIA I TV ACTIVITAT: Jocs i joguines
196
Fitxa 1: Cicle inicial. Coneixements previs
Nom alumne, -a/es: _______________________________________________________________________
________________________________________________________________________________________
Curs: _____________________
Per què ho fem? _________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________________
Dibuixa:
Les joguines que tinc a casa
Les joguines que no tinc i que m’agradaria tenir

Projecte televisió: de casa a l’escola
TEMA: FAMÍLIA I TV ACTIVITAT: Jocs i joguines
Fitxa 2: Cicle mitjà. Coneixements previs
Nom alumne, -a/es: _______________________________________________________________________
________________________________________________________________________________________
Curs: _____________________
Per què ho fem? _________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________________
Explica:
Per a què creus que serveixen les joguines? Es pot jugar sense joguines?
Inventa i escriu una història amb aquest títol:
“El país sense joguines”
197

Els audiovisuals a l’aula
TEMA: FAMÍLIA I TV ACTIVITAT: Jocs i joguines
198
Fitxa 3: Cicle mitjà. Coneixements previs
Nom alumne, -a/es: _______________________________________________________________________
________________________________________________________________________________________
Curs: _____________________
Per què ho fem? _________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________________
Elabora una llista amb els jocs que tens a casa i una altra amb les joguines.
JOCS JOGUINES
Quines diferencies hi ha entre els jocs i les joguines ?
Es juga amb un objecte?
Hi ha unes normes per jugar-hi?
Hi juga més d’una persona?
Algú guanya o perd?
JOCS JOGUINES

Projecte televisió: de casa a l’escola
TEMA: FAMÍLIA I TV ACTIVITAT: D’on traiem la informació?
Fitxa 4: Cicle mitjà
Nom alumne, -a/es: _______________________________________________________________________
________________________________________________________________________________________
Curs: _____________________
Per què ho fem? _________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________________
Enquesta
Senyala mitjançant una creu la resposta adequada:
1. Com he conegut la joguina que m’agradaria tenir?
• Perquè la té un amic, un conegut, etc. ❑
• Perquè l’he vista a l’aparador d’una botiga ❑
• Perquè l’he vista anunciada a la televisió ❑
2. Sé quantes pessetes val la joguina que m’agradaria tenir?
• SÍ ❑ • QUANTES
• NO ❑
199

Els audiovisuals a l’aula
TEMA: FAMÍLIA I TV ACTIVITAT: D’on traiem la informació?
200
Fitxa 5: Cicle mitjà
Nom alumne, -a/es: _______________________________________________________________________
________________________________________________________________________________________
Curs: _____________________
Per què ho fem? _________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________________
Resum de totes les enquestes
Nombre de nens i nenes que coneixen la joguina que els agradaria tenir
perquè la té un amic, un conegut, etc.:
Nombre de nens i nenes que coneixen la joguina que els hi agradaria tenir
perquè l’han vista a les botigues:
Nombre de nens i nenes que coneixen la joguina que els agradaria tenir
perquè l’han vista anunciada a la televisió:
Senyala, amb llapis vermell, el nombre més alt de respostes obtingudes.

Projecte televisió: de casa a l’escola
TEMA: FAMÍLIA I TV ACTIVITAT: Mirem un anunci!
Fitxa 6: Cicle mitjà
Nom alumne, -a/es: _______________________________________________________________________
________________________________________________________________________________________
Curs: _____________________
Per què ho fem? _________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________________
De ben segur que hi ha un anunci d’una joguina que t’agrada
especialment.
Et proposem que l’enregistris en una cinta de vídeo i el tornis a mirar.
Ara et proposem que omplis aquesta fitxa.
Nom de la joguina anunciada:
Cadena de televisió en què l’has vista anunciada:
A quina hora s’emet?
Llegeix i subratlla els enunciats que et semblin adequats
1. Per què m’agrada l’anunci ?
• Perquè hi ha molts colors.
• Perquè hi passen un munt de coses.
• Perquè hi surten uns nens i unes nenes molt divertits.
• Perquè hi ha una música que m’agrada
• Perquè la joguina fa una pila de coses.
• Perquè hi ensenyen una joguina molt maca
• Altres:
201

Els audiovisuals a l’aula
202
2. Quan veig aquest anunci…
• Em posaria a jugar amb aquesta joguina.
• Voldria tenir la joguina només per a mi.
• Voldria jugar-hi amb els amics.
• Voldria que em compressin aquesta joguina.
• Altres coses que sento:
3. Qui hi surt, a l’anunci ?
• Només hi surten nens.
• Només hi surten nenes.
• Hi surten nens i nenes.
• Hi surt gent gran.
• Hi surten dibuixos animats.
• Hi surten personatges fantàstics.
4. Què fan i com són?
• Uns nens miren i d’altres juguen.
• Hi juguen plegats nens i nenes.
• Sembla que es tinguin enveja.
• Es barallen.
• Les nenes i els nens que surten sempre són macos i van ben vestits.
• Les nenes sempre juguen a mares o volen presumir.
• Els nens sempre hi practiquen jocs violents.
• No hi surten mai nens o nenes d’altres races.
5. On són els personatges?
• A casa.
• Al carrer.
• En un altre lloc.
6. Com et sembla que són, aquests llocs?
• Llocs reals.
• Decorats.

Projecte televisió: de casa a l’escola
7. Hi ha música?
Sí ❑
• Només hi ha música de fons.
• Canten una cançó.
No ❑
8. Hi surten paraules escrites sobre les imatges?
Sí ❑ Què diuen?
No ❑
9. Quant val la joguina?
• Ho diu, i val:
• No ho diu.
10. Dibuixa l’anunci:
203

Els audiovisuals a l’aula
TEMA: FAMÍLIA I TV ACTIVITAT: Anunci de joguina i joguina per jugar
204
Fitxa 7: Cicle mitjà
Nom alumne, -a/es: _______________________________________________________________________
________________________________________________________________________________________
Curs: _____________________
Per què ho fem? _________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________________
1. Quina mida fa
(és gros, és petit, etc.)?
2. Quant pesa?
3. Quins colors té?
4. Quina forma té?
5. Té volum o és pla?
6. Es mou per si mateix?
7. Parla? Fa soroll?
8. On és?
9. Hi puc jugar?
10. Qui hi juga?
Qui hi pot jugar?
11. Quants hi juguen?
JOGUINA DE L’ANUNCI JOGUINA REAL

Projecte televisió: de casa a l’escola
TEMA: FAMÍLIA I TV ACTIVITAT: Taller de construcció de joguines
Fitxa 8: Cicle inicial i cicle mitjà
Nom alumne, -a/es: _______________________________________________________________________
________________________________________________________________________________________
Curs: _____________________
Per què ho fem? _________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________________
1. QUINA JOGUINA VULL FER?
2. QUIN MATERIAL NECESSITO?
3. COM SERÀ? (dibuixa la joguina que vols fer)
4. EXPLICA COM S’HI JUGARÀ :
205

Els audiovisuals a l’aula
TEMA: FAMÍLIA I TV ACTIVITAT: Jocs per jugar-hi tots i totes
206
Fitxa 9: Cicle mitjà
Nom alumne, -a/es: _______________________________________________________________________
________________________________________________________________________________________
Curs: _____________________
Per què ho fem? _________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________________
• Títol del joc:
• Qui ens l’ha ensenyat?:
• Material que es necessita per jugar-hi:
• Nombre de jugadors:
• Lloc per jugar:
• Normes del joc:
• Procés per jugar-hi:
• Dibuix:

Projecte televisió: de casa a l’escola
TÍTOL DE L’ ACTIVITAT: Què mengem?
Etapa: Educació primària.
Cicle: Mitjà i inicial.
Àrees relacionades:
Llengua: expressió i descripció oral i escrita.
Coneixement del medi natural: l’alimentació.
Matemàtiques: classificació d’objectes i observació i reconeixement
dels atributs. Resolució de problemes.
Educació visual i plàstica: el llenguatge visual i plàstic (forma,
color, composició de la imatge). El missatge visual i el seu
significat.
Material:
Monitor de televisió.
Magnetoscopi.
Cinta de vídeo amb anuncis enregistrats.
Productes d’alimentació reals.
Fitxes de treball.
Sessions:
Cinc sessions d’una hora
Conceptes que s’hi treballen
• Alimentació i publicitat a la televisió.
• Imatge i realitat: diferenciació entre les característiques reals d’un producte alimentari
que acostumen a consumir habitualment i la representació que se’n fa a la televisió.
Objectius
• Reflexionar sobre la necessitat d’estar ben alimentats.
• Saber quins són els aliments que necessitem per viure i estar sans.
• Aconseguir que els alumnes descobreixin que els anuncis ofereixen una representació
distorsionada de la realitat.
• Afavorir la descripció oral d’un producte atenent-ne la forma, la mida, el tacte, l’olfacte,
el volum, el pes, els colors i la mobilitat.
• Observar el context en què es presenta l’anunci i comparar-lo amb el context real en
què es consumeix (a casa seva).
Descripció de la activitat
Contextualització del tema
Les activitats que proposem les podrem incloure fàcilment en qualsevol centre d’interès
relacionat amb l’alimentació.
En principi, hauríem de tenir molt present que, segons estudis recents, s’està produint
una modificació alarmant dels hàbits alimentaris familiars arran de la pressió que els missatges
televisius, especialment la publicitat, exerceixen sobre els nostres infants i joves. Per
aquest motiu caldria preveure, en la nostra programació de continguts a treballar durant el
curs, un espai dedicat a reflexionar sobre com la publicitat condiciona els nostres gustos,
distorsiona la realitat i crea unes expectatives en els espectadors que no sempre es compleixen
quan passen a ser consumidors del producte anunciat. Així, els alumnes aniran descobrint
que els missatges televisius ens obliguen a consumir allò que en cada moment interessa
vendre i no pas allò que realment ens convindria per a la salut.
Les activitats que proposem es poden distribuir en el temps i repartir-les en les diverses
àrees curriculars que es proposen.
207

Els audiovisuals a l’aula
Coneixements previs
Què menjo?
En primer lloc, demanarem als alumnes que ens expliquin quins són els aliments que
consumeixen habitualment. Podem proposar, per exemple, que dibuixin o que escriguin el
nom dels aliments que mengen cada dia o només de tant en tant, a partir d’una llista preparada
(vegeu la fitxa 1).
Després de realitzar aquesta petita enquesta podem extreure´n conclusions i elaborar
una relació dels aliments que consumin més freqüentment per veure si coincideixen amb
els que convé consumir per mantenir una bona salut.
Activitats
Investiguem!
En segon lloc, podem suggerir-los que dibuixin o escriguin quins aliments dels que
s’anuncien per la televisió tenen a casa seva habitualment, i quins d’aquests productes
consumeixen cada dia o de tant en tant (vegeu la fitxa 2).
El diari de la meva alimentació
Una altra activitat pot consistir que els alumnes escriguin o dibuixin diariàment durant
una setmana què megen en cada àpat, subratllant-hi la presència d’aquells aliments que
s’anuncien per televisió (vegeu la fitxa 3).
Productes i marques
Caldrà diferenciar aquests dos conceptes de manera que entenguin que un mateix
producte alimentari es pot presentar en diverses marques.
Exemple.
Productes: Marques:
• Llet ATO, RAM, PASCUAL, etc.
• Iogurt DANONE, CLESA, etc.
• Galetes CUÉTARA, etc.
• Etc.
Aquesta diferenciació ens permetrà introduir el perquè de la publicitat:
• Hi ha moltes marques per a un mateix producte.
• Hi ha molta competència.
• Cal fer publicitat.
Llavors proposarem elaborar una llista de totes les marques de productes alimentaris
que tenim a casa i que surten anunciats a la televisió (vegeu la fitxa 4).
A partir d’aquí, organitzem un joc de classificació de les marques entre tots, d’acord
amb el tipus de productes (vegeu la fitxa 5).
Una vegada recollida tota aquesta informació, farem observar que a la llista que hem
elaborat hi haurà probablement, aliments bàsics que no hi surten, per exemple la carn, el
peix, les verdures o les fruites. Ens podem preguntar: no són importants per a la salut,
aquests aliments? No cal que els consumim? Per què no s’anuncien per televisió? Què
passaria si només mengessim allò que s’anuncia per televisió? Estaríem ben alimentats?
Per què comprem els aliments que s’anuncien per televisió?
Una vegada situat el tema podem començar a aprofundir un altre aspecte molt impor-
208

Projecte televisió: de casa a l’escola
tant que es resumeix en aquesta pregunta clau: per què comprem els aliments que s’anuncien
a la televisió?
Si partim de la llista que cadascú ha fet d’aquells aliments que consumeix amb freqüència
i que s’anuncien per televisió, proposarem:
• Que cada alumne esculli un producte de la seva llista.
• Que intenti recordar com es l’anunci que es fa del producte i respongui el qüestionari
oralment o per escrit (vegeu la fitxa 6).
Imatge i realitat
En una sessió posterior escolliran, per grups de quatre, una marca de les que s’anuncien
per televisió i que consumeixen habitualment.
Gravarem els anuncis seleccionats i, al mateix temps, haurem de portar els productes
reals a classe. Per aconseguir aquests productes podem organitzar una sortida al supermercat
per comprar-los. Això ens permetrà organitzar una activitat de matemàtiques: saber
quin és el preu del producte i saber si hi ha altres marques més cares o més barates al
mercat.
Tot seguit procedirem al visionat de l’anunci que correspon a cada grup i observarem:
Com és el producte real? Com surt a la “tele”? (vegeu la fitxa 7).
Per què ens agraden els anuncis?
En una sessió ens podem dedicar especificament a parlar dels “trucs” que utilitzen els
publicistes per fer atractius els productes i aconseguir que, sense que ens n’adonem, acabem
comprant allò que s’anuncia.
• Els personatges d’anunci.
Sovint, la presentació d’un producte s’associa a un personatge (freqüentment un dibuix
animat): un conillet , una abella, etc.
Dibuixarem aquests personatges i ens preguntarem si quan anem a comprar el producte
pensem que també comprem el personatge.
També els suggerim que inventin un personatge nou per anunciar el producte que
abans hem analitzat i que en defineixin les característiques. Com serà? Què dirà?
• Paraules i músiques d’anuncis.
Gravarem en un casset alguns lemes i bandes sonores d’anuncis d’aliments.
Els alumnes hauran d’identificar cada lema i cada banda sonora amb l’anunci corresponent.
Després preguntarem: Recordeu alguna frase de les que es diuen als anuncis? Quines?
Recordeu alguna cançó?
Proposarem inventar, per grups, nous lemes per a aquests productes.
Finalment, proposarem debatre si comprem els productes que s’anuncien perquè ens
agraden les músiques que hi surten.
Activitats d’avaluació
Com a conclusió, podem recuperar les qüestions més importants que hem après durant
aquestes sessions mitjançant l’elaboració d’uns murals:
1. Què hem de menjar per estar sans?
2. Quins aliments que no s’anuncien per televisió hem de menjar cada dia?
3. Els anuncis mostren els productes com són a la realitat ?
209

Els audiovisuals a l’aula
TEMA: FAMÍLIA I TV ACTIVITAT: Què menjo?
210
Fitxa 1
Nom alumne, -a/es: _______________________________________________________________________
________________________________________________________________________________________
Curs: _____________________
Per què ho fem? _________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________________
Escriu cada aliment a la columna adequada
Llet Cola-Cao Pa Pastissos Fruita Iogurt
Aigua Carn Peix Gelats Caramels Cereals
Verdures Ous Patates Flam Xocolata Sucs
fregides
Què menjo cada dia? Què menjo alguns dies?

Projecte televisió: de casa a l’escola
TEMA: FAMÍLIA I TV ACTIVITAT: Investiguem!
Fitxa 2
Nom alumne, -a/es: _______________________________________________________________________
________________________________________________________________________________________
Curs: _____________________
Per què ho fem? _________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________________
Aliments que s’anuncien per televisió i que hi ha a casa meva:
Aliments que s’anuncien per televisió que jo acostumo a menjar sovint:
211

Els audiovisuals a l’aula
TEMA: FAMÍLIA I TV ACTIVITAT: El diari de la meva alimentació
212
Fitxa 3
Nom alumne, -a/es: _______________________________________________________________________
________________________________________________________________________________________
Curs: _____________________
Per què ho fem? _________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________________
Escriu els aliments que has menjat cada dia i subratlla en vermell els que
s’anuncien per televisió.
Esmorzar
Dinar
Berenar
Sopar
DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE

Projecte televisió: de casa a l’escola
TEMA: FAMÍLIA I TV ACTIVITAT: Productes i marques
Fitxa 4
Nom alumne, -a/es: _______________________________________________________________________
________________________________________________________________________________________
Curs: _____________________
Per què ho fem? _________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________________
Dibuixa i escriu totes les marques de productes alimentaris que hi ha a
casa teva i que s’anuncien per televisió.
213

Els audiovisuals a l’aula
TEMA: FAMÍLIA I TV ACTIVITAT: Classifiquem
214
Fitxa 5
Nom alumne, -a/es: _______________________________________________________________________
________________________________________________________________________________________
Curs: _____________________
Per què ho fem? _________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________________
Classificarem totes les marques que han sortit a la fitxa 4 en funció del
tipus de producte:
PRODUCTES MARQUES
• Llet • ATO, PASCUAL, CLESA, etc.

Projecte televisió: de casa a l’escola
TEMA: FAMÍLIA I TV ACTIVITAT: Mirem un anunci
Fitxa 6
Nom alumne, -a/es: _______________________________________________________________________
________________________________________________________________________________________
Curs: _____________________
Per què ho fem? _________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________________
Quin producte és? ............................ Quina marca?.......................
Què hi veiem, a l’anunci?
• Personatges :
Qui són?
Com són (reals, imaginaris)?
Què fan?
• Llocs :
On apareix el producte (carrer, cuina, etc.)?
• Què hi passa?
S’explica alguna història?
• El producte:
Com és: dimensions, color, forma.
Què fa: es mou, balla, canta, etc.
Què escoltem?
Les músiques:
Les paraules:
215

Els audiovisuals a l’aula
216
Què us sembla?
Us agrada l’anunci? Per què? Tot el que veieu us sembla possible?
Us sembla que quan veieu l’anunci us agafen ganes de comprar
el producte ?

Projecte televisió: de casa a l’escola
TEMA: FAMÍLIA I TV ACTIVITAT: Imatge i realitat
Fitxa 7
Nom alumne, -a/es: _______________________________________________________________________
________________________________________________________________________________________
Curs: _____________________
Per què ho fem? _________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________________
COM ÉS EL PRODUCTE REAL? COM SURT A LA” TELE”?
• Dimensions
• Color
• Quina olor fa?
• Es pot menjar?
• Quin gust té?
• Com és al tacte?
• Pesa?
• Té mobilitat? Fa altres coses?
• Qui se’l menja, a casa? • Qui se’l menja, a l’anunci?
• On és el producte, a casa? • On és, a l’anunci?
• Hi surten dibuixos animats? • Hi surten dibuixos animats,
a l’anunci?
• Se sent música quan me’l menjo? • S’hi sent música, a l’anunci?
217