You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Els dies <strong>de</strong> <strong>Pasqua</strong>, les colles <strong>de</strong> joves i les famílies es<br />
menjaven la mona a les eres per a berenar. Allí, tot era<br />
gresca, saltar a corda, jugar a conillets i als quatre cantons…<br />
tot tipus <strong>de</strong> jocs tradicionals que feien contagiar l’alegria i,<br />
<strong>de</strong> tant en tant, alguna enrabiada. El moment més esperat<br />
era el <strong>de</strong> menjar la mona i, <strong>de</strong> forma especial, l’ou. Abans <strong>de</strong><br />
menjar l’ou, s’agafava amb la mà i no podia faltar aquesta<br />
cantarella:<br />
“Ací em pica, —portant l’ou al muscle esquerre—<br />
ací em cou —portant l’ou al muscle dret—<br />
i ací et trenque l’ou” —trencant-lo al front <strong>de</strong> la persona<br />
que estiga més <strong>de</strong>spistada <strong>de</strong> tota la colla—.<br />
Esta fórmula per a trencar l’ou, suposadament, dóna sort.<br />
La gresca estava servida. La major part <strong>de</strong> la gent es quedava<br />
a l’era fins que es ponia el sol. I mentre es tornava cap al<br />
poble, les colles marxaven cantant cançons conegu<strong>de</strong>s que<br />
continuaven animant els participants.<br />
La mona <strong>de</strong> <strong>Pasqua</strong><br />
La mona és el dolç més típic <strong>de</strong> les festes <strong>de</strong> <strong>Pasqua</strong>. Sol ser una coca<br />
redona, o amb forma d’animal, que o bé porta un ou dur o bé està<br />
coronada per un caramull <strong>de</strong> clara d’ou. Es coneix també amb altres<br />
noms, com tonya, panou, pa cremat, etc.<br />
IngredIents (per a quatre persones)<br />
—Un quilo <strong>de</strong> farina<br />
—300 grams <strong>de</strong> sucre<br />
—Un pessic <strong>de</strong> sal<br />
—Una miqueta menys d’un quart <strong>de</strong> litre d’oli<br />
—100 grams <strong>de</strong> rent<br />
—Mitja dontzena d’ous<br />
—Una miqueta <strong>de</strong> sucre glacé<br />
PreParacIó<br />
En un gibrell, batem quatre ous i els barregem amb el sucre i el<br />
pessic <strong>de</strong> sal. A banda, escalfem l’oli una miqueta, li afegim el rent<br />
i ho aboquem al gibrell. Ho mesclem tot bé i comencem a afegir la<br />
farina sense <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> remoure-ho. Quan la pasta que<strong>de</strong> fina, elàstica<br />
i consistent, la <strong>de</strong>ixarem tapada i esperarem, entre una i dues hores,<br />
fins que s’haja unflat.<br />
Una vegada unflada, cal fényer la pasta en peces <strong>de</strong> mig quilo. Deixem<br />
cada una d’estes peces damunt <strong>de</strong> neula o <strong>de</strong> paper vegetal i esperem<br />
fins que es tornen a unflar.<br />
Mentrestant, separem els rovells i les clares <strong>de</strong> dos ous. Batem els<br />
rovells i, amb un pinzellet, pintem les mones, batem també les clares<br />
a punt <strong>de</strong> neu i en <strong>de</strong>ixem caure una miqueta damunt <strong>de</strong> cada coca,<br />
coronant-la amb el caramull.<br />
En acabant, ho posem al forn a 180º, en una llanda engreixada amb<br />
un poquet <strong>de</strong> mantega, i les <strong>de</strong>ixem, com a mínim, mitja hora, en<br />
companyia d’un altre perolet amb aigua: l’objectiu és que que<strong>de</strong>n<br />
esponjoses per dins i cuites i daura<strong>de</strong>s per fora.<br />
Una vegada tretes <strong>de</strong>l forn, <strong>de</strong>ixem caure una miqueta <strong>de</strong> sucre glacé<br />
per damunt <strong>de</strong> cada mona i esperem que es gelen, ja que, com diu la<br />
dita, “el pa calent mata la gent”.
Jocs tradicionals<br />
Els dies <strong>de</strong> <strong>Pasqua</strong> són dies d’excursió, al camp o a la platja. Grans<br />
i menuts gaudixen amb jocs tradicionals, cançons <strong>de</strong> pasqua, volen<br />
catxirulos, berenen la mona… és temps d’estar junts i contents.<br />
Joc <strong>de</strong>L mocador<br />
Es fan dos ratlles separa<strong>de</strong>s per uns metres, davant <strong>de</strong> cadascuna es<br />
posa un equip i s’enfronten. Cada jugador té un número. Enmig hi ha<br />
el jutge amb un mocador, i és l’encarregat <strong>de</strong> dir un número; el que<br />
tinga eixe número ha d’intentar agafar el mocador i tornar al seu camp<br />
sense que l’atrape l’altre jugador.<br />
saLtar La corda<br />
Dos persones donen corda, una bota i la resta esperen en filera. Mentre<br />
es bota, els participants solen cantar alguna senzilla cançó popular fins<br />
que es falla. Si s’arriba al final <strong>de</strong> la cançó, s’ha d’intentar eixir sense<br />
tocar la corda.<br />
N’hi ha moltes possibilitats quan es juga a la corda <strong>de</strong> manera<br />
col·lectiva; per exemple:<br />
Cada persona bota sola a cada volta <strong>de</strong> la corda que ella mateixa<br />
subjecta amb un extrem a cada mà.<br />
La corda l’agafen dues persones, una per cada extrem i li fan pegar<br />
voltes. A cada volta <strong>de</strong> corda hi ha dues persones saltant, llevat <strong>de</strong>l<br />
primer salt <strong>de</strong> la primera en entrar. Quan ix la que ha realitzat ja dos<br />
salts, n’entra una altra que espera formant cua. La corda mai no s’ha<br />
<strong>de</strong> quedar sola, i paga el jugador que no entra al seu temps.<br />
A les or<strong>de</strong>s: Els qui estan menant van donant or<strong>de</strong>s que han<br />
d’executar els saltadors successivament: dos i eixir, botant amb cada<br />
peu, entrar per la dreta, o per l’esquerra, etc.<br />
Seguir el rei: és el primer <strong>de</strong> la fila qui dóna el mo<strong>de</strong>l <strong>de</strong>l que<br />
<strong>de</strong>sprés han <strong>de</strong> fer botant cadascun <strong>de</strong>ls jugadors, quant al nombre <strong>de</strong><br />
gestos i <strong>de</strong> bots que ell fa.<br />
Barqueta: Els jugadors que menen la corda no li donen la volta<br />
completa, sinó un moviment pendular per baix, d’un costat a l’altre, i<br />
el jugador a qui li toca salta una o vàries vega<strong>de</strong>s.<br />
Ceba: La corda gira <strong>de</strong> manera molt ràpida, i els saltadors boten,<br />
entrant i eixint, fins que algú s’enganxa. Es pot començar suaument i<br />
accelerar les voltes quan el jugador crida “aigua!” i es continua fins<br />
que es crida “oli!”.<br />
Corda llarga: Ha <strong>de</strong> ser suficient perquè un grup <strong>de</strong> saltadors puguen<br />
botar al mateix temps <strong>de</strong> manera rítmica i sense parar, fins que algú<br />
s’equivoque. En eixe moment, paga i passa a donar corda substituint<br />
una <strong>de</strong> les dues persones que ho estaven fent.<br />
Altes: cada dos roda<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la corda, els qui donen alcen les mans<br />
i la fan rodar altres dos per dalt <strong>de</strong> la persona que bota, que s’haurà<br />
d’ajupir per tal <strong>de</strong> no rebre un cop <strong>de</strong> la corda en moviment.<br />
Puja<strong>de</strong>s: A cada torn, els jugadors que paguen i fan girar la corda, la<br />
van fent pujar, fins aconseguir qua algun <strong>de</strong>ls jugadors que boten ja no<br />
puga saltar-la.<br />
Mocadoret: Qui salta <strong>de</strong>ixa caure al terra un mocador i, en un altre<br />
bot, s’acatxa per replegar-lo sense <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> botar.<br />
Fer pilot: Van entrant a botar d’un a un els jugadors, formant un<br />
grup i, <strong>de</strong>sprés, van eixint en ordre invers a com han entrat.<br />
Huits: La cua <strong>de</strong> saltadors entra i ix <strong>de</strong> la corda, donant la volta<br />
per darrere <strong>de</strong>ls jugadors que van menant i tornant a entrar, fins i tot<br />
creuant-se amb els que van a botar en direcció contrària.
En el joc <strong>de</strong> saltar la corda, a banda <strong>de</strong> diverses cançons habituals<br />
d’origen castellà com “Soy la reina <strong>de</strong> los mares”, “Al pasar la barca”,<br />
“El cocherito, leré” o d’altres, també hi ha cançons tradicionals<br />
valencianes que serveixen per acompanyar els bots <strong>de</strong>ls jugadors:<br />
“La lluna, la pruna, vestida <strong>de</strong> dol, sa mare la crida, son pare no vol”<br />
“Caragol, caragol, trau les banyes, trau les banyes que ix el sol”.<br />
“Si la barqueta es tomba, xica no tingues por, alça la corda a l’aire i<br />
canta una cançó: dilluns, dimarts, dimecres…”<br />
“Un, dos, tres, ploma, tinter i paper. Un, dos, tres, té, xocolata i cafè”<br />
“Un i dos, la carrantxa. Un i dos, peu coixet. Un i dos, la mà a l’aire<br />
Un i dos braç en creu. Un i dos, mitja volta. Un i dos ja està fet”<br />
VoLar La mILotxa (es necessita espai obert per a volar-la)<br />
Deixem lliure la milotxa, quan bufe un poc <strong>de</strong> vent. Soltem el fil a<br />
poc a poc; la milotxa voldrà caure pel seu pes però, en eixe moment,<br />
estirarem amb força <strong>de</strong>l cor<strong>de</strong>ll i la farem pujar en rebre la pressió <strong>de</strong>l<br />
vent. Continuarem fent l’operació diverses vega<strong>de</strong>s i, quan el cor<strong>de</strong>ll<br />
estiga corbat, ja no pujarà més, perquè la milotxa ja no pot aguantar<br />
el pes <strong>de</strong>l fil.<br />
Parts d’una mILotxa<br />
cançons <strong>de</strong> <strong>Pasqua</strong><br />
aI! xúmbaLa<br />
Estos tres dies <strong>de</strong> <strong>Pasqua</strong><br />
són tres dies <strong>de</strong> jugar,<br />
d’envolar el catxirulo<br />
i les nits a festejar.<br />
Ai! xúmbala cataca xúmbala<br />
Ai! xúmbala <strong>de</strong>l polissó<br />
Ai! xúmbala, les xiques guapes<br />
i les lletges al racó.<br />
Estos tres dies <strong>de</strong> <strong>Pasqua</strong><br />
són tres dies <strong>de</strong> jugar;<br />
les beates que no juguen<br />
venen a dotorejar.<br />
Ai! xúmbala…<br />
5<br />
Les fulles <strong>de</strong> l’olivera<br />
són amargues com la fel;<br />
les paraules <strong>de</strong>l meu nóvio<br />
són més dolces que la mel.<br />
Ai! xúmbala…<br />
Si el meu nóvio em regalara<br />
un mocador a floretes<br />
me’l faria a la ganya<br />
amb cinquanta paraetes.<br />
Ai! xúmbala…<br />
En el mar es cria el peix<br />
en les sènies, les anguiles,<br />
en el magraner, magranes,<br />
i en el roser, roses fines.<br />
Ai! xúmbala…
La xata melindrera<br />
huit, nou, <strong>de</strong>u<br />
com és tan fina<br />
trico trico trau<br />
com és tan fina lairó<br />
se’n va a Benifaió lairó.<br />
Es pinta els colorets<br />
huit, nou, <strong>de</strong>u<br />
amb gasolina<br />
trico trico trau<br />
amb gasolina lairó<br />
lairó lairó lairó lairó<br />
Posa tu la lletra!<br />
L’alcal<strong>de</strong> <strong>de</strong> Sollana<br />
huit, nou, <strong>de</strong>u<br />
té una burra<br />
trico trico trau<br />
té una burra lairó<br />
vestida en camisó lairó.<br />
Que es menja les garrofes<br />
huit, nou, <strong>de</strong>u<br />
en coca fina<br />
trico trico trau<br />
en coca fina lairó<br />
tomaca i pimentó lairó.<br />
La xata meLIndrera<br />
Anem a vore si saps <strong>de</strong> música!<br />
Posa, davall <strong>de</strong> les notes, la lletra <strong>de</strong> la cançó (com en la cançoneta<br />
anterior)<br />
Ja ve Sento <strong>de</strong> ca la nóvia,<br />
ja ve Sento, malhumorat,<br />
ja ve Sento tocant els testos<br />
carabassa li hauran donat.<br />
Ja Ve sento<br />
¡Ai, xica meau, que bona estàs!,<br />
tens un sofoco com un cabàs,<br />
ves-te’n a casa, si no estàs bé,<br />
porta un palmito i t’aventaré.<br />
Si vols a Emili que és faener,<br />
tindràs hortet i un bon femer,<br />
bona collita <strong>de</strong> pimentons,<br />
raïm i figues i bons melons.<br />
¡Ai, xica meau, que bona estàs!,<br />
si no t’aprimes no et casaràs,<br />
¡ix a la porta, carinyo meu!,<br />
que ací t’espera Josep Andreu.<br />
dites i expressions populars <strong>de</strong> <strong>Pasqua</strong><br />
Els refranys ens remeten a una cultura lligada a la terra i a les seues<br />
tradicions. Us presentem una selecció <strong>de</strong> dites populars i refranys<br />
típics <strong>de</strong> <strong>Pasqua</strong>.<br />
A <strong>Pasqua</strong> els jocs, i a Nadal els focs<br />
Anar mudat com les Pasqües<br />
<strong>Pasqua</strong> plujosa, collita abundosa<br />
<strong>Pasqua</strong> sense ous, com Nadal sense torrons<br />
Per <strong>Pasqua</strong> i per Nadal, qui res no estrena res no val<br />
Pensar en la mona <strong>de</strong> <strong>Pasqua</strong>: Estar molt distret<br />
…i santes pasqües: Expressió que dóna una cosa per acabada
avi a<br />
Agència <strong>de</strong> Promoció<br />
<strong>de</strong>l Valencià