el projecte balena blanca - Castellnou Edicions

EL PROJECTE BALENA BLANCA
1. Presentació ............................................................................................................................................................................................ 6
2. Principis educatius i didàctics ................................................................................................................................................ 7
3. El Cicle Mitjà.......................................................................................................................................................................................... 8
4. Materials per a l’àrea de Llengua catalana. Cicle Mitjà ............................................................................. 10
5. Didàctica i metodologia de l’àrea de Llengua catalana i literatura ............................................. 11
6. Orientacions per a l’avaluació ......................................................................................................................................... 22
7. Orientacions per atendre la diversitat ................................................................................................................... 23
8. Els eixos transversals ................................................................................................................................................................ 24
9. Les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) ...................................................................... 25
PROJECTE CURRICULAR
1. Objectius generals de l’etapa i objectius per cicle de l’Educació Primària ......................... 28
2. Objectius generals i objectius per cicle de l’àrea de Llengua catalana ................................... 30
3. Continguts de l’àrea de Llengua catalana per al Cicle Mitjà ............................................................... 32
4. Objectius referencials de l’àrea de Llengua catalana per al Cicle Mitjà................................... 34
PROGRAMACIÓ D’AULA
Continguts de Llengua catalana de quart d’Educació Primària .............................................................................................38
Programacions, suggeriments i propostes de treball, i solucionari.................................................................................40
AVALUACIÓ
1. Avaluació inicial .......................................................................................................................................................................... 150
2. Avaluació contínua i formativa .................................................................................................................................... 152
3. Avaluació sumativa i final .................................................................................................................................................. 167
BIBLIOGRAFIA .......................................................................................................................................................................................................................................................................................174
uia DDidàcttiicaÍNDEX

EL PROJECTE BALENA BLANCA
1. Presentació
2. Principis educatius i didàctics
3. El Cicle Mitjà
4. Materials per a l’àrea de Llengua catalana.
Cicle Mitjà
5. Didàctica i metodologia de l’àrea de Llengua catalana
i literatura
6. Orientacions per a l’avaluació
7. Orientacions per atendre la diversitat
8. Els eixos transversals
9. Les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació)

G u i a DD i d à c t i cc aa
6
1. PRESENTACIÓ
Els materials que us oferim formen part del projecte Balena blanca, un projecte editorial per
a l’Educació Primària dins el marc curricular del Decret 95/1992, de 28 d’abril, pel qual s’estableix
l’ordenació curricular de l’Educació Primària (DOGC núm. 1593, de 13-5-1992).
Aquest projecte incorpora també les orientacions del programa «Educació 2000-2004» del
Departament d’Ensenyament.
El projecte editorial Balena blanca és el resultat del treball conjunt de professionals de l’ensenyament
i de l’edició de llibres de text. L’objectiu d’aquest intercanvi de coneixements
i experiències ha estat elaborar un projecte educatiu que té en compte les necessitats formatives,
tant conceptuals i procedimentals com humanes i socials, de l’alumnat, que haurà
d’exercir la ciutadania al començament del segle XXI.
La nostra proposta pretén ser completa, amb la publicació de tots els cursos i de totes les
àrees (Català, Castellà, Matemàtiques, Coneixement del medi natural, Coneixement del medi
social i cultural, Música, Plàstica i Religió), llevat de Llengua estrangera; funcional (mida
DIN A4 amb forma de fitxa per als llibres del Cicle Inicial; format 21,5 x 28,5 per als llibres
dels Cicles Mitjà i Superior); flexible, per poder atendre les necessitats de cada centre
(s’adapta tant a un context urbà com a un context rural) i per tenir en compte la diversitat
d’alumnat, i actual, perquè incorpora els nous avenços científics i, sobretot, les TIC (tecnologies
de la informació i la comunicació) mitjançant propostes concretes i coordinades.
El nom del projecte reflecteix prou bé la voluntat que l’ha motivat:
balena: suma d’elements del saber i de la vida; guia i protectora; intel·ligència i força; continent
i contingut; espai comú per a la natura, la ciència i la societat.
blanca: absència i suma de colors; principi i final; símbol d’afirmació, de responsabilitat
assumida; concentració i aprenentatge.

2. PRINCIPIS EDUCATIUS I DIDÀCTICS
El projecte Balena blanca ha estat coordinat verticalment, per àrees, i horitzontalment, primer
per cicles i després per cursos. Aquesta doble coordinació afecta tant els continguts com la
presència dels eixos transversals i la seqüenciació de les TIC.
D’acord amb les darreres disposicions del Departament d’Ensenyament, us presentem uns
materials que tenen com a objectiu prioritari que tot l’alumnat escolaritzat en cada un dels
cicles d’aquesta etapa educativa assoleixi les competències bàsiques pròpies de cada àrea
en acabar el cicle. Entenem com a competències bàsiques tots aquells coneixements i habilitats
que permeten a la persona fer un ús funcional dels seus aprenentatges. Dit d’una altra
manera, pensem que no serveix de gaire saber coses si després no se saben aplicar en situacions
concretes de la vida real i, a més, d’una forma responsable.
La metodologia que fem servir es fonamenta en el treball helicoïdal de continguts, procediments
i actituds, i considera l’alumnat un agent actiu en el procés d’ensenyament-aprenentatge,
amb l’objectiu que domini l’entorn més proper per tal d’anar cap a entorns més llunyans.
I també creiem que en la societat actual és del tot necessari plantejar activitats que
exercitin l’esforç personal, la constància, la memorització i el gust pels treballs ben
fets, ben presentats i ben acabats.
Els continguts propis del que coneixem com a eixos transversals del currículum no tan sols
apareixen en activitats concretes; de fet, hem pretès que formessin part de tot el contingut
escrit i d’imatges del projecte, perquè pensem que hom s’impregna de valors i d’actituds
amb la pràctica i l’experiència de cada dia.
Hem plantejat l’atenció a la diversitat de manera que els mestres tinguessin les eines que els
permetessin triar el material de reforç i d’ampliació en funció de les necessitats de l’alumnat
de cada curs.
La incorporació de les TIC a la pràctica diària de l’aula és una necessitat actual per part de
tots els centres. Castellnou Edicions us ofereix una proposta que permet incorporar a la
pràctica docent els recursos que ofereixen la informàtica i les comunicacions com una
eina més per presentar textos, treballs, buscar informació, enviar documents, crear petits
arxius, fer càlculs i gràfics, visitar museus virtualment o escriure música.
PROJECTE BALENA BLANCA
7

G u i a DD i d à c t i cc aa
8
3. EL CICLE MITJÀ
Aquest cicle de l’Educació Primària arrenca de la tasca realitzada en el Cicle Inicial. Els objectius,
els continguts, les activitats i les metodologies de cada àrea són, doncs, una continuació dels que
s’han treballat en el Cicle Inicial, alhora que es projecten envers el que pretenem aconseguir en
el Cicle Superior. És el cicle central de tot el procés, el que dóna continuïtat a una feina ja iniciada
i apunta els elements que definiran desenvolupaments futurs.
Cal aprofitar el creixement maduratiu i social de l’alumnat en aquest cicle per potenciar
estratègies d’ensenyament-aprenentatge amb les quals els nens i les nenes puguin progressar
en el seu desenvolupament personal i social.
En aquest cicle, educar és sinònim de fer créixer força en coneixements i molt en habilitats,
en capacitats socials i humanes, i en autonomia i criteris personals.
Com hem concebut aquests materials? Com els hem organitzat?
Els temes de Coneixement del medi natural i Coneixement del medi social i cultural ens han
servit per organitzar la distribució dels continguts de Llengua catalana i Matemàtiques. El català
i el castellà es treballen amb el mateix nivell d’exigència, i comença el treball sistemàtic dels
trets diferencials –fonètics, gràfics, lèxics–, que s’acaba en cloure l’Educació Secundària
Obligatòria. Els aspectes lingüístics comuns a les dues llengües –comprensió i expressió oral,
comprensió i expressió escrita– es reforcen mútuament, procurant sempre de no solapar-se.
Aquest projecte lingüístic coordinat s’inicia a 1r de l’Educació Primària i acaba a 4t de
l’Educació Secundària Obligatòria.
Les àrees artístiques –Música i Plàstica–, com també Religió, s’organitzen de forma autònoma,
amb propostes concretes per seguir el pas del temps i les seves celebracions.
Quines metodologies i didàctiques utilitzem?
Reprenem de nou les metodologies iniciades en el Cicle Inicial: l’alumnat ha de ser subjecte
actiu en el seu procés d’aprenentatge, ha d’aprendre de forma amena i alhora sistemàtica
i ha de partir de l’entorn més proper per comprendre entorns més llunyans.
Les metodologies que utilitzem han de sistematitzar els processos mentals bàsics i treballar-los
de forma progressiva. Cal tenir en compte que, en aquests processos d’ensenyament-aprenentatge,
els resultats s’aconsegueixen després de treballar en la mateixa línia molt de temps.

En el Cicle Mitjà comencem a treballar les metodologies més específiques de cada àrea, les
quals detallem a bastament en l’apartat «Didàctica i metodologies de l’àrea».
Com treballem els eixos transversals?
En aquest cicle també es treballen els eixos transversals implícitament, al llarg de tot el curs
i totes les àrees, i explícitament, en les àrees de Llengua i de Coneixement del medi –natural,
social i cultural. I no es desenvolupen solament en els textos, sinó que també les imatges
tracten aquests mateixos valors.
La transmissió de valors és contínua i es du a terme de moltes maneres; per tant, hem procurat
tenir molta cura de tot el que publiquem, perquè finalment els valors que comuniquen
els nostres llibres siguin coherents i apareguin d’una manera cíclica i adequada a l’edat.
Com atenem la diversitat?
L’atenció a la diversitat de l’alumnat es du a terme a través d’unes activitats específiques
i diferents de les del llibre de l’alumnat, que hem recollit en un quadern d’activitats complementàries
(QUAC) o en la mateixa guia didàctica.
Com hem introduït les TIC?
L’objectiu és que, en acabar el cicle, tots els nois i les noies siguin capaços d’expressar-se per
escrit en català i castellà, d’una manera clara i ordenada, tant a mà com amb l’ordinador.
També hauran de saber buscar informació, crear arxius, comunicar-se, enviar-se documents
i, fins i tot, iniciar-se en la representació gràfica i el càlcul per mitjà de les TIC.
PROJECTE BALENA BLANCA
9

G u i a DD i d à c t i cc aa
10
4. MATERIALS PER A L’ÀREA DE LLENGUA CATALANA.
CICLE MITJÀ
Per a l’alumne/a:
Per al professor/a:
✓ Una guia didàctica organitzada en tres apartats:
Projecte Balena blanca, Projecte curricular
i Programació d’aula –que inclou la programació
de cada unitat, les propostes d’avaluació i el solucionari
de les activitats amb alguns suggeriments
i altres activitats per fotocopiar.
✓ Un CD amb la guia didàctica.
✓ Un quadern d’activitats complementàries
(QUAC) per atendre la diversitat de l’alumnat
d’una manera més concreta. S’hi ofereixen activitats
de consolidació, reforç i ampliació tant per al
gran grup classe com per a aquell alumnat que té
un ritme d’aprenentatge més lent o aquell que
progressa més ràpidament que la majoria. Totes
es poden fotocopiar.
✓ Un quadern d’avaluació i seguiment (QUAS):
• que permet portar el control de tutoria (fitxa
de l’alumnat, horaris, entrevistes…);
• que permet registrar el resultat dels controls
trimestre a trimestre.

5. DIDÀCTICA I METODOLOGIA DE L’ÀREA DE LLENGUA
CATALANA I LITERATURA
Introducció
Durant l’etapa d’Educació Primària, la llengua compleix alhora dues funcions: ser vehicle
d’aprenentatge per assolir el domini de coneixements en altres àrees i ser objecte d’aprenentatge
per si mateixa.
Pel que fa a la primera funció, la llengua permet que cada nen i cada nena progressi en l’adquisició
de coneixements generals i específics del seu entorn. Per això, el treball que es fa en
les altres àrees escolars ha de tenir molt en compte tot allò que l’alumnat aprèn en la de
Llengua, ja que determinades estructures, paraules o relacions conceptuals no es poden
entendre si abans no se n’ha fet el treball pertinent des d’aquesta àrea. Igualment, demanar
un nivell en el domini d’algunes habilitats (com ara en comprensió lectora o en l’elaboració
d’un resum) pot estar fora de lloc si abans no s’han treballat des de Llengua i des de les altres
àrees. És necessària, per tant, una relació estreta i un progrés alhora entre totes les àrees
d’aprenentatge, la qual cosa es garanteix, a la pràctica, pel fet que generalment és el mateix
mestre o mestra qui imparteix aquestes àrees.
Des de l’òptica dels llibres del projecte Balena blanca, també s’ha tingut molt en compte
aquest aspecte, com s’explicarà més endavant.
Pel que fa a la segona de les funcions presentades –la llengua com a objecte d’aprenentatge
per si mateixa–, en aquesta etapa es tracta fonamentalment d’aconseguir que tot l’alumnat
assoleixi les habilitats lingüístiques bàsiques, és a dir, avançar de manera progressiva i planificada
cap a un major domini d’aspectes clau en el futur escolar de l’alumnat: comprensió de tota
mena de textos; expressió oral i escrita de les seves idees en contextos diversos; aplicació
cada cop més segura de les convencions gràfiques i ortogràfiques; descoberta dels mecanismes
gramaticals, i presentació ordenada i clara en les produccions orals i escrites.
Aquesta segona funció, en el nostre cas, està fortament condicionada per la presència del
que podríem dir dues llengües igualment presents en la societat (català i castellà), totes dues
obligatòries en l’àmbit escolar. Això fa que calgui tenir ben clars els criteris amb què s’ha
d’enfocar l’àrea i cada una de les llengües.
PROJECTE BALENA BLANCA
11

G u i a DD i d à c t i cc aa
12
1. La llengua i les altres àrees
El projecte Balena blanca parteix, com s’ha dit, d’una visió unitària i global del treball de
l’alumnat. Per això totes les àrees estan estretament interrelacionades. En el nostre cas,
aquesta relació és més estreta en el Cicle Inicial, en què el treball de llengua és bàsic i sovint
determina el que es fa en les àrees de Coneixement del medi o de Matemàtiques.Tanmateix,
s’ha partit d’uns nuclis temàtics comuns a totes les àrees i, des de l’àrea de Llengua, es
fa un treball en part autònom (aspectes específics de lectoescriptura), en part vinculat a cada
nucli temàtic o centre d’interès (vocabulari, estructures, textos...).
En el Cicle Mitjà s’ha tingut en compte el treball conjunt de les diverses àrees en els apartats
de treball textual (comprensió, expressió oral i expressió escrita) i de lèxic (vocabulari
relacionat amb els diferents centres d’interès). Hi ha també un àmbit de treball específic de
llengua que té més importància que en el cicle anterior.
En el Cicle Superior el treball de llengua adquireix una autonomia més gran, ja que se centra
sobretot en els diferents tipus de textos i en el treball més sistemàtic dels aspectes de
coneixement de la llengua (lèxic, ortografia i gramàtica).
2. La coordinació català-castellà
A part dels aspectes que determina la normativa vigent, s’han tingut en compte les necessitats
d’expressió i de comprensió que té el nostre alumnat de Primària en el context sociolingüístic
en què es troba la societat catalana.
Així, es dóna per fet que, majoritàriament, l’alumnat que començarà Primària ha estat escolaritzat
a parvulari des dels 3 anys, i ha treballat la llengua catalana en els aspectes orals i de
reconeixement bàsic de les grafies. En canvi, no es dóna per fet que s’hagi realitzat un treball
escolar tan profund en llengua castellana, tot i que bona part de l’alumnat en portarà un bon
bagatge en l’aspecte oral atès que n’és la llengua familiar; i els altres en tindran un cert domini
passiu gràcies als mitjans de comunicació.
Convé no oblidar totes les excepcions possibles, entre les quals hi ha l’alumnat que s’incorpora
d’una manera tardana al sistema educatiu. Per a aquest grup, hi ha pensades diverses
activitats en aquesta guia didàctica.
Tenint en compte aquestes premisses, s’ha partit del supòsit que els continguts lingüístics es
treballen primer en Llengua catalana i després en Llengua castellana. Aquest principi ha estat

especialment seguit en els àmbits de treball sistemàtic de la llengua, com ara la gramàtica
o el coneixement de conceptes necessaris per a l’ortografia o les relacions lèxiques.
Hem partit del fet que el català és la primera llengua de l’escola, llengua vehicular
de la majoria d’activitats, i que l’alumnat ha de poder utilitzar-la en qualsevol situació i context.
No obstant això, s’ha tingut molt en compte el context (o contextos) d’avui dia: llengua
materna diferent al català, empobriment de l’expressió oral, interferències del castellà,
perill d’un plantejament diglòssic, predomini de l’escrit sobre l’oral, etc.
Pel que fa a la llengua castellana, hem plantejat un treball intens de comprensió i d’expressió
oral fins al final del Cicle Mitjà, en un intent que tot l’alumnat adquireixi unes bases sòlides
de domini oral en aquesta llengua. I, per això mateix, es trobarà un repertori ampli d’activitats
que pretenen ajudar a augmentar el vocabulari de l’alumnat. Proposem fer aquest
treball específic mitjançant lectures, textos relacionats amb el riquíssim folklore castellà
(refranys, frases fetes, cançons, poesies...) i activitats de lèxic.
Tenint en compte aquest context, hem reforçat diversos aspectes, com tot seguit s’exposa,
per ajudar l’alumnat a adquirir un domini més ampli de totes les habilitats lingüístiques.
3. Didàctica i metodologies
L’àrea de Llengua parteix d’un treball sempre integrat i globalitzador. La diferenciació,
a l’efecte de l’anàlisi d’àmbits específics (gramàtica, lèxic, ortografia), té el perill de fer pensar
que en el recinte de l’aula cal treballar d’una manera parcel·lada aquests aspectes o les diverses
habilitats (comprensió, expressió...). La llengua és un tot, i quan es demana a qualsevol
infant un treball, en un aspecte o en un altre, se li està demanant que posi en joc la seva
competència lingüística completa, encara que la manifestació pràctica en un moment determinat
sigui en un vessant o en un altre.
A més, sembla que hi ha una relació molt més estreta de la que es creu entre les habilitats
orals i les escrites. De fet, sovint hem pogut comprovar que, davant d’una dificultat en una
tasca escrita, la verbalització oral ajuda a resoldre el problema. I a l’inrevés: de vegades és
convenient el suport de l’escriptura per fer una bona intervenció oral, perquè ens ajuda
a aclarir les idees, a no descuidar-nos-en res, etc.
El punt de partida del projecte Balena blanca ha estat, doncs, aquesta visió globalitzadora
de la llengua com un tot, que es manifesta en uns productes concrets que anomenem
textos. En el text (entès en un sentit ampli i no solament com a producció escrita), s’hi
PROJECTE BALENA BLANCA
13

G u i a DD i d à c t i cc aa
14
concreta el pensament, la vivència, la història, etc., que es vol transmetre als altres. Els textos
s’han de comprendre (comprensió lectora, comprensió oral) i han de ser la base per millorar
les habilitats productives i per aprendre’n de noves (expressió oral i expressió escrita).
Ara bé, aquesta millora de les habilitats expressives i l’aprenentatge de noves habilitats passen,
sens dubte, pel coneixement de l’estructura dels diferents tipus de textos (tipologia textual),
com també pel domini de mecanismes que regulen els aspectes lèxics, gramaticals
i ortogràfics (fonètics, en el cas de l’oral) que formen el canemàs del text. Per tant, partint
de l’aspecte més global, farem un treball d’anàlisi que ens ha de permetre tornar al producte
global, però ara amb més capacitat de comprensió i d’expressió.
Voldríem remarcar d’una manera especial la plasticitat de l’alumnat de Primària pel que fa
a la imitació en general i, en el cas de la llengua, per saber imitar estructures (sintàctiques,
textuals...) sense fer cap gran reflexió teòrica, sinó partint d’un mínim d’instrumental conceptual.
Si se’ns permet la comparació, de la mateixa manera que no cal saber solfeig per
cantar bé una cançó (en un cor, individualment...), tampoc no cal saber gramàtica (en el sentit
escolar) ni regles de fonètica i ortografia per parlar i escriure bé. N’hi ha prou amb bons
models per imitar i molta, moltíssima pràctica des d’angles i contextos diversos. És aquesta
pràctica la que ha de merèixer tota l’atenció i el control del mestre o de la mestra.
És clar que la teoria no fa nosa i que, a partir d’un cert moment (cap al Cicle Superior), pot
ser una crossa que ajudi a caminar, però cal partir més aviat de la pràctica i no pas de la formulació
teòrica de regles en els cicles anteriors.
4. Ús i comunicació
Amb encert, «Ús i comunicació» és el títol d’un gran apartat del currículum, en què s’inclou
tot el treball del text, tant oral com escrit, i tant en el vessant de comprensió com en el d’expressió.
La llengua oral
Massa temps abandonada, en el projecte Balena blanca ocupa un lloc ben important: figura
amb espai suficient i propi en els diferents llibres de l’àrea de Llengua i, especialment, dins dels
de Llengua catalana. La seva planificació ha estat pensada amb tota la cura possible.
D’una banda, s’ofereixen activitats per crear un clima acollidor i estimulant que afavoreixi
l’expressió oral de l’alumnat, tant l’espontània com la més sistemàtica. D’altra banda, s’ha tingut
en compte que les activitats estiguin plantejades de manera que hi hagi interrelació oral

tant entre el mestre o la mestra i l’alumnat, com entre el mateix alumnat, ja que no s’ha
d’oblidar que la comunicació entre ells no solament és necessària, sinó també desitjable.
En els diferents cursos es proposa una notable diversitat de situacions comunicatives orals,
graduades, que ajuden a manejar diferents tipus de textos i a desenvolupar diverses funcions
lingüístiques: demanar, descriure, explicar alguna història, donar informació, participar en una
conversa formal, argumentar... El criteri bàsic és partir de la narració com a tipologia més
usual i senzilla per passar a la descripció, l’exposició, etc., fins a atènyer l’argumentació. En
cada curs, però, són presents els diferents tipus bàsics:
• narració
• descripció
• instruccions
• converses
• exposicions
• planificació
• textos poètics
• argumentacions
(Amb tot, els darrers hi són en una mesura més escassa, atès el grau de dificultat que comporten
en general.)
Al costat de la tipologia textual, hi ha també una diversitat d’activitats important:
• d’audició: lectures, poemes..., que poden ser fetes pel mestre o la mestra, o per un mitjà
tècnic (casset, vídeo...);
• de producció: lectura en veu alta, recitació, representacions, explicacions, memorització
de textos, etc.
Sovint s’han lligat les activitats d’expressió oral al joc individual o col·lectiu, ja que els jocs tradicionals
oferien un ventall amplíssim de propostes per exercitar l’expressió oral: cançons de
repartir i comptar, jocs de grup, jocs individuals, etc. Aquest aspecte s’ha tingut molt en
compte sobretot en el Cicle Mitjà.
En diversos punts s’insisteix en els hàbits i les normes que regulen de manera bàsica una
conversa: escoltar, demanar la paraula, parlar quan toca, etc.
PROJECTE BALENA BLANCA
15

G u i a DD i d à c t i cc aa
16
La llengua escrita
Vet aquí un dels punts centrals de l’activitat escolar. De fet, per a moltes persones, a l’escola,
s’hi va fonamentalment per aprendre a «llegir i a escriure». Les tendències més modernes,
però, han descobert que és necessari fer adonar l’alumnat de la funcionalitat d’aquests
aprenentatges. Per tant, és important contextualitzar totes les activitats que s’hi facin i fer
descobrir a l’alumnat la importància de l’escrit en la nostra societat.
Aquest punt de partida ha motivat que es presentessin des del Cicle Inicial textos i missatges
de tota mena, tan reals com fos possible, tant per a la comprensió com per a la producció.
Així, en cada llibre del projecte (com es pot veure en la graella final), s’hi trobaran
textos:
• narratius: contes, notícies, històries reals o en còmic, cartes...
• descriptius: d’objectes, de persones, d’animals, de paisatges...
• instructius: ordres i consignes, instruccions de jocs, maneig d’aparells, receptes...
• conversacionals: diàlegs, sol·licitud d’informació, acudits, entrevistes, fragments teatrals...
• poètics i publicitaris: anuncis publicitaris, rodolins, auques, poemes, embarbussaments,
refranys...
• expositius: informacions objectives, notícies científiques, articles d’enciclopèdia, definicions...
• predictius: textos meteorològics, plans i projectes...
• argumentatius: argumentació d’idees pròpies...
Val a dir, però, que alguns tipus hi són menys presents (però mai absents del tot), tant perquè
es treballen més en altres àrees (textos expositius, instructius) com perquè l’edat de l’alumnat
no permet fer-ne un treball més aprofundit (textos argumentatius). Igualment, s’ha tingut
cura de diferenciar la comprensió dels diferents tipus de text (i fins i tot la memorització
per a la recitació) i de la seva elaboració en l’expressió, que, en molts casos, no ha de ser ni
tan sols proposada, atesa la dificultat del text.
Pel que fa a la llargada i la complexitat (gramatical o lèxica) dels textos, s’ha seguit una progressió
curosament planificada des del Cicle Inicial (textos i missatges breus, sempre amb
suport d’imatge), passant pel Cicle Mitjà (textos diversos de llargada mitjana, però sovint
amb el suport d’imatges), fins al Cicle Superior (textos amb unitat de sentit, de llargada
i complexitat més grans).
Centrant-nos ara en l’habilitat de comprensió lectora, hem buscat activitats molt diverses
que defugin el clàssic i únic mètode del qüestionari de comprensió. Per això, en cada

cicle s’observarà que hi ha una notable varietat de propostes: test, preguntes tancades,
ordenació d’imatges, ordenació de resums, etc. Volem remarcar que, en alguns casos, es
proposen activitats de comprensió per fer durant la lectura. De manera sistemàtica, a partir
del Cicle Mitjà –atesa la major autonomia de l’alumnat– es proposen activitats de preparació
de la lectura, per tal d’activar les idees prèvies i els esquemes textuals de l’alumnat.
Encara en el punt de la lectura, es proposen també activitats que ajudin a fomentar el gust
per la lectura i a crear un hàbit lector des del principi. Tanmateix, aquestes activitats han
d’anar acompanyades d’altres en la biblioteca de l’aula o de l’escola, del treball de lectura
silenciosa, etc. La lectura com a font d’informació es treballa de manera específica en els textos
expositius de cada curs i en l’apartat de tècniques del Cicle Superior.
Pel que fa a l’expressió escrita, a banda de la diversitat textual (atenuada d’acord amb
l’edat, com hem dit), es proposa un treball progressiu que ajudi a consolidar els aprenentatges
que es facin. Per això, més que molts elements i activitats nous, s’hi trobarà molta
pràctica, sovint guiada, perquè l’alumnat desenvolupi i afermi les habilitats que va adquirint.
Ens ha semblat important partir de models per imitar, d’una banda, i del suport
d’imatges, de l’altra. En el Cicle Mitjà es fa un treball notable, que tendeix a integrar els elements
de la convenció escrita (puntuació, disposició del text en l’espai, etc.), algun dels quals
ja es comença a treballar en el Cicle Inicial, i que es consoliden tots en el Cicle Superior.
5. El treball sistemàtic de llengua
Fonètica i ortografia
Al llarg de Primària convé fer un treball de sistematització en cada un dels àmbits del treball
de llengua: fonètica, ortografia, lèxic i gramàtica, sense perdre mai de vista, però, la funcionalitat
dels aprenentatges. És a dir, cal aprendre a pronunciar bé per comunicar-se millor; cal
escriure bé perquè el text i la convenció social així ho requereixen, etc.
En l’aspecte de la fonètica, hi ha dues línies de treball clares: la pronunciació correcta de
tots els sons de la llengua i la lectura en veu alta de qualsevol mena de text. Pel que fa al
primer aspecte, l’objectiu s’hauria d’assolir al final de l’educació infantil o, en casos excepcionals,
al final del Cicle Inicial.Tanmateix, podem trobar alumnat amb dificultats especials que
necessitarà un treball específic amb l’ajut d’alguns professionals (logopedes).
PROJECTE BALENA BLANCA
17

G u i a DD i d à c t i cc aa
18
En aquest punt, doncs, ens proposarem aconseguir com a objectius per cicles els següents:
• Cicle Inicial: reconeixement de tots els sons i distinció en mots bàsics dels sons més
conflictius per a l’ortografia (e oberta/tancada, o oberta/tancada, s sorda/s sonora etc.).
Separació de síl·labes.
• Cicle Mitjà: distinció sistemàtica dels sons més conflictius i pronúncia clara i expressiva
de tots els sons. Reconeixement de síl·laba tònica i àtona.
• Cicle Superior : dicció correcta i adequada al context comunicatiu de tots els sons de la
llengua. Evitar sons o pronúncies vulgars en paraules bàsiques.
Per ajudar a treballar aquest aspecte, utilitzarem les lectures en veu alta, els embarbussaments,
els poemes, els rodolins, etc.
Pel que fa a l’entonació, cal treballar-la des del principi i de manera sistemàtica, fent-los
veure’n el lligam amb l’ortografia (signes de puntuació) i la sintaxi (tipus de frase). Així ens
proposarem que, en cada cicle, hi hagi un avanç progressiu en l’entonació de:
• frases enunciatives
• frases exclamatives
• frases interrogatives
Deixarem per al Cicle Superior el treball sistemàtic d’entonació de les frases imperatives,
com també el de frases inacabades i expressions iròniques.
El treball d’ortografia necessita una sistematització constant des del Cicle Inicial fins al Cicle
Superior. Ens proposarem, com a objectius de cicle, els següents:
• Cicle Inicial: treball sistemàtic de totes les grafies. Domini dels dígrafs. Majúscules.
• Cicle Mitjà: treball sistemàtic de les regles d’ortografia segures (plurals, guionet en els
numerals, apostrofació, contracció, finals -ava, j/g, x/ix, s/ss, accentuació, etc.) i fixació de
normes ortogràfiques bàsiques.
• Cicle Superior : treball sistemàtic de les diverses normes i coneixement de les principals
excepcions. Accentuació diacrítica en paraules usuals, etc. Recursos per verificar l’ortografia
de manera autònoma i sistemàtica.
Caldrà tenir en compte, a més, la memorització de grafies de paraules i d’estructures bàsiques
o molt utilitzades (hi ha, vaig, hi havia...).

Un recurs molt utilitzat, que també proposem, és el dictat preparat, que sistematitzem sobretot
en el Cicle Superior.
De tota manera, podem seguir aquesta progressió:
• Cicle Inicial: paraules específiques, frases curtes, petits fragments prèviament treballats.
• Cicle Mitjà: frases i textos prèviament llegits i amb observacions del mestre o la mestra.
• Cicle Superior : textos llegits.
És convenient, a més, ajudar l’alumnat a conèixer la seva capacitat (si és més auditiva o més
visual) i a actuar en conseqüència a l’hora de memoritzar la grafia de les paraules. En qualsevol cas,
la tècnica del dictat preparat (amb les diverses variants de dictats) requereix sempre que
l’alumnat conegui què se li dictarà i què s’espera que faci, tant amb l’objectiu de memoritzar
determinats mots, com de reproduir-los correctament.
Lèxic
A part de treballar d’una manera recursiva i d’acord amb l’edat l’ampliació del vocabulari bàsic
(tenint en compte, però, que és en les altres àrees curriculars on el cabal lèxic augmentarà
significativament), cal deixar l’alumnat en bones condicions per adquirir nous significats
i noves paraules d’una manera autònoma.
Per això, cal dotar-lo de dos tipus de coneixements:
a) Maneig i ús dels repertoris lèxics.
b) Establiment de relacions entre paraules, tant pel significant (derivació, composició) com
pel significat (sinonímia, antonímia, polisèmia, usos figurats, etc.).
Pel que fa al primer aspecte, cal tenir en compte que l’ús del diccionari s’inicia d’una manera
sistemàtica i explícita a 3r curs (Cicle Mitjà), que és quan es presenta i se’n proposen activitats
específiques.
No obstant això, tant en el Cicle Inicial (aprenentatge de l’alfabet) com en el Cicle Superior
(maneig constant i consulta de diferents classes de diccionaris), hi ha feina per fer, de manera
que aquest aspecte del treball de llengua (ús i maneig del diccionari) s’ha de treballar
d’una manera contínua, sobretot a partir del Cicle Mitjà (i en totes les àrees, si pot ser). En
el cas concret de la llengua, cal relacionar la consulta del diccionari amb les lectures dels
diversos textos proposats.
PROJECTE BALENA BLANCA
19

G u i a DD i d à c t i cc aa
20
Diguem també que l’alumnat hauria d’aprendre que el diccionari és una gran eina que el pot
ajudar a resoldre no solament la recerca d’un significat o un sinònim desconegut, sinó també
els dubtes ortogràfics, de morfologia, etc.
Pel que fa al segon aspecte, cal partir del treball simple de la derivació (relació entre paraules
per la forma) i progressar fins a atènyer els conceptes que regulen les relacions semàntiques.
En concret, proposem que, per cicles, es fixin aquests objectius:
• Cicle Inicial: treball amb afixos bàsics i molt productius (des-, -et/-eta, -ic/-ica, -às/-assa,
-er/-era, -ista, -ia...), ús de compostos habituals, treball pràctic amb els sinònims i els antònims
més usuals, expressivitat (nexes de comparació, refranys, frases fetes, locucions),
etc.
• Cicle Mitjà: treball d’afixos usuals (pre-); afixos per indicar augment, disminució, menyspreu,
procedència, etc., i compostos corrents.Treball més sistemàtic amb mots polisèmics,
sinònims i antònims. Ús de recursos expressius (comparació, refranys, dites, frases
fetes i locucions) en contextos adequats. Diferenciació de sentit real i figurat.
• Cicle Superior: ús i sistematització dels afixos més corrents (in-, re-, gentilicis, -at, etc.,
a més dels vistos en els cicles anteriors).Treball sistemàtic de la polisèmia i de la sinonímia
i l’antonímia en contextos diversos. Reconeixement explícit i ús de recursos
expressius en contextos variats. Aplicació del sentit real i figurat i reconeixement
d’usos metafòrics.
El treball del lèxic és un dels més importants al llarg de l’etapa d’Educació Primària, tant
a dins com a fora de l’àrea de Llengua. Cal que el mestre o la mestra estigui atent a sistematitzar
les noves adquisicions i a fer veure o establir relacions entre paraules en tot moment,
tant si es treballa el coneixement de l’entorn com les matemàtiques, la llengua, etc.
Gramàtica
El treball sobre les estructures gramaticals és el que cal fer d’una manera més contínua, però
sense explicitar-ne elements teòrics que, fins ben enllà de l’etapa, es troben fora de l’abast
de la comprensió de l’alumnat. És a dir, el fet de no parlar de sintagmes ni de subjectes
o complements no vol dir que no hàgim de fer un treball continu amb l’objectiu que l’alumnat
adquireixi totes les estructures gramaticals de la llengua i que sàpiga utilitzar-les d’acord
amb el context.
En el Cicle Inicial farem un treball sistemàtic amb totes les classes de paraules: vetllarem perquè
l’alumnat utilitzi noms, adjectius, verbs (en els temps principals de l’indicatiu), determinants,
nexes... Procurarem que construeixi, per imitació, frases en estructures variades i amb

diversitat de complements. Relacionarem els signes de puntuació més bàsics (coma, punt, signes
d’interrogació i d’exclamació) amb l’entonació i el significat.
En el Cicle Mitjà explicitarem les diferents categories morfològiques i els farem distingir
determinants, noms (diferents classes), adjectius i verbs. En aquest darrer grup els farem
reconèixer els temps de present, passat (genèricament) i futur, i distingirem formes personals
i no personals.Treballarem d’una manera explícita la concordança. Pel que fa als signes
de puntuació, ampliarem les funcions dels més bàsics (comes en les enumeracions, etc.)
i n’augmentarem el repertori: dos punts, guions (diàlegs), punts suspensius i parèntesis.
Finalment, en el Cicle Superior, a més de repassar els aspectes apuntats en el Cicle Mitjà, acabarem
de veure i classificar els diferents elements morfològics (classes de noms, adjectius
i verbs; conjugació verbal; classes de connectors: preposicions i conjuncions...).També treballarem
explícitament el concepte i les parts del sintagma (nucli i complement), els diferents
tipus de sintagmes (SN, SAdj, SV, etc.) i els aspectes bàsics de les funcions gramaticals: subjecte,
verb (com a nucli de l’oració), complements verbals, etc. En aquest darrer punt, introduirem
el treball de la substitució pronominal. Pel que fa a la puntuació, en farem un repàs
sistemàtic i una explicitació dels usos i de les funcions.
No cal dir que, per assolir tots aquests objectius (o simplement per treballar aquests continguts),
cal disposar de textos variats i de contextos diversos. D’aquí ve la importància de
la tipologia textual i de fer treballar l’alumnat en situacions comunicatives diferents (orals
i escrites, amb funcions i intencionalitats diverses).
Veiem, doncs, que el treball de l’àrea de Llengua està estretament interrelacionat, de manera
que s’ha de concebre com un tot global.
PROJECTE BALENA BLANCA
21

G u i a DD i d à c t i cc aa
22
6. ORIENTACIONS PER A L’AVALUACIÓ
L’avaluació és una anàlisi del procés d’ensenyament-aprenentatge que permet al docent
comprovar (i, si escau, modificar) si la planificació de l’acció educativa és coherent amb els
objectius proposats i adequada a les necessitats i les característiques de l’alumnat.
Es troba plenament integrada en el procés educatiu i en forma part. És un instrument essencial
que ha d’afavorir positivament la millora de tot el procés. Perquè compleixi les seves funcions,
s’ha de preveure què, com i quan cal avaluar.
Per això, Castellnou Edicions ofereix una sèrie de recursos pràctics per avaluar el procés
d’aprenentatge de cadascun dels infants del grup classe.
Avaluació inicial: FEM MEMÒRIA
Castellnou Edicions incorpora una proposta didàctica per avaluar la competència curricular,
anomenada «Fem memòria», que ajuda a determinar el que és capaç de fer l’alumnat amb
relació als objectius i els continguts de les àrees del currículum. El mestre o la mestra pot
utilitzar-la com l’inici d’una estratègia didàctica o per establir el punt de partida de cadascun
dels infants i determinar la base per planificar el procés educatiu.
Avaluació contínua i formativa: QUÈ HEM APRÈS?
L’avaluació formativa és la que es desenvolupa durant el procés educatiu i té com a finalitat
proporcionar a l’alumnat l’ajut pedagògic més adequat a les necessitats de cada moment.
Castellnou Edicions ofereix una proposta d’avaluació fotocopiable per a cada unitat i un quadern
(QUAS) per afavorir el seguiment de cadascun dels nens i nenes.
Avaluació sumativa: QUÈ EN SABEM?
L’avaluació sumativa, és a dir, la que es fa al final del procés, permet determinar si s’han assolit
o no, i fins a quin punt, els objectius educatius. Oferim tres propostes, diferenciades pel
títol «Què en sabem?», per dur a terme l’avaluació de cadascun dels trimestres.

7. ORIENTACIONS PER ATENDRE LA DIVERSITAT
És un fet inherent a la condició humana l’existència de diferències individuals en l’aprenentatge.
Els nens i les nenes es diferencien notablement en aspectes com un entorn familiar, social
i cultural més o menys enriquidor; en les preferències a l’hora d’aprendre uns continguts i no
uns altres; en la dedicació, l’esforç o l’atenció que posen en les tasques per aprendre; en les
expectatives i les motivacions davant d’un nou tema; en la rapidesa per transferir el que s’ha
après d’una àrea a una altra, o en la quantitat de repeticions necessàries per consolidar o retenir
un aprenentatge.
Per tant, el fet que l’alumnat no sigui homogeni en aquest sentit fa difícil la tasca d’ensenyar
i obliga els docents a ser creatius, a desenvolupar estratègies i mètodes diversos i a permetre
ritmes i nivells de consecució diferents dins dels mateixos objectius generals d’ensenyament.
És per aquest motiu, i per ajudar el professorat a resoldre situacions quotidianes i habituals
a l’aula, que Castellnou Edicions ofereix unes propostes d’activitats diferenciades per atendre
la diversitat de l’alumnat dins l’aula.
1. Activitats de consolidació
S’adrecen a tot el grup classe, per consolidar i treballar els objectius didàctics i els continguts
de la unitat.
2. Activitats de reforç
Es dirigeixen a aquell alumnat que té dificultats en l’aprenentatge, per ajudar-lo a assolir les
competències bàsiques amb activitats més pautades, que contenen més exemples, que treballen
amb una metodologia més pròxima i concreta, etc.
3. Activitats d’ampliació
Són les activitats destinades a l’alumnat que té més facilitat per resoldre les qüestions escolars,
que acaba abans les tasques i que pot aprofundir en el coneixement dels continguts del
llibre.
PROJECTE BALENA BLANCA
23

G u i a DD i d à c t i cc aa
24
8. ELS EIXOS TRANSVERSALS
Els continguts transversals són objecte, actualment, d’una forta demanda social: la societat
demana que el món escolar defensi un projecte vàlid de societat i d’educació, i hi doni resposta.
Els eixos transversals tenen com a objectiu que alguns aspectes de la nostra societat, com
per exemple el consum, l’educació per a la salut, l’educació viària, les tecnologies de la informació,
la diversitat intercultural o la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, entre d’altres,
formin part del currículum per aconseguir que l’alumnat sigui capaç de desenvoluparlos
en diferents àmbits de la vida, perquè en un futur pugui integrar-se com a membres
actius, autònoms i crítics d’una cultura i en una societat determinada.
Aquests eixos són processos actius permanents i preventius que pretenen informar
i formar l’alumnat. Són temes molt actuals que es relacionen amb la seva actitud davant la
vida. Els trobarem presents en els mitjans d’informació social i caldrà tractar-los en l’educació,
per poder pal·liar-ne els possibles efectes negatius. Aquests eixos tenen un tractament
explícit en els continguts i en els objectius i els trobarem d’una manera implícita en les diferents
àrees.
Castellnou Edicions integra els eixos transversals en el si de les àrees i els dóna un tractament
interdisciplinari: s’incorporen en les unitats de programació al llarg de l’etapa i en
cadascuna de les àrees.

9. LES TIC (TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ
I LA COMUNICACIÓ)
La societat actual ha incorporat pràcticament en tots els àmbits l’ús de les noves tecnologies
de la informació i la comunicació: les TIC. L’escola no en pot quedar al marge.
Molts centres educatius ja tenen un pla estratègic que inclou una planificació de l’ús de les
noves tecnologies per part de l’alumnat. Altres centres ho voldrien i potser els falta temps
per organitzar-ho, i a uns altres potser els falten mitjans tècnics. Però de segur que tots pensen
que l’alumnat actual ha d’acabar l’escolarització obligatòria coneixent el maneig del programari
bàsic com a usuari.
Amb la finalitat de facilitar al màxim la incorporació de les TIC a la pràctica docent de cada
dia, sigui quina sigui la situació en què es trobi el centre, Castellnou Edicions ha programat
unes activitats complementàries, que podríem anomenar bàsiques i obligatòries de cada àrea
per a cada curs, que proporcionen unes propostes concretes, fàcils i atractives per treballar
utilitzant els sistemes informàtics i els programes més usuals.
Les activitats TIC de Castellnou Edicions incorporen l’ús dels sistemes informàtics des dels
primers cursos de l’Educació Primària fins a l’últim curs de l’Educació Secundària Obligatòria,
d’una manera concreta i fàcil: en l’àrea de Llengua, l’alumnat farà servir un processador de
textos, com el Microsoft Word, per produir textos, enviar missatges, comprovar l’ortografia…;
en l’àrea de Matemàtiques, comprovarà exercicis de càlcul i farà taules i gràfics; en
l’àrea de Coneixement del medi, buscarà informació per mitjà d’Internet, incorporarà imatges
als seus textos…; en l’àrea de Música, farà servir el programa Músic per compondre
música amb l’ordinador.
Pensem sincerament que les Activitats TIC que trobareu en l’apèndix del llibre de l’alumnat
i al web serveixen tant per alfabetitzar en les noves tecnologies com per practicar i ampliar
els coneixements adquirits.
Podeu trobar més informació al nostre web: www.castellnouedicions.com
PROJECTE BALENA BLANCA
25

PROJECTE CURRICULAR
1. Objectius generals de l’etapa i objectius per cicle
de l’Educació Primària
2. Objectius generals i objectius per cicle de l’àrea
de Llengua catalana
3. Continguts de l’àrea de Llengua catalana
per al Cicle Mitjà
4. Objectius referencials de l’àrea de Llengua catalana
per al Cicle Mitjà

G u i a DD i d à c t i cc aa
28
1. OBJECTIUS GENERALS DE L’ETAPA I OBJECTIUS
PER CICLE DE L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Objectius generals
de l’etapa
1. Conèixer i acceptar la pròpia
identitat, les seves possibilitats
afectives i de relació, i progressar
en l’autonomia i la iniciativa
personals.
2. Conèixer el propi cos
i les seves possibilitats
motrius i progressar
en l’adopció d’hàbits
de salut i higiene personal.
3. Mostrar-se participatiu i solidari
d’una manera responsable,
i respectar els valors
morals, socials i ètics propis
d’altri, per exercitar-se
en els principis bàsics
de la convivència i d’estima
per la pau.
4. Resoldre situacions o necessitats
de la vida quotidiana
mitjançant processos d’identificació,
planificació, realització
i verificació d’activitats
al seu abast.
5. Conèixer i utilitzar correctament
i apropiadament
la llengua catalana i, si escau,
l’aranesa, tant oralment
com per escrit, emprant-la
normalment com a llengua
vehicular i d’aprenentatge.
6. Conèixer la llengua castellana
en els àmbits oral i escrit
de manera que pugui utilitzar-se
apropiadament
com a font d’informació
i vehicle d’expressió.
7. Comprendre i expressar
en llengua estrangera missatges
senzills dintre d’un context.
Cicle Inicial Cicle Mitjà Cicle Superior
1. Descobrir i construir la pròpia
identitat, i reconèixer
les similituds i les diferències
respecte dels altres.
2. Conèixer les possibilitats
afectives i de relació
amb els grups socials més
propers.
3. Desenvolupar-se de manera
autònoma en situacions
properes i conegudes.
1. Conèixer el propi cos, l’esquema
corporal i les seves
possibilitats sensorials
i de moviment.
2. Descobrir la necessitat
d’adoptar hàbits per a la cura
i la higiene del propi cos.
3. Descobrir el gust
per les activitats físiques
col·lectives.
1. Mostrar-se participatiu i solidari
en l’entorn social més
proper.
2. Descobrir la importància
dels principis bàsics
de la convivència i de la pau.
1. Resoldre situacions quotidianes
a partir de l’observació,
la identificació i l’experimentació
d’activitats.
1. Conèixer i utilitzar la llengua
catalana per comunicar missatges
senzills, orals i escrits,
de fets i experiències
de la vida quotidiana.
1. Iniciar-se en l’aprenentatge
de la llengua castellana
per comunicar-se oralment
i per escrit en missatges
senzills referits a aspectes
de l’entorn més pròxim.
1. Iniciar-se en la comprensió
i l’expressió en llengua
estrangera de formes
i vocabulari referits
a entorns propers.
1. Reconèixer la pròpia identitat
i acceptar normes referides
a la pròpia persona.
2. Relacionar-se amb grups
de convivència més amplis,
adaptar-se a noves situacions
i establir relacions
d’amistat i companyonia.
3. Desenvolupar estratègies
personals que afavoreixin
la pròpia iniciativa.
1. Dominar l’esquema corporal
i esforçar-se per millorar
la velocitat, el ritme, la flexibilitat
i la coordinació.
2. Tenir cura del propi cos
i adoptar hàbits d’higiene
i d’organització personal.
3. Gaudir de les activitats físiques
i esportives (individuals
i de grup).
1. Adoptar actituds participatives
i solidàries amb grups
socials coneguts
i amb el suport de l’adult.
2. Adequar la pròpia conducta
a les normes de convivència:
educació, respecte
i tolerància.
1. Resoldre situacions de la vida
quotidiana a partir
de la identificació, la planificació
i la realització d’activitats.
2. Reforçar l’aprenentatge
de procediments per explorar
i investigar.
1. Expressar d’una manera
correcta en llengua catalana,
oralment i per escrit, missatges
de dificultat creixent.
2. Començar a organitzar
la informació elaborant treballs
i informes senzills.
1. Conèixer la llengua castellana
en els àmbits oral i escrit
per utilitzar-la com a vehicle
d’expressió i de relació personal
i social.
1. Progressar en la comprensió
i l’expressió en llengua
estrangera de formes i vocabulari
d’entorns més amplis.
1. Valorar la pròpia persona
a partir de la descoberta
i la prova de les pròpies
possibilitats, amb el desig
de superar les dificultats.
2. Relacionar-se amb els diferents
grups de convivència
de manera respectuosa
i tolerant, acceptant la diversitat
d’interessos i d’opinions.
3. Prendre decisions.
1. Entendre el funcionament
global del cos humà i superar
les dificultats en el moviment.
2. Mantenir unes normes
de salut i higiene correctes
i també d’organització personal.
3. Realitzar alguna activitat física
o esportiva de forma
regular.
1. Ser participatiu i solidari
en els diferents àmbits
de relació i participació
social.
2. Ser educat i respectuós
amb un mateix
i amb els altres, i tolerant
amb les diferències.
1. Resoldre situacions a partir
de la identificació, la planificació
i la verificació.
2. Adquirir estratègies
per explorar, representar,
explicar i preveure alguns
problemes o situacions reals.
1. Comprendre i expressar
missatges orals i escrits
en llengua catalana en contextos
diferents.
2. Ser capaç de planificar, organitzar,
elaborar i produir
informes i treballs.
1. Conèixer la llengua castellana
en els àmbits oral i escrit
com a vehicle d’expressió
i com a font d’informació.
1. Comprendre i expressar
en llengua estrangera
missatges senzills
dins d’un context.

Objectius generals
de l’etapa
8. Comprendre el medi físic
i natural i els principals
mecanismes que el regeixen
a partir de l’observació rigorosa
de fets i fenòmens senzills,
i la importància
que la seva conservació
i millora té per a la humanitat.
9. Conèixer els trets fonamentals
de Catalunya en els seus
aspectes naturals, socials, culturals
i històrics, com a medi
definidor de la identitat
nacional i personal, i progressar
en el sentiment
de pertinença al país.
10. Mostrar actituds de respecte,
conservació i ús correcte
dels recursos materials, tècnics
i naturals.
11. Utilitzar els conceptes
i les relacions matemàtics
elementals i dominar
les operacions bàsiques
per tal de representar
i interpretar l’espai, les situacions
i les experiències, mitjançant
el llenguatge
matemàtic.
12. Comunicar-se a través
dels mitjans d’expressió verbal,
corporal, visual, plàstic
i musical, i desenvolupar
la sensibilitat estètica, la creativitat
i la capacitat per gaudir
de les manifestacions
artístiques.
13. Conèixer el patrimoni cultural
i gaudir-ne, participar
en la seva conservació i respectar
la diversitat lingüística
i cultural dels pobles i les
persones.
14. Aplicar els coneixements adquirits
per resoldre d’una manera
creativa problemes
diversos amb els recursos
apropiats coneguts.
15. Aplicar, individualment
i en equip, metodologies
de treball intel·lectual, inclòs
l’ús dels recursos de les TIC,
que estimulin l’aprenentatge
i la creativitat i permetin
reduir tasques rutinàries.
Cicle Inicial Cicle Mitjà Cicle Superior
1. Iniciar-se en la comprensió
del medi físic i natural més
proper i familiar.
2. Observar, directament i indirectament,
els fets i els fenòmens
senzills que es manifesten
en l’entorn més pròxim.
3. Contribuir a la conservació
del medi natural físic més
proper.
1. Iniciar-se en el coneixement
dels trets fonamentals
de Catalunya i dels seus
aspectes naturals, socials
i culturals més propers.
2. Gaudir de les manifestacions
socials del barri i participar-hi,
i descobrir el sentiment de
pertinença a una comunitat.
1. Respectar el material comú
de l’escola, de la família
i de l’entorn més proper.
1. Conèixer i entendre els conceptes
i les relacions
matemàtics elementals.
2. Dominar les operacions
bàsiques, sumar i restar,
i iniciar-se en la multiplicació.
3 Situar-se en l’espai.
1. Fer produccions artístiques
senzilles.
2. Descobrir la importància
de desenvolupar la sensibilitat
estètica i creativa,
i la capacitat per gaudir
de les pròpies manifestacions
artístiques.
1. Descobrir i reconèixer
el patrimoni cultural
del barri, la ciutat i el poble.
2. Conservar el patrimoni cultural
més proper.
3. Demostrar interès
per conèixer cultures d’altres
pobles.
1. Aplicar estratègies bàsiques
per resoldre dificultats
de la vida quotidiana i demanar
ajuda a un adult en cas
de necessitat.
1. Aplicar metodologies de treball
intel·lectual senzilles,
de manera molt pautada
i guiada.
2. Iniciar-se en l’ús de les TIC
i descobrir algunes
de les seves possibilitats.
1. Comprendre les relacions
entre el medi físic i natural
de la localitat i la comarca.
2. Aplicar l’observació rigorosa
i sistemàtica de la realitat
amb tècniques i instruments
més precisos.
3. Diferenciar actuacions
de millora i deteriorament
del medi ambient i prendre
posició a favor d’actituds
per conservar-lo.
1. Conèixer els elements
del medi natural, social i cultural
de la comunitat autònoma
de Catalunya.
2. Participar en les manifestacions
culturals
de la Comunitat i valorar
la importància de sentir-se
membre d’un territori.
1. Valorar i progressar
en el respecte i la conservació
dels recursos materials,
tècnics i naturals
de Catalunya.
1. Dominar els conceptes
i les relacions matemàtics
elementals.
2. Dominar totes les operacions
bàsiques.
3 Iniciar-se en la utilització
del llenguatge matemàtic
per representar i interpretar
l’espai, situacions i experiències.
1. Desenvolupar la capacitat
de fer produccions artístiques
i ampliar el repertori
de recursos d’expressió.
2. Valorar la sensibilitat estètica
i creativa i la capacitat de
gaudir de les pròpies manifestacions
artístiques i d’altri.
1. Identificar i valorar el patrimoni
cultural de la localitat
i la comarca.
2. Ser conscient de la importància
que té conservar
el patrimoni cultural
de Catalunya.
3. Respectar les persones del
grup social més proper amb
una cultura diferent a la pròpia.
1. Aplicar correctament
estratègies sistemàtiques
per resoldre problemes, utilitzant
tècniques i procediments
coneguts.
1. Aplicar metodologies de treball
intel·lectual més complexes,
seguint pautes i orientacions
generals.
2. Usar l’ordinador a l’aula
i a casa per cercar, arxivar,
tractar i presentar la informació.
1. Comprendre les relacions
entre el medi físic i natural,
globalment.
2. Observar i utilitzar instruments
de mesura per comprendre
i interpretar fenòmens
físics.
3. Representar gràficament
els fets i els fenòmens observats
del medi.
4. Participar de manera activa
en la conservació del medi
físic i natural.
1. Conèixer els elements
del medi natural, social i cultural
catalans com a medi
definidor de la identitat
nacional i personal.
2. Aprofundir en el sentiment
de pertinença i estimació
a Catalunya d’una forma
activa i participativa.
1. Participar d’una manera activa
en la conservació
dels recursos materials, tècnics
i naturals de Catalunya
i de la humanitat.
1. Aplicar els conceptes
i les relacions matemàtics
elementals.
2. Dominar i saber explicar
les operacions matemàtiques
elementals.
3. Expressar-se amb llenguatge
matemàtic per representar
i interpretar l’espai, situacions
i experiències.
1. Comunicar-se mitjançant
produccions artístiques, utilitzant
recursos d’expressió
verbal, corporal, visual, plàstica
i musical.
2. Gaudir de les pròpies manifestacions
artístiques i d’altri.
1. Diferenciar el patrimoni
cultural de Catalunya
del patrimoni cultural
de l’Estat espanyol
i d’Europa.
2. Conservar el patrimoni
cultural català.
3. Respectar les persones
amb cultures diferents
de la pròpia.
1. Crear i aplicar estratègies
personalitzades per resoldre
dificultats i problemes que es
plantegen diàriament.
1. Aplicar metodologies personals
de treball intel·lectual.
2. Utilitzar l’ordinador
de manera responsable
a casa i a l’aula per cercar,
arxivar, tractar, presentar
i explicar la informació
obtinguda.
PROJECTE CURRICULAR
29

GG uu i a D i d à c t i cc aa
30
2. OBJECTIUS GENERALS I OBJECTIUS PER CICLE
DE L’ÀREA DE LLENGUA CATALANA
Objectius generals
de l’etapa
1. Tenir competència
comunicativa plena
en el llenguatge oral
com a mitjà de realització
personal i social, com a base
de la fixació del pensament
i com a punt de referència
per a l’adquisició i l’enriquiment
del llenguatge
escrit.
2. Comprendre i expressar-se
amb adequació al mitjà oral
o escrit, al tipus de missatge
i a les necessitats escolars
i socials de l’edat.
3. Adquirir l’habilitat lectora
i, a partir de diverses fonts
impreses, avançar
progressivament
en la fluïdesa i en la bona
comprensió del text escrit
com a font de plaer
i de coneixements
i com a ampliació
del repertori lingüístic.
4. Conèixer les convencions
gràfiques de l’escriptura
i aplicar-les gradualment
en tot tipus de producció
escrita.
5. Assegurar el lèxic
fonamental i ampliar-lo
i enriquir-lo en la mesura
que es diversifiquen
els seus coneixements
i els seus àmbits
d’expressió personal.
Cicle Inicial Cicle Mitjà Cicle Superior
1. Consolidar la competència
comunicativa en el llenguatge
oral com a mitjà de realització
personal i social
amb l’entorn immediat
(família, escola, companys),
com a base
dels coneixements
que s’adquireixen
i com a punt de referència
en l’adquisició de l’escrit.
1. Comprendre i expressar-se
de manera adequada tenint
en compte si el mitjà és oral
o escrit.
2. Adequar les estratègies
de comprensió i d’expressió
al tipus i la complexitat
del missatge.
3. Utilitzar els recursos
lingüístics que es van
aprenent per donar
resposta a les necessitats
comunicatives de l’edat
(escolars i socials).
1. Adquirir l’habilitat lectora
sabent descodificar diferents
tipus de textos.
2. Avançar en fluïdesa lectora
i en comprensió lectora.
3. Sentir el plaer de llegir
i de conèixer coses noves
mitjançant la lectura.
1. Aplicar gradualment
les convencions gràfiques
i ortogràfiques bàsiques
que es van aprenent
en els textos escrits.
1. Demostrar bon domini
del lèxic fonamental que es
va adquirint en les diverses
àrees d’estudi.
1. Millorar la competència
comunicativa en el llenguatge
oral com a mitjà de realització
personal i social
amb l’entorn (escola, família,
companys, barri o poble...),
com a base de fixació
del pensament i com a punt
de referència per a la millora
i l’enriquiment del llenguatge
escrit.
1. Comprendre i expressar-se
de manera adequada
en contextos orals i escrits
bàsics i tenint en compte
si el missatge és d’un o altre
tipus i més o menys
complex.
2. Utilitzar els recursos
lingüístics per atendre
les necessitats comunicatives
escolars i socials de l’edat.
1. Consolidar l’habilitat lectora
comprenent de manera
general i específica diverses
classes de textos.
2. Guanyar fluïdesa lectora.
3. Reconèixer el plaer
de la lectura per ell mateix
i per adquirir nous coneixements
i ampliar el repertori
lingüístic.
1. Aplicar d’una manera sistemàtica
les convencions gràfiques
(disposició del text
en l’espai, puntuació...) en els
textos que s’hagin d’escriure.
2. Conèixer i aplicar les normes
ortogràfiques apreses
en textos escrits.
1. Ampliar el lèxic que es va
adquirint per diversos
procediments: lectures,
consulta al diccionari, etc.
1. Adquirir plena competència
comunicativa en el llenguatge
oral com a mitjà
de realització personal
i social amb l’entorn,
com a base de fixació
del pensament i com a punt
de referència
per a la millora constant
i l’enriquiment permanent
del llenguatge escrit.
1. Comprendre i expressar-se
en diversos contextos orals
o escrits, amb adequació
al tipus de missatge
i grau de complexitat,
per donar resposta
a les necessitats de comprensió
i d’expressió
escolars i socials de l’edat.
1. Demostrar d’una manera
suficient l’habilitat
de comprensió lectora
i de fluïdesa en la lectura
en tota mena de textos
adequats a l’edat.
2. Explicitar el plaer
de la lectura tant per ell
mateix, com per adquirir
nous coneixements i ampliar
el repertori lingüístic.
1. Aplicar sistemàticament
les convencions gràfiques
i les normes ortogràfiques
en els textos escrits.
2. Verificar mitjançant recursos
diversos la correcció
dels textos que s’escriguin.
1. Ampliar i enriquir
el repertori lèxic
amb la utilització sistemàtica
de recursos com la lectura,
el diccionari, la relació
entre paraules per la forma
i pel significat...

Objectius generals
de l’etapa
6. Observar el funcionament
de la llengua tant per organitzar
la seva expressió,
segons la seqüència lògica
de les idees, com per adonar-se
de totes les possibilitats
expressives i lúdiques
del llenguatge.
7. Expressar-se per escrit
utilitzant tècniques diverses
(descripció, diàleg, carta...)
amb finalitats també
diverses (fabulació, simulació
de situacions comunicatives,
expressió de vivències...).
8. Descobrir en el llenguatge
i en les seves manifestacions
orals, escrites i audiovisuals,
un vehicle d’accés i participació
en el patrimoni
cultural català, i, a través
d’aquest, introduir-se
en altres cultures.
9. Conèixer i fer servir
adequadament el català
i el castellà, bo i eliminant
progressivament
interferències entre aquests
sistemes lingüístics.
10. Mostrar sensibilitat,
respecte i interès
per les manifestacions
lingüístiques i culturals
que facilitin el domini d’altres
llengües, tot ampliant
les modalitats de relació
i de millora de la capacitat
intel·lectual.
11. Reflexionar sobre la llengua
i el seu ús, i despertar
el sentit crític envers
expressions que comporten
discriminació per raó
de classe, raça, sexe,
creences, etc.
Cicle Inicial Cicle Mitjà Cicle Superior
1. Iniciar-se en l’observació
del funcionament de la llengua
per organitzar l’expressió
segons una seqüència
lògica d’idees.
2. Observar i percebre algunes
possibilitats expressives i lúdiques
del llenguatge.
1. Iniciar-se en l’expressió
escrita fent servir tècniques
apreses: narració, descripció,
carta...
2. Expressar-se amb finalitats
diverses: expressió de vivències,
simulació de situacions
comunicatives, fabulació...
1. Descobrir i comprendre en
les manifestacions orals
i escrites una de les bases
del patrimoni cultural català
i un mitjà per accedir-hi.
1. Conèixer i fer servir
adequadament el català
mirant d’eliminar interferències
del castellà en aspectes
bàsics: vocabulari i pronúncia.
1. Mostrar sensibilitat, respecte
i interès per les manifestacions
lingüístiques
i culturals.
2. Ampliar, per mitjà
del llenguatge, les modalitats
de relació i millorar
la capacitat intel·lectual.
1. Iniciar-se en la reflexió
sobre l’ús de la llengua
i adonar-se d’algunes
expressions lingüístiques
que poden comportar
discriminació.
1. Observar el funcionament
de la llengua per millorar
l’expressió seguint la
seqüència lògica d’idees.
2. Adonar-se de possibilitats
expressives i lúdiques
del llenguatge.
1. Expressar-se per escrit
amb tècniques variades:
narració, descripció,
instrucccions, diàlegs,
cartes...
2. Utilitzar l’expressió escrita
amb finalitats diverses:
narració de fets, expressió
de vivències, situacions
comunicatives –reals
o simulades–, fabulació...
1. Descobrir en les manifestacions
orals, escrites i audiovisuals
del llenguatge
un mitjà d’accés i participació
en el patrimoni cultural
català.
2. Utilitzar les manifestacions
anteriors com a base
per introduir-se en altres
cultures.
1. Conèixer i fer servir
adequadament el català
i el castellà eliminant
interferències entre ambdós
sistemes lingüístics
en aspectes lèxics,
morfològics i fonètics.
1. Mostrar sensibilitat, respecte
i interès per les manifestacions
lingüístiques
i culturals que ajudin
a aprendre altres llengües.
2. Interessar-se per noves
modalitats de relació
i per millorar la capacitat
intel·lectual.
1. Consolidar la reflexió sobre
l’ús de la llengua i despertar
sentit crític per expressions
que comportin discriminació
per raó de classe, raça, sexe,
creences, etc.
1. Observar d’una manera
habitual el funcionament
de la llengua per organitzar
coherentment l’expressió
segons la seqüència lògica
d’idees.
2. Ser conscient de les possibilitats
expressives i lúdiques
del llenguatge.
1. Expressar-se per escrit
amb tècniques variades:
narració, descripció, instruccions,
diàlegs, cartes, exposicions,
argumentacions...
2. Utilitzar l’escrit amb finalitats
diverses: narrar un fet,
expressar una vivència,
adequar-se a una situació
comunicativa –real o simulada–,
expressar un fet
imaginat...
1. Descobrir en el llenguatge
i en les seves manifestacions
orals, escrites i audiovisuals
un mitjà per accedir al
patrimoni cultural català
i participar-hi.
2. Utilitzar les manifestacions
anteriors com un mitjà per
introduir-se en altres
cultures.
1. Conèixer i fer servir
adequadament el català
i el castellà eliminant
progressivament les
interferències en aspectes
lèxics, morfosintàctics
i fonètics.
1. Mostrar sensibilitat, respecte
i interès per les manifestacions
lingüístiques
i culturals que facilitin
l’aprenentatge d’altres
llengües, tot ampliant
les modalitats de relació
i de millora de la capacitat
intel·lectual.
1. Reflexionar sobre l’ús
de la llengua i manifestar
sentit crític envers expressions
discriminatòries
per raons de classe, raça,
sexe, creences, etc.
PROJECTE CURRICULAR
31

G u i a DD i d à c t i cc aa
32
3. CONTINGUTS DE L’ÀREA DE LLENGUA CATALANA
PER AL CICLE MITJÀ
Procediments
1. Seguiment de seqüències d’ordres
relacionades amb l’entorn.
2. Comprensió de relats.
3. Comprensió d’explicacions.
4. Comprensió d’argumentacions senzilles.
5. Participació en una conversa multidireccional
a partir d’un tema plantejat.
6. Explicació de fets i vivències reals
i d’imaginació.
7. Exposició ordenada sobre temes
de poca complexitat.
8. Narració de contes, d’històries curtes
reals i inventades..., seguint un fil
argumental.
9. Dramatització de situacions quotidianes.
10. Representació d’obres teatrals curtes
i senzilles.
11. Execució de jocs lingüístics de memòria,
agilitat i creació.
12. Lectura expressiva de textos preparats
de tipologia diversa.
13. Memorització de poemes
i d’altres textos relacionats amb la cultura
i les tradicions pròpies de Catalunya.
14. Recitació de poemes i d’altres textos breus.
15. Elaboració de missatges orals a partir
de missatges escrits poc complexos
i viceversa.
Procediments
1. Lectura mental i expressiva de textos
de tipologia diversa.
2. Lectura de llibres propis de la literatura
infantil.
3. Ús d’estratègies i habilitats per agilitar
la rapidesa lectora.
4. Observació i diferenciació de tècniques
expressives diverses.
5. Reconeixement de la idea fonamental
d’un text.
6. Ús de la biblioteca de l’escola.
7. Ús de la llengua escrita com a vehicle
de comunicació de missatges.
8. Aplicació de tècniques de reescriptura
de textos breus.
9. Producció de textos escrits: poemes,
explicacions, narracions..., partint
de diversos models.
10. Producció de textos creatius.
11. Elaboració de textos seguint pautes
de presentació prèviament establertes:
títols, marges, separació entre línies...
12. Execució de jocs lingüístics: memòria,
agilitat, reescriptura i creació.
13. Creació i utilització de diferents codis
comunicatius.
14. Combinació de diversos recursos
comunicatius: cartells, murals, còmics,
audiovisuals...
ÚS I COMUNICACIÓ: LLENGUA PARLADA
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
1. Elements no lingüístics: gest, mirada,
entonació, velocitat...
2. Registres d’ús adequats a situacions
comunicatives diverses.
3. Tipus d’activitat oral: monòleg i diàleg.
ÚS I COMUNICACIÓ: LLENGUA ESCRITA
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
1. Tipologia textual: narració, descripció,
carta, diàleg, instrucció, exposició, argumentació,
planificació...
2. Registres d’ús i funcionalitat del text
escrit.
3. La significació global d’un text.
4. Relació text-imatge-veu: cartell, mural,
auca, còmic...
Actituds, valors
i normes
1. Constància en l’audició atenta
com a mitjà per a la comunicació.
2. Interès per participar i fer-se entendre
en missatges orals amb argumentacions
senzilles.
3. Respecte per les variants dialectals
de la llengua utilitzades pels parlants.
4. Gust i esforç per la declamació.
5. Respecte al torn de paraula i valoració
de les intervencions i de les idees
dels altres.
6. Atenció davant els diversos nivells
de llenguatge.
Actituds, valors
i normes
1. Valoració de la lectura com a font
de plaer i coneixement.
2. Comportament adequat
en una biblioteca.
3. Actitud favorable a l’ús adequat
dels mitjans de comunicació orals
i escrits.
4. Respecte per les pautes establertes
per a la presentació dels treballs escrits.

TREBALL SISTEMÀTIC DE LLENGUA: FONÈTICA I ORTOGRAFIA
Procediments
1. Discriminació i reproducció de sons
vocàlics i consonàntics.
2. Separació i classificació sil·làbica.
3. Relació so-grafia dins de la frase.
4. Reconeixement de la síl·laba tònica.
5. Identificació de diftongs.
6. Classificació dels mots en aguts, plans
i esdrúixols.
7. Memorització d’alguns mots amb accent
diacrític.
8. Memorització de la grafia dels mots
i estructures més usuals.
9. Repàs i ampliació de les normes
ortogràfiques bàsiques: plurals (finals
consonàntics), apostrofació i contracció,
parònims, emmudiments a final de mot,
b/v, h, dígrafs (ig, ss, ix), consonants
insegures, guionet en els numerals.
10. Ús de diversos recursos per comprovar
la correcta escriptura de les paraules:
contrast de les transcripcions i ús
del diccionari.
Procediments
1. Establiment de la concordança:
determinant-nom-adjectiu, nom-verb.
2. Identificació i ús de diferents classes
de noms, adjectius i verbs.
3. Ús del verb en formes no personals.
4. Ús del verb en formes personals
i en mode indicatiu.
5. Ús de diferents tipus de frases simples
i la seva puntuació.
6. Ús de connectors per precisar una idea.
7. Ús de pronoms personals tònics i àtons.
Procediments
1. Utilització correcta del vocabulari propi
de l’edat i específic d’altres contextos.
2. Ús d’afixos: pre-; sufixos augmentatius,
diminutius, despectius, gentilicis i d’altres
(-ment).
3. Ús de mots compostos usuals.
4. Identificació de mots polisèmics.
5. Ús de mots sinònims i antònims.
6. Ús de la comparació.
7. Identificació, memorització i ús
de locucions, refranys, dites i frases fetes.
8. Identificació del sentit real i figurat
dels mots.
9. Maneig del diccionari.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
1. Sons vocàlics i sons consonàntics.
2. Síl·laba tònica i síl·labes àtones.
3. Paraula.
4. Normes ortogràfiques bàsiques:
majúscules i accentuació.
TREBALL SISTEMÀTIC DE LLENGUA: LÈXIC
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
1. Contingut semàntic de mots específics
en contextos diversos.
2. Mots sinònims i antònims.
Actituds, valors
i normes
1. Interès per assolir una pronúncia
correcta.
2. Predisposició per recórrer a diverses
fonts a fi de resoldre els dubtes
ortogràfics.
TREBALL SISTEMÀTIC DE LLENGUA: GRAMÀTICA
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
1. Classes de noms.
2. Categories gramaticals: determinant,
nom, adjectiu, verb.
3. La concordança.
4. Diferents tipus de frases simples
i la seva puntuació: enunciativa,
interrogativa i exclamativa.
Actituds, valors
i normes
1. Interès per l’observació i l’experimentació
en el funcionament
del llenguatge.
Actituds, valors
i normes
1. Participació en l’elaboració de jocs
lingüístics.
2. Interès per ampliar el vocabulari
i conèixer el significat de les paraules.
3. Hàbit d’usar el diccionari.
PROJECTE CURRICULAR
33

GG uu i aa DD i d à c t ii cc aa
34
4. OBJECTIUS REFERENCIALS DE L’ÀREA DE LLENGUA
CATALANA PER AL CICLE MITJÀ
ÚS I COMUNICACIÓ: LLENGUA PARLADA
1. Interpretar seqüències d’ordres de complexitat diversa.
2. Comprendre relats, explicacions i argumentacions senzilles de models, de característiques i de complexitat diverses,
amb presència o absència de l’emissor i amb suport visual o sense.
3. Identificar la funció que tenen en una situació oral els elements no lingüístics: gest, mirada i postura corporal;
entonació, volum, ritme, velocitat i pausa.
4. Produir de manera ordenada i coherent missatges orals: conversa, explicació de fets i vivències, exposició de temes,
descripció i narració de contes.
5. Aplicar els registres d’ús adequats a les diverses situacions comunicatives.
6. Sentir la necessitat de saber escoltar per comprendre, per informar-se i per poder participar posteriorment
en la conversa.
7. Respectar el torn de paraula i valorar les idees i les intervencions dels altres.
8. Dramatitzar contes, històries i altres situacions fictícies emprant una dicció, una entonació i una postura corporal adequada.
9. Identificar el monòleg i el diàleg com a tipus d’activitat oral.
10. Apreciar l’ordre, la claredat i la coherència en l’expressió oral.
11. Memoritzar i recitar poemes, dites, embarbussaments, refranys i altres textos breus, especialment relacionats
amb la cultura i les tradicions pròpies de Catalunya.
12. Delectar-se i esforçar-se en la declamació.
13. Comentar les diferències que hi ha entre el text oral i el text escrit.
14. Expressar per escrit, amb paraules donades pel docent, un missatge oral narratiu o una exposició breu.
15. Exercitar la lectura expressiva de textos, amb la preparació necessària, i en situacions comunicatives diverses.
16. Reconèixer els diferents factors que defineixen una situació comunicativa: emissor, receptor, funcionalitat
de la comunicació.
17. Adonar-se de la importància de dominar la llengua oral per poder comunicar-se adequadament amb els altres.
18. Esforçar-se per adoptar la dicció i l’entonació adequades.
19. Respectar l’ús de les diferents variants dialectals de la llengua dels parlants.
ÚS I COMUNICACIÓ: LLENGUA ESCRITA
1. Llegir mentalment i expressivament textos de tipologia diversa.
2. Llegir llibres propis de la literatura infantil.
3. Aplicar les estratègies i les habilitats necessàries per a una bona comprensió i rapidesa lectora.
4. Explicitar la significació global d’un text i els registres d’ús.
5. Utilitzar la lectura com a font d’informació.
6. Practicar la lectura i la recerca d’informació amb l’ús de la biblioteca de l’escola.
7. Recrear-se en la lectura com a font de plaer i coneixements.
8. Respectar i apreciar els llibres.
9. Comportar-se adequadament en una biblioteca.
10. Distingir diferents tècniques d’expressió escrita.
11. Emprar la llengua escrita com a vehicle de comunicació.
12. Valorar el text escrit com a instrument de comunicació i font d’informació.
13. Elaborar textos de tipologia diversa a partir de diferents models.

14. Identificar els diferents tipus de textos segons la seva funcionalitat i presentació.
15. Elaborar textos espontanis o dirigits, imaginatius.
16. Aplicar tècniques de reescriptura en textos breus.
17. Organitzar els escrits de manera ordenada, seguint pautes de presentació adients: títols, marges, separació entre línies...
18. Manipular diferents llenguatges i codis amb finalitats comunicativa i lúdica: creació de jeroglífics, missatges secrets...
19. Executar i elaborar jocs lingüístics de memòria, agilitat, reescriptura i creació.
20. Compondre textos combinant diferents recursos comunicatius: còmic, revista juvenil, diari, cartell, mural.
21. Relacionar text-imatge-veu en cartells, murals, auques...
22. Valorar l’estètica i la pulcritud dels escrits (bona distribució, marges, títols, lletra...).
23. Interessar-se per l’ús adequat dels mitjans de comunicació orals i escrits.
TREBALL SISTEMÀTIC DE LLENGUA: FONÈTICA I ORTOGRAFIA
1. Contrastar i relacionar els diferents sons vocàlics en la tira fònica.
2. Reproduir els diferents sons vocàlics en la tira fònica.
3. Distingir els sons vocàlics dels consonàntics.
4. Relacionar grafia-so dins la frase.
5. Interessar-se per una pronúncia correcta.
6. Experimentar i relacionar els diversos sons consonàntics segons la seva distribució dins la síl·laba.
7. Distingir les síl·labes d’una paraula i reconèixer-ne la tònica.
8. Diferenciar i memoritzar la síl·laba tònica de les paraules fent-la més ostensible.
9. Classificar els mots en aguts, plans i esdrúixols.
10. Observar i memoritzar les paraules més usuals que duen accent diacrític.
11. Identificar diftongs.
12. Memoritzar la grafia de mots i estructures usuals.
13. Utilitzar normes ortogràfiques bàsiques: plurals (finals consonàntics), apostrofació i contracció, parònims, emmudiments
a final de mot, b/v, h, dígrafs (ig, ss, ix), consonants insegures, guionet en els numerals.
14. Emprar recursos diversos per comprovar la correcta escriptura de les paraules: contrast de les transcripcions i ús
del diccionari.
15. Estar predisposat a recórrer a les diferents fonts de consulta per solucionar els problemes d’escriptura.
TREBALL SISTEMÀTIC DE LLENGUA: GRAMÀTICA
1. Identificar els mots d’una frase.
2. Distingir les categories gramaticals: nom, adjectiu, verb.
3. Identificar la concordança entre determinant, nom i adjectiu, i entre nom i verb.
4. Experimentar les diferents possibilitats de concordança.
5. Experimentar els canvis que es produeixen en una frase segons l’ús de diferents classes de noms, verbs i adjectius.
6. Utilitzar les formes no personals del verb i el mode indicatiu.
7. Identificar, classificar i puntuar diferents tipus de frases simples: enunciativa, interrogativa i exclamativa.
8. Experimentar els canvis significatius produïts per alteracions de l’entonació de la frase i aplicar-hi la puntuació adequada.
9. Utilitzar els pronoms personals tònics i àtons.
10. Precisar una idea amb l’ús de connectors i altres recursos lingüístics (adjectivació, complementació).
11. Valorar positivament l’observació i l’experimentació en el funcionament del llenguatge.
PROJECTE CURRICULAR
35

GG uu i aa DD i d à c t ii cc aa
36
TREBALL SISTEMÀTIC DE LLENGUA: LÈXIC
1. Conèixer i utilitzar amb precisió i correcció el vocabulari i la terminologia propis de contextos diversos.
2. Experimentar els recursos lingüístics que generen vocabulari nou: prefixació, sufixació, composició.
3. Utilitzar la comparació per ampliar el valor semàntic dels mots.
4. Identificar i utilitzar la sinonímia i l’antonímia per ampliar el vocabulari.
5. Identificar i memoritzar elements lexicalitzats de la llengua: locucions, frases fetes, fórmules; i utilitzar-los com a recurs
expressiu.
6. Distingir els diferents significats d’un mot polisèmic.
7. Diferenciar el sentit real i el sentit figurat d’expressions usuals o frases fetes.
8. Memoritzar l’ordre alfabètic per a l’ús correcte del diccionari.
9. Experimentar el maneig de diccionaris.
10. Habituar-se a utilitzar el diccionari.
11. Mostrar interès per ampliar el vocabulari i valorar l’ús dels elements lingüístics apresos.
12. Recrear-se amb els jocs de paraules com a font d’enriquiment i de gaudi.

PROGRAMACIÓ D’AULA
1. Continguts de Llengua catalana de quart d’Educació
Primària
2. Programacions, suggeriments i propostes de treball,
i solucionari

GG u i a DD i d à cc t i cc aa
38
1. CONTINGUTS DE LLENGUA CATALANA DE QUART
D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Unitat 1
Unitat 2
Unitat 3
Unitat 4
Unitat 5
Unitat 6
Unitat 7
Unitat 8
Unitat 9
Unitat 10
Unitat 11
Unitat 12
Llegim
Dos mons en un món
Ús i comunicació
Llengua parlada i escrita
Escoltem i parlem
El llenguatge
20
La colla d’en Tanet Descripció de persones
34
Cartes. Raquel i Txell Narració de vivències
48
Juguem tot fent teatre Fem teatre
El cérvol que va anar
a buscar la primavera
Història de Josepa
de Dalmases
La Mariona no creia
en les bruixes
Lectura d’imatges
Les instruccions d’un joc
Explicació d’un conte
104
Els camins de la ciència Exposició oral d’un tema
118
Els restauradors de llibres El diàleg
132
El reportatge Un debat radiofònic
El medi ambient
no té fronteres
L’entrevista
160
L’estiu Recitació de poemes
6
62
76
90
146
10
24
38
52
66
80
94
108
122
136
150
164

Lèxic
Aprenem vocabulari
L’alfabet:
ordenació alfabètica
Els sinònims
Frases fetes: sentit real
i sentit figurat
El turisme
Els antònims
Els aliments
La polisèmia
El relleu
Les famílies lèxiques
L’època dels castells
Els prefixos
Les festes
Diminutius: -et, -eta
Oficis i professions
Augmentatius:
-às, -assa; -ot, -ota
La població
Paraules compostes
Els mitjans de comunicació
Els gentilicis
L’ecologisme
La comparació
Dites i refranys:
el temps atmosfèric
12
26
40
54
68
82
96
110
124
138
152
166
Treball sistemàtic de llengua
Fonètica i ortografia
Practiquem l’ortografia
14
Els signes de puntuació:
el punt, la coma, els signes
d’interrogació i admiració
La síl·laba tònica
i la síl·laba àtona
Paraules agudes, planes
i esdrúixoles
La grafia e: e oberta,
e tancada i vocal neutra
L’accentuació de la e
Plurals c/qu; g/gu
La grafia o: o oberta,
o tancada i o àtona
L’accentuació de la o
Els diftongs
L’accentuació
L’accent diacrític
L’apostrofació
La contracció
Els dígrafs
El so de r forta: r, rr
El so de r suau: r
Gramàtica
Estudiem la llengua
Tipus d’oracions
Subjecte i predicat
Nom comú i nom propi
Nom individual i col·lectiu
L’adjectiu
L’article
Concordança
article-nom-adjectiu
Els demostratius
i els possessius
Els numerals ordinals
i cardinals
PROGRAMACIÓ D’AULA
El diari personal
Descripció d’un animal
La carta
El text teatral
Descripció de paisatges
86
Els pronoms personals Les instruccions:
redacció d’una recepta
de cuina
Persona i nombre verbals
Concordança subjecte-verb
112
Les grafies b i v Temps verbal
present, passat i futur
La essa sorda (s, ss, c, ç)
La essa sonora (s, z)
Les grafies j i g
La grafia h
Paraules conflictives
Les grafies x i ix
Les grafies tx i ig
Les grafies m, mm,
mp i n
28
42
56
70
84
98
126
140
154
168
128
Formes verbals
Formes no personals del verb:
l’infinitiu
L’adverbi i les locucions
adverbials
Els nexes:
les preposicions (1)
Els nexes:
les preposicions (2)
16
30
44
58
72
100
114
142
156
170
Invenció d’un conte
Redacció d’una biografia
El diàleg en les narracions
Ús del guionet
Els articles d’opinió
L’enquesta
Els rodolins
Ús i comunicació
Llengua escrita
Escrivim
18
32
46
60
74
88
102
116
130
144
158
172
39

GG u i a DD i d à cc t i cc aa
40
2. PROGRAMACIONS, SUGGERIMENTS
I PROPOSTES DE TREBALL, I SOLUCIONARI
1. Llegir de manera expressiva un text
narratiu.
2. Demostrar que s’entén el text llegint-lo
i assenyalant-hi afirmacions certes i falses,
expressions sinònimes d’elements del text
i elements propis del món del text. (CB)
3. Reconèixer elements comunicatius d’altres
codis: gestos, senyals sorolls, flors, etc. (CB)
4. Memoritzar i repassar l’ordre alfabètic
ordenant paraules.
(CB) Objectius de competències bàsiques.
1. Llengua parlada
Procediments:
• Comprensió lectora.
• Elaboració de missatges
orals a partir d’imatges
i icones.
• Execució de jocs lingüístics
de creació.
• Relació entre pronunciació
i puntuació.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• Elements no lingüístics:
icones, codis visuals.
Actituds, valors
i normes:
• Constància en l’audició
atenta com a mitjà
per a la comunicació.
• Interès per participar i ferse
entendre en missatges
orals.
• Atenció davant els diversos
nivells de llenguatge.
2. Llengua escrita
Procediments:
• Lectura expressiva i mental
d’un text narratiu.
UNITAT 1. DOS MONS EN UN MÓN
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
• Estratègies i habilitats per
a la comprensió d’un text.
• Creació i utilització
de diferents codis
comunicatius: relació
entre la imatge i el text.
• Combinació de recursos
comunicatius: icones
i senyals.
• Ús de la llengua escrita
com a vehicle
per a la comunicació
d’experiències personals:
elaboració d’un diari
personal.
• Producció de textos
escrits: un diari personal,
partint de models.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• La significació d’un text.
• Tipologies de text:
narració, diari personal.
• Relació entre la imatge
i el text.
Actituds, valors
i normes:
• Valoració de la lectura
com a font de plaer
i coneixement.
5. Aplicar les normes bàsiques dels signes
de puntuació següents: punt i seguit, punt
i a part, coma, punt final, interrogació
i admiració. (CB)
6. Diferenciar oracions enunciatives,
interrogatives, exclamatives i imperatives.
7. Reconèixer el subjecte i el predicat
en oracions enunciatives senzilles.
8. Identificar un text com a diari personal.
• Interès per l’expressió
de vivències personals
per escrit.
3. Lèxic
Procediments:
• Maneig del diccionari.
• Ordre alfabètic.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• Ordenació alfabètica
de mots.
Actituds, valors
i normes:
• Participació en l’elaboració
de jocs lingüístics.
• Interès per ampliar
el vocabulari.
• Hàbit d’usar el diccionari.
4. Fonètica i ortografia
Procediments:
• Ús de diversos recursos
per comprovar l’escriptura
correcta de paraules.
• Memorització de l’alfabet
i ordenació de paraules
per ordre alfabètic.

Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• Fixació de normes
bàsiques: majúscules
relacionades amb
puntuació.
• L’alfabet.
Actituds, valors
i normes:
• Predisposició al recurs
de diverses fonts
per resoldre dubtes
ortogràfics.
• Interès per assolir
una pronúncia
i una entonació correctes.
A. Llibre de l’alumnat
5. Gramàtica
Procediments:
• Ús de diferents tipus
de frases simples i la puntuació
corresponent.
• Distinció entre elements
constituents de la frase
simple.
• Establiment
de la concordança
entre S i P (nom-verb).
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
Abans de llegir
Resposta a preguntes . . . . . . . . . . . . . . . . . .6
Llegim
Lectura mental i expressiva del text
Dos mons en un món . . . . . . . . . . . . . . . . .6-8
Comprensió del vocabulari de la lectura . .6-8
Després de llegir
1 Resposta a un qüestionari tancat
sobre la lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9
2 Reconeixement d’expressions sinònimes . . .9
3 Identificació de coses que es podrien
trobar en un món diferent del nostre . . . . .9
Escoltem i parlem
1 Transmissió d’un missatge
sense paraules, només amb gestos
o sorolls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .10
2 Reconeixement de codis utilitzats
arreu (visual o tàctil) . . . . . . . . . . . . . . . . . .10
3 Relació entre imatges
i el codi corresponent . . . . . . . . . . . . . . . .11
4 Invenció d’un senyal: dibuix . . . . . . . . . . . .11
5 Relació entre flors i símbols . . . . . . . . . . . .11
6 Recerca d’informació
sobre una rosa del desert . . . . . . . . . . . . .11
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• Els diferents tipus de frases
simples i la seva puntuació:
enunciativa, interrogativa,
exclamativa i imperativa.
• Subjecte i predicat.
Concordança.
Actituds, valors
i normes:
• Interès per l’observació
i l’experimentació
en el funcionament
del llenguatge.
Aprenem vocabulari
1 Ordenació de paraules en una llista
per ordre alfabètic . . . . . . . . . . . . . . . . . . .12
2 Ordenació d’una llista alfabètica
amb el nom de deu companys
i companyes de classe . . . . . . . . . . . . . . . .12
3 Pràctica de l’ordre alfabètic dient
dos mots que comencen
amb una lletra determinada . . . . . . . . . . . .12
4 Ordenació alfabètica de paraules
que comencen per la mateixa lletra . . . . .13
5 Recerca del significat
de paraules en el diccionari . . . . . . . . . . . .13
6 Joc per memoritzar l’ordre alfabètic,
per parelles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13
Practiquem l’ortografia
1 Compleció d’un text amb signes
de puntuació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14
2 Compleció d’un text amb els signes
d’interrogació i d’admiració . . . . . . . . . . . .15
3 Ordenació dels signes de puntuació
en un text . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .15
Estudiem la llengua
1 Relació de frases amb el que expressen . .16
2 Lectura en veu alta de frases
i identificació de la modalitat . . . . . . . . . . .16
41

GG u i aa DD i d à c t ii cc aa
42
3 Compleció de frases amb el subjecte . . . .17
4 Identificació del subjecte i del predicat
d’algunes frases . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .17
5 Identificació del nucli del subjecte
i del predicat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .17
Escrivim
1 Observació d’un text i diferenciació
respecte d’una carta . . . . . . . . . . . . . . . . . .18
2 Establiment del destinatari
d’un diari personal . . . . . . . . . . . . . . . . . . .18
3 Identificació del tema del text llegit . . . . . .18
Juguem amb les paraules
1 Elaboració de missatges
amb codis diferents . . . . . . . . . . . . . . . . . .19
2 Resolució d’endevinalles
a partir d’imatges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .19
B. QUAC
Llengua
parlada
i escrita Lèxic
Fonètica
Ortografia Gramàtica
Consolidació 1,5 2 3 4
Reforç 6 7 8
Ampliació 9 10
Transversal: Educació de la diversitat intercultural: coneixement de persones d’altres cultures
i de costums diferents.
AVALUACIÓ
Avaluació contínua i formativa. Què hem après? Unitat 1
Avaluació sumativa i final. Què en sabem? Unitats 1, 2, 3, 4
TEMPORITZACIÓ
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen entre 12 i 13 hores.

LLEGIM
Pàgines 6-9
ABANS DE LLEGIR, PÀG. 6
Realització de l’activitat
Entre tot l’alumnat, anirà bé de conversar breument per veure què saben sobre les curses de cotxes
i quin interès hi tenen. De totes maneres, el tema central és el de les persones que viuen en altres
contrades i que tenen costums diferents dels nostres. És bo desvetllar la imaginació de tot l’alumnat, ja
que de segur que, entre els coneixements de la realitat i els que aporten els mitjans de comunicació,
sobretot la televisió, poden saber força coses sobre aquest tema.
Suggeriments
S’ha de tenir en compte la situació de cada classe: si hi ha alumnes immigrats, cal fer-los participar per
veure què saben de la situació de la família, quins records tenen de l’època passada al seu país, etc.
Una altra possibilitat, abans de la lectura, és portar un mapa o fotografies que ajudin a contextualitzar
el tema i a donar-ne més informació. L’objectiu és fer que l’alumnat s’adoni que hi ha nens i nenes que
viuen en contextos o països molt diferents dels nostres, on els mitjans són més precaris.
LECTURA, PÀG. 6, 7 I 8
Realització de l’activitat
Feu la lectura de la manera següent: primer, llegiu-la vosaltres per mirar que tots i totes entenguin i vegin
com es pronuncia cada paraula. Si cal, es repeteix una segona vegada per aclarir-ne el vocabulari
i treballar aquells mots més difícils. Després feu llegir en veu alta un fragment a cada alumne i alumna;
així us assegureu que són capaços de fer-ho amb prou seguretat i coneixement de les paraules. És bo
convidar l’alumnat a mirar els termes difícils, en color, que es defineixen al marge.
Suggeriments
Si es creu necessari, abans de la lectura es pot fer una activitat de comentari i coneixement del vocabulari
més difícil. A més del que se suggereix al marge (que creiem que és el que l’alumnat d’aquesta
edat pot trobar més difícil), potser cal explicar altres paraules: això dependrà del grup classe.
Igualment, pel que fa a la lectura individual, se’ls pot demanar que en facin una lectura silenciosa, abans
de llegir-la en veu alta entre tots. Finalment, anirà bé de portar un registre de lectura per a cada nen
o nena, a fi de comprovar-ne els avenços.
DESPRÉS DE LLEGIR, PÀG. 9
SUGGERIMENTS I PROPOSTES DE TREBALL
Realització de les activitats
Doneu una estona a l’alumnat perquè faci l’activitat 1 individualment.Això us servirà per comprovar la
seva capacitat de comprensió. Pel que fa a les altres dues activitats, us suggerim que les resolguin oralment,
entre tots, perquè tot l’alumnat tingui l’oportunitat d’aprendre alguna cosa. L’objectiu de la segona
activitat és, sobretot, començar a treballar els mots sinònims, que es veuran més endavant, i el de la
tercera, constatar les diferències que hi ha entre dues cultures o dos mons ben diferents.
Suggeriments
A propòsit de la darrera activitat, es pot encetar una conversa col·lectiva sobre les diferències entre el
món de l’Immaïl i el nostre, i es pot acabar escrivint a la pissarra (i fer-lo copiar a la llibreta) un quadre
43

GG u i aa DD i d à c t ii cc aa
44
de doble entrada en què es vegin clarament aquestes diferències. Un altre aspecte que es pot comentar
és la valoració de les diferències, amb preguntes com les següents:
• Què és el més positiu en el nostre món?
• I en el d’Immaïl?
• Creieu que l’Immaïl voldria viure al nostre món, tot i els inconvenients?
• Per què?
ESCOLTEM I PARLEM
Pàgines 10-11
Realització de les activitats
L’objectiu d’aquestes activitats és fer adonar l’alumnat que hi ha diferents llenguatges o diversos codis
per comunicar-nos i que tots expressen algun missatge. Per aquesta raó es proposen il·lustracions i activitats
que estan relacionades amb els codis visual i tàctil, amb sorolls, gestos, colors… L’activitat 5
potser necessitarà una mica més d’explicació, ja que no sol ser gaire habitual considerar el llenguatge
de les flors. De totes maneres, és prou suggestiu per treballar-lo de manera específica. Aquestes activitats
s’han de fer oralment.
Suggeriments
Procureu treballar, sobretot, els codis que els siguin més propers: els semàfors, els senyals de circulació,
les icones més corrents… Anirà bé fer esment de senyals que poden tenir a l’abast: aquells que hi ha
a l’escola, al carrer del centre, els que els nens i nenes poden trobar en el camí des de casa seva fins
a l’escola, els semàfors, els senyals de circulació, etc. Si s’ha vist alguna imatge recent al cinema
o en algun altre lloc, seria convenient fer-hi referència.
APRENEM VOCABULARI
Pàgines 12-13
Realització de les activitats
L’objectiu de les activitats d’aquest apartat és aprendre i practicar l’ordre alfabètic. Si l’alumnat ja el coneix
d’altres cursos, feu-l’hi repassar, abans de començar. Però l’important és que durant aquest curs
quedi ben consolidat aquest aprenentatge tan important, que és clau per aprendre vocabulari i, sobretot,
per poder consultar el diccionari amb rapidesa i seguretat. Les activitats van encaminades a treballar
l’ordre alfabètic tant de manera individual com en grup.
Suggeriments
A banda de les activitats que es proposen, se’n poden fer moltes altres.Té una importància especial,
però, el fet de dur diccionaris a classe i poder-los consultar, buscar-hi paraules, fer-hi consultes, etc. És
important que l’alumnat aprengui i s’adoni que un diccionari serveix per a més coses, a part de buscar-hi
el significat de mots desconeguts, com ara, per resoldre dubtes ortogràfics, gramaticals, etc.
Aconsellem tenir sempre el diccionari a mà (a la biblioteca de l’aula), sobretot en el moment de fer les
activitats d’aquest apartat.

PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
Pàgines 14-15
Realització de les activitats
En aquest apartat s’estudia l’ús d’alguns signes de puntuació.Val a dir que el punt i la coma s’estudiaran,
es repassaran i es practicaran en molts altres moments a partir d’ara, però no per això els hem de
treure importància.Tanmateix, insistim sobretot en un bon aprenentatge del signes d’interrogació
i d’admiració, ja que tenen un ús molt més segur i clar. Les activitats són pràctiques, però comporten
una explicació clara i els exemples necessaris que vosaltres pugueu oferir. Es poden relacionar aquestes
activitats amb les de l’apartat següent.
Suggeriments
Feu les activitats de manera que cada alumne i alumna treballi individualment durant una estona, i després
poseu-les en comú perquè també aprenguin a partir del que fa la resta. En cas que sigui necessari,
aniria bé ampliar-les amb diferents activitats en les quals s’hagi de buscar l’ús de signes de puntuació
en els textos de lectura (en la lectura inicial, per exemple), fer-ne dictats, o també reescriure els fragments
llegits. Per recordar les normes, feu-los elaborar uns murals per penjar després a l’aula.
ESTUDIEM LA LLENGUA
Pàgines 16-17
Realització de les activitats
Com ja hem dit, podeu relacionar aquest apartat amb l’anterior. Ara l’alumnat ha d’entendre que hi ha
diferents modalitats d’oracions (no cal aprendre’n el concepte, però sí el tipus de modalitats). En treballar
les activitats, heu de relacionar també aquest punt amb l’entonació, sobretot amb les oracions
que no són enunciatives, i fer veure que una bona pronunciació ja ens marca el tipus d’oració
i ens diu com cal puntuar-la. Per tant, cal corregir les activitats en veu alta.
Suggeriments
A banda de les activitats proposades, podeu suggerir a l’alumnat que en faci d’altres de semblants,
per exemple, que busqui uns determinats tipus d’oracions en la lectura inicial o en altres fragments
de lectura del llibre. Quant a la relació subjecte-predicat, seria bo practicar-la aquí, però s’ha de tenir
present que també es practicarà més endavant. És especialment rellevant que l’alumnat s’adoni que
l’aspecte bàsic d’aquesta relació és la concordança que s’estableix, pel que fa al nombre, entre el subjecte
i el verb; així doncs, cal fer-li veure que aquesta és la manera més segura per identificar el
subjecte d’una oració.
ESCRIVIM
Pàgina 18
Realització de les activitats
A partir de l’observació del fragment inicial i dels suggeriments que donem, provarem de fer redactar
a cada alumne i alumna un diari personal sobre uns quants dies de la seva vida. Dependrà de l’interès
de cadascú si s’estimen més continuar-lo o no. És important que l’alumnat s’adoni del valor personal
que pot tenir el diari com a eina d’expressió i per repassar la seva vida al cap d’uns anys.
45

GG u i aa DD i d à c t ii cc aa
46
Suggeriments
Podeu portar altres fragments de diaris personals per llegir-los a classe. Una activitat complementària
ben interessant és la de fer un diari de classe, en què cada dia un nen o nena diferent (podeu seguir
l’ordre alfabètic) escrigui una mena de resum del que s’ha fet i en doni la seva opinió. Una altra possibilitat
és simplement tenir una llibreta en què cada nen o nena, quan li vingui de gust, apunti algun comentari
sobre coses que passen a l’escola, fora, a casa, etc., i que vulgui que els altres sàpiguen.
JUGUEM AMB LES PARAULES
Pàgina 19
Realització de les activitats
L’objectiu d’aquestes activitats és practicar de manera lúdica alguns dels punts bàsics de la unitat: l’ordre
alfabètic i l’ordre dels elements de la frase.Tot i això, és fonamental que l’alumnat s’ho passi bé
practicant els dos jocs que proposem.
Suggeriments
Quant a les endevinalles, se’n poden buscar més consultant els llibres habituals d’aquest tipus o el volum
d’enigmística escrit per Joan Amades.També podeu fer que l’alumnat se n’inventi i les proposi a la
resta de companys i companyes de la classe.

Pàg. 9
1 • Per trobar les marques, l’Immaïl havia de caminar tota la tarda. V
• Els estrangers anaven dalt d’unes màquines de ferro. V
• L’Amed i l’Onair li havien dit que els estrangers no vindrien. F
• L’Immaïl va esperar agenollat durant molta estona, sense fer soroll. V
• L’estranger parlava a poc a poc assenyalant coses. V
• Les màquines rodones s’acostaven. F
• Va omplir la màquina amb un líquid lila i clar. F
• L’Immaïl no havia tingut res seu; ara ja tenia una cosa. V
2 cotxe: màquina de ferro, màquina quadrada, màquina dels estrangers, màquina groga, màquina
que fa soroll.
llauna de benzina: caixa de ferro, caixa metàl·lica, caixa que brilla, llauna.
3 En el món de l’Immaïl trobaríem la rosa del desert, tendes per viure-hi, tranquil·litat i pous
d’aigua. En el nostre, contaminació, l’antena parabòlica, gratacels, soroll i supermercats.
Pàg. 10
1 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
2 El llenguatge de signes, utilitzat pels sordmuts i l’alfabet del sistema Braille. Resposta oberta.
Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 11
3 Codis visuals:
precaució:
lloc per on passen
nens i nenes
Codis auditius:
lavabo
d’homes
SOLUCIONARI
aparcament
no fumeu
hospital
la sirena de l’ambulància la sirena de la policia
4-6 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 12
1 alguna, bastó, cabra, didal, estrany, ferro, groga, horitzó, joguina, líquid, marques, oca, parlar,
rosa, somriure, tarda, vela, vestit, xoc.
2-3 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
pareu
vermell: no passeu
groc: semàfor a punt de canviar
verd: passeu
47

GG u i aa DD i d à c t ii cc aa
48
Pàg. 13
4 darrere, dàtil, davant, demà, desert, dia, dijous, dona, dreta, dringar, duna, durant.
5 estómac: òrgan del cos on els aliments es barregen amb els sucs gàstrics per fer la digestió.
És com una bossa on van a parar els aliments abans de passar als budells.
camell: quadrúpede rumiant, més alt que el cavall, proveït d’un coll llarg i dos geps a l’esquena.
És capaç de passar molts dies sense beure i té unes cavitats closes per fer un esfínter,
on pot emmagatzemar una gran quantitat d’aigua.
digestió: procés que fa que el cos absorbeixi els aliments que mengem.
nutrició: acció de nodrir o de nodrir-se (donar a un organisme vivent les substàncies que
assimila i que són necessàries per al seu creixement).
palmera: arbre exòtic de la família de les palmàcies que té les fulles coriàcies pinnatipartides
i les baies oblongues i comestibles.
6 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 14
1 D’aleshores endavant, cada tarda, així que sa mare se n’anava, Matilda se n’anava cap a la biblioteca.
Quan es va haver llegit tots i cadascun dels llibres per a nens i nenes que hi havia,
va començar a rondar alguna altra cosa.
La senyora Phelps, que aquelles poques setmanes l’havia estat observant fascinada, es va
alçar de la taula i s’hi va acostar.
Pàg. 15
2 —Ja us han portat l’ordinador?
—Sí, ahir el tècnic ens el va instal·lar.
—Caram, sí que han anat ràpids! I quins programes porta?
—Molts i, a més, és tan bonic! Tu fa temps que tens ordinador, oi?
—Sí, per fer els treballs de classe va molt bé!
—A partir d’ara no tindrem excusa per fer uns treballs ben nets i polits!
3 —Què fa amb aquesta bitlla, Winnie?
—Doncs… i tu, com ho sabies que era aquí?
—Perquè he reconegut els seus passos.
—Aquesta sí que és bona! I on dormies?
—Exactament aquí a sota, en un sac de blat.
—Com?
—Sí, a les golfes. Hi feia tanta calor, aquesta nit, que m’he vestit amb una roba més fresca,
per anar a dormir dos pisos més avall. Però, què és el que el sorprèn d’aquesta manera?
Pàg. 16
1 • L’Immaïl busca les màquines grogues. ➞ Fa una explicació.
• Recordes el meu nom? ➞ Fa una pregunta.
• Dóna’m la llauna de benzina! ➞ Dóna una ordre.
• Hem guanyat la carrera, visca! ➞ Demostra un sentiment.
2 • Va estar molta estona agenollat. Enunciativa
• Què volia saber l’estranger? Interrogativa
• L’Immaïl mai no havia tingut res. Enunciativa
• Estic contentíssim! Exclamativa
• On es trobaven les roses del desert més boniques? Interrogativa

Pàg. 17
3 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
4 • La Carla toca la guitarra.
S P
• El professor dibuixa molt bé.
S P
• La teva tortuga neda a poc a poc.
S P
• Els meus amics vindran a la festa.
S P
5 • La nena petita mira pel balcó.
S P
• El meu germà fa vaixells de paper.
S P
• El gos marró juga amb el ninot.
S P
• La mare del Jaume collia bolets.
S P
Pàg. 18
1 • La data
• No; no
2 Només escriu per llegir-ho ella.
3 sentiments; pensaments; il·lusions; fets personals.
Pàg. 19
1 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
2 cotxe; estrelles; espelma.
49

GG u i aa DD i d à c t ii cc aa
50
1. Llegir de manera expressiva descripcions
de personatges.
2. Descriure oralment una persona mitjançant
l’ús de recursos donats (adjectius i comparacions).
(CB)
3. Entendre què són mots sinònims
i saber-los utilitzar correctament. (CB)
4. Identificar i usar frases fetes i distingir
entre sentit real i figurat. (CB)
(CB) Objectius de competències bàsiques.
1. Llengua parlada
Procediments:
• Comprensió lectora.
• Descripció oral
de persones seguint
una pauta donada.
• Seqüències d’ordres
per realitzar jocs lingüístics.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• Elements no lingüístics:
gest, mirada, aspecte físic.
• Registres d’ús adequats
a cada situació comunicativa.
Actituds, valors
i normes:
• Constància en l’audició
atenta com a mitjà
per a la comunicació.
• Interès per participar i ferse
entendre en missatges
orals.
• Atenció davant de diversos
nivells de llenguatge.
2. Llengua escrita
Procediments:
• Lectura expressiva i mental
de textos descriptius.
UNITAT 2. LA COLLA D’EN TANET
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
• Observació i diferenciació
de descripcions de personatges
i d’animals.
• Reconeixement de la idea
principal d’un text.
• Ús de la llengua escrita
per fer descripcions.
• Aplicació de tècniques
de reescriptura
per elaborar textos
descriptius.
• Producció d’un text descriptiu
a partir de models
i d’una pauta donada.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• Tipologia de textos:
descripció de persones
i d’animals.
• Registres d’ús i funcionalitat
del text escrit.
Actituds, valors
i normes:
• Valoració de la lectura
com a font de plaer
i de coneixement.
• Respecte per les pautes
establertes per a l’elaboració
de textos.
5. Diferenciar la síl·laba tònica de les àtones
i classificar les paraules segons la posició
de la síl·laba tònica.
6. Accentuar correctament les lletres a, i, u.
7. Distingir diferents classes de noms: comú,
propi, individual i col·lectiu.
8. Descriure per escrit un animal d’acord
amb les pautes donades. (CB)
3. Lèxic
Procediments:
• Ús de mots sinònims.
• Identificació i memorització
de frases fetes.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• Mots sinònims.
• Frases fetes i sentit figurat.
Actituds, valors
i normes:
• Participació en jocs
lingüístics.
• Interès per ampliar
el vocabulari i conèixer
el significat de les paraules.
4. Fonètica i ortografia
Procediments:
• Separació i classificació
sil·làbica.
• Reconeixement
de la síl·laba tònica:
classificació de mots aguts,
plans i esdrúixols.
• Memorització de les regles
de l’accentuació
de les lletres a, i, u.

Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• La síl·laba tònica.
• Mots aguts, plans
i esdrúixols.
• Normes d’accentuació
de les lletres a, i, u.
Actituds, valors
i normes:
• Interès per assolir
una pronúncia correcta.
A. Llibre de l’alumnat
• Predisposició a consultar
diverses fonts per resoldre
els dubtes ortogràfics.
5. Gramàtica
Procediments:
• Identificació i ús
de diferents classes
de noms: comú, propi,
individual i col·lectiu.
• Establiment
de la concordança
entre nom i article.
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
Abans de llegir
Resposta a preguntes . . . . . . . . . . . . . . . . .20
Llegim
1 Lectura mental i expressiva del text
La colla d’en Tanet . . . . . . . . . . . . . . . . .20-22
2 Comprensió del vocabulari
de la lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .20-22
Després de llegir
1 Diferenciació entre sobrenom i nom
de persona i relació entre diferents noms . .23
2 Respostes a un qüestionari de veritat
o fals referit a preguntes sobre la lectura . .23
3 Pregunta oberta sobre diferències
en l’alimentació entre dos personatges . . .23
4 Identificació de personatges
a partir de trets identificadors . . . . . . . . . .23
Escoltem i parlem
1 Seguint una pauta, descripció
d’un company o companya de classe . . . .24
2 Classificació de paraules referides
a l’aspecte físic o al caràcter
d’una persona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .25
3 Amb l’ajuda d’adjectius,
descripció de la cara d’una persona . . . . .25
4 Utilització de comparacions
per descriure qualitats de persones . . . . . .25
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• Classes de noms: comú,
propi, individual i col·lectiu.
• Concordança entre nom
i article.
Actituds, valors
i normes:
• Interès per l’observació
i l’experimentació
en el funcionament
del llenguatge.
5 Joc d’endevinar una persona a partir
de descripcions de trets concrets . . . . . . .25
Aprenem vocabulari
1 Utilització de sinònims de diners en frases
en diferents nivells de llenguatge . . . . . . . .26
2 Relació de paraules sinònimes . . . . . . . . . .26
3 Reconeixement d’oracions
en sentit figurat i explicació del significat . . .27
4 Relació entre dibuixos i frases fetes . . . . . .27
5 Recerca de significat sobre frases fetes
i utilització en una oració . . . . . . . . . . . . . . .27
Practiquem l’ortografia
1 Identificació de paraules monosíl·labes . . .28
2 Separació de síl·labes i encerclament
de la tònica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .28
3 Classificació de paraules segons
la síl·laba tònica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .29
4 Escriptura de paraules agudes,
planes i esdrúixoles . . . . . . . . . . . . . . . . . . .29
5 Accentuació de paraules
amb accent gràfic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .29
Estudiem la llengua
1 Identificació dels substantius amagats
entre paraules i classificació
en comuns i propis . . . . . . . . . . . . . . . . . . .30
2 Escriptura d’un nom propi
en diverses frases . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .30
51

GG u i aa DD i d à c t ii cc aa
52
3 Classificació de noms en individuals
o col·lectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .31
4 Compleció de frases a partir del dibuix
del significat de noms col·lectius . . . . . . . .31
Escrivim
1 Identificació de paraules referides
a parts del cos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .32
2 Compleció d’una graella a partir
de la qual es descriuen les parts
del cos de l’animal descrit en un text . . . .32
3 Resum d’un text a partir de la graella
anterior i elaboració d’una descripció . . . .32
4 Descripció d’un animal . . . . . . . . . . . . . . . .32
Juguem amb les paraules
1 Compleció d’un rusc sil·làbic
a partir de definicions . . . . . . . . . . . . . . . . .33
2 Dòmino de paraules sinònimes . . . . . . . . .33
B. QUAC
Llengua
parlada
i escrita Lèxic
Fonètica
Ortografia Gramàtica
Consolidació 1,5 2 3 4
Reforç 6 7 8
Ampliació 9 10
Transversal: Educació per a la salut: menjar de tot i seguir una dieta equilibrada.
AVALUACIÓ
Avaluació contínua i formativa. Què hem après? Unitat 2
Avaluació sumativa i final. Què en sabem? Unitats 1, 2, 3, 4
TEMPORITZACIÓ
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen entre 12 i 13 hores.

LLEGIM
Pàgines 20-23
ABANS DE LLEGIR, PÀG. 20
Realització de les activitats
Es tracta d’iniciar una conversa sobre la idea de colla: què és, quines hi ha a la classe, quines aventures
viuen, etc. Heu de procurar que parlin tots els nens i nenes i cal que observeu que no en quedi cap
despenjat. Així mateix, podeu fixar-vos en les colles que es veuen a l’escola i en aquelles que tenen
continuïtat després, a fora, i practiquen juntes altres activitats o es troben a casa d’algú per jugar, etc.
Aquesta activitat, doncs, us pot servir per conèixer millor l’alumnat en l’aspecte de grup.
Suggeriments
Feu-los escriure els noms dels diferents membres de cada colla i elaborar-ne, si cal, un mural a la classe.
Una decisió important pot ser la de col·locar els nens i nenes de la mateixa colla junts a la classe,
en un mateix espai, com ara un racó o unes taules juntes. En tot cas, sembla interessant tenir aquest
coneixement.
LECTURA, PÀG. 20-22
Realització de l’activitat
Feu la lectura de la manera següent: primer, llegiu-la vosaltres per assegurar-vos que tots i totes entenen
i veuen com es pronuncia cada paraula. Si cal, la torneu a llegir per aclarir-ne el vocabulari, sobretot
les paraules més difícils. Després feu llegir, en veu alta, un fragment a cada alumne i alumna per assegurar-vos
que són capaços de fer-ho amb prou seguretat i coneixement de les paraules. És bo
convidar l’alumnat a mirar els termes difícils, marcats en color, que es defineixen al marge.
Suggeriments
Si ho considereu necessari, abans de la lectura es pot treballar una activitat de comentari i coneixement
del vocabulari més difícil.A banda dels mots que es defineixen al marge (creiem que són els que
l’alumnat d’aquesta edat pot trobar més difícils), n’hi pot haver d’altres; això dependrà del grup classe.
Igualment, quant a la lectura individual, se’ls pot demanar primer que en facin una lectura silenciosa,
abans de llegir-la en veu alta entre tots. Finalment, anirà bé portar un registre de lectura per a cada
alumne i alumna, a fi de comprovar-ne els avenços.
DESPRÉS DE LLEGIR, PÀG. 23
SUGGERIMENTS I PROPOSTES DE TREBALL
Realització de les activitats
Les activitats 1, 2 i 4 tenen com a objectiu comprovar la comprensió lectora de l’alumne o l’alumna
sobre el text llegit. Cal tractar de fer-les individualment (es pot demanar que les copiïn en la llibreta
i que després les repassin) i, si cal, posar-les en comú entre tots. Pel que fa a l’activitat 3, és una activitat
més oberta, que es pot fer mitjançant una conversa conjunta entre tota la classe. Cal procurar que
tot l’alumnat hi intervingui d’una manera o altra.
Suggeriments
En les activitats de comprensió (1, 2 i 4), feu-los buscar el fragment de la lectura on queda justificada la
resposta. Podeu preguntar, per exemple: «On diu que el sobrenom de X correspon a Y?» D’aquesta
manera, us assegurareu que cada alumne i alumna sap buscar en la lectura on és cada cosa i alhora en
feu un repàs. Quant a l’activitat 3, sobre l’alimentació, podeu parlar dels hàbits d’alimentació de l’alumnat
i fer-ne un comentari global entre tots.
53

GG u i aa DD i d à c t ii cc aa
54
ESCOLTEM I PARLEM
Pàgines 24-25
Realització de les activitats
Per fer una bona descripció, cal tenir recursos i, en especial, conèixer diversos adjectius que ajudin
a caracteritzar les diferències entre les persones, els paisatges, els ambients, etc., (segons la descripció
que es vulgui fer, en cada cas). En aquestes activitats volem proporcionar aquests recursos (d’aquí ve la
llista d’adjectius) i fer practicar la descripció de persones, però oralment. És important que, d’una manera
o altra, intervingui tot l’alumnat, o que us assegureu que tots saben manejar les estructures necessàries
i posseeixen prou riquesa lèxica per descriure oralment una persona.
Suggeriments
És fonamental disposar d’una varietat de fotografies sobre les quals es puguin fer diferents descripcions.
Us poden anar bé fotografies extretes de revistes, diaris, murals, pòsters… També podeu demanar
a cada nen o nena que porti una fotografia de quan ells eren més petits, o d’algun parent o amic
desconegut. Podeu enregistrar les activitats orals en un magnetòfon i en acabat, escoltar-les per fer les
observacions o les correccions necessàries.
APRENEM VOCABULARI
Pàgines 26-27
Realització de les activitats
Seguint, en certa manera, la mateixa línia de l’activitat de l’apartat anterior, ara treballem els sinònims.
L’objectiu és remarcar i explicitar un concepte que, de manera intuïtiva, segur que ja tenen molts nens
i nenes: que diverses paraules tenen un mateix referent i, per tant, un significat semblant. Aquest fet, encara
que lingüísticament no sigui exacte, els pot ajudar tant en el moment d’expressar-se (per evitar repeticions
de la mateixa paraula i guanyar expressivitat), com més endavant, per copsar matisos en les diferents
paraules que empren. Si ho creieu convenient, podeu introduir aquestes dues reflexions aquí.
Suggeriments
A part dels sinònims també es treballen les frases fetes aprofitant que, en la lectura, n’hi apareix una.
Cal fer entendre el concepte de manera intuïtiva. Aquest punt és important de cara a enriquir l’expressió
de l’alumnat tant en l’àmbit oral com escrit. Una activitat que poden fer a partir d’ara cada vegada
que es faci una consulta al diccionari és mirar quines frases fetes es formen amb una paraula determinada.
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
Pàgines 28-29
Realització de les activitats
Repasseu, primerament, els conceptes de síl·laba tònica i de síl·laba àtona. L’objectiu és que l’alumnat
les sàpiga reconèixer i identificar amb seguretat. Aquest és, justament, el propòsit de les dues primeres
activitats. A continuació, feu-los classificar les paraules en agudes, planes i esdrúixoles, i feu-los adonar
de la manera com s’accentua la a, la i i la u. Com que l’accent d’aquestes grafies no depèn de la pronúncia,
cal fer-ne la pràctica necessària per assegurar el domini de la regla.
Suggeriments
Per explicar tant la distinció entre síl·laba tònica i àtona com la classificació dels mots segons la posició
de la síl·laba tònica, feu-los reconèixer aquests conceptes en altres paraules, en un fragment del text
de lectura o en els noms dels nens i nenes de la classe.

ESTUDIEM LA LLENGUA
Pàgines 30-31
Realització de les activitats
Les activitats d’aquest apartat pretenen ajudar l’alumnat a distingir diferents classes de noms: comú
i propi, individual i col·lectiu. De manera indirecta, apareixen també els conceptes de masculí i femení.
És important associar el concepte de nom propi a l’ús de la majúscula i el de nom comú, al de la minúscula,
excepte després de punt.
Suggeriments
Feu-los buscar altres noms propis en la lectura, o identificar els nens i nenes de la classe. Pel que fa als
noms col·lectius, se’n poden buscar més, però convindria treballar sobretot els que teniu en el llibre.
A fi de completar aquest punt, es poden fer referències a les activitats de matemàtiques o de ciències,
o explicar la idea de conjunt; així consolidareu els conceptes bàsics.
ESCRIVIM
Pàgina 32
Realització de les activitats
Ha arribat el moment de practicar la descripció per escrit. Per canviar respecte del que s’ha treballat
oralment, ara proposem fer la descripció d’un animal. Abans, però, donem un guió força complet per
recollir un pas previ important en tota descripció: l’observació de la realitat que es pretén descriure. Si
bé aquest aspecte pot semblar poc interessant, té una transcendència enorme perquè, abans d’escriure
qualsevol text, cal planificar-ne la redacció. En aquest cas, cal plasmar la planificació en un guió que,
després, els serà força útil.
Suggeriments
Després de fer individualment les activitats 1 i 2, proposeu-los de resoldre col·lectivament el qüestionari
de l’activitat 3, a partir del qual hauran de fer la descripció del flamenc. Demaneu-los que les posin
en comú, amb la qual cosa cada alumne i alumna escoltarà les observacions dels altres companys
i companyes i les descripcions escrites seran més riques. Si ho creieu necessari, feu-los portar a classe
fotografies o llibres d’animals perquè l’alumnat en pugui escollir un o observar clarament com és l’animal
que vol descriure, en l’activitat 4. Aprofiteu qualsevol sortida al parc o a una granja perquè observin
detalls sobre animals diversos.
JUGUEM AMB LES PARAULES
Pàgina 33
Realització de les activitats
Les dues activitats tenen com a objectiu practicar diferents aspectes tractats durant la unitat: la divisió en
síl·labes i els sinònims. En el primer cas, es proposa un rusc, que es pot allargar tant com es vulgui. Mireu
de resoldre l’activitat de manera oral, abans de passar a fer-la per escrit individualment. Pel que fa a la segona
activitat, també es podria allargar tant com es desitgés. Si ho creieu adequat, permeteu que es consulti
el diccionari general i acostumeu l’alumnat a saber-ne treure partit per trobar mots sinònims.
Suggeriments
La segona activitat pot servir per treballar el concepte de síl·laba, fent un dòmino de mots que comencin
amb la mateixa síl·laba que el mot anterior. De fet, hi ha un joc infantil que consisteix precisament
en això. No dubteu a practicar-lo, perquè als nens i nenes els encantarà.
55

GG u i aa DD i d à c t ii cc aa
56
Pàg. 23
1
2 • La Mariona i en Pitus són germans. F
• El més valent de la colla és en Manelitus. V
• En Baldufa és el cap de la colla. F
• En Flèming i en Cigró són els inventors. V
• El que va sempre més net i polit és en Tanet. V
• En Manelitus no és gaire alt i porta ulleres. F
• En Pitus és tan petit que no arriba enlloc. V
3 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
4 • De petit li deien Baldufa: en Juli
• Sap manar: en Tanet
• És grassonet i una mica poruc: en Cigró
• Dibuixa molt bé: la Mariona
• És molt amable amb tothom: en Pitus
Pàg. 24
1 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 25
SOLUCIONARI
Flèming: Quim Baldufa: Juli Cigró: Josep
Tanet: Jordi Pitus: Josep Manelitus: Manel
2 Aspecte físic: petitó, grassonet, alt, baixet, miop.
Caràcter: poruc, estudiós, valent, deixat, espavilat, polit, assenyat, amable.
3 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
4 Resposta oberta. A tall d’exemple: és llest com un llop; és petit com un cigró; és ros com
el sol; és alt com una girafa; és simpàtic com el meu germà; és valent com un lleó;és
prim com un fideu.
5 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.

Pàg. 26
1 • Mare, necessito cèntims per comprar el llibre.
• Ei, tio, em deixes calés per comprar una carpeta?
• Iaia, em dónes monedes per comprar un gelat?
• Porteu diners per comprar l’entrada al zoo.
• Nano, quanta pasta tens per gastar?
2 capdavanter ➞ cap de colla
mogut ➞ nerviós
alegre ➞ content
famós ➞ conegut
vestit ➞ roba
germans ➞ parents
Pàg. 27
3 • En Joan sempre està a la lluna:‘està distret’.
• La guineu corre com un llamp:‘va molt ràpid’.
• La mestra és un fideu:‘està molt prima’.
4 • Pujar-li la mosca al nas. ➞ Perdre la paciència.
• Trencar el gel. ➞ Iniciar la conversa.
• Fort com un roure. ➞ Tenir molta força.
5 • Agafar amb pinces: es tracta d’una situació molt delicada i cal anar amb compte.
• Anar al gra: ser molt directe en allò que es diu.
• Enganyar la gana: menjar una mica per acabar amb la sensació de gana.
• Trencar-se les banyes: estar-se molta estona pensant per encertar la solució.
Pàg. 28
1 mel, ull, tren, sol, foc, mà, coll, pas, pal, guix, Quim, ós, nas, dent.
2 pa - ret fi - nes - tra o - li ti - so - res
co - lla ro - ca ca - le - fac - ci - ó but - xa - ca
ma - le - ta Ta - net gra - pa - do - ra gerd
ca - sa bal - du - fa to - mà - quet es - tu - fa
Pàg. 29
3 Agudes: hotel, aeroport, color, avió, mercat, clavell, cafè, camí, camell.
Planes: càmping, muntanya, caravana, festa, càlcul, vacances.
Esdrúixoles: síl·laba, càmera, tònica.
4 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
5 capità, llumí,túnel, simpàtic, germà,príncep, públic, difícil, violí, cosí, matalàs, únic, ningú,
matí, pastís.
Pàg. 30
1 Noms propis: Arnau, Marta, Raimon, Neus, Llobregat, Imma, Barcelona, Pedraforca.
Noms comuns: llapis, botiga, taula, llet, fulla, disc, lletra, peix.
2 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
57

GG u i aa DD i d à c t ii cc aa
58
Pàg. 31
3 Noms individuals: nens, mandarines, rellotge, gossos, llops, banyes, queixals.
Noms col·lectius: colla, exèrcit, esbart, estol.
4 • Un eixam és un conjunt d’abelles.
• Un vol és un conjunt d’ocells.
• Un banc és un conjunt de peixos.
Pàg. 32
1 plomes, coll, caparronet, bec, potes.
2 plomes roses, coll llarg, caparronet insignificant, bec considerable, potes molt llargues i primes.
3-4 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 33
1 Rusc sil·làbic: 1. embotit; 2. bolígraf; 3. carta; 4. mànega; 5. ratolí; 6. taca; 7. embolicar; 8.Tamara.
2 casa-observar, mirar-cotxe, automòbil-endevinar, encertar-menut, petit-dormir, clapar-llar.

1. Llegir de manera expressiva cartes personals.
2. Explicar oralment vivències personals,
contes o rondalles, anècdotes, etc. (CB)
3. Conèixer i utilitzar vocabulari
sobre el turisme.
4. Entendre què són mots antònims i saber
utilitzar-los. (CB)
5. Distingir els sons de la e i accentuar
correctament aquesta grafia. (CB)
(CB) Objectius de competències bàsiques.
1. Llengua parlada
Procediments:
• Explicació de fets
i vivències, reals o suggerides
per imatges.
• Exposició ordenada sobre
fets de poca complexitat.
• Elaboració de missatges
orals a partir de textos
escrits o d’imatges.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• Elements no lingüístics:
entonació, velocitat…,
en una explicació oral.
• Registres d’ús adequats
a la situació comunicativa.
• Tipus d’activitat oral:
monòleg.
Actituds, valors
i normes:
• Constància en l’audició
atenta com a mitjà
per a la comunicació.
• Interès per participar i ferse
entendre en missatges
orals.
• Respecte pel torn
de paraula i valoració
de les intervencions
i de les idees dels altres.
UNITAT 3. CARTES. RAQUEL I TXELL
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
2. Llengua escrita
Procediments:
• Lectura expressiva i mental
de cartes personals.
• Observació de l’estructura
d’una carta.
• Ús de la llengua escrita
com a vehicle
de comunicació de vivències
personals.
• Producció de textos escrits
seguint unes pautes
de presentació prèviament
establertes: disposició
en l’espai, marges,
capçalera…
• Combinació de recursos
comunicatius: còmics.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• Tipologia de textos: carta.
• Significació global d’un text.
• Relació entre imatge i text.
• Elements i parts d’una carta.
Actituds, valors
i normes:
• Valoració de la lectura
com a font de plaer
i coneixement.
6. Aplicar correctament la regla dels plurals
en -es amb les grafies c/qu i g/gu. (CB)
7. Reconèixer l’adjectiu i l’article
i fer correctament la concordança
article-nom-adjectiu. (CB)
8. Saber escriure una carta personal, després
de veure’n l’estructura i els elements.
• Actitud favorable a l’ús
adequat dels textos escrits
per a la comunicació
personal.
• Respecte per les pautes
establertes
en la presentació
d’una carta.
3. Lèxic
Procediments:
• Ús correcte del vocabulari
propi de l’edat pertanyent
al camp semàntic
del turisme.
• Utilització de mots
antònims.
• Maneig del diccionari.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• Vocabulari específic
relacionat amb el turisme.
• Mots antònims.
Actituds, valors
i normes:
• Interès per ampliar
el vocabulari i conèixer
el significat de les paraules.
• Hàbit d’usar el diccionari.
• Participació en jocs
lingüístics.
59

GG u i aa DD i d à c t ii cc aa
60
4. Fonètica i ortografia
Procediments:
• Discriminació i reproducció
de sons vocàlics.
• Memorització de la grafia
de mots habituals.
• Aplicació de la norma
d’accentuació de la lletra e.
• Aplicació de la norma
de plurals en -es.
• Ús de diversos recursos
per comprovar l’escriptura
correcta d’un mot.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• Sons vocàlics:
e oberta / e tancada.
A. Llibre de l’alumnat
• Normes ortogràfiques:
accentuació de la grafia
e i plurals en -es.
Actituds, valors
i normes:
• Interès per assolir
una pronúncia correcta.
• Predisposició al recurs
de diverses fonts
per resoldre dubtes
ortogràfics.
5. Gramàtica
Procediments:
• Identificació i ús d’adjectius
i articles.
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
Abans de llegir
Resposta a preguntes . . . . . . . . . . . . . . . . .34
Llegim
Lectura mental i expressiva
de la correspondència
entre dues persones . . . . . . . . . . . . . . .34-36
Comprensió del vocabulari
de la lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .34-36
Després de llegir
1 Resposta a un qüestionari tancat
sobre la lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .37
2 Resposta a una qüestió oberta
sobre la lectura de les cartes . . . . . . . . . . .37
3 Relació entre el text llegit i l’indret
on viu cada alumne/a . . . . . . . . . . . . . . . . .37
4 Identificació d’aliments derivats de la llet . .37
Escoltem i parlem
1 Ordenació de les vinyetes d’una història . .38
2 Invenció del nus d’una història
en vinyetes a partir del principi i el final . . .39
3 Explicació per parelles del nus
de la història de l’activitat anterior . . . . . . .39
• Establiment
de concordança
entre nom, adjectiu
i article.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• L’adjectiu: diferents formes.
• L’article: diferents formes.
Actituds, valors
i normes:
• Interès per l’observació
i l’experimentació
en el funcionament
del llenguatge.
4 Invenció col·lectiva d’una història
a partir de paraules donades . . . . . . . . . . .39
5 Audició d’una rondalla o conte
i explicació davant de tota la classe . . . . . .39
6 Explicació d’una anècdota
o vivència canviant-ne alguna cosa . . . . . . .39
Aprenem vocabulari
1 Relació entre mitjà de transport
i destinació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .40
2 Reconeixement de paraules relacionades
amb viatges i recerca del significat . . . . . . .40
3 Identificació d’antònims . . . . . . . . . . . . . . .41
4 Identificació d’antònims
en una llista donada . . . . . . . . . . . . . . . . . .41
5 Escriptura de paraules antònimes
a d’altres de donades . . . . . . . . . . . . . . . . .41
Practiquem l’ortografia
1 Identificació en un dibuix de paraules
amb e oberta i e tancada . . . . . . . . . . . . .42
2 Relació entre paraules
i sons de la e oberta i e tancada . . . . . . . .42
3 Compleció de paraules amb è o é,
prèvia pronunciació . . . . . . . . . . . . . . . . . .43
4 Recerca de paraules de la lectura
amb e accentuada i classificació posterior . .43

5 Escriptura de paraules en singular
o plural acabades en -ca, -qua, -ga . . . . . . .43
6 Reescriptura de frases en plural . . . . . . . . .43
Estudiem la llengua
1 Diferenciació de noms i adjectius
en frases donades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .45
2 Escriptura d’un adjectiu
per a cada nom . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .45
3 Escriptura d’un nom
per a cada adjectiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . .45
4 Escriptura de l’article davant de noms . . . . .45
5 Reescriptura de frases en plural . . . . . . . . .45
Escrivim
1 Identificació de les parts d’una carta . . . . .46
2 Escriptura d’una carta a un company
o companya explicant una excursió . . . . . .46
Juguem amb les paraules
1 Pràctica del joc dels vaixells
a partir de definicions donades . . . . . . . . .47
B. QUAC
Llengua
parlada
i escrita Lèxic
Fonètica
Ortografia Gramàtica
Consolidació 1,5 2 3 4
Reforç 6 7 8
Ampliació 9 10
Transversal: Educació mediambiental: gaudir de la natura i, alhora, aprendre a respectar-la.
AVALUACIÓ
Avaluació contínua i formativa. Què hem après? Unitat 3
Avaluació sumativa i final. Què en sabem? Unitats 1, 2, 3, 4
TEMPORITZACIÓ
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen entre 12 i 13 hores.
61

GG u i aa DD i d à c t ii cc aa
62
LLEGIM
Pàgines 34-37
ABANS DE LLEGIR, PÀG. 34
Realització de les activitats
Inicieu una conversa sobre les cartes: si n’han rebut algun cop, qui els n’ha enviat, etc. Es tracta que tots
els nens i nenes adquireixin uns coneixements mínims sobre aquest vehicle de comunicació: les cartes.
Com que l’objectiu és que l’alumnat ens expliqui què en sap, cal que el deixeu parlar i que l’escolteu
atentament. Així mateix, cal observar qui fa més ús de les cartes, qui utilitza altres mitjans per comunicar-se
amb els amics, amb els familiars, etc.
Suggeriments
Es pot demanar als alumnes que portin cartes o postals que hagin rebut recentment a casa (o porteu-ne
algunes vosaltres mateixos). Feu-los observar les característiques que tenen aquests textos: la forma,
la disposició en l’espai, el contingut, etc. Un cop n’hàgiu examinat unes quantes, escriviu a la pissarra les
característiques bàsiques d’aquests textos i demaneu-los que les copiïn en la llibreta. Així, comenceu
a avançar feina per a l’apartat «Escrivim», atès que ja en coneixeran els aspectes essencials.
LECTURA, PÀG. 34-36
Realització de l’activitat
Feu la lectura de la manera següent: primer, llegiu-la vosaltres per mirar que tots i totes entenguin i vegin
com es pronuncia cada paraula. Si cal, repetiu-la una segona vegada per aclarir-ne el vocabulari
i treballar les paraules més difícils. Després feu llegir, en veu alta, un fragment a cada alumne i alumna
per tal d’assegurar-vos que són capaços de fer-ho amb prou seguretat i coneixement de les paraules.
És bo convidar l’alumnat a mirar els termes més difícils, marcats en color i que s’expliquen al marge.
Suggeriments
Si ho considereu necessari, abans de la lectura es pot treballar una activitat de comentari i coneixement
del vocabulari més difícil. A part dels mots que se suggereixen al marge (que, segons el nostre
parer, són els que els nens i nenes d’aquesta edat poden trobar més difícils), pot ser que se n’hagin
d’explicar d’altres; això dependrà del grup classe. Així mateix, quant a la lectura individual, se’ls pot demanar
primer que en facin una lectura silenciosa, abans de llegir-la en veu alta entre tots. Finalment,
anirà bé portar un registre de lectura per a cada alumne o alumna per comprovar-ne els avenços.
DESPRÉS DE LLEGIR, PÀG. 37
SUGGERIMENTS I PROPOSTES DE TREBALL
Realització de les activitats
El propòsit d’aquestes activitats és comprovar que l’alumnat ha entès els textos llegits. En el primer cas
es tracta d’un qüestionari tancat, que poden resoldre primer de manera individual per després corregir-lo
conjuntament. Les activitats 2 i 3 són qüestions obertes sobre el text llegit i es poden resoldre
entre tota la classe de forma oral. Finalment, l’activitat 4 té a veure amb els aliments i també pot anar
bé de resoldre-la entre tots i totes, de forma oral.
Suggeriments
Aprofitant les qüestions 2, 3 i 4, formuleu-los altres preguntes obertes que us poden ajudar tant
a practicar l’expressió oral, com a conèixer més les aficions de l’alumnat. Pel que fa a l’activitat 2, pre-

gunteu-los on els agradaria anar d’excursió, i en la 3 se’ls pot plantejar qüestions com ara si els agrada
més la costa o la muntanya, on pensen estiuejar… Finalment, quant als aliments derivats de la llet, els
podeu demanar si en coneixen d’altres a més dels que surten a l’activitat.També els podeu preguntar
sobre la procedència dels que no deriven de la llet.
ESCOLTEM I PARLEM
Pàgines 38-39
Realització de les activitats
El propòsit d’aquest apartat és que l’alumnat aprengui a explicar una vivència de manera ordenada
i que conegui els elements bàsics que han de constar en la narració: personatges, objectes, espai,
temps, etc. Les dues primeres activitats parteixen de vinyetes o dibuixos perquè els nens i nenes vegin
clarament què cal explicar. Les altres s’han de fer per parelles o en grup per tal que s’acostumin també
a escoltar les intervencions dels altres.Volem que treballin sobretot la memòria auditiva.
Suggeriments
Les activitats són prou variades perquè es puguin treballar en diverses combinacions: per parelles, individualment
o en grups reduïts.Tanmateix, convindria que si s’observen dificultats en alguna modalitat
o altra, se’n proposessin més. Podeu partir de fets que s’han esdevingut a l’escola: una excursió o sortida,
una festa, una representació teatral, la vinguda d’algú important, un fet transcendent o rellevant,
etc. Convé que els alumnes i les alumnes s’acostumin a narrar de manera ordenada i a escoltar-se els
uns als altres.
APRENEM VOCABULARI
Pàgines 40-41
Realització de les activitats
En el primer bloc hauran de buscar paraules relacionades amb el camp semàntic del turisme. Atès el
caràcter turístic de moltes localitats de Catalunya, aquesta activitat pot resultar ben útil i interessant. En
el segon bloc, feu-los treballar els antònims, sense donar-los gaires explicacions, ja que és un concepte
força entenedor, de manera intuïtiva. Mireu que tots els nens i nenes entenguin bé què se’ls demana.
Suggeriments
Per completar el treball del primer bloc, feu-los portar fullets, prospectes o altres textos usuals per
donar a conèixer una localitat, un esdeveniment (una festa) o qualsevol producte, i feu-los fer un treball
de vocabulari o de lèxic per mitjà de la identificació de mots específics. Pel que fa al segon punt,
proposeu-los altres mots que tinguin antònims per treballar-los de manera específica. Pot anar bé acabar
amb un text breu en què feu canviar alguns mots pels antònims corresponents. (Això ho podeu
trobar en el QUAC corresponent).
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
Pàgines 42-43
Realització de les activitats
La finalitat d’aquestes activitats és que l’alumnat practiqui i s’adoni de la diferència entre la e oberta
i la e tancada (i també de la vocal neutra) des del punt de vista auditiu.Tan bon punt ho hàgin aconseguit,
cal que us centreu en l’accentuació dels mots. Acabeu amb un repàs de la regla dels plurals de les
paraules acabades en vocal neutra (-es).
63

GG u i aa DD i d à c t ii cc aa
64
Suggeriments
Si fa falta fer més pràctica, feu-los pronunciar a poc a poc mots del vocabulari bàsic i que els comparin
amb alguns mots de referència (cabell i camell, per exemple) perquè s’adonin de la similitud o diferència
de timbre de la e.
ESTUDIEM LA LLENGUA
Pàgines 44-45
Realització de les activitats
En aquest apartat es treballen els adjectius i els articles com a elements que concorden amb un nom
i que, juntament amb aquest, formen part dels sintagmes nominals (SN). Les activitats van dirigides sobretot
a identificar els diversos components del SN i a veure la concordança que hi ha entre aquests.
Després de donar-los una breu explicació, anirà bé resoldre entre tots el primer cas de cada activitat
i deixar que cadascú faci la resta de manera individual per controlar qui domina ja aquests aspectes
i qui necessita practicar-los més.
Suggeriments
Feu-los buscar més grups nominals en la lectura inicial, en títols de novel·les o de pel·lícules, en titulars
de diaris, etc.A partir d’aquests exemples, feu-los reconèixer adjectius, identificar els articles o veure la
concordança. Finalment, podeu utilitzar-los perquè facin transformacions del tipus «Transforma els articles
de tal grup» o bé «Afegeix un adjectiu a aquests noms»… Així veureu quins nens i nenes tenen
ja ben assolits aquests conceptes.
ESCRIVIM
Pàgina 46
Realització de les activitats
La finalitat bàsica és redactar una carta. Si n’heu treballat l’estructura en l’apartat «Abans de llegir»,
tal com us hem proposat, no els costarà gaire. Malgrat això, abans de tot caldrà que els recordeu les
parts de la carta (per mitjà de l’esquema que teniu al llibre) per assegurar-vos que tot l’alumnat ho
ha entès. Per reforçar la vostra explicació, teniu l’activitat 1, en què hauran de relacionar diversos
fragments de carta amb la part corresponent. Aleshores, ja podran redactar-ne una, tal com proposa
l’activitat 2.
Suggeriments
Si observeu deficiències pel que fa a la redacció d’alguns nens o nenes, feu la correcció conjunta entre
tota la classe (tècnica del text lliure), de manera que els uns ajudin els altres.Aquesta tasca pot anar bé
per a qualsevol text lliure. Per tal que tot l’alumnat rebi una carta, podeu adjudicar un destinatari a cadascú
(a partir de la llista de classe), o fer-ho a sorts (cadascú escriu el seu nom en un paper, es posen
en una bossa i cadascú agafa un paper: el de la persona a qui ha d’enviar la seva carta). Finalment, us
haureu d’assegurar que la carta enviada arriba i és llegida, i, si pot ser, contestada pel receptor. No hi ha
res que motivi tant com rebre cartes i contestar-les.

JUGUEM AMB LES PARAULES
Pàgina 47
Realització de les activitats
Aquest joc de vaixells està pensat perquè el resolgui cada alumne o alumna individualment. Per això, el
nen o nena haurà d’esbrinar on hi ha amagats els vaixells a partir de la resolució de les pistes donades.
Suggeriments
Si ho creieu convenient, podeu proposar-los que hi juguin en parelles i que siguin ells mateixos els
que, a partir de les pistes proposades, se n’inventin de noves per indicar on han amagat la seva flota.
65

GG u i aa DD i d à c t ii cc aa
66
Pàg. 37
1 • On estiueja la Raquel? A la vall de Boí.
• On estiueja la Txell? A Vic.
• Com es comuniquen? Per carta.
• De qui és el Miola? De la Raquel.
• A la masia hi ha: vaques i gallines.
• Per què fan una revetlla? Per la festa major.
2 Al llac de Sant Maurici i a les esglésies romàniques del voltant.
3 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra. // Txell: de plana; Raquel: de
muntanya.
4 Formatge, iogurt, mantega, nata.
Pàg. 38
1 b, d, a, c. // Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 39
2-6 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 40
1 autocar ➞ terra: carretera; avió ➞ aire; tren ➞ terra: vies; vaixell ➞ mar.
2 vaixell, cotxe, excursió, autocar, maletes, estació, tren, andana, taxi, port, moll, bitllets. //
Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 41
3 horrible, desagradable, esgarrifós. // Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la
mestra.
4 gran: petit; graciós: seriós; perfecte: incorrecte.
5 • tapar: destapar, descobrir • dintre: fora
• prim: gras, gruixut, rodanxó, gros, rabassut, etc. • fort: fluix, dèbil
Pàg. 42
1 e oberta: rètols, nen, nena, telèfon, cafè, museu, fleca, bicicleta, barret, creu.
e tancada: carrer, paperera, vorera, cartells, finestres, església.
2 e oberta: pera, quadern, orella, cabell.
e tancada: accent, portera, carrer, temps.
Pàg. 43
SOLUCIONARI
3 acadèmia, anglès, cérvol, església, cafè, conèixer, gairebé, revés, tècnic, telèfon, satèl·lit.
4 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
5 vaca ➞ vaques pasqua ➞ pasqües llarga ➞ llargues
roca ➞ roques música ➞ músiques groc ➞ grogues
fleca ➞ fleques formiga ➞ formigues alga ➞ algues

6 • Als càmpings hi ha unes roques cobertes amb herbes grogues.
• Els nens escampen confitures de figues sobre les llesques.
• Les soques dels arbres tenen unes taques.
Pàg. 45
1 Els gats grisos La camisa moderna La pel·lícula trista
N Adj
El noi simpàtic
N Adj
El cotxe rovellat
N Adj
L’ordinador espatllat
N Adj N Adj N Adj
2-3 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
4 El nas, el carrer, els espinacs, les dents, la cama, la xocolata.
5 • Les nenes grans han anat d’excursió.
• Els gossos blancs de les botigues estan lligats.
• Els nois rossos fa tres hores que llegeixen.
• Les flors oloroses són vermelles.
Pàg. 46
1
2 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 47
Hola, Maria
Estic tan contenta
Badalona, 16 d’abril de 2004
Un petó ben fort
1 A7, A8, D3, G7, F7, E7, I4
a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
comiat
cos de la carta
salutació
lloc i data
67

GG u i aa DD i d à c t ii cc aa
68
1. Llegir de manera expressiva un text teatral.
2. Identificar diferents elements del text
i de la representació teatral: acotacions, il·luminació,
decorats, maquillatge, vestuari… (CB)
3. Representar de manera col·lectiva un text
teatral.
4. Conèixer i utilitzar mots referits als aliments.
5. Consultar en el diccionari mots polisèmics,
saber-los reconèixer i utilitzar-los en el sentit
apropiat. (CB)
(CB) Objectius de competències bàsiques.
1. Llengua parlada
Procediments:
• Dramatització d’obres
teatrals curtes i senzilles.
• Memorització de diàlegs
senzills per representar.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• Tipus d’activitat oral:
diàleg teatral.
• Elements no lingüístics:
caracterització dels
personatges en una obra
teatral.
• Registres d’ús adequats
a situacions comunicatives
diverses.
Actituds, valors
i normes:
• Constància en l’audició
atenta com a mitjà
per a la comunicació.
• Gust i esforç
per la declamació.
• Respecte per les variants
dialectals d’altres companys
i companyes.
• Comportament adequat
en una obra de teatre.
UNITAT 4. JUGUEM TOT FENT TEATRE
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
2. Llengua escrita
Procediments:
• Lectura mental i expressiva
de textos teatrals.
• Observació de la tècnica
d’elaboració d’un text
teatral.
• Aplicació de tècniques
de reescriptura
a textos breus.
• Elaboració de diàlegs
per ser representats,
a partir de models.
• Producció d’un text teatral
breu.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• Tipologia de textos:
text teatral.
• Elements propis d’un text
teatral: diàlegs,
acotacions…
• Registres d’ús i funcionalitat
del text escrit.
Actituds, valors
i normes:
• Valoració de la lectura
com a font de plaer
i de coneixement.
6. Distingir els sons de la lletra o i accentuar
correctament aquesta grafia. (CB)
7. Reconèixer diftongs decreixents en paraules
donades. (CB)
8. Identificar i emprar determinants
demostratius i possessius. (CB)
9. Escriure un text dialogat per ser representat.
(CB)
• Respecte per les pautes
establertes en l’elaboració
d’un text teatral.
3. Lèxic
Procediments:
• Utilització correcta
del vocabulari propi
de l’edat pertanyent
al camp semàntic
dels aliments.
• Identificació i ús de mots
polisèmics.
• Maneig del diccionari.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• Vocabulari específic
relacionat amb els aliments.
• Mots polisèmics.
Actituds, valors
i normes:
• Interès per ampliar
el vocabulari i conèixer
el significat de les paraules.
• Hàbit d’usar el diccionari.
• Participació en jocs
lingüístics.

4. Fonètica i ortografia
Procediments:
• Discriminació i reproducció
de sons vocàlics.
• Memorització de la grafia
de sons habituals.
• Aplicació de la norma
d’accentuació de la lletra o.
• Identificació de diftongs.
• Ús de diversos recursos
per comprovar l’escriptura
correcta de les paraules.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• Sons vocàlics: o oberta /
o tancada / u àtona.
A. Llibre de l’alumnat
• Normes ortogràfiques:
accentuació de la lletra o.
• Diftong decreixents.
Actituds, valors
i normes:
• Interès per assolir
una pronúncia correcta.
• Predisposició al recurs
de diverses fonts per resoldre
dubtes ortogràfics.
5. Gramàtica
Procediments:
• Identificació i classificació
de determinants
demostratius i possessius.
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
Abans de llegir
Resposta a preguntes . . . . . . . . . . . . . . . . .48
Llegim
Lectura mental i expressiva
del text Juguem tot fent teatre . . . . . . . .48-50
Comprensió del vocabulari
de la lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .48-50
Després de llegir
1 Compleció de frases per demostrar
la comprensió de la lectura . . . . . . . . . . . .51
2 Elaboració d’una llista d’accions
relacionades amb la lectura . . . . . . . . . . . .51
3 Explicació d’una frase del text . . . . . . . . . .51
4 Diferenciació entre accions bones
i dolentes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .51
5 Resposta a una pregunta oberta
sobre la lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .51
6 Explicitació del missatge de la lectura . . . .51
Escoltem i parlem
1 Identificació dels elements necessaris
per representar una escena teatral . . . . . .53
2 Lectura i memorització
d’un fragment teatral . . . . . . . . . . . . . . . . .53
• Concordança entre
determinants i noms.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• Classes de determinants:
demostratius i possessius.
• Concordança
entre determinants i noms.
Actituds, valors
i normes:
• Interès per l’observació
i l’experimentació en el funcionament
del llenguatge.
3 Reconeixement de les acotacions
en un fragment teatral . . . . . . . . . . . . . . . .53
4 Escenificació d’un fragment teatral . . . . . . .53
Aprenem vocabulari
1 Recerca de paraules en el diccionari
i còpia de les definicions en la llibreta . . . .54
2 Classificació de paraules segons
el camp semàntic a què pertanyen . . . . . .54
3 Relació entre aliments i la botiga
on es venen . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .54
4 Recerca en el diccionari de mots polisèmics
i còpia en la llibreta de les definicions . . .55
5 Prèvia consulta al diccionari, explicació
dels diversos significats d’un mot polisèmic
a partir del seu ús en una frase . . . . . . . . .55
Practiquem l’ortografia
1, 2 Classificació de mots segons el so de o . .56
3 Reconeixement de mots amb o tònica
i o àtona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .57
4 Compleció de paraules amb ò i ó . . . . . . .57
5 Recerca de paraules de la lectura amb
o accentuada i classificació en o oberta
i o tancada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .57
6 Separació de paraules en síl·labes i
identificació de les que tenen diftong . . . .57
69

GG u i aa DD i d à c t ii cc aa
70
Estudiem la llengua
1 Identificació i classificació
de determinants demostratius . . . . . . . . . .58
2 Compleció de frases
amb determinants demostratius . . . . . . . .58
3 Compleció de frases
amb determinants possessius . . . . . . . . . . .59
4 Identificació i definició
de determinants possessius . . . . . . . . . . . .59
Escrivim
1 Continuació d’un diàleg teatral
per parelles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .60
Juguem amb les paraules
1 Identificació de mots amb e i o oberta
i tancada en una sopa de lletres . . . . . . . .61
2 Ampliació del lèxic d’aliments
resseguint uns fils de colors . . . . . . . . . . . .61
B. QUAC
Llengua
parlada
i escrita Lèxic
Fonètica
Ortografia Gramàtica
Consolidació 1 2 3 4
Reforç 5 6 7
Ampliació 8 9 10
Transversal: Educació per a la salut: saber aprofitar cada moment i tenir cura de la salut.
AVALUACIÓ
Avaluació contínua i formativa. Què hem après? Unitat 4
Avaluació sumativa i final. Què en sabem? Unitats 1, 2, 3, 4
TEMPORITZACIÓ
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen entre 12 i 13 hores.

LLEGIM
Pàgines 48-51
ABANS DE LLEGIR, PÀG. 48
Realització de les activitats
Comenceu amb una conversa sobre el futur dels nens i nenes, sobre què s’imaginen que seran quan
siguin grans. Aquestes converses us poden ajudar a conèixer millor l’alumnat. Continueu parlant del
teatre per esbrinar què saben d’aquest tipus d’activitat d’expressió oral. Es tracta de saber quin concepte
en tenen, què en coneixen i si els agrada.
Suggeriments
Si com a classe heu anat a veure una obra teatral recentment, podeu passar directament a plantejar
les preguntes sobre l’obra de teatre. Si no és així, potser podeu passar un vídeo d’alguna obra teatral
infantil. És interessant que l’alumnat vegi teatre i s’acostumi a assistir-hi en silenci, i que en sàpiga valorar
les dificultats (la memorització del paper, la representació, etc.).
LECTURA, PÀG. 48-50
Realització de l’activitat
Feu la lectura de la manera següent: primer, llegiu-la vosaltres per mirar que tots i totes entenguin i vegin
com es pronuncia cada paraula. Si cal, torneu-la a llegir per aclarir-ne el vocabulari i treballar aquelles
paraules més difícils. Després feu llegir, en veu alta, un fragment a cada alumne i alumna per tal
d’assegurar-vos que són capaços de fer-ho amb prou seguretat i coneixement de les paraules. És bo
convidar l’alumnat a mirar les paraules difícils, marcades en color, que es defineixen al marge.
Suggeriments
Si ho creieu necessari, abans de fer la lectura podeu fer-los una activitat de comentari i coneixement
del vocabulari més difícil. A més dels mots que se suggereixen al marge (pensem que són els que l’alumnat
d’aquesta edat pot trobar més difícils), pot ser que tinguin dificultat a entendre’n d’altres: això
dependrà del grup classe. Igualment, pel que fa a la lectura individual, demaneu-los primer de fer-ne
una lectura silenciosa, abans de llegir-la en veu alta entre tots. Finalment, anirà bé que porteu un registre
de lectura per a cada alumne i alumna, a fi de comprovar els avenços que fan.
DESPRÉS DE LLEGIR, PÀG. 51
SUGGERIMENTS I PROPOSTES DE TREBALL
Realització de les activitats
La majoria d’activitats pretenen assegurar la comprensió del text llegit. Per això anirà bé de fer-les de
manera conjunta. Potser la primera es pot treballar primer individualment i, després, resoldre-la entre
tots. En canvi, les que són més aviat obertes es poden plantejar com una conversa, de manera que tot
l’alumnat hi pugui intervenir i dir-hi la seva. Finalment, si ho creieu oportú, es pot demanar a l’alumnat
que apunti les respostes en la llibreta.
Suggeriments
L’activitat 4 pot merèixer un tractament especial, atès que es tracta clarament d’una activitat per treballar
determinats valors que cal que l’alumnat assumeixi. Potser podeu fer, en primer lloc, una reflexió
sobre cada una de les accions; a continuació, els nens i nenes hauran de respondre i, a partir dels seus
71

GG u i aa DD i d à c t ii cc aa
72
comentaris, podeu fer un debat. Cal aprofitar aquesta activitat i, en general, les que siguin d’expressió
col·lectiva per treballar determinats aspectes relacionats amb el comportament de l’alumnat (respecte
al torn de paraula, escoltar les intervencions dels altres, etc.).
ESCOLTEM I PARLEM
Pàgines 52-53
Realització de les activitats
L’objectiu de les activitats d’aquest apartat és iniciar els nens i les nenes al món del teatre i fer-los
conèixer els diversos aspectes que s’integren en una representació teatral: des dels elements escenogràfics
fins als que es relacionen amb el text teatral, per tal que, al final, siguin capaços de fer una petita
representació.
Suggeriments
Mireu d’enregistrar les representacions en un magnetòfon o, encara millor, en vídeo. Si ho creieu convenient,
busqueu una altra obra i repartiu-los els papers de manera que tot l’alumnat pugui actuar.
L’important és que els nens i les nenes, almenys un cop cada curs, puguin fer una representació davant
dels altres. Aquesta és la millor manera d’aprendre a superar la vergonya i de practicar l’expressió oral
de manera col·lectiva i amb naturalitat.
APRENEM VOCABULARI
Pàgines 54-55
Realització de les activitats
En la primera part d’aquest apartat treballem la classificació de paraules pertanyents al camp semàntic
dels aliments, i en la segona, els mots polisèmics. Algun alumne o alumna pot tenir dificultats a l’hora
de resoldre les activitats, tot i que no són difícils. Per això, és recomanable que primer mirin de resoldre-les
individualment (per poder veure qui té dificultats i qui no) i, després, de manera conjunta.
Aprofiteu el segon bloc per treballar el maneig del diccionari.
Suggeriments
Cal que a l’aula disposeu de prou diccionaris per poder-los consultar individualment o per parelles.
Així poden seguir millor les vostres explicacions. Seguint l’exemple de copa, podeu proposar-los altres
activitats semblants amb paraules polisèmiques per tal que s’acostumin a consultar el diccionari.
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
Pàgines 56-57
Realització de les activitats
Cal assegurar-se ara que l’alumnat sap distingir els diferents sons de la o i els sap relacionar amb l’accent
corresponent. Les activitats van orientades, de manera gradual, a aquesta finalitat; per tant, caldrà
resoldre-les primer individualment, per veure qui té dificultats i qui no en té, i després, fer-ne una posada
en comú per ajudar l’alumnat més endarrerit o que tingui més dificultats. Finalment, introduïu la
noció de diftong de manera bàsica (sense parlar dels diversos tipus) i assegureu-vos que tot l’alumnat
els sap reconèixer.

Suggeriments
Si cal, podeu fer una explicació més completa perquè l’alumnat s’adoni de la posició dels llavis en el
moment de pronunciar els diversos sons, i també de la manera com s’associa cada posició dels llavis
amb un determinat so. En el cas dels diftongs, caldrà tenir en compte que les dues vocals que hi intervenen
sempre s’han de pronunciar (per tant, no hi ha diftong en amigues ni, en el català oriental,
en conèixer.).
ESTUDIEM LA LLENGUA
Pàgines 58-59
Realització de les activitats
L’objectiu és que l’alumnat sàpiga reconèixer els demostratius i els possessius. Per això, pot ser convenient,
en primer lloc, fer una explicació sobre aquest tipus de paraules i, després, identificar-les entre
tots en algun text. Finalment, deixeu que cada alumne i alumna, pel seu compte, resolgui les activitats
proposades i, en acabat, corregiu-les entre tots, assegurant-vos que tot l’alumnat sap identificar aquest
tipus de mots.
Suggeriments
Es pot fer que busquin més determinants demostratius i possessius en altres textos de lectura del mateix
llibre o d’altres llibres. Aquesta activitat pot ser especialment indicada per a l’alumnat que tingui
més dificultat. En aquests casos, proposeu-los de fer activitats de reforç a casa com ara identificar els
demostratius i possessius d’unes frases determinades.També és important que formin oracions amb
els mots indicats per assegurar-vos que tot l’alumnat els sap fer servir.
ESCRIVIM
Pàgina 60
Realització de les activitats
A partir de l’explicació que tenen en aquesta pàgina i del que ja han treballat en altres apartats d’aquesta
unitat, ara els nens i nenes hauran de continuar el diàleg d’uns dels textos proposats.
Suggeriments
És important, des de bon principi, consolidar els aspectes relacionats amb la puntuació; per això, pot
anar bé repassar els usos dels diversos signes de puntuació que han d’utilitzar. Finalment, feu-los votar
els diàlegs més interessants, perquè els representin davant de tota la classe.
JUGUEM AMB LES PARAULES
Pàgina 61
Realització de les activitats
La primera activitat serveix per repassar la distinció de timbre entre la e i la o oberta i tancada. Es
tracta d’identificar el que representen els dibuixos i buscar aquestes paraules en la sopa de lletres. En
la segona, hauran de resseguir els fils per trobar noms de plats tradicionals catalans de manera que puguin
ampliar el lèxic que han treballat en l’apartat corresponent.
73

GG u i aa DD i d à c t ii cc aa
74
Suggeriments
En el cas de l’activitat 1, podeu proposar-los de classificar les paraules que han trobat (e oberta / e
tancada) (o oberta / o tancada). En el cas de la segona activitat, proposeu-los que preguntin a casa
i que portin la recepta d’algun dels plats per comentar-les entre tots.També podeu portar fotografies
perquè les relacionin amb els plats de l’activitat.

Pàg. 51
1 • El príncep era fill de l’emperador i vivia a la Xina.
• El príncep tenia poca salut.
• Al príncep no li agradava estudiar i volia ser gran.
• Va aparèixer una bobina de fil d’or.
• El príncep va descargolar el fil de la bobina per fer passar els anys de la seva vida.
• El príncep es va convertir en un emperador.
• Al final, l’emperador es va morir sense fer res de profit.
2 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
3 El príncep ha malgastat la seva vida sense fer res del que hauria pogut fer i sense viure-la.
4 Ajudar els altres, regar les plantes, llegir molts llibres.
5 Per poder fer el que volgués sense que ningú li donés ordres i perquè no volia estudiar.
6 Cal que aprofitem cada moment de la nostra vida.
Pàg. 53
1-4 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 54
1 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
2
3 pit de pollastre, costelles de porc, carn picada: carnisseria
filet de lluç, escamarlans, musclos: peixateria
fuet, pernil dolç: cansaladeria
espàrrecs, endívies: fruiteria
Pàg. 55
4 Resposta oberta. A tall d’exemple:
SOLUCIONARI
fruita verdura lactis
pruna, mandarina, maduixa,
mango, raïm, figa, dàtil, cirera,
préssec, nou, kiwi, ametlla,
alvocat
ceba, pastanaga, col,
enciam, bleda, espinac,
escarola, pebrot, albergínia
• pom: peça de metall, fusta, vidre, etc., de forma arrodonida, que es posa en una barana,
moble; flascó petit.
• banc: seient estret i llarg, generalment de fusta, amb respatller o sense, on caben algunes persones;
establiment públic de crèdit que fa el comerç del diner, negocia tota mena de valors.
• fulla: cadascun dels òrgans laminars, ordinàriament verds, que surten de la coberta externa
del tronc; làmina prima de metall d’una eina tallant.
• ull: òrgan de la visió; nom d’algunes formes que recorden un ull; brot per on la planta creix.
• cargol: nom d’un animal; una de les cavitats de l’oïda.
iogurt, mantega, formatge,
flam, mató, nata
• pota: cadascuna de les extremitats d’un animal que li serveixen per desplaçar-se i aguantar
el cos; part inferior d’un moble que serveix per aguantar-se.
75

GG u i aa DD i d à c t ii cc aa
76
5 • Objecte amb forma de vas amb peu, que es regala com a trofeu en algunes competicions.
• Conjunt de branques i fulles d’un arbre; capçada.
• Vas de beure amb peu de cristall.
• Un dels quatre colls de la baralla.
• Part superior d’un barret.
Pàg. 56
1 o oberta: hipopòtam, esquirol, granota, oca, mussol.
o tancada: lleó, ós, colom, foca, llop, rinoceront.
o que sona u (àtona): cérvol.
2 o oberta: història, escola, moble, porta, estrofa, roc, estol, hort,coll, sort,moda.
o tancada: lliçó, calor, excursió, divisió,cotxe, sopa, escurçó, ascensor, ploma, broma, tomba,
llom, goma.
o que sona u (àtona): reformar, porcellana, tomàquet, moment, romaní.
Pàg. 57
3 Síl·laba àtona: esmorzar, ovella.
Síl·laba tònica: ampolla, poble, got, penjador.
4 còpia, cinturó, cigró, dipòsit, cançó, cantó,avió,sòlid, colònia, racó,filòleg, automòbil, opinió,
afònic.
5 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
6 es - tu - di can - tai - re E - loi fei - ne - jar
nin - gú bui - da con - reu al - moi - na
mo - tiu a - mi - ga rou - re seu - re
vi - da cau - sar al - zi - nar pau - sa
Pàg. 58
1 • Emporteu-vos aquesta capsa a casa, i aquelles també.
• Llença aquests sobres i posa aquelles cartes al calaix.
• Aquesta masia és molt vella. Aquelles cases són més recents.
• Agafa aquelles joguines, aquests jocs d’aquí els guardaré jo.
2 • Aquest noi del meu costat es diu Lluc, i aquell noi és l’Àlex.
• Aquella nena que seu allà es diu Roser.
• Aquests llibres d’aquí són els meus, aquells llibres d’allà són els teus.
Pàg. 59
3 • Les meves amigues han marxat i s’han emportat el meu/seu joc.
• La teva/meva germana m’ha dit que tu tens el meu boli.
• Demà sabrem qui serà la nostra professora nova.
• Els seus pares li han dit que arribaran demà.
• Eva, pots portar la teva pilota per jugar?
4 • He vist els vostres companys quan anaven a la festa. ➞ Molts posseïdors, masculí, plural.
• La bruixa anava cada nit a casa seva. ➞ Un posseïdor, femení, singular.
• La nostra habitació és plena de llibres. ➞ Molts posseïdors, femení, singular.
• Les disfresses dels meus veïns són millors que les de l’any passat. ➞ Un posseïdor, masculí,
plural.

Pàg. 60
1 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 61
1
R
V
G
A
L
E
T
A
M
T
E
I
R
C
L
A
V
E
L
L
L
S
A
M
L
I
L
C
R
M
L
K
N
I
O
S
O
Q
U
E
O
E
Y
C
G
R
M
L
K
J
T
V
P
R
E
S
S
E
C
O
2 amanida de pasta, crema de porros, esqueixada de bacallà, faves a la catalana, truita amb gírgoles,
llobarro al forn, mandonguilles amb pèsols.
G
F
O
O
N
M
I
C
G
H
E
L
M
F
O
A
B
E
D
L
S
A
A
O
L
I
S
F
F
V
T
Z
R
N
L
L
E
B
A
C
77

GG u i aa DD i d à c t ii cc aa
78
UNITAT 5. EL CÉRVOL QUE VA ANAR A BUSCAR LA PRIMAVERA
1. Llegir de manera expressiva un text narratiu
literari.
2. Descriure oralment imatges usant el lèxic
propi de la lectura d’imatges: colors, plans,
angles visuals… (CB)
3. Conèixer i utilitzar vocabulari relacionat
amb diferents tipus d’arbres i amb el relleu.
4. Classificar paraules segons la família lèxica.
(CB)
(CB) Objectius de competències bàsiques.
1. Llengua parlada
Procediments:
• Elaboració de missatges
orals a partir d’imatges.
• Descripció a partir
d’imatges.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• Elements no lingüístics
propis de la lectura
d’imatges.
Actituds, valors
i normes:
• Constància en l’audició
atenta com a mitjà
per a la comunicació.
• Interès per participar
i fer-se entendre
en missatges orals.
• Respecte pel torn
de paraula i valoració
de les intervencions
dels altres.
2. Llengua escrita
Procediments:
• Lectura expressiva i mental
d’un text narratiu fantàstic.
• Comprensió lectora
d’un text narratiu fantàstic.
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
• Ús d’habilitats per millorar
la velocitat lectora mental.
• Reconeixement de la idea
fonamental d’un text.
• Lectura d’imatges.
• Producció d’una descripció
d’un paisatge a partir
d’imatges i d’acord
amb una pauta
determinada.
• Combinació de recursos
comunicatius: text i imatge.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• Tipologia de textos:
narració fantàstica
i descripció de paisatge.
• Significació global d’un text.
• Relació entre el text
i la imatge.
• Elements de la lectura
d’imatges: colors, plans,
angles.
Actituds, valors
i normes:
• Valoració de la lectura
com a font de plaer
i de coneixements.
• Actitud favorable a l’ús
adequat dels mitjans
de comunicació.
5. Memoritzar i aplicar les regles d’accentuació.
(CB)
6. Memoritzar els principals mots amb accent
diacrític.
7. Reconèixer i escriure correctament
els determinants numerals. (CB)
8. Descriure per escrit un paisatge, seguint
una pauta donada. (CB)
3. Lèxic
Procediments:
• Utilització correcta
del vocabulari propi
de l’edat pertanyent
al camp del relleu.
• Agrupament de paraules
en una família lèxica.
• Maneig del diccionari.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• Vocabulari específic
relacionat amb el relleu.
• Família lèxica.
Actituds, valors
i normes:
• Interès per ampliar
el vocabulari i conèixer
el significat de les paraules.
• Hàbit d’usar el diccionari.
• Participació en jocs
lingüístics.
4. Fonètica i ortografia
Procediments:
• Aplicació de normes
bàsiques de l’accentuació.
• Memorització d’alguns
mots amb accent diacrític.

• Escriptura correcta
dels numerals.
• Ús de diversos recursos
per comprovar
la correcta escriptura
de les paraules.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• Regles d’accentuació.
• Accent diacrític.
A. Llibre de l’alumnat
Actituds, valors
i normes:
• Predisposició al recurs
de diverses fonts
per resoldre els dubtes
ortogràfics.
5. Gramàtica
Procediments:
• Identificació i classificació
dels numerals: ordinals
i cardinals.
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
Abans de llegir
Conversa sobre la muntanya, l’esquí,
la neu, els animals de muntanya, etc. . . . . .62
Llegim
Lectura mental i expressiva
del text El cérvol que va anar
a buscar la primavera. . . . . . . . . . . . . . .62-64
Comprensió del vocabulari
de la lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .62-64
Després de llegir
1 Compleció de frases
per demostrar la comprensió
lectora del text llegit . . . . . . . . . . . . . . . . . .65
2 Resposta a un qüestionari tancat
(V/F) sobre el text llegit . . . . . . . . . . . . . . .65
3 Relació entre arbres i l’altitud
de la muntanya en què es troben . . . . . . .65
Escoltem i parlem
1 Observació i descripció
d’una fotografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .66
2 Identificació de colors i sensacions
a partir d’una fotografia . . . . . . . . . . . . . . .66
3 Reconeixement del pla i l’angle visual
en diverses fotografies . . . . . . . . . . . . . . . .67
Aprenem vocabulari
1 Relació de mots i definicions
sobre el relleu a partir d’una imatge . . . . .68
• Ús del guionet
en els numerals cardinals.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• Determinants numerals:
cardinals i ordinals.
Actituds, valors
i normes:
• Interès per l’observació
i l’experimentació
en el funcionament
del llenguatge.
2 Classificació de mots en famílies . . . . . . . .69
3 Formació de mots derivats
i classificació en famílies . . . . . . . . . . . . . . .69
Practiquem l’ortografia
1 Accentuació de mots i classificació
en aguts, plans i esdrúixols . . . . . . . . . . . . .70
2 Identificació de mots
amb accent diacrític . . . . . . . . . . . . . . . . . .71
3 Compleció de frases amb mots
amb accent diacrític . . . . . . . . . . . . . . . . . .71
4 Elaboració de frases amb mots
amb accent diacrític . . . . . . . . . . . . . . . . . .71
Estudiem la llengua
1 Pas a xifres dels numerals
cardinals donats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .72
2 Suma de quantitats i escriptura
de numerals cardinals . . . . . . . . . . . . . . . . .73
3 Pas a lletres dels numerals
cardinals donats en xifres . . . . . . . . . . . . . .73
4 Escriptura de numerals cardinals
corresponents a objectes propers . . . . . . .73
5 Ordenació alfabètica de mots
i relació amb numerals ordinals . . . . . . . . .73
6 Escriptura de frases sobre els mesos
de l’any utilitzant numerals ordinals . . . . . .73
Escrivim
1 Elaboració d’una descripció d’un paisatge
a partir de fotografies . . . . . . . . . . . . . . . . .74
79

GG u i aa DD i d à c t ii cc aa
80
Juguem amb les paraules
1 Relació entre un text
i una il·lustració determinada . . . . . . . . . . .75
B. QUAC
Llengua
parlada
i escrita Lèxic
Fonètica
Ortografia Gramàtica
Consolidació 1,5 2 3 4
Reforç 6 7 8
Ampliació 9 10
Transversal: Educació mediambiental: conèixer i estimar la natura.Valorar cada estació.
AVALUACIÓ
Avaluació contínua i formativa. Què hem après? Unitat 5
Avaluació sumativa i final. Què en sabem? Unitats 5, 6, 7, 8
TEMPORITZACIÓ
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen entre 12 i 13 hores.

LLEGIM
Pàgines 62-65
ABANS DE LLEGIR, PÀG. 62
Realització de les activitats
Comenceu aquesta unitat amb una conversa sobre l’hivern, la neu, els animals i la muntanya. Cal plantejar
l’activitat com una conversa entre tots i, atès el moment del curs, cal convidar l’alumnat que no
sol intervenir, a dir-hi la seva, si cal fent que el grup més impacient que sempre intervé es contingui
una mica.
Suggeriments
Com que la conversa tracta sobre l’esquí i les excursions a la muntanya, convindria que l’alumnat parlés
d’aquest tema extensament perquè expressi les seves sensacions. Si algun alumne o alumna ha tingut
alguna vivència, pot explicar-la a classe i que la resta li facin preguntes, per conèixer més bé la muntanya
a l’hivern. En el cas dels nens i nenes que ja viuen a la muntanya, anirà bé que expliquin més
detalladament les sensacions que tenen.
LECTURA, PÀG. 62-64
Realització de l’activitat
Feu la lectura de la manera següent: primer, llegiu-la vosaltres per mirar que tots i totes entenguin i vegin
com es pronuncia cada paraula. Si cal, llegiu-la un altre cop per aclarir-ne el vocabulari i treballar les
paraules més difícils. Després feu llegir, en veu alta, un fragment a cada alumne i alumna, per assegurarvos
que són capaços de fer-ho amb prou seguretat i coneixement de les paraules. És bo que convideu
l’alumnat a mirar els termes difícils, marcats en color, que es defineixen al marge.
Suggeriments
Si ho considereu necessari, abans de la lectura podeu fer una activitat de comentari i coneixement del
vocabulari més difícil. A més dels mots que es defineixen al marge (creiem que són els que els poden
costar més d’entendre), pot ser que s’hagi d’explicar més vocabulari, segons el grup classe. Igualment,
pel que fa a la lectura individual, proposeu-los de fer primer una lectura silenciosa, abans de llegir-la en
veu alta entre tots. Finalment, anirà bé que porteu un registre de lectura per a cada alumne i alumna,
a fi de comprovar els avenços que fan.
DESPRÉS DE LLEGIR, PÀG. 65
SUGGERIMENTS I PROPOSTES DE TREBALL
Realització de les activitats
Les dues primeres activitats tenen a veure, sobretot, amb la comprensió del text llegit. Mireu que es
facin de forma individual per comprovar la capacitat de comprensió de cada alumne i alumna; després
cal que les posin en comú. La primera, a més, hauran de copiar-la en la llibreta, mentre que la segona,
si us sembla bé, es pot fer oralment i comentar-la conjuntament. Per últim, la tercera activitat és clarament
de vocabulari. Si cal, feu un comentari previ per explicar de manera entenedora el que es pretén
i, a continuació, entre tots i totes busqueu el passatge de la lectura que permet saber el lloc on es troba
cada tipus d’arbre.
81

GG u i aa DD i d à c t ii cc aa
82
Suggeriments
En les activitats de comprensió, pot anar bé fer buscar, a tall de justificació, el passatge del text on es
troba la resposta.Així, a part de repassar la lectura, l’alumnat s’acostuma a no respondre a la babalà, sinó
de manera justificada. Com a activitat complementària, podeu fer-los buscar en el diccionari el significat
dels diversos tipus d’arbre i, després, copiar la definició en la llibreta.
ESCOLTEM I PARLEM
Pàgines 66-67
Realització de les activitats
Cal que l’alumnat aprengui a fer descripcions oralment, en aquest cas, d’un paisatge. Per això, cal utilitzar
fotografies i altres il·lustracions. De totes maneres, com que hi ha un component tècnic (plans, angles),
primer cal que comenteu i mostreu com es fa aquesta descripció.
Suggeriments
A més de les fotografies que hi ha en el llibre, se’n poden buscar d’altres que també ajudin a fer la descripció
d’un paisatge o d’un animal. Es poden treure de revistes, postals o simplement de fotografies
que tingui l’alumnat o vosaltres a casa. Mireu de recordar els aspectes més tècnics, de manera que tot
l’alumnat parli de colors, plans, angles i usi de manera adequada el vocabulari que se li ha donat. Això
li aportarà recursos per a més endavant, però també és convenient perquè sàpiga expressar-se millor
i pugui enriquir les seves descripcions.
APRENEM VOCABULARI
Pàgines 68-69
Realització de les activitats
La primera part d’aquest apartat serveix per treballar el vocabulari relacionat amb el relleu. Es tracta
de relacionar les definicions de paraules amb el dibuix corresponent. Aquesta és una bona manera
d’aconseguir que els nens i les nenes associïn significat amb significant. En la segona part es treballa el
concepte de família lèxica; per això, l’alumnat haurà d’esbrinar la relació que hi ha entre diversos mots
a partir de l’observació de la part que es repeteix en cada grup: l’arrel.
Suggeriments
Procureu que quedi ben clar el concepte de família lèxica, i, si cal, proposeu-los altres activitats com
ara la formació de famílies de paraules a partir d’una arrel determinada.
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
Pàgines 70-71
Realització de les activitats
Ara que ja saben quin accent (agut o greu) porta cada vocal, en aquesta unitat es treballen les regles
d’accentuació de les paraules agudes, planes i esdrúixoles.També s’introdueix la noció d’accent
diacrític.
Suggeriments
A més de les activitats que proposem, podeu demanar a l’alumnat que busqui les paraules amb accent
gràfic de la lectura, les analitzi, expliqui per què porten accent i digui com sonarien si no en portessin

(noció de síl·laba tònica). Recomanem, sobretot, que treballin els mots que duen accent diacrític atès
que caldrà memoritzar algunes d’aquestes paraules.
ESTUDIEM LA LLENGUA
Pàgines 72-73
Realització de les activitats
Si bé els numerals ja són ben coneguts i fàcils d’identificar, segurament tindran algunes dificultats per
distingir els cardinals dels ordinals. Aquest és un dels propòsits d’aquesta unitat, com també saber escriure,
amb els guionets corresponents, les paraules que representen els nombres. Repasseu la regla
i feu-los resoldre les activitats per detectar qui té dificultats i qui domina amb més seguretat aquests
conceptes.
Suggeriments
Cal insistir que l’escriptura dels numerals és una tasca que s’ha de fer des de l’àrea de llengua i de matemàtiques,
conjuntament.
ESCRIVIM
Pàgina 74
Realització de les activitats
Es proposa fer la descripció d’un paisatge a partir d’una pauta donada. Si s’ha treballat força la descripció
de paisatges en l’aspecte oral, ara els pot resultar prou fàcil fer aquesta descripció per escrit.
També pot ser molt útil que, en primer lloc, es treballi l’activitat oralment, o almenys se’n faci un esbós,
perquè després no costi tant d’escriure.
Suggeriments
Proposeu-los que facin la descripció per parelles, de manera que s’ajudin mútuament si tenen dificultats.
Podeu proposar-los de portar altres fotografies a classe per descriure-les. Primer caldrà parlar-ne
conjuntament perquè la descripció surti més fluïda i més enginyosa.
JUGUEM AMB LES PARAULES
Pàgina 75
Realització de les activitats
Per tal de treballar la capacitat d’observació de l’alumnat es proposa un text amb dos dibuixos, de manera
que només un n’il·lustra el contingut. Cal parlar entre tota la classe de quins són els indicis que
permeten saber que ens referim al segon dibuix. Sobretot, però, han de ser ells mateixos els que ho
explicitin.
Suggeriments
Aquesta mateixa activitat es pot fer a partir d’una foto: proposeu-los dues descripcions: una d’ajustada
i una altra en què canvieu alguns detalls, de manera que els nens i nenes hagin d’esbrinar quina és la
bona i per què. Pot ser una bona manera de treballar l’atenció i la comprensió lectora.
83

GG u i aa DD i d à c t ii cc aa
84
Pàg. 65
1 Els animals del bosc van triar el cérvol perquè anés a trobar la primavera perquè l’hivern
durava masssa.
2 • Els habitants del bosc tenien molta calor i volien que arribés la tardor. F
• El cérvol va anar a buscar la primavera. V
• La primavera va dir que no hi volia anar. F
• La primavera no havia arribat encara perquè tenia molta feina desfent la neu de l’hivern. V
• Cada any, durant la primavera, als cérvols els surten banyes com si fossin branques d’arbres. V
3
roure
pi alzina
1 2
6
faig
om
Pàg. 66
1 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
2 1. llac: colors freds; 2. camp: colors càlids
SOLUCIONARI
8 9
10
3 4 5
vern
11 avet
Pàg. 67
3 1 contrapicat, pla mitjà 2 contrapicat, pla mitjà 3 picat, pla sencer
boix
pollancre
bedoll
4 contrapicat, pla mitjà 5 contrapicat, pla mitjà 6 picat, pla sencer
7
castanyer

Pàg. 68
1
6
obaga
Pàg. 69
2 llibre, llibreter, llibreria
fuster, fusteria, fusta
tauleta, taula, entaular
cafè, cafetera, cafeteria
3 artista, subart; submarí, mariner; despenjar, penjador; perruqueria, perruquer; sabateria, sabater;
preveure, reveure.
Pàg. 70
1 jardí, àlbum, àguila, àngel, bolígraf, cafè, autobús, algú,càntir, carícia, butà, caràcter, camí, càrrec,
clínica, capítol, cinquè, acadèmia, cèntim, acordió,arròs, préssec, afecció, curiós, néixer,
colònia, quilòmetre, cotó, ressò, satèl·lit.
Pàg. 71
7
9
1
gelera
paraules agudes: jardí, cafè, autobús, algú, butà, camí, cinquè, acordió, arròs, afecció, curiós,
cotó, ressò.
paraules planes: àlbum, àngel, bolígraf, càntir, caràcter, càrrec, capítol, cèntim, préssec, néixer,
satèl·lit.
paraules esdrúixoles: àguila, carícia, clínica, acadèmia, colònia, quilòmetre.
2 déu/deu; ós/os; dóna/dona; venen/vénen; son/són.
8
solell vall
3 Neptú era el déu del mar per als romans. // Ningú no ha tret un deu de matemàtiques.
Al parc vam veure un ós panda. // He comprat un os per fer brou.
La dona que m’ha saludat viu al meu edifici. // Ell li dóna un caramel.
Els meus cosins vénen sempre per vacances. // En aquesta pastisseria venen bombons.
Si surts de nit després tindràs son. // Els avis són grans.
4
carena
cingle
2
cim
10
llac estany
5
3
prat
de muntanya
85

GG u i aa DD i d à c t ii cc aa
86
4 be (animal), bé (cosa ben feta)
bota (calçat), bóta (recipient per posar líquid)
mora (dona àrab), móra (fruita)
net (persona polida), nét (fill del fill o filla)
sol (astre de l’univers), sòl (terreny, terra)
us (pronom), ús (fer servir una cosa)
Pàg. 72
1 • 28
• 26
• 4.077
Pàg. 73
Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
2 95 noranta-cinc; 28 vint-i-vuit; 675 sis-cents setanta-cinc; 327 tres-cents vint-i-set.
3 • Cent quaranta-sis
• Cinc-cents seixanta-vuit
• Tres-centes vint-i-set
• Sis-cents setanta-dos
4 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
5 1a: armari 3a: entrepà 5a: piga
2a: cabell 4a: joguina 6a: teula
6 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 74
1 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 75
1 El dibuix de la dreta.

UNITAT 6. HISTÒRIA DE JOSEPA DE DALMASES
1. Llegir de manera expressiva un text narratiu
de caràcter històric.
2. Explicar oralment textos instructius. (CB)
3. Conèixer i utilitzar vocabulari referit a l’edat
mitjana.
4. Reconèixer prefixos i utilitzar-los
en la formació de paraules derivades. (CB)
(CB) Objectius de competències bàsiques.
1. Llengua parlada
Procediments:
• Seqüències d’ordres
relacionades amb l’entorn.
• Execució d’instruccions
seguint una pauta donada.
• Elaboració de missatges
orals partint de missatges
escrits i d’imatges.
• Explicació d’instruccions.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• Elements no lingüístics:
ordre de les instruccions.
• Tipus d’activitat oral:
textos instructius.
Actituds, valors
i normes:
• Constància en l’audició
atenta com a mitjà
de comunicació.
• Interès per participar i ferse
entendre en missatges
orals.
• Respecte pel torn
de paraula i valoració
de les intervencions
i les idees dels altres.
2. Llengua escrita
Procediments:
• Lectura expressiva i mental
d’un text narratiu
amb instruccions.
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
• Comprensió lectora
de textos instructius.
• Observació i diferenciació
de textos instructius.
• Reconeixement de la idea
fonamental d’un text.
• Elaboració d’una recepta
de cuina a partir
de les instruccions
que es donen.
• Ús de la llengua escrita
com a vehicle per a la comunicació
de missatges.
• Producció de textos
instructius seguint
una pauta donada.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• Tipologia de textos:
textos instructius.
• Significació global del text.
Actituds, valors
i normes:
• Valoració de la lectura
com a font de plaer
i de coneixement.
• Respecte per les pautes
establertes per a la presentació
de treballs escrits.
5. Aplicar correctament les regles
de l’apostrofació i de la contracció. (CB)
6. Reconèixer els pronoms personals tònics
i àtons i utilitzar-los correctament. (CB)
7. Escriure un text instructiu (recepta),
seguint una pauta determinada. (CB)
3. Lèxic
Procediments:
• Utilització del vocabulari
propi de l’edat pertanyent
a l’àmbit de l’època
dels castells.
• Ús dels prefixos in-/imi
des-.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• Vocabulari específic
sobre l’edat mitjana.
• Prefixos i mots derivats.
Actituds, valors
i normes:
• Interès per ampliar
el vocabulari i conèixer
el significat de les paraules.
• Hàbit d’usar el diccionari.
• Participació en jocs
lingüístics.
4. Fonètica i ortografia
Procediments:
• Aplicació de normes
bàsiques en l’apostrofació
i la contracció.
• Memorització de la grafia
de mots i estructures
usuals.
87

GG u i aa DD i d à c t ii cc aa
88
• Ús de diversos recursos
per comprovar l’escriptura
correcta de les paraules.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• Apostrofació i contracció.
Actituds, valors i normes
• Predisposició al recurs
de diverses fonts per resoldre
els dubtes ortogràfics.
A. Llibre de l’alumnat
5. Gramàtica
Procediments:
• Identificació i ús
de pronoms personals
tònics i àtons.
• Establiment
de concordança
entre pronoms personals
forts i el verb (persona
gramatical).
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
Abans de llegir
Conversa preliminar sobre temes
relacionats amb la lectura:
l’època dels castells, un testament,
un monestir . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .76
Llegim
Lectura mental i expressiva del text
Història de Josepa de Dalmases . . . . . . .76-78
Comprensió del vocabulari
de la lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .76-78
Després de llegir
1 Ordenació de fragments per donar sentit
al resum de la història . . . . . . . . . . . . . . . .79
2 Resposta a una pregunta
sobre la lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .79
3 Resposta a una pregunta oberta
sobre la lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .79
4 Relació entre unes il·lustracions
i un fragment del text llegit . . . . . . . . . . . .79
Escoltem i parlem
1 Elaboració d’unes instruccions
per a un joc de pati i explicació
als companys i companyes . . . . . . . . . . . . .80
2 Lectura d’unes instruccions
d’un joc abans de jugar-hi . . . . . . . . . . . . . .81
3 Explicació oral de les instruccions
per fer un joc de pati . . . . . . . . . . . . . . . . .81
Aprenem vocabulari
1 Relació entre paraules i definicions . . . . . .82
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• Pronoms personals tònics
i àtons.
Actituds, valors
i normes:
• Interès per l’observació
i l’experimentació
en el funcionament
del llenguatge.
2 Lectura d’un text i recerca de definicions
de paraules en el diccionari . . . . . . . . . . . .82
3 Anàlisi de paraules derivades
amb el prefix des- i formació
de derivats amb aquest prefix . . . . . . . . . .83
4 Compleció de frases amb paraules
derivades amb el prefix in-/im- . . . . . . . . .83
Explicació del significat dels prefixos
treballats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .83
Practiquem l’ortografia
1 Escriptura de l’article corresponent
davant de diverses paraules . . . . . . . . . . . .84
2 Compleció de frases amb paraules
amb l’article, a partir de les fotografies
proposades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .84
3 Reescriptura de determinades frases
amb formes contractes de preposició
i article . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .85
4 Identificació de formes contractes
i anàlisi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .85
Estudiem la llengua
1 Identificació dels pronoms personals
forts d’un text donat . . . . . . . . . . . . . . . . . .86
2 Substitució de subjectes
per un pronom personal . . . . . . . . . . . . . .86
3 Redacció de frases amb els pronoms
personals de l’activitat 2 . . . . . . . . . . . . . . .87
4 Identificació dels pronoms
personals de frases
i substitució per uns altres . . . . . . . . . . . . .87
5 Relació entre pronom personal
i persona gramatical . . . . . . . . . . . . . . . . . .87

6 Classificació de pronoms
en forts i febles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .87
Escrivim
1 Ordenació dels fragments
del text instructiu d’una recepta . . . . . . . .88
2 Redacció d’una recepta després
de consultar els pares . . . . . . . . . . . . . . . . .88
Juguem amb les paraules
1 Pràctica del joc d’afegir una síl·laba
a paraules per dificultar-ne la lectura . . . . .89
2 Compleció d’un poema amb la forma
adequada de l’article . . . . . . . . . . . . . . . . . .89
B. QUAC
Llengua
parlada
i escrita Lèxic
Fonètica
Ortografia Gramàtica
Consolidació 1,5 2 3 4
Reforç 6 7 8
Ampliació 9 10
Transversal: Educació de la diversitat intercultural: conèixer alguns episodis de la història
de Catalunya.
AVALUACIÓ
Avaluació contínua i formativa. Què hem après? Unitat 6
Avaluació sumativa i final. Què en sabem? Unitats 5, 6, 7, 8
TEMPORITZACIÓ
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen entre 12 i 13 hores.
89

GG u i aa DD i d à c t ii cc aa
90
LLEGIM
Pàgines 76-79
ABANS DE LLEGIR, PÀG. 76
Realització de les activitats
Comenceu amb una conversa sobre qüestions del passat: els castells, els testaments, etc. Feu al·lusió
a algun monument antic que hi pugui haver a la vostra població o comarca o que hàgiu visitat recentment,
perquè els serveixi de referent. És important que, abans de llegir el text, s’hagi contextualitzat mínimament.
Suggeriments
A part de la referència a un lloc real, hi ha altres possibilitats de recordar a l’alumnat què són un castell
i un monestir: el cinema, les il·lustracions, les fotografies, etc.
LECTURA, PÀG. 76-78
Realització de l’activitat
Feu la lectura de la manera següent: primer, llegiu vosaltres el text per mirar que tots i totes entenguin
i vegin com es pronuncia cada paraula. Si cal, torneu-lo a llegir per aclarir el vocabulari i treballar aquelles
paraules més difícils. Després feu llegir, en veu alta, un fragment a cada alumne i alumna per
assegurar-vos que són capaços de fer-ho amb prou seguretat i coneixement de les paraules. És bo
convidar l’alumnat a llegir els mots en color que es defineixen al marge.
Suggeriments
Si ho creieu necessari, abans de la lectura es pot fer una activitat de comentari i coneixement del vocabulari
més difícil. A més del que tenen al marge (creiem que són els mots que l’alumnat d’aquesta
edat pot trobar més difícil), es poden explicar altres paraules: això dependrà del grup classe. Igualment,
pel que fa a la lectura individual, podeu demanar-los que en facin una lectura silenciosa abans de llegirla
en veu alta entre tots. Finalment, anirà bé que porteu un registre de lectura per a cada alumne
i alumna per avaluar els avenços que fan.
DESPRÉS DE LLEGIR, PÀG. 79
SUGGERIMENTS I PROPOSTES DE TREBALL
Realització de les activitats
La primera activitat consisteix a ordenar una sèrie de fragments per obtenir una història resumida de
manera ordenada. Les altres activitats pretenen comprovar la capacitat de comprensió que té l’alumnat
i fer que es fixi en detalls sobre el text llegit: la família Castellarnau, els animals i el lloc on van anar
la senyora Josepa i les seves filles. Cal que primer les resolguin individualment i després conjuntament,
per comprovar que tot l’alumnat és capaç de seguir-les.
Suggeriments
Podeu fer-los ordenar els fragments d’una lectura per elaborar-ne un resum i, alhora, comprovar que
l’han entès. Anirà bé discutir, però, per què han escollit un ordre determinat, si és el preferit o és l’únic
correcte.

ESCOLTEM I PARLEM
Pàgines 80-81
Realització de les activitats
Treballem els textos instructius, que són els que trobem en receptes de cuina, en instruccions de jocs,
etc. Cal seguir els passos que s’indiquen perquè més endavant l’alumnat sigui capaç d’elaborar aquests
textos sense cap entrebanc.
Suggeriments
Va bé que, a més dels textos proposats, se’n llegeixin d’altres extrets de la realitat. En podeu trobar en
molts llocs: des d’instruccions d’aparells, fins a receptes o altres textos sobre com construir algun artefacte
o instrument útil. És important que, quan els treballeu oralment, poseu èmfasi en els mots d’ordre
primer, segon, etc. i en que cal mantenir sempre el mateix ordre en les instruccions.
APRENEM VOCABULARI
Pàgines 82-83
Realització de les activitats
Veurem algunes paraules relacionades amb l’època medieval i, específicament, amb els castells. És bàsic
que l’alumnat les associï amb el concepte corresponent i n’assegurem la comprensió correcta. En la
segona part, veurem els prefixos i com es formen els derivats per mitjà d’aquestes partícules. És important
que vinculin els prefixos amb un determinat significat (tot i que hi ha mots que comencen
igual i no tenen res a veure amb el prefix corresponent) per tal de poder adquirir autonomia en
aquest camp.
Suggeriments
Si ho creieu oportú, podeu ampliar el vocabulari per mitjà de la lectura de textos relacionats amb l’edat
mitjana (contes o textos ambientats a l’època). Pel que fa als prefixos, cal treballar-los en més paraules.
Un recurs fàcil és consultar en el diccionari les paraules que comencen amb un dels prefixos
estudiats.
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
Pàgines 84-85
Realització de les activitats
Cal consolidar l’ús de l’apòstrof en l’article i en la preposició de. Mireu, sempre que es pugui, de fer activitats
amb frases, i no solament amb paraules soltes, ja que normalment se sol dominar aquest segon
aspecte, però es fan faltes en el primer. Hem d’insistir en les contraccions, per això es proposen unes
activitats específiques per aprofundir aquest segon aspecte. Amb tot, cal incidir sobretot en la regla
perquè quedi ben clar com s’han d’aplicar.
Suggeriments
Podeu fer-los un dictat de paraules de la lectura i que les escriguin en una frase amb l’article davant.
91

GG u i aa DD i d à c t ii cc aa
92
ESTUDIEM LA LLENGUA
Pàgines 86-87
Realització de les activitats
El concepte de pronom personal pot ser difícil, però l’objectiu, en aquesta primera unitat, és simplement
saber reconèixer els pronoms i associar-los al concepte de persona gramatical. Heu de fer-los
veure que els tònics sempre es refereixen a persones, i que la distinció entre tònic i àton té a veure
amb si tenen o no accent.
Suggeriments
A més de les activitats proposades, podeu demanar-los de fer frases amb les diverses persones gramaticals.
Per això, feu-los portar fotos en què apareguin ells amb altres persones.
ESCRIVIM
Pàgina 88
Realització de les activitats
En l’activitat 1 es proposa que ordenin els passos capgirats d’una recepta. En la 2 hauran de redactar
una recepta –com a exemple de text instructiu– després de consultar a casa com es fa.
Suggeriments
Si hi ha alguna dificultat, podeu proposar-los altres textos instructius: de jocs, de funcionament d’aparells,
etc. Anirà bé, però, que en primer lloc en llegiu uns exemples i models; així després els serà més
fàcil redactar el text.
JUGUEM AMB LES PARAULES
Pàgina 89
Realització de les activitats
En el primer joc, els nens i nenes hauran de buscar el procediment per desxifrar els missatges amagats
per formar paraules misterioses (només es tracta de repetir, després de cada síl·laba, la vocal anterior
amb la p al davant). Aquesta mena de jocs van molt bé per jugar amb les paraules, fer prendre consciència
de les síl·labes o de l’estructura dels mots i millorar el domini general de la llengua. La finalitat
de la segona activitat és consolidar l’ús de l’apòstrof.
Suggeriments
Del primer tipus d’exercici, se’n poden trobar més exemples en llibres com el de M. Serra (Verbàlia)
o d’altres autors. Solen ser molt útils per consolidar determinats aspectes de la llengua. Pel que fa al
segon tipus, us serà fàcil buscar altres textos o poemes, eliminar-ne els articles i demanar a l’alumnat
que n’empleni els buits.

Pàg. 79
1 c-b-e-a-d
2 Pare, mare i filles.
3 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
4 Un monestir. (foto 2)
Pàg. 80
1 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 81
2 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
3 El joc del mocador
Pàg. 82
Material: un mocador
Lloc on es juga: el pati
SOLUCIONARI
Explicació del joc: es fan dos equips amb el mateix nombre de jugadors i es col·loquen en filera
a banda i banda del camp. Cadascú té un nombre adjudicat (els mateixos en els dos bàndols).
Al mig del camp hi ha una ratlla i un nen o nena que aguanta el mocador. Quan aquest canta
un número, els jugadors de banda i banda que tenen aquest número corren per agafar el
mocador. No poden trepitjar la línia ni el camp contrari (si és així, queden eliminats i han d’anar
a la presó).
Si el jugador que ha fugit amb el mocador aconsegueix creuar la línia del seu camp, el perseguidor
ha perdut i es col·loca al costat del nen o la nena que sosté el mocador perquè el salvin:
és a la presó, i perquè el salvin, li han de donar un cop a la mà quan algú del seu equip
porti el mocador.
1 cavaller: home que estava al servei del rei o d’un senyor, amb el seu cavall i les seves armes
i participava en torneigs.
monestir: casa on viuen els monjos o monges.
fossat: excavació ampla i profunda que envolta un castell. Sovint estaven plens d’aigua per
impedir el pas als enemics.
torneig: seguit de combats, a peu o a cavall, que feien els cavallers medievals com a espectacle
i diversió.
claustre: passadís cobert que té una banda de paret i, a l’altra, un conjunt de columnes. Al
mig hi ha un pati o jardí.
vassall: persona noble que depenia d’un senyor, al qual servia a canvi de protecció i altres
beneficis.
2 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
93

GG u i aa DD i d à c t ii cc aa
94
Pàg. 83
3 fer ➞ desfer calçar ➞ descalçar
dir ➞ desdir doblar ➞ desdoblar
agraït ➞ desagraït cosir ➞ descosir
4 • El sofà de casa és molt incòmode.
• Aquell home és un infeliç, res no el satisfà.
• És impossible que tinguem sis mesos de vacances.
• El resultat de l’exercici era incorrecte.
• Els pobles immigrants van rebre un tracte inhumà i injust.
Pàg. 84
El prefix im- o in- té un significat negatiu; i des- significa ‘el contrari de’. En els casos tractats,
podem dir que tenen el mateix significat.
1 la lluna, l’ovella, el porc, el camí, l’avellaner, la primavera, l’estanyol, l’albergínia.
2 • Ploro perquè m’ha entrat una brossa a l’ull.
• M’agrada banyar-me al riu quan l’aigua és freda i neta.
• El meu plat preferit és l’ensalada russa.
• El jardiner va plantar l’arbre al pati.
• Cada matí el cant de l’ocell desperta l’hàmster del meu veí.
Pàg. 85
3 • La gent travessa els rius pels ponts. • Anàvem pel camí.
• Vivia al circ. • Tinc les claus del cotxe.
• El carter del poble reparteix les cartes. • Els gats corren pels terrats.
• Vaig als camps de blat.
4 • Demà aniré al (a + el) cine per veure la pel·lícula dels (de + els) nostres herois.
• Pel (per + el) camí de casa he comprat una revista de música.
• He anat a visitar els avis de la residència del (de + el) barri.
• Sempre sóc bo als (a + els) ulls de la mare.
• He enganxat els cromos als (a + els) àlbums de futbol i de bàsquet.
• El gall del (de + el) galliner passeja pel (per + el) pati de la masia.
Pàg. 86
1 Tots els nens del castell estudien força. Ells volen ser cavallers, igual que jo . Nosaltres, però,
estudiem molt a la biblioteca. Vosaltres ho sabeu bé, especialment tu, amic meu!
2 • Ell es diu Castellarnau de cognom.
• Vosaltres porteu el mateix pentinat.
• Tu, no vagis a classe, que ja s’ha acabat.
• Nosaltres anirem a la cabana.
• Elles han anat a buscar guix.
Pàg. 87
3-4 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.

5 et vesteixes ➞ tu
es disfressa ➞ ell/ella
ens escapem ➞ nosaltres
us dutxeu ➞ vosaltres
es diverteixen ➞ ells/elles
6 Pronoms forts: ell, ella, nosaltres, mi
Pronoms febles: -les, en, -li, ens, la, ho, m’
Pàg. 88
1 Un pastís de galetes (8 persones)
Ingredients: Un paquet de galetes rectangulars, 200 g de mantega, 25 g de cacau en pols,
llet, un polsim de canyella, un esprai de nata, sucre en pols.
Material: Safata rectangular, plat, culleres, bol, colador, balança, batedor.
Elaboració: 1 Amb el batedor, mescla en el bol la mantega amb el cacau fins a obtenir una
crema.
2 Posa llet en un plat i remulla-hi les galetes.Vigila que no es posin massa molles.
3 Posa una capa de galetes a la safata, i a sobre, escampa-hi la crema.
4 Sobre la crema, posa-hi una capa de nata i, a sobre, una altra de galeta, fins a acabar el material.
L’última capa ha de ser de galeta.
5 Amb l’ajut d’un colador, adorna el pastís amb sucre en pols.
2 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 89
1 Nombre de jugadors: dues parelles.
Material: paper higiènic resistent.
Regles del joc:
1 Feu parelles. Un component de la parella fa de mòmia: haurà d’estar-se immòbil,
mentre l’altre l’embolica tot amb el paper higiènic.
2 Comenceu totes les parelles alhora.
3 Guanya la primera parella que aconsegueix acabar d’embolicar la mòmia.
2
Diré del vell foc i de l’aigua.
Si crema molt la neu,
glaçava més la flama.
Diré de l’espasa i de l’aigua.
Si m’ha ferit la font,
em guarirà l’espasa.
Diré de la rosa i de l’aigua:
la mort de la mar fa
la flor més perdurable.
Diré del vell foc i de l’aigua
Diré dels meus ulls i de l’aigua.
Si tot ho mira el llac,
jo tinc les nines blanques.
Dic la pluja, la pluja, la pluja clara
i el plor de l’endinsat
sense retorn per l’aigua.
Dic el nom del no-res
enllà del fons de l’aigua.
SALVADOR ESPRIU
95

GG u i aa DD i d à c t ii cc aa
96
UNITAT 7. LA MARIONA NO CREIA EN LES BRUIXES
1. Llegir de manera expressiva un text narratiu
literari (conte).
2. Explicar oralment un conte seguint
l’estructura donada: plantejament, nus
i desenllaç. (CB)
3. Conèixer i utilitzar vocabulari referit
a festes populars.
4. Identificar diminutius i usar-los
correctament. (CB)
(CB) Objectius de competències bàsiques.
1. Llengua parlada
Procediments:
• Narració de contes seguint
un fil argumental.
• Execució de jocs lingüístics
d’agilitat.
• Resum oral d’un conte
a partir d’imatges.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• Elements no lingüístics:
entonació i velocitat
de lectura.
• Tipus d’activitat oral:
narració d’un conte.
Actituds, valors
i normes:
• Constància en l’audició
atenta com a mitjà
de comunicació.
• Gust per la narració
de contes.
• Respecte a les intervencions
dels altres.
2. Llengua escrita
Procediments:
• Lectura expressiva i mental
d’un conte fantàstic.
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
• Ús d’estratègies i habilitats
per agilitar la rapidesa
lectora.
• Observació de tècniques
per elaborar un conte.
• Producció de textos
creatius: invenció
d’un conte seguint
una estructura donada.
• Execució de jocs lingüístics:
memòria i agilitat.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• Tipologia de textos: conte.
• Relació entre la imatge
i el text.
• Elements de l’estructura
d’un conte: plantejament,
nus i desenllaç.
Actituds, valors
i normes:
• Valoració de la lectura
com a font de plaer
i de coneixement.
• Respecte de les pautes
establertes per a l’elaboració
i la presentació
de treballs escrits.
5. Reconèixer i separar dígrafs correctament.
(CB)
6. Aplicar correctament les regles per escriure
la grafia r (forta i suau). (CB)
7. Identificar la persona verbal i la concordança
entre subjecte i verb. (CB)
8. Escriure un conte seguint
les pautes donades. (CB)
3. Lèxic
Procediments:
• Utilització correcta
del vocabulari propi
de l’edat pertanyent
al camp semàntic
de les festes.
• Identificació i ús
dels diminutius -et/-eta.
• Maneig del diccionari.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• Vocabulari específic
relacionat amb les festes.
• Sufixos diminutius.
Actituds, valors
i normes:
• Interès per ampliar
el vocabulari i conèixer
el significat de les paraules.
• Hàbit d’usar el diccionari.
• Participació en jocs
lingüístics.
4. Fonètica i ortografia
Procediments:
• Ús de les normes
ortogràfiques sobre
els dígrafs.

• Discriminació i reproducció
dels sons de r i rr.
• Aplicació de normes
bàsiques en les grafies r i rr.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• Dígrafs.
• Sons consonàntics: r/rr.
Actituds, valors
i normes:
• Interès per assolir
una pronunciació correcta.
A. Llibre de l’alumnat
• Predisposició per recórrer
a diverses fonts
per resoldre els dubtes
ortogràfics.
5. Gramàtica
Procediments:
• Reconeixement
de la persona gramatical
d’una forma verbal.
• Establiment
de concordança
entre el subjecte i el verb.
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
Abans de llegir
Conversa sobre els contes i la lectura . . . .90
Llegim
Lectura mental i expressiva del text
La Mariona no creia en les bruixes . . . . .90-92
Comprensió del vocabulari
de la lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .90-92
Després de llegir
1 Explicació del conte
a partir de vinyetes . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93
2 Classificació de vinyetes relacionades
amb diferents parts del conte . . . . . . . . . .93
3 Resposta a una pregunta oberta
sobre el conte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93
4 Resposta a una demanda personal
relacionada amb el conte . . . . . . . . . . . . . .93
Escoltem i parlem
1 En grup, elaboració del plantejament
d’un conte: personatges, lloc i temps . . . . .95
2 Desenvolupament del conte
a partir de situacions insòlites . . . . . . . . . .95
3 Continuació del conte anterior
i desenllaç . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .95
4 Compleció d’un conte
a partir del nus: elaboració
de la presentació i el desenllaç . . . . . . . . .95
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• Persones gramaticals.
• Concordança
entre subjecte i verb.
Actituds, valors
i normes:
• Interès per l’observació
i l’experimentació
en el funcionament
del llenguatge.
Aprenem vocabulari
1 Classificació de paraules referides
a festes populars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .96
2 Relació entre participants en una cercavila
popular i la seva definició . . . . . . . . . . . . . .96
3 Formació de diminutius amb -et/-eta
a partir de paraules donades . . . . . . . . . . .97
4 Anàlisi de diminutius . . . . . . . . . . . . . . . . . .97
5 Distinció entre paraules
acabades amb -et/-eta i els diminutius . . .97
6 Classificació de paraules acabades
amb -et/-eta (diminutiu o no) . . . . . . . . . .97
Practiquem l’ortografia
1 Identificació de dígrafs en diverses
paraules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .98
2 Separació de síl·labes i identificació
de dígrafs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .98
3 Compleció de paraules
amb els dígrafs corresponents . . . . . . . . . .98
4 Classificació de paraules
segons el so de r . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .99
5 Compleció de paraules amb r o rr . . . . . .99
6 Recerca de paraules amb r o rr
i classificació segons el so . . . . . . . . . . . . . .99
Estudiem la llengua
1 Reconeixement i classificació de subjecte
i predicat. Identificació del nucli . . . . . . . .101
97

GG u i aa DD i d à c t ii cc aa
98
2 Identificació dels verbs i classificació
en singular i plural . . . . . . . . . . . . . . . . . . .101
3 Identificació dels verbs i classificació
segons la persona . . . . . . . . . . . . . . . . . . .101
4 Identificació dels verbs i classificació
segons la persona i el nombre . . . . . . . . .101
5 Reescriptura d’oracions fent concordar
verb i subjecte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .101
Escrivim
1 Reescriptura d’un conte relacionant
diferents columnes que n’expliquen
una part . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .102
2 Escriptura d’un conte seguint
unes pautes donades . . . . . . . . . . . . . . . .102
Juguem amb les paraules
1 Recerca de paraules amb dígrafs
en una sopa de lletres . . . . . . . . . . . . . . .103
2 Solució d’endevinalles amb mots
que contenen un dígraf . . . . . . . . . . . . . .103
B. QUAC
Llengua
parlada
i escrita Lèxic
Fonètica
Ortografia Gramàtica
Consolidació 1,5 2 3 4
Reforç 6 7 8
Ampliació 10 9
Transversal: Educació per al consum: prendre consciència de les coses bones de cada edat
i saber llegir la lectura adequada a cada etapa vital.
AVALUACIÓ
Avaluació contínua i formativa. Què hem après? Unitat 7
Avaluació sumativa i final. Què en sabem? Unitats 5, 6, 7, 8
TEMPORITZACIÓ
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen entre 12 i 13 hores.

LLEGIM
Pàgines 90-93
ABANS DE LLEGIR, PÀG. 90
Realització de les activitats
Enceteu aquesta unitat amb una conversa sobre els contes, que us ha de servir per conèixer quins
contes llegeix l’alumnat, amb quina assiduïtat i com viu aquesta lectura. Es tracta de donar valor a la
lectura de contes i de fer veure que és una activitat ben interessant i que té un valor per si mateixa,
independentment del que es faci o es digui a la classe de llengua.
Suggeriments
Podeu portar a classe diferents tipus de contes per comentar-los davant de tots els nens i nenes. Si
n’hi ha a la biblioteca d’aula, convindria posar-los damunt la taula i deixar que l’alumnat els fullegi, etc.
Si pot ser, aneu a la biblioteca i comenteu-ne alguns. Seria bo explicar alguns contes per estimular-los
a llegir-ne.
LECTURA, PÀG. 90-92
Realització de l’activitat
Feu la lectura de la manera següent: en primer lloc, llegiu el text vosaltres perquè tots i totes entenguin
i vegin com es pronuncia cada mot. Si cal, repetiu una vegada més la lectura per aclarir-ne el vocabulari
i treballar aquelles paraules més difícils. Després feu llegir, en veu alta, un fragment a cada
alumne i alumna per assegurar-vos que són capaços de fer-ho amb prou seguretat i coneixement dels
mots. És bo convidar l’alumnat a llegir els termes difícils, marcats en color, que es defineixen al marge.
Suggeriments
Si ho creieu necessari, abans de la lectura es pot fer una activitat de comentari i coneixement del vocabulari
més difícil. A més del que se suggereix al marge (que creiem que és el que l’alumnat d’aquesta
edat pot trobar més difícil), pot ser convenient explicar el significat d’altres paraules. Això dependrà
del grup classe. Igualment, pel que fa a la lectura individual, proposeu-los que en facin una lectura silenciosa
abans de llegir-la en veu alta entre tots. Finalment, anirà bé que porteu un registre de lectura
per a cada alumne i alumna, a fi de comprovar els avenços que fan.
DESPRÉS DE LLEGIR, PÀG. 93
SUGGERIMENTS I PROPOSTES DE TREBALL
Realització de les activitats
L’alumnat ha de triar les vinyetes que li serveixen per resumir el conte llegit. L’activitat 2 ens serveix
per ordenar cronològicament els fets i per saber distingir les parts del conte. Les activitats 3 i 4 són de
resposta oberta i tenen a veure amb la comprensió del text llegit. Podeu aprofitar l’activitat per organitzar
un debat sobre aquest text i comprovar, així, la capacitat de l’alumnat per entendre el conte.
Suggeriments
Recomanem que primer es treballin les activitats oralment i, més tard, que les passin a la llibreta.
També es poden fer altres activitats de comprensió associades amb el vocabulari del text o amb l’estructura
de la narració.
99

GG u i aa DD i d à c t ii cc aa
100
ESCOLTEM I PARLEM
Pàgina 94-95
Realització de les activitats
Presentem primer de tot l’estructura d’un conte perquè l’alumnat, a l’hora d’explicar-ne un, tingui una
idea més clara de les diferents parts que el formen i del que cal posar a cada una. A més de l’exemple
del llibre, podeu posar altres exemples de contes que poden llegir de manera col·lectiva entre tota la
classe. Després demaneu als nens i nenes que resolguin les activitats.
Suggeriments
Una bona manera de fer funcionar un grup en el cas d’explicar un conte és fer que tothom hi tingui una
tasca assignada. Així, mentre els uns expliquen o representen un personatge, els altres poden fer un dibuix
que ajudi a il·lustrar l’argument o algun dels personatges… Val a dir que és important la participació
de tota la classe.
APRENEM VOCABULARI
Pàgines 96-97
Realització de les activitats
D’acord amb el que s’ha treballat a la lectura, ara es proposa un treball més a fons del que són les festes
populars. Així, intenteu que l’alumnat aprengui el vocabulari que es proposa i procureu que l’interioritzi
i el relacioni amb activitats que hagi viscut a l’escola o a casa.Tot seguit cal treballar els diminutius
per mitjà dels sufixos corresponents. Insistiu en la noció de terminació dels diminutius per no
confondre les paraules acabades amb -et/-eta (com cacauet) amb els diminutius.
Suggeriments
Feu-los esbrinar quines tradicions es conserven al barri, al poble o a la ciutat on estigui situada l’escola
i procureu que l’alumnat en conegui el vocabulari relacionat.Treballeu els diminutius de manera
col·lectiva. Si cal, busqueu noves activitats o més diminutius per poder-los treballar i així assegurar-vos
que l’alumnat els sap reconèixer.
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
Pàgines 98-99
Realització de les activitats
En la primera part d’aquest apartat es treballen els dígrafs: saber reconèixer-los i saber-los separar a final
de ratlla. Heu de procurar que l’alumnat entengui bé que un dígraf és un cas especial: un grup de
grafies que representen un sol so.Això té rellevància sobretot a l’hora de llegir correctament. En la segona
part, s’expliquen les regles per escriure correctament les grafies r i rr (i la grafia r muda).
Suggeriments
Feu-los observar com estan separades les síl·labes a final de ratlla (per exemple, en la lectura del llibre),
perquè s’adonin que hi ha dígrafs que es poden separar (r-r, s-s, i-x, l·l), i altres casos en què no és
possible (qu, gu, ll, ny).

ESTUDIEM LA LLENGUA
Pàgines 100-101
Realització de les activitats
Cal saber identificar la persona i el nombre verbals amb la forma corresponent del verb. Això no presenta,
aparentment, cap dificultat, però en la pràctica no sempre és fàcil recordar quines són les formes
de cada una de les persones. Al final, els nens i nenes hauran de tenir clar que, entre altres coses, cal
que hi hagi concordança entre subjecte i verb per tal de construir una frase correctament.
Suggeriments
Les activitats van orientades sobretot a identificar el subjecte i el verb de la frase.També podeu buscar
titulars de diari, títols de llibres (atenció, que alguns no són oracions perquè no tenen verb!), poemes
i feu-los identificar el subjecte i el verb. Aquesta pràctica permetrà no tan sols resoldre els aspectes
d’aprenentatge de gramàtica sinó també millorar i ordenar l’expressió de l’alumnat, sobretot l’escrita.
ESCRIVIM
Pàgina 102
Realització de les activitats
Proposem l’elaboració d’un conte per escrit seguint les pautes que s’han vist a l’apartat «Escoltem
i parlem». Per tant, cal que l’alumnat s’adoni que els contes són textos que serveixen per explicar
històries, vivències i altres coses. Mireu de repassar les pautes, treballar l’activitat 1 i, tot seguit, en grup
o individualment, feu-los escriure un conte, que després hauran de llegir davant de tots.
Suggeriments
Per escriure un conte, primer cal saber-lo explicar. Per això, proposeu-los que, abans d’escriure’l, l’expliquin
oralment a un company o companya. En tot cas, cal que els recordeu les pautes proposades en
l’apartat anterior.
JUGUEM AMB LES PARAULES
Pàgina 103
Realització de les activitats
Els nens i nenes hauran de trobar les paraules amb el dígraf ny que hi ha amagades en una sopa de lletres.
És una manera d’aprendre i memoritzar paraules del vocabulari bàsic que en porten. En la segona
activitat hauran de resoldre unes endevinalles, la solució de les quals conté un dígraf. Feu-los adonar
que la resposta és una de les dues fotografies que es proposen en cada cas.Tan bon punt hagin
resolt les endevinalles, hauran d’assenyalar el dígraf i relacionar-lo amb els que han estudiat.
Suggeriments
Es poden fer més sopes de lletres amb altres paraules que continguin un dígraf. Igualment, en el segon
cas, si l’activitat es troba interessant, es poden buscar més endevinalles que també tinguin un dígraf en
la solució.
101

GG u i aa DD i d à c t ii cc aa
102
Pàg. 93
1 b-d-f-g-i-j-k-m-n-o
2 • El que passa abans de la festa ➞ b
• El que fa la Mariona a la festa ➞ f, g
• Què li passa després de la festa ➞ i, j, k
• Com se soluciona el problema i s’acaba el conte ➞ m, o, n
3 En un llibre de contes.
4 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 95
1-4 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 96
1 Carnestoltes: rua, disfressa, botifarra d’ou, llardons, carrossa.
Revetlla de Sant Joan: foguera, envelat, orquestra, xató, castell de focs.
Tots Sants: castanyada, moniatos, castanyera, panellets.
2
drac
3
SOLUCIONARI
capgròs
6
bastoner
4
1 gegants
7
trabucaire 8 diable
2 casteller
5
graller

Pàg. 97
3 porc ➞ porquet raspall ➞ raspallet berruga ➞ berrugueta
festa ➞ festeta perruca ➞ perruqueta llit ➞ llitet
ungles ➞ ungletes vaca ➞ vaqueta llibre ➞ llibret
4 peixet peix planteta planta aneguet ànec
formatget formatge musiqueta música ampolleta ampolla
cadireta cadira amiguet amic algueta alga
peuet peu ovelleta ovella llitet llit
ullet ull angelet àngel mocadoret mocador
rajoleta rajola caseta casa
5 • En -et/-eta
• No són diminutius, perquè si se separa la terminació, no tenim cap altra paraula.
6 cotxet, persianeta, cameta, sabateta, paperet, llumet
Pàg. 98
1 tranquil·la, bruixa, paquet, perruca, préssec, banya, cullera, til·la, esgarrifar, esqueixada,
canyella, esquena, col·lecció, rebaixes, arraconar, vellut, arxiu, guix
2 car-re-te-ra, se-guir, ca-ra-mel, pa-pa-llo-na, il-lu-si-ó, llu-na, ba-que-ta, im-pres-si-ó, ga-nyota,
pas-sa-dís, bai-xar, pa-quet, guàr-di-a, se-guir, ga-lle-da, cai-xer
3 esquena, barret, ullals, canyes, orella, alls/anys, groguenc, perruca, pastissos
Pàg. 99
➞ ➞
➞ ➞ ➞
➞ ➞ ➞
➞ ➞ ➞
➞ ➞ ➞
➞ ➞ ➞
4 r suau: ploure, cuiro, brillant, graó
r forta:arrel, raïm, roca, carretó
5 • Per esmorzar m’agrada fer servir la torradora.
• La mare és a cal serraller a dur-li el pany trencat.
• He de desar el llibre a la prestatgeria de darrere.
6 Respostat oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 101
1 El cosí de la Mariona té dos anys.
S P
El meu germà gran dibuixa uns paisatges molts macos.
S P
Els veïns del barri organitzaran una cursa de relleus.
S P
2 • En Marc, l’Olga i en Miquel cullen bolets. (plural)
• En Benet llegeix contes de pirates. (singular)
• La Laura navega per Internet. (singular)
3 • Cantes molt bé. (segona persona)
• Marxarem aviat. (primera persona)
• Té la calculadora. (tercera persona)
4 • Ella és la bruixa malvada. (tercera persona, singular)
• Jo estudio una mica cada dia. (primera persona, singular)
• Vosaltres assageu l’obra de teatre. (segona persona, plural)
• Ells toquen instruments musicals. (tercera persona, plural)
• Nosaltres pugem la costa de pressa. (primera persona, plural)
103

GG u i aa DD i d à c t ii cc aa
104
5 • Totes les ciutats d’una comarca són importants.
• Si jo camino ràpid, arribaré al bosc en una hora.
• Els dofins neden molt a prop dels vaixells.
Pàg. 102
1 1 Un noi ben afortunat una llàntia ha trobat; a la cova ha baixat, tot obeint el malvat.
La frega sense parar. –En un moment tu veuràs que a l’acte ja tindràs tot el que demanaràs!
Així el pobre Aladí el seu desig aconseguirà: amb la filla del visir aviat es casarà.
2 Geppeto, el bon fuster, un ninot ha fabricat. Eixerit i espavilat, Pinotxo l’ha anomenat.
Les seves dolenteries fan que li creixi el nas. –Vés amb compte, Pinotxo, que te’n penediràs.
A la fi, ben penedit, a cal Geppeto ha tornat. El fuster l’ha perdonat. En un nen s’ha convertit!
3 Hansel i Gretel, els fills del llenyataire que no poden menjar gaire, han estat abandonats enmig
d’un bosc pelat.
Els nens es refugien a la casa de caramel que és on la bruixa malvada empresona els nens
rebels abans de fer la menjada.
Els nens arriben a casa del pare carregats amb el tresor de la bruixa poderosa. Ara sí que
estan de sort.
4 La madrastra envejosa voldria ser la més bella. Però la nena que viu amb els nans és molt
més bonica que ella.
Amb una disfressa de vella, una poma enverinada aconsegueix que es mengi la molt innocent
donzella.
Blancaneus ha tingut sort. El príncep l’ha despertat del seu somni enverinat amb un sol petó
molt fort.
2 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 103
1
R
O
N
Y
O
N
Y
A
M
O
Z
C
I
P
U
N
Y
S
N
E
2 carbassa, gall, guant
D
A
B
I
T
D
R
E
R
N
E
N
Z
N
L
A
Y
N
E
S
F
Y
I
G
N
N
I
Y
N
E
G
A
R
A
N
Y
A
O
Y
N
A
S
E
N
Y
E
N
C
A
Y
R
J
F
S
E
N
Y
O
R
A
E
T
R
L
S
V
O
M
P
M
Y
P
A
N
Y
I
T
P
M
E
N
U
N
B
A
N
Y
A
A
N
E
A
Y
T
O
Y
U
N
Q
T
Z
C
M
V
M
A
N
Y
A
Q

1. Llegir de manera expressiva un text
expositiu referit a la vida d’un personatge.
2. Fer una exposició oral d’un tema seguint
una pauta sobre les parts de l’exposició. (CB)
3. Conèixer i usar vocabulari sobre oficis
i professions.
4. Reconèixer sufixos augmentatius i fer-los
servir correctament en la formació de mots.
(CB)
1. Llengua parlada
Procediments:
• Exposició ordenada
sobre temes de poca
complexitat.
• Elaboració de missatges
orals a partir d’esquemes
escrits.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• Elements no lingüístics:
gest, mirada, expressió
corporal en una exposició
davant dels altres.
• Registres d’ús adequats
a les situacions
comunicatives.
• Tipus d’activitat: exposició
monologada.
Actituds, valors
i normes:
• Constància en l’audició
atenta com a mitjà
de comunicació.
• Interès per participar i ferse
entendre en missatges
orals.
• Atenció davant els diversos
nivells de llenguatge.
UNITAT 8. ELS CAMINS DE LA CIÈNCIA
(CB) Objectius de competències bàsiques.
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
2. Llengua escrita
Procediments:
• Lectura expressiva i mental
d’una biografia.
• Ús d’estratègies i habilitats
per agilitar la rapidesa
lectora.
• Observació de tècniques
expressives per elaborar
una biografia escrita.
• Reconeixement de la idea
fonamental d’un text.
• Producció d’una biografia,
a partir d’una pauta donada.
• Reescriptura de textos
aplicant-hi tècniques
diverses (canvi de temps
verbals).
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• Tipologia de textos:
biografia.
• Significació global d’un text.
Actituds, valors
i normes:
• Valoració de la lectura
com a font de plaer
i coneixement.
• Actitud favorable a l’ús
dels mitjans
de comunicació.
5. Aplicar correctament les regles de b/v. (CB)
6. Reconèixer els verbs i classificar-los
en present, passat i futur. (CB)
7. Escriure la biografia d’una persona
coneguda utilitzant una pauta donada. (CB)
• Respecte per les pautes
establertes per a l’elaboració
i la presentació
de treballs escrits.
3. Lèxic
Procediments:
• Utilització correcta
del vocabulari propi
de l’edat pertanyent
al camp semàntic d’oficis
i de professions.
• Identificació i ús
dels sufixos augmentatius
-às/-assa i -ot/-ota.
• Maneig del diccionari.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• Vocabulari específic
relacionat amb els oficis
i les professions.
• Sufixos augmentatius.
Actituds, valors
i normes:
• Interès per ampliar
el vocabulari i conèixer
el significat de les paraules.
• Hàbit d’usar el diccionari.
• Participació en jocs
lingüístics.
105

GG u i aa DD i d à c t ii cc aa
106
4. Fonètica i ortografia
Procediments:
• Relació entre grafia i so
en el cas de b i v.
• Aplicació de les normes
bàsiques en les grafies b i v.
• Memorització de la grafia
de mots usuals.
• Ús de diversos recursos
per comprovar l’escriptura
correcta de les paraules:
utilització del diccionari.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• Sons consonàntics.
A. Llibre de l’alumnat
• Normes ortogràfiques
de b i v.
Actituds, valors
i normes:
• Predisposició per recórrer
a diverses fonts
per resoldre els dubtes
ortogràfics.
5. Gramàtica
Procediments:
• Ús de formes verbals
en temps diferents: formes
personals en indicatiu.
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
Abans de llegir
Conversa sobre els científics
i els descobriments en medicina . . . . . . .104
Llegim
Lectura mental i expressiva del text
Els camins de la ciència . . . . . . . . . . .104-106
Comprensió del vocabulari
de la lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .104-106
Després de llegir
1 Resposta a un qüestionari obert
sobre el text llegit . . . . . . . . . . . . . . . . . . .107
2 Ordenació de lletres per trobar
la resposta al que es pregunta . . . . . . . . . .107
3 Ordenació d’oracions
per resumir el text . . . . . . . . . . . . . . . . . .107
Escoltem i parlem
1 Relació d’una il·lustració amb cadascuna
de les parts d’una exposició oral . . . . . . .109
2 Identificació de dibuixos
que representen conductes correctes
en una exposició oral . . . . . . . . . . . . . . . .109
3 Preparació i exposició
sobre un invent important . . . . . . . . . . . .109
• Reconeixement
i classificació de formes
verbals i el seu temps.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• Formes verbals: temps
de present, passat i futur.
Actituds, valors
i normes:
• Interès per l’observació
i experimentació
en el funcionament
del llenguatge.
Aprenem vocabulari
1 Classificació d’oficis relacionats
amb l’escola . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .110
2 Elaboració d’una llista dels noms
dels oficis i professions dels treballadors
que es troba anant a l’escola . . . . . . . . . .110
3 Compleció de frases
amb un nom d’ofici o professió . . . . . . . .110
4 Relació entre un augmentatiu
i la frase en què es podria utilitzar . . . . . .111
Practiquem l’ortografia
1 Escriptura de noms amb b i v
a partir de fotografies . . . . . . . . . . . . . . . .112
2 Identificació de paraules
amb b i v i escriptura en la llibreta . . . . .112
3 Compleció de paraules
amb b o v relacionades amb m i n . . . . .113
4 Identificació i còpia de formes verbals
amb -ava . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .113
5 Compleció d’un text amb paraules
que contenen b o v . . . . . . . . . . . . . . . . .113
6 Compleció de paraules amb b o v . . . . .113
Estudiem la llengua
1 Identificació de verbs i còpia a la llibreta . .114

2 Compleció de frases
amb verbs en passat . . . . . . . . . . . . . . . . .114
3 Escriptura de frases
sobre accions futures . . . . . . . . . . . . . . . .114
4 Reescriptura de frases
canviant-ne el temps del verb . . . . . . . . .115
5 Compleció de frases
amb un adverbi de temps . . . . . . . . . . . .115
6 Classificació de verbs segons el temps . .115
Escrivim
1 Biografia de M. Curie a partir
de la compleció d’una graella . . . . . . . . . .116
2 Elaboració d’una biografia seguint
la pauta donada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .116
Juguem amb les paraules
1 Compleció de refranys
amb paraules amb b o v . . . . . . . . . . . . .117
2 Identificació de verbs i reescriptura
d’un text canviant-ne el temps . . . . . . . . .117
B. QUAC
Llengua
parlada
i escrita Lèxic
Fonètica
Ortografia Gramàtica
Consolidació 4 1 2 3
Reforç 5 6 7
Ampliació 8 9 10
Transversal: Tecnologia de la informació: conèixer la biografia d’una personalitat científica
i conèixer els mitjans per investigar què ens ofereixen les TIC.
AVALUACIÓ
Avaluació contínua i formativa. Què hem après? Unitat 8
Avaluació sumativa i final. Què en sabem? Unitats 5, 6, 7, 8
TEMPORITZACIÓ
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen entre 12 i 13 hores.
107

GG u i aa DD i d à c t ii cc aa
108
LLEGIM
Pàgines 104-107
ABANS DE LLEGIR, PÀG. 104
Realització de les activitats
Abans de fer la lectura, converseu sobre la ciència, els descobriments i els científics. Pot ser un tema
ben estimulant, sobretot si partiu dels medicaments, de malalties que curen i quins van ser els seus
descobridors. Mitjançant aquesta conversa prèvia, observeu què saben els nens i nenes sobre aquests
aspectes i intenteu desvetllar-los la curiositat per la biografia d’aquests científics.
Suggeriments
Pot anar bé de portar a classe alguns llibres sobre grans descobriments i sobre la ciència.També pot
ser interessant visitar algun laboratori o entrevistar persones que es dediquen professionalment a la
recerca.
LECTURA, PÀG. 104-106
Realització de l’activitat
Feu la lectura de la manera següent: primer, llegiu-la vosaltres per mirar que tots els nens i nenes entenguin
i vegin com es pronuncia cada paraula. Si cal, torneu-la a llegir per aclarir-ne el vocabulari i treballar
aquells mots més difícils. Després, heu de fer llegir en veu alta un fragment a cada alumne
i alumna per assegurar-vos que són capaços de fer-ho amb prou seguretat i coneixement dels mots. És
bo convidar l’alumnat a mirar els termes difícils, marcats en color, que es defineixen al marge.
Suggeriments
Si es creu necessari, abans de la lectura es pot treballar el vocabulari més difícil. A més del que se
suggereix al marge (que creiem que és el que l’alumnat d’aquesta edat pot trobar més difícil), pot ser
necessari explicar altres paraules: això dependrà del grup classe. Igualment, pel que fa a la lectura individual,
feu-los fer primer una lectura silenciosa abans de llegir-la en veu alta entre tots. Finalment,
anirà bé que porteu un registre de lectura per a cada alumne i alumna, a fi de comprovar els avenços
que fan.
DESPRÉS DE LLEGIR, PÀG. 107
SUGGERIMENTS I PROPOSTES DE TREBALL
Realització de les activitats
Les qüestions de l’activitat 1 van encaminades a la comprovació de la capacitat global de comprensió
del text per part de l’alumnat. Mireu de fer-la entre tots, a fi que els nens i nenes puguin aprendre els
uns dels altres. En l’activitat 2, hauran d’ordenar les lletres per trobar els idiomes que parlava M. Curie
i, a la 3, hauran d’ordenar una sèrie d’afirmacions que resumeixen el text.
Suggeriments
Proposeu-los de buscar en quin punt de la lectura es troba la resposta a cada una de les preguntes
plantejades, tant per justificar la resposta com per repassar la lectura, i així veureu si l’alumnat ha estat
capaç de situar en el seu context cada una de les respostes. Aquest punt val sobretot per
a l’alumnat més avantatjat, que trobarà la justificació més fàcilment.

ESCOLTEM I PARLEM
Pàgines 108-109
Realització de les activitats
En aquest apartat es treballa la planificació i les estratègies que cal seguir per fer una exposició oral.
Les activitats plantejades serveixen, d’una banda, per establir les parts que ha de tenir una exposició
oral i, de l’altra, per treballar les actituds que cal tenir tant per part de la persona que parla com de qui
escolta.
Suggeriments
Si es fa una conferència a l’escola, pot ser interessant anar-la a escoltar i després parlar entre tots de
les característiques de l’exposició per aprendre com es fa una exposició oral.
APRENEM VOCABULARI
Pàgines 110-111
Realització de les activitats
En primer lloc, es treballa el lèxic relacionat amb el món dels oficis i les professions, perquè els nens
i nenes s’hi familiaritzin. A continuació es treballen els augmentatius i despectius, amb l’objectiu de saber
distingir els augmentatius d’altres paraules que acaben igual però que no ho són.
Suggeriments
Feu una roda perquè cada alumne i alumna expliqui els oficis i professions dels seus familiars. Després
d’apuntar-los a la pissarra podeu aprofitar per treballar-los: es poden classificar i s’hi poden construir
frases, observar les terminacions, veure quins oficis predominen més, etc.
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
Pàgines 112-113
Realització de les activitats
Treballem les grafies de b i v i les regles ortogràfiques corresponents.Tanmateix, atès que aquestes
grafies sovint plantegen dubtes i vacil·lacions, convé acostumar l’alumnat a consultar el diccionari per
comprovar l’ortografia dels mots dubtosos.
Suggeriments
Podeu demanar a l’alumnat que busqui paraules amb b o v en el text de la lectura o en altres textos
del llibre. Un cop tinguin la llista, feu-los classificar i memoritzar les paraules més bàsiques.També podeu
fer-los un dictat. Finalment, amb les paraules més difícils, feu-los fer frases perquè les utilitzin i es fixin
com s’escriuen.
ESTUDIEM LA LLENGUA
Pàgines 114-115
Realització de les activitats
En aquest apartat es presenten els temps verbals.Tanmateix, en aquesta unitat només arribarem a la
classificació entre present, passat i futur. Es tracta que l’alumnat s’adoni que el verb, a més d’altres significats,
expressa el moment en què té lloc l’acció: ara, abans o després. Com que generalment
109

GG u i aa DD i d à c t ii cc aa
110
a aquesta edat ja no hi ha d’haver gaire problema en aquest punt, mireu de fixar-vos també en les grafies
especials (formes amb vaig…, acabades en -ava…, etc.), per tal de lligar ortografia i morfologia.
Suggeriments
Una de les activitats més interessants és la reescriptura d’un text canviant el temps de les formes verbals
(de present a passat, per exemple). En aquest cas, cal estar atent perquè, a banda de les formes
verbals, generalment també cal canviar altres paraules (adverbis, demostratius, etc.).També podeu proposar-los
de redactar un text en un temps determinat.
ESCRIVIM
Pàgina 116
Realització de les activitats
A partir del qüestionari proposat, els nens i nenes hauran d’extreure de la lectura les dades biogràfiques
de M. Curie. Aquesta activitat és un exercici preparatiu que es pot extrapolar i utilitzar per preparar
qualsevol biografia.Així, en la segona activitat hauran de posar en pràctica aquests coneixements
i escriure la biografia d’algú proper a ells.
Suggeriments
Podeu proposar-los que, un cop hagin emplenat la graella amb les dades del familiar escollit, per parelles
s’expliquin algunes de les dades que han escrit. Aquesta activitat ajudarà els nens i nenes a posar
ordre a les seves idees i a redactar la biografia de manera més ordenada.
JUGUEM AMB LES PARAULES
Pàgina 117
Realització de les activitats
Es proposen dues activitats lúdiques, que tenen a veure amb el que s’ha treballat al llarg de la unitat.
En la primera, hauran de relacionar les dues parts de cada refrany, després de completar-los amb
les grafies b o v. Feu observar a l’alumnat que les dues parts del refrany solen rimar i que això els pot
servir de pista per relacionar-les. En la segona activitat, l’alumnat haurà de buscar els verbs d’un text
i reescriure’ls en temps de present.
Suggeriments
Feu-los buscar més refranys amb paraules que continguin b/v.
També podeu fer-los reescriure més textos en present o en futur…
Per tant, en tots dos casos presentem activitats model a partir de les quals podeu preparar-ne moltes
més.

Pàg. 107
1 • Per haver guanyat dos premis Nobel.
• A Varsòvia (Polònia).
• Institutriu.
• A París.
• El radi, un mineral desconegut.
• Perquè aquest mineral servia per curar algunes malalties greus.
• El 1903 va rebre el premi Nobel amb el seu marit.
• El 1911 va rebre el segon premi Nobel.
2 francès, anglès, rus, alemany i polonès
3 1. Quan Marie va fer vint-i-cinc anys, anà a París a continuar estudiant.
2. Marie estudiava i es preparava per ser professora.
3. Al cap de dos anys, ja ajudava alguns professors.
4. En una reunió a casa d’un professor va conèixer Pierre Curie i es van casar.
5. Ella i el seu marit van descobrir el radi.
6. L’any 1903 van rebre el premi Nobel tots dos.
7. Després de la mort del seu marit, va continuar investigant i va rebre el segon premi Nobel.
Pàg. 109
1 a:conclusió;b:introducció;c:cos del treball
2 El nen que està dret i mou les mans mentre explica alguna cosa i la nena que està asseguda
davant una taula amb papers mentre parla en veu alta. (Són els dos dibuixos centrals).
3 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 110
1 En cada escola hi pot haver variacions, però en principi hi ha: mestra, porter, cuiner, bidell, directora,
infermer (amb el canvis de gènere que siguin convenients…)
2 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
3 • El meu pare, que és ebenista, ha fet una calaixera.
• El guàrdia urbà ha desviat el trànsit perquè hi havia un embús.
• He d’anar a l’oculista perquè no m’hi veig bé.
• L’informàtic m’ha arreglat l’ordinador en un moment.
• Envia el paquet urgent per mitjà d’un missatger.
• La periodista ha escrit un article sobre els beneficis de la fruita.
Pàg. 111
4 • Des que els ha tocat la loteria fan vida de rei. (vidassa)
• Els meus amics viuen en un habitatge molt gran. (casassa)
• El meu avi té l’extrem inferior de la cama molt gran. (peuàs)
• El gos em mira amb una part de la cara que té molt gran. (ullassos)
Pàg. 112
1 bicicleta, cavall, vedella, abella
SOLUCIONARI
111

GG u i aa DD i d à c t ii cc aa
112
2
Pàg. 113
3 bomba bombó inventora vamba envelat
invent ambició enveja invasió cabra
rombe enviar embenar conveni convit
ombra tomba envestida conversa embolic
4 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
5 Ahir vaig anar a passejar per la rambla amb el meu marit.Vam trobar un amic seu que també
és investigador. El meu marit em va dir de convidar-lo a menjar gambes, per recordar
com s’havien conegut: va rebre una invitació per assistir a la convenció que organitzaven
els científics el desembre, i el va sorprendre fent tombarelles pel passadís de l’hotel.
Marie
6 bruixa, cabra, blaves, copiaven, canviar, ambient, pintaves, escombra, cobla, poble, convent,
combat, arbre, estava, amable, emblancar, enviudar
Pàg. 114
llibre
1 regar, llegir, escoltar, dibuixar, moure, caminar, riure, estendre
2 • El vaixell de pesca arrossegava la xarxa.
• El cambrer acompanyava els clients a les taules.
• Els pallassos saltaven entre el públic.
• Vosaltres cantàveu cançons sobre la pau.
3 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 115
4 Ara veiem una pel·lícula.
Els meus avis arriben avui.
Avui infleu el matalàs.
2
5 Ahir vas fer els deures. Demà escriuran amb l’ordinador.
Avui passejo vora el mar. Ahir parlava per telèfon.
Demà sopareu tard. Ahir jugàvem a cavall fort.
6 present: correm, balleu, canta, dorms, miro, serveixen
passat: dormia, cantava, corrien, escoltaves, mirava, ballava
futur: ballaré, dormirem, correré, cantaran, miraré
1
arbre
líquid blau
escombreta
4
3
7 vidre
9
moble
sobre
5
8
braç
6
bata bruta

Pàg. 116
1-2 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 117
1 • Home de molts oficis, // pocs beneficis.
• El sabater és // el més mal calçat.
• La veritat i l’oli // sempre suren.
• Com canta l’abat // respon el sagristà.
• Agost i veremar // cada dia no es fa.
• Boirina a la vall, boirina a la muntanya // pagès al treball, pagès a la cabanya.
• Si el pare és músic, // el fill és ballador.
2 El veterinari em va fer (fa) pujar en una taula de metall que hi havia (hi ha) al mig de la sala.
Jo tornava (torno) a tenir por, però una dona posà (posa) les mans damunt la meva pota
trencada amb gran delicadesa, i llavors em vaig adonar (m’adono) del que passaria
(passa): totes aquelles persones parlaven (parlen) de com arreglar-me-la. Em volien (volen)
curar! Vaig mirar (miro) el veterinari, i ell, sense deixar de parlar-me, em va estirar
(m’estira) l’extremitat i em va posar (em posa) una injecció. El seu rostre se’m va fer (fa)
borrós i ja no recordo res més.
113

GG u i aa DD i d à c t ii cc aa
114
UNITAT 9. ELS RESTAURADORS DE LLIBRES
1. Llegir de manera expressiva un text narratiu
amb fragments dialogats.
2. Dialogar sobre situacions donades d’acord
amb unes pautes determinades. (CB)
3. Conèixer i utilitzar vocabulari sobre la
població i el mobiliari urbà.
4. Reconèixer i usar paraules compostes. (CB)
(CB) Objectius de competències bàsiques.
1. Llengua parlada
Procediments:
• Argumentacions senzilles.
• Conversa multidireccional
a partir d’un tema plantejat.
• Dramatització dialogada
de situacions quotidianes.
• Elaboració de missatges
orals a partir d’imatges.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• Elements no lingüístics:
gestos, mirades, expressió
en una conversa.
• Registres d’ús adequats
a la situació comunicativa.
• Tipus d’activitat oral:
el diàleg.
Actituds, valors
i normes:
• Constància en l’audició
atenta com a mitjà
per a la comunicació.
• Interès per participar
i fer-se entendre en missatges
orals amb argumentacions
senzilles.
• Respecte per les diverses
varietats dialectals
utilitzades pels companys
i companyes.
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
• Respecte pel torn
de paraules i valoració
de les intervencions
i les idees dels altres.
2. Llengua escrita:
Procediments:
• Lectura expressiva i mental
d’un text narratiu
amb diàleg.
• Comprensió lectora:
ús d’estratègies i habilitats
per agilitar la rapidesa
lectora.
• Observació i diferenciació
de tècniques expressives:
el text dialogat.
• Reconeixement de la idea
fonamental d’un text.
• Ús de la llengua escrita
com a vehicle
de comunicació
de missatges.
• Producció d’un diàleg
a partir d’imatges.
• Elaboració de diàlegs
seguint pautes donades.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• Tipologia de textos:
el diàleg.
• Registre d’ús i funcionalitat
del text escrit.
5. Aplicar correctament les regles
de la essa sorda i sonora. (CB)
6. Reconèixer i classificar formes verbals, tant
personals com no personals (infinitius). (CB)
7. Escriure un diàleg utilitzant correctament
els signes de puntuació. (CB)
• Relació entre el text,
la imatge i la veu.
Actituds, valors
i normes:
• Valoració de la lectura
com a font de plaer
i coneixement.
• Actitud favorable a l’ús
adequat dels mitjans
de comunicació orals
i escrits.
• Respecte per les pautes
establertes per a la presentació
de treballs escrits.
3. Lèxic
Procediments:
• Utilització correcta
del vocabulari propi
de l’edat pertanyent
al camp semàntic
de la població
i del mobiliari urbà.
• Reconeixement i ús
de mots compostos usuals.
• Maneig del diccionari.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• Vocabulari específic
relacionat amb la població
i el mobiliari urbà.

Actituds, valors
i normes:
• Interès per ampliar
el vocabulari i conèixer
el significat de les paraules.
• Hàbit d’usar el diccionari.
• Participació en jocs
lingüístics.
4. Fonètica i ortografia
Procediments:
• Discriminació i reproducció
de sons consonàntics: s/z.
• Relació entre so i grafia.
• Aplicació de normes
bàsiques per a les grafies
s, ss, z, c i ç.
• Memorització de les grafies
de mots usuals.
A. Llibre de l’alumnat
• Ús de diversos recursos
per comprovar l’escriptura
correcta de les paraules.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• Sons consonàntics: s/z.
• Normes ortogràfiques
bàsiques per a les grafies
s, ss, z, c i ç.
Actituds, valors
i normes:
• Interès per assolir
una pronúncia correcta.
• Predisposició per recórrer
a diverses fonts
per resoldre els dubtes
ortogràfics.
5. Gramàtica
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
Abans de llegir
Conversa sobre la biblioteca
i els llibres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .118
Llegim
Lectura mental i expressiva del text
Els restauradors de llibres . . . . . . . . . .118-120
Comprensió del vocabulari
de la lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .118-120
Després de llegir
1, 2 Respostes a preguntes obertes
sobre el text . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .121
3 Resposta a un qüestionari tancat (V/F)
sobre la lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .121
4 Identificació del títol d’un llibre
que surt a la lectura . . . . . . . . . . . . . . . . .121
5 Comparació de dos textos
amb el mateix contingut però
tipologia textual diferent per trobar-hi
semblances i diferències . . . . . . . . . . . . . .121
Escoltem i parlem
1 Conversa entre dos companys
sobre la idea d’escriure un llibre
i explicació a un tercer . . . . . . . . . . . . . . .122
Procediments:
• Identificació i classificació
de diferents formes
verbals; formes no personals:
infinitiu.
• Ús del verb: formes
no personals.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• Formes personals
i no personals del verb.
L’infinitiu.
Actituds, valors
i normes:
• Interès per l’observació
i l’experimentació
en el funcionament
del llenguatge.
2 Invenció d’un diàleg per a unes vinyetes . .123
3 Invenció d’un diàleg per a una situació
donada, per parelles . . . . . . . . . . . . . . . . .123
Aprenem vocabulari
1 Identificació d’edificis . . . . . . . . . . . . . . . . .124
2 Relació de noms sobre mobiliari urbà
amb les il·lustracions
que els representen . . . . . . . . . . . . . . . . .124
3 Formació de paraules compostes
a partir dels dos elements . . . . . . . . . . . .125
4 Elaboració de frases amb paraules
compostes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .125
5 Escriptura de paraules compostes
a partir del seu dibuix. . . . . . . . . . . . . . . .125
Practiquem l’ortografia
1 Relació de mots amb s, ss, c o ç
amb la regla corresponent . . . . . . . . . . . .126
2 Escriptura dels dies de la setmana
que tenen s final . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .126
3 Classificació de paraules amb s o z . . . . .127
4 Escriptura de diferents numerals
amb s, ss o z . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .127
5 Compleció de paraules
amb s, ss, ç, c i z . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .127
115

GG u i aa DD i d à c t ii cc aa
116
Estudiem la llengua
1 Classificació de formes verbals segons
el temps (present, passat o futur) . . . . . .128
2 Identificació de les formes verbals
d’un text i classificació
segons el temps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .128
3 Reconeixement de les formes verbals
en infinitiu i classificació
segons la conjugació . . . . . . . . . . . . . . . . .129
4 Formació de l’infinitiu de verbs
i classificació segons la conjugació . . . . . .129
5 Identificació dels infinitius de la lectura
i classificació segons la conjugació . . . . . .129
Escrivim
1 Elaboració d’un diàleg
sobre una situació donada . . . . . . . . . . . .130
Juguem amb les paraules
1 Formació de paraules compostes
a partir de lletres desordenades . . . . . . .131
2 Resolució d’endevinalles amb noms
amb lletres s, ss, ç, c i z . . . . . . . . . . . . . .131
B. QUAC
Llengua
parlada
i escrita Lèxic
Fonètica
Ortografia Gramàtica
Consolidació 1,5 2 3 4
Reforç 6 7 8
Ampliació 9 10
Transversal: Educació per al consum: saber diversificar el temps d’oci i valorar la lectura
com a font de coneixement i entreteniment.
AVALUACIÓ
Avaluació contínua i formativa. Què hem après? Unitat 9
Avaluació sumativa i final. Què en sabem? Unitats 9, 10, 11, 12
TEMPORITZACIÓ
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen entre 12 i 13 hores.

LLEGIM
Pàgines 118-121
ABANS DE LLEGIR, PÀG. 118
Realització de les activitats
A partir de les preguntes, que introdueixen el tema tractat en la lectura, els nens i nenes hauran de
parlar i explicar la seva experiència tant pel que fa als debats com a l’ús de la biblioteca. És important
deixar que els nens i nenes s’expressin espontàniament, es facin preguntes entre ells, opinin lliurement…
Preneu nota de tot això i mireu de fer una reflexió posterior sobre el nivell de diàleg que tenen,
les actituds que cal potenciar i les que s’han d’evitar, etc.
Suggeriments
Els aspectes relacionats amb la conversa i el diàleg s’han de treballar bé des de bon començament. Per
això, encara que no es digui, caldrà acostumar l’alumnat a demanar la paraula, a parlar per torns i no
tots alhora, a escoltar-se i a respectar les opinions dels companys i companyes. Aquests hàbits només
s’adquireixen per mitjà de la pràctica i de la reflexió posterior, per la qual cosa recomanem que s’insisteixi
en aquest punt i que l’alumnat entengui com cal comportar-se en un debat o conversa.
LECTURA, PÀG. 118-120
Realització de l’activitat
Feu la lectura de la manera següent: primer llegiu-la vosaltres per mirar que tots i totes entenguin
i vegin com es pronuncia cada paraula. Si cal, torneu-la a llegir per aclarir-ne el vocabulari i treballar
aquelles paraules més difícils. Després feu llegir en veu alta un fragment a cada alumne i alumna i així
us assegurareu que són capaços de fer-ho amb prou seguretat i coneixement de les paraules. És bo
convidar l’alumnat a mirar els requadres del marge en què es defineixen alguns termes difícils.
Suggeriments
Si es creu necessari, abans de la lectura es pot treballar el vocabulari més difícil. A més del que es defineix
al marge (marcat al text en color), pot ser necessari explicar altres paraules: això dependrà del
grup classe. Igualment, pel que fa a la lectura individual, es pot demanar que se’n faci una lectura silenciosa
abans de llegir-la en veu alta entre tots. Finalment, anirà bé que porteu un registre de lectura per
a cada alumne i alumna, a fi d’avaluar els avenços que fan.
DESPRÉS DE LLEGIR, PÀG. 121
SUGGERIMENTS I PROPOSTES DE TREBALL
Realització de les activitats
Deixeu que cada alumne i alumna resolgui les activitats individualment i, després, poseu-les en comú.
Val la pena insistir en l’activitat 5, ja que demana més atenció per part dels nens i nenes, i us ajudarà
a conèixer qui té un nivell d’atenció suficient per detectar errors o observar determinats aspectes
dels textos que llegeixen.
117

GG u i aa DD i d à c t ii cc aa
118
Suggeriments
Des del punt de vista metodològic, caldrà que de cada vegada siguin més autònoms i facin les activitats
individualement, sense l’ajuda del mestre o de la mestra. Per això, podeu buscar altres fragments,
com el de l’activitat 5, canviar algunes coses i fer-los-en buscar les diferències.
ESCOLTEM I PARLEM
Pàgines 122-123
Realització de les activitats
Si bé, en la conversa inicial, ja hem insistit en alguns aspectes sobre el diàleg, aquí repassem i sistematitzem
tant els procediments com, sobretot, les actituds que cal adoptar quan es participa en una conversa.
En la primera activitat, els nens i nenes hauran de mantenir una conversa, per parelles, sobre un
tema determinat i, després, hauran d’explicar l’opinió del company o companya a un tercer.Així, a més
d’explicar el que han entès, l’activitat serveix per aprendre a resumir el que se’ls explica i, alhora, queda
clar qui escolta i qui no. El punt de partida de la segona activitat són una sèrie de vinyetes del còmic
de Tintín en què cal inventar-se el diàleg a partir del dibuix. En l’última activitat, hauran d’escollir
una situació i preparar la conversa corresponent.
Suggeriments
Sol ser útil enregistrar la conversa per tal que l’alumnat pugui tornar a sentir el que ha dit, mirar en què
ha fallat i pensar com ho pot corregir.
APRENEM VOCABULARI
Pàgines 124-125
Realització de les activitats
Feu-los repassar el vocabulari relatiu a les poblacions: carrers, places, mobiliari urbà, etc. perquè enriqueixin
el seu lèxic. En aquest apartat també es treballen les paraules compostes. Els nens i nenes han
d’arribar a entendre com funciona el mecanisme de la composició i treballar les paraules que es proposen
amb l’objectiu que les vagin incorporant al seu lèxic habitual.
Suggeriments
Feu-los fer una llista de les paraules relacionades amb la seva població i el mobiliari urbà que troba de
camí de casa a l’escola. Després també podeu fer classificar les paraules segons la família lèxica, etc.
Una bona manera de consolidar aquest vocabulari és fer-ne un mural amb totes les paraules treballades.
Pel que fa a les paraules compostes, se’n poden trobar més i fer-ne diverses classificacions.
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
Pàgines 126-127
Realització de les activitats
En aquesta unitat treballem els sons de essa sorda i essa sonora tant pel que fa a la discriminació auditiva
com a l’ortografia de cada so.
Suggeriments
Feu-los buscar paraules amb essa sorda o sonora a la lectura i, a partir d’aquí, que les ponunciïn i classifiquin.També
els podeu dictar paraules perquè les classifiquin i aprenguin a escriure-les correctament.
Finalment, feu-los relacionar cada paraula amb la regla que segueix.

ESTUDIEM LA LLENGUA
Pàgines 128-129
Realització de les activitats
En aquesta unitat treballem diferents formes verbals per a cada temps i, també, l’infinitiu. Així, en les
dues primeres activitats, hauran de diferenciar les formes verbals en els diversos temps i, en la resta,
hauran d’identificar els infinitius i conèixer les diferents terminacions en funció de la conjugació.
Suggeriments
Feu-los reescriure alguns textos canviant els verbs en un temps determinat, escriure frases amb el
verb en un temps concret, etc. Per assegurar-vos que l’alumnat sap distingir clarament els verbs segons
la conjugació, proposeu-los que recullin formes verbals de textos o frases anteriors, i que en classifiquin
els infinitius segons la conjugació.
ESCRIVIM
Pàgina 130
Realització de les activitats
A partir de les pautes donades, els nens i nenes hauran d’escriure un diàleg sobre una de les situacions
proposades i tenir en compte, sobretot, l’ús de signes de puntuació, canvi de línies, etc. És important,
abans de tot, analitzar tots els elements que intervenen en una situació comunicativa: l’emissor, el receptor,
el context, el missatge… Això ens ha de permetre adequar tant la nostra intervenció com el
registre i altres elements propis del diàleg, en aquest cas, escrit.
Suggeriments
Abans d’escriure el diàleg, cal observar-ne uns quants: el mateix de la lectura, altres del mateix llibre,
etc. Heu de procurar que l’alumnat es fixi en els elements de puntuació que poden ser més interessants:
l’admiració, la interrogació, el guió llarg, etc. Després els heu de fer treballar per parelles formades
per alumnes diversos, de manera que l’un ajudi l’altre. Per últim, proposeu-los altres activitats
semblants a les que es presenten en el text.
JUGUEM AMB LES PARAULES
Pàgina 131
Realització de les activitats
La primera activitat és una proposta lúdica sobre el món dels llibres i de les paraules compostes. La
segona presenta una sèrie d’endevinalles que s’han de resoldre. (Per obtenir-ne la solució, només cal
passar la pàgina i mirar a contrallum). Són paraules amb essa sorda o essa sonora.
Suggeriments
Aprofiteu aquesta activitat per repassar el concepte de paraula composta. Aprofiteu la segona activitat
per repassar les regles sobre l’ús d’essa sorda i essa sonora i consolidar les grafies dels mots que en
porten. Cal que deixeu que cada alumne i alumna resolgui les activitats individualent, i, al final, ja les
corregireu entre tots. Si estan inspirats, mireu que s’inventin més endevinalles pel seu compte.
119

GG u i aa DD i d à c t ii cc aa
120
Pàg. 121
1 Margarida.
2 Als llibres els han caigut les lletres perquè ningú no els llegia.
3 • La Margarida està escrivint un llibre.
• La Mònica és la més escèptica.
• La Margarida va entrar a la biblioteca de nit.
• La Margarida creu que, per recuperar els llibres, cal escriure-hi històries, no col·locar lletres
sense solta ni volta.
• Tota la colla decideix anar a la biblioteca a escriure llibres.
4 La sorprenent història de la nena invisible.
5 No té la mateixa forma; és una narració mentre que el text de la lectura és un diàleg.
Pàg. 122
1 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 123
2-3 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 124
1 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
2
5
6
carrer
vorera
pas
de vianants
13
7
cabina telefònica
SOLUCIONARI
1 semàfor 2 farola
14
gronxador
8 tobogan
banc
9 font
15 parc
10
3 placa
4 bústia
12 jardí
11 paperera
16 estàtua

Pàg. 125
3 celobert, figaflor, rentaplats, tapaforats, trencanous, malson, gira-sol, busca-raons
4 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
5
pèl-roja
4
Pàg. 126
1 Escrivim s: sol, dansa
Escrivim ç: llaç, estruç,eriçó
Escrivim c: cirera, ocell, cistell, ceba
Escrivim ss: carabassa, cassola, tassa
2 dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres
Pàg. 127
3 s entre vocals: riquesa, poesia, brusa, basar
z a principi de mot: ziga-zaga, zona, zero, zel
z després de consonant: benzina, donzella, bronze, senzill, dotzena, alzina, botzina
4 dotze, zero, quinze, onze.Tenen el so de la essa sonora.
5 Amb essa sorda:plaça, concert, març,nassos, cicle, sal, bassa, rossa
Pàg. 128
guardaagulles
Amb essa sonora:alzina, cosa, poesia, zona, horitzó, museu, atzavara, diapasó, nosa, zebra,
cosina, paisatge, ase, rosa, camisa, desembre, resina
1 • havíem canviat: passat • van riure: passat
• dormen: present • treus: present
• has omplert: passat • dormireu: futur
• haureu fet: futur • hauré obert: futur
• temen: present • prenien: passat
1
5 rodamón
2 ferrocarril
2 present: tinc, és, explica, passa, dóna, va
passat: vaig tossir, ha trucat, tenia, ha dit
futur: anirem, faltaré, anar-hi, hauré, vindrà, berenarem, provaré, comprarem
6
para-sol
7
pellroja
altaveu
3
8 trespeus
121

GG u i aa DD i d à c t ii cc aa
122
Pàg. 129
3 1a conjugació: comprar, mirar, passejar
2a conjugació: fer, haver, rebre, escriure, moure
3a conjugació: dormir, decidir, fingir
4 creixes: créixer, 2a conjugació
miro: mirar, 1a conjugació
obrim: obrir, 3a conjugació
pinto: pintar, 1a conjugació
creia: creure, 2a conjugació
anirem: anar, 1a conjugació
jugaran: jugar, 1a conjugació
llegeixes: llegir, 3a conjugació
parlo: parlar, 1a conjugació
escoltarem: escoltar, 1a conjugació
vestim: vestir, 3a conjugació
5 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 130
1 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 131
1 capgròs, ratapinyada, centpeus, escuradents, coliflor, allioli
2 a: sabates, b: serp, c: préssec, d: camisa

1. Llegir de manera expressiva un reportatge
periodístic.
2. Resumir oralment una notícia sentida
en un noticiari radiofònic. (CB)
3. Elaborar oralment notícies per ser dites
a la ràdio. (CB)
4. Conèixer i emprar vocabulari referit
als mitjans de comunicació. (CB)
(CB) Objectius de competències bàsiques.
1. Llengua parlada
Procediments:
• Argumentacions senzilles.
• Conversa multidireccional
a partir d’un tema
plantejat.
• Elaboració de missatges
orals a partir d’imatges.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• Elements no lingüístics:
expressió corporal
en un debat oral.
• Registres d’ús adequats
a la situació comunicativa.
• Elements bàsics
dels mitjans de comunicació
orals: ràdio i televisió.
Actituds, valors
i normes:
• Constància en l’audició
atenta com a mitjà
de comunicació.
• Interès per participar i ferse
entendre en missatges
orals amb argumentacions
senzilles.
• Respecte per les variants
dialectals utilitzades
pels companys
i companyes.
UNITAT 10. EL REPORTATGE
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
• Respecte pel torn de paraules
i valoració de les intervencions
i les idees
dels altres.
• Atenció davant els diversos
nivells de llenguatge.
2. Llengua escrita
Procediments:
• Lectura expressiva i mental
d’un text periodístic:
reportatge.
• Ús d’estratègies i habilitats
per agilitar la rapidesa
lectora.
• Observació i diferenciació
de tècniques expressives:
el reportatge.
• Reconeixement de la idea
fonamental d’un text.
• Ús de la llengua escrita
com a vehicle d’expressió
de missatges: article d’opinió.
• Producció d’articles d’opinió
seguint models donats.
• Execució de jocs lingüístics.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• Tipologia de textos:
reportatge, debat, article
d’opinió.
5. Reconèixer gentilicis i saber formar-ne
utilitzant els sufixos adequats. (CB)
6. Aplicar correctament les normes
ortogràfiques de les grafies g/j i h. (CB)
7. Reconèixer i classificar adverbis i locucions
adverbials i utilitzar-los adequadament. (CB)
8. Escriure un article d’opinió seguint
una pauta determinada. (CB)
• Registres d’ús i funcionalitat
del text escrit.
• Significació global del text.
• Relació entre text i veu.
Actituds, valors
i normes:
• Valoració de la lectura
com a font de coneixement.
• Actitud favorable a l’ús
adequat dels mitjans
de comunicació orals
i escrits.
• Respecte per les pautes
establertes per a la presentació
de treballs escrits.
3. Lèxic
Procediments:
• Utilització correcta del vocabulari
propi de l’edat
pertanyent al camp
semàntic dels mitjans
de comunicació.
• Identificació i ús dels sufixos
per formar gentilicis.
• Maneig del diccionari.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• Vocabulari específic
relacionat amb els mitjans
de comunicació.
123

GG u i aa DD i d à c t ii cc aa
124
• Sufixos per formar
gentilicis.
Actituds, valors
i normes:
• Interès per ampliar
el vocabulari i conèixer
el significat de les paraules.
• Hàbit d’usar el diccionari.
• Participació en jocs
lingüístics.
4. Fonètica i ortografia
Procediments:
• Discriminació i reproducció
de sons consonàntics.
• Relació entre grafia i so
dins la frase.
• Aplicació de les normes
ortogràfiques bàsiques
en les grafies g/j i h.
A. Llibre de l’alumnat
• Memorització de la grafia
de mots i estructures
usuals.
• Ús de diversos recursos
per comprovar l’escriptura
correcta de les paraules.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• Sons consonàntics.
• Normes ortogràfiques
de g/j i h.
Actituds, valors
i normes:
• Interès per assolir
una pronúncia correcta.
• Predisposició al recurs
de diverses fonts
per resoldre els dubtes
ortogràfics.
5. Gramàtica
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
Abans de llegir
Conversa sobre els castells humans . . . . .132
Llegim
Lectura mental i expressiva del text
Aprenents de castellers . . . . . . . . . . . .132-134
Comprensió del vocabulari
de la lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .132-134
Després de llegir
1 Resposta a un qüestionari tancat
sobre el text de la lectura . . . . . . . . . . . .135
2 Relació entre vinyetes i el text
de la lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .135
Escoltem i parlem
1 Audició d’un noticiari i resum
d’una notícia a partir d’un guió . . . . . . . . .136
2 Elaboració en grup d’una notícia
per ser dita a la televisió . . . . . . . . . . . . .137
3 Debat col·lectiu sobre notícies
en diverses emissores . . . . . . . . . . . . . . . .137
4 Elaboració en grup d’un noticiari
sobre el barri o el poble . . . . . . . . . . . . .137
Procediments:
• Identificació, classificació
i ús d’adverbis.
• Ús de connectors
per precisar una idea.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• Classes d’adverbis.
Actituds, valors
i normes:
• Interès per l’observació
i l’experimentació
en el funcionament
del llenguatge.
Aprenem vocabulari
1 Classificació de paraules segons
el mitjà de comunicació . . . . . . . . . . . . . .138
2 Relació entre professions i definicions
referides als mitjans de comunicació . . . .138
3 Relació entre gentilicis
i la població corresponent . . . . . . . . . . . .139
4 Relació entre poblacions i gentilicis . . . . .139
5 Formació del gentilici corresponent
al propi poble, ciutat i comarca . . . . . . . .139
Practiquem l’ortografia
1 Compleció de paraules amb j o g . . . . . .140
2 Escriptura de paraules amb j o g
corresponents a fotografies . . . . . . . . . . .140
3 Compleció de paraules d’un text
amb j o g . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .140
4 Identificació i escriptura de paraules
amb h en una il·lustració . . . . . . . . . . . . .141
5 Compleció de frases amb mots
amb h que s’escriuen
de manera semblant . . . . . . . . . . . . . . . . .141

Estudiem la llengua
1 Identificació d’adverbis i locucions
adverbials de lloc i substitució
pels seus contraris . . . . . . . . . . . . . . . . . .143
2 Compleció de frases amb adverbis
de temps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .143
3 Reescriptura de frases canviant
un adverbi o locució adverbial
per un altre que signifiqui el mateix . . . . .143
4 Reconeixement d’adverbis i locucions
adverbials de manera en frases . . . . . . . .143
Escrivim
1 Identificació de les parts d’una carta
del lector . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .144
2 Elaboració d’un article d’opinió
sobre una notícia donada . . . . . . . . . . . . .144
Juguem amb les paraules
1 Elaboració de definicions
per denominar alguns participants
en les festes populars catalanes . . . . . . . .145
2 Recerca d’errors en un dibuix . . . . . . . . .145
B. QUAC
Llengua
parlada
i escrita Lèxic
Fonètica
Ortografia Gramàtica
Consolidació 1,5 2 3 4
Reforç 6 7 8
Ampliació 9 10
Transversal: No discriminació per raons de sexe: valorar la feina en equip, en què tothom
té una funció igual d’important.
AVALUACIÓ
Avaluació contínua i formativa. Què hem après? Unitat 10
Avaluació sumativa i final. Què en sabem? Unitats 9, 10, 11, 12
TEMPORITZACIÓ
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen entre 12 i 13 hores.
125

GG u i aa DD i d à c t ii cc aa
126
LLEGIM
Pàgines 132-135
ABANS DE LLEGIR, PÀG. 132
Realització de les activitats
Comenceu amb una conversa sobre els castells humans: les colles castelleres, les expressions pròpies
dels castellers i tot el que envolta aquest món. Si l’alumnat n’ha vist algun cop (o si viu en alguna població
on es practica aquesta afició), feu referència a les seves vivències per veure què en sap i què en
recorda. Pot ser interessant que entauleu una conversa entre tots i observeu quins nens i nenes hi entenen
més i quins, en canvi, no en saben res. De totes maneres, el tema ens ha de servir sobretot per
parlar d’aquesta afició i per conversar.
Suggeriments
Per donar peu a la conversa podeu portar a classe fotografies, retalls de diaris, etc., sobre el món casteller,
fins i tot un pòster, que es pot deixar penjat a classe.També hi ha llibres que en parlen. Amb tot
aquest material disponible, podeu entaular una conversa amb la participació de tots plegats i fer una
reflexió expressant l’opinió sobre els castells humans i la seva particularitat com a element característic
de la cultura catalana.
LECTURA, PÀG. 132-134
Realització de l’activitat
Feu la lectura de la manera següent: primer llegiu-la vosaltres per mirar que tots els nens i nenes entenguin
i vegin com es pronuncia cada paraula. Si cal, torneu-la a llegir per aclarir-ne el vocabulari i treballar
els mots més difícils. Després feu llegir en veu alta un fragment a cada alumne i alumna, per assegurar-vos
que són capaços de fer-ho amb prou seguretat i coneixement de les paraules. És bo
convidar l’alumnat a mirar els termes més difícils, marcats en color, que es defineixen al marge.
Suggeriments
Si ho creieu necessari, abans de la lectura es pot comentar el vocabulari més difícil. A més del que es
defineix al marge (pensem que és el que pot costar més d’entendre a l’alumnat d’aquesta edat), és
possible que s’hagin d’explicar altres paraules: això dependrà del grup classe. Igualment, pel que fa a la
lectura individual, es pot demanar a l’alumnat que en faci una lectura silenciosa abans de llegir-la en
veu alta entre tots. Finalment, anirà bé que porteu un registre de lectura per a cada alumne i alumna
a fi d’avaluar-ne els progressos.
DESPRÉS DE LLEGIR, PÀG. 135
SUGGERIMENTS I PROPOSTES DE TREBALL
Realització de les activitats
La primera activitat és un qüestionari tancat sobre el text llegit. Comproveu la comprensió del text
per part de l’alumnat. Com que pot ser fàcil, procureu que cadascú el faci pel seu compte i després
comenteu-ne la solució entre tots i totes. Pel que fa a la segona activitat, els nens i nenes hauran d’escollir
l’opció correcta –representada en dibuixos– sobre el que se’ls demana.Tant en el primer cas
com en el segon, mireu de justificar les respostes fent buscar en el text el passatge corresponent que
indiqui la resposta correcta a cada pregunta.Valdrà la pena, doncs, repassar el text a fons i llegir-lo
tants cops com calgui.

Suggeriments
Insistim en el fet que les respostes es justifiquin i se sàpiga on trobar exactament el que es demana. Per
aquesta raó, comproveu que tots els nens i nenes saben localitzar cada resposta en els passatges de la
lectura corresponents. Hi podeu afegir altres preguntes tancades per completar la comprensió.
ESCOLTEM I PARLEM
Pàgines 136-137
Realització de les activitats
En aquesta unitat es treballen diferents activitats associades amb els mitjans de comunicació orals (ràdio
i televisió). Es tracta que l’alumnat practiqui l’expressió oral però en un registre més formal. Com
que es tracta d’un noticiari, els textos han de tenir els elements propis de les notícies.
Suggeriments
Va bé fer aquestes activitats en grup perquè l’alumnat s’ajuda i surten més reeixides; a més a més, els
nens i nenes aprenen els uns dels altres i tenen en compte diferents punts de vista. Aquesta és la nostra
proposta. Podeu portar a classe noticiaris de ràdio enregistrats per escoltar-los i observar-ne les
diferències.També es pot preparar una graella per fer el seguiment que es demana en l’activitat 2.
Finalment, suggerim que si l’activitat dóna resultat, es repeteixi en ocasió d’alguna festa de l’escola:
l’alumnat de 4t haurà de muntar una emissora de ràdio i donar les notícies de tot el que passi…
APRENEM VOCABULARI
Pàgines 138-139
Realització de les activitats
El primer bloc d’activitats tracta sobre les paraules relacionades amb els mitjans de comunicació. Com
que aquest és el món en què viu i viurà l’alumnat, anirà bé que us assegureu que coneix i domina bé
el vocabulari d’aquest camp semàntic. I, pel que fa al segon bloc, es proposen diverses activitats relacionades
amb els gentilicis: com es formen i com es diuen els habitants dels diferents indrets que té a
prop. Cal procurar que aquest segon punt quedi ben consolidat.
Suggeriments
La millor manera de conèixer un mitjà de comunicació és visitar les instal·lacions on es desenvolupa
i escoltar les explicacions d’un professional per tal de veure com s’hi utilitza la llengua. Aniria bé poder
visitar una emissora de ràdio o televisió o una redacció de diari. Quant als gentilicis, podeu fer un joc
proposant-los més gentilicis relacionats amb els pobles del voltant, de manera que l’alumnat practiqui
les diferents terminacions i s’adoni de com es diuen els habitants de tal lloc o tal altre.
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
Pàgines 140-141
Realització de les activitats
Treballem les grafies j i g, dues de les més segures quant al seu ús, atès que les excepcions són ben
poques i no les veurem encara aquest curs. Es tracta, doncs, d’assegurar-se que apliquen correctament
cada una de les regles de j i g. En una segona part, veurem la grafia h i estudiarem les principals paraules
que poden interferir en aquesta grafia (ha, a, ho, o…). Es tracta de paraules usuals i convé assegurar-nos
que saben escriure-les bé.
127

GG u i aa DD i d à c t ii cc aa
128
Suggeriments
Pel que fa a les grafies j i g, feu-los buscar paraules en la lectura o en altres lectures, escriviu-les a la
pissarra i demaneu a l’alumnat que redacti una frase amb cadascuna. Es tracta de fer-les servir i de
consolidar la regla. Quant al segon aspecte, cal memoritzar determinades paraules usuals.
ESTUDIEM LA LLENGUA
Pàgines 142-143
Realització de les activitats
En aquest apartat es treballen els adverbis i locucions adverbials de lloc, temps i mode. Es tracta, en
primer lloc, de reconèixer els adverbis i locucions adverbials i de saber-los classificar en diferents categories.
Després de conèixer-ne el significat, hauran de fer-los servir en els textos i frases que escriguin.
Suggeriments
Cal que treballeu els principals grups d’adverbis sense cap pretensió de ser exhaustius en aquest punt.
L’alumnat ha de saber reconèixer i entendre cada forma (adverbi i locució adverbial). Si cal, podeu
buscar-ne més en els textos que s’han treballat en sessions anteriors. Un altre recurs és agafar els titulars
de diari i veure quin ús se’n fa de cara a matisar notícies o a expressar determinades idees.
ESCRIVIM
Pàgina 144
Realització de les activitats
L’article d’opinió és un dels tipus de text més difícil per a l’alumnat d’aquesta edat. Per això, més aviat
es tracta de llegir-ne i comentar-ne alguns i veure’n aspectes interessants. Al final se’ls demana que redactin
una carta al director amb la intenció que practiquin aquest tipus de text.
Suggeriments
És fàcil trobar cartes al director adequades a l’edat: a la revista Cavall Fort n’apareixen tot sovint. Mireules
i treballeu-les. Si cal (això és el més motivador) feu-los-en redactar alguna i envieu-la. Si aconseguiu
que la publiquin, teniu la motivació assegurada perquè l’alumnat n’escrigui més.
JUGUEM AMB LES PARAULES
Pàgina 145
Realització de les activitats
Es proposen dues activitats lúdiques relacionades amb les festes i les tradicions de Catalunya. En la primera,
els nens i nenes han de trobar la definició dels personatges que surten als mots encreuats, i, en
la segona, han d’identificar els elements que no tenen a veure amb el món casteller que surten al dibuix.
Aquestes activitats haurien de servir per poder entaular una conversa sobre aquest tema i veure
si l’alumnat en sap prou per poder-ne parlar amb una certa seguretat.
Suggeriments
Quant a la primera activitat, tan bon punt l’hagin resolta col·lectivament, pregunteu-los quines tradicions
coneixen i què en pensen, si hi han participat algun cop i com els ha anat, si els agradaria conèixer-les,
etc. Es tracta de tenir un coneixement aproximat del que saben i intentar fer-los veure la riquesa
dels elements tradicionals i culturals.

Pàg. 135
1 a3: Assagen pilars al costat d’una paret.
b1: Assajar tots els castells que després faran.
c2: Pujar fins a l’últim pis del castell i ajupir-se.
2 a) segona; b) tercera; c) primera
Pàg. 136
1 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 137
2-4 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 138
1 ràdio: capçalera, emissora, micròfon, casset, auriculars, dial, locutor, magnetòfon.
premsa: titular, columna, fotògraf.
televisió: capçalera, micròfon, presentador, càmera, monitor.
2 corresponsal: periodista que envia informació al seu mitjà de comunicació des d’un altre
lloc o país.
crític: persona que expressa la seva opinió raonada sobre una obra (literària, artística, cinematogràfica,
etc.) jutjant-ne el valor, la qualitat, etc.
redactor: periodista que redacta les notícies.
editor: persona encarregada de preparar els materials visuals i sonors d’un programa de televisió.
reporter: persona encarregada de fer arribar notícies als mitjans de comunicació.
operador: persona encarregada de manipular un projector, una càmera o un equip de so.
Pàg. 139
1 alellencs: Alella; vallesans:Vallès; santcugatencs: Sant Cugat; malgratenques: Malgrat; mataronines:
Mataró; premianenques: Premià; gironins: Girona
2 Oliana: olianès -esa;Vic: vigatà -ana;Vilafranca: vilafranquí -ina; Mollerussa: mollerussenc -enca;
Barcelona: barceloní -ina
3 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 140
1 jota, pujar, protegir, gimnàs, gesticular, germà, jornada, majúscula, assajar, gespa, mongeta,
original, politja, justícia, gener, àngel, angines
2 penjador, joguina, segell, gimnasta, judokes
SOLUCIONARI
3 La Júlia, la Judit, la Gisela, en Joan i en Gerard van anar a l’assaig dels castellers. Quan van
arribar en Josep i en Gil, van anar a berenar. Aleshores van arribar en Jordi, l’Eugènia i en
Joaquim. S’ho van passar molt bé fins que la Gemma, la Georgina, el Jacint i el Genís els van
venir a buscar.
129

GG u i aa DD i d à c t ii cc aa
130
Pàg. 141
4
hotel
vehicles
5 • En veure els coets, la gent exclamava: oh!
• A la platja hi ha una exhibició d’estels i a la plaça, de castells.
• Envia-li un missatge de mòbil o truca’l per telèfon.
• El concursant ha quedat mut quan el presentador ha donat el punt a l’altre concursant.
No s’ho podia creure.
• A l’hora de sopar han entrat al restaurant vint clients alhora.
Pàg. 143
1 • Ho trobaràs a baix de tot. • Si vas enrere ho veuràs.
• L’heu buscat fora de la casa? • L’arbre de la dreta és més alt.
• El van veure a prop del poble. • El conill s’ha amagat damunt el coixí.
2 Demà ens veurem a les 11.
Ahir no et vaig veure a l’esplai.
Fes-ho ara mateix, no ho deixis per després.
Mentre esperaven l’autocar, hem contat acudits.
3 • En aquesta vall plou ininterrompudament.
• Fes-ho ara!
• L’endemà un llamp va partir l’arbre.
4 • La tortuga avançava molt a poc a poc.
• Des del carrer se sentia molt bé la música.
• Difícilment se’n sortirà sense la vostra ajuda.
• La capsa tancava malament.
Pàg. 144
1
5
1 Qui és? Marta Ladan.
Què pensa? Que es dóna massa importància als fets negatius de la nostra societat.
Què faria? Publicaria esdeveniments positius, dignes de ser explicats.
2 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
2
herba
hamburguesa
6
7
prohibició
hipopòtam
8
hospital
3
homes
4
9 helicòpter
10 herbolari

Pàg. 145
1 1 trabucaires: persones que porten un trabuc (arma que es fa servir per fer soroll en les
festes).
2 traginers: persones que tenen l’ofici de traginar mercaderies.
3 esbarts: grups de persones que es troben per practicar danses catalanes.
4 geganters: persones que porten els gegants a les festes populars.
5 bastoners: persones que ballen el ball de bastons.
6 castellers: persones que fan torres humanes.
7 grallers: persones que toquen la gralla (instrument musical que es fa servir en les cercaviles
de les festes dels pobles).
8 sardanistes: persones que ballen sardanes (dansa catalana).
9 armats: persones que van vestits de soldats.
10 havaneres: cançons originàries de Cuba que s’han fet molt populars a la Costa Brava
i es canten, vora el mar, per les festes.
2 1 En un balcó hi ha un cérvol i un tigre, com a espectadors.
2 El Harry Potter és entre el públic.
3 Un dels grallers toca la guitarra.
4 L’enxaneta és un avi.
5 Un dels castellers porta botes de muntanya.
6 Un altre membre de la colla porta abric.
7 Del balcó de l’ajuntament penja una tela on es llegeix «rebaixes».
8 Hi ha un casteller disfressat d’home aranya.
9 La camisa d’un dels castellers és de color groc,
en lloc de ser verda, com la de la resta de la colla.
10 La pinya està formada per pinyes
de debò (fruita), no per altres castellers
o públic que faci de reforç.
1
2
3
6
9
4
5
10
8
7
131

GG u i aa DD i d à c t ii cc aa
132
UNITAT 11. EL MEDI AMBIENT NO TÉ FRONTERES
1. Llegir de manera expressiva una entrevista
periodística.
2. Realitzar una entrevista oral seguint
una pauta donada. (CB)
3. Conèixer i emprar vocabulari referit
a l’ecologisme.
4. Reconèixer l’estructura d’una comparació,
saber-ne crear i utilitzar-les dins un context.
(CB)
(CB) Objectius de competències bàsiques.
1. Llengua parlada
Procediments:
• Conversa formal entre dues
persones: entrevista.
• Elaboració de missatges
orals a partir de missatges
escrits.
• Elaboració d’una entrevista
a partir d’un model donat.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• Elements no lingüístics:
actitud i gestos
en una entrevista.
• Registres d’ús adequats
a la situació comunicativa.
• Tipus d’activitat oral:
entrevista.
Actituds, valors
i normes:
• Constància en l’audició
atenta com a mitjà
per a la comunicació.
• Interès per participar i ferse
entendre en missatges
orals amb argumentacions
senzilles.
• Respecte pel torn
de paraula i valoració
de les intervencions
i de les idees dels altres.
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
2. Llengua escrita
Procediments:
• Lectura expressiva i mental
d’una entrevista periodística.
• Ús d’estratègies i habilitats
per agilitar la rapidesa
lectora.
• Observació i diferenciació
de tècniques expressives:
l’entrevista i l’enquesta.
• Reconeixement de la idea
fonamental d’un text.
• Ús de la llengua escrita
com a vehicle
de comunicació
de missatges.
• Producció de textos
escrits: entrevista i enquesta,
partint de models
donats.
• Elaboració de textos
seguint pautes de presentació
prèviament
establertes.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• Tipologia de textos:
entrevista i enquesta.
• Registres d’ús i funcionalitat
del text escrit.
• Significació global del text.
5. Aplicar correctament les normes
ortogràfiques de les grafies x/ix i tx/ig. (CB)
6. Reconèixer i fer servir correctament
les preposicions àtones. (CB)
7. Contestar i elaborar una enquesta. (CB)
Actituds, valors
i normes:
• Valoració de la lectura com
a font de coneixement.
• Actitud favorable a l’ús
adequat dels mitjans de comunicació
orals i escrits.
• Respecte per les pautes
establertes per a la presentació
de treballs escrits.
3. Lèxic
Procediments:
• Utilització correcta del vocabulari
propi de l’edat
pertanyent al camp
semàntic de l’ecologisme.
• Ús de la comparació.
• Identificació del sentit real
i figurat dels mots.
• Maneig del diccionari.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• Vocabulari específic
de paraules relacionades
amb l’ecologisme.
• La comparació.
Actituds, valors
i normes:
• Interès per ampliar
el vocabulari i conèixer
el significat de les paraules.

• Hàbit d’usar el diccionari.
• Participació en jocs
lingüístics.
4. Fonètica i ortografia
Procediments:
• Discriminació i reproducció
de sons consonàntics.
• Relació entre el so
i la grafia.
• Aplicació de normes
ortogràfiques bàsiques
en les grafies x/ix i tx/ig.
• Memorització de la grafia
de mots usuals.
A. Llibre de l’alumnat
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• Sons consonàntics.
• Normes ortogràfiques
en les grafies x/ix i tx/ig.
Actituds, valors
i normes:
• Interès per assolir
una pronúncia correcta.
• Predisposició al recurs
de diverses fonts per resoldre
els dubtes ortogràfics.
5. Gramàtica
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
Abans de llegir
Conversa sobre animals marins
en perill d’extinció . . . . . . . . . . . . . . . . . .146
Llegim
Lectura mental i expressiva del text
El medi ambient no té fronteres . . . . .146-148
Comprensió del vocabulari
de la lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .146-148
Després de llegir
1 Resposta a un qüestionari obert
sobre el text llegit . . . . . . . . . . . . . . . . . . .149
2 A partir de fotografies, reconeixement
d’activitats nocives i beneficioses
per al medi ambient . . . . . . . . . . . . . . . . .149
3 Resposta a una pregunta oberta
sobre el text llegit . . . . . . . . . . . . . . . . . . .149
4 Explicació del lema o el subtítol
de l’entrevista . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .149
Escoltem i parlem
1 Identificació de l’entrevistador
en diverses situacions . . . . . . . . . . . . . . . .150
2 Classificació de preguntes en obertes
i tancades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .151
3 Resposta a preguntes d’una enquesta
i classificació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .151
Procediments:
• Identificació i ús de preposicions
per precisar
una idea.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• Preposicions àtones.
Actituds, valors
i normes:
• Interès per l’observació
i l’experimentació
en el funcionament
del llenguatge.
4 Escenificació per parelles
d’una entrevista a una persona
determinada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .151
5 Després d’omplir una fitxa,
preparació i realització
d’una entrevista a un familiar . . . . . . . . . .151
Aprenem vocabulari
1 Relació entre definicions
i paraules sobre el reciclatge . . . . . . . . . .152
2 Recerca d’informació
en una enciclopèdia i explicació
del significat de mots i expressions . . . . .152
3 Relació entre residus i contenidors . . . . .152
4 Compleció de comparacions unint
els dos termes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .153
5 Compleció de frases amb comparacions . .153
6 Elaboració de frases comparatives
per descriure un objecte . . . . . . . . . . . . .153
Practiquem l’ortografia
1 Compleció de frases amb paraules
amb x o ix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .154
2 Compleció de paraules amb x o ix . . . .154
3 Escriptura de paraules amb tx i ig . . . . .155
4 Escriptura de paraules definides
amb tx o ig . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .155
5 Escriptura de verbs derivats
de paraules amb tx o ig . . . . . . . . . . . . .155
133

GG u i aa DD i d à c t ii cc aa
134
Estudiem la llengua
1 Compleció d’un text
amb preposicions febles . . . . . . . . . . . . . .156
2 Formació d’expressions unint mots
mitjançant preposicions . . . . . . . . . . . . . .157
3 Elaboració de frases utilitzant
preposicions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 157
4 Formació d’adjectius equivalents
a sintagmes preposicionals
complements del nom . . . . . . . . . . . . . . .157
Escrivim
1 Resposta a una enquesta sobre animals
domèstics i posada en comú
dels resultats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .158
2 Elaboració d’una enquesta
sobre un tema . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .158
Juguem amb les paraules
1 Elaboració d’un dòmino sobre animals
marins i utilització com a joc . . . . . . . . . .159
2 Elaboració de definicions poètiques
sobre animals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .159
B. QUAC
Llengua
parlada
i escrita Lèxic
Fonètica
Ortografia Gramàtica
Consolidació 1,5 2 3 4
Reforç 6 7 8
Ampliació 9 10
Transversal: Educació mediambiental: aprendre a estimar els animals i conèixer la possibilitat de
ser voluntari en una entitat sense ànim de lucre.
AVALUACIÓ
Avaluació contínua i formativa. Què hem après? Unitat 11
Avaluació sumativa i final. Què en sabem? Unitats 9, 10, 11, 12
TEMPORITZACIÓ
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen entre 12 i 13 hores.

LLEGIM
Pàgines 146-149
ABANS DE LLEGIR, PÀG. 146
Realització de les activitats
En aquesta unitat, la conversa inicial tracta dels animals aquàtics, particularment dels animals amenaçats.
És un tema que pot interessar a l’alumnat perquè es presenta com una manera de sensibilitzarse
amb la fauna amenaçada.
Suggeriments
Abans de fer la lectura, és convenient parlar entre tots i mirar de sensibilitzar l’alumnat sobre la importància
de preservar el medi ambient. Cal aprofitar les experiències que hagi tingut l’alumnat amb
animals domèstics i parlar una mica de les amenaces que hi ha sobre determinats animals a causa de
la urbanització de l’entorn: es pot parlar també dels animals atropellats a la carretera, i altres accidents
en què hagin mort animals.
LECTURA, PÀG. 146-148
Realització de l’activitat
Feu la lectura de la manera següent: primerament, llegiu-la vosaltres per mirar que tots els nens i nenes
entenguin i vegin com es pronuncia cada paraula. Si cal, torneu a llegir el text per aclarir-ne el vocabulari
i treballar aquells mots més difícils. Després feu llegir, en veu alta, un fragment a cada alumne
i alumna, i així us assegureu que són capaços de fer-ho amb prou seguretat i coneixement de les paraules.
És bo convidar l’alumnat a mirar els requadres del marge, on es defineixen els termes més difícils
i que a la lectura apareixen en color.
Suggeriments
Si es creu necessari, abans de la lectura es pot treballar el vocabulari més difícil.A més del que es defineix
al marge (que creiem que és el que pot costar més a l’alumnat d’aquesta edat), pot ser necessari aclarir
altres paraules: això dependrà del grup classe. Igualment, quant a la lectura individual, es pot demanar que
primer en facin una lectura silenciosa i que després la llegeixin en veu alta entre tots. Finalment, anirà bé
que porteu un registre de lectura per a cada alumne i alumna per avaluar-ne l’evolució.
DESPRÉS DE LLEGIR, PÀG. 149
SUGGERIMENTS I PROPOSTES DE TREBALL
Realització de les activitats
La primera activitat és un qüestionari obert sobre la lectura. Es tracta de comprovar si l’alumnat n’ha
entès el sentit global i també alguns aspectes més concrets. Mireu de contestar-lo com si fos una conversa
entre tots i, si cal, feu-los més preguntes i intenteu que hi intervingui tot l’alumnat. Les activitats
2, 3 i 4 també són de resposta oberta i ens poden ajudar a sensibilitzar l’alumnat en els temes de medi
ambient.
Suggeriments
Pot anar bé relacionar la lectura amb altres aspectes del medi ambient que es visquin a la seva població
i, si no, amb aspectes com ara la contaminació, el fum dels cotxes, etc., que poden ser presents
sempre i a tot arreu.També podeu aprofitar per parlar de les actituds que poden tenir ells per cuidar
el medi ambient: reciclatge, tirar la brossa a les paperes, no trepitjar la gespa, cuidar els arbres i els ani-
135

GG u i aa DD i d à c t ii cc aa
136
mals, etc. Interessa que l’alumnat, mitjançant la lectura de textos, el comentari de notícies, l’observació
de fotografies, etc., prengui consciència de la importància de les actituds i dels fets individuals de cara
a preservar el medi ambient. Per això, es tracta més aviat d’un tema transversal, que es pot estudiar
tant en aquesta àrea com en altres.
ESCOLTEM I PARLEM
Pàgines 150-151
Realització de les activitats
Seguint amb la tipologia textual de la lectura, proposem que l’alumnat prepari una entrevista d’acord
amb una pauta. En primer lloc, caldrà tenir en compte la situació comunicativa i donar nom a cada una
de les persones que intervenen en l’entrevista. En segon lloc, hauran de distingir entre preguntes
obertes i tancades i, a continuació, hauran de dramatitzar una entrevista. Finalment, hauran d’emplenar
una graella per preparar l’entrevista que hauran de fer a algun familiar.
Suggeriments
Seria bo enregistrar aquesta activitat oral, com moltes altres, perquè d’aquesta manera ajudem l’alumnat
a sistematitzar les coses i a prendre consciència del que fa bé i del que fa malament. Mireu que després
de l’enregistrament s’escolti i es fixi bé en allò en què s’ha equivocat. Serà una bona manera de controlar
els errors i anar perfeccionant l’expressió oral. Caldrà tenir en compte, però, l’edat de l’alumnat i el que
es pot exigir a 4t d’Educació Primària. No vulgueu tenir locutors de primera a aquesta edat.
APRENEM VOCABULARI
Pàgines 152-153
Realització de les activitats
D’acord amb el tema de la lectura, proposem treballar, en un primer bloc, el vocabulari relacionat amb
l’ecologisme. Es tracta de mots i expressions que no sempre són fàcils d’entendre perquè costa associarhi
un significat clar al darrere. Per aquesta raó, pot ser que n’hàgiu de donar una explicació complementària.
En el segon bloc treballarem la comparació, una estructura que de vegades costa d’assimilar i d’entendre.
El que importa és que coneguin el mecanisme i que sàpiguen fer comparacions en tots els casos.
Suggeriments
Pel que fa al vocabulari sobre l’ecologisme, podeu trobar textos per poder extreure informació i ampliar
el cabal lèxic d’aquest camp en un gran nombre de publicacions. Pot ser interessant parlar d’aquest
tema també a l’hora de Coneixement del medi natural i, així, es contextualitza millor. Quant a la
comparació, és possible fer-ne amb qualsevol adjectiu o amb qualsevol verb. Caldrà distingir les comparacions
lexicalitzades de les comparacions lliures, i destacar que tant les unes com les altres poden
donar molta expressivitat als textos que l’alumnat hagi de redactar.
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
Pàgines 154-155
Realització de les activitats
En aquest apartat treballem les grafies x i ix. Per començar, veurem les regles que regeixen aquestes
grafies. Després d’explicar-les feu-los fer les activitats proposades al llibre perquè les posin en pràctica.
D’aquesta manera podreu veure qui les assimila més fàcilment i qui hi té més dificultat. En aquesta unitat
també treballem les grafies que representen l’africada palatal sorda [t∫]: els dígrafs tx i ig. Les activitats
ajudaran a entendre i a memoritzar les regles ortogràfiques corresponents.

Suggeriments
En tots els casos, a més de les activitats proposades, es poden suggerir més activitats: construir frases
o textos breus amb les paraules estudiades, buscar paraules en el diccionari o en altres textos, etc.
Caldrà tenir en compte la distinció auditiva entre la fricativa palatal sorda [∫], representada per la xeix
(x) i el dígraf ix, i l’africada [t∫], atès que aquest darrer so substitueix el primer en castellà i, per a alguns
alumnes, aquesta distinció pot ser difícil. Per treballar-la feu-los dictats de paraules en què hi apareguin
aquests dos sons i que després hagin de classificar-les.
ESTUDIEM LA LLENGUA
Pàgines 156-157
Realització de les activitats
En aquest apartat treballem les preposicions, és a dir, les partícules que enllacen els nuclis dels sintagmes
amb els seus complements.Així que se n’ha introduït el concepte, cal treballar-lo amb vista a dos objectius:
saber reconèixer les preposicions en un sintagma, una frase o un text i saber emprar-les correctament.
Suggeriments
Busqueu altres textos o frases per poder treballar l’ús de les preposicions. S’ha de tenir en compte
que en la propera unitat tornem a treballar-les. Ara veiem només les preposicions febles, que són
les més usuals.
ESCRIVIM
Pàgina 158
Realització de les activitats
Després de veure les característiques de l’enquesta i de comparar-la amb l’entrevista –que han treballat
en l’expressió oral–, els nens i nenes hauran de posar en pràctica el que han après. Així, a la primera
activitat hauran de respondre una enquesta (feu-los adonar que aquí, a diferència de l’entrevista, les
preguntes són tancades, per facilitar el còmput dels resultats). Després n’hauran d’elaborar una. Cal fer
l’activitat per parelles perquè s’ajudin mútuament.
Suggeriments
Es poden dur a classe diverses enquestes i fer-les entre tots. Això, pot ajudar, sobretot, a elaborar amb
més coneixement la que han de fer en l’activitat 2.
JUGUEM AMB LES PARAULES
Pàgina 159
Realització de les activitats
En la primera activitat es proposa un dòmino aquàtic, l’objectiu del qual és que els nens i nenes coneguin
algunes característiques de determinats animals marins i que els relacionin amb la foto corresponent.
L’alumnat haurà de construir les fitxes i jugar-hi per parelles. Potser caldrà explicar-los en què
consisteix el joc: cal aparellar la descripció amb la fotografia corresponent. La segona activitat és més
lliure, ja que es tracta d’inventar definicions d’animals utilitzant comparacions; és una manera de practicar
aquesta estructura que ja han vist en l’apartat de lèxic.
Suggeriments
Tant en el primer cas com en el segon, presenten activitats obertes i s’hi poden afegir més exemples,
que poden preparar els nens i nenes.
137

GG u i aa DD i d à c t ii cc aa
138
Pàg. 149
SOLUCIONARI
1 • Al CRAM, Centre de recuperació d’animals marins del Maresme.
• A Zakynthos hi ha el primer parc nacional de tortugues marines del Mediterrani. I a Ligúria,
el primer santuari de balenes i dofins de la Mediterrània.
• Des de 1990.
• Porten a terme programes de rescat i de recuperació d’animals, sobretot de tortugues
marines, desenvolupen projectes d’investigació relacionats amb el medi i els animals marins
i també ofereixen activitats d’educació mediambiental.
• La Regaliz es va trobar una gran taca de quitrà. Quan la van rescatar, estava totalment empastifada
i, a més, havia ingerit una gran quantitat de substàncies tòxiques. La Scar va ser
atropellada per una embarcació, tenia ferides a la closca i un ham clavat a l’esòfag.
• Un cop curades, les retornen al mar.
2 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
3 A través de la revista Ítaca, de divulgació científica; de quaderns educatius i pòsters, on es dóna
informació i s’ensenyen conceptes sobre el medi ambient; de la campanya Ajudem-la,en
què s’informa sobre les tortugues assistides pel centre, i, finalment, a través del web
www.cram.es, que explica els projectes que desenvolupa el centre.
4 El medi ambient és tot el planeta i cal que tots en tinguem cura.
Pàg. 150
1 En les tres fotos, l’entrevistadora és la noia.
Pàg. 151
2 tancada, oberta, tancada, tancada, tancada, oberta
3-5 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 152
1 depuradora: instal·lació que depura l’aigua contaminada per poder-la reutilitzar.
compost: producte que prové de la transformació de residus orgànics (domèstics, agrícoles,
llots de depuradora, etc.) emprat per adobar la terra.
potabilitzadora: instal·lació en què es tracta l’aigua per fer-la potable.
2 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
3 vidre: 2; paper i cartó: 4; piles: 3; matèria orgànica: 6; medicaments: 1; plàstics i brics: 5
Pàg. 153
4 El cotxe per portar les tortugues és tan gran com un autobús.
La cinta que duen els dofins és blava com el cel.
Aquest problema és menys complicat que el d’ahir.
El meu pare fa la feina més de pressa que el meu avi.
5 Corria com una tortuga.
El carrer de Premià és tan ample com l’avinguda.
El seu llibre no era tan interessant com el meu.
Hem corregut més quilòmetres que el ciclista durant la cursa.

6 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 154
1 • Avui jugarem al parxís abans de sopar.
• He vist molts peixos a l’aquari.
• Les maduixes són una fruita de primavera.
• Avui mengem carxofes a la brasa, el meu plat preferit.
2 xuclar coix clenxa vaixell dibuixant
Pàg. 155
ruixat xivarri baixada enxaneta torxa
xurros planxa caixa xic boixets
xofer calaixera xut panxa xocolata
3 dutxa, estoig, safareig, petxina, fletxa, raig
4 puig, fuig, roig, faig, lleig, maig
5 esquitxar, escabetxar, marejar, despatxar, desitjar
Pàg. 156
1 Aquests problemes són la preocupació de molts investigadors, que, per aquest motiu, intenten
buscar solucions de tota mena.
A l’illa grega de Zakynthos s’ha creat el primer parc nacional de tortugues marines del
Mediterrani. És l’àrea més important d’anidament de tortugues babaues. D’altra banda,
a Itàlia, concretament a Ligúria, s’ha creat el primer santuari de balenes i dofins de la
Mediterrània.
Pàg. 157
2 anem a peu coix, menjar amb sal, ull de poll, conill amb ceba, dibuix a escala, arc de sant
Martí, olla de pressió, bloc de pisos
3 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
4 noi d’holanda ➞ holandès animal de mar ➞ marí
cabell amb rínxols ➞ rinxolat dia de pluja ➞ plujós
Pàg. 158
1-2 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 159
1 rajada-peix pallasso // peix pallasso-pop // pop-llagosta // llagosta-cranc// cranc-tauró // tauró-morena
// morena-llenguado // llenguado-estrella de mar // estrella de mar-cavallet de
mar // cavallet de mar-tortuga // tortuga-dofí // dofí-rajada
2 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
139

GG u i aa DD i d à c t ii cc aa
140
1. Llegir de manera expressiva poemes
sobre l’estiu.
2. Memoritzar i recitar en veu alta diferents
poemes amb l’entonació adequada. (CB)
3. Reconèixer els diferents elements
d’un poema: versos, estrofes, rima… (CB)
4. Conèixer què és una dita i un refrany,
saber-ne el sentit i utilitzar-ne alguns. (CB)
(CB) Objectius de competències bàsiques.
1. Llengua parlada
Procediments:
• Memorització i recitació
de poemes relacionats
amb la cultura i les tradicions
pròpies de Catalunya.
• Execució de jocs lingüístics
de memòria i creació.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• Elements fònics
d’un poema: rima, ritme.
Actituds, valors
i normes:
• Constància en l’audició
atenta com a mitjà
per a la comunicació.
• Gust i esforç
per la declamació.
• Atenció davant els diversos
nivells de llenguatge.
2. Llengua escrita
Procediments:
• Lectura expressiva i mental
de poemes.
• Ús d’estratègies i habilitats
per agilitar la rapidesa
lectora.
UNITAT 12. L’ESTIU
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
• Observació de tècniques
expressives: els rodolins.
• Reconeixement de la idea
fonamental d’un text.
• Ús de la llengua escrita
com a vehicle per a l’expressió
personal.
• Aplicació de tècniques
de reescriptura de textos
breus.
• Producció de textos
creatius: rodolins i poemes.
• Execució de jocs lingüístics
de creació.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• Tipologia de textos:
poemes. Rodolins.
• Significació global d’un text.
• Elements propis
d’un poema.
Actituds, valors
i normes:
• Valoració de la lectura
com a font de plaer
i de coneixement.
• Respecte per les pautes
establertes per a la presentació
d’un text escrit.
5. Aplicar correctament les normes
ortogràfiques de m, mm, mp i n. (CB)
6. Reconèixer i emprar correctament
algunes preposicions. (CB)
7. Escriure rodolins seguint una pauta donada.
(CB)
3. Lèxic
Procediments:
• Identificació, memorització
i ús de locucions, refranys
i dites.
• Diferenciació del sentit real
i figurat de les expressions.
• Maneig del diccionari.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• Dites i refranys.
Actituds, valors
i normes:
• Interès per ampliar
el vocabulari i conèixer
el significat de les paraules.
• Hàbit d’usar el diccionari.
• Participació en jocs
lingüístics.
4. Fonètica i ortografia
Procediments:
• Discriminació i reproducció
de sons consonàntics.
• Relació entre so i grafia.
• Aplicació de normes
bàsiques en les grafies m,
mm, mp i n.

• Aplicació de normes
bàsiques en els emmudiments
a finals de mot.
• Memorització de les grafies
de mots usuals.
• Ús de diversos recursos
per comprovar l’escriptura
correcta de les paraules.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• Sons consonàntics.
• Normes ortogràfiques
per a les grafies m, mm,
mp i n.
A. Llibre de l’alumnat
• Emmudiments a final
de mot.
Actituds, valors
i normes:
• Interès per assolir una pronúncia
correcta.
• Predisposició a recórrer
a diverses fonts
per resoldre els dubtes
ortogràfics.
5. Gramàtica
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
Abans de llegir
Conversa sobre el canvi climàtic
segons les estacions . . . . . . . . . . . . . . . . .160
Llegim
Lectura mental i expressiva
de poemes sobre l’estiu . . . . . . . . . .160-162
Comprensió del vocabulari
de la lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .160-162
Després de llegir
1 Relació entre il·lustracions i elements
dels poemes llegits . . . . . . . . . . . . . . . . . .163
2 Reconeixement de la idea principal
de cada poema . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .163
3 Explicació d’expressions metafòriques
que es poden trobar en els poemes . . . .163
4 Invenció d’un títol diferent
per a cada poema llegit . . . . . . . . . . . . . .163
Escoltem i parlem
1 Reconeixement d’un text
com a poema . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .165
2 Lectura en veu alta de poemes
i identificació de la rima . . . . . . . . . . . . . .165
3 Anàlisi d’un fragment d’un poema:
lectura en veu alta, reconeixement del tema,
explicació dels sentiments que transmet
i identificació de la rima . . . . . . . . . . . . . . .165
Procediments:
• Identificació i ús
de preposicions
per precisar una idea.
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals:
• Preposicions.
Actituds, valors i normes:
• Interès per l’observació
i l’experimentació
en el funcionament
del llenguatge.
4 Memorització i recitació d’una poema . .165
Aprenem vocabulari
1 Relació entre diverses dites
i el seu significat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .166
2 Explicació, en grup,
del significat de dites i il·lustració
amb un dibuix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .167
3 Relació de les dues parts
de cada refrany . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .167
4 Compleció de refranys que rimen
amb una paraula donada . . . . . . . . . . . . .167
5 Recerca de noves dites i refranys
entre els pares i avis
per fer-ne un mural . . . . . . . . . . . . . . . . .167
Practiquem l’ortografia
1 Compleció de diverses paraules
amb m o n . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .168
2 Formació de paraules
amb els prefixos im-/in-, com-/con- . . . . . .168
3 Compleció de paraules
amb m o n en oracions donades . . . . . .169
4 Compleció de frases
amb paraules donades . . . . . . . . . . . . . . .169
Estudiem la llengua
1 Compleció de frases
amb les preposicions adequades . . . . . . .170
2 Formació de frases utilitzant
una preposició donada . . . . . . . . . . . . . . .171
141

GG u i aa DD i d à c t ii cc aa
142
3 Descripció d’una il·lustració
utilitzant les preposicions proposades . . .171
Escrivim
1 Invenció de rodolins
sobre les vacances d’estiu . . . . . . . . . . . .172
2 Construcció d’un mural amb rodolins
i dibuixos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .172
Juguem amb les paraules
1 Recerca de paraules amb m o n
en una sopa de lletres a partir
de les definicions proposades . . . . . . . . .173
2 Relació de les dues parts
de diversos refranys i rodolins . . . . . . . . .173
B. QUAC
Llengua
parlada
i escrita Lèxic
Fonètica
Ortografia Gramàtica
Consolidació 1,5 2 3 4
Reforç 6 7 8
Ampliació 9 10
Transversal: Educació per a la salut: aprofitar el temps d’estiu per descansar i recuperar forces
per al mes següent.
AVALUACIÓ
Avaluació contínua i formativa. Què hem après? Unitat 12
Avaluació sumativa i final. Què en sabem? Unitats 9, 10, 11, 12
TEMPORITZACIÓ
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen entre 12 i 13 hores.

LLEGIM
Pàgines 160-163
ABANS DE LLEGIR, PÀG. 160
Realització de les activitats
Entaularem una conversa inicial, prèvia a la lectura, sobre diversos temes relacionats amb l’estiu: el
bosc, el camp o la muntanya, la temperatura, les diferències entre l’estiu i l’hivern. Intenteu que parli tot
l’alumnat i exterioritzi què farà, si li agrada o no l’estiu, i què sap i pensa dels fenòmens més típics: les
vacances, els focs, etc. Cal comprovar que cada alumne i alumna és capaç de fer una intervenció en la
conversa d’acord amb el que hem treballat durant l’any.
Suggeriments
Podeu aprofitar la conversa inicial per esbrinar què sap l’alumnat sobre l’estiu, quin record té d’estius
passats, si passa uns dies fora de la llar habitual, les vacances dels pares, etc. Si utilitzeu una pauta d’observació,
mireu qui hi ha intervingut i qui no, o qui ho ha fet amb seguretat i qui amb deficiències, etc.,
de cara a elaborar un informe sobre l’expressió oral de cada alumne i alumna i saber quins temes ha
de millorar per al curs vinent.
LECTURA, PÀG. 160-162
Realització de l’activitat
Feu la lectura de la manera següent: primer, llegiu-la vosaltres per mirar que tota la classe entengui
i vegi com es pronuncia cada paraula. Si cal, torneu a llegir el text per aclarir-ne el vocabulari i treballar
les paraules més difícils. Després feu llegir, en veu alta, un fragment a cada alumne i alumna; així us assegureu
que són capaços de fer-ho amb prou seguretat i coneixement de les paraules. És bo convidar
l’alumnat a consultar els requadres en què es defineixen els termes més difícils.
Suggeriments
Si es creu necessari, abans de la lectura es pot fer una activitat de comentari i coneixement del vocabulari
més difícil. A més del que es defineix al marge (creiem que és el que pot costar més a l’alumnat
d’aquesta edat), pot ser necessari aclarir altres paraules, segons el grup classe. Igualment, pel que fa a la
lectura individual, es pot demanar fer-ne una lectura silenciosa abans de llegir-la en veu alta entre tots.
Finalment, és recomanable que porteu un registre de lectura per a cada alumne i alumna per fer un
seguiment dels seus avenços.
DESPRÉS DE LLEGIR, PÀG. 163
SUGGERIMENTS I PROPOSTES DE TREBALL
Realització de les activitats
Les dues primeres activitats de comprensió són tancades, per tant, cada alumne i alumna les haurà de
resoldre primer de manera individual i després, conjuntament. Les altres tres activitats són més obertes.
Les podeu resoldre entre tots mirant, però, que tot l’alumnat hi participi. Al final és important que
les copiïn en la llibreta i que cada nen i nena tingui ben clar quines són les respostes correctes,
que hauran de copiar de la pissarra.
Suggeriments
Val la pena destacar especialment l’activitat 3, en la qual es treballa la comprensió d’expressions metafòriques,
que poden ser una mica més difícils. Ara bé, tan bon punt s’ha entès el mecanisme, és a dir,
143

GG u i aa DD i d à c t ii cc aa
144
que funciona com una comparació, el mateix alumnat en pot elaborar d’altres fixant-se, sobretot, en
els elements comuns entre un objecte i allò amb què el vulguin comparar.
ESCOLTEM I PARLEM
Pàgines 164-165
Realització de les activitats
Les activitats d’aquest apartat es basen en la recitació dels poemes. No es tracta d’una activitat merament
memorística sinó que, a partir d’això, es descobreixen i s’expliquen les diverses característiques
del text poètic: què és un poema, com està elaborat, quins elements hi trobem, etc., abans de descriure
les tècniques de memorització.
Suggeriments
Com que el camp de la mètrica no és fàcil, no heu d’oblidar que l’objectiu és, sobretot, que l’alumnat
s’ho passi bé llegint i recitant poemes. Es poden plantejar moltes activitats semblants a les que es proposen,
però en tots els casos cal que busqueu altres poemes perquè l’alumnat els llegeixi i els memoritzi.
Hi ha antologies de poesies per a nens i nenes que poden ser ben útils i interessants.
APRENEM VOCABULARI
Pàgines 166-167
Realització de les activitats
Les dites i els refranys són sentències populars que revelen la saviesa del poble. Els hem de treballar
amb aquesta perspectiva i fer-los entendre la importància que té el fet de transmetre’ls de generació
en generació. Per això, proposeu-los de memoritzar-ne alguns per saber-los utilitzar en el moment
adequat.
Suggeriments
Cal que l’alumnat es fixi en la rima com a recurs per recordar un refrany o una dita. Si cal, se’n poden
proposar més i sobre diversos temes. Hi ha publicacions que els presenten agrupats per temes (estacions,
feines). Feu-los escollir alguns refranys que tractin sobre l’estiu i, entre tots, extreure’n l’ensenyament
per poder-los emprar en el context adequat.
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
Pàgines 168-169
Realització de les activitats
Les grafies que treballem representen els sons nasals i, també, algunes grafies mudes. Cal que els feu
observar la relació entre so i grafia, de manera que s’entengui la importància de la bona pronúncia i,
alhora, l’arbitrarietat de l’ortografia. Com que moltes paraules no segueixen una regla determinada,
anirà bé insistir en la memorització i la fixació de l’escriptura de determinades paraules.
Suggeriments
Les activitats s’han de treballar entre tots, però primer cal que cada alumne i alumna intenti resoldreles
de manera individual. A l’hora de donar les solucions, pot anar bé escriure la forma correcta a la
pissarra i, alhora, lletrejar-la, ja que amb això els ajudareu a retenir la forma de les paraules més conflictives
o difícils.També heu d’insistir en les diferències entre paraules que sonen de manera similar, del
tipus conte/comte/compte.

ESTUDIEM LA LLENGUA
Pàgines 170-171
Realització de les activitats
En aquesta unitat continuem l’estudi dels nexes amb les preposicions tòniques. Per començar, però, recordeu-los
el caràcter de nexe i la funció que fan les preposicions en enllaçar dos mots i establir una
relació de subordinació del segon respecte del primer. La darrera activitat és especialment interessant
per comprovar si tot l’alumnat ha entès el funcionament de les preposicions. Així, en aquest cas, els
nens i nenes hauran d’escriure una escena de platja fent servir unes preposicions determinades.
Suggeriments
Si algú té dubtes o no sap reconèixer les preposicions, feu-los llegir un fragment de la lectura per,
col·lectivament, trobar-hi les preposicions (del tipus que sigui), esbrinar la funció que hi fan i com uneixen
determinats elements de l’oració.
ESCRIVIM
Pàgina 172
Realització de les activitats
La redacció de rodolins és una de les activitats més fàcils per practicar i entendre la rima. Pot ser una
activitat ben estimulant per a molts nens i nenes, ja que els fa gràcia que els mots o les oracions acabin
amb els mateixos sons. Després d’inventar-se rodolins sobre l’estiu, els nens i nenes hauran de plasmar-los
en un mural.
Suggeriments
Podeu proposar-los de fer una auca sobre l’estiu o les vacances, de manera que s’hauran d’inventar rodolins
que expliquin una historieta i els dibuixos (les vinyetes) per il·lustrar-la. Aquesta activitat exigeix,
també, la participació activa de tot l’alumnat, ja sigui escrivint o dibuixant. Per aquesta raó, sembla bo
tenir-la en compte i proposar-la com a activitat final o de colofó del curs.
JUGUEM AMB LES PARAULES
Pàgina 173
Realització de les activitats
Es proposen dues activitats més lúdiques: en la primera hauran de trobar en una sopa de lletres, una
sèrie de paraules (que porten m o n) a partir de la seva definició. En la segona activitat, hauran de relacionar
les dues parts de diversos refranys i rodolins. Aquí cal que l’alumnat es fixi, a més del sentit,
amb els finals i que, a partir de la rima, observi quines frases poden anar juntes i quines no.
Suggeriments
Pel que fa a aquesta darrera activitat, podeu proposar-los altres refranys, de més a més.També es pot
suggerir a l’alumnat que reculli en una llibreta els refranys que ha vist tant en aquesta unitat com en les
anteriors.
145

GG u i aa DD i d à c t ii cc aa
146
Pàg. 163
1 De l’oreneta i el romaní.
2 juny: herbes que floreixen; juliol: la platja; agost: un dia de festa major amb pluja; l’alfàbrega:
planta que per Sant Joan escampa la seva olor.
3 Les ones, rodones, dibuixen vaixells: el moviment de les onades és semblant al del vaixell.
Més aviat fosqueja, el dia és més curt: durant el mes d’agost, es fa de nit més d’hora, el sol es
pon abans.
Totes les flors de la muntanya han arribat al meu carrer: durant el mes de juny, floreixen moltes
plantes.
L’alfàbrega escabellada és un encenser violent: quan passes la mà per l’alfàbrega, i la «descabelles»,
et queda impregnada de la seva aroma.
4 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 165
1 El segon. Perquè el text està distribuït en estrofes i versos, i utilitza recursos de la poesia: rima,
expressa sentiments, etc.
2 juny: 1-3; 2-4; 5-7; 6-8; 9-10; 12-14
juliol: 2-3; 5-6; 8-9; 11-14; 12-13
agost: 2-4; 6-8; 9-10; 11-14; 12-13; 15-16; 17-20; 18-19
l’alfàbrega: 1-3; 2-6; 4-5; 7-9; 8-10; 11-12; 13-15; 14-16; 18-20; 22-24; 25-27; 26-28
3 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra. Rimes versets: 1-3, 2-4, 5-7, 6-8.
És rima consonant.
4 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 166
1 a-2, b-4, c-1, d-5, e-3, f-7, g-8, h-6
Pàg. 167
2 Una flor no fa estiu: amb un sol gest no basta per canviar alguna cosa.
Pel maig, cada dia un raig: el maig és un mes inestable en què sol ploure sovint.
Lluna brillant, bon temps per endavant: si al vespre es veu una bona lluna l’endemà farà bon dia.
Els infants i els orats escampen les veritats: els nens i els bojos sempre diuen el que pensen.
3 a-5, b-1, c-3, d-6, e-2, f-4
SOLUCIONARI
4 Pasqua plujosa collita abundosa.
Per Sant Pere i Sant Feliu l’avellana surt del niu.
Si vols ser ben servit fes-te tu mateix el llit.
Per Nadal cada ovella al seu corral.
5 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 168
1 comprensió, amfibi, conflicte, escombra, convit, estimbar, solemne, cambra, desembocadura,
confessió, embolic, gamma, envestir, infinitiu, convenir, rambla, ombra, ample, envernissar,
infeliç, immigrant, llampec, invasió, immortal, timbre, emmudiment, invent, immens,
convent, infant

2 informar, conformar, impossible, intacte, contacte, compromès, comprendre, congelat,
insomni, infondre, confondre, immòbil, insuportable
Pàg. 169
3 • Fa molt temps que no es pesquen anxoves.
• Al xamfrà hi havia una gentada.
• L’Assumpta posa càmfora a la roba perquè es conservi bé.
• Explica-li el conte de la princesa i el comte de Bell-lloc.
4 • El gos del carrer es passa el dia bordant la gent.
• Hi ha hagut un augment de la temperatura constant.
• El vent ha tirat un arbre damunt un cotxe.
• El domador de l’elefant porta un turbant.
• M’he passat el dia dibuixant una lluna creixent.
Pàg. 170
1 • El gat va pujar dalt la teulada de l’edifici.
• Des de la meva habitació puc veure el pollastre sense plomes que hi ha amagat sota
l’arbre.
• Vam anar al cine, malgrat que plovia.
• Entre tots els cosins hem fet un regal als nostres avis.
• Hem desat les joguines dins la capsa de cartó.
• Aquest cap de setmana anirem d’excursió fins a la muntanya.
Pàg. 171
2-3 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 172
1-2 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 173
1 1 xamfrà
2 amfibi
3 infantil
4 àmfora
5 inventor
6 conversa
7 llamp
8 pàmpol
9 ambulància
10 immigrar
A M F I B I M A
M T I R G Z S L
B S N I J R X T
U A F N E A A S
L M A V T R M L
A F N E E G F L
N O T N V I R A
C R I T N M A M
I A L O P M A P
A L F R R I O N
147

GG u i aa DD i d à c t ii cc aa
148
2 Pescador de canya, la fam l’enganya.
Llenya verda fa bon fum. Llenya seca, bona llum.
Mal company i llop, ni de lluny ni de prop.
Si vols conservar un cavall, no el facis córrer costa avall.
Qui canta els seus mals espanta.
La gavina el temps que farà endevina.

AVALUACIÓ
1. Avaluació inicial
2. Avaluació contínua i formativa
3. Avaluació sumativa i final

1. Llegeix aquest text i contesta:
Fa molts anys, a la freda torre d’un castell hi vivia un mussol. Deien que en un racó del seu niu guardava
un roc i un anell que havia trobat al bosc. L’anell era la propietat més preuada de la família d’en Peret
perquè era l’anell de promesa de la seva rebesàvia. Per això, quan va saber que el mussol el tenia al seu
cau, va decidir recobrar-lo i es va encaminar al castell tenebrós…
On vivia el mussol?
q a la casa del pagès q al bosc q a la torre del castell
De qui era l’anell?
q del mussol q de la rebesàvia d’en Peret q d’en Peret
2. Com t’imagines que era el castell?
FEM MEMÒRIA
Nom Data
3. Busca en el text de dalt les paraules que tenen e i les que tenen o i classifica-les.
e oberta e tancada o oberta o tancada
4. Separa les síl·labes de les paraules següents i encercla la síl·laba tònica:
torre: mussol: anell:

5. Completa les paraules amb les lletres de cada columna:
6. Escriu:
ota taron a pape e a o a
jo ina erra pu é uc
va a itano ca o ra eta
pi es úlia acó ilogram
asolina pà ina ema so es
itarra di ous se ell alma
Un diminutiu de casa:
Un augmentatiu de peu:
Un sinònim d’alegre:
Un antònim de baix:
7. Subratlla amb verd el subjecte d’aquestes
oracions, i amb negre, el verb:
L’ Anna menjava molt.
El cotxe vermell corria molt.
Els passatgers esperaven el tren.
FEM MEMÒRIA
Nom Data
g/gu j/g r/rr c/qu
8. Completa les frases amb les paraules següents:
aquelles ~ vint-i-dues ~ nostres ~ aquest ~ teu
El camp era ple d’
matí he anat a comprar.
flors vermelles.
Guarda el llibre i porta les llibretes.
Sempre agafa ampolles.

1. Ordena aquestes paraules alfabèticament:
2. Busca en el diccionari les paraules que et proposem en la graella i emplena-la amb la
paraula que hi ha davant i darrere de cadascuna.
3. Col·loca aquests signes de puntuació on calgui:
El meu fill petit és molt espavilat Quan li fa mal la boca les dents i els queixals vol el xumet
Quin peça Si no li dono plora El teu fa el mateix
4. Escriu una oració de cada tipus:
• Enunciativa:
• Interrogativa:
• Exclamativa:
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 1
Nom Data
ràdio ~ camí ~ sol ~ llimonada ~ benzina ~ calaix ~ rosa ~ ou
paraula davant darrere
esport
gralla
luxós
parallamps
taula
. , ! , . ? .
5. Relaciona les expressions de cada columna i forma oracions.
Les nenes petites • • mengeu macarrons cada dimecres.
Vosaltres • • anem a comprar maduixes per berenar.
Nosaltres • • estudia quan vol.
El petit príncep • • juguen a pilota cada tarda.

6. Subratlla el subjecte i el predicat d’aquestes frases i relaciona’ls amb l’etiqueta corresponent.
La Meritxell escriu una carta a la seva cosina. Els personatges esperaven.
Les plantes oloroses creixen molt ràpidament. Els habitants del poble preparen la festa major.
El meu veí escolta música clàssica. La coberteria de plata s’ha de brunyir molt sovint.
7. Corregeix les paraules en cursiva i torna a escriure les frases.
Els nens juga al parxís.
La Maria salten a la corda.
Els pins esteu cremats.
El nen miro la televisió a les tardes.
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 1
Nom Data
subjecte predicat
8. Imagina que has anat a veure aquest partit. Explica-ho en el teu diari personal.

1. Relaciona les paraules que són sinònimes:
2. Separa les paraules en síl·labes i encercla la tònica:
contestador diferent marquesa
contrari màquina camisa
àliga endevinalla sabater
3. Subratlla la síl·laba tònica de les paraules següents i digues si són agudes (A), planes (P)
o esdrúixoles (E):
saler mecànica piràmide
pagesa canal alzina
estoig ràpida porta
bústia alumini bruixot
4. Els noms poden ser…
q individuals i comuns q comuns (col·lectius i individuals) i propis q col·lectius i propis
Posa un exemple de cada tipus de nom:
5. Descriu la mascota que t’agradaria tenir:
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 2
Nom Data
colossal
saltar
avorriment agradable
enorme
tedi
divertit
botar

1. Pinta del mateix color les paraules antònimes:
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 3
Nom Data
mullar alegre negre sortir marxar venir entrar trist assecar blanc
2. Classifica aquestes paraules segons el so de la vocal e:
tortell ~ pantera ~ lleó ~ temps ~ hivern ~ cabell ~ anell ~ préssec ~ enciam
orella ~ serra ~ vaixell ~ pinzell ~ mariner ~ sivella ~ pensar
e oberta com cel e tancada com pell vocal neutra com llibre
3. Escriu c o qu en els espais buits i accentua les e que hem subratllat:
A la lasse d’angles hi ha una adira tren ada.
A est urs anire a es iar amb els meus ami s de l’a ademia.
El afe e fa a esta afetera es molt espes.
El te ni de l’agencia portava una ja eta urta.
El artell de la ta a blan a és una litografia autentica.
4. Pinta de color verd els noms i de color groc, els adjectius.
casa got petit lluna sola himne xerraire clarinet
tranquil Pere vermell esport sorollosa Ignasi guapa carrer
5. Busca en aquesta sopa de lletres les sis parts d’una carta:
S A L U T A C I O
O J C O L L T M V
C O M I A T V A L
P Q U R S Y N C D
S I G N A T U R A

1. Busca en el diccionari les paraules pilot, cua, granota i gat i escriu tots els seus significats
en la llibreta. Com s’anomenen aquest tipus de mots?
2. Classifica aquestes paraules segons el so de la vocal o:
3. Accentua la o subratllada segons calgui:
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 4
Nom Data
roba ~ tanoca ~ sol ~ llençol ~ conill ~ visió ~ persona ~ pescador ~ gomina ~ poma
posar ~ camió ~ esquirol ~ sopa ~ cigró ~ honest ~ tresor ~ granota ~ sort
o oberta com pot o tancada com poll u
fotograf amistos comparacio esofag
resso capgros custodia repos
melodic repiracio correr periodic
besso astroleg talos furios
4. Encercla en verd els demostratius de proximitat i en negre, els de llunyania.
Desa aquests mitjons al calaix i posa aquells a la rentadora.
Aquesta cinta és molt llarga, però aquelles d’allà ho són més.
Aquell arbre té les branques pelades, en canvi, aquestes plantes sempre tenen fulla.
5. Subratlla els determinants possessius d’aquest text:
La Mariona no volia la nostra ajuda, sempre anava sola. El seu pare era l’amo d’una botiga i tenia de tot.
Nosaltres ho sabíem i per això hi anàvem. Ella ens deia:
—La meva botiga és la millor. Què voleu, el vostre encàrrec?
—No, volem veure el teu pare. Que hi és?

1. Identifica la paraula que no forma part de la mateixa família en cadascuna d’aquestes sèries:
• calç, calçador, calçat, calçament ➞
• riu, riure, rierol, riuada ➞
• gallina, gallinam, galliner, galleda ➞
2. Accentua les paraules que calgui:
cami unanime embolic botanic
colze public concurs conversa
amanida salat espacial topic
condicio tertulia algebra acidesa
peix etica vigilancia arros
peluix truita cubic especia
3. Escriu una oració amb cada paraula. Si et cal, consulta el diccionari.
vénen (verb venir) / venen (verb vendre)
ós/os
son / són (verb ser)
té (verb tenir) / te
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 5
Nom Data

4. Col·loca cada numeral a la columna corresponent.
5. Canvia els nombres de les frases per lletres i torna-les a escriure.
a) El Joan va quedar 4t a la cursa de l’escola.
b) El meu oncle té 57 cotxes de col·lecció.
c) Els meus amics s’han gastat 28 € en cromos.
d) A la festa hi havia 261 convidats.
e) Enguany han estat abandonats prop de 800 gats.
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 5
Nom Data
setè ~ quatre ~ primer ~ vint-i-tres ~ cent trenta-nou ~ cinquè ~ setze ~ sisè
ordinals cardinals
f ) En el casc antic de la meva població hi viuen unes 4.000 persones.

QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 5
Nom Data
6. Pinta el dibuix i després descriu aquest paisatge urbà.

1. Escriu paraules amb els prefixos:
im-:
in-:
des-:
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 6
Nom Data
2. Escriu l’article davant de cada nom i relaciona’l amb el dibuix corresponent.
1
òptica àncora orella
església hèlice àngel
3. Inventa’t quatre frases amb les contraccions que coneixes.
4. Escriu els pronoms personals que van amb aquestes formes verbals.
2
3
ballo dorm
balles dormim
balla dormo
ballem dormiu
balleu dorms
ballen dormen
4
5
6

1. Relaciona els diminutius amb la paraula d’origen i pinta’ls del mateix color.
2. Separa en síl·labes les paraules següents.Tingues en compte els dígrafs!
millor figuera sorra
vaques haguéssim treballar
canyella col·legi caixa
professor canya bossa
3. Completa amb r o rr:
supe io mode na espà ec a uga
inco ecte cosi em g ua ca tó
en enou mest a có er a òs
pastisse d ama omaní iuada
c iatu a e uga co ba ca e a
4. Completa les frases següents amb una d’aquestes formes verbals.
• Aquesta revista articles molt interessants.
• Cada dia em a la mateixa hora.
• La meva mare un pastís molt bo.
• Els actors el seu paper.
• Tu molts contes.
• Vosaltres una agulla en un paller!
5. Les parts d’un conte són:
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 7
Nom Data
llarg historieta petit taula llibret
tauleta petiteta llibre llargueta història
assagen ~ fa ~ busqueu ~ llevo ~ llegeixes ~ publica
q inici i final q nus, final i desenllaç q nus i final
q inici, nus i desenllaç q inici i nus q inici, nus i desenvolupament

1. Escriu augmentatius amb les terminacions següents:
-as:
-assa:
-ot:
-ota:
2. Completa els espais amb b o v:
La pols de l’o ra ha en aït el mo le de l’ha itació i, per això, està tan rut.
La rusa de la mare és de color lanc en ellit però jo la eig de color eix.
Cada int de fe rer cele rem la festa del nostre po le am un all d’en elat.
No o ris la porta perquè fa ent i tinc l’escom ra trencada.
3. Corregeix aquestes paraules, si cal:
emvrutar sovre conbersió
combustible vomvó povre
avraçar bleda avraçaba
branca conbersar blau
cantaba cable escomvra
4. Digues si aquestes formes verbals estan en present (PR), passat (P) o futur (F) i construeix
una oració amb cadascuna.
calmava ( )
saltarà ( )
busca ( )
vam anar ( )
ballen ( )
menjareu ( )
riuran ( )
portes ( )
vau treballar ( )
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 8
Nom Data

1. Escriu cinc exemples de paraules compostes:
2. Troba en aquesta sopa de lletres cinc paraules amb essa sorda i cinc amb essa sonora i classifica-les.
s sorda:
s sonora:
3. Digues a quina conjugació pertany cada infinitiu:
jugar ( ) moldre ( ) vigilar ( ) recollir ( )
coure ( ) sortir ( ) pelar ( ) conèixer ( )
trobar ( ) decidir ( ) bullir ( ) rebre ( )
4. Completa aquest quadre amb el verb cantar:
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 9
Nom Data
jo
tu
ell/ella
nosaltres
vosaltres
ells/elles
E U B U A I S E L P
S Z E R O G C A T F
C N N G O N A G A A
U A Z A B E C P I C
R D I S F R E S S A
Ç T N E M C R E A N
O I A L F U A O M Ç
R O S A V S E N G O
present passat futur
canto
hem cantat
vas cantar
havien cantat
cantarà

1. Marca amb una creu les seccions d’un diari:
q espectacles q política q economia q entreteniments
q papereria q esports q opinió q teatre
q bàsquet q internacional q mòbil q carrer
2. Enumera els punts que cal tenir en compte per preparar una notícia.
3. Escriu el gentilici corresponent:
Vilafranca: París:
Lleida: Xina:
4. Completa amb g o j segons convingui:
inesta espa ulivert a udar ori inal
se ell aponès taron er ent ugar
5. Completa les frases amb les paraules que representen aquestes fotografies.Totes porten h.
1
2
3
4
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 10
Nom Data
1 2 3 4
A l’ del meu poble han nascut tres parelles de bessons.
Les vaques mengen molta .
A l’ ens abriguem molt.
Els bombers van haver d’utilitzar un per poder rescatar l’alpinista.

1. Relaciona aquestes preguntes amb les respostes corresponents:
Quants anys tens? • • En un poble molt petit.
On vas néixer? • • Solc anar d’acampada.
Què sols fer els caps de setmana? • •Vint-i-dos.
T’agrada mirar la tele? • • No gaire, prefereixo llegir un bon llibre.
2. Observa aquests dibuixos i emplena els buits amb una comparació.
a) En Pere és alt com un .
b) Sempre corres com un .
c) Està sol com un .
3. Omple els espais buits amb x o ix:
A la meva germana li agrada la ocolata i per a ò sempre n’hi ha al cala de la cuina.
Els urros de la botiga són molt bons perquè són molt cru ents.
El ofer del meu amic és co i té pan a.
Ahir vam posar els llibres a la ca a de fusta que tenim al por o.
4. Pensa tres paraules que s’escriguin amb tx o ig i escriu una frase amb cadascuna.
5. Encercla les preposicions que hi hagi:
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 11
Nom Data
fulla a got flor de enciam per quadre amb plat

1. Llegeix el poema i contesta:
Quants versos té ?
Quantes estrofes té?
Què ens explica?
Jo sóc la tortuga
em diuen poruga
perquè sempre he dut
en joia i en pena
aquest gran escut
a sobre l’esquena.
JOSEP CARNER
2. Busca en un diccionari de refranys els que fan referència a l’estiu i copia’ls.
3. Completa les paraules amb m o n:
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 12
Nom Data
ca viar e vàs E par tro bó
re tadora ra pa e vestir co pàs
co pte co binació tra polí a bició
4. Emplena cada frase amb la preposició que hi manca.
a) Tinc dues gomes i quatre llapis un estoig.
b) La pilota va caure el terrat, l’antena.
c) tots treurem els mobles de la cuina més ràpidament.

1. Ordena alfabèticament les paraules següents:
lletra ~ gent ~ príncep ~ ocupat ~ ull ~ teatre ~ francès ~ tetera ~ general
2. Relaciona cada frase feta amb el seu significat:
Caure com un sac. • • Ésser espavilat.
Ésser net de clatell. • • No parlar clar.
Fer embuts. • • Desplomar-se.
3. Senyala la resposta correcta:
Les paraules sinònimes són: Les paraules antònimes són:
q Les que busquem al diccionari. q Les paraules que fan servir a Grècia.
q Aquelles que són diferents. q Les paraules que volen dir el contrari.
q Les paraules que volen dir el mateix. q No existeixen.
4. Separa en síl·labes i completa el quadre.
QUÈ EN SABEM? UNITATS 1, 2, 3, 4
Nom Data
marxar
parèntesi
clarinet
salsa
nombre de síl·labes síl·laba tònica és una paraula
5. Subratlla la vocal tònica de cada paraula i relaciona-la amb el so corresponent:
mel
e tancada
carbó
nens segon
rètol e oberta
gos
polsera pilota
carrer o tancada
electrònic
ètica
temps
o oberta
sol
colla

6. Digues de quin tipus són aquestes oracions:
a) Quan esmorzeu?
b) Els nens de quart són els millors.
c) Correu, correu!
7. Subratlla el subjecte (S) i el predicat (P) d’aquestes oracions:
La nena compra un ram de flors. El Ricard i la Sílvia són els meus pares.
La tempesta ha destrossat la cabana del bosc. Nosaltres semblem germans.
8. Classifica els noms següents:
9. Subratlla els demostratius i encercla els possessius d’aquestes oracions:
a) Aquella nena és la nostra amiga.
b) Aquest esport és el vostre passatemps preferit?
c) Aquest senyor ha perdut les meves maletes.
QUÈ EN SABEM? UNITATS 1, 2, 3, 4
Nom Data
eixam ~ Ebre ~ muntanya ~ Elena ~ ratolí ~ bandada ~ Carles ~ riu ~ Montseny ~ flor
nom propi nom comú: individual nom comú: col·lectiu
d) Aquesta capsa me la va regalar la meva germana.
e) Els nostres amics han anat d’excursió a aquella muntanya.
f ) A la teva mare li agradarà molt aquesta faldilla.

1. Escriu paraules que formin part de la mateixa família lèxica que les següents:
muntanya:
equip:
núvol:
aliment:
2. Completa la graella a partir dels exemples:
3. Accentua les paraules següents, si cal:
abric dialeg guardia anim influencia
invencio linia fragil futur cano
canemas atzar espigol regalessia holandes
butxaca horitzo manega lligament logic
4. Escriu una oració amb cada paraula.
dona/dóna (verb donar)
deu/déu
5. Escriu un article davant de cada paraula.
QUÈ EN SABEM? UNITATS 5, 6, 7, 8
Nom Data
camió
diminutiu augmentatiu
peuet
boletàs
colònia mercat església cantonada cavall
ascensor autobús persianes sabaters estufa

6. Ara afegeix les preposicions a, de o per davant de cada resultat de l’activitat anterior i fes
les contraccions que calgui.
colònia mercat església cantonada cavall
ascensor autobús persianes sabaters estufa
7. Encercla els dígrafs d’aquestes paraules i, després, separa-les en síl·labes:
rebaixes senyera
pesseta col·lecció
esgarrapar seguir
raqueta pollet
8. Escriu el so de r en aquestes paraules:
se vei pe sones esta amaderia te a
telefè ic ca etera tu ista a ibar majo ia
9. Completa amb mb o nv:
co ersa ca i ca ra se rar co ent
ro e o ra e eja i itació co inar
10. Escriu amb lletres els numerals cardinals següents:
24:
793:
3.678:
QUÈ EN SABEM? UNITATS 5, 6, 7, 8
Nom Data
11. Relaciona cada pronom personal amb el rètol que li correspon.
1a persona
2a persona
3a persona
jo
tu
ell/ella
nosaltres
vosaltres
ells/elles
singular
plural

1. Encercla les paraules compostes:
rodamón papallona espantaocells ventafocs pèl-roig
cadireta migdia cantonada capicua finestral
2. Escriu una frase amb cadascuna d’aquestes expressions que utilitzem per comparar.
— com:
— més... que:
— tan... com:
— menys... que:
3. Relaciona les parts d’aquests refranys i després, explica’ls:
Aigua de Sant Joan • • que una lliura de gramàtica.
Més val perdre un minut de la vida • • fa sa guerra.
Val més una unça de pràctica • • celler buit i molta fam.
Cada terra • • que la vida en un minut.
4. Emplena amb s o ss els espais buits:
5. Completa:
bo a re um gro a cap a
dimi ió flori teria confe or mi teri
Escrivim g davant les vocals , com per exemple:
Escrivim j davant les vocals , com per exemple:
6. Completa amb x o ix:
QUÈ EN SABEM? UNITATS 9, 10, 11, 12
Nom Data
ca a plan a urros bru a
ut dibu ar tor a co

QUÈ EN SABEM? UNITATS 9, 10, 11, 12
Nom Data
7. Completa aquestes paraules amb m, mm, mp o n:
co emoració à fora e baràs assu te
co pte co strucció e viar co oció
àlbu co vertir co fitura e botit
8. Relaciona cada verb amb l’infinitiu corresponent i digues a quina conjugació pertany:
batem • • buscar ➞
estudio • • dormir ➞
servirem • • batre ➞
dormia • • servir ➞
correrem • • córrer ➞
buscava • • estudiar ➞
expremo • • exprémer ➞
9. Observa les diferències que hi ha entre aquests dos textos i relaciona’ls amb el rètol
corresponent:
narració diàleg
Mentre passejava pel moll vaig trobar un vell mariner que venia objectes estranys:
—Perdoni! On ha trobat aquest ullal?
—Me’l va vendre un caçador de balenes.
—Quant val? –vaig preguntar-li.
—Més del que es pensa! –va contestar mig enfadat el vell mariner.
Fou mentre passejava pel moll que vaig comprar l’objecte que havia de transformar per sempre la
meva vida: un ullal enorme ple d’estranyes incisions. El vell mariner que finalment me’l va vendre, deia
que havia estat d’un caçador de balenes. No m’ho vaig creure gaire, però li vaig preguntar quant costava
i vaig obtenir-la per un preu bastant acceptable.

BIBLIOGRAFIA

BIBLIOGRAFIA
ARNAU, J. «Educación en la segunda lengua y rendimiento escolar: una revisión de la problemática
general». Siguan, M (ed.). Enseñanza en dos lenguas y resultados escolares. Barcelona: ICE (UB), 1985.
ARNAU, J. i altres. La educación bilingüe. Barcelona: ICE (UB/Horson), 1992.
ARNAU,J.Escola i llengües en contacte. Barcelona: Ceac, 1988.
ARTIGAL, J. (coord.). Els programes d’immersió lingüística als territoris de llengua catalana. Barcelona:
Fundació Bofill, 1995.
ARTIGAL, J.M.La immersió lingüística a Catalunya: consideracions psicolingüístiques i sociolingüístiques.
Vic: Eumo, 1989.
ARTIGAL, J. M. i altres. Com fer descobrir una nova llengua.Vic: Eumo, 1984.
BAETENS,H.Principis bàsics del bilingüisme. Barcelona: La Magrana, 1989.
BAKER,C.Fundamentos de educación y bilingüismo. Madrid: Cátedra.
CASSANY,D.;LUNA,M.i SANZ,G.Ensenyar llengua. Barcelona: Graó, 1993.
CATALÀ, G. i altres. Avaluació de la comprensió lectora. Barcelona: Graó, 1996.
CODINA,F.i FARGAS,A.Proposta de classificació dels errors d’ortografia.Vic: Eumo, 1991.
COLOMER,T. i altres. Ajudar a llegir. La formació lectora a Primària i Secundària. Barcelona: Barcanova,
1992.
COLOMER T. i Camps, A. Ensenyar a llegir, ensenyar a comprendre. Barcelona: Edicions 62, 1991.
DD. AA. El tractament de les llengües a l’Educació Primària. Generalitat de Catalunya. Departament
d’Ensenyament.
ECOUEN,G.R.Formar infants productors de textos. Barcelona: Graó, 1992.
RIVIÈRE,A.La psicologia de Vigotski. Madrid: Aprendizaje-Visor, 1985.
SOLÉ,I.Estrategias de lectura. Barcelona: Graó, 1992.