Miquel "Canta" - Fiestas pueblos de España 2010

PRESENTACIÓ 

1. BÚGER GLOSADOR 

2. BÚGER GLOSAT 

3. ALTRES GLOSES 

MIQUEL PERELLÓ VILLALONGA (MIQUEL CANTA) 

1. RECORDS GLOSATS 

2. GLOSES 

1. SEMPRE HE DUIT BONA SORT 

2. LO QUE SÓN SES JOVES DEL DIA 

3. LO QUE EM PASSA PER CIUTAT 

4. POESIA DE MALLORCA 

5. ES GATS I SES GATES 

6. S'AJUNTAMENT DES GATS (SAINET) 

3. GLOSES DEDICADES 

JUANA SERRA LÓPEZ (JOANA CARTERA) 


2. GLOSES 

1. UN FADRÍ DESGRACIAT 

2. FADRINS I FADRINES 

3. GENRES I SOGRES 

4. BENEÏDES DE SANT ANTONI 

3. GLOSES DEDICADES 

MARGINALES A SA MARJAL 

I. BREVE NOTA MARGINAL A PARERA Y SA MARJAL 

II. MARGINALES A LAS CRÓNICAS DE SA MARJAL 

III. MARGINALES A LAS NECROLÓGICAS DE SA MARJAL 

IV. BÚGER EN SA MARJAL 

V. GLOSES EN SA MARJAL

PRESENTACIÓ 

Són moltes les tradicions populars que, una vegada perdudes, volen 

esser recuperades. Institucions i grups acuden a arxius o a la 

memòria col.lectiva per saber què i com se celebrava una festivitat, 

una ocasió, un motiu. Així molts de pobles de Mallorca han recuperat 

les seves tradicions. Búger no és una excepció. 

No obstant hi ha moltes tradicions que no es redueixen a fets i cerimènies, 

sinó a talent, saviesa, improvisació. Això no es pot recuperar 

perquè és personal i intransferible. Pot esser aprés amb molt 

d'esforç. Exigeix un talent especial així com unes circumstàncies que 

els temps actuals no tenen. 

Búger ha tengut cullerers i picarolers de qui queden tan sols vagues 

records, a més de la seva obra. Però també ha tengut glosadors; 

entre els més recents, Miquel Perelló Villalonga (Miquel "Canta") i 

Joana Serra López (Joana "Cartera"), morts tots dos fa uns pocs anys. 

D'aquests, en vull deixar constància escrita després d'haver recollit 

els seus records i papers. Sense dubte moltes de les seves vetlades 

com a glosadors quedaran dins el silenci ja que difícilment posaven 

per escrit les seves gloses. Gairebé totes les seves gloses varen esser 

conegudes en un temps. Ara, en canvi, no podem dir que estiguin 

oblidades, ja que no han estat apreses sinó, senzillament, ignorades. 

No és el meu objectiu ni fer estudis poètics ni musicals, tampoc 

vull referir-me al contengut, sinó tan sols recollir un material dispers. 

Abans concretaré un poc el món literari de les gloses y dels 

glosadors. 

Fins ara, la millor recopilació ha estat efectuada per Rafel Ginard 

Bauçà, a la seva obra Cançoner Popular de Mallorca (Editorial Moll, 

col.lecció Els Treballs i Els Dies, 4 toms, Palma de Mallorca, 

1979-1983, 2ª edició). El mateix autor va fer una introducció que va 

aparèixer en forma de llibret a part amb el títol El Cançoner popular 

de Mallorca (Biblioteca Les illes d'or, nº 76, Editorial Moll, Palma de

Mallorca, 1981, 2ª edició). També es pot llegir amb interés la 

recopilació de gloses de contengut sexual feta per Gabriel Janer Manila 

a Sexe i Cultura a Mallorca: El Cançoner (Editorial Moll, Palma de 

Mallorca, 1980, 2ª edició). També pot llegir-se l'article de Josep Massot 

i Muntaner Aportació a l'estudi del Romancer balear, Estudis Romànics 

7 (1959-1960/1964) 63-155 i Els mallorquins i la llengua autòctona 

(Biblioteca de Cultura Catalana, 1, Ed. Curial, Barcelona, 1985, 2ª 

edició augmentada, espec. pp. 296ss). 

Francesc de B. Moll, en les seves excel.lents introduccions a l'obra 

de Rafel Ginard, defineix la glosa de la següent manera: «Una composició 

versificada, de to popularesc, que tingui una extensió considerable 

(posem dotze versos com a mínim), és designada amb el 

nom genèric de glosada. És un derivat de glosa, que és el nom, 

-encara més genèric- que és dóna a qualsevol composició versificada, 

tant si és curta com si és llarga. Una corranda o cançó breu és 

una glosa. Una composició llarga, sigui de quartetes o de quintetes, 

de décimes, etc., també es diu glosa, però és mes exacte i usual 

dir-ne glosada o glosat» (T.IV, p.X). 

L'origen de les cançons, de les gloses és desconegut. Només pot 

sostenir-se que té un origen individual i que el poble va aprendre, 

va repetir i va transmetre. És la tradició. Però no per això es pot 

afirmar a la lleugera que siguin populars. No sempre els glosadors 

eren ben vists. 

Llegim al Cançoner del Pare Ginard: 

Jo em pensava que es glosar 

era de persones llestes: 

ell és un destorbefestes, 

destorba i fa destorbar. 

(II, n.288, p.67) 

'Lliberau-mos Sant Antoni 

de llengo de glosador: 

N'hi emprèn com un pintor 

qui amb sa mateixa color 

tant pinta sant com dimoni. 

(II, n.298, p.68) 

Els glosadors eren gent humil, la majoria sense estudis i, per 

tant, sense saber llegir ni escriure. Però tenien una saviesa innata, un 

esperit atent, capaç d'observar els més mínims detalls, tot acompan-

yat d'un gran sentit de l'humor i d'una excel.lent memòria. Així: 

¿Aqual és que vol escriure 

ses cançons que jo farè? 

Escrites a un paper, 

vos promet que faran riure. 

(II, n.255, p.65). 

Un temps, dés cap les me treia 

amb una gran promptitud, 

i ara ja som perdut 

es motlo amb què les feia. 

(II, n.340, p.71) 

Glosar no era patrimoni dels majors. També els nins i les dones 

tenien l'halo admirat del glosar. Així: 

Vós viviu i veureu coses 

i admirat ne quedareu. 

Venturós és el qui creu 

i pot rescabalar amb gloses. 

(II, n.352, p.71) 

Maldament sigui minyó 

jovenet de poca edat, 

tenc coses dins es meu cap 

com qualsevol glosador. 

(II, n.300, p.68) 

No som glosadora fina 

ni és que en vulga bravejar 

però em voldria provar 

amb homos de testa fina. 

(II, n.309, p.69) 

Les gloses se solien cantar. Més tard, amb el pas del temps, les 

vetlades de glosadors eren simplement recitades. Però pot dir-se que 

el cançoner estava fet de cançons, és a dir, de textos breus i música 

senzilla fàcil de ser retenguda, repetida i transmesa. Respecte del fet 

de cantar, llegim:

Es cantar vol alegria 

i jo cant i tenc tristor. 

No hi ha pena ni dolor 

que dins lo meu cor no sia. 

(II, n.192, p.62) 

Jo no cant per bona veu, 

perquè Déu no la m'ha dada: 

Jo cant perquè no digueu 

si duc pena o si duc creu 

o si visc enamorada. 

(II, n.198, p.62) 

Si dius que no sé cantar, 

ja n'aprendré qualque dia. 

Es mestre qui m'ensenyà, 

quan començà, no en sabia. 

(II, n.230, p.64) 

Si no havia de cantar 

més que el qui té bona veu, 

quantes vegades se veu 

que, de cent, una n'hi ha. 

(II, n.241, p.64). 

Ses gloses no surten bé 

sense untar sa gargamella: 

vaja, duis-me sa botella, 

i llavonses cantaré. 

(II, n.319, p.69) 

D'uns papers d'en Miquel "Canta" n'extrec la seva opinió sobre 

les gloses: "Sa glosa mallorquina generalment és una cosa espontánia, 

i té molt de mérit, però encara més si sabéssim ses circumstàncies 

en què s'ha fet. Sa glosa ha d'esser curtete i ha de tenir un sentit 

picant. Amb una bona glosa ningú s'enfada. Per exemple, si deim a 

qualcú que és un poca vergonya, s'enfadarà; però si en bona glosa li 

deim que no té gens de vergonya, se posarà a riure. 

Ses gloses poden esser alegres o sintementals. Se poden fer de 

qualsevol cosa i qualsevol motiu i tema. Sa qüestiò es sebre combinar 

ses paraules perquè rimin. Sa glosa mallorquina se va perdent i

és una vertadera llàstima. 

Abans no se podien gravar ses vetlades de gloses. Aquells glosadors 

eren homos que no sabian molt de llegir, però amb ses gloses se 

defensaven d'una forma meravellosa. 

Per no cansar es públic tocaven temes variats, se posaven en pla 

de contrarietat i aixì tot era, és animat. Al final se demanaven perdò 

i acabaven tan amics. Sa glosa és com sa poesia, que té un sentit sobrenatural 

per a un que l'entén". 

Tot aquell que vulgui ampliar coneixements sobre el Cançoner de 

Mallorca pot acudir als llibres citats al principi. Allà trobarà referències 

bibliogràfiques. 

Aquest llibre vols esser un homenatge a en Miquel "Canta" i a 

Joana "Cartera", els darrers glosadors de Búger. 

He considerat oportú incloure aquelles gloses que figuren al Cançoner 

com a originals de Búger o que s'hi refereixen, encara que 

sempre és difícil determinar el lloc exacte en què varen sorgir. Sense 

dubte n'hi ha moltes més de les quals no n'ha quedat constància escrita 

o, encara pitjor, han quedat reduïdes a l'oblit. 

Considerat un art tan senzill com admirable, la glosa ha estat una 

presa fàcil per a les urpes dels temps superficials d'avui. Però Búger 

ha aportat, especialment amb Miquel Perelló i Joana Serra, dues 

pàgines al patrimoni de la nostra tradició mallorquina. Aquest llibre 

en dóna testimoni.

I. BÚGER GLOSADOR 

1 

Si la vostra gent s'empenya 

que vós no ralleu amb mi 

i teniu gust de venir, 

a mal lloc faran sa llenya! 

(I, n.2364, p.142) 

2 

Es dilluns, ets avorrits 

van a ca s'enamorada: 

-Jo som vengut, estimada, 

anit, perquè som amics. 

(I, n.2839, p.168) 

3 

Si em diguesses veritat 

de lo que et preguntaré, 

jo sabria si em vols bé 

o també si has mudat. 

(I, n.3310, p.194) 

4 

Si la mar tornava vi 

i los peixos sobrassades 

no hi hauria cap fadrí 

que tengués enamorades. 

(I, n.4868, p.283) 

5 

Torna-te'n i digues-li 

que no hi puc anar, per ara: 

que primer s'ha de reblir 

es clots que té per sa cara. 

(I, n.4978, p.289) 

6

¿Voleu sebre si l'estim 

i lo meu cor si l'adora? 

Mal caigués dins un avenc 

amb un llamp per tapadora! 

(I, n.5078, p.295) 

7 

Voldria esser pasarillo 

un picarillo d'estiu. 

¿Saps a on faria es niu? 

A baix d'es teu rebosillo. 

(I, n.1284, p.79, variant p.317) 

8 

Dins un foc abrasador 

hi ha lo meu cor qui crema; 

vós encara hi posau llenya, 

rama i qualque tió. 

(I, n.1699, p.103, variant p.325) 

9 

Si amb lletres d'or us duc escrita 

i no us podeu esborrar. 

Amor, si us han d'encantar, 

jo hi vui sa darrera dita. 

(I, n.2229, p.134, variant, p.332) 

10 

En entrar, "Bon vespre tenga, 

jo vénc per parlar amb vostè, 

jo vénc per aquesta prenda 

senyora, que la serveix". 

(I, n.2788, p.166, variant, p.339) 

11 

Ara sí que em casaria 

amb un homo que no hi ves, 

i li prendria es doblers 

i llavor li fugiria. 

¿Sabeu quan hi tornaria? 

En sebre que ne té més.

(I, n.4107, p.241, variant, p.356) 

12 

Comandacions de tu, 

hi ha hagut temps que en volia, 

però ara, de cada dia, 

me ric de qui les envia 

i llavor de qui les du. 

(I, n.4159, p.244, variant p.357) 

13 

Ses porqueres que tu fas 

altre les replegaria 

reporga-les, vida mia, 

que, com voldràs, no podràs. 

(I, n.4811, p.280, variant p.364) 

14 

Es pago, perquè és hermós, 

fa una volta i s'estufa 

se mira es peus i s'arrufa: 

així vos ne pendrà a vós. 

(II, n.107, p.9) 

15 

-¿Vols-me dir, bon al.lotet, 

quantes nous té aquest noguer? 

-Puja dalt i conta-les 

i sabràs quantes nous té. 

(II, n.107, p.156) 

16 

Jo em vaig llogar amb un senyor 

per manar un bon parei 

i men un cavall vermei 

que passa d'escorxador. 

(II, n.542, p.181) 

17 

Hala, Tòfol, hala Tòfol! 

hala, Tòfol, hala envant!

Fé navegar sa manota 

per això que tens davant. 

(II, n.979, p.206) 

18 

Un hortolà se'n va a s'hort 

per conrar bé s'hortalissa. 

Un dia el trobaran mort 

davall una ravenissa. 

(II, n.1302, p.224) 

19 

No us penseu que ets homos d'era 

ells mos vénguin a ajudar. 

Ell s'estimen més estar 

a s'ombra de sa figuera. 

(II, n.216, p.163, variant, p.243) 

20 

Des que som figueraler 

ses dones m'empopiolen: 

elles pretenen i volen 

set figues per un dobler. 

(II, n.452, p.176, variant p.247) 

21 

Es dissabte i es dijous 

són dies de festejar, 

i jo m'he d'aconhortar 

darrera un parei de bous. 

(II, n.530, p.180, variant p.249) 

22 

Un escarader flastoma 

i a passos té raó. 

Ara estam dins es boldró; 

¿que no m'afines, Coloma? 

(II, n.727, p.192, variant p.253) 

23 

A sa Vileta hi ha gent

que tenen s'anomenada 

que en tres cops tenen falcada: 

noltros n'hem de mester cent. 

(II, n.850, p.199, variant p.256) 

24 

D'es cap me'n vaig a n'es coll, 

cap avall per sa ventresca, 

si ella és jove, esperoneja, 

i si és veia, no se mou. 

(II, n.1217, p.219, variant p.263) 

25 

-Som un homo estaranger 

que he sortit de la muntanya. 

¿Me vols dir aquesta canya 

quines habilitats té? 

-S'habilitat que ella té 

jo la vos diré en tres modos: 

per fer paneres i covos 

i caeres, si ve bé. 

(II, n.1422, p.232, variant p.267) 

26 

En Toni Pèl d'or 

casat amb s'heretge 

se reia d'es metge 

quan estava bo. 

(II, n.62, p.304) 

27 

An es nevaters de Selva 

ja mos han duit es ramells: 

hi ha roses i clavells 

també resolis per beure. 

(II, n.157, variant p.314) 

28 

Cinc són els bous 

que l'arada menen; 

el camp és blanc

i la llavor és negra. 

(II, n.32, p.319, variant p.339. És una endevinalla =Els cinc 

dits de la mà, la ploma, el paper i la tinta amb què escriuen). 

29 

Joan de la casa gran, 

de la casa petita 

menja merda frita 

dins un paner gran. 

(II, n.174, p.357) 

30 

Per Orient me passeig 

i trob ses portes tancades. 

¿Que es deuen esser colgades 

ses perles, que no les veig? 

(III, n.625, p.69) 

31 

Es carrer de S'Arraval 

un temps me dava alegria, 

i ara, de cada dia, 

com més va, mal que més mal. 

(III, n.104, p.38, variant p.134) 

32 

Ses al.lotes d'Ariany 

són guapes i no fan planta; 

en dur sa gonella blanca 

ja tenen pa per tot s'any. 


33 

Som anada en es Rafal, 

Joan, i no hi ha madona: 

una casa sense dona 

és pitjor que un hospital. 


34

Es nom que m'agrada més 

del món són ses Margalides; 

donaria dos mil vides 

per una, si la tengués. 

(III, n.125, p.206) 

35 

Màrtir Sant Sebastià, 

qui va ser heretge i soldat; 

així com ell va ser salvat, 

així jo em poqués salvar! 

(III, n.465, p.244) 

36 

Mai hem de despreciar 

es trebais que Déu envia 

sinó que amb molta alegria 

amb ells mos hem d'abraçar. 

(III, n.569, p.251) 

37 

Una figa a sa figuera, 

ruada, no fa paper. 

Casa't si ho has menester 

i tens partit i casera. 

(III, n.2007, p.392) 

38 

Qualsevol fii de pagès 

que son pare l'abandona 

en haver curat sa ronya 

ja li pega es mal francès. 


39 

Enguany no és any de roïssos; 

tot ho hem de trobar bo. 

N'hi ha de millors que jo 

que encara mengen colissos. 

(III, n.591, p.312, variant p.435)

40 

L'amo de Son Blai Fogó 

ha atupada sa madona 

are diu que no està bona, 

li dona brou de bastó. 


41 

Jo som estat a Liorna 

que no hi canten capellans. 

Na Bet qui manlleva pans 

emperò mai les mos torna. 


42 

Molt el m'has de comanar 

i li diràs que estic bona: 

no em publicaran dalt sa trona 

fins que tothom sord serà. 


43 

Ai, mirau quin borriquet 

que no vol llaurar ben dret! 

Digau al ca, canet 

que abordi el borriquet. 

El ca, canet, no vol 'bordar 

el borriquet no vol llaurar. 

Ai mirau el borriquet 

Digau al bastonet 


que pegui al ca, canet. 

El bastonet no vol pegar 

el ca, canet no vol 'bordar 


Ai mirau quin borriquet 


Digau al foc, foquet, 

que cremi el bastonet. 

El foc, foquet no vol cremar, 

el bastonet no vol pegar,

el ca, canet no vol 'bordar, 


Ai, mirau quin borriquet 


Digau al riu, riuet, 

que apagui el foc, foquet. 

El riu, riuet, no vol 'pagar, 

el foc, foquet, no vol cremar, 

el bastonet no vol pegar, 

el ca, canet, no vol 'bordar, 


Ai, mirau el borriquet, 


Digau al sol, solet, 

que eixugui el riu, riuet. 

El sol, solet, no vol 'xugar, 

el riu, riuet, no vol 'pagar, 

el foc, foquet, no vol cremar, 

el bastonet no vol pegar, 

el ca, canet, no vol 'bordar, 


Ai mirau quin borriquet 


Digau al nigulet 

que tapi el sol, solet, 

El nigulet ja vol tapar, 

el sol, solet, ja vol 'xugar, 

el riu, riuet, ja vol 'pagar, 

el foc, foquet, ja vol cremar, 

el bastonet ja vol pegar, 

el ca, canet, ja vol 'bordar, 

el borriquet ja vol llaurar. 

Ai, mirau quin borriquet, 

que ja vol llaurar ben dret! 

(El borriquet, IV, n.12, p.41-42) 

44 

De ses cames d'un moscard 

en feren cinc-centes caixes, 

i des peus en feren maces 

bones per picar espart.

D'ets uis en feren bufets 

per menjar cent criatures, 

i de ses llavoredures 

en componguérem banquets. 

En es budell cular tengué 

cin-cents sacs de nou barcelles. 

D'ets ossos i ses costelles, 

cent covos i cent paners. 

(Un moscard, IV, n.49, p.86) 

45 

Quan de l'església sortia 

amb so ramell beneït, 

una jove em va fer: -Xit!- 

pensant si me giraria, 

i per veure si li daria 

aquell ramellet florit. 

Com me vaig haver girat, 

la jove no volgué res. 

-Mal te toc un llamp encès, 

acerat a cada part! 

(Quan de l'església sortia, IV, n.29, p.191) 

46 

A l'Hostal de la Pera i holà! 

les dames allà van i holà! 

Diuen a l'hostelera: -¿Què hi ha per a sopar? 

-Hi ha coní amb ceba i arròs amb bacallà.- 

Elles estan cansades i no volen sopar. 

-¿Que tenen les senyores que no volen sopar? 

¿Que tenen mal d'amores o mal de festejar? 

-No tenen mal d'amores ni van a festejar, 

només que estan cansades i volen reposar. 

-Encén el llum, criada, mena-les a colgar, 

dalt la cambra més alta, a la de més enllà.- 

Pren el llum la criada i les mena a colgar 

dalt la cambra més alta, a la de més enllà. 

Com les dames se colguen, se varen despuiar. 

La criada és traïdora i se posa a escoltar. 

Ells porten calces blanques, carabina al costat. 

La seva capitana d'aquest modo parlà:

-El temps que dormi l'amo, li anirem a robar.- 

La criada traïdora l'escala davallà, 

se'n va anar a la madona, tot, tot li va contar. 

-No són dames, madona, són lladres per robar; 

ells porten calces blanques, carabina al costat!- 

-Anit, bona criada, tu hauries de vetlar.- 

La criada traïdora, dins la cuina va entrar; 

'seguda a una cadira, va començar a becar. 

Com tocaren les dotze, ells varen davallar. 

Les dames sortigueren les altres a cridar 

i un braç de criatura prop del foc va quedar. 

La criada traïdora prompte va anar a tancar. 

Com ses dames tornaren, tancat varen trobar. 

-Ai, mal llamp la criada, qui la porta ha tancat! 

Criada, obri la porta, cent escuts cobraràs! 

-Ni per cent i cinquanta la porta no s'obrirà! 

Pensant tenir-hi dames, són lladres per robar! 

-El braç de criatura, ¿que el mos voldràs donar? 

-¿Que n'hi ha cap de voltros que vol passar la mà? 

P'es forat de l'aiguera, el braç podeu passar.- 

P'es forat de l'aiguera, un es braç va passar 

i la jove traïdora la mà li va taiar. 

-Ai, mal llamp la criada, jur que t'he de matar!- 

Madona de la casa, vos podeu preciar 

que la vostra criada la vida us ha salvat, 

us ha salvat la vida i també del robar. 

Dels tres fiis que teniu un n'hi podeu donar.- 

La criada traïdora amb s'hereu se casà. 

(Les dames de l'Hostal de la Pera, IV, n.172, p.476-477) 

47 

¿Vós que sou aquest client 

d'aquí on s'hi fan reclutes? 

Deveu tenir ses baldufes 

més grosses que s'altra gent! 

(Anònima) 

48 

Una al.lota amb un bastó 

se punyia es maripapo 

i el se va posar tan guapo

que el s'inflà com un tambor. 

(Anònima) 

49 

Pas per aquí, perquè adreç 

perquè trec fems a escarada, 

si te veus a esser casada 

i tens es cul com sa cara 

s'homo no te dirà res. 

(Anònima) 

50 

Hem de tenir a la memori' 

lo que en el món se segueix: 

sa poma se deverteix 

i es forat des cul pateix 

ses penes del purgatori. 

(Anònima) 

51 

Amb so casar mira-t'hi 

que és per una eternitat 

tant si és jugador com gat 

llavors l'hauràs de sofrir. 

(Anònima) 

52 

Ara és hora, jovenet, 

de remediar es teu mal 

si vols esser menestral 

taia sa terra ben igual 

llaura a fons i du es sol dret. 

(Anònima) 

53 

Sou guapa com un fil d'or 

sou guapa com una perla 

sou guapa com una merda 

que l'han feta just llavor. 

En sortir qualque nigul

també sol sortir negror 

val més sa meva guapó 

que ses rues d'es teu cul. 

(Anònima) 

54 

Mos publiquen dalt ses trones 

que hem de tenir molts d'infants, 

Jesús Deu, amb tant pocs pans, 

com podem emprenyar ses dones. 

(Anònima) 

55 

Un pastor quan guarda uvelles 

en sa nit té por d'es sol 

jo no trob altre consol 

si et fa morros fer-li celles. 

(Anònima) 

56 

Una fadrina plantxava 

a sa taula de menjar 

i un fadrí Damià 

sempre seguit la mirava. 

(Anònima) 

57 

Na Joana de Sa Llebra 

va perdre es seu ventall 

i m'enduré un gros esglai 

si no la m'arrib a fer meva. 

(Anònima) 

II. BÚGER GLOSAT 

1 

A Búger hi ha vuit molins 

i tots duen vela nova. 

Na Maria de Sa Cova

ja comença a treure grins. 

(III, n.351, p.53: Ariany) 

2 

A Búger hi ha vuit molins, 

i un que n'han de fer, són nou. 

¿Sabeu que ha de treure nou 

Na Xirboa? Uns maneguins. 

(III, n.352, p.53:Muro) 

3 

A Búger no hi ha res bo 

només un tros de figuera 

corcat davant i darrere, 

i en varen fer un Sant Pere: 

podeu pensar quin tresor! 

(III, n.353, p.53:Biniamar) 

4 

A Búger són bugerrons, 

ja no ho han de demanar: 

allà tenen ses figueres 

a damunt es campanar. 

Ses pobres figueraleres 

amunt s'hauran d'enfilar. 

(III, n.354, p.53:Lluc) 

5 

A Búger son bugerrons 

però tenen un Sant Pere 

que és fet de troncs de figuera 

i és un d'es tresors millors. 

(III, n.355, p.53:Campanet) 

6 

Búger n'és una ciutat 

tota poblada de roques, 

però hi ha unes al.lotes 

com un clavell encarnat. 

(III, n.356, p.53:Maria de la Salut)

7 

Bugerrons, si a Búger anau 

passau per ca Na Mandola, 

traureru En Felip de fora 

i entrareu En Nicolau. 

(III, n.357, p.53: Sa Pobla) 

8 

Cap a Búger vui anar 

a comprar melicotons 

per veure aquells bugerrons 

com se saben explicar. 

(III, n.358, p.53: Muro) 

9 

Es violiner de Búger 

i de Búger es violiner, 

violinejant vengué, 

violinejant que fuja. 

(III, n.359, p.53: Sa Pobla) 

10 

Ets homos de devers Búger 

no són com es pollencins: 

prenen un bri o dos brins, 

sols que es puput no les fuja. 

(III, n.360, p.53: Pollença) 

11 

Jo no havia sentit dir 

que a Búger hi hagués pipelles 

que habitaven per Caselles 

quan es Serigot morí. 

(III, n.361, p.53: Campanet) 

12 

-Si a Búger sou batiat, 

deveu esser bugerró. 

-Mestre Arnau, vos dic que no, 

que vaig amb sa lleialtat. 

(III, n.362, p.53: Lluc)

13 

-Vós, l'amo, ¿que sou de Búger, 

que xerrau tan solapat? 

-De matí l'he agarrotat, 

an es puput, que no em fuja. 

(III, n.362, p.53: Inca) 

14 

Val més un manacorí 

com va d'es dies feners 

que tots es arianyers 

es de Búger i sineuers 

es dia de Sant Agustí. 

(III, n.722, p.74, variant p.145: Sant Llorenç) 

15 

En Miquel, saig de Llubí 

i En Verdal, fosser de Búger: 

qui ha de votar que fuja, 

no té feines pus aquí. 

(III, n.691, p.72: Muro) 

16 

A Búger són bugerrons, 

a Campanet campaners, 

a Sa Pobla granoters 

a Muro capredons, 

i a Inca són lladrons 

que mos roben es doblers. 

(Anònima) 

17 

A Búger són bugerrons 

ja no ho han de demanar, 

perquè varen baratar 

Sant Pere amb botifarrons. 

(Anònima) 

18 

A Búger ja no hi ha Déu

el dia de Ram a vespres 

i es rector mos fa ses festes 

a gust i agrado seu. 

(Anònima) 

19 

A Son Vivot d'es Puig d'Inca 

un fill de Fosser hi ha 

i de pentinat que va 

fa llovir tota sa finca. 

(Anònima) 

III. ALTRES CANÇONS I GLOSES 

A més de les cançons, gloses i romanços que fins aquí hem recollit, 

i abans de donar a coneixer les gloses d'En Miquel Canta i Na 

Joana Cartera com a principals glosadors de Búger, vull presentar 

una sèrie de cançons i gloses que trec del Diari de Buja per fer un poc 

de memòria de persones que han deixat un record dins la història de 

Búger. 

1 

Sant Pere, Patró de Búger, va esser el motiu pel qual Don Miquel Bonnín, 

prevere, escrigués "Es goigs a llaor de Sant Pere", allà pel març del 

1945. Aquí el recollim. 

No es pot dar feligresia 

que us veneri amb tan d'amor; 

Búger tot en Vós confia. 

Oh Sant Pere, gran Patró. 

És per Búger fetxa bella 

mil cinc-cents seixanta-tres, 

quan l'obrer Miquel Tortella 

homo noble i bon pagès, 

demanà la Vicaria 

que obtengué com gran favor. 

Búger tot en Vós confia,


Si d'antic ja el nostro poble 

tan bell temple va aixecar, 

ho va fer amb un cor tan noble 

que tot ell hi posá mà; 

mentres tant contribuïa 

amb llimosnes i suor. 

Búger tot en Vós confia, 


Als que aquí en terra sagrada, 

dormen ja el só de la pau 

dins el cel molt prompte entrada 

donau-los si així vos plau, 

perquè tenguin l'alegria 

de sortir del seu dolor. 



Puix que el Crist vos entregava 

son poder dant-vos les claus, 

i amb això vos facultava 

del pecat desfer els esclaus, 

deslligau de tirania 

nostra gent amb el perdó. 



Si com a font que sempre ratja 

dels cinc pans de Sant Marçal, 

vàreu dar en desert paratge 

tant de pa amb mà paternal, 

pa abundant amb alegria 

dau a Búger com un do. 



Esperam de Vós la gràcia 

que quan véngui nostra mort, 

en que sigui una desgràcia,

la torneu en tan gran sort 

que ja sigui l'agonia 

cel obert pel bujarró. 



2 

Diari de Buja, Desembre de 1978, p.10, diu: Va de gloses. 

Voldria que bufàs 

fins que se terra estàs plana. 

Sant Pere i Sant Galiana 

es vent es cap les tomàs 

i en el cel que no hi deixàs, 

fonament ni paret sana 

i es sant que està de setmana, 

per bruto i tarambana, 

sa bufeta s'esclatàs. 

(Anònima) 

Tenc de deixar per escrit: 

Es tornar vell que a mi em costa, 

perd sa virtut i sa força, 

la vista i es sentit, 

i llavors som avorrit, 

de sa pròpia gent nostra. 

(Es rector pelut) 

A vuitanta anys s'homo va 

pel món i no té alegria, 

com es vou sa seva homonia 

on ha arribat a parar. 

Amb un gaiato en sa mà, 

se passetja cada dia 

i si té cap fill o filla, 

cerquen dur-lo a enterrar 

perquè a ca seva ja fa 

més nosa que companyia. 

(Es rector pelut)

3 

En el Diari de Buja, desembre de 1981, p.11, es pot lletgir: 

(transcripció literal) 

"Hi avia a Alcanelleta un vellet, per nom Julià Tugores i Alemany, 

natural de Búger. Tenia prop de cent anys, era glosador i bon tocador 

de fobiol. Com a bon cristià, volia confessar i combregar; però la 

seva edat ja no era per camins mal plans i llargs. El seu fill va demanar 

al rector Fiol que li dugués el Bon Jesús. Mes el Rector Fiol, que 

no era tan vell com l'amo'n Julià, no va anar de res i digué que per 

arribar a la possessiò volia una dobla de vint; que li duguesin el vellet 

encolcat, i si tenia por de caure, fermat a la bístia. El vellet no 

perdé l'esperança. Un dia que el rector no era a Lluc, el vicari feu la 

caritat de portar-li el Bon Jesús. Ja ho sabía el vellet. Sortí un tros a 

camí i s'amagà dins una mata; i quan arribà el vicari amb el Bon Jesús, 

tot xalest començà a tocar el fobiol per fer-li festa. L'acompanyà 

fins a les cases i allà va confessar i combregar, i quedà tranquil. De 

tot aixó enllestí unes gloses: 

Alsenyó rectó de Lluch 

de vení li sap greu: 

ell ¿no deu estar cregut 

que som es més vei de Lluch 

fora la Mare de Déu? 

El senyó rectó es pensava 

que era pur en Julià 

quem deixaría fermà 

dalt una bísti ensellada. 

I ell ¿que no considerava 

que, si pegava tropessada 

i jo devall he hi quedava, 

que'm puria rebentàç? 

Jo trob que bon contes fa 

cadascúu a son encontrada. 

Per camins i per tiranys 

jo camín a poc a poc: 

Un homo qui té cent anys, 

Senyor Rector, no va enlloc. 

Es rectó que a Lluch hi ha 

Aquell que'en diven Fiol, 

¡Ell ets homos fermats vol,

per anarse'n a confessà! 

En Julià Tugores i Alemany, de Búger, va morir el 15 de Gener de l'any 

1893 als 98 anys. 

4 

En el Diari de Buja de març de 1984, p.4 podem llegir un record de Miquel 

Bota Totxo, entitulat "L'Amo En Pere de Bona Mesura, home de pes". 

Diu així: 

Quan era petit, i ho record com si fos ara, el meu avi em va contar 

que l'amo En Pere Bona Mesura fou un dels homes més generosos 

de Búger. Allà on hi sorgia una necessitat, mai ell no hi mancava; i 

tenia una visió de futur tan meravellosa, tan clara, que en un curt 

moment era capaç de resoldre qualsevol problema. Coneixia l'equilibri 

humà, sabia de tot; era un pou de sabiduria popular. Fins i tot 

sabia compondre qualque glosa, i de picat si l'assumpte ho aconsellava. 

Una vegada, quasi just davant l'església parroquial de Sant Pere, 

un bergantell s'esbravà fent befa d'una dona ja empesa d'anys, perquè 

no el volia per genre. Tenia raons de sobra. Més val romandre 

fadrina que no casar-se amb un coix de cor i ànima. L'amo En Pere 

Bona Mesura, que tenia la manya d'esser per tot, s'hi topà de ple 

amb aquella mala endemesa i la va resoldre amb diplomacia i 

elegància, donant a cadascú lo seu. Li posà les peres a bon preu al 

bergantell i les figues de moro devers un lloc que se distingeix per la 

blanor i la polpa; i encara, el condemnà amb aquesta glosa: 

Tot el mal que has volgut tu, 

jo encara el te vull pitjor: 

que tenguis picor i picor 

i desig de lloc comú. 

5 

Llegim en el Diari de Buja, desembre de 1979, p.10: 

"Fa uns seixanta anys que vivia a Búger l'Amo En Joan Rafalino, 

que aleshores estava llogat de garriguer a la possessiò de Son Vivot. 

En aquest entremig enviudà i poc temps després es tornà a casar; al 

dia següent d'haver-ho fet, de bon matí s'incorporà a la feina. En 

arribar a les cases de Son Vivot, els amos i els companys de treball li 

oferiren una mica de festa.

Un d'ells començà a dir-li. ¿Què és vera que vos heu casat? 

I ell li contestà: Clar que sí. Qué hi teniu res a dir?. 

-No, l'Amo en Joan, però ens agradaria que en poques paraules 

ens diguésseu, com va esser, què féreu i on ho féreu. 

I l'Amo En Rafalino, encara que fos un bon homo que no sabia ni 

llegir ni escriure, com era molt corrent en aquell temps, no tingué 

pèls a sa llengua per contestar-los en poques paraules lo que semblava 

que volien saber: 

A les deu me vaig casar 

a les onze me colgava 

i a les dotze ja tirava 

es mariner a la mar. 

També es recorda aquesta glosa: 

En Rafelino de Búger 

m'han dit que és un bon bergant 

fermau-lo darrera i davant 

i alerta que no vos fuja. 

6 

Dia vint de gener de 1984 hi va haver un concurs de fumadors en pipa a 

Búger. Els guanyadors varen esser l'amo En Morreu, l'amo En Janer i 

l'amo En Bolletí. Un famós pipaire, conegut amb el nom de Bonet de ses 

pipes, va entregar els premis i va fer aquesta glosa: 

A Manacor ja no fan pipes 

ni a Búger fan culleres 

ni baten damunt ses eres, 

hem perdut totes ses fites. 

Això és cosa d'es progrés 

no hi ha culpa ni culpables 

oposar-se és per demés 

Oh bugerrons honorables! 

Jo vos desig nous companys 

salut i bones pipades 

que pogueu fumar molts d'anys 

i plegats moltes vegades.

7 

Amb el títol "Els ametllers florits de Búger", Miquel Bota Totxo escriu 

una bella pàgina al Diari de Buja, Juny de 1980, p.3. Treiem lo següent: 

Com joia de l'antigor, 

a Búger hi ha vuit molins 

que vigilen l'horitzó 

i mesuren els confins; 

mentre tot l'ametllerar 

florit sense parió, 

encén de goig i blancor 

el paisatge cap al pla 

i manté viva l'amor 

d'aquest poble secular. 

8 

Per acabar aquesta selecció dirè: 

Sa darrera i no en cant pus 

sa darrera i no en cant altra 

perdonau-me Bon Jesús 

si he fet qualque falta. 

(Anònima)


MIQUEL PERELLÓ VILLALONGA 

(MIQUEL "CANTA") 

(7-12-1915 / 28-7-1990) 

1 

Quan jo era petit vaig anar a visitar els tios. Feia qualque glosa, 

ja que mon pare me n'ensanyava. Un dia ses ties me varen dir: 

Hem sentit dir que ton pare t'ensenyava i perquè no l'agafaves la 

te feia repetir. I jo vaig contestar: 

Quan vos veig tan mal garbades 

a mi no m'agradau gens 

perquè heu perdut ses dents 

de mentides que heu contades. 

2 

Quan jo era petit vaig anar a unes noces. I vaig fer aquesta pels 

novis: 

Que estigueu molts d'anys plegats 

i qualque pic vos baralleu 

però que amics vos fésseu 

sense tèmer-se'n es veïnats. 

3 

El meu mestre, que era fadrí, me va dir que li fes una glosa. Li 

vaig contestar: 

Vostè que es casi aviat 

i que me convidi a noces 

i llavors li faré gloses

si trob que bé m'ha tractat. 

4 

De peit anava a vetlades de glosadors. I maldament no fossin 

homos de lletres, se feien preguntes d'histori i geografia. Record 

qu'una vegada un va demanar a s'altre si sabia quants de metros 

tenia el puig més alt de l'Himalaia. Va contestar que no i aquell 

li respongué: 

Es metros d'aquest turó 

són vuit mil set-cents seixanta 

es que el mira ja s'espanta 

perquè pareix una planta 

que el cel damunt si aguanta 

i ell li serveix d'estaló; 

tu seràs bon glosador 

quan sabis anar a botar-lo 

i que sensa tocar-lo 

peguis d'una part a s'altra. 

5 

Els glosadors que més m'agradaven eren En Llorenç Capellà, 

d'Algaida i En Sebastià Vidal, de Cas Concos. Una vegada varen 

fer una vetlada a Alcúdia. En Capellà va dir que feia vint anys 

que havia fet una vetlada allà mateix i que a tothom havia agradat. 

En Vidal va dir: 

Aquell que es doblers se gasta 

per venir-te a escoltar 

se'n repenteix l'endemà 

te sent un pic i ja basta 

perquè ets un cap d'uiastre 

que amb quatre quintos de pasta 

no ets capaç de fer un pa 

i basta siguis Capellà 

que anit t'he de fer cantar 

completes de tota casta. 

En Capellà li contestà:

Ses teves bromes, Vidal, 

arriben a esser pesades 

si trec ses escorratjades 

jo també te faré mal 

perquè és es teu natural 

sempre me dóna penades 

completes ja n'he cantades 

lo que encara m'han quedades 

són quatre antorxes ben gruixades 

per cantar es teu funeral. 

6 

A la mateixa vetlada En Capellà va dir que a Algaida tenia una 

bona sabateria i si ningú havia de menester res allà el servirien 

molt bé. I En Vidal va contestar: 

Mestre Llorenç Capellà 

viu més avall que sa plaça 

i està dins una portassa 

perquè li deixen estar; 

hi té un moixet i un ca 

insulta tothom que passa 

si tenen res que arretglar. 

Si me vols fer un calçat 

Llorenç, ja en pots prendre mida 

si el me fas ben a medida 

de tu estarè conformat 

però segons m'han contat 

que devers es teu poblat 

ja tens sa gent avorrida 

lis dónes goma prodida 

i a preu d'or l'has cobrat. 

7 

Una vegada vaig anar a Muro a sentir-ne fer. Hi eren En Vidal i, 

si no vaig equivocat, un tal Llorenç Ferregut de Sencelles. A un 

punt xerraven de ses dones i cada un alabava sa seva i se'n reia 

de la de l'altre. En Ferregut va dir:

Si hem d'anar a fer-nos mal 

jo ja començ a fer foros 

a sa costa ja hi veig moros 

ja s'arramba es temporal 

anit dins aquest local 

hem d'arribar a cantar coros 

a jo tant m'agraden es toros 

com es "teatro principal" 

i a sa dona d'En Vidal 

li diven na "quatre d'oros" 

i s'estima més dos lloros 

que una cotorra reial. 

Es públic va fer moltes mambelletes. En Vidal contestá: 

No veus es cas que te fan 

senceller quant una en cantes 

si una mica t'exaltes 

ses coses s'embrutaran, 

sé cert que te pujaran 

es colors devers ses galtes; 

a sa dona em trobes faltes 

perquè sa teva va d'altres 

ja creus que totes hi van. 

Si sa dona d'En Vidal 

trobes que fa poca planta 

jo trob que ja en fa bastanta 

i honrada que és lo que val; 

sa teva ja no és igual 

que tot lo que t'ho canta 

en sa nit va de parranda 

just una moixa d'hostal 

i encara per lo més mal 

tothom menos tu en comanda. 

Després tots dos acabaven demanant-se perdó. Eren molt bones 

persones que tot ho havien fet per divertir el públic.

8 

Una vegada vaig anar a sentir-ne fer a Sa Pobla a un local que li 

deien Gardenia. Eren quatre glosadors: En Capellà, En Vidal, un 

tal Jordi Mirató de Llubí i un pobler. Es primer turno va tocar a 

En Capellà i es pobler. Desprès en Mirató i es pobler. Les se donaven 

de valent i es pobler va dir a En Mirató que si no anava 

alerta li passaria lo que li havia passat a Algaida. I aquí en Mirató 

va dir: 

Algaida es un poble enfora 

s'hi fan figues bordissots, 

per Binissalem calops 

i maduren quant les ve s'hora, 

per Costix i vora vora 

pollastres i endiots, 

devers Llubí taparots 

per Muro carabasots 

però per mi se'n fan pocs 

com aquest que tenc devora. 

Es pobler se va posar a alabar Sa Pobla diguent que mantenian 

tota Mallorca. I En Mirató li va fer aquesta glosa: 

Sa Pobla és poble d'honor 

amb gent que m'agrada massa 

no hi ha cap poble es qui passa 

com vosaltres de tenir-ho 

bon sembrat bona llavor 

bon batle bon rector 

bona església bona plaça 

i vi bo de tota classe 

de marca superior 

que ja escullen per fer-lo 

fogoneu i gorgollasa 

lo que p'es coll no me passa 

que tingueu aquesta carabassa 

que pinti bon glosador. 

9 

Jo havia fet molta amistat amb en Vidal. Un dia va escriure diguent 

que era s'encarregat d'un secadero d'aubarcots de Sineu i

que hi anàs a passar un dia. Que hi havia moltes de al.lotes joves. 

Jo tenia devers desset anys. Hi vaig anar i tot lo dia vàrem fer 

gloses i bromes amb aquelles al.lotes. Hi havia una al.lota molt 

flamenca i En Vidal li va dir que dugués els canyissos, i me va fer 

senya que jo hi anás. En Vidal li volia fer un joc i aquella al.lota 

li va dir que no molestàs. En Vidal la va agafar pel braç i li digué: 

Me digueren s'altre dia 

dins un quarto d'amagat 

si ja m'havia tornat 

petit com una llentia 

i trob que més vos convendria 

vos cuidàssiu d'es forat 

que el teniu més bombejat 

que no té plom escampat 

un cuerpo d'artilleria 

a dins sa vostra bahia 

ja no hi duen mercansia 

perquè aquell pont que hi havia 

a sempentes l'han tomat. 

Aquella dona li diu "fugiu, no me vull posar en cuines". Ell contestà: 

Malament topau, fornera 

si vos posau en cuines 

o volíeu que vos fes 

baldeo a sa grixonera 

no hi vull mullar sa cuera 

no fos cosa m'hi perdés 

segons m'han dit Sineuers 

que ja teniu ses naules 

lo mateix d'una pastera 

lo de davant i darrera 

s'ha fet tot un aigovés 

i ara tapar és per demés 

portal que no té barrera. 

Aquella dona va fugir més vermella que una tomàtiga.

10 

Es mateix dia, a s'horabaixa, quan partia cap a Búger, En Vidal 

hem va dir: 

A ton pare en arribar 

li dius que visc per Sineu 

i que si ha de mester res meu 

que me véngui a cercar 

o m'envii a demanar 

que en tot li vull ajudar, 

basta i prou sigui amic meu. 

Jo li vaig contestar: 

Mai he trobada cap tara 

a cap glosa que fésseu 

i vós quan per Búger vengueu 

Ca'n Canta demanareu 

i allà no acabareu 

tots es temps que estigueu 

ni es pa ni sa bona cara 

i tan a jo com a mon pare 

feines ja mos mandareu. 

11 

Una vegada en Jaume Calafat i na Joana Cartera varen fer una 

vetlada de gloses a Campanet. En acabar me varen brindar que en 

fes un parell, però jo no en volia fer. Na Joana Cartera va demanar 

que, almenys, en fes una i digués si heu havien fet bé. Jo en 

aquell temps era tractant de bistis, i en Calafat va dir que jo en 

gloses no hi entenía, que domés servia per vendre quatre someres 

velles. Li vaig contestar: 

Vés alerta, Calafat, 

no fos cosa que te ferís 

entre tots no n'hi ha sis 

que les hagueu agradat, 

jo vos he calificat 

igual que es temps passat 

que molts per falta de blat

pegaven en es maís. 

Na Cartera va contestar diguent: 

Has sortit arrencadet 

i vés alerta, Perelló, 

que si no parles millor 

gafarem un estaló 

i te farem posar ben dret. 

I jo li vaig contestar: 

Si en es foc hi possam teies 

més fort s'encalentirà 

Joana et puc fer callar 

domés que t'alci ses ceies 

tu per mi de jo te'n reies 

i de ningú t'has de burlar 

que t'has dada en es glosar 

d'ençà que has deixat anar 

altres negocis que feies 

i no remoguis molt ses beies 

perquè amb ses galtes vermelles 

a jeure te'n faré anar. 

12 

Una vegada, una al.lota que feia feina a sa mateixa empresa que 

jo, va treure es carnet de conduir. Va venir més contenta que 

unes pascos. Me va dir que fes una glosa al mestre Pep que li 

havia ensenyat. I li vaig dir: 

Martina, te puc jurar 

que ets guapa i tens simpatia 

i aumentes de categoria 

perquè cotxo saps manar. 

Mestre Pep te va ensenyar 

pes carnet fer-té lograr 

va fer tot lo que sabia 

s'enginyer te va aprovar 

ara te parlaré clar 

i no vaig de pardaleria

jo tambè t'aprovaria 

maldement me costàs ca. 

13 

Una vegada, quan anava a sa fira de maig de Sineu, dues al.lotes 

me digueren: "Miquel mos duràs un siurell". I les vaig dir: 

N'hi ha que compren siurell 

i jo en tenc un i em sobra 

un que el veu devall sa roba 

pareix un bocí de pell 

però en treure es capell 

venturosa és sa qui cobra. 

14 

Un dia unes al.lotes me varen dir que lis fes una glosa. Vaig dir: 

Diuen que va a s'enrevés 

es qui amb al.lotes se posa 

jo en lloc de fer-vos una glosa 

vos faria una altra cosa 

i vos agradaría més. 

15 

Un any va ploure poc i quan es sembrats varen començar a patir 

set es capellà de Búger va resoldre fer rogatives. Tot es poble en 

va fer però no va ploure i es sembrats varen morir de set. Però en 

es temps de segar varen tenir mal temps i cada dia plovia. Damunt 

es sagrat em vaig trobar amb es Capellà i me va dir si tornaria 

ploure. Li vaig contestar: 

Es temps va desbaratat 

plou i fa pardalerias 

això són ses rogatives 

que vàrem fer es temps passat 

que un poc tard han arribat 

i ara que és mort es sembrat 

mos dóna aigo tots es dies. 

16 

Una vegada, a principi de corema, es mateix capellà em va dir si

no pensava anar a sentir es sermons. I li vaig contestar: 

Un que és bon mariner rema 

i sap fogir d'es temporal 

jo no he fet carnaval 

i trob que faria pardal 

que me fessin fer corema. 

17 

Jo anava molt per un Bar que es fill de la casa era es camarer i pareixia 

un poc marica. Duia els cabells molt llargs. Un me digué si 

no li havia fet cap glosa. En Tomeu va dir: Si me'n fas una de 

bona vos convidaré a beure. Li vaig dir: 

Tomeu, jo moltes d'estones 

de tu no sé què pensar 

els cabells no et vols taiar 

i quan te'n vas a pentinar 

hasta te marques ses ones 

no sé si prens o si dónes 

i no heu vull anar a cercar 

lo que et puc assegurar 

que no et vull considerar 

normal com moltes persones. 

18 

En 1978 el diari Ultima Hora em va fer una entrevista. Em varen 

demanar una glosa per acabar i vaig dir: 

Jo cerc viure molt de temps 

i de la mort fer-me'n enfora 

i quan sent s'Ultima Hora 

es nom no m'agrada gens. 

Per llegir m'agrada bastant 

du articles bons cada dia 

parla molt d'autonomia 

que per Mallorca seria 

un tema molt important.

1.SEMPRE HE DUIT BONA SORT 

2. GLOSES 

En Miquel Canta diu: Aquesta plagueta la vaig escriure per l'any 1933. 

A Búger teníem un mestre, Don Mateu Bibiloni, i els joves fèiem qualque 

comedi. Un dia el mestre me va dir que preparàs un monòleg per recitar 

després d'una comedi. Jo vaig escriure "Sempre he duit bona sort. Monòleg 

comich i ambs vers original fet p'en Miquel Canta de Búger". A la portada 

es pot llegir també: 

Tots es qui me donareu 

trenta cèntims de pesseta 

jo vos daré sa plagueta 

i vos assegur que riureu. 

Si m'escoltau bona gent 

ara vos explicaré 

que tot sempre me va bé 

res mai m'ha anat malament. 

Lo que vaig explicar-vos 

si és que me volgueu sentir 

és que no me'n puc avenir 

a haver sortit tan xambós. 

Amb lo que tenc m'aconhort 

visc tranquil i descansat 

en el mon des de que som nat 

sempre he duit bona sort. 

Que estic bé jo heu pretenc 

per això visc conformat 

encara no m'ha faltat 

res mai de lo que tenc. 

Tenc salut i tenc doblers

tenc menjar i tenc delit 

tenc tot lo que necessit 

i no he menester res més. 

Tenc bon cap i bones mans 

damunt jo no veig cap tara 

tenc un pare i una mare 

tenc germanes i germans. 

Tenc plata que puc gastar 

tenc de tot a no ser fatigues 

tenc amics i tenc amigues 

i un ca nostra per estar. 

Tenc un bon llit per dormir 

tenc vànoves cotonades 

i tenc un parell de mudades 

per quan me vulgui vestir. 

Tenc llençols i tenc coixins 

tenc cubertor i coxineres 

tenc dos peus de ribelles 

i també dos comodins. 

També tenc un penjador 

tres o quatre tavaioles 

i llavor dues pintes noves 

i també un tocador. 

Llum no me'n falta mai 

dins la cambra hi tenc claror 

tenc també bon sabó 

aigua fresca i un bon mirai. 

Tenc un munt de mocadors 

tres o quatre bufandins 

i per posar-me els matins 

tenc aigües de bons olors. 

Tenc tres pareis de sabates 

quatre jocs de calcetins

onze o doze corbatins 

i més de catorze corbates. 

Tenc un calaix ple de guants 

també tenc dues caixetes 

ben plenes de camisetes 

camises i colçons blancs. 

De tantes coses que hi ha 

casi no sé lo que tenc 

i en pegar-me sa talent 

també guard un bon menjar. 

Tenc formatge i bon brossat 

olives i sobrassada 

i sempre s'olla preparada 

i tota classe de cuinat. 

Tenc fideus i tenc arròs 

tota classe d'aguiat 

i per dir-vos sa veritat 

de carn en tenc sempre en gros. 

Tenc gallina i colomí 

som el més sortat del món 

tenc gasioses i sifon 

tenc aigo fresca i bon vi. 

Tenc pollastre i tenc brou 

tenc carn de ploma i costelles 

i també tenc més famelles 

que no du un carro nou. 

Quan me'n vaig a passetjar 

com que duc bona mudada 

sempre n'hi ha una solada 

que me volen festetjar. 

Quan me'n vaig per carretera 

tant si és colcant com a peu 

sempre n'hi ha nou o deu

que me corren a darrera. 

Totes me diven, Miquel..!! 

me vols fe una cançó..? 

i me parlen en més dolçor 

igual si menjassen mel. 

Jo dic no elze vull fer 

perquè no me surti comuna 

i totes me diven fer-me'n una 

Miquel, i t'estimaré...! 

Les contest: deixau-me anar 

no sieu tan cansades 

i m'ho diven tantes vegades 

que m'arriben a ginyar. 

Totes m'agafen pes braç 

i no puc decantar-les 

cansat ja de sentir-les 

mitja dotzena el en fas. 

Una glosa elze moll 

i les dic: deixau-me anar 

però llavor me volen dar 

una ferrada pes coll. 

Quan ja les tenc conformades 

tot riguent sempre se'n van 

i de contentes que están 

me donarien besades. 

En sentir-me estan riguent 

i no pren revenir 

totes me volen dir: 

Miquel tu ets un valent. 

A ses gloses que les fas 

les solc dir que són monetes 

i per això ses jovenetes 

en veure-me me fan cas.

Elze dic que són bebés 

igual que un sol resplendent 

perquè esser guapes me sent 

que és lo que les agrada més. 

Totes volen presumir 

jo les dic guapes a posta 

i quan ja som a ca nostra 

hi vénen a cercar-m'hi. 

Molt de pics són nou o deu 

que me cerquen a totes hores 

mon pare amb tantes de nores 

creis-me que va tot d'un peu. 

Me cerquen a tots moments 

tant a l'hivern com a l'estiu 

ma mare sempre me diu: 

fill meu que de pressa tens. 

És que som tan ben taiat 

que totes queden xiflades 

¡coranta misses sagrades! 

no sé com som tant sortat. 

Com que som tan coriós 

xiflo totes ses famelles 

i quan converso amb elles 

sempre les parl amorós. 

En veurem tan guapo i fi 

es meu tipo els enlluerna 

i fins i tot a sa taverna 

hi vénen a cercar-m'hi. 

Me paguen una cervesa 

totes me diven, rei meu! 

creis-me que ja me sap greu 

haver de tenir tanta pressa.

Me paguen cafè i copes 

i qualque puro per fumar 

i no sé com m'he d'arretglar 

per assaciar-les a totes. 

D'apurat ja he penssat 

de demanar a ma mare 

si vol que me faci frare 

per poder estar descanssat. 

Públic, si vos ha agradat 

s'obra que ja he acabada 

aplaudiu d'una vegada 

¡no sé com som tan sortat! 

2. LO QUE SON SES JOVES DEL DIA 

En Miquel Canta diu: "Aquesta plagueta la vaig fer l'any 1934 i la vaig 

dedicar a ses al.lotes. Encara no s'usava dur se permanent ni anar pintades. 

Duien vestits llargs i se cova, però començava a entrar sa moda d'anar modernes". 

A la portada es pot llegir: 

D'aquestes cançons tan guapes 

dues pessetes pagareu 

i vos assegur que riureu 

pe's colzos i ses butxaques. 

Deman a n'el Redentor 

Fill de la Verge Maria 

que me doni llum i guia 

i també cavil.lació 

per donar-ne relació 

què són ses joves del dia. 

Ses dones d'avui en dia 

ja no se'n poden fiar 

l'homo alerta ha d'anar 

perquè duen dolentia 

es seu cos du malaltia

a causa d'es lujo que hi ha. 

Vaig a emprendre sa carrera 

si es que me vulgueu escoltar 

germans meus per explicar 

que moltes joves hi ha 

dins tota Mallorca entera 

que en llevar-les s'estufera 

casi res les sol quedar. 

Una femella quan neix 

ve en el mon amb mala pata 

de petita vol esser guapa 

si te faltes les se tapa 

per moments així com creix. 

Fins als deu anys d'edat 

els passen dins s'ignocenci 

a n'es dotze fan diferenci 

i a catorze ja han mudat 

a n'es quinze ja és obligat 

a fer-les qualque advertenci. 

Comença a cavil.lar 

a quinze anys la joveneta 

i en sortir ben pintadeta 

quan se'n va a passetjar 

i ses ganes de festetjar 

les fa perdre sa xaveta. 

Moltes ho solen fer així 

ho sé perquè ho he notat 

que a quinze o a setze anys d'edat 

començen a presumir 

i totes ja cerquen tenir 

un jove a n'es costat. 

Tot és un divertiment 

estant a s'edat primera 

encara duen juguera 

i tenen mes festetjera

que a n'es cap coneixement. 

Sa veritat les diré 

perquè han de mester avisar 

i sense voler agraviar 

aquest glosat seguiré 

i en cançons explicaré 

lo que fan per agradar. 

No és per guanyar cap sou 

que n'això m'he propossat 

just hi som perquè he notat 

que ses joves d'aquesta edat 

a sa mare fan renou 

perquè lo que més elze cou 

són ses ganes d'un vestit nou 

de moda i ben etxurat. 

Com que es lujo sempre aumenta 

i no basta un vestit tot sol 

sa mare de sol a sol 

de fer feine se rebenta 

i per fer sa fia contenta 

li dóna tot lo que vol. 

Quan ses mares han ginyades 

i el vestit han lograt 

volen un jersei ajustat 

de aquells que fan amb empinades 

perquè estan determinades 

a trobar un enamorat. 

En tenir jersei i vestit 

encara moven ravons 

volen pintes i pintons 

sabates i cinturons 

i altres coses que no dic. 

Totes volen brevetjar 

que no les ve a un velló 

gasten es lujo en sabó

crepé i de tot lo millor 

per poder fer bona olor 

quan surten a passetjar. 

Duen postits tot es cos 

d'al.lotes moltes n'hi ha 

i se saben arretglar 

i se fan guapes com ses flors 

perquè sempre van en gros 

de crema i polvos d'arròs 

i de barreta de pintar. 

S'empolven es dematins 

i duen polvos tot lo dia 

totes tenen sa mania 

de que són com a figurins 

i per agradar a n'als fadrins 

fan qualsevol tonteria. 

Totes ses que vos posau 

per morros sa sobrassada 

i en sa color manllevada 

a passetjar vos n'anau 

esser guapes vos pensau 

jo no sé com no notau 

que això es una capbuitada. 

Al.lotes en general 

per sa cara hi duis vernís 

i si vos don aquest avís 

no l'heu de prendre a mal 

que no hi ha com lo natural 

i moltes usau lo postís. 

Duis el color manllevat 

i vos feis ses galtes vermeies 

racades per ses oreies 

i llavor un bon pentinat 

per trobar un enamorat 

fins i tot heu afinat 

de depilar-vos ses ceies.

Per trobar un enamorat 

sempre anau ben arretglades 

i amb ses ceies depilades 

i ses colors tan manllevades 

vos posau un bon pegat. 

Al.lotes heu de sufrir 

si vos dic sa veritat 

perquè duis bon pentinat 

i es cabeis vos feis tenyir 

ben cara alta vos puc dir 

que per enganar un fadrí 

feis qualsevol desbarat. 

No heu de perdre es coratge 

he hi som per avisar-vos 

moltes sou com a pintors 

vos pintau com una imatge 

qualcuna va per s'oratge 

i jo sé cert que te es pelatge 

de tres o quatre colors. 

Pes cap aigo oxigenada 

vos posau cada moment 

teniu un ferro calent 

per dur sa cova ondulada 

però molt més vos agrada 

aquesta moda que ha entrada 

de fer-se sa permanent. 

Quan s'han fet sa permanent 

volen anar ben mudades 

duen ses ungles pintades 

ses cames ben afaitades 

i ja queden conformades 

ses que novio van tenguent. 

Ses que tenen enamorat 

per veure si en tendran dos 

també se posen colors

i tot ho duen manllevat. 

Ses que ja tomben s'edat 

si encara no n'han trobat 

ho conten més espantós. 

No han tengut maldecaps 

estan dins es jovent 

tot és un divertiment 

riuen i fan desbarats. 

Quan els vint anys han passats 

canvien de pensament. 

Llavor canvien de so 

i ja comenen a fer espants 

i en tenir vint-i-cinc anys 

cerquen un homo de bo 

i és perquè ja tenen por 

de quedar per vestir sants. 

Com el pensament canvia 

i es cap mai està aturat 

i n'hi ha que no n'han trobat 

en cerque de nit i dia 

i qualcuna s'aferraria 

de rabi a s'emblanquinat. 

Qualcuna té mal de cap 

quan veu que veia ha tornada 

i quan prou s'és empolvada 

i la color s'ha canviada 

de novio no n'ha trobat 

i s'ha de quedar com es blat 

de l'any tretze tal vegada. 

Ets homos soleu cercar 

i qualcuna que mai s'atura 

al.lotes sa postissura 

vos convé deixar-la anar 

que en no haver-se de casar 

tan mateix no hi val pintura.

No tengueu rabi de mi 

que hi som per avisar-vos 

si vos convé pintau-vos 

seguiu si voleu seguir 

però trob i heu vui dir 

que vos poreu entretenir 

amb altres coses millors. 

He fet un poc d'atrevit 

diguent els meus pensaments 

pintar no m'agrada gens 

trob que podeu passar es temps 

amb actes més convenients 

i en coses de més profit. 

En llegir aquestes cançons 

les assaboríssiu voldría, 

al.lotes vos convendría 

no dur tanta xulería 

i deixar anar tots es pintons, 

prende de cosir uns colçons 

o adobar una camia. 

Lo que tots haureu notat 

que passa qualque vegada 

n'hi ha qualcuna ben pintada 

que tot ho du manllevat 

i no sap coure s'aguiat 

ni sap rentar cap bugada. 

Cualque homo en esser casat 

la mira determinada 

creu que bona l'ha triada 

i llevor queda enganat; 

sols no sap posar llevat 

domés sap anar pintada, 

ha de menester una criada 

per anar a n'es seu costat. 

Ara ja vaig a acabar 

i me despedesc des lectors:

fradins vui avisar-vos 

que deixeu anar es colors 

i mirau-vos en so casar 

que qualcun pensant pelar 

a vegades queda tos. 

Vaig a acabar aquesta histori 

no vui allargar-ho més 

perquè seria un excés 

de lletres dins sa memori. 

Si heu meresc dau-me victori 

en llegir aquets papers. 

S'obra que tenc començada 

ara la vaig a acabar, 

si pel cas cap falta hi ha 

que jo no hagi anotada 

que me sia dispensada, 

ja la me podeu perdonar. 

Si ningú he agraviat 

a tots vos deman perdó 

si voleu res de s'autor 

som des poble bugerró 

i hi estic avesindat 

ja dispondreu d'un criat 

que és en Miquel Perelló. 

3. LO QUE EM PASSA PER CIUTAT 

En Miquel Canta diu: "Aquesta plagueta le vaig fer l'any 1938, quan 

feia el servici a Artilleria. Llavor per Palma hi havía es tramvia i domés 

qualque cotxo". La portada diu: 

Comprau-lo, que està esposat 

que de riure rebenteu 

en dia que llegireu 

lo que em passa per Ciutat.

Vos deman amb humildat 

que poseu atenció 

i vos daré relació 

de lo que em passa per ciutat. 

Vaig néixer a un poblet petit 

que Búger és el seu nom 

que tal vegada tothom 

nomenar-lo haureu sentit. 

Un vespre de trons i llamps 

segons he sentit contar 

que a llum me varen donar 

i ja vaig néixer fent espants. 

Any de neu i calabruix 

però què voleu que faci 

ja vaig néixer amb sa desgraci' 

de tenir es coret fluix. 

Quan era ninet petit 

per no res me retgirava 

i casi sempre plorava 

sempre estava mal sofrit. 

Sempre duia tremolor 

i de tot me feia por 

i és perquè tenia es cor 

assuaixí de petitó. 

A poc poc vaig anar cresquent 

fins que vaig esser surat 

però sempre retgirat 

i tremolant en veure gent. 

En fer com qui agafer-me 

havia arrencat a córrer 

i maldement perdés sa gorra 

no m'aturava a aixecar-la.

Pero haver nat tan fluix de cor 

me n'han passades de bones 

tant d'homos com de dones 

de tothom me feia por. 

Mon pare estava assustat 

i a nes metge em va mostrar 

li va dir: "li espassarà 

quan ell canvii d'edat". 

Molt satisfet va quedar 

creguent que me curaria 

emperò de cada dia 

sa por molt més m'aumentà. 

Vivia més asustat 

que un ca en dia ha fet tala 

sempre em pensava sa mala 

i anava tot arrugat. 

Tant si feia fred com sol 

me tremolaven ses mans, 

tenia quinze o setze anys 

i sol no menjava tot sol. 

I ja que he començat 

maldement que sigui en gloses 

explicaré quatre coses 

que me passen per Ciutat. 

Quan me varen fer soldat 

deu fer cinc mesos o sis 

allò perquè em deixondís 

me dugueren a Ciutat. 

Me record que es primes dies 

des susto no estava bo 

de lo que em feia més por 

era des cotxos i des tramvies. 

Después que vaig haver arribat

devora s'estació 

ja em va gafar tremolor 

i deia a von m'hauran menat. 

De sa pena me moria 

quan vaig entrar dins Ciutat 

i me menaren tot asustat 

de cap a Cavalleria. 

Después cap a n'es Corté 

quan me varen haver midat 

alló em veren tant format 

que me feren artiller. 

Un cabo i un sargent 

me menaren a Sant Pere 

i domés tenia plorera 

quan vaig veure tanta gent. 

Creia que m'havien entrat 

a dins un trist cementeri 

vos dic que hi ha un misteri 

en lo que em passa per Ciutat. 

Me digueren estar aquí 

si fuis quedes arrestat 

i jo a un racó arrufat 

sols no gosava sortir. 

Llavor me varen cridar 

me daren roba i sebates 

i aguiat pep de patates 

a migdia per dinar. 

Después que vaig haver dinat 

a un cabo vaig cridar 

demanant lloc per posar 

tot lo que m'havien dat. 

Riguent va dir vine amb mi 

i me mená a sa Bateria

i una arquilla buida hi havia 

me va dir poseu aquí. 

Quan veia tants d'artillers 

que tots se reian de jo 

ja domés tenia por 

que qualcun no me prengués. 

Me digueren dos o tres 

està tranquil i res més 

ho guarden es cortelers 

aquí no se toca res. 

No hi havia pany de maleta 

i allà dins heu vaig deixar 

i domés sé que l'endemà 

vaig trobar s'arquilla neta. 

Era això de bon matí 

quan me vaig voler axicar 

sa roba no vaig trobar 

i no me vaig poder vestir. 

Cercant per tots els racons 

mirant si la trobaría 

i domés sé que tot lo dia 

vaig anar sense colçons. 

I jo en vista d'això 

plorava sa mala sort 

més empegueït que un porc 

i tothom se reia de jo. 

Quan vaig veure aquesta mostra 

es Corté no'm va agradar 

i me vaig posar a plorar 

diguent vui anar a ca nostra. 

S'oficial va pujar 

i me va mirar un segon 

i va dir: "con la trucción

déjalo, se compondrá". 

Colçons me tornaren dar 

i per mi ni cabien quatre 

i més d'un pam cada sabata 

de llargari en va sobrar. 

I des que això m'ha succeït 

no he fet pus es pagès 

per por que no em prenguin res 

de llavor ençà jec vestit. 

Des cap d'un parei de dies 

vaig sortir a passetjar 

i tothom en vorem passar 

reia fort sense manies. 

Anava per damunt sa sera 

arrufat i amb tremolor 

i en sentir un poc de remor 

ja haguera tornat arrera. 

Sempre allargant sa mirada 

i en veure cotxo o tramvia 

feia tot lo que sabia 

per entrar dins cualque entrada. 

Des susto pegava esclat 

quan ses bocines sentia 

i vaig arribar que tenia 

colzos i jonois pelats. 

També partia de trot 

en dir-me res ses al.lotes 

i amb aquellas sabatotes 

parexia en Charlot. 

Veurem d'aquella manera 

ningú em poria sofrir 

tothom se reia de mi 

i jo just tenia plorera.

I encara no m'ha espassat 

es tenir por de ses dones, 

me n'han pasades de bones 

des que estic devés Ciutat. 

Amb uns quants d'amics un dia 

vaig sortir a pasetjar 

i tots se varen empenyar 

que colcàs a un tramvía. 

Jo deia, no, que cauré, 

i tots deien no és perillós, 

i jo per no agraviar-los, 

vaig dir: au, ja hi colcaré. 

Tots mos vàrem preparar 

asullà ran de sa via 

i en vérem un que venia 

i el férem aturar. 

Quan jo vaig anar a pujar 

que vaig allargar sa passa 

una senyorota grassa 

sortia per devallar. 

Jo vaig tornar un poc arrera 

i de'n terra la'm vaig mirar 

i sols no poria passar, 

pegava a cada vorera. 

Vos dic que em va escarrufar 

veure aquella senyorota 

me tenia una panxota 

tan ample com d'aquí allà. 

Provava de davallar 

i li anava malament 

i jo per ser servicient 

vaig anar a dar-li sa mà.

Se ma amb sa seva ajunt 

don passa i es peu no aferra 

i tutup, ja estic en terra 

i ella em va caure damunt. 

Recent gotes quin esclat 

no n'havia pegat cap mai 

sols no podia dir ¡ai! 

creia que m'havia esclatat. 

Jo davall i ella damunt 

i sa trutjota no fogia 

i jo mateix ja no sabia 

si era viu o difunt. 

Set o vuit homos alçaven 

i no la porien llevar 

tots deien, l'esclatarà, 

des susto casi ploraven. 

I jo sofria tot es mal 

sols no podia espolsar 

i un parei varen parlar 

d'anar a cercar un ternal. 

Llavor cansats de provar 

ja hi havia estat més d'un quart 

passaren tots a una part 

i un tombo li varen dar. 

Me tragueren de davall 

molt més pla que una ratjada 

si l'haguésiu sospesada 

pesava més que un cavall. 

Llavor em dugueren d'allà 

a n'es corté altra vegada 

i vaig anar una temporada 

més premsat qe un bacallà. 

(Posant-se ses mans a sa pitera

i tirant els peus cap a defora:) 

Això em tenia acopat 

i es peus quedaren així 

¿creis que no és mal de sofrir 

lo que em passa per Ciutat? 

I ara en veure dona grassa 

des que això m'ha passat 

li envel tot escapat 

que guany a un ca de caça. 

Tramvía, cotxo, dona o homo gras 

quan les veig ja li he estret 

i si topava una paret 

no fii que no l'erbucàs. 

Vos dic que heu mir ben arreu 

perquè estic escalivat. 

Públic si vos ha agradat 

supòs que heu demostrareu. 

Ja que som desgraciat 

no vui que vos ne rigueu 

domés que aplaudigueu 

lo que em passa per Ciutat. 

4. POESIA DE MALLORCA 

En Miquel Canta diu: "Aquesta la vaig fer devés l'any 1934 per donar a 

conèixer sa nostra illa i glosar tot lo hermós de Mallorca. 

Mallorca, perla adornada 

com un brillant platinat 

terra de pau i bondat 

és la roqueta estimada. 

Mallorca, isleta d'or 

¡que bella és la teva Serra!

i contemplar la teva terra 

mos alegra el nostro cor. 

No hi ha camp més agradós 

que es terreno mallorquí. 

Mallorca és com un jardí 

en roses de mil colors. 

Si miram en els costers 

que belles són les pujades 

tot són parets i marjades 

i llavor els gegants garrovers. 

Si pujam damunt l'altura 

veim grandiosos pinars 

els boscs i els olivars 

que tot és una hermosura. 

Mirant per tot el redó 

si estenem la mirada 

veim de tota la planada 

brotar l'hermosa verdor. 

Verdor davant i darrera 

i verdor per tots els costats 

quan van cresquent els sembrats 

en la tenra primavera. 

Quan dona sa despedida 

l'hivern tan fresc i homit 

veure l'ametler florit 

mos renova s'esprit 

i mos dóna sospirs de vida. 

Dins el curt mes de febrer 

de flors tot el camp blanquetja 

i el fullatge que verdetja 

del preciós ametler. 

Veim aguaitar i sortir 

floretetes pel trispol

mirant sempre aquest gran sol 

aquest bell sol mallorquí. 

Sa beia i sa papaiona 

de flor en flor van baixant 

i l'aucellet qui en lo seu cant 

damunt ses rames entona. 

Ademés d'aquest gran sol 

Mallorca també està rica 

d'un aire que purifica 

mos dóna vida i consol. 

Mirant de damunt la roca 

tot brunent sentim passar 

l'oratge fresc de la mar 

qui de totes parts mos toca. 

Sentim damunt els costers 

el vent siular per ses branques 

tot perfumat per les plantes 

i pels horts de tarongers. 

Si la vista es va estrenent 

per la terra i més enllà 

veim la blavor de la mar 

que en lo cel se va perdent. 

També és lo pensament 

Dins mar de grandesa immensa 

vist del bell port de Pollença 

del Mal Pas o de Tuent. 

Terra de la Poesia 

Hi ha el peu de l'aigo salada 

Formentor, Cala Ratjada 

i d'Alcúdia la gran bahia. 

La mar abeurada de vents 

i l'ona torna no res 

quan toca an es Barquerets

o Cala de Sant Vicens. 

També hi ha Can Picafort 

el Porto Cristo i Colom 

qui tot hermosures són 

veure mos dóna conhort. 

Mos alegra el nostro cor 

descubrir coses tan noves 

i també hi ha hermoses coves 

d'Artà i de Manacor. 

Si entram allà de dins 

d'hermós que és tot ilumina 

obra d'una mà divina 

tot amb uns modelos fins. 

Si tot la mar anau voltant 

mos desperta l'ideal 

i també hi ha a sa Capital 

aquell hermós arenal 

que les ones van besant. 

També Mallorca té enmig 

putxos de molt de valor 

com es de Son Salvador 

d'Artà o de Felanitx. 

A on la gent fa belcana 

en visita un pic en l'any 

Randa i es Puig de Bon Any 

i llavor Santa Magdalena. 

També és l'hermosa claror 

veim aixecar gegantells 

els grandiosos castells 

de Bellver i d'Alaró. 

Dins Ternelles també seu 

el gran Castell de Pollença 

a on la mar tan immensa

va a besar-li lo seu peu. 

Si per allà caminam 

vegent per damunt la serra 

alçar-se entre cel i terra 

un aire viu respiram. 

Alts i baixos i escalons 

fan ses roques centelludes 

i esperen mig ajegudes 

el vent, le boira i voltons. 

Veim a dins els comellars 

es carritx qui tot verdetja 

i el corb qui dalt mos rodetja 

igual que si mos guardàs. 

Si seguim per mal paratge 

en el cor de la montanya 

trobam una villa estranya 

de Lluch hermós paisatge. 

Allà la Mare de Déu 

va plentar la seva imatge 

a on la font sempre ratja 

aigo fresca com la neu. 

Quan a Lluch anam pujant 

les voltes formen escales 

i nostro cor ample les ales 

com qui s'envagi volant. 

Trobam consol i dulçura 

trescant aquell s'hort pertage 

respiram un sa oratge 

i sentim la font qui murmura. 

Boschs i olivars hi veis 

quan per Lluch vos passetjau 

i més enllá també trobau 

Sa Calobra i es Gorg Blau

i l'antic torrent de Pareis. 

Per fer sa volta hermosa 

i acabar-vos d'esplaiar 

anau per Sóller i Deià 

i visitau Valldemosa. 

Un que és vei se sent nin 

quan per Valldemosa va 

i a la Cartoixa també hi ha 

l'antic record d'en Chopin. 

I si visitau Aufabi 

voreu molts de brolladors 

i tots els espectadors 

se'n van contents i en rabi. 

Aquella terra és divina 

plena de flors i d'encant 

i també hi ha el record sant 

de la santa mallorquina. 

Dins Valldemosa nasqué 

Santa Catalina Tomàs 

que tot mallorquí en fa cas 

i dins ca seva la té. 

També poreu dir amb orgull 

que Mallorca ha tenguts 

homes nobles i sabuts 

com va esser en Ramón Llull. 

Ha tengut la nostra terra 

savis escriptors també 

Miquel dels Sants Oliver 

i Fra Junípero Serra. 

Mallorca ha tengut i té 

uns poetes de primera 

com Miquel Costa i Llobera 

i Riber Campaneter.

Homos de molt de valor 

per la nostra terra hi ha 

des que la va conquistar 

Rei Jaume el Conqueridor. 

El Rei en Jaume primer 

feu Mallorca cristiana 

a on la gent palmesana 

la seva estàtua té. 

Com a Rei de la Conquista 

posaren del rei en Jaume 

la seva estàtua a Palma 

que supòs molts l'haureu vista. 

També a n'aquesta Capital 

algun monument molt bell 

l'Almudaina, antic Castell 

sa Llonja i sa Catedral. 

El gran Portal de la Seu 

que contempla la ribera 

mirant-se la sabonera 

i l'alga que la mar treu. 

Per tot Mallorca fundats 

hi ha hermosos edificis 

i fan recordar es sacrificis 

dels nostros antepassats. 

Mallorca de tot és rica 

de fruits, de plantes i flors 

i el seu valor es tan gros 

que entre els homos no s'explica. 

Lo que és Mallorca no ho sé 

ningú ho sap, ningú ho pot dir 

tresor de tot forester 

consol de tot mallorquí.

És un paraís diví 

Mallorca es pot dir que té 

lo que el país estranger 

mai s'ha vist a posseir. 

Tenim pla, tenim muntanya, 

tenim mar, no hi falta res 

Mallorca podem dir que és 

es jardí de tot Espanya. 

A posta bons mallorquins 

tots junts mos hem d'estimar 

i Mallorca hem de conservar 

guapa com es figurins. 

I si duim bona doctrina 

i caminam per bon camí 

així tothom podrá dir 

viva es país mallorquí 

bona se sang mallorquina. 

5. ES GATS I SES GATES 

En Miquel Canta diu: "Aquesta plagueta la vaig fer l'any 1955 per donar 

un consell als qui bevien de demés". La portada diu: 

Es qui vulgui gloses guapes 

compri ses d'en Perelló 

aquí dóna una lliçó 

a nes gats i a ses gates. 

Senyors, m'he proposat 

de gloses fer-ne un paper 

de s'alcohol vos parlaré 

o sia de's seu resultat, 

i si pel cas s'autoritat 

reconeix que no parl bé 

sempre estic dispost a fer 

penitència pes pecat.

Jo no desprecii s'alcohol 

ni es licor de cap classe 

ni vui mal an es qui el fassa 

ni an es que vendre-lo vol; 

per qui es meu cor se dol 

és per aquells que beven massa. 

Hi ha moixos de tota casta 

i un gat sempre és perillós 

ni ha que són beguedors 

i coneixen quan les basta 

aquets no fan cap desastre 

i mereixen perdonar-los. 

Llavonses també n'hi ha 

que beven un dia en l'any 

i això són gats d'un tamany 

que mereixen perdonar; 

des que jo vaig a parlar 

és d'aquests que ningú plany. 

D'aquets borratxos perduts 

que domés duen moxeria 

que els és una malaltía 

tenir els morros eixuts 

si no acaben es menuts 

l'emboliquen cada dia. 

És an aquets que ara vui 

una estona barretjar 

si jo els hagués de jutjar 

sempre les feria estar 

a dins alcohol en remui 

que just mostrassen un ui 

perquè poguessen arrelar. 

Veure-los a tots voldria 

a dins un departament 

que davallàs un torrent 

d'es suc que els agradaria

per donar-los s'alegria 

de beure a bastement. 

Perquè satisfets quedassin 

de beure a bastament 

en pegar-los sa talent 

un biberó i que xupassen 

hasta que per tot s'inflassen 

com una goma amb so vent. 

Saben que les és un mal 

volen beure i no canvíen 

a posta mereixerien 

donar-les-ne amb un poval 

com que abeurar un animal 

mem si s'assaciarien. 

Perden ses forces morals 

i tot es seu cos se gasta 

i arriben a esser un desastre 

fonament de tots els mals 

són menos que els animals 

no coneixen quan les basta. 

Tota persona que beu 

i no coneix quan li basta 

tuda es doblers que gasta 

perd sa salut i sa veu 

i si l'examinau veureu 

que fa papers de tota casta. 

Fan qualsevol tonteria 

i alguns qualque desbarat 

molts a beure han començat 

i de totd'una és llepolia 

però es cos s'avacia 

i torna necessidat. 

Per beure fan desbarats 

qualqun faria s'uiastre 

per moments es cos se gasta

i queden alcoholitzats 

llavor ja són sempre gats 

perquè ben poc else basta. 

Ja s'engaten a diari 

per poc que el puguin tastar 

estan alcoholitzats ja 

i quan aquest grau se declari 

queden lo més ordinari 

i lo mes ruin que hi ha. 

Crec que si reconeixen 

s'afecte que fa un gat 

en haver reflexionat 

per sempre l'avorririen 

i d'empegueïts no beurien 

ni en cas de necessitat. 

Per un vici tan dolent 

un no se pot aguantar dret 

trob que val més patir set 

que tenir es devertiment 

de perdre es coneixement 

i pegar per sa paret. 

És lo que les sol passar 

an els gats moltes vegades 

haver de du nafres marcades 

per no poder-se aguantar 

i si volen caminar 

fan tres tires de potades. 

En veim qualqun de gatera 

soiat de taques de sang 

i és que per fer marxa envant 

s'ha clavat sa marxa enrera 

i si troba lluny sa vorera 

se bolca per dins es fang. 

Quants pes carrer n'han trobats 

que es bolquen com es porcells

que els al.lots se'n riuen d'ells 

perquè van empestissats; 

això es sa marx d'es gats 

si es veven a tornar vells. 

No sap mai per on caminar 

un que de més ha begut 

en dia es cos ha perdut 

ses forces de jovintut 

i es pes de s'alcohol domina 

a on se vuia s'empina 

igual que un carro trebuc. 

Arriben a haver acabat 

ses forces per caminar 

i quan se volen aguantar 

caven per necessitat 

i lo pitjor que té un gat 

no sap què es diu ni què es fa. 

Tant los és dir desbarats 

com fer qualsevol porcada 

és una cosa provada 

que si vos posau amb gats 

a lo que estau esposats 

és a rebre qualque arpada. 

Cobrau es favors a coces 

si an els gats les defansau 

pel món si l'examinau 

hi ha moltes cabres coixes 

i de moixos i de moixes 

feis bé si vos decantau. 

De dones també n'hi ha 

que són aficionades 

i se posen tan inflades 

que a jeure se n'han d'anar 

o les hi han d'acompanyar 

i diven que no estan trempades.

Donar auxili és natural 

i al que pateix se respecta 

però hi ha qualque subjecte 

que gemega i no té mal 

és que ha alçat molt es fanal 

i llavor li fa s'afecte. 

Hi ha dones que han mester 

soguidors i bona brilla 

i anirien a meravilla 

bon garrot bon paraier 

de feina no en poren fer 

emperò se troben bé 

per agafar qualque sombrilla. 

A s'homo no el volen creure 

si manda el deixau cantar 

i si necessitat hi ha 

elles sols no ho volen veure 

pensen molt més en so beure 

que en so economisar. 

Per no gastar en sabó 

duen brut es davantal 

i en qualque gat paternal 

no fan cas de gastar-ho 

i me tenen sa brutor 

que else surt pes portal. 

Moltes d'aquestes n'hi ha 

que fer feina no les prova 

hasta i tot sa roba nova 

la tuden per no rentar, 

domés cerquen xarumbar 

i llavor se volen passar 

tot cristo per sa garrova. 

No tenen color a ses galtes 

ni eima per considerar 

emperò solen trobar 

defectes a tots als altres

i creven que ses seves faltes 

no mereixen criticar. 

No deven considerar 

que són unes pocs cervells 

que armen lios i bordells 

tot per causa des jutjar 

i domés cerquen possar 

calúmnies i capells. 

D'aquestes n'hi ha un esplet 

per totes parts repartides 

són gates desvergonyides 

que cada instant tenen set 

mal beguéssiu lleixivet 

i pentura amb so ventre net 

no contarien mentides. 

Mentides i desbarats 

en haver begut les van bé 

i amb sa boca solen fer 

es mals molt més aumentats 

que tots els escarabats 

que maten s'aubarcoqué. 

Trobareu que les don lata 

però els ho don amb motiu 

si tots en conta ho teniu 

veureu qualque dona gata 

que al menys xerra per quatre 

sense sebre lo que es diu. 

Else sentiu criticar 

a persones molt honrades 

i com que elles són mal criades 

i molt males de criar 

volen beure i xerrar 

i no pensen que van errades. 

Quan tal vici han agafat 

si es veven esser casades

i s'homo les té privades 

volen beure d'amagat 

li venen s'ordi i es blat 

i coses que els ha comprades. 

Qualcun per defensar-se 

que fa feina com un ase 

i se dona per fer més vasa 

domés pensa amb engatar-se 

i aquestes solen esser 

sa ruina de la casa. 

Venturós qui pot estar 

sense mai anar begut 

i tots es qui no han pogut 

si volen continuar 

arribarán a malgastar 

es doblers i sa salut. 

Vos explic ses veritats 

lo que dic ho podeu creure 

cada dia en podeu veure 

d'inútils i de baldats 

i moltes enfermetats 

vénen degut an es beure. 

Quantes famílies hi ha 

pobres i desgraciades 

i es degut a que an es pares 

els ha agradat xarumbar 

i en lloc de sebre educar 

males criances han dades. 

Vui deixar s'obra acabada 

per ara ja haurà bastat 

i si pel cas hi ha cap gat 

que no li hagi agradat 

i en llegir-la s'enfada 

que no em pegui cap arpada 

que begui fins que s'esclat.

No he escrit aquest paper 

per ningú agraviar 

ho he fet per avisar 

es que trob que no va bé 

i si pel cas m'han de mester 

ja me vendreu a cercar. 

Veu lluny per tot lo redó 

es qui en es meu poble puja 

i perqué de es cap no vos fuja 

sa meva direcció: 

som En Miquel Perelló 

de malnom "Canta" de Búger. 

6. S'AJUNTAMENT DES GATS (SAINET) 

Mateu: 

Beure aqui com uns betzols 

allà a Sa Pobla és un gust 

que mai te mesuren just 

te'n donen tant com vols. 

Pere: 

Si tengués un carretet 

he hi anaria molts de pics 

allà sempre tenc amics 

que et fan beure si tens set. 

I llavors que els parroquians 

tots tenen sa botelleta 

fan sa volta i la fan neta 

beven com a bons germans. 

Tot d'una que has acabat 

dius posan-hi mitja més 

i no te demanen doblers 

ni et barretgen si vas gat. 

S'altre dia hi vaig anar 

i vaig agafar un gatarro 

que si no em duen amb un carro

encara seria allà. 

Mateu: 

Jo voldria esser-hi sempre 

perquè hi tenc amics cabals 

allà amb catorze reals 

agafes un gat com un temple. 

Si és que voleu que hi anem 

dema podem començar 

ara ja podem quedar 

s'hora que aquí mos vorem. 

Tomeu: 

Si el cri ja heu vorem demà 

ara no vull dir que sí, 

no me fa por s'anar-hi 

lo que me'n fa és tornar. 

Com que sa costa és sobrada 

per un que carregat va 

callau i vos contaré 

lo que em passà una vegada. 

Un diumenge dematí 

a Sa Pobla vaig anar 

creguent tornar per dinar 

però no vaig venir. 

Allà tot d'una vaig veure 

devers quatre o cinc amics 

i tots érem decidits 

i mos vàrem posar a beure. 

Pels poblers és una gala 

aplegar-se amb gent externa 

de taverna en taverna 

vàrem fer tota s'escala. 

Un deia jo pag aquí 

i s'altre jo allà deçà

quan jo volia pagar 

deien: deixau, en tornar-hi. 

Fa bon habitar amb gent llesta 

cent pics més que amb sa gent tonta 

ell quan mos varen dar conta 

eran les cinc des capvespre. 

Jo vaig dir me'n tenc d'anar 

podem beure sa darrera 

però ca, de cap manera, 

i me feren quedar a sopar. 

Me deien queda a sopar 

i no te donarem patates 

hem de fer un fritet de rates 

sé cert que t'agradarà. 

Les vaig dir que per menjar 

un frit de tanta importància 

si a ca meva tenen ànsia 

ja me vendran a cercar. 

Feren un fritet covent 

no he menjat res millor mai 

cada forquetada un ai 

i venga vi a bastament. 

Lo que es va fer ningú ho sap 

qui no en menja no ho pot creure 

i per mi mos várem beure 

dos litres de vi per cap. 

Quan vàrem haver sopat 

anàvem bé, això no falla 

i tornàrem beure caçalla 

per afegir an es banyat. 

Cada cinc minuts bevíem 

perquè tots érem des bons; 

se posàr a fer llamps i trons 

i quan i més no les sentiem.

Quan va passar es temporal 

vaig dir jo m'entenc d'anar, 

més de deu pics vaig provar 

i no endevinava es portal. 

D'es cap de devers una hora 

se va fer hora de tancar, 

es taverner m'ajudá 

i a la fi vaig sortir defora. 

Es carrer crec que era estret 

sa fosca que m'embruixava 

i cada instant rosegava 

es colçons per sa paret. 

Es darrer cop vaig partir 

cinc o sis passes de trot 

caic a dins un bassiot 

vaig quedar com un granot 

que d'es fang no pot sortir. 

S'humitat me va arribar 

a tota sa part de davant 

i rosegant, rosegant 

me vaig arribar a aixecar. 

Anava deu pases envant 

i set o vuit per endarrera 

és que aquesta carretera 

tot són bassiots i fang. 

Pere: 

Saps si a sa Diputació 

o es que estan encarregats 

n'hi hagués uns quants de gats 

l'arreglarien millor. 

Tomeu: 

Són es seus encarregats 

que s'embutxaquen es doblers

en cent metros tot lo més 

hi vaig pegar trenta esclats. 

Es darrer cop vaig quedar 

ajagut dins sa cuneta 

menos mal que era aigua neta 

i es fang me va desferrar. 

Així mateix anava blanc 

per s'esquena i tot en duia, 

avui anar a sa Pobla embuia 

sabeu que n'hi ha de fang. 

Mateu: 

Si que es va pertot t'enfanga 

no hi ha que poder passar 

si volem anar a beure allà 

haurem d'armar unes xanques. 

No sé com l'hem d'arretglar 

mos rebenta aquest camí 

a la fi, tu per venir 

com te vares enginyar? 

Tomeu: 

Quan començava a fer claror 

que ja m'havia despejat 

me vaig despertar enredat 

no feia gens de calor. 

Me'n vaig venir fent es coix 

plenes d'aigo ses sabates. 

Pere: 

Això varen esser ses rates 

que feren befa an es moix. 

Jo també m'hi he trobat 

caure per dins es fanguet. 

Tomeu: 

Jo pareixia un gerret 

que l'han enferinolat

ple de fang i tot banyat 

per tot me'n vaig anar a beure 

i a tothom les vaig fer creure 

que un cotxo m'havia agafat. 

Mateu: 

Si que et vares divertir 

això ja se diu gatera 

i veure't de tal manera 

sa dona ¿què te va dir? 

Tomeu: 

Me va dir de tot bon cor, 

no creguis que em xerràs fort, 

sí que has duit molta sort, 

un cotxo i tot no t'ha mort 

és que mala herba mai mor. 

Sa dona ja està avesada 

a posta no me diu res 

com que no feia s'espès 

li fotria una troncada. 

A ca meva jo comand 

no me rompen es respecte. 

Trob que això no és cap defecte 

si me'n gat de tant en quant. 

Pere: 

Jo si bec o si he menjat 

tampoc mai mo han tret 

en beurem una pes fet. 

A on deu esser en Bernat. 

(crida). 

Bernat: 

Encara no acabau sa Junta 

anau vius que ara ve es Jurat 

i me tenen avisat 

que si aqui troben cap gat 

m'aferreran una multa.

Jurat: 

Bon vespre que Déu mos do. 

Bernat: 

Ell que pot diu sa doctrina. 

Jurat: 

Fa una serena ben fina 

vos dic que en fa de fredor. 

Aquí dedins s'està bé 

defora un està enredat. 

Pere: 

Tu saps que has de fer, Bernat 

dóna de beure a nes Jurat 

i du-mos-ne a noltros també. 

Jurat: 

Voltros no vos ne temeu 

d'es fred que fa per defora. 

Mateu: 

Per anar a beure emplea una hora 

Bernat: 

Ja podeu dir que voleu 

Jurat: 

Dum una copa d'anís 

mirarem si es fred davalla. 

Pere: 

Du tres copes de caçalla 

Mateu: 

O saps que has de fer, dun sis. 

(se'n va) 

Jurat: 

Mateu que no farem llarg

tu per mi beus massa espès 

no n'ha comanades tres. 

Mateu: 

Jo una no em basta per res 

me'n clavaria un esbart. 

Jurat: 

Un homo en dia s'engata 

no sap que diu ni que fa 

i vos hauríeu d'avesar 

qualque dia a beure orxata. 

No sé si estau enterats 

d'aquest bando que ha sortit 

es Batle està decidit 

a escalivar tots els gats. 

Vos convendrà sebre-lo 

que es Batle em té encarregat 

allà a on trobi un gat 

queda es taverner multat 

i es gat dins sa presó. 

Bernat: 

Jo les donaré sa punta 

i pegaran a sa carrera 

no vull que per cap gotera 

m'hagin de posar una multa. 

Pere: 

I an es Batle què l'importa 

que gastam cap dobler seu 

devers sa Pobla Tomeu 

sa justici no és tan forta. 

Jurat: 

A sa Pobla no és aquí 

cadascú el fa com li agrada 

a jo aquesta ordre m'han dada 

i la dec haver de complir. 

Tomeu:

Es Batle se cerca brega 

i li convendria més 

que fes arretglar els carrers 

que cada passa sopegues. 

Mateu: 

Trob que això són beneitures 

d'homos que són ignorants 

fan agafar els guardians 

que domés roben pastures. 

Pere: 

Si no fos que du ignoranci' 

no es posaria amb sos gats 

i mandaria els empleats 

amb coses de més importanci'. 

Jurat: 

Bono, s'ha d'haver acabat 

el que vulgui fer d'exero 

el me'n duré an es xiquero 

igual que si anàs gat. 

Ara ja estau ben entesos 

que en trobar-ne cap de gat 

queda es taverner multat 

i voltros quedareu presos. 

Anau vius si hi voleu anar 

que la vos carreguereu 

perquè voltros no sabeu 

davall, davall lo que hi ha. 

(Se'n van es Jurat i en Bernat) 

Tomeu: 

Mos ne podem anar a jeure 

ses coses van malament 

crec que es Batle va covent 

segons diven l'han de treure.

Mateu: 

Ja no havia d'esser 

és des tipos més inflats 

ja estaríem arreglats 

que un no pugui engatar-se. 

Tomeu: 

No té res a dins sa testa 

¡qué sap ell de comandar! 

es dia que sortirà 

es poble fará una festa. 

I si és ver tot això 

que a ell el vulguen llevar 

som capaç de sol.licitar 

perquè m'hi fassen a jo. 

Tomeu: 

A tu que et fassen es primer 

i jo es segon an esser nombrat 

a n'en Mateu es jurat 

i així ja el tendríem bé. 

Mateu: 

Si això l'arribam a veure 

que a jo en fassen es jurat 

en dia veuré un gat 

encara el manaré a beure. 

Pere: 

Què vol dir si se vorà 

a s'ham ja hi tenim es peix 

cantau que demà mateix 

ho tenc de sol.licitar. 

Tomeu: 

En lloc de sol.licitar-lo 

Pere crec que convendria 

que anàssim a Palma un dia 

i parlar amb so Governador.

I així ell de moment 

ja mos encaminaria 

i tal volta es mateix dia 

ja durem es nombrament. 

Pere: 

Ara ja em veig amb sa vara 

sa meva dona barera 

i tot es poble dirà 

vaja un batle sense tara. 

Mos convé demà mateix 

no hi ha perquè allargar-ho 

ara an es governador 

que mos arregli els papers. 

Tomeu: 

Ves si durem els papers 

si es governador hi és 

si mos nombra a noltros tres 

ja no hem de mester ningú més. 

Si es jurat els acompanya 

es segon batle i primer 

ells ja són es qui per fer 

lo que les doni la gana. 

Poden fer qualsevol cosa 

com que són els principals 

tots els altres concejals 

domés serveixen de nosa. 

Pere: 

Tot lo posible hem de fer 

perquè es poble vaja envant. 

Tomeu: 

I si p'en lloc hi ha fang 

asfaltarem es carrer. 

Mateu:

Hem d'anar alerta a pegar 

amb so cap a sa paret. 

Tomeu: 

Ell s'hi ha cap carreró estret 

també el podem eixamplar. 

Pere: 

Jo com a pare des poble 

de mi ningú es queixarà 

sé cert que tothom dirà 

tenim un batle molt noble. 

Tomeu: 

Qui la sa carregarà 

será es qui no vulgui creure 

noltros hem de menjar i beure 

i es poble ja pagarà. 

Mateu: 

An aquest d'aquí davant 

que és es que em va barretjar 

l'hem d'arribar a fer tancar 

venga multes cada instant. 

Tomeu: 

Ja ho veurás quan el sabrá 

si se posarà vermell 

jo també en tenc un parell 

que la s'han de carregar. 

Pere: 

Mateu pots cridar en Bernat 

i que véngui correguent 

brufarem s'Ajuntament 

perquè tot ja està arreglat. 

(crida) 

Si no ve torna'l cridar 

que totd'una dugui beure 

perquè si no mos vol creure

ja la se carregarà. 

Molt més negre que es betum 

passarà qui no ho creurà 

es que beure mos darà 

li llevarem es consum. 

Tomeu: 

A tots aquets taverners 

que no mos vulguen dar 

trob que els hem de pujar 

fins que paguin tres pics més. 

Mateu: 

Sé cert que n'hi ha haguts 

a dins qualque Ajuntament 

que l'han fet més malament 

que noltros anant beguts. 

Tomeu: 

Bernat te vaig a donar 

una notici xocant 

noltros tres d'aquí en davant 

som es que em de comandar. 

En Pere queda nombrat 

a partir de demà batle 

es segon es qui te parla 

i en Mateu és el jurat. 

Si et portes bé guanyaràs 

dar-nos beure a bastament 

ni es consum ni sa patent 

ni els arbitres pagaràs. 

Ala, fé via a mesurar 

que tenim set i beurem 

en dia comandarem 

ja mos duràs sa factura. 

(Bernat al públic:)

A jo per mi convé 

donar-los beure i callar 

que si arribam a comandar 

llavors la'm carregaré. 

Si tots quedau conformats 

jo hi estic i perd pessetes 

sonau quatre mambelletes 

per s'Ajuntament d'es gats. 

(Telò) 

III. GLOSAS DEDICADES 

1. DONA TREBALLADORA 

(Feta amb ocasió d'un homenatge a la Dona Treballadora que es va fer al 

Teatre Principal d'Inca) 

O dona treballadora 

ara te vull saludar 

i a tù te vull dedicar 

una cançó alegadora. 

Se te fa aquest homenatge 

perquè t'ho tens guanyat 

i jo m'he determinat 

ressaltar la teva imatge. 

Es primer detall que don 

perquè el tenc per cosa clara 

com esposa i com a mare 

tu ets lo més gran del món. 

Fas feina, no t'escatimes

fins que te trobes rendida 

dediques la teva vida 

en bé de tots els que estimes. 

Quan tens els infants petits 

no les saps veure sofrir 

quants vespres sense dormir 

quantes de males nits. 

És tan gran el bé que sents 

que no acabes sa potència 

i amb carinyo i paciència 

solventes tot el mal temps. 

Si el teus fills en alguns casos 

jeven per qualque enfermetat 

sempre carinyo han trobat 

i consol dins els teus braços. 

Per cada abraç carinyós 

que te poden haver dat 

tu al menos hauràs passat 

llargues hores de dolors. 

Llarg temps has hagut de lluitar 

feina de nit i de dia 

i qualque pic que no hi havia 

un duro per comprar pa. 

Ara el món ha canviat 

ja hi ha duros, ja hi ha pans 

tot lo que has sofrit abans 

t'ha de ser recompensat. 

O dona treballadora 

basta de ser marginada 

mereixes esser coronada 

com a reina i senyora. 

2. HOMENATGE ALS ANCIANS

Amb respecte i humildat 

vellets vos vui saludar 

jo no me deix de pensar 

també seré vei demà 

i qué mes puc desitjar 

que també esser respectat. 

Vos vui dir amb aquesta glosa 

que voltros en sa joventut 

mos heu dat lo que heu pogut 

i vos teniu ben merescut 

que vos tornem qualque cosa. 

Antes sa gent no podia 

i tal volta amb dificultats 

mos heu vestit i surats 

gastant sa vostra energia 

crec que es sa vostra alegria 

veure que a la darreria 

no estau desemparats. 

Heu lluitat sense medida 

per poder fer un racó 

derramant força i suor 

heu gastat sa vostra vida. 

Ja podeu dir que heu complida 

una noble missió. 

Va posar Deu vertader 

un principi i un final 

voltros veis féreu igual 

noltros heu férem també 

sa vida per tots ja té 

aquesta llei natural. 

Si de joves heu lluitat 

com a nobles cristians 

ara rebeu un descans 

que el teniu ben guanyat

i que a sa tercera edat 

vos sia recompensat 

tot lo que heu sofrit abans. 

Tots els veis que estau aquí 

viudos, esposos i esposes, 

si de joves heu fet coses 

i heu lluitat per subsistir 

que ara en es darrer camí 

el trobeu com un jardí 

sembrat de clavells i roses. 

Tot Búger amb molt de coratge, 

el poble i s'Ajuntament 

i la Caixa de Ahorros sent 

palpitar sa vostra imatge 

vos fan aquest homenatge 

en prova d'agraïment. 

Un descans molt ressalat 

i una alegria cumplida 

vos desitjam fora mida 

perquè ho vos heu guanyat. 

Déu vos doni tranquilitat 

salut i molts anys de vida. 

3. TROBADA DE GLOSADORS A PORTOL 

Bon vespre a tothom vull dir 

a tots vos vull saludar 

es que vénen per glosar 

es que vénen per escoltar 

tot es poble portolà 

i es terme de Marratxí. 

Ara vull tornar insistir 

a ses autoritats que hi ha 

i és que no vull olvidar 

en es Consell Insular 

i a don Jeroni Albertí, 

lo que vull demanar-li

crec que si pot ho farà 

es que procuri apoiar 

aquest art d'improvisar 

que és un art molt mallorquí; 

trob que tots mos hem d'unir 

que no s'arribi a estingir: 

l'hem de conservar. 

No me vull posar en combat 

no és per por de perdre-lo 

de tots es primer factor 

es que no estic entrenat 

de salut no vaig sobrat 

i me falta un poc s'humor. 

He complit sa missió 

ara ja vos he saludat; 

vos vull dir públic honrat 

si sentiu necessitat 

som En Miquel Perelló, 

en es poble Bugerró 

hi estic avessindat 

si es treball no és molt sobrat 

mandau d'aquest servidor. 

4. ELS CULLERERS DE BUGER 

Búger és un poble petit 

d'alt d'un pujol elevat, 

no està industrialitzat 

i el seu terme és reduït 

i això ha contribuït 

que alguns hagin emigrat. 

A mitjan segle passat 

trenta famílies enteres 

se vivien fent culleres 

artesans de veritat, 

obrant amb facilitat 

tota classe de maderes.

Per culleres i forquetes 

es pi era lo primer, 

quan volien quedar bé 

empraven taronger 

d'es bri ses trossades dretes, 

que eren d'un color groguetes 

i fines com un paper. 

Quan pocs carros existien 

amb un ase en ses beaces 

per Ciutat, mercats i places, 

bugerrons compareixien 

que ses culleres venien 

en varietat de classes. 

Segons he sentit contar 

que amb una saqueta plena, 

damunt es cap o s'esquena 

anaven a peu a Artà, 

i les solien pagar 

a dos reials sa dotzena. 

Tots hauríem d'aplaudir 

es nostros avantpassats 

que passant calamitats 

varen saber subsistir, 

molta feina i poc dormir, 

llavor no hi havia parats. 

Per molts és desconegut 

tot lo que un temps succeïa, 

i els cullerers que hi havia 

poc a poc han desaparescut, 

i Búger pareix que ha perdut 

una gran artesania. 

5. ELS REVETLERS 

Els revetlers sempre estam 

de bon humor i simpatia 

i repartim alegria

per tots es puestos que anam. 

Tothom balla, tothom brinca 

per places i per carrers 

quan venen els revetlers, 

els revetlers d'es Puig d'Inca. 

Mos cerquen sempre els primers 

si no hi són la gent protesta 

no se comença la festa 

fins esser-hi els revetlers. 

Tenim art i tenim manya 

ningú mos tomba ni avincla 

els revetlers d'es Puig d'Inca 

són lo milloret d'Espanya. 

6. ELS REIS MAGOS 

Els reis magos som aquí 

i hem adorat un minyó 

que és rei de reis, gran senyor 

que mos ha de redimir. 

Hem fet llargues carreretes 

per una estrella guiats 

i a Búger som arribats 

i venim tots carregats 

de pepes i bicicletes 

i tots es ninets i ninetes 

que aquest any s'han portat bé 

els reis magos volem fer 

es repart de juguetes. 

Es nostro pensament és 

humil, molt franc i noble 

i desitjam a tot es poble 

pròsper any setenta tres.

7. A UNS AMICS 

En Biel té brevetjera 

diu que en Litri és el millor 

i no volen creure-ho 

es Sequets de Son Servera 

diguent que de l'illa entera 

tenen lo superior. 

Toni Sardina també 

es bufons sols alabar 

dius que on vas a caçar 

sempre quedes es primer 

i en Toni es picapedrer 

diu que es ben pelut que té 

ningú el pot igualar. 

En Jaume Rodriguez diu 

que ha vengut per jutjar-vos 

i sap tots es caçadors 

es defectes que teniu 

que casi sempre patiu 

un poc de brevetjadors. 

Sap que moltes de vegades 

antes de partir a caçar 

dins es bar soleu matar 

es conis a carretades, 

però es temps de ses caçades 

mal ferits han de quedar 

i llavonses en tornar 

si vos queda gens de pa 

menjau sopes escaldades. 

De tot això que vos dic 

no en vull fer cap de felló 

vos saluda En Perelló 

que també es caçador 

i de tots és un amic.

8. QUAN JUGANT A CARTES UNS JOVES FLASTOMAVEN 

Jo vos vull posar a s'altura 

que trob que vos aguanyau, 

cada paraula cagau 

si contra Déu vos posau 

és una mala postura. 

Si no hi creis és beneitura, 

per què l'anomenau? 

I si hi creis vos comdemnau; 

a posta quan flastomau 

lo únic que demostrau 

és que teniu poca cultura. 

Qui vos escolta el censura, 

i sent llàstima i amargura 

de lo retrassats que anau. 

9. A UN LLUBINER QUE FEIA POCA FEINA 

A força de pegar esclats 

he après d'esquivar esfités 

jo en conec de llubiners 

que brevetjen de faners 

i domés les ret un poc més 

que si estaven aturats; 

són igual que ets avogats 

que deixen es pleits saldats 

quan s'acaben es doblers. 

10. A UNS JOVES 

Jo estic un poc assustat 

perquè veig el món com ve 

en es joves les diré 

pensin bé lo que han de fer 

tenguin es cap assentat 

que hi ha qualque desbarat 

que llavor remei no té.

Deu faci acabin tan bé 

tan bé com han començat. 

El món té coses molt guapes 

tenc por que no els apreneu 

disfrutau molt i beveu 

i alguns potser que dugueu 

drogues per dins ses butxaques; 

anant així vos fereu taques 

que mai les esborrereu. 

11. PER NADAL 

A Déu li demanaria 

voldria que m'escoltàs 

que es qui té mal se curàs 

qui té fam menjar trobàs 

i que sa pena es transformàs 

convertint-se en alegria, 

que fos Nadal cada dia 

que sa pau i s'harmonia 

dins cada casa reinàs 

i que dins el món s'acabàs 

sa guerra i sa tirania. 

... 

Que moltes de Navidats 

tots puguem reunir-nos 

no tenguem dol ni dolors 

ni tampoc enfermetats, 

tot siguin prosperitats 

i res sigui dificultós 

i que l'any vuitanta-dos 

per tots sigui un any fruitós 

i poguem dir que és des millors 

de tots es que haguem passats. 

12. PER PASCO 

Sa corema dia a dia

en es seu curs ha arribat 

a la fi s'ha consumat 

lo que estava programat 

que és lo que el Pare volia 

quan el seu Fill mos envia 

per dar proves de bondat, 

que innocent i mal tractat 

a una creu enclavat 

dóna se seva agonia 

mor per aquell que aprecia 

i per salvar s'humanitat. 

S'exemple que mos ha dat 

ha d'esser sa nostra guia 

hem de viure amb harmonia 

amb fe, amor i humiltat. 

Ara lliures de pecat 

amb s'esperit confortat 

per la santa eucaristia 

visquem sempre amb alegria 

com sa que tengué Maria 

quan va veure que ja havia 

el seu Fill ressucitat. 

13. HOMENATGE A MAGDALENA GAMUNDI (MADO RO- 

MA) (MARE DE LES BALEARS 1968) 

Vos deman atenció 

si és que hem volgueu escoltar 

perquè anam a celebrar 

un acte de gran valor, 

com a demostració de carinyo i amor 

que a ses mares hem de donar. 

Sempre les hem de respectar 

que són lo més gran que hi ha, 

crec que no hi ha res millor; 

fins Deu, nostro Senyor, 

essent tan gran Creador 

una mare va cercar, 

i perquè no l'hem d'estimar 

si elles són capaçes de donar

sa vida pel seu fió? 

(A la fì de l'acte) 

De que l'hagueu visitat 

avui Búger està orgullós 

amb un acte grandiós 

i de tant de significat. 

Jo com hi vaig esser invitat 

me toca saludar-vos 

un saludo afectuós 

senzill i amb sinceritat. 

Salut al nostro Prelat 

salut a cada autoritat 

amb tot respecte i honors 

que amb un acte tan hermós 

el nostro poble heu honrat. 

I tots es que han col.laborat, 

artistes i espectadors 

no em queda més que dar-vos 

mil gràcies amb humiltat 

i com a prova d'amistat 

va un abraç carinyós 

per tots vull desitjar-vos 

molta de felicitat, 

salut i prosperitat, 

sort, alegria i bondat 

que són ses coses millors. 

14. DIJOUS BO D'INCA 

La Ciutat d'Inca és el cor 

que no para de latir 

per lograr aconseguir 

la festa d'es Dijous Bo. 

És la festa de tot l'any 

dia per tots assenyalat 

altre poble no ha lograt 

alcançar tan gran tamany.

Tant si el temps es bó o dolent 

es igual, ningú en fa cas, 

n'hi ha cap poble capaç 

de reunir tanta gent. 

Sa ciutat d'Inca prospera 

de cada any va en augment 

sa dóna cita sa gent 

de tota Mallorca entera. 

Només me queda donar 

gràcies en es visitants 

que tots visquin bons i sans 

i l'any que ve puguen tornar. 

15. A DON GUILLEM PALOU REBASSA 

(Veterinari que li va demanar una glosa contra sa pesta porcina, l'any 

1985) 

Agricultors, ganaders 

salvem sa ganaderia 

estant a Europa és sa guia 

per poder aguanyar doblers. 

Tots plegats hem de lluitar 

amb idea forta i sana 

aquesta pesta africana 

d'Espanya hem d'erradicar. 

Sobrassada mallorquina 

té fama nacional 

i la tendrà mundial 

sense sa pesta porcina. 

Sense pesta és ben segur 

seran nostros embotits 

acceptats i consumits 

per tot es mercat comú.

Sa comunitat galopa 

per qualitats incorruptes 

hem de lluitar sense dubtes 

i aportar els nostres productes 

per tot el centre d'Europa. 

Ministeri d'Agricultura 

i també de ganaderia 

col.laborem cada dia 

per fer sa tasca segura. 

I ja en dos derrers mots 

un mallorquí vos demana 

llevam sa pesta africana 

en benifici de tots. 

16. A DON MELCIOR MATEU BUADES 

(Per sa seva jubiliació com a Secretari de s'Ajuntament) 

Secretari jo voldria 

que quedàs ben senyalat 

si bé l'hem obsequiat 

és pel llarg temps que ha passat 

cuidant sa secretaria 

que amb amor i valentia 

lo bo i dolent ha passat. 

Si hi ha hagut cap tempestat 

es temporal ha amainat 

sense espanyar sa bahia 

sa pau, s'orde i s'harmonia 

amb noltros sempre ha reinat 

i sa bona voluntat 

ha d'estar a l'orde del dia. 

Deman a Déu que així sia 

que fins a la darreria 

mos conservi l'alegria 

la salut i l'amistat.

17. A DON MIQUEL SIQUIER PONS (MARIÓ) 

(Bodes d'or com a capellà) 

Don Miquel felicitat 

jo li desig amb excés 

i voldria que en digués 

de misses cinquanta anys més 

tan bé com el temps passat. 

I a la seva bondat 

tot el món la conegués 

que sempre prevalesqués 

i tothom correspongués 

pel bon exemple que ha dat. 

18. A DON MIQUEL FE 

(Notari d'Inca que li va demanar una glosa) 

Totd'una que he arribat 

cap en es banyo partia 

sé que li he dit bon dia 

i vostè no m'ha contestat 

o és que anava despistat 

o és perquè encara dormia. 

Tenc es glosar divertit 

som un poc imaginari 

vostè avui no està canari 

crec que ha passat mala nit. 

Trob que va molt avorrit 

i sempre en el món m'han dit 

i no és cap estrafolari, 

que un homo per esser notari 

ha d'anar ben deixondit. 

19. A ANTONIA MORRO DE SELVA 

(Enfermera que el cuidà a Son Dureta) 

A nes peu de la muntanya 

s'hi sol crear un llenyam sà

i Selva crec que hi està 

tu hp ets i no m'estranya. 

Si ses al.lotes d'Espanya 

a concurs haguesin d'anar 

te podries presentar 

a mostrar sa teva manya 

i crec que duries sa canya 

de ses més guapes que hi ha. 

20. A MIQUEL (ES SEU FILL) 

(Quan se va casar amb na Joana) 

Jo tenc mol fàcil de dir 

lo que vos desitjaria 

Joana i Miquel voldria 

que respectàsseu es dia 

que vos heu volguts unir 

anant sempre per bon camí 

com Sant Josep i Maria 

que amb amor i harmonia 

arribeu junts a la fi 

vos sapigueu compartir 

ses penes i s'alegria 

vostra felicitat sia 

més gran que pugui existir. 

(Quan varen tenir una nina) 

Lo que vos desitjaria 

vos ho diré si escoltau: 

que tengueu salut i pau 

que no vos falti alegria 

tant es dos fills com sa fia 

tots tenguin categoria 

i que les vegeu cada dia 

tal com voltros desitjau. 

21. A PEP (ES SEU FILL) (Quan el va presenta a s'al.lota. És la darrera 

glosa feta per en Miquel Canta. I la va fer de dues maneres).

Feia qualque poesia 

que estava ben acertada 

sa cosa ha canviada 

degut a sa malaltia 

però a tu te diria 

que si en Pep nostro t'agrada 

i ets bona al.lota i honrada 

te veurem com una fia. 

... 

Hi ha hagut temps que sabia 

fer qualque glosa acertada 

se cosa ara ha canviada 

degut a sa malaltia. 

No me puc queixar cap dia 

me cuiden amb s'energia 

d'una planta ben cuidada. 

I Cati estàs avisada 

que si en Pep nostro t'agrada 

i ets bona al.lota i honrada 

seràs molt ben acceptada 

i te veurem com una filla. 

22. RESPOSTES D'UN MALLORQUI A UN XAFARDER 

(Aquestes varen sortir a l'Ultima Hora l'any 1978) 

Xafarder: 

Quaranta anys vàrem estar 

amb la boca ben tancada; 

només una Veu Sagrada 

tenia dret a opinar. 

Tots érem talment un ca 

que viu perquè l'amo ho mana. 

Un home de força vana, 

que es cregué quasi diví, 

sense escrúpols va escarnir 

tota llibertat humana.

Mallorquí: 

Xafarder tu estàs queixós 

perquè has sofrit quaranta anys 

i han tudat més carn els cans 

que no menjaven abans 

del trenta-sis els senyors. 

Tenen cotxo es ca i es gat 

i els que feina han volgut fer, 

que per fer les coses bé 

sempre hi hagut llibertat; 

lo que sí ha estat privat 

és aquells que han assaltat 

i mollat bombes pel carrer. 

T'assegur que si no ve 

una veu d'autoritat 

que aturi tanta maldat 

Espanya remei no té. 

L'orde i la pau, es progrés 

i aquí comença a faltar 

a posta et vol contestar 

un homo que té el cap clar 

i no va de xafarders. 


Anònim que en ton glosat 

cap al Dictador te tombes 

jo també detest les bombes 

i el viure descontrolat. 

¿Que teníem llibertat 

diu el teu seny, quan s'amoca? 

A l'hora de menjar coca 

el Magnífic ens donà 

un bon fil d'empelonar 

per a cosir-nos la boca! 

Mallorquí: 

Xafarder boca cosida

que coca no has menjada, 

jo crec que fam has passada, 

i tens la tasca marcada 

passar-ne tota la vida, 

si no prens una medida 

de feina més acertada. 

Jo crec que el veterinari 

que la boca et va cosir 

era intel.ligent i fi 

d'un seny extraordinari 

que va creure necessari 

als com tu fer-ho així. 

Aquell que té qualitats 

ha pogut i pot xerrar 

sempre s'ha fet respectar 

qui sap dir les veritats, 

lo que per dir desbarats 

com tu, convé més callar. 

Tu a tothom trobes faltes 

i creus que tot el fas bé 

jo me pareix xafarder 

que ets com el mes de febrer 

que és un poc més curt que els altres. 

De tota categoria 

tenc molts d'amics vertaders 

respect patrons i obrers 

si no duen picardia 

però et vaig dir l'altre dia 

que no vaig de xafarders. 


Jo no estic gens ressentit, 

però tu tens enyorança 

del temps de la malcriança, 

quan tot s'ordenava a dit, 

a posta encara, garrit,

tu vols menjar l'herba verda 

perquè -xot gras- nol vol perde 

gens de greix. Amic prudent 

parlant poèticament 

el teu llarg poema és merda. 

Mallorquí: 

Xafarder m'has contestat 

dius que no sé el mallorquí 

el sé prou per poder dir 

que ets tonto i desgraciat. 

Si no fossis ignorant, 

tenguesis educació 

converseries millor 

i no criticaries tant. 

Un refrany m'han ensenyat 

en mallorquí i no el vull perdre 

que aquell que parla de merda 

és perquè en va empastissat. 

No som xot ni duc panxada 

ni és que me vulgui amagrir 

si entens aquest mallorquí 

ja me diràs si t'agrada. 

A un Xafarder i a un Mallorquí (Anlova) 

He llegit a n'el diari 

que han armat les discussions 

duguent males intencions 

sobre el nostre diccionari. 

Crec que això, l'antiquari 

ni ho vol, perquè són cançons. 

Quan jo veig que discutiu 

mitjançant aquestes eines, 

crec que teniu poques feines 

i molt per xerrar teniu. 

De tu, Mallorquí, se riu 

i tu, Xafarder, esqueines.

Un diu que és catalanista 

l'altre diu que és mallorquí, 

i jo trob que és molt mesquí 

i tenir molt poca vista 

dir-se bord, pucer, racista, 

i sonar el mateix violí. 

Per això us deman, si us plau, 

que vos estrenguen les mans. 

Així, siguent bons germans 

no dareu els llats que dau 

i a la fi trobareu pau 

i escriureu coses més grans. 

Deixau fer com els cans 

ja que així dos cans semblau.

I. RECORDS GLOSATS 

JOANA SERRA LOPEZ 

(JOANA "CARTERA") 

(8-9-1908 / 11-1-1991) 

1 

Quan tenia cinc o sis anys, estant a sa caseta, mon pare deia als 

seus amics que tenia una filla que sabia fer gloses. Ells no ho 

creien. Un dia se va presentar un d'aquells amics i me va dir que 

fes una glosa. Li vaig dir que no. Però ell va insistir. ¿De què voleu 

que la faci? li vaig dir. Ell respongué: Que he caigut de sa bicicleta. 

I jo li vaig contestar: 

Si cais de sa bicicleta 

és perquè no colcau bé 

i emprèn com un carreter 

que si no mena es mul bé 

és perquè és una punyeta. 

2 

Un dia se va morir s'ase i tothom se'n reia de mon pare. Me vaig 

presentar i vaig dir: 

Aquí està sa seva filla 

ara vós vull contestar; 

venc aquí per defensar 

mon pare que m'engendrà 

em surà i em donà pa 

i em conservà sa vida.

3 

N'hi havia un que se'n reia de tothom. Havia fet d'escolanet i tenia 

ses ungles llarges. Li vaig dir: 

Llegesc en es calendari 

i malament no hi vull quedar. 

Que no te'n deus recordar 

quan vares anar a robar 

els doblers en es Vicari? 

4 

Un homo mos havia comprat un porc, però pagava malament. Li 

vaig dir: 

Li manllevava es doblers 

i li comprava es porc a espera. 

I ara enrevolta a ca seva 

per veure si n'hi ha més. 

5 

Quan a Madó Maria Putxera de Son Prim se li va morir sa somera, 

li vaig dir: 

Si anau devers Son Prim 

aturau-vos a sa carrera 

i veureu sa Putxera vella 

que és sa sogra d'en Muxella 

que de tant de menjar somera 

per s'esquena i tot du llim. 

6 

Una vegada vaig anar a una vetlada de glosadors a Cas Concos 

amb En Crespí. I ell me va dir que jo tenia una era i que tot es 

bestiar que hi batia se'n moria. Li vaig contestar: 

Som Na Joana Cartera 

i no està bé publicar-ho, 

som d'un poble petitó 

que hi van per sa Carretera. 

Que m'escoltes calavera! 

és vera que tenc una era

II. GLOSES 

i maldament tenguis batera 

no hi vull es teu carretó. 

7 

Quan va venir es Bisbe a una festa de vellets i velletes, vaig dir: 

Quan el Bisbe va venir 

al poble de ses roquetes 

li vaig fer moltes glosetes 

amb els vellets i ses velletes 

i ben content que va fugir. 

8 

Altres gloses petites: 

Si l'Església de Sant Pere 

perdés es Rector que hi ha 

trob que hauria de tancar 

perquè és lo millor que hi ha 

en tota Mallorca entera. 

Búger és un poble honrat 

que fan picarols i culleres 

i ses al.lotes vertaderes 

d'Espanya no n'hi ha cap. 

Des joves et vull cantar 

i no m'hi posaré per poques, 

encalcen molt ses al.lotes 

i no volen festejar. 

9 

Som Na Joana Cartera 

i ara t'ho vull publicar 

fins que En Barrufet vendrà 

no acabaré sa glosera.

1. UN FADRI DESGRACIAT O SES ATLOTES DEL DIA 

Jo vaig néixer tan sortat 

que no me'n puc avenir; 

i ara veureu, en llegir, 

a mi lo que m'ha passat. 

Quan vaig esser fadrinet 

que me pegà festetgera 

per camins i carretera 

caçava com un moixet. 

Quan les veia tan guapetes 

que em feien enamorar 

no me cansava d'anar 

per ca seva a fer voltetes. 

Una me deia que sí, 

però s'altra m'engegava 

i es remei que me quedava 

era callar i sofrir. 

Per elles vaig donar passes 

que així ho fa un fadrí; 

però amb un any vaig tenir 

més de trenta carabasses. 

Les anava an es costat 

i les movía xerrera; 

però em deixaven darrera 

com un que l'han tupat. 

A una un dia vaig dir: 

-Què te puc acompanyar? 

I ella me va contestar: 

-Es cine m'has de pagar 

i estaràs devora mi.

Jo li vaig donar s'entrada 

i l'esperava an es carrer 

i ja la m'afín qui ve 

i un altre l'acompanyava. 

Quan va ésser devora mi 

que de jo no feia cas 

li vaig dir: -La'm pagaràs; 

si puc t'he de fer sofrir. 

Darrera ella em vaig posar 

i li estirava sa cova; 

més ella, cara de sorra, 

no me va voler escoltar. 

L'endemà hi vaig tornar 

a cercar-hi s'amistat; 

i vaig ésser s'enamorat 

fins que jo la vaig deixar. 

Aquell altra hi va tornar 

però jo ja comandava. 

Molts de vespres m'esperava 

i jo an es cafè estava 

m'estimava més jugar. 

No hi anava per casar 

però no li demostrava; 

que molts de pics hi pensava 

en lo que em desprecià. 

Quan me donava garré 

hi anava molt contenta; 

però tendrà mal de ventre 

en lo que jo li faré. 

Un dissabte dematí 

le vaig veure p'es carrer; 

li vaig dir: -No tornaré; 

no és que tenga res que dir.

Ella m'agafá sa mà: 

-Jo no t'he feta cap falta; 

ja sé que tu en tens un altre, 

per això me vols deixar. 

Li vaig dir: Es que no et trob 

tan guapa com te trobava 

quan es cine te pagava 

i un altre t'acompanayava. 

¡Saps que ho era d'endiot! 

Mira: un altre en pots cercar 

perquè jo no tornaré; 

de tot lo que em vares fer 

ho tocaràs amb sa mà. 

Va quedar desconsolada 

perquè jo no hi vaig tornar, 

perquè un altre en vaig cercar 

ja que casar-me cercava. 

Vaig cercar una brodadora 

per tení bon endreçat 

i vaig caure tan sortat 

com un que es boll li fan córrer. 

Vaig treure es numero u 

amb aquesta brodadora; 

lo que a mi me va fer córrer 

ja no ho pot creure ningú. 

Li vaig parlar de casar 

i jo anava tot content; 

i he perdut s'enteniment, 

veure lo que hem de passar. 

L'endemà d'esser casat 

estàvem a un hotel; 

lo que és sa dona em sap greu 

donar-ho per publicat.

S'acaben ses noviances 

i mos ne vàrem anar 

i l'endemà per menjar 

se començaren ses dançes. 

Me'n vaig anar a treballar 

i ella va quedar a ca nostra. 

I sa pessada més rostre 

veureu lo que em va pasar. 

Ella volgué fer es sopar 

perquè era molt revetlera: 

posà dins sa greixonera 

es pésols sense esflorar. 

Ja podeu considerar 

ses sopes si estaven bé; 

es sopar que me va fer 

no se podía menjar. 

Perxades li va costar 

perquè bé no se portava 

sa culpa la té sa mare 

perquè bé no l'ensenyà. 

No he de menester notari 

però tothom m'entendrà: 

ses mares han d'atupar 

que els ensenyan de pintar 

i no els ensenyen d'aguiar 

que és lo més necessari. 

Ni de rentar, ni de aguiar, 

ni d'agrenar no en sabia, 

i quan un infant tenia 

sols no el sabia amocar; 

no li sabia posar 

es vestit ni sa camia... 

¡Vaja un trasto que tenia...! 

Ja ho podeu considerar.

Ara un consell vull donar 

an es fadrins de Mallorca: 

que no la cerquin tan torta 

com jo la vaig agafar. 

Moltes van an es taller 

i no saben fer es dinar; 

i s'homo que s'hi casarà 

farà lo que jo vaig fer. 

Escoltau lo que vull dir 

que a l'instant dic sa darrera: 

si aqueixa és mal fanera 

pegau-li amb una granera 

però no em pegueu a mi. 

Ara ja vull acabar; 

basta de publicar-ho. 

Som d'es poble bujarró 

i si heu de mester un favor 

si és que pugui acceptar-lo 

amb lo seu cor ple d'amor 

Na Joana servirà. 

Si veniu an es poblet 

allà on viu Na Cartera 

si té pa dins sa pastera 

elegant i sandunguera 

vos ne donarà un trosset. 

Ja he acabat de parlar 

de tots me despediré: 

si trobau que no está bé 

tots me podreu perdonar. 

2. FADRINS I FADRINES 

M'havia passat pes cap 

de fer-ne quatre plaguetes

de gloses un poc guapetes 

per fer-ne riure un grapat. 

Fadrins: si us heu de casar 

l'heu de triar falaguera, 


que se pugui presentar. 

Quan te'n vas a passetjar 

li has de mirar sa cara 

i si la trobes educada 

llavor t'hi has d'acostar. 

Tu li has de demostrar 

que no dus polissonada 

i si altre no l'ha escalivada 

tal volta t'escoltará. 

Tu has d'esser vertader 

i d'ella no t'has de burlar 

i tal vegada arribarà 

que ella te posarà bé. 

Ara... si te vols burlar 

prest estaràs acalat 

i devers es seu costat 

no t'hi podràs arrambar. 

Tu sempre has de procurar 

de no xerrar ni fer mal 

i seràs un jove formal 

i tothom t'apreciarà. 

El qui fa obres de bé 

per tot se pot passetjar; 

i ningú el fa recular 

per plaça ni per carrer 

i cap mal de cap no té 

que és lo més hermós que hi ha. 

Quan un fadrí ha trobat

una al.lota que li agrada 

totd'una demana entrada 

i queda per enamorat. 

De totd'una té quimera 

i no está bé en no esser-hi 

i quan és hora de fogir 

llavor li ve sa xarrera. 

Si és guapa i li atxóca 

no poden dir què farà; 

i el s'afluixa de sopar 

per anar a veure s'al.lota. 

Es vespre no te peresa 

per ana a festetjar 

i si no és cuit es sopar 

el senten regatetjar 

te rabi i encoliguesa. 

Alló es una il.lusió 

que tot arriba a passar; 

se cansa de festejar 

i excuses ell vol posar 

i la comença a emorratxar 

diguent que no hi tornarà 

perquè en tens un de millor. 

Ella quan el sent xerrar 

se queda tota estorada 

i llavor amb una rabiada 

contesta tot aviada: 

no tornis si no vols tornar. 

Es primer vespre qui ve 

per fer de xulo no hi va 

i llavor quan hi vol tornar 

a la casa no cau bé. 

Pensa de fer-la penar 

i a ca seva no s'acosta;

i ella res no demostra 

i pensa de fer-ho aposta 

i si entroba una altra, ja està. 

Ell se creu es dominar 

i está ben equivocat; 

fa un altre enamorat 

i ell totsol s'ha de quedar. 

Prova d'enviar-li a dir 

per un amic qualque cosa 

i ella, fresca com la rosa: 

que no m'has vista, pots dir. 

Per això t'has de mirar, 

fadrí, a fer mals papers; 

que tot t'anirà al revés; 

ja veus sa mostra que hi ha. 

Qui no té coneixement 

es mal no n'hi vol Sant Pere 

i molts de pics per bravetjera 

mudau i cais malament. 

Per aixó el qui està bé 

del tot s'ha de conformar 

i no li ha d'agradar 

a ningú fer mal paper 

perquè el Bon Jesús digué 

que tots mos hem d'estimar. 

Fadrins vos avisaré 

que si pel cas festetjau 

i si aqueix paper mirau 

ja sabreu lo que heu de fer. 

Fadrins, vos avisaré 

i vos diré tot lo que hi ha 

si vos veis a festetjar 

no vos heu de barallar 

perquè si hi voleu tornar

llavor no hi caureu bé. 

Fadrins, jo vos deixaré 

vos he fetes cançons fines, 

que vull saludar ses fadrines 

i un poc les avisaré. 

Fadrines, vos vull avisar 

que si pel cas ve un fadrí 

i si no té es conversar fi 

lo primer que s'ha de dir: 

si vols venir devers mi 

has d'aprende de xerrar. 

Al.lotes, vos vui avisar 

que es fadrins d'avui en dia 

duen molta picardia 

i alerta les han d'estar. 

Si vos volen dar entenent 

que és que no vos convé 

lo primer que s'ha de fer 

enviar-lo pe's carrer 

a la fresca a prendre es vent. 

Al.lotes si vos convé 

mirau bé aquesta plagueta 

i tant d'edat com joveneta 

tot lo que diu està bé. 

Supòs que no he fet mal; 

tot lo que he dit està bé, 

i si pel cas m'heu de mester, 

som de Búger, vos diré, 

i es meu poble és vertader 

i guapo que no té rival. 

En es poble bugerró 

s'hi fan moltes de figueres, 

de moro, i esparragueres, 

i caragols per ses voreres,

i un senyor que fa floreres, 

i fàbriques de cueres, 

i picarols per ses someres, 

i fan càrritx ses carritxeras 

i broden per estrangeres, 

i ses al.lotes sandungueres 

d'Espanya són lo millor. 

Are me despediré 

si agravii no ho faig a posta 

ca meva serà ca vostra 

per tot quant m'hàgeu mester. 

Qui m'ha mester no s'enfadi 

que jo sempre el serviré; 

número 11 tendré 

en es carrer del Rosari. 

Sa despedida daré 

per la dreta i per l'esquerra: 

jo som Na Juana Serra 

mandau si m'heu de mester. 

3. GENRES I SOGRES 

Jo me voldria casar 

i per mi me'n fluixaré 

perquè mon pare em digué 

que, en dia casat seré, 

una sogra ja tendré 

i sempre branca em darà. 

Mon pare bé m'ho digué: 

Fill meu no te casis, sempre 

en tendràs de mal de ventre; 

si tens sa sogra dolenta 

com jo, ja t'anirà bé. 

Al qui avisa han d'escoltar

si és persona vertadera. 

Voreu sa meva carrera, 

per caparrut que em passà. 

Jo som un americà 

que estic a devers la Xina. 

Voldria una mallorquina 

que amb jo se vulgui casar. 

Els papers vaig arreglar 

per venir a devers Mallorca, 

tan si és dreta com si és torta, 

perquè em volia casar. 

Quan des barco vaig botar 

en vaig veure una de guapa 

Li vaig dir: ¿Cóm te va xata? 

I no me va contestar. 

L'esquena me va girar 

feia via i anava a peu 

pes carrer de Sant Miquel 

no la vaig poder agafar. 

Una escaleta pujà 

jo em vaig quedar en el carrer 

l'endemà quan sortigué 

la vaig tornar saludar. 

Quan jo la me vaig mirar 

tan guapa, que m'agradava! 

En la sogra no pensava 

que m'hagués de malmenar. 

Ja me va convenir més 

el conquistar aquella al.lota 

que no pensar en sa sogrota 

si m'ho duria al revés. 

La vaig tornar saludar 

li vaig dir amb molta finura:

Jesús, que te trob de curra! 

Amb tu em voldria casar! 

Tot d'una me contestà: 

Si tens moltes de pessetes 

pots arreglar les cosetes 

i amb ma mare has de parlar. 

Mon pare bé m'avisà 

i em donava bons exemples: 

Que ses sogres són dolentes 

i no el me vaig escoltar. 

Sa sogra vaig saludar 

que era un poquet rabiosa: 

Sa meva filla és hermosa. 

No vull un americà. 

Demá tornarè venir, 

direu que heu pensat sens falta, 

si no en cercarè una altra 

que un americà ho fa així. 

La filla quan ho sentí 

va sortir tota aviada: 

Ma mare meva estimada 

estic tota enamorada, 

vaja, digau-li que sí. 

La sogra me va engegar, 

mes la filla me volia, 

i no passava cap dia 

que no la fes enfadar. 

Passava pes seu carrer 

i li estorbava sa filla. 

Sa sogra sempre tenia 

sa sang que li rebollia 

com un foc de formiguer. 

Sempre anava an es portal

perquè no volgué dar entrada 

i quan ella m'afinava 

pegava qualque bufada 

més forta i més granada 

que no fa un vent de mestral. 

La sogra sempre tenia 

es ventre com a girat 

de veure s'enamorat 

davant ca seva plantat 

i per genre no em volia. 

Una altra en vaig conquistar 

que estava devers sa porta 

mes si una sogra es torta 

de s'altra no en puc parlar. 

Ses sogres les donaria 

a sis reals es quintar 

i es qui les vulgui comprar 

que véngui i que faci via. 

Daré molt de mal de ventre 

i qui en té begui sifon; 

lo més alegre del món 

és una sogra valenta. 

Tan si és homo com si és dona 

lo que li dic és violent 

sa sogra és un esturment 

no el toquen i sempre sona. 

En s'hivern que sempre plou 

defora fa mal estar 

lo que dic heu d'escoltar 

mirau-vos en so casar 

que el dia que sogra hi ha 

ja no s'acaba es renou. 

Quan un fradí és casat 

i el pren sa sogra a escarada

creis que té qualque vegada 

la sang més encoligada 

que un bou qui l'han toreat. 

Ses sogres les tiraria 

a totes de cap dins la mar 

i en que poguessin tornar 

coral que sempre va car 

me pens que no les trauria. 

Es mal temps ja s'ha perdut 

perquè ara neu ja no en fa 

Fradins vos vull avisar 

que si vos veis a casar 

sogra no heu de cercar 

i en pau viureu i salut. 

Are diré sa darrera 

escoltau lo que vull dir: 

adiós poble mallorquí 

m'he afluixat de sa casera 

de sogra ni de sogrera 

no me'n parleu més a mi. 

Ara ja ho vull deixar anar; 

de tots me despediré 

i si pel cas m'heu menester 

ja me vendreu a cercar. 

De tots me vull despedir 


som na Joana Cartera 

manau, que vos vull servir. 

4. BENEIDES DE SANT ANTONI A BÚGER 

Cada any, amb ganes de recuperar les festes populars, els bugerrons preparen 

amb entusiasme sa festa de Sant Antoni, el 17 de Gener. No hi manquen 

es foguerons, amb torrades de llongonissa, cants de ximbomba, solem-

ne Ofici a l'Església, carrosses i beneïdes. Durant anys, a les beneïdes no hi 

podían mancar ses gloses de Na Joana Cartera. Aquí tenim una mostra de 

les gloses fetes els anys 1979, 1980 i 1981. 

1. BENEIDES DE SANT ANTONI 1979 

De davant s'Ajuntament 

veig que es Batle no hi està 

un permís vull demanar 

per noltros sortir a cantar 

i per divertir un poc sa gent. 

Ca'n Feliu vull saludar 

són es més nobles del món 

venen polvos Limpión 

i llimpien sense fregar. 

Ja pot sortir na Rotera 

que cridi i que faci espants 

té molts de parroquians 

perque és bona tavernera. 

Estam a davant Ca'n Pau 

d'es café de Na Pereta 

fa es café de figa seca 

per això es suc li surt blau. 

En Bové moltes vegades 

ha menester un pallissó 

perque és un poc fumador 

per avançar un velló 

bugerrons reparau-ho 

ven ses capces encetades. 

En Víctor no és gens novell 

conrador de finques guapes 

però entrega ses patates 

rovegades de cadell.

Es conversar bé, conhorta 

ara ja m'explicaré: 

Llorenç ets bon taverner 

i per avançar un dobler 

mesures amb sa copa torta. 

A devers es celleret 

hi van molts de xic i xiques 

i té ses copes ben petites 

per aixó ha fet billet. 

Felip és bo per fer trossos 

per això ha fets billets 

fas es pastissos petitets 

i les ven en es preu des grossos. 

En Perico hem de glosar 

és un poc famili meva 

té sa balança darrera 

i li ajuda a pujar amb sa mà. 

A Ca'n Tino hem arribat 

i ses gloses les faré totes 

passen aigua per ses bótes 

i el venen per enlacrat. 

A Ca Sa Campanetera 

hi fa un bon anar a comprar 

però comença a xerrar 

i ses dones que van allà 

com és hora d'aguiar 

han cremat sa greixonera. 

Ara la faré més bona 

Sebastiana et diré 

En Llorenç és es forner 

emperò es un poc vaiver 

i sa feina no li va bé 

i fa enfornar sa seva dona. 

Sa Putxera a mi m'eixoca

té es conversar ressalat 

però dic sa veritat 

que posa dins s'estrucat 

gravilla d'aquella grossa. 

Magdalena ets de ses bones 

per això és que vals millons 

fas un bons botifarrons 

i fas un bon pes a ses dones. 

Es café de Ca's Rector 

és es darrer que he de fer glossar, 

L'Amo En Pere Antoni hi ha 

i sa dona que es casà 

i quan es vellets van allà 

mos dóna tot lo millor. 

Si l'Església de Sant Pere 

perdés es Rector que hi ha 

trob que hauria de tancar 

perquè és lo millor que hi ha 

en tota Mallorca entera. 

Sa darrera vos diré 

som tota una filigrana 

digau "visca" a Na Joana 

si trobau que l'ha fet bé. 

2.BENEIDES DE SANT ANTONI 1980 

La Sala está ben tancat 

i ningú queda per guardar 

veig que es batle no hi està. 

Jo volia demanar 

per nosaltres sortir a cantar 

com vàrem fer l'any passat. 

Ca'n Feliu vull saludar 

i dells podem cantar alabances

que vénen per fer matances 

espícies que no hi ha. 

Rotera el meu cor se fon 

i ara et saludaré 

tu tens un genre pobler 

que en que paresqui grosser 

en dia un favor pot fer 

és des més nobles del món. 

Rafalet jo te diria 

que amb tu duc molt d'interés, 

en dia s'acaba es mes 

mos dónes molts de doblers 

i es vells tenim alegria. 

En es club ja sou ben molts 

però ja anau banques rotes 

que teniu bones pilotes 

i en es camp marcau pocs gols. 

S'Obra Cultural està 

formada de gent molt noble 

tot lo més antic des poble 

quan pot ens fa recordar. 

A Ca'n Mascaró assisteixen 

quatre metges tots de bé 

i si un cas els hem de menester 

amb molt de gust compareixen. 

A Ca'n Tino ses xelestes 

sortiran ben aviat 

quin cafè més ben montat 

i per dedins empaperat 

com una sala de festes. 

Sa romana tot ho treu 

escolta bé, Felipet, 

fas es pastel més grosset 

i no li has pujat es preu.

Sebastiana no riguis 

que també t'arribarà 

es teu homo em va contar 

que l'any passat el vaig picar 

i agrana i enforna es pa 

i en dia que cuit està 

llavors el du per a les botigues. 

Sa Campanetera diu 

jo som bona botiguera 

ses que vénen a ca meva 

no cremen sa greixonera 

perquè he acabat sa xerrera 

quan he cobrat dic fogiu. 

Bugerrons feis mamballetes 

i es batle s'alegrarà 

que en lloc de venir a guaitar 

estima més anar a afaitar 

per a guanyar cent pessetes. 

Sa Putxera, sa gent troba 

que té un negoci redó 

bugerrons, reparau-ho 

però mos ven es segó 

ple d'estrucat de garrova. 

En Perico Marió 

s'ha retirat de la Sala 

com que té una bona paga 

mos fa vida de senyor. 

Magdalena acosta't 

que ara me sortirà bona 

ven més carn tu tota sola 

que tot Búger i Campanet. 

Joan Murero, per sort 

ara et vull alabar 

a mi me varen contar

que avui faràs d'escolar 

però si ho van a mirar 

aguanta es ciri ben tort. 

Madò Margalida està 

trista, i es que té motiu 

però aquest mal que teniu 

en dia vendrà s'estiu 

jo crec que vos fugirà. 

Vos teniu es mal així 

i és cert que l'heu d'aguardar 

i gràcies a Déu heu de dar 

perquè En Pere Antoni va 

més generós que un fadrí. 

Si el nostro Rector fugia 

Sant Pere ja pot plorar 

tots els vells que a Búger hi ha 

cada any mos extremuncia. 

Don Miquel és bon doctor 

i per a visitar no s'arrufa 

i ara ha armat una estufa 

perquè en sa nit té fredor. 

Jo faig gloses amb espai 

i moltes me surten ben belles 

Colau tens moltes botelles 

i no m'has convidada mai. 

N'hi ha molts que no ho entenen 

però jo ho publicaré 

què no sabeu que diré? 

Es mixtos que té en Bover 

freguen fort i no s'encenen. 

Llorenç i Joana dic 

duis molta de simpatia 

i més que veneu Loteria 

i si es "gordo" venia un dia

tot Búger seria ric. 

Bat-liva ses vertaderes 

ara van pel teu senyor 

a n'En Víctor vull dir-ho 

que ell és un bon conrador 

però llaura amb un tractor 

i per les finques mirau-lo 

tot són racons i voreres. 

Perico crec que no vols 

que de tu conversi massa 

estàs bé, estás a sa plaça 

i per cuinar vens carabassa 

i perquè vols guanyar massa 

no li lleves es pinyols. 

Pel celleret ja ho sabeu 

hi va sa gent bergantella 

ara me sortira bella 

si jugan a la gratella 

està fondo i no se veu. 

Una glosa vull cantar 

que donarà resultat 

el campanar està adobat 

però l'orgue està espanyat 

i per dir-vos sa veritat 

trob que ha de mester arreglar. 

M'he allargada en so xerrar 

però ja m'expressaré 

de l'orgue ara vos diré 

si tot es poble hi ve bé 

un dia s'arreglará. 

Vos he fetes cançonetes 

que donaran resultat 

poble de Búger estimat 

si és que vos hagi agradat 

ja podeu fer mamballetes.

Sa darrera faré sana 

davant la reunió 

digau viva al Rector 

Sant Antoni i Na Joana. 

Si no me fuig sa memòria 

no m'aturaré de glosar 

bugerrons vos ho dic clar 

tot el personal que hi ha 

l'any qui ve poguem tornar 

per celebrar Sant Antoni. 

3. BENEIDES DE SANT ANTONI 1981 

Es batle de Búger és noble 

avui ho demostrará 

li volia demanar 

si permís me vol donar 

que volia saludar 

tota la gent del meu poble. 

Es primer vull saludar 

de Búger el senyor rector, 

que és s'homo de més valor 

que el Bon Jesús va crear. 

Es café de Cas Rector 

un poc raconat està 

bugerrons hi heu d'anar 

que el café que allà se fa 

de Mallorca és lo millor. 

Magdalena ses magranes 

escolta'm i aprendràs 

són molt bones ja ho veuràs 

a ses dones les fa cas 

però amb so pes les enganes.

Bernadí Prom te diré 

ets un homo de pessetes 

i ets pare de tres ninetes 

són com un sol verteder. 

En Perico Marió 

ja està jubilat diré 

no és que sigui xequeter 

i quan no té res que fer 

sempre mira pel balcó. 

Pau practicant te diria 

que el teu banc és des primers 

si jo tenia doblers 

cada dia te'n duria. 

Sa Putxera m'ha contat 

escoltau bé na Cartera 

perquè té un banc a ca seva 

du es bolsillo ben inflat. 

Es batle saludaria 

si no l'hagués d'agraviar 

l'altre dia me contà 

jo guany més amb so afaitar 

que no amb sa batleria. 

Sa Campanetera crida 

venc d'herència de Cas Bord 

si no he de guanyar molt 

ja no m'aixec de sa cadira. 

Sebastiana es forner 

de ca teva em va contar 

ara estic per treballar 

s'altre dia vaig pastar 

i es llevat me sortí clar 

i es pa no va sortir bé. 

Felip enguany tens ventura 

ho daré per publicat

és ver que enguany t'has casat 

i tens allò tan acostat 

i fas els pastels sense etxura. 

En José es molt honrat 

i no sol tenir mal d'esquena 

i mos fa sa copa ben plena 

i sols no en cobra la mitat. 

Es celleret no trobau 

que es taverner de primera 

compra es conyac de tercera 

i el ven per especial. 

En Perico posa tasses 

i me mira com es fassols 

perquè no ven es pinyols 

ja no me compra carabasses. 

Es café d'en Parayó 

hi està en Llorenç Catlà 

i quan els clients van allà 

molts de pics no vol cobrar 

perquè no li ve a un velló. 

En Víctor és de valor 

ara jo el vull saludar 

l'any passat el vaig picar 

li vaig parlar de llaurar 

i ara li deman perdó. 

En Bover és vertader 

n'hi ha molts que no ho entenen 

diu si es mixtos no s'encenen 

idò comprau un fogué. 

Colau tu vas arrufat 

ara te vull adreçar 

no ets bo per despatxar 

sa teva dona me contá 

dónes xifon per conyac.

S'Obra Cultural és noble 

i uns bons presidents hi ha 

que mos ajuda a combinar 

totes les festes del poble. 

Es club no són revenisses 

són molt bons per encalçar 

i els qui vénen a jugar 

les donen bones pallisses. 

Sa Nostra és de primera 

és un banc dels vertaders 

en venir final de mes 

en els vells i a qualcun més 

a tots mos umpl sa cartera. 

Solen porgar amb uns garbells 

per aquí i per pobles bons 

els caçadors tiren trons 

i ses llebres se'n riuen d'ells. 

Es Limpión dóna passes 

es bon negociaret 

ven polvos i lleixivet 

i d'un tros lluny fugen ses taques. 

Rotera jo te vull dir 

que ets com un sol resplandent 

però fas es frit covent 

per si ve qualque client 

puguen beure molt de vi. 

A devers Cas Mascaró 

tots són metges vos diré 

i si un cas les hem de mester 

tots mos serveixen molt bé 

i no mos cobren un velló. 

Un doctor de Medicina 

que el govern mos ha enviat

don Miquel anomenat 

un homo molt ben tractat 

i mos serveix ben aviat 

però està ben enfilat 

en es pis de Na Quintina. 

Es poble ja està glossat 

i per aqui d'alt vull pegar 

bugerrons m'heu d'escoltar 

que ara vos vull publicar 

que l'orgue ja està acabat. 

No será cap cosa trista 

creis que dic la veritat 

podia dar resultat 

que es tenir l'orgue adobat 

no tinguéssim organista. 

Bugerrons jo vos diré 

que l'orgue adobat està 

però encara hem de pagar 

sa feina que hi varen fer. 

Si trobau que duc bon trot 

bugerrons perdonau-me 

hem d'ajudar en es rector 

perquè ell totsolet no pot. 

Jesús, Josep i Maria 

ajudau-me i res més 

si jo tenia doblers 

tota sola ho pagaria. 

Però no tenc capital 

només tenc sa pensió 

i he de fer un nuu ben rodó 

per arribar a sa final. 

Dic mentides de vegades 

però encara en diré més 

es fill si no tenc doblers

ja no me compra ensaïmades. 

Jo faig glosses vertaderes 

i ara jo ho publicaré 

viva es rector llubiner 

Llubí i ses tapareres. 

Tenim un rector acertat 

bugerrons vos ho vull dir 

i don Jaume que va fugir 

són ben iguals de bondat. 

Bugerrons si m'atropell 

és que me fuig sa memòria 

digau viva Sant Antoni 

que sa festa es fa per ell. 

III. GLOSES DEDICADES 

1. ALS ANCIANS DE BÚGER (30 JUNY 1980) 

A Búger fa vent i oratge 

no sé si ho haveu reparat 

es Banc aficionat 

als vells de tercera edat 

les fa un gran homenatge. 

Si es batle em dóna permís 

i s'Ajuntament també, 

ara jo saludaré 

a tots els vellets els diré 

que els anys les passen de llís. 

Jo no me'n pag de ravons 

la vos faré un poc granada 

per anar a menjar ensaïmada 

correu com a saltigons.

De s'ensaïmada vull dir 

m'ha sortida vertadera 

demà vindré amb sa somera 

cada un davant ca seva 

me'n donareu un bocí. 

Lo que he dit és ben ravó 

s'ensaïmada vull deixar 

i en es rector vull pegar 

que un dia es va embarcar 

i ja torna esser bugerró. 

A Alcúdia venen cols floris 

i enciam bo quan n'hi ha. 

Es rector es va embarcar 

i tot el temps que va faltar 

mai mos va enviar memòries. 

Una altra jo en vull cantar 

i escoltau lo que vull dir 

el Bisbe Planas és aquí 

i ara el vos vull presentar. 

Senyor Bisbe escolti aqueixa 

que li diré en mallorquí 

un altre pic va venir 

i de vostè em vaig despedir 

i ara ja torna esser aquí 

i estic tota satisfeta. 

Si jo tenc coneixement 

seré una filigrana 

digau Visca Na Joana 

s'Alcalde i s'Ajuntament. 

Sabeu que diu Na Cartera 

que enguany hi ha pocs billets 

amb dos trons i tres coets 

feim ses festes de Sant Pere. 

Sa meva veu no s'espanta

gràcies a Déu puc xerrar 

l'any qui ve pogueu tornar 

tot es personal que hi ha 

i Na Joana darà branca. 

2. RADIO BALEAR (D'INCA) 

S'emissora Balear 

ob ses portes ben embones 

no és només per ses gloses 

per lo que vulgueu mandar. 

Si de Cristo Rei vull dir-vos 

fugia es rector que hi ha 

trob que podien tancar 

que és lo més noble que hi ha 

simpàtic i amorós. 

Sa ràdio he reparat 

duis molta de simpatia 

perquè xerrau tot lo dia 

i ningú se sent gens cansat. 

A s'emisora vaig venir 

i ben molt que m'ha agradat 

i avui ho haveu anomenat 

tot es poble està alegrat 

i me saluden vos vull dir. 

4. GLOSES A PORTOL (1984) 

Na Joana li agrada 

pegar per sa novetat 

ara s'ha passat pes cap 

de glosar un poc sa trobada 

que varen fer tan honrada 

a Pòrtol es mes passat.

Dia sis de juliol 

Pòrtol va fer una trobada 

de glosadors tan honrada 

que això no ho pot fer qui vol. 

Quan es sol se va amagar 

qui sa fosca se'n venia 

tot Pòrtol ja rebronia 

de glosadors per glosar. 

Només basta per dir-vos 

que omplirem bé sa vorera 

de tota Mallorca entera 

varen venir glosadors. 

Això va esser en Pau Ferrer 

que aquest glosat va formar 

i ha estat lo més bo que hi ha 

en tot Mallorca digué. 

Això de glosar vull dir 

s'havia deixat anar 

i En Pau Ferrer ho va trobar 

i si no ho deixam anar 

se tornarà revivir. 

En es café de Cas Tord 

tot es glosador hi anava 

i tothom mos entrevistava 

i a noltros mos agradava molt. 

A jo me feren ballar 

una jota amb En Vallori 

Jesús amat Sant Antoni 

sabeu de be que me va anar. 

Llavors vingué es director 

i a tots mos va cridar 

ala, veniu a sopar. 

Per amunt vàrem pujar 

a dins un gran menjador.

Tot estava il.luminat 

de bombilles de color 

i tot es qui és glosador 

allà va esser col.locat. 

Qui tingué talent diré 

ben bé se va poder omplir 

i Es President Albertí 

amb noltros sopar vull dir 

ben a prop d'En Pau Ferrer. 

I En Pere Gil és capaç 

de fer una bona glosota 

amb so sopar a mi m'eixoca 

que amb aquella perrucota 

sols no li veien es nas. 

Glosàvem en es sopar 

sa festa se començava 

i un dels quals ja cridava 

ja és hora de començar. 

Vàrem anar a sa plaça 

on havíem de glosar 

i mos varen col.locar 

va esser una cosa molt guapa. 

N'hi havia de vellets 

i altres que eren de carrera 

i Na Joana Cartera 

a molts donà rivets. 

Molts de glosadors vull dir 

estàvem en es racó 

i hi feia tanta fredor 

que poc a poc vàrem fugir. 

Na Joana va quedar 

i tres o quatre glosadors 

que va esser lo més hermós 

ningú la va fer callar.

Mirató de Son Sardina 

que va esser es més atrevit 

me va parlar d'allò dic 

i el vaig aguantar ben fina. 

Ses gloses per estar bé 

han de parlar de picat 

i es qui està delicat 

que no surti en es carrer. 

En Pau Ferrer també en fa 

de Pòrtol és lo millor 

i de tot Mallorca en redó 

Na Joana el va trobar. 

Xerr i no tenc aturai 

encara vaig falaguera 

vengueren per Na Cartera 

no m'havien sentida mai. 

Quinze o setze anys crec que fa 

que jo no havia cantat 

i d'ençà que ho he provat 

Déu del cel que m'ha ajudat 

i ningú me pot fer callar. 

En Pau Ferrer va cercar 

dins Mallorca es glosador 

jovenets practicau-ho 

i pentura revivirá. 

Joves si voleu glosar 

si amb aixó teniu quimera 

veniu a Ca Na Cartera 

i si pot vos ensenyarà. 

Si feim matances diré 

quan heu acabat de sopar 

un poquet heu de glosar 

i de tant en tan glopetjar

i llavors vos sortirá bé. 

Amb una glosa molt forta 

vos diré sa veritat: 

es glosar s'ha olvidat 

i és lo més bo de Mallorca. 

Ja sentireu es reclam 

lo que dic heu d'escoltar 

fadrins si sabeu glosar 

ses al.lotes vos voldran. 

Es dia que fareu festa 

vos heu de felicitar 

amb una glosa ho dic clar 

que això és cosa molt xalesta. 

Madò Joana Cartera 

ho dóna ben detallat 

en dia ho haureu provat 

de glosar és veritat 

no acabareu sa glosera. 

Sabeu que ho és de formal 

fer una glosa d'assegut 

això és lo més agut 

que no anar a un festival. 

No importa ningú plori 

per lo que vos acab de dir 

pes festival heu de tenir 

ses gloses dins sa memòri'. 

No de molt de gust diré 

per fer gloses tota sola 

Pau Ferrer pots donar escola 

que per glosar tu ho fas bé. 

A Lluc es vent m'escanyà 

sabeu que me va anar de bé 

que vaig cridar en Pau Ferrer 

i allá d'alt comparagué

i es mando meu va agafar. 

Pau Ferrer en aquells dos 

les ne vares donar de branca 

a Lluc feres una tanda 

de lo guapo i amorós. 

Si jo a Pòrtol torn venir 

si feis una altra trobada 

jo quedava escanyada 

tu has de pujar s'escala 

i te seus devora mi. 

Tot Pòrtol t'aplaudirá 

i aplaudirá Na Cartera 

i els altres aniran darrera 

no els hem de deixar xerrar. 

Jo no em vaig poder queixar 

del poble de Marratxí 

ni de Pórtol te vull dir 

tothom me va respectar. 

Vingué es president Cañellas 

quan es ram me va entregar 

llavors un beso me va dar 

varen esser coses belles. 

Es president Albertí 

una medalla em posà 

ben bé que la vull guardar 

i es temps que aniré a glosar 

trob que li he d'agrair. 

Jo faig gloses per exemple 

tant si fa calor com fred 

no faig gloses pes billet 

i si me fan un regalet 

creis-me que estic ben contenta. 

Glosar ho tenc una carrera

mallorquins, que no ho trobau? 

si pel cas me convidau 

contau amb Na Cartera. 

A Calonge vos diré 

vaig presentar una glosada 

i si no me surt aprovada 

l'any que ve hi tornaré. 

Joves no me cans de dir-vos 

que heu d'aprendre de glosar 

que es temps que el món durarà 

això serà molt hermós. 

Ses gloses en mallorquí 

ja s'havien olvidades 

i En Pau Ferrer els ha tornades 

a ell li hem d'agrair. 

Si sa trobada vull dir 

trobau que l'he feta bé 

en vorer-me pes carrer 

enhorabona m'heu de dir. 

No vull que me doneu bronques 

jo sempre em defensaré 

i jo vos contestaré 

idò que en pugui fer moltes. 

De Pòrtol me vull despedir 

qui vàreu fer sa trobada 

amb voltros estic llogada 

si m'heu de menester puc venir. 

En veure madó Cartera 

ningú s'ha d'arraconar 

més bé m'heu de saludar 

i jo aniré més sandunguera. 

Ho diré molt amorós 

duc molta d'amorosia

"dios", fins un altre dia 

Mallorca, divertiu-vos. 

5. GLOSES A LLUC (1984) 

S'Ajuntament és nobleta 

de dins Lluc anomenat 

dau-me un permís aviat 

per recitar un glosat 

a la Verge moreneta. 

Bon Jesús jo vaig xelesta 

i personal enrevoltat 

avui mos hem replegats 

aquests pobles estimats 

i vos volem fer una festa. 

Sa romana tot ho treu 

Mare de Déu sou molt noble 

tota la gent de Mallorca 

vénen molts de pics a peu. 

Estau dalt una roqueta 

oh, Mare de Déu de Lluc, 

a tots mos donau salut 

perquè sou noble i boneta. 

Jo em diuen Na Cartereta 

de Búger anomenat 

no sè si vos ha agradat, 

he recitat un glosat 

a la Verge moreneta. 

És ver que sou moreneta 

Mare de Déu vull dir-vos, 

teniu un cor amorós 

i per venir a veurer-vos 

estau dins una pleta.

Estau dins un comellar 

Mare de Déu vull dir-vos 

i sou lo més resplendós 

que en tot Mallorca hi ha. 

M'agrada de vós parlar 

Mare de Déu vertadera 

sabeu que diu Na Cartera? 

Si em llevàveu sa coixera 

per ses festes de Sant Pere 

podria sortir a ballar. 

Mare de Déu sou formal 

ho dic moltes vegadetes 

també duc ses castenyetes 

per cantar unes "cotetes" 

per alegrar es personal. 

Per la dreta i per l'esquerra 

tothom ho aplaudirà 

ses castenyetes dic clar 

que les voldria sonar 

per si qualqú vol ballar 

i altres toquin sa guiterra. 

Mare de Déu, desiara, 

lo que vos dic no és feixuc 

oh, moreneta de Lluc, 

donau-mos força i salut 

per acabar sa diada. 

Mare de Déu ara vull 

fer-vos una glosa forta 

el Bisbe que hi ha a Mallorca 

amb noltros fa caramull. 

Senyor Bisbe és veritat 

una cosa li diria 

que si dic cap grosseria 

fent ses gloses aquest dia 

que en dia que em moriria

que me sigui perdonat. 

En es poble bugerró 

senyor bisbe heu de venir 

i si es rector me diu que sí 

vos faré qualque cançó. 

També vos regalaré 

una plagueta de gloses 

és ver, jo tenc poques coses 

i supòs que vos caurà bé. 

Faig gloses cualque vegada 

si Déu les me treu d'es cap 

es rector m'ha comanat 

que ha de quedar saludat 

i és ver, no m'he descuidada. 

D'Inca i Lloseta vull dir 

de jo estigueu al corrent 

si vos dic res malament 

que no hi tingueu res que dir. 

Búger i Campanet, 

Mancor, Selva i Caimari, 

Biniamar i Moscari, 

vos salut amb un aplec. 

Som personal de primera 

tots els que mos hem aplegats 

a dins Lluc tots estimats 

a sa festa vertadera. 

Mare de Déu jo tenc manya 

perquè vos me dau valor 

a Búger tenim un rector 

de lo més bo que hi ha a Espanya. 

Teníem un altre rector 

i a Campanet s'ha mudat 

i tothom està alegrat

perquè és noble i bon senyor. 

A Santa Llucia hi ha 

un rector qui és bugerró 

noble i té educació 

que en dia pot fer un favor 

no li han de demanar. 

A Don Miquel Marió 

qui viu a devers ciutat 

i a Búger té el seu casat 

i jo crec que hi vendrà aviat 

perquè és homo de valor. 

Don Joan Pau vull dir-ho 

el saluda Na Joana 

no el troba cap filigrana 

lo que el troba un bon senyor. 

Na Joana Cartereta 

ara vol explicar-ho 

Mallorca, devoció 

que és sa Coronació 

de la Verge moreneta. 

Mare de Déu amb un pic 

vos he fetes cançonetes 

Mallorca feis mambelletes 

si vos agrada lo que he dit. 

Un boxeador va en es "ring" 

i fa una bona carrera 

sabeu que diu Na Cartera? 

Jo salut Mallorca entera 

que tots plegats vos estim. 

Mare de Déu no m'afany 

lo que vos dic no és feixuc 

donau-me força i salut 

per tornar venir un altre any.

Mare de Déu moreneta 

a vós me vull comanar 

no sé si podré tornar 

un altre any a cantar 

perquè ja som ben velleta. 

En els pobles a vegades 

sa campana fa ding-ding 

jo ja en tenc setanta-cinc 

en cordetes ben fermades. 

En els pares que hi ha a Lluc 

a tots les demán perdó 

si en qualque ocasió 

lo que he dit és gens feixuc. 

Tota sa gent des rotlat 

tant si són vells com velletes 

ni ninets ni jovenetes 

ja podeu fer mambelletes 

que es glosar s'ha acabat. 

Tot Mallorca, no me sap greu 

de fer aqueixa carrera 

sou una gent vertadera 

digau viva Na Cartera 

i viva la Mare de Déu. 

La vos he feta pensada 

és vera no me sap greu 

viva la Mare de Déu 

i es rector d'es poble meu 

que enguany ha estat coronada. 

Mare de Déu vos diria 

que això s'ha de succeïr 

en acabar hem de fugir 

i tots els pobles que hi ha aquí 

donau-mos un bon cami 

i que no tenguem cap avaria.

Jesús, Jesús, Bon Jesús, 

escoltau ses carteretes 

tots plegats feis mambelletes 

que avui ja no en faré pus.

MARGINALES A SA MARJAL 

(REVISTA POPULAR, SA POBLA, 1909-1928) 

I. BREVE NOTA MARGINAL A SA MARJAL Y PARERA 

Cuando en 1992 estaba ultimando la recopilación de ELS GLOSADORS 

DE BÚGER, fui obsequiado por D. Juan Grau, de Sa Pobla, con la edición 

facsímil de los diez volúmenes, veinte tomos, de la revista SA 

MARJAL, que llenó la vida y el quehacer admirable de Don Joan Parera 

Sansó, comprendiendo los años 1909-1928. Esta edición se acabó 

de imprimir en 1991. Se hizo una tirada de 750 ejemplares, enumerados 

a mano. Dispongo del número 551. 

Fui deshojando la revista y tomando innumerables notas con una 

serie de objetivos: Ver si salía BÚGER y por qué en la revista, entresacar 

glosas y glosadors de aquellos tiempos, seguir el rastro de la vida 

de algunos personajes en las crónicas, ver las necrológicas, y, en 

especial, la evolución de un pueblo, sus gentes y sus lugares, al menos 

durante los veinte años testimoniados por la Revista Sa Marjal. 

Guardé todo el material. Ahora, año 1995, aprovechando una estancia 

larga en Mallorca con motivo de la presentación de ELS GLOSADORS 

DE BÚGER, redacto estas páginas. 

Dice Josep Joan Capó Serra, Batle de Sa Pobla, en la presentación 

de la obra (I, p. vii): “Hi ha un temps per fer història i un temps per 

recuperar història”. Desgraciadamente, el mayor tiempo lo ocupa el 

olvido de la historia. Cuando la historia es la más cercana, el olvido 

seca la savia de las raíces haciendo casi imposible revitalizar el árbol 

del que nos alimentamos, la tierra que cultivamos, las calles que pisamos, 

las casas que habitamos, las gentes con las que convivimos. 

Institucionalmente, SÁjuntament de Sa Pobla ha hecho una gran 

labor, material y espiritual, recuperando y divulgando SA MARJAL. 

Alexandre Ballester Moragues hace una hermosa introducción a 

toda la obra. Escribe (I, p. xi): “En principi, “Sa Marjal” és la crònica,

no sempre imparcial, de devuit anys de vida poblera. Es arxiu 

dárticles històrics, uns, quasi exemplars, altres no gaire fiables. I és 

cabdell de referències costumistes i anecdòtiques, assaigs sobre arqueologia 

i articles monografics i apunts biogràfics. Són pàgines i 

pàgines redactades en llenguatge planer i sucós, com retalls dúna 

conversa antiga, engrescadora i amiga”. 

Con la introducción y, en especial, con los testimonios contemporáneos 

que, con motivo de la muerte de Don Joan Parera Sansó, fueron 

recogidos y publicados en Sa Marjal como número extraordinario 

(X, 40 páginas), así como con los índices hechos por Llorenç Pérez 

Martínez (final del vol. X), el lector puede dibujar la silueta de 

Don Joan Parera Sansó, nacido en Manacor el 5 de Mayo de 1865 y 

muerto en Sa Pobla el 20 de Enero de 1928. 

“Mentre el vicari Joan Parera i Sansó va tenir vida no aconseguiren 

doblegar-lo, després de la seva mort, un llarg i ominós silenci 

intentà fer oblidar el seu nom i el seu record” (Introducciò, I, p. xxi). 

“El vicari Parera va entrar a sa Pobla, i sa Pobla va entrar dins el vicari 

Parera” (I, p. xxii). 

El vicari Parera fue siempre consecuente. Íntegro. Afrontó de cara 

todos los problemas, miraba a los ojos a las personas, y con un “fora 

vessa” (I/i (1909), p.2) que no abandonó nunca [en todos los números 

de la revista puede leerse Labor improbus omnia vincit: El trabajo 

perseverante todo lo puede], nos ha legado SA MARJAL. Él la ideó y la llevó 

a cabo. Desaparecido él, se acabó la revista. 

La muerte del Vicari Parera, a los 62 años, cogió de sorpresa a casi 

todos. Cuando leí que unos la esperaban porque hacía unos días que 

no lo habían visto; otros, que todo debió ser una gripe traidora; pero 

“altres, en veu baixa, deien que des que havian nomenat el capellà 

Pou ecònom de Sa Pobla, feia uns quatre anys, el vicari Parera no 

havia estat ja el mateix home. Un altre afegia que en Palou l´havia 

fet de banda, en els quefers importants de la parròquia i que, al vicari 

Parera, com qui diu, sols li guardaven la cadira al cor” (Introducciò, 

p. xi), fui recogiendo datos que pudieran esclarecer algo sobre la 

relación entre el ecónomo Antonio Palou Pons y el vicari Parera. He 

aquí lo siguiente: 

— [III/v (1913), p. 185-186, crónica del día 16 de Noviembre]: 

El Rd. D. Antoni Palou i Pons diu missa nova i resulta una festassa 

grossa de tot. Desde casseua fins a lésglesia e hi ha més de 200 

pins sembrats, i es dos llarcs carrés plens de murta estan adornats

am sis arcs, haventnhí un am paumes de facsé que passa als 

130 pams dáltaria. Después dún confortant xocolate, una gran comitiva 

acompanya al nou sacerdot a la parroquia aont comensa 

lófici a les deu i mitja. Se canta sa misa Pontificalis per una partida 

de ciutadans i alguns poblers, el jove capellá de Sóller D. Jeroni Pons 

fa un sermó de circunstancies tan hermós que procurarém arxivarló 

en ses columnes de SA MARJAL, i mentres se fa el besamans se canta el 

solemne Te Deum den Tortell. Después a Can Palou se fa un refresc 

per tot es poble que está molt content. A les dues se comensa es dinar, 

esplendit de tot, al qual assistexen 250 persones; i perque el 

menjar sia més gustós sa música de la Misericordia toca pesses escullides. 

Después se fa una segona teulada aont menjen 300 persones. 

Els regalos son tants que nonń porem parlar; sols mencionarem entre 

ells onze riques casulles, varies aubes de gran valor, amits pre- 

ciosos, dos calzers riquissims, un misal de més de 50 duros, etc. Just 

de pastes i animals passen els 300 regalos.— Els poblers, en tot, en 

pegar peguen am sa corda grossa l´,, sobre tot, per colque cosa 

deuen dir “fa tan de nom com en Palou de sa Pobla”. Li repetim an 

el nou prevere sénhorabona que li donarem al besarli ses mans, que 

juntament am sos pares puga disfrutar de tan grosa alegría per 

molts dánys. 

Con ocasión de esta primera misa, Emilio Lladó le dedica una 

poesía, que se puede leer en SA MARJAL, III/v (1913), p.180-181. 

— En el vol. V/ix (1917), p. 172, crónica del día 23 de Septiembre, 

leemos: “El Reverent Don Toni Palou Pons, prevere, és nombrat prefecto 

des Seminari de Palma, lo qual sap greu a molta de gent en vista 

de que sols quedan sis capellans i n´haurien de quedar al menos 

dotze, i no n´hi hauria cap de més”. 

— En el vol. VII/xiv (1922), p. 185, crónica del día 4 de Noviembre, 

leemos: “D. Jaume Cirer prevere de Sancelles sén va a casseva, 

después d´haver estat prop de cinc anys am noltros; en canvi, D. Antoni 

Palou pre., quéstava de Prefecto en el Seminari de Palma, ve a 

habitar entre noltros”. 

— En el vol. VIII/xv (1923), p. 44, crónica del día 16 de Enero, 

leemos: “Així com el Sr. Rector está molt atxacós, lÍlustríssim Sr. 

Bisbe envia un ofici en que nombra Regent dáquesta Parroquia an 

el R. Sr. D. Antoni Palou prevere. ¡Quámb acert puga retgir molts 

dánys aquesta numerosa parroquia!”. Y en el mismo volumen, tomo 

y año, en la crónica del día 15 de Mayo de 1923, p. 107, leemos: 

“El Sr. Regent (se refiere a Palou) té un gust extraordinari en sa música, 

en ses llums y en ses flors; i per aixó se fa un Mes de María tan

solemne que els diumenges a vespre lésglesia súmpl de gent”. 

— En el vol. VIII/xvi (1924), p. 158, crónica del día 18 de Septiembre, 

leemos: “El vespre a la Sala hey ha sessió plena i se forma es 

partit de sÚnió Patriótica de la qual es president en aquesta Vila el 

jovenet D. Bartomeu Palou Pons”. 

— En el vol. IX/xvii (1925), p. 11, crónica del día 22 de Noviembre, 

se dice que por orden superior son destituidos de sus cargos el 

alcalde sr. Torres, el primer teniente alcalde y dos concejales. Se 

constituye un nuevo Ayuntamiento constituido por miembros de 

Unió Patriótica (cuyo presidente era el hermano del ecónomo Palou). 

— En el mismo vol., p. 15, crónica del 10 de Diciembre de 1925, 

consta la muerte de D. Gabriel Pujol Miquel, rector de Sa Pobla. Y el 

11.1.1925 (ib. p. 30-31): “Al ofertori de la Missa major el Rt. D. Toni 

Palou diu qu´ha rebut un ofici del Sr. Bisbe en que l´ha nombrat 

Ecónomo dáquesta Parroquia: sa més completa enhorabona”. 

— En el vol. VIII/xv (1923), p.140, crónica del día 5 de Agosto, se 

dice que D. Toni Palou “Va fer sa bendició i entronisació (de la nueva 

imprenta de Margalida Bonnin y de su hijo el impresor Jaume 

Pinya, carré dels Traginers núm.41) amb assistencia de molta gent”. 

— En el vol. IX/xviii (1926), p.60, crónica del día 5 de Marzo, se 

dice que Unió Patriotica se divide. Y en crónica del 3 de Julio de 

1926, p. 126, se dice: “Avuy ha arribat de Madrit el nostro paisá D. 

Bartomeu Palou Pons, germá de sÉcónomo, después d´haver cursada 

sa carrera de abogat am ses notes de sobresaliente. Li donam sa 

més coral enhorabona”. 

Estos son los textos que aparecen en SA MARJAL referentes tanto al 

Rev. Palou como a su hermano. Aun cuando no podamos hacer 

grandes deducciones sobre la relación entre Palou y Parera, sí se entrevé 

que, entre la primera misa, celebrada por todo lo alto, y los últimos 

textos, hay una fría relación. Posiblemente, Palou era “más de 

iglesia” y menos activo que Parera. Es posible que éste fuera marginado 

y hasta cierto punto “envidiado” por su prestigio. No debe olvidarse 

que Parera Sansó había fundado el Montepío “Un sol cor” 

(1906), había impulsado Fomento Agrícola (lo que es hoy la Cooperativa), 

era muy buen maestro, trabajador incansable con SA MARJAL y 

con todo lo que se refiriera a SA POBLA. Tal vez se fuera entristeciendo 

al ver la envidia de quienes más con él debieran estar. De hecho, en 

el último año de la revista encontramos muchos textos sobre la envidia: 

“ Hay víboras en la tierra, manchas negras en el sol, centellas 

hay en el cielo y envidia en el corazón” (Canto Popular, X/xix (1927)

p.54). Insiste con la envidia en la sección Unces dór, que antes 

eran Bon Concells, antes Proverbis del rei Salomón y en el año 1915 Proverbis 

del Bto. Ramón Llull. Las Unces dór eran textos breves capaces 

de ser retenidos fácilmente. Hay un total de 222. Los números del 

205 al 206 del año 1927, vol. X/xix, p. 136, están dedicadas a la envidia. 

Y lo cierra todo con un cantar: “Los enemigos del alma, todos 

dicen que son tres, y yo digo que son cuatro, desde que conozco a 

usted” (ibid. p. 168). 

SA MARJAL está repleta de documentos históricos y documentales: 

Crestaig, SÉscola, SÁlbufera, Obres a lÉsglesia, SÍluminació, Poblers 

il.lustres, Monuments prehistorics de Mallorca, Peregrinació a 

Terra Santa, Cuestiones lingüísticas, Información bibliográfica (SA 

MARJAL tuvo intercambio con muchas revistas, y recibió casi quinientos 

libros para recensionar), crónicas, necrológicas, observaciones, 

poesías, etc. 

En el vol. X/xx (1927), p. 193, poco antes de morir, sin duda de 

forma inesperada, D. Joan Parera Sansó escribía la siguiente ADVER- 

TENCIA: “Estam per comensar el XX any de sa publicació de SA MAR- 

JAL: vint anys de publicar una Revista regional creim que significa 

colca cosa, dons durant ells hem vist desaparexar 44 revistes o periodics 

que mos feyen es canvi. No obstant encare tenim més material, 

de molt que quant comensarem, perque no mos aturam de fer 

feyna en los Arxius, principalment de Palma (...) Esperam que ses 

persones de bona voluntat continuarán ajudantmós en la nostra tasca 

patriótica. Suplicam en el suscriptors de SA MARJAL que no estan al 

corrent en la última anualidat que s´hi posin com mes prest millor, 

que de lo contrari dexarém dénviarlós sa Revista”. 

El precio de la Revista era de 1.50 pts para Sa Pobla y de 2 pts para 

el resto. En los últimos años pasó a 2.50 y 3 respectivamente. Se 

imprimía en Palma hasta que Parera hizo todo lo posible para que 

hubiera una imprenta en Sa Pobla. (Que el suscriptor por lo general 

pague a destiempo es algo aún no enmendado). 

Usó un lenguaje propio y muy personal, vivo, directo, coloquial, 

cercano. La Revista era totalmente obra suya. Con él también se fue 

SA MARJAL. Yo he disfrutado leyendo y releyendo historias, anécdotas, 

crónicas y curiosidades. [En el vol. V/ix (1917), está repetido en 

la edición facsímil, el número 107, año IX, pp.161-176]. Algunas de 

ellas las dejo escritas en estas MARGINALES A SA MARJAL. 

II. MARGINALES A LAS CRÓNICAS DE SA MARJAL

Dejando a un lado lo que puede ser considerado “importante” en 

la vida de un pueblo como SA POBLA y que es ampliamente tratado y 

fundamentado por Parera, en SA MARJAL hay unas breves crónicas 

que tratan de las pequeñas cosas de cada día: costumbres, anécdotas, 

curiosidades, etc., que configuran un perfil, quién sabe si el más 

humano. 

SA MARJAL está salpicada de Efemérides. Son unas breves anotaciones 

de hechos pasados a los que se les da más importancia que a 

otros y que deben ser tenidos en cuenta. Así: 

“ El die de Sant Rafél, die 24 dóctubre del any 1877, el Tren, 

aquest mónstruo que may per may li han retudes ses forsas, visitá 

per primera vegada sa nostra vila estimada...” (...) “A últims 

del any 1906 se entrega a la nostra vila un altre monstruo... 

Ja compreneu que me referesc al Automovil que es sa més gran 

esperansa del conrador en el sigle XX. Fins avuy no més hey ha 

encara un automovil, propietat de Don Francisco Planes. Ses 

aplicacions a ságricultura y a-n el comers encare son desconegudes, 

pero die vendrá que, si Deu ho vol, tot heu jirará a demunt 

devall y será el benestar de la futura societat.” (...) “A última 

hora séstá parlant ferm de la gran invenció dels Aeroplaus, 

que son unes máquines per volar, o sia, uns cotxos o 

trens quánirán al ayre. Se son fetas algunes proves y ja comensan 

anar be...” (I/i (1909), pp.200-201). 

“En este distrito Municipal hay existentes 800 norias o más. La 

Puebla 17 de Agosto de 1859” (I/ii (1910), p.186). 

“Don Rafel Torres Cladera, un dels agricultors més inteligents 

de Sa Pobla, a principis de Maig va instalá en el predio Son Tut 

un motor per treure aigo. Fins avui no l´hem pogut visitar. Es 

un motor, tipo vertical, marca Vellino de Barcelona, de tres cavalls 

de forsa. Per medi de benzina sa politja dona 600 revolucións 

per minut, i fa narxar dues bombes aspirants-impelents 

que treuen 36 mil litros dáigo per hora. Fa un gasto de 56 centims 

per hora, i pot regar una trentena de corrons de monjetes. 

El nostro bon amic mos diu que D. Ignaci Planes també acaba 

de posar un motor pes matex estil” (III/vi (1914), p.127, crónica 

del día 16 de Julio). 

“Día 4 de Agosto de 1872. Esta Alcaldía acuerda establecer en 

este pueblo el puesto de la Guardia Civil que solicita” (IV/vii 

(1915), p.58)

“Día 9 de Enero de 1878. El Ayuntamiento acuerda que 

todos los vecinos de la Plaza que no tengan los frontis de sus 

casas con bastante decencia o que sean raquíticas, que las reformen 

dentro de tres meses” (IV/viii (1915), p.96) 

LA CENTRAL ELÉCTRICA 

“Avuy diumenge, dia 8 de janer a les quatre y mitja de la tarde, 

à sa Casa de la Vila hey ha haguda una gran reunió en la qual 

s´ha tractat de sa instalació dúna Central Eléctrica á ses Mines 

de Son Fe. L´hermós projecte es obra del nostro amic el jove 

enginyer don Bartomeu Comas, qués sánima des moviment...” 

(II/iii (1911), p.31) 

Crónica del día 24 de Julio de 1912: “Am gran solemnidat se benehiex 

sa fábrica Central de producció dénergia eléctrica per 

alumbrat y forsa motriu, instalada per don Enric Ordinas Cruellas 

en el carrer del Asalto núm.º 70, allá hont era sa posada de 

Subach, tota adornada de paperinas y murta. Son padrins y per 

tant sostenen una cinta de sa dinamo un nin des batle Sr. Torres 

y una nina del mencionat electricista. A entrada de fosca y 

repentinament séncen sélectricidat que brilla casi com si fos 

sa llum des sol. (...) Sénhorabona al Senyor Ordinas y a tots es 

qu´han contribuit per aquesta gran passa en el camí des progrés” 

(II/iv (1912), p.142-143) 

Crónica del día 2 de Enero de 1916: “Don Enric Ordinas ven sa 

Central Eléctrica am tota sínstalació a una compañía catalana 

de Sabadell qu´ha instalada una gran Central a Alcudia: uns 

diuen quél Sr. Ordinas ha gonyat deu mil duros i altres molt 

més encare. Com es cables que venen dÁlcudia tenen més potencia 

o més alta tensió, donen més bona claror. Aquesta Central 

o Sociedat se anomena Energía Eléctrica Balear, i dona llum a 

Alcudia, a Pollensa i a Sapobla” (IV/viii (1916), p.27) 

Aquí, como se puede observar, desde siempre el mundo comercial 

tiene ideas propias. La tecnología empieza a ser imparable. Lo que 

fue novedad hacía apenas cuatro años, queda obsoleto. Parece normal 

que “con tanto adelanto”, la riqueza de SA POBLA llamara la atención. 

Tanto es así que, en la crónica del día 25 de Octubre de 1916, se 

lee: “Se motetja si vendrán quatre investigadors per pujar ets apatents 

i contribucions territorials; a Palma ehi son anats i ehi ha hagut 

tant de rebumbori qu´han hagut de fogir: si venen aquí diuen que

los rebrán a pedrades” (IV/viii (1916), p.190. Nada nuevo bajo el sol. 

LA ESTACIÓN TELEGRÁFICA 

s 

inaugurada en aquest poble lÉstació Telegráfica (Paz 6) 

assistint al acte les Autoridats locals, el clero am creu alsada y 

gran multitud de gent. Despues de sa bendició hey ha hagut un 

bon refresc a la Casa de la Vila” (I/i (1909), p.176. 

En SA MARJAL se recuerda que el 15 de Enero de 1904 “sé 

En crónica del 23 de Febrero de 1918 se dice: “Después dúna 

temporada d´haver instalat es Teléfono pes servei public, el lleven 

per falta de trebai o acceptació” (V/x (1918), p.61) 

En crónica del 12 de Noviembre de 1927 se dice: “Hem vists 

posar els palos del teléfono que de Palma ha dánar a Alcudia, 

y mos ha extranyat molt, lo mateix que a tothom, el veure que 

molts de palos sén entren tant dins sa carretera, que estan a 

mes dún metro lluny de sa cuneta” (X/xix (1927), p.186) 

Como se solía decir, Novitates semper pariunt discordias: “Las novedades 

siempre conllevan discrepancias”. El escaso “profesionalismo”, 

como es el de instalar los postes telegráficos “de cualquier manera”, 

es un estilo que aún hoy perdura. 

OTRAS NOVEDADES Y CURIOSIDADES 

Es carro: En un artículo titulado Es carro de roda plena, firmado por 

Joan Sabater (I/i (1909) 181-185; 197-201), se dice: “No mos entretendrem 

en descriurer els ormetjos que necessitaven ses colcadures 

per dur gent o trasportar coses pesades; unicament les indicarém a 

vía dínventari perque se memoria délls no se perde pere sempre: 

Cabestra, dogal y cadena; aubardá, bast, singles de canyom, se tafarra 

o un cové, ses bayasses, arganells, lligabayasses, pells per colcar; 

esconellas, sarris, els corbeys, cordes garroteras, garrots per agarrotar 

y ponydor” (p.182) (...) “Per no allargar tant aquest trabayét, senzillament 

indicaré totes ses parts de que se componía el carro de Parey 

que a dins pocs anys ha desaparescut casi per complet de dins 

Sa Pobla, doncs sols sén conserva un en tota la Vila, qués a Can 

Marrón. Vales táquí: Séscala total, es nás am dues armellas, ses 

dues estaquetes, sa sarrieta déspart molt apropiada per dur fruyta, 

els dos capsalers o capcionals el de devant y el de derrera, el fuéll

subjectát am dues gafas, sa caxa y caps de fuéll sostenguts per 

quatre perns, quatre traves, sa sola, ses bandes am dos maymóns 

cada una, séstora déspart am dos arquets per agontarlé, ses portelles, 

y ses forquetes. Dues rodes, que tenen anélls, llanda, rayos o 

bréndoles, cuba, volendera, garroveta o murtaret. Barres y garróts 

per garbetjar o bastimenta t cordes garroteras. Cabresta, cadenes, 

cucales, dogals o riendes, morrals déspart o de ferro y morrió o taleca. 

Es jou, camelles, coxins, colláns, axingué déspart com es brahó 

o de canyom y bones corretjades” (ibid., pp. 184-185). 

Gramófono: En la crónica del día 22 de Octubre de 1916, leemos: 

“D. Sebastiá Mateu, metje Mel, ha duit un gramofon preciosissim i 

dúna potencia tan extraordinaria que es sádmiració de tot es poble. 

Dª Juana Serra, sa senyora des metje, está tota encantada amb aquesta 

máquina, i la manetja de primera” (IV/viii (1916) p.190) 

Radio: En la crónica del día 7 de Octubre de 1927, leemos: “Aixi 

com avuy se celebra sa Festa del Llibre per medi dúna Radio dálta 

veu hem sentit quatre magnifiques conferencies de deu minuts cada 

una, fetes en la universidat de Barcelona, totes en elogi des Llibre; i 

les hem sentides millor que si haguessem tengut els oradors davant 

noltros. Si tenguessem un bon micrófono amb una Radio potent 

també provariem de fer una conferencia de cinc minuts o de 25, y no 

parleriem en elogi dels llibres bons, sino contra el llibres dolents..” 

(X/xix (1927), p.172) 

Sa Camiona: En la crónica del día 23 de Abril de 1924, leemos: “Fa 

unes quatre setmanes que mestre Bernat Aguiló de ses bisicletes ha 

armada una camiona que fa molts de viatjes; i cada dijous va a Inca, 

i cada dissapte a Palma amb una gran gentada” (VIII/xvi (1924) 

p.91) 

El Tabaco: Parera advertía de lo perjudicial que era el tabaco 

(VI/xii (1920), pp.8-12), y publicaba artículos de médicos como el 

del doctor Federico M. Rossiter, titulado ¡No fuméis! (ibid., pp.25- 

26). Lo cierto es que en SA POBLA no hubo Estancos hasta 1814, año 

en que se dio licencia para dos. Según crónica del 18 de Diciembre 

de 1920 (ibid., p.27) hacía 20 días que no había tabaco en los estancos. 

Estuvieron sin tabaco hasta el 4 de marzo. Y en menos de un día 

se hizo caja de 1212 pesetas con 50 céntimos. Sin duda, poco caso le 

hicieron al vicari Parera y sus consejos de no fumar. Lo cierto es que 

en la crónica del día 4 de Noviembre de 1927 (X/xix, p.186) leemos: 

“Ses proves de sembrar tabac son anades bastant be, y dún modo 

especial ses qu´ha fetes a Son Tut el nostro bon amic D. Rafel Torres: 

avuy en veim alguns que néntren”.

Higos: Crónica del día 24 de Junio de 1915: “A Sant Juan enrevolten 

es figueral; i a Sant Pera enrevolten sa figuera: axó diu es refrá 

mallorquí desde temps immemorial; peró enguany no se podrá dir 

ni una cosa ni sáltre, perque tal vegada mai s´havíen vistes tan poques 

figues flors; am tota veritat se pot dir que just just haurán bestades 

pe ses mél.leres” (IV/vii (1915), p.127) 

Pelea: Crónica del día 19 de Septiembre de 1917: “Una brega, dues 

bregues, tres bregues a un remolí...: una d´homos i dues dones. Totes 

tres son mes que regulars, sa sang corre i en una casi ehi ha 

morts: i aquesta tan maleita fonc, com se suposa, entre dues fembres. 

No se diu clar si de resultes dún trempó molt covent o dúns 

fideus molts clars per menja am forqueta, lo qués cert, segons 

diuen, quúna pega esclafit amb una catxiporra plena de claus an es 

cap de sáltre, i aquesta quan se veu plena de sang agafa una guinaveta 

i li xapa sa cara: aquesta segona se creu esser molt guapa i mentres 

es metje la cura li pregunta: —Metje, ¿qué se conexerá aquesta 

ferida? — ¡Ja es segur, tota la vida! — ¿Qué diu? ¡Méstimaría més 

morirmé are totduna!— Y mentrestants un pobre fuster que les volía 

departá s´ha feta una ferida ben grossa en es bras amb unáxa que 

duia; i un parei més que n´hi havía també han feta poca cosa: pero lo 

que segurament faría redemolt sería una munta saladeta, per exemple, 

de cent pessetes a cada una, com fa poc la va posar es Governador 

a unes ciutadanes. Pero... ¿qué deim cent pessetes? Amb una 

n´hi hauria prou per aturar aquestes bregues o escandols de casi cade 

día; pero... qualqú néstá be: sobretot de devers Inca. (V/ix 

(1917), p.172) 

Sa Fira: Crónica del día 11 de Noviembre de 1927: “Avuy divendres 

es sa Fira principal de Sapobla, que axí com den tant en quant 

plovisca resulta bastant roada: a una instalació de robes hey ha un 

negre qui despatxa, pero molts en lloc de comprar miren es negre” 

(X/xix (1927), p.186) 

Hija adoptiva: Crónica del día 29 de Enero de 1918: “Una mare ciutadana 

que no está am s´homo i podría ser més conforme, acompanyada 

dún altre homo, seń vol menar una nina de sis anys, quéstá 

aquí ben gordada, i per forsa la seń mena an es tren de mitjdia: pero 

gran part des poble vejent els plors amargs de sa nina i sobretot el 

seu porvenir, comensa a cridar ¡fuera! ¡fuera! A sa mare; i estant 

aquesta descuidada sa nineta li fuig més que depressa i entre el ¡vives! 

De sa multitut sén torna a sa bona mare adoptiva, madó Lluca” 

(V/x (1918), p.43) 

El corredor Pixedis. Casualmente, me fijé de un modo especial en la

crónica del día 4 de Julio de 1909 en la que se dice: “Pera 

Crespí Cladera Pixedis, pobler, en unas grans corregudes de Ciutat 

guanya el primer premi de 200 pessetes, medalla dór, y es proclamat 

el Campeó de Mallorca. ¡En 39 minuts, 57 segons y 2 quints, re- 

corregué 11 kilómetros! (I/i (1909), p.145). En las fiestas de San Jaime 

del mismo año, 25 de julio, gana unas carreras y la joya de premio 

que hay en el Vaumar (ibid. p.161). 

Yo quería saber si, en sucesivas carreras, bajaba su propia marca, 

como corresponde a todo buen atleta. En efecto, al año siguiente, 2 

de Julio de 1910, dice la crónica: “Grans corregudes a Ciutat, y de 

quatre premis es poblers en guanyan tres. En Pera Crespí Pixedis recorre 

onze quilómetros en 38 minuts y 18 segons y guanyá, com 

lány passat, el primer premi de 200 pessetes... Sénhorabona a nés 

tres bons corredors y principalment a nén Pixedis jermá del nostro 

amic y colaborador en Bartoméu Crespí glossador (I/ii (1910), 

p.126.). El día 24 del mismo mes vuelve a ganar una carrera en el 

Hipódromo (ibid., p.138). Su hermano, el glosador, le dedica Bella 

carrera. “Es una plagueta de 16 págines de vuitenas” (I/2 (1910), 

p.141). Sin duda debía ser una familia, los Pixedis, de excelentes corredores. 

Incluso he encontrado una Pixedis que imagino que es 

hermana del corredor, pues sólo figura el “mal nom”, que hizo una 

apuesta con un tal Cama a ver quién corría más. Resultado: “Y na 

Pixedis ha gonyat y ha fet quedar malament en Cama a devant un 

milenar de persones. ¡Vaje una poblerada!”. Crónica del 31 de Enero 

de 1910 (I/ii, p.46). 

Pixedis volvió a ganar carreras: 26.21911 (II/iii, p.62); 28.7.1911 

(ibid., p.124); 26.7.1912 (II/iv, p.143). El mismo Parera, en un artículo 

sobre Crestaig escribe: “A la tarde después de bones repicades y 

vespres amb orga no falta may encare sálegre devertiment de gran 

part del poble que acompanyat de xeremíes, tamborino y fabiol, encare 

que fasse basca, va an el cos a presenciar ses corregudes dún 

parey de pollastres, en les quals se lluexen ferm es poblers que, com 

es fama universal, son es millors corredors de Mallorca, y Deu sap si 

de tot el mon” (II/iv /1912), p.52). 

Pero en la crónica del día 17 de Julio de 1915 leemos: “Sa batadora 

de Can Comas qués una máquina nova que fa poc l´han posada a sa 

Punta den Capó, taia un peu i mitje cama an en Pera Crespí, Pixedis, 

quéra es primer corredor de Mallorca, i per aixó fa un parei dánys 

que a Palma gonyá, com recordarán es nostros lectors, un gran premi 

i s´honor des Campeonat. ¡Quina llástima, pobre homo! (IV/iv 

(1915), p,142.

El 24 de Octubre de 1915, en el Veloz Sport Balear, hay unas carreras. 

Es proclamado Campeón de Campeones Gabriel Gost, Coronell, 

de Sapobla, que recorre 10 quilómetros en 35 minutos y 43 segundos. 

Por la marca, no habría superado la de Pixedis que con unos tres 

minutos más hizo un kilómetro más. Y la crónica dice: “Dins es jardin 

des Velódromo hei havia el famós Campeó pobrer Pere Crespí, 

Pixedis, an a qui una máquina va taiá un peu ara fa un parei de mesos, 

mostrant es dos diplomes dílustre Corredor. Al acabar ses corregudes 

es Coronell sácosta an en Pixedis, sábrassen coralment, 

ploren tot commoguts i enternexen tot es public, que va alegrá an el 

desgraciat corredor amb 105 ptes.” (IV/iv (1915), p.188). 

Estas son las pequeñas realidades que configuran un muestrario 

de la vida de un pueblo, de unas personas. [Dejo sin mencionar muchísimas 

curiosidades y valoraciones sobre asuntos tan curiosos como 

el futbol, el cine, los vestidos, etc.] Lo viejo, lo nuevo, la ilusión, 

lo inesperado, la desgracia, el tesón... es lo que llena las crónicas de 

SA MARJAL, la vida día a día. 

III. MARGINALES A LAS NECROLÓGICAS DE SA MARJAL 

SA MARJAL se ocupó también de dejar constancia de las muertes en 

Sapobla. Parera solía poner, junto al nombre del fallecido, la causa 

de la muerte. Con su peculiar y pobler mallorquín, utiliza una serie 

de términos para identificar enfermedades que, con el tiempo, han 

recibido otros nombres o, si se quiere, más precisos por el avance de 

los conocimientos médicos. Las causas de las muertes más comunes 

eran, alfabéticamente: Airat, angines, atac celebral, atac de gota, atac 

de nirvis, asma, aufagor. Baldat, bronquitis cronica, buranya cangrenosa. 

Cambres, cancer al coll, colic (de mores), colic de sang retgirada, 

colic miserere, costipat. Dengue, desgracia (entre ellas: atropellat 

per un cotxo, aufagat (xefreig, pou, siqui), caiguda de séscala, 

cose de una bisti, cremat, mosagada de sabata que li ha envenenat sa 

sang, picada de paparra o de un beier, punyalada), desmanjament 

(hoy anorexia), diabetes (a partir de 1916), disguts, dolor reumatic. 

Encefalitis (a partir de 1923), engasta, enteritis crónica, escrófulas. 

Fel sobrexida, febres o retgiró. Gastriga, gota, gota coral, grip (en 

especial 1918). Gemorragies. Mal a un peu, mal dóri, mal de pedra, 

mal en els renyons, malaltía de cor (miocarditis (a partir de 1925), 

mala malaltía. Parotida, partera, pena, pleuresía a partir de 1925, peritonitis 

a partir de 1925, pigota, pulmonía, putrida. Rosa. Tisic, tisic 

de creixensa, tocat, trencat o trencadura. Vespré, veyesa. Xipel.la.

Éstas eran las causas que podemos encontrar más frecuentemente. 

Muchos morían muy jóvenes, sobre todo las mujeres, muchas 

de ellas a causa del parto. Las desgracias eran muy frecuentes, 

en especial niños que se ahogaban o trabajadores que caían a un pozo, 

o una pared que se derrumbaba, etc. El año de la gripe (1918) fue 

verdaderamente mortal. Las crónicas de aquel año son sobrecogedoras; 

en un solo mes hubo 155 muertos. (V/x (1918), p.175; VI/xi 

(1919), pp. 9ss., 20ss., 37ss., 50ss.). 

En la crónica del día 20 de Octubre de 1909, leemos: “Cridam 

sátenció sobre sa Necrología perque no se crega ningú que dexém 

cap defunció. Gracies a Deu durant tot el més passat sols hey ha 

hagut un mort gros y un aubat. Aquí hey ve molt be la siguent pa- 

radoja: “Es menester que compongas, Señor, un poquito el mundo, 

porque se ha deteriorado de tal modo con el uso, que el enterrador 

Güeñes anda vestido de luto, porque hace más de dos años, que no 

se ha muerto ninguno” (I/i (1909), p.193). 

En las Efemérides leemos lo siguiente: “18.3.1897. Muere Nicolau 

Reynés, Neca, es el último en ser trasladado al cementerio en un 

ataúd descubierto”. 21.3.1897. Muere Antonio Crespí Crespí, esposo 

de Margalida Serra: Es el primer cadáver que se llevan en un ataúd 

“cerrado” con la cubierta” (ver II/iv (1912), p.78, 80). 

Muchas veces encontramos crónicas enternecedoras, como la del 1 

de julio de 1911: “Isabel Serra Canyellas, donzella, de 9 anys, 

dángines; Margalida Serra Canyellas, donzella, de 6 anys, 

dángines. ¡Pobre mare, veurer dues fillas mortes dins caseua y en el 

mateix die! Deu li don consol. Amen.” (II/iii (1911), p.125). 

Otras veces, Parera se entretiene en alguna curiosidad: 13 de Enero 

de 1914: “Magdalena Soler Reynés, Patxeca, viuda, de 85 anys, de 

veiesa. Madó Patxeca va nexe sány que robaren el Santíssim ¡per 

sempre sia alabat! I no obstant sén du tot es barrám tan sencer a sa 

fossa que encare poría esceiar faves. ¿Rexetra quin dentista tan bo 

que va trobar Madó Patxeca! (III/vi (1914), p.46). [Nota: El Santísimo 

(Sagrario del Roser y copón del Viático) fue robado el 3 de Febrero 

de 1828, según crónica autógrafa del Rector Sard. Véase En Perregó, 

I/i (1909), p.45-60.] Al vicari Parera le llamaba la atención lo 

de morirse con toda la dentadura. Leemos en la necrológica del día 

30 de Noviembre de 1919: “Jusep Crespí Isern, Morber, viudo, de 84 

anys, de veiesa: aquest homonet sén ha duit tot es barrám ben sencer 

a sa tomba” (VI/xi (1919), p.15). 

En la necrológica del día 5 de Marzo de 1913, leemos: “Antoni Soler 

Riutort, viudo, de 99 anys, de veiesa. Aquest jovensá, anomenat

lámon Carlos, ha passat al altre mon sense haver tengut altre malaltía 

mai més que sa de la mort. Sols fa vuit díes quánava depressa 

pes carrer i mes dret quún fus. Sés mort sens haver pres res mai de 

ca´s potecari, peque creia que ses medicines eran bones per enmalaltir, 

i que es metjes sols eran uns mata-sanos” (II/v (1913), p.63). 

El día 6 de Mayo de 1923 murió Pau Comes Soler, Tonió, 81 años, 

glosador. Ya moribundo, “quant un veynat li va dir quéll havia portat 

sa bandera del Viatic, encare li entimá aquesta glosa: Ets homos 

de bona rel, tenen sa sanc vertadera: Tu qu´has duyta sa bandera, 

Que la pugues du en el cel” (VIII/xv (1923), p.96). 

Alguna vez pone una nota marginal sobre alguna peculiaridad 

del difunto. Así, en la necrológica del 30 de Agosto de 1924, leemos: 

“Jaume Cladera Comas, Roc, casat, de 81 anys, de veyesa, Extr. 

Aquest homo fonc el 1er que fe paredar ses sinies am cantons de fil o 

de cantell en lloc de pla; 2º que regá am lates en llocs de carabassots; 

i 3er que posá caxons de fusta a ses sinies en lloc de cadufos” 

(VIII/xvi (1924), p.159). 

También se quejaba de que en algún funeral no hubiera asistencia 

de absolutamente nadie (IV/viii (1916), p.161); o que los músicos 

pasaran de acompañar con música de requiem a, nada más acabar el 

entierro, tocar música de divertimento (V/x (1918), p.15). 

Por último, recordemos que, en aquellos tiempos, había toda una 

escala de funerales, según fuera el encargo. Leemos en el vol. X/xix 

(1927), p.15: “Hey ha en la nostra Parroquia funerals de tres clases, o 

més ben dit, de quatre: de bras major o de 4 campanes que sols se fa 

dir la gent més rica; de bras mitjá o de 3 campanes que se fa dir la 

classe acomodada que és casi tothom en general; de bras menor o de 

2 campanes que sols lo fan celebrar els pobres; i si son pobres de solemnidat 

se les diu un funeral sense ministres y per amor de Deu”. 

[Como sabe toda SA POBLA, las campanas de la torre de la Iglesia tienen 

nombres: Antonia, Bárbara, María y Angelina. Dejando a un lado 

el de bras major en el que tocaban a muerto todas las campanas, 

¿cuáles sonaban y cuáles callaban en los otros dos, dando por descontado 

que en el funeral per amor de Deu el silencio era “sepulcral”? 

IV. BÚGER EN SA MARJAL 

Uno de mis objetivos fundamentales a la hora de deshojar SA MAR- 

JAL, era el de comprobar si salía BÚGER, mi pueblo, y por qué. Puedo 

adelantar que, aun cuando Parera Sansó hubiera sido durante 6 años 

confesor extraordinario de las Monjas Agustinas de BÚGER, apenas

encontramos referencias en SA MARJAL, y, salvo algunas “anécdotas”, 

siempre es en un entorno histórico y geográfico; otras veces, 

como sobrenombre o “mal nom” de alguien (éstos no los incluyo, 

generalmente es la familia Bonnin.). En los exhaustivos índices no 

aparece BÚGER. No obstante, dejo constancia aquí de lo que he podi- 

do encontrar en SA MARJAL. 

1. En una conferencia sobre SA POBLA y su exacta ubicación geográ- 

fica y entorno, Juan M. Sureda, Marqués de Vivot, el 20 de abril de 

1908, dice: “No fa gaire dánys que, baix de Bújer, no molt enfora des 

molí de sÁusinar, enfondint es torrent des Pont des Llaó, a mes de 

quinze pams de fondari demunt un llit de roca aparegueren est tests 

dúnánfora romana” (I/i (1909), pp.15-16). 

2. Francesc Gost Comes, el 15 de Marzo de 1909 relata unas inundaciones 

ocurridas el 30 de Noviembre de 1852, hecho que fue llamado 

Plena den Jelat. Dice: “Varios carrés de Sa Pobla semblaven torrents 

més que regulás; y es Torrent de Búger, qués tan maleyt 

quant s´hi posa, esbroncá pes carré Major que parexía un torrent 

gros...” (I/ii (1910), p.24). 

3. Frances Bonnin habla de un Viatge a Ciutat; el itinerario para la 

vuelta era el siguiente: “Llevonses hey havia sa costum venguent de 

sa Capital dáturarse a dar recapta a nél bestiá a Santa María, ahont 

berenaven; y a s´hostal des Molins de Binissalem o en es de Sa Punta 

de sa Cre, encare eczistent, hey solian dinar. Es camí passave per 

devant es Cementeri de Inca, per Son Fuster, per dins Son Vivot, pel 

Molí de sa Rata, y seguint pel camí vey de Búger entraven a Sa Pobla 

per sa Creu dÁmunt” (I/ii (1910), p.91). 

4. En la crónica del día 16 de Septiembre de 1910, se dice: “A 

s´hort qu´han fet nou a devora es Ponterró de Búger, vehinat de Sa 

Rescolsa, a pesar de ser terra prima, sembraren un redol menut de 

sebes que no costaren més que 7 reals, y segons s´hortelana si les 

guesen venudes totes haurían pogut valer uns 7 duros. Era una cosa 

may vista: quatre cebas pesaren 20 lliures justes” (I/ii (1910), p.159). 

5. El 11 de enero de 1911 se decidió instalar una Central Eléctrica 

en las Minas de Son Fe. Entre otras cosas, se dice: “Axi aquesta 

instalació, ademés de sa il.luminació pública, podría ser un gran 

principi de prosperidat per Alcudia, Pollensa, Inca, Campanet, Búger 

y Sa Pobla” (II/iii (1911), p.31) 

. 

6. Hablando de Crestaig, se dice: “Quatre quilómetros justs enfora 

de Sa Pobla está lántic y famós Santuari de Crestaig, ahont s´hi venera 

sa nostra Patrona Santa Margalida Verge y Martir. De per Can 

Fat, des Pont de Búger, de Sa Taulera, de Ses Marjals y de molts al

tres contorns quéstan més dún´hora enfora, a pesar déstar dins 

una vall, pardemunt séspessura dels arbres, se veu ben bé els fron- 

tis del Oratori”. (II/iii(1911), p.50). 

7. Al hablar de la división entre Campanet y Sa Pobla, y para establecer 

los límites exactos, aludiendo a un documento del 20 de 

Noviembre de 1366, se dice: “Se comensarán ses confrontacions pes 

lloc ahont hey ha ses fites que fan sa partió entre ses possessions de 

sálqueria de Búger y entre es Rafals de Raymon Vicens y Francesch 

Crespí, que perteneixen a dita alquería, seguint aquesta divisió fins 

al torrent anomenat de Búger.... (...) Poc temps después aquest matex 

pregó se va fé dígual manera a sa plassa de Búger”. (II/iii (1911), 

pp. 133 y 136). 

8. “En 26 Enero 1450 Martín Torres natural y vecino de Bújer establece 

a Jaime Garau y a María su esposa de la parroquia Vialfas, su 

alqueria llamada Subach situada en Vialfas”. (II/iv (1911), p.87). 

9. Hablando del Carrer Major, dice: “Aquest carrer are se prolonga 

en línea ben recta, de cap a Ponent sense contemplacions de cap 

classe y sense respectar es camí de Búger”. (III/v (1913), p.45). La crítica 

que hace de lo mal que se está construyendo en Sa Pobla, tuvo 

eco. Al poco tiempo vino un Arquitecto de Palma para hacer un estudio 

“urbanístico” (ibid., pp.92ss.). 

10. En la crónica de los días 7 y 8 de Febrero de 1913 se dice: “Per 

un decret recent sés aprovat de R.O. sÁrretglo parroquial per lo 

qual se fundarán a Mallorca moltes Rectorías am les quals y am ses 

vacants se n´hauran de provehir 49. A Sa Pobla hey haurá un Rector 

y tres Vicaris, y a Búger un Rector y un Vicari.” (III/v (1913), p.46). 

11. Hablando de la visita de Isabel II a Mallorca en el año 1860, se 

dice que, de todos los pueblos, hubo una representación llevando 

presentes y obsequios. “A Búger ses figues de moro” (III/v (1913), 

p.117). 

12. En la crónica de los días 7 y 8 de Septiembre de 1913, leemos: 

“Moltes de figueres grosses i hasta figuerals sensers se moren de 

morbo causat, segons diuen, pe sa sequedat dénguany i dets anys 

passats. ¡Ell fa devers cinc anys que es torrent de Búger no ha corregut! 

¡Ja hu es bujerró!” (III/v (1913), p.156). 

13. En la crónica del 27 de Mayo de 1914, hablando de la sequía 

pasada y cómo ahora hay abundante agua: “Es torrent de Búger a 

pesar des seus axuts engolidors també corre”. (III/vi (1914), p.110). 

En este mismo volumen encontramos una glosa de Bartomeu Crespí 

Pixedis titulada Cansó desbaratada en la que menciona Búger (ibid., 

p.56).

14. En la crónica del día 2 de Noviembre de 1914 se dice 

que ha habido una carrera de bicicletas entre Juan Antoni Escolá de 

Sa Pobla i en Pep Galleta dÍnca. Ganó Escolá. Hubo mucha gente 

“dÍnca, Campanet, Búger y Manacor” (III/vi (1914), p.187). 

15. Con respecto a la peste bubónica del año 1652, se dice: “Una 

nota contemporánea mos dona conta de ses víctimes que va causá 

aqueste peste bubónica, i diu que a Ciutat en moriren 7766, a Sóller 

1064, a Alaró 318, a Selva 118, a Petra 370, a Muro 35, a Campanet i 

Bújer 97, a Inca 3741”. (V/x (1918), p.19). 

16. Hablando de SÉscut de Sapobla, se dice: “Sántiga i noble familia 

de Palma que tenía es llinatge Vivót, posseía s´hermosa pos- 

sessió de Son Vivot, quéstá a baix de Búger i a uns quatre quilómetros 

lluny de Sapobla...” (V/x (1918), p.71). 

17. En la crónica del día 2 de Mayo de 1918 se resalta la participación 

de las distintas escuelas de algunos pueblos que se unieron para 

celebrar la fiesta. En representación de Búger iba Dª Juana Mª Oliver 

(V/x (1918), p.92). 

18. En la necrológica del día 17 de Agosto de 1918, leemos: “Bartomeu 

Martorell Villalonga, Bugerró, casat, de 54 anys: estava de moliner 

en es molí de sa viuda de cań Curt, i despuisaír mentres traspassava 

un sac de blat per sa terrada, es molí lágafá i el tirádins es 

corral. Fa alguns anys quén aquest mateix molí ehi hagué una desgracia 

consemblant amb una filla de la casa” (V/x (1918), p.158). 

19. Hablando del cementerio provisional que debe establecerse, y 

en acuerdo del día 10 de enero de 1814 se acuerda que “Aquest cementeri 

anomenat pes poble El Monte Calvari, encare que tot és i 

era ben pla, estava a sa part de Búger...” (V/x (1918), p.162). 

20. En el listado de muertos por la gripe del año 1918, figura “Antoni 

Martorell Buades, Bugerró, casat, de 34 anys” (V/x (1918), 

p.184). 

21. En crónica del día 9 de Noviembre de 1918, llueve mucho y “es 

torrent de Búger vessa per damunt” (VI/xi (1919), p.13). 

22. A causa de la gripe, en la “fira” no hubo gente. “Enguany tot 

pareix un desert, perque els de la Vila no surten de casseua, i els externs 

no sácosten dúna hora enfora; ni els de Campanet ni tampoc 

els de Búger” (VI/xi (1919), p.41). 

23. Crónica del día 12 de Marzo de 1919: “Tothom ja es partit a regar 

perque els sembrats sobretot els favars que son hermosíssims, ja 

patexen: n´hi ha una partida que reguen des torrent de Búger que 

encare corre a les totes: avui ha feta mitja saoreta de que s´han alegrat 

molt els sembrats” (VI/xi (1919), p. 77).

24. Crónica del día 13 de Noviembre de 1920: “Aír sa fira era pels 

externs; avuy es firó és pels poblers: a nel número passat trobarán 

els nostros lectors una nota detalladíssima des Mercat de Sapobla 

que mos entregá un comerciant molt honrat i amic nostro. Mos crida 

molt sátenció, lo mateix que an el public, una bresca de mel, de Búger, 

de tres pams dáltaria, feta a sa cuberta dúna casera de fusta: 

aquesta brescada se compon de quinze bresques que totes están de 

cantell; una partida sássemblen a anguiles mitj enrevoltades: i totes 

estan ben plenes de mel i pesen quinze quilos am sa cuberta quén 

pesa uns tres. A sa fira de Lluchmajor nóferiren devuit duros a 

lámo, qui no la volgué donar per menos de 25” (VII/xiii (1921), 

pp.12-13). 

25. Hablando de las Creus de Sapobla, dice: “Creu dÁmunt. 

Aquesta creu estava a séntrada des Carré Major, per sa part des 

camí de Búger...” (...) “Allá dállá es pont de Búger, en es camí 

quánam a Ciutat...” (VII/xiii (1921), p.21 y 26). Y hablando de lo 

que costó Sa Creu de Cań Fat: “... i 263 pessetes per fé i posá sa 

creu, a Mestre Biel Gelabert de sa Manescaleta i a mestre Jordi Bugerró” 

(ibid., p.29). Y en las obras de SÉsglesia: “A Miquel Buades Bujer 

6 ll, per dotze dies que ha trebellat el seu carro per dita obre, vuy 

als 18 Juny 1699” (ibid., p.115). “A Feliu Pasqual Barbut de Bújer 5 ll. 

2s. Per deset dies que traballá en peredar el forn de cals y coure de 

Subach vuy als 3 Juny 1702” (VII/xiv (1922), p.50). En las obras de la 

Capella del Roser: “A Antoni Capo de Bújer per lo preu de cent noranta 

tres quarteras Cals, 6 ll, 8s, 8d, als 28 novembre 1720” (VIII/xv 

(1923), p.135). 

26. Crónica del 27 de Octubre de 1921: “Fa més de tres dies que 

plou casi sempre seguit: els torrents de Sant Miquel, el de Búger i Sa 

Ciurana, venen grossos: hey ha saor bona i tan fonda quárriba fins 

en es fort” (VII/xiii (1921), p. 185). 

27. En Efemérides, y después de contar un triste suceso de un hombre 

blasfemo que pedía un rayo y cuarenta palmos de agua para el 

molino y un rayo cayó y él en el pozo y lo sacaron ahogado, acaecido 

el día 22 de Junio de 1915 “dins es terme dún poble de Mallorca, 

que creim prudent no anomenar” (VII/xiv (1922), p.105, relata: 

“Mentres un tal Llorens Pons, de 29 anys, natural de Búger, trabaya 

dins una sinia de Son Amer, queda tapat de terra que se desbanca y 

el treuen ja mort. Al cel sia ell, y Deu mos guard de desgracies. Sa 

Pobla 21 dágost de 1907” (ibid., p.106). Posiblemente, aquel suceso 

tuvo lugar en Búger, sino ¿a qué viene llenar un espacio con un suceso 

que no viene a cuento inmediatemtne después de aquél lugar

que por prudencia no nombra? 

28. Crónica del día 1 de Octubre de 1922: “Enguany mos predica 

sa novena del Cementeri el R. Sr. Ribas, vicari de Búger...” (VII/xix 

(1922), p.172). 

29. Día 17 de Enero de 1923: “Els fogarons dáhir vespre, lo ma- 

teix quéls crits i giscos, foren menos quéls altres anys: a ses com- 

pletes no pogueren agontar que no pegassen el desaforat crit de ¡Vi- 

va! El sermó l´ha fet el Sr. Mascaró, Rector de Búger...” (VIII/xv 

(1923), p.44). 

30. En la necrológica del día 24 de Mayo de 1924: Muere Ayna 

Capó Pons, Bugerrona, casada, 71 any, de cangrena o foc de Sant Antoni. 

(VIII/xvi (1924), p.111). 

31. En la crónica del día 26 de Marzo de 1925, leemos que, debido 

a un gran temporal, “devora es Pont de Bújer se son negats set porcells” 

(IX/xvii (1925), p.79). Dos jóvenes “han posat en marxa un 

motor per treure aygo en la finca de Son Gil alládallá el Pont de Búger...” 

(ibid., p.158). 

32. Crónica del día 22 de Noviembre de 1925: “Damunt es Pont de 

Búger, quéstá tan elevat sobre es terreno, una bistia que tira a un 

carro comensa a recular, tira es carro a baix i marit i muller que colcaven 

se rompen una espatla perhom” (IX/xviii (1925), p.13). 

33. En la crónica del día 24 de Marzo de 1926, leemos que, después 

de una noche lloviendo fuerte “no és déstrany quéls nostros 

torrents de Sant Miquel, de Búger i de Sa Ciurana corren o... més ben 

dit, caminen” (IX/xviii (1926), p.74). 

34. Crónica del día 30 de Mayo de 1926: “Air tarde a la estació del 

Ferrocarril de Palma se benehí un cotxo Automotríu construit per la 

casa Berliet de Lyon de France, que té sa forsa de 40 HP: té capacidat 

per 40 passetjers, i ha anat a Luchmajor en 37 minuts. Sóbjecte 

dáquets nous cotxos de benzina qu´ha adquirit es Tren és el fer més 

rapit el transport dels viatjers i al mateix temps alliberarsé, si es possible, 

de sa terrible competencia de ses camiones: mos diven per cosa 

certa que desde Búger a Palma, anada i tornada, es tren fa pagar 2 

pts a causa de dita competencia; i sense aquesta fería pagar ben be 7 

pts. Sa competencia prudent no és mala” (IX/xvii (1926), p.109). 

35. Hay una gran riqueza en SA POBLA debido sobre todo a “el tres 

esplets uberrims que mos donen cade any ses 1000 sinies, els 400 

molins, el 450 motors electrics y de benzina repartits no sols pel 

terme de Sapobla, sino també pel de Campanet, dÁlcudia, de Búger 

y finsitot dÍnca” (X/xix (1927), p.73). 

36. Crónica del día 27 de Septiembre de 1927: “A les dues de sa

matinada sa campana de la Vila ha tocat viafora, perque a sa casa 

qu´hey ha a Ses Forques ran des camí de Búger, den Martí Mandola, 

s´ha calat foc, y s´ha cremat cosa dúna carretada de llenya” (X/xix 

(1927), p.171). 

37. Necrológica del día 7 de Diciembre de 1927: “Juanayna Fiol 

Bennassar, de Búger, casada, de 24 anys, partera. Encare que pobra 

ha tengut un gran acompanyament no sols perque era jove, sino 

principalment perque era partera; doncs el poble considera la mort 

dáquestes com una mort de desgracia” (X/xviii (1928), pp.15-16). 

V. GLOSES EN SA MARJAL 

SA MARJAL está salpicada de Poesías. Unas en mallorquín, otras en 

castellano. La temática es muy variada, abarcando desde sencillas 

descripciones de lugares o utensilios hasta temas morales, religiosos 

o sociales. Los autores son clásicos y contemporáneos. Cualquier lector 

interesado lo podrá comprobar recorriendo los índices. Yo tan 

sólo me fijo en algunos glosadors y sus glosas. (Para una definición 

de glosa, ver la introducción a ELS GLOSADORS DE BÚGER). 

Ya en el primer volumen encontramos una referencia al “Segon 

certamen de glosadors Poblers (I/i (1909), pp.5-7, 85-88). Glosadors 

como Sebastiá Cladera Pipes, Sebastiá Simonet de Sa Taulera, Martí 

Crespí Gost, Pau Comes Soler Tonió, Martí Amer Nyany, Miquel 

Andreu Corme, Bartomeu Crespí Pixedis, Joana Serra Llabrés Mel, 

Miquela Verd, Francisca Crespí Passina, o Mossén Rul.lan folklorista 

y las historias de En Tambó, En Serol (Pau Noguera) (III/v 

(1913), pp. 12ss.), Pep Xesquet, etc. He hecho una breve selección 

testimonial de las glosas que he considerado más oportunas, así como 

de alguna poesía por haberla considera bella y oportuna, en especial 

la última de la selección. 

1. SA MARJAL. Transcribo la escrita por Sebastiá Simonet de Sa Taulera 

(I/i (1909), pp. 8-10). En el mismo volumen y con el mismo título 

hay otra, mucho más larga, de Sebastiá Cladera Pipes (ibid., pp. 28- 

35). 

El Pare celestial 

Va creá el mon en sis díes, 

Y jo, aquestes poesías 

Si de Deu tenc bones guíes 

Les faré amb un temps igual.

Me dedic a Sa Marjal 

Creguen que més dinés val 

Que moltes tredoreries. 

Sa Marjal dona consol 

Perque la gent no pa tesca: 

¡qués d´hermós, per un qui tresca, 

veure corre láygo fresca 

per dins aquel plenisol. 

Y abans de sortir el sol 

Xalest cant de rosinyol 

Resona dins la verdesca. 

Rosinyol que alegre cantes 

Cada día dematí 

No´t canses de repetí: 

“Sa Marjal es un jardí 

de molt productoses plantes, 

y unes floretes tan blanques 

com sa neu demunt ses branques 

que adornen el seu camí.” 

¿Dáont pervé la riquesa 

de Sa Pobla en general? 

Per sa rigor natural 

Tota vé de sa Marjal, 

Axi heu creu la gent entesa. 

¡Oh terré de gran noblesa! 

Sa Pobla tádmira y besa 

Com a font alimental! 

Sa Marjal es un jardí 

Que val millons de pessetes: 

Fesols, confits y monjetes 

Qui sap les centes saquetes 

Que cada any deuen coí. 

Moltes de cases, per mí, 

Després des granés omplí 

Ses sales les son estretes. 

De faves, ordis y blat, 

Fesols, siurons y civada, 

Quant han coída sányada

Sa Pobla néstá estibada, 

Com un barco carregat. 

Quant han venut y cobrat 

A dins Sa Pobla hey ha entrat 

Una inmensa dobberada. 

A Catalunya no més 

Entre fesols y monjetes 

Y algunes altres cosetes... 

Qui sap les centes passetes 

Que giren a n-es poblés. 

Gracias a Deu marjalés 

Que cobrant molts de dinés 

Paga fer ses terras netes. 

Aquest riquissim terré 

Que conram y poseím, 

De cada hora´l beneím 

Perque amb ell casi tenim 

Tot lo qu´hem de menesté. 

A Sa Pobla estam molt bé 

Fent feyna en día fené 

Com a cavellés vivim. 

¿Dónt ve es primé tirany 

dáquesta bona pastura? 

Ve dáquest pla d´hermosura 

Conradís d´horticultura 

Que fa dos esplets cada any. 

Dona gust veura´l dénguany, 

Que si no té encuentre o engany 

Sányada pareix segura. 

Per últim daré final 

De parlar dún lloc tan bò. 

Jo dic de boca y de cò 

Que a Sa Pobla hi ha sa flò 

Des conradís principal. 

Bé porem di, cada qual, 

Que Sa Pobla en sa Marjal 

Es com una copa d´ò. 

Si no dic més, cavallés,

Dáquest hermós territori, 

Si es curta un poc s´histori, 

Es que sa meva memori 

No sap cabilá res més. 

Siguém bons y vertadés 

Y en morí estimats poblés 

Tots disfrutem de la glori. 

2. SA PATATE. El autor es Martí Amer Nyany. Sigue a un artículo en dos 

partes titulado Monografía de sa patate (I/1 (1909), pp. 105-107; 119-121). 

En el vol. VI/xi (1919), pp.69s. el lector puede encontrar unas anotaciones 

sobre si hay que sembrar patatas enteras o troceadas. Sa Patate de Nyany 

está en I/i (1909) pp. 122-123: 

Dins Sa Marjal se trobá, 

Fa poc, tan grossa patate, 

Que no hi va haver cap fregate 

Que le volgués embarcá; 

Y era per por de quedá 

Afonada dins la má, 

Y morirhí com una rate: 

¡poréu pensá quina mate 

com le devíen regá! 

Sáltari feya sa mate 

Des llivell des Puig dÁvall, 

Y des que´s seguí aqueix ball 

No hi ha nigú que no rall 

De tan colossal papate. 

Dos mil porcs varen menjá 

Tot séstiu de sa patate, 

Y la dexaren tan guape 

Quún forat come de rate 

No més li varen trobá. 

Els generals obligaren 

An ets soldats donarné, 

Y empenyats en cabarlé 

Mes de cent mil ne menjaren; 

Per tots ells sols bastaren 

Per un poc comensarlé.

Des banyons de sa patate 

Cent vapors han carregats, 

Y dels demés qu´han quedats 

Coranta una fragate: 

¡poreu pensar sa patate 

si tendría bons costats! 

Patate de Sa Marjal 

Y arrós de sa Bufera 

Y pollagrál am grexonera 

Es un diná de primera, 

Qués pot da a un general. 

No hi ha cap persona entesa 

Que no trob ser veritat, 

Que Sa Pobla n´ha engrexat 

Am patate, arrós y blat 

Qués fa a Marjal y a sÉmpresa. 

3. ES MOSCART DE SON SENYOR. Glosa de Baltasar Serra, Pau (I/i (1909), 

pp.126-127). 

Suare sén es vengut 

Baix dejo un moscardí 

Y sés atrevít á di 

Que volia glosá ab mi 

O ab un altre mes sabut. 

Y jo li dich tiré marxé 

Que si´t pech et dex croxit 

Jo no se com tan petit 

Te atraveis envestirmé. 

Al punt que li dich axó 

De glosá ja mes partit 

Y m´ha respost y m´ha dit: 

En que sia tan petit 

Som homo per xupá anit 

Tota la sanch del teu cor. 

Veyes de mí si sén reya 

Aquest moscart glosador 

Perque les sentís millor

Las me cantava á sóreya. 

Dalt un homo regador 

S´hi viuen uns quans penderos; 

Els moscarts de Son Senyor 

Han format un batalló 

De granaders y atxeros. 

Se pessetjan en se nit 

Y van á robar èls horts 

Y diuen que son mes forts 

Que ses tropas de Madrit. 

Se pessetjan á robá 

De nit, y de dia jeuen 

Y tota se sanch li treuen 

Si encuantren cap hortolá. 

Un moscart que no te dents 

Sempre ve devora mí 

Y me diu cosí, cosí, 

Y jo no vuy tals parents. 

Si aquex moscardí no muda 

De manarmé tan sangrat 

Jo daré part á Ciutat, 

Y aquella forta amistat 

Com de prest l´haurém perduda. 

No se perque feix axó 

De sengrarmé tans de pichs, 

Basta y prou siguen amichs 

Teniu pietat de jó. 

Els moscarts de Son Senyor 

Tenel el barrám dúyastre 

Fican el bech dins sa pasta 

Per treure sa sanch millor. 

Enviém un sasqueré 

En que sia dels mes grossos 

Y me roëch tots els ossos 

Encare no´m donaré.

Sáltre dia á Sa Marjal 

Un moscart hey vaig gafá 

Dins es bech li vaitx trobá 

Arma de foch y punyal 

Y per no resultá mal 

No´l vaig volé enviá 

Perque vaig considerá 

Quéra ferida mortal. 

Suare un moscardí 

Su á nés coll m´ha picat 

Y m´hi ha fet un forat 

Que tots els altres des prat 

Dénsá que l´han afinat 

Volen veni á goitarhí. 

4. A NÉLS TRABAYADORS, de Bartomeu Crespí, Pixedis. (I/1 (1909), 

pp.186-189). Con el lema: Forsa y valor, poblers. 

¡Oh Pare Celestial! 

Vos deman llum y való 

Y faré qualque cansó 

Referent a sa marjal 

Y també a sa vida real 

Del pobre trabayadó 

Qués mitj des fret y caló 

Té que guanyá es seu jornal. 

Sés vist qués trabayadós, 

Principalment es poblés, 

Conradós y jornalés 

Passám un temps rigurós, 

Patím fret, patím calós, 

Y tots duim pesat es feix; 

Trabayant foném es greix 

Sols per alimentarmós. 

Fent feyna de nit y día 

A escarada o llogát, 

Amb un traje apadassát,

Descals y en cos de camía; 

En so sol passant fatiga 

De suor sempre banyat, 

Pero no ha replegat 

Axí com se merexía. 

Un pobre fa economía 

Déstíu, nigú heu ha duptat, 

Y ha begut y ha menjat 

Creguent que replegaría: 

¡Deu mos guard de malaltía 

y tota necessitat! 

Que quant un s´ha alimentat 

Sols se queda en séstormía. 

Llevó en comensá a tení 

Tres o quatre, o vuit infants, 

No hey ha repós ni descans, 

Pena sempre ha de patí; 

De día cuyda a morí 

Cruxit de brassos y mans, 

Y es vespre plos y espants 

Sols no´s senyor de dormí. 

Quin feix tan gros y pesát, 

Quanta pena y quins dolós 

Pessám els trabayadós 

Menjant de lo qu´hem suat; 

Infants de molt poca edat: 

Un sis anys, un quatre, un dos; 

Per calsar y vestírlos, 

Deu sap de que s´háfluxat. 

Después que los té surats, 

Ja no pot fer lo que feya; 

L´homo se pensave y creya 

Sortí dáquells maldecaps: 

Els anys ja li son sobrats, 

En sa jovintut no hu veya: 

Qui en lloc de trebayá seya 

Llevó té mals resultats. 

Ja sabeu qu´hem de patí

Uns poc y ets altres massa; 

Aquesta vida mos passa 

A nés jornalés axí: 

Fins a trenta anys pot seguí, 

A coranta anys ja no cassa; 

Si va sis dies a plassa 

Sén lloga dos perque sí. 

Si pren un poc de conró 

Ja´s mal de moure y faxuc, 

La feyna si pic no puc 

El pobre trabayadó; 

Tot voldría abrassarhó, 

Peró es bon temps sés perdut, 

Li falta sa jovintut, 

Sa forsa y séspeumó. 

Es trebay mos pren ventatje 

En perde sa jovintut, 

Y en pic que tenim salut 

Navegám de tot oratje, 

Contents y tenim cortje 

De pagá tot lo degut: 

¡quans de pics menjám pa axút 

per falta de companatje! 

Pobrets hem de trabayá 

Cada qual lo que pot fe, 

Quén aquest mon se conté 

Passá pena y bon obrá: 

Qui´s fatiga tendrá pa, 

Y també qualque dobbé: 

Deu mos dará si obram be 

En el Cel un bon está. 

En el mon hem de patí, 

Tots duim carregat es feix, 

Tothom pena des que neix 

Fin a s´hora des morí; 

Entre noltros súsa axí, 

Conradós y jornalés; 

Forsa y valor, poblés, 

diu en Bartomeu Crespí.

5. DIALEC. Como firma sólo figura una S. Posiblemente se trate del mismo 

Parera Sansó. (I/2 (1910), p. 19). 

Un beneit y un poeta 

Se posaren a xarrá, 

Y es beneit li va mostrá 

Una glosa molt ben feta. 

—¿Tú l´has treta?— digué es poeta; 

—Ja´s segur, —li contestá; 

¿Y axó trobas dádmirá? 

Jo no l´hey trob cap miqueta. 

—Y jo ben molt —digué es poeta; 

—Y jo ben facil, —contestá, 

perque he posat una má 

dins un calaix y l´he treta. 

6. COP Y RESPOSTA. Se encuentran en I/2 (1910), p.176; y II/iv (1912), 

p.46 

I 

¿En voleu dí el sen Matjí 

vos qui sou picapedré, 

quantes pesses s´han mesté 

per fer sÁrc de sent Martí? 

N´han de tenir un bon cap, 

Y sénteniment no hi falta; 

Una totassola basta 

Si abriga de cap a cap. 

II 

¡Qu´has de fe de brevetjá, 

tan mateix no téstá bé! 

¿Qui es quén el mon visqué, 

qui morí y no nasqué, 

y sa mare el se menjá? 

Encare que molt poc sé, 

Germá vos vuy contestá. 

Adam morí y no nasqué; 

Que de terra el varen fé 

Y sa terra el se menjá. 

7. A PROPÓSITO DE SES MATANSES (I/ii (1910), p.15) y (II/iii. (1911), p.14)

I 

Noltros venim de matanses 

De devers la Soledat, 

De porc que no n´hem menjat 

No´m porem contá alabanses. 

II 

Jo vaig a matanses 

A ca´s meu padrí, 

Avuy tot lo die 

Y demá dematí. 


A cas Vey Cogul, 

Y han mort es mul 

Y l´han farcit de panses. 

Jo vench de matanses 

De can Pere Antoni 

Y han mort el Dimoni 

Y l´han omplit de panses. 


A can Celestrino, 

Y han mort es borino 

Y l´han farcit de panses. 

8. UN AVARO (II/iv (1912), p.140). 

¡Aleluya, Aleluya! 

Qui no mata porc no menja xua. 

Un avaro tengué enginas 

Y a més, es va costipá; 

Y ab trecentes medicinas 

No´l pogueren fer suá. 

Una llimosna crescuda 

Un metje li receptá 

Y sens prendre altre beguda 

De suó es llit va nadá. 

9. ADIVINANZA. Es de Parera Sansó. En la crónica del día 28 de Diciembre 

(Día de los Inocentes) de 1911, escribe: “Es Director de SA MARJAL em 

toda formalidat oferex 500 passetes an es marjaler que presenti el primer de

tots sa solució de la siguent endevinaya: 

¿Quin animal es aquell 

quáguanta sa seua sort 

sensa quexa, y com es mort 

li llevan y tot sa pell? 

Sempre sénsellat es ell, 

Y am paciencia heu sufrex; 

Menja paya y la´s merex 

Y ademés ¡cosa ben rara! 

Té de somera sa cara 

Y no es somera, y heu parex. 

[Se encuentra en II/iv (1912), p.31. No he podido encontrar si hubo respuesta. 

Pero, fijándose bien, hay que tener en cuenta que 500 passetes no 

son más que 500 pasos cortos (y no 500 pesetas). Buen humor e inocentada 

del Director Parera.] 

10. SÁRADA (III/v (1913), p.154). 

Per lleurá s´ha menesté 

Reia, dental i cameta; 

Joc dóreies, destreleta; 

Sa talera, retalé, 

Mantí, espigó i axangué; 

I llongues pes muls retgí, 

Morrals, uieres, cuxí, 

Jou, camelles i collades, 

Un rastell amb corretjades 

I llentures per junyí. 

11. PER PASCO (PANADES Y ROBIOLS), art. de Bartomeu Ferrá (III/vi 

(1914), pp.91-93. 

I 

Lámo ¿que no teníu set? 

Axecauvos pestament, 

Qués flasco de sáygordent 

Vos duim dins el paneret. 

Grosses les mos heu de dá; 

De tayades atepides 

Y si no son benehídes 

Noltros manám escolá.

II 

Fadrina que donará 

Enguany, flaó o panada, 

Dins un mes será casada 

Ab so fadrí que voldrá. 

III 

Ja tenc sa má esquerrinxada 

De gratá davall sa porta; 

Donaumos lo que importa: 

Robiol, coca, o panada. 

IV 

A n´ aquesta casa honrada 

No sén va nigú felló; 

Antany mos daren panada 

Enguany panada i flaó. 

Que molts anys si Deu heu vol 

Vejem aquesta diada 

En salut, madona honrada 

En salut cara de sol. 

Dexau lo dol 

Cantem ab alegría 

Les pasques a María. 

12. EN MENUT I ES PAGÉS. Recogido por Juan Monjet, (III/vi (1914), p.134). 

En Menut convidá en Juan Pagés a fer una glosada. Aquest va esperá 

aquell llarga estona amb molta de gent qu´havía acudit per sentir ses agudeses 

de dos glosadors dÁndraig. Pero com en Menut encare no comparexía, 

es Pagés digué an es circunstants: 

Pagés. Jo no puc tení missatje 

Que no l´hagi de pagá 

Entre, surt i torna entrá, 

¿sabeu quant séntregará? 

Aquell instant que veurá 

Que no poré du es viatje. 

A la fi se presenta en Menut i li diu es Pagés. 

Feis amplas i ell seurá

En Menut. 

I glosarém de segut. 

Si venien En Menut 

I pagaven un escut 

Pagarian de tribut 

De vintinou sous de cá. 

Are repiquen ses masses, 

Pagés, I téncantarán 

I de tú ¿sabs quén darán? 

Cinq diners valencians 

Que a ningunes terras passen. 

Pagés, diven que de tú 

S´han de fé un penjeroll. 

Pagés. Gracies a Deu, com tenc coll 

No m´he de amprá de ningú. 

13. UNA CANSÓ POPULAR INFANTIL (¡) (IV/vii (1915), p.107). 

En Dato no té nas, 

En Maura es xato, 

En Romanones coix; 

¡Vaya un retrato! 

NÁlexandro Llerruc 

Vol tenguem guerra; 

¡Mirau com aquest ruc 

se bolca enterra! 

Son pare no té nas, 

Sa mare es xata, 

I es seu germá petit 

En té per quatre. 

[Cuando yo era pequeño, esta canción ya había sido retocada. Tan sólo se 

cantaba a los niños: “Ton pare no te nas, te mare es xata, i es teu germá 

petit té es nas de rata”.] 

14. ¡I OLÉ! (IV/vii (1915), p.109). 

Mal qui fa, mal qui no fa,

Mal qui diu, mal qui no diu, 

Mal qui plora, mal qui riu 

I axi, mal per tot hi ha. 

Cada díe dematí 

Quant máxec me rent sa cara; 

Después fas una riaia 

Pes quí se riurán de mí. 

Mén vaig aná a cercá arbosses 

Amb una de Cauviá; 

Qui se posa amb bestiá 

Noń pot haver sinó cosses. 

15. ESTADA A CRESTAIG (IV/viii (1916), p.62, Pep Xesquet. 

A Crestaig han regalat 

Tan singular graxonera 

Am sa correspondent cuera, 

Quéstá a dins ca´s Donat; 

Per qui hei vol fer cap aguiat 

Am fotges de sÁlbufera 

I sénsiam de derrera 

De crexecs de Son Salat. 

Tothom seń porá serví 

Quant l´haurá de menesté 

I crec que li cabrá ben bé 

Un xot si´l volen rostí 

O sino arretglarhí 

Pollagrals am bon lloré. 

Per manjá sols s´ha mesté 

Bona gana, pa i bon vi. 

16. APOLOGÍA DE SA FIGUERA, per Llorens Caldentey (ibid., p.145). 

Sa figuera es escel.lent 

Perque és arbre profitós 

I des seu fruit saborós 

Es menjen tots es senyós 

Com també es trabaiadós 

Menestral i conradós,

Micés I procuradós, 

Es capellans I rectós, 

Bisbes, canonjes, doctós. 

¡Mirau si es bon aliment! 

Si vos ne parau esment, 

Tambéń menjen ses senyores 

Madones i cosidores, 

Criades i rentadores, 

Bosseres i planxadores, 

I, creisme, tota la gent. 

Per axó us estig diguent 

I no me cans de dirvós 

Quún arbre profitós 

Merex es nom déscel.lent. 

17. ES BARQUERÉS de Jusep Forteza (V/ix (1917), p.156). 

Molt alegre és 

I recreatíu 

El passar séstiu 

En Es Barquerés. 

Se veuen barquetes 

Que crusen la mar 

I es senten folgar 

Guapes jovenetes. 

Per alá el jovent 

Riu, corre i canta 

I es cosa quéncanta 

Vorel tan content. 

Allá séstá apler 

Allá el cor séspaia 

I un fa una riaia 

Casi sen voler. 

Es peix molt fresc és, 

Allá el compren viu, 

¡Be es passa séstiu 

en es Barquerés! 

18. ELS VUIT VENTS (V/x (1918), p.52

Mariner, tu qui pretends 

De bon cap I glosadó; 

¿Me vols fer una cansó 

que mánomen els vuit vents? 

Llevant, xaloc i mitjorn, 

Llebetx, ponent i mestral, 

Tramuntana i gregal; 

Vataquí els vuit vents del mon. 

19. ROMANS HISTORIC. Dice Parera en VI/xi (1919), p.93: “Aquest sublim i 

misteriós romans fonc sa primera cansó popular que se publicá en llengo 

mallorquina i que doná a conexer el Sr. Quadrado lány 1841 damunt 

léscel.lent setmanari titulat La Palma”. 

Don Juan i Don Ramon 

Veníen de la cassada; 

Don Ramón cau del cavall, 

I Don Juan qui colcava. 

Sa mare quél veu venir 

Per un camp qui verdetjava, 

Cohint vaumes i violes 

Per curar les seves nafres. 

¿Qué teniu, mon fill Ramon? 

La color teniu mudada. 

Ma mare, sainat me som, 

La sainia m´han errada. 

¡O, malhaja tal barber 

que tal sainia eus ha dada! 

Ma mare, no flastomeu, 

Qués sa darrera vegada. 

Entre jo i mon cavall 

Portam vin I nou llansades; 

El cavall ne porta nou, 

I jo totes les que falten. 

El cavall morirá anit, 

I jo a la dematinada. 

El cavall lénterrareu 

Al lloc millor de léstable; 

I ménterrareu a mi 

En el vas de Santa Eularia

I damunt i posareu 

Una espasa entravessada; 

I si diuen qui m´ha mort 

“Don Juan de la cassada.” 

20. A UN IMPERTINENT (VII/xiv (1922), p.100). 

Vos qui per glosá feis vase 

Seguít m´heu de contestá: 

Ene quin lloc va bramá, 

¿Quant va bramá´l primer ase? 

Aquest homoń demana are 

Sáse primé ont bramá 

¿Que no sabs que fonc ton pare, 

en es costat de ta mare, 

quant lánava a festetjá? 

21. CANSONS BURLESQUES, del Tresor dels Avis, dÁrtá (VII/xiv (1922), 

p.180). 

Alsa ets uys, perla estimada, 

Alsa ets uys que Deu heu vol, 

Veurás un tronxo de col 

Penjant a sa trajinanada. 

Atlota des meu carré 

No n´he volguda cap may: 

Mu mare diu que fregay 

Per escurá ella en té. 

En aquest carré hey ha 

Jova qui fa de correu; 

No té cadira, ni seu, 

Ni té casa, ni fogá. 

Hi ha tres anys que som casat 

I cade any he mort un porc, 

Sinós entany I sáltrány 

I enguany que tampoc n´he mort. 

Dona més macarronera

Que sa meva no n´hi ha; 

Sáltre die vaig trobá 

Sa pinta dins sa pastera. 

Mestre Juan, escoltau, 

Vos qui sou un homo entés: 

Quant vos donen un no res, 

¿Pere quin cap lágafau? 

22. ELS MESOS (VIII/xv (1923), p.23). 

Fret sol esser es janer, 

I es febrer per lo semblant, 

Es mars plou de tant en quant, 

I pés bril sáigo cau bé. 

De maig mápareieré, 

I en entrá es juny segaré, 

Dins es joriol batré 

I passaré lóbra envant. 

Dágost figues manjaré 

Per entrar gras a setembre. 

Dóctubre vaig a novembre 

I a desembre acabaré, 

I gracies a Deu faré 

Si veig cumplit aqueix any 

I si no reb ningún dany 

Un altrén comensaré. 

23. UN BON POLL, de Manuela de los Herreros de Bonet. (VIII/xvi (1924), 

pp.135-137). Escrita en monosílabos. 

Som vey, som lleitj, 

Som coix, som nan, 

Som tort, som prim, 

Som fluis, som vá; 

I en mitj des front 

De part a part 

Hey tench un trench 

De més dún cuart. 

Tenc uys de moix 

Tenc dents de cá

Es front dún dit 

Es nas dún pam 

Es coll molt curt 

Es jep molt alt 

Es pas de bou 

Sa veu de gall 

Un fich molt gros 

Su baix des nás 

I tots es dits 

De peus i mans 

Plens dúys de polls 

De fichs i calls. 

Tench grans, tench golls, 

Tench bonys, tench barts, 

Tench cucs, tench tos, 

Tench curt un bras. 

No tench ni dret 

Ni bens ni art 

Ni sóu del rey 

I per lo tant 

Puch dir que som 

Un mort de fam 

I am tot i més 

Que pas per alt 

Tench dins mon pit 

Un cor tan gran 

Que dins la Séu 

Per cert no hi cap. 

I sent tan molt 

I tan me bat 

Que si me top 

Amb uns uys blaus 

Me romp es pit 

Es seu tich, tach. 

No sé que mir 

No sé quém fas 

No hi veitj, no hi sent 

I vench i vaitj 

I fuitj i torn 

I gir i pas 

I mir ets uys

I tant com va 

I tant com mir 

I tant com pas; 

Mes fort es cor 

Me fa tich tach. 

Aun cuando tenga más material recogido, considero que son suficientes 

ya estas páginas para recordar y homenajear a Juan Parera 

Sansó y SA MARJAL. Creo que la dedicación y el saber hacer le permitieron 

dejar constancia de la vida de SA POBLA a lo largo de veinte 

años. La vida cotidiana, la auténtica, la que no aparece en los titulares, 

la que sostiene la historia. El testimonio de SA MARJAL es único. Y 

la pobreza de estas páginas no son sino una humilde expresión de 

mi agradecimiento a Parera, a SA MARJAL y a todos aquellos que aman 

sus pequeñas grandes tradiciones. 

En Búger, Marzo de 1995

Miquel "Canta" - Fiestas pueblos de España 2010

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?