Sin título-1 - CapGros.com

MR 18
el
Trucant a les portes del cel
crònica d’una gira
a peu de carretera
TEXT I FOTOGRAFIA:
ÒSCAR FERNÁNDEZ
El grup mataroní El Loco Educado va recórrer més de 800 km
per fer escoltar la seva proposta de pop-rock intimista a Madrid i
Saragossa. Segons el Col·lectiu de Músics del Maresme, a Mataró
hi ha una quarantena de grups musicals estables que, amb les
poques oportunitats que tenen per actuar a casa seva, han de
buscar-se la vida per fer escoltar la seva proposta. Aquest és el
testimoni d’un viatge amb maletes plenes de cançons, motxilles
d’il·lusió i, sobretot molta honestedat a les butxaques.
educado
La capital espanyola es prepara per escoltar per
primera vegada el pop-rock de vellut d’El Loco
Educado. És la nit del 26 de novembre i, tot i que a
Mataró la gent passegi amb una jaqueta fina, aquí
cal tirar de bufanda i guants. El punt de trobada
és el Bar José, un establiment com qualsevol altre
que basa la seva carta en les tapes i els entrepans.
L’Alexis Martín, professor d’informàtica que en
el seu temps lliure es dedica a fer de mànager
del grup, arriba després de gairebé vuit hores de
viatge. Entre mossegada i mossegada d’entrepà
va saludant els membres d’El Loco Educado que
també han arribat per carretera a primera hora del
matí. Primer es retroba amb en Gustavo Legido,
teclista i mestre de música, que es nota un xic
nerviós, i després amb l’Àlex, baixista i veritable
cor creatiu del quartet, que havia arribat en avió el
dia abans per fer turisme i visitar el mític local de
latin jazz Calle 54, del director de cinema Fernando
Trueba, apassionat d’aquest estil de música.
Uns metres més enllà del Bar José es troba el
Café La Palma, on està prevista la primera actu-
ació de la minigira. En Gustavo es mostra satisfet
amb la prova de so: “Sona molt i molt bé. A més,
podrem projectar les diapositives amb comoditat”,
comenta. La sala de concerts és petita, tot i que té
un sostre bastant alt, cosa que permet encabir-hi
una petita cabina de control. A la resta del local es
respira un ambient entre bohemi i “global”, reflex
fidel d’una programació que barreja cantautors
amb bandes de punk i dj’s de renom.
Sol a l’escenari, en Gustavo repassa els temes
amb el teclat com si es volgués aïllar del rebombori
que ha provocat l’arribada de Juanjo Martínez,
el vocalista, i de Joan Carles Dulsat, el bateria,
que estaven sopant. Ara sí que tot són abraçades
i compliments. Es nota que aquesta és una nit
important i tothom vol donar la seva escalfor
als quatre músics. També s’incorpora en Xavier
Casabon, el mànager, que de seguida es preocupa
de saber si tot és al seu lloc i d’instal·lar una
petita paradeta amb els productes de merchandage
del grup.
Primer concert adrenalític
Com si es tractés d’una gran final de futbol, els
membres de la banda es reuneixen uns instants
abans de començar el concert a la mínima sala
magatzem que es troba darrere l’escenari. Entre
llaunes i ampolles, en Juanjo anima els seus com-
panys: “Estem a Madrid i això ha de ser una
festa”, diu. L’Àlex, per la seva banda, comenta que
“aquesta pot ser una gran nit”, i espera que vingui
molta gent. “Sense gent no som res”, conclou.
MR 19

MR 20
A dalt, el mànager,
Alexis Martín, inserta
una còpia de Futuro
camí de Madrid.
Al la dreta, Gustavo i
Juanjo esmorzen en
un bar madrileny l’endemà
del concert.
Una llista amb les
cançons reposa sobre
la bateria de Dulsat a
la pàgina següent.
Al costat, una pisarra
fosforescent anuncia
el concert del quartet a
la Palma de Madrid.
“Ha sigut interessant
perquè hem tocat en
una sala important
de Madrid”, afirma
Gustavo Legido
Els quatre “locos” es fonen en una abraçada.
Tot són crits i nervis abans de pujar les escales.
Malgrat que tots són músics experimentats per
separat, aquesta és la primera vegada que actuen
com a banda fora de Catalunya.
Tot i protagonitzar un inici enèrgic, amb un
contundent tema instrumental, la sala no presenta
un gran aspecte. Tot just es poden comptar una
vintena de persones. El Loco Educado toca “Prin-
cesa”, “Dime” i altres temes més tranquils. Alguns
assistents s’esperaven una altra cosa, com ara el
madrileny Alberto Fernando. “M’agrada el so i
la musicalitat que tenen, però trobo que els falta
energia”, opina. N’hi ha també que es mostren més
entusiasmats, com la Lourdes Bravo. “M’encanta
la veu del cantant, espero que tingui èxit en un
futur. Però triomfar és molt difícil, s’han de tenir
padrins”, valora.
Al final, la quantitat inicial de públic acaba
doblant-se i arriba a la quarantena de persones.
Completament esgotats i xops de suor, des de la
saleta magatzem els músics
valoren el concert. “Hem
tocat adrenalíticament. Ha
sigut un bolo estrany, però
estic satisfet”, comenta en
Juanjo. El bateria, Joan
Carles Dulsat, creu que
“amb el rotllo” que porten
haurien calgut cadires per a
la comoditat del públic, que
es mostra un pèl fred i no entra en el concert fins a
l’última part, on es toquen els temes més ballables.
“A la gent li ha agradat. Aquest ha sigut un primer
pas per a la banda”, sentencia en paràmetres de
mànager en Xavier Casabon.
Un matí atapeït
L’endemà al matí el soroll de les dutxes de
l’hostal fa despertar els membres del grup. L’establiment
on han passat la nit es troba al mateix
carrer de la Palma, just al davant de la sala homò-
nima. Encara resta una sessió fotogràfica, recollir
tot l’equip i fer el viatge fins a Saragossa. El bar
escollit per fer el primer mos del dia és el mateix
que va servir la primera nit per sopar. Aquí, entre
pernils i porres, els quatre músics es mostren distesos.
“No hi ha res millor que esmorzar escoltant
els Dire Straits”, comenta en Gustavo en al·lusió
al fil musical del bar.
Ara és temps de posar en comú els petits detalls
de la nit anterior i que encara no han sortit a la
llum. “Ha sigut interessant perquè hem vingut
a una sala important de Madrid”, reflexiona en
Gustavo mentre esgota el seu cafè amb llet. Per la
seva banda, l’Alexis Martín confirma l’assistència
de quaranta-dues persones al concert, xifra que
no provoca ni fred ni calor entre els membres
del grup. “Amb Barhall havíem arribat a fer bolos
per a una o dues persones”, recorda en Juanjo,
i afegeix que “s’ha de
tocar igual”.
Barhall va ser una formació de pop-rock en
la qual van coindidir els germans Legido i Juanjo
Martínez del 94 al 98. Durant aquest periple van
arribar a fer una cinquantena d’actuacions, enregistrar
tres maquetes i obtenir diversos premis,
com ara el Cirera Rock’95.
Quan ja s’han acabat les típiques porres, l’Alexis,
juntament amb el grup, planifica la jornada. La
Puerta del Sol i la Plaza Real serveixen de marc
per fer una primera sessió fotogràfica. El matí a
Madrid és fred i una mica núvol, però les condicions
climatològiques no són cap impediment
perquè alguns comprin loteria i quatre regals.
Molts ciutadans de la capital fan una pausa en el
seu itinerari empesos per la curiositat d’esbrinar
qui són aquells “famosos” que són objecte de les
indicacions del fotògraf. Alguns, amb les bosses
de les compres de Nadal penjades de les mans,
deuen tenir la sensació d’estar presents en un acte
únic amb estrelles del pop com a protagonistes.
De tornada al local, tothom dóna un cop de
mà per carregar la furgoneta. Són les dotze del
migdia i Saragossa espera.
Canvis a l’autopista de Madrid a Saragossa
Durant el trajecte de Madrid a Saragossa, en
Gustavo Legido es planteja modificar el repertori
de cara al segon concert. Té la sensació, compartida
amb en Juanjo, que l’inici és un pèl lent i que
no acaba d’enganxar la gent. L’Àlex es mostra
partidari de fer-ho. Tot i això es posposa la decisió
Perfils
Perfils
fins abans del concert. El trajecte en
carretera es fa pesat i alguns aprofiten per
dormir una mica.
Cap a dos quarts de cinc, s’aturen
en un restaurant de carretera que
queda a pocs quilòmetres de la capital
aragonesa. De nou es torna a trobar
l’expedició sencera, que s’havia dividit
en diversos cotxes. Són, en total,
onze persones entre músics, mànagers
i acompanyants. Entre plat i plat, l’Àlex
Legido recorda la primera vegada que va
veure tocar en Joan Carles al concert que
va oferir El Loco Educado l’octubre de
2003 a Can Soleret. “No em vas agradar
gens”, sentencia. En Joan Carles, de broma,
se’l queda mirant amb un rostre amenaçador,
fins que riu i admet que aquella
vegada estava molt nerviós. Aquella
va ser la primera actuació d’El Loco
Educado com a formació.
El projecte va sorgir gràcies a una
idea de l’Àlex Legido, impulsor del
retrobament d’en Gustavo i en Juanjo
després del final de Barhall. Fruit
d’aquella trobada va ser el primer
disc d’El Loco Educado, Menos
de lo mismo, que va ser presentat
Juanjo Martínez:
Veu del grup i veritable
“frontman”,
també és compo-
sitor dels temes
juntament amb l’Àlex
Legido. Fa una dècada
que canta i ha estat el
rostre i la veu de grups
com Bass, Inestables,
Barhall i La Comparsa.
Martínez té una altra vessant,
la interpretativa, que
satisfà amb col·laboracions
teatrals.
Gustavo Legido: Format
a l’actual Escola
de Música del
Liceu de Mataró,
de la qual ara n’és
professor, Legido
és el pianista de la
formació. La seva amplitud
de registres el porta a participar
en grups tan diversos com l’in-
fantil Ull de Poll, el de soul Skull
Quartet o el de pop-rock
Barhall.
Àlex Legido: Compo-
sitor de les cançons
juntament amb en
Juanjo Martínez,
Legido és el baixista
d’El Loco Educado.
En la seva trajectòria ha participat
en projectes com Rey de
Pobres, Nekrópolis i Barhall.
Recentment, ha format part
d’orquestres com De Ké Band o
La Comparsa.
Joan Carles Dulsat:
Amb més de vint
anys d’experiència,
Dulsat és el bateria
i percussionista de la
banda. Durant aquest
temps ha demostrat la
seva solidesa amb les baquetes
a les agrupacions Provisional o
l’Orquesta Arquebuc, i va parti-
cipar amb aquesta en la festa de
clausura dels voluntaris olímpics i
paralímpics de Barcelona’92.
MR 21

MR 22
en directe a La Saleta de Mataró el juny de 2001. Després
de les rialles, amb un cafè pel mig, en Joan Carles comenta
a l’Àlex que en el concert de Madrid no li havia vist la cara
i que d’aquesta manera no podia comunicar-s’hi. Tots dos
acorden fer un canvi d’ubicació amb vista al concert d’aquell
mateix vespre.
Fans al segon concert
Al voltant de les sis de la tarda el grup arriba a la sala El
Cantor de Jazz de Saragossa. La primera impressió és bona
ja que es tracta d’un espai d’aforament reduït amb taules i
cadires molt acollidores. En Joan Carles comença a recollir els
cables de l’escenari, mentre l’Àlex es queixa que té un tap a
l’orella dreta i que no hi sent gaire bé. La nova disposició de
la banda sobre l’escenari serà en semicercle, amb en Juanjo al
davant. D’aquesta manera el teclista, el baix i el bateria tindran
contacte visual directe i es podran comunicar fàcilment.
Tal com va passar a Madrid, l’Alexis s’encarrega de les
projeccions mentre la banda fa les proves de so. Les diapositives
del fotògraf Roger Borderia complementen les cançons
basant-se en l’imaginari de El Loco Educado. En Joan Carles
decideix prescindir de qualsevol tipus d’amplificació de la
seva bateria perquè considera que ja se sent prou. Primer es
procedeix a l’equalització instrumental, i, quan en Gustavo i
l’Àlex estan satisfets, en Juanjo prova l’equalització vocal. Per
últim es fa la prova general en què s’integren veu i instruments.
“Generalment ho portem tot equalitzat, i fem els ajustaments
d’acord amb la sala”, comenta l’Àlex Legido.
Pocs minuts abans d’iniciar el concert, a les vuit del vespre, en
Juanjo es mostra menys animat que a Madrid, assegut en una
cadira mirant cap a l’escenari. “Estic menys eufòric que ahir,
sobretot perquè em sento una mica cansat físicament. Malgrat
tot, sortirem a l’escenari i ho donarem tot”, assegura.
El concert es desenvolupa en un ambient força més càlid
que el de Madrid. Una vintena de persones es donen cita
per seguir els temes que interpreta El Loco Educado, ambientats
per la llum de les espelmes que presideixen les taules.
El canvi proposat per Gustavo en el repertori dona resultat
i el públic sembla embadalit per la poderosa veu d’en Juanjo
i els virtuosos arranjaments del teclista. “M’agrada la veu
i el pianista és increïble”, afirma en Fernando Herrero, un
guitarrista local.
Entre el públic destaca una parella de fans que s’han assabentat
del concert a través d’una popular pàgina web de
música pop. Durant tot el concert no paren de fer fotografies
i de comentar les cançons. “M’està sorprenent el nivell dels
músics. Tenen un bon repertori amb temes molt bons, i això
és el més important”, comenta la Sara Alfonso.
A mesura que l’actuació avança, El Loco Educado se sent
més i més a gust. S’agrada i el públic ho nota. D’aquesta
manera arriben les improvisacions i alguns temes que no
van gosar tocar a Madrid. En acabar, tot són aplaudiments i
A dalt, en Juanjo forma una ela amb els dits fent referència a la
imatge del grup durant el concert al Cafè La Palma de Madrid.
A sota, el grup fa una parada davant de la Catedral del Pilar, a
Saragossa, poc abans de prendre el camí de tornada a Mataró.
“Per una vegada m’he pogut
sentir com un músic professional
durant dos dies”,
comenta en Juanjo
gestos de reconeixement per part dels assistents. El bon gust
de boca generalitzat es concreta en la paraula de l’encarregada
de la sala de tornar a obrir-los les portes del local per quan
tinguin al carrer un nou disc, que està previst al pròxim mes
de març.
A Saragossa, turisme, valoracions, i més fotos
El matí del diumenge dia 28 és lliure i tothom, qui més qui
menys, l’aprofita per fer turisme per Saragossa. Alguns, com
l’Àlex, passegen pel mercat de la Romareda i compren discos
compactes en uns grans magatzems. Havent dinat, el grup es
sotmet a una nova sessió fotogràfica a la plaça del Pilar. “Per
una vegada m’he pogut sentir com un músic professional
durant dos dies. Això és el que m’agradaria fer durant les
vint-i-quatre hores del dia”, afirma en Juanjo.
“Ha sigut una gira per sortir de Cataluya i veure altres
idees i conceptes. En fem una valoració positiva perquè hem
percebut una resposta”, comenta en Xavier Casabon a la sala
El Cantor de Jazz, qui també justifica la minigira per la minsa
activitat cultural que hi ha a Mataró. “Hem sortit de casa
perquè estem decebuts. No tenim ni ràdio i només hi ha el
Clap o l’Arcàdia per poder tocar”, es queixa. Precisament, El
Loco Educado té prevista una pròxima actuació al Clap que
possiblement es faci al llarg d’aquest any, que esperen sigui
decisiu per a la carrera musical del grup.
En la imatge superior, l’Àlex Legido i en Xavier Casabon examinen
la sala El Cantor de Jazz poc abans d’iniciar el muntatge.
L’univers visual d’en Roger Borderia complementa, a la dreta, un
moment de l’actuació de Saragossa del quartet musical.
Nou
Nou
disc
disc
a la
a la
vista
vista
Després de Futuro, El Loco Educado està preparant el
que serà el seu segon disc d’estudi. “Estic especialment
il·lusionat amb la gravació d’aquest treball, perquè presentarem
diversos temes compostos íntegrament entre
en Juanjo i jo”, diu en Gustavo Legido.
L’àlbum, que encara no té títol, comptarà amb nou temes,
set com a quartet (la balada “Princesa”, “Veloz”,
“Siendo”, “La respuesta justa”, “De acuerdo”, “La hora
de la verdad” i “No es no”), un a piano i veu (“Linda”),
i una coda de piano com a final. En relació amb Futuro,
la nova col·lecció de cançons és més descarada i deixa de
banda la metàfora que caracteritzava el primer treball
per esdevenir més explícita.
La gravació es portarà a terme a l’estudi El Magatzem de
Sant Pol de Mar i serà produït pels mateixos Gustavo i Juan-
MR
jo amb
la col·laboració de
Pol Maresma. Tot i que encara no està
confirmat, possiblement l’edició del CD vagi a càrrec
del segell PAE, amb disseny de portada de Clara Pons,
de Gestmusic.
El fotògraf Roger Borderia continuarà participant amb
les seves imatges en els directes de la banda, que presentarà
el nou disc el dia 12 de març a la Sala Vivaldi i
el dia 17 del mateix mes al Centre Cívic Cotxeres Borrell
de Barcelona, i el dia 18 de juny a la Sala Mariscal de
l’Estartit.
“Després d’aquest any i mig passejant els temes de Futuro
pertot arreu, som conscients que hem crescut individual-
ment i com a grup. Futuro comença a no ser representatiu
del moment que estem vivint. Ara volem explicar coses
noves”, ha resumit Juanjo Martínez.
MR 23