“No admeto lliçons de moralitat, i menys de segons qui”

www.elpunt.cat
barcelona@elpunt.cat
Telèfon 93 227 66 00
2,20€ amb el EL 9 i Presència
El Club del Subscriptor
■ Pàg. 9
DIARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC
COMARQUES BARCELONINES
Presenta su nueva temporada de baile de salón con orquesta todos los sábados noche.
Sala 1 Salsa con la actuación especial de Roman y Sandra.
Sala 2 Música "70" - "80" para los más nostálgicos
Sala 3 Salón en todas sus modalidades y el especial tango 27 de Noviembre
Diumenge
14 de novembre del 2010
ANY XXXII. NÚM. 10794
Número 2519. Any VIII
BARTOMEU MUÑOZ EXALCALDE SOCIALISTA DE SANTA COLOMA DE GRAMENET
“No admeto lliçons de moralitat,
i menys de segons qui”
●Un any després d’haver estat
detingut pel cas Pretòria, Muñoz
nega haver comès cap delicte
Mor Luis
García
Berlanga, un
dels grans del
cinema
■ Pàg. 54 i 55
Dimiteix en
bloc el govern
conservador
de Nicolas
Sarkozy
El Barça continua creixent amb
una victòria contra el Vila-real
■ 3-1: Els gols de Villa i
Messi (2) sentencien en un
partidàs dels blaugrana
■ Pàg. 36 ■ Nit intensa al Camp Nou,
amb un gran rival i un altre
arbitratge polèmic
●“Mai he firmat res que no vingui
avalat pel secretari o els tècnics”,
afirma en una entrevista ■ Pàg. 25 a 27
Rubalcaba repta
Mas a descartar un
pacte amb el PP
“catalanofòbic”
PRESÈNCIA
La generació del 92
vota per primer cop
28-N
La pregunta
S’ha d’eliminar la
publicitat a Catalunya
Ràdio i a TV3? ■ P20
La porra ■ P23
La pregunta al
candidat ■ P22
FALTEN 14 dies
El vicepresident
del govern de
l’Estat i Mariano
Rajoy entren en la
campanya
electoral
■ Pàg. 10 a 24
Conversa amb
els candidats
L’auster
Montilla ■ P13
875643-1018123J

2 |
Països Catalans
Jordi Torrents
BARCELONA
Quan Barcelona va iniciar,
l’abril del 2007, un servei
de metro ininterromput la
nit del dissabte al diumenge,
es va parlar d’un període
de prova de mig any per
decidir si l’experiència es
podria estendre a la nit del
divendres. I fins ara. El tema
va quedar arxivat en algun
calaix, tot i l’èxit de la
iniciativa, ja que unes
30.000 persones fan servir
cada dissabte el metro durant
les tres hores afegides,
de les dues a les cinc de
la matinada, i ha acumulat
uns 5 milions de viatgers
des de l’inici de la proposta.
Fa uns dies, però, el president
de la Generalitat, José
Montilla, va anunciar
que si sortia reelegit, el metro
obrirà tota la nit també
el divendres. Segons el vicepresident
de Transports
Metropolitans de Barcelona
(TMB), Dídac Pestaña,
la xarxa està “tècnicament
preparada”, tot i que “depèn
de la voluntat de la Generalitat
i del finançament”,
ja que cada any suposa
un cost afegit d’uns 3
milions d’euros.
Es justifica, però, una
proposta d’aquest tipus?
Des de TMB creuen que sí, i
posen damunt la taula xifres
prou eloqüents. Des de
la mateixa empresa de
Transports Metropolitans
tenen clar que es tracta
d’una mesura amb un rendiment
“més social que no
El futur del metro
hores
sense parar
MONTILLA El president de la Generalitat proposa obrir el metro el divendres a
la nit, com ja es fa el dissabte, si torna a governar PERSONAL L’oposició parla
d’electoralisme, i els sindicats reclamen més personal i que es parli amb ells
Els sindicats donen suport a la proposta d’ampliar horaris, però reclamen que també hi
hagi més personal per garantir la seguretat, la neteja i el manteniment ■ ARXIU
pas econòmic”. Durant el
2009, les línies de metro
van tenir 361 milions de
validacions i TMB espera
superar-les aquest 2010
(fins al setembre, hi ha hagut
un augment del 4,7%).
Cal tenir també en compte
que cada dissabte es produeix
una afluència de
110.000 persones entre
les dotze de la nit i les set
del matí. TMB considera
que l’oferta és “clau” per reduir
l’ús del vehicle privat,
tot i que adverteix que si
s’ampliés, el nombre
d’usuaris el divendres “se-
ria menor” que el dissabte.
Aquí, però, tornem a allò
de l’interès social. L’última
paraula per finançar-ho la
té la Generalitat, ja que el
seu pes és el més gran si es
té en compte que el nombre
més reduït d’usuaris de
matinada fa també que
l’aportació que surt de la
venda de bitllets sigui força
més baixa.
Tercer torn de treball
La proposta del líder socialista
no ha estat rebuda de
la mateixa manera per tothom.
El president del co-
mitè d’empresa, Àngel
González (CGT), critica
que “com l’altra vegada”,
es tracti d’una “decisió política”.
González creu que
ampliar horaris és “positiu”,
però lamenta que
amb el personal actual no
es pugui garantir la presència
de, com a mínim,
un empleat a cada estació i
un a cada andana en tot
moment. Des d’UGT, el
seu secretari general al
metro, Carlos González,
critica que “ningú no ens
ha dit res” i apunta que si
es concretés la proposta
Barcelona posa al
dia els seus plans
d’emergència
EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
La capital catalana
compta actualment
amb 29 protocols
d’actuació per a
situacions de risc
de Montilla “caldria un tercer
torn de treball” i tenir
en compte que tot el manteniment
a les vies es concentraria
entre dilluns i dijous.
Per González, “el
candidat que fa la proposta
no és el que té les millors
perspectives per guanyar”,
així que “no ens
avançarem a res”. TMB
matisa que actualment hi
ha dos torns de treball, però
també amb una part del
personal, amb jornada reduïda,
que ja forma part
d’un tercer torn. Amb tot,
en cas d’ampliar l’oferta,
l’empresa té clar que caldria
més plantilla.
Grups municipals
El regidor de mobilitat de
CiU al consistori, Eduard
Freixedes, no entén “que
ara el president digui això”
i qualifica la proposta
d’“electoralista”. El regidor
nacionalista diu que
“nosaltres estem farts de
reclamar aquesta mesura,
tant des del grup municipal
com al Parlament”.
Freixedes explica que
quan es va posar en marxa
el metro de nit el dissabte
—————————————————————————————————
TMB creu que
l’afluència el
divendres seria
una mica menor
—————————————————————————————————
va quedar clar que s’iniciava
un període de prova per
afegir-hi el divendres. “Això”,
diu, “crea desafecció
amb la política”. Des del
PP, el president del grup,
Alberto Fernández Díaz,
troba “lamentable i electoralista”
una idea que la formació
popular “ja ha plantejat
en diverses ocasions”.
Des del grup d’ERC, el
president Jordi Portabella
recorda: “la proposta ja va
ser un dels punts que vam
acordar amb l’equip de govern
per pactar el programa
d’actuació municipal”.
Critica que s’exposi ara:
“vam quedar de fer-la pública
a l’inici del 2011”. El
regidor republicà considera
que l’anunci s’hauria
d’incloure “dins d’un pla
més global que no s’ha explicat”,
amb la qual cosa és
una idea “descontextualitzada”.
La idea, però, “és

EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
El futur del metro
Les frases
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
“La xarxa està
tècnicament
preparada per
funcionar 67 hores
seguides”
Dídac Pestaña
VICEPRESIDENT DE TMB
Proposar que el metro obri
les nits del divendres pot
semblar un bolet, una
d’aquelles idees que neixen
com per generació espontània
per arribar a la gent quan
les enquestes van mal dades
pel PSC. Però el cert és que
no és una reivindicació políti-
viable”, ja que “pot ampliar
l’oferta pels joves i estalviar
riscos”. Portabella
afegeix que caldria “reorganitzar”
la tasca de manteniment
de vies i esta-
ca –que també– sinó popular.
Des del Consell de la Joventut
de Barcelona, el membre
del secretariat, Pau González,
reclama que formi part
d’un pla “més ambiciós”. “Fa
anys que ho reclamem”, diu, i
fins i tot demana que es valori
la possibilitat d’estendre-
Les xifres
———————————————————————————————————————————————————————————————————————
cions entre dilluns i dijous
“per garantir un servei
continuat de tres dies”.
Per part del soci de govern
del PSC al consistori, ICV-
EUiA, el president i segon
“Estem farts de
reclamar que es
millori el transport
nocturn, no només el
divendres”
Eduard Freixedes
REGIDOR DE MOBILITAT DE CIU
ho entre setmana. Des de
l’ONG Promoció del Transport
Públic, el president, Ricard
Riol, demana que es millorin
altres serveis, com ara
el bus nocturn per evitar, per
exemple, que es trigui una
hora i mitja per anar de Barcelona
a Tiana.
tinent d’alcalde, Ricard
Gomà, argumenta que és
una qüestió que la seva
formació ja incloïa en el
programa de les darreres
eleccions. Gomà està “totalment
d’acord” amb la
proposta, ja que “s’ha comprovat
l’èxit del funcionament
el dissabte”.
Compte amb els preus
Altres veus demanen que
la proposta vagi més enllà.
El president de l’ONG Promoció
del Transport Públic,
Ricard Riol, creu que
“cal garantir el transport
La data
—————————————————————————————————
Des de la posada en marxa del servei ininterromput de metro la nit del dissabte, fa tres anys i mig, uns cinc milions
d’usuaris, majoritàriament joves, han fet ús del servei entre les dues i les cinc de la matinada ■ JUANMA RAMOS
30.000
viatgers, de mitjana, pugen
al metro entre les 2 i les 5 de
la matinada de dissabte a
diumenge
“Caldria garantir-ne
el finançament en una
època de contenció a
les empreses de
transport públic”
Ricard Riol
PRESIDENT DE PTP
Estendre-ho entre setmana i promoure el Nit Bus
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
3
milions d’euros de cost
afegit suposa, cada any,
obrir el metro durant les tres
hores extres
“Ho veiem bé, però
posem en dubte el
moment de l’anunci, ja
que vam pactar fer-ho
públic el 2011”
Jordi Portabella
PRESIDENT DEL GRUP D’ERC
14.04.07
Va ser el dia d’inici del
servei ininterromput del
metro de Barcelona i les línies
urbanes de Ferrocarrils (FGC)
la nit del dissabte.
nocturn”, però també assegurar
que la idea es pugui
finançar, tenint en
compte que és “una època
de contenció a les empreses
públiques de transport”.
El membre del secretariat
del Consell de la
Joventut de Barcelona,
Pau González, alerta que
les millores “no afectin els
preus en excés” i que es faci
un “replantejament”
global del transport. El
Consell també reclama
una T-Jove mensual i abonaments
per a rendes baixes
i persones en atur. ■
BARCELONA
El president d’Spanair,
Ferran Soriano, ha reiterat
la seva voluntat de convertir
l’aeroport de Barcelona
en un aeroport de
connexió per tal que la ciutat
“tingui els vols intercontinentals
que es mereix”.
En un article al bloc
Catalan Views, de l’Agència
Catalana de Notícies
(ACN), Soriano afirma
que el propòsit és “assegurar
que Barcelona estigui
ben connectada amb el
món” i, en aquest sentit,
sosté que l’aeroport del
Prat “vol esdevenir un
hub, un dels més importants
d’Europa i la Mediterrània”.
Pel que fa a
| Països Catalans | 3
El president d’Spanair, Ferran Soriano, en una imatge
recent ■ JOSEP LOSADA
Soriano insisteix
que el Prat ha de
ser un ‘hub’
a Afirma que l’empresa Spanair ja
treballa per assolir aquest objectiu
ACN
BARCELONA
aquest punt, Soriano
anuncia que Spainair està
treballant amb les línies
que té associades per tal
de tirar endavant un centre
de transport aeri.
En aquest article, el
president de Spanair es
mostra convençut que a
partir d’ara “les coses seran
diferents”. El canvi de
titularitat de Spanair, ara
propietat d’un grup d’inversors
català que inclou
empreses locals, institucions
i el govern, fa més
viable l’objectiu. Soriano
opina que, més enllà d’això,
Spanair comparteix la
voluntat de “convertir
Barcelona en un centre
econòmic i cultural”, i en
una ciutat que atregui talent
d’arreu del món. ■
104003-1011950®

4 | Països Catalans |
BARCELONA
L’Ajuntament de Barcelona controla el 50,69% de Mercabarna, una de les principals empreses del grup municipal ■ ORIOL DURAN
Els guanys de les empreses
municipals cauen un 63,5%
a Els beneficis de les societats i consorcis municipals van ser de 10 milions d’euros el 2009, enfront
dels 27,6 milions del 2008 a Les inversions del grup públic també van disminuir en un 8,1%
Vicenç Planella
BARCELONA
Com altres administracions,
l’Ajuntament de
Barcelona ha optat per externalitzar
a través d’organismes
públics, empreses
–algunes amb participacions
privades–, consorcis
i fundacions la creixent
demanda de serveis
dels ciutadans. En el cas
de la capital catalana,
l’anomenat grup municipal,
que inclou 38 entitats,
s’ha convertit en el de major
volum de l’Estat controlat
per un consistori.
El govern de
Jordi Hereu
ha admès que
la crisi econòmica
ha afectat
els benefi-
cis de les societats municipals,
tot i que tècnics de l’àrea d’Hisenda
han limitat l’impacte de
la recessió a 2,5 milions d’euros.
Les fonts consultades atribuei-
L’objectiu final d’aquesta
diversificació és aconseguir
la màxima solvència
tant des d’un punt de vista
econòmic com qualitatiu,
tal com assenyala l’alcalde,
Jordi Hereu, en la presentació
de l’informe
anual de les empreses i
institucions municipals
corresponent al 2009:
“Posa de manifest la nostra
aposta per l’eficiència i
l’eficàcia, pel rigor i la qualitat,
per l’especialització i
la descentralització funcional”.
Aquests principis es
tradueixen en un volum
xen la principal davallada –11
milions– a subvencions atorgades
per l’Institut Municipal del
Paisatge Urbà i la Qualitat de
Vida per a la remodelació de façanes
i la instal·lació d’ascensors,
de les quals no es va poder
verificar la seva idoneïtat durant
el 2009, i que s’han traslladat,
a efectes pressupostaris,
als comptes d’enguany. També
d’activitat econòmica de
1.276 milions d’euros,
dels quals 854,1 milions
corresponen a facturació
de serveis i 421,9 milions a
inversió. Les societats i
consorcis municipals, però,
no disposen de cap empara
específica –més enllà
d’acumular pèrdues– per
eludir els efectes de la crisi
que des de fa tres anys està
castigant els comptes de
resultats de les empreses
privades. Així, l’informe
del 2009 evidencia una
forta caiguda en els beneficis
del grup, agreujant una
davallada que ja es va ini-
Les xifres
———————————————————————————————————————————————————————————————————————
ciar al començament del
mandat municipal. Si en el
2007 la diferència entre
ingressos i despeses va donar
un saldo positiu de
28,1 milions d’euros, l’any
següent el benefici es va
12,2
milions d’euros van perdre
els 12 organismes públics,
mentre els consorcis i fundacions
van guanyar 4 milions.
reduir en mig milió, mentre
que el tancament de
caixa corresponent al
2009 dóna uns guanys de
només 10 milions, un
63,5% menys que en
l’exercici anterior. A més,
la política de promoció d’habitatges
de lloguer, en lloc de la
venda de pisos de protecció oficial,
va fer caure en 3,2 milions
els beneficis del Patronat Municipal
de l’Habitatge. Pel que fa a
la davallada de les inversions,
des del bipartit s’atribueixen a
dues societats: Patsa i Bagursa.
La gestora del Parc d’Atraccions
del Tibidabo va gastar
EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
segons les exhaustives dades
de l’informe, l’entramat
d’empreses, organismes
i fundacions de
l’Ajuntament de Barcelona
havia mantingut, entre
el 2006 i el 2008, un creixent
volum inversor –de
363,1 milions a 458,9 milions–.
El 2009 es trenca la
tendència a l’alça i les inversions
cauen un 8,1%,
fins als 421,9 milions. Els
resultats de l’any passat
no alteren l’“elevat índex
de solvència” del grup, segons
diu en el document el
gerent municipal, Andreu
Puig, però poden insinuar
un horitzó preocupant si
es manté l’evolució d’ingressos
i de despeses dels
últims exercicis. Del 2006
al 2009 les entrades de diners
han crescut un
16,1%, mentre les despeses
han augmentat un
19,1%. De fet, les empreses
del consistori han de
compensar les pèrdues
dels organismes públiques,
que l’any passat van
ser de 12,2 milions. ■
Verificacions pendents, pisos de lloguer i la muntanya russa
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Les
claus
V.P.
13,6
milions d’euros va ser el benefici
de les 15 empreses que
són propietat o estan participades
per l’Ajuntament.
La muntanya russa es va estrenar
el desembre del 2008 ■ J. RAMOS
l’any passat 8 milions menys
que el 2008, quan va construir
la muntanya russa nova. Pel
que fa a l’empresa urbanística,
el volum inversor va caure en
41 milions perquè el nombre
d’actuacions es va reduir –de 28
el 2008 a 19 el 2009– i perquè
fa dos anys va gastar 22,4 milions
en expropiacions a l’antiga
avinguda de l’Hospital Militar.

EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
SOCIETAT
Barcelona posa al dia els
seus plans d’emergències
a L’Ajuntament revisa els operatius per actuar en casos de terratrèmol, mala mar o accidents en el
transport ferroviari a La ciutat compta amb 29 protocols d’actuació per a situacions de risc
El Punt
BARCELONA
L’Ajuntament de Barcelona
ha iniciat el procés d’actualització
dels últims
plans d’emergència que
estaven pendents de posar-se
al dia. Concretament
s’han revisat els que
regulen els procediments
que cal seguir en cas de
risc sísmic, mala mar o incidència
en el transport
ferroviari. Aquest darrer
protocol va ser elaborat el
1998 i s’aplica sobre possibles
eventualitats que es
produeixin a les xarxes de
metro, autobusos, Ferrocarrils
de la Generalitat,
Renfe-Adif, Trambaix i
Trambesòs i funiculars de
Montjuïc i Vallvidrera. A
banda de compilar informació
concreta sobre les
instal·lacions de tots
aquests operadors –com
ara estacions, boques de
túnel, pous de ventilació,
etc.–, la revisió del pla clarifica
quin tipus d’actuacions
cal adoptar i, per
tant, quants efectius cal
mobilitzar, en funció dels
BARCELONA
Un agent de la Guàrdia Urbana durant la nevada del mes de març passat ■ ANDREU PUIG
diferents graus d’alerta.
Pel que fa al protocol que
s’activa en cas de possible
terratrèmol, s’ha fet una
revisió de l’estat en què es
troba el parc d’habitatges
de Barcelona. Aquesta informació
és clau per saber
quins immobles de la ciutat
són més vulnerables si
es produeix un sisme. Fi-
Festa solidària al Tibidabo
nalment, s’ha redactat un
pla específic per actuar
quan hi ha temporal, és a
dir, quan es produeixen
onades per sobre dels 2,5
metres al litoral de la ciutat.
En total, Barcelona
compta amb 29 protocols
d’aquest tipus. Set són de
caràcter general –com ara
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
El parc d’atraccions del Tibidabo
es va tornar a convertir
ahir al matí en l’escenari
d’una festa solidària amb els
nens i nenes amb problemes
de cor. L’activitat, que es va
celebrar amb el lema “El cor
ens demana festa”, va permetre
a les persones que van
assistir al parc afegir-se a la
causa de l’Associació d’Ajuda
als Afectats de Cardiopaties
Infantils a Catalunya (AACIC)
a través de la compra d’un
mocador ■ J. RAMOS
La xifra
—————————————————————————————————
29
plans d’emergència tenim
a Barcelona si sumem els de
caràcter general i específic, i
els plans d’autoprotecció.
Veïns del tram del carrer
Mallorca comprès entre el
d’Espronceda i la Meridiana
van celebrar ahir el final
de les obres del TAV,
que havien obligat a tallar
el trànsit d’aquest vial durant
28 mesos. L’alcalde
de Barcelona, Jordi Hereu,
va ser un dels grans
protagonistes de la festa,
en què va participar activament,
fins al punt que es
va unir al grup de voluntaris
que va servir el dinar
als assistents. Hereu hi va
assistir en companyia dels
regidors dels districtes de
Vistiplau de la
comissió de
Protecció Civil
—————————————————————————————————
La revisió d’aquests plans ja
ha rebut la llum verda de la
comissió plenària de Protecció
Civil, un òrgan municipal
en què hi ha representats,
entre d’altres, responsables
polítics i els cossos de seguretat
i salvament, que actuen
en cas de situació compromesa.
Ara, els tres protocols
s’hauran d’aprovar de manera
definitiva pel ple de Barcelona
i, tot seguit, caldrà que
els homologui la comissió de
Protecció Civil de la Generalitat.
els d’incendi, nevada o risc
sísmic–, set més són específics
–com ara manca de
servei de gas, comunicacions
o risc sanitari– i set
més per a accions concretes
–onada de calor i ventades.
A més, cal sumar-hi
nou plans d’autoprotecció
per a barris que estan en
un entorn forestal. ■
Sant Andreu i Sant Martí,
Gemma Mumbrú i Francesc
Narváez, respectivament.
Les activitats, que
es van fer al tram comprès
entre els carrers Biscaia i
| Països Catalans | 5
BARCELONA
El PP vol que es
compensi els
hotelers per la
llei del tabac
El Punt
BARCELONA
El president del grup municipal
del PP a l’Ajuntament
de Barcelona, Alberto
Fernández Díaz, ha sollicitat
que es compensi
econòmicament els amos
de bars i restaurants que
van haver d’habilitar zones
de fumadors per adequar-se
a la llei del tabac
del 2005. “El sector de
l’hostaleria va haver d’invertir
importants sumes, i
fins i tot van arribar a endeutar-se
per fer obres que
ara es convertiran en inútils
i que ni tant sols s’han
amortitzat” ha afirmat el
dirigent popular, en relació
amb una propera reforma
del text que endurirà
les restriccions a l’hora de
fumar en locals de pública
concurrència. En aquest
sentit, Fernández Díaz ha
acusat el govern espanyol
“d’improvisació i incompetència,
ja que ha establert
normes contradictòries
en una mateixa llei,
amb només cinc anys de
diferència, que incideixen
en un sector molt castigat
per la crisi”. Per això ha
sol·licitat que es rescabali
els afectats per les inversions
que van fer en el seu
dia. ■
BARCELONA
El carrer Mallorca
celebra la reobertura
Redacció
BARCELONA
Hereu saluda una jove castellera, ahir. ■ MARTA PÉREZ
Navas, es van allargar fins
a primera hora de la tarda.
Un grup d’agents de la
Guàrdia Urbana va protestar
per la retallada de
sous. ■

6 | Països Catalans |
VILASSAR DE DALT
Les pistes d’atletisme, situades a Vilassar de Dalt, obren al
públic aquest dilluns
Obren les pistes
on van trobar
una necròpolis
aEn una segona fase, s’habilitarà
l’edifici on hi ha el gimnàs
El Punt
VILASSAR DE DALT
Vilassar de Dalt obre demà
les noves pistes d’atletisme,
on l’any passat es va
trobar una necròpolis de
l’època romana. Va ser durant
les tasques de construcció
de l’equipament
esportiu, que els treballadors
hi van detectar una
trentena de tombes. “Són
de planta circular, estan
excavades al subsòl i distribuïdes
de forma aleatòria
excepte quatre, situades
entorn d’un petit dipòsit
fet de pedra i morter de
calç”, explicava llavors un
dels arqueòlegs responsables
de l’excavació, Enric
Ortega.
Les restes més destaca-
L’Agència de Residus i el
Consell Comarcal del Maresme
han obert dues investigacions
per comprovar
si les denuncies fetes
per un particular contra
l’Ajuntament de Calella
per suposats abocaments
il·legals tenen fonament.
Segons la primera de les
denúncies, el govern local i
en especial l’alcalde, Josep
Maria Juhé (PSC), són coneixedors
de l’acumulació
en un terreny al costat de
la riera Capaspre de restes
vegetals, provinents entre
EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
Medi Ambient
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Albiraments de
dofins al Maresme
PROTECCIÓ · Ajuntaments, clubs nàutics i pescadors participen en un
projecte per preservar una àrea delimitada on es concentren els cetacis
Elena Ferran
ARENYS DE MAR
Diversos voluntaris participen
en un projecte
que pretén preservar
els dofins i les balenes
que es passegen o
viuen davant les costes del Maresme
i el Besòs. Per aconseguir-ho,
l’entitat Submon que treballa en la
conservació del medi marí vol implicar
el màxim de participants,
des d’ajuntaments, clubs nàutics i
els mateixos pescadors que feinegen
per la zona. Amb la seva col·laboració
s’estan censant els cetacis
que es concentren en aquest tram
del litoral conegut amb el nom dels
Canyons del Maresme i el Besòs.
Es tracta d’uns penya-segats a
gran fondària que ocupen uns
2.300 m² i que són el lloc perfecte
perquè s’hi acumulin bons i gran
quantitat de nutrients. Segons explica
la cap de projectes de Submon,
Carla Àlvarez, un dofí com el
cap d’olla gris s’ha convertit en un
resident de la zona i és fàcil poderlo
veure en els albiraments que
fan. Ja és més complicat poder trobar
el dofí llistat o el mular, que,
acostumat a moure’s més a prop
de la platja, ha vist com anava minvant
la seva població. No és estrany
en l’època de migracions
veure passar algun exemplar de
balena mediterrània. Arenys de
Mar ha estat un dels últims municipis
de la comarca que s’ha adherit
al projecte i tot just fa una setmana
que la regidora de Medi Am-
CALELLA
Denuncien abocaments
il·legals de l’Ajuntament
T. Márquez
CALELLA
bles s’han preservat i ara
es podran veure a la part
central de la pista des
d’una barana, que s’ha collocat
expressament per a
l’ocasió. Altres elements
s’exposen al Museu Arxiu.
Arrenca parcialment
L’equipament esportiu,
que durà el nom de la vilassarenca
Casilda Arnaiz,
obre demà, però ho fa de
manera parcial. De moment,
només es podran
utilitzar la pista i els lavabos.
En una segona fase,
s’obrirà l’edifici principal
on hi haurà la recepció, els
vestidors, el magatzem de
material, la sala de reunions
i el gimnàs. L’horari
serà de vuit del matí a deu
de la nit. ■
d’altres de la poda, que
posteriorment es ruixaven
amb benzina i es cremaven,
quan el tractament
adequat és el trasllat
a una planta de compostatge.
La segona denúncia
apuntava també que el govern
consentia l’abocament
al clavegueram de la
Una de les imatges de les sortides que organitza l’entitat Submon amb els
voluntaris per ampliar el cens dels cetacis al litoral maresmenc ■
bient, Annabel Moreno, sortia amb
el veler però sense èxit. Va tornar a
port sense veure cap exemplar.
Amb el suport dels ajuntaments i
també de la Generalitat i la Diputació,
s’està fent una tasca de divulgació
per conservar aquest medi.
Des de l’entitat es fan xerrades als
voluntaris per explicar les “bones
pràctiques” que han de seguir per
Imatge de les restes vegetals acumulades en un terreny al
capdamunt de la riera Capaspre de Calella ■ EL PUNT.
fer els albiraments i no acostar-se
en excés ni tallar el pas dels cetacis
quan s’estiguin observant. La responsable
de Submon, Carla Àlvarez,
explica que la “custòdia marina”
del projecte consisteix a implicar
i buscar la complicitat dels
usuaris que millor coneixen el medi
perquè a la llarga siguin ells qui
en demanin la protecció. ■
ciutat de restes de productes
fitosanitaris “etiquetats
com a perillosos” i utilitzats
pels treballadors de
la brigada de parcs i jardins.
Les dues administracions
han confirmat que
es comprovarà la documentació
facilitada i s’actuarà
en conseqüència.
Per la seva banda, l’alcalde
de Calella ha negat categòricament
les acusacions
formulades i ha assegurat
que “se segueix un tractament
estricte de totes les
restes”. ■

EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
MEMÒRIA HISTÒRICA
Sabadell homenatja els veïns que
van viure a les coves del riu Ripoll
E.A.
SABADELL
L’alcalde de Sabadell, Manuel
Bustos, i la directora
general de Memòria Democràtica,
Maria Jesús
Bono, van presidir ahir un
acte per homenatjar les
persones que van haver de
passar una temporada aixoplugades
en coves al riu
Ripoll, una variant del barraquisme
que va proliferar
a la ciutat a mitjan segle
passat per l’escassetat
d’habitatges a causa de
l’onada migratòria.
L’homenatge, al qual
van assistir una vintena
dels antics inquilins, també
va servir per lloar el voluntariat
solidari de nombrosos
sabadellencs de
l’època. L’alcalde va destacar
que “van ser molts els
sabadellencs que van començar
la història a les coves,
i molts també els que
els van acollir amb solida-
ritat, per això hem de mirar
enrere amb orgull”. En
la seva intervenció, Bono
va explicar que les quatre
coves recuperades s’han
integrat al Memorial Democràtic
“per formar les
generacions presents i futures
sobre episodis clau”
de la història recent. ■
| Països Catalans | 7
Sabadell
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Ressaca a l’Hermètica
POLÈMICA · Un reportatge televisiu sobre les molèsties del primer polígon d’oci nocturn del Vallès indigna els amos dels locals
i el govern de Sabadell TRASLLAT · El consistori els suspendrà les llicències al 2016 per concentrar-los fora de la trama urbana
Emili Agulló
SABADELL
La solució al conflicte de la Zona
Hermètica, per les molèsties derivades
de l’activitat d’oci nocturn sobre
els veïns del barri sabadellenc de
Gràcia, semblava encarrilada la setmana
passada. El govern local va
aprovar al ple la reforma del pla
d’usos del sector, segons el qual
d’aquí a cinc anys els propietaris de
les 23 discoteques i bars musicals
veuran suspeses automàticament
les llicències. Però tot just setantadues
hores després, divendres a la
nit, l’emissió d’un reportatge monogràfic
sobre el polígon al canal Cuatro
ha fet revifar la polèmica durant
tota aquesta setmana.
El muntatge televisiu –amb múltiples
menors vantant-se d’entrar
als locals per consumir-hi begudes
alcohòliques, impartint lliçons de
fer porros o exhibint una enorme
navalla com a “joguina per si hi ha
cap problema”– ha estat tema de
moltes converses a la ciutat des de
dilluns i va indignar tant els empresaris
com els membres del govern
municipal. L’alcalde, Manuel Bustos,
va anunciar dilluns que havia
fet “gestions amb els responsables
de Cuatro” i va criticar “la visió parcial”
del programa. Pel que fa a l’associació
de locals d’oci del polígon,
el seu president, Joan Cosp, admetia
aquest divendres que “alguna
mesura s’haurà de prendre” en la
junta que celebraran la setmana vinent.
No va precisar, però, si s’hi
querellaran o només faran arribar
la seva queixa formal.
Una imatge “denigrant”
Cosp, que representa una desena
dels locals de l’Hermètica, creu que
Una de les discoteques del polígon de lleure, ahir al vespre, durant la sessió de tarda per a menors d’edat ■ E.A.
“el contingut del reportatge era denigrant
i dóna una imatge immerescuda
de la ciutat i del seu jovent”, i
que el missatge negatiu és “una mena
de càstig per no deixar-los entrar
a filmar dins dels locals”. El president
de l’agrupació també va explicar
per què van barrar el pas als periodistes:
“Vam veure que només els
interessava fer un reportatge sensacionalista,
però en moltes ocasions
hem col·laborat amb altres canals.”
Respecte al pla municipal perquè
es traslladin al nou polígon de Sant
Pau de Riu-sec –fora de la trama urbana–
abans de cinc anys, Cosp admet
que voldrien dilatar el termini.
Ho van demanar entre les al·legacions
al nou pla d’usos, i ara esperen
a “rebre la resposta oficial del tinent
d’alcalde d’Urbanisme” per decidir
si acaten les condicions del trasllat.
Pels veïns, cinc anys són massa
Altres membres del govern local del
PSC han assenyalat també l’associació
de veïns del barri com els inductors
que les càmeres de Cuatro
arribessin a la Zona Hermètica. Però
l’entitat ho ha desmentit i diu
que va ser iniciativa dels reporters.
Respecte al programa televisiu,
admeten que “la imatge que es va
oferir de la Zona Hermètica és bastant
dura, però, per desgràcia, és la
realitat que s’hi viu i els veïns pateixen
tots els caps de setmana”. Recorden,
a més, que fa nou anys que
15 anys de
conflicte
Els locals nocturns
es van concentrar
a Gràcia a mitjans
dels noranta, quan
el barri tenia
menys veïns i les
discoteques s’ubicaven
en un radi
més allunyat.
23
locals romanen
oberts actualment.
demanen el trasllat del polígon de
lleure i demanen “a qui s’hagi incomodat”
que es posi en el seu lloc “i
pensi com de dur ha de ser haver de
suportar aquest panorama encara
durant cinc anys més”.
CiU reclama un grup de treball
ICV-EUiA ha preguntat a l’alcalde
sobre la qüestió aquesta setmana. I
el grup de CiU ha demanat que es
constitueixi un grup de treball –amb
el govern, els empresaris, tots els
partits i associacions juvenils– per
planificar el trasllat a l’àmbit de
Sant Pau, corregir les mancances
del model actual i dissenyar aspectes
com l’oferta de transport públic
per reduir l’ús del vehicle privat. ■
Foto de família dels assistents a l’acte, que va congregar a
les coves més de 200 persones ■ E.A.

8 | Països Catalans |
BARCELONA
La manifestació convocada per l’Assemblea de Barcelona es
va iniciar passades les 18.30 h a la plaça de Catalunya ■ F.E.
Marxa pel centre
per reivindicar
una nova vaga
a Unes 400 persones es manifesten
en contra de les retallades socials
F. Espiga
BARCELONA
Amb el lema Cal una segona
vaga general!, unes
400 persones es van manifestar
ahir al vespre pel
centre de Barcelona per
protestar contra les últimes
mesures dictades pel
govern estatal amb el pretext
de superar la crisi. La
marxa estava convocada
per l’Assemblea de Barcelona,
i hi van participar representants
de la CGT,
l’esquerra independentista,
col·lectius d’immigrants
o treballadors de
l’Institut Municipal de
Parcs i Jardins de Barcelona,
entre d’altres.
Al llarg del recorregut
de la protesta, que va co-
GIRONA
mençar a la plaça de Catalunya
i va baixar per Via
Laietana, es van repetir de
manera reiterada els crits
en pro de la convocatòria
d’una nova aturada general.
En idèntica mesura,
també hi va haver crítiques
enceses contra l’última
reforma laboral, la congelació
de les pensions o la
retallada en els sous dels
funcionaris. Més enllà, però,
d’aquestes denúncies
puntuals i concretes, també
s’hi van poder llegir, i escoltar,
consignes que reivindicaven
un nou model
de relacions econòmiques
alternatiu al capitalisme.
També hi va haver lectures
poètiques teatralitzades
de contingut marcadament
polític i social. ■
Rècord d’assistència
a Firatast
Jordi Camps i Linnell
GIRONA
L’organitzador de Firatast,
Josep Maria Matamala,
es mostrava ahir més
que satisfet pel primer balanç
de la mostra de productes
culinaris, fet dos
dies després de la inauguració.
“És el segon any que
obrim en dijous i la veritat
és que ha estat espectacular.
Al final de la jornada
vam comprovar que s’havien
venut el doble de tiquets
que l’any passat”, va
dir. També, segons Matamala,
“el divendres va ser
lleugerament superior al
de l’edició passada, amb
un 23% més de tiquets venuts”.
En total, se n’han
venut 46.000. ■
ANÀLISI
Són molts els qui havent
tornat de Nàpols
opten per definir-la
com una ciutat decadent.
En la immensa majoria
dels casos no hi ha cap
pretensió de menysprearla
endossant-li l’adjectiu,
una mica encarcarat per al
meu gust, sinó més aviat
tot el contrari. Inevitablement,
al turista ociós, insadollable
consumidor de tòpics,
el torben les bugades
de roba esteses de banda
a banda del carrer, les botiguetes
fosques com una
gola o les façanes clivellades
dels palaus agonitzants,
com si a Barcelona
no en tinguérem també, i a
manta, d’aquesta mena
d’anacronismes difícils de
separar dels escenaris
adscrits a la misèria, molt
allunyats de la pulcritud
estètica que ens ofereixen
les civilitzades ciutats del
nord d’Europa. Tant se val.
Amb tots els ets i els uts
que vulguem, Nàpols
compta, com cap altra ciutat
d’arreu del món, amb
milions d’enamorats. No
és el meu cas. La meva fou
una estada molt curta i notablement
afectada per la
calor brusent de l’agost i
pel cansament. Recordo
una ciutat de potes enlaire.
Amb un trànsit embogit,
del tot immune a qualsevol
arbitratge circulatori,
on els mateixos guàrdies
urbans se saltaven alegrement
els semàfors en vermell.
La Piazza Garibaldi, pòrtic
del principal nus ferroviari
de la ciutat, estava
d’obres, sumida en un incendi
de pols, tota cosida
per desenes de tanques de
metall que conformaven
un laberint serpentejant,
amb totes les seves entrades
i sortides franquejades
per centenars de venedors
ambulants de mercaderies
impossibles: un sabata
soltera amb la sola foradada,
un tros del marc d’un
mirall, un barret, secreters
de llautó rovellat, el cap
d’una nina rapada, un rellotge
inservible de corda
com els d’abans... Nàpols
sencera semblava que
d’un moment a l’altre anés
a caure a terra, com el gegantesc
decorat d’una
pel·lícula, fent un eixordador
terrabastall. Voreres,
carrers escrostonats i
bruts, edificis esbucats...
A la Via del Duomo, a
l’aparador d’una petita botiga
on es podia adquirir
des d’una bossa de patates
a una pilota de platja,
vaig descobrir una curiosa
exposició de DVD, estèticament
disposats sobre
una gastat drap de vellut
vermell. Pel·lícules de Bruce
Lee, algun envellit títol
pornogràfic i Il Padrino de
Francis Ford Coppola.
Marlon Brando, Don Corleone,
semblava mirar-te
des de la profunditat abissal
de l’aparador amb aire
tan desganat com desafiant.
De cop vaig pensar
en la colla d’adolescents
ociosos que a penes uns
minuts abans jugaven als
graons de la catedral a
emprenyar els turistes, a
molts escassos metres
d’aquell elegant capo
d’ulls grossos i immòbils.
Unes setmanes després,
no gaire lluny
d’aquell mateix escenari,
les televisions de tot el
món retransmetien l’as-
sassinat a mans de la Camorra
d’un conegut delinqüent,
Mariano Bacio Terracino.
Un sicari executava
fredament Bacio amb dos
trets al clatell mentre estava
fumant tranquil·lament
a la porta d’un bar recolzat
sobre una màquina expe-
nedora de joguines. L’assassinat
havia tingut lloc a
la primavera. Roberto Saviano,
l’autor de Gomorra,
qualificà les imatges de
tràgiques, corprès, tant
per la serenitat del botxí
com per la indiferència
dels testimonis, vianants
distrets, indiferents i resignats
en l’infern. També el
de la màfia és un tòpic,
menys amable, és clar,
que el de les bugades aèries
però que, malauradament,
i malgrat la seva lletjor,
té una gran capacitat
de seducció sobretot entre
els joves d’una societat a
la deriva. Vull dir d’aquells
joves que vaig veure a la
porta de la catedral o dels
de Saviano, els de Parco
Verde, als voltants de la
ciutat, sempre buscats delerosament
com a tropa
d’infanteria de xoc pels
clans de la Camorra.
Molts napolitans, com
ara Saviano, deuen estar
fastiguejats dels tòpics,
d’aquesta decadència que
només pot fer gràcia, i encara
no, si es veu des de
lluny, assegut al sofà de
casa, com si ens miréssim
l’embolcall d’una alliçonadora
faula de bons i dolents.
Sens dubte és prou
evident què escolliria la
majoria dels napolitans si
els demanàvem amb què
es quedaven: si amb l’herència
dels tòpics que els
acompanyen o bé amb un
futur desinfectat, això és,
lliure de polítics corruptes,
abocadors enverinats, pistolers
a sou, traficants,
amb un paisatge de carrers
nets, habitatges dig-
EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Francesc Viadel
Periodista i escriptor
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Saviano o contra la decadència
Roberto Saviano, fotografiat l’any passat a Barcelona ■ GABRIEL MASSANA
—————————————————————————————————
Don Corleone
encara pesa molt en
els somnis boirosos
de la jovenalla de les
barriades
napolitanes
—————————————————————————————————
nes, comerços polits i
pròspers i edificis esplendorosos.
Ara com ara, però,
no sembla possible invertir
la situació. Sembla
que Don Corleone encara
pesa molt en els somnis
boirosos de la jovenalla de
les barriades napolitanes,
un pes que asfixia lentament
i dolça com els anells
d’una anaconda.
Fa uns anys un octogenari
notari napolità, testimoni
en un reportatge publicat
per un important
diari, es dolia resignat de
la impossibilitat que Nàpols
pogués deslliurar-se
del llast de la misèria moral
i econòmica sota la que
viu, de la impossibilitat de
reconstruir-se sobre una
nova moral. Curiosament,
les esperances d’aquest
venerable ciutadà en una
regeneració social no requeien
sobre cap exèrcit
de carrabiners invictes ni
en l’arribada d’un triomfant
messies polític, sinó
en els centenars de
mestres d’escola, bibliotecaris
i altres espècies
amants de la saviesa i,
per tant, de l’home, que
entenc que la redimeixen
dia a dia en una lluita
llarga, lenta i silenciosa,
invisible.
També un bon napolità,
com Saviano, sembla
compartir aquest mateix
anhel. Per al periodista
en terra de la Camorra,
saber, entendre,
esdevé una necessitat.
“L’única possible”, diu a
Gomorra, “per considerar-se
encara homes
dignes de respirar”.

EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
Medi Ambient
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
L’enderroc del Club Med ha permès recuperar l’aspecte original del paratge de
Tudela, al bell mig del Cap de Creus. ■ MANEL LLADÓ
Adéu al Club
Med
CONSTRUCCIONS Acaba l’enderroc de l’antiga
ciutat de vacances ACCÉS Ara es treballa per definir
els itineraris per fer visitable el paratge
Mar Vicente
CADAQUÉS
El Club Med ja és història. El paratge
de Tudela, al bell mig del cap de
Creus, ha recuperat l’aspecte que tenia
abans que s’hi construís la ciutat
de vacances els anys seixanta. El Departament
de Medi Ambient de la Generalitat
dóna completament per
acabades les obres per desconstruir
l’antiga ciutat de vacances i ara els
esforços se centren a pensar com
s’organitzaran els itineraris per fer la
zona visitable i com es regularan els
accessos al paratge. Aquest punt,
precisament, ha generat polèmica
perquè una de les propostes és que es
talli la carretera que hi accedeix. Segons
va anunciar el conseller de Medi
Ambient, Francesc Baltasar, que demà
visitarà l’espai acompanyat de la
Ministra de Medi Ambient, Rosa
Aguilar, les visites guiades començaran
a l’estiu.
El Club Méditerranée va tancar les
portes el juny de l’any 2004 i des de
llavors les 440 edificacions –de les
quals 370 eren bungalous– que formaven
el complex turístic estaven
pendents de la demolició per recuperar
l’espai natural de Tudela, que forma
part del Parc Natural de Cap de
Creus. Després de diversos retards,
aquest espai està net de construccions.
La demolició s’ha fet en dues
fases. La primera es va centrar en la
part costanera, on es van desmuntar
molls i altres elements del litoral. Va
ser entre el 2007 i el 2008. La part
més important, però, va arribar el juliol
del 2009 amb l’inici de l’enderroc
dels bungalous. En paral·lel amb la
desconstrucció, que s’ha hagut de fer
de manera molt manual per evitat
malmetre el sòl, s’ha eliminat també
la flora invasora.
En dades, s’han eliminat 12.010
m² de superfície construïda i 16.020
m² de paviments que es van posar al
terra i que eren els accessos a les instal·lacions.
S’han hagut de treure
38.659 m³ de runa, dels quals una
part s’ha aprofitat per tapar espais
com la piscina, i l’altra s’ha extret durant
un any amb camions que s’han
endut la terra i el material sobrant de
l’enderroc per usar-los per a altres
obres. Per exemple, una part es va
usar per fer una marina seca de propietat
privada a Roses
El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
(COAC) a l’Alt Empordà va organitzar
l’exposició itinerant Club Med.
Cap de Creus. Una intervenció en el
paisatge dels anys seixanta, que
mostrava la manera com es va fer la
ciutat de vacances, de manera respectuosa
amb el paisatge i l’entorn.
De fet, en aquesta exposició es defensava
que la construcció dels bungalous
va ser molt acurada i que per això
també la desconstrucció ha pogut
ser més efectiva. El Club Med va ser
dissenyat el 1960 per l’arquitecte figuerenc
Pelai Martínez, ajudat per
Jean Weiler. Es va dissenyar, es diu a
l’exposició, com “una nova tipologia
de ciutat de vacances que va aparèixer
a les roques del cap de Creus”. ■
EL CLUB Matins
DEL SUBSCRIPTOR D’EL PUNT
Cal trucar per
fer la reserva
902 22 10 10
| Països Catalans | 9
902 22 10 10
de dilluns a divendres
www.clubdelsubscriptor.cat
club@elpunt.cat
III MOSTRA GASTRONÒMICA
LLOC: C/ Ramon Turró de Palafolls
Restaurant El Cep
OFERTA 2x1 LIMITADA
Per a aquesta setmana en els menús (dies entre setmana)
FESTIVAL NO-NO-LOGIC
Nad Spiro + Holger Hiller
Inauguració Festival
LLOC: Macba (Auditori, plaça dels Àngels, 1 Barcelona)
DIA I HORA: Dimarts 23 de novembre, a 2/4 de 8 del vespre
OFERTA LIMITADA
1 entrada gratuïta per targeta
OFERTA 2x1
Preu de l’entrada: 6 euros
Espectacle multidisciplinari sobre textos de diferents
gèneres d’autors reusencs
LLOC: Teatre Bartrina de Reus
DIA I HORA: Dissabte 27 de novembre, a les 9 del vespre
OFERTA 2x1 LIMITADA
Per comprar les entrades cal anar a les taquilles del Teatre Bartrina
del 6 al 19 de novembre (de dimarts a divendres, de 6 a 8)
Cost: 1 euro x tiquet. La primera vegada
cal demanar el vostre PIN d’accés al
902221010. Aquest PIN és estrictament
personal. Quan trobeu aquest símbol,
també podreu trucar al Club del
Subscriptor per accedir al mateix servei.
Atenció al client 902 45 60 00
Directament
amb
la targeta de
subscriptor
de 8 a 2
Tardes
de 4 a 6
El Punt no es fa responsable dels productes i serveis de tercers, responsabilitat que assumeixen íntegrament les empreses col·laboradores
A través dels
1.600 punts de
ServiCaixa
MUSEUS
Museu Pau Casals
LLOC: Av. Palfuriana, 67 de Sant Salvador, al Vendrell
DIES I HORARI: Del 16 de setembre al 14 de juny.
De dimarts a divendres, de 10 a 2 i de 4 a 6
Dissabtes, de 10 a 2 i de 4 a 7
Diumenges i festius, de 10 a 2
CINEMA
Ocine
LLOC: Centre Cial. Les Gavarres (autovia Tarragona-Reus, parc. 2 de Tarragona)
OFERTA 2x1
Preu de l’entrada: 6,50 euros. Vàlid de dilluns a dijous
(excepte festius, vigílies de festius i sessions de cinema 3D)
TEATRE
L’habitació de Verònica
Amb Pep Anton Muñoz, Mercè Montalà,
Hèctor Claramunt i Sílvia Marty
LLOC: Club Capitol (Sala 2) de Barcelona
DIA I HORA: Dissabte 20 de novembre, a 2/4 de 6 de la tarda
OFERTA 2x1
Preu de l’entrada: 25 euros
TEATRE
Que demà me’n recordi
MUSEUS
Cosmocaixa Barcelona
LLOC: C/ Isaac Newton, 26 de Barcelona
HORARI: De dimarts a diumenge, de 10 del matí a 8 del vespre. Tancat els dilluns no festius
OFERTA. Fins a 4 persones gratis per targeta.
Promoció vàlida fins al 31 de desembre del 2010
i també: atencioclient@elpunt.cat
801175/1015430F

10 |
Política
ELECCIONS AL PARLAMENT 2010
28-N
Els seguidors de les retransmissions
de les curses
de F-1 estan acostumats
que, quan hi ha un pilot
que corre destacat en el
primer lloc, sovint les càmeres
i els comentaristes
se centren en algun duel
interessant entre la resta
de competidors. En la cursa
electoral d’enguany al
Parlament de Catalunya,
amb Mas força destacat i
Montilla situat en un segon
lloc inamovible, la lluita
per la tercera plaça sembla,
ara per ara, la més renyida,
amb Puigcercós pilotant
per mantenir el vehicle
republicà com a tercera
força al Parlament,
una plaça que li disputa
amb moltes possibilitats el
PP d’Alícia Sánchez-Camacho.
Un duel intens i alhora
complex, perquè ERC
i el PP corren la mateixa
cursa però en circuïts diferents.
Els independentistes,
procurant que els nans
que els han anat creixent
no facin una estirada excessiva,
i els populars acostant-se
a la dreta més extrema
de l’espectre electoral.
És una lluita, per tant,
en la qual no es disputen
un mateix sector de l’electorat,
la qual cosa introdueix
tantes variables en
l’anàlisi que la incògnita és
possible que es mantingui
fins a la mateixa ratlla d’arribada
del dia 28. L’última
enquesta coneguda amb
certa fiabilitat, la del CIS,
dóna a Esquerra un lleuger
avantatge, el primer després
de molts mesos resig-
nant-se al quart lloc. Sigui
com sigui, està fora de dubte
que l’estratègia de
l’equip de campanya de
Puigcercós és intentar salvar
els mobles d’una dava-
llada inevitable podent
acreditar el manteniment
de la posició a l’hemicicle,
un objectiu que defensen
atiant l’orgull nacional de
tots aquells que no voldrien
que el tercer en discòrdia
fos un partit nacionalista
espanyol.
Per la seva banda, la
campanya del partit de Rajoy
a Catalunya, enfocada
amb un ull posat al Parlament
i l’altre a les pròximes
eleccions generals,
sembla que no obtindria
els resultats esperats amb
el cop de timó cap a l’extremisme
conservador i anticatalanista,
que més que
atraure votants temptats
per l’extraradi democràtic,
si els vaticinis més enraonats
no l’erren clamorosament,
espantaria
l’elector moderat.
Però tot i així, el líder
dels populars espanyols es
manté en la seva línia i ahir
s’acomiadava per un dies
de Catalunya destacant la
incidència negativa del nacionalisme
i les “obligacions
identitàries” en la
marxa de l’economia. No
molt lluny de Vila-seca, on
es trobava Rajoy, el vicepresident
espanyol, Alfre-
do Pérez Rubalcaba, donava
suport al candidat Montilla
en un míting de petit
format a Tarragona i recordava
que el PP era qui havia
inventat la “catalanofòbia”.
Davant d’aquest argument,
Pérez Rubalcaba va
reclamar a CiU que aclareixi
si té intenció de pactar
amb el partit que va recórrer
l’Estatut i va arribar a
acusar Catalunya de trencar
Espanya.
L’arribada dels cosins
Artur Mas va respondre al
vicepresident posant de
manifest les contradiccions
dels socialistes, que
bé han pactat amb els populars
al País Basc. El candidat
de CiU va ironitzar
sobre la presència dels referents
espanyols del
PSOE i el PP en la campa-
EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
El candidat republicà Joan Puigcercós durant l’acte celebrat ahir al matí a la masia Freixa, a Terrassa ■ TONI ALBIR / EFE
El tercer, en discòrdia
ERC I PP Els republicans i els populars pugnen per ser la tercera força política al Parlament DIFERENTS Puigcercós
apel·la al vot útil independentista, mentre que Sánchez-Camacho busca eixamplar el suport per l’extrem de la dreta
C. Ribera / P. Masó
BARCELONA
—————————————————————————————————
Rajoy cedeix
el pas a Zapatero,
que s’estrena
en la campanya
—————————————————————————————————
nya. “Han hagut de cridar
el primo de Zumosol”, va
afirmar.
Després de Francesc
Antich, Ramón Jauregui i
Pérez Rubalcaba avui li arriba
el torn a Rodríguez
Zapatero, que s’estrena a
Viladecans. Els socialistes
jugaran avui a casa en el
seu primer gran míting de
l’esprint final per al 28-N.
Serà el termòmetre per
comprovar el grau de mobilització
de la família socialista,
no molt engrescada
segons les enquestes.
Fins a tres vegades es desplaçarà
el líder del PSOE a
Catalunya. Diumenge que
ve a Lleida i el dia 25 a Barcelona,
acompanyat d’un
altre pes pesant del PSOE,
Felipe Gonzàlez. L’escenari
d’aquest míting és encara
un misteri. ■

EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
28-N ELECCIONS AL PARLAMENT 2010
Mas ridiculitza l’entrada de
ZP i Rajoy en la campanya
a El líder de CiU critica que Montilla i Sánchez-Camacho presumeixin de dirigir partits catalans i
després hagin d’acudir al ‘primo de Zumosol’ a Reclama que el PSC tingui llibertat de vot a Madrid
Artur Mas va tancar ahir la segona jornada de la campanya electoral amb un míting a Badalona ■ MARTA PÉREZ
Odei A.-Etxearte
BADALONA
Fent broma. Així és com el
candidat de CiU, Artur
Mas, va intentar ridiculitzar
l’aterratge exprés dels
pesos pesants del PSOE i
del PP en la campanya
electoral. “És curiós que
aquests partits, que diuen
que són tan d’aquí, no paren
de portar algú de fora”,
va apuntar. Per Mas, José
Montilla i Alícia Sánchez-
Camacho recorren al seu
primo de Zumosol perquè
CiU promet combatre
els atacs a la immersió
O.A.-E.
BARCELONA
El líder de CiU, Artur Mas,
va assegurar ahir que frenarà
tots els atacs a la immersió
lingüística a les escoles
que persegueixin
una artificial “homogeneïtat
hispànica”. Per a
molts, segons Mas, l’ús vehicular
del català “és com
Les frases del candidat
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
“És curiós que
el PSC i el PP, partits
que diuen que són tan
d’aquí, no paren de
portar
algú de fora”
els ajudi a millorar els resultats
del 28-N. El president
del govern espanyol,
José Luis Rodríguez Zapatero,
intervindrà precisa-
un gra que els ha sortit i el
volen rebentar”, més encara
després de la sentència
del Tribunal Constitucional
contra l’Estatut,
que censura l’ús “preferent”
de la llengua. La promesa
de Mas, però, és contundent:
“No ens el deixarem
tocar”.
El líder de CiU va defensar
que el model d’immer-
“Als diputats
del PSC, ja que no
tenen grup propi,
almenys que els donin
llibertat de vot
al Congrés”
ment avui en un míting a
Viladecans. Ahir, el líder
del PP, Mariano Rajoy, feia
tàndem amb Camacho a
Vila-seca, mentre que el vi-
sió és “just i socialment necessari
des del punt de vista
del país” perquè garanteix
que cap ciutadà queda
“marginat” del coneixement
de la llengua. El seu
objectiu és que en el futur
tots els catalans tinguin
“les eines” necessàries per
defensar la supervivència
de Catalunya com a “país”
i “nació”. “No ens deixa-
“Un dia som
independentistes,
i després pactarem
amb el PP. Quan ho
tinguin clar, que
ens truquin”
cepresident espanyol Alfredo
Pérez Rubalcaba,
donava suport a un acte de
Montilla a Tarragona.
Mas també va censurar
rem arrabassar aquest
tresor”, va advertir.
En un acte monogràfic
sobre educació, el candidat
de CiU va censurar que
el PP intenti capgirar als
tribunals la “voluntat democràtica”
dels ciutadans,
que es conforma als
parlaments, com va fer
presentant el recurs contra
l’Estatut que en va provocar
la retallada.
Mas també va avançar
que revisarà la setmana
blanca del calendari escolar
i en repartirà els dies
festius si governa. Si d’ell
depèn, l’endemà de Reis
els nens faran festa. ■
que els socialistes atiïn ara
el fantasma d’una hipotètica
aliança de CiU amb el
PP, quan el PSE presideix
el govern basc gràcies als
populars. “Se’ns acusa de
tot: un dia som independentistes,
després pactarem
amb el PP, sóc Artur
Mas de lo mismo i després
Montilla avisa que ja no
som els d’abans. Quan ho
tinguin clar, que ens truquin”,
va afegir, tot subratllant
amb retolador vermell
les contradiccions del
discurs del PSC. El candi-
| Política | 11
dat de CiU també va instar
els socialistes catalans
a reivindicar la llibertat de
vot dels seus diputats al
Congrés quan es decideixin
qüestions importants
per al país.
Mas va protagonitzar
un míting amb 1.200 simpatitzants
a Badalona,
que s’ha convertit en el
centre del discurs més xenòfob
del PP contra la immigració
irregular. Al
compàs del seu “to” en positiu,
només va fer un lleu
retret al fet que la líder del
PP vingui “de fora” a “pontificar”.
Pròleg de les municipals
Les enquestes indiquen
que és a Barcelona on la federació
pot créixer més en
escons i CiU ha convertit
l’àrea metropolitana en un
nucli prioritari de la campanya.
En aquest context,
Mas va fer una crida perquè
les pròximes eleccions
es converteixin en un pròleg
de les municipals, en
què, segons va dir, CiU pot
aspirar a fer-se amb l’alcaldia
badalonina. Aquest ha
estat fins ara un objectiu
inabastable per a la formació,
que hi governa en coalició
amb el PSC. “Ara el
caliu i les ganes de canvi
són suficients perquè puguem
dirigir ciutats com
aquesta”, va arengar Mas.
El líder de CiU va tancar el
dia sopant amb la seva esposa,
Helena Rakosnik.
Ahir feia 30 anys de la seva
primera cita.
Hores abans, al migdia,
en un acte dedicat a
l’esport a l’INEFC, el candidat
de CiU va fer un
traç més en l’esbós del
que vol que sigui el futur
govern. “El president de
la Generalitat tutelarà
directament el món de
l’esport a casa nostra”, va
revelar. ■
Josep Antoni Duran i Lleida i Dolors Batalla, ahir, en una
arrossada de CiU a Valls ■ REDACCIÓ

12 | Política |
28-N ELECCIONS AL PARLAMENT 2010
ANÀLISI
—————————————————————————————————
—————————————————————————————————
Josep
Gifreu
josep.gifreu@upf.edu
El camp
de batalla
D— ————————————————————————————————
ivendres es va inaugurar
oficialment el
camp de batalla del
28-N. La precampanya va
obrir molts fronts, alguns
amb virulència. Ara enfilem
la fase final: la prèvia a
la victòria. En democràcia,
el camp de les batalles és
públic i té com a escenari
principal els mitjans i circuits
de la comunicació.
La comunicació basteix un
gran circ per a la confrontació
dels rivals. I el circ
atrau més espectadors o
menys segons l’interès del
duel final. Ells en decidiran
el vencedor. Aquesta campanya
veurà moltes batalles.
Una primera ja ha culminat
amb la negació als
aspirants de visibilitat informativa
(blocs electorals).
Temes de batalla seran
la crisi, el finançament,
l’atur, la immigració,
la llengua, les aliances...
Però una gran batalla
eclipsarà les altres. En
la llarga precampanya,
s’ha anat preparant curosament.
El PSC ho va
enunciar: no pactarà ni
amb dretes ni amb independentistes.
ERC no pactarà
amb qui no accepti un
referèndum. CiU fa equilibris
a la corda, però
s’apunta al dret a decidir.
ICV faria el mateix. Laporta
i Carretero, a la porta
del circ, proclamen una
declaració d’independència
unilateral. El PPC, sempre
en contra. Els eslògans
oficials pretenen ara
desviar l’atenció de l’argument
principal. Però durant
mesos els partits han
obert foc i s’han posicionat.
I els espectadors del
circ ho recorden. Saben
que la batalla central
d’aquesta campanya no
és entre dreta i esquerra.
És entre independència o
unió. I, com que la batalla
té interès, la participació
pot ser més alta del que
pronostiquen les enquestes.
Coordinador del grup de
recerca UNICA de la UPF
Un dels polítics més ben
valorats de l’Estat i nomenat
vicepresident espanyol
recentment, Alfredo
Pérez Rubalcaba, es va arremangar
ahir per mirar
de propulsar el PSC, just
quan el CIS li pronostica
una davallada menys dolorosa
–de quatre diputats,
fins a 33– de la que vaticinen
la resta d’enquestes.
Ho va fer en un míting al
Palau de Fires de Tarragona,
on va seguir el fil de
l’argument del PSC sobre
una possible entesa de CiU
amb els populars després
del 28-N.
Impregnat del primer
manament de Montilla,
No pactaré amb el PP, Pérez
Rubalcaba va augmentar
la pressió sobre els
d’Artur Mas i els va instar
a complir-lo i a descartar
un acord “amb els que van
inventar la catalanofòbia”.
Casualitats de la campanya,
Mariano Rajoy era
ahir a deu quilòmetres de
Tarragona, a Vila-seca.
“S’ha oblidat que Espanya
es trencava, que era un Es-
tatut que establia diferències
intolerables entre comunitats,
del recurs de
l’Estatut, que va cavalcar
com ningú la catalanofòbia
a Espanya”, va anunciar
Pérez Rubalcaba.
El vicepresident espanyol
és el primer dels con-
vidats del PSC que colla
una CiU molt preuada a la
carrera de San Jerónimo.
No ho va fer González ni
tampoc Jáuregui el dia
abans. La càrrega contra
els populars anava acompanyada
d’una defensa de
la col·laboració entre els
governs català i espanyol.
“Junts hem fet molts
avenços socials”, va afirmar,
posant en el sac de
tots dos governs mesures
com la llei de la dependència.
Va dir, si fa no fa, que
l’executiu del PSOE és un
aliat de Catalunya, alçant,
EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
El candidat del PSC, José Montilla, saludant a Tarragona, ahir, davant la mirada del vicepresident espanyol Alfredo Pérez Rubalcaba ■ DIMAS BALAGUER
Rubalcaba colla CiU amb
la “catalanofòbia” del PP
a El vicepresident espanyol insta la federació a descartar un pacte amb els de Rajoy i recorda la
campanya en contra de l’Estatut a Montilla alerta que Mas “amaga un pinyol independentista”
Anna Serrano Les frases
TARRAGONA ————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
“És important que
CiU digui si pactarà
amb un PP que
va recórrer contra
l’Estatut i va inventar
la catalanofòbia”
Alfredo Pérez Rubalcaba va
ser l’encarregat de remuntar
un míting de format reduït
–amb menys d’un miler de
persones– accidentat, ja que
un grup de contraris a la instal·lació
del cementiri nuclear
a Ascó va irrompre a l’acte i
es va posar a cridar quan va
iniciar la seva intervenció. Era
la tercera, just després de la
“S’ha de dir als
progressistes que
ens votin, que no es
quedin a casa”
Alfredo Pérez Rubalcaba
VICEPRESIDENT DEL GOVERN
ESPANYOL
de l’alcalde de Tarragona, Josep
Fèlix Ballesteros, i la del
candidat de la demarcació,
Xavier Sabaté.
“Tothom té dret a expressar-se”,
va repetir, amb to
tranquil·litzador, el vicepresident
espanyol davant la possibilitat
que l’ambient es caldegés
entre els militants i els
activistes antinuclears, que
“A CiU, per fora són
estatutaris; per dins,
sobiranistes, i al pinyol,
independentistes”
José Montilla
CANDIDAT DEL PSC
Contraris al cementiri nuclear irrompen a l’acte
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
van acabar sent expulsats del
recinte. “Sou com els del
PP”, va etzibar una de les
protagonistes de la protesta
referint-se als responsables
de seguretat, quan la convidaven
a marxar. Va tornar a
la porta del recinte, on es
concentraven unes 50 persones
des de molt abans que
comencés el míting.
de nou, l’empolsinada
bandera de l’Espanya diversa.
“Us estimo tal com
sou”, declarava, conscient
que la crisi i el malestar
que provoca poden anar
en contra dels socialistes a
les urnes. Per això, demanava
fer un esforç de mobilització
i no confondre
“un adversari polític amb
un amic que t’hauria agradat
que et donés més.”
El préssec de CiU
Si Pérez Rubalcaba alertava
d’un pacte CiU-PP, el
candidat socialista va atacar
la federació pel flanc
sobiranista. José Montilla
va comparar-la amb un
préssec “amb una pell llustrosa”
que amaga “un pinyol
independentista”,
fent un joc de paraules
amb el nom amb què es coneix
els dirigents del nucli
dur d’Artur Mas. Va alertar
Rubalcaba que la veritable
CiU no és la de Josep
Antoni Duran i Lleida, al
Congrés, sinó la de l’entorn
del líder de CDC. Montilla
també va restar credibilitat
a la proposta d’eliminar
impostos per valor
de 800 milions d’euros. ■

EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
28-N ELECCIONS AL PARLAMENT 2010
Política fora José Montilla (PSC)
Porta unes corbates
molt boniques. Les
compra vostè o les hi
compren? “Me les compro
jo, com la resta de
roba. Dues vegades a
l’any vaig de botigues.
No més”. És presumit?
“No”.
Som al despatx presi-
dencial. Entra un uixer a preguntar si volem
un cafè o un aigua i el president
Montilla consulta el rellotge. “Les sis? Aigua”.
No prenem cafè, passada aquesta
hora? “És que ja n’he pres cinc o sis durant
el dia”. El primer, el de l’esmorzar.
“Em llevo cada dia a un quart de vuit.
Prenc el primer cafè i menjo una torrada
amb una mica de pernil o de formatge i
unes peces de fruita. Les úniques del dia.
Agafo els nens i els porto a l’Escola Alemanya.
En el trajecte cap al Palau llegeixo
la premsa per sobre. Quan entro en
aquest despatx la rutina es pot donar per
acabada. Cada dia és diferent”.
Té fama de dormir poc. “Dormo poc”.
També en té de no parlar massa. “Però si
em passo el dia parlant, si la meva feina
és parlar...” Doncs deu ser una sensació.
“El que passa és que la gent espera d’un
andalús una major expressivitat. Els tòpics
de sempre. Jo responc que, com en
tot, hi ha moltes classes d’andalusos i
que jo formo part dels que no expliquen
acudits ni fan la migdiada ni ballen sevillanes.
Jo respondria més al perfil de Sèneca,
el filòsof estoic que també era de
Còrdova”. És estoic, vostè? “Ben bé estoic,
no”. Potser auster? “M’agradaria
ser-ho encara més del que ho sóc”.
En la seva conferència al Romea va
parlar de la seva primera dona. Va explicar
que s’havia mort aquest estiu. Es va
emocionar. “Ho vaig sentir molt. Tot i estar
separats teníem bona relació. És estrany,
oi?” Hi pensa, en la mort? I en un
més enllà? “Jo no vaig a missa però tinc
un sentiment de transcendència i em
sento immers en la religió cristiana. Independentment
de creences, penso que
tothom hauria de llegir la Bíblia. La mort
no em fa por. Em fa por arribar-hi en males
condicions. Molts dels que s’oposen a
l’eutanàsia canviarien d’opinió si tinguessin
un familiar vell que patís de manera
irreversible”.
Té cinc fills. Una noi de 26 anys i un
noi de 24 del primer matrimoni i trigèmins
en edat escolar de la segona. Es
porta bé amb els grans? “Bé. La noia és al
Regne Unit. El noi treballa i estudia.
Abans d’ahir vam dinar plegats. Són
bons nois”.
Miri, president, la veritat, vostè és una
mica misteriós a còpia de ser tan reservat,
tan coriaci. Tothom fa conjectures
sobre la seva persona i a mi de vegades se
m’ha ocorregut que sota aquesta imatge
d’home impàvid hi pot haver un autoritari.
És una persona autoritària? Autoritari
amb la gent del seu partit, amb els seus
consellers, amb la família. També hauria
pogut pensar que era afable, però no sé
per què la paraula que em ve al cap és autoritari.
“Crec que no ho sóc, tot i que alguns
cops defensi amb passió les meves
idees. De totes maneres jo estic convençut
que ningú mai no té el cent per cent
de la raó. L’altre en té una bona part i a
mi m’agrada escoltar-lo. És molt bo, escoltar”.
Molt bé, ja ha escoltat. La seva
opinió canvia, després d’haver-ho fet?
“De vegades no”.
És feliç? “Això és com el blanc i el negre.
D’un color a l’altre hi ha moltes gradacions.
Jo crec que sóc un privilegiat.
Faig el que m’agrada, em paguen per ferho
i en puc viure. Això és fantàstic. Sí, és
veritat que hi ha moments que ho engegaria
tot a rodar, però llavors penso que
la carn ve amb l’os. No es pot tenir tot, en
aquesta vida ”. I quan ho engegaria tot a
rodar, on es traslladaria per fugir-ne? En
aquella conferència al Romea va parlar
d’un desitjat viatge a l’Àfrica, quan tingués
temps i disponibilitat. “Aniria al Congo
de la mà de Joseph Conrad. Vostè ha
llegit mai Conrad? Doncs l’ha de llegir.
He fet incursions pel nord d’Àfrica. I el
desert? ha anat vostè mai al desert?” Només
l’he entrevist a Egipte, president. “ A
la nit hi fa fred. Et situes a la sorra i aixeques
els ulls al cel. Mai no haurà vist tantes
estrelles. Tampoc haurà escoltat tant
silenci...”
En el transcurs de la trobada, el president
Montilla s’ha emocionat o ha quedat
en suspens dues vegades. Una, quan
ha evocat la mort de la seva primera dona.
L’altra, ara parlant de les estrelles i el
silenci del desert. Quan en va veure les
estrelles, quan en va sentir el silenci, estava
sol o acompanyat? “Acompanyat...”
El cos no gaire gran ni gaire alt de José
Montilla se sosté sobre uns peus enormes.
M’oblido de preguntar-li quin número
de sabates calça però deu ser des-
| Política | 13
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Més auster no pot ser
Manuel
Cuyàs
Barcelona
———————————————————
ANDREU PUIG
orbitat. “M’agrada anar a peu. De jove havia
recorregut sovint els carrers de Barcelona.
Anant de viatge, em recordo circulant
per Atenes, París, Roma, sempre
caminant”. Ara no ho pot fer? “Ho puc
fer però no sol ni amb la sola companyia
que voldria sinó amb el mosso d’esquadra
que em segueix pertot protegintme”.
Quan va a l’estranger on no el coneix
ningú, també? “Quan vaig al cine,
quan vaig al teatre, quan vaig d’excursió...
De vegades, a l’estranger, encara
m’hi volen incorporar un vigilant propi
del país. Molts cops m’agradaria anar als
llocs i que no em reconegués ningú. Al
Núria, per exemple, el restaurant del
capdamunt de la Rambla de Barcelona
on anava a esmorzar amb alguns
amics quan sortia del taller d’arts
gràfiques de Sant Joan Despí on
treballava de nits quan era jove i
L’univers Montilla
Cullera o forquilla?
Cullera. M’agraden les
sopes, els cigrons...
El gaspatxo, tan andalús
com jo, el vaig començar
a apreciar a Catalunya.
Mar o muntanya?
La muntanya per caminar,
el mar per banyar-s’hi,
no per prendre-hi el sol.
Com anem de noves
tecnologies?
En estat elemental. No tinc
temps d’aprendre’n.
Vi negre o blanc?
Negre
I un vi de Montilla?
Massa fort.
m’havia de pagar els estudis”.
Què li ha dit, l’última analítica? “Que
tinc una mica de sobrepès i un punt de colesterol”.
I el metge? “Que faci exercici,
però fa quinze anys que no tinc temps de
fer-ne. Pensi que jo havia estat un gran ciclista”.
Què volia ser de petit? “No vaig tenir
una vocació clara. Vaig entrar a la lluita
política del Baix Llobregat i aquí estic”. O
sigui que vocació de president de la Generalitat,
ni parlar-ne. “En aquell moment
no la podia tenir ningú perquè no sabíem
què era la Generalitat i molts pocs coneixien
l’existència de Tarradellas”. Què detesta?
“La deslleialtat i la hipocresia”. Em
sembla que endevino les virtuts que prefereix.
“La lleialtat i la sinceritat”. Hi ha
una manera de saber quines dones agraden
a l’entrevistat: preguntar-li les actrius
preferides. “Ingrid Bergman, Catherine
Deneuve i l’enigmàtica Lauren Bacall.
Les dones m’agraden; els homes, no”.

14 | Política |
28-N ELECCIONS AL PARLAMENT 2010
Emili Bella
BARCELONA
En el particular estiuet de
Sant Martí que viu Esquerra
després que el CIS
situï el partit davant del
PP, els republicans van
posar ahir la lupa a la circumscripció
de Barcelona, on té lloc un combat
crucial entre l’aspirant de les
JERC, Gemma Lago, i el president
de Noves Generacions (NNGG) del
PP, José Antonio Coto. D’acord amb
el lema popular, és molt el que els
uneix: tots dos figuren en el número
9 de les llistes respectives, un escó
que balla, segons el CIS. “No podem
permetre que el jovent espanyolista
entri al Parlament”, va clamar el
portaveu nacional de les JERC, Gerard
Coca, en un acte a la sala Luz
de Gas de Barcelona. Res a veure
amb Joan Laporta, excepte per la
referència que el candidat Joan
Puigcercós va fer al sobiranisme extraparlamentari.
“Ha aparegut l’independentisme
digital, aquell que
de bona fe es pensa que això de la
independència es fa pitjant un botó;
això no va així, és la mala notícia
que tinc per avui”, va ironitzar.Tot
seguit va recordar la llarga trajectòria
de gairebé 80 anys d’ERC, el partit
de Macià, Companys, Irla i Tarradellas.
Si l’enemic és el PP, l’adversari és
Joan Carretero, i és Joan Laporta,
que poden agenciar-se una part de
l’electorat independentista. Per
aquest motiu, el presidenciable va
reclamar el vot útil sobiranista amb
la frase estrella dels seus discursos,
la més repetida a dia d’avui: “No ens
Assistents a l’acte d’ERC a Terrassa es protegien del sol amb
el material que va repartir el partit ■ JUANMA RAMOS
Puigcercós: “ERC pot
ficar la pota, no la mà”
E.B.
TERRASSA
Che Guevara va fer acte de
presència ahir a la campanya
electoral, i no va ser
cosa d’Iniciativa, sinó de
Joan Puigcercós. “Esquerra
pot ficar la pota, però no
la mà”, va afirmar parafrasejant
el guerriller. Amb
aquest missatge, els repu-
blicans es reafirmen en el
discurs de les mans netes
davant dels presumptes
casos de corrupció que esquitxen
CiU, el PSC i el PP.
Puigcercós va destacar
ahir des de Terrassa que
després de set anys al govern
tripartit poden continuar
defensant amb el cap
ben alt que no els afecta
aquesta xacra.
Qüestió
de truites
Puigcercós compara
la remuntada
d’Esquerra amb
una truita de riu i el
referèndum amb
un ou que cal trencar
per fer una
truita.
Pel presidenciable, CiU
té les mans lligades per hipoteques
i interessos
ocults amb empreses multinacionals,
mentre que el
PSC ha abraçat el PSOE,
“els de sempre”, és a dir,
Felipe González, Alfredo
Pérez Rubalcaba i Ramón
Jáuregui, que aquests dies
volten per Catalunya.
“Som l’esquerra lliure de
EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
Pugna jove Un escó que balla
Entre les JERC i les NNGG
LLUITA · Les joventuts d’Esquerra i del PP es disputen el novè diputat per Barcelona EXPRÉS · Puigcercós ironitza sobre
l’independentisme “digital” encarnat per Carretero i Laporta, “aquell que es pensa que pitjant un botó” hi haurà estat propi
Puigcercós i Lago, ahir a la sala Luz de Gas de Barcelona, en un acte organitzat per les JERC ■ JUANMA RAMOS
podem permetre que després del
28-N el PP sigui l’àrbitre de la situació”.
Ahir Puigcercós va ampliar el
ventall de comparacions de la lideressa
del PP a Catalunya, Alícia
Sánchez-Camacho. “És un holograma,
no té personalitat pròpia, està
teledirigida des de Madrid, el PP català
no té opinió...”.
Per ERC, una part del peix ja està
venut (el guanyador de les eleccions,
o sigui, CiU), i només queda
per decidir qui queda en tercera posició.
En aquesta batalla els fa la
guitza el vot ocult. “Robi o no, el PP
en té molt”, va alertar per incentivar
que els joves acudeixin a les urnes
i evitar que l’abstenció a les files
independentistes faci el joc als populars.
Esquerra va aconseguir el
2003 recuperar el tercer lloc com a
força parlamentària, en detriment
del PP, després que l’assolís puntualment
el 1992 amb Àngel Colom.
Dos candidats més tard, Puigcercós
espera remuntar les enquestes
com una truita. Una truita de riu.
La comparació és seva. Diu que
l’instint de vida d’aquest peix el porta
a remuntar els rius, tot i els obstacles,
contra corrent, per anar a
pondre els ous. “Quan tots fan gregarisme,
altres anem a repèl.” I parlant
d’ous, al matí el candidat recordava
a Terrassa que per fer una
truita –en aquest cas, de les altres,
de patates o a la francesa– se n’han
de trencar. “En aquest país hi ha
gent a qui li fa cosa trencar ous,
sempre porucs, sempre especulant”.
Truita, doncs, seria igual a estat
propi i ou, a referèndum. ■
Madrid”, va etzibar. Així,
ERC s’ofereix com a una
alternativa entre l’“esquerra
sucursalista” i la
“dreta regionalista”.
En la línia de la precampanya,
Puigcercós va llançar
una opa hostil al PSC
per captar-ne el votant
desencantat, per haver
desistit, a parer d’Esquerra,
de tenir veu pròpia a
Madrid i de plantar cara al
PSOE. “La gent que ha votat
sempre el partit socialista,
que sàpiga que al final
el pitjor enemic és a
Madrid, d’esquerres o de
dretes”, va advertir Puigcercós.
■

EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
130538-1017265J
| Publicitat | 15

16 | Política |
28-N ELECCIONS AL PARLAMENT 2010
L’altra cara de les llistes Els número dos
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Els segons en la
gran cursa catalana
CIU · Joana Ortega nega la idea de tàndem PSC · Montserrat Tura compensa
el perfil pro PSOE de Corbacho ERC · Ernest Benach intenta suturar les ferides
del congrés republicà, i es presenta com a complementari de Puigcercós
Lluís Bou
BARCELONA
El número dos de les llistes
electorals és el yin del
yang, el contrapès, el
complement. Per això les
direccions dels partits rumien
tant qui posen de segon, sabent
que se’ls miraran amb lupa. En
cas de patacada electoral, abans es
veia en el número dos el relleu natural
a la direcció. Però com que els
partits n’han après, quan van mal
dades ara ja mai no posen de segon
qui pugui ser el futur adversari del
líder portes endins. El segon de les
candidatures és un món de matisos.
En el cas de CiU, la segona és la
representant d’Unió, el soci petit de
la federació. I la direcció socialcristiana
ha triat Joana Ortega, que és
la portaveu del partit. CiU ha preferit
que el número dos no fos la candidata
a presidir el Parlament, la veterana
Núria de Gispert, sinó situar-hi
una persona que no va formar
part dels governs de Pujol. Ortega
ni tan sols fa tàndem amb Artur
Mas, ella mateixa ho reconeix.
“Més que de tàndems i personalismes,
les candidatures de CiU han
de ser enteses com una pinya de
persones disposades a sustentar un
projecte del tot necessari per redreçar
i impulsar el país”, precisa.
La dirigent d’Unió personifica la
contribució dels socialcristians a la
candidatura de CiU. Però amb Josep
Antoni Duran al Congrés això
queda diluït en el grup. “Espadaler,
Castellà, De Gispert, Vila d’Abadal,
Llorens, Recasens, Pelegrí a Lleida,
Sala a Tarragona, Ribera a Girona, i
molts altres representen Unió arreu
del país”, apunta. Segons Ortega,
però, Unió no només aporta a
CiU noms sinó també el seu ideari
socialcristià “per a un projecte de
país”, igual com ha fet CDC des del
seu pensament plural. “Tothom, sigui
d’Unió o de Convergència, home
o dona, i ocupi el lloc que ocupi, hi
estarà compromès”, promet.
L’actual consellera de Justícia,
Montserrat Tura, és la número dos
del PSC, on va descavalcar les aspirants
Laia Bonet i Rocío Martínez
Sampere. José Montilla va preferir
situar Tura perquè forma part del
grup de dirigents catalanistes del
PSC i així compensa l’exministre
Celestino Corbacho, el veritable pes
pesant del socialisme més vinculat
al PSOE. Tura era l’única que podia
formar tàndem amb Montilla, ja
que Antoni Castells va declinar
anar a la candidatura i Ernest Maragall
va tenir una dura topada amb
el president a causa del tripartit. La
consellera és conscient dels equilibris.
“Tota la candidatura és important”,
insisteix amb politesse, tot i
que es va emocionar per la manera
càlida com el consell nacional del
PSC va rebre la seva designació.
La dirigent socialista evita parlar
de dirigents del sector catalanista, i
desplaça el debat cap a la militància.
“En el debat diari del periodisme,
sempre s’hi han de posar noms propis.
Però la direcció de qualsevol
partit és usufructuària i el projecte,
no. Per nosaltres, nació i Estat federal
són un debat inajornable, i en això
hi coincideixen la immensa majoria
de militants”, remarca. No és
ara el moment d’obrir el debat. En
tot cas apareixerà el 29 de novembre
si es confirmen les enquestes.
D’esquerra a
dreta:
Carmen de
Rivera (C’s)
“Volem arribar
a cinc diputats
per fer grup
parlamentari”
Dolors
Camats (ICV)
“ICV ha fet el
més difícil per
a una formació:
canviar el
número u”
Jordi Cornet
(PP)
“És un privilegi
anar de número
dos d’una
persona tan
preparada com
l’Alícia”
Joana Ortega
(CiU)
“Més que
tàndem, la llista
de CiU som una
pinya de
persones”
Ernest
Benach (ERC)
“Puigcercós i jo
ens
complementem,
tenim
recorreguts
paral·lels”
Montserrat
Tura (PSC)
“Nació i Estat
federal són
un debat
inajornable”
EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
JUANMA RAMOS
El número dos d’ERC és l’actual
president del Parlament, Ernest
Benach, que relleva Josep-Lluís Carod
després que la direcció l’hagi separat
de la llista. Benach, que pertanyia
a l’antic sector de Carod, intenta
suturar ferides. És també un clar
exemple de tàndem per buscar pau
interna. “En el meu cas, és un número
dos per significar la unitat del
partit com un valor”, reconeix. Benach
va ser candidat a la presidència
d’ERC en el tens congrés del
2008, enfrontat a Joan Puigcercós.
Segons el dirigent republicà, Puigcercós
i ell ara no tan sols formen
tàndem sinó que són complementaris.
“En Joan i jo tenim en certa manera
recorreguts paral·lels. Vam entrar
tots dos a ERC al 1986, i hem
seguit una trajectòria similar. Ell al
partit i jo més institucional”, indica.
En el cas del PP, en canvi, no
existeix el duet. Alícia Sánchez-Camacho
ha posat de número dos el
secretari general del partit, Jordi
Cornet. És una persona tant de la
seva confiança que alhora és el cap
de campanya. “Jo no parlo de tàndem,
sinó d’equip. Ni a l’Alícia ni a
mi ens agraden els personalismes.
En els dos anys que fa que som al
capdavant de la direcció del PP,
hem aconseguit consolidar un projecte
sòlid i unit”, assegura.
Dolors Camats és la número dos
d’ICV-EUiA. I és l’única que repeteix
al mateix lloc de la llista, quan a la
capçalera s’ha canviat Joan Saura
per Joan Herrera. “ICV ha fet el més
difícil en una formació política, que
és canviar el número 1. Per a la resta
de la candidatura hem estat conservadors”,
explica. I arribem així al
final. La número dos de Ciutadans
és Carmen de Rivera, que l’octubre
passat va entrar al Parlament. Està
convençuda que continuarà. ■

EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
28-N ELECCIONS AL PARLAMENT 2010
AUDIOVISUAL
Un vídeo irònic de
CiU fa una crida
a la participació
CiU va difondre ahir per internet
un irònic i divertit vídeo
per mobilitzar els seus electors
i evitar la repetició del tripartit.
La federació planteja
una hipotètica situació en què
el govern d’esquerres es reedita
per un sol vot de diferència
per culpa d’una persona
que no va anar a votar. La
notícia apareix en televisions,
diaris i també la comenten
Obama o Sarkozy. El més
graciós és que el vídeo es pot
personalitzar posant el nom
d’algú, que llavors apareix
amb noms i cognoms a la tele
o els diaris com el culpable de
la derrota. ■ REDACCIÓ
CAMPANYA A SANT CUGAT DEL VALLÈS
SI: l’atur, un greuge
de la dependència
Solidaritat Catalana (SI) va
analitzar ahir a Sant Cugat del
Vallès la crisi econòmica i
l’efecte que té rebre les conseqüències
de pertànyer a
l’Estat espanyol. “Hi ha uns
670.000 catalans que estan
sense feina, un greuge més
de la dependència amb l’estat”,
va indicar el líder de la
coalició, Joan Laporta. Si Catalunya
fos un estat en el si de
la Unió Europea, va assegurar,
no s’haurien d’haver retallat
les inversions en infraestructures,
ni congelar les pensions
ni abaixar els salaris
dels funcionaris.
L’acte, que va reunir al voltant
de 300 persones al teatre
La Unió, va servir a Laporta
per descriure el que al seu
entendre és “l’engany” que
suposen els actuals polítics.
“Alguns ens fan creure que
tenim institucions amb poder,
però ens estan enganyant, els
catalans ara mateix no podem
decidir les nostres polítiques
econòmiques ni socials
Joan Laporta ■ REDACCIÓ
ni culturals”, va incidir. “Els
polítics d’avui fan una crònica
de la realitat, però són incapaços
d’assumir la responsabilitat
de transformar aquesta
realitat en benefici dels catalans”,
va denunciar Laporta.
Al vespre, Solidaritat va fer un
acte a Palamós amb el número
u per Girona, Toni Strubell,
acompanyat d’Alfons López
Tena i Uriel Bertran. ■ P. LL.
El líder de RCat, Joan Carretero, a Calaf ■ REDACCIÓ
CAMPANYA A L’ANOIA
RCat insta a treure’s
la por el 28-N
El líder de Reagrupament,
Joan Carretero, va demanar
ahir a Calaf que els electors
no tinguin “por” el 28-N i que
vagin a les urnes. Carretero
va dirigir aquest missatge a la
“gent valenta [un símil amb el
lema d’Esquerra], a la gent de
país, a la gent que s’estima
Catalunya”. El cap de llista
per Girona va fer aquest discurs
des d’una tarima, al més
pur estil de l’speaker corner,
una iniciativa que José Monti-
lla també va fer servir durant
la precampanya.
Carretero va lamentar la
sensació de derrota que plana
pel país després de la sentència
contra l’Estatut i va instar
els ciutadans a tenir “moral
de victòria” per tal de fer
avançar Catalunya cap a la independència.
També va restar
importància a l’enquesta
del CIS que es va fer pública
abans-d’ahir i que no dóna representació
a RCat. ■ M.B.
TRANSPORTS
| Política | 17
Rajoy i Rubalcaba
tornen a Madrid
al mateix TAV
El president del PP, Mariano
Rajoy, i el vicepresident del
govern espanyol, Alfredo Pérez
Rubalcaba, es van enfrontar
dialècticament des de Tarragona
i Vila-seca i després
van coincidir al TAV, de viatge
cap a Madrid, on van dialogar
cordialment. Camacho, que
era a l’estació, va fer broma a
Rubalcaba: “Estàs molt prim,
t’estàs quedant en res. El govern
no et prova”.
—————————————————————————————————
MÚSICA
Els candidats
trien les cançons
que prefereixen
Els candidats han triat per BTV
la seva cançó preferida. Montilla
va escollir Mediterráneo
(Serrat); Mas, una peça del
grup Creedence Clearwater
Revival; Puigcercós, Els guapos
són els raros (Manel); Sánchez-Camacho,
Woman (Lennon);
i Herrera, A Cochabamba
me voy (Víctor Jara). ■

18 | Publicitat |
130538-1017351J
EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010

EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
| Publicitat | 19

20 | Política |
28-N ELECCIONS AL PARLAMENT 2010
Acte d’Iniciativa Igualtat de gènere
Ni Convergència
ni Benet XVI
COMPARACIÓ · Herrera equipara les polítiques de CiU sobre la dona amb
les del papa PROMESA · Aposta per una societat 50/50 en homes i dones
Marc Bataller
BARCELONA
En un auditori on els homes
es podien comptar
amb els dits de la mà i
les dones eren una amplíssima
majoria, ICV-
EUiA va presentar ahir al migdia
les seves propostes sobre la igualtat
de gènere per tal que la societat
avanci cap a un 50/50 en què els
dos sexes comparteixin la mateixa
responsabilitat. Però, enmig de
l’acte es van colar Convergència i
Benet XVI, dos dels enemics d’Iniciativa
i que, segons Joan Herrera,
són gairebé una fotocòpia calcada.
El candidat va equiparar el discurs
del papa sobre la plena realització
que pot trobar la dona a la
llar i a la feina amb les ajudes econòmiques
que CiU vol implantar
per a les famílies amb fills com a alternativa
als centres públics. “Mas
busca que la dona es quedi a casa,
igual que Benet XVI”, va reblar
Herrera, enmig dels aplaudiments
de les seves seguidores, que es van
congregar en l’incomparable marc
de la Casa de Convalescència, de
l’hospital de Sant Pau de Barcelona.
Un escenari amb vitralls que
traspuava un cert aire eclesiàstic
que Herrera va fer saltar pels aires
amb les seves crítiques papals, no
fos cas que algú pengés a Iniciativa
una etiqueta que no toca.
Ja a nivell programàtic, ICV va
28-N
La pregunta
Joan Herrera en l’acte que va fer ahir sobre les dones a l’Aula Magna de la Casa
de la Convalescència, a Barcelona ■ MARTA PÉREZ
proposar una coresponsabilitat entre
homes i dones en el treball domèstic,
familiar i de cura; una “flexibilització”
d’horaris laborals i
ampliar l’estat del benestar.
A la tarda, en una trobada amb
joves, Herrera va instar-los a re-
bel·lar-se contra les reformes “bèsties”
i “salvatges” de la dreta. Una
rebel·lió contra el PP, CiU i també
el PSOE que l’ecosocialista planteja
del dret i del revés en els mítings
i que s’ha convertit en el pal de paller
de la seva campanya. ■
Després de dos dies apuntant
cap a CiU, el PP va virar
ahir els seus canons
cap al PSC. Potser per la
proximitat del míting de
José Montilla i Alfredo Pérez
Rubalcaba, Mariano
Rajoy i Alícia Sánchez-Camacho
van acusar-los de
“vendre fum”. “Són el govern
de l’Estat i el català,
fum fum fum, com el 25 de
desembre”, va ironitzar la
candidata popular, mentre
el president del PP els
va titllar “d’incompetents”.
“Vénen a explicar
que bé que ho han fet, la
feina que han creat, que bé
que ho passen els petits i
EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
Sánchez-Camacho, entre Luna i Rajoy, ahir en l’acte de
campanya del PP a Vila-seca ■ ACN
Camacho acusa
Montilla i ZP de
“vendre fum”
a El PP proposa avals per a empreses
afectades pel deute de l’administració
Redacció
VILA-SECA
S’ha d’eliminar la publicitat a TV3 i Catalunya Ràdio?
mitjans empresaris i les
expectatives de futur de
l’economia espanyola?”,
va preguntar Rajoy, en el
seu últim acte de la primera
visita a Catalunya.
En matèria econòmica,
Camacho va proposar que
les empreses que tinguin
el risc de tancar perquè algun
ajuntament o la Generalitat
li degui diners, li
serveixi d’aval a l’hora de
demanar crèdits davant
un banc. “A Catalunya no
pot tancar cap més empresa
per culpa de l’administració”,
va clamar la líder
del PP. I va acabar amb
una dosi crítica a CiU: “Catalunya
no necessita més
mala gestió, però tampoc
nacionalisme”. ■
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Ens sentim profundament
còmplices
del model de TV3 i de
Catalunya Ràdio.
Qualsevol
evolució
del model
ha de permetre garantir
un producte de
qualitat i líder d’audiència.
La publicitat és una
font de finançament
que en aquest moment
és insubstituïble.Eliminar-laobligaria
o bé
a modificar el model
de mitjans públics o
bé a crear un nou tribut.
No. La funció de TV3 i
Catalunya Ràdio és
donar servei públic,
però també és una
important
eina
per a la normalització
lingüística. L’actual
model amb publicitat
permet tenir una televisió
i una ràdio nacionals
i de qualitat.
Si l’eliminació de la
publicitat implica una
pujada d’impostos o
creació de taxes, hi
estem en
contra. En
canvi, si la
racionalització de
despeses fa possible
afrontar el pressupost
sense nous impostos
ens sembla bé.
No. Catalunya necessita
un servei públic
audiovisual fort i arrelat
que garanteixi una
presència
del català
als mitjans.
Suprimint la publicitat
es perdrien uns
ingressos que difícilment
s’obtindrien per
altres vies.
Si es poguessin mantenir
uns mitjans públics
plurals sense dependre
de la publicitat
mantenint
la qualitat i
sense que
això suposés una despesa
excessiva de diners
públics, hi estaríem
d’acord, però no
és la nostra prioritat.
Estem en contra d’eliminar
la publicitat
dels mitjans públics
perquè s’haurien de
finançar
exclusivament
amb
diners públics. És perfectament
compatible
la publicitat amb la informació
d’interès públic.
Ara per ara, no. Tot i
les preferències del
públic en aquest aspecte,
l’eliminació fa
necessari
disposar
d’una dotació
pressupostària
que amb el finançament
actual de Catalunya
no és possible.

EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
130538-1017264L
| Publicitat | 21

22 | Política |
28-N ELECCIONS AL PARLAMENT 2010
La pregunta al candidat
EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Artur
Mas
José
Montilla
Joan
Puigcercós
Alícia
Sánchez-
Camacho
Joan
Herrera
Albert
Rivera
Joan
Laporta
Marc Cayuela. BARCELONA
En el cas que la vostra proposta de
concert econòmic no sigui acceptada
pel govern central (o arribi al TC),
quina seria la reacció del vostre hipotètic
govern de la Generalitat?
Després de les eleccions del 28 de
novembre, ens adreçarem al govern
de l’Estat per començar les
Josep Bertomeu. LA SÉNIA
Com pot assegurar que no tornarà a
repetir el tripartit? Quina garantia en
tenim?
Sóc un home de paraula i de principis
clars. Li asseguro que la meva
ideologia i els meus valors no
em permeten acceptar una exigència
que ara ERC posa sobre la
Miquel Casals. GIRONA
Com pensa fer el referèndum d’autodeterminació
si la Constitució espanyola
no ho permet?
A la Constitució no és que no hi
càpiga l’Estatut del Parlament, és
que no hi cap tampoc l’Estatut
pactat per Zapatero i Mas i aprovat
en referèndum. El referèn-
Oriol Jorba. RUBÍ
Creu que la idea del contracte d’integració
que proposeu serà quelcom
del que podreu sentir-vos orgullosos
d’aquí a 30 anys, malgrat que, certament,
existeixin dificultats relatives a
l’atur?
Com ja he dit en més d’una oca-
Jordi Pol. BARCELONA
Creu encertat fomentar l’ús de sistemes
Wi-Fi a les escoles, tenint en
compte que generen contaminació
electromagnètica i que l’Agència Europea
del Medi Ambient adverteix
que s’hauria d’aplicar el principi de
precaució, com apliquen diversos
països europeus?
Joaquim Matas. PINEDA DE MAR
M’agradaria saber per què amaga la
seva catalanofòbia amb excuses
com el bilingüisme o la llibertat
d’elecció de llengua? Com que penso
que de tonto no n’és, deu saber
que el català està en un desavantatge
molt gran respecte del castellà?
Ferran Perelló. BARCELONA
Què fareu, un cop al Parlament, per
aconseguir que proclami la independència
si SI obté poca representació
parlamentària? S’acaba el somni?
Tot seguirà com fins ara?
Farem oposició al govern autonomista
que es formi. Difondrem i
negociacions. Si passat el temps
veiem que totes les propostes que
planteja Catalunya, no només el
govern sinó la majoria de la societat,
reben una negativa de l’Estat,
llavors caldrà que el poble de Catalunya
decideixi.
Xavier Brescó. BARCELONA
Per què parlen tan poc vostès de la
taula i abans no posava: convocar
un referèndum d’independència
durant la propera legislatura.
El tripartit ha fet un gran
servei al país, però el seu temps
ha passat. Les circumstàncies
han canviat i ara s’obre una nova
etapa en què Catalunya ha de decidir
si vol un govern socialista o
si en vol un de dretes.
dum l’han d’impulsar el govern i
el Parlament de Catalunya. És obvi
que Espanya no ens donarà
permís, ni l’hem d’esperar. El referèndum
serà una consulta democràtica
organitzada per la decisió
democràtica i majoritària
d’un govern elegit democràticament.
En una Europa sinònim de
democràcia, no tenim res a té-
sió, la llei d’estrangeria preveu
que per renovar els permisos de
treball i de residència es tingui
contracte laboral, si no, no és possible
la renovació i l’estranger
quedaria en una situació d’il·legalitat.
Les dificultats al mercat de
treball són per a tots i, per tant, el
país no pot assumir els immi-
Les xarxes Wi-Fi són una bona eina
per impulsar les TIC a l’escola.
Emeten a potències molt baixes,
molt menors que un telèfon mòbil,
però no és un argument suficient.
S’han de fer estudis imparcials
per determinar els efectes de
les radiacions electromagnètiques
sobre la salut. A ICV-EUiA
Nosaltres no defensem les llengües
sinó qui les utilitza, que són
les persones. L’etiquetatge dels
productes ha de regir-se pel principi
de llengua comprensible i
com que ni vostè ni jo som tontos
i tots els catalans hem d’entendre
les dues llengües oficials, ha de
poder fer-se tant en català com en
farem pedagogia dels avantatges
de l’estat propi fins assolir la majoria
suficient per proclamar la
independència en una propera legislatura.
Josep Manel Ramos. BARCELONA
Fa uns 25 anys que, com a professor
Les preguntes i respostes als candidats que es publiquen en aquesta plana corresponen a una selecció de les
que han arribat al web de l’Avui i El Punt. Els usuaris poden plantejar les seves qüestions entrant a les adreces
www.avui.cat i www.elpunt.cat i dirigint-se al Canal Eleccions, on trobaran l’apartat de Pregunta al candidat.
llengua catalana? No haurien de defensar
amb més naturalitat que sigui
la preferent a Catalunya?
Som un partit catalanista i per a
nosaltres la llengua és peça fonamental
de la nostra cultura i de la
nostra identitat. Sempre hem defensat
i defensarem el català i
hem denunciat l’ús partidista que
Aureli Álvarez. BARCELONA
No creu vostè que l’arribada del senyor
Corbacho és un inconvenient
per al futur polític del PSC?
Tots i cadascun dels militants,
simpatitzants i dirigents del PSC
són un actiu del partit. Corbacho,
a més, és un home que ha demostrat
la seva vàlua. Ha transformat
mer. No tinc cap dubte que l’opinió
internacional estarà del nostre
costat.
Josep Megías. SANT ADRIÀ DE BESÓS
Per què els polítics, als quals se’ls
suposa treballadors, no es regeixen
per les mateixes lleis laborals que els
treballadors (obrers)?
grants que no puguin accedir a
un lloc de treball i millorar les seves
condicions de vida. Les normes
no es fan per sentir-nos o no
orgullosos, sinó per donar resposta
a les necessitats dels ciutadans
en cada moment.
Miquel Casals. GIRONA
proposem fer un mapa electromagnètic
de Catalunya, que tingui
en compte la telefonia mòbil i
les xarxes elèctriques.
Rosa Alvarado. SITGES
Mantindrà la circulació de 80 km/h,
malgrat que no s’ha demostrat que
redueixi la contaminació?
castellà, sense que això comporti
cap sanció.
Miquel Bacardit. MANRESA
Coneix alguna constitució democràtica
que digui que la voluntat del poble
està per sota del comandant en
cap, inelegible i perpetu, de les forces
armades (article vuitè)?
d’escola concertada, sento a parlar a
uns i altres d’homologació salarial
respecte dels companys i les companyes
de l’escola pública. Tot i que
sé que l’homologació completa no
arribarà mai perquè hauria d’incloure
l’equiparació d’hores lectives i altres
qüestions, què pensa fer Solidaritat
al respecte? M’arribarà la jubila-
en fan alguns. És la llengua pròpia
de Catalunya i, per tant, la d’ús
habitual a les seves institucions;
així hem actuat quan governàvem
i així és com seguirem actuant.
I defensem el català en tots
els àmbits en els quals pateix
amenaces, com quan el govern
socialista va fer el decret de la tercera
hora de castellà a les escoles.
l’Hospitalet i ha estat un alcalde
molt estimat pels ciutadans. Que
la seva arribada a Treball coincidís
amb la duríssima crisi mundial,
no és un demèrit seu. Al contrari,
portar el Ministeri en
aquests moments demostra la seva
valentia. No s’arronsa davant
les adversitats i a Catalunya ens
convenen persones com ell.
La gent que treballa per als partits
té exactament el mateix règim laboral
que un treballador del sector
privat. Si es refereix a les retribucions
dels càrrecs electes, el règim
és diferent, com ho és el dels funcionaris
respecte dels treballadors
del sector privat. I una d’aquestes
diferències, per exemple, és que
un diputat no té dret a l’atur.
Si Catalunya esdevé estat, què farà
vostè? Es quedarà aquí?
No em plantejo aquesta situació
per irreal. Sóc catalana i Catalunya
sempre serà casa meva, la
meva terra, que forma part d’Espanya,
com volem la majoria dels
catalans.
La mesura està servint per reduir
la contaminació, els accidents i la
congestió. El moment per retirarla
serà quan els llindars de contaminació
se situïn per sota dels límits
marcats per la UE. Amb els
80 km/h, el trajecte de Barcelona
a Sitges, per exemple, s’allarga
només de cinc minuts.
La seva interpretació d’aquest article
és incorrecta. Les forces armades
tenen l’obligació de defensar
la independència, la integritat
territorial i l’ordenament constitucional,
com en qualsevol altre
país del món, i sempre amb respecte
absolut a les lleis i als procediments
democràtics.
ció sense haver-me homologat?
Per a nosaltres, l’ensenyament és
una prioritat. Cal abordar la reforma
del nostre sistema educatiu
amb un diàleg amb totes les
parts implicades per consensuar
els aspectes salarials i el calendari
escolar.

EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
28-N ELECCIONS AL PARLAMENT 2010
Laporra
———————————————————————————————————————————————————————————————————————
Jordi
Mas
Consultor en
R+D+i
Sitges (El Garraf)
Pere
Badia
Director de
l’agència ONCE de
Mataró
Mataró (Maresme)
Isaac
Sanromà
President de la
Cambra de
Comerç de Reus
Reus (Baix Camp)
escons
68
25
12
13
13
2
2
-
Altres -
escons
62
25
18
15
10
3
2
-
Altres -
escons
58
32
14
15
10
3
3
-
Altres -
Resultats eleccions Parlament de Catalunya 2006
37
48 4 21
14
135
escons
Domènec
Espadalé
President de la
Cambra de
Comerç de Girona
Olot
(la Garrotxa)
Jordi
Solana
President de la
Casa d’Andalusia
de Lleida
Lleida (Segrià)
Antonio
del Río
Representant
sindical d’UGT a
Bombers de la
Generalitat
Barcelona
(Barcelonès)
escons
60
34
12
16
14
8
1
2
-
Altres -
escons
51
35
14
15
11
5
2
2
Altres -
escons
53
40
13
13
12
2
1
1
Altres -
3
A Madrid no hi ha eleccions
| Política | 23
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Actuació del grup Envers en el recital de poesia de Màrius Torres al centre cultural Blanquerna de Madrid ■ REDACCIÓ
El cor de Llull
batega a Madrid
DESINTERÈS · Els habituals de l’espai cultural Blanquerna segueixen poc la
política i prefereixen explorar la literatura catalana NEGUIT · Alguns pateixen
per la repercussió que el resultat del 28-N pugui tenir “a la resta de l’Estat”
LMontse Oliva
MADRID
a societat civil madrilenya
no està especialment
interessada en el combat
electoral que s’està lliurant
a Catalunya. “Tant
és. Són com les eleccions basques,
gallegues, extremenyes... Bé, una
mica més, perquè sovint els catalans
condicionen la política espanyola”,
admetia en Pedro mentre
feia cua dijous al vespre per assistir
a un recital de poesies de Màrius
Torres organitzat pel centre cultural
Blanquerna, un espai multifuncional
que, a més de ser la seu de la
Generalitat a Madrid, té llibreria,
cursos de català, oficina de turisme
i sala d’actes. Blanquera està situada
en una de les zones més emblemàtiques
de la capital de l’Estat, el
carrer Alcalá. I, a poc a poc, ha
aconseguit convertir-se en un antídot
contra els tòpics catalans que
sovint triomfen a Madrid.
“És completament fals que a Catalunya
la gent no et vulgui parlar
en castellà”, exclamava la Pepa,
una fanàtica de Lluís Llach, amb el
qual ha aconseguit no només entendre
el català, sinó ser capaç de
parlar-lo en “petit comitè”. La seva
amiga María en dóna fe: “M’agrada
Miquel Martí i Pol i altres poetes catalans
i, si no els trobo en castellà,
ella em tradueix tot el que no entenc”.
Elles sí que segueixen la política
catalana i veuen amb preocupació
la imatge distorsionada que
se’n transmet. “És injust!”, conclouen.
L’Antonio, en canvi, pensa que
els polítics catalans no volen altra
cosa que “repartir-se el poder... Sobren
tots! Els d’aquí també, eh!”,
exclamava amoïnat per la repercussió
del resultat de les eleccions
“a la resta d’Espanya”. Joan és valencià,
però ja fa 30 anys que viu a
Madrid i és professor universitari
————————————————————————————————————————————
Un madrileny explica
que per ell tant és
la campanya catalana
com l’extremenya
————————————————————————————————————————————
de literatura catalana. Visita sovint
Blanquerna, on troba activitats i llibres
que no ofereix cap altre indret
de la ciutat. Assegura mig de broma
que té més interès per la política
catalana que per la valenciana.
En Roberto espera el recital poètic
i fulleja els llibres més actuals
per fer temps. Diu que és un habitual
del centre i confessa que, excepte
Josep Pla, els seus autors catalans
preferits no escriuen en la
llengua de Llull: Juan Marsé,
Eduardo Mendoza, Juan Goytisolo...
Està convençut que, a diferència
de molts madrilenys, no té una
visió distorsionada de Catalunya,
perquè procura “no consumir
premsa nacionalista espanyola, i de
dretes!”. I afegeix, taxatiu: “Ho confesso:
sóc antinacionalista. També
català, és clar. I em preocupa què
passarà després de la campanya!”.
El recital de poesia de Màrius
Torres és una de les 190 activitats
culturals que aquest any haurà fet
Blanquerna, segons el seu responsable,
Borja Expósito. El centre sol
tenir molt moviment. L’encarregada
de la llibreria explica que 60 de
cada 100 llibres es venen en català i
el número 1 és Pla, seguit de Rodoreda.
Pel que fa als més actuals,
triomfen Quim Monzó i Sergi Pàmies.
Els llibres sorgits en precampanya,
com ara Descobrint Montilla
o La màscara del rei Artur no
són dels més venuts, però tenen el
seu públic, sobretot catalans residents
a Madrid. Els autòctons s’estan
de conèixer els secrets de la política
catalana. ■

24 | Política |
28-N ELECCIONS AL PARLAMENT 2010
EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
falten La metàfora
“CiU és com un préssec (...) Per fora són estatuaris, per dins sobiranistes i
14dies
Pels sentits
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
L’“espoli de Catalunya a
Espanya” i l’abstenció
BTertúlia televisiva de
l’ex-Cope César Vidal a
Libertad Digital Televisión,
amb María Blanco, Mario
Noya i Pablo Molina, sobre diversos
temes fins que toca a les eleccions
catalanes. Hi ha repartiment
d’insults per a totes les formacions
catalanes –PP inclòs– i només
se’n salva Ciutadans. Vidal
titlla Mas de “ceporro empresarial”;
a Montilla li posa sempre el
“batxiller” al davant; d’Alícia Sánchez-Camacho
creu que el PP
s’ha equivocat perquè no aportarà
“ni un escó més”; recorden que
Laporta es presenta amb una actriu
porno; que Anglada sempre
va acompanyat d’un personatge
Una desena d’activistes va irrompre ahir en el míting
electoral del PSC al Palau de Congressos de
Tarragona per protestar per la possible instal·lació
del cementiri nuclear a Ascó. Primer el govern espanyol
per boca del ministre Sebastián va dir que
anava a Zarra, després es va fer enrere, sembla
que per qüestions polítiques –no abocar diners en
amb barba a qui no s’entén quan
parla; i que els de Ciutadans són
els més raonables. Tots els tertulians
estan d’acord que és bo que
el PP tingui un gran fracàs. Vidal
afirma que els seus amics catalans
–quines amistats– li diuen
que a Catalunya es viu un drama
diari, que Pujol era un golfo i Montilla
un canalla... Que si el 50% no
vota, que després els catalans no
els demanin comptes als espanyols
perquè aquests –els espanyols–
haurien de votar per fotre
fora els catalans d’Espanya: “Que
ja està bé de l’espoli al qual –els
catalans– ens estan sometent
–als espanyols– des de fa molt de
temps”. Això mateix!
El míting nuclear de Pérez Rubalcaba
una comunitat com el País Valencià, feu del PP– i
encara és hora que es pronunciï. Això fa que els antinuclears
contraris que al final el mort atòmic caigui
a Ascó, aprofitin la campanya per fer-se sentir.
Els activistes, es van infiltrar entre els seguidors
socialistes i van desplegar diverses pancartes justament
quan el vicepresident primer del govern
en el seu cor, en el pinyol, independentistes, però tots són de dretes”
La frase
“Ens han dit que entra
un nou cicló a Espanya
el 28 de novembre i
ens diuen que portarà
clarianes, cel net i bon
temps a Espanya. Els
entesos ja l’han batejat
amb el nom
d’Alícia-Mariano”
Rafael Luna (Cap de llista
per Tarragona del PP)
La Catalunya ‘friki’
H
Potser per la visió malaltissa
del món, provocada
per la carència de
vitamina C i l’excés de ganchitos,
Sergi Fidalgo assegura en el bloc
Catalunya és friki que el seu vot
serà per a Carmen de Mairena.
Els arguments són de pes: ”Entre
votar la colla de frikis que ens governen
a tots els nivells, i que ens
menteixen, ens estafen i s’aprofiten
del pressupost públic per satisfer
els seus interessos, i una artista
de la talla i el carisma de Carmen
de Mairena, ho tinc clar. Votaré
la CORI, perquè res m’agradaria
més que veure-la com a consellera
en Cap i honrar el càrrec
que Carod-Rovira va enfonsar en
la misèria.”
http://blogs.e-noticies.com/catalunya
-es-frikis
estatal i ministre d’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba,
pujava a l’escenari per a participar en un míting
amb José Montilla. Rubalcaba, gat vell de la política,
va treure ferro a l’incident dient: “no passa res,
la gent té dret a expressar-se”. Fora del recinte, un
centenar més de persones també protestaven
contra el cementiri atòmic. ■ DIMAS BALAGUER
José Montilla (PSC)
Papers
—————————————————————————————————
—————————————————————————————————
El cabdill que no va
poder ser
XAVIER PERICAY
Per més que els rectors
del partit hagin insistit,
una vegada i una altra, en
la transversalitat del PSC
com a suprem garant de la
cohesió social a Catalunya,
els fets han demostrat,
amb semblant insistència,
que en aquesta
part d’Espanya no existeix
altra transversalitat —és a
dir, altra instància de poder
polític i social— que la
constituïda pel nacionalisme
català. Així va ser amb
Pujol i Maragall, així ha estat
amb Montilla i així serà,
presumiblement, amb Artur
Mas. Si ara el partit opta
per amagar la seva cara
més autonomista en vigílies
d’unes eleccions autonòmiques
és només perquè
està convençut que
les perdrà.
“Why?”
Maite Nolla
El Partit Popular no aspira
a millorar els seus resultats
a Catalunya i acostarse
una mica al PSC
–PSOE, en les generals–.
Això seria un embolic.
S’hauria de refer el partit
de dalt a baix. S’hauria de
dir una cosa coherent i no
dues mil cinc-centes coses
contràries sobre cada assumpte
i els seus. S’hauria
de revisar la presentació
de pajines i uriartes en les
llistes –perquè molt riure
de Leire Pajín, però algun
cap de llista del PP de Catalunya
no li arriba a la ministra
ni a la sola de les sabates–
i s’hauria de tenir
una idea, almenys una, i
treballar-hi, com va dir
“Ansar”. I com això és
molt complicat, és millor
externalitzar i llogar els
vots de Convergència i
Unió.

EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
| Política | 25
Bartomeu Muñoz Exalcalde socialista de Santa Coloma de Gramenet i imputat en la trama Pretòria de presumpta corrupció
“No admeto lliçons de moralitat,
i menys de segons qui”
IRREGULARITATS Quan només fa uns dies que s’ha complert el primer aniversari de la detenció de Muñoz, l’exalcalde
colomenc defensa la seva innocència i assegura que acabarà demostrant que no només no ha comès cap delicte sinó que
ni tan sols ha permès cap irregularitat administrativa EL FUTUR No li passa pel cap la possibilitat de tornar a la presó
Sara Muñoz
BARCELONA
A
questa entrevista
és el resultat d’una
llarga conversa
mantinguda aquesta
mateixa setmana
amb l’exalcalde de Santa Coloma
de Gramenet. La fem envoltats
de documents amb què
Bartomeu Muñoz mira de demostrar
la legalitat d’alguns
projectes urbanístics dissenyats
per ell mateix i que ara la
justícia ha posat en dubte.
Què és el primer que li ve al cap
quan pensa en aquell 27 d’octubre
del 2009?
La imatge d’una persona donant
forts cops a la porta de casa
meva.
Què li comuniquen?
Obro la porta i em diuen que estava
detingut per ordre de no sé
qui, perquè aquell guàrdia parlava
molt ràpid. Vaig preguntar
“per què” i em van respondre:
“Ja se li comunicarà”. Vaig pensar:
“Ja m’ho comunicaran”.
Com transcorren els primers
dies de la seva detenció?
Els vaig passar a Sant Andreu
de la Barca, on les condicions
són infrahumanes: habitació,
neteja… No ho desitjo ni per mi
ni per ningú. Vaig estar detingut
el 1974 per lluitar contra el
règim i les condicions eren millors.
Inclou també el tracte humà?
No, no. No en tinc cap queixa, al
marge que això que explico
també pot fer referència al tracte
humà. Vaig menjar el pitjor
entrepà de la meva vida amb
molta diferència.
Quan el jutge de l’Audiencia
Nacional decreta presó incondicional
és quan pren consciència
de la gravetat de l’assumpte?
No. Ja sabia que això passaria.
Com és?
Si no ho fa no es correspon amb
Bartomeu Muñoz, fotografiat a la plaça de la Vila de Santa Coloma quan era alcalde ■ G. MASSANA
tot el muntatge previ a Santa
Coloma. Jo sabia perfectament
qui sortiria en llibertat sota
fiança i qui no. Hi ha una part
de show en tot plegat. Quan jo
estudiava dret vaig tenir excellents
professors. Cap d’ells em
va explicar, en aquell temps,
que la justícia fos allò que aquell
dia es va produir a Santa Coloma.
La justícia és explicar les
coses, explicar a algú les raons
❝
Un ajuntament no
pot blanquejar
capitals. Hi ha molts
mecanismes de
control
per les quals el detenen i deixar
que aquest algú s’expliqui.
A la presó hi va pensar molt, en
això?
Allà no tens temps de pensar.
Esmorzes, dines, sopes...
I entre àpats, què feia?
Em dedicava a coses com ara jugar
al dominó, llegir i passejar
en un recinte tancat fins a fer
les cinquanta voltes que ens havíem
fixat.
Va plorar?
Mai. No hi havia cap motiu. La
meva preocupació era sortir però
no estava incòmode. He conegut
gent molt agradable.
Va rebre mostres de suport?
Guardo les cartes que vaig rebre.
Però el suport que necessites
en aquell moment és el de la
teva família, el del teu advocat i
el de la gent que està allà i que et
coneix. Entre tots mirem de
passar un tràngol que no és
agradable.
Després el traslladen a Barcelona.
Millor prop de casa?
La família ja no havia de fer un
esforç físic i econòmic per traslladar-se
a Madrid, però pel que
fa a la resta estàvem igual de bé
o igual de malament. Les condicions
eren diferents. A Madrid
estàvem més còmodes, i a Barcelona
menjàvem millor.
Va sortir en llibertat sota una
fiança de mig milió d’euros. Va
quedar sorprès per la gent que
el va ajudar a pagar-la?
Algunes persones em van sorprendre
però em va sorprendre
més la quantitat de gent que es
va molestar perquè no hi va poder
intervenir, ja que ja havíem
cobert els 500.000 euros.
Alguna persona li ha reclamat
els seus diners perquè li ha perdut
la confiança?
Ningú.
L’alcalde de Sant Adrià de Besòs
tampoc?
Em consta que Sito Canga, que
per cert és un alcalde magnífic i
una bellíssima persona, ho va
dir en una entrevista en el seu
diari. Però jo tinc una altíssima
consideració cap a ell, i com que
després d’aquella entrevista
hem parlat, el tema està més
que tancat.
Què es van dir?
La conversa queda entre ell i jo.
El tema està tancat i continua
l’amistat fraternal. Jo estic molt
orgullós de ser amic d’en Sito.
Coincidint amb el primer aniversari
de tots aquells fets s’ha
fet públic un informe que indica
que no hi ha delicte penal.
Comença a veure la llum al final
del túnel?
En aquest informe es manifesta
que hi ha algunes irregularitats,
la qual cosa estic disposat a discutir-la
fins al final. Si són irregularitats
administratives mai
podran ser imputables a un alcalde.
Els processos administratius
no els construeix un alcalde.

26 | Política |
EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
Bartomeu Muñoz Exalcalde socialista de Santa Coloma de Gramenet i imputat en la trama Pretòria de presumpta corrupció
—————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Tampoc no n’està al cas?
Mai he firmat res que no vingui
avalat pel secretari o els tècnics
de l’Ajuntament. Ni gosaria ferho.
No hi ha irregularitats administratives.
Hi ha interpretació
sobre informes, en alguns casos
mal feta per falta d’informació. I
així s’indica.
Manté que és completament innocent?
Això ho decideix un jutge, però
a mi se m’acusa d’una sèrie de
delictes i és molt probable que a
aquestes alçades ja n’hi hagi
tres o quatre d’aclarits perquè
mai no han existit.
Si no ha comés cap delicte, per
què està enmig d’una trama de
presumpta corrupció?
Perquè algú ha considerat que
s’havien comès uns delictes i ha
decidit imputar-me.
Si diu que no ha fet cap cosa
que no hagin fet altres alcaldes,
per què vostè i no uns altres?
La setmana passada vaig parlar
amb un alcalde d’Andalusia i em
va dir una cosa: “Els alcaldes estem
sempre en llibertat provisional”.
I quina és la diferència entre
vostè i altres alcaldes?
Doncs que aquest cop m’ha tocat
a mi.
Em vol fer creure que això és
una loteria?
És una mica una loteria. Mirem
cas per cas i veurem que té un
punt de loteria.
No afavoria empreses amigues?
Per exemple?
Em vénen al cap Limasa i Proinosa.
A veure, Limasa és adjudicatària
del servei de neteja de Santa
Coloma des del 1983, quan jo
no era alcalde. No hi ha una relació
entre una empresa nova
que es presenta al concurs i
guanya gràcies a l’alcalde. Fins i
tot va perdre un concurs sent jo
alcalde.
I la conversa telefònica en què
deixa clar que ha de guanyar un
concurs?
No és cert.
Tampoc no existeix aquesta
conversa?
Hi ha una conversa telefònica
prèvia que fa referència a un informe
tècnic que diu que el millor
és que guanyi Limasa. S’han
fet públiques les converses telefòniques
que han interessat. Limasa
mereixa guanyar aquest
contracte, si o no?
Jo no ho sé.
Els informes tècnics que jo no
he fet diuen que allò lògic, però,
és que guanyi Limasa. De fet, el
concurs es va adjudicar quan jo
ja no era alcalde i l’Ajuntament
va adjudicar-lo a Limasa.
Mai s’ha amanyat un concurs a
Santa Coloma?
Mai.
No hi ha hagut mai cobrament
de comissions?
Mai. Ni ningú s’ha emportat res.
Tenia negocis amb Macià Alavedra
i Lluís Prenafeta?
Els vaig conèixer als furgons,
quan ens traslladen a Madrid.
Ni jo els coneixia a ells, ni ells a
mi. I tinc la impressió que el senyor
Prenafeta no tenia una
idea gaire precisa d’on estava
Santa Coloma. Pascual Vela em
va explicar que va coincidir amb
Prenafeta, i que li va donar la
mà dient-li “senyor alcalde”. Això
dóna una idea de la relació
que hi havia.
Parlem de Cúbics. El jutge diu
que Santa Coloma ha deixat
d’ingressar catorze milions
amb aquest projecte. Ara em
dirà que també és mentida.
El projecte Cúbics neix en uns
terrenys on hi havia una escola
en barracons que no s’usava.
L’any 2000, en què jo no era l’alcalde,
es convoca un concurs
per fer-hi un centre comercial i
pisos públics. Es presenta una
sola empresa i se li adjudica.
L’any 2002 jo sóc alcalde de
Santa Coloma. Les obres no
s’han començat, l’Ajuntament
no ha cobrat res i m’interesso
pel projecte. L’empresa diu que
en aquell moment no el pot fer.
Consulto la direcció general
d’Urbanisme de la Generalitat i
em diuen el que jo pensava: que
❝
Santa Coloma va
guanyar set milions
amb les
modificacions de
Cúbics, i no s’ha dit
el projecte no tenia interès i que
valia la pena canviar-lo. Fem un
nou projecte amb dos elements
que per a mi eren cabdals: jo no
havia oblidat la desaparició dels
cinemes i volia sales a Santa Coloma;
i també havia fet molts
casaments i les famílies s’instal·laven
fora de la ciutat, i volia
un hotel. Hi van afegir cent pi-
sos per a joves i vam canviar el
projecte amb l’aplaudiment entusiasta
de la conselleria
d’Obres Públiques. I volia una
obra singular per a la ciutat,
com volen tots els alcaldes. És
condició necessària perquè la
teva ciutat tingui un cert nivell.
Més tard hi ha un altre canvi de
projecte...
I el millorem de manera substancial.
Enmig de tants canvis, no es
‘cola’ cap comissió?
Al contrari. Hi ha una cosa que
ningú ha tingut interès a explicar.
Amb aquestes modificacions
d’usos que es fan, sense
augmentar els metres edificables,
l’Ajuntament cobra 12 milions
d’euros pel primer concurs
i set milions d’euros més per les
modificacions d’ús posteriors. I
això a la interlocutòria no surt.
Es diu que no van haver-hi beneficis
ulteriors a les modificacions.
Luis García no va cobrar mai
comissions a Santa Coloma?
Mai.
Insinua que la interlocutòria
està plena de mentides?
D’inexactituds i de falsedats. No
diu que l’Ajuntament va ingressar
un total de 19 milions.
L’àmplia presència de Proinosa
a la ciutat és fruït de la casualitat?
Proinosa és una empresa que
ha guanyat concursos però també
els ha perdut. Dels primers
plans de Zapatero, Proinosa no
va guanyar ni un projecte a Santa
Coloma. Nosaltres no estàvem
entre les primeres ciutats
on Proinosa ha guanyat concursos.
Si tot és mentida, em pot ajudar
a entendre què és Pretòria?
La càrrega de la prova correspon
a qui correspon, però no a
mi.
Em deixa igual de desconcertada.
És el jutge qui haurà de dir
quanta veritat hi ha en la interlocutòria
i com ho resol.
S’ha parlat d’un milió d’euros
que apareix en un compte de la
seva mare.
El milió d’euros respon a un negoci
privat, legítim, que fa la
meva mare amb un senyor com
a propietària d’un patrimoni.
I aquest senyor es diu Luis García.
Efectivament. És una opció de
compra, declarada a Hisenda.
Què volia comprar?
Tres locals, taxats en tres milions
d’euros. La meva mare te-
nia en aquella època 75 anys i
no volia seguir gestionant un
patrimoni. Luis García volia tenir
patrimoni. Estem farts de
veure-ho en el món financer.
No coneix cap cas de blanqueig
de capital?
Des del punt de vista de l’Ajuntament
seria impossible. Hi ha
molts controls i ningú té la voluntat
de fer-ho.
S’ha sentit vexat?
Qui ha llegit Balzac sap que això
produeix un retrobament amb
la condició humana. Quan
abans era adorat i idolatrat per
molta gent, ara no.
I com ho porta?
Bé.
Ni tan sols es va sentir humiliat
amb la seva imatge emmanillat?
Al contrari. Ja vaig advertir que
això passaria. És el que ven.
I qui té interès a vendre-ho?
Va haver-hi un intent de degradació
absolut, no imputable al
jutge Garzón.
Aleshores a qui?
A altres persones.
Algun dia dirà noms?
No.
Manté l’amistat amb Luis García?
Si, és el meu amic i mai ha fet
negocis a Santa Coloma. Mai
hem tingut tracte professional.
Segons la Guàrdia Civil, ell actuava
a Santa Coloma com si
fos l’alcalde.
Els que em coneixen saben que
era impossible que hi haguessin
dos alcaldes.
Mai ha permès que ningú doni
ordres per vostè?
I tant que no.
Manté els mateixos amics que
abans del 27 d’octubre?
Bàsicament, sí.
Els pitjors amics acostumen a
estar a casa d’un?
Això ho explicava molt bé Helmut
Smith, canceller alemany
entre el 1974 i el 1982. Deia que
hi havia adversaris, en referència
als membres de la Democràcia
Cristiana, i enemics de veritat,
referint-se a altres militants
del SPD.
Ho comparteix?
Bastant.
Per què silencia tots els noms?
Perquè no veig necessari dir-los.
El que no admetré és gent donant
lliçons de moralitat, com
han intentat alguns, i encara
menys venint de segons qui.
Sent que ha fallat a algú?
No, però m’hagués agradat aca-

EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
| Política | 27
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
bar la meva obra. Santa Coloma
tenia un futur brillant però difícil
perquè estructuralment és
una ciutat complexa, sense empreses,
amb ingressos petits, on
s’havia d’actuar amb audàcia i
intel·ligència.
Què canviaria si pogués tornar
enrere?
No canviaria gaire cosa. Potser
faria més cas al meu instint que
no pas a alguns tècnics.
Va somiar una Santa Coloma
impossible?
No, no. Jo crec que una Santa
Coloma amb equilibri entre els
barris i que fos un exemple en el
tracte amb la gent era possible.
No és casualitat que Santa Coloma
sigui la primera ciutat d’Espanya
en escales mecàniques.
Va significar en el seu moment
una gran inversió d’uns 25 milions
d’euros. Demà al matí molta
gent les utilitzarà.
L’alcaldessa Núria Parlon va dir
que Santa Coloma no necessita
projectes singulars. Representa
un trencament definitiu amb
el model de Bartomeu Muñoz?
Jo crec que s’equivoca. Nosaltres
ens vam presentar a les
eleccions amb un projecte i no
enganyem ningú. Per raons que
no són estrictament polítiques,
canviar el projecte és un error,
sobretot sense alternativa. Santa
Coloma necessita projectes
singulars i reequilibrar la ciutat
i això vol dir canviar els barris i
tirar edificis per construir-ne de
nous.
Què li sap més greu del que
s’ha fet en l’últim any?
Enumeri’m coses.
S’ha aturat el projecte de Singuerlín.
Aquest s’ha de redefinir. Em
sembla bé que s’hagi aturat, però
ja era la meva opinió.
La decisió de construir unes
pistes d’atletisme reglamentàries
a Can Zam.
Fer unes pistes d’atletisme no
és un error però sí fer-les a Can
Zam. Això és un gravíssim error
que farà perdre a la ciutat 20
milions d’euros. I el diner no és
el més important. Ho és la pèrdua
de les oportunitats de resituar
allà algun equipament rellevant
per a la ciutat i pel conjunt
del país. Només s’havia
d’esperar l’oportunitat. Jugar al
curt termini en política té avantatges
però té enormes riscos.
Com acabarà la CIBA?
No en tinc ni la més remota
idea, però el projecte era magnífic.
Totes les ciutats que tenen
riu tendeixen a concentrar el
millor que tenen a la vora del
riu. Ho vam iniciar amb els pisos
del fluvial, però havíem de
continuar. Si ens anem carregant
tot el que estava previst a
la vora del riu, al final el futur de
la ciutat se’n ressentirà.
Està pensant en Safaretjos?
Per exemple. Allà vam invertir
6 milions entre Regesa i Gramepark.
Què farem allà? De moment
no he sentit res.
La situació de les arques municipals
és preocupant?
Jo no sé com estan ara. Sé com
les vaig deixar jo.
M’ho pot explicar?
Érem la cinquena ciutat menys
endeutada de Catalunya i potser
ja n’hi ha prou d’utilitzar
com a excusa el cas Pretòria per
dir que no hi ha diners. El que sí
és cert es que han disminuït els
ingressos de la ciutat perquè
han disminuït de manera important
els ingressos provinents
de l’Estat.
Què s’hauria de fer?
Jo ja no sóc ningú per donar
idees. Les han de donar els que
gestionen.
Tampoc no es farà el gratacels
on hi havia serveis territorials.
Prescindir-ne és un error. Fer
un edifici de nou plantes amb
seixanta-quatre pisos és una
enorme barbaritat. No serveix
de res. El problema és que estarà
allà plantat els pròxims 150
anys. En canvi, una torre de divuit
plantes sí que donava una
singularitat a la ciutat de Santa
Coloma. Faran exactament el
AMBICIÓS
SENSE FRE
Quan era un regidor
més de Santa Coloma,
Bartomeu Muñoz
tenia poca projecció
social. Però
va rellevar Manuela
de Madre en l’alcaldia.
Aleshores va
aparèixer el ‘Bartu’
ambiciós, afamat
de glòria i èxits i amb
una ferma convicció
que una ciutat obrera
també pot ser de
primera. La seva
obra es troba ara en
el punt de mira de la
justícia, que serà la
que dictamini si a
banda de la feina feta
i reconeguda a les
urnes hi ha algun
element que se li va
escapar de les
mans. Ell no es cansa
de defensar la seva
innocència ■ I.M
mateix però sense donar cap
singularitat a la ciutat. Col·locaran
allà un edifici que no té interès.
Per fer això és millor no
fer-lo.
Va seguir el procés del seu relleu
al capdavant de l’alcaldia
de Santa Coloma?
La veritat és que no.
Per qui hagués apostat?
Per Núria Parlon, sense cap mena
de dubte.
Ha de ser l’alcaldable del PSC?
Aquí no hi entro. Estic allunyat
de la política i del PSC. Jo l’hagués
proposat per d’aquí a cinc
anys, per ser el meu relleu.
S’ha acomiadat definitivament
de la política?
Absolutament, és una etapa
passada.
Passeja per Santa Coloma?
No. Hi he estat però poc. Hi he
anat a visitar la meva mare.
Com se sent tractat?
Ara em truca gent de Santa Coloma
i els atenc. En el fons em fa
mal no haver tingut temps per
haver resolt tots els problemes
de la gent que venia al meu despatx
o em trobava pel carrer.
De què pensa viure la resta de
la seva vida?
Ara visc del patrimoni familiar
però m’agradaria treballar. Però
hi ha un petit inconvenient.
Molta gent està disposada a admetre
que li encantaria treballar
amb mi però tenen pànic a
un determinat sistema que és la
inquisició: el pànic que algú sàpiga
que m’han contractat.
S’hi està trobant?
Un munt de vegades.
En què quedarà tot plegat?
En allò que decideixin els jutges,
però confio que es resolgui
positivament i tots podem oblidar
aquest malson. Hi ha gent
amiga a la qual se’ls ha destrossat
la vida professionalment,
econòmicament i físicament.
Emili Mas, Manuel Dobarco,
Pascual Vela, Lluís Falcón… i casos
de persones que no estan ni
imputades, com és el cas de l’exgerent
del Consell Comarcal del
Barcelonès, Imanol Pujana. A
tots ells els serà molt difícil recuperar-se,
igual que a mi.
Veu la possibilitat de tornar a
la presó?
No. Jo examino la interlocutòria
que va dictar el jutge Baltasar
Garzón i penso: “Aquí, què
hi ha?”. I em consta que ho pensa
molta gent.
El canvi de jutge a l’Audiencia
Nacional farà donar un tomb al
cas?
Confio que com a mínim tot
quedi més ordenat i algú posi de
manifest que no hi havien factures
falses, que l’Ajuntament
va ingressar set milions d’euros
amb les modificacions a Cúbics,
i un llarg etcètera.
Com ho explicarà, tot plegat,
als seus fills?
No ho sé. Quan arribi el moment
els ho explicaré amb la
mateixa naturalitat que aquesta
tarda els explicava que existeix
una cosa que es diu la península
d’Anatòlia.
Com és Bartomeu Muñoz?
Una persona apassionada. Per
la plaça de la Vila encara passeja
un senyor que buscava feina per
al seu fill. I finalment la hi vaig
aconseguir. Cada cop que l’home
em veia es posava a plorar. I
jo m’emocionava amb ell. I això
és la passió. Però era una persona
apassionada i ja no ho sóc.
Era una persona que estimava
la seva ciutat i això ho continuo
fent. Em fa mal veure que la direcció
de la ciutat potser no va
pel camí més adequat. El projecte
no pot ser el metro, Torribera
(que no té ni mitjans de transport
per arribar-hi) i el capital
humà. Això no és un projecte.
No és res. Si hi ha un projecte,
s’ha d’explicar. Si ja no és el
meu, s’ha d’explicar. I si el PSC
té un projecte nou, que l’expliqui.
Jo estaré encantat de comentar-lo.
■

28 |
Punt de Vista
EDITORIAL
Una retirada
purament
electoralista
La marxa enrere que ha fet el Departament
d’Educació respecte a la polèmica supressió
de l’horari intensiu de les escoles durant el mes de
juny només es pot entendre en clau purament electoral,
encaminada a reconciliar el col·lectiu de mestres
amb el PSC. És més, la decisió representa una
desautorització en tota regla del conseller Maragall,
que malgrat que ha renunciat a anar a les llistes, ara
per ara i fins al dia 28 és el màxim responsable de la
política educativa del país. Maragall havia dit i repetit
que no cediria al xantatge dels mestres, i ha acabat
cedint-hi no se sap ben bé per quins interessos, però
en tot cas no són ni els dels alumnes ni els de les famílies.
Educació trasllada la decisió a cada centre, i
d’aquesta manera se’n renta les mans i torna a alimentar
l’enfrontament entre docents i pares. L’actitud
xantatgista dels mestres, d’anul·lar les colònies i
sortides extraescolars com a revenja per la supressió
de l’horari intensiu, no només és injusta i desproporcionada,
sinó que diu molt poc d’un col·lectiu que anteposa
els seus interessos als dels alumnes. Maragall
potser aconseguirà reconciliar-se amb els mestres,
i el PSC, també, però ha deixat les famílies a
l’estacada amb una decisió que ni tan sols convenç la
patronal de cases de colònies, que ara per ara tampoc
no tenen garantida l’ocupació. Maragall ha sacrificat
la seva credibilitat per fer un favor al seu partit, i
aquesta actitud es podria pagar molt cara. Perquè
els mestres voten, però els pares, també.
La mentida que la UE no
hauria de creure’s
Resulta increïble i grotesc que, a hores d’ara,
la llengua catalana hagi d’estar lluitant contra
la mentida propagada en el sentit que el català i el
valencià són llengües diferents. Emparant-se en la
definició legal que en fa l’Estatut valencià i obviant
qualsevol criteri científic, la difusió de la mentida
–amb tot el suport del govern valencià, del PP– ha
arribat fins a límits insospitats aquesta setmana
quan la UE ha començat a diferenciar també entre
valencià i català en les beques per als Erasmus. El
més greu del cas és que ho ha fet a instàncies del
govern espanyol, que així ho ha demanat, per tal de
no fer enfadar el govern valencià i en una hipòcrita
demostració d’estricte compliment de la legalitat vigent,
tot i saber que contribueix a difondre una mentida.
Costa, a hores d’ara, d’imaginar on arribarà la
hipocresia política en aquesta qüestió. El problema
és que, en cada episodi, la llengua catalana en surt
més perjudicada.
Països Catalans
Xavier Valls Serra
————————————————————————————————————————————
Sempre m’ha semblat curiós, que
malgrat que sovint em costa d’entendre
les expressions dels amics
de les Illes, ells tinguin clar que parlen
català. En canvi, tot i que entenc
perfectament els valencians,
molts d’ells estan cabuts que parlen
un altre idioma. Són les paradoxes
d’allò que nosaltres anomenem
Països Catalans. I dic “nosaltres”
perquè molts companys valencians
no en volen sentir a parlar, i els
illencs tampoc hi posen gaire entusiasme.
Què ens uneix, doncs?
Desprès de llegir molt, donar voltes
pel llit i rumiar-hi a bastament, he
arribat a la conclusió que el nostre
vincle comú és la tolerància i la generositat.
Als valencians els és indiferent
que facin tota mena de regals
als seus electes, incloent-hi els
vestits ridículs. Els illencs són insensibles
al fet que el seu expresident
i els seus exgovernants siguin
empaperats per corruptes dia sí
dia també. Els catalans no movem
EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
L’ESCAIRE Miquel Pairolí
Una de les definicions més pessimistes de la
democràcia és aquella que assegura que
consisteix en la manipulació de la voluntat
de les majories per part de les minories. És
a dir, que una minoria ambiciosa, ben organitzada i
amb els recursos econòmics, estratègics i retòrics
oportuns pot orientar la voluntat majoritària d’una
comunitat i imposar-li punts de vista. Ja sentim les
exclamacions dels que, en nom de la intel·ligència
col·lectiva i de la sobirania popular, refusen aquesta
idea. Potser amb raó, potser no... Si hem escrit la paraula
comunitat, no deu pas ser casualment. Tenim
una demostració ben propera d’aquella idea pessimista.
És el que passa al País Valencià –anomenat
“Comunitat Valenciana” per l’espanyolisme– en la
qüestió de la llengua. A la fi, l’obsessió d’una minoria,
encomanada a la majoria, ha acabat imposant, pel
pes del vot majoritari, unes idees contràries a la ciència,
la història i la lògica. Com que val el mateix el vot
d’un ignorant manipulat que el d’un savi, i com que hi
El Punt expressa la seva
opinió únicament en els
editorials. Els articles firmats
exposen les opinions dels
seus autors.
La ignorància al poder
LA
PUNXA
D’EN
JAP
Joan
Antoni
Poch
ha molts més ignorants manipulats que savis, resulta
que s’ha convertit en veritat legal una mentida objectiva.
I la bola llavors comença a rodar i passa del País
Valencià a l’Espanya gran, i d’aquí, a la Unió Europea.
I així acaba resultant que la UE, enganyada, paga cursos
de català i de valencià als estudiants com si fossin
llengües diferents. Brussel·les no és pas lluny de Heidelberg
ni de Friburg, ni en general de les universitats
germàniques que han estat, des del segle XIX, allà on
s’han estudiat amb més solvència les llengües romàniques.
Com és que Brussel·les, que per no res demana
mil informes, no sol·licita a aquestes universitats
un assessorament o tants com calguin per determinar
si el català i el valencià són una mateixa llengua o
no? No ho deu fer perquè, és clar, tornaríem la qüestió
als dominis de la saviesa, en els quals no ofereix cap
dubte, i els apartaríem dels dominis de la ignorància
manipulada, que és on s’ha produït l’aberració i on es
continua cultivant interessadament. I contra això ja
ens podem anar lamentant.
ni una cella, quan ens assabentem
que la força política majoritària
utilitzava els delinqüents més nostrats
per canalitzar cap a la caixa
del seu partit un montull de millets.
Tot plegat, cap problema. Segons
les enquestes, bona part dels
personatges implicats en aquestes
martingales gaudeixen de la nostra
magnanimitat i tenen excel·lents
possibilitats de ser elegits o reelegits
per continuar gaudint de la bicoca.
Catalans, illencs i valencians,
amics per sempre. Com ens hem
de veure!

EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
President: JOAN BOSCH I ROURA.
Vicepresident: JOAN VALL I CLARA.
Consell d’Administració: ISABEL BOSCH I PI, JORDI BOSCH I ROURA, DAVID MARCA I CAÑELLAS,
JOAN RIBAS I FEIXAS i ESTEVE VILANOVA I VILA.
Comissió Permanent del Consell Editorial: NARCÍS-JORDI ARAGÓ (President), JOAN BOSCH
(Vicepresident 1r), JOAN VILLARROYA (Vicepresident 2n), JOAN BALLESTER, ISABEL BOSCH, JORDI
BOSCH, PEP COLLELLDEMONT, ROSA FONT, JAUME OLIVERAS, JOAN RIBAS, LLORENÇ SOLDEVILA i
ESTEVE VILANOVA. Defensor del Lector: PEP COLLELLDEMONT I OLIVA (defensor@elpunt.cat).
Jo vaig néixer l’any que va
morir Marilyn. D’això fa
molt de temps, però tot i
que el cinema ha perdut
bona part d’aquella capacitat
mítica que fornia l’inconscient
col·lectiu, Marilyn es manté
com una potentíssima icona,
de manera que es diu que la
imatge del seu rostre és tan coneguda
com La Gioconda. Quina
imatge, però, del seu rostre?
Suposo que aquella del somriure
radiant amb la boca pintada
de vermell, una promesa de sexualitat
ardent. Tanmateix,
després de la mort de Marilyn,
aquest rostre té un revers tràgic.
Des que Marilyn va suïcidar-se,
ho apunto sense dubtar-ne,
malgrat les incessants
teories que la fan víctima d’una
conspiració, el seu rostre lluminós
ha adquirit el contrapunt
ombrívol que Andy Warhol va
reflectir a través de les variacions
de la imatge seriada de
l’actriu. Els seus coetanis, o
aquells que van mirar el seu
rostre al cinema abans que l’actriu
morís, potser no se’n van
adonar, d’aquesta ombra (el
maquillatge de Hollywood és
enlluernador) o només van començar
a intuir-la a través de
les imatges crepusculars de
The misfits, de John Huston.
Però aquells que vam néixer
desprès o poc abans de la mort
de Marilyn, sempre hem vist
l’ombra tràgica darrere de la
imatge somrient, tot i que el retrat
que va escriure’n el seu
I de la independència, què?
Jaume Oliveras i
Costa
————————————————————————————————————————
Quan el 10 de juliol un gran
nombre de catalans reclamaven
no sé què pels carrers de
Barcelona, tot amanit amb cridòria
a favor de la independència,
potser alguns van pensar
que érem a una passa de la sobirania
plena. Després, la realitat
va matisar crits i consignes,
de tal manera que el milió –o
amic Truman Capote ens ha
permès imaginar “una adorable
criatura” insegura i sensible,
però que també podia ser
divertida. Els uns i els altres, de
fet, hem vist Marilyn d’una altra
manera arran de les circumstàncies
de la seva mort:
una dona irreductible a la ingenuïtat
o la frivolitat dels seus
personatge i, per contra, amb
unes inquietuds vitals, professionals
i amoroses que van durla
a una profunda insatisfacció;
una persona amb tanta intel·ligència
i sensibilitat, que estava
condemnada a fer-se mal mentre
era consumida per la seva
imatge i projecció pública. Els
uns i els altres hem interioritzat
aquella cançó d’Elthon
John: “Adéu, Norma Jeane, / la
solitud va ser difícil, / el paper
més difícil que vas interpretar.
/Hollywood va crear una superestrella,
/ i el dolor va ser el
preu que en vas pagar. / Fins i
tot a l’hora de la teva mort, / ah,
la premsa continuava assetjant-te.
/ L’única cosa que se’ls
va acudir dir, als diaris, / va ser
que a Marilyn l’havien trobada
nua”.
Recentment, l’altra Marilyn
se m’ha fet vivament present,
però d’una manera més complexa,
a través d’un muntatge
teatral representat al festival
Temporada Alta del grandíssim
Krystian Lupa, que imagina
amb fonaments reals com
haurien pogut ser els seus últims
dies, i una sèrie d’escrits
els quatre-cents mil, tant se
val– de manifestants no demanàvem
el mateix i els crits independentistes
eren més fruit de
la protesta que no pas del desig.
Era evident que no tothom estava
per aquesta feina.
Com un caramel a la porta
d’un col·legi de primària, la reivindicació
de la independència
ha durat ben poc, i ha anat
desapareixen entre línies dels
programes electorals, de tal
manera que no forma part de
les reivindicacions prioritàries,
Directors Generals: ANNA MARIA RIBAS (Gestió) i EMILI GISPERT (Continguts).
Subdirector General de continguts: JORDI GRAU.
Directors Comercials: SANTI AMORES (El 9), JORDI CANTÓ (El Punt.cat), XEVI ESTEVA (Agències),
SARA MASSANAS (Organització), EVA NEGRE (Presència) i CRISTINA TAULATS (Equips locals).
Administració: CARME BOSCH. Compres: LLUÍS CAMA. Distribució: CONCEPCIÓ CASALS.
Màrqueting: TONI COROMINAS. Recursos Humans: MIQUEL FUENTES. Finances: MANEL
GÓMEZ. Serveis al Lector: CARLES GRI. Sistemes d’Informació: JOSEP MADRENAS. Relacions
Institucionals: XAVIER PAJARES. Comunicació: ALBERT PARÍS. Difusió: EDUARD VILLACÉ.
LA TRIBUNA Imma Merino
Marilyn i la papallona
de la mateixa actriu que, tants
anys després de la seva mort,
han aparegut publicats amb
una acurada edició que té una
versió en castellà a càrrec de
Seix Barral i que inclou un esplendorós
pròleg d’Antonio Ta-
Un muntatge
teatral de Krystian
Lupa i uns escrits
de la mateixa actriu
la mostren
dramàtica i
complexa
i ni tan sols serveix de coartada
per cridar que ve el llop. Per demanar
el vot, cal centralitzar el
missatge i aparcar algunes propostes
que, atractives per alguns,
poden espantar determinats
electors. Potser els minoritaris
en parlen, però el seu altaveu
és minso i la credibilitat,
per demostrar, amb la qual cosa
és difícil col·locar el tema al
centre del debat.
Els convergents han fet callar,
prudentment, el seu sector
sobiranista, i només Esquerra
Periodista
PEP DUIXANS
bucchi. Els escrits (poemes, notes,
cartes, pàgines d’un dietari
que reflecteixen una consciència
de la solitud, una esperança
en l’amor sempre decebuda,
una inquietud d’esdevenir una
Altra) formaven part del llegat
de Marilyn que va heretar Lee
Strasberg, el director de l’Actor’s
Studio en el qual ella va
confiar per intentar reinventarse
com a actriu. A l’obra de Lupa
no apareix Lee Strasberg, sinó
la que aleshores era la seva esposa,
Paula Strasberg, que acudeix
a la crida d’una Marilyn
que, tancada en un vell magatzem
on Chaplin potser va rodar
manté la reivindicació, tot i que
no la converteix en el gran cavall
de batalla, fins al punt que
ha amagat la data del 2014
com a moment adient per iniciar
la gran remuntada. Es veu
que parlar d’independència no
toca, no és prudent, i ara cal citar
altres coses. Però tampoc
no es parla de l’Estatut, ni de la
relació amb les Espanyes. En
campanya, els missatges, com
més difusos, millor i, sobretot,
que no signifiquin un gran trasbals,
que la societat, tant aquí
| Punt de Vista | 29
Director: EMILI GISPERT I NEGRELL.
Directors Adjunts: MIQUEL RIERA (Comarques Gironines), FERRAN ESPADA (Comarques
Barcelonines), MERCÈ RIBÉ (Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre), JORDI CAMPS (Tancament),
GERMÀ CAPDEVILA (Catalonia Today), MANUEL CUYÀS (Sèries), JORDI GRAU (Opinió),
TONI MUÑOZ (Apunts i Consell Editorial), XEVI SALA (Informació General), PEP RIERA (El 9), ENRIC
SERRA (El Punt.cat) i JOAN VENTURA (Presència).
Redactors en Cap: JOSEP MARIA FLORES, JOSEP MARTINOY, JORDI MOLINS, RICARD PALOU,
JOAN RUEDA i TURA SOLER.
una pel·lícula, vol que la vegi encarnant
Gruixenka, la fràgil i
sensible prostituta d’Els germans
Karamàzov, una obra
que, precisament, Lupa va
adaptar al teatre. A Persona.
Marilyn, títol del muntatge del
director polonès en què es projecten
diverses fotografies com
una premonició de la mort de
l’actriu, també hi apareix com a
personatge el fotògraf André de
Dienes. Aquest va explicar que,
un dia de 1949 en què fotografiava
Marilyn a la platja de Long
Island, l’actriu va dir-li que, creient
en la reencarnació, en la seva
pròxima vida volia ser una
papallona. Lupa ho fa present a
la seva obra, però amb el dramatisme
afegit que ho diu una Marilyn
pròxima a la seva mort. Això,
perquè és propi de les papallones
tenir una vida efímera.
En el pròleg, Antonio Tabucchi
recorda l’anècdota amb André
de Dienes explicant que, pels
antics, l’ànima és un ésser alat
representable a través d’una
papallona. Pels grecs, la paraula
phantasma significava “imatge”,
però no la que el cos dóna de
nosaltres, sinó la imatge pròpia
que tenim en el nostre pensament:
Se’n podria dir l’ànima.
He pensat que Marilyn ja ho va
ser, una papallona. Una papallona,
és a dir, una ànima, que no
va ser atrapada mai per cap
imatge, però que va ser consumida
per la imatge del seu cos,
objecte d’un voyeurisme depredador.
com a la Xina, és conservadora.
Amb un panorama tan poc
engrescador, de què serveixen
les campanyes? Quan els programes
són calcats d’altres programes
i els discursos es presenten
plans de contingut, no
sé si els quinze dies de consignes
rovellades decidiran gaires
vots, ja que més aviat semblen
destinades a augmentar els
rengles de l’abstencionisme. I
de la independència, què?; per
favor, no importunem amb la
pregunta.

30 | Punt de Vista |
DE SET EN SET
La boira
Xavier Cortadellas
———————————————————————————————————————————————
Cotxes als camins i als trencants i a
quasi totes les raconades del bosc. En
tot l’any, no n’hi havia hagut mai
tants com en aquests dies. Tampoc no
hi havia hagut mai tanta gent. Molt
més silenciosa i discreta que qualsevol
d’aquells boletaires de cap de setmana,
la boira amanyaga cotxes, bolets
i gent, vagareja entre suros i alzines,
es deixa endur sobre els brucs,
sobre els cirerers d’arboç, sobre els
arítjols i les argelagues, beu de l’aigua
d’octubre dels rierols i els torrents,
s’esquinça com uns llençols fins de lli
que s’haguessin anat desfibrant amb
les tisorades d’un vent que ningú no
nota. Núvols de terra que no arribaran
mai al cel, enemics del sol i del so-
Núvols de terra que no
arribaran mai al cel, enemics
del sol i del soroll i de la
pressa i de la llum del migdia.
S’acosten unes eleccions que
també han trigat molt
roll i de la pressa i de la llum del migdia.
S’acosten unes eleccions que
també han trigat molt. Avui, en
aquest país, molta gent confia que arribi
una sacsejada que fa temps que
espera. Avui, en aquest país, molta
gent també ja no espera res. No votaran,
diuen. Però la gran majoria
d’aquella gent que va participar en les
consultes sobre la independència
d’aquest últim any confia que el seu
vot, aparentment inútil, s’hagi acabat
escampant com la boira. Uns votaran
Esquerra. D’altres, Reagrupament.
Uns altres, Solidaritat. La majoria,
Convergència. Però també alguns
d’aquests últims –no se sap quants–
es gronxen en la idea que hi haurà un
canvi. I els d’Iniciativa? Sembla que
siguin en un altre bosc, potser diferent
del dels partits que no volen canviar
gaire res, potser en el mateix
bosc que aquests últims. Tampoc no
se sap. Hi ha molta gent, però, que espera
que passin aquestes eleccions
per tal que s’aclareixi una mica tot.
Que arribin els resultats i que es vegi
el bosc. Que s’aixequi la boira.
EN
SÍSIF
Jordi
Soler
EL LECTOR ESCRIU
EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
Abastar, collir,
plegar...
b De la collita del raïm, se’n
diu verema. De la dels cereals,
segada, sense especificar
de quina gramínia es tracta.
La resta de fruits i d’hortalisses
s’abasten, es cullen, es
pleguen... únicament segons
la posició d’allò que es cull i
de la zona lingüística. Algú
sap per què el raïm té paraula
pròpia, com si tingués més
tradició a casa nostra que les
mil·lenàries oliveres o qualsevol
altre cultiu?
M. TERESA BICIANA I FERRAN
Barcelona
Per l’escola
bressol pública
b Les escoles bressol són
una gran solució per als pares
que treballem, i molt sovint és
l’única. El curs vinent hi hauré
de deixar la meva filla. Fa uns
anys havia sentit a dir que era
complicat aconseguir-hi plaça,
ja que la demanda era superior
a l’oferta. Però afortunadament
aquesta situació ha
anat millorant amb el temps.
Al meu municipi tenim una
nova escola bressol, moderna
i adaptada a les necessitats
dels infants, molt més àmplia
que l’anterior. Però no som
els únics privilegiats, ja que el
govern de la Generalitat ha
augmentat el nombre de places
de llar d’infants de manera
molt important en les dues
darreres legislatures. Segons
que he llegit per internet, l’any
2003, quan es va produir el
canvi de govern, de CiU al tripartit,
a Catalunya teníem
prop de 24.000 places d’escola
bressol pública, mentre
que actualment ja hem arribat
a les 63.000. Gairebé 40.000
més. És una gran quantitat,
tot i que segurament insuficient,
ja que encara llegeixo
alguna carta d’algun pare molest
perquè no ha obtingut
plaça per al seu fill. Quan falten
poques setmanes per a
les eleccions, encara em sorprèn
llegir que CiU continua
apostant pel tema dels xecs
Les cartes trameses a aquesta secció no han d’excedir els vuit-cents caràcters. El Punt es reserva el dret de publicar-les i
resumir-les. És imprescindible que en l’original i en els correus electrònics s’hi facin constar el domicili, el telèfon i el número
del DNI o passaport de l’autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònims ni amb inicials.
Els textos s’han d’adreçar a cartes@elpunt.cat
Empatia política
b Com a component d’una entitat no governamental,
tinc l’oportunitat de ser convidat a molts actes de la
precampanya a les eleccions al Parlament, i com a persona
actualment retirada de la política activa, no he pogut
resistir la temptació d’expressar la meva opinió, respecte
a la política i els polítics que he pogut escoltar en
directe.
La primera constatació consisteix que els homes i les
dones que avui es dediquen a la política es creuen el
que proposen, un plus d’honestedat que cal considerar i
que també teníem fa vint anys. Com a valor menys positiu,
continua la influència de franquícia política, cosa
que els fa subjectes al sectarisme de partit i dificulta la
seva capacitat de sumar, de prioritzar un enfocament
més humà dels problemes de proximitat.
En la meva opinió, la realitat de la crisi econòmica requeriria
propostes articulades que apropin mes els polítics
al ciutadà del carrer. Si l’empatia (entesa com a capacitat
de reconèixer i oferir sincera col·laboració per
resoldre els problemes del proïsme) es trobés a les farmàcies
i es pogués injectar o prendre en pastilles, unes
bones dosis als candidats millorarien substancialment
l’interès de la ciutadania per les propostes del procés
electoral que s’aproxima. La continuïtat de la nostra democràcia
passa necessàriament per tornar a despertar
l’interès per la política, pel seu protagonisme, però sols
ho serà quan surti de la torre de marfil i baixi a l’arena
a explicar-hi les seves propostes de primera mà als ciutadans.
Difusió als mitjans, mítings, presència dels líders
a la TV, al Twitter o a Facebook són necessaris, però
els ciutadans volen percebre la seva empatia cara a
cara. Empatia política, un pal·liatiu de la perillosa onada
reaccionària que se’ns tira al damunt.
JAUME VALLÈS. Sant Adrià de Besòs (Barcelonès)
–vinga repartir diners–, i en
aquest cas vol donar-los a qui
no vulgui portar els seus fills a
la pública. En comptes de fomentar
l’increment del nombre
de places públiques, pretén
ajudar les famílies més
adinerades, que es puguin
permetre el luxe de portar els
fills a la privada. No seria més
lògic que els que rebéssim
descomptes fóssim els que
tenim rendes més baixes i
que optem per l’escola bressol
pública? El món a l’inrevés.
Aquí hi ha l’autèntica diferència
entre l’esquerra i la
dreta: la primera incentiva les
polítiques socials i els serveis
públics; la segona, només
pensa a privatitzar i en els
que tenen les butxaques més
plenes.
CRISTINA ROF SALA
Llinars del Vallès (Vallès Oriental)
La publicitat dels
bons
b La Generalitat fa una campanya
de propaganda que
deu ser l’enveja de qualsevol
empresa privada. Anuncis en
mitjans de comunicació i tanques
publicitàries en carrers
de moltes ciutats. Quin cost
ha tingut, aquesta campanya?
Calia fer-la, tenint en compte
que ja se’ns havia explicat a
bastament i que n’havien fet
publicitat gratuïtament havent
estat notícia i comentari diari
en tots els mitjans de comunicació
públics i privats? Qui ha
pagat la campanya publicitària,
la Generalitat o les enti-
tats financeres que tindran un
3% de comissió? El cost
d’aquesta campanya encareix
encara més una operació que
molts analistes qualifiquen de
massa costosa per a qui emet
els bons. Massa costosa per
als ciutadans de Catalunya.
Per això també crec que falten
més explicacions sobre
què passarà l’endemà que
una Generalitat amb problemes
de finançament s’hagi
gastat tots aquests diners. Diners
que haurà de tornar amb
el 7,75% d’interessos i comissions.
Sembla que aquesta
emissió és una fugida endavant
que implica tenir pa per
avui i gana per demà.
LLUÍS SADURNÍ
Premià de Mar (Maresme)
‘Miami’, i no pas
‘maiami’
b A la ràdio i la televisió, cada
vegada que esmenten la
ciutat de l’estat nord-americà
de Florida els locutors acostumen
a pronunciar maiami, i
en català s’hauria de pronunciar
miami, sense que hi hagi
motiu per fer-ho a l’anglesa,
de la mateixa manera que
parlant en català no diem -
niuiorc per referir-nos a Nova
York, o paguí per citar la capital
francesa.
JORDI S. BERENGUER
Barcelona
Laïcisme agressiu
b El papa va carregar contra
l’“agressiu laïcisme espanyol”.
Deia Jaume Perich: “Els meus
amics em diuen que sóc molt
agressiu, però m’ho diuen a
crits”.
JOSEP R. REIG
Barcelona
Premis ADAC
Totes les cartes al director i
els articles sobre llengua catalana
publicats a El Punt fins
al 23 d’abril del 2011 aspiraran
a un dels Premis de Normalització
Lingüística i Cultural
de l’Ateneu d’Acció Cultural
(ADAC).

EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
VUITS I NOUS
Arriba la tardor i la gent de Barcelona,
del Maresme, del Vallès, d’Osona i de la
Selva va al Montseny. Alguns s’emporten
el cistell de collir bolets però la majoria
en té prou amb la contemplació del
paisatge. A la tardor, quan les fulles dels
arbres agafen aquell color rovellat i comencen
a caure i s’escampen pels camins
i les carreteres, el Montseny arriba
al punt visual més dolç de tot l’any.
La gent de les comarques que l’envolten
ho saben i corren muntanya amunt. Hi
ha senyors i senyores en aquest món
que no saben distingir un Velázquez
d’un cromo de calendari i que tenen esguerrat
el gust a l’hora de vestir-se o de
decorar la casa però que davant un paisatge
natural senten les mateixes pessigolles
d’emoció que els senyors i senyores
més educats. El paisatge és molt democràtic.
Montseny vol dir “muntanya senyal”
i es veu que és un nom posat pels navegants.
Els mariners i pescadors catalans
de la costa de llevant, quan des d’alta
mar divisaven el massís sabien que
era senyal d’haver arribat a casa. És curiós:
una muntanya que deu el nom a
gent que normalment és refractària a
les elevacions orogràfiques.
Ara no, però fa uns anys passant per
la carretera que travessa Sant Pau de
Segúries, població prepirinenca situada
entre Camprodon i Ripoll, era visible
una mena de monument que representava
una barca de pesca marítima.
M’havien explicat que el monument recordava
la història d’un pescador de la
costa que, havent avorrit el mar per
causa d’una tragèdia d’origen tempestuós
que va matar tota la seva família,
va decidir traslladar-se a viure en un
lloc des del qual el mar no fos visible i els
seus habitants no en tinguessin ni notícia.
El pescador va agafar un rem i va començar
a caminar des del seu poble en
direcció a l’interior, cap a les muntanyes.
A cada lloc habitat on arribava ensenyava
el rem i preguntava a la gent si
en sabien el nom. Si el sabien, si li deien
que era un rem, l’home seguia endavant.
Es va establir a Sant Pau de Segúries
perquè va ser el primer poble on
ningú va reconèixer l’eina ni la seva utilitat.
El Montseny veu el mar des de molts
punts. El replà que hi ha abans d’emprendre
la definitiva pujada al Turó de
l’Home i que és l’ultim lloc on es pot arribar
amb cotxe, ofereix un decorat que
és com un desplegable muntanyós: a la
dreta el massís de Montserrat, a l’esquerra
la Costa Brava i, entre un punt i
l’altre, Collserola, Sant Mateu, Burriac,
el Corredor, el Montnegre... Al fons,
sempre el mar. Per l’altre vessant, passat
Collformic, es presenta la Plana de
Vic amb tot el Pirineu al fons. Allà baix
hi deu haver Sant Pau de Segúries, el
poble que ignora la navegació en mar.
L’altre dia era al Montseny per visitar
la tardor. Hi havia cotxes pertot, circulant
o aparcats a banda i banda de les
Manuel
Cuyàs
carreteres i dels camins. Al poble del
Montseny no s’hi podia ni entrar. Tenia
interès a veure l’escola per a nens petits
que hi ha construït el meu amic arquitecte
Agàpit Borràs, i per arribar-hi i poder-la
apreciar vaig haver d’agafar camins
amagats. Al Montseny es fan escoles.
Bon senyal.
Ara diuen que per accedir als boscos i
poder-hi collir bolets s’haurà de pagar.
Ja fa uns anys que ens preparen per
aplicar el peatge. Si ens preparen tant
és que la intenció és ferma. Ho justifiquen
dient que els excursionistes i boletaires
deixen els boscos bruts, despentinats
i depredats. Tornar-los a pentinar i
netejar costa diners. Escoltin: tots som
grandets i sabem que els impostos i taxes
van a parar a una caixa comuna i
que quan l’Estat i l’Ajuntament ens co-
Periodista
Gent feliç al Montseny
Castanyers prop de Sant Hilari, imatge del Montseny ■ LLUÍS SERRAT
Ara diuen que per anar al
bosc i collir bolets
s’haurà de pagar. Ja fa
uns anys que ens
preparen per al peatge.
Si ens preparen tant és
que la intenció és ferma
bren per pagar la sanitat, l’ensenyament
o la recollida de la brossa no ho fan
dient aquests diners són per als hospitals,
aquests per al mestres i aquests altres
per la neteja, sinó que una cosa va
per l’altra i tot es confon. D’impostos
anomenats finalistes, o sigui destinats
a una causa concreta i determinada,
n’hi ha poquíssims i no ens faran pas
creure que el que implantaran per accedir
a les muntanyes serà exclusivament
per mantenir la flora i la fauna de les
elevacions. Netejar el mar i els rius que
hi van a parar també és car i d’una manera
o altra ens ho cobren però no per
això, de moment, ens fan pagar per
anar a la platja a l’estiu. Si tants diners
necessiten per netejar boscos, que apugin
els impostos generals, com ja fan,
però per favor que no ens diguin que és
per buscar bolets o fer l’excursionista.
L’altre dia, al Montseny, a la gent se la
veia molt feliç pensant que l’aire que
respirava i el rovelló que trobava eren
un do diví o de la naturalesa. Que embruten?
Que trepitgen? Que embrutin,
que trepitgin. Fa uns anys es va posar de
moda entre el gremi dels polítics afirmar
que la política és l’art de fer feliç la
gent. No solament no ens fan feliços, sinó
que fan pagar als qui ja ho són pel fet
de ser-ho. O ens hi fan o n’hi haurà per
agafar el rem i començar a passar.
| Punt de Vista | 31
PLAÇA MAJOR
Ciutat global
Edgar Illas
———————————————————————————————————————————————
La sociòloga jueva-holandesa-argentina-nordamericana
Saskia Sassen,
una de les principals estudioses de la
ciutat global, ha explicat que la globalització
ha tendit a concentrar més
que mai els processos de producció.
Com que les grans corporacions necessiten
molts serveis especialitzats
(financers, comptables, legals, publicitaris,
mediàtics, arquitectònics),
aquests serveis s’han concentrat en
unes poques ciutats globals, les quals
han adquirit quatre rols bàsics: com
a centres organitzatius de l’economia
mundial; com a centres d’empreses
de serveis especialitzats; com a
llocs d’ideació de nous productes; i
com a mercats per a aquests nous
Si necessitem la
independència no és tan sols
per desempallegar-nos de
l’autoritarisme centralista,
sinó també per una qüestió
de mera supervivència
econòmica
productes. Si bé Sassen va estudiar
l’aparició de la ciutat global als anys
noranta, al seu últim llibre, Territory,
Authority, Rights: From Medieval
to Global Assemblages, s’ha centrat
en les noves funcions dels estats
com a agents organitzadors d’aquesta
economia articulada al voltant de
les ciutats globals.
Espanya és un cas paradigmàtic
d’aquesta nova organització productiva.
Durant els últims trenta anys,
Madrid ha anat concentrant les principals
multinacionals de la península,
no només gràcies a la política centralista
de l’estat, sinó també perquè
les multinacionals necessiten la proximitat
d’una varietat de serveis especialitzats.
En aquestes circumstàncies,
Barcelona, tot i que ha aconseguit
especialitzar-se en les indústries
del turisme (que inclou la cultura,
l’arquitectura, el disseny i la gastronomia)
i de la investigació lligada
a les indústries química i farmacèutica,
ha deixat clarament de ser el motor
econòmic d’Espanya.
Les anàlisis de Sassen són clau per
adonar-nos que el centralisme madrileny
que ofega l’economia catalana no
és només un problema polític, sinó
que també obeeix a una lògica econòmica
estricta. En aquest sentit, tant li
fa si a Espanya governen els uns com
els altres. Per això si necessitem la independència
no és tan sols per desempallegar-nos
de l’autoritarisme
centralista, sinó també per una qüestió
de mera supervivència econòmica.
Ser una regió satèl·lit de Madrid o tenir
autonomia per participar al mercat
global: aquesta és la qüestió.

32 | Punt de Vista |
EL DEFENSOR DEL LECTOR
Ha començat la campanya electoral
i deixeu-me sortir una
mica de la meva estricta missió
per parlar de les eleccions.
En la meva tasca he vist la gran quantitat
de lectors responsables que volen
que les coses millorin i lluiten per aconseguir-ho.
El dia 28 tenim tots plegats
una ocasió per fer anar endavant el
país. Del matí al vespre sentim a dir que
les coses van malament, que cada vegada
anem pitjor. Són les eleccions un remei
per posar en ordre aquest nostre
país? Sóc dels que creuen que és un camí.
Segur que el nostre candidat ideal
no existeix, però n’hi ha que s’hi acosten.
I només anant a votar podrem ajudar
que el país vagi endavant. Els que
hem passat més de mitja vida sense poder
anar a votar, sabem què significa tenir
a les nostres mans el futur de casa
nostra. Cada vegada que hi ha eleccions
faig setanta quilòmetres per dipositar
la meva papereta, fet que després em
dóna dret a criticar, exigir... Si no votem,
com volem que des de la resta de
l’Estat ens prenguin seriosament?
Amb una abstenció com hem tingut altres
vegades, no és estrany que des del
centralisme de l’Estat creguin que això
de les autonomies és una camama, que
no serveixen per a res. El diari, segons
m’asseguren els seus màxims responsables,
farà un gran esforç per donar a
conèixer totes les opcions i possibilitats.
Em consta que hi posen molts mitjans
i que s’intentarà oferir l’ampli ventall
d’opcions. Ho seguirem de prop i ja
em direu, quan s’hagi acabat la campanya,
si el diari ha informat de tot el que
han dit o han deixat de dir els candidats.
Com a defensor del lector, us asseguro
que ho vigilaré, és la meva tasca.
I anem al gra. He rebut un correu
electrònic de Francesc Romero, de
Reus, que fa tota una tesina sobre les
meravelles del suplement esportiu El 9
que vull trametre-us perquè crec que
satisfarà molts lectors. Fent referència
a l’escrit anterior, en què citava l’opinió
d’un lector que creia que El 9 s’hauria
d’eliminar, diu en Francesc: “La meva
opinió és radicalment contrària: dur
encartat un diari esportiu confereix un
nivell afegit de qualitat que cap altre
diari pot presentar”. I encara hi afegeix:
“No entraré en la qüestió sobre si
l’esport és o no cultura (no entenc gaire
aquest raonament que les cultures més
avançades no tenen diaris esportius
–quines són?–), sinó en el fet que El 9
hauria de fer caure la cara de vergonya
als editors dels diaris esportius catalans
en espanyol, per demostrar que,
deixant de banda l’idioma en què escriguis,
es pot fer periodisme esportiu
amb un bon nivell literari. I a més a
més, en català”. Tot és discutible en
aquest món, però comparteixo les opi-
Pep
Collelldemont
Tot menys quedar-nos a casa
Es pot fer periodisme
esportiu amb un bon
nivell literari. I a més a
més, en català. El 9 n’és
l’exemple
nions d’en Francesc. Tinc el vici de mirar-me
cada dia quan vaig al quiosc les
portades dels diaris esportius de casa
nostra, i també les dels de Madrid. Certament,
em quedo El 9. És un diari culer,
sí, i de molts altres equips de casa
nostra, també, però ens informa de tota
mena d’esports, cosa que fa que qualsevol
lector hi trobi aquella disciplina a
la qual és més aficionat. Si es deixés de
publicar El 9, em diu en Francesc, d’una
manera inconscient probablement esdevindria
un lector irregular, intermitent,
del diari. Confio que això no arribi, sinó
tot al contrari, que El Punt sigui un diari
cada cop més complet d’informació general
i també esportiva. I econòmica,
que segons hi afegeix en Francesc, “sempre
havia estat d’aquelles persones que
salten les planes d’economia de qualsevol
diari”. “Des que compro El Punt –hi
afegeix–, una de les meves seccions favorites
és L’Econòmic”. Encara que avui
dec tenir un dia positiu, li haig de donar
tota la raó. Fa relativament poc temps
que surt, però em penso que tenim al davant
un suplement que de manera planera
i senzilla ens posa al corrent d’aquest
Periodista
món tan complicat de l’economia.
JORDI SOLER
El Club del Subscriptor
Periòdicament rebo queixes sobre els
serveis del Club. Lluís Fortuny, de Martorell,
es queixa que ha tingut problemes
per aconseguir entrades per veure
el bàsquet del Barça. I ho justifica explicant
totes les gestions que ha fet i les dificultats
que ha trobat. Lluís, segons
m’informa el responsable d’El Club del
Subscriptor, les entrades del Barça de
bàsquet de què es disposa per oferir als
subscriptors són 4 de cada partit. Com
que l’oferta és inferior a la demanda
que tenen, les donen als primers que
truquen per evitar haver de fer sorteig.
L’oferta és d’una entrada gratuïta per
targeta. Si les entrades per a un partit
estan esgotades, el servei desapareix, i
per aquest motiu pot ser que la persona
que l’atengui li digui que no veu el servei
al seu ordinador. Bé, Lluís, com que
estem controlats per la informàtica,
em diuen que no sempre has tingut
mala sort i que has pogut anar a veure
uns quants partits de bàsquet i d’handbol.
Per acabar, em diuen des del servei
que, quan s’esgota una oferta, intenten
informar en el web que aquelles entrades
estan exhaurides. Tot i així, pot ser
que en algun cas s’hagi trigat més del
compte a comunicar-ho. Ells mateixos
ho lamenten i prometen treballar per
millorar aquesta coordinació necessària
per evitar situacions com les que ha
viscut alguna vegada en Lluís.
Els lectors que es vulguin posar en contacte amb el Defensor del Lector ho poden fer trucant al telèfon 972 186 400, enviant un fax al número 972 186 420, per correu electrònic
a l’adreça defensor@elpunt.cat, o enviant una carta al carrer Santa Eugènia, 42. 17005 Girona. En les comunicacions escrites hi ha de figurar forçosament el nom, el domicili i el
telèfon de l’autor. El Defensor del Lector les contestarà particularment, o bé per mitjà d’un article, quan consideri que tracten de qüestions d’interès general.
EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
ELS FILS D’ARIADNA
El políticballarí
Lluís Muntada
———————————————————————————————————————————————
En les últimes setmanes hem vist Artur
Mas i José Montilla al programa
La noria. A un primaveral Duran i
Lleida preguntant a una reportera de
La Sexta si duia roba interior. A Joan
Ridao morrejant aquesta mateixa
presentadora… És molt probable que
aquesta recerca de quota de pantalla
sigui la manera amb què els polítics
contraataquen la desafecció política.
En la societat de l’espectacle un gest
humanitzador o una vinyeta populista
d’aquest calibre deuen representar
molts rèdits electorals i d’imatge.
És Milan Kundera a La lentitud
qui fa exclamar a un dels protagonistes
d’aquesta novel·la: “Tots els polítics
d’avui són una mica ballarins”. ¿I
És Milan Kundera a ‘La
lentitud’ qui fa exclamar a un
dels protagonistes d’aquesta
novel·la: “Tots els polítics
d’avui són una mica
ballarins”
qui o què és el polític-ballarí? En paraules
del mateix Kundera: “El ballarí
vol ocupar l’escenari per fer-hi brillar
el seu jo”. ¿Quina és la seva tècnica?
El judo moral: “Per ocupar l’escenari
cal fer-ne fora els altres. El ballarí
tira el guant al món sencer: ¿qui és
capaç de mostrar-se més moral (més
valent, més honest, més sincer, més
disposat al sacrifici, més verídic) que
ell?”. A la novel·la de Kundera aquesta
competència provoca diverses escenes
còmiques entre dos personatges
públics (un intel·lectual i un polític)
que rivalitzen per veure quin dels
dos projecta una imatge més solidària.
Aquests dos homes han entrat en
una espiral significativament delirant:
l’intel·lectual es retrata al costat
d’un nen moribund –llastat per la
fam i amb la boca plena de mosques–
per contrarestar la iniciativa del polític,
que, davant de les càmeres de televisió,
havia besat un malalt de sida
a la boca just en el moment en què la
malaltia començava a assotar els nuclis
homosexuals.
Milan Kundera va escriure La lentitud
l’any 1993. Disset anys després
sembla com si l’aprimament de les
ideologies hagués desplaçat el centre
de gravetat de la política. Ara, entre
folklòriques i arravataments lúbrics,
l’antiga obscenitat moral dels polítics-ballarins
de Kundera sembla haver
cedit en favor d’una obscenitat
més explícita, literal.

EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
OPINIÓ Raimon Obiols
Dilma Rousseff, la candidata
del PT, va guanyar
les eleccions i serà
la pròxima presidenta
del Brasil. És una gran
victòria personal, del seu partit
i també del titànic esforç comunicador
de Lula, que, en un
país on la manipulació mediàtica
de la dreta és brutal, va demostrar
fa vuit anys, contra
tots els pronòstics i les enquestes,
que la majoria del poble podia
vèncer democràticament
contra els poderosos i el seu domini
dels mitjans de comunicació.
Jo he sentit a Lula queixarse
amargament, en termes que
no vull ara reproduir, de les
brutals escomeses que ha rebut,
permanentment, abans i
després de ser president, de la
dreta mediàtica brasilera. Lula
deixa la presidència amb més
del 80% de suport popular.
Quan fou elegit president del
Brasil va dir que no podia equivocar-se
i n’explicà les raons.
No es podia permetre aquest
luxe, va dir, “perquè no he estat
elegit amb el suport dels
grans canals de la televisió pri-
vada, ni gràcies al suport del
sistema financer ni dels grans
grups econòmics”. Els partits i
coalicions que no són submisament
pro business, que no estan
a les ordres dels poderosos,
que no tenen suports financers
i mediàtics, quan arriben al govern
han de filar molt prim,
han de treballar molt bé i han
d’enginyar-se-les com sigui per
arribar a l’opinió pública. Al
llarg de vuit anys (per no parlar
d’abans de ser president) Lula
no ha tingut més remei que
parlar contínuament, pronunciant
milers d’al·locucions públiques,
justament pel fet que
tenia en contra els mitjans de
comunicació de la dreta.
En les enquestes fetes darrerament
a Catalunya apareix un
fenomen que només en aparença
és contradictori. Una
majoria valora positivament la
feina feta pel govern d’Entesa,
però en canvi una majoria semblant
es mostra crítica amb
aquest mateix govern del qual
es valora positivament la gestió.
Contradicció? Sí i no. No, si
es té en compte l’hostilitat per-
sistent de la majoria dels mitjans
de comunicació. Des dels
insults i exabruptes de la dreta
mediàtica espanyola fins a
l’opinió publicada i expressada
a pràcticament tots els mitjans
de comunicació a Catalunya,
els atacs han estat permanents,
constants, implacables.
Des dels primers moments de
la presidència Maragall, la dreta
mediàtica, dominant tant a
Espanya com a Catalunya, va
començar una operació d’asfíxia
del govern de la Generali-
tat, amb resultats evidents.
Per començar, va imposar la
nomenclatura: res de “govern
d’Entesa”, perquè tenia una
connotació positiva; calia imposar
tripartit. Després va
anar definint el terme: tripartit
era sinònim de desgavell.
Els errors, les contradiccions,
les discussions entre els grups
de la majoria, han estat assenyalats
emfàticament, exagerats,
repetits i comentats.
S’han convertit en tòpics dominants.
Set anys després, la
cosa ha adquirit una dimensió
que, amb la crisi aguda dels
mitjans de comunicació, tendeix
a contaminar-los a tots.
“Quan encenc la tele, només
veig calamitats, i això no ajuda
a resoldre cap problema”, ha
comentat Lula en alguna ocasió.
Veu calamitats i també
obscenitats: fa unes setmanes,
en una gran cadena de televisió
brasilera, el seu propietari, un
vell de rostre inflat pel bótox i
amb els cabells retenyits, començà
a treure’s bitllets de
banc de les butxaques, tot llençant-los
al públic assistent al
| Punt de Vista | 33
Eurodiputat i responsable de Catalunya Causa
Comuna
Manipulacions i democràcia
El govern d’Entesa
ha tingut en contra
l’hostilitat
persistent de la
majoria dels
mitjans de
comunicació. Els
atacs han estat
constants,
implacables
Economia, ecologia i llibertat!
Economia, ecologia i llibertat.
Vet aquí la columna vertebral
del programa d’ICV-EUiA a les
pròximes eleccions al Parlament
de Catalunya. És evident
la càrrega emotiva dels significants
d’aquesta trilogia tan a
prop de l’esperit civilitzat: la casa
a oikos; la paraula i la raó a logos;
la llei a nomos i la llibertat,
de l’acusatiu de libertas. Les
dues primeres ens parlen de la
casa, del lloc –la ciutat, la ciutat
de ciutats, el país–, de l’ésser
humà, de com administrar-lo, el
país de les persones, de com
conservar-lo sabent-ne les lleis, i
la tercera ens evoca l’estat i la
condició de persones lliures, la
llibertat política, la sobirania, la
llicència, la intrepidesa, la lliure
disposició i la franquesa.
Llibertat, paraula i lloc associades
a l’economia i a l’ecologia
segueixen vives i insatisfetes a
Catalunya. Són una aspiració de
bon govern i una ambició política
tan antigues que provenen
del component essencial, de
l’ADN, de la nostra comunitat:
la sobirania del poble, l’espai on
dipositem la capacitat de decisió
el més pròxima possible de la
gent. A l’Edat Mitjana, els reis
no podien prendre decisions
sense les Corts Catalanes, i
quan Jaume I va conquerir Mallorca
i València no les va erigir
en simples extensions dels seus
dominis catalanoaragonesos sinó
que hi creà dos regnes confederats
on el burgès (de burg,
ciutat), el ciutadà, tenia capacitat
de decidir sobre com calia organitzar
la ciutat o la societat.
Des que Catalunya va ser sotmesa
al domini dit ja espanyol,
de matriu estrictament castellana,
sempre captiu dels poders
fàctics (primer dels senyors,
després dels sobirans i ara dels
mercats), mai no ha renunciat a
aquestes aspiracions de legítima
sobirania del poble. Sobirania
per administrar-se justament,
sobirania per decidir els
lligams territorials que consideri
legítims, sobirania per conservar
el seu patrimoni cultural,
lingüístic, simbòlic, natural i
paisatgístic; sobirania per estalviar
en temps de crisi i per garantir
ajut, sanitat i escola a tothom,
també a aquells que, vinguts
de fora, només poden rebre’l
del veí o del municipi. Les
solucions a la crisi econòmica,
ecològica i de llibertats que viu
avui Catalunya rauen essencialment
en la capacitat d’exercir la
seva sobirania. Per això, marcar
un full de ruta cap a aquesta sobirania
és essencial per tal que
la societat catalana surti de la
crisi. La vaga general del 29 de
setembre ha començat –tot just
i encara massa tímidament– a
vehicular el disgust de la bona
gent enfront dels estats captius
del mercat, i és una queixa contra
el govern espanyol i l’europeu,
dominats per les polítiques
que disposen els poders financers
i econòmics, amb les contradiccions
que hi afegeix el difícil
encaix en els sindicats dels
nous paradigmes dels treballadors
i les treballadores.
Després de la sentència del
TC sobre l’Estatut que va referendar,
Catalunya se sent avui
menys lliure que fa 30 anys: perquè
la seva exigència d’autogo-
Després de la
sentència del TC,
Catalunya se sent
avui menys lliure
que fa 30 anys
vern i de sobirania està per sobre
del sostre de la Constitució
Espanyola i de la mediocritat
dels governs en l’alternança de
PP i PSOE, que comparteixen
un nacionalisme espanyol ben
útil per a l’espoli de Catalunya,
amb el vistiplau dels conservadors
catalans i bascos. ICV-EUiA
proposa una última opció d’entesa
amb l’Estat, una reforma
positiva de la Constitució per tal
d’articular un estat federal plurinacional
i de permetre l’exercici
del dret d’autodeterminació
de les nacions que el componen...,
que no són pas 17!
Aquests afanys d’autogovern i
sobirania mouen avui les forces
realment progressistes. A Catalunya,
la cohesió social està garantida:
gairebé des de sempre
hi hem conviscut catalans, espanyols
i gent de doble o més convicció.
I avui el clam de sobirania
pertany tant a la gent que va
viure les convulsions de la preguerra
civil i la repressió de la
postguerra com a la que va venir
de la resta d’Espanya, impel·lida
pels governs del franquisme, i
com als nouvinguts d’arreu del
món. Malgrat la desaparició, les
execucions o l’exili sofert per
programa, que es barallava per
atrapar-los. Em diuen que a algunes
tertúlies televisives han
estat parlant de llançar Belén
Esteban a fer una carrera política
i afirmen que és “especialment
popular” a Catalunya.
“Què tenen els polítics catalans
que no tingui l’Esteban?”,
s’exclamen, i es queden tan
amples. Tot això pot semblar
anecdòtic i ridícul, però no és
innocent i pot tenir, a la llarga,
uns efectes deleteris. És una
truculència creixent que desprestigia
la política, que fomenta
el cinisme difús, fa desesperar
de les solucions col·lectives,
estimula la lluita competitiva
de “tothom contra tothom”
i que fa créixer els sentiments
d’inseguretat i de por
del futur.
A Itàlia, aquest fenomen de
manipulació telecràtica ha estat,
durant uns quants anys, el
poder de Berlusconi. Ara, el
Cavaliere trontolla a causa de
nous escàndols probablement
insostenibles. Però deixa la democràcia
italiana i el mateix
país en una situació tremenda.
moltes persones pel simple fet
de ser catalanistes, republicanes
o d’esquerres, l’ADN de Catalunya
ha perviscut i ara parla
tant en català com en castellà i
en desenes de llengües d’orígens
diversos.
I si les Corts espanyoles bloquegen
de bell nou aquestes aspiracions,
el Parlament de Catalunya,
amb majoria qualificada,
haurà de deixar el futur de l’autogovern
a la lliure determinació
de la ciutadania. L’esperit
que va motivar la manifestació
del 10 de juliol es manté viu a les
cases, en les pàgines d’opinió
dels diaris, en la raó de les formacions
polítiques que a Catalunya
proclamem el dret a decidir
i en les aspiracions d’alliberament
que les esquerres pròpiament
catalanes i radicalment
democràtiques, com ho és
la coalició ICV-EUiA, hem defensat
sempre, tant a la clandestinitat
com en democràcia, tant
des de l’oposició com des del govern.
I que seguirem defensant.
Teresa Mira (miralt@coac.net), J.M.
López i Llaví, Enric de Vilalta i M.
Armengou. Àmbit Fet Nacional
d’Iniciativa per Catalunya Verds

34 |
Europa - Món
Suu Kyi crida a
la unitat dels
birmans en
ser alliberada
RESSÒ Milers de seguidors es concentren davant la casa
de la líder opositora REACCIÓ La comunitat internacional
lloa l’acció del règim, però exigeix més avenços democràtics
Redacció
RANGUN
Rebuda clamorosa de milers
de seguidors a la carismàtica
líder del moviment
democràtic birmà, Aung
San Suu Kyi, de 65 anys,
que ahir al matí era posada
en llibertat després de divuit
mesos d’arrest domiciliari.
Visiblement emocionada,
la premi Nobel de
la pau (1991), que duia un
elegant vestit lila, deia:
“No m’ho puc creure, no
m’ho puc creure”, en sortir
a la porta de casa per
adreçar-se als seus partidaris
durant deu minuts,
juntament amb tres membres
de la Lliga Nacional
per la Democràcia (LND),
el partit que ella fundava el
1988 i que la Comissió
Electoral dissolia aquest
2010.
També coneguda com
la Mandela asiàtica, Aung
San Suu Kyi demanava
unitat als seus seguidors
en el primer missatge públic
efectuat després de recuperar
la llibertat. “Hem
de treballar units per assolir
els nostres objectius”,
clamava des de la porta de
casa seva, al número 54 de
l’avinguda de la Universitat
de Rangun, on ha viscut
confinada 15 dels últims
21 anys per demanar
de forma pacífica reformes
democràtiques al règim
que governa el país
amb mà de ferro des del
1962.
La xifra
—————————————————————————————————
392
de 492 escons va obtenir el
partit de Suu Kyi l’únic cop
que va poder mesurar la popularitat
a les urnes, el 1990.
La data
—————————————————————————————————
07.11.10
El règim cridava els birmans
a les urnes; uns comicis
qualificats de farsa per
la comunitat internacional.
La Nobel de la pau també
convidava els seus seguidors
a escoltar el discurs
que farà aquest migdia
des de la seu de l’LND a
dones, homes i canalla de
totes les edats que la rebien
amb samarretes que
deien Estem amb Aung
San Suu Kyi, però sense
les sigles de l’LND, perquè
la llei prohibeix fer publicitat
dels partits no registrats.
Amb tot, ahir els partidaris
de Suu Kyi es movien
amb una mica més de llibertat
per la capital birmana
gràcies a la disminució
dels controls policials. N’hi
havia, però no tants, en un
intent de la junta militar
d’oferir una cara més ama-
ble a la comunitat internacional.
Lògicament, la reacció
exterior a l’aixecament
de l’arrest domiciliari
no es va fer esperar. Ban
Ki-moon, el secretari general
de Nacions Unides,
expressava “admiració” i
“els millors desitjos” davant
de l’alliberament, però
manifestava la seva decepció
perquè l’ordre de llibertat
ha trigat massa i ha
impedit que Suu Kyi pogués
participar a les eleccions
del 7 de novembre
passat, qualificades de
frau per la immensa majoria
de països.
“Heroïna personal”
El president nord-americà,
Barack Obama, també
celebrava l’alliberament
de la seva “heroïna personal
i font d’inspiració per a
aquells que treballen en favor
dels drets humans”,
mentre que la Unió Europea
aprofundia en la idea
que la decisió d’aixecar
l’arrest domiciliari a la líder
birmana ha de ser el
primer pas per aprofundir
en la democratització del
país i en l’alliberament
dels més de 2.000 presos
polítics. Les diferents capitals
europees també es
pronunciaven en la mateixa
línia i, fins i tot el Japó,
instava el règim birmà a
“donar més mostres que
millorin la situació dels
drets humans, la democratització
i la reconciliació
nacional”. ■
El somni
mexicà als
Estats Units
Aung San Suu Kyi a la porta de casa seva, ahir a Rangun ■ SOE TAN WIN / AFP
La unanimitat a l’hora d’entendre
l’alliberament de la
icona de la democràcia birmana
com una bona notícia,
no amagava ahir veus més
crítiques ni preguntes sobre
el futur immediat del país.
Elaine Pearson, responsable
de Human Rights Watch a
Bangkok, qualificava la posada
en llibertat d’“estratagema
profundament cínica per
part del règim militar amb
l’objectiu de desviar l’atenció
de la comunitat internacional
de les eleccions il·legítimes
de diumenge passat”, en què
la junta reclamava el 80% de
l’escrutini fins i tot abans de
fer-se públic.
La junta no ha mogut fitxa
de forma inconscient i tampoc
no sembla disposada a
deixar que Suu Kyi lideri ara
una via democràtica al país.
Mentre els militars conservin
el poder i els alimenti el cordó
umbilical amb Pequín, un
EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
Milers de llatinoamericans
creuen de forma il·legal la
frontera amb els EUA per
fugir de la fam al seus
països d’origen
Mesura “cínica” per desviar l’atenció de les eleccions
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
dels seus grans aliats, que el
protegeix de possibles sancions
de l’ONU per la lacerant
situació dels drets humans,
ben poques coses poden
canviar en aquest país asiàtic
al qual li calen opositores tan
fermes com aquesta dona
detinguda tres cops en dues
dècades de forma totalment
arbitrària. La pregunta és ara:
quan trigaran a restringir-li
novament la llibertat de moviment?

EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
Manifestació a Madrid a
favor del poble sahrauí
a Actors, polítics i representants sindicals critiquen les últimes actuacions del
govern marroquí a Al-Aaiun a Amnistia demana una investigació dels fets
Redacció
MADRID
Milers de persones van
participar ahir en una manifestació
a Madrid en suport
al poble sahrauí i contra
la “repressió marroquina”,
en un acte en el qual
actors, polítics i representants
sindicals van criticar
les últimes actuacions
del govern marroquí al
campament d’Al-Aaiun.
Els actors Javier i Pilar
Bardem van compartir la
capçalera de la protesta al
costat del sotssecretari de
comunicació del PP, Esteban
González Pons, el coordinador
federal d’IU,
Cayo Lara, els secretaris
generals d’UGT i CCOO,
Cándido Méndez i Ignacio
Fernández Toxo, respectivament,
o el president de
Noves Generacions del PP,
Nacho Uriarte.
Entre crits de “Zapatero
traïdor”, “Pau justa” o
“El Marroc culpable i Espanya
responsable”, els
participants van avançar
des del carrer Atocha en
direcció a la Puerta del
Sol, final del recorregut.
Així mateix, el propi Pons
també va ser blanc d’algu-
858606-1018092J
Capçalera de la manifestació a favor del poble sahrauí, ahir a Madrid ■ KOTE RODRIGO / EFE
nes crítiques dels manifestants,
que van demanar
que sortís de la capçalera.
L’actor Javier Bardem
va ser un dels primers a
prendre la paraula per
qualificar el govern marroquí
com a “govern entre
cometes” i acusar-lo de
“fer presoner” el poble
sahrauí.
D’altra banda, Amnistia
Internacional ha demanat
a les autoritats marroquines
que investiguin formalment
què ha passat al
campament sahrauí a Al-
Aaiun, perquè es pugui fer
justícia. ■
Clam d’una activista catalana
———————————————————————————————————————————————————————————————————————
Una dels tres activistes espanyoles
a Al-Aaiun a qui el
Marroc va convocar ahir per
“ajudar-los a abandonar el
territori nacional” ha assegurat
que “ningú del govern espanyol
s’ha posat en contacte”
amb ells i ha demanat a
l’executiu espanyol que “garanteixi
la seva seguretat”
per poder sortir de la ciutat.
La catalana Isabel Terraza,
que està amagada en un
lloc indeterminat d’Al-Aaiun,
va dir a l’agència EFE que
Les millors obres del
Museu Nacional d’Art de Catalunya,
ara als carrers de Barcelona gràcies a HP.
Passeja per l’Av. Diagonal, pel Pg. de Gràcia,
per la Rbla. Catalunya o pels carrers de Ciutat Vella,
i gaudeix del patrimoni artístic que ens pertany a tots.
T’hi esperem!
Participa i guanya a www.elmnacprenelcarrer.cat
“l’única que s’ha posat en
contacte amb nosaltres és la
Generalitat de Catalunya”, i
va afegir que ella, al costat
dels altres activistes, estan
“examinant quin suport diplomàtic
ens pot garantir la
sortida”. Malgrat que l’ambaixada
espanyola a Rabat va
informar divendres que el
cònsol a la capital marroquina,
Rafael Jover, viatjaria a
Al-Aaiun per “prestar atenció
consular”, finalment aquest
viatge no es va produir.
Un projecte de: Amb la col·laboració de:
801175-1015684®
| Europa - Món | 35

36 | Europa - Món |
Els canvis s’esperaven
des de fa cinc
mesos, però van
acabar arribant en
el moment més imprevist.
Contra tot
pronòstic, Nicolas
Sarkozy va acceptar
ahir al vespre la
dimissió de la tota-
litat del seu govern, pas previ a la reestructuració
de l’executiu que el
president francès hauria d’anunciar
demà al matí, segons va insinuar
l’Elisi. El primer ministre,
François Fillon, va presentar la dimissió
davant del president, després
d’haver-se reunit dues vegades
durant el dia.
El centredreta francès donava
fins ahir per segura la continuïtat
de Fillon al capdavant de l’executiu,
si bé amb l’entrada de cares noves i
el comiat d’alguns històrics per preservar
la il·lusió d’un canvi. Però
l’estrany aspecte que ha adoptat
aquesta crisi de govern –anunciada
oficialment poc abans de les vuit del
vespre d’un dissabte, fet extremadament
infreqüent— podria anticipar
canvis inesperats a la cúpula de
l’estat.
A més, una ambigua frase dins
del breu comunicat difós per l’Elisi
va originar ahir al vespre tota mena
d’especulacions: “El president ha
acceptat aquesta dimissió i ha posat
fi a les funcions de François Fillon”.
En les dues últimes crisis de govern,
Sarkozy li havia renovat immediatament
la confiança i havia explicitat
que li encarregava la composició
del nou executiu.
Si bé fonts governamentals seguien
assegurant ahir que la frase
és una simple formalitat i que Fillon
serà reconduït en el càrrec avui mateix,
alguns analistes apuntaven
que el procediment inusual seguit
per Sarkozy podria comportar un
canvi de primer ministre. Durant
l’últim mes, s’havia parlat repetidament
d’aquesta possibilitat, que es
donava per segura fins fa molt pocs
dies.
En un primer moment, el president
hauria previst entregar les
claus del Palau de Matignon al número
dos del govern, el ministre de
Medi Ambient, Jean-Louis Borloo,
etern candidat al càrrec. Però durant
l’última setmana aquesta hipòtesi
ha perdut força, en benefici
d’un manteniment de Fillon, que
semblava acomiadar-se del càrrec
des de la rentrée –va arribar a comparar
Matignon amb “una presó” i
2punts d’avantatge
sobre Sarkozy obtindria
la líder socialista
Martine Aubry
si les eleccions presidencials
se celebressin
avui, segons
un sondeig del setmanari
‘Marianne’.
EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
França Remodelació del gabinet
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Cau el govern francès
SORPRESA · Sarkozy accepta la inesperada dimissió del primer ministre, François Fillon RIVAL · El número dos de
l’executiu, Jean-Louis Borloo, aspira a rellevar-lo, encara que els pronòstics són ambigus CANVI · El president anunciarà
demà dilluns el nou equip, que comptarà amb menys ministeris i un perfil més polític, per preparar la reelecció el 2012
Àlex
Vicente
París
———————————————————
Sarkozy i el primer ministre francès, François Fillon, dijous a l’Arc de Triomf de París ■ MIGUEL MEDINA / AFP
va assegurar que necessitava “oxigen”—,
però hauria decidit aferrar-s’hi
durant els últims dies. Sarkozy
hauria decidit prioritzar la
continuïtat davant del canvi, conscient
de la bona imatge del primer
ministre dins de la família conservadora.
La possibilitat d’un canvi al capdavant
del govern ha dividit en els
últims dies la majoria governamental,
posicionada darrere dos candidats
que no podrien ser més diferents.
Fillon, hereu del gaullisme
chiraquià abans de renegar-ne, pertany
a la burgesia provinciana de la
regió del Loira. És un home discret,
disciplinat i poc carismàtic, però
apreciat pel seu rigor, intel·ligència
política i capacitat de treball.
Multimilionari de perfil atípic
Borloo, en canvi, té un perfil extremadament
atípic dins la dreta francesa.
Advocat multimilionari que va
entrar en política amb la fundació
d’un nou partit ecologista a finals
dels anys 80, el número dos del go-
vern és un urbanita fet a si mateix,
de cabells desendreçats i fama de
ser tan brillant com desorganitzat.
Fa més de deu anys que la seva popularitat
és manté alta, beneficiada
per una inclinació clarament centrista
i social.
Amb tot, la credibilitat de l’imprevisible
Borloo al capdavant del
govern és inferior a la del seu rival.
Un sondeig recent apuntava que el
27% dels ciutadans donen suport a
Fillon, davant del 13% que prefereix
Borloo. L’aspirant semblava haver
encaixat el cop. “He parlat dues hores
per telèfon amb Sarkozy i m’ha
fet entendre que no seré jo”, hauria
confiat dimecres a un grup de diputats.
En tot cas, la inesperada dimissió
oficialitzada ahir al vespre
podria alterar de nou tots els pronòstics.
Pesos pesants
Sigui qui sigui l’escollit, Sarkozy
hauria d’apostar per un canvi
d’equip en profunditat, que comportarà
la reducció del nombre de
ministeris –que haurien de passar
de 20 a 15— en un govern més polític
i combatiu. L’objectiu: remuntar
les dificultats que ha imposat la cri-
—————————————————————————————————————————————
Les dificultats derivades
de la crisi i la caiguda de la
popularitat han forçat el
president a fer canvis
—————————————————————————————————————————————
si i tancar la turbulenta seqüència
de la reforma de les pensions, amb
les eleccions presidencials del 2012
a l’horitzó.
També sembla confirmada l’entrada
de pesos pesants a l’executiu,
com ara l’exprimer ministre Alain
Juppé, que el mateix interessat va
confirmar ahir implícitament. Podria
ocupar Defensa o Exteriors,
cartera a la qual també aspira l’actual
ministra d’Economia, Christine
Lagarde. O fins i tot el mateix
Borloo, en cas que Fillon conservi el
càrrec de primer ministre.
En canvi, els pronòstics apunten
a la sortida d’històrics com Michèle
Alliot-Marie, que ha encadenat ministeris
de primer ordre des del
2002. La titular d’Ensenyament Superior,
Valérie Pécresse, l’hauria de
substituir al capdavant del ministeri
de Justícia. L’exsocialista Bernard
Kouchner i el ministre de Cultura,
Frédéric Mitterrand, també
haurien d’abandonar el nou executiu.
■

EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
Raül Garcia i Aranzueque
WASHINGTON
En Roberto fa cap a la bugaderia
carregat de cabassos
de roba. Un cop
cada dues setmanes ha
de portar a rentar no només
el que s’ha posat durant quinze
dies, sinó també els llençols i les
flassades que fa servir per dormir a
terra a l’habitació que té llogada en
un barri de majoria hispana de Washington
juntament amb tres persones
més, una petita estança per la
qual entre tots quatre paguen 1.100
dòlars al mes.
En Roberto, que no es diu així però
no pot revelar el seu veritable
nom, va arribar ara fa tres anys a la
capital dels Estats Units procedent
del poble d’Ayutla, al sud de Mèxic.
Ho va fer de manera il·legal, entaforat
en un quatre per quatre juntament
amb una trentena de persones
més. Va travessar la frontera de
nit, a l’hora convinguda per les màfies
de banda i banda de la frontera
que fan l’agost a costa de la misèria
dels mexicans. La broma li va costar
2.500 dòlars, una fortuna per a un
camperol com ell.
| Europa - Món | 37
Estats Units El drama de la immigració clandestina en primera persona
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Un agent de control fronterer usa uns binoculars per observar el riu Tijuana, a San Ysidro, que marca la frontera entre els EUA i Mèxic ■ MIKE NELSON / EFE
El somni mexicà
ÈXODE · Milers de llatinoamericans travessen la frontera amb els EUA de manera il·legal per fugir de la fam del país
d’origen PARÀLISI · La crisi obliga Washington a ajornar la reforma migratòria i a trobar una solució per als 11 milions de
sense papers PROTESTES · Els hispans han convocat manifestacions massives els darrers anys per fer sentir la seva veu
“Va ser una inversió”, comenta
en Roberto, gràcies a la qual ha pogut
sobreviure a la capital federal
dels Estats Units. Fins i tot, encara
li han sobrat diners que ha enviat a
la seva dona i els seus tres fills. “No
em puc queixar”, afirma. Malgrat la
crisi, treballa cinc hores com a rentaplats
en un restaurant de Washington
i quatre més com a empleat
de la neteja en una empresa de la
capital amb papers falsificats –és
clar–, que els empresaris que el contracten
donen per bons per estalviar-se
uns calerons.
—————————————————————————————————————————————
En Roberto no es pot
posar malalt. No té ni diners
ni documents per anar al
metge en cas de necessitat
—————————————————————————————————————————————
Entre les dues feines, en Roberto
guanya prop de 800 dòlars al mes,
una quantitat amb la qual pot anar
tirant si no li sorgeix cap imprevist,
com ara que es posi malalt, una possibilitat
que ni li passa pel cap. Ni té
els diners ni la documentació necessària
per poder anar a cal metge.
Com en Roberto, prop d’onze mi-
lions de persones, la majoria provinents
de països llatinoamericans,
especialment de Mèxic, viuen de
manera il·legal als Estats Units, segons
el Pew Hispanic Center. Durant
la presidència de George W.
Bush hi va haver tímids intents de
buscar una solució per integrar
aquest segment de la població en el
mercat de treball de forma legal, però
les iniciatives van topar tant amb
l’oposició dels partidaris d’endurir
l’accés dels immigrants als Estats
Units com dels contraris a considerar
criminals els sense papers.
Tot plegat ha portat la situació a
un cul-de-sac. La població hispana
dels Estats Units, la minoria que està
experimenta un creixement demogràfic
més alt, s’ha revelat darrerament
contra els intents de resoldre
el problema per la via penal. En
els últims anys han protagonitzat
manifestacions i vagues massives
arreu del país per fer sentir les seves
reivindicacions, però sembla
que les seves demandes han caigut
en sac foradat.
El president nord-americà, Barack
Obama, té a l’agenda engegar
una reforma migratòria que a hores
d’ara encara ningú no sap en què
2.500
dòlars va pagar en
Roberto perquè les
màfies de la frontera
el portessin als
Estats Units entaforat
en un quatre per
quatre amb una
trentena de persones
més.
consistirà, però no té pressa per tirar-la
endavant. Les circumstàncies
no hi ajuden. La greu crisi econòmica
que viu el país ha portat els nordamericans
a posicions més conservadores,
i els immigrants són vistos
com una amenaça per als seus llocs
de treball. Obama no es pot permetre
el luxe d’embarcar-se ara en una
reforma potencialment impopular,
després de la patacada electoral del
2 de novembre passat.
Portar-hi la família
En Roberto sap que ho té molt difícil
per fer entrar al país la seva família
com han fet alguns compatriotes
seus. Per això es planteja tornarse’n
a Mèxic. Diu que invertirà el raconet
que ha fet als Estats Units en
una petita explotació agrícola, i confia
a guanyar prou diners perquè la
seva família no passi gana. És conscient
que el seu nivell de vida baixarà
ostensiblement, però serà amb
els seus, que és “el més important
de tot”. “No tindré cap problema
per tornar a Mèxic, només cal que
vagi a l’’ambaixada i podré travessar
la frontera, encara que no tingui
papers”, explica. La porta de sortida
és oberta de bat a bat. ■

38 | Europa - Món |
Polònia Seguiment de la fe
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Un seguidor de la creu, davant del palau presidencial de Varsòvia ■ RADEK PIETRUSKA / EFE
Pèrdua de pes de
l’Església polonesa
REPERCUSSIÓ · La institució catòlica té menys influència entre les classes
mitjanes urbanes i els joves MALA IMATGE · La ideologia conservadora de
l’arquebisbat en qüestions socials no és gaire ben acceptada per la població
Paco
Soto
Varsòvia
———————————————————
L’Església polonesa,
que va exercir
un paper clau durant
l’oposició al
comunisme, continua
tenint poder
espiritual, polític
i social, però
la seva influència
ha disminuït, so-
bretot entre els joves i els sectors
més laics de les classes mitjanes urbanes.
Polònia viu un intens canvi
econòmic i social, i la secularització
avança ràpidament. La mort de
Joan Pau II va deixar la jerarquia
eclesiàstica i la majoria dels catòlics
polonesos sense un referent
moral i nacional. La posició ultraconservadora
de l’arquebisbat en
temes com ara el matrimoni de
gais, la interrupció de l’embaràs, el
divorci i la fecundació in vitro, i el
suport expressat per molts bisbes i
sacerdots a la dreta més dura (el
PiS, de Jaroslaw Kaczynski) i a les
seves terminals mediàtiques com
Ràdio Maria i el diari Nasz Dziennik,
han erosionat la imatge de l’Església
i han dividit els catòlics. El
2007, la revelació que un sector del
clergat polonès havia col·laborat
amb el règim comunista va ser un
cop dur per a la institució. L’assis-
tència a missa dominical a Polònia
arriba al 40% de la població, en relació
amb el 50% de fa deu anys, i a
les grans ciutats amb prou feines és
del 20%. “La secularització s’ha accelerat
en els últims anys, encara
que no és un procés tan dramàtic
com a l’Europa occidental o països
com ara Bulgària”, explica el periodista
de l’Agència Catòlica d’Informació
Krzysztof Golebiowski.
Jan Grosfeld, professor a la universitat
catòlica Cardenal Wyszynski
de Varsòvia, considera que
————————————————————————————————————————————
La participació en el culte
dominical és d’un 40%,
però a les grans ciutats
només arriba a un 20%
————————————————————————————————————————————
“a Polònia, on el 90% de la població
es declara catòlica, no és un procés
tan profund com a Occident”. Grosfeld
lamenta que “molts polonesos
es relacionin per rutina amb l’Església,
perquè els garanteix un servei,
però els falta fe”.
Canvis
Els costums socials canvien, els
emigrants que tornen al país hi
porten una actitud més relativista,
una part dels joves s’interessen
més pel consum o per viatjar a l’estranger
que pels sermons dels bisbes,
i molts catòlics no observen ni
la desena part dels preceptes de la
religió. “El consum i l’ofensiva laïcista
són un problema per a l’Església”,
reconeixen a l’arquebisbat.
Kasia, una jove polonesa que viu
a la ciutat de Minsk Mazowiecki, a
50 km de Varsòvia, assegura que
“la joventut cuida les formes respecte
a l’Església, però no es pren
seriosament el que diuen els capellans”.
Andrzej Mazurowski, un catòlic
practicant que treballa a Varsòvia,
assenyala que “hi ha una lluita
entre els sectors conservadors i
liberals del catolicisme. A molts catòlics
no els agrada que la dreta polititzi
la religió ni les posicions dels
bisbes més conservadors ni dels
mitjans que els donen suport, com
Ràdio Maria”.
Grosfeld matisa aquesta afirmació,
perquè pensa que “les estadístiques
no reflecteixen la complexitat
de la religiositat polonesa”. Està
convençut que “la fe profunda està
en apogeu davant el catolicisme
cultural i aquells que estan installats
en la institució”. Per Krzysztof
Golebiowski, “el món catòlic està
dividit i polaritzat”. ■
CINC
PREGUNTES
“Polònia viu
una intensa
posada al
dia”
Marcin Frybes, sociòleg
1
Polònia viu el mateix
procés de secularització
que altres països
d’Europa?
Sens dubte. Viu un intens
procés de modernització i
de secularització. L’Església
catòlica ha perdut influència
i la religió s’està
convertint en una qüestió
individual i no col·lectiva.
2
La pèrdua de poder
de l’Església polonesa
és irreversible?
Ho és i els estudis sociològics
apunten en aquesta
direcció. La modernització
social ha arribat més
tard a Polònia, però és un
procés imparable. L’Església
ha d’adaptar-se a
aquesta realitat i no viure
ancorada en el passat.
3
Les posicions en matèria
sexual i moral
l’allunya dels joves?
No solament dels joves sinó
també de sectors socials
laics. Alguns sectors
de la jerarquia s’han adonat
d’aquest allunyament
i és per això que han desautoritzat
un bisbe que va
amenaçar amb excomunicar
els polítics que votessin
a favor d’una llei sobre
la fecundació in vitro.
4
La utilització de la
religió catòlica per part
del sector més conservador
de la dreta polonesa
és contraproduent
per a l’Església?
Sí. Divideix els catòlics i
allunya als sectors més liberals
de la societat de la
jerarquia eclesiàstica.
5
L’Església polonesa
està dividida?
Sempre ho ha estat, però
ara es nota més. L’arquebisbat
ja no té discurs. ■
—————————————————————————————————
Paco Soto
—————————————————————————————————
EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
Un doble atac
talibà fa vuit
morts en una
base de l’OTAN
Redacció
JALALABAD
Un grup de talibans va atacar
ahir l’aeroport i una
base de l’OTAN a Jalalabad,
a l’est de l’Afganistan,
fent almenys vuit morts
entre els insurgents, segons
l’OTAN, que indica
que alguns dels talibans
duien armilles amb explosius.
L’atac va tenir lloc
primer contra l’aeròdrom
de la Força Internacional
d’Assistència per a la Seguretat
(ISAF en les sigles
en anglès), liderada per
l’OTAN, que va ser repel·lit
amb armes lleugeres.
Segons l’Aliança, no hi
va haver baixes ni entre
les tropes afganeses ni les
estrangeres. En canvi, un
portaveu dels talibans sostenia
que havien mort fins
a trenta soldats estrangers,
a més d’haver destruït
un avió de combat i quatre
helicòpters.
El doble atac a Jalalabad
té lloc un dia després
que un suïcida ataqués
amb un cotxe bomba un
comboi de tropes estrangeres
a prop de Kabul, acció
que s’interpreta com a
rebuig a la reunió que els líders
de l’OTAN tindran la
setmana vinent a Lisboa
amb l’Afganistan com a un
dels temes centrals de
l’agenda. ■
Disculpa de la
SNCF per haver
dut jueus als
camps nazis
Redacció
PARÍS
Primera disculpa pública
de l’empresa estatal dels
ferrocarrils francesos
(SNFC) pel seu paper en el
transport de jueus als
camps nazis durant la Segona
Guerra Mundial.
Fins ara, la SNFC havia dit
que els treballadors eren
forçats a assistir a la deportació
dels jueus. El canvi
de to de l’empresa de
trens pot ser per una licitació
milionària als estats
nord-americans de Califòrnia
i Florida per construir
un sistema de trens
ultraràpids, a la qual s’hi
oposen grups jueus i legisladors
dels dos estats. ■

EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
InfoSocial de ”la Caixa”
Informatiu de l’Obra Social ”la Caixa” - Novembre de 2010
Als centres de gent gran de l’Obra Social
”la Caixa” la gent gran es pot formar per obrirse
a possibilitats i reptes nous. A més, se’n facilita
la participació en activitats de voluntariat
que ajuden els qui ho necessiten més.
El perfil de la nostra gent gran és cada vegada més actiu.
Conscient d’aquesta realitat, l’Obra Social ”la Caixa” fa
anys que en promou el benestar, l’autonomia i, especialment,
el paper actiu en la societat. Des dels seus centres
de gent gran ofereix cursos, tallers i conferències per adquirir
coneixements, per aprendre a tenir cura del cos i
de la ment i per millorar-ne la qualitat de vida.
A través del voluntariat,
la gent gran transmet
experiència i valors
A més, també fomenta la implicació de la gent gran en
les múltiples activitats de les associacions de voluntaris
que impulsa. Un bon exemple d’això són les CiberCaixa
solidàries, on les persones grans s’incorporen com a voluntàries
en altres projectes que apropen les noves tecnologies
a discapacitats, immigrants, interns de centres
penitenciaris i altra gent gran.
Més informació sobre les associacions de voluntaris
de l’Obra Social ”la Caixa”, a: 902 22 30 40 o
www.laCaixa.es/ObraSocial
Palmira Calvo és voluntària al Centre Penitenciari de Picassent (València)
| | 39
www.laCaixa.es/ObraSocial
L’Obra Social ”la Caixa” impulsa el reconeixement i
el paper actiu de la gent gran en la nostra societat
Les noves tecnologies,
una porta oberta al món
Des de l’any 1994, l’Obra Social ”la Caixa” ha apostat
per la instal·lació d’equips informàtics d’última generació
en centres de gent gran de tot Espanya.
864907-1016740J
Actualment hi ha més
de 500 aules informàtiques als
diferents centres de gent gran
de tot Espanya
Un esforç que té com a objectiu que la gent gran pugui
aprofitar els avantatges que ofereixen les noves tecnologies
de la informació i la comunicació, perquè tingui la
possibilitat d’incorporar-les a la vida quotidiana.
Molt per aportar
Els coneixements, les experiències i els valors de la gent gran poden esdevenir una gran ajuda per a les persones recluses.
Amb aquesta visió es van crear les CiberCaixa en centres penitenciaris, on els voluntaris grans ensenyen informàtica
a joves interns per ajudar a millorar-ne la inserció social i laboral. Aquest projecte pioner, a més de ser molt positiu per
als interns, potencia la interacció i l’intercanvi d’experiències entre generacions.
Nous llibres Lectura +
de lletra gran, per a persones
amb dificultat de visió
Ja fa més d’un any que l’Obra Social ”la Caixa”, juntament
amb Grupo Planeta i Grup 62, promou l’edició
de 100 obres clàssiques amb lletra gran per facilitar-ne
la lectura a les persones que tenen dificultats per llegir
llibres amb l’estil i la tipografia convencionals.
Als 10 primers volums de la col·lecció ja publicats, que
aplegaven obres d’autors tan reconeguts com Amy Tan,
Juan José Millás, Susanna Tamaro, John Boyne o Paul
Auster, s’hi han sumat recentment 10 títols nous. Entre
d’altres, n’hi ha de tan coneguts com Una palabra
tuya, d’Elvira Lindo, o El invierno en Lisboa, d’Antonio
Muñoz Molina.

40 |
Economia
EURÍBOR
(octubre)
1,495%
PETROLI
(Brent)
86,34 dòlars
BALANÇ
Mirar al futur
TIPUS
(zona euro)
1%
TIPUS
(Estats Units)
0%-0,25%
Xavier
Alegret
EURO
(dòlars/unitat)
1,3688
Alemanya
busca quasi
un milió de
treballadors
OR
(euros/unça)
1.013,220
EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
IPC (octubre) ATUR (octubre)
PIB (3r trimestre)
2,6% k
La remuntada dels resultats dels
grups automobilístics es produeix
en un context no del tot favorable
per a les marques. La consigna de
màxima austeritat ha minimitzat
els estímuls a l’economia, i la ven-
La recuperació
econòmica generarà
més de 800.000
llocs de treball
aquest trimestre
Quadern
d’economia
de Francesc
Cabana
9.228 k
da de cotxes se’n ressent. A Catalunya,
sense anar més lluny, les
vendes estan baixant més d’un
20% des del final dels ajuts. Però a
això se sumen els reptes de futur
del sector, endinsat en un canvi
El futur de la indústria
catalana passa per les
plantes amb productes
d’alt valor afegit i
personal qualificat
0,0% =
sense retorn cap al cotxe de baixes
emissions, especialment l’elèctric,
un tren al qual, qui no pugi, pot
quedar-se enrere per sempre més.
Per tant, no és el moment de lluir
els números i sí de fer els deures.
Millora el benefici dels grans
fabricants automobilístics
CANVI Les ajudes públiques i els plans de reestructuració redrecen els números del sector DUBTE La gran incertesa
és què passarà ara que s’han acabat els incentius per comprar cotxes FUTUR Els mercats emergents, l’esperança
Laia Bruguera
BARCELONA
Les grans marques automobilístiques
estan presentant
aquests dies resultats
i, contra tot pronòstic,
estant sent positius. General
Motors (GM) ha canviat
els números vermells per
un benefici, en els primers
nous mesos de l’any, de més
de 3.000 milions d’euros.
Nissan ha multiplicat per
més de vint els guanys durant
el primer semestre fiscal,
que va d’abril a setembre.
Amb diferents xifres i
percentatges, la tendència
a l’alça és la tònica del sector
gràcies a la dràstica reestructuració
que les companyies
han protagonitzat
per sobreviure, però sobretot
per les últimes partides
dels plans d’ajuda a la com-
156122-985621®
135001-1016776L
pra de cotxes.
L’avenç dels mercats
emergents i la recuperació
de la demanda als Estats
Units també han animat la
indústria. El futur, però, genera
dubtes. La gran pregunta
és fins quan durarà el
miratge. Com indica José
Antonio Bueno, soci de la
consultora Europraxis,
l’activitat del sector es va
parar en sec a l’estiu del
2008 i ara s’ha aconseguit
una certa recuperació gràcies
a les ajudes rebudes i
als plans de reestructuració.
Els més dràstics, com
recorda, s’han impulsat als
Estats Units, on “el capítol
11 de la llei de fallides, al
qual es van acollir GM o
Chrysler, no és una sentència
de mort sinó una possibilitat
de començar de zero”.
Així GM, que va renéi-
Una línia de muntatge a la fàbrica de Seat a Martorell ■ MANOLO GARCÍA / ARXIU
xer de les cendres l’estiu del
2009 després de rebre una
injecció pública de 44.000
milions, s’ha sumat a la llista
dels fabricants en ratxa.
Jordi Brunat, professor de
política d’empresa d’Esade,
DESCOBREIX ELS AVANTATGES DE LES TARGETES DE CAIXA LAIETANA
LA TEVA ENTRADA A PREU REDUÏT *
(DE DILLUNS A DIVENDRES)
recorda que la recessió va
afectar de manera molt directa
la venda de vehicles
nous “i això va provocar els
pitjors resultats en molts
anys a molts fabricants
d’automoció, forçant re-
QUIFRANSA
QUÍMICA DEL FRANCOLÍ S.A.
Subministrament de Productes Químics
Polígon Industrial Constantí: C/ Alemanya, s/n - Tel.: 977 52 00 33 Fax: 977 52 02 16 www.quifransa.com
*
2 x 1
EN EL MENÚ
GEGANT CADA DIA
* Cada dia, presentant el teu cupó i la teva targeta EURO
6000 de Caixa Laietana en realitzar la teva comanda. Vàlid
en qualsevol cinema CINESA, excepte Capitol. No acumulable
a altres ofertes o promocions. Identifica't com a titular de la
targeta EURO 6000 de Caixa Laietana i paga amb aquesta
targeta. Descarrega't el cupó a www.privilegioseuro6000.com.
Descomptes instantanis a milers d’establiments. Sol·licita’ls! Informa't de tots els descomptes i condicions a www.caixalaietana.cat (secció: Privilegis EURO 6000)
conversions, reduccions de
plantilles, millores, eficiències,
tancament de fàbriques
improductives i reubicacions
en zones més barates
o eficients”. Aquests
plans de xoc són el primer
motiu de les millores. “El segon
és una discreta recuperació
dels mercats després
d’haver tocat fons i l’ajut governamental
a moltes economies
europees, que sens
dubte ha estat el catalitzador
del canvi de tendència”,
creu el professor d’Esade.
El problema és que s’ha tancat
l’aixeta i la fi del 2000E i
els seus germans ja ha provocat,
de nou, un fort retrocés
de les vendes.
José Antonio Bueno remarca
que “els grans mercats
emergents, com la Xina
o el Brasil, van caure
com tots però s’han recuperat
més ràpidament”. “La
gran esperança és que continuïn
funcionant, tot i que
la guerra de divises no hi
ajuda i cal tenir en compte
que són mercats de més
risc i de menys marge”. ■
Per a titulars de targetes EURO 6000 de Caixa Laietana donats d’alta
a www.caixalaietana.cat (secció: Privilegis EURO 6000), segons condicions
de participació disponibles en aquesta secció. En cas de cancel·lació de qualsevol de les ofertes
per part de les empreses col·laboradores, EURO 6000 i Caixa Laietana declinen tota responsabilitat
derivada d'aquesta cancel·lació. Aquestes són ofertes dels proveïdors mencionats anteriorment.
Caixa Laietana intervé en aquestes promocions exclusivament com a mitjà de pagament.
www.caixalaietana.cat

EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
Immobiliari
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
El saló LOH! ha concentrat l’oferta de 70 promocions d’obra nova de les comarques lleidatanes ■ EVA POMARES
Liquidant estocs
PRESENT · A les comarques lleidatanes, hi ha uns 2.600 habitatges d’obra nova per vendre
FUTUR · La principal preocupació de promotors i immobiliàries és que “el 2011 faltaran pisos
nous”, ja que no s’està construint per dificultats en l’accés al crèdit de constructores i particulars
Eva Pomares
LLEIDA
Ales comarques lleidatanes,
en especial a
la capital, faltaran
habitatges de nova
construcció per a
vendre a partir de l’any vinent.
Almenys així ho afirmen immobiliàries,
promotores i constructores
que ho assenyalen com la
“principal preocupació”. El sector
i sis entitats financeres han
concentrat l’oferta de 70 promocions
en el saló LOH! (Liquidació,
Oportunitats i Habitatge), que va
tancar ahir portes a Fira de Lleida.
Amb la primera edició
d’aquest saló s’han volgut “liquidar
els estocs dels promotors per
poder reemprendre l’activitat”,
segons Montse Pujol, presidenta
de l’associació de Promotors-
Constructors d’Edificis de Lleida
i Comarques. És l’esprint final
per tal de revifar el mercat abans
que el 31 de desembre s’acabin
les desgravacions fiscals generals
a la compra, i després de la pujada
de l’IVA, que ha contribuït arreu
a refredar-lo encara més.
Tot i que Lleida lidera a Catalunya,
i de lluny, la davallada de
vendes del setembre passat res-
pecte al mateix mes de l’any anterior
(25% menys, segons
l’INE), el sector apunta que es
tracta d’una dada puntual. “A
l’estiu, la gent està treballant als
camps i les dades sempre són dolentes,
però a l’octubre ja s’ha notat
la reactivació”. Les perspectives
són “remuntar el darrer trimestre”
i per això mantindran
les mateixes condicions “avantatjoses”
que durant el LOH! fins
a finals d’any. El saló ha posat a la
venda un miler d’habitatges, dels
2.600 que hi ha en estoc a les co-
—————————————————————————————————————————
“A tot el Pirineu, sols
queden 90 habitatges
en venda, la meitat
són turístics”
—————————————————————————————————————————
marques lleidatanes. A la capital,
en són un miler, mil més a la zona
metropolitana, i la resta, a pobles
i capitals de comarca. L’any
passat, es van vendre 680 habitatges
a tota la demarcació. “Si el
ritme es manté, ens quedarem
sense unitats per l’any vinent. I
tenint en compte que es tarda
uns tres anys a construir una
promoció...”, ha apuntat el president
del Col·legi Oficial d’Agents
de la Propietat Immobiliària de
Lleida, Eduard Segarra. Aquesta
és la diferència amb la resta del
mercat català perquè “aquí no hi
ha estoc de residències turístiques
–sols hi ha una norantena
d’habitatges en venda a tot el Pirineu,
la meitat segones residències–
i s’hi ha construït menys
que a altres bandes”. Els principals
problemes per vendre es troben
sobretot “als pobles petits,
on promotors de fora de Lleida
van construir pensant que aquí
el mercat funciona igual que als
afores de Madrid, i no és així. És
el cas dels pisos d’una sola habitació,
que, per tradició, aquí no
tenen sortida”.
Descens del preu del sòl
Malgrat aquesta hipotètica falta
d’obra nova per al 2011, els promotors
i immobiliàries asseguren
que el panorama és “dolent,
perquè es depèn dels bancs, que
continuen sense facilitar crèdit”,
tant a promotors com a
particulars. “Acabarem l’any
sense pràcticament projectes visats
pel Col·legi d’Arquitectes.
Alguna cosa s’haurà de fer”, diu
Pujol. La majoria de l’estoc de les
entitats financeres és habitatge
de segona mà, i aquesta oferta,
si s’escassegés l’obra nova, juntament
amb la que posin a la
venda els particulars “podria
distorsionar els preus a l’alça”,
afirma Segarra. Immobiliàries i
promotors asseguren que, des
de principis d’any, els preus han
baixat a les comarques lleidatanes
entre un 20% i un 30%.
“Aquest percentatge ja són pèrdues.
No poden abaixar-los més,
perquè sinó passaran a mans
dels bancs”. Qui ha rebaixat
marges? Pujol assegura que una
part important de la rebaixa és
atribuïble al descens del preu del
sòl. “A Lleida s’ha alliberat molt
de sòl durant els darrers anys,
que encara està per construir”.
El sector continua queixant-se
de l’excés de normatives que, en
els darrers anys, s’han endegat i
de la “manca d’ajuts de les administracions”.
Més de mig miler de persones
han demanat cita prèvia interessats
en les promocions del saló:
des de 60.000 euros per un habitatge
de dues habitacions a Alcarràs
fins a 300.000 euros que
en val un a Lleida capital. “La
majoria de clients busquen habitatges
de tres habitacions que
costin entre 150.000 i 180.000
euros”. ■
| Economia | 41
CINC
PREGUNTES
“El preu
ratlla la
hipoteca”
Eduard Segarra
1
Si queda poc estoc a
Lleida, per què heu
muntat el saló?
Com més aviat es vengui,
més aviat podrem fer nous
plantejaments. A més, a
causa de l’acabament de
les desgravacions fiscals,
la gent fa tombs per totes
les immobiliàries.
2
Amb què intentareu
convèncer el client
l’any vinent?
No hi haurà obra nova.
L’habitatge és una necessitat
i no podem convèncer,
sinó apropar venedors
i compradors. El
client haurà d’ajustar-se
al que quedi i, a partir
d’aquí, oferir segona mà.
3
Què haurà après el
sector després
d’aquesta dura crisi?
Tots plegats, no fer el que
han fet empreses, sobretot
forasteres, i tornar a
com s’havia treballat sempre.
És a dir, arrisques un
part de capital propi i, la
resta, la demanes al banc,
enlloc d’acudir al crèdit
per finançar tot el projecte.
Una persona que mai
no havia tocat un totxo
començava una promoció
de 60 pisos. S’han fet disbarats!
4
Les entitats financeres
us fan competència
deslleial?
No com a competència
molt directa al saló, perquè
és d’obra nova. Però
en el futur, si no es vengués,
sí. La segona mà, sí,
perquè són propietats que
tenen a qualsevol preu
provinents d’hipoteques.
5
Veurem una daltabaix
de preus a la irlandesa?
Ara el preu ratlla el de la
hipoteca. Si cau més, els
habitatges passaran a
mans dels bancs.
—————————————————————————————————
Eva Pomares
—————————————————————————————————

42 | Economia |
ANÀLISI
Hem entrat en plena
campanya electoral,
i per tant hem iniciat
un camí que hauria de portar
els ciutadans catalans
a triar els millors polítics
per treure’ns d’aquesta situació
gravíssima en què
estem. Com Catalunya no
és la Polònia de TV3, ens
és molt necessari prendre
aquest deure cívic amb
molta responsabilitat i escollir
els millors per als
propers quatre anys.
Hi ha qui diu: i com sabem
quins són els millors
si tots són iguals? D’entrada
hem de fugir d’aquells
que tendeixen a fer desqualificacions
o elogis globals,
perquè les generalitzacions
sempre són injustes.
Tant l’elogi com la crítica
necessiten concreció.
I malauradament, amb la
política i els polítics és
molt freqüent caure en
aquests excessos. De fet,
aquest dèficit de prestigi
dels polítics és un ròssec
que arrosseguem i caldria
que tots plegats n’exigíssim
la dignificació. I el primer
pas que hauríem de
fer és escollir els més preparats.
El president de Catalunya
del segle XXI ha de
tenir unes capacitats, uns
coneixements i una preparació
irrenunciables, que
hauríem d’exigir. Encara
que tot sovint en política
sembli que tothom serveix
per a tot, no és així. Les incompetències
i les frivolitats
es paguen molt cares.
L’experiència d’aquests
anys és una mostra clara
del que dic. No tot s’hi val
ni tothom val per fer de
tot. I en un país petit com
el nostre, amb una crisi
greu a superar i en l’època
de la globalització, més
que mai necessitem tenir
un president, i un equip de
govern, d’alta capacitat
capaç de gestionar amb
eficiència i que ens representi
en els millors fòrums
econòmics internacionals.
Que tingui capacitat per
desenvolupar un poder
tou, prestigiant i retornar
la marca Catalunya en el
món, especialment en el
món econòmic. És per això
que seria impensable, si
volem l’excel·lència del
país, tenir un president no
excel·lent, que no parli
idiomes, i no sigui capaç
de ser un ponent o conferenciant
en els millors centres
de negocis, en les
cambres de comerç de
qualsevol país del món, en
les millors universitats, o
en els millors centres financers.
Estic segur que
en tots els partits hi ha
persones d’aquest perfil,
però si alguns no les han
presentat com a caps de
llista és perquè han sucumbit
als interessos de
partit i no als de Catalunya.
I un partit que avantposa
els interessos del seu
partit als del país no mereix
cap consideració. De
la mateixa manera que els
responsables d’una gran
empresa quan han de triar
el seu alt dirigent busquen
sempre la persona amb el
perfil més idoni per al lloc,
nosaltres a l’hora de votar
també tenim aquesta
responsabilitat si estimem
Catalunya i volem que el
EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Això no és ‘Polònia’
OPINIÓ
El tímid repunt dels indicadors
d’activitat
econòmica del primer
semestre no s’acaben de
consolidar i el mercat de
treball no es refà. El sistema
financer no fa net i
l’endeutament elevat de
famílies i empreses es
manté. La situació econòmica
i social que envolta el
28-N no és gaire encoratjadora
i al govern que surti
escollit caldrà que tingui
un paper actiu per reactivar
l’economia, crear ocupació
de qualitat amb
drets i garantir la protecció
social. En definitiva, millorar
la situació econòmica
i social del país i reforçar-ne
l’autogovern per
Esteve Vilanova
evilanova@elpunt.cat
Els candidats Puigcercós, Sánchez-Camacho, Mas, Herrera i Rivera, aquesta setmana a Barcelona ■ ANDREU PUIG / ARXIU
aplicar-lo a aquest fi.
Combatre l’atur juvenil i
millorar l’ocupabilitat de
les persones és una prioritat
i, per fer fer-hi front, cal
un Servei d’Ocupació de
Catalunya (SOC) més potent
i eficient que orienti,
informi i formi de manera
integral i coordinada entre
els departaments d’Educació
i Treball.
Crear més ocupació requereix
intervenció directa
del govern perquè faci reactivar
l’economia i l’orienti
cap a un altre model productiu
més eficient i sostenible,
amb ocupació estable
i segura, que sigui
competitiu per capacitat
d’innovació i per qualitat, i
no per baixos costos laborals.
Necessitem un compromís
de país, per fer de
la indústria el motor de
l’economia catalana.
Caldrà actualitzar
l’Acord Estratègic entre
govern i organitzacions
sindicals i empresarials a
la sortida de la crisi econòmica,
que es comprometi
a formar en recerca, infraestructures,
reforci l’activitat
inspectora per com-
batre el frau en la contractació
i que ampliï el paper
de l’Institut Català de Finances
(ICF) per prioritzar
el crèdit a pimes i economia
social; que incorpori
plans de xoc integrals pels
territoris amb taxes d’atur
més altes i que incentivi
sectors econòmics emergents
per a la sostenibilitat
i l’atenció a les persones.
Necessitem una fiscalitat
justa i suficient, en què
qui tingui més pagui més,
ja que cal fer augmentar
els ingressos públics per
fer polítiques per reactivar
l’economia, crear ocupació
i garantir la protecció
social, sobretot quan la inversió
privada s’ha retret i
la demanda interna està
sota mínims. Cal que les
polítiques fiscals prioritzin
més la imposició directa
que la indirecta, que
s’equilibri la contribució de
les rendes del treball i del
capital, que es combati
l’alt nivell de frau i elusió
fiscal i que es recuperin algunes
figures impositives
com successions o patrimoni,
que a Europa existeixen
i tenen un alt caràcter
progressiu.
No podem retardar més
la convergència amb Europa
en serveis públics i protecció
social. Bona part
dels diferencials econòmics
i socials s’expliquen
perquè el nostre estat del
país avanci.
Hem de votar més amb
la raó i no amb l’emoció i
reconec que fins ara la
tendència general ha estat
de votar més amb el cor
que amb el cap, i alguns
caps de campanya, conscients
d’aquesta feblesa
social, utilitzen totes les
estratègies per decantar
emocionalment els electors
cap al seu candidat.
—————————————————————————————————
Seria impensable
tenir un president
no excel·lent, que
no parli idiomes
—————————————————————————————————
Saben que les propostes
programàtiques incideixen
menys en l’elector que el
sentiment de la por o la seducció
per promeses que
tenen tota l’aparença
d’una compra de vots. I
nosaltres hem d’evitar
caure en el seu parany. És
el moment de fer-nos escoltar,
de vindicar la política
amb majúscules i de
promocionar els millors. El
futur immediat serà molt
difícil, tenim molts reptes
a superar; reptes econòmics,
reptes socials, reptes
polítics, i amb totes
aquestes turbulències, necessitem
escollir els millors.
Això no és Polònia.
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Joan Carles Gallego
Secretari general de Comissions Obreres de Catalunya
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Els reptes econòmics, laborals i socials de Catalunya
—————————————————————————————————
Crear més ocupació
requereix intervenció
directa del govern per
reactivar l’economia
—————————————————————————————————
benestar és feble. S’ha de
prioritzar l’educació, la lluita
contra el fracàs i l’abandó
escolar, i per a l’escolarització
de 0 a 3 anys; millorar
el sistema sanitari;
defugir el copagament que
pot generar desigualtat de
tracte i ser ineficient; desenvolupar
el mandat estatutari
de la renda garantida
de ciutadania, per evitar
l’exclusió social de qui
no té fonts d’ingressos i
desplegar la llei d’atenció a
les persones dependents.
Són reptes bàsics per fer
augmentar la taxa de dones
en el mercat de treball,
per millorar l’ocupabilitat
dels joves i per garantir
la cohesió social.

EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
Un home mira un anunci en una oficina d’ocupació alemanya a l’est de la ciutat de Dresden ■ NORBERT MILLAUER / AFP
Alemanya busca gairebé
un milió de treballadors
a La locomotora europea necessita més de 800.000 nous empleats per respondre a la recuperació
de la seva economia a Fins i tot la mà d’obra no qualificada és requerida amb immediatesa
Isaac
Lluch
Berlín
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
No hi ha dubte de l’espectacular
auge econòmic
cia, el pròxim any el nombre
d’aturats baixarà de la
franja simbòlica dels 3 milions,
el millor resultat des
del 1992. La recuperació
econòmica arriba amb
mateix període del 2009.
Enmig del boom econòmic,
la necessitat de treballadors
és urgent. Sobretot
en la indústria, que durant
molt de temps va patir la
Les xifres
———————————————————————————————————————————————————————————————————————
27 7,2
que viu Alemanya. Primer tanta empenta que les em- crisi. En algunes àrees, per cent més de vacants de per cent de la població ac-
ho van confirmar els instipreses i les administra- l’oferta es va duplicar, per feina hi ha a Alemanya restiva és la taxa d’atur a Aletuts
econòmics del país, cions busquen 824.000 exemple, en el sector de la pecte a la mateixa època de manya, per sota de la mitja-
després l’executiu de la nous treballadors durant fusta, d’impremta, del pa- l’any passat.
na europea.
cancellera Angela Merkel i l’últim trimestre d’aquest per, de l’editorial i del me-
aquesta setmana, els ano- any, segons un informe de tal·lúrgic. En altres secmenats
cinc savis que in- l’Institut de Mercat de Tretors, com el de l’enginyeria buscats, amb tot, són els cinistes (20.000).
tegren el consell assessor ball i Investigació d’Ocu- mecànica, electrònica o la enginyers (34.000 va- El mercat laboral alema-
d’economistes del govern pació (IAB) de Nurem- indústria automobilística, cants). També hi ha bones ny va curt de treballadors
alemany.
berg. En efecte, Alemanya l’oferta de feina és un 70% oportunitats de feina per a qualificats –segons un es-
Segons els cinc experts, necessita quasi 1 milió de més elevada que la que va conductors professionals tudi de la consultora
Alemanya creixerà un treballadors, ja que té un tenir lloc l’any anterior, se- (30.000), cuiners McKinsey, la falta de treba-
3,7% aquest any, un 2,2% 27% més de vacants labogons l’institut IAB. (28.000), cuidadors de perlladors qualificats en la in-
el 2011 i, una millor notírals per omplir que en el Els treballadors més sones grans (21.000) i ofidústria d’alta tecnologia
Alemanya, diu
el primer ministre
bavarès
Horst Seehofer,
no necessita
més im-
migració. El líder de la influent
Unió Socialcristiana (CSU), aliat
bavarès de la Unió Cristianodemòcrata
de la cancellera Angela
Merkel, va argumentar el mes
passat que el país hauria de concentrar-se
més aviat a reintegrar
en el mercat laboral els alemanys
aturats de llarga durada. Però
aquest argument és totalment
insostenible ni més ni menys que
per l’OCDE.
b Segons l’Organització per a la
Cooperació i Desenvolupament
Econòmic, d’aquí a 10 anys el
nombre de persones que sortiran
del mercat laboral alemany serà
un 75% més alt que el nombre de
treballadors que hi entrin. Les
raons són simples: d’una banda,
la societat alemanya envelleix ràpidament.
De l’altra, la immigració
a Alemanya s’ha estancat; el
país ha experimentat una significativa
emigració en els darrers
anys. D’acord amb l’OCDE, no és
| Economia | 43
s’elevarà a 2 milions de vacants–
però fins i tot les
persones sense formació
professional poden tenir
l’esperança de trobar feina:
en el tercer trimestre del
2010, a Alemanya calien
23.000 treballadors no
qualificats; tres de cada
quatre vacants poden ser
ocupades immediatament.
En canvi, les opcions
d’ocupació disminueixen
en els sectors públics –especialment
en serveis socials,
sanitaris i d’educació,
en què baixa un 17% respecte
a la mateixa època del
2009–, a causa de la retallada
pressupostària del govern
de Merkel.
Alemanya, amb una taxa
d’atur del 7,2% de la seva
població activa, compta
amb moltes empreses
que s’esforcen encara a
augmentar el treball a
temps complet que tant
va disminuir com a mesura
menys traumàtica per
fer front a la crisi. Tot i
aquesta opció, la necessitat
d’immigració és inexorable
al país. ■
Un país amb necessitat d’immigració mal que pesi als aliats de Merkel
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Les
claus
I.LL.
Angela Merkel, cancellera
alemanya, a Seül ■ M. EULER / AFP
una tendència que fàcilment es
capgirarà.
b L’organització diu que no n’hi
haurà prou incrementant l’edat
de jubilació i reduint la taxa
d’atur. En canvi, augmentar la
immigració, tant procedent de la
UE com no, podria ser l’única solució,
com ja va passar els anys
seixanta.

44 | Economia |
Quadern d’economia
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Indústria i multinacionals
Francesc
Cabana
————————————————————
He llegit amb
atenció la relaciód’empresesmultinacionals
que
han tancat fàbriques
a Catalunya
entre
el 2006 i el
2010, que va
publicar fa uns dies el diari Expansión
(3 de novembre). La llista,
classificada per pèrdua de
llocs de treball, està encapçalada
per la Lear de Roquetes (Baix
Ebre) i per la Pirelli de Manresa. A
la relació abunden les empreses
relacionades amb la indústria de
l’automòbil, com les dues mencionades.
El cas de Lear és força significatiu
i alliçonador. Tancà la planta
de Cervera el 2002 i la de Roquetes
el 2009, mentre manté la
que té a Valls. La raó es que a
Cervera i a Roquetes es fabricaven
cables, un producte de baix
valor afegit que no requeria personal
especialitzat i que es podia
fabricar a molt més bon preu en
països de l’Europa de l’Est o de
l’Àsia. En canvi, a Valls es fan elements
electrònics també destinats
a l’automòbil que requereixen
personal qualificat i amb un
alt nivell de formació.
Les multinacionals que van venir
a Catalunya fa 30 o 40 anys,
atretes pel Mercat Comú europeu,
però sobretot pels sous relativament
baixos que es pagaven
a casa nostra, han anat tancant
les fàbriques i són les principals
responsables de l’atur en el sector
industrial. Algunes es mantenen
obertes, però han reduït el
personal a través d’ERO –expedient
de regulació d’ocupació–.
En aquests casos, la principal raó
és la crisi econòmica i la baixa de
vendes del producte acabat en
Els treballadors de Lear han fet diverses protestes contra els acomiadaments, com aquesta a Roquetes ■ ARXIU
els mercats internacionals, més
que la competitivitat en preus.
El que compta en la nova indústria
és la formació del personal,
la productivitat i poder fer-se
càrrec de les activitats que for-
El futur de la indústria
catalana passa per les
plantes amb productes
d’alt valor afegit i
personal molt qualificat
men part del procés industrial
però que requereixen imaginació
i caràcter. Per això és inevitable
la deslocalització de moltes fàbri-
Irlanda inicia contactes
per al seu rescat financer
Redacció
LONDRES
El govern d’Irlanda ja ha
començat converses preliminars
amb les autoritats
econòmiques de la Unió
Europea (UE) sobre un
eventual pla de rescat financer
del país, segons va
informar ahir la televisió
pública britànica BBC. Les
fonts citades per la cadena
pública van assegurar que
la qüestió ara no és si Dublín
sol·licitarà formalment
l’ajut del Fons Europeu
d’Estabilitat Financera
sinó quan ho farà i quina
serà la xifra final que es
demanarà, que sembla
que podria ser d’entre
60.000 i 80.000 milions
d’euros.
ques catalanes. Hi ha productes
en els quals el sou dels treballadors
és fonamental a l’hora de fixar
el preu del producte final.
Quan això es dóna, totes les fàbriques
ja han marxat o marxaran,
perquè sortosament el nivell
de vida dels catalans és massa alt
per poder competir amb sous de
països emergents del Tercer
Món. Per posar un exemple: fa 40
anys que no es fan ràdios a Catalunya,
perquè es tracta d’acoblar
peces, una feina a l’abast de qualsevol.
És per això que el futur de la
indústria catalana passa per les
plantes industrials amb productes
d’alt valor afegit, amb personal
altament qualificat o bé per
Aquesta informació es
va difondre l’endemà que
el primer ministre irlandès,
Brian Cowen, negués
que el seu govern hagués
demanat ajut econòmic a
la UE per fer front al pagament
del seu deute i que hi
haguessin negociacions
secretes a Brussel·les. Cowen
va rebutjar les comparacions
amb el cas grec i
va destacar que Irlanda té
cobertes les necessitats de
finançament fins a mitjan
2011 i per això no ha de recórrer
als mercats.
En la mateixa línia, el
director gerent del Fons
Monetari Internacional
(FMI), Dominique
Strauss-Kahn, va manifestar
ahir que Dublín pot
encarar tota sola els seus
problemes fiscals i que la
institució que dirigeix no
ha rebut cap petició d’ajut
d’Irlanda. Strauss-Kahn
va afegir que desconeixia
que s’estiguessin mantenint
converses entre Dublín
i Brussel·les. ■
empreses que tenen aquí el centre
de decisió –els serveis centrals
i els comercials–, mentre
que les fàbriques o els proveïdors
poden ser a la quinta forca, allí on
els productes es fabriquin a més
bon preu. L’economia catalana ja
marxa en aquest sentit. Portem
uns quants anys del segle XXI en
què les inversions d’empreses
catalanes a l’estranger superen
les realitzades per multinacionals
estrangeres a casa nostra.
Aquestes han reduït les inversions
en relació als anys de la
transició i primers anys de la democràcia,
mentre que les catalanes
les han multiplicades, passant
de xifres mínimes a quantitats
d’un cert gruix.
EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
Els EUA volen
un iuan
apreciat abans
del gener
Redacció
WASHINGTON
La Casa Blanca va demanar
ahir a la Xina que demostri
progressos en la seva
iniciativa per revalorar
la seva moneda, el iuan,
abans de la visita que té
previst fer el president xinès,
Hu Jintao, a Washington
el gener vinent, segons
va informar Tom Donilon,
un dels assessors econòmics
del president nordamericà,
Barack Obama.
Aquesta demanda es
produïa l’endemà de la
clausura de la cimera del
G-20, que es va celebrar dijous
i divendres passat a
Seül, i en la qual només es
va arribar a compromisos
sobre la guerra de divises
que va capitalitzar la reunió.
La Xina va acceptar
la proposta d’anar apreciant
la seva moneda, però
va criticar la injecció feta
per la Reserva Federal
nord-americana de
600.000 milions de dòlars
per reactivar l’economia
dels Estats Units. En
aquest sentit, Dominique
Strauss-Kahn, director
gerent del Fons Monetari
Internacional (FMI), va
manifestar ahir que considera
que els Estats Units
van anar “massa de pressa”
en la seva acció.
Tanmateix, l’alt responsable
nord-americà va
recordar: “El ritme de la
seva reforma [del iuan] és
una decisió sobirana, però
voldríem veure un cert ritme”.
Obama, mentrestant,
defensava ahir una economia
nord-americana forta
pel bé de tots. ■
Un home descansa assegut entre dos caixers d’una entitat
bancària, en un carrer de Dublín, ahir ■ P. MUHLY / AFP

EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
ANUNCIS CLASSIFICATS • ANUNCIS CLASSIFICATS • ANUNCIS CLASSIFICATS • ANUNCIS CLASSIFICATS • ANUNCIS CLASSIFICATS • ANUNCIS CLASSIFICATS • Anuncis
classificats
IMMOBILIÀRIES
VENDES
APARTAMENTS
● DELTEBRE c/ Marinera,
apartament de 3 hab., 2 banys,
cuina indep., menjador gran,
traster, aire cond., terrassa.
Sentirà el mar!!
Preu 119.000 E. Ref. 837.
☎ 977 70 69 44
(Piso Perfecto). Ref. 117570.134859
CASES OCASIÓ
● DELTEBRE c/ Barracot, casa
La Cava 90 m2 , 2 plantes, 3
hab., menj. rús. llar de foc, cuina
office, 1 bany, 1 terrassa
ampla i magatzem. Ideal famílies!
Preu 165.000 E. Ref. 305.
☎ 977 70 69 44
(Piso Perfecto). Ref. 117570.134858
● LA RÀPITA c/ Aurora, casa
dúplex de 103 m2 , al centre, 3
hab., 2 cuines, menj., bany
complet, lavabo, 2 terrasses i
safareig. Tota reformada. Vine
a veure-la! Preu 147.000 E.
Ref. 854.
☎ 977 74 31 31
(Piso Perfecto). Ref. 117570.134869
● MATARÓ centre, casa en
venda per reformar al seu gust,
amb moltes possibilitats, en
carrer cèntric i tranquil, en una
planta. Vingui a informar-se’n a
les nostres oficines. Comajuan
Finques. Ref. 6-3292.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.16823
● MATARÓ centre, casa orientada
al mar, en venda. Per reformar.
Comajuan Finques.
R-3915.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.140829
● MATARÓ centre, espectacular
casa de poble en venda.
Casa de p. baixa + 2 pisos,
sostres alts, amb mitja volta
catalana, rajola de València a
les parets del menjador, pintures
amb relleu, ben conservades,
i terra de mosaic antic.
Comajuan Finques.
Ref. 6-3760.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.139677
● MATARÓ Havana, casa en
venda reformada amb 3 hab.
dobles de sostres alts i bigues
de fusta, menjador, cuina office
de 18 m2 , tipus provençal, terrassa.
Casa típica de poble de
planta baixa i dos pisos. Comajuan
Finques. R-30104.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.140830
117597-1017448F
● MATARÓ urb. Vilardell, espectacular
casa en venda de
400 m 2 sobre parcel·la de
1.300 m 2 . Planta 1a: gran menjador
amb llar de foc i sortida a
terrassa, cuina office, 2 hab.
dobles, bany i rentador. Planta
2a: 4 hab. dobles (1 suite). Comajuan
Finques. Ref. 6-3214.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.134311
● MIAMI PLATJA c/ Anubis
(urb. El Casalot), arrenglerada
cantonera de 3 hab., saló menjador
ext., bany complet, lavabo,
cuina equip., terrassa, porxo,
pl. pàrquing, jardí, zona única.
Preu 251.000 E. Ref. 493.
☎ 977 39 56 56
(Piso Perfecto). Ref. 117570.134860
● SANT ANDREU DE LLAVA-
NERES casa en venda tota reformada
de disseny amb acabats
de 1a qualitat, 5 hab., una
en planta. Zona comunitària i a
prop de la platja i Renfe. Comajuan
Finques. Ref. 6-3748.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.139675
● SANT VICENÇ DE MON-
TALT espectacular torre de disseny
en venda de 270 m 2 , l’habitatge
està distribuït en una
sola planta: 4 hab., 4 banys,
cuina, sala menjador amb llar
de foc, terrasses amb vistes al
mar, estudi amb solàrium i llar
de foc. Comajuan Finques.
Ref. 4-2688.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.136078
● VALLS casa de 215 m 2 , 4
hab. dobles, 2 banys, piscina,
parcel·la 5.300 m 2 .
250.000 E
☎ 977 244 322
(Finques Gaià). Ref. 831103.140551
LOCALS i NEGOCIS
● MARESME local en venda
de 160 m 2 + 150 m 2 de pati.
Amb oficina i instal·lació elèctrica,
1 lavabo i 2 entrades independents.
Preu a consultar.
Comajuan Finques.
Ref. 8-3448.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.137976
● MARESME local comercial
en venda de 200 m 2 a primera
línia. Amb instal·lacions completes.
Ideal per a qualsevol tipus
de comerç o despatx professional.
Comajuan Finques.
Ref. 8-3740.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.139674
● MARESME local de 180 m 2
en venda amb instal·lació elèctrica
i entrada per a furgonetes.
Molt diàfan. Preu a consultar.
Comajuan Finques.
Ref. 8-3449.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.137977
● MATARÓ local comercial en
venda en planta baixa de 100
m 2 . Apte per a comerç o despatx
professional. Preu a consultar.
Comajuan Finques.
Ref. 8-3453.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.137978
● MATARÓ local industrial en
venda de 550 m 2 en planta baixa,
2 lavabos, instal·lació elèctrica
i oficines muntades. Ideal
per comercial amb gran magatzem.
Comajuan Finques.
R-3683
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.139704
● MATARÓ local industrial en
venda d’obra nova de 178 m 2 .
Diàfan, molta llum natural i
plaça de pàrquing inclosa. Molt
ben situat, amb bones comunicacions
i accessos. Ref. 3312.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.137958
● MATARÓ local en venda de
90 m 2 i 5 m d’alçada, amb entresolat.
Molta llum natural i pati.
Persiana automàtica. Fàcil
accés. Bon estat i moltes possibilitats.
Comajuan Finques.
Ref. 8-3276.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.137963
● MATARÓ centre, local en
venda de 80 m 2 rectangular i
amb petit pati al darrera.
Ref. 3344.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.134324
● MATARÓ Cerdanyola nord,
local en venda de 70 m 2 sense
columnes, molt quadrat, possibilitat
d’entrar furgoneta. Ideal
magatzem. Terra de mosaic i
enguixat de nou. Preu i condicions
a convenir. Comajuan
Finques. Ref. 8-2630.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.124776
● MATARÓ rda. Alfons X El
Savi, local comercial en venda
de 100 m 2 amb dues persianes
al carrer. Zona de molt de pas.
Comajuan Finques.
Ref. 8-3810.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.139686
● MATARÓ Via Europa, local
comercial en venda de 180 m 2 ,
adaptat per a activitats professionals.
Aire condicionat i calefacció
per bomba de calor.
Acabats de qualitat. Comajuan
Finques. Ref. 8-3265.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.124714
NAUS INDUSTRIALS
● MARESME nau independent
a 4 vents en venda en solar de
1.500 m 2 , dividida en 2 plantes
de 500 m 2 cada una, comunicades
per muntacàrregues. Entrada
de vianants i de vehicles
independent, oficines en molt
bon estat. Comajuan Finques.
Ref. 10-3255.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.120326
● MARESME nau industrial aïllada
de 5.600 m 2 en venda.
Diàfana, 10 m 2 d’alçada, molls
de càrrega, zona d’aparcament
i amb molta llum natural. Amb
totes les instal·lacions fetes,
per entrar-hi d’immediat! Comajuan
Finques. Ref. 3818.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.139965
● MARESME nau en venda de
840 m 2 en p. baixa + primer pis,
amb pati davant i darrere. Oficines
totalment equipades amb
aire condicionat. Excel·lent
presència i bones comunicacions.
Comajuan Finques.
Ref. 10-3502.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.137986
● MARESME naus industrials
en venda d’obra nova des de
500 a 900 m 2 , diàfanes, 8,5 m
d’alçada, llum natural i entresolat
per a oficines. Molt ben comunicades.
Preu per a consultar.
Comajuan Finques.
Ref. 10-3438.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.137982
● MARESME nau en venda de
1.135 m 2 , diàfana, bona il·luminació,
2 portes d’accés. Aparcament
propi i zona de càrrega
i descàrrega. Entresolat per a
oficines amb molta llum. Comajuan
Finques. Ref. 10-3031.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.137960
● MARESME nau industrial en
venda d’obra nova de 340 m 2 i
90 m 2 de pati. Molta llum natural
i molt ben comunicada. Totalment
diàfana. Comajuan Finques.
Ref. 3715.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.130771
CONSULTI MÉS PRODUCTES EN
VENDA I DE LLOGUER A:
www.comajuan.com
Especialistes immobiliaris
Av. Jaume Recoder, 62.
Mataró
TEL. 93 798 00 50
● MARESME nau en venda
de 360 m2 en planta baixa +
pis amb despatxos condicionats,
possibilitat d’activitat de
restauració o comercial i habitatge.
Comajuan Finques.
Ref. 10-2914.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.130743
● MARESME nau industrial en
venda d’obra nova de 327 m2 en planta baixa + altell. Pati al
davant d’ús exclusiu de 197
m2 . Comajuan Finques. Ref.
3353.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.29705
● MARESME nau industrial
d’obra nova en venda de 2.800
m2 , dividits en 3 plantes. Montacàrregues
de 3.000 kg de
grans dimensions. Molta llum i
fent cantonada. Preu per consultar.
Ref. 3820.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.32438
● MARESME nau industrial en
venda d’obra nova de 340 m2 i
90 m2 de pati. Molta llum natural
i molt ben comunicada. Totalment
diàfana. Ref. 3715.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.134322
● MARESME nau industrial
d’obra nova en venda de 4.400
m2 distribuïts en 3 plantes. Disposa
de dos molls càrrega -
descàrrega. Comajuan Finques.
Ref. 10-3819.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.139966
● MARESME nau en venda
de 1.137 m2 , diàfana, bona
il·luminació, 2 portes d’accés.
Aparcament propi i zona de
càrrega i descàrrega. Entresolat
per a oficines amb molta
llum. Comajuan Finques.
Ref. 10-3029.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.130763
● MATARÓ nau industrial seminova
en venda de 350 m2 +
altell , amb pati al davant, amb
molt bona ubicació, instal·lació
elèctrica i oficina. Per entrar-hi
sense haver de fer-hi res. Comajuan
Finques. R-3454.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.140861
● MATARÓ nau industrial en
venda de 4.000 m2 en polígon.
Ideal inversor amb possibilitat
d’inquilí. Comajuan Finques.
Ref. 3567.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.139981
● MATARÓ nau industrial en
venda molt ben comunicada,
diàfana de 350 m2 amb lavabo,
oficina i instal·lació elèctrica. Té
1 pl. pàrquing. Comajuan Finques.
Ref.3540.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.139665
● MATARÓ nau en venda de
360 m2 , en polígon industrial.
Sostre alt. Situació privilegiada
i molt bones comunicacions.
Comajuan Finques. R-30118.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.140833
● MATARÓ nau industrial en
venda d’obra nova de 476 m2 en planta baixa i alçada de 8
m. Cantonera, diàfana i amb
molta llum natural. Façana en
via d’accés principal a la ciutat
de Mataró. Molt visible i ben
comunicada amb AP-7 i C-32.
Comajuan Finques. R-3063.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.140828
● MATARÓ nau industrial en
venda de 613 m 2 en una sola
planta. Molta llum natural, oficines
condicionades, instal·lacions
fetes, terra pintat. Molt
bona presència, cantonera
amb 2 entrades independents.
Comajuan Finques.
Ref. 10-3816.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.139963
● MATARÓ nau industrial / comercial
en venda de 135 m 2 en
planta baixa. Diàfana amb llum
natural, 1 lavabo, excel·lents
acabats amb façana envidrada,
ubicació ideal per a empreses
comercials amb zona de càrrega
- descàrrega i aparcament.
Comajuan Finques.
Ref. 10-3569.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.138036
● MATARÓ nau industrial en
venda de 530 m 2 en planta baixa.
Diàfana amb llum natural, 1
lavabo, excel·lents acabats
amb façana envidrada, ubicació
ideal per a empreses comercials
amb zona de càrrega
- descàrrega i aparcament. Comajuan
Finques. Ref. 10-3568.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.138035
● MATARÓ nau industrial en
venda d’obra nova de 1.130 m 2
en planta baixa + altell de 8 m,
diàfana i amb molta llum natural,
façana en via d’accés principal
a Mataró, al costat sortida
C-32. Pati de 1.300 m 2 per càrrega
i descàrrega de tràilers.
R-3334.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.130774
● MATARÓ nau industrial en
venda de 5.000 m 2 pati i montacàrrega
exclusiu de càrrega i
descàrrega. Instal·lacions i oficines.
Impecable. Comajuan
Finques. Ref. 2363.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.138034
● MATARÓ nau industrial en
venda de 503 m 2 , molta llum
natural, 5,5 m d’alçada, 4 places
de pàrquing i accés per a
vehicles. Comajuan Finques.
Ref. 10-3352.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.40775
● MATARÓ nau industrial en
venda de 100 m 2 amb entresolat
i zona de càrrega - descàrrega.
Comajuan Finques.
Ref. 10-3386.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.136075
● MATARÓ nau en venda de
800 m 2 en planta, amb accés
privat, oficines, vestuaris, zona
de fabricació i zona de magatzem.
Comajuan Finques.
Ref. 10-3692.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.138975
● MATARÓ nau industrial seminova
en venda de 350 m 2 +
entresolat, amb pati davanter,
en molt bona ubicació,
instal·lació elèctrica i oficina.
Per entrar-hi sense haver de
fer-hi res. Comajuan Finques.
Ref.3454.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.137979
● MATARÓ A prop N-II, nau
en venda de 4.000 m 2 , en planta
baixa. Alçada 9 m. Oficines
condicionadas. Accés per 3 carrers.
Fàcil accès per autopista
Comajuan Finques. R-3042.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.140827
PARCEL·LES i TERRENYS
● MARESME parcel·la industrial
en venda per a edificar de
1.380 m 2 , immillorable situació.
Comajuan Finques. Ref. 3763.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.139714
● MARESME parcel·la industrial
en venda de 642 m 2 .Comajuan
Finques. R-3866.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.140862
PÀRQUINGS
● MATARÓ centre, plaça de
pàrquing en venda. Comajuan
Finques. R-3507.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.140863
PISOS NOUS
● MATARÓ excel·lent àtic en
venda de recent construcció
de 130 m2 . Destaca els 100 m2 de terrassa amb vistes a mar i
a 3 vents. Molt ben distribuït
amb cuina, saló menjador amb
sortida a terrassa, 3 hab. + 1
suite i 1 bany. Amb 1 plaça de
pàrquing. Comajuan Finques.
Ref. 2-3442.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.137975
● MATARÓ centre, pis en venda
d’obra nova al costat de
Renfe de 2 hab. i gran terrassa.
Pàrquing inclòs. Comajuan
Finques. Ref. 2-3138.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.134298
● MATARÓ centre, planta baixa
d’obra nova de 63 m2 , amb
2 hab., 2 banys, cuina i sala
d’estar menjador. Molta llum i
amb acabats de qualitat. Pàrquing
i traster opcional. Comajuan
Finques. R-3873.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.140812
PISOS OCASIÓ
● AMPOSTA av. Santa Bàrbara,
zona Cap. Pis de 90 m2 , 4
hab., bany complet, cuina indep.
i saló menjador. Totalment
equipat per entrar-hi a viure.
Un regal! Preu 150.199 E.
Ref. 719.
☎ 977 70 69 44
(Piso Perfecto). Ref. 117570.134854
● AMPOSTA c/ Alacant, Pis
de 3 hab., saló menjador, cuina
indep. i bany complet. Tot exterior.
Un regal! Preu 98.272 E.
Ref. 632.
☎ 977 70 69 44
(Piso Perfecto). Ref. 117570.134857
● LA CANONJA c/ Marina,
espectacular pis de 3 hab.,
completament exterior, cuina
amb claror, sala menjador i 1
gran terrassa amb vista preciosa.
Preu 128.000 E. Ref. 698.
☎ 977 55 40 55
(Piso Perfecto). Ref. 117570.134862
● LA CANONJA camí Vell de
Reus, planta baixa de 85 m2 , 3
hab., cuina equipada, bany
complet, saló menjador molt
ampli i pati de llums. Un regal!
Preu 135.000 E. Ref. 896.
☎ 977 55 40 55
(Piso Perfecto). Ref. 117570.134863
● LA GRANJA c/ Deltebre, pis
seminou de 3 hab. ext. amb terrassa,
gran menjador, cuina
reformada amb galeria, bany
nou i sòl de gres, aire cond. i
calef. Preciós! Preu 189.000 E.
Ref. 689.
☎ 977 55 36 36
(Piso Perfecto). Ref. 117570.134864
● LA RÀPITA c/ Aragó, pis de
78 m2 en zona de platja, 2 hab.
dobles, 1 bany complet, terrassa
amb vista al mar i muntanya.
Vingui a veure’l! Preu
155.000 E. Ref. 485.
☎ 977 74 31 31
(Piso Perfecto). Ref. 117570.134868
MATARÓ
Nau de lloguer de 1.000 m 2 de planta
baixa i 9 m d’altura. Pati de càrrega
i descàrrega de 211 m 2 .
Molt ben comunicada.
R 9-4068
Agent de la Propietat
Immobiliària
● LA RÀPITA c/ Sant Jaume,
pis de 54 m2 en zona de platja,
2 hab., 1 bany complet, menj.
amb accés a terrassa i traster.
Molt bonic! Preu 158.000 E.
Ref. 796.
☎ 977 74 31 31
(Piso Perfecto). Ref. 117570.134865
● MATARÓ 1a línia de mar,
àtic en venda amb espectaculars
vistes a mar, 4 hab., menjador,
cuina, 2 banys i terrassa
de 40 m2 . Zona amb tots els
serveis: Renfe, taxis i a 5 min
de la platja. Comajuan Finques.
Ref. 2-3496.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.137985
● MATARÓ àtic seminou en
venda amb 4 hab. (1 tipus suite),
cuina amb galeria, 1 bany,
sala menjador de 25 m 2 , molt
ben distribuït i amb acabats de
qualitat. Bones vistes i plaça de
pàrquing amb traster. Comajuan
Finques. Ref. 2-3420.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.137970
● MATARÓ centre, pis en venda
de 3 hab., molt ben distribuït,
zona dia (menjador amb
sortida a terrassa i cuina amb
galeria). Zona nit (2 hab. + 1
bany i 1 hab. suite). Per entrarhi!
A prop Renfe i platja. Comajuan
Finques. Ref. 2-3511.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.137988
● MATARÓ Eixample, pis de
90 m 2 amb terrassa, sostres
alts amb bigues de fusta. Disposa
de 2 hab., 1 bany, menjador
i cuina. Pocs veïns i molta
llum natural. Comajuan Finques.
R-4109.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.140814
● MATARÓ Parc Central, pis
de 80 m 2 amb 3 hab. (1 suite),
menjador amb balcó, cuina,
galeria, 2 banys. Plaça de pàrquing
i traster. Preu a consultar.
Comajuan Finques.
Ref. 2-3228.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.134315
● MATARÓ Via Europa, pis en
venda de 2 hab. (1 tipus suite)
+ bany, menjador i cuina amb
sortida a terrassa de 25 m 2 .Zona
comunitària amb piscina.
Comajuan Finques. R-3783.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.140813
● MATARÓ zona Via Europa,
pis seminou de 3 hab. (1 suite),
menjador amb balcó, cuina,
galeria i 2 banys. Plaça de pàrquing.
Comajuan Finques.
Ref. 2-3298.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.26834
● SANT PERE I SANT PAU
pis de 3 hab., 1 bany, assolellat,
calefacció, aire condicionat,
3r pis s/ascensor.
110.000 E
☎ 977 244 322
(Finques Gaià). Ref. 831103.140549
● SANT PERE I SANT PAU
bloc Las Américas, magnífic
pis seminou de 2 hab. dobles
amb arm. de paret i 1 amb balcó,
àmplia cuina office, llum.
menj. amb accés a terrassa,
bany complet. Molt cèntric.
Gaudiràs les vistes! Preu
195.908 E. Ref. 670.
☎ 977 20 33 33
(Piso Perfecto). Ref. 117570.134873
● SANT PERE I SANT PAU
bloc San Andrés, pis de 3 hab.,
àmplia cuina, acollidor menjador,
bany complet. Tot exterior i
molta llum. Gaudiràs les vistes!
Preu 151.000 E. Ref. 150.
☎ 977 20 33 33
(Piso Perfecto). Ref. 117570.134871
P
● SANT PERE I SANT PAU
bloc San Francisco, pis ampli
de 4 hab. (1 suite amb balcó),
lluminós menjador amb terrassa,
cuina office amb galeria, 2
banys, calef. Pàrquing inclòs.
Molt bones vistes. Una gran
llar! Preu 250.000 E. Ref. 318.
☎ 977 20 33 33
(Piso Perfecto). Ref. 117570.134877
● SANT PERE I SANT PAU
bloc Sant Jordi, pis tot ext. de 3
hab. (2 dobles), ampli saló
menjador de 2 ambients, lluminosa
cuina office, bany complet
i ext., calef. Totalment acollidor!
Preu 144.000 E.
Ref. 736.
☎ 977 20 33 33
(Piso Perfecto). Ref. 117570.134874
● SANT PERE I SANT PAU
bloc Sant Lucas, fantàstic pis
ext. de 2 hab. dobles, cuina office
reform., ampli saló menjador,
bany complet, calef. Molt
assolellat. Totalment acollidor!
Preu 162.168 E. Ref. 865.
☎ 977 20 33 33
(Piso Perfecto). Ref. 117570.134870
● SANT PERE I SANT PAU
bloc Sant Simon, pis tot reformat
de 2 hab. dobles i gran
menjador amb terra de parquet,
llum. cuina office, bany
complet i ext. Totalment acollidor!
Preu 147.500 E. Ref. 873.
☎ 977 20 33 33
(Piso Perfecto). Ref. 117570.134875
● SANT SALVADOR av. Arquitecte
Jujol, ampli pis de 3 hab.
ext., gran saló menjador en
molt bon estat, bany amb dutxa,
cuina de gas ciutat i sortida
a terrassa tancada amb persianes
d’alumini. Ben ubicat i a 5
min de Tarragona. Un regal!
Preu 132.000 E. Ref. 702.
☎ 977 20 33 33
(Piso Perfecto). Ref. 117570.134882
● SANT SALVADOR av. Montsant,
pis de 3 hab., 1 bany, cuina
equipada, a/c, tot reformat,
ampli i molt lluminós. Vingui a
veure’l! Preu 130.000 E.
Ref. 679.
☎ 977 20 33 33
(Piso Perfecto). Ref. 117570.134878
● SANT SALVADOR av. Sant
Salvador, pis d’origen de 3
hab., bany complet, terrassa,
ampli menjador, cuina exterior.
Vingui a veure’l! Preu 120.000
E. Ref. 777.
☎ 977 20 33 33
(Piso Perfecto). Ref. 117570.134881
● TARRAGONA av. Andorra,
pis amb ascensor de 2 hab.,
cuina americana, menjador
amb balcó, exterior i molt lluminós.
Molt acollidor. Un regal!
Preu 110.000 E. Ref. 277.
☎ 977 24 97 00
(Piso Perfecto). Ref. 117570.139540
● TARRAGONA av. Andorra,
pis d’1 hab., 1 bany, sala - cuina.
105.000 E
☎ 977 244 322
(Finques Gaià). Ref. 831103.140550
● TARRAGONA av. Andorra,
fantàstic pis amb pàrquing
inclòs, terrassa 60 m2 , 2 hab.,
menjador amb terra de parquet,
cuina equipada, bany
nou, aire cond., ascensor. Un
regal! Preu 195.000 E.
Ref. 274.
☎ 977 24 97 00
(Piso Perfecto). Ref. 117570.137190
● TARRAGONA av. Rovira i
Virgili, obra rehabilitada de pisos
de 2 i 3 hab., gas ciutat,
ascensor, a partir de 190.500
E.
☎ 977 229 096 / 609 309 507
(Nou Habitat Confort, SL).
Ref. 163603.82242
● TARRAGONA c/ Apodaca,
bonic apartament al centre,
hab. doble indep., bany complet,
saló menjador amb molta
llum, reformat. Per entrar-hi a
viure! Preu 106.000 E.
Ref. 150.
☎ 977 24 97 00
(Piso Perfecto). Ref. 117570.135798
● TARRAGONA c/ Estanislau
Figueras, pis cèntric de 3 hab.,
bany complet, saló menjador,
cuina office equipada, planta
baixa. Ideal famílies! Preu
196.000 E. Ref. 445.
☎ 977 24 97 00
(Piso Perfecto). Ref. 117570.139539
● TARRAGONA c/ Jaume I,
pis seminou d’1 hab., sala
menjador amb terrassa, cuina
amb vitro i galeria, bany complet,
2 terrasses, mobles, pis
alt, grans vistes, exterior i assolellat.
252.000 E
☎ 977 229 096 / 609 309 507
(Nou Habitat Confort, SL).
Ref. 163603.87777
● TARRAGONA c/ Lleó, impecable
pis de 2 hab. tot ext., finca
cantonera amb molta llum,
balcó, parquet. Totalment acollidor!
Preu 153.000 E. Ref. 913
☎ 977 24 97 00
(Piso Perfecto). Ref. 117570.139543
● TARRAGONA c/ Lleó, part
baixa, pis 2 hab., bany complet,
cuina office, ampli saló
menjador, tot ext., aire cond.,
calef., tot reformat. Tot una llar!
Preu 130.000 E. Ref. 731.
☎ 977 24 97 00
(Piso Perfecto). Ref. 117570.139544
● TARRAGONA c/ Mallorca,
increïble pis de 72 m 2 de disseny,
1 hab., tot reformat, terra
de parquet, moderna cuina totalment
equipada, aire cond., al
centre. Preu 160.000 E.
Ref. 797.
☎ 977 24 97 00
(Piso Perfecto). Ref. 117570.137189
● TARRAGONA c/ Méndez
Núñez, pis reformat de 5 hab.,
sala menjador amb terrassa,
cuina office amb galeria, 2
banys i lavabo, calef. i a/c, pàrquing
inclòs, grans vistes port,
exterior i assolellat, possibilitat
lloguer opció compra.
680.000 E
☎ 977 229 096 / 609 309 507
(Nou Habitat Confort, SL).
Ref. 163603.124866
● TARRAGONA c/ Prat de la
Riba, fantàstic pis de 2 hab. dobles,
gran saló menjador amb
accés a terrassa, bany i cuina
per estrenar, a/c i traster. Preciós!
Preu 187.000 E. Ref. 031.
☎ 977 24 97 00
(Piso Perfecto). Ref. 117570.139541
● TARRAGONA c/ Reial, pis
de 2 hab. dobles molt llum.,
gran saló menjador, cuina indep.,
bany complet, zona en
expansió a prop de Centre Comercial.
Per a enamorats! Preu
130.000 E. Ref. 610.
☎ 977 24 97 00
(Piso Perfecto). Ref. 117570.138166
● TARRAGONA c/ Sant Andreu,
pis de 3 hab. (1 doble),
cuina equip., saló menjador,
llum, bany complet, pati i balcó.
Un regal! Preu 139.900 E.
Ref. 034.
☎ 977 24 97 00
(Piso Perfecto). Ref. 117570.139542
● TARRAGONA c/ Sant Pere,
àtic 1 hab., cuina equipada, accés
a àmplia terrassa, bany
complet, a/c. Per a enamorats!
Preu 106.000 E. Ref. 218.
☎ 977 24 97 00
(Piso Perfecto). Ref. 117570.138168
● TARRAGONA c/ Soler, pis
de 4 hab. amb 2 grans terrasses,
cuina i bany nous, ascensor.
Molt acollidor i cèntric!
Preu 220.000 E. Ref. 719.
☎ 977 24 97 00
(Piso Perfecto). Ref. 117570.135796
| 45
● TARRAGONA c/ Ventallols,
preciós pis acabat de reformar,
3 hab., cuina office a estrenar,
bany modern, aire cond. Tot
per estrenar. El pis dels seus
somnis! Preu 190.000 E.
Ref. 326.
☎ 977 24 97 00
(Piso Perfecto). Ref. 117570.138167
● TARRAGONA c/ Vidal i Barraquer,
seminou de 3 hab., 2
banys, cuina office amb galeria,
sala menjador, terrassa,
calefacció, armaris de paret,
exterior, assolellat, pàrquing i
traster.
315.000 E
☎ 977 229 096 / 609 309 507
(Nou Habitat Confort, SL).
Ref. 163603.61315
● TARRAGONA l’Arrabassada,
fantàstic pis seminou de
115 m 2 , 4 hab. amb pàrquing i
traster, moderna cuina, 2
banys complets, zona com.
amb piscina. A 500 m de la
platja. Ideal famílies! Consulti
preu. Ref. 795.
☎ 977 24 97 00
(Piso Perfecto). Ref. 117570.135799
● TARRAGONA nucli antic,
pis reformat a estrenar, tot exterior,
3 hab., preciós menjador
amb moderna cuina, bany a
estrenar, halògens. Tot nou a
estrenar. Edifici rehabilitat. Preciós!
Preu 169.000 E. Ref. 657.
☎ 977 24 97 00
(Piso Perfecto). Ref. 117570.138165
● TARRAGONA nucli antic,
pis de 2 hab. dobles, gran saló
menjador, cuina indep. amb accés
a galeria, bany amb plat de
dutxa gran, traster inclòs. Preu
175.000 E. Ref. 115.
☎ 977 24 97 00
(Piso Perfecto). Ref. 117570.137188
● TARRAGONA Rambla Nova,
pis completament reformat
de 2 dorm., sala i menjador,
cuina, 2 banys, calefacció.
290.000 E.
☎ 977 229 096 / 609 309 507
(Nou Habitat Confort, SL).
Ref. 163603.87776
● TARRAGONA Rovira i Virgili,
pis alt seminou de 3 hab., 2
banys, amb pàrquing opcional.
265.000 E
☎ 977 244 322
(Finques Gaià). Ref. 831103.140548
● TORREFORTA c/ Montblanc,
pis reformat ext. d’1 hab.
doble (abans 2), gran saló
menjador, cuina amb safareig,
bany complet. Per a enamorats!
Preu 144.300 E. Ref. 693.
☎ 977 55 36 36
(Piso Perfecto). Ref. 117570.134895
● TORREFORTA c/ Prades
(Blocs Iqua), preciós pis de 1a
planta, ext., reform., 3 hab. dobles,
saló menjador amb accés
a balcó, cuina molt confortable,
bany complet. El pis dels seus
somnis! Preu 180.000 E.
Ref. 338.
☎ 977 55 36 36
(Piso Perfecto). Ref. 117570.134894
● TORREFORTA c/ Prades,
pis ext. de 4 hab. (2 dobles),
saló menjador llum. amb accés
a balcó, cuina i bany reformats.
Ideal famílies! Preu 150.000 E.
Ref. 606.
☎ 977 55 36 36
(Piso Perfecto). Ref. 117570.134896
● VILA-SECA c/ Antonio Gaudí,
preciós pis de 3 hab. dobles
i una gran menjador cantoner
de 24 m 2 , amb un pati de 14
m 2 . Tot reformat. Ideal famílies!
Preu 197.000 E. Ref. 097.
☎ 977 39 56 56
(Piso Perfecto). Ref. 117570.134902
● VILA-SECA c/ Joan Maragall,
gran pis de 3 hab., 1 bany
complet, cuina equipada, zona
excel·lent, per entrar-hi a viure,
econòmic. Preu 150.196 E.
Ref. 620.
☎ 977 39 56 56
(Piso Perfecto). Ref. 117570.134897
MATARÓ
Nau industrial en venda d’ON de 550 m 2 de
planta baixa. Altura de 8 m, amb molta llum
natural, façana a 1a línia de principal via
d’entrada a Mataró, al costat sortida C-32.
Pati de 1.300 m 2 per a càrrega i descàrrega
de tràilers. Dos accessos separats al recinte
amb fàcil maniobrabilitat. R 3060
gratuït per als nostres clients

46 | Anuncis classificats |
ANUNCIS CLASSIFICATS • ANUNCIS CLASSIFICATS • ANUNCIS CLASSIFICATS • ANUNCIS CLASSIFICATS • ANUNCIS CLASSIFICATS • ANUNCIS CLASSIFICATS • ANUNCIS CLASSIFICATS
● VILA-SECA c/ Requet de
Fèlix, pis de 3 hab. (2 dobles),
bany complet, cuina indep.
amb safareig, saló menjador
lluminós amb sortida a balconada.
Tot ext. Parquet. A/C.
Asc. Ubicat en zona comercial.
No deixis escapar aquesta
oportunitat! Preu 172.000 E.
Ref. 210.
☎ 977 39 56 56
(Piso Perfecto). Ref. 117570.134904
● VILA-SECA c/ Tenor Josep
Foraster, preciós pis de 4 hab.
(3 ext.), ampli saló menjador
indep. i amb sortida a terrassa,
cuina amb galeria, 2 banys, calef.
Ideal famílies! Preu 176.000
E. Ref. 734.
☎ 977 39 56 56
(Piso Perfecto). Ref. 117570.134899
● VILA-SECA Rambla Catalunya,
pis de 3 hab. tot reform.,
menjador amb sort. a balcó,
bany, cuina i traster. Molta llum.
Preu 167.000 E. Ref. 045.
☎ 977 39 56 56
(Piso Perfecto). Ref. 117570.134898
LLOGUERS
APARTAMENTS
● BARCELONA Sibelius-Mallorc,
1 hab., exterior, moblat.
550 E/mes
☎ 93 265 43 44 /
619 746 507-08 (Finques Lafont)
● BARCELONA Av. Diagonal-
Marina Monumental, 1 hab.,
moblat.
500 E/mes
☎ 93 265 43 44 /
619 746 507-08 (Finques Lafont)
● BARCELONA C. Regent
Mendieta, Les Corts, estudi,
amb mobles.
500 E/mes
☎ 93 265 43 44 /
619 746 507-08 (Finques Lafont)
● BARCELONA C. Sicilia-Córcega,
Sagrada Família, 1 hab.,
moblat.
500 E/mes
☎ 93 265 43 44 /
619 746 507-08
(Finques Lafont). Ref. 130746.140922
● BARCELONA Hospitalet,
zona , Just Oliveras, (c.c. La
Farga), estudi moblat.
380 E/mes
☎ 93 265 43 44 /
619 746 507-08
(Finques Lafont). Ref. 130746.140926
● TARRAGONA Jaume I,
apartament amb mobles, 1
hab., 1 bany.
500 E/mes
☎ 977 244 322
(Finques Gaià). Ref. 831103.138780
● TARRAGONA Part baixa,
ampli apartament d’1 hab.,
menjador amb cuina americana,
moblat i equipat. Reformat.
Ascensor. Preu 500 E/mes.
Ref. TA019.
☎ 977 24 97 00
(Piso Perfecto). Ref. 117570.139547
CASES OCASIÓ
● TARRAGONA urb. La Mora,
lloguer arrenglerat sense mobles,
piscina comunitària.
700 E/mes
☎ 977 244 322
(Finques Gaià). Ref. 831103.140545
LOCALS i NEGOCIS
● MATARÓ local comercial de
lloguer de 130 m 2 + altell. Accés
per a furgonetes i instal·lació
elèctrica. Situat davant d’una
escola. Comajuan Finques.
R-4070.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.140823
● MATARÓ av. J. Recoder, local
comercial de lloguer de 100
m 2 + soterrani i lavabo, en carrer
de molt de pas; apte per a
botiga. Comajuan Finques.
Ref. 7-3790.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.139727
● MATARÓ Camí Fondo, local
de lloguer de 45 m 2 , àmplia
façana amb aparador. Ideal petit
comerç o despatx professional.
Comajuan Finques.
R-3476.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.140819
● MATARÓ centre, local de lloguer
de 500 m 2 tot obert a 500
m 2 de pati exclusiu. Ideal per a
llar d’infants, centre de dia...
Comajuan Finques.
Ref. 7-2311.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.139687
NAVES VALLS
5.000 m2 divisibles
Desde 400 m2 VENTA O ALQUILER A PRECIO DE COSTE
Tel. 609 838 961 y 649 892 544
160753/1015852F
● MATARÓ centre, local comercial
de lloguer de 50 m2 +
120 m2 de magatzem, en carrer
de doble direcció i àmplies voreres,
2 persianes, instal·lació
elèctrica.Comajuan Finques.
R-3731.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.140816
● MATARÓ centre, local de lloguer
de 100 m2 per a oficines o
botiga, més 200 m2 de magatzem.
En zona de molt de pas.
Comajuan Finques. R-3704.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.140820
● MATARÓ centre, local comercial
de 97 m2 en planta baixa.
Dues persianes al carrer.
Terra de parquet. Preu per consultar.
Comajuan Finques.
R-4002.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.140822
● MATARÓ Rocafonda local
de lloguer de 60 m2 . ideal per a
magatzem o garatge. Comajuan
Finques. R-3828.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.140846
● MATARÓ zona Jutjats nous,
local de lloguer en planta baixa.
Amb instal·lacions, fàcil càrrega
i descàrrega. 137 m2 . Ben
comunicat. Comajuan Finques.
R-30131.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.140824
NAUS INDUSTRIALS
● ARENYS DE MAR nau de
lloguer de 600 m 2 amb alçada
de 9 m, diàfana, per entrar-hi.
Comajuan Finques. R-30120.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.140845
● ARGENTONA nau de 540
m 2 en dues plantes amb pati de
475 m 2 . Molt bona comunicació,
accés autopistes C-32 i C-
60. Comajuan Finques.
R-3972.
☎ 93 798 00 50 Ref. 117597.140852
● ARGENTONA nau industrial
de lloguer de 622 m 2 , amb
montacàrregues, molta llum
natural, pati amb zona de càrrega
i descàrrega, accés per a
camions, aparcament, magnífiques
comunicacions. Comajuan
Finques. R-4031.
☎ 93 798 00 50 Ref. 117597.140854
● MARESME nau de lloguer
de 525 m 2 en planta baixa,
alçada 5 m, 2 lavabos, accés
per a camions de gran tonatge.i
comunicat amb C-32. Comajuan
Finques. Ref. 9-3693.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.139716
● MARESME nau industrial
d’obra nova de lloguer de 735
m 2 amb bons accessos i
excel·lents comunicacions amb
AP-7 i C-32. Pati privat de 700
m 2 . Comajuan Finques.
R-3658.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.140857
● MARESME nau industrial
d’obra nova de lloguer de 735
m 2 amb bons accessos i
excel·lents comunicacions amb
AP-7 i C-32. Pati privat de 700
m 2 . Comajuan Finques.
Ref. 9-3658.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.138995
● MARESME nau industrial de
lloguer de 400 m 2 en planta
baixa, amb oficines i magatzem,
totalment diàfana i amb
zona d’aparcament exclusiu.
R.3870.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.137972
● MARESME nau industrial de
lloguer de 250 m2 en planta
baixa en ferm. Alçada 6 m.
Bons accessos per a camions
grans. Comajuan Finques.
Ref. 9-3383.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.134319
● MARESME nau industrial de
lloguer de 450 m2 , en planta +
200 m2 de pati, alçada 8 m.
Nau independent, ben comunicada
i bons accessos. Comajuan
Finques. R-3773.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.140848
● MATARÓ nau industrial de
lloguer de 350 m2 en planta
baixa. Llum natural i
preinstal·lació elèctrica.Comajuan
Finques. R-3794.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.140839
● MATARÓ nau industrial de
lloguer de 360 m2 en planta
baixa + altell per a oficines,
porta d’entrada per càrrega i
descàrrega, alçada 4 m.Comajuan
Finques. R-3770.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.140840
● MATARÓ nau industrial de
lloguer, 300 m2 , per taller o magatzem
amb entrada independent
de les oficines totalment
acabades, amb instal·lacions,
molta llum natural, 6 places de
pàrquing. Comajuan Finques.
R-4005.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.140838
● MATARÓ nau industrial de
lloguer de 400 m2 . Molta llum
natural i ben comunicada amb
autopistes. Fàcil càrrega i
descàrrega. Comajuan Finques.
R-3931.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.140843
* LIQUIDACIÓ DIRECTAMENT DE PROMOTOR
CAMBRILS, ZONA
SUPERMERCAT LIDL, AL COSTAT
DE L’AJUNTAMENT.
Locals de 200, 300, 400 m 2 ...
A 1.000 €/m 2
609 309 507
139286-1007675B
163603-1014778L
● MATARÓ local industrial de
lloguer de 530 m 2 en planta
baixa, alçada 7 m, moll de càrrega
- descàrrega per a camions
mitjans. Comajuan Finques.
Ref. 9-2557.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.124662
● MATARÓ nau industrial de
lloguer de 600 m 2 . Molta llum
natural i ben comunicada amb
autopistes. Fàcil càrrega i
descàrrega. Comajuan Finques.
R-3933.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.140853
● MATARÓ nau industrial de
lloguer de 1.234 m 2 ben comunicada,
pati de càrrega i descàrrega,
fàcil accés per a camions.
Comajuan Finques.
R-3988.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.140858
● MATARÓ local industrial de
lloguer de 900 m 2 . A prop de
Renfe i al costat de N-II, pati
de càrrega i descàrrega, fàcil
accés per a camions. Comajuan
Finques. R-3985.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.140851
● MATARÓ local industrial de
lloguer de 430 m 2 en planta
baixa, dues portes d’accés i
bones comunicacions. Comajuan
Finques. R-3798.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.140821
● MATARÓ local industrial de
lloguer de 405 m 2 , molt lluminós,
bona ubicació i bons accessos.
Comajuan Finques.
R-3906.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.140818
● MATARÓ local industrial de
lloguer de 1.455 m 2 . Ben comunicat,
pati de càrrega i descàrrega.
Fàcil accés per a camions.
Comajuan Finques.
R-3986.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.140860
● MATARÓ Balançó i Boter,
nau de lloguer de 450 m 2 diàfana,
molta llum natural. Montacàrregues.
Bones comunicacions.
Comajuan Finques.
R-4125.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.140849
● MATARÓ Les Hortes nau de
lloguer de 683 m 2 alçada 4.6 m
amb divisions per despatxos i
instal.lació elèctrica, 2 lavabos.
Dos entrades independents.
Comajuan Finques. R-3772
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.140847
● MATARÓ Mata - Rocafonda,
nau industrial de lloguer de
300 m 2 amb pati de 64 m 2 .Zona
de càrrega - descàrrega.
Comajuan Finques. R-3951.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.140837
● MATARÓ Mata-Rocafonda,
nau industrial de lloguer de
375 m 2 . Zona càrrega i descàrrega.
Preu 750 E/mes. Comajuan
Finques. R-4090.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.140841
● MATARÓ Pla d’en Boet, nau
industrial de lloguer de 400 m 2 ,
amb instal·lacions i fàcil accés.Comajuan
Finques.
R-3959.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.140844
● MATARÓ Pol. Industrial, nau
industrial de lloguer de 635 m 2 ,
molta llum natural, acabats de
qualitat, pati privat per a càrrega
- descàrrega i accés des del
carrer. Comajuan Finques.
Ref. 9-3742.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.139695
● MATARÓ zona Jutjats, local
industrial de lloguer de 230 m 2 ,
amb molta llum natural i a prop
de RENFE i N-II. Apte per a oficines
i despatxos. Comajuan
Finques. R-3756.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.140834
OFICINES i DESPATXOS
● TARRAGONA zona Rambla,
lloguer despatx 112 m 2 , 3 sales,
rebedor.
700 E/mes
☎ 977 244 322
(Finques Gaià). Ref. 831103.138782
PARCEL·LES i TERRENYS
● MATARÓ terreny agrícola de
lloguer de 5.000 m 2 , bon accés.
Preu 1.000 E/mes.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.137971
PISOS NOUS
● MATARÓ pis d’obra nova de
lloguer, 1 hab., 1 bany, terrassa
i traster, equipat amb electrodomèstics.
Comajuan Finques.
R-4085.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.140810
● MATARÓ centre, pis obra
nova de lloguer, 2 hab. exteriors,
cuina, menjador, bany i
pati de 20 m 2 . Edifici de pocs
veïns. Comajuan Finques.
R-30101.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.140744
● MATARÓ centre, pis d’obra
nova de lloguer d’1 hab., menjador-sala
d’estar, cuina, bany,
traster i balcó. pl. pàrquing opcional.
Comajuan Finques.
R-3971.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.140745
● MATARÓ Plaça de Cuba,
apartament de lloguer d’obra
nova, 1 hab., menjador, cuina
americana i balcó. Tot exterior.
Comajuan Finques. R-3825.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.140743
PISOS OCASIÓ
● BARCELONA Av. Meridiana,
al costat Pl. Mossèn Clapés,
moblat i equipat, 2 hab., calefacció,
a/c, nou per estrenar.
725 E/mes
☎ 93 265 43 44 /
619 746 507-08 (Finques Lafont)
Por ampliación de nuestra red
de agentes
necesita contratar
en DIFERENTES POBLACIONES
PERSONAS PARA ATENDER
A NUESTROS SOCIOS
(NO VENTAS)
119001/1018385F
CÍRCULO DE LECTORES
Las gestiones a realizar como agente
no ofrecen grandes dificultades:
entrega de revista, recogida de pedidos,
reparto de mercancía y cobro.
Interesados, llamen el lunes día 15
al tel. 93 340 80 58
Horario: 9:00 a 13:30 y 15:00 a 18:30
● BARCELONA Badal zona
Santa Eulàlia, moblat i equipat,
2 hab., 75 m 2 , 2 banys, exterior.
800 E/mes
☎ 93 265 43 44 /
619 746 507-08
(Finques Lafont). Ref. 130746.140928
● BARCELONA C. St. Joan de
Malta zona Clot, sense mobles,
2 hab.
540 E/mes
☎ 93 265 43 44 /
619 746 507-08
(Finques Lafont). Ref. 130746.140930
● BARCELONA Paratge Llívia-
Rambla Muntanya, zona
Maragall, sense mobles, 3
hab.
575 E/mes
☎ 93 265 43 44 /
619 746 507-08
(Finques Lafont). Ref. 130746.140929
● BARCELONA Ribas - Marina
buit, 3 i 4 hab., extreior.
760 E/mes
☎ 93 265 43 44 /
619 746 507-08
(Finques Lafont). Ref. 130746.140939
● BARCELONA Ribas - Marina,
buit, 3 hab., exterior.
760 E/mes
☎ 93 265 43 44 /
619 746 507-08
(Finques Lafont). Ref. 130746.140935
● BARCELONA zona Maragall,
Rbla. Muntanya - Ptge. Llívia,
buit, 3 hab.
600 E/mes
☎ 93 265 43 44 /
619 746 507-08
(Finques Lafont). Ref. 130746.140938
● BARCELONA zona Santa
Eulàlia, c/Badal, moblat i equipat,
2 hab. 75 m 2 , 2 banys, exterior.
800 E/mes
☎ 93 265 43 44 /
619 746 507-08
(Finques Lafont). Ref. 130746.140936
● BARCELONA zona Clot, c/
Sant Juan de Malta, buit, 2
hab.
490 E/mes
☎ 93 265 43 44 /
619 746 507-08
(Finques Lafont). Ref. 130746.140937
● MATARÓ davant Parc Central,
apartament de lloguer de
disseny, amb acabats de qualitat
i molt llum. 1 hab., salómenjador
amb cuina americana
i terrassa. Comajuan Finques.
R-3095.
☎ 93 798 00 50
Ref. 117597.140742
● SANT PERE I SANT PAU
av. Països Catalans, pis seminou
de 2 hab., ascensor, zona
comunitària amb piscina. Comunitat
inclosa.
600 E/mes
☎ 977 229 096 / 609 309 507
(Nou Habitat Confort, SL).
Ref. 163603.89069
● TARRAGONA av. Catalunya,
lloguer amb mobles, 4 hab., 1
bany, 1 lavabo.
600 E/mes
☎ 977 244 322
(Finques Gaià). Ref. 831103.140547
● TARRAGONA c/ Reial, pis
reformat de 100 m 2 , 4 hab., 1
bany a estrenar, menjador amb
cuina americana a estrenar,
a/c, sense mobles. Preu 600
E/mes. Ref. TA928.
☎ 977 24 97 00
(Piso Perfecto). Ref. 117570.139548
● TARRAGONA c/ Smith, pis
seminou de 2 hab., sala menjador
amb balcó, cuina americana
amb vitro, bany complet,
moblat, com. inclosa.
520 E/mes
☎ 977 229 096 / 609 309 507
(Nou Habitat Confort, SL).
Ref. 163603.81574
● TARRAGONA Caputxins,
pis sense mobles, 2 hab., 1
bany.
480 E/mes
☎ 977 244 322
(Finques Gaià). Ref. 831103.138785
● TARRAGONA centre, pis
seminou de 2 hab., 2 banys,
moblat, calef., ascensor, menjador
amb terrassa, cuina equipada.
Possibilitat de pàrquing.
Preu 650 E/mes. Ref. TA075.
☎ 977 24 97 00
(Piso Perfecto). Ref. 117570.139545
● TARRAGONA Governador
Gonzalez, àtic amb mobles, 2
hab., 1 bany, terrasses.
525 E/mes
☎ 977 244 322
(Finques Gaià). Ref. 831103.138781
● TARRAGONA Hernandez
Sanahuja, àtic estudi, salamenjador
amb terrassa, cuina
americana amb vitro, bany
complet, parquet, exterior, ascensor,
comunitat inclosa.
460 E/mes
☎ 977 229 096 / 609 309 507
(Nou Habitat Confort, SL).
Ref. 163603.79343
● TARRAGONA l’Arrabassada,
pis de 120 m 2 , 3 hab., 1
suite, 2 banys complets, menjador
amb accés a terrassa,
calef., a/c i pàrquing inclòs.
Preu 750 E/mes. Ref. TA643.
☎ 977 24 97 00
(Piso Perfecto). Ref. 117570.139546
● TARRAGONA Mallorca, àtic
amb mobles, 2 hab., 1 bany, terrassa.
550 E/mes
☎ 977 244 322
(Finques Gaià). Ref. 831103.138778
● TARRAGONA Part Baixa,
pis moblat de 4 hab., cuina
equipada i reformada, bany reformat,
amb dutxa. Per entrarhi
a viure. Preu 650 E/mes.
Ref. TA095.
☎ 977249700
(Piso Perfecto). Ref. 117570.134889
● TARRAGONA plaça de la
Font, pis sense mobles, 3 hab.,
1 bany.
500 E/mes
☎ 977 244 322
(Finques Gaià). Ref. 831103.138779
● TARRAGONA Rambla Vella,
pis amb ascensor, acabat de
reformar totalment, 3 hab.,
bany nou, cuina equipada,
halògens. Preciós! Preu 650
E/mes. Ref. TA100.
☎ 977249700
(Piso Perfecto). Ref. 117570.134890
● TARRAGONA Rovira i Virgili,
pis seminou de 2 hab., 1
bany.
650 E/mes
☎ 977 244 322
(Finques Gaià). Ref. 831103.140546
● TARRAGONA Rovira i Virgili,
pis amb mobles de 3 hab., 1
bany, aire condicionat.
600 E/mes
☎ 977 244 322
(Finques Gaià). Ref. 831103.138783
● TARRAGONA zona mercat,
pis reformat de 3 hab., sense
mobles, menjador amb cuina
americana equipada, a/c, ascensor,
parquet. Preu 550
E/mes. Ref. TA046.
☎ 977249700
(Piso Perfecto). Ref. 117570.139549
● TARRAGONA zona Països
Catalans, pis amb mobles, 3
hab., 2 banys, pàrquing, traster.
725 E/mes
☎ 977 244 322
(Finques Gaià). Ref. 831103.138784
SERVEIS
SERVEIS
RELAX
● 902 012 863 sexo al telefono,
prueba.
Ref. 0.5038061
● 902 012 923 cien por cien
amateurs. Dispuestas a todo
Ref. 0.5038062
● CHICOS contaco chicos,
1.300 conectados.
☎ 902 543 156
Ref. 0.5038087
● ENCUENTROS REALES
entre particulares.
☎ 902 014 891
Ref. 0.5038063
● RECIÉN DIVORCIADA.
Atractiva. Rica. Busco sexo.
Pago yo.
☎ 636 366 297
Ref. 0.5038091
RELAX 803
● «CHICAS EXCLUSIVAS» jóvenes
y maduritas, griego, lengua,
garganta profunda, francés,
somos muy morbosas. 24
horas.
☎ 803 523 321 Fijo 1,18 - móvil
1,53 E. May. 18a. AC 3075 -
43006. Tarragona
Ref. 0.5037942
821792-1013146L
132694/982638F
EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
119292-1016195F Preu màx:
xarxa fixa 1,18
euro/min. Xarxa Mòbil 1,53
euro/min. IVA inclòs
Majors 18 anys ATS S.A.
Apt.de Correus 18070
28080 Madrid
103431-1017273L
TAROT MAICA
806 506 060
Con VISA 902 05 02 84
Precio máximo desde fijo 1,16 €/min y móvil 1,53 €/min.
Leandro Hernández. Sólo mayores 18 años.
Urb. El Bosque, 363 - CP 46370 Chiva
ESOTERISMO
TAROT
902 05 31 79
ASTROLOGÍA
TRABAJOS
DE
MAGIA
Pl. Puríssima Sang, 3 - 5, local 12 • 43205 REUS (Tarragona)
Tel. 977 772 110 - Móvil 635 900 022
Preu màx: xarxa fixa 1,18 euro/min. Xarxa Mòbil
1,53 euro/min. IVA inclòs Majors 18 anys ATS
S.A. Apt. de Correus 18070 - 28080 Madrid
119292-1016196F
Preu màx: xarxa fixa 1,18
euro/min. Xarxa Mòbil 1,53
euro/min. IVA inclòs Majors
18 anys ATS S.A. - Apt.
de Correus 18070 - 28080
Madrid
TAROT
ARISAM
Te aclara tus dudas de amor,
pareja, salud, trabajo y dinero.
806 40 11 38
Fijo 1,18 €/min, móvil 1,53 €/min. May. 18 a. AP 3075. 43006 Tarragona.
93 227 66 22
BARCELONA
977 25 65 00
TARRAGONA
CLASSIFICATS
119292-1010866T
119292-1016198F

EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
“Cada cop hi ha més usuaris dels
serveis d’orientació acadèmica que
tenen entre 40 i 50 anys”
Montserrat Oliveras, directora d’Educaweb
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
Societat
PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL DE LA HUMANITAT
Una delegació catalana es
desplaçarà avui fins a Nairobi
per defensar la candidatura
dels castells a patrimoni
cultural immaterial
de la humanitat. Es
tracta d’una “presència de
suport sol·licitada per les
colles i l’hem d’atendre”,
tal com va apuntar el conseller
de Cultura en la seva
visita divendres a Valls, on
s’ha de construir el museu
casteller. Els castells podrien
ser declarats patrimoni
cultural immaterial
de la humanitat durant la
cinquena sessió del Comitè
Intergovernamental
per a la Salvaguarda del
Patrimoni Cultural Immaterial,
que es farà entre demà
dia 15 i el 17 de novembre
a Kenya.
Ernest Benach, president
del Parlament de Catalunya,
encapçalarà l’expedició
i, un cop en terres
africanes, es reunirà amb
el president del Parlament
de Kenya, Kenneth Marende.
El veredicte es podria
conèixer dimarts a la
tarda: “Sembla que tot ha
anat molt bé i ens consta
que forma part de l’ordre
del dia. Si no hi ha cap entrebanc
tot transcorrerà
adequadament”, declarava
el titular de la conselleria
de Cultura, en un moment
que qualificava de
“dolç per al món casteller,
sobretot per les grans realitzacions
i per la difusió
internacional”.
D’altra banda, Jordi Roca,
director general de Patrimoni
Cultural, es mostrava
caut en aquest moment:
“Estem a l’expectativa
que a Nairobi es faci la
declaració, però fins a l’últim
moment sempre hi ha
la prevenció de no mani-
festar l’eufòria". En aquest
context, Roca aconsellava
“esperar que la Unesco faci
la declaració” i, aleshores,
ja comunicaran tots
els actes que preveuen organitzar.
“Ara –reconeix
el director general de Patrimoni–
seria agosarat
Investiguen
l’assassinat
de Vilassar
de Dalt
anar més enllà, tot i que la
perspectiva és molt optimista”.
La candidatura dels
castells a patrimoni immaterial
de la humanitat
va rebre el suport unànime
del Parlament de Catalunya,
amb una resolució
aprovada l’11 de juny del
2008. Posteriorment, una
delegació catalana integrada
per representants
del Departament de Cultura
i Mitjans de Comunicació,
de la Coordinadora
de Colles Castelleres i de la
revista Castells va presentar
la documentació de la
candidatura davant la seu
de la Unesco a París. ■
El robatori sembla
el mòbil més
probable de la
brutal mort d’una
dona, però no es
descarta res
Què es ven en
un economat
d’una presó
catalana?
| 47
Els reclusos hi
poden comprar
menjar i productes
d’higiene. També
televisors per uns
254 euros
Els castells són més a prop
del reconeixement mundial
PATRIMONI Una delegació catalana viatjarà a Kenya per defensar la candidatura dels castells a patrimoni cultural
immaterial de la humanitat EXPEDICIÓ El president del Parlament i el conseller de Cultura encapçalen l’expedició
A. Estallo
VALLS
Una imatge de la darrera edició del concurs de castells que es va fer a Tarragona i que va aplegar centenars de castellers ■ ELISABET MAGRE
La frase
—————————————————————————————————
“Per a la Unesco
també ha estat una
descoberta i, per tant,
ens ho hem de mirar
amb confiança”
Miquel Botella
PRESIDENT DE LA COORDINADORA DE
COLLES CASTELLERES
La data
—————————————————————————————————
16.11.10
Aquesta és la jornada en
què es podria donar a conèixer
el veredicte sobre la
candidatura dels castells.
“Tenen un missatge d’igualtat”
———————————————————————————————————————————————————————————————————————
Miquel Botella, president de
la Coordinadora de Colles
Castelleres de Catalunya,
emfasitzava la transcendència
que pot arribar a tenir la
declaració patrimonial dels
castells: “Significa que una
organització de les Nacions
Unides homologa els castells
amb una categoria que els fa
entrar als tresors culturals de
la humanitat i això ens ha
d’afalagar perquè els castells
són una cosa molt nostra”.
Miquel Botella citava també
els grans beneficis que els
castells aporten a la societat:
“Aquest procés davant la
Unesco ens ha d’animar a
prendre consciència de la
singularitat potencial que tenen
els castells, particularment
en el terreny dels valors
socials: la capacitat d’integració
i de superació i el potent
missatge d’igualtat social
i de solidaritat”. El màxim
responsable de les entitats
castelleres es mostrava prudent:
“No ho dono per fet, però
per a la Unesco això ha estat
també una descoberta;
per tant ens ho hem de mirar
amb confiança”.

48 | Societat |
PATRIMONI MUNDIAL
Una imatge del Priorat, des de Gratallops, com a mostra de
la varietat paisatgística de la comarca ■ J. FERNÁNDEZ
La candidatura
del Priorat, a
punt d’arribar a
la Generalitat
a L’associació Prioritat continua
treballant perquè es catalogui com a
paisatge cultural agrari
Jordi Olària
REUS
L’associació Carrutxa de
Reus va organitzar, ahir,
les jornades Patrimoni
immaterial, patrimoni
festiu. En aquest marc,
Roser Vernet, de l’associació
Prioritat, va explicar
l’estat actual de la candidatura
del Priorat a ser declarat
paisatge cultural
agrari de muntanya mediterrània
per part de la
Unesco i a formar part, així,
del patrimoni mundial.
Actualment, Prioritat ja
ha rebut el suport ferm del
Consell Comarcal i de la
Federació d’Ajuntaments.
El pas següent és arribar
a la Generalitat. Vernet
va afirmar que el reglament
s’entregarà al govern
en els propers dies,
abans de les eleccions, i
que a partir d’aquest moment
esperaran el suport
del nou govern “sigui quin
sigui”. L’últim pas abans
d’arribar a la Unesco és el
govern espanyol. Tal com
marquen les normes de
l’organisme, són els estats
els que han de presentar
les candidatures. Per tant,
ha de ser la Generalitat
que, amb el seu suport administratiu,
faci arribar la
candidatura a Madrid.
Vernet va detallar, també,
les característiques que
fan del Priorat “una maqueta
a mida natural del
paisatge agrari de muntanya
mediterrània”. A més,
va afegir que compleix els
requisits que demana la
Unesco. Cal que el territori
sigui íntegre i autèntic,
és a dir, que no sigui artificial,
sinó que tingui “arrels
mil·lenàries” com les del
Priorat. També es demana
que comprengui uns va-
La frase
—————————————————————————————————
“El Priorat és una
maqueta a mida
natural del paisatge
agrari de muntanya
mediterrània”
Roser Vernet
MEMBRE DE L’ASSOCIACIÓ PRIORITAT
lors universals. En aquest
sentit, Vernet va detallar
que s’hi poden apreciar
trets com una continuïtat
en el model de vida. També
va parlar del valor històric,
com en el cas de les mines
de Bellmunt o del patrimoni
immaterial sobre el qual
treballa l’associació Carrutxa.
■
Seguint el
rastre de l’ós
Esteve Carrera
COSTOJA
“J
o , m’ho creia pas,
però amb el que he
sentit aquest matí,
ara m’ho crec”, explica
en Jacques
Serrat, veí de Costoja. Dijous al
matí, en aquesta població del Vallespir
només es parlava d’això.
L’11 de novembre era dia festiu i al
matí, bona part de la població va
coincidir per “la passada”, que és
com en diuen aquí del ritual de
commemoració de l’armistici del
1918: cada 11 de novembre, a
qualsevol municipi de l’Estat francès,
un seguici encapçalat per les
autoritats municipals fa la volta al
poble fins al monument dedicat als
morts, els músics toquen La Marsellesa,
el batlle fa un petit discurs
i tot s’acaba amb un aperitiu. A
l’extrem de l’Alt Vallespir i amb un
peu ja a l’Alt Empordà, en un poblet
d’uns 130 habitants com Costoja,
“la passada” és sobretot una
de les ocasions de l’any en què tothom
es pot trobar. I aquest 11 de
novembre es parlava molt de l’ós.
És allà que Steve Cartwright va explicar
les últimes notícies. Ell viu al
EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
Medi Ambient
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Veïns de Costoja, comentant la possible presència d’un ós al municipi. ■ E. CARRERA.
EXPECTACIÓ La possible presència d’un ós a Costoja centra les converses a
l’Alt Vallespir INDICIS Després del primer testimoni, el propietari del mas
Pinyers ha trobat un tub d’aigua arrencat i esgarrapat
mas Pinyers; és anant a buscar bolets
cap a casa seva que un empleat
de l’ajuntament es va trobar a les
vuit del matí amb un ós. “Quan va
arribar a casa meva estava blanc i
molt alterat, no podia parlar”, diu
Cartwright. Per aquest anglès, instal·lat
aquí des de fa set anys, no hi
ha cap dubte: “Va veure un ós, i el
tècnic forestal que va recollir el seu
testimoni també ho creu”. Uns
dies després dels fets, als Pinyers
es van quedar sense aigua. Cartw-
————————————————————————————————————————————
Creure-s’ho o no. Alguns
fan fotos de petjades
sospitoses, per aclarir si
poden ser de l’ós
————————————————————————————————————————————
right va resseguir la canalització a
través del bosc i va trobar d’on venia
el problema: en una juntura, el
tub estava desfet, la terra, remenada
al voltant i, sobretot, es veien
esgarrapades al tub, com si unes
urpes l’hagessin estirat. Steve
Cartwright ha fet fotos de l’escenari
i ho ha tapat amb un plàstic, tal
com li ha demanat de fer-ho l’Alain
Bataille, el tècnic de l’Office National
de la Chasse de la Faune Sau-
vage, que vindrà per aclarir-ho. Però
el propietari dels Pinyers està segur
que ha estat obra de l’ós. “Visc
enmig del bosc, he vist molts animals
i sé el que poden fer, i això no
ho ha pas fet un senglar”, assegura
Cartwright. No li fa por viure amb
la seva dona, Barbara, en un lloc
tan apartat i amb la possibilitat
d’un ós voltant per allà. Al contrari,
ho troba “magnífic” i creu que cal
protegir-lo, diu aquest home, que
posseeix unes 80 hectàrees entorn
de casa seva, al final d’una llarga
pista que baixa prop de la Muga,
que fa de frontera.
Al poble, hi ha gent que podria
tenir més informació, però no volen
sortir als diaris. “Jo, mentre no
el vegi, no m’ho crec”, diu una senyora.
“Fa anys que visc enmig del
bosc en un mas aïllat; hi ha molts
animals per aquí, però un ós...”,
diu, mentre se li escapa el riure. En
canvi, Lucette Payrot, que també
viu aquí, sí que creu en la presència
de l’ós: “A prop del naixement de la
Muga hi ha moltes coves i forats on
se pot amagar”. Tots comenten els
mateixos indicis, però passi el que
passi, a Costoja hi ha prou material
per alimentar converses durant
força temps. ■

EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
SUCCESSOS
La dona de Vilassar de Dalt
va ser morta amb brutalitat
a Els Mossos d’Esquadra investiguen si va ser víctima d’un robatori, tot i que no descarten cap
hipòtesi a Els veïns van trobar-la a casa, alertats perquè no havia anat a buscar el nen que cuidava
Redacció
VILASSAR DE DALT
La dona d’uns 50 anys que
va ser trobada morta divendres
al vespre a casa
seva, a Vilassar de Dalt, va
ser agredida brutalment.
La víctima estava despullada,
amb un tall al coll,
tot i que altres versions
parlen d’un cop de martell
al cap, segons va informar
ahir l’agència ACN.
Per ara, tot apunta que
la dona va ser víctima d’un
assalt violent, ja que l’interior
de la seva torre, situada
al carrer Torras i Bages,
estava “regirat” i “amb els
mobles per terra”, segons
el testimoni d’alguns veïns,
que estaven força espantats
i consternats per
aquest crim.
I és que van ser els veïns
els que van trobar el cos de
la dona amb evidents signes
de violència. La dona
feia de cangur d’un nen,
veí seu, que estudia a l’escola
Sant Jordi de Vilassar,
i com que no va anar-lo
a buscar divendres a la tarda,
estranyats, van anar a
EDUCACIÓ
La casa al carrer Torras i Bages, on van trobar la propietària morta, divendres a la nit ■ ACN
La frase
—————————————————————————————————
“Tinc moltíssima por
per tot el que ha
passat... Era una
persona molt
agradable”
Magda Basté
VEÏNA DE LA VÍCTIMA
Nova protesta
de l’escola
concertada
a Uns 150 mestres
marxen en fila contra
la retallada salarial
dictada per Educació
Redacció
BARCELONA
Uns 150 professionals de
les escoles concertades es
van manifestar ahir pel
centre de Barcelona per
protestar contra la retallada
del 5% del sou que ha
aprovat el Departament
d’Educació, segons van informar
fonts de la UGT,
sindicat que va organitzar
l’acte.
La protesta va consistir
en una marxa en fila índia
dels concentrats des de la
plaça de Sant Felip Neri
fins a la seu de la delegació
territorial del Departament
d’Educació, al carrer
de Casp. La concentració
va acabar al migdia sense
incidents.
Aquesta protesta està
emmarcada en la campanya
Sí, jo sóc de la concertada,
en què els mestres
de l’escola privada concertada
reivindiquen el seu
casa seva. Allà hi van trobar
el cos de la dona brutalment
agredit. Magda
Basté, veïna de la urbanització,
va explicar a Europa
Press que els veïns van trobar
la víctima “morta al
llit” i va assegurar que ara
té “moltíssima por”.
Els Mossos no descarten
cap hipòtesi sobre el
mòbil del crim, tot i que
s’indica que pot haver estat
un robatori. Ahir no
van transcendir més detalls
de la investigació perquè
el jutjat de Mataró, en
funcions de guàrdia, va ordenar
el secret de sumari.
Agents de la unitat d’investigació
de la Regió Policial
Metropolitana Nord,
Una altra
víctima a
Catarroja
—————————————————————————————————
La Guàrdia Civil va detenir
ahir el company sentimental
d’una dona que va ser trobada
morta divendres amb ferides
d’arma blanca en un sèquia
de Catarroja (València).
El delegat del Govern a la Comunitat
Valenciana, Ricardo
Peralta, va explicar que ja
s’han realitzat “els passos
més significatius” i que “la
Guàrdia Civil tancarà en
breu”la resolució d’aquest
homicidi, que tot apunta que
es tracta d’un nou cas de violència
domèstica.
que s’han fet càrrec de la
resolució d’aquest cas, van
tornar ahir a l’escena del
crim per trobar pistes que
els condueixin a l’autor o
autors del crim. Els investigadors
també indagaran
l’entorn familiar de la víctima
i l’autòpsia aclarirà
com va morir la veïna de
Vilassar. ■
Els professors de centres privats concertats es van manifestar ahir pel centre de Barcelona
contra la retallada salarial imposada per Educació ■ MARTA PÉREZ
paper en el sistema educatiu
català i volen fer sentir
la seva veu.
Actualment, uns
35.000 docents treballen
a les escoles concertades
ordinàries i a les d’educació
especial que hi ha a Ca-
talunya, les quals atenen
prop del 40% de l’alumnat.
Els docents dels centres
privats concertats insisteixen
a assegurar que no
són funcionaris, que treballen
més hores i cobren
menys, i que disposen de
menys recursos que els
seus companys de l’escola
pública. Malgrat tot això,
es queixen que el Departament
d’Educació, dirigit
per Ernest Maragall, els ha
retallat el 5% del sou com
si fossin funcionaris. ■
1
| Societat | 49
CINC
PREGUNTES
“No pots
escollir els
estudis com
un jersei”
Montserrat Oliveras
Directora d’Educaweb
Es nota l’impacte de
la crisi en els serveis
d’orientació acadèmica i
professional?
Ha canviat el perfil
d’usuari perquè s’està veient
la necessitat d’una
orientació al llarg dels
anys. Ara, a banda de joves,
també tenim usuaris
de 40 i 50 anys, que s’han
quedat a l’atur o estan reestructurant
la seva carrera
professional.
Les eines d’orienta-
2
ció, són les mateixes
per a uns i altres?
Sí, perquè es tracta de
disposar dels recursos per
fer una transició, ja sigui
acadèmica o professional,
amb garanties. Així, a través
de la web oferim una
eina en línia, anomenada
Gran Recorregut (GR),
que facilita a l’usuari saber
quines ofertes formatives
i laborals s’ajusten al
seu perfil. També hi ha un
servei d’orientació telefònica
per respondre qüestions
més específiques.
Quins dubtes s’acos-
3
tumen a plantejar?
Normalment, necessiten
arguments per afinar la
tria i, bàsicament, el nostre
missatge és que no és
el mateix escollir un jersei
que uns estudis.
Es troben amb ca-
4
sos dramàtics?
Hi ha persones que truquen
angoixades i, en general,
els que viuen la pitjor
situació són els joves,
que són els més afectats
per les altes taxes d’atur.
Però també tenen capacitat
de demanar ajuda.
Hi ha conscienciació
5
sobre la importància
de fer una elecció ajustada
a cada perfil?
No, i això es tradueix en
un fracàs en els primers
cursos universitaris o en
una elevada taxa d’abandonament
escolar.
—————————————————————————————————
Laura Nicolás
—————————————————————————————————

50 | Societat |
Mayte Piulachs
BARCELONA
Els lladres més famosos de
Catalunya van passar
tretze dies a la presó de
Brians 2 pel cas de l’hotel
del Palau de la Música.
En sortir-hi, van atendre els mitjans
de comunicació amb docilitat i,
quan van desaparèixer les càmeres,
van anar a recollir les bosses
d’aquesta estada forçosa. Fèlix Millet
i Jordi Montull es van comprar
un televisor al penal i les males llengües
diuen que, en lloc de deixar-la
al centre, com fan la majoria de reclusos
que assoleixen la llibertat,
se’l van endur a casa.
Realment, què hi ha a l’economat
d’una presó? Els productes electrònics
adquirits es regalen al centre o
a companys de cel·la? Una visita a la
presó de Lledoners, a Sant Joan de
Vilatorrada, ens treu de dubtes i
ens sorprèn amb la tecnologia que
s’hi aplica.
Fa dos anys, la secretaria de Serveis
Penitenciaris va delegar a l’empresa
pública CIRE (Centre d’Iniciatives
per a la Reinserció) la gestió
dels economats de les presons cata-
EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
Justícia Més que un servei als centres penitenciaris
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Un dels economats, a la presó de Lledoners, des de la banda per on l’usen els reclusos. A l’interior del local, que té uns vint metres i està informatitzat, un intern fa de botiguer ■ M.P.
De compres a la presó
TECNOLOGIA Els economats dels nous penals de Catalunya funcionen sense monedes i amb un modern sistema
electrònic, que evita conflictes i permet saber al moment què es consumeix FORMACIÓ Els reclusos treballen en aquests
locals, gestionats per l’empresa pública CIRE PRODUCTES Poden comprar des d’una televisió a una llauna de favada
lanes, que es va fer realitat l’any
passat. Per evitar assumir massa
costos, el CIRE va adjudicar la gestió
de les anomenades botigues a
una unió temporal d’empreses, que
paga un cànon de 0,36 euros per intern
i dia al CIRE, el qual assegura
que ho reinverteix tot per crear
llocs de treball als penals.
Aquest servei de botiga ja s’ha
implantat a les presons de Brians 1 i
2, Quatre Camins, Lledoners i Joves.
“Som com una botiga de barri i
no podem competir amb les grans
superfícies”, afirma Rosa Gallego,
—————————————————————————————————————————————
Un pastís per a la filla
és la petició que va fer un
intern i la direcció del centre
li ho va permetre
—————————————————————————————————————————————
responsable del servei de botiga del
CIRE, que afegeix: “les màquines i
el sistema informàtic implantat no
entenen d’amistats ni de rancúnies.”
I és que amb aquest sistema han
desaparegut els diners a la majoria
de penals catalans. Cada reclús té
una clau electrònica amb un saldo
d’uns 85 euros setmanals, aportats
dels seus ingressos o pels familiars.
Amb la clau, poden comprar des
d’un xampú per al cabell a una bossa
de patates fregides o una llauna
de favada asturiana.
El responsable de la botiga, que
és un reclús format pel CIRE i conegut
en l’argot carcerari com a economatero,
connecta la clau a l’ordinador
i introdueix el codi que correspon
a un producte. Així, se sap al
moment què es consumeix. Aquesta
clau també s’usa a les màquines
de begudes i de tabac. A les presons,
a més de formació, el CIRE ofereix
als reclusos treballar en el servei de
bugaderia i a les cuines, explica Rosa
Maria Oliveras, adjunta a la direcció
de serveis i qualitat.
A la presó de Lledoners, estrenada
l’octubre del 2008 i que ara acull
uns 768 interns, hi ha una botiga en
cada un dels set mòduls (el darrer
no es pot obrir per falta de pressupost,
diuen). Dimarts passat, mentre
l’economatero reposava el gènere,
per la finestra de comunicació,
un reclús li preguntava si li havia arribat
mel. “No”. I un altre li demanava
si tenia crema per al cos. “Per a
pell seca i el preu és el mateix”, li
8per cent de beneficis
obtenen els estancs
i el CIRE, que
pot vendre tabac a
preu d’expenedora,
assegura que destina
aquests diners a
ocupar 115 persones
recluses a l’any.
254
euros és el que
costa actualment un
televisor de marca i
20 polzades al catàleg
de les presons
catalanes. Per seguretat,
li treuen el
port d’USB.
responia. Els productes més venuts
són les begudes i el tabac i els que
impliquen comunicació amb l’exterior,
com targetes telefòniques. A
Lledoners, l’any passat, es van vendre
10.992 unitats de cafè i 1.645
sobres de maionesa.
A banda, els reclusos poden adquirir
productes tecnològics i roba
per catàleg, que es carrega al seu
compte de peculi. I, com a la botiga,
hi ha marques blanques i d’altres de
renom. Per exemple, una televisió
de 20 polzades costa entre 188 i
254 euros, unes bambes, de 39 a 89
euros i un pantaló curt, de 6 a 20 euros.
Una comissió de Justícia vetlla
perquè els productes siguin segurs.
Del catàleg s’han suprimit les samarretes
de color blau marí per no ser
confoses amb l’uniforme dels funcionaris.
Ah!, i és obligatori que el reclús
s’endugui les compres a casa seva,
per evitar extorsions. Si es vol
deixar una tele al centre o a un amic,
la direcció ho ha d’aprovar. Diuen
que un intern pot sol·licitar qualsevol
cosa de l’exterior, sempre que la
direcció ho aprovi. S’han encarregat
canapès per a la comunió de la filla o
un pastís per al seu aniversari i rams
de flors, recorda Gallego. ■

EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
134651-1017126®
| Publicitat | 51

52 |
CULTURA
ESPECTACLES
Nous espais d’art a Barcelona
‘Boom’ de galeries
Maria Palau
BARCELONA
Abans de les vacances
d’estiu, corrien pronòstics
molt pessimistes en el sector
de les galeries d’art de
Barcelona. I no eren infundats:
una llosa pesant en
forma de dos anys de crisi
terrible feien pensar que al
setembre hi hauria un cabàs
sencer de sales que no
tornarien a obrir les portes.
A l’hora de la veritat,
però, no només no ha estat
així sinó que aquesta tardor
han nascut dues galeries
i un espai de fotografia.
Sí, per increïble que
sembli. Això demostra que
el sector és molt resistent
i, a més, té una capacitat
inventiva impressionant.
Ara bé, les galeries que
han aparegut les darreres
setmanes són tot un desafiament
per als vells i tradicionals
models de negoci
de l’art. Són una generació
2.0 que no té res o molt poc
a veure amb el perfil de galeries
històriques de la ciutat.
Diferenciar-se o morir,
sembla ser el seu eslògan.
O, millor encara, un nou
discurs és l’única via per
crear un nou mercat. I,
alerta, poden donar maldecaps
a l’establishment
de les galeries, sobretot a
l’ensopit circuit per excellència
del sector, a Consell
de Cent.
Figures de l’art actual
Sergio Calleja ho deixa
clar: “Aquest no és el meu
món”. No ho era fins ara,
en tot cas. Amb una trajectòria
professional entregada
a la gestió de les noves
tecnologies, Calleja té
una faceta d’artista i es declara
“consumidor”, que
La festa d’inauguració de la Berger Gallery va atreure un públic molt nombrós. Les pintures són de Pablo Valle ■ BERGER GALLERY
no col·leccionista, d’obres
d’art. Viatja molt i visita
compulsivament les principals
fires d’art del món.
A la Frieze de Londres, a la
Fiac de París i a Art Basel
és on troba l’art que més
l’apassiona. En canvi, segons
diu, cap galeria de
Barcelona satisfà les seves
necessitats. I això és el que
el va portar a crear la seva
pròpia galeria, amb dos so-
Els artistes més
cotitzats a fires
internacionals
exposaran a
l’Absolute Art
Space del Born
cis més i un generós equip
de set treballadors. “Què
passaria si exposés a Barcelona
la flor i nata dels artistes
actuals que tant es
cotitzen a les fires?”, es va
preguntar, i va trobar la
resposta en un local immens,
de 360 m², situat al
Born, al carrer Comercial,
3, a ben pocs metres del
llegendari Metrònom.
Busquin galeries d’aquestes
dimensions a Barcelona,
que no les trobaran
pas.
A l’estiu va anar de bòlit
per reformar l’espai, compost
de dues plantes, cada
una amb un segell d’exposicions
molt acotat: una
mira l’art de fora i l’altra
mira l’art de dins. I el va inaugurar
amb el nom d’Absolute
Art Space, a finals
del mes passat, amb una
exposició de l’artista Mark
Khaisman (no se la perdin!)
i amb una festa que
Mor Luis
García
Berlanga als
89 anys
va atreure gairebé 400
persones.
Calleja ha concebut una
galeria amb una gran sala
(la que està a peu de carrer)
dedicada a exposar
“els fora de sèrie de les fires
internacionals”, artistes
amb molt prestigi i currículum,
i una sala petita,
al soterrani, que desitja
que sigui la gran oportunitat
dels artistes emergents
locals més prometedors.
“Ni els cobraré comissió
ni lloguer, l’únic
que els demano és que no
inflin els preus per poder
arribar a més gent”, explica.
“És igual si hi perdo calés,
el que m’interessa és
fornir un planter d’artistes
molt potent”, hi afegeix.
Els últims mesos s’ha
dedicat en cos i ànima a
rastrejar els centres de
creació i producció del
país, tipus Hangar i Can
Xalant. Ha començat
Se’n va un mite
del cinema
espanyol, autor
de ‘Bienvenido
Mister Marshall’
o ‘El verdugo$
apostant per l’artista Raül
Roncero.
Absolute Art Space té
altres peculiaritats que la
fan diferent. Una de prou
reveladora: totes les exposicions
tindran patrocinadors
privats.
Set de Còmic
reuneix el
sector a
Lleida
Aposta per la pintura
Maria José Fuentes tampoc
no prové del món de
l’art; en aquest cas, la seva
carrera es desplega en el
món de les finances. Però,
des de sempre, per compensar
i evadir-se de la
quadriculació de professió,
ha tingut l’art com a
gran afició. Fa uns quatre
anys, amb el seu marit, va
decidir anar més enllà, i
se’ls va ocórrer la idea
d’obrir una galeria. Van
necessitar un temps per
madurar el projecte i el
darrer any, en plena crisi,
van començar a buscar un
local. N’hi havia un munt
EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
Editors,
llibreters i
autors han
baixat la
facturació entre
un 10 i un 20%
per triar, conseqüència de
la mateixa crisi. D’entrada,
però, volien fugir dels
circuits habituals de galeries,
i van optar finalment
per un espai situat al capdamunt
de la Diagonal, al
número 505, passada la
plaça Francesc Macià.
Un altre espai molt generós,
de 320 m², i també
dividit en dues plantes. És
la Berger Gallery, que curiosament
es va inaugurar
el mateix dia que l’Absolute
Art Space, el 28 d’octubre.
Més de 250 persones
no es van voler perdre la
festa d’estrena ni el vernissatge
de la primera exposició,
dedicada al jove pintor
barceloní Pablo Valle.
La pintura contemporània
és la principal raó de
ser de la galeria. Un 80%
de les exposicions seran,
doncs, de pintura. S’alternaran
dues estratègies de
programació. Una enca-

EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
Nous espais d’art a Barcelona
zar els joves valors locals, a
partir d’una exhaustiva
batuda a la universitat i
centres de formació artística.
“Molts artistes han de
marxar de la ciutat per
buscar-se la vida perquè
aquí no troben cap motivació.
Els més bons estaran
amb nosaltres, volem créixer
amb tots ells”, emfasitza
Fuentes.
L’altra línia centellejarà
amb artistes de reputació
internacional, d’aquí i de
fora, que no exposen mai a
Barcelona. “Si apostes per
un projecte molt diferent
als de la resta, es pot dinamitzar
el mercat”, creu
Fuentes. I no és ja només
el repertori d’artistes que
passaran per la galeria el
que la farà diferent. Editar
catàlegs curosos, posar els
preus de les obres a les cartel·les
per estalviar als visitants
preguntes que els cohibeixen,
un fil musical en
sintonia amb les obres,
projeccions de vídeos dels
artistes treballen al seu taller
i un ordinador a l’abast
de tothom per documentar-se.
En definitiva, un aire
més distès i agradable,
que falta que li fa al món de
les galeries.
Tot sobre la fotografia
Fa un parell d’anys que a
Barcelona hi ha un autèn-
La pintura
contemporània
és la principal
raó de ser de la
Berger Gallery, a
la Diagonal
tic boom de noves galeries
i espais especialitzats en
fotografia. Ara s’hi ha afegit
un nou projecte, tot i
que s’allunya dels paràmetres
convencionals d’una
galeria comercial. Es diu
Phacto, i els seus promotors,
set fotògrafs, el reivindiquen
com un espai
d’acció fotogràfica, és a
dir, molt més que un aparador.
Situat al Poble Sec, al
carrer Tapioles, 22, molt
aprop de La Fábrica, Phacto
ocupa un petit local de
poc més de 100 metres
quadrats en què conviuen
els estudis dels set fotògrafs
amb un petit espai
d’exposicions i una futura
sala (cal fer les obres) per a
conferències i tallers. Un
projecte que recorda el Poblenou
de la Barcelona pre
olímpica amb artistes vinguts
de fora aplegats en un
mateix local per treballar i
A dalt, una imatge de la
instal·lació de l’artista
Mark Khaisman a la galeria
Absolute Art Space. Al costat,
l’espai expositiu de Phacto,
amb l’exposició inaugural de
Luca Tronci ■ ABSOLUTE ART
SPACE/PHACTO ESPAI ACCCIÓ
FOTOGRÀFICA
exposar les seves obres.
I és que la majoria dels
impulsors de Phacto fa
anys que viuen a Barcelona,
però procedeixen d’altres
països, d’Itàlia, Mèxic,
França i Polònia. Són Luca
Tronci (amb l’obra del qual
s’ha donat el tret de sortida),
Mara Sánchez-Renero,
Emilie Hallard, Rafael
Arocha, Eduard Bayés,
Gerda Kochanska i Fabio
Vacca.
Són fotògrafs d’inquietuds
dispars, però tenen
en comú que volen ser més
competitius i créixer junts
a Phacto tot creant xarxes
de treball amb altres fotògrafs
i entitats de la ciutat.
El debat i les discussions
entorn la fotografia contemporània,
què comunica
avui una imatge i la seva
relació amb l’arquitectura,
l’urbanisme, la moda i
altres disciplines és el sentit
principal de Phacto. ■
Micah P. Hinson
42è Festival de Jazz de
Barcelona
Palau de la Música, 12 de
novembre
La presència al Festival
de Jazz de Barcelona
d’un jove cantautor
sorgit de l’escena independent
només respon a
les intencions d’obrir finestres,
i d’estar al dia en
la mostra de valors emergents.
I, dins d’aquests paràmetres,
el cantant i músic
nord-americà Micah P.
Hinson encaixa com un
mitjó.
Es nota que el xicot duu
a l’esquena un passat tèrbol
i enrarit amb episodis
traumàtics. Tot això es va
notar només veure’l aparèixer
a l’escenari amb la
guitarra dins la funda
mentre sonava una gravació
musical inquietant.
Acompanyat d’un quartet
que va tenir els seus
moments de protagonisme
a soles davant d’un
| Cultura i Espectacles | 53
Críticapop-rock
———————————————————————————————————————————————————————————————————————
———————————————————————————————————————————————————————————————————————
J.M. Hernández Ripoll
———————————————————————————————————————————————————————————————————————
Futur gruixut
Críticaclàssica
Orquestra i Cor del
Gran Teatre del Liceu
Director Michael Boder.
L’Auditori (Barcelona). Sala
Pau Casals.
9 de novembre
En la seva visita anual
a l’Auditori, l’Orquestra
Simfònica i el Cor
del Gran Teatre del Liceu
van aportar els seus millors
atots en un repertori
simfònico-coral en què les
altres formacions difícilment
poden competir. I així
es va demostrar en la
darrera obra que van interpretar,
la Segona Suite
sobre Daphnis et Chloé,
abordada a molt alt nivell
amb una so orquestral esplèndid
i un cor completament
implicat en l’estil de
l’obra. L’experta batuta
del director alemany Michael
Boder, de qui encara
recordem, a part de les seves
excepcionals direccions
operístiques, la seva
magnífica Renana del fe-
públic que gairebé omplia
el Palau de la Música, en
Micah va oferir un concert
dinàmic en el tempo, en
què va demostrar que domina
l’escenari.
Home de veu profunda i
amb un aspecte que recorda
l’Elvis Costello dels
inicis, el músic texà no pot
amagar en les seves composicions
i en la manera
d’interpretar-les les influències
que l’han dut a
ser un dels artistes més
representatius de la nova
escena indie.
Per les seves venes artístiques
corre sang de
Bob Dylan, de Neil Young i
dels Pixies, per citar només
una terna representativa.
I així és com el cantautor
fa un pop gruixut,
aspre i esfereïdor que queda
palès en peces com 2’s
& 3’s. I, ja sigui tant amb la
guitarra acústica com
amb l’elèctrica, Micah P.
Hinson es defensa amb un
música de fonament. Gran
futur.
———————————————————————————————————————————————————————————————————————
———————————————————————————————————————————————————————————————————————
Jordi Maluquer
———————————————————————————————————————————————————————————————————————
Apoteosi Ravel
brer del 2009, és un director
flexible capaç d’extreure
tots els matisos d’una
partitura i podem dir que
feia temps que no sentíem
una direcció tan madura
en el marc de l’Auditori.
Menys aconseguida, en
especial perquè les veus
no se sentien prou conjuntades,
la primera part del
concert que comptava
amb unes obres interessantíssimes:
la Nänie de
Brahms, sobre un poema
de Schiller al·lusiu als
cants de les processons
de dol de l’antiga Roma; i
la Simfonia dels Salms de
Stravinski, amb aquell alleluia
que malgrat que s’ha
sentit sovint manté intacta
la capacitat emotiva.
Un programa ben
pensat i atractiu i que
permet difondre les capacitats
de l’Orquestra i
el Cor del Liceu en escenaris
externs a les seves
actuacions habituals.

54 | Cultura i Espectacles |
Adéu Mr. Berlanga
Xavier Roca
BARCELONA
Com ara Alfred Hitchcock,
Luis Buñuel, Federico
Fellini i Pedro Almodóvar,
Luis García Berlanga
ha estat un membre
d’aquesta reduïda estirp
de realitzadors cinematogràfics
que han encunyat
un adjectiu a partir del seu
cognom; un senyal inequívoc
que es posseeix un univers
propi i uns senyals
d’identitat recognoscibles
de pel·lícula en pel·lícula.
En aquest cas, el terme
berlanguià fa referència a
situacions falleres i esperpèntiques
tenyides d’humor
negre; per exemple, la
que es va esdevenir ara fa
unes setmanes, quan l’edició
digital d’un diari
d’abast estatal va penjar
durant unes hores l’obituari
d’urgència de Berlanga,
que tenia preparat
de fa temps.
Lamentablement, ahir
la notícia era certa: Berlanga,
un dels més importants
directors espanyols
de la història, va morir a la
seva casa de Madrid als 89
anys d’edat. El seu estat de
salut era delicat i la seva
ment, tradicionalment
pletòrica de lucidesa, víctima
de l’Alzheimer; tot i així,
feia molt poc temps, encara
havia participat en
un espot per a Metges Sense
Fronteres.
D’esperit saludablement
contradictori, Berlanga
–nascut a València
el 12 de juny de 1921– era
àcrata però burgès i antic
combatent de la División
Azul, declaradament
mandrós i vocacional-
123517-1018333J Mor un clàssic del cinema espanyol
Berlanga, en una imatge de l’any 2003, al festival de cinema de Sevilla ■ E. MORENATTI / EFE
ment erotòman. En la seva
filmografia –inaugurada
l’any 1951 amb Una
pareja feliz, codirigida
amb Juan Antonio Bardem–
va reeixir una feliç
conjunció de diverses influències:
el neorealisme
italià, l’humor satíric espanyol
de Miguel Mihura,
Enrique Jardiel Poncela i
la revista La Codorniz i la
tradició de l’esperpent hispànic
de Goya i Valle-Inclán.
Una sèrie de referents
que van servir de mirall
distorsionador d’una realitat
–l’Espanya franquista,
la censura de la qual va
perseguir la seva obra més
d’una vegada– ja prou grotesca
per si mateixa, passada
en les seves pel·lícules
pel filtre de l’humor, a
vegades costumista, d’altres,
la majoria, negríssim.
Tenyida de cinisme,
irreverència, antisentimentalisme
i capacitat de
corrosió, la visió del món
de Berlanga va donar els
millors fruits quan va
coincidir amb la del gran
guionista Rafael Azcona,
amb el qual van constituir
un tàndem artístic de llarg
recorregut i resultats
esplèndids.
L’obra de Berlanga es
caracteritza per una sèrie
de constants estilístiques,
com ara el caràcter coral
de les pel·lícules, el gust
per la improvisació en els
diàlegs, els bulliciosos
plans seqüència replets de
personatges i converses
superposades, amb el seu
gust per la boutade –explicava
que utilitzava aquest
recurs per la mandra que li
suposava la fase de muntatge–,
i fins i tot l’aparició
de la seva paraula fetitxe,
austrohúngar, que mirava
d’incloure en una ban-
EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
da o altra del metratge. José
Luis López Vázquez,
Pepe Isbert, Agustín González,
Amparo Soler Leal,
Luis Escobar i Manuel Alexandre
van ser alguns dels
actors amb qui Berlanga
va treballar de manera habitual.
Només per tres obres
mestres ja tindria Berlanga
guanyat el cel dels cinèfils:
Bienvenido Mr. Marshall,
també codirigida
amb Bardem, una irònica
paràbola sobre el Pla
Marshall i la postguerra,
amb què, segons va explicar
a Carlos Cañeque i
Maite Grau al llibre ¡Bienvenido,
Mr. Berlanga!,
“els americans són com els
Reis Mags i el Pla Marshall
equival als regals que fan
somiar als nens”; Plácido,
una furibunda, vitriòlica
farsa sobre la caritat cristiana
i la hipocresia social,
i El verdugo, ferotge retrat
de la pena de mort.
És cert que el darrer
tram de la seva filmografia
va estar dominat per un
excés d’autocomplaença i
populisme, amb la progressiva
reiteració de la
trilogia formada per La escopeta
nacional, Patrimonio
nacional i Nacional
III o amb la reivindicació
de la comèdia de Mariano
Ozores de Moros y cristianos.
Però, fins i tot, en
el darrer llargmetratge, el
testamentari, melancònic
i irregular París Tombuctú,
va fer gala d’un irreductible
inconformisme i una
punyent mala llet. ■

EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
Mor un clàssic del cinema espanyol
ANÀLISI
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
El pioner ignorat
Quant de mal que ha
fet Luis García Berlanga!
Cineasta genuí,
personalíssim, el seu
estil és tan identificable
que massa fàcilment pot
donar lloc a la imitació indiscriminada.
D’aquesta
manera, al contrari del que
s’acostuma a pensar, no
és un creador que hagi exercit
una gran influència
en el cinema espanyol.
Més aviat ha generat fotocòpies
dolentes de la seva
manera de fer. El que és
berlanguià, doncs, és alguna
cosa així com el que és
bergmanià, o fellinià o –en
un altre àmbit— allò kafkià.
Quan parlo d’estil no
vull dir el famós esperpento,
amb què se l’associa
sense pensar-s’hi massa,
sinó una manera de fer, de
posar en escena, que li era
característica: plans de
llarga durada, amb una humanitat
bulliciosa que pullula
al seu interior sense
possibilitat de comunicació
entre els seus integrants.
Això és el que ningú
no podrà imitar mai,
com sempre passa amb
els artistes de veritat.
El cinema de Berlanga
pertany a dos àmbits diferents
i alhora coincidents
de la modernitat cinematogràfica
europea. El primer
el podria identificar
amb un cert realisme que
va sorgir al continent als
anys 40 i 50, i que en el
seu cas hauria de buscar
les concomitàncies en territori
italià: el mateix Fellini
o els primers treballs d’Antonioni
tenen molt a veure
amb la seva visió de la vida,
a mig camí entre el
pessimisme existencial i el
nihilisme vitalista. El segon
l’enquadraria en un determinat
moviment que s’inicia
en el cinema espanyol
quan directors com Marco
Ferreri, Fernando Fernán-
Gómez o ell mateix coincideixen
en el retrat d’un
país devastat pel franquisme,
esdevingut un univers
incomprensible i ferotge.
De fet, si Berlanga no va
tenir el ressò que es mereixia
potser va ser perquè
aquest corrent va ser arraconat
pel règim en inventar
allò del Nuevo Cine Español,
molt més sofisticat i
europeïtzant, però també
sense la brutalitat i la fran-
quesa que Berlanga i els
altres esmentats van utilitzar
en les seves propostes.
Veure avui les seves millors
pel·lícules encara resulta
esfereïdor. Veure
Plácido o El verdugo és
com traslladar-se a una
època salvatge, però que
tampoc no és tan diferent
de la que ens ha tocat viure
a les generacions posteriors.
Són films sense concessions,
sense esteticismes
inútils. I en canvi,
també resulten tendres,
elegants, d’una gran netedat
en la seva brutícia a
l’hora de retratar la moral
imperant. De fet, Berlanga
era un moralista, un observador
de l’entorn que s’ho
mirava tot amb ulls minuciosos
i savis. Per això
també resulta injust no
apreciar que aquestes
obres mestres esmentades
provenen d’un aprenentatge
previ, potser més
tou, però igualment fascinant:
des d’Esa pareja feliz
–la seva primera pel·lícula,
codirigida amb Bardem–,
fins a Los jueves, milagro,
tot passant per Bienvenido
Mister Marshall o Calabuch,
els rostres, els paisatges,
les veus... donen la
imatge d’una realitat aleshores
inèdita en el cinema
espanyol, tota una revolució
que encara no ha estat
reconeguda com caldria.
A partir de mitjan anys
seixanta, Berlanga va experimentar
una davallada
creativa deguda, en bona
part, a la censura, que el
va crucificar. Tot i així, la
seva influència en les millors
comèdies d’aquells
anys és evident, com fa
Carlos Losilla
Berlanga, el 1994, amb el Goya al millor director ■ EFE
palès l’excel·lent Vivan los
novios i, per això, quan torna
a ressorgir amb dues
pel·lícules tan diferents
com Tamaño natural i La
escopeta nacional, la conclusió
és evident: d’una
banda, la primera és l’obra
d’un misantrop desencantat
de tot, que fa pensar en
Buñuel, amb qui l’emparenten
moltes més coses;
de l’altra, la segona reafirma
que la mort de Franco
no li va afectar la capacitat
crítica, la mordacitat, la
habilitat innata que el caracteritzava
per retratar
implacablement un país
amb què mantenia una relació
curiosa d’amor i odi,
d’admiració per la seva vitalitat
i el fàstic per la submissió
a l’ordre establert,
ja fos l’autarquia franquista
o bé l’engany de la Transició.
Els darrers anys no van
ser gaire benèvols amb ell.
El cinema espanyol que es
portava no era precisament
el que hauria pogut
fer, i aquesta és la raó per
la qual les seves últimes
pel·lícules –quan les podia
fer— no van respondre a la
magnificència de la filmografia
anterior. D’altra
banda, els que es diuen els
seus seguidors l’han traït,
fent un berlanguisme de
disseny que no té res a
veure amb la tradició que
hi hauria pogut haver. I els
altres han preferit oblidarlo
i apropar-se a una falsa
sofisticació de resultats
més que dubtosos. Tot i
així, l’ombra de Berlanga
és allargada, i el seu cinema
romandrà com un dels
cims de la cultura europea
del segle XX.
GUARDONS
L’Església de Sant Pere de
l’Escala va ser l’escenari ahir
de l’acte d’entrega dels premis
Sardana 2010, que atorguen
la Federació Sardanista
de Catalunya i l’Obra del Ballet
Popular. El suplement
Sortim, dels diaris El Punt i
l’Avui, ha estat distingit amb
833045/1018155F
la medalla al Mèrit Cívic per la
secció setmanal de Pere Gorgoll
dedicada a la difusió i
promoció de la sardana. Les
altres tres medalles al Mèrit
(Antoni Anguela, Concepció
Ramió i l’Escola Mestres
Munguet-Cortés) i la resta de
premiats (dotze, repartits en
| Cultura i Espectacles | 55
Sortim, premi Sardana 2010
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
quatre categories) van compartir
la il·lusió dels guardons.
Un dels moments més
emotius de l’acte, que va acabar
amb l’actuació de la Bisbal
Jove, va ser quan la vídua i
la filla d’Antoni Anguela, que
va morir a l’agost, van recollir
la medalla. ■ CLICK ART

56 | Cultura i Espectacles |
El Filmets Badalona Film
Festival, el certamen internacional
que premia
els millors curtmetratges
del moment, va parlar
francès ahir en la cerimònia
de cloenda.
El jurat del festival,
presidit per l’actor Roger
Coma, va col·locar dues
obres franceses entre els
premis més reconeguts.
Així, la Venus de Badalona
i els 3.000 euros al millor
curtmetratge van recaure
sobre Hurlement
d’un Poisson, del director
Sébastien Carfora. El
film, que competia en la
secció oficial amb 231
treballs més seleccionats
d’entre un total de 1.500
de presentats, explica la
història d’en Julien, un
poeta que afronta el seu
primer dia de feina en un
centre d’enquestes tele-
fòniques. L’altre reconeixement
amb accent francès
va ser Logorama,
d’Autour de Minuit, premiat
com a millor animació.
Pel que fa a les altres
categories, l’obra Bad Lyrics,
del polonès Marcin
Maziarzewski, va ser
considerada la millor ficció,
i el reconeixement al
millor documental va ser
per al suís Thäis Odermatt
per Nid Hei Cho.
EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Quadern de Música René Jacobs reinventa ‘Die zauberflöte’, Wagner
impacta a Manchester i Jan Vogler mostra la diversitat del segle XXI
Música nocturna
Xavier
Cester
Barcelona
– – – – – – – – – – – – – – – – – – –
França no fa curt
Jose G. Navarro
BADALONA
Les grans
obres del
repertori, per
molts cops que
l’haguem escoltat,
sempre
mantenen la
seva capacitat
de sorprendre’ns,
d’oferir
perspectives inesperades sempre
que estiguin en mans d’intèrprets
amb capacitat de capbussar-se
en els seus misteris.
René Jacobs és d’aquesta mena
d’artistes recreadors i fins i
tot en una peça que el sofert lector
sap que no és de les favorites
del cronista com és Die zauberflöte
de Mozart, els resultats
són fascinants.
El director belga no té por de
pecar d’intervencionista en
aquesta nova gravació per a
Harmonia Mundi, i la inclusió
de cadències en els números vocals
i d’intervencions instrumentals
(no necessàriament
amb temes de la mateixa òpera)
per subratllar els diàlegs parlats
són moneda corrent, però s’ha
de ser molt talibà per no deixarse
seduir per l’impuls dramàtic
del discurs de Jacobs, la prestació
de l’excel·lent Akademie
für Alte Musik de Berlín i un
repartiment equilibrat.
La llum triomfa sobre la foscor
en aquest títol, però qui sap
si només de forma temporal,
perquè la nit té molts atractius.
Potser per això el Quartet Casals
es passeja per un carrer
nocturn en la portada del nou
disc per a Harmonia Mundi,
Metamorphosis, de clara filia-
Esa-Pekka Salonen va estrenar i enregistrar la ‘Simfonia núm. 4’ d’Arvo Pärt ■ MAT HENNEK / DG
ció hongaresa. Bartók (compositor
amb moltes pàgines de
suggeridor caràcter nocturn)
amb el seu Quartet núm. 4, Ligeti
amb el primer (titulat justament
Metamorfosis nocturnes)
i Kurtág són els protagonistes
d’un treball excel·lent, tal com
ja ens tenen avesats els Casals, i
que pot servir de pròleg immillorable
per al seu cicle de concerts
a l’Auditori que arrenca
aquest dijous.
El disc dels Casals planteja
un camí estilístic possible dins
el turbulent segle XX. El CD que
Jan Vogler i Kristjan Järvi
han gravat per a Neos, amb un
concert per a violoncel d’Elliot
Carter i Udo Zimmermann cadascun
mostra que la diversitat
estilística –altrament dita
eclecticisme o confusió, segons
el punt de vista– continua
sent un tret distintiu del que
portem del segle XXI. Si per una
banda tenim la irrenunciable
complexitat i la penetrant angulositat
del primer, per l’altra
hi ha el to més melós, menys
adust (el títol de Lieder von einer
insel deu tenir part de culpa)
del segon.
La família Järvi sempre ha
estat molt vinculada amb la música
del seu compatriota Arvo
Pärt, però és lògic que siguin
Esa-Pekka Salonen i la Filharmònica
de Los Angeles els que
hagin gravat per a ECM la Simfonia
núm.4 de l’estonià, no debades
la van encarregar i estre-
nar l’any passat. Sense abandonar
la depuració habitual del
seu llenguatge, aquesta partitura
té un dramatisme subjacent
que Salonen mostra de manera
exemplar.
Continuem en terreny simfònic,
perquè David Zinman edita
a RCA la Novena de Mahler
amb la Tonhalle de Zuric. Potser
és aquesta la simfonia de
Mahler que admet millor una
lectura despullada i sense sobrecàrrega
emocional. Però que
ningú temi un excés de fredor,
sota la batuta de Zinman el
gran adagio final manté tota la
seva capacitat de colpir.
Tenir el suport d’intèrprets
de prestigi és imprescindible
perquè un compositor faci sen-
Imatge del curt guanyador de la 36a edició del Badalona
Film Festival, ‘Hurlement d’un poisson’ ■ ARXIU
tir la seva veu. Simon Rattle va
ser un gran campió de la música
de Nicholas Maw (1935-2009) i
un dels promotors de Sophie’s
choice, la mateixa història del
film amb Meryl Streep, de la
qual Opus Arte edita l’estrena,
el 2002, al Covent Garden. Minuciosa
en extrem en el seguiment
de la trama (dura tres hores
i tres quarts), la música
aconsegueix fer partícip del drama
aquesta ànima perduda forçada
a una decisió terrible durant
l’Holocaust i que Angelika
Kirchschlager encarna amb
commovedora convicció.
Encara més dilatada és Götterdämmerung,
sobretot si s’interpreta
amb els temps amplis
de Mark Elder. El segell de
l’Orquestra Hallé edita el testimoni
d’uns concerts que devien
fer època a Manchester, per la
direcció inspirada i noble d’Elder
i la consistència d’un equip
amb una de les Brünnhilde més
interessants del moment, Katarina
Dalayman, i un Siegfried,
Lars Cleveman, que
creix al tercer acte.
Després de tants drames, millor
acabar amb una nota de color,
gentilesa d’Alondra de la
Parra i la Filharmònica de les
Amèriques. El doble àlbum Mi
alma mexicana (Sony) és una
celebració de la música del país
centreamericà, des dels insubstituïbles
Huapango de Moncayo
i Sensemayá de Revueltas,
fins a figures força menys divulgades,
i, alhora, del 200è aniversari
de la seva independència.
A veure què podem celebrar
d’aquí a dos segles. ■
La millor producció catalana
va ser Rodilla, realitzada
per Juanjo Jiménez,
i la millor producció
jove va ser la de José Martín
Rosete, per I Wish.
Panchito, d’Arantxa
Echevarría, que va rebre
el premi per la convivència.
La millor producció
de Badalona va ser Amok,
de Jessica Ruiz i Carla
Rendón, i el premi als valors
humans, nou en l’edició
d’enguany, va ser per
a One Goal del català Sergi
Agustí. Per últim, el
premi especial del jurat
va ser per al suec Incident
by a Bank. ■

EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
Set de Còmic, la trobada
de professionals del sector
que té lloc cada any a Lleida,
ha servit aquest cap de
setmana per fer balanç de
la situació del sector després
de dos anys i mig de
crisi econòmica general i
per marcar-se nous reptes
conjunts.
Tots els membres de la
indústria del còmic estan
notant la mala situació de
l’economia d’una manera
semblant: editors, distribuïdors,
llibreters i autors
han baixat la facturació
pels còmics d’entre un 10 i
un 20%. La bona notícia és
que de moment cap editorial
del sector no ha hagut
de baixar la persiana i als
autors, tot i que amb
118366-1017816J
comptagotes, els continua
arribant la feina. “Ho estem
notant, però no pas
amb la gravetat d’altres
sectors com el de la construcció;
tothom aguanta
com pot i hi ha una certa
estabilització”, apunta Esther
Vàzquez, llibretera
de Lleida i directora del
Set de Còmic des de la seva
fundació.
En tot cas, els editors
han decidit reaccionar,
ajuntar forces i constituirse
com a lobby davant de
l’administració i davant la
resta de la indústria editorial.
La proposta va sortir
ahir al migdia en una de les
taules professionals del
certamen. El sector ja disposa
d’una associació
d’àmbit nacional, Ficomic,
que agrupa editors,
llibreters i autors de Cata-
lunya i organitza cada any
el Saló del Còmic de Barcelona
i el Saló del Manga.
Però ara alguns editors volen
muntar una projecte
semblant d’àmbit estatal,
on el còmic està integrat
dins l’associació general
d’editors. De Lleida va sortir
ahir un petit embrió
d’editors que preparen el
terreny perquè a l’abril vinent,
durant el pròxim Saló
del Còmic de Barcelona,
es presenti aquesta nova
associació.
El Saló del Còmic
d’aquest any ha tingut
Kim com a artista convidat
especial. L’autor de la
coneguda sèrie Martínez
el Facha d’El Jueves té,
amb altres autors, els seus
treballs exposats al Cafè
del Teatre Lleida fins al 31
de desembre. ■
| Cultura i Espectacles | 57
Editors, distribuïdors, llibreters i autors han baixat la facturació d’entre un 10 i un
20%. La bona notícia és cap editorial del sector no ha hagut de baixar la persiana
El còmic desafia la crisi
David Marín
LLEIDA
Portada d’un llibre gràfic de l’editorial Diábolo, convidada al Saló del Còmic de Lleida ■ ARXIU

58 | Cultura i Espectacles |
Crònica
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
La tortuga de l’Ateneu
Al centenari jardí romàntic de l’Ateneu Barcelonès es creu que han viscut nombroses tortugues ■ ROBERT RAMOS
Quim
Torra
– – – – – – – – – – – – – – – – – – –
Fa poc més
d’una setmana,
l’amic Ramon
Alcoberro m’enviava
un e-mail
en què em feia
saber que l’Ateneu
s’havia quedat
sense tortu-
gues. A l’estiu va morir-ne una;
ara, al voltant de Tots Sants, l’altra.
I mentre tocaven campanades
a mort al jardí romàntic de
les lànguides palmeres del carrer
de la Canuda, m’explicava el Ramon
que una antiga tradició imposa
que les tortugues siguin
sempre mascles i se les bategi
amb el nom de Pompeu i Fabra. I
tot i que en cada enterrament hi
ha hagut dubtes raonables sobre
quina era exactament la finada,
en aquest cas del doble decés el
tema estava resolt: havia desaparegut
Pompeu Fabra.
Sempre he sospitat d’aquesta
versió. Jo penso que de tortuga
de l’Ateneu només n’hi ha hagut
una, ha sobreviscut la mateixa
des del primer dia que va arribar,
i que en els anys que semblava
que no n’hi havia cap s’amagava
enterrada en algun lloc, o potser
en algun racó llòbrec de la biblioteca
–probablement a la secció
de filosofia–, en espera de temps
millors. Una tortuga centenària
que un dia deuria aparèixer a
l’edifici del Teatre Principal, la primera
seu, i que devia mirar-se,
amb un escepticisme com només
els ulls d’una tortuga mediterrània
poden mirar, aquells senyors
amb levita, patilles i barba
que parlaven en català al bar i en
castellà en els actes oficials. Però
poc després ressonà una veu que
era un cant a la pàtria: un corrent
d’aire fresc s’obria pas i Guimerà
donava entrada, per fi, a la llengua
catalana. La tortuga es convertí
al catalanisme de manera
automàtica, tal com ho havia fet
Francesc Cambó uns anys abans
quan va escoltar també de Guimerà
el seu “Catalunya no ha
mort”.
El 1906, l’Ateneu es traslladà
al Palau de Savassona. A partir
d’aleshores, i a un ritme que a la
tortuga no va constar-li gaire de
seguir, lentament i poc a poc, el
català anà penetrant per totes les
esquerdes del vell casalot, i fins a
la sala d’esgrima els touchés i en
garde sonaven amb accent gironí.
El catalanisme estudià, es llicencià
en econòmiques, medicina
i arquitectura, es doctorà i va
viatjar per tot el món. Un dia,
aquell grup de catalans va decidir
gairebé inventar-se un país, contra
un Estat sencer, amb les úni-
Jo penso que de
tortuga de l’Ateneu
només n’hi ha una,
que ha sobreviscut
des del primer dia
ques armes de la llengua, la vocació
de modernitat, el cosmopolitisme,
la cultura de l’esforç i la
feina ben feta (o noucentisme).
Altra vegada, la tortuga va adherir-se
per complet a la idea i, encara
que no arribés a posar-se el
llacet, demanà l’ingrés a Acció
Catalana.
La dictadura de Primo no va
afectar-la gaire en els seus hàbits,
perquè seguia assistint a la
tertúlia de la penya gran, i per res
del món no s’hauria perdut les
discussions dels amics de Quim
Borralleras, Josep Pla o Josep
Maria de Sagarra. Des que Francesc
Pujols va dir d’ella que ja no
es feien coses tan perfectes,
l’adorava. A més, era una addicta
al perfum de tabac de pipa que
surava pel jardí com una boira
baixa. Llegia habitualment La Publicitat
i La Rambla, i esperava
cada setmana, movent la cua
d’alegria, la sortida de Mirador i El
Be Negre. Una vida plàcida de
tortuga prejubilada, combinant
fulles d’enciam i Pernod.
El 14 d’abril la despertà de la
migdiada. Quan va assabentar-se
del que havia passat, diuen que li
va caure una llàgrima dels ulls,
rumor absolutament infundat
perquè les tortugues no ploren,
els cocodrils, sí. El país enfebrà,
tot estava per fer i aleshores sí
que tot era possible. Metges, filòlegs,
advocats, filòsofs, economistes,
mestres, pagesos, escriptors,
i la tortuga, van adonar-se
ben aviat que la construcció d’un
país només es podia fer des
d’aquell corrent ideològic que se-
gava cadenes i aspirava a fer realitat,
tants anys després, el somni
de la llibertat i d’una certa manera
civilitzada d’estar al món, entesa
en termes europeus.
La guerra que van provocar va
tancar la porta a aquell corrent,
amb un estrèpit eixordador. El
seu món, el món d’ahir, passà
avall. La tortuga no va poder suportar
aquelles noves juntes de
feixistes, militars i conversos a
l’espanyolisme imperial i va decidir
instal·lar-se a l’infern, aquell
espai de les biblioteques on havien
anat a parar els llibres de
tots aquells escriptors i periodistes
que ella havia sentit parlar i
riure al jardí. Allà, amb Rovira i
Virgili, Carner, Pompeu Fabra i
Just Cabot, passaria uns quants
anys. Per què sortir? Què podia
interessar-li del món exterior i en
castellà?
Només amb la tornada d’Andreu
i Abelló a la presidència, va
reprendre el seu ritme de vida anterior.
I encara es deixava veure
molt poc. L’any 2004 la junta directiva
va organitzar un acte que
en van dir de retorn de les tortugues
a l’Ateneu. Ella simplement
va sortir de l’amagatall.
Els darrers dies la veia cansada.
Fins per una tortuga arriba a
ser insuportablement lent el procés
d’alliberament de Catalunya.
Vaig portar-la, d’amagat, dins la
motxilla, a la manifestació del 10
de juliol. Ja no obria massa els
ulls, però la meva filla va dir-me
que li havia semblat que la tortuga
plorava.
Descansi en pau.
EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
Mirador
—————————————————————————————————
—————————————————————————————————
J.M.
Hernández
Ripoll
La tristor del
comiat a la
conselleria
A— ————————————————————————————————
ra fa una setmana
que a la llotja professional
de la fira Mediterrània
de Manresa vaig
coincidir amb el conseller
Tresserras. I em va sobtar
la seva sinceritat quan,
després d’interessar-me
per com portava aquests
últims dies de legislatura,
em va respondre que ell ja
poca cosa podia dir. És
cert, ell i el seu equip tenen
els dies comptats i ja
pensen en l’imminent retorn
als seus llocs de feina
originals.
Ha començat la campanya
electoral i al departament
ja està tot tancat i
beneït. El conseller no és
l’únic càrrec de confiança
que desprèn una certa
tristor, com si et diguessin
que ja han fet la feina, la
que han pogut i la que els
han permès, i que ara toca
veure com cauen els fulls
del calendari fins que les
urnes dictaminin el futur
polític per als pròxims
quatre anys (o el temps
que sigui, que mai no se
sap).
La sensació globalitzada
d’aquest desencís de
recta final és el fruit d’una
tasca en què els responsables
saben que no han
comptat amb el temps necessari
per dur-la a terme.
Comenten que els falten
dos anys per enllestir tot
allò que van iniciar després
de posar en ordre les
idees i de canviar les dinàmiques
que van heretar
dels seus predecessors.
Tot canvi personal comporta
aquesta anàlisi de
consciència, especialment
quan el temps no deixa
marge a seguir funcionant
al ritme de creuer estipulat
durant l’etapa de govern.
Mentre, a Palau, els rumors
circulen pels corredors
com fantasmes de
llençols blancs. Ara diuen
que en el cas que guanyi
CiU qui ocuparà la butaca
de la conselleria serà Xavier
Solà, tinent d’alcalde
de l’Ajuntament de Vic i
l’home que ha impulsat el
teatre Atlàntida de la capital
osonenca. Falta poc per
sortir de dubtes.

EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
Apunts
BALANÇA
24/09-23/10
Pensa que no només
existeix la feina,
pensa a fer altes
coses amb les persones
que més estimes.
TAURE
21/04-20/05
Si en les teves relacions
familiars
hi ha temes secrets,
avui serà el
dia per sincerarte.
ESCORPiÓ
24/10-22/11
Intenta amagar els
teus sentiments negatius,
hi ha gent
propera que pot
sentir-se trista si et
veu malament.
BESSONS
21/05-21/06
Et resultarà dur començar
el dia. No
deixis que aquestes
sensacions et facin
passar un dia dolent.
SAGITARI
23/11-21/12
És un bon moment
per dir el que penses,
però amb diplomàcia,
ja que si
no pots tenir problemes.
CRANC
22/06-22/07
Avui la teva economia
domèstica es
podria veure afectada
per algun error
de càlcul que has
comès.
CAPRICORN
22/12-20/01
Trobaràs la manera
d’augmentar els
teus recursos econòmics.
És molt important
que comencis
a valorar-te més.
14 Venerand.
LLEÓ
23/07-23/08
Es presenta un període
de molta passió
amb la teva parella,
gaudeix
d’aquests moments
que passareu junts.
Diumenge
14 de novembre del 2010
VERGE
24/08-23/09
Els que t’estimen
descarregaran totes
les seves penes sobre
tu. Escolta’ls,
necessiten els teus
bons consells.
Sants
El temps www.elpunt.cat/serveis/eltemps
SURT
7.38 h
ÀRIES
21/03-20/04
Avui no serà un bon
dia per trobar la
tranquil·litat, no tindràs
ni un moment
per poder descansar.
ES PON
17.33 h
NOVA
5 desembre
Torna la nuvolositat
CREIXENT
13 novembre
l'Alguer
PLENA
21 novembre
L’horòscop www.elpunt.cat/serveis/horoscop
Demà
Isobàric d’avui
al migdia
AQUARI
21/01-18/02
És fàcil que avui
se’t presentin petits
problemes que no
tindran cap solució.
Intenta no deprimirte
massa.
MINVANT
28 novembre
La jornada s’iniciarà amb el cel serè o poc ennuvolat pel pas dels núvols alts i prims. A partir de migdia la
nuvolositat augmentarà progressivament d’oest a est, i al llarg de la tarda deixaran el cel molt ennuvolat o
cobert al terç oest i mig ennuvolat a la resta. Les temperatures mínimes seran semblants, tret del litoral i
prelitoral nord, on hi haurà un moderat ascens. Les màximes es mantindran sense grans canvis o en
lleuger descens.
La mar: Marejol amb àrees de maror a la Costa Brava, i mar arrissada a marejol a la resta de la costa.
Demà: Fins a mig matí, cel cobert o molt ennuvolat arreu. Temperatures mínimes i màximes
moderadament més baixes.
PEIXOS
19/02-20/03
Intenta gaudir al
màxim dels moments
meravellosos
en l’àmbit sentimental
que el dia
d’avui et portarà.
INFORMACIÓ METEOROLÒGICA
24 HORES. 807 012 012.
Cost màx.: fix: 0,41 €/min.; mòbil: 0,76 €/min.
A
Sol Clarianes Núvols alts Ruixats Pluja Ennuvolat Tempesta Pedra Neu Vent fluix Moderat Fort Calitja Boirina Boira Mar plana Arrissada Marejol Maror Forta maror Càlid Oclús Fred Anticicló Depressió
D
995
D
Temperatures i pluges
ESTACIÓ
Amposta
Banyoles
Barcelona
Berga
El Perelló
El Vendrell
Girona
La Bisbal d'Empordà
La Seu d'Urgell
Lleida
Òdena
Olot
Roses
Sabadell
Tarragona
Tàrrega
Ulldemolins
Vallirana
Vielha
Vila-rodona
Vilassar de Mar
Alacant
Andorra
Castelló de la Plana
Palma
Perpinyà
València
Berlín
Brussel·les
Londres
Madrid
París
Praga
Roma
Màrtir Clementí. Màrtir
Llorenç. Bisbe Veneranda. Verge
Màx. Mín. Ahir Abans
Temperatures Pluges (l/m
d'ahir
2 )
21.6 10.1 0 0
21.4 7.9 0 0
22.4 11.8 0 0
14.8 8.2 0 0
20.5 9.7 0 0
20.4 6.7 0 0
22.5 3.7 0 0
21.9 4.5 0 0
16.1 2.3 0 0
17.3 2.6 0 0
19.1 3.7 0 0
19.7 3.7 0 0
22.5 6.8 0 0
20.5 8.1 0 0
20.9 9.5 0 0
16.7 7.0 0 0
18.2 5.3 0 0
22.8 10.9 0 0
20.5 5.6 0 1.4
19.8 10.0 0 0
20.4 11.4 0 0
22 11
14 5
22 11
21 11
19 14
22 10
13 11
13 12
12 7
14 6
14 12
13 6
21 11
Temperatures d’ahir i precipitacions d’abans
d’ahir i d’ahir fins a les 20.00 hores.
814287/1007317L
D
El joc
■ ONCE
Sorteig 13 de novembre
37.105
Sèrie 048
| 59
número euros
37.105 sèrie 048
72.000 euros a l’any durant 25 anys
37.105 ................................................ 35.000
7.105 ............................................................. 600
105 ................................................................... 60
05 ........................................................................... 6
5 ........................................................................ 3
■ TRIO
Sorteig 13 de novembre
7 9 0
■ SUPER 10
Sorteig 13 de novembre
01 02 07 11 13
22 27 28 29 31
44 45 46 51 53
55 62 64 65 68
Diana: 64
■ LOTO 6/49
Sorteig 13 de novembre
21 23 26
27 29 30
Complementari Reintegrament
42 5
Jòquer 395377
Guanyadors euros
6 1 2.280.138,48
5+C 0 86.227,44
5 10 539,35
4 215 50,17
3 3.552 9,11
■ PRIMITIVA
Sorteig 13 de novembre
08 25 26
36 42 47
Complementari Reintegrament
19 0
Guanyadors euros
6 1 5.221.374,65
5+C 0 0,00
5 218 5.757,23
4 14.544 86,30
3 284.077 8,00
■ BONOLOTO
Sorteig 12 de novembre
08 18 27
35 38 49
Complementari Reintegrament
20 0
Guanyadors euros
6 2 410.760,93
5+C 1 240.207,01
5 131 916,82
4 6.595 28,83
3 112.306 4,00

60 | Apunts |
1501. Es casen Caterina d’Aragó i Artur de Gal·les. Els
Reis Catòlics, per tal d’aïllar França, van convenir en matrimoni
la seva filla Caterina d’Aragó amb el príncep Artur
de Gal·les, primogènit d’Enric II d’Anglaterra. Als 15
anys, Caterina va embarcar a la Corunya rumb a Anglaterra.
Després d’un mes de navegació, va arribar a Plymouth,
i el 14 de novembre es casava amb el joveníssim i
malaltís Artur Tudor, príncep de Gal·les. Tot seguit, van
dirigir-se al castell de Ludlow, on, al cap de pocs mesos,
Artur moriria sense haver consumat el matrimoni. Set
anys més tard, Caterina es va casar amb el germà d’Artur,
el rei Enric VIII. / Imatge: http://en.wikimedia.org
NIVELL INICIAL
NIVELL MITJÀ
NIVELL ALT
Com s’hi juga: En cadascun dels nou quadrats que hi ha en la graella s’han d’anar situant els números de l’1 al 9 sense que es repeteixin. El
número no es pot repetir tampoc en la mateixa línea, ni horitzontal ni vertical.
EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
Entreteniments www.elpunt.cat/serveis/entreteniments
Efemèrides Jordi Soler / Toni Strubell
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
Escacs Joan Segura (9767)
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
Blanques juguen i guanyen.
Espectacular posició on les
negres amb el domini de la
columna TR amenacen dos
mats aparentment
imparables, però les
blanques, que tenen mà,
troben el camí triomfador.
Composició de Tamma 1937.
6 diferències Soler
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
Sudoku Nekane Igande
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
Mots encreuats Giralt
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
HORITZONTALS: 1. Fer porcions
d’aire o d’un gas qualsevol envoltats
d’un tel d’aigua o d’un altre
líquid. 2. Forma d’unir. Ventet
suau i agradable. 3. Pertanyent
cul. Conjunt de papers que van
dintre un sobre. Mil romans. 4.
Una de més. Que no difereixen
gens d’un altre o d’una altra cosa.
Ei! 5. Assenyalar quelcom perquè
sigui advertit o recordat. Porció
de temps, al revés. 6. Germana
del pare o de la mare. Abans,
abans. Pronom personal. 7. Part
de la planta que creix sota terra.
Qualsevol de les peces d’un periant
homoclamidi o monoclamidi,
és clar, oi?, mal pelat. 8. Apa!,
ocell, al revés. Assassí a sou.
L’’urani. 9. Una del carrer. Massa
blanca i mantegosa que resulta
de la coagulació de la part caseosa
de la llet. La del món és el
temps transcorregut des de la
creació. 10. Nom de lletra grega.
Allevat, imputat.
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11
1414. La presència d’una gran balena embarrancada al
cap del Llobregat és considerada una premonició de la
mort del rei Alfons el Magnànim de Catalunya-Aragó.
1924. Inaugurada la primera emissora de ràdio de l’Estat
espanyol i tercera d’Europa, EAJ-1 Ràdio Barcelona.
1945. Comencen a Nuremberg, Alemanya, els judicis
contra els criminals nazis de la Segona Guerra Mundial.
1994. Document del papa Joan Pau II en què indica
que l’Església catòlica ha de demanar perdó pels errors
comesos en els últims mil anys.
1996. El Congrés dels Diputats aprova la plena integració
d’Espanya a l’OTAN.
VERTICALS: 1. Monstre fabulós
mig home i mig bou. 2. Organització
Nacions Unides. Serà present
a missa. La primera de la
tanda. 3. Relatiu o pertanyent a la
guerra. Part terminal del braç de
l’home. 4. Drap de tela que es
posa als infants perquè no embrutin
els bolquers i poder-los
netejar sense desbolcar-los. Ruc,
de panxa enlaire. 5. Fàstic. Material
per a fer coberts. 6. Lent biconvexa
emprada per a veure
més grans els objectes. Símbol
químic del nitrogen. Borralló de
neu. 7. Partidari del sistema filosòfic
de Ramon Llull. L’oest. 8.
L’est. Mesada sense cap ni peus.
Espais petits de terra destinats al
conreu de flors, hortalisses. 9. Indret
on va a dormir l’aviram. Malaltia
contagiosa dels ocells que
els forma a la llengua un tel escatós.
10. Argó. Afluent del Duero.
Les últimes del passat. 11. Que
sol patir rampells.
Solucions d’ahir
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
Escacs (9766)
1.T4A + - R4T;
2.T4T + - PxT;
3.P4C mat.
Sudoku
NIVELL INICIAL
NIVELL MITJÀ
NIVELL ALT
Mots encreuats
L L I C E N C I A D A
L I B E R I A * R O C
A M E R * P U N T * A
M * R O C O S A * A N
P A I S A * A S C L I
E T C * P E R * A L S
G O S E M * I L L E S
A T * R O M A I C * A
N * A T I A * D I O R
T A P * X I B E C S ●
6 diferències
A la secció de serveis del
web www.elpunt.cat, dins
Entreteniments, hi trobareu
més jocs interactius

EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
| Apunts | 61
L’agenda www.elpunt.cat/agenda
BARCELONA /
BAIX LLOBREGAT
Concerts
BARCELONA
11.00. L’Auditori, Lepant 150.
Mahler Lieder 2 concert a càrrec
de l’OBC amb D. Peckova
(mezzosoprano) i M.Werba (baríton).
11.30. L’Auditori, Lepant 150.
Jaume I el Conqueridor , concert
a càrrec de la Banda Municipal
de Barcelona.
13.00. Heliogàbal, Ramon i
Cajal 80. Concert a càrrec de
Desmond.
18.00. Ateneu Barcelonès, Canuda
6. Concert a càrrec de Darío
Polonara i Paula Quiñoa
(tango). També a les 19 h i 20
h.
18.00. Palau de la Música Catalana,
carrer Palau de la Música
4-6. Concert a càrrec de l’Orquestra
Simfònica Estatal Russa.
18.30. Jazz Sí Club, Requesens
2. Jam session de pop/
rock/blues/funk.
18.30. L’Espiga de les
Corts,Joan Gamper, 30. Airsoul
canvia de nom, concert a càrrec
de Viove (jazz, clàssica, tradicional,
versions).
19.00. Antilla Barcelona, Aragó
141. Concert amb Emilio y
sus taxi-boys (salsa, cubana).
19.00. Barcelona Teatre Musical,
Joaquim Blume s/n. Concert
a càrrec de Les luthiers
(música i humor).
19.00. Jamboree, Pl. Reial 17.
Concert a càrrec de Jamboree
Gospel Singers (gospel). També
a les 21 h.
19.30. CaixaForum, Av. Marquès
de Comillas 6-8. Concert a
càrrec de Fargana Qasimova
(música tradicional de l’Azerbaidjan).
20.00. L’Astrolabi, Martínez
de la Rosa 14. Jam session de
bluegrass.
20.00. Luz de Gas, Muntaner
246. Concert a càrrec de Kurt
Rosenwinkel Standards Trio,
dins del Festival Internacional
de Jazz.
20.00. Rai Art, Carders 12,
pral. Concert a càrrec d’Entremares
(música mediterrànea).
20.00. Razzmatazz 1, Almogàvers
122. Concert amb Method
Man & Redman (hip hop).
20.30. La Cerveseria de
l’Or,de l’Or 19. Jam session de
Jazz amb Oriol Fontclara Trio.
20.30. Los Tarantos, Pl. Reial
17. Concert a càrrec de Yolanda
Cortés (flamenc). També a les
21.30 h i a les 22.30 h
20.30. Rocksound, Almogàvers
116. Jam session de blues
a càrrec de Tota Blues.
21.00. Bar Elèctric, Trav. Gràcia
233. Jam session amb Tomàs
Fosch Trio (jazz, nu jazz).
21.00. La [2] d’Apolo, Nou de
la Rambla 111. Concert a càrrec
de The Bellrays i Jesse Malin &
The St Marks (rock, garage).
21.00. Moog, Arc del Teatre 3.
Concert a càrrec d’Eviltones i
un grup per confirmar.
21.00. 23 Robadors, Robador
23. Concert a càrrec de Carlos
Rojo seguit de jam de flamenc.
21.30. Sant Jordi Club (Palau
Sant Jordi), Pg. Olímpic s/n.
Concert amb Interpol (rock).
21.300. Harlem Jazz Club,
Comtessa de Sobradiel 8. Concert
a càrrec de Gafieira Miúda
(samba). Segona part a les 23h.
22.00. Cafè Teatre Picasso,
Elkano, 67.Concert a càrrec de
Festa Brasil (música brasilera).
22.00. Sala Monasterio, Passeig
Isabel II, 4. Concert a càrrec
de Tres Trece.
22.30. Bar Continental, Providencia
30. Concert a càrrec de
Forró Afiado (música brasilera).
22.30. Big Bang Bar, Botella 7.
Jam session de rock.
22.30. Pastís, Santa Mònica 4.
Concert a càrrec de Jack Moran
& Steven Fifty.
23.00. Jamboree, Pl. Reial 17.
Concert a càrrec de Big Mama
& Crazy Blues Band (blues).
L'HOSPITALET DE
LLOBREGAT
19.00. Teatre Joventut, Joventut
4-10.Concert a càrrec de
Marwan dins del Festival Acróbatas.
MOLINS DE REI
19.30. Traska Truska,Avda.
Terraplé, 82. Concert a càrrec
de Melissa Aldana Trio (jazz)
dins del cicle ContraBaix.
Dansa
BARCELONA
19.00. La Poderosa, Riereta
18, 2n. IN_Formals, mostra de
treballs en procés, assajos o peces
experimentals.
Fires
BARCELONA
10.00. Fira de Barcelona, Av.
Reina Maria Cristina s/n. 49è
Saló Nàutic Internacional de
Barcelona. Fins a les 20 h.
11.00 a 21.00. Av. Esplugues,
102, Pedralbes. Casa Decor Barcelona
2010. Fins al 8 de desembre.
Infantils
BARCELONA
12.00. Plaça Lesseps. L’ocell
meravellós titelles a càrrec de
la companyia Titelles Babi.
12.30. Poble Espanyol. El cel
de Mozart, espectacle infantil
d’actors-cantants i titelles, a
càrrec de la companyia Microcosmos
Teatre.
CaixaForum, Av. de Francesc
Ferrer i Guàrdia, 6-8. Espectacle
Contes a la vora del foc. Històries
dels germans Grimm,
amb música de Schumann +4.
Companyia Karromato. Dissabte
13, 17.30, i diumenge 14, 12.00.
Espectacle de titelles i ombres.
Visita en família a les exposicions
Miquel Barceló, 1983-
2009, dissabte, 18.00, i Rutes
d’Aràbia. Tresors arqueològics
del regne d’Aràbia Saudita, diumenge,
12.00. Taller Art al labo:
Expressions, taller d’expressió
plàstica al voltant de l’exposició
de Miquel Barceló, dissabte,
d’11.00 a 14.00 i de 16.00 a
20.00, i diumenge, de 10.00 a
14.00. Joc de pistes i Espais
educatius de les exposicions
Miquel Barceló, 1983-2009 i
Rutes d’Aràbia. Tresors arqueològics
del regne d’Aràbia Saudita,
de dilluns a diumenge, de
10.00 a 20.00. Activitats autòmates
al voltant de les exposicions
i l’edifici, de dilluns a diumenge,
de 10.00 a 20.00.
Fundació Joan Miró. Animacions
sonores, taller de noves
tecnologies. Taller d’arts plàstiques.
11.00. Durada: 2 hores.
Edat recomanada: a partir de 6
anys.
Fundació Joan Miró. Cia. L’Estaquirot
presenta Els tres porquets.
Horaris: dissabte, 17.30, i
diumenge, 12.00.
Pere Ponce i Joel Joan ■ NINSTUDIO
‘Pluja constant’,
una obra policial al
teatre La Villarroel
Els actors catalans Pere Ponce i Joel Joan interpreten
dos policies, companys i amics des de fa molt de
temps, a l’obra Pluja constant, de Keith Huff, amb
traducció d’Ernest Riera i sota la direcció de Pau
Miró. L’obra, un thriller policial, l’acció del qual se
situa en un barri de Chicago, es representa des de
divendres al teatre La Villarroel.
Gran Teatre del Liceu - El Petit
Liceu. El Superbarber de Sevilla,
a l’Auditori de Cornellà.
Dies 20 i 21 de novembre, a les
12.00. A partir del seu peculiar i
personal humor, la companyia
Tricicle revisa i adapta per al
públic jove l’òpera Il barbiere di
Siviglia, de Rossini.
Sat! Teatre. Neopàtria, 54. El
secret del pirata. Dies 13, 14, 20
i 21 de novembre, dissabte,
17.30, i diumenge, 12.00. Consultar
cartellera de teatres.
Tantarantana Teatre, Carrer
de les Flors, 22. Avui, Xarop de
cargol!, amb la Cia. Mercè Framis,
teatre d’ombres. Veure cartellera
de teatre.
Teatre Gaudí Barcelona, Sant
Antoni Maria Claret, 120. El trapella
Pere i el llop, per Dansa
Cotton. Horaris: dissabte, 18.00,
i diumenge, 12.00.
CosmoCaixa, Isaac Newton,
26. Obert de dimarts a diumenge
i dilluns festius, de 10.00 a
20.00. Primer diumenge de cada
mes, visita guiada. L’inventor
d’il·lusions, 13.00. Activitats familiars.
Laboratori: Temps... de
reciclar!, Toca toca!, Clik, Exploradors.
Planeta digital: La carrera
cap a la Terra.
CORBERA DE LLOBREGAT
12.00. Societat Coral Diadema
Corberenca, Sant Antoni, 30.Karoli,
l’home roda espectacle infantil
de circ a càrrec de Karoli.
Sardanes
BARCELONA
12.00. Plaça Sarrià. Homenatge
al músic i compositor Tomàs
Gil Membrado, autor de més de
1.350 sardanes.
Teatre
ABRERA
20.00. Centre Polivalent. Las
tribulaciones de Virginia a càrrec
de Los Hermanos Oligor,
dins de la Mostra de les Arts de
la Paraula.
BARCELONA
18.30. Institut del Teatre, Plaça
Margarida Xirgu s/n. Arturo
Ui amb dramatúrgia i direcció
d’Israel Solà.
19.15. Utopia, Pujades 280.
Espectacle Prometeu 2010, a
càrrec de la Cia. La Quadra màgica.
Almeria Teatre, Sant Lluís,
64. El casament dels petitburgesos,
de B. Brecht. Horaris: de
dimarts a divendres, 20.00, dissabte,
17.00 i 20.00 i, diumenge,
17.00. Informe para una academia
Horaris: diumenges de
novembre a les 20.00.
Biblioteca de Catalunya, Hospital,
56. Espectacle Copacabana,
de la companyia Ponten Pie.
Fins al 5 de desembre. Horaris:
dimecres i dijous, 21.00, divendres
i dissabtes, 20.00 i 23.00
i, diumenges, 19.00.
Brossa Espai Escènic, Allada
Vermell. Fins al 28 de novembre,
Federico de paseo, a partir
de textos de Federico García
Lorca. Direcció de Joan Fullana
i Xavier Martínez. Amb Cinta
Moreno, Pablo Rosal i Pau Sastre.
Horaris: de dimecres a dissabte,
21.00, i diumenge, 19.00.
Círcol Maldà, C. Pi, 5. L’última
notte del capitano, un espectacle
de Felipe Cabezas, a partir
de l’obra de Francesco Andreini
(espectacle en castellà). 4 úniques
setmanes. Horari: dijous,
divendres i dissabte, 21.00, i diumenge,
19.00. Mallorca vers a
vers, amb Pep Tosar i Maria Lorea.
Horari: dimecres, 21.00, del
27 d’octubre al 24 de novembre.
Club Capitol, sala Pepe Rubianes,
Rambla, 138. Doble programació:
Espinete no existe -
Eduardo Aldan. Horaris: de dimecres
a divendres, 21.00, dissabte,
18.00 i 21.00 i, diumenge,
18.00. Luis Pardo a Deja vu,
dilluns i dimarts, 21.00. Alex
O’Dogherty a Y tú ¿de qué te
ries?. Horaris: de dimecres a
dissabte, 23.00, i diumenge,
20.00.
Club Capitol, Sala 2, Rambla,
138. Doble programació: L’habitació
de Verónica. Horaris: de
dimecres a divendres, 20.30;
dissabte, 17.30 i 20.30, i diumenge,
18.30. Peyu a Jo tinc
un amic que... Horaris: de dijous
a dissabte, 22.30, i diumenge,
20.30.
Condal, Av. Paral·lel, 91. Fins
al 21 de novembre, Rigor mortis,
de J. L. Martin, amb Pep
Ferrer, Miquel Gelabert, Maria
Lanau, Pep Miràs i Pere Ventura.
Horaris: dijous, 18.00 i
21.00; divendres, 21.00; dissabtes,
18.30 i 21.30, i diumenges,
18.30. En doble programació:
Reugenio, Saben aquel que
diu... Producciones, dirigit per
Gerard Jofra. Horaris: dilluns i
dimarts, 20.30.
Gran Teatre del Liceu. La
Rambla, 51-59. Lulu, d’Alban
Berg. Novembre, dies 13 i 16,
20.00. Semperoper Ballet - Giselle.
Novembre, dia 15, 20.00, i
dia 14, 17.00.
La Villarroel, Villarroel, 87. A
partir del 12 de novembre, Pluja
constant, de Keith Huff, dir. Pau
Miró, amb Joel Joan i Pere Ponce.
Horaris: de dimarts a dijous,
21.00; divendres i dissabte,
21.30, i diumenge, 18.30.
L’Antic Teatre, Verdaguer i
Callis 12. De l’11 al 14 de novembre,
Javier Vaquero Ollero i
Aimar Pérez Galí estrenen Declarando
amor. Horaris: de dijous
a dissabte, 21.00 i, diumenge,
20.00.
Mercat de les Flors, Lleida,
59. Àngels Margarit / Cia Mudances
presenta Cartografia 2
AAA, amb Agustí Fernández,
Andrés Corchero i Àngels Margarit.
Avui, 14 de novembre, a
les 19.00.
Romea, Hospital, 51. A partir
del 9 de novembre, L’hort dels
cirerers, d’Anton P. Txèkhov, dir.
Julio Manrique, amb Mireia Aixalà,
Gemma Brió, Cristina Genebat,
Montse Guallar, Norbert
Ibero, Norbert Martínez, Sandra
Monclús, Ferran Rañé, Xavier
Ricart, David Selvas, Enric Serra
i Oriol Vila. Horaris: de dimarts
a divendres, 21.00 (excepte dijous
18 i 25, 17.00); dissabte,
18.30 i 21.30, i diumenge,
18.30.
Sala Beckett, Alegre de Dalt,
55 bis. Bashir Lazhar, d’Evelyne
de la Chenelière. Traducció
d’Helena Tornero. Dir. Magda
Puyo. Horaris: de dimecres a
dissabte, 22.00, i diumenge,
19.00.
Sala Muntaner, Muntaner, 4.
La majoria dels suïcidis són en
diumenge, d’Anna Burzynska,
dir. Jordi Vilà i Zapata. Fins al
28 de novembre. Horaris: de dimecres
a dissabte, 20.30, i diumenge,
18.00. Bitxos Teatre
presenta Callejeras, de Cristina
Baeza, Tania Martínez i Rosa
Sáez, dir. Cristina Baeza. Fins al
28 de novembre. Horaris: de dimecres
a dissabte, 22.45, i diumenge,
20.30.
Sat! Teatre. Neopàtria, 54.
Dansa: Trespass, dies 12, 13 i 14
de novembre. Horaris: divendres,
21.00; dissabte, 21.30, i
diumenge, 18.30. Familiar: El
secret del pirata, dies 13, 14, 20
i 21 de novembre. Horaris: dissabte,
17.30, i diumenge, 12.00.
Tantarantana Teatre, Carrer
de les Flors, 22. Cicle Parlem de
mites: Tennessee Williams. Del
3 al 14 de novembre, Teatre
Blau: Tennessee, dramatúrgia i
intèrpret: Martí Peraferrer. Direcció:
Francesc Cerro. Horaris:
de dimecres a dissabte, 21.00, i
diumenge, 19.00. Programació
infantil: fins al 28 de novembre,
Xarop de cargol, amb la Cia.
Mercè Framis, teatre d’ombres.
Horaris: dissabte, 18.00, i diumenge,
12.00.
Teatre Apolo, Av. Paral.lel, 59.
Viu la màgia i l’emoció de Michael
Jackson amb Forever King
of Pop, el millor espectacle homenatge
al rei del pop. Més de
40 artistes sobre l’escenari. Del
4 de novembre al 12 de desembre.
Improrrogable.
Teatre Artèria Paral·lel, Av.
Paral.lel, 62. Nit de Sant Joan,
de Dagoll Dagom. Vine a reviure
la nit més màgica de l’any! Horaris:
dimecres, 20.30; dijous,
17.00 i 20.30; divendres, 21.30;
dissabte, 18.00 i 21.30, i diumenge,
18.00.
Teatre Borràs, Pl. Urquinaona,
9. Pel davant i pel darrera.
Horaris: dimecres, 21.00; dijous,
17.30 i 21.00; divendres, 21.00;
dissabte, 18.00 i 21.30 i diumenge,
18.00.
Teatre Coliseum, Gran Via,
595. 10 úniques funcions, Russian
Stars Ballet - Gran Gala.
Horaris: de dimecres a divendres,
21.00; dissabte, 18.00 i
21.00, i diumenge, 16.30. A partir
del 25 de novembre tornen
Los Morancos a Más Morancos
que nunca.
Teatre del Raval, Sant Antoni
Abad, 12. El último tren. Horaris:
de dijous a dissabte, 21.00, i
diumenge, 19.30. Infantil: El
Cargol Mossi i el Cuc, dissabte,
18.00, i diumenge, 12.00.
Teatre El Molino, Vila i Vilà,
99, cantonada Paral·lel. Made in
Paral·lel. Horaris: de dimecres a
diumenge, 20.00 (espectacle +
copa o sopar) i 22.00 (espectacle).
Teatre Gaudí Barcelona, Sant
Antoni Maria Claret, 120. Pasta
fullada, d’Ever Blanchet, amb J.
Minguell, M. Minguillon, C. Sales
i C. Sansa. Direcció: Ò. Molina.
Horaris: dijous, divendres i
dissabte, 20.45, i diumenge,
19.30. Familiar: El trapella Pere
i el llop, per Dansa Cotton. Horaris:
dissabte, 18.00, i diumenge,
12.00.
Teatre Goya, Joaquim Costa,
68. Baraka (amigos), de María
Goos, dir. Javier Daulte, amb
Darío Grandinetti, Juan Leyrado,
Jorge Marrale, Carla Pandolfi,
Vando Villamil. Horaris: de dimarts
a divendres, 21.00; dissabte,
18.30 i 21.30, i diumenge,
18.30.
Teatre Lliure: Gràcia, Montseny,
47. Gata sobre teulada de
zinc calenta, de Tennessee Williams,
direcció d’Àlex Frigola.
Fins al 12 de desembre. Horaris:
de dimecres a divendres, 20.30;
dissabte, 18.00 i 22.00, i diumenge,
18.00.
Teatre Lliure: Montjuïc, passeig
de Santa Madrona, 40-46 /
plaça Margarida Xirgu, 1. Vida
privada, de J. M. de Sagarra,
dir. Xavier Albertí. Fins al 5 de
desembre. Horaris: de dimecres
a dissabte, 20.30, i diumenge,

62 | Apunts |
18.00. Sessió accessible per a
persones amb discapacitat auditiva
i visual, el dia 12. I el dia
14, col·loqui amb la companyia
després de la funció.
Teatre Poliorama, La Rambla,
115. El mètode Grönholm. Horaris:
dimecres, 21.00; dijous,
17.00 i 21.00; divendres, 21.30;
dissabte, 18.00 i 21.30; diumenge,
18.00.
Versus Teatre, Castillejos,
179. Sopar amb batalla, la millor
obra de Jordi Casanovas.
Horaris: de dimarts a dissabte,
21.00, i diumenges, 19.00.
Poesia
BARCELONA
21.30. Heliogàbal, Ramon i
Cajal 80. Recital a càrrec de
Jordi Nopca, Albert Girons i Dimas
Rodríguez.
Diversos
BARCELONA
16.00. CCCB, Montalegre 5.
L’Alternativa 2010, festival de
cinema independent.
16.00. Hangar, Ptge. Marquès
de Sta. Isabel 40. Festival InOut,
amb projeccions i taules rodones.
Fins les 22 h.
18.00. Ateneu Popular 9Barris,
Portlligat s/n. Espectacle
d’humor amb la Cia. Sebas
Acorde.
21.00. Almazen, Guifré 9. La
rebelión de la mente espectacle
de mentalisme a càrrec de Nicolás
Acevedo i Pablo Navarro.
20.30. Nostromo,Ripoll, 16.
Misteris quotidians, contacontes
a càrrec de Roger Coromines.
01.00. Sala BeCool, Pl. Joan
Llongueras, 5. Sessió musical a
càrrec de Maayan Nidam aka
Miss Fitz, Baldo Live i Marc Gallego.
BARCELONÈS NORD
Balls
18.00. Sala d’actes de la Cooperativa
La Moral. Ball amb
música en directe i berenar.
Concerts
BADALONA
18.00. Església Santa Maria.
Concert per a orquestra i orgue.
19.00. Teatre Zorrilla. Concert:
Xalupa. Repertori de cançons
tradicionals catalanes, a càrrec
de Chiara Giani, Silvia Pérez
Cruz, Lisa Bause i Aleix Tobies.
21.00. Sala Estraperlo. Concert:
The Agonist, Bledd The
Man, i Olvido.
Infantils
BADALONA
12.00. Teatre Principal, Francesc
Layret, 49-51. Cicle Minimúsica:
El Cosmos.
19.00. Teatre Zorrilla. Xalupa.
Concert amb repertori de cançons
tradicionals catalanes.
MONTGAT
18.00. Sala Pau Casals. Espectacle
infantil amb el nom
Ma, Me, Mi... Mozart.
Sardanes
SANTA COLOMA DE
GRAMENET
12.00. Pl. de la Vila. Ballada
de sardanes amb la Cobla La
Nova Vallès.
Teatre
BADALONA
18.30. Teatre del Círcol Catòlic,
Sant Anastasi, 2. Teatre: El
club de la corbata, de Fabrice
Roger-Lacan. Grup Gespa. XXVI
Concurs de Teatre del Círcol
Catòlic - Premi Enric Borràs
amb motiu de la Capital de la
Cultura Catalana.
19.00. Teatre Zorrilla, Canonge
Baranera, núm. 17. Teatre
amb la representació de l’obra
Xalupa.
TIANA
18.30. Sala Albéniz. Teatre
amb la representació de l’obra
Quina Vida1, a càrrec de Mimesis
Teatre. Adaptació d’una obra
de T de Teatre.
Gastronomia
TIANA
Setmana Gastronòmica de la
Cuina de Tardor i del Bolet de
Tiana. Fins al 14 de novembre.
Inauguracions
BADALONA
12.30. Plaça de l’Assemblea
de Catalunya. Inauguració de
l’exposició Baetulona.
Diversos
BADALONA
12.15. Megacine Badalona. Cinema
en català amb el film
Shreck: Feliços per sempre.
18.00. Societat La Badalonense,
Sant Anastasi, 14. Cançons,
poesia i Havaneres.
SANT ADRIÀ DE BESÒS
12.30. Església Sant Joan
Baptista. Acte de: Canvi de Vara
2010, de la Hermandad Rociera
Pastora del Alba. En finalitzat se
servirà un aperitiu.
MARESME
Mercats
Dosrius i Tordera.
Balls
CANET DE MAR
18.00. Esplai de la gent gran.
Ball a l’Esplai.
19.00. Envelat de Vil·la Flora.
Ball amb amb el Duo FM.
PINEDA DE MAR
18.00. Casal d’Avis de Les Mèlies.
Ball. Tots els diumenges.
18.30. Casal d’Avis de Poblenou.
Ball. Tots els diumenges.
Concerts
MATARÓ
12.00. Teatre Monumental.
Concert: Coral la Nota i l’Agrupació
Musical del Maresme.
XXVIII Setmana de Música Antiga.
18.00. Altar del Roser (Basílica
de Santa Maria). The Fairy
Queen - Una masque, de Henry
Purcell (1659-1695). Amb Sali
Cervià i Llorenç Blasi, narradors;
Laia Frigolé i Olga Miracle,
sopranos; German de la Riva,
baríton; el Cor Ciutat de Mataró,
sota la direcció de Jordi
Lluch; i el Conjunt Barroc del
Cafè.
20.30. Cafè Cultural El Dau ,
d’en Pujol. Concert: El Niño de
la Hipoteca.
PREMIÀ DE DALT
17.30. Sala de l’Orfeó de Sant
Jaume. Concert: Cor de Cambra
del Maresme. Director: Daniel
Antolí i Plaza.
VILASSAR DE MAR
19.00. Ateneu Vilassanès. Va
de jazz amb Anna Rossi Quartet.
Festes
ARENYS DE MUNT
Festes de Sant Martí. 08.00.
Parc de Can Jalpí. Cursa BTT.
12.30. Pl. Església. Audició i
ballada de sardanes amb la Cobla
Premià.
17.00. Sala Municipal. Espectacle
infantil a càrrec d’Àngel
Daban.
EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
L’agenda www.elpunt.cat/agenda
Farmàcies de torn
BARCELONA CIUTAT (DE 9 DEL MATÍ A 10 DEL
VESPRE)
Ciutat Vella: Balsells: 933 198 393. Princesa, 39. Cuba: Lluis el Piados,
10. De Ortadó: 934 410 146. Ronda de Sant Pau. Hernández: 933
172 192. Rambles, 38. Lasmarias: Av. Catedral, 1. Linares: Maquinista,
9. Marín: Lluis el Piados, 10. Nadal: 933 174 942. La Rambla, 121. Salsas:
Espaseria, 1. Salvador: Sant Pau, 112. Soler: 933 105 281. Jaume I,
14. Valls: 933 175 674. Ronda de Sant Antoni, 106. Vidal: 932 219 298.
Pg. Joan de Borbo, 33. Vilaplana: 933 150 059. Gignas, 5. Eixample:
Abad: 932 323 107. Gran Via Corts Catalanes, 748. Alegre-Rodríguez:
Balmes, 18. Allué: Floridablanca, 117. Bricio: 934 367 734. Sardenya,
334. Chacón: 934 359 293. Indústria, 128. Feriche: 934 541 624. Aribau,
20. Franquesa: 934 309 096. Paris, 45. Franquesa: 934 536 792.
Provença, 156. Fuente: Aragó, 1. Martínez: 934 545 145. Gran Via
Corts Catalanes, 560. Morera: 932 324 210. Pg. Sant Joan, 3. Rios:
Consell de Cent, 312. Rivera: Calabria, 61. Rubio: Padilla, 295. Salvadó:
932 314 605. Pg. Sant Joan, 2. Soler: Pg. Sant Joan, 117. Torrents:
932 461 228. Roger de Flor, 166. Torres-García: 932 150 999. Rambla
de Catalunya, 102. Gràcia: Bargalló: 932 178 375. Pl. Lesseps, 11. Busquet:
Av. Sant Josep de la Muntanya, 6. Castro: 932 178 747. Gran de
Gràcia, 115. Guillén: Milà i Fontanals, 12. Michavila: Gran de Gràcia,
87. Pereita: 932 189 828. Rbla. Prat, 23. Serra Mandri: 934 161 270.
Av. Diagonal, 478. Soler: 932 071 848. Sant Antoni Maria Claret, 57.
Soler: 932 133 055. Escorial, 150, Tda-3. Horta-Guinardó: Echeandía-
Herrera: Baixada del Mercat, 2. Fiol Costa: 932 842 681. Sardenya,
520. Fusté: 933 573 119. Trèvol, 2. Prat: Av. Mare de Deu de Montserrat,
240. Les Corts: Finestres: Av. Sarrià, 52. Giné: Av. Sarrià, 125.
Larrinaga: Montnegre, 11. Oller-Dolcet: 934 393 623. Pl. Concordia, 3.
Serra: Berlin, 71. Torres: 932 036 429. Pg. Manuel Girona, 56. Tortras:
Sabino de Arana, 20. Vallet: 934 395 020. Trav. de les Corts, 332.
Vázquez-Ripoll: Trav. de les Corts, 194. Nou Barris: Boncompte: 934
274 486. Guineueta, 19. Domínguez: Av. Rasos de Peguera, 70. Garriga-Fdez.-Rajal:
934 291 126. Teide, 6. Lucea: 933 524 906. Piferrer,
99. Moral: Viladrosa, 131. Sánchez: 933 545 017. Joaquim Valls, 88.
Segarra: Via Júlia, 117. Sant Andreu: Cartañà: 933 518 414. Pg. Maragall,
106. Casanovas: Mallorca, 663. Clapés: 933 466 356. Gran de
Sant Andreu, 211. García: Via Barcino, 61. Losa: 933 529 703. Garcilaso,
213. Reixach-Soler: 932 744 709. Gran de Sant Andreu, 263. Ticó:
933 523 760. Espronceda, 363. Sant Martí: Aparisi: 934 362 830.
Muntanya, 79. Bardina: 933 091 715. Pere IV, 210. Bouyat: 932 210
620. Av. Icària, 160. Bruna: 934 350 542. Dos de Maig, 288. Carbonell-Martínez:
933 148 958. Concili de Trento, 190. De Lacoma-Cutillas:
932 253 640. Taulat, 62. Fando: 932 250 808. Joan Miró, 24. Gurría:
933 008 515. Gran Via Corts Catalanes, 839. Muzás: 933 074 217.
Rbla. Prim, 25. Oriol: 934 854 992. Llull, 187. Ortuño: Pg. Garcia i Faria,
25. Parejo: 933 008 407. Av. Meridiana, 32. Peñafiel: Clot, 57. Pe-
La barrila de l’avi L’AVI
ñafiel-Molina: Clot, 57. Ventura: 932 313 605. Clot, 71. Sants-Montjuïc:
Casanovas-Ferrer: 934 213 334. Badal, 25, Tda-1. Faura: Av. Madrid,
222. Ferro: 934 907 746. Comtes de Bell.lloc, 140, Bxs.. Guañabens:
933 391 288. Galileu, 104. Movellán: Gava, 59. Prades: Sants,
145. Quilis: 933 395 894. Sants, 234. Rubió: 934 225 818. Riera Blanca,
119. Saltó: Av. Madrid, 220. Valls: 932 967 564. Crta. Del Prat, 30,
Bis. Valls: 934 488 038. Torns, 31. Vilar: 934 909 207. Vestíbul Estació
de Sants. Sarrià-Sant Gervasi: Castelltort: 932 008 159. Calvet,
46. Cohi: 934 170 437. Rda. General Mitre, 121. Giró: 932 000 740. Pl.
Francesc Macia, 2. Hausmann: 934 178 587. Muntaner, 510. Hernández:
Major de Sarrià, 70. March-Rosales: 934 175 030. Mandri, 54.
Samaranch: 932 376 210. Saragossa, 42. Tomàs: 934 342 000. Teodora
Lamadrid, 27. Ullés: Pg. Bonanova, 54.
BARCELONA CIUTAT (24 H)
Ciutat Vella: Clapés: 933 012 843. Rambles, 98. Eixample: Castells:
934 876 145. Pg. Gràcia, 90. Guilera: 932 071 974. Napols, 235. Laguna:
934 551 207. Provença, 459. Sunyer: 934 575 372. Pg. Sant Joan,
111. Torres: 934 539 220. Aribau, 62. Sant Andreu: Solà: 933 469
602. Pg. Onze de Setembre, 37. Sant Martí: Biosca-Fernández: 933
144 820. Guipuscoa, 67-69. Navarro-González: Ramon Turró, 77-81.
Sants-Montjuïc: Hormigós: Riera Blanca, 191-193. Sarrià-Sant Gervasi:
Boada-Soler: 934 178 032. Pl. Bonanova, 6. Boquer: 934 170
240. Pg. Sant Gervasi, 53. Cervera: 932 000 996. Muntaner, 254.
BARCELONA COMARQUES
Abrera: Rocamora (24 h): 937 703 684. Pg. de l'Esglèsia, 1-3. Alella:
Martinez (24 h): Farigola, 12. L'Ametlla del Vallès: Valls (de 9 del
matí a 10 del vespre): 938 431 907. Crta. Nacional Km. 34,300 , 152.
Arenys de Mar: Bertran (24 h): 937 921 446. Rbla. del Pare Fita, 75.
Argentona: Guillen (de 9 del matí a 10 del vespre): 937 971 262.
Gran, 22. Badalona: Aguilar (de 9 del matí a 10 del vespre): 933 895
208. Francesc Layret, 83. Boix (de 9 del matí a 10 del vespre): 933
881 841. Av. Catalunya, 60-62. Condon (de 9 del matí a 10 del vespre):
934 602 855. Ptge. Riu Ter, 18-20. Ferré-Clapes (de 9 del matí a
10 del vespre): 933 844 806. Av. Martí Pujol, 133. González-Jiménez
(de 9 del matí a 10 del vespre): Canonge Baranera, 60. Pal (24 h):
933 996 102. Independència, 190. Puchol - Soriano - García-Miranda
(de 9 del matí a 10 del vespre): Crta. Antiga de València, 31. Viayna
(24 h): 933 840 802. Av. President Companys, 45. Barberà del Vallès:
Galceran (24 h): 937 190 252. Pg. Dr.Moragas, 184. Palomeras
(de 9 del matí a 10 del vespre): Via St.Oleguer, 2. Berga: Cosp (24 h):
Pl. Sant Joan, 14. Bigues i Riells: Torras (24 h): Anna Mogas, 116-1.
Canovelles: Puigvert-Barnils (de 9 del matí a 10 del vespre): 938
494 438. Molí de la Sal, 23. Cardedeu: Buxalleu (24 h): Diagonal Fivaller,
8. Castelldefels: Mallasen (24 h): 936 655 011. Narcís Monturiol,
3. Puig (de 9 del matí a 10 del vespre): 936 652 318. Av. Diagonal,
30. Cerdanyola del Vallès: Hidalgo del Barrio (24 h): 936 922
368. Rda. Cerdanyola, 1. Rovira (de 9 del matí a 10 del vespre): 936
922 367. Pg. Cordelles, 67. Cervelló: Tres (24 h): Major, 170. Corbera
de Llobregat: Mañer-Asencio (24 h): Andreu Cerda, 54. Cornellà de
Llobregat: Burdeus (de 9 del matí a 10 del vespre): Crta. d'Esplugues,
32. Gelabert (de 9 del matí a 10 del vespre): 933 772 482. Rubió
i Ors, 128. Riba (24 h): 933 763 138. Cristobal Llargues, 20. Cunit: Jordi
Serrano Baiget (24 h): 977 675 243. Avda. Barcelona, 71 - 73. Esparreguera:
Riera (24 h): 937 772 236. Camí Ral, 12. Esplugues de
Llobregat: Vilamala (24 h): Sant Salvador, 23. La Garriga: Crespi (24
h): 938 716 997. Calabria, 78. Gavà: Faiman (24 h): Colomeres, 60.
Garcia-Vela (de 9 del matí a 10 del vespre): 936 621 835. Gaudí, 4.
Lauroba (24 h): 936 332 133. Aut.Castelldefels-Km.16.530. Granollers:
Pou (de 9 del matí a 10 del vespre): Emili Botey, 4. Viñamata
(24 h): 938 794 018. Museu, 20-22. L'Hospitalet de Llobregat: Alías
(de 9 del matí a 10 del vespre): Canigó, 50. Dasca (24 h): Rbla. Marina,
441. Roquet (24 h): 934 382 246. Renclusa, 82. Sancho (de 9 del
matí a 10 del vespre): 934 492 601. Av. Torrent Gornal, 58. Igualada:
Adzet-Panades (24 h): 938 030 947. Av. Barcelona, 9. Bausili (de 9
del matí a 10 del vespre): 938 031 933. Borne, 9. La Llagosta: Carreras
(24 h): Pl. Antonio Baqué, 3. Llinars del Vallès: Valenzuela (de 9
del matí a 10 del vespre): Esglesia, 2. Malgrat de Mar: Von Carstenn-
Lichterfel (de 9 del matí a 10 del vespre): 937 612 823. Bon Pastor,
34. Manlleu: Edmundo (24 h): 938 506 914. Av. Roma, 102. Manresa:
Buxó (de 9 del matí a 10 del vespre): 938 773 080. Pg. Pere III, 55.
Ros (24 h): Pg. Pere III, 71. Martorell: Massaneda (24 h): 937 741 954.
Mestre Vicenç Rodríguez, 1. El Masnou: Fàbregas (24 h): 935 551 979.
Navarra, 68. Mataró: Colldeforn (24 h): 937 579 293. Ronda O'Donnell,
13. De la Peña (de 9 del matí a 10 del vespre): 937 902 024.
Rambla, 16. Mancho (de 9 del matí a 10 del vespre): Riera, 10. Porcher
(de 9 del matí a 10 del vespre): Rda. Alfons X el Savi, 18. Soriano
(de 9 del matí a 10 del vespre): Juan Sebastián Elcano, 2-4. Subirats
(24 h): 937 961 721. Blai Parera, 35. Molins de Rei: García (24 h): Menéndez
Pelayo, 36. Mollet del Vallès: Garnes-Camarena (24 h): Cervantes,
29. Montcada i Reixac: Vila (24 h): Jaume I, 26. Montmeló:
Fajas (24 h): 935 680 288. Pompeu Fabra, 10. Navarcles: Verge (24
h): 938 270 433. Piscines i Esports, 37. Navàs: Riera (24 h): 938 390
173. Crta. de Berga, 59. Olesa de Montserrat: Bargalló (24 h): 937
787 543. Lluís Puigjaner, 103. Piera: Sitjà (24 h): 696 840 977. avda.
Corral del Mas. Can Bonastre. Pineda de Mar: Costa (24 h): 937 623
187. de Mar, 14 A. Premià de Mar: Barniol-Armengol (24 h): Sant Antoni,
31. Viayna (de 9 del matí a 10 del vespre): Plaça, 94. Viayna (de
9 del matí a 10 del vespre): Av. Gran Via, 195, A. Ripollet: Rincon (24
h): 936 920 086. Magallanes, 4. Rubí: Cronos (de 9 del matí a 10 del
vespre): 935 860 626. Ptge. Cronos, L-15. Gibert (24 h): 936 996 899.
Torres Oriol, 4. Sabadell: Carrera (24 h): 937 264 449. Crta. Terrassa,
389. Garrell (de 9 del matí a 10 del vespre): 937 230 794. Av. Concòr-
18.30. Centre Moral. Teatre
amb la representació de l’obra
Amigues?, a càrrec del Grup de
Teatre del Centre Moral.
DOSRIUS
Festa Major de Sant Iscle i
Santa Victòria. De 10.00 a
13.00. Carrer Marquès Castell
Dosrius. 6a Fira de les Entitats
del municipi de Dosrius.
12.30. Pl. Ajuntament. Ballada
de sardanes amb la Cobla Iluro.
13.00. Pl. Ajuntament. 2n
Concurs de Paelles.
De 16.00 a 20.00. Pati Escola
del Pi. Campionat Futbol 4x4.
Inscripcions al Casal de Joves.
16.30. Pl. Església. Cercavila
de Gegants pels carrers del poble
encapçalats per la Colla Gegantera
de Dosrius i la Colla de
Gegants i Grallers d’Argentona.
17.00. Pavelló. Festa Infantil a
càrrec del Club d’Animació Articulat.
18.00. Pavelló. Xocolatada.
TEIÀ
Festes de Sant Martí. 09.00.
Pl. d’Ordidores i Teixidores. Teialada.
7a edició de la pedalada
popular.
12.30. Pl. d’Ordidores i Teixidores.
Minipedalada.
Fires
ARENYS DE MAR
A partir de les 10.00. Davant
la plaça del Calisay. Fira del
Col·leccionisme.
Infantils
ARGENTONA
D’11.00 a 13.00. Museu del
Càntir, Pl. Església, 9. Activitat
familiar amb le nom Fem l’animal...
amb fang. Cal concertar
visita prèviament al telèfon 93
797 27 32.
www.elpunt.cat/serveis/farmacies
dia, 48. Mora (de 9 del matí a 10 del vespre): Plini el Vell, 39. Pareja
(de 9 del matí a 10 del vespre): Rda. Zamenhof, 145. Trilla (24 h): 937
161 120. Tàcit, 1. Sallent: Guerrero (24 h): 938 370 046. Àngel Guimerà,
2. Sant Adrià de Besòs: Clapes (24 h): 933 810 132. Av. Catalunya,
52. Sant Andreu de la Barca: Hernandez (24 h): 936 530 264. Vall
Palau, 5. Sant Boi de Llobregat: Bausili (de 9 del matí a 10 del vespre):
General O'Donnell, 59. Capell (de 9 del matí a 10 del vespre):
936 401 345. Pi i Margall, 116. Marsal (de 9 del matí a 10 del vespre):
936 615 696. Tres d'abril , 34. Sancho (24 h): 936 406 721. Montmany,
29. Vila (de 9 del matí a 10 del vespre): 936 614 199. Tres d'abril,
13. Sant Celoni: Casas (24 h): 938 675 788. Comerç, 16. Sant Cugat
del Vallès: Díaz-Puerto (24 h): Pg. Sant Magí, 50. Pinto (de 9 del matí
a 10 del vespre): 936 742 871. Esglèsia, 3. Sant Feliu de Codines:
González-García (24 h): 938 660 097. Pl. Dr. Robert, 8. Sant Feliu de
Llobregat: Taulé-Martí (de 9 del matí a 10 del vespre): Av. Laureà
Miró, 177. Sant Fruitós de Bages: Martinez (24 h): 938 760 094. Jacint
Verdaguer, s/n. Sant Joan de Vilatorrada: Aranalde (24 h): 938
727 114. Manresa, 44. Sola (de 9 del matí a 10 del vespre): 938 767
760. Av. Montserrat, 69. Sant Joan Despí: Clapés (24 h): Joan Maragall,
14. Rondon (de 9 del matí a 10 del vespre): Antoni Gaudí, 4.
Sant Pere de Ribes: Gonzalvo (24 h): 938 961 917. Av. Sitges, 53.
Sant Sadurní d'Anoia: Mestre (24 h): Hospital , 2. Sant Vicenç dels
Horts: Alonso-Armero (24 h): 936 566 252. Albacete, 45. Rosselló (de
9 del matí a 10 del vespre): Crta. de Sant Boi, 76-82. Santa Coloma
de Gramenet: Adsarà (de 9 del matí a 10 del vespre): Joan Valentí
Escalas, 7. De la Fuente (de 9 del matí a 10 del vespre): Sant Carles,
42. Montes-Boix (de 9 del matí a 10 del vespre): Ptge. Caralt, 22. Orus
(de 9 del matí a 10 del vespre): 934 663 194. Milà i Fontanals, 27.
Porta (24 h): Sagarra, 49. Serrano (24 h): Av. Sta.Coloma, 95. Tarrats
(de 9 del matí a 10 del vespre): 934 660 351. Rbla. Sant Sebastià, 24.
Santa Margarida de Montbui: Torello (de 9 del matí a 10 del vespre):
938 034 191. Nova, 3. Santa Perpètua de Mogoda: Rico (24 h):
Av. Tres (La Florida), 16. Sentmenat: Martinez-Roig (24 h): Pg. Anselm
Clavé, 23-25. Terrassa: Balasch (de 9 del matí a 10 del vespre):
937 886 603. Pedrell, 4. Camacho (de 9 del matí a 10 del vespre):
Rbla. Egara, 390. Carbó (24 h): Major de Sant Pere, 93. Comas (de 9
del matí a 10 del vespre): 937 838 340. Crta. Montcada, 144-1. Maturana-Medina
(24 h): Crta. de Martorell, 102. Pau (de 9 del matí a 10
del vespre): 937 859 948. Crta. de Castellar, 110. Tona: Jaime (24 h):
Antoni Figueras, 11. Tordera: Marcoval (24 h): Pl. de l'Esglesia, 7. Torelló:
Prat (24 h): 938 590 381. Pont, 21. Vic: Tanyà (24 h): Pg. Generalitat,
14. Viladecans: Rocabeyera (24 h): Lluís Companys, 1-3. Vilafranca
del Penedès: Jonch (24 h): 938 901 796. Eugeni d'Ors, s/n.
Vilanova i la Geltrú: Genis (24 h): 938 155 611. Rambla de la Pau, 89.
Vilassar de Dalt: Braso (24 h): 937 530 803. Mestre Viladrosa, 14. Vilassar
de Mar: Almera (24 h): Sant Josep, 85.

EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
| Apunts | 63
L’agenda www.elpunt.cat/agenda
EL MASNOU
12.00. Parc de la Nimfa. Infants
al Parc. Construïm instruments
amb material reutilitzable.
Taller de percussió.
18.00. Ca n’Humet. Teatre familiar
amb la representació de
l’obra La pastisseria i els follets.
MALGRAT DE MAR
18.00. Sala del Centre Cultural.
Espectacle de titelles amb
el nom Pinxo, el pica-soques
enamorat, a càrrec de la companyia
La Closca.
MATARÓ
12.00. Casal Nova Aliança. Espectacle
de sombres xineses
amb el nom No toquen mis manos,
a càrrec de Valeria Guglietti.
Dins del marc: Mataró un casal
de titelles.
SANT ANDREU DE
LLAVANERES
18.00. Sala Gran del Casal de
Llavaneres. Espectacle infantil
La Gallineta cega, a càrrec de
Teatre Imaginari.
TEIÀ
11.00. Carrer d’Ernest Lluch,
40. Espectacle infantil: Pam i
Panki, els drets dels infants,
amb les pallasses d’Alaigua
Teatre.
Sardanes
ARENYS DE MAR
11.30. Pl. de l’Església. Concurs
de sardanes amb l’acompanyament
de la Cobla La Flama
de Farners.
CALDES D'ESTRAC
11.30. Esplanada de Can Muntanyà.
Escola de sardanes oberta
a tothom.
PREMIÀ DE MAR
12.00. Pl. de la Vila. Ballada
de sardanes amb la Cobla Ciutat
de Terrassa.
El joc
LOTERÍA NACIONAL 90
SORTEIG DEL DIA 13 DE NOVEMBRE DEL 2010
Deu sèries de 100.000 bitllets cadascuna
06300 . . . . . . . . . 600
06310 . . . . . . . . . 600
06320 . . . . . . . . . 600
06330 . . . . . . . . . 600
06340 . . . . . . . . . 600
06350 . . . . . . . . . 600
06360 . . . . . . . . . 600
06370 . . . . . . . . . 600
06380 . . . . . . . . . 600
06390 . . . . . . . . . 600
35300 . . . . . . . . . 600
35310 . . . . . . . . . 600
35320 . . . . . . . . . 600
35330 . . . . . . . . . 600
35340 . . . . . . . . . 600
35350 . . . . . . . . . 600
35360 . . . . . . . . . 600
35370 . . . . . . . . . 600
35380 . . . . . . . . . 600
35390 . . . . . . . . . 600
06301 . . . . . . . . . 600
06311 . . . . . . . . . 600
06321 . . . . . . . . . 600
06331 . . . . . . . . . 600
06341 . . . . . . . . . 600
06351 . . . . . . . . . 600
06361 . . . . . . . . . 600
06371 . . . . . . . . . 600
06381 . . . . . . . . . 600
06391 . . . . . . . . . 600
35301 . . . . . . . . . 600
35311 . . . . . . . . . 600
35321 . . . . . . . . . 600
35331 . . . . . . . . . 600
35341 . . . . . . . . . 600
35351 . . . . . . . . . 600
35361 . . . . . . . . . 600
35371 . . . . . . . . . 600
35381 . . . . . . . . . 600
35391 . . . . . . . . . 600
06302 . . . . . . . . . 600
06312 . . . . . . . . . 600
06322 . . . . . . . . . 600
06332 . . . . . . . . . 600
06342 . . . . . . . . . 600
06352 . . . . . . . . . 600
06362 . . . . . . . . . 600
06372 . . . . . . . . . 600
06382 . . . . . . . . . 600
06392 . . . . . . . . . 720
35302 . . . . . . . . . 600
35312 . . . . . . . . . 600
35322 . . . . . . . . . 600
35332 . . . . . . . . . 600
35342 . . . . . . . . . 600
35352 . . . . . . . . . 600
35362 . . . . . . . . . 600
35372 . . . . . . . . . 600
35382 . . . . . . . . . 600
35392 . . . . . . . . . 720
06303 . . . . . . . . . 600
06313 . . . . . . . . . 600
06323 . . . . . . . . . 600
06333 . . . . . . . . . 600
06343 . . . . . . . . . 600
06353 . . . . . . . . . 600
06363 . . . . . . . . . 600
06373 . . . . . . . . . 600
06383 . . . . . . . . . 600
06393 . . . . . . . . . 600
35303 . . . . . . . . . 600
35313 . . . . . . . . . 600
35323 . . . . . . . . . 600
35333 . . . . . . . . . 600
35343 . . . . . . . . . 600
35353 . . . . . . . . . 600
35363 . . . . . . . . . 600
35373 . . . . . . . . . 600
35383 . . . . . . . . . 600
35393 . . . . . . . . . 600
SORTEIG
06304 . . . . . . . . . 600
06314 . . . . . . . . . 600
06324 . . . . . . . . . 600
06334 . . . . . . . . . 600
06344 . . . . . . . . . 600
06354 . . . . . . . . . 720
06364 . . . . . . . . . 600
06374 . . . . . . . . . 600
06384 . . . . . . . . . 600
06394 . . . . . . . . . 600
35304 . . . . . . . . . 600
35314 . . . . . . . . . 600
35324 . . . . . . . . . 600
35334 . . . . . . . . . 600
35344 . . . . . . . . . 600
35354 . . . . . . . . . 720
35364 . . . . . . . . . 600
35374 . . . . . . . . . 600
35384 . . . . . . . . . 600
35394 . . . . . . . . . 600
AQUEST SORTEIG ADJUDICA 3.584.100 DÈCIMS PREMIATS
PER UN IMPORT TOTAL DE 42.000.000 €
10
06305 . . . . . . . . . 660
06315 . . . . . . . . . 660
06325 . . . . . . . . . 660
06335 . . . . . . . . . 660
06345 . . . . . . . . . 660
06355 . . . . . . . . . 660
06365 . . . . . . 12.660
06375 . . . . . . . . . 660
06385 . . . . . . . . . 660
06395 . . . . . . . . . 660
35305 . . . . . . . . . 660
35315 . . . . . . . . . 660
35325 . . . . . . . . . 660
35335 . . . . . . . . . 660
35345 . . . . . . . . . 660
35355 . . . . . . . . . 660
35365 . . . . . . . . . 660
35375 . . . . . . . . . 660
35385 . . . . . . . . . 660
35395 . . . . . . . 7.740
Llista acumulada de les quantitats que han correspost als números premiats,
classificats per la seva xifra final
Aquests premis caduquen als tres mesos, comptats a partir del dia següent al del sorteig
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9
NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS
120 . . . . . . . . 300
570 . . . . . . . . 300
630 . . . . . . . . 300
SANTA SUSANNA
18.30. Pavelló Esportiu. Ballada
de sardanes amb la Cobla
Banda del Col·legi Santa Maria.
Teatre
ARENYS DE MAR
19.00. Teatre Principal. Teatre:
No et vesteixis per sopar, a
càrrec de la Cia. de Teatre del
Centre de Canet de Mar.
PALAFOLLS
18.00. Teatre de Palafolls.
Criatures, a càrrec del grup de
la Sala Cabañes. Dins de la XII
Mostra de Teatre.
Jornades
MALGRAT DE MAR
Dia Mundial de la Diabetis.
09.30. Davant del Pavelló Germans
Margall. Bicicletada popular
fins al Parc Francesc Macià
amb una xocolatada popular i
obsequis per a tots els participants.
Acabarà amb la lectura
del manifest.
PREMIÀ DE MAR
11.00. Museu de l’Estampació.
Jornada de portes obertes. Dins
la Setmana de la Ciència.
Gastronomia
CALDES D'ESTRAC
XI Jornades del Bolet. De
10.00 a 15.00. Esplanada de
Can Muntanyà. Fireta de l’alimentació
i productes de tardor i
artesania.
Matí. Demostració Treball de
la fusta de l’art dels bonsais, a
càrrec de l’Associació Amics
dels Bonsais de Caldes.
12.00. Tast popular de bolets.
MARESME
Cuina del Bolet del Maresme.
Municipis participants: Sant Iscle
de Vallalta, Sant Cebrià de
101 . . . . . . . . 300 042 . . . . . . . . 300
252 . . . . . . . . 300
92 . . . . . . . . 120
Vallalta, Sant Vicenç de Montalt,
Argentona, Teià, Vilassar de
Dalt, Mataró, Sant Andreu de
Llavaneres, Arenys de Mar, Caldes
d’Estrac, Dosrius, Calella,
Arenys de Munt, Vilassar de
Mar i Premià de Dalt.
PINEDA DE MAR
XVII Tardor Gastronòmica.
Fins al 14 de novembre.
Donació de sang
CANET DE MAR
10.00 a 14.00. Creu Roja.
MALGRAT DE MAR
10.00 a 14.00. Can Campassol.
Diversos
ARGENTONA
09.00. Plaça Nova. 8a Cursa
de Muntanya castell de Burriac,
trofeu Pere Asturiano.
CALDES D'ESTRAC
Sortim a passejar. Data: tots
els dimecres. Passejades en
grup pel municipi dirigides a la
gent gran. Cal inscripció prèvia
a Serveis Socials de l’Ajuntament,
tel 93 791 00 05.
DOSRIUS
Voluntaris del Cercle d’Amics
dels Parcs Naturals plantaran
arbres a Can Bosc. Data: dissabte,
20 de novembre. Informació
al Parc del Montnegre i
el Corredor.
EL MASNOU
D’11.00 a 13.30. Parc temàtic
Caramar. Jornada Via Zero. Circulació
del trenet.
PINEDA DE MAR
16.30. Casal d’Avis de Poblenou.
Sessió de Bingo.
PREMIÀ DE DALT
18.00. Al pati de Sant Jaume.
Tarda de Bingo.
483 . . . . . . . . 300 444 . . . . . . . . 300
54 . . . . . . . . 120
SANTA SUSANNA
09.30. Centre BTT de Santa
Susanna. I Duatló de Santa Susanna.
TORDERA
10.00. Estació de trens de
Tordera. Passejades 2010. Sortida
per conèixer les «Torderades»,
l’entorn del riu Tordera i
els punts on hi ha més pujades
d’aigua. No cal inscripció prèvia.
GARRAF / PENEDÈS
Mercats
Vilanova i la Geltrú La Collada-Els
Sis Camins, Santa Margarida
i els Monjos.
Balls
SANTA MARGARIDA I ELS
MONJOS
19.00. Casal dels Avis. Ball de
tarda amb José Cano.
Castells
VILANOVA I LA GELTRÚ
12.30 a 14.00. Plaça de les
Cols. Actuació castellera: 39è
Aniversari de la Diada de la Colla
dels Bordegassos de Vilanova.
Concerts
LES CABANYES
19.00. A l’església Vella de
Sant Valentí. Festival de tardor
amb el Grup ínfima i el cantautor
David Ràfols, cançó i rock
català.
TORRELAVIT
18.00. A l’església de Sant
Marçal. Concert de cant i piano.
Un viatge per diversos temes de
pel·lícules.
8225. . . . . . . 1.560
5 . . . . . . . . . 60
06306 . . . . . . . . . 660
06316 . . . . . . . . . 660
06326 . . . . . . . . . 660
06336 . . . . . . . . . 660
06346 . . . . . . . . . 660
06356 . . . . . . . . . 660
06366 . . . . . 600.000
06376 . . . . . . . . . 660
06386 . . . . . . . . . 660
06396 . . . . . . . . . 660
35306 . . . . . . . . . 660
35316 . . . . . . . . . 660
35326 . . . . . . . . . 660
35336 . . . . . . . . . 660
35346 . . . . . . . . . 660
35356 . . . . . . . . . 660
35366 . . . . . . . 1.560
35376 . . . . . . . . . 660
35386 . . . . . . . . . 660
35396 . . . . . 120.060
226 . . . . . . . . 360
366 . . . . . . . . 960
66 . . . . . . . . 360
6 . . . . . . . . . 60
PREMI ESPECIAL
2.940.000 €
VILANOVA I LA GELTRÚ
12.00. Masia d’en Cabanyes.
Concert líric amb Pols d’estels,
dins dels actes de Viu el parc.
18.30. Teatre Círcol Catòlic.
Amics de la Lírica i de la Música.
Gala lírica amb l’actuació
del baríton internacional Fernando
Álvarez i de la prestigiosa
soprano Natasha Tupin.
19.30. Foment Vilanoví. Jazz
amb el grup Strings Guitar Trio.
Festes
SANT QUINTÍ DE MEDIONA
El mata-degolla de Sant Quintí.
La Guerra de Successió de
1714. 09.00 a 14.00. Esmorzar
popular amb botifarrada. Demostracions
d’arts i oficis. 13a
Trobada de puntaires. Mercat
de productes artesans. Campament
militar borbònic i la seva
vida quotidiana. Campament
dels defensors Catalans. Cercavila
històrica amb els grups de
Sant Quintí de Mediona. Representacions
teatrals de l’afusellament
de l’any 1714.
SANTA MARGARIDA I ELS
MONJOS
Festa del Most de la Ràpita.
11.45. Avinguda Penedès. Llançament
de coets.
12.00. Al C.C.R.R. 30è Concurs
de tastavins de la Ràpita.
Premi d’honor Sant Raimon de
Penyafort. Inscripcions mitja
hora abans de començar a càrrec
de Josep Anton Escudero i
Lluís Raventós.
19.00. Al C.C.R.R. Concert de
la coral l’Amistat i la coral Riudebitlles.
Directora Marta Rodríguez,
piano Ramon Gumara.
Participa: coral l’Amistat i coral
Riudebitlles. I per dona per acabada
la festa, a l’avinguda Penedès.
Encesa d’una traca de fi
de festa.
06307 . . . . . . . . . 600
06317 . . . . . . . . . 600
06327 . . . . . . . . . 600
06337 . . . . . . . . . 600
06347 . . . . . . . . . 600
06357 . . . . . . . . . 600
06367 . . . . . . 12.900
06377 . . . . . . . . . 600
06387 . . . . . . . . . 600
06397 . . . . . . . . . 600
35307 . . . . . . . . . 600
35317 . . . . . . . . . 600
35327 . . . . . . . . . 600
35337 . . . . . . . . . 600
35347 . . . . . . . . . 600
35357 . . . . . . . . . 600
35367 . . . . . . . . . 900
35377 . . . . . . . . . 600
35387 . . . . . . . . . 600
35397 . . . . . . . 7.680
367 . . . . . . . . 300
507 . . . . . . . . 300
Fires
GELIDA
Funifira. Pavelló poliesportiu i
Pista-jardí UCG. Gastronomia,
vins i cava , oci ferroviari i maquetisme.
VILANOVA I LA GELTRÚ
Fira de Novembre. 10.00 a
13.00. Pl. E.C.Ricart. Exhibició
de grafits i espai habilitat perqué
qualsevol hi experimenti.
10.00 a 20.00. Vela comercial,
davant escultura Home i
Dona. Mostra de treballs presentats.
10.30. Als voltants del Mercat
del Centre. 19a Trobada de puntaires
amb l’assistència de
1.000 participants.
11.00 a 14.00. Plaça E.C. Ricart.
Taller de construcció d’instruments
musicals.
11.00 a 14.00. Rambla Pau.
Country, ballada oberta al públic.
12.00 a 12.45. Escenari plaça
de la Vila. Espectacle Musicontes
de tardor.
12.00 a 12.45. Escenari plaça
E.C.Ricart. Exhibició de balls.
12.00 a 13.00. Plaça E.C. Ricart.
Taller de titelles Mans a
l’obra.
12.00 a 13.00. Pl. E.C. Ricart.
Taller d’iniciació de cistelleria.
12.00 a 14.00. Plaça E.C. Ricart.
Taller Fem complements
amb pneumàtics de bicis.
12.00 a 14.00. Plaça E.C. Ricart.
Taller infantil de ceràmica
Crsifang.
12.00 a 14.00. Plaça Soler i
Gustems. Ballada de sardanes.
13.00. Escenari plaça E.C.Ricart.
Lliurament de premis a
càrrec del Sr. Josep Tomàs Álvaro
i Juncosa, regidor de Desenvolupament
local.
06308 . . . . . . . . . 660
06318 . . . . . . . . . 660
06328 . . . . . . . . . 660
06338 . . . . . . . . . 660
06348 . . . . . . . . . 660
06358 . . . . . . . . . 660
06368 . . . . . . . . . 660
06378 . . . . . . . . . 660
06388 . . . . . . . . . 660
06398 . . . . . . . . . 660
35308 . . . . . . . . . 660
35318 . . . . . . . . . 660
35328 . . . . . . . . . 660
35338 . . . . . . . . . 660
35348 . . . . . . . . . 660
35358 . . . . . . . . . 660
35368 . . . . . . . . . 660
35378 . . . . . . . . . 660
35388 . . . . . . . . . 660
35398 . . . . . . . . . 660
0508. . . . . . . 1.560
1878. . . . . . . 1.560
418 . . . . . . . . 360
8 . . . . . . . . . 60
06309 . . . . . . . . . 600
06319 . . . . . . . . . 600
06329 . . . . . . . . . 600
06339 . . . . . . . . . 600
06349 . . . . . . . . . 600
06359 . . . . . . . . . 720
06369 . . . . . . . . . 900
06379 . . . . . . . . . 600
06389 . . . . . . . . . 600
06399 . . . . . . . . . 600
35309 . . . . . . . . . 600
35319 . . . . . . . . . 600
35329 . . . . . . . . . 600
35339 . . . . . . . . . 600
35349 . . . . . . . . . 600
35359 . . . . . . . . . 720
35369 . . . . . . . . . 900
35379 . . . . . . . . . 600
35389 . . . . . . . . . 600
35399 . . . . . . . . . 600
Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions
0899. . . . . . . 1.500
369 . . . . . . . . 300
429 . . . . . . . . 300
959 . . . . . . . . 420
59 . . . . . . . . 120
Núm. 06366
FRACCIÓ SÈRIE PREMI ACUMULAT
PRIMER PREMI 7a 1a 3.000.000 €

64 | Apunts |
EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
L’agenda www.elpunt.cat/agenda
13.00. Escenari plaça E.Ricart.
Lliurament dels premis del Concurs
de punts de llibre 20è Aniversari
Fira de novembre 2010.
15.00 a 20.00. Plaça E.C.Ricart.
Exhibició de grafitis i espai
habilitat perquè qualsevol hi experimenti.
16.30 a 18.30. Plaça E.C.Ricart.
Taller de maquillatge de
fantasia. Pinta’t com desitgis.
17.00 a 17.45. Escenari plaça
E.C.Ricart. Espectacle Tot és
màgia.
17.00 a 18.00. Plaça E.C.Ricart.
Taller de titelles Mans a
l’obra.
17.00 a 18.00. Plaça E.C.Ricart.
Taller d’iniciació de cistelleria.
17.00 a 19.00. Plaça E.C.Ricart.
Taller infantil de ceràmica
Crisfang.
17.00 a 20.00. Plaça E.C.Ricart.
Taller de construcció d’instruments
musicals.
17.00 a 20.00. Recorregut per
tota la Fira. El Bruno camina
amb xanques i fa globoflèxia.
17.00 a 20.00. Recorregut per
tota la Fira. El Bruno camina
amb xanques i fa globoflèxia.
17.30 a 18.00. Plaça E.C.Ricart.
Taller familiar Dibuixar
amb xocolata.
18.00 a 18.45. Escenari Plaça
de la Vila. Grup El Flamenquillo
Funk de Total Por Medio Tono.
18.00 a 18.45. Escenari Plaça
E.C.Ricart. Espectacle infantil
Tribus.
19.00 a 19.45. Escenari Plaça
de la Vila. Lliurament del premi
del 8è Concurs fotogràfic A peu
o en bici per Vilanova i la Geltrú.
19.00 a 19.45. Escenari Plaça
E.C.Ricart. Exhibició de balls.
20.00 a 20.45. Escenari Plaça
E.C.Ricart. Espectacle de ball.
Infantils
VILANOVA I LA GELTRÚ
12.00 a 13.30. Foment Vilanoví.
El gran reBOOMbori.
Teatre
OLÈRDOLA
19.00. Al local Molantenc.
Teatre familiar, Abracamàgic
amb el Mag Fèlix.
SANT PERE DE RIBES
18.30. Centre Parroquial de
Ribes. XXIII Mostra de teatre
Amateur. La senyoreta Júlia.
VILAFRANCA DEL PENEDÈS
09.30 a 14.30. Auditori Municipal
de Vilafranca. T’enCANTA-
RÀ. Música de pel·lícules.
T’agradaria sentir l’emoció de
pujar a un escenari com els
cantants de debò?. Vine a gaudir
d’un matí musical en família.
19.00. Teatre Cal Bolet. Representació
de l’obra La Sindrome
de Bucay, a càrrec de la
companyia Donsamí Magradat.
Poesia
CASTELLET I LA GORNAL
12.00. Al Parc del Foix. El cicle
Poesia als parcs amb el lema
Com el paisatge, així són els
poemes a càrrec de Susanna
Rafart i Andreu Subirats.
Jornades
SANT SADURNÍ D'ANOIA
10.00 a 14.00. Cal Feru. Jornada
de portes obertes amb
l’exposició 75 anys de comerç
amb el vi. Per concertar visita
cal trucar al telèfon 93 891 01
63.
VILAFRANCA DEL PENEDÈS
Dia Europeu de l’Enoturisme.
Jornada dedicada al turisme del
vi promoguda per RECEVIN, la
Xarxa Europea de Ciutats del VI.
Visites guiades que se celebraran
durant aquest dia a Vilafranca
del Penedès amb motiu
del Dia Europeu de l’Enoturisme.
VILANOVA I LA GELTRÚ
10.00 a 13.00. Parc de Ribes
Roges. Jornada de la "Via 0".
Els circuits ferroviaris en miniatura
organitzen una jornada solidària.
11.00 a 14.00. Museu Víctor
Balaguer. Jornada de portes
obertes.
Presentacions
VILANOVA I LA GELTRÚ
16.00. Estadi Municipal de futbol.
Presentació dels equips de
futbol de la Fundació.
Diversos
CUBELLES
V Campionat de playstation 3,
al Centre Social de Cublles pel
11 de desembre, els premis seran
de diferents categories. Inscripcions
al mateix Centre Social.
El preu de les inscripcions
serà de 10 euros.
VILAFRANCA DEL PENEDÈS
10.00 a 14.00. Rambla de
Sant Francesc. Mercat d’Artesans,
brocanters i pintura.
VALLÈS
OCCIDENTAL
Mercats
Sabadell i Sant Quirze del Vallès.
Balls
CASTELLAR DEL VALLÈS
18.00. Sala Blava de l’Espai
Tolrà. Ball a càrrec de Mil·lenium.
CASTELLBISBAL
18.00. Sala d’actes de l’Ajuntament.
Ball de la gent gran.
POLINYÀ
17.00. El Roure, Casal de la
gent gran. Ball enllaunat.
SABADELL
17.00. Centre Cívic de Sant
Oleguer. Sessió de ball obert a
tothom.
VILADECAVALLS
17.30. Auditori CCPC. Ball.
Castells
SANT CUGAT DEL VALLÈS
12.00. Pl. Octavià. XVena Diada
dels Castellers de Sant Cugat.
Actuació castellera, a càrrec
dels Castellers de Sant Cugat,
Castellers de Sants, castellers
de Lleida.
Concerts
TERRASSA
19.00. Auditori Municipal de
Terrassa. Concert de piano: Que
no pari la música, a càrrec de
Francisco San Emeterio.
Dansa
SANT CUGAT DEL VALLÈS
19.00. Teatre Auditori. Espectacle
de dansa Giselle, a càrrec
de la companyia The Crown of
Russian Ballet. Director: Anatoly
Amelyanov. Música: Adolphe
Adam. Coreografia: Jean Corall i
Jules Perrot.
Indie-rock al Palau
Sant Jordi, de la mà
del grup Interpol
El grup novaiorquès Interpol actua aquest vespre al
Sant Jordi Club, al Palau Sant Jordi de Barcelona,
on presentarà el seu quart àlbum de banda, Interpol,
i interpretarà cançons dels seus primers treballs,
tot un clàssic de l’indie-rock modern. Com a
teloners actuaran Surfer Blood, un dels grups revelació
del 2010.
TERRASSA
18.00. Era de la Masia Freixa.
Danses tradicionals i ball folk.
Festes
CERDANYOLA DEL VALLÈS
Festes de Sant Martí. 10.00.
Museu d’Art de Cerdanyola.
Mostra Tenji no bonsai. Horari
de visita: de 10.00 a 14.00 i de
16.00 a 20.00.
D’11.00 a 22.00. carrer Francesc
Layret, c. Sant Martí i Sant
Ramon. Mercat Medieval.
11.00. Museu d’Art de Cerdanyola.
Demostració de l’elaboració
d’un kusamono, art bonsai.
11.30. Pl. Jaume Grau i Altayó.
Ballada de sardanes a càrrec de
la Cobla Jovenívola de Sabadell.
12.00. Museu de Ca n’Ortadó.
Anema al Museu per Sant Martí.
12.30. Pl. Abat Oliba. Diada
castellera.
20.00. Teatre Auditori de
l’Ateneu. Concert de l’OCC.
MATADEPERA
A partir de les 11.00. Masia de
la Tartana. Diversos actes lúdics
i culturals: una exhibició de vehicles
i material dels Bombers
de Matadepera, la Policia Municipal
i dels Mossos d’Esquadra,
així com la participació dels Gegants
de Matadepera, els Grallers,
i la Banda de Música de
Matadepera. Inflables per als infants,
tómbola.
14.00. Dinar de Cooperació,
que serà amenitzat pel Màgic
Silvestre.
Després del cafè. Actuació de
l’Agrupació Coral de Matadepera
i tot seguit, acte oficial de la
campanya «Fem Escola».
Per a finalitzar. Cantada d’ha-
vaneres a càrrec dels Mariners
de Riera i un Ball.
Fires
CASTELLAR DEL VALLÈS
Matí. Pl. del Mercat. Fira del
Trasto.
MONTCADA I REIXAC
Fira de la mongeta del ganxet.
De 10.00 a 14.00. Pl. de l’Església
(Gallecs). Exposició sobre
les varietats de llegums locals i
tradicionals; i exposició i intercanvi
de llavors de varietats locals
i tradicionals.
11.00. A l’Espai Aprèn (Pl. de
l’Església. Gallecs). Les mogetes
tradicionals a Catalunya,
xerrada a càrrec de Daniel Fenero
i Anna Ribera.
12.00. Raconet Passa-t’ho bé.
La mongeta viatgera, gimcana
familiar, a càrrec de Mon Mas.
13.00. Degustació de la mongeta
del ganxet.
SABADELL
D’11.00 a 21.00. Fira Sabadell.
Fira Catavins Sabadell.
Infantils
BADIA DEL VALLÈS
12.00. Auditori Municipal. Teatre
musical infantil amb el nom
La Bella i la Bèstia, a càrrec de
Veus-veus.
CERDANYOLA DEL VALLÈS
12.00. Museu de ca n’Ortadó.
Història, art i natura. Dins
d’Anem al Museu per Sant Martí
PALAU-SOLITÀ I
PLEGAMANS
12.00. Teatre de la Vila. Espectacle
familiar amb la representació
de l’obra amb le nom
Reprís.
SABADELL
18.00. LaSala Teatre. Pinotxo,
a càrrec de la Companyia Roseland
Musical.
18.00. Teatre Municipal La Faràndula.
La Ventafocs, de Quim
Carné, a càrrec de La Joventut
de la Faràndula.
SANT CUGAT DEL VALLÈS
12.00. Jardins del Monestir.
Espectacle per a públic familiar
Soliloqui, amb la Cia Katraska.
ULLASTRELL
21.00. Sala d’actes del Casal.
Cinema: Shrek, Felices para
siempre.
Sardanes
CERDANYOLA DEL VALLÈS
11.30. Pl. de l’Abat Oliba. Ballada
de sardanes amb la Cobla
Jovenívola de Sabadell.
RIPOLLET
17.00. Pavelló d’Esports Joan
Creus. Doble Ballada de sardanes
amb la Cobla Jovenívola de
Sabadell i Marinada. Dins del
35è Aniversari de Ripollet Sardanista.
SABADELL
12.00. Pl. Doctor Robert. Ballada
de sardanes amb la Cobla
Sabadell.
VALLDOREIX
12.00. Centre Cultural. Ballada
de sardanes amb la Cobla
Mediterrània.
Sarsuela
PALAU-SOLITÀ I
PLEGAMANS
18.00. Teatre de la Vila. Antologia
de la Sarsuela, a càrrec
del Grup de Teatre La Gresca.
Circ
VALLDOREIX
11.00. Nau de Cultura. Circ:
Alquímia amb El Negro y El Flaco.
Teatre
MONTCADA I REIXAC
19.00. Auditori Municipal. Teatre:
¡Hay motín, compañeras!,
d’Alberto Miralles, a càrrec del
Grup Escènic Teatrac. Direcció
escènica: José L. Jiménez.
RUBÍ
18.30. Teatre. Terror i miseria
del primer franquismo, de José
Sanchis Sinisterra, amb la Cia.
Esbarjo. Dir: Mariona Checa.
SABADELL
18.00. Teatre El Ciervo. Fantasia
d’un somni d’una nit d’estiu,
a càrrec de Teatre El Ciervo.
TERRASSA
18.00. Amics de les Arts i Joventuts
Musicals. Teatre: Calígula,
d’Albert Camus.
18.00. Sala Crespi. Teatre: La
nit de Sant Joan, de Dagoll Dagom,
a càrrec del Grup PAM
Teatre del Casal de Sant Pere.
18.30. Sala Maria Plans. Teatre
gestual: El arte de volar, de
Gabriel Molina, a càrrec de la
Companyia Criatures. Direcció:
Paula Isiegas.
VALLDOREIX
19.00. Teatre, Sant Albert,
s/n. Teatre: Quan els cabells es
fan seda entre les mans, de
Carme Riera.
Jornades
CASTELLAR DEL VALLÈS
De 09.00 a 15.00. Recinte Firal
de l’Espai Tolrà. Trobada Internacional
de Col·leccionistes
de Coca-Cola.
Matí. Pl. del Mercat. Fira del
Trasto.
De 10.00 a 13.00. Esplanada
del pont Nou (ctra. de Castellar
a Terrassa C-1415). Jornada de
plantació de vegetació de ribera
a l’entorn del pont Nou.
TERRASSA
De 10.00 a 14.30. Àgora i nau
del mNACTEC. Jornada de portes
obertes. I a les 13.00, visita
teatralitzada: La vida com a motor.
VALLDOREIX
De 14.00 a 16.00. Plaça del
Casal de Cultura. 1a Trobada de
Roadsters MX5.
Gastronomia
MATADEPERA
De 10.00 a 14.00. Casal de
Cultura. Mercat Tast de Varietats
de la zona.
Inauguracions
PALAU-SOLITÀ I
PLEGAMANS
11.00. Castell de Plegamans.
Inauguració de l’exposició del
centenari d’en Mass.
Presentacions
CASTELLBISBAL
16.30. Illa Esportiva. Presentació
de la nova temporada del
Club de Bàsquet de Castellbisbal.
Solidaritat
MONTCADA I REIXAC
11.40. Estadi de Futbol Can
Sant Joan. Partit de futbol. Tot
seguit, lectura del Manifest contra
la violència de gènere. Activitat
emmarcada dins del Dia
Internacional contra la violència
de gènere.
Diversos
BARBERÀ DEL VALLÈS
Dia del Soci Ass. Veïns La Romànica.
14.00. Centre Cívic Ca
n’Amiguet. Dinar de germanor.
16.00. Espectacle: La Romànica
i la burgesia.
16.45. Exhibició de Ball amb
Anna i Antonio i Membres de
l’AV.
17.00. Ball amb el duet Mediterráneo.
CASTELLAR DEL VALLÈS
13.30. Auditori Municipal. Trobada
anual d’Indaba.
CASTELLBISBAL
10.00. Sortida: Avinguda Pau
Casals, davant de l’Ajuntament.
Mitja Marató de Castellbisbal.
10.30. Circuit de Can Galí. 2
Hores de Resistència MX. 1a
Cursa del Campionat Social de
la temporada 2011.
SANT CUGAT DEL VALLÈS
09.00. Parc de la Pollancreda.
12è Cros ciutat de Sant Cugat.
SENTMENAT
Durant el matí. Societat Coral.
Memorial Mestre Josep Duran
2010. Actes diversos.
Visites guiades
SABADELL
12.00. Jardí d’Unnim Obra Social
, carrer d’en Font, núm. 25.
Visita guiada a la mostra Engrantges
i píxels. Tecnologies
del joc.
SANT CUGAT DEL VALLÈS
12.00. Museu del Tapís contemporani
- Casa Aymat. Visita
guiada a l’exposició temporal
Rudolf Häsler.

EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
Barcelona
■ ALEXANDRA
Visión 10.05
La última cima 10.10
Estrellas que alcanzar 10.15
Un juego de inteligencia 11.40
El tesoro del rey Midas 12.10
Señora de 12.15-16.15-22.30
Todo lo que tú quieras 12.15
Cielo 13.50
14 Días con Víctor (V.O.S.E) 14.05
Blow horn 14.10
Nothing personal 14.15
Bicicleta, cullera, poma 16.00-18.05-20.30-22.30
Copia certificada 16.00-18.10-20.20-22.30
Aita 16.05-18.45-19.25-21.05-22.45
La mosquitera (en català) 16.10-18.15-20.20-22.25
El viaje de Penélope 16.15-20.30-22.30
VII Mostra de cinema espiritual... 18.00
Rbla. Catalunya, 90. Metro L3-L4 Pg. de Gràcia. 93
215 00 26. www.cinealexandra.com. Dimecres no
festius dia de l’espectador.
■ CINESA DIAGONAL MAR
Bon appétit 12.00-16.20-18.10-20.25-22.25
Ga’Hoole: La leyenda de los... (3D) 12.00-16.00-18.00
Salidos de cuentas 12.00-16.20-18.30-20.35-22.40
Caza a la espía (Fair Game)... 12.00-16.00
18.15-20.30-22.45
Toy Story 3 12.00-17.00
Cruzando el límite 12.15-16.20-18.20-20.20
Jackass 3D (3D) 12.15-18.05-20.10-22.15
The Town (Ciudad de ladrones)... 12.15-16.30-19.20-22.00
Herois 12.20-17.00
Imparable 12.20-16.15-18.25-20.35-22.45
Come, reza, ama 12.30-16.45
Gru: Mi villano favorito 12.30-16.00-18.00-20.00
Gru: Mi villano favorito (3D) 12.30-16.45-19.30
Los ojos de Julia 12.30-16.00-18.15
19.20-20.30-22.00-22.45
Tamara Drewe 12.30-16.00-18.15-20.30-22.45
Híncame el diente 16.15
La Tropa de Trapo... (en... (3D) 16.30
El aprendiz de brujo 18.10
Origen 19.15
Buried (Enterrado) 19.30
La red social 20.00-22.30
Paranormal activity 2 22.00
Wall Street: el dinero nunca... 22.00
Déjame entrar 22.15
Stone 22.15
Diagonal, 3. Metro L4 Selva Mar. 902 26 22 09.
www.amccines.com. Dimecres no festius dia de
l’espectador.
■ ARENAS
La sombra del cazador 10.30-13.45-17.00-20.20
Aprendiz de caballero 12.00-15.30-18.30
C. Tarragona 5-7.
■ ARIBAU
Los seductores 16.00-18.10-20.20-22.30
Salidos de cuentas 16.00-18.05-20.10-22.15
The Town (Ciudad de ladrones)... 16.20-19.10-22.00
Tamara Drewe 16.20-19.10-22.00
La red social 16.20-19.10-22.00
Aribau, 5 i 8-10. Metro L1-L2 Universitat. 902 42 42
43. www.grupbalana.com. Dimecres no festius dia de
l’espectador.
■ BOSQUE
Caza a la espía (Fair Game)... 16.00-19.00-22.00
Imparable 16.00-18.10-20.20-22.30
Salidos de cuentas 16.00-18.05-20.15-22.25
Los seductores 16.00-18.10-20.20-22.30
La red social 16.00-19.00-22.00
Gru: Mi villano favorito (3D) 16.00-18.00-20.00
Los ojos de Julia 16.10-19.10-22.10
Tamara Drewe 16.10-19.10-22.10
The Town (Ciudad de ladrones)... 16.15-19.10-22.05
Jackass 3D (3D) 22.10
Rbla. del Prat, 16. Metro L3 Fontana. 902 42 42 43.
www.grupbalana.com. Dimecres no festius dia de
l’espectador.Venda anticipada: 902 42 42 43 i
www.servicaixa.com
■ CASABLANCA KAPLAN
El americano (V.O.S.E) 16.00-20.00
La mosquitera 16.00-18.00-20.00-22.00
Conocerás al hombre de tus... (V.O.S.E) 18.00-22.00
Pg. de Gràcia, 115. Metro L3-L5 Diagonal. 93 218 43
45. Dilluns no festius dia de l’espectador
■ CINEMES GIRONA
Astèrix i els víkings 12.00
Planet 51 (en català) 12.00
Astro Boy (en català) 12.00
La Bohème (HD) (V.O.S.E) 16.10
Cruzando el límite (en català)... 16.30-18.15-20.00-22.00
Nagore 17.00-20.30
Pa negre 18.20
En el camino 18.30-20.25-22.30
La mosquitera (en català) 22.10
c. Girona, 175. 93 11845 31. Metro Verdaguer (L4 i
L5). Diagonal (L5).
■ CINESA DIAGONAL
The Town (Ciudad de ladrones)... 12.00-17.00-20.00-22.30
Toy Story 3 12.00
Caza a la espía (Fair Game)... 12.10-16.00
18.15-20.30-22.45
Ga’Hoole: La leyenda de los... (3D) 12.15-16.00-18.00
Salidos de cuentas 12.15-16.00-18.15-20.30-22.45
Gru: Mi villano favorito 12.15-17.00
La red social 16.00-18.15-20.30-22.45
Los ojos de Julia 16.00-18.15-20.30-22.45
Los otros dos 16.00-18.15-20.30-22.45
Rumores y mentiras 16.00
Imparable 16.15-18.20-20.25-22.35
Cruzando el límite 17.00-19.15-22.00
Los seductores 18.10-20.15-22.20
Wall Street: el dinero nunca... 19.00-22.00
Stone 22.00
Santa Fe de Nou Mèxic, s/n. Ferrocarril Generalitat
Les Tres Torres. 902 33 32 31. www.cinesa.com.
Dimecres no festius dia de l’espectador Venda
anticipada: www.servicaixa.com
■ CINESA HERON CITY
Bon appétit 12.00-16.10-18.00-20.00-22.15
Salidos de cuentas 12.00-16.00-18.10-20.20-22.30
Los ojos de Julia 12.00-16.00-18.15
19.25-20.30-22.00-22.45
The Town (Ciudad de ladrones)... 12.00-16.10-19.10-22.10
El aprendiz de brujo 12.00
Caza a la espía (Fair Game)... 12.00-16.00
18.15-20.30-22.45
Ga’Hoole: La leyenda de los... (3D) 12.10-16.05
18.15-20.25-22.35
Imparable 12.10-16.00-18.05-20.15-22.25
La Tropa de Trapo... (3D) 12.10-16.15
Ga’Hoole: La leyenda de los... 12.15-12.20
Tamara Drewe
16.00-17.00-18.00-20.00-22.00
12.15-16.05-18.15-20.30-22.45
Scott Pilgrim contra el mundo... 12.15-16.00
18.15-20.30-22.45
Agnosia 12.20-18.15-22.45
Los otros dos 12.20-16.00-18.15-20.30-22.45
Cruzando el límite 12.20-16.15-18.15-20.15-22.15
Herois 16.00
Pa negre 16.20-20.00-22.15
Jackass 3D (3D) 18.15-20.15-22.35
Paranormal activity 2 18.15
Los seductores 20.30
Pge. Andreu Nin, s/n. 902 33 32 31.
www.cinesa.com. Dimecres no festius dia de
l’espectador Venda anticipada: www.servicaixa.com
■ CINESA MAREMAGNUM
Gru: Mi villano favorito 12.00
Los ojos de Julia 12.00-16.00-18.15-20.30-22.45
Los otros dos 12.05-16.00-18.15-20.30-22.45
Ga’Hoole: La leyenda de los... (3D) 12.10-18.05
Imparable 12.10-16.00-18.15-20.30-22.45
Agnosia 12.15-16.00-20.15
Paranormal activity 2 12.15-16.10-20.10-22.15
Cruzando el límite 12.15-16.15-18.20-20.20-22.30
Gru: Mi villano favorito (3D) 16.05-20.05
Salidos de cuentas 16.05-18.10-20.20-22.30
Rumores y mentiras 18.05
Jackass 3D (3D) 18.10-22.40
Déjame entrar 22.10
Moll d’Espanya, s/n. Metro L3 Drassanes. 902 33 32
31. www.cinesa.com. Dimecres no festius dia de
l’espectador Venda anticipada: servicaixa.com
■ CLUB COLISEUM
Los ojos de Julia 16.30-19.15-22.00
Rbla. Catalunya, 23. Metro L1-L3 Catalunya. 902 42
42 43. www.grupbalana.com. Dimecres no festius dia
de l’espectador. Venda anticipada: 902 42 42 43 i
www.servicaixa.com
■ ARIBAU CLUB
Copia certificada 16.00-18.00-20.00-22.00
Gru: Mi villano favorito (3D) 16.00-18.00-20.00
Buried (Enterrado) 22.00
■ COMEDIA
Agnosia 16.00-22.30
Imparable 16.10-18.15-20.20-22.30
Bon appétit 16.15-18.15-20.15-22.30
Cruzando el límite 16.15-18.15-20.15-22.30
Caza a la espía (Fair Game)... 16.40-19.20-22.30
Pa negre 18.10-20.20
Pg. de Gràcia, 13. Metro L- Pg. de Gràcia. 93 318 23
96. www.cinesa.com. Dimecres no festius dia de
l’espectador Venda anticipada: www.servicaixa.com
■ FILMOTECA DE CATALUNYA
Cinema d’animació eslovac 17.00
El eclipse (V.O.S.E) 19.30
El joven teniente (V.O.S.E) 22.00
Av. Sarrià, 33. Metro L5 Hospital Clínic. 93 316 27
80.
■ GLÒRIES MULTICINEMES
Gru: Mi villano favorito (3D) 16.00-18.05-20.10
Salidos de cuentas 16.00-18.05-20.10-22.15
Imparable 16.00-18.05-20.10-22.15
Cruzando el límite 16.10-18.10-20.10-22.10
Los otros dos 16.15-19.10-22.05
Scott Pilgrim contra el mundo... 16.15-19.10-22.05
Los ojos de Julia 16.20-19.15-22.10
Jackass 3D (3D) 22.15
Av. Diagonal, 208. Metro L1 Glòries. 902 42 42 43.
www.grupbalana.com. Dimecres no festius dia de
l’espectador.Venda anticipada: 902 42 42 43 i
www.servicaixa.com
■ GRAN SARRIÀ
Copia certificada 16.00-18.10-20.20-22.25
Salidos de cuentas 16.00-18.10-20.20-22.25
Imparable 16.00-18.10-20.20-22.25
Gru: Mi villano favorito (3D) 16.00-18.00
Bon appétit 16.05-18.10-20.20-22.25
The Town (Ciudad de ladrones)... 16.10-19.10-22.10
Caza a la espía (Fair Game)... 16.15-19.15-22.15
Tamara Drewe 16.15-19.15-22.15
La red social 20.00-22.20
Rda. General Mitre, 38-34. Ferrocarril Generalitat
Les Tres Torres. 902 42 42 43. www.grupbalana.com.
Dimecres no festius dia de l’espectador.
■ IMAX PORT VELL
Delfines y ballenas 3D- Egipto... (3D) 11.00-21.30
Viaje mágico a África (3D) 12.00-17.15
Gigantes del océano 3D- Dinosaurios... (3D) 13.15-16.15
Egipto. Secreto de las momias... (3D) 14.15-19.30-22.30
Delfines y ballenas 3D- Gigantes... (3D) 15.15-20.30
Océano salvaje (3D) 18.30
Moll d’Espanya, s/n. Port Vell. 93 225 11 11. 93 225
11 11. Golfes divendres, dissabtes i vísperes de
festius. Venda d’entrades al Telentrada de Caixa
Catalunya 902 101 212 i www.telentrada.com
■ LAUREN GRÀCIA
Los ojos de Julia (en català)... 16.00-18.10-20.20-22.30
Tamara Drewe 16.00-18.10-20.20-22.30
Herois 16.10-18.20-20.25-22.30
Gru, el meu dolent preferit... 16.30-18.30
Agnòsia 20.25-22.30
Bailén, 205. Metro L4-L5 Verdaguer. 93 457 32 11.
www.laurenfilm.es. Dimecres no festius dia de
l’espectador. Venda anticipada: www.servicaixa.com
■ LAUREN HORTA
Ga’Hoole: La leyenda de los... 16.15-18.10
Los ojos de Julia 16.15-18.25-20.35-22.45
Los otros dos 16.15-18.25-20.35-22.45
Salidos de cuentas 16.20-18.15-20.15-22.30
La Tropa de Trapo... 16.25-18.00
Gru: Mi villano favorito 16.30-18.35-20.30
Imparable 16.40-18.40-20.40-22.40
Agnosia 17.00-19.15-22.15
La red social 19.30-22.15
Los seductores 20.15-22.20
Paranormal activity 2 22.30
Pg. Maragall, 415-417. Metro L5 Horta. 93 429 42 72.
www.laurenfilm.es. Dimecres no festius dia de
l’espectador. Venda anticipada: 902 888 300 i
www.servicaixa.com
■ LAUREN SANT ANDREU
Caza a la espía (Fair Game)... 16.00-18.10-20.20-22.25
Agnosia 16.10-18.15-20.20-22.30
Imparable 16.15-18.15-20.15-22.20
La Tropa de Trapo... 16.15-18.00
Salidos de cuentas 16.20-18.20-20.25-22.30
Cruzando el límite 16.25-18.25-20.25-22.25
Diario de Greg 16.25-18.25-20.20
Bon appétit 16.30-18.30-20.30-22.30
| Apunts | 65
Els cinemes www.elpunt.cat/agenda/cinema
Estrena
Aita.
■ Drama. Director: Josés María de Orbe.
Intèrprets: Luis Pescador, Mikel
Goenaga. Estat espanyol, 2010. 85'.
■ Una vella casa deshabitada. El guarda
que la cuida. El pas del temps. Als
racons més ocults de la casa es revela
una història alhora íntima i col·lectiva.
BARCELONA: Alexandra.
Bon appétit.
■ Drama romàntic. Director: David Pinillos.
Intèrprets: Unax Ugalde, Nora
Tschirner. Estat espanyol-Alemanya-
Suïssa, 2010. 90'. ■ Daniel, un jove i
ambiciós xef espanyol, acaba d’aconseguir
el seu somni: una plaça al prestigiós
restaurant de Thomas Wackerle a
Zuric. Allà coneix Hanna, l’atractiva
"sommelier" del restaurant, amb qui
inicia alguna cosa més que una simple
amistat. BARCELONA: Cinesa Diagonal
Mar, Cinesa Heron City, Comedia,
Gran Sarrià, Lauren Sant Andreu, Renoir
Les Corts (V.O.S.E), Verdi
(V.O.S.E), Yelmo Cineplex Icaria
(V.O.S.E).
Cruzando el límite.
■ Drama. Director: Xavi Giménez. Intèrprets:
Marcel Borràs, Adolfo Fernández,
Fernando Guillén Cuervo, Elena
Furiase. Catalunya-Estat espanyol,
2010. 100'. ■ El film ens transporta a
l’intens món de Fran, un adolescent rebel
que viu al límit totes les facetes de
la seva vida. BARCELONA: Cinesa Diagonal,
Cinesa Diagonal Mar, Cinesa
Heron City, Cinesa La Maquinista, Cinesa
Maremagnum, Comedia, Glòries
Multicinemes, Lauren Sant Andreu,
Palau Balaña.
En el camino.
■ Drama. Director: Jasmila Zbanic. Intèrprets:
Zrinka Cvitesic, Leon Lucev.
Bòsnia i Hercegovina-Àustria-Alemanya-Croàcia,
2010. 100'. ■ Els problemes
amb l’alcohol i les constants sortides
nocturnes provoquen que Amar sigui
acomiadat de la feina. Al costat de
la seva parella, Luna, s’esforcen a superar
els obstacles que fan perillar la
seva relació. BARCELONA: Verdi
(V.O.S.E).
Imparable.
■ Acció. Director: Tony Scott. Intèrprets:
Denzel Washington, Chris Pine,
Rosario Dawson. EUA, 2010. 95'. ■ Un
ferrocarril carregat de material altament
tòxic i inflamable avança descontroladament
emportant-se tot el que se
li posa al davant. Un veterà enginyer i
un jove conductor intentaran parar-lo
abans que pugui descarrilar. BARCE-
LONA: Bosque, Cinesa Diagonal, Cinesa
Diagonal Mar, Cinesa Heron City,
Cinesa La Maquinista, Cinesa Maremagnum,
Comedia, Glòries Multicinemes,
Gran Sarrià, Lauren Horta, Lauren
Sant Andreu, Lauren Universitat,
Palau Balaña, Yelmo Cineplex Icaria
(V.O.S.E).
Los otros dos.
■ Comèdia. Director: Adam Mckay. Intèrprets:
Mark Wahlberg, Samuel L.
Jackson, Will Ferrell. EUA, 2010. 107'.
■ Els inspectors Christopher Danson i
P.K. Highsmith són els millors policies
de la ciutat, uns herois que res no atura.
Però a la policia hi ha de tot i l’altra
cara de la moneda són Gamble i Hoitz,
dos inspectors que no aixequen cap.
BARCELONA: Cinesa Diagonal, Cinesa
Heron City, Cinesa La Maquinista, Cinesa
Maremagnum, Glòries Multicinemes,
Lauren Horta, Lauren Universitat,
Palau Balaña, Urgel.
Scott Pilgrim contra el mundo.
■ Comèdia. Director: Edgar Wright. Intèrprets:
Michael Cera, Chris Evans.
EUA, 2010. ■ Scott Pilgrim mai no ha
tingut problemes per trobar xicota. Les
dificultats apareixen quan vol tallar.
Mentre intenta desfer-se de l’última
conquesta, Ramona irromp en la seva
vida... BARCELONA: Cinesa Heron City,
Cinesa La Maquinista, Glòries Multicinemes.
Tamara Drewe.
■ Drama. Director: Stephen Frears. Intèrprets:
Gemma Arterton, Bill Camp.
Regne Unit, 2010. 109'. ■ Tamara és
una bellesa "plàstica" que s’ha beneficiat
de múltiples operacions de cirurgia
estètica. Quan torna al poblet anglès
on va néixer, la seva presència desencadena
tota una sèrie de passions.
BARCELONA: Aribau, Bosque, Cinesa
Diagonal Mar, Cinesa Heron City, Gran
Sarrià, Lauren Gràcia, Renoir Floridablanca
(V.O.S.E), Renoir Les Corts
(V.O.S.E), Yelmo Cineplex Icaria
(V.O.S.E).
Català
Agnòsia.
■ Drama. Director: Eugenio Mira. Intèrprets:
Eduardo Noriega, Bárbara
Goenaga. Estat espanyol, 2010. 105'.
■ Barcelona, segle XIX. Joana Prats pateix
d’agnòsia, una estranya malaltia
neuropsicològica que li afecta la percepció.
Encara que els seus ulls i les seves
orelles estan en perfectes condicions,
la seva ment no interpreta bé els
estímuls que rep a través d’ells. BAR-
CELONA: Lauren Gràcia.
Bicicleta, cullera, poma.
■ Documental. Director: Carles Bosch.
Estat espanyol, 2010. 105'. ■ BARCE-
LONA: Alexandra, Méliès Cinemes.
Els anys del silenci.
■ Curtmetratge. Director: Marcel Leal.
Estat espanyol, 2010. ■ BARCELONA:
Verdi.
Gru, el meu dolent preferit.
■ Animació. Director: Pierre Coffin,
Chris Renaud, Sergio Pablos. EUA,
2010. 95'. ■ En un bonic barri residencial
s’alça un edifici sinistre que amaga
un secret: el malvat Gru. Gru planeja el
robatori més increïble de la història,
robar la Lluna. Però el seu entrebanc
principal és la tossuderia de tres nenes
òrfenes. BARCELONA: Lauren Gràcia.
Herois.
■ Drama. Director: Pau Freixas. Intèrprets:
Eva Santolaria. Estat espanyol,
2010. 112'. ■ BARCELONA: Cinesa Diagonal
Mar, Cinesa Heron City, Lauren
Gràcia, Renoir Floridablanca, Renoir
Les Corts.
La bomba del Liceu.
■ Documental. Director: Carles Balagué.
Catalunya-Estat espanyol, 2009.
84'. ■ BARCELONA: Méliès Cinemes.
La mosquitera (en català).
■ Comèdia dramàtica. Director: Agustí
Vila. Intèrprets: Emma Suárez, Eudard
Fernández. Estat espanyol, 2010. 95'.
■ Una família benestant viu atrapada
en el petit món que s’ha construït a mida.
Cada un dels seus membres lluita
per salvar allò que el justificaria. BAR-
CELONA: Alexandra.
La Tropa de Trapo... (en català)
(3D).
■ Animació. Director: Alex Colls. Estat
espanyol, 2010. 76'. ■ El dia que Mumu
descobreix un blanquíssim ramat
d’ovelles pasturant al parc on ella juga
amb els seus amics, Milo, Rita, Talalo,
Alfred i Olga, no pot evitar comparar el
seu impecable aspecte amb el d’ella i
la seva colla, confeccionats amb robes
de diferents colors. Seduïda definitiva-
Los ojos de Julia 16.30-19.20-22.10
Gru: Mi villano favorito 16.30-18.30
Héroes 19.45-22.15
Rumores y mentiras 20.30-22.30
La red social 22.15
Pg. Fabra i Puig, 28. Metro L1 Fabra i Puig. 93 311
56 51. www.laurenfilm.es. Dimecres no festius dia de
l’espectador.
■ LAUREN UNIVERSITAT
Imparable 16.15-18.25-20.35-22.45
Salidos de cuentas 16.30-18.30-20.30-22.30
Los ojos de Julia 16.40-19.40-22.10
Los otros dos 16.45-19.30-22.00
Gru: Mi villano favorito 17.00
The Town (Ciudad de ladrones)... 19.35-22.10
Pelai, 8. Metro L1-L2 Universitat. 93 412 50 60.
www.laurenfilm.es. Dimecres no festius dia de
l’espectador.
■ CINE MALDÀ
L’Alternativa 2010: Festival... 16.00-18.00-20.00-21.30
del Pi, 5. Metro L3 Liceu. 93 317 85 29.
■ MÉLIÈS CINEMES
Carancho (V.O.S.E) 16.00
La bomba del Liceu 16.15
Bicicleta, cullera, poma 18.00
Mis tardes con Margueritte... (V.O.S.E) 18.00
Origen (V.O.S.E) 19.40
Conocerás al hombre de tus... (V.O.S.E) 20.00
Contracorriente 22.15
Buried (Enterrado) (V.O.S.E) 22.20
15a Mostra de Cinema Africà... 22.30
Villarroel, 102. Metro L1 Urgell. 93 451 00 51. Dilluns
no festius dia de l’espectador
■ NÀPOLS
Los ojos de Julia 16.00-18.10-20.20-22.30
Pa negre 16.00-18.10-20.20-22.25
Av. Sant Antoni M. Claret. Metro L5 Hospital de
Sant. 93 436 51 25. Dimecres no festius dia de
l’espectador.
■ PALAU BALAÑA
Gru: Mi villano favorito (3D) 16.00-18.00-20.00
Imparable 16.00-18.05-20.10-22.10
Salidos de cuentas 16.00-18.00-20.05-22.15
Cruzando el límite 16.10-18.05-20.00-22.10
Los otros dos 16.15-19.15-22.10
Caza a la espía (Fair Game)... 16.20-19.15-22.10
Los ojos de Julia 16.20-19.15-22.05
Jackass 3D (3D) 22.15
Sant Antoni, 43. Metro L3-L5 Sants-Estació. 902 42
42 43. www.grupbalana.com. Dimecres no festius dia
de l’espectador. Venda anticipada: 902 42 42 43
■ RENOIR FLORIDABLANCA
The Town (Ciudad de ladrones)... (V.O.S.E) 16.00
La red social (V.O.S.E)
18.15-20.35-22.50
16.00-18.20-20.35-22.50
Copia certificada (V.O.S.E) 16.05-18.05-20.15-22.20
Tamara Drewe (V.O.S.E) 16.05-18.25-20.40-22.45
Los seductores (V.O.S.E) 16.05-20.20
Herois 16.10-18.10-20.10-22.15
Caza a la espía (Fair Game)... (V.O.S.E) 16.15-18.30
20.30-22.30
Los ojos de Julia 18.05-22.25
Floridablanca, 135. Metro L1-L2 Universitat. 93 426
33 37. www.cinesrenoir.com. Dilluns no festius dia de
l’espectador. Venda anticipada: www.cinentradas.com
ment per les blanques ovelles, es disposa
a canviar i fer el que sigui per tenir
tant glamur com elles. BARCELO-
NA: Cinesa Diagonal Mar, Cinesa La
Maquinista.
Los ojos de Julia (en català).
■ Thriller. Director: Guillem Morales.
Intèrprets: Belén Rueda, Lluís Homar,
Julia Gutiérrez Caba. Estat espanyol,
2010. ■ Julia és una jove que pateix
una malaltia degenerativa de la vista i
que està perdent visió progressivament.
Quan la seva germana bessona,
Sara, cega a causa de la mateixa malaltia,
apareix penjada a casa seva, Julia
es nega a acceptar que es tracta d’un
suïcidi i decideix investigar pel seu
compte el que ella intueix que és un assassinat.
BARCELONA: Lauren Gràcia.
Pa negre.
■ Drama. Director: Agustí Villaronga.
Intèrprets: Francesc Colomer, Marina
Comas, Roger Casamajor, Nora Navas.
Catalunya-Estat espanyol, 2010. 108'.
■ BARCELONA: Cinesa Heron City, Comedia,
Nàpols, Renoir Les Corts, Verdi,
Yelmo Cineplex Icaria.
Altres
Agnosia.
■ Drama. Director: Eugenio Mira. Intèrprets:
Eduardo Noriega. Estat espanyol,
2010. 105'. ■ Barcelona, segle
XIX. Joana Prats pateix d’agnòsia, una

66 | Apunts |
EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
Els cinemes www.elpunt.cat/agenda/cinema
■ RENOIR LES CORTS
The Town (Ciudad de ladrones)... (V.O.S.E) 16.00-20.25
Los seductores (V.O.S.E) 16.00-18.15
Pa negre 16.05-18.20-20.35-22.50
Tamara Drewe (V.O.S.E) 16.05-18.20-20.35-22.50
Bon appétit (V.O.S.E) 16.10-18.25-20.40-22.45
Copia certificada (V.O.S.E) 16.10-18.25-20.40-22.50
Herois 18.20-22.50
La red social (V.O.S.E) 20.25-22.40
Eugeni d’Ors, 12. Metro L3 Les Corts. 93 490 55 10.
www.cinesrenoir.com. Dilluns no festius dia de
l’espectador. Venda anticipada: www.cinentradas.com
■ URGEL
Los otros dos 16.40-19.20-22.00
Urgell, 29. Metro L1 Urgell. 902 42 42 43.
www.grupbalana.com. Dimecres no festius dia de
l’espectador. Venda anticipada: 902 42 42 43 i
www.servicaixa.com
■ VERDI
Bon appétit (V.O.S.E) 16.00-18.15-20.25-22.35
Pa negre 16.00-18.15-20.25-22.35
En el camino (V.O.S.E) 16.00-18.15-20.25-22.35
Louise-Michel (V.O.S.E) 16.10-18.15-20.25-22.35
¿Cuánto pesa su edificio,... (V.O.S.E) 16.20
18.20-20.20-22.20
Els anys del silenci 22.05
Verdi, 32. Metro L3 Fontana. 93 238 79 90.
www.cinemes-verdi.com. Dilluns no festius dia de
l’espectador.
■ VERDI PARK
La Bohème (V.O.S.E) 16.00-18.15-20.25-22.35
La red social (V.O.S.E) 16.00-18.15-20.30-22.45
Caza a la espía (Fair Game)... (V.O.S.E) 16.05-18.15
20.30-22.40
Exit through the gift shop... (V.O.S.E) 16.20-18.20
20.25-22.35
Torrijos, 49. Metro L3 Fontana. 93 238 79 90.
www.cinemes-verdi.com. Dilluns no festius dia de
l’espectador.
■ CINESA LA MAQUINISTA
Agnosia 12.15-22.20
Scott Pilgrim contra el mundo... 12.15-16.00
Salidos de cuentas
18.15-20.30-22.45
12.15-16.00-18.05-20.15-22.30
Los otros dos 12.15-16.00-18.15-20.30-22.45
Los ojos de Julia 12.15-17.00-18.15
19.30-20.30-22.00-22.45
La Tropa de Trapo... (en... (3D) 12.15
The Town (Ciudad de ladrones)... 12.15-16.30-19.00-22.00
Imparable 12.15-16.00-18.10-20.20-22.30
Caza a la espía (Fair Game)... 12.15-16.00
18.15-20.30-22.45
El aprendiz de brujo 12.15-16.00
Cruzando el límite 12.15-16.00-18.00-20.00-22.00
Ga’Hoole: La leyenda de los... 12.30-16.15-18.15
Rumores y mentiras 16.00
Ga’Hoole: La leyenda de los... (3D) 12.15-16.00
17.00-18.00-20.00
Paranormal activity 2 18.00-20.10
Jackass 3D (3D) 19.00-21.00-23.00
Stone 20.15
Avatar: Edición especial (3D) 22.00
La red social 22.30
Pg. Potosí, 2. Metro L1 Sant Andreu. 902 23 33 43.
wqrnerlusomundo.es. Dimecres no festius dia de
l’espectador Venda anticipada: servicaixa.com
estranya malaltia neuropsicològica que
li afecta la percepció. Encara que els
seus ulls i les seves orelles estan en
perfectes condicions, la seva ment no
interpreta bé els estímuls que rep a
través d’ells. BARCELONA: Cinesa Heron
City, Cinesa La Maquinista, Cinesa
Maremagnum, Comedia, Lauren Horta,
Lauren Sant Andreu.
Aprendiz de caballero.
■ Drama. Director: David Leland. Intèrprets:
Hayden Christensen, Tim
Roth, Mischa Barton. EUA, 2007. 95'.
■ BARCELONA: Arenas.
Avatar: Edición especial (3D).
■ Ciència-ficció. Director: James Cameron.
Intèrprets: Sam Worthington,
Zoe Saldana. EUA, 2009. 166'. ■ BAR-
CELONA: Cinesa La Maquinista.
Blow horn.
■ Documental. Director: Lluís Miñarro.
Estat espanyol, 2009. 79'. ■ BARCELO-
NA: Alexandra.
Buried (Enterrado).
■ Thriller. Director: Rodrigo Cortés. Intèrprets:
Ryan Reynolds. Estat espanyol,
2010. 94'. ■ BARCELONA: Aribau
Club, Cinesa Diagonal Mar, Méliès Cinemes
(V.O.S.E), Yelmo Cineplex Icaria
(V.O.S.E).
Carancho.
■ Drama. Director: Pablo Trapero. Intèrprets:
Ricardo Darín, Martina Gusman.
Argentina, 2010. 107'. ■ BARCE-
LONA: Méliès Cinemes (V.O.S.E).
■ YELMO CINEPLEX ICARIA
La red social (V.O.S.E) 11.15-13.30
Los ojos de Julia
15.45-18.10-20.30-22.45
11.20-13.30-15.45-18.00-20.15-22.30
Pa negre 11.20-13.40-16.00-18.15-20.30
Caza a la espía (Fair Game)... (V.O.S.E) 11.30-13.30
Tamara Drewe (V.O.S.E)
15.40-17.45-20.00-22.15
11.30-13.40-15.45
18.00-20.15-22.30
Wall Street: el dinero nunca... (V.O.S.E) 11.30-14.00
16.30-19.00-21.45
Salidos de cuentas (V.O.S.E) 11.30-13.30
15.30-17.30-19.30-21.30
Imparable (V.O.S.E) 11.30-13.30-15.30-17.30-19.30-21.40
Gru: Mi villano favorito (3D) (V.O.S.E) 11.30-13.30
15.30-17.30
Copia certificada (V.O.S.E) 11.45-13.45-15.45
17.45-19.45-21.45
El aprendiz de brujo (V.O.S.E) 11.45
Exit through the gift shop... (V.O.S.E) 12.00-13.45
The Town (Ciudad de ladrones)... (V.O.S.E) 12.00
Bon appétit (V.O.S.E)
14.30-17.00-19.30-22.00
12.30-14.30-16.30
18.30-20.00-22.30
Buried (Enterrado) (V.O.S.E) 12.30-14.30
16.30-20.30-22.30
Los seductores (V.O.S.E) 13.45-15.45-17.45-19.45
Stone (V.O.S.E) 15.30-17.30-19.30-21.30
Héroes (V.O.S.E) 18.20
Come, reza, ama (V.O.S.E) 19.30-22.15
Origen (V.O.S.E) 21.45
El americano (V.O.S.E) 22.45
Salvador Espriu, 61. Metro L4 Ciutadella-Vila. 902
22 09 22. www.yelmocineplex.es. Dilluns no festius dia
de l’espectador. Venda anticipada: 902 22 09 22
Abrera
■ ABRERA
El aprendiz de brujo 11.45-16.00
Ga’Hoole: La leyenda de los... (3D) 11.45-16.20-18.20
Rumores y mentiras 11.45-16.00
Imparable 12.00-16.10-18.15-20.20-22.30
Los ojos de Julia 12.00-16.00-18.15-20.30-22.45
Los otros dos 12.00-16.00-18.00-20.30-22.40
Gru: Mi villano favorito (3D) 12.15-16.15-18.15
Salidos de cuentas 12.15-16.30-18.30-20.45-22.45
Caza a la espía (Fair Game)... 18.00-20.15-22.30
The Town (Ciudad de ladrones)... 18.00-20.20-22.40
Jackass 3D (3D) 20.15-22.15
La red social 20.20-22.45
Ctra. N-II. Sortida Can Amat. 93 770 70 12.
www.multicinesabrera.com. Dimarts no festius dia de
l’espectador.
Arenys de Mar
■ CINES ARENYS 3D
Agnosia 16.00-18.00
Caza a la espía (Fair Game)... 16.00-18.15-20.30-22.45
Bon appétit 16.00-18.00-20.15-22.30
Ga’Hoole: La leyenda de los... (3D) 16.00
Los ojos de Julia 16.00-18.15-20.30-22.45
Salidos de cuentas 16.00-18.00-20.15-22.30
Los otros dos 16.00-18.15-20.30-22.45
Imparable 16.00-18.00-20.15-22.30
Jackass 3D (3D) 18.00-20.15-22.30
The Town (Ciudad de ladrones)... 20.20-22.40
Centre Comercial Muvisa. 902 10 10 08. Dilluns no
festius ni vigílies de festius dia de l’espectador.
Caza a la espía (Fair Game).
■ Director: Doug Liman. Intèrprets:
Naomi Watts, Sean Penn. EUA, 2010.
106'. ■ Valerie Plame és agent de la
CIA al departament que s’encarrega de
la no-proliferació de les armes. Li toca
dirigir una investigació secreta sobre
l’eventual existència d’armes de destrucció
massiva a l’Iraq. BARCELONA:
Bosque, Cinesa Diagonal, Cinesa Diagonal
Mar, Cinesa Heron City, Cinesa
La Maquinista, Comedia, Gran Sarrià,
Lauren Sant Andreu, Palau Balaña,
Renoir Floridablanca (V.O.S.E), Verdi
Park (V.O.S.E), Yelmo Cineplex Icaria
(V.O.S.E).
Cielo.
■ Drama. Director: Deepa Mehta. Intèrprets:
Preity Zinta, Vansh Bhardwj,
Geetika Sharma, Ramanjit Kaur. Canadà,
2008. 106'. ■ BARCELONA: Alexandra.
Come, reza, ama.
■ Comèdia. Director: Ryan Murphy. Intèrprets:
Julia Roberts, Javier Bardem.
EUA, 2010. 140'. ■ BARCELONA: Cinesa
Diagonal Mar, Yelmo Cineplex Icaria
(V.O.S.E).
Conocerás al hombre de tus
sueños.
■ Comèdia romàntica. Director: Woody
Allen. Intèrprets: Naomi Watts, Anthony
Hopkins, Antonio Banderas. EUA,
2010. 98'. ■ BARCELONA: Casablanca
Kaplan (V.O.S.E), Méliès Cinemes
(V.O.S.E).
Argentona
■ CENTRE PARROQUIAL
Come, reza, ama 19.30
c/ Bernat Riudemeia, 4. 93 797 13 20.
Badalona
■ MEGACINE
Wall Street: el dinero nunca... 12.00-16.50-19.35-22.10
Cruzando el límite 12.15-16.30-18.30-20.30-22.30
Imparable 12.15-16.30-18.30-20.30-22.30
Scott Pilgrim contra el mundo... 12.15-16.00
18.10-20.20-22.30
Shrek, felices para siempre... 12.15
Los otros dos 12.15-16.00-18.10-20.20-22.25
Gru: Mi villano favorito 12.15
Caza a la espía (Fair Game)... 12.20-16.00
18.10-20.20-22.30
Diario de Greg 12.25-16.30-18.30
Ga’Hoole: La leyenda de los... (3D) 12.25-16.15
El tesoro del rey Midas 12.30
Gru: Mi villano favorito (3D) 12.30-16.25-18.20
La Tropa de Trapo... 12.30
Los ojos de Julia 16.00-18.10-20.20-22.30
Salidos de cuentas 16.00-18.10-20.20-22.30
Rumores y mentiras 16.00-17.55
The Town (Ciudad de ladrones)... 16.30-19.15-22.00
Jackass 3D (3D) 18.15-20.15-22.30
La red social 19.50-22.10
Agnosia 20.30-22.40
Paranormal activity 2 20.40-22.40
Barberà del Vallès
■ YELMO CINEPLEX BARICENTRO
Cruzando el límite 12.00-16.30-18.30-20.30-22.30
The Karate Kid 12.00-15.45
Siempre a mi lado 12.00-16.00
Los otros dos 12.00-16.00-18.15-20.30-22.40
Los ojos de Julia 12.00-16.00-18.15-20.30-22.40
Lope 12.00
Imparable 12.00-16.15-18.30-20.40-22.45
El aprendiz de brujo 12.00-15.45
Ga’Hoole: La leyenda de los... 12.00-16.00-18.00
Héroes 12.00-15.45-18.00-20.15
Gru: Mi villano favorito 12.00-16.00-18.00
Salidos de cuentas 16.15-18.30-20.40-22.45
Déjame entrar 18.00-20.15-22.30
La red social 18.10-20.25-22.45
Stone 18.15-20.40-22.45
Jackass 3D (3D) 20.15-22.30
Agnosia 20.40-22.45
Origen 22.25
Centre Comercial Baricentro. 93 729 22 08.
www.yelmocineplex.es. Dilluns no festius dia de
l’espectador Venda anticipada: 902 22 09 22 i a la
web.
Blanes
■ LAUREN
Gru: Mi villano favorito 16.00-18.00
Salidos de cuentas 16.00-18.05-20.10-22.15
Los ojos de Julia 16.00-18.15-20.30-22.45
Caza a la espía (Fair Game)... 16.15-18.25-20.35-22.45
Ga’Hoole: La leyenda de los... 16.15-18.15
Contracorriente.
■ Drama. Director: Javier Fuentes-
León. Intèrprets: Cristian Mercado, Manolo
Cardona, Tatiana Astengo. Perú-
Colòmbia-Alemanya-França, 2009.
102'. ■ BARCELONA: Méliès Cinemes.
Copia certificada.
■ Drama. Director: Abbas Kiarostami.
Intèrprets: Juliette Binoche, Kevin Collins.
França-Itàlia-Iran, 2010. 106'. ■
BARCELONA: Alexandra, Aribau Club,
Gran Sarrià, Renoir Floridablanca
(V.O.S.E), Renoir Les Corts (V.O.S.E),
Yelmo Cineplex Icaria (V.O.S.E).
¿Cuánto pesa su edificio, Sr.
Foster?.
■ Documental. Director: Norberto López
Amado, Carlos Carcas. Gran Bretanya-Estat
espanyol, 2010. ■ BARCELO-
NA: Verdi (V.O.S.E).
Déjame entrar.
■ Terror. Director: Matt Reeves. Intèrprets:
Richard Jenkins, Chloë Grace Moretz.
Estats Units-Gran Bretanya, 2010.
115'. ■ BARCELONA: Cinesa Diagonal
Mar, Cinesa Maremagnum.
Diario de Greg.
■ Comèdia. Director: Thor Freudenthal.
Intèrprets: Zachary Gordon, Robert
Capron. EUA, 2010. 94'. ■ BARCELO-
NA: Lauren Sant Andreu.
El americano.
■ Thriller. Director: Anton Corbijn. Intèrprets:
George Clooney, Thekla Reuten,
Paolo Bonacelli. EUA, 2010. 105'.
Imparable 16.15-18.20-20.25-22.30
Los otros dos 16.30-19.15-22.00
Rumores y mentiras 16.30-18.30
Cruzando el límite 16.45-18.45-20.45-22.45
The Town (Ciudad de ladrones)... 16.45-19.30-22.15
La red social 20.00-22.25
Agnosia 20.20-22.30
Paranormal activity 2 20.30-22.30
Ses Falques, 10. 902 170 4 15. www.laurenfilm.es.
Dilluns no festius dia de l’espectador.
Calafell
■ CALAFELL
Caza a la espía (Fair Game)... 16.00-18.10-20.20-22.30
Los otros dos 16.00-18.10-20.20-22.30
Los ojos de Julia 16.10-18.20-20.30-22.40
Gru: Mi villano favorito (3D) 16.15-18.15
Ga’Hoole: La leyenda de los... (3D) 16.30-18.30
Imparable 16.30-18.30-20.30-22.30
Paranormal activity 2 16.30-18.30
Salidos de cuentas 16.30-18.30-20.30-22.30
The Town (Ciudad de ladrones)... 20.20-22.30
Agnosia 20.30-22.30
Jackass 3D (3D) 20.30-22.30
Ctra. Comarcal, 246. 977 69 27 56. Dimecres no
festius dia de l’espectador.
Calella
■ MOZART
Ga’Hoole: La leyenda de los... 16.30
Los ojos de Julia 18.10-20.20-22.30
Església, 91. 93 769 04 91. Dilluns no festius dia de
l’espectador.
Castelldefels
■ FILMAX CASTELLDEFELS ACEC
Cruzando el límite 12.00-16.15-18.15-20.15-22.15
Los otros dos 12.00-16.00-18.10-20.20-22.30
Los ojos de Julia 12.00-17.00-19.15-22.15
Agnosia 12.15-17.00
Salidos de cuentas 12.15-16.00-18.10-20.20-22.30
La red social 12.15-16.45
Ga’Hoole: La leyenda de los... (3D) 12.30-16.30-18.30
Imparable 12.30-16.30-18.30-20.30-22.30
Gru: Mi villano favorito 12.30-16.00-18.00
Caza a la espía (Fair Game)... 19.15-22.00
The Town (Ciudad de ladrones)... 19.30-22.00
Stone 20.00-22.15
Jackass 3D (3D) 20.30-22.45
Av. Canal Olímpic nº24.
■ CINEMES METROPOL
Cartas a Julieta 17.30
Héroes 17.30-22.00
Los seductores 19.30
Wall Street: el dinero nunca... 19.30-22.00
Rambla Marisol, 23.
■ BARCELONA: Casablanca Kaplan
(V.O.S.E), Yelmo Cineplex Icaria
(V.O.S.E).
El aprendiz de brujo.
■ Aventures. Director: Jon Turteltaub.
Intèrprets: Nicolas Cage, Jay Baruchel,
Alfred Molina. EUA, 2010. 105'. ■ BAR-
CELONA: Cinesa Diagonal Mar, Cinesa
Heron City, Cinesa La Maquinista, Yelmo
Cineplex Icaria (V.O.S.E).
El tesoro del rey Midas.
■ Animació. Director: Ruiz de Austri
Maite. Estat espanyol, 2010. 71'. ■ La
cigonya Cathy, el ratolí Nico i el seu
company, Lorri, celebren l’inici d’unes
merescudes vacances quan els comuniquen
que dos reporters de la cadena
Animal Channel estan sent assetjats
per un ésser monstruós mentre treballen
en un reportatge en les profunditat
de la selva Horripilant. Necessiten ajuda
urgentment... BARCELONA: Alexandra.
El viaje de Penélope.
■ Drama. Director: Fernando Merinero.
Intèrprets: Fernando Merinero,
Glauca .. Estat espanyol, 2010. 84'. ■
BARCELONA: Alexandra.
Estrellas que alcanzar.
■ Drama. Director: Mikel Rueda. Intèrprets:
Bárbara Goenaga, Itziar Lazkano.
País Basc-Estat espanyol, 2010. 93'.
■ Any 1938. Victòria, vídua d’un republicà,
ingressa a la presó de Saturraran
amb la seva germana i el seu fill. En
Cerdanyola del Vallès
■ EL PUNT ACEC
Caza a la espía (Fair Game)... 16.15-18.10-20.10-22.40
Gru: Mi villano favorito 16.20-18.20
Los otros dos 16.20-18.20-20.20-23.00
Agnosia 16.25-18.40-20.50-22.50
Imparable 16.25-18.25-20.25-22.45
Ga’Hoole: La leyenda de los... (3D) 16.30
Los ojos de Julia 16.35-18.45-20.50-22.45
Salidos de cuentas 16.40-18.40-20.40-22.50
Rumores y mentiras 16.45-18.45-20.55-22.35
Cruzando el límite 16.50-18.50-20.50-22.45
The Town (Ciudad de ladrones)... 17.00-19.30-22.55
Jackass 3D (3D) 18.30-20.35-22.40
La red social 20.15-22.40
Sta. Teresa, 18. 93 692 11 25. www.elpunt.org.
Dimarts no festius dia de l’espectador.
Cornellà de Llobregat
■ MULTICINES LLOBREGAT ACEC
La Tropa de Trapo... (3D) 11.50-16.30
Agnosia 12.00-16.00-18.10-20.20-22.30
Cruzando el límite 12.00-16.25-18.20-20.20-22.30
Caza a la espía (Fair Game)... 12.00-17.10-19.45-22.20
Paranormal activity 2 12.00-16.00-18.10-20.20-22.30
Los otros dos 12.00-17.00-19.40-22.20
The Town (Ciudad de ladrones)... 12.00-16.50-19.25-22.00
Imparable 12.00-16.10-18.20-20.30-22.40
Ga’Hoole: La leyenda de los... (3D) 12.00-16.30
18.30-20.35-22.50
Bon appétit 12.10-16.00-18.00-20.10-22.20
Gru: Mi villano favorito 12.10-16.00-18.00
Los ojos de Julia 12.10-16.00-18.15-20.30-22.45
Salidos de cuentas 12.10-16.00-18.15-20.30-22.45
Rumores y mentiras 12.10-16.00-18.00-20.10-22.20
Jackass 3D (3D) 18.15-20.20-22.30
Stone 20.15-22.30
Centre Comercial Llobregat. 93 474 04 00. Dimarts
no festius dia de l’espectador.
■ PISA ACEC
Imparable 12.00-16.30-18.35-20.40-22.45
Salidos de cuentas 12.00-16.10-18.05-20.00-22.30
Ga’Hoole: La leyenda de los... 12.10-16.20
Gru: Mi villano favorito 12.10-17.45
Los ojos de Julia 18.15-20.25-22.40
La red social 19.45-22.15
Av. Argentina, 21. 93 376 27 94. Dimecres no festius
dia de l’espectador.
Gavà
aquesta presó de dones, custodiada
per les monges mercedàries, es va viure
un dels capítols més foscos de la
Guerra Civvil espanyola. El film ho
mostra. BARCELONA: Alexandra.
Exit through the gift shop.
■ Documental. Director: Banksy .. Gran
Bretanya, 2010. 87'. ■ BARCELONA:
Verdi Park (V.O.S.E), Yelmo Cineplex
Icaria (V.O.S.E).
Ga’Hoole: La leyenda de los
Guardianes (3D).
■ Animació. Director: Zack Snyder.
EUA, 2010. ■ Narra la història de Soren,
un jove mussol apassionat per les
històries èpiques del seu pare sobre els
guardians de Ga’Hoole, uns guerrers
alats que van viure una dura batalla,
per salvar tota la població de mussols,
contra els malvats Pure Ones. BARCE-
LONA: Cinesa Diagonal, Cinesa Diagonal
Mar, Cinesa Heron City, Cinesa La
Maquinista, Cinesa Maremagnum.
Ga’Hoole: La leyenda de los
Guardianes.
■ Animació. Director: Zack Snyder.
EUA, 2010. ■ BARCELONA: Cinesa Heron
City, Cinesa La Maquinista, Lauren
Horta.
Gru: Mi villano favorito (3D).
■ Animació. Director: Pierre Coffin,
Chris Renaud, Sergio Pablos. EUA,
2010. 95'. ■ BARCELONA: Aribau
Club, Bosque, Cinesa Diagonal Mar,
Cinesa Maremagnum, Glòries Multici-
■ CINESA BARNASUD
The Town (Ciudad de ladrones)... 12.00-16.25-19.25-22.00
Los otros dos 12.10-16.00-18.15-20.30-22.45
Gru: Mi villano favorito (3D) 12.15-16.00-17.55
Los ojos de Julia 12.20-16.00-18.10-20.25-22.40
Imparable 12.30-16.05-18.10-20.15-22.20
Salidos de cuentas 12.35-16.05-18.05-20.10-22.20
Cruzando el límite 12.45-16.30-18.30-20.35-22.30
Ga’Hoole: La leyenda de los... (3D) 19.50
Jackass 3D (3D) 22.10
Centre Comercial Barnasud. 93 638 15 57.
Dimecres no festius dia de l’espectador.
L’ Hospitalet de Llobregat
■ CINESA LA FARGA
Imparable 16.00-18.15-20.25-22.40
Los ojos de Julia 16.00-18.15-20.30-22.45
Los otros dos 16.00-18.15-20.30-22.45
Ga’Hoole: La leyenda de los... (3D) 16.05-16.10
18.05-20.10
nemes, Gran Sarrià, Palau Balaña,
Yelmo Cineplex Icaria (V.O.S.E).
Gru: Mi villano favorito.
■ Animació. Director: Pierre Coffin,
Chris Renaud, Sergio Pablos. EUA,
2010. 95'. ■ BARCELONA: Cinesa Diagonal,
Cinesa Diagonal Mar, Cinesa
Maremagnum, Lauren Horta, Lauren
Sant Andreu, Lauren Universitat.
Héroes.
■ Drama. Director: Pau Freixas. Intèrprets:
Eva Santolaria, Alex Brendemühl,
Emma Suárez. Estat espanyol,
2010. 112'. ■ BARCELONA: Lauren
Sant Andreu, Yelmo Cineplex Icaria
(V.O.S.E).
Híncame el diente.
■ Comèdia. Director: Jason Friedberg,
Aaron Seltzer. Intèrprets: Matt Lanter,
Jenn Proske, Chris Riggi, Ken Jeong.
EUA, 2010. 84'. ■ BARCELONA: Cinesa
Diagonal Mar.
Jackass 3D (3D).
■ Documental. Director: Jeff Tremaine.
Intèrprets: Johnny Knoxville, Bam Margera.
EUA, 2010. 76'. ■ BARCELONA:
Bosque, Cinesa Diagonal Mar, Cinesa
Heron City, Cinesa La Maquinista, Cinesa
Maremagnum, Glòries Multicinemes,
Palau Balaña.
La Bohème.
■ Drama musical. Director: Robert
Dornhelm. Intèrprets: Nicole Cabell.
Itàlia, 2010. 115'. ■ París, primera meitat
del segle XIX. Quatre amics compar-

EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
| Apunts | 67
Els cinemes www.elpunt.cat/agenda/cinema
Cruzando el límite 16.15-18.20-20.20-22.20
Salidos de cuentas 16.25-19.00-22.05
Jackass 3D (3D) 18.25-22.30
Agnosia 20.30
La red social 22.15
Av. Josep Tarradellas, 145. Metro L1 Rbla. Just.
902 33 32 31. www.cinesa.com. Dimecres no festius
dia de l’espectador Venda anticipada: servicaixa.com
■ FILMAX GRAN VIA ACEC
Caza a la espía (Fair Game)... 12.00-17.15-19.45-22.15
Salidos de cuentas 12.00-16.45-18.45-20.45-22.45
Los otros dos 12.00-16.30-19.00-22.00
The Town (Ciudad de ladrones)... 12.00-17.00-19.30-22.00
Scott Pilgrim contra el mundo... 12.00-16.45-19.15-22.00
Cruzando el límite 12.15-16.30-18.30-20.30-22.30
Los ojos de Julia 12.15-16.00-18.15-20.30-22.45
Imparable 12.15-16.00-18.15-20.30-22.45
Stone 12.15-16.00-18.15-20.30-22.45
Rumores y mentiras 12.15-16.00-18.00
Ga’Hoole: La leyenda de los... (3D) 12.15-16.30
18.30-20.30-22.30
Bon appétit 12.30-16.15-18.15-20.15-22.15
Jackass 3D (3D) 12.30-16.00-18.00-20.00-22.00
Gru: Mi villano favorito 12.30-16.45-18.45
La Tropa de Trapo... 16.15-18.15
La red social 20.00-22.15
Paranormal activity 2 20.30-22.45
Agnosia 20.45-22.45
Gran Via, 75. 902 18 01 93. www.granvia.filmax.com.
Dimecres no festius dia de l’espectador.
El Masnou
■ LA CALÀNDRIA
Ga’Hoole: La leyenda de los... 17.00
Pa negre 18.45-21.15
Mataró
■ CINESA MATARÓ PARC 3D
Avatar: Edición especial (3D) 12.00
Los otros dos 12.10-16.00-18.15-20.30-22.45
Caza a la espía (Fair Game)... 12.15-16.00
18.15-20.30-22.45
Scott Pilgrim contra el mundo... 12.15-16.30-19.00-22.00
Salidos de cuentas 12.15-16.00-18.15-20.30-22.45
Los ojos de Julia 12.15-16.00-18.15-20.30-22.45
Imparable 12.15-16.00-18.15-20.30-22.45
Ga’Hoole: La leyenda de los... 12.15
Héroes 12.15-17.00
Bon appétit 12.20-16.00-18.00-20.00-22.00
Ga’Hoole: La leyenda de los... (3D) 12.20
16.00-18.00-20.00
Rumores y mentiras 17.00
La red social 19.15-22.00
Pa negre 20.00
Jackass 3D (3D) 22.00
Wall Street: el dinero nunca... 22.15
Estrasburg, 5. 902 33 32 31. Dimecres no festius dia
de l’espectador.Venda anticipada: 902 33 32 31
Montcada i Reixac
■ CINES MONTCADA
Campanilla y el gran rescate... 16.30-18.30
Stone 16.30-18.30-20.30-22.30
teixen un àtic. El grup el formen el poeta
Rodolfo, l’artista Marcelo, un músic
alegre anomenat Schaunard i el filòsof
una mica rondinaire Colline. Tots quatre
són bohemis i pobres, però plens de
passió i amb moltes ganes de viure. La
nit de Nadal decideixen anar-se’n al Cafè
Momus per celebrar-ho. Aquest fet
canviarà les seves vides per sempre.
BARCELONA: Verdi Park (V.O.S.E).
La mosquitera.
■ Comèdia dramàtica. Director: Agustí
Vila. Intèrprets: Emma Suárez, Eudard
Fernández. Estat espanyol, 2010. 95'.
■ Una família benestant viu atrapada
en el petit món que s’ha construït a mida.
Cada un dels seus membres lluita
per salvar allò que el justificaria. BAR-
CELONA: Casablanca Kaplan.
La red social.
■ Drama. Director: David Fincher. Intèrprets:
Jesse Eisenberg. EUA, 2010.
■ BARCELONA: Aribau, Bosque, Cinesa
Diagonal, Cinesa Diagonal Mar, Cinesa
La Maquinista, Gran Sarrià, Lauren
Horta, Lauren Sant Andreu, Renoir
Floridablanca (V.O.S.E), Renoir
Les Corts (V.O.S.E), Verdi Park
(V.O.S.E), Yelmo Cineplex Icaria
(V.O.S.E).
La sombra del cazador.
■ Comèdia dramàtica. Director: Richard
Shepard. Intèrprets: Richard Gere,
Terrence Howard. EUA, 2007. 96'.
■ Un reporter especialitzat a cobrir esdeveniments
bèl·lics es retroba amb el
Salidos de cuentas 16.30-18.30-20.30-22.30
Los ojos de Julia 16.30-18.30-20.30-22.30
Imparable 16.30-18.30-20.30-22.30
Gru: Mi villano favorito 16.30-18.30-20.30-22.30
La red social 18.00-20.30-22.30
Rumores y mentiras 20.30-22.30
Paranormal activity 2 22.30
c. Verdi 2, 4. C.C. El Punt de Montcada. 93 575 39
29. www.cinesmontcada.com.
El Prat de Llobregat
■ CAPRI
Imparable 16.15-18.45-21.15
Sabadell
■ IMPERIAL ACEC
Caza a la espía (Fair Game)... 16.00-18.15-20.30-22.45
Gru, el meu dolent preferit... 16.00-17.45
Ga’Hoole: La leyenda de los... (3D) 16.00
Imparable 16.00-18.10-20.20-22.30
Herois 16.00-18.15-20.30-22.45
Tamara Drewe 16.00-18.10-20.20-22.30
Salidos de cuentas 16.00-18.15-20.30-22.45
Los otros dos 16.00-18.15-20.30-22.45
Los ojos de Julia 16.00-18.15-20.30-22.45
La red social 16.00
Bon appétit 16.30-18.30-20.30-22.30
Jackass 3D (3D) 18.10-20.20-22.30
Pa negre 18.15-20.30-22.45
The Town (Ciudad de ladrones)... 19.30-22.15
Plaça de l’Imperial, 4 (Rambla). 93 726 32 33.
www.cinesimperial.com. Dimarts no festius dia de
l’espectador.
■ EIX MACIÀ ACEC
Caza a la espía (Fair Game)... 16.00-18.15-20.30-22.45
Salidos de cuentas 16.00-18.00-20.15-22.30
Los otros dos 16.00-18.15-20.30-22.45
Los ojos de Julia 16.00-18.15-20.30-22.45
La Tropa de Trapo... 16.00
La red social 16.00
Imparable 16.00-18.00-20.15-22.30
Cruzando el límite 16.00-18.15-20.30-22.45
Ga’Hoole: La leyenda de los... 16.00
Agnosia 18.00-20.15-22.30
Jackass 3D (3D) 18.00-20.15-22.30
The Town (Ciudad de ladrones)... 19.00-22.00
Francesc Macià, 39. 902 10 10 08.
www.publicinet.net o www.gna.es/cinema. Dimarts no
festius dia de l’espectador.
Sant Andreu de la Barca
■ ATRIUM ACEC
Caza a la espía (Fair Game)... 16.10-18.20-20.25-22.35
Salidos de cuentas 16.10-18.15-20.20-22.40
Ga’Hoole: La leyenda de los... (3D) 16.10
Cruzando el límite 16.10-18.10-20.10-22.30
Gru: Mi villano favorito 16.20-18.15
Imparable 16.25-18.30-20.35-22.40
Los ojos de Julia 17.00-19.15-22.00
The Town (Ciudad de ladrones)... 17.10-19.30-22.15
Los otros dos 17.25-19.45-22.20
Jackass 3D (3D) 18.00-20.00-22.00
Agnosia 20.00-22.25
que va ser el seu càmera cinc anys enrere
i el convenç per sortir a la caça
d’un criminal de guerra molt buscat.
BARCELONA: Arenas.
La Tropa de Trapo... (3D).
■ Animació. Director: Alex Colls. Estat
espanyol, 2010. 76'. ■ BARCELONA:
Cinesa Heron City.
La Tropa de Trapo....
■ Animació. Director: Alex Colls. Estat
espanyol, 2010. 76'. ■ BARCELONA:
Lauren Horta, Lauren Sant Andreu.
La última cima.
■ Documental. Director: Juan Manuel
Cotelo. Estat espanyol, 2010. 82'. ■ .
BARCELONA: Alexandra.
L’Alternativa 2010: Festival de
Cinema Independent.
■ 2010. BARCELONA: Cine Maldà.
Los ojos de Julia.
■ Thriller. Director: Guillem Morales.
Intèrprets: Belén Rueda, Lluís Homar,
Julia Gutiérrez Caba. Estat espanyol,
2010. ■ BARCELONA: Bosque, Cinesa
Diagonal, Cinesa Diagonal Mar, Cinesa
Heron City, Cinesa La Maquinista,
Cinesa Maremagnum, Club Coliseum,
Glòries Multicinemes, Lauren Horta,
Lauren Sant Andreu, Lauren Universitat,
Nàpols, Palau Balaña, Renoir Floridablanca,
Yelmo Cineplex Icaria.
Los seductores.
■ Comèdia romàntica. Director: Pascal
Chaumeil. Intèrprets: Romain Duris,
Sant Boi de Llobregat
■ CAN CASTELLET
Ga’Hoole: La leyenda de los... 16.00
Paranormal activity 2 16.00-18.00
Gru, el meu dolent preferit... 16.00-18.00
Salidos de cuentas 16.00-19.45-22.00
Imparable 16.15-18.15-20.15-22.15
Los ojos de Julia 17.45-19.45-22.15
Pa negre 18.00-20.10-22.15
Los seductores 20.00-22.00
C. de Jaume I, 32. 93 661 61 14.
http://www.cinemessantboi.com/.
Sant Cugat del Vallès
■ CINESA SANT CUGAT
Gru: Mi villano favorito (3D) 16.00-18.00
Los otros dos 16.00-18.15-20.30-22.45
Salidos de cuentas 16.00-18.10
Imparable 16.00-18.10-20.20-22.30
Pa negre 20.00-22.20
Los ojos de Julia 20.15-22.30
Av. Plal del Vinyet, s/n. 902 33 32 31.
www.cinesa.com. Dimarts no festius dia de
l’espectador Venda anticipada: servicaixa.com
■ YELMO CINEPLEX SANT CUGAT
Caza a la espía (Fair Game)... 12.00-16.10
18.20-20.40-22.50
Ga’Hoole: La leyenda de los... 12.00-16.10
Cruzando el límite 12.00-16.30-18.30-20.40-22.55
Salidos de cuentas 12.00-16.15-18.30-20.40-22.50
Rumores y mentiras 12.00-16.00-18.00
Los otros dos 12.00-15.50-18.05-20.20-22.40
Los ojos de Julia 12.00-15.55-18.10-20.25-22.40
Imparable 12.00-16.00-18.15-20.30-22.45
Híncame el diente 12.00-15.50
The Town (Ciudad de ladrones)... 17.30-20.10-22.35
Gru: Mi villano favorito 18.10
La red social 20.00-22.45
Jackass 3D (3D) 20.30-22.45
Ctra. Rubí-St. Cugat C. Comercial. 902 22 09 22.
www.yelmocineplex.es. Dimecres no festius dia de
l’espectador.
Sant Feliu de Llobregat
■ CINEBAIX
Herois 17.30-20.00-22.15
Wall Street: el dinero nunca... 17.30-20.00-22.30
Stone 17.30-20.00-22.15
Bicicleta, cullera, poma 17.45-20.00-22.00
La chica del tren (V.O.S.E) 17.45-20.15-22.15
Joan Batllori, 21.
Sant Vicenç dels Horts
■ LA VAILET
Los ojos de Julia 16.00-18.10-20.20-22.30
Gru: Mi villano favorito 16.05-18.10-20.15-22.20
Héroes 16.05-18.15-20.25-22.35
Imparable 16.10-18.15-20.20-22.25
Paranormal activity 2 16.15-18.10-20.05-22.00
Ga’Hoole: La leyenda de los... (3D) 16.25-18.25
20.25-22.25
La Tropa de Trapo... 16.40-18.15-19.50-21.25
Ctra. Sant Boi 63-67.
Vanessa Paradis. França, 2010. 105'.
■ BARCELONA: Aribau, Bosque, Cinesa
Diagonal, Cinesa Heron City, Lauren
Horta, Renoir Floridablanca
(V.O.S.E), Renoir Les Corts (V.O.S.E),
Yelmo Cineplex Icaria (V.O.S.E).
Louise-Michel.
■ Comèdia negra. Director: Benoît Delépine,
Gustave Kervern. Intèrprets:
Yolande Moreau, Bouli Lanners. França,
2008. 94'. ■ BARCELONA: Verdi
(V.O.S.E).
Mis tardes con Margueritte.
■ Comèdia dramàtica. Director: Jean
Becker. Intèrprets: Gérard Depardieu,
François-Xavier Demaison, Gisèle Casadesus.
França, 2010. 82'. ■ BARCELO-
NA: Méliès Cinemes (V.O.S.E).
Nothing personal.
■ Drama. Director: Urszula Antoniak.
Intèrprets: Stephen Rea, Lotte Verbeek.
Holanda-Irlanda, 2009. 85'. ■
BARCELONA: Alexandra.
Origen.
■ Ficció. Director: Christopher Nolan.
Intèrprets: Leonardo DiCaprio, Ken Watanabe,
Joseph Gordon-Levitt. EUA,
2010. 148'. ■ BARCELONA: Cinesa
Diagonal Mar, Méliès Cinemes
(V.O.S.E), Yelmo Cineplex Icaria
(V.O.S.E).
Paranormal activity 2.
■ Terror. Director: Tod Williams. Intèrprets:
Katie Featherston. EUA, 2010.
90'. ■ BARCELONA: Cinesa Diagonal
Sitges
■ EL RETIRO
Gru: Mi villano favorito (3D) 17.30
La red social 19.30-22.00
Àngel Vidal, 17. 93 894 01 37. Dilluns no festius dia
de l’espectador.
■ PRADO
Herois 17.30-20.00
Salidos de cuentas 22.45
Francesc Gumà, 6-12. 93 894 01 74. Dimarts no
festius dia de l’espectador.
Terrassa
■ CINESA PARC VALLÈS
Los ojos de Julia 12.00-15.05-16.15
17.25-18.50-19.50-21.25-22.15
The Karate Kid 12.00
The Town (Ciudad de ladrones)... 12.05-16.20-19.05-21.40
La red social 12.05-16.10-19.15-21.40
Agnosia 12.10-16.45-20.15-22.25
Bon appétit 12.10-15.25-17.25-19.25-21.25
La Tropa de Trapo... (3D) 12.15-15.00
Los otros dos 12.15-16.05-18.45-21.35
Caza a la espía (Fair Game)... 12.20-16.25-19.35-22.05
Déjame entrar 12.20-15.50-18.40-21.35
Scott Pilgrim contra el mundo... 12.25-16.40-19.30-22.05
Toy Story 3 12.25-15.45
El aprendiz de brujo 12.35-15.25-18.05-20.20
Stone 12.35-16.50-19.50-22.15
Imparable 12.35-15.15-17.35-19.45-21.50
Herois 12.40-17.05-20.10-22.25
Salidos de cuentas 12.40-15.35-17.45-20.05-22.20
Ga’Hoole: La leyenda de los... (3D) 12.45-15.40
17.40-19.40-21.45
Paranormal activity 2 12.45-15.10-17.10-19.10
Cruzando el límite 12.50-15.20-17.20-19.20-21.20
Rumores y mentiras 12.50-15.30-17.30-21.30
Cartas a Julieta 12.55-16.30
Gru: Mi villano favorito 12.55-16.00-18.00-20.00-22.00
Gru: Mi villano favorito (3D) 15.00-17.00-19.00
Jackass 3D (3D) 16.35-18.30-20.30-22.30
Pa negre 17.50-20.00-22.10
Come, reza, ama 18.25-21.20
Saw VI 19.30
Avatar: Edición especial (3D) 21.10
Origen 21.30
Los seductores 22.30
Av. Can Jofresa, 85. 93 745 41 01.
www.amccines.com. Dimecres no festius dia de
l’espectador.
■ CATALUNYA
En el camino 17.30-20.00-22.15
Sant Pere, 9. 93 788 53 76.
www.cinemacatalunya.com.
Mar, Cinesa Heron City, Cinesa La Maquinista,
Cinesa Maremagnum, Lauren
Horta.
Rumores y mentiras.
■ Comèdia romàntica. Director: Will
Gluck. Intèrprets: Emma Stone. EUA,
2010. ■ BARCELONA: Cinesa Diagonal,
Cinesa La Maquinista, Cinesa Maremagnum,
Lauren Sant Andreu.
Salidos de cuentas.
■ Comèdia. Director: Todd Phillips. Intèrprets:
Robert Downey Jr., Jamie
Foxx. EUA, 2010. 100'. ■ BARCELONA:
Aribau, Bosque, Cinesa Diagonal, Cinesa
Diagonal Mar, Cinesa Heron City,
Cinesa La Maquinista, Cinesa Maremagnum,
Glòries Multicinemes, Gran
Sarrià, Lauren Horta, Lauren Sant Andreu,
Lauren Universitat, Palau Balaña,
Yelmo Cineplex Icaria (V.O.S.E).
Señora de.
■ Documental. Director: Patricia Ferreira.
Estat espanyol, 2010. 80'. ■ Documental
que presenta els testimonis
de diverses generacions de dones a qui
la història ni tan sols va permetre somiar.
L’únic que podien fer era resignar-se
i acceptar que van néixer i van
créixer en una època en què les seves
veus, els seus desigs i fins i tot els seus
pensaments van ser silenciats. BARCE-
LONA: Alexandra.
Stone.
■ Thriller. Director: John Curran. Intèrprets:
Robert de Niro, Edward Norton.
■ CLUB CATALUNYA
La mosquitera (en català) 17.15
Los seductores 19.30-22.00
Ptge. Tete Montoliu, 14. 93 788 53 76.
www.cinemacatalunya.com.
■ SEGLE XXI ACEC
Agnosia 16.00
Ga’Hoole: La leyenda de los... (3D) 16.00
Imparable 16.00-18.00-20.15-22.30
Salidos de cuentas 16.00-18.00-20.15-22.30
EUA, 2010. ■ BARCELONA: Cinesa
Diagonal, Cinesa Diagonal Mar, Cinesa
La Maquinista, Yelmo Cineplex Icaria
(V.O.S.E).
The Town (Ciudad de ladrones).
■ Drama. Director: Ben Affleck. Intèrprets:
Ben Affleck, Rebecca Hall. EUA,
2010. 123'. ■ BARCELONA: Aribau,
Bosque, Cinesa Diagonal, Cinesa Diagonal
Mar, Cinesa Heron City, Cinesa
La Maquinista, Gran Sarrià, Lauren
Universitat, Renoir Floridablanca
(V.O.S.E), Renoir Les Corts (V.O.S.E),
Yelmo Cineplex Icaria (V.O.S.E).
Todo lo que tú quieras.
■ Drama. Director: Achero Mañas. Intèrprets:
Juan Diego Botto, José Luis
Gómez, Najwa Nimri, Ana Risueño. Estat
espanyol, 2010. 101'. ■ BARCELO-
NA: Alexandra.
Toy Story 3.
■ Animació. Director: Lee Unkrich.
EUA, 2010. ■ BARCELONA: Cinesa
Diagonal, Cinesa Diagonal Mar.
Un juego de inteligencia.
■ Drama. Director: Hans Weingartner.
Intèrprets: Moritz Bleibtreu. Àustria,
2010. 129'. ■ BARCELONA: Alexandra.
VII Mostra de cinema espiritual.
■ Estat espanyol, 2010. ■ BARCELO-
NA: Alexandra.
Visión.
■ Biogràfica. Director: Margarethe von
Trotta. Intèrprets: Barbara Sukowa.
Los otros dos 16.00-18.15-20.30-22.45
Los ojos de Julia 16.00-18.00-20.15-22.30
The Town (Ciudad de ladrones)... 16.00-18.15-20.30-22.45
Cruzando el límite 16.00-18.00-20.15-22.30
Herois 18.00-20.15-22.30
Jackass 3D (3D) 18.00-20.15-22.30
Pa negre 20.00-22.30
Crta. de Montcada s/n. 902 10 10 08.
Viladecans
■ LAUREN VILADECANS
Agnosia 16.00-18.10-20.20-22.30
Ga’Hoole: La leyenda de los... 16.00-18.00-20.00
Gru: Mi villano favorito 16.05-18.10
Imparable 16.10-18.20-20.30-22.40
Cruzando el límite 16.15-18.20-20.25-22.30
Salidos de cuentas 16.25-18.30-20.35-22.40
Los ojos de Julia 16.30-19.20-22.10
Paranormal activity 2 16.35-18.40-20.45-22.50
The Town (Ciudad de ladrones)... 16.40-19.30-22.20
Los otros dos 16.50-19.40-22.30
Stone 20.15-22.20
La red social 22.00
Jaume Abril-Josep. 93 637 97 03. www.laurenfilm.es.
Dimecres no festius dia de l’espectador.
Vilafranca del Penedès
■ CASAL
La Tropa de Trapo... 17.00
La red social 18.30-20.45
Rbla. Nostra Senyora, 37. 93 890 12 48. Dimecres no
festius dia de l’espectador.
■ KUBRICK
Stone 17.30-19.45
Déjame entrar 22.00
General Prim, 7. 93 890 24 13. Dijous no festius dia
de l’espectador.
Vilanova i la Geltrú
■ BOSC CINEMA MUNICIPAL
¿Cuánto pesa su edificio,... (V.O.S.E) 16.00
Ga’Hoole: La leyenda de los... 16.00-17.50
Herois 16.00-20.05
La mosquitera (en català) 16.00-20.15
Los seductores 17.50-22.10
Copia certificada 18.00-22.00
Pa negre 18.05-22.10
La red social 19.45-22.00
Cielo 20.00
Rbla. Principal, 88. 93 893 81 03.
www.cinemabosc.cat. Dilluns no festius dia de
l’espectador.
■ LAUREN GARRAF
Agnosia 16.00-18.10-20.20-22.30
Salidos de cuentas 16.00-18.10-20.20-22.30
Caza a la espía (Fair Game)... 16.00-18.10-20.20-22.30
Imparable 16.00-18.10-20.20-22.30
Cruzando el límite 16.10-18.10-20.10-22.10
Gru: Mi villano favorito 16.10-18.10
Ga’Hoole: La leyenda de los... 16.10-18.10
The Town (Ciudad de ladrones)... 16.15-19.20-22.00
Los ojos de Julia 16.30-19.10-22.00
Los otros dos 16.30-19.20-22.00
La red social 17.00-19.30-22.00
Scott Pilgrim contra el mundo... 17.00-19.30-22.10
Paranormal activity 2 20.10-22.10
Stone 20.10-22.20
Calç, s/n. 902 17 04 15. www.laurenfilm.es. Dimecres
no festius dia de l’espectador.
Alemanya, 2009. 110'. ■ BARCELONA:
Alexandra.
Wall Street: el dinero nunca
duerme.
■ Suspens. Director: Oliver Stone. Intèrprets:
Michael Douglas, Shia Labeouf.
EUA, 2010. 136'. ■ BARCELONA:
Cinesa Diagonal, Cinesa Diagonal
Mar, Yelmo Cineplex Icaria (V.O.S.E).
14 Días con Víctor.
■ Thriller. Director: Román Parrado.
Intèrprets: Fernando Tielve, Margo Stilley.
Estat espanyol, 2010. 88'. ■ BAR-
CELONA: Alexandra (V.O.S.E).
15a Mostra de Cinema Africà de
Barcelona 2010.
■ 2010. BARCELONA: Méliès Cinemes.
Filmoteca
Cinema d’animació eslovac.
■ Animació. Eslovàquia, 1967. 50'. ■
BARCELONA: Filmoteca de Catalunya.
El eclipse.
■ Drama. Director: Michelangelo Antonioni.
Itàlia, 1962. 125'. ■ BARCELONA:
Filmoteca de Catalunya (V.O.S.E).
El joven teniente.
■ Policíac. Director: Xavier Beauvois.
Intèrprets: Nathalie Baye. França,
2005. 110'. ■ BARCELONA: Filmoteca
de Catalunya (V.O.S.E).

68 | Apunts |
Més tanatoris
Molt a prop teu
Les necrològiques
Badalona
Luis Arroyo Otero. Exèquies,
avui, a les 9 del matí, al tanatori de
Badalona.
Rafaela De San Nicolás Alcocer.
Exèquies, avui, a 2/4 d’11 del
matí, al tanatori de Badalona.
Barcelona-Collserola
Pedro Alcaide Alcaide. Va morir
als 67 anys. Exèquies, avui, a les 12
del migdia.
Palmira Atienza Cordero. Va
morir als 71 anys. Exèquies, avui, a 2/4
d’11 del matí.
Pilar Cullelldevall Farres. Va
morir als 87 anys. Exèquies, avui, a
1/4 de 12 del matí.
Antonio Dominguez Fernandez.
Va morir als 62 anys. Exèquies,
avui, a les 9 del matí.
Faustino Fernandez Roman.
Va morir als 66 anys. Exèquies, avui, a
3/4 de 10 del matí.
Antonio Redolad Gil. Va morir
als 55 anys. Exèquies, avui, a 3/4 d’1
del migdia.
Barcelona-les Corts
Dolores Argiles Monsonis. Va
morir als 92 anys. Exèquies, avui, a les
2.10 de la tarda.
Manuel Artero Montesall. Va
morir als 80 anys. Exèquies, avui, a les
12 del migdia.
Joaquin Cabeza Vazquez. Va
morir ahir als 88 anys. Exèquies, avui,
a les 9 del matí.
Maria Mercedes Garcia Garcia.
Va morir als 89 anys. Exèquies,
avui, a 1/4 de 12 del matí.
Adonina Gutierrez Oblanca.
Va morir als 98 anys. Exèquies, avui, a
2/4 d’11 del matí.
Vicenta Hernandez Romero.
Va morir als 90 anys. Exèquies, avui, a
1/4 de 10 del matí.
Mercedes Hernandez Sansa.
Va morir als 67 anys. Exèquies, avui, a
1/4 d’1 del migdia.
Maria Teresa Herreros Diez.
Va morir als 67 anys. Exèquies, avui, a
3/4 d’1 del migdia.
Gloria Kiol Ibañez. 71 anys. Exèquies,
avui, a 3/4 d’11 del matí.
Pilar Llanas Cameli. Va morir
als 85 anys. Exèquies, avui, a la 1.40
del migdia.
Julio Adolfo Briso Montiano
Perez. Va morir als 67 anys. Exèquies,
avui, a la 1 del migdia.
Maria Pages Pérez. 76 anys.
Exèquies, avui, a les 10 del matí.
Carmen Salvador Ibañez. Va
morir als 78 anys. Exèquies, avui, a
3/4 de 10 del matí.
Dolores Sanchez Vivancos.
Va morir als 89 anys. Exèquies, avui, a
2/4 de 12 del matí.
Barcelona-Ronda
Dalt
Purificación Aparicio Bañolas.
Va morir als 89 anys. Exèquies,
avui, a 2/4 d’11 del matí.
Alvaro Bistuer Talavera. Va
morir als 20 anys. Exèquies, avui, a les
9 del matí.
Rafael Cordón Calvo. 62 anys.
Exèquies, avui, a 2/4 de 12 del matí.
Jose Garcia Rodriguez. Va morir
als 87 anys. Exèquies, demà, a les 9
del matí.
Manuel Gascón Valiente. Va
morir als 81 anys. Exèquies, avui, a
2/4 de 10 del matí.
Encarnación Guillen Portillo.
Va morir als 76 anys. Exèquies, avui, a
les 5 de la tarda.
Agueda Mascaro Domingo.
Va morir als 91 anys. Exèquies, demà,
a 2/4 d’11 del matí.
Maria Miras Perez. 88 anys.
Exèquies, avui, a les 12 del migdia.
Bartolome Mula Avila. Va morir
als 57 anys. Exèquies, avui, a les 2
de la tarda.
Pedro Sitja Trescals. Va morir
als 87 anys. Exèquies, avui, a 2/4 d’1
del migdia.
Maria Soria Jiménez. Va morir
als 85 anys. Exèquies, avui, a la 1 del
migdia.
Barcelona-Sancho
Ávila
Estanislao Artal Sala. Va morir
als 66 anys. Exèquies, avui, a la
1.10 del migdia.
Maria Angela Colet Solanas.
Va morir als 81 anys. Exèquies, avui, a
les 11.50 del matí.
Ramon Cotonat Lluch. Va morir
als 89 anys. Exèquies, avui, a la 1.25
del migdia.
Jose Domenech Sentis. Va
morir als 89 anys. Exèquies, avui, a la
1.50 del migdia.
Josefa Moncalp Estany. Va
morir als 83 anys. Exèquies, avui, a
3/4 d’11 del matí.
Emilia Nogueira Gacio. Va morir
als 77 anys. Exèquies, avui, a 2/4
d’11 del matí.
Lucila Parrado Juarez. Va morir
als 88 anys. Exèquies, avui, a les
10.05 del matí.
Miguel Perez Gimenez. Va morir
als 46 anys. Exèquies, avui, a 3/4
d’1 del migdia.
Jose Ribes Ribes. Va morir als
76 anys. Exèquies, avui, a les 11.10 del
matí.
Miguel Rodríguez Navarro.
Va morir als 74 anys. Exèquies, avui, a
les 9.25 del matí.
Francisco Sanchez Perez. Va
morir als 76 anys. Exèquies, avui, a les
9.50 del matí.
✝
Fina Majó i Clavell
Josefa Sariñena Sacanella.
Va morir a l’edat de 84 anys. Exèquies,
avui, a les 12.05 del migdia.
Francisco Serna Serna. Va
morir als 93 anys. Exèquies, avui, a
3/4 de 3 de la tarda.
Amparo Varela Rojo. Va morir
ahir als 92 anys. Exèquies, avui, a les
11.25 del matí.
Serafina Viñas Gandia. Va
morir als 82 anys. Exèquies, avui, a
2/4 d’1 del migdia.
Barcelona-Sant
Gervasi
Jose Espejo Lara. Va morir als
69 anys. Exèquies, avui, a 2/4 d’1 del
migdia.
Yaremi Lopez Estevez. Va morir
als 39 anys. Exèquies, avui, a 2/4
d’11 del matí.
Catalina Noguero Puayo. Va
morir als 94 anys. Exèquies, avui, a
2/4 de 12 del matí.
Gavà
José Del Hoyo Grande. Va morir
als 81 anys. Exèquies, avui, a 3/4 de
12 del matí, al tanatori de ponent de
Gavà.
Ana Elena del Rey Redondo.
Va morir als 61 anys. Exèquies, avui, a
2/4 de 10 del matí, al tanatori Ponent
de Gavà.
Granollers
Maria Mercè Boix Garcia. Va
morir als 48 anys. Exèquies, avui, a
3/4 de 12 del matí, al tanatori de Granollers.
Pere Palé i Llavina. Va morir
als 87 anys. Exèquies, avui, a les 10 del
matí, al tanatori de Granollers.
Biel Vila Freixas. Va morir a
l’edat de 4 anys. Exèquies, avui diumenge,
a les 11 del matí, al tanatori
de Granollers.
L’Hospitalet de
Llobregat-Gran Via
Vicente Arroyo Blázquez. Va
morir a l’edat de 74 anys. Exèquies,
avui diumenge, a 3/4 de 9 del matí.
Manuel Cazalla Reche. Va morir
als 71 anys. Exèquies, demà, a 3/4
de 9 del matí.
Maria Celia Fernández Pérez.
Va morir als 68 anys. Exèquies,
avui, a 2/4 d’1 del migdia.
German Garcia Garcia. Va morir
als 60 anys. Exèquies, avui, a les 10
del matí.
Benedicto López Castillejo.
Va morir a l’edat de 86 anys. Exèquies,
demà dilluns, a 2/4 de 10 del
matí.
Lucia Lorente Simancas. Va
morir a l’edat de 77 anys. La cerimònia
exequial, avui diumenge, a 2/4 de
10 del matí.
Va morir cristianament el dia 13 de novembre, a l’edat de 62 anys.
E.P.D.
Els seus germans, Francisca i Joan Bonet, Juliana, vídua de Josep-Maria Castellví, Narcís i
Maria-Teresa Ayguavives, Assumpta i Josep-Lluís Iglesias, Carme i Diego Ramírez, i Maria,
vídua de Pep Manté; nebots, cosins i tota la família comuniquen que les exèquies tindran lloc
dilluns, dia 15, a les 12 del migdia, a la parròquia de Sant Josep de Mataró.
Sala de vetlla: tanatori de Mataró.
Mataró, 14 de novembre del 2010
EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
Dolores Moreno Agüera. Va
morir als 85 anys. Exèquies, avui, a les
11 del matí.
Maria San Pedro Onieva Cortes.
Va morir a l’edat de 78 anys.
Exèquies, avui, a la 1 del migdia.
Les Masies de
Voltregà
Josep Portet Guzaus. Va morir
als 81 anys. Exèquies, avui, a les 10 del
matí, a la Gleva de les Masies de Voltregà.
Mataró
Diego Bueno Márquez. Va morir
als 45 anys. Exèquies, avui, a les 9
del matí, al tanatori de Mataró.
Mariano López García. Va morir
als 81 anys. Exèquies, avui, al tanatori
de Mataró.
Pallejà
Erlinda Navio Ruiz. Va morir
als 81 anys. Exèquies, avui, a 2/4 de 10
del matí, al tanatori de Pallejà.
Sabadell
Josefa Carretero Mateo. Va
morir als 90 anys. Exèquies, avui, a les
11 del matí, al tanatori de Sabadell.
Teresa Manent Pobla. Va morir
als 95 anys. Exèquies, demà, a les
11 del matí, al tanatori de Sabadell.
Juan Martínez Ramírez. Va
morir als 76 anys. Exèquies, demà, a
les 4 de la tarda, al tanatori de Sabadell.
Carmen Mas Guerrero. Va morir
als 84 anys. Exèquies, avui, a les 11
del matí, al tanatori de Sabadell.
Concepción Sánchez Berdun.
Va morir als 74 anys. Exèquies, demà,
a les 10 del matí, al tanatori de Sabadell.
Sant Just Desvern
Maria Angeles Valcazar Alberti.
Va morir als 68 anys. Exèquies,
avui, a 2/4 de 12 del matí, al tanatori
de Sant Just Desvern.
Sant Vicenç dels
Horts
Carmen Luque Galisteo. Va
morir als 79 anys. Exèquies, avui, a les
12 del migdia, al tanatori de Sant Vicenç
dels Horts.
Terrassa
José Luis Moreno Beltran. Va
morir a l’edat de 51 anys. Exèquies,
avui, a 2/4 d’11 del matí, al Temple de
Terrassa.
Isabel Moreno Roca. Va morir
als 97 anys. Exèquies, avui, a les 10 del
matí, al Temple de Terrassa.
Anton Parra Mercadal. Va
morir a l’edat de 80 anys. Exèquies,
avui, a 2/4 de 10 del matí, al Temple
de Terrassa.
Antonio Pérez Molina. Va morir
a l’edat de 75 anys. Exèquies, avui,
a 2/4 d’1 del migdia, al Temple de Terrassa.
Rosario Ruiz Jiménez. Va morir
a l’edat de 86 anys. Exèquies, avui,
a les 11 del matí, al Temple de Terrassa.
Vilafranca del
Penedès
Angela Aturia Gracia. Va morir
als 84 anys. Exèquies, avui, a 1/4 de
10 del matí, al tanatori de Vilafranca
del Penedès.
Ramon Tresserras Ciurana.
Va morir a l’edat de 85 anys. Exèquies,
demà, a les 10 del matí, al tanatori de
Vilafranca del Penedès.
Vilanova i la Geltrú
Candida Salmeron Salmeron.
Va morir a l’edat de 67 anys.
Exèquies, avui, a 2/4 de 12 del matí, al
Canyelles.

EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
Comunicació
TV3 és el referent clàssic
de la fórmula 1. Fa 23 anys
que en retransmet les curses.
La cadena catalana va
començar el 1997 –el primer
any, al 33, i l’any següent
va combinar 33 i
TV3–, en una època que
no era cap esport mediàtic
i les grans cadenes no hi
apostaven, i ha resistit i ha
crescut en el moment del
boom a l’Estat espanyol
gràcies a les victòries de
Fernando Alonso. És cert
que durant els anys que la
fórmula 1 també es va
emetre a Tele 5, TV3 va
perdre el lideratge –la privada
sempre va superar la
catalana i cada any va anar
augmentant el nombre de
transmissions–, però va
aplegar milers d’adeptes i,
des que els drets estatals
són en mans de La Sexta
TV3 és, de molt, la cadena
capdavantera. El 2009 va
més que doblar La Sexta:
435.000 espectadors i un
27,5% de quota de pantalla
de TV3 amb relació a
243.000 i un 14,2% de La
Sexta. Enguany, tot i que
La Sexta ha millorat registres
(quasi 5 punts més,
fins a 19,1%), TV3 fins i
tot ha pujat lleugerament
(mig punt, fins al 28%).
Líder de quasi tots els GP
Per tant, les retransmissions
de TV3, amb 443.000
espectadors i un 28% de
quota (mitjana de totes les
curses, amb les reposicions
del migdia), han superat
La Sexta (336.000 i
‘Salvados’ vol
mostrar
l’altra cara de
l’Església
| 69
Jordi Évole parla amb un
mossèn declaradament
gai, un de rural i una
monja dominicana
favorable al preservatiu
Les retransmissions de la cadena catalana, que emet la fórmula 1 des del 1997, han
superat àmpliament les de La Sexta durant el mundial del 2010, que s’acaba avui
TV3 lidera la cursa de la F1
Lurdes Artigas
BARCELONA
Les audiències de la FÓRMULA 1 el 2010
34.1
24.9 24 224.9 4.9 4 4. 4 9
42.5
Bahrainn
Austràlia lia
21.9
20.0
15.3
21.4 25.9
21.9
24.5
20.0 19.9 20.9
18.8 18.9 18.7
15.3
21.4 36.5
31.9
36.9
34.2
29.2
30.8 31.9
27.6
25.0
25.9 25 25.9
5.9
. 9
27.1
24.5 24. 224.5 24.5 4. 4 5
19.9 20.9
18.8 18.9 18.7
33.5
30.4 31.0
36.5
31.9
36.9
36.7
34.2
29.2
30.8 31.9
27.6
27.6
25.0
30.4
25.1
27.1
33.5
30.4 31.0
36.7
27.6
30.4 .4
25.1
7
Malàisia ia
Xina
Espanya a
(Montmeló) meló)
Mònacoo
Turquia a
Canadà à
Europa
(València) cia))
G. Bretanya anya
Alemanya nya
Hongriaa
Bèlgica a
Itàlia
Singapur ur
Japó
Corea
Brasil
28%
(MITJANA 2010)
19%
19%
(MITJANA 2010)
Els especials de l’última cursa d’avui
Temporades
anteriors
1997 33 11,3%
1998 33 / TV3 12,2%
1999 33 / TV3 13,8%
2000 33 /TV3 14,2%
2001 33 / TV3 14,3%
2002 33 / TV3 13,4%
2003 33 / TV3 17,5%
2004 33 / TV3 19,0%
Tele 5 20,2%
2005 33 / TV3 25,1%
Tele 5 31,7%
2006 33 / TV3 27,6%
Tele 5 33,2%
2007 TV3 25,0%
Tele 5 33,7%
2008 TV3 18,6%
Tele 5 27,0%
2009 TV3 27,5%
La Sexta 14,2%
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
TV3 i La Sexta retransmeten
avui a l’últim Gran Premi de
l’any, el GP d’Abu Dhabi, en
què quatre pilots es juguen el
títol mundial de la temporada:
Fernando Alonso, Mark
Webber, Sebastian Vettel i
Lewis Hamilton.
La cursa començarà a les
dues del migdia, però TV3
dedicarà tot el matí al GP. Primer,
a partir de tres quarts
d’onze del matí, amb la transmissió
de la segona cursa de
fórmula GP 2. Després, a partir
de les 12 del migdia, hi
El debat anual de la TV infantil
La XIV edició dels
actes de l’OETI
arrancarà demà a la
tarda a Barcelona
Redacció
BARCELONA
L’Observatori Europeu de
la TV Infantil (OETI) celebrarà
els propers dies a
Barcelona La setmana de
les pantalles sanes. L’esdeveniment,
que s’inaugurarà
demà a la tarda, es ba-
sa en els tres grans actes
que l’OETI –entitat independent
sense ànim de lucre
creada el 1997– organitza
anualment: el XIV
Festival Internacional de
l’Audiovisual de Barcelona,
el XIV Fòrum Mundial
de TV Infantil i la X edició
de les Jornades de l’OETI.
El XIV Festival Internacional
de l’Audiovisual de
Barcelona, que tindrà lloc
de dimarts a divendres al
Caixafòrum, inclou la pro-
jecció de produccions audiovisuals
de tot el món i
l’entrega dels premis Unicef
i Creatiu. Aquest any, a
més, hi haurà premi del
públic i s’incorpora la presència
de videojocs.
També al Caixafòrum i
de forma paral·lela hi haurà
des de dimarts fins dijous
la XIV edició del Fòrum
Mundial de la TV Infantil,
en què experts de
tot el món debatran
aquest any sobre el tema
Audiovisuals: l’imaginari,
és a dir, de la influència
que exerceixen els audiovisuals
–televisió, cinema,
internet i videojocs– en la
manera d’entendre el món
dels nens.
Pel que fa a la X edició de
les Jornades de l’OETI, serà
divendres a l’Aula Europa
de la representació a
Barcelona de la Comissió
Europea i tindrà com a eix
Les cultures pedagògiques
de la comunicació. ■
haurà La fórmula, l’espai habitual
previ a cada cursa.
Pel que fa a La Sexta, començarà
la prèvia a 2/4 de 12
i tindrà Marc Gené com a comentarista
especial. A més,
oferirà la festa de després si
Alonso guanya amb Ferrari.
La Sexta ha decidit traslladar
des d’avui el programa
Mujeres Ricas als diumenges
a la nit. Fins ara, el programa
sobre la vida diària
de quatre dones adinerades
s’emetia als dijous, però
La Sexta oferirà aquest
19,1%). En concret, en
100.000 espectadors i 9
punts.
TV3 ha aconseguit ser la
cadena més vista en la retransmissió
en directe en
16 dels 18 Grans Premis
La Sexta ha
millorat molt els
registres, però
TV3 també ha
aconseguit pujar
mig punt més
disputats (falta el d’avui).
Només a principi de temporada,
en el GP d’Austràlia
(a les 8 del matí) i el GP
de la Xina (a les 9), La Sexta
va superar TV3, tot i que
en els dos casos en les reposicions
del migdia es va imposar
la cadena catalana.
Tres curses han aconseguit
superar l’1,2 milions
d’espectadors entre TV3 i
La Sexta: el GP de Brasil
(1.234.000), el GP de Mònaco
(1.230.000) i el GP de
Singapur (1.204.000). ■
‘Mujeres ricas’,
als diumenges
Redacció
MADRID
dia els capítols nous de la
sèrie Bones i ha buscat un
altre lloc a la graella per a
Mujeres Ricas. El format
ha passat de ser, el curs
passat, l’estrena més vista
de la història de La Sexta,
a caure per sota el 5% de
quota de pantalla en l’última
emissió, per la competència
dels dijous. ■

70 | Comunicació |
La graella
TV3
————————————————————————————————————————————————————
06.00 Notícies 3/24.
09.00 Signes dels temps.
10.00 Tresors del món, patrimoni de la humanitat.
Axum, la glòria dels reis. Etiòpia.
10.15 Planetari.
10.45 Automobilisme: GP2. Segona cursa des
d'Abu Dhabi.
12.00 La fórmula.
14.00 Automobilisme. Cursa del G. P. d'Abu
Dhabi.
16.00 Telenotícies migdia.
17.05 APM? Extra.
18.20 Rex.
19.05 Tvist setmanal.
20.25 El Gran Dictat.
21.00 Telenotícies vespre.
22.00 30 minuts. Les bandes de Rio.
22.35 Infidels.
23.40 Pel·lícula. Ella és el partit.
01.30 Pel·lícula. Laberint de mentides.
03.00 Notícies 3/24.
BTV
—————————————————————————————————
08.00 Hola nens. 10.10 Star Trek
Voyager. 11.00 Infos idiomes. 12.00
La setmana. 12.25 Els fogons de la
Lali. 12.55 Western. El día més largo
de Kansas City. 14.25 Infodia. 14.50
El temps. 15.00 Roseanne. 15.25
Comisario Brunetti. 16.55 Star Trek
Voyager. 18.55 La cartellera. 19.55
Música moderna. Walk on by. 21.25
Infonit. 22.00 Entre veïns. El Carmel.
22.45 Respira. 23.15 Comisario
Brunetti. 00.45 Western. (r)
Canal Català
—————————————————————————————————
15.30 Vostè té la paraula. 17.00 7
vidas. 18.00 A casa mai no ho faríem.
18.30 Catalunya opina. (r).
21.00 Per a llogar-hi cadires. (r).
22.00 Vostè té la para. . 23.30 Objectiu
Aída.
TV Badalona
—————————————————————————————————
14.00 XS Esports. 16.00 Set dies.
16.30 Autoindefinits. 18.00 Terra de
sabors. 18.30 La setmana. 19.00
Naturalment. 19.30 Carrers. 21.00
Rodamón. 22.00 Esports en xarxa.
22.30 Telemonegal. 00.00 D.O.
Hospitalet TV
—————————————————————————————————
14.00 XS- Esports. 16.00 Escenaris.
(r). 16.30 La malla. (r). 17.00 Menja,
SA. (r). 17.30 Criatures.cat. (r).
18.00 L’h batega. 18.30 Districte 8
imprescindible. 21.00 Ha estat notícia.
22.00 Esports en xarxa. 22.30
Telemonegal. 23.30 DO.
25 TV
—————————————————————————————————
15.00 Barcelonautes. 15.30 Cinema
25. Chisum. 18.00 Entre blancos y
tintos. 19.00 Un pas més. 20.50 Toni
Rovira i Tu. El sueño de Morfeo,
Pitingo. 22.05 Tierra de sueños.
23.15 L’illa dels estels.
Les bandes de Rio
és un reportatge
sobre la
delinqüència al
Brasil
Canal 33
Cinema a casa
DORAEMON I L’IMPERI
MAIA
Super 3/3XL / 15.30
Japó, 2003. 0'. Gèn.:
Animació. Dir.: Tsutomu
Shibayama.
Doraemon i els seus
amics obren un forat en
el temps i es traslladen al
País de Maiana, una civilització
maia perduda a
la jungla. Allà, Nobita decidirà
intercanviar papers
amb el príncep Thio
per intentar salvar el
país de les urpes de la
bruixa Ledina i les seves
forces del mal.
101 DÁLMATAS, MÁS
VIVOS QUE NUNCA
Cuatro / 15.40
EUA, 1996. 98'. Gèn.:
Aventures. Dir.: Stephen
Herek. Int.: Glenn
Close, Jeff Daniels,
Joely Richardson.
Anita és una dissenyadora
de moda que treballa
per a la tirànica Cruella
de Vil. Durant un passeig
pel parc, Anita topa amb
Roger i s’enamoren, de la
mateixa manera que ho
fan els seus gossos, Pongo
i Perdita. Passa el
temps i Anita dissenya
un abric per a Cruella,
imitant les taques característiques
de la pell dels
————————————————————————————————————————————————————
08.35 Clàssica. Festival d'Ais de Provença
2008 (1a part).
09.20 Rodasons.
09.50 Nydia.
10.15 Ritmes.
10.40 Programa sindical CC.OO..
10.55 Cinema 3.
11.25 Tot un món. D'aquíd'allà. Xina. Medicina
xinesa / Xinesos i berguedans / De
tothom, de cadascú / Dues generacions.
11.50 TR3S C.
12.00 Champions Magazin.
12.25 Bàsquet. Regal F. C. Barcelona - Baloncesto
Fuenlabrada.
14.15 NBA.CAT.
14.45 Zona de ball. Rising Star llatins - Platja
d'Aro 2010.
15.45 Automobilisme. Cursa del G. P. d'Abu
Dhabi.
17.00 Futbol. U. E. Sant Andreu - C. E. L'Hospitalet.
18.50 Futbol. Handbol 100 x 100.
18.50 Gol a gol.
19.45 Zona zàping.
20.05 KM 0.
20.30 Motor a fons.
20.55 Hat trick Total. Sporting - R. Madrid.
21.30 Hat trick Espanyol.
22.05 Hat trick Barça.
23.05 Hat trick Total.
00.00 Automobilisme.
El programa
homenatja José
Antonio Labordeta,
que va morir el
setembre passat
dàlmates. Encegada per
la seva obsessió per les
pells, Cruella encarrega a
dos lladres la missió de
segrestar els cadells de
Pongo i Perdita.
LA ABADÍA DE
NORTHANGER
8tv / 15.45
Northanger Abbey.
Gran Bretanya, 2006.
95'. Gèn.: Drama. Dir.:
Jon Jones. Int.: Carey
Mulligan, JJ Feild.
Catherine Morland, la filla
d’un clergue rural és
convidada pel senyor i la
senyora Allen a passar
l’estiu a Bath.
EL PRIMER
CABALLERO
La 1 / 16.00
First knight. EUA, 1995.
128'. Gèn.: Drama. Dir.:
Jerry Zucker. Int.: Sean
Connery, Richard Gere,
Julia Ormond, Armand
Assante.
Lancelot és un guerrer
perfecte que arriba a la
ciutat de Camelot buscant
un amor que no pot
aconseguir, el de l’honorable
Ginebra de Leonesse,
que s’ha promès en
matrimoni al rei Artur.
Una inesperada trobada
entre Lancelot i Ginebra
despertarà sensacions
contradictòries en el cor
d’ella. Artur acull Ginebra
i Lancelot sense adonar-se
que la seva gene-
EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
◗ SENSE QUALIFICAR / ★ DOLENTA / ★★ REGULAR / ★★★ BONA / ★★★★ MOLT BONA
Super 3/3XL
—————————————————————————————————
09.05 mic 3. Inclou: Elias, el
vaixell remolcador /
Els cap de drap / L'hora
del Timmy.
09.45 Gasp!.
10.50 La família del Super3.
11.20 La lliga dels supermalvats.
11.45 Un drama total, acció!.
El tren de les tres i
deu.
12.10 Fanboy i Chum Chum.
13.25 Inuyasha.
14.40 Espies de veritat.
15.30 Pel·lícula. Doraemon i
l'Imperi Maia.
17.00 mic 3.
17.50 El xai Shaun.
18.25 Espies de veritat.
19.35 Marsupilami.
20.50 Tom i Jerry.
21.30 Death note. Cap. 9
Contacte.
22.00 Comedy Inc..
22.30 Pel·lícula. Terror en la
boira.
00.00 Doctor Who.
01.30 Alguna pregunta més.
02.00 Death note. Cap. 9
Contacte.
02.30 Comedy Inc..
02.55 Doctor Who.
04.20 Nana.
IB 3 sat
—————————————————————————————————
08.00 Xarxes i filats.
08.40 Parlament.
09.10 Això no és Islàndia.
09.50 Mosaic.
10.00 Eucaristia.
10.45 Això és vida.
11.45 Capellans.
12.15 Total esport.
14.20 IB3 notícies cap de
setmana migdia.
15.15 El temps.
15.20 Cada casa és un món.
15.45 971 Balears.
17.20 Va de bot!.
18.00 Reporters.
18.35 Crònica de diumenge.
19.50 Sabona cuina de Paquita
Tomás.
20.10 Que te creus que te
crec?.
20.30 IB3 notícies cap de
setmana vespre.
21.20 El temps.
21.25 Vides de Sant Jeroni.
21.40 Mossèn capellà.
00.10 Això no és Islàndia.
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
110368-1007333B
8tv
PEL·LÍCULA HORA CADENA CRÍTICA PÚBLIC GÈNERE DIRECCIÓ INTÈRPRETS
—————————————————————————————————
06.00 Clips.
07.30 Walker.
08.55 Televendes.
10.30 Walker.
12.05 Sherlock Holmes. El
faig bortou / L'intèrpret
grec.
14.05 Walker.
15.45 La pel·lícula. Grans relats.
La abadía de
Northanger.
17.30 La pel·lícula. Éxito por
los pelos.
19.05 Walker.
20.45 Notícies 8.
21.00 Comisario Montalbano.
23.05 Cinestudi. Darkman.
00.45 Inspector Wolff.
01.35 Clips.
Doraemon i l’imperi Maia (2003) 15.30 Super 3/3XL ★★★ ★★★ Animació Tsutomu Shibayama
101 dálmatas, más vivos... (1996) 15.40 Cuatro ★★ ★★★ Aventures Stephen Herek Glenn Close, Jeff Daniels
La abadía de Northanger (2006) 15.45 8tv ★★ ★★ Drama Jon Jones Carey Mulligan, JJ Feild
El primer caballero (1995) 16.00 La 1 ★★ ★★★ Drama Jerry Zucker Sean Connery, Richard Gere
Los niños de Huang Shi (2008) 16.00 Antena 3 TV ★★ ★★★ Drama Roger Spottiswoode Jonathan Rhys Meyers, Radha Mitchell
27 vestidos (2008) 16.00 Tele 5 ★★ ★★ Comèdia Anne Fletcher Katherine Heigl, James Marsden
Éxito por los pelos (2001) 17.30 8tv ★★ ★★ Drama Paddy Breathnach Alan Rickman, Natasha Richardson
Riesgo extremo (2002) 17.40 Cuatro ★★ ★★ Acció Christian Duguay Rufus Sewell, Devon Sawa
En defensa de mi hijo (2010) 18.05 La 1 ★★ ★★ Drama Terry Ingram Scott Patterson, Polly Shannon
Mothman, la última profecía (2002) 18.15 Antena 3 TV ★ ★★ Suspens Mark Pellington Richard Gere, Laura Linney
Infiltrados (2006) 22.15 La 1 ★★★★ ★★★★ Thriller Martin Scorsese Leonardo DiCaprio, Matt Damon
Terror en la boira (2005) 22.30 3XL ★★ ★★ Terror Rupert Wainwright Selma Blair, Maggie Grace
Darkman (1991) 23.05 8tv ★★★ ★★★ Fantàstic Sam Raimi Liam Neeson, Frances McDormand
Ella és el partit (2008) 23.40 TV3 ★★ ★★ Comèdia George Clooney Renée Zellweger, John Krasinski
Pablo G. del Amo (2005) 00.15 La 2 ★★★ ★★★ Biogràfica Diego Galán
Sospechoso cero (2004) 00.40 La 1 ★ ★★ Thriller E. Elias Merhigel Aaron Eckhart, Ben Kingsley
Laberint de mentides (2005) 01.30 TV3 ★★★ ★★★ Drama Julian Fellovers Emily Watson, Rupert Everett
rosa capacitat d’estimar
obre, al mateix temps,
les portes a la traïció.
LOS NIÑOS DE HUANG
SHI
Antena 3 TV / 16.00
The children of Huang
Shi. Alemanya, 2008.
114'. Gèn.: Drama. Dir.:
Roger Spottiswoode.
Int.: Jonathan Rhys
Meyers.
Durant l’ocupació japonesa
de la Xina, l’any

EL PUNT
DIUMENGE, 14 DE NOVEMBRE DEL 2010
La 1
———————————————————————————
06.00 Noticias 24H.
09.00 Los Lunnis.
12.00 Motociclismo.
Campeonato de
España de Velocidad.
13.00 Destino: España.
13.45 Un país para comérselo.
14.00 L'Informatiu.
14.30 Corazón.
15.00 Telediario 1.
15.50 El tiempo.
16.00 Sesión de tarde.
El primer caballero.
18.05 Sesión de tarde.
En defensa de mi
hijo.
19.30 España directo
domingos.
21.00 Telediario 2.
22.05 El tiempo.
22.15 La película de la
semana. Infiltrados.
00.40 Especial cine.
Sospechoso cero.
02.10 Ley y Orden:
Unidad de Víctimas
Especiales.
02.50 Estudio estadio.
04.05 tdp noticias.
04.35 TVE es música.
05.00 Noticias 24H.
Cinema a casa
La 2
———————————————————————————
10.30 La Missa.
11.15 Els camins de la
calma.
11.30 Pueblo de Dios.
12.00 Babel en TVE.
12.30 Los oficios de la
cultura.
13.00 Acción directa.
13.50 Sorteo Gordo
Primitiva.
14.00 El escarabajo
verde.
14.30 Destinos. Túnez.
15.00 La huella de Félix.
15.05 Las riberas del
mar océano.
15.55 Descubriendo el
comportamiento
animal.
16.00 Grandes documentales.
16.55 Biodiario.
17.00 La Casa Encendida.
17.30 Programa de mano.
18.00 Miradas 2.
18.30 Crónicas.
19.30 Ramón y Cajal.
20.30 Tres14.
21.00 Reportero de la
historia.
21.30 Redes.
22.00 El hombre que
desplegó mil corazones.
23.00 Científicos de
frontera.
Antena 3
———————————————————————————
06.00 Repetición de
programas.
07.15 Mi mundo y yo.
08.00 Megatrix.
12.30 La cara más divertida.
13.30 Decogarden.
14.00 Los Simpson. Hogar
agridulce hogar.
14.30 Los Simpson. Homer,
el bailón.
15.00 Antena 3 Noticias
1.
16.00 Multicine. Los niños
de Huang
Shi.
18.15 Multicine. Mohtman,
la última
profecía.
21.00 Antena 3 Noticias
2.
22.00 Doctor Mateo.
23.45 Aquí no hay
quien viva.
02.30 Se estrena.
02.45 Adivina quién
gana esta noche.
04.15 Únicos.
Cuatro
———————————————————————————
06.00 Shopping.
06.35 ReCuatro. Puro
Cuatro.
06.40 NBA en acción.
07.10 Scrubs.
07.35 Crossing Jordan.
09.00 El zapping de
Surferos.
10.45 El encantador de
perros.
13.55 Noticias Cuatro.
14.50 Deportes Cuatro.
15.40 Home Cinema.
101 Dálmatas:
más vivos que
nunca.
17.40 Home Cinema.
Riesgo extremo.
19.35 El hormiguero
2.0.
20.30 Noticias Cuatro.
21.00 Deportes Cuatro.
21.30 Frank de la jungla.
22.35 Pekín Express.
La ruta del dragón.
00.40 Cuarto Milenio.
02.55 Maestros del terror.
03.55 Todo el mundo
odia a Chris.
04.35 Cuatro Astros.
Tele 5
———————————————————————————
07.00 Super Boing. Inazuma
Eleven.
07.35 Super Boing. Las
Supernenas Z.
07.55 Super Boing.
Barbie: Una
aventura de sirenas.
08.20 Super Boing. Hero
108.
08.40 Super Boing. Bakugan
en Nueva
Vestroia.
09.00 Super Boing. Ben
10: Alien Force.
09.45 Patito feo.
11.30 Más Que Coches
competición.
12.00 I Love TV.
13.00 Vuélveme loca.
15.00 Informativos Telecinco.
16.00 Cine en familia.
27 vestidos.
18.00 ¡Qué tiempo tan
feliz!.
20.00 Pasapalabra.
20.55 Informativos Telecinco.
22.00 Aída. Bailando
con su enemigo.
23.15 Aída. Amor ciego.
00.30 Gran Hermano:
el debate.
02.30 Locos por ganar.
03.30 Nosolomusica.
04.00 Cómo se rodó.
04.30 Infocomerciales.
La Sexta
———————————————————————————
06.00 Teletienda.
07.30 laSexta en concierto.
08.35 Lo mejor de la-
Sexta.
08.45 Crash Test.
09.30 Destruido en segundos.
10.00 Documental.
11.00 Automovilismo:
GP2 Series.
12.00 Mundial de Fórmula
1. GP de
Abu Dabi.
16.00 laSexta Noticias
Fin de Semana.
17.00 ¿Quién vive ahí?.
18.30 Minuto y resultado.
20.20 laSexta Noticias
Fin de Semana.
20.55 laSexta Deportes.
21.25 Salvados.
22.20 Mujeres ricas.
23.10 ¿Quién vive ahí?.
01.15 Caso abierto. Deflagración.
02.00 The Office.
02.35 Astro TV.
05.00 Teletienda.
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
◗ SENSE QUALIFICAR / ★ DOLENTA / ★★ REGULAR / ★★★ BONA / ★★★★ MOLT BONA
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
1937, un jove periodista
britànic, amb l’ajut d’una
infermera australiana,
salva un grup de nens.
27 VESTIDOS
Tele 5 / 16.00
27 dresses. EUA, 2008.
107'. Gèn.: Comèdia romàntica.
Dir.: Anne
Fletcher. Int.: Katherine
Heigl, James Marsden.
Jane és una noia idealista
i romàntica que sempre
s’ha preocupat pel bé
dels altres, i ho demostren
els vint-i-set vestits
de dama d’honor que té a
l’armari. Però quan la seva
germana petita, Tess,
conquista el cor de George,
de qui Jane està profundament
enamorada
en secret, el món li cau a
sobre.
ÉXITO POR LOS PELOS
8tv / 17.30
Blow dry. Estats Units-
Gran Bretanya, 2001.
87'. Gèn.: Drama. Dir.:
Paddy Breathnach. Int.:
Alan Rickman, Natasha
Richardson.
El campionat anual de
perruqueria arriba a la
localitat de Keighley. El
prestigiós Phil no participa
en el concurs des que
la seva dona ho va aban-
donar. Ara ella vol que
torni a competir. Però
Ray Roberts, l’actual
campió del concurs, està
disposat a tot per aconseguir
un altre triomf.
RIESGO EXTREMO
Cuatro / 17.40
Extreme ops. Alemanya-Gran
Bretanya,
2002. 93'. Gèn.: Acció.
Dir.: Christian Duguay.
Int.: Rufus Sewell, Devon
Sawa, Bridgette
Wilson-Sampras.
Un equip de cinema es
trasllada als Alps austríacs
per rodar un espot
publicitari. A més de les
tensions que es generen
en l’equip, una banda de
terroristes que són a la
zona decideixen eliminar
l’equip per por que els
descobreixin.
EN DEFENSA DE MI
HIJO
La 1 / 18.05
Concret canyons. Canadà,
2010. 120'. Gèn.:
Drama. Dir.: Terry Ingram.
Int.: Scott Patterson,
Polly Shannon.
Un home ha d’anar a
Chicago a buscar el seu
fill desaparegut, que està
acusat d’haver comès un
crim.
MOTHMAN, LA
ÚLTIMA PROFECÍA
Antena 3 TV / 18.15
The Mothman prophecies.
EUA, 2002. 108'.
Gèn.: Suspens. Dir.:
Mark Pellington. Int.:
Richard Gere.
El periodista John Klein,
traumatitzat per la mort
de la seva dona, intenta
refer-se i continuar la seva
feina.
TERROR EN LA BOIRA
3XL / 22.30
The fog. Canadà-EUA,
2005. 100'. Gèn.: Terror.
Dir.: Rupert Wainwright.
Int.: Selma Blair,
Maggie Grace.
A la petita localitat d’Antonio
Bay, una força terrorífica
i malèvola, amagada
sota una boira espessa
i mortífera, aterreix
tots els veïns.
DARKMAN
8tv / 23.05
Darkman. EUA, 1991.
91'. Gèn.: Fantàstic.
Dir.: Sam Raimi. Int.:
Liam Neeson, Frances
McDormand, Colin
Friels, Elizabeth Peña.
Després d’una explosió ,
Peyton queda convertit
en un monstre, destinat
a viure en la foscor.
Leonardo di Caprio al film ‘Infiltrados’
Pur vertigen
INFILTRADOS
La 1 / 22.15
The departed. EUA,
2006. 149'. Gènere:
Thriller. Director: Martin
Scorsese. Intèrprets:
Leonardo DiCaprio,
Matt Damon, Mark
Wahlberg, Jack Nicholson,
Martin Sheen, Vera
Farmiga.
A la ciutat de Boston, un
policia s’infiltra a la màfia
irlandesa al mateix
temps que un dels mafiosos
aconsegueix introduir-se
en el departament
de policia. Tots dos
descobreixen que hi ha
un infiltrat, per la qual
cosa han de tractar de
descobrir la identitat de
l’altre. El realitzador
Martin Scorsese va recuperar
el seu millor pols
en aquest poderosíssim
drama criminal, inspirat
en un thriller de Hong
Kong.
| Comunicació | 71
El zàping
Gemma Busquets
gbusquets@elpunt.cat
“Tot i que” i
l’autoparòdia
L— ————————————————————————————————
a nit que començava
la campanya electoral,
Polònia concloïa
els cameos dels candidats.
Artur Mas va tancar la ronda
i ho va fer amb un gag
fet a mida. No vol dir autocomplaent;
s’entén que els
candidats estan disposats
a l’autoparòdia, a exagerar
els seus tics i construir així
l’acudit. Si Montilla va fer
allò de “és un xist”, Artur
Mas va jugar amb la llengua
i amb el seu “tot i que”.
El millor moment però va
ser fer-lo tafanejar a la sala
de reunions del Consell
Executiu que presideix el
mural de Tàpies. El silenci
era molt eloqüent. I el somriure.
I la manera en què
Mas acaronava el respatller
de les cadires. Com
quan vas a veure un pis
que tens mig emparaulat i
ja veus els mobles que hi
posaràs. La participació
dels polítics en programes
d’humor no és només estratègia
dels ideòlegs de
campanya. Té a veure també
amb una americanització
de la política. Que els
candidats a la Generalitat
El millor, però, és
quan el gag
evoluciona cap al
deliri
participin a Polònia és com
si Obama o Clinton anessin
al plató de Barri Sèsam a
parlar amb els muppets.
Polònia va batre el rècord
de la temporada. I no només
va ser pel gag de Mas.
Hi havia expectació per a
veure la paròdia del viatge
papal; un tastet del qual es
va veure a Crackòvia. No
només per veure quines
ximpleries li feien fer a l’Albà
vestit de Benet XVI, sinó
també la paròdia col·lateral
de Cuní a l’avió. Moment
també per als que els critiquen
que no fan bromes de
l’Islam. El millor, però, és
quan el gag evoluciona cap
al deliri, tipus L’hora del
lector. Així, dijous la monja
Forcades netejava la taula i
es defensava amb accent
de Gracieta Morales. O
com aquell gag en què Esperanza
Aguirre va fer de
Lina Morgan. Rodó.

72
Diumenge, 14 de novembre del 2010
www.elpunt.cat
La contra Toni Sala
Barcelona: C/ Tàpies, 2. 08001. ✆ 93 227 66 00. Fax 93 227 66 06.. barcelona@elpunt.cat. Dipòsit legal: GI-1480-2003
—————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
—————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Olot
Una visita a la capital de la Garrotxa
Hi ha més coses al cel i a la terra
que les que la teva filosofia ha somiat.
Per exemple, un parell de
contenidors encarats a la planta baixa
d’un casalot neogòtic d’Olot. Són contenidors
sense parets, només els caires de
ferro, i emmagatzemen centenars de figures
humanes en dos nivells. Les de dalt
són més petites. Les de sota són a escala
real.
Són estàtues de fusta d’imatgeria catòlica,
cristos i verges, santes i sants, soldats,
pelegrins, com dos exèrcits encarats,
dues processons de talles. Són els models
que han de servir per fer els motllos d’on
sortiran els famosos sants d’Olot. Ara ve
temps de pessebres i s’aniran retirant figures
per servir encàrrecs fets per catàleg.
Marxaran sagrades famílies cap a Andalusia,
Europa de l’Est i Amèrica. Després el
model de fusta tornarà al seu lloc.
Tots són diferents. N’hi ha de més alts i
de més baixos, verges amb Jesús a coll,
imatges de sant Antoni i de sant Josep i
una dotzena de cristos caminant cap a tu.
Aquest santcrist té el sagrat cor a la vista i
el del seu costat pot ser un sant Sebastià,
amb el pit i les cames despullats, com una
escultura del Renaixement. Igual que els
altres, du un número escrit en negre al pit.
No té braços. La majoria de verges, cristos
i sants no tenen braços. Si els fessin al mateix
motllo es trencarien. Els els afegeixen
després. Figures manques i coixes carreguen
les extremitats a l’esquena o al pit, en
bosses de malla vermella, d’aquelles per
posar-hi taronges; bosses plenes de braços,
cames, mans i peus, lligades al coll
amb una cinta. I si només fos això. Hi ha
verges i sants amb el cap serrat en diagonal,
del front fins al clatell, per poder-los
posar els ulls des de dintre.
El pintor Joaquim Vayreda va engegar a
finals del dinou el primer taller d’escultura
de sants. El negoci va sortir de l’art. A principis
del vint els carrers d’Olot van omplirse
d’obradors de sants i de gent que vivia
877055-1014443J
Una vista de la capital de la Garrotxa, en una imatge d’arxiu ■ LLUÍS SERRAT
de fer corones o creus o de treure rebaves
d’imatges del nen Jesús. Encara avui hi ha
algú expert a posar ulls de vidre, una feina
molt compromesa, per cert, perquè hi ha
beats i beates que es passaran hores agenollats
buscant en aquestes boletes de vidre
el que no troben al cel ni a la terra i no
pot ser que el sant surti guenyo.
Al davant del Museu dels Sants hi ha el
basar Asia, que ven figuretes religioses de
plàstic. Però té més a veure amb els sants
l’empresa olotina Atrezzo Design, que fabrica
maniquins de gama alta, maniquins
d’un realisme pertorbador que, vestits a
l’última moda, reben adoració als aparadors
de les grans capitals.
Olot. La cubeta garrotxina, n’hi diuen,
per la pluja. L’escola olotina va regar tot això
de pintura. Encara és moll. Per veure la
ciutat, t’enfiles al volcanet del Montsacopa.
Com els altres del voltant, devia treure
pintura en comptes de lava. Camines per
l’avinguda d’arbres que encercla el cràter,
passes l’ermita de Sant Francesc, et passeges
per dintre un Vayreda en 3D. Al cel i
a la terra hi ha més coses que no sembla,
però se les ha de fer emergir i sobretot saber
portar. Posat en un parc natural, a
pocs llocs el turisme s’hi tracta amb el mateix
respecte. I al museu comarcal, a tocar
de les pintures dels Vayreda i els pintors
que va atraure l’escola olotina, hi ha una
retrat en blanc i negre d’una Escola Superior
del Paisatge dels anys trenta. Un home
assegut en una cadira de balca té una vaca
lligada per les banyes. Al davant de la vaca,
pacífica, una dotzena d’artistes pren
apunts.
8 4 3 7 0 0 6 1 4 8 0 5 4
————————————————————————————————————————————————————
LA COLUMNA
Miquel Berga
————————————————————————————————————————————————————
Cabarets
10457
La recent adaptació teatral de la novel·la
de Josep Maria de Sagarra Vida
privada recupera els ambients –més
sòrdids que festius– dels cabarets barcelonins
dels anys trenta. La burgesia dissipada
de segona generació desfogava les
passions més obscures a cops de fulana i
d’esbarjo a antres com La Criolla o el Villa
Rosa. Per més que s’hi vulgui injectar
morbositat i escàndol, però, la mirada actual
és la del visitant d’un parc temàtic.
L’espectador d’avui es mira aquell món
amb distància, amb una certa fredor i tot
plegat fa més pena que glòria. No pas
sense malícia, un crític teatral jutjava l’espectacle
del Lliure amb un joc de paraules
irresistible: “Privada de vida”. No sé fins a
quin punt, però, aquesta insuficiència és
atribuïble al muntatge, als actors o al director.
Sospito que el problema és a les
platees dels nostres dies. A l’espectador
d’avui aquesta mena de coses no l’escalfen
ni el refreden. Fins i tot institucions tan
arrelades a la vida subterrània barcelonina
com el meublé han passat a tenir un interès
estrictament arqueològic. Les brutals
conseqüències judicials que va patir
el periodista Josep Maria Huertas per relacionar
els meublés de Barcelona amb
les penúries que passaven les vídues dels
militars són, ara, material per a una novel·la
històrica. Històries del franquisme
crepuscular. Per això fa angúnia pensar en
el lloable projecte de revitalitzar El Molino,
al cor del Paral·lel. Aquesta valentia empresarial
haurà de connectar amb un públic
que ja s’ha acostumat –gairebé n’està
saturat– que li serveixin tota la gamma
burlesca a la tele de casa. Joaquim Rabaseda,
a l’Avenç, analitza el fenomen amb
perspicàcia i explica fins a quin punt els
números musicals del Polònia, són un
substitut del que la gent anava a buscar al
Paral·lel. L’èxit del Polònia frena les possibilitats
del retorn al Paral·lel. Com passa
amb tantes altres coses, comptar amb els
de casa és complicat. La ciutat s’haurà de
refiar, com de costum, de la lleialtat dels
turistes.