Descarrega't el número 04 de la revista en pdf ... - Saloumagazine

www.saloumagazine.com
Publicació mensual
Núm. 4, març/abril
eNTReVISTA A ARISmel NAyA · 10è ANIVeRSARI del club VoleI SAlou · mIGuel boSÉ A SAlou · feSTIVAl poRNoRock · I molT mÉS...

EDITORIAL
Poc a poc i bona lletra. Això és el que ens hem de dir cada dia
que passa, cada cop que posem els peus a terra. Tot arriba i tot
s’acaba, després de la tempesta ve la calma. Doncs nosaltres
no hem parat, seguim ampliant exemplars, seguim amb èxit
de col.laboració. No ens pensàvem pas que això aniria tan
ràpid, però creiem que ja ens hem posicionat. Posem unes
pàgines en blanc i negre per ampliar la quantitat d’impressió
perquè si el nostre missatge fresc, jove i clar té una voluntat,
és la d’arribar a tothom i això costa temps i paciència. Així
que, deixem sense cames a la vella quaresma, ofeguem
tots els records que el passat ens porta perquè una nova
primavera torna i sembla que torna amb ganes, amb ganes
de florir, amb ganes de presentar-se, amb ganes de fer saber
que una nova manera de fer neix, i neix amb força.
Salou Magazine
SALOU MGZ
EDITA
Consell Local de la Joventut de Salou
DIRECCIÓ
Indaleci Salas
CONSELL DE REDACCIÓ
Sandra Bo, Núria Benaiges, Miguel Laborde i Indaleci Salas
COL.LABORADORS
Actualitat , Consell Local de Joventut, Redacció i Premsa
Entitats i escoles, Roser Berengueras (EMMS), CEIP Salou , CEIP Europa,
ABS Salou (Germán López) i Laura García
Una mica de tot, M. Victòria Domingo, Vladimir Lozano, Laura Nogueras,
Antonio Guiu, Joan Carbonell
Tendències, Alfred Besora, Anna Pastor i Alfonso Calderón
Cuina Jove, Eduardo Cuesta, Ion Garcia i Raquel Vilaplana.
Reculls d’opinió, Ray Lasheras, Carles Gutiérrez, Natalia Castellanos i Xavi
Fähndrich
La foto amagada, Manu Ferrando
FOTOGRAFIA
Miguel Laborde, Indaleci Salas, Núria Benaiges
PROJECTE DE DISSENY I MAQUETACIÓ
Gràficactiva
IMPRIMEIX
Indústries Gràfiques Gabriel Gibert S.A. / D.L.: T-2068-2007
REDACCIÓ I SEU SOCIAL
Guillem de Montcada, 20 Baixos
Tel. 977 383466
DEPARTAMENT COMERCIAL I PUBLICITAT
Guillem de Montcada, 20 Baixos
Tel. 977 383466 · 695552343
info@saloumagazine.com
COL·LABORA
Farmàcia Coret
Revista de publicació mensual
3500 exemplars de tiratge
Distribuïda al municipi de Salou
Editada amb la col.laboració de l’Ajuntament de Salou.
www.saloumagazine.com
Ja estem preparant la revista núm. 5,
Si voleu posar-vos en contacte per fer
alguna publicació o col.laboració, us heu d’adreçar a:
C/ Guillem de Montcada, 20, 43840 SALOU
Tel. 977 383466 / mail: info@saloumagazine.com
Termini: abans del l’1 d’ Abril
ÍNDEX
Actualitat....................................................
Notícies d’actualitat a Salou
Entrevista....................................................
Arismel Naya, ballarina de balls de saló
Entitats i escoles.........................................
Conversa amb Adrià Baiges
CAP Salou
10è aniversari Club Volei Salou
Activitats escolars
Una mica de tot .........................................
Què llegim?
La ejaculació precoç
Què escoltem?
¿Te suena?
Aprendre a gaudir de l’esport
Tendències..................................................
El palestí o la globalització, en el món de la moda
Consultori d’estil
El racó de la salut
¿Qué es el yoga?
Cuina jove...................................................
El plaer de cuinar
Reculls d’opinió .........................................
Pornorock
Padre...(tal vez nuestro mejor maestro)
Entrevista a Ana Ros, actriz porno
La república de les persones
SALOUMGZ · núm.4 · pàg. 3
L’art contemporani: sòlid, líquid o gasòs?
La foto amagada........................................
L’ Agenda....................................................
04
10
12
17
22
26
28
34
35

SALOUMGZ · núm.4 · pàg. 4 SALOUMGZ · núm.4 · pàg. 5
ACTUALITAT
L’Escola Elisabeth participa en el projecte d’intercanvi lingüístic
Un total de 19 joves anglesos d’entre 13 i 15 anys van prendre part en el
projecte d’intercanvi lingüístic en què va participar l’Escola Elisabeth. Ja fa
deu anys que al centre educatiu del nostre municipi efectuen aquest tipus
d’intercanvis. Aquest, però, és el segon any consecutiu que aquest intercanvi
lingüístic es produeix entre l’Escola Elisabeth i l’escola St. Bartholomew’s de
la població de Newbury (Anglaterra).
Durant set dies, els adolescents britànics van estar acollits a casa de 19
alumnes de l’Escola Elisabeth i van dur a terme diverses activitats, com ara
tallers i excursions a Tarragona, Barcelona, el monestir de Poblet, el Delta
de l’Ebre,… El director de l’escola Elisabeth, Anton Ribas, acompanyat
de dos professors de l’Escola Bartholomew’s i de Michael Harnetty, de
l’Escola Elisabeth, es van desplaçar fins al consistori salouenc, on l’alcalde,
Antonio Banyeres i el president del Patronat de Turisme els van rebre
personalment.
Els alumnes de l’aula d’acollida de l’IES Salou,
visiten les instal.lacions del Pavelló Municipal d’Esports
Els alumnes de l’aula d’acollida de l’IES Salou, van visitar el Pavelló Municipal d’Esports,
acompanyats dels seus professors i del regidor d’Esports, Daniel López. Per aconseguir que
aquests joves nouvinguts coneguin el seu entorn i els recursos i serveis de què disposen,
els responsables d’aquesta aula d’acollida, amb la col·laboració l’Ajuntament han organitzat
diferents activitats per promoure la integració d’aquests nois. A l’aula d’acollida se’ls ensenya
principalment català. Cal tenir en compte que la majoria d’aquests joves no sap parlar ni
castellà, ja que la seva procedència és molt diversa: Romania, Rússia, Brasil,…
Els alumnes de 3r del CEIP Europa visiten l’Ajuntament
Els alumnes de 3r de Primària del CEIP Europa de Salou van visitar
l’Ajuntament de la nostra ciutat. Després de fer un recorregut per les
instal·lacions del consistori, van participar en un ple municipal simulat,
presidit per l’alcalde, Antonio Banyeres. Banyeres els va explicar el
funcionament dels plens i va respondre a les preguntes dels infants.
La visita a l’Ajuntament salouenc és una de les activitats programades dins
de l’assignatura de Medi Social. L’objectiu d’aquesta activitat és estudiar el
municipi de Salou.
Ple ordinari del Consell Escolar Municipal
Els membres del Consell Escolar Municipal van celebrar el primer ple
ordinari de l’any (hi ha un per trimestre). Entre els punts inclosos a l’ordre
del dia, hi havia la presentació dels nous representants municipals al consell,
que són els regidors Paco Gaya, com a president, David Ninyà, Pedro Lavilla,
Pablo Otal, Joan A. Brull i Martina Fourrier; i l’aprovació de la proposta de
reglament del consell, que aquest any ha incrementat el seu nombre de
membres, ja que Salou compta amb dos nous centres (el CEIP Salou II i l’IES
Salou). Actualment, té 38 representants, provinents del sector de direcció,
professorat, alumnat i pares d’alumnes, serveis i administració dels centres
educatius i llars d’infants del municipi, així com de l’Ajuntament. També
es va informar de les subvencions als centres educatius que concedeix
l’ajuntament, que enguany han augmentat un 12%, (gairebé 53.000 euros).
Aquestes ajudes estan destinades a les activitats que organitzen les escoles,
instituts, AMPES, aules d’educació especial, llars d’infants i grups de treball
dels centres.
Vandellòs i l’Hospitalet s’incorporen a l’Estació Nàutica
Salou - Cambrils - Mont-roig/Miami
El passat dimarts, 12 de febrer, va tenir lloc la roda de premsa de presentació de
l’adhesió de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant a l’Estació Nàutica Salou – Cambrils
– Mont-roig / Miami Platja. A l’acte, que es va celebrar a la Casa de la Vila de
l’Hospitalet de l’Infant, hi van assistir: J. Manel Basquens (President de l’Estació
Nàutica), Josep Catellnou (Alcalde de Vandellòs i l’Hospitalet), Maite Boquera
(Regidora de Turisme de l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet) i Joan Albert
Campos (President de la As. Española de Estaciones Náuticas). Aquesta ampliació
suposa un nou pas endavant de l’Estació Nàutica en la seva tasca de potenciació
dels esports nàutics i activitats complementàries a la seva àrea d’influència, amb
el propòsit de donar un valor afegit al turisme de sol i platja.
La Penya Barcelonista Salou ja té més de 200 socis
Miguel Bosé a Salou
El proper 12 de juliol actuarà el cantant Miguel Bosé a l’Estadi Municipal de Salou.
Concert que començarà a les 22 hores i on es podran escoltar temes tan coneguts com
‘Nena’, ‘Morenamía’, ‘Amante bandido’, inclosos en el seu tour internacional ‘Papitour’ .
‘Papito’ és una recopilació dels seus majors èxits i commemora els 30 anys de la seva
carrera artística. Les entrades per assistir al concert ja estan a la venda i es poden trobar
a través de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Salou, del ServiCaixa i del servei
de Telentrada de Caixa Catalunya. També, a les botigues de música Qui’k de Reus; i
Arsis, de Tarragona. (Per demanar més informació es pot trucar al telèfon 977 30 92 17).
El preu: 30 euros anticipada i 32 euros a taquilla.
Nova línia de transport escolar
per als alumnes de secundària
L’Ajuntament de Salou ha contractat aquest curs 2007-2008 una
nova línia de transport escolar per a secundària. Aquesta nova línia, la
número 6, surt del C/ Vendrell-Av Carles Buigas i fa diverses parades
(al C/Vendrell, on hi ha l’Hotel Playa Park; al C/Pompeu Fabra, a l’Av
Andorra, al C/Major-Plaça Catalunya, a la Plaça Venus, al C/Carles Roig-
C/Barenys) fins arribar a l’IES Salou i l’IES Jaume I. La demanda d’aquest
servei ha fet necessària la creació d’aquesta línia.
El passat 18 de febrer, a la sala Costa Daurada del Centre Cívic es va celebrar
l’acte d’entrega del carnet de soci número 200 de la Penya Barcelonista
de Salou. L’acte va ser presidit per Quim Cazorla, president de la Penya
del Barça de Salou, Daniel López, Regidor d’Esports de l’Ajuntament de
Salou, Josep Maldonado i Gili, diputat del congrés per Convergència i
Unió i David Ramos, representant de l’agrupació de Penyes Tarragona
Nord.
Es va fer entrega del carnet de soci número 200 a la salouenca Noa Naegel,
la sòcia més petita de la Penya. A més a més, es va fer entrega del carnet
de soci a la família Torrents Castellanos de mans de Josep Maldonado.
Aquest fet va ser molt emotiu, ja que, recordem, va ser precisament ell
qui es va preocupar moltíssim pel benestar i la seguretat de la família
Torrents Castellanos en el procés d’adopció de la petita Olivia a l’Àfrica.
Segons va dir el president de la Penya, Quim Cazorla, ‘ha estat un orgull
poder fer l’entrega del carnet a la petita Olivia i a la sòcia més petita, la
Noa. Un acte molt emotiu. Per la Penya és tot un orgull ser ja més de
200 socis. Per altra banda, va voler agrair la inestimable col.laboració de
l’Ajuntament de Salou en tots els actes que organitza la Penya’.
d i s s e n y e n c o m u n i c a c i ó

SALOUMGZ · núm.4 · pàg. 6 SALOUMGZ · núm.4 · pàg. 7
ACTUALITAT
Música irlandesa a càrrec d’Otherside
Dins el Cicle de Joves Intèrprets, que ha organitzat enguany per primera vegada
la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Salou, el passat 27 de febrer, es va dur
a terme el concert gratuït a càrrec d’Otherside. Otherside és un grup de música
folk format a finals del 2006, integrat per Víctor Álvarez Ávila, Xavier Barrero
Alba, Cristina González Pagán, Irene López Celestino i Oriol Tomàs Meda.
Aquests músics van oferir un repertori de cançons tradicionals provinents de
països i regions de tradició celta com Irlanda, Escòcia i Astúries, versionades per
ells mateixos.
Salou tindrà un centre d’ensenyament reglat en llengua estrangera
Tenint en compte la població estrangera que viu al nostre poble (comunitat important) i la voluntat de molts pares d’origen nacional que volen
complementar l’aprenentatge dels seus fills en llengües estrangeres, la corporació municipal ha trobat a faltar un centre d’ensenyament reglat
en llengua estrangera al nostre municipi. El passat 28 de febrer, va passar per ple municipal la convocatòria de la licitació per a la concessió de
l’ús privatiu de la parcel·la municipal situada a l’Avinguda de Jordi Cartanyà i Camí del Racó (Urbanització Mirador de Salou) per a la construcció i
explotació d’un centre d’ensenyament reglat en llengua estrangera (anglès). Aquest servei privat, però d’ús públic, beneficiarà a tota la població.
Tindrà una capacitat per a 400 alumnes i s’impartiran estudis reglats i homologats per la Generalitat de Catalunya. L’adjudicatari serà qui assumirà
els riscos econòmics, la responsabilitat administrativa, civil, fiscal i laboral. Aquesta concessió s’adjudicarà pel procediment obert i mitjançant la
forma de concurs, publicant-se la licitació en el BOPT.
La Regidoria d’Esports de l’Ajuntament de Salou té previst oferir classes de
tennis taula al Punt d’Informació Juvenil (PIJ) després de Setmana Santa.
Els joves que s’apuntin a aquestes classes podran entrenar-se amb un
professor qualificat un dia a la setmana. Per consolidar aquesta activitat,
a inicis del següent curs escolar, es vol formar un grup que pugui jugar a
tennis taula dos cops per setmana.
Per animar els nois i noies a practicar aquest esport, es va organitzar
una exhibició de tennis taula al PIJ. A aquesta exhibició hi van assistir
una vintena de joves de 5è i 6è de Primària i 1er i 2on d’ESO dels centres
educatius salouencs. Quan estiguin confirmades les dates d’inscripció a les
classes de tennis taula, s’informarà a la ciutadania.
Neix la revista Salou emprèn
Neix Salou emprèn. La revista de la gent d’empresa. L’Àrea de Promoció
de la Ciutat de l’Ajuntament de Salou, amb Marc Montagut com a regidor
responsable, ha editat aquesta nova publicació, adreçada als empresaris i
emprenedors del municipi. Conté informació útil per a fer negoci, com ara
una agenda d’activitats i fires d’interès per als diferents sectors econòmics,
notícies, una opinió experta,... També inclou un apartat anomenat ‘un copet
de mà’, amb informació sobre cursos de formació, subvencions i consells a
tenir en compte. Salou emprèn, també convida els lectors a opinar i a enviar
suggerències dins la secció ‘correu obert’, a través de l’adreça de correu
electrònic: salouempren@salou.org. En total, s’han editat 2.500 exemplars
d’aquesta revista gratuïta de periodicitat trimestral i bilingüe. Els autònoms
o les persones interessades en rebre-la a casa, poden posar-se en contacte
amb l’Àrea de Promoció de la Ciutat, mitjançant el correu electrònic abans
assenyalat.
Classes de tennis taula al Punt d’Informació Juvenil de Salou
www.saloumagazine.com
Ja et pots descarregar la revista en format digital !!
Salou celebra el Dia Internacional de la Dona
Dimecres 5 de març es va celebrar el Dia Internacional de la Dona. Per
commemorar aquest dia, al Centre Cívic es va projectar la pel·lícula “Las mujeres
de verdad tienen curvas” de Patricia Cardoso i es va inaugurar l’exposició
“Pintores Amateurs de Salou” al passadís del Teatre Auditori de Salou (TAS).
Aquesta mostra recull una vintena d’obres fruit de l’aprenentatge de dones que
fa més de 5 anys que participen en un Curs de Dibuix i Pintura a la Llar de Jubilats
l’Esplai de Salou com Anna Rodriguez, Milagros Rodríguez, Mª Rosa Delgado,
Esther Tironi, Teresa Vila i Esther Antolín. L’exposició, es podrà visitar fins el 19 de
març. Tots dos actes van ser organitzats per l’antena del coneixement de Salou,
la regidoria d’Ensenyament de l’Ajuntament i el Grup de Dones de Salou.
Festa del Dia de l’Arbre
Més de 200 nens i nenes del municipi van celebrar, el passat 7 de març, la Festa
del Dia de l’Arbre. Ho van fer al Cap Salou, àrea on la Regidoria de Medi Ambient
va organitzar una activitat destinada als alumnes de 4t de primària dels centres
educatius de Salou. L’activitat consistia en plantar 250 pins blancs en l’espai
boscós situat entre la Carretera de la Costa i el carrer del Fonoll.
Per dur a terme aquesta tasca, els infants van tenir l’ajut dels seus mestres, de
diversos monitors, operaris de la brigada municipal i dels 8 joves que estan
duent a terme el mòdul de Medi Ambient a la Casa d’Oficis. També hi van
participar l’alcalde de Salou, Antonio Banyeres; el coordinador institucional,
Salvador Pellicé; i el regidor de Medi Ambient, Joan A. Brull.
Fira Marítima de la Costa Daurada
L’alcalde de Salou, Antonio Banyeres i l’alcalde de Cambrils, Robert Benaiges,
van signar, el passat 6 de març, un conveni de col·laboració per organitzar
conjuntament una nova fira anomenada Fira Marítima de la Costa Daurada.
La Fira Marítima es celebrarà un cop a l’any, alternant ambdós municipis.
La primera edició tindrà lloc entre el 22 i el 25 de maig a Cambrils. Fins ara,
Salou i Cambrils organitzaven de forma paral·lela i amb només una setmana
de diferència, la seva pròpia fira marítima. Unir-se i treballar conjuntament,
suposarà unir els esforços dels dos municipis i donar més categoria a la fira. De
moment, ja es preveu un augment del nombre d’expositors que participaven
fins ara en cadascuna de les fires.
Finalitzades les XXII Jornades Catalanes d’Estudiants d’Infermeria
La cloenda de les Jornades ha anat a càrrec del regidor de Promoció
Econòmica de l’Ajuntament de Salou, Marc Montagut. Aquest és el tercer
any que el Teatre Auditori de Salou acull aquestes jornades, organitzades
per l’Associació Catalana d’Infermeria, que han estat declarades d’interès
sanitari per l’Institut d’Estudis de la Salut de la Generalitat de Catalunya. Uns
300 estudiants d’arreu de Catalunya, han participat en aquestes jornades.
Els objectius concrets d’aquesta edició eren donar a conèixer els diferents
àmbits d’actuació de la infermera en situacions extremes per conscienciar i
fer difusió de la professionalitat i les competències necessàries; i els aspectes
ètics i legals que es generen en situacions d’urgència/emergència. També,
posar èmfasi en la necessitat de compromís i dedicació professional de les
infermeres en situacions d’emergència i/o col·laboració humanitària.

SALOUMGZ · núm.4 · pàg. 8 SALOUMGZ · núm.4 · pàg. 9
ACTUALITAT
Exposició a la Torre Vella dels artistes locals
Francisco Lara i Amador Pastor
Divendres 7 de març va quedar inaugurada l’exposició de Francisco Lara i
Amador Pastor a la Torre Vella. La mostra d’aquests dos artistes vinculats a
Salou es podrà visitar fins al 30 de març de 2008, de dimarts a dissabte de 18
a 20 hores; i els diumenges d’11.30 a 13.30 hores. Francisco Lara produeix
obres d’un delicat i precís treball dels metalls. En aquesta exposició es
poden veure els seus treballs, elaborats a cop de martell per aconseguir
dibuixos en relleu. Va ser assessorat artísticament pel gran pintor Benjamin
Palencia. Amador Pastor, durant la seva carrera, ha realitzat encàrrecs de
retrats a l’oli per a la Casa Reial Espanyola. Algunes de les seves obres es
troben en col·leccions privades d’Holanda, França i Itàlia.
Dia internacional de la dona a l’IES Jaume I
El salouenc Mario Ordóñez, seleccionat
en les IV Jornades de la Galera
Mario Ordóñez, salouenc de 18 anys i estudiant de cuina a l’Escola d’Hoteleria i Turisme
de Cambrils va ser un dels 10 semifinalistes seleccionats de tota Catalunya per participar
en el concurs ‘De la mar als fogons’. Aquest concurs es va celebrar a Cambrils, el passat
mes de febrer, dins les IV Jornades de la Galera. Aquest jove cuiner del nostre municipi
i tots els estudiants seleccionats van haver d’el.laborar les seves pròpies receptes amb
un element en comú en totes elles: la galera. Tots ells, van haver de defensar les seves
receptes i talent culinari davant un jurat per poder optar al premi final. L’enhorabona i
endavant.
La Marató de Sables
La Marató de Sables és una de les proves més dures del món. La seva duresa es
produeix per l’itinerari de la prova, l’entorn i les condicions en les quals es desenvolupa,
provocant abandonaments per part dels atletes (per cansament físic, psicològic o les
altes temperatures de més de 50ºC). La 23ª edició tindrà lloc del 28 de març al 7 d’abril
de 2008, reunint uns 700 atletes d’arreu del món. El salouenc Marc Fernàndez, forma
part d’un equip integrat per dos membres més, X. Sahuquillo i J. A. Gardenyes, ambdós
lleidatans. L’equip haurà de recórrer a peu 240 Km a través del desert del sud del Marroc.
L’organisme que organitza la Marató de Sables és l’Atlantide Organization Internationale
(AOI). Enguany, l’Ajuntament de Salou, en concret la Regidoria d’Esports, ha donat
suport a aquesta aventura tan “agosarada”. Cal tenir en compte que els participants
necessiten patrocinadors, ja que, el pressupost de l’equip del Marc ascendeix a 10.700 €.
Molta sort i esperem que arribeu a la meta final a Merzouga!
A l’IES Jaume I de Salou, el passat 7 de març es va
inaugurar l’exposició Dones de ciència amb motiu
de la celebració del dia internacional de la dona. La
inauguració d’aquesta exposició va anar a càrrec de la
sra. Anna Solà, directora del Pla de Polítiques de dones
de l’ICD. Acte seguit, la mateixa Anna Solà va oferir
una conferència a tots els assistents a la sala d’actes
de l’IES Jaume I, que portava per títol Visibilitat per al
saber de les dones.
Es convoca el XVII Concurs de Cartells de les Nits Daurades de Salou
El Patronat Municipal de Turisme de l’Ajuntament de Salou ha convocat ja el XVII Concurs de
Cartells de les Nits Daurades de Salou, que tindran lloc del 10 al 15 d’agost. La convocatòria és
d’àmbit nacional i internacional i s’hi podran apuntar totes aquelles persones majors de 18 anys
que ho desitgin (amb un màxim de dues obres per autor). El guanyador rebrà un premi de 2.000
euros en concepte d’adquisició de l’obra, que quedarà com a propietat del Patronat per fer-ne
l’ús que cregui convenient. Les obres han de ser lliurades, tant en format digital com en format
gràfic, al departament del Patronat Municipal de Turisme, situat al primer pis de l’Ajuntament de
Salou, del dia 5 al 9 de maig, ambdós inclosos, de 8 a 15 hores. El 19 de maig es farà una selecció
de les 15 millors obres, per un jurat professional. Acte seguit, les 15 obres escollides entraran en
un període de votació popular, que durarà del 26 de maig al 8 de juny inclosos. Els cartells estaran
exposats al passadís de connexió entre l’Ajuntament i el TAS i al web del consistori. Bases al web de
l’Ajuntament de Salou (www.salou.org). Recordem que els guanyadors de l’edició anterior van ser
Bruno López Bergamín i Xavier del Río Moreno, tots dos veïns de Salou.
La Xarxa de Cultura Tradicional Catalana de
Salou organitza uns cursos de gralla i timbal
La Xarxa de Cultura Tradicional Catalana de Salou ha organitzat uns cursos de gralla i de timbal que
s’impartiran a la sala d’assajos del Teatre Auditori de Salou (TAS). El curs de gralla començarà el proper
26 de març i constarà de 24 hores lectives, que s’impartiran els dilluns de 19 a 20 hores i els dimecres
de 18 a 19 hores. El curs de timbal, de 30 hores lectives, començarà el 28 de març. En aquest cas, es
formaran dos grups: un rebrà classes els divendres de 17.30 a 18.30 hores; i l’altre, el mateix dia de la
setmana, però, de 19 a 20 hores. Els interessats en apuntar-se a aquests cursos, han d’inscriure’s abans
del 26 de març, a la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Salou, i poden demanar més informació,
trucant al telèfon 977 30 92 17.
Salou col·labora amb la 14ª
Caravana Solidària amb el Sàhara
L’Ajuntament de Salou col·labora per primera vegada amb la 14ª Caravana Solidària amb
el Sàhara. Es tracta d’un projecte gestionat a nivell de Catalunya per l’Associació Catalana
d’Amics del Poble Sahrauí (ACAPS), amb el suport de la Delegació del FRENTE POLISARIO
a Catalunya. A Salou, està organitzada per l’organització cambrilenca HAMMADA. La
caravana té com a objectiu fer una campanya participativa, consistent en una recollida
popular en els diferents indrets de Catalunya de productes com gel, xampú i sabó. A Salou
concretament, el material es podrà dipositar a l’Escola de Música o al Punt d’Informació
Juvenil (PIJ) fins el 25 de març. Les persones interessades en col·laborar, poden fer
aportacions econòmiques al compte corrent de Caixa Manresa 2041 0092 06 0040007200
o telefonar al 635 49 41 67 o al 670 85 47 33 per obtenir més informació.
Tur i Sellés guanyen la setmana
olímpica de Barcelona de Vela
Els regatistes del Club Nàutic de Salou Toni Tur i Aleix Sellés, han guanyat
la Setmana Olímpica de Vela que s’ha disputat a Barcelona en la classe 420.
La tripulació salouenca, una de les millors en aquesta classe de tot l’Estat
espanyol, ha estat la més regular de les 27 embarcacions. En aquesta mateixa
classe, una altra tripulació salouenca formada per Lara Sellés i David Mas, van
classificar-se a la cinquena posició absoluta.
Subvencions per
activitats culturals
L’Ajuntament de Salou disposa d’un pressupost
de 100.000 euros per atorgar subvencions a les
entitats culturals. Aquest pressupost és un 42,8%
superior al de l’any passat, segons va explicar el
regidor de Cultura, Paco Gaya, als representants
de les associacions que van assistir a la reunió
informativa sobre les bases que regulen aquestes
subvencions del 2008.
Més informació a la pàgina web de l’Ajuntament
de Salou (www.salou.org).

SALOUMGZ · núm.4 · pàg. 10
L’ENTREVISTA
Arismel Naya,
ballarina professional
de balls de saló
Arismel Naya, salouenca, nascuda el 1990. És ballarina professional
de balls de saló. Participa sempre que pot en tots els certàmens de
balls de saló que s’organitzen. La modalitat que més li agrada és la
de balls llatins. La seva filosofia de vida vers als balls de saló li permet
gaudir plenament d’aquest esport i estudiar al mateix temps. Una
noia jove, cuidada, guapa, amb un cos modelat que parla per si sol
i que triomfa en la seva carrera professional. Actualment imparteix
classes de balls de saló per als més petits a l’escola de ball Wapachá
de Reus. Arismel, Salou Magazine et desitja una llarga carrera
esportiva!
Quan vas començar a ballar? Va començar tot com un “hobby”?
Vaig començar a ballar als 8 anys. En un principi sí, vaig començar
els balls de saló com un “hobby”, però, abans d’haver fet balls de
saló, vaig fer gimnàstica rítmica durant 7 anys. En aquests moments
estic en la categoria més alta, i és impossible practicar aquest esport
com un “hobby”.
On vas rebre les teves primeres classes de balls de saló?
Les meves primeres classes de balls de saló les vaig rebre a l’escola
Wapachá de Reus. Actualment encara vaig a aquesta escola de ball.
Però, també he estat en diferents escoles de balls de saló a la província
de Tarragona.
“A la setmana inverteixo ballant unes 15 hores aproximadament.
Aquest món, la veritat, sí que és dur perquè
és molt sacrificat”
Deu ser complicat combinar el ball i els estudis. Com t’ho fas? Què
estudies actualment?
Bé, ara mateix estic estudiant 2n. de batxillerat. La veritat és que
compaginar-ho tot és molt complicat, però faig tot el possible (tenint
en compte que acabo les classes a les 15:00h i que després, per
la tarda, vaig a ballar). De vegades em fa falta temps per estudiar i
vaig una mica justa en qüestió d’horaris.
Quantes hores d’entrenament dediques a la setmana? És dur
aquest món?
A la setmana inverteixo ballant unes 15 hores aproximadament.
Aquest món, la veritat, sí que és dur perquè és molt sacrificat. Moltes
vegades passo moltes hores dedicada al ball i potser trobo a
faltar el fet de tenir hores per mi mateixa, el poder quedar amb els
amics, etc. A més econòmicament és un esport molt car, els vestits
sobretot, les sabates, les classes particulars, etc. Ser una bona ballarina,
també requereix molt d’esforç.
Què t’ha aportat els balls de saló? Algun premi?
M’ha aportat molt, potser no tant en qüestió de premis. He intentat
Arismel Naya
superar-me com a esportista i he gaudit molt, molta diversió. Els
premis més importants han estat: finalista en balls llatins al cam-
pionat de Catalunya i finalista, també, en la modalitat de 10 balls
al campionat de Catalunya. I després estan els altres premis que hi
han de cada diumenge, estatals o nacionals, de la nostra categoria
(que és la “A”). A partir d’aquí, va variant una mica, potser quedem
primers, com també potser que arribem a la final.
En quina modalitat et sents més còmoda?
M’agraden molt els balls llatins, perquè la música és més “marxosa”,
més alegre i també perquè són més lliures alhora de ballar-los, no
has de mantenir constantment una posició, com el cas dels stándards.
“Els premis més importants han estat: finalista en
balls llatins al campionat de Catalunya i finalista, en
la modalitat de 10 balls al campionat de Catalunya”
Sempre balles amb la mateixa parella? Deveu ser com dues ànimes
bessones per poder compaginar amb exactitud tots els passos que
executeu...
Actualment sí. Abans però he ballat amb 3 nois més. Sí, potser no
tant com ànimes bessones, però és veritat que es necessita molta
confiança amb la persona amb la que balles, no tan sols per poder
ballar bé, sinó per portar una bona relació en el ball. Bon “feeling”.
“M’encanta fer classes als nens perquè són molt
afectuosos. És molt divertit veure’ls ballar. A més a
més, els agrada fer coreografies amb música que coneixen
“
Participant en tots aquests certàmens de balls de saló que
s’organitzen, deus viatjar moltíssim, oi? T’agrada viatjar?
De moment no hem fet viatges a l’estranger, però potser aquest
any anirem a Stutgar i a Blackpool. Però, desitgem i volem viatjar el
Arismel Naya durant l’ IDSF Arismel Naya durant l’actuació
més aviat possible. Després estan tots els viatges que fem durant
els caps de setmana que hi han competicions, llavors ens movem
per tota Espanya.
Els vestits que duus, te’ls compres en algun lloc en especial o tu
mateixa confecciones alguna cosa?
No, me’ls faig a Manresa, concretament a l’Arroyo que és una botiga
de confecció de roba de tota mena.
Actualment estàs impartint classes de balls de saló per a infants en
una escola de Reus, és divertit?
Sí, m’encanta fer classes als nens perquè són molt afectuosos. És
molt divertit veure’ls ballar. A més a més, els agrada fer coreogra-
fies amb música que coneixen, això sí, s’ha de combinar també
amb una música de joc, perquè segueixin la classe i s’ho passin bé.
És molt satisfactori.
Penses seguir dedicant-te als balls de saló?
Com et veus en un futur?
Sí. Si res m’ho impedeix, no ho penso deixar per res. És un esport
que m’encanta, on puc superar-me i demostrar el que sé fer. Em
permet alliberar-me i passar-m’ho bé. Del dia a dia, el ball és el que
realment m’omple.
Contesta ràpidament...
Salou.... campionat IDSF.
Salou a l’hivern o a l’estiu.... platja, estiu
Un racó de Salou.... el Far
Una platja.... Cala Crancs
Una festa... el Cós Blanc
Un somni... independitzar-me
Una dita... “a caballo regalado no le mires el dentado”
Un model a imitar… la meva professora, Isabel Pérez

SALOUMGZ · núm.4 · pàg. 12
Conversa amb
Adrià Baiges (1987)
L’art del bon gust Germán López Cortacans info@saloumagazine.com
Roser Berengueras Professora de piano de l’EMMS
El passat 20 de febrer i dins el Cicle de Joves Intèrprets que organitza
la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Salou, vam poder gaudir
del concert ofert pel guitarrista cambrilenc, Adrià Baiges. Aquest
article no és una crítica del concert, però sí que vull remarcar uns
aspectes que realment fan que un músic toqui bé o senzillament
sigui un artista. Aprofundir en el detall per a una gran interpretació,
això és el que vaig copsar de l’Adrià, amb una paleta sonora àmplia,
tenint cura del més petit aspecte, tan tècnic com expressiu, buscant
diferents sons, colors… tot amb un únic objectiu: comunicar, expressar,
transmetre. Tot pretén estar al seu lloc, no hi sobra ni hi falta res,
com en un perfecte equilibri.
De com va començar, on i quin és el seu futur, en vam parlar després
del concert, mentre es refeia de l’allau de felicitacions que va rebre.
“...vaig començar amb sis anys a l’escola de Cambrils amb en Miguel
Javaloy i també vaig treballar amb en Jorge Olshanetsky, posteriorment
al conservatori de Vila-seca amb en Fernando Rodriguez i més
endavant a Barcelona amb en Xavier Coll i a l´Escola Superior de Música
ESMUC amb en Àlex Garrobé... Des del primer moment em vaig sentir
inclinat per tocar la guitarra. No em calia que m’exigissin estudiar, ja
m’hi posava tot sol…”.
L’Adrià és un noi que toca de peus a terra i sap bastant bé què cal fer
per situar-se en aquest món “Quan acabi els estudis a l´ESMUC, vull
sortir a l’estranger, vull participar en concursos, ja que és un trampolí
important per adquirir concerts i donar-te a conèixer, ja que de música
clàssica la veritat és que n’hi ha pocs… Penso que és important i molt
necessari per a tot estudiant, veure i conèixer altres nivells , saber quina
realitat musical hi ha pel món. Aquí et coneix molta gent, t’has situat
ja en un cert nivell, més o menys bo, t’aprecien i t’abrigallen molt. Sortir
fora és l’única manera de trobar-te amb tu mateix i saber on estàs i què
et cal fer per anar cap endavant…”.
Al marge de la interpretació de la música clàssica, l’Adrià és un músic
bastant versàtil, actualment toca amb un grup de jazz-improvisació
i participa en el grup Barcelona 216.
Adrià Baiges
Per a qui no el conegui aquí us faig un breu apunt del seu currículum:
premis:
> Menció d’honor en el VII Concurs d’Interpretació
Musical Arjau (Bcn), 2002
> Primer premi I Concurs “Villa de Petrer” (Alacant), 2002
> Primer premi VI Certamen de música “Vila de Salou”, 2002
> Segon premi IV Concurso Instrumental “San Anastasi”
(Lleida), 2003
> Premi a la 1a Mostra de Joves Guitarristes de les Comarques
de Tarragona, 2003
> Primer premi Francesc Tàrrega de Vila-real (Castelló), 2003
Actuacions:
Auditori Wintherthur de Barcelona, Auditori Pau Casals del
Vendrell, Auditori Josep Carreras a Vila-seca, Teatre Fortuny a
Reus, Teatre Metropol a Tarragona, l’Auditori de Barcelona i a
la Festpiele de Berlín, on fou convidat a actuar en el VII Festival
Internacional de Literatura d’aquesta ciutat.
Ha rebut classes de:
Ignacio Rodes, Carles Trepat, Marcos Socias, Miguel Tràpaga
i Aniello Desiderio.
Per acabar i per a qui encara no el conegui, recordeu aquest
nom: Adrià Baiges.
Enfermero ABS Salou
Cambiando el chip
Queremos utilizar las páginas de esta revista para comunicarnos
con vosotros. Pero antes es necesario que nos presentemos: somos
los profesionales de enfermería del Centro de Atención Primaria
-CAP- de Salou. Seguramente vuestros padres o algún familiar os
han hablado o han sido atendidos por nosotros en el Centro. Pero,
¿realmente sabéis en qué consiste nuestro trabajo? Seguramente
sólo conocéis los tópicos que salen por TV en las diferentes series
o tenéis una imagen relacionada, sobretodo, con las curas y la administración
de medicación. Pero esa imagen sólo refleja una parte
de nuestro trabajo, ya que nuestra formación universitaria nos capacita
para realizar actividades relacionadas para ayudar a las personas
a potenciar la elección de conductas favorables para la salud.
Seguramente os estaréis preguntando: ¿Y eso que tiene que ver
con nosotros? Y es en este punto donde es necesario que podamos
construir puentes de comunicación entre nosotros y vosotros para
que nos conozcáis un poco más.
Pero yo no estoy enfermo/a
Seguramente esta será vuestra respuesta a nuestra invitación a visitarnos
al centro de salud, pero como os hemos comentado, nuestra
función también es ayudar a personas sanas a resolver dudas o
posibles problemas de salud. La etapa que estáis viviendo -la adolescencia-
esta marcada por múltiples cambios en vuestro cuerpo
y emociones. Durante la adolescencia, vuestros sentimientos cambian
tan rápido como vuestro cuerpo. Todo se siente con mayor
profundidad y os emocionáis más fácilmente. Un día estáis alegres
y otro irritables. Es una época muy tumultuosa de vuestra vida. ¡Parece
que vuestras emociones viajan en el dragón khan! Y es en este
contexto de cambios donde aparecen las dudas y los problemas
con la salud: sedentarismo, alimentación inadecuada, consumo de
tabaco, aumento de enfermedades de transmisión sexual, problemas
de autoestima, estrés, etc.
Cuídate
todo el año
¡Ven a conocernos!
Algunos problemas de salud los podéis solucionar vosotros mismos
sin la ayuda de nadie, otros problemas, a lo mejor, pueden ser
resueltos con la ayuda de vuestros padres. Pero hay dudas respecto
a la salud que es mejor que las consultéis con los profesionales
de enfermería. Fijaros que en ningún momento hemos hablado de
enfermedades ni enfermos, porque la mayoría de las personas que
vienen a nuestras consultas son personas que no están enfermas.
Vienen para pedir consejo sobre su salud y/o para aprender como
practicar estilos de vida más saludables. Os adjuntamos algunas actividades
que desarrollamos en nuestra consulta para que vengáis
a conocernos. Es muy fácil, podéis pedir cita por teléfono (902 111
444) o en el CAP, en vuestra tarjeta sanitaria tenéis el nombre de
vuestra enfermera, ella os atenderá en la consulta en horario de
mañana o tarde.
Actividades de enfermería:
Enseñar una dieta sana y equilibrada para mantener un peso
adecuado. Estimular la práctica de actividades físicas y deportivas
con asiduidad. Explicar los beneficios de dormir suficientemente.
Enseñar técnicas de relajación para disminuir el estrés. Explicar las
conductas de riesgo relacionadas con el transporte: uso de casco
protector al conducir bicicletas y motos, uso del cinturón de seguridad
en coches, evitar velocidades excesivas. Enseñar conductas
asertivas para resistir las presiones de los amigos sobre el consumo
de alcohol, tabaco y otras drogas. Estimular formas de interacción
social: comunicación dentro de la familia, relación con compañeros
de ambos sexos. Explicar los beneficios de limitar el tiempo dedicado
a televisión, videojuegos e Internet. Educación sexual: prevención
de enfermedades de transmisión sexual. Consejos sobre
prácticas sanas de actividad sexual.

Club Volei Salou
10è aniversari del Club Volei Salou
Laura Garcia info@saloumagazine.com
La temporada 2007/08 ha estat tot un èxit de matriculació. Aquest any és el 10è aniversari. El Club Volei Salou ha batut tots els rècords en número
d’equips. Aquest any tenim 10 equips (5 ecolars i 5 federats), els equips federats fan competicions arreu de Catalunya. Per exemple, l’Equip Sènior
Masculí va ascendre a 1a nacional la passada temporada, i encara avui manté el 1r lloc havent salvat la categoria per la pròxima temporada.
L’Equip Sènior Femení, a falta de dues jornades, té possibilitats de classificar-se per el PLAY OFF d’ascens a 1a Nacional. Al mateix temps l’Equip
juvenil femení, havent perdut només un partit, encapçala la classificació a 3a Catalana. El juvenil Masculí, és nou d’aquest any i està format per
joves de Salou i Cambrils, està aconseguint victòries a la 2a fase de competició, colocant-se a la meitat de la taula. El Cadet Femení A, després de
pujar, la temporada passada, a 1a Catalana, està lluitant per mantenir la categoria i actualment està fora de la zona de descens. Els altres equips
participen a la lliga escolar del Consell Territorial i els animem per aconseguir molts títols. També cal destacar la gran participació de nois als equip,
cosa realment difícil d’aconseguir ja que normal ment domina la participació femenina.
> Agraïm el suport que dóna l’Àrea d’Esports de l’Ajuntament de Salou i dels seus principals col.laboradors:
ESTRUCTURAS FERRU, S.A, HOTEL PALAS LA PINEDA, MCDONALDS SALOU, Gimnasio REGIUM, EUROMED TRAVEL, MEDWORLD TRAVEL, GESTESA, MARITIM,
Restaurante VENUS y todos nuestro colaboradores que hacen posible una temporada más del C.V.SALOU.
Aleví mixte Benjamí mixte
Cadet femení A Cadet femení B
Infantil mixte Juvenil femení
Sènior femení Juvenil masculí
Sènior masculí Infantil femení
SALOUMGZ · núm.4 · pàg. 15

SALOUMGZ · núm.4 · pàg.16
CEIP Salou,
petits artistes al CEIP Salou
>> Al Ceip Salou, des de començament de curs, estem treballant
un pintor a cada nivell: Miró, Gaudí, Matisse, Barceló, Klee,
Van Gogh, Dalí, Picasso, Warhol... Mireu quines coses que estem
fent!!! Els nens i nenes de P3 som petits Miró!
>> I aquest drac? Coneixeu el Parc Güell? A P4 també el tenim,
però aquest l’hem fet nosaltres!
>> A 4t estem fent el nostre propi museu de Dalí. Ja tenim unes
quantes obres! Exposició de Van Gogh, alumnes de 3r.
CEIP Europa,
i el Medi Ambient
>> Tots els alumnes van realitzar diferents tallers de Medi ambient
amb monitores de Limònium. Els nens de 1er vam fer colònia
amb plantes aromàtiques.
>> Els alumnes de 3r vam fer el taller: “Les restes del passat”, vam
aprendre a fer fòssils amb fang.
>> A 4rt vam fer “floueres”, flors amb oueres.
Què escoltem?
Recomanacions musicals
Vladimir Lozano vladimirlozano@gmail.com
SUFJAN STEVENS
Illinoise (2005)
El cert és que un cantautor
de Detroit un dia va prometre
un disc per a cada un dels 50
estats del Estats Units (¡¿?!).
A aquesta colossal i fantàstica
utopia que començà amb
Michigan (2003), Sufjan Stevens
hi sumà el 2005 un retrat
irònic d’Illinoise. Multiinstrumentista
de gran inventiva
i llenguatge propi, aporta música i històries que arrenquen de la
tradició americana amb un imaginari sorprenent. Tot i que aquest
és el treball millor tractat per la crítica, la seva barroca discografia és
plena d’exemples d’excel·lència free com aquest.
OKKERVIL RIVER
The stage names (2007)
És una banda en clara progressió,
de la qual esperem grans
coses. De moment el seu últim
treball presenta sobrada
qualitat, però la inèrcia farà
que sigui superat en breu. El
líder i compositor de la totalitat
del disc és Will Sheff, un
estudiós de la cultura pop, a
qui rendeix homenatge des
d’una posició moderna i transgressora. En aquest àlbum es mostra
menys pessimista i fosc que en Black sheep boy (2005), sense trencar
la solidesa del disc i els moments d’obscuritat.
FIELD MUSIC
Field music (2005)
Una banda en estat de gràcia
en un moment d’irreparable
inspiració creativa és el que
defineix l’àlbum de debut
dels anglesos Field Music.
Andrew Moore i els germans
Brewis posseeixen un talent
únic i immediat, demostrable
en melodies que recorden
els Beatles, recorren el rock
progressiu, el post-punk, els 60, els 80… Moments atemporals i
acompanyaments vocals que s’aixequen fins a la perfecció en les
ambicioses composicions que formen aquesta magnífica estrena
musical.
JAMES GUTHRIE
Now, more than ever (2003)
SALOUMGZ · núm.4 · pàg.17
Exemple d’artista sense la
força mediàtica necessària
per a no passar desapercebut,
tot i presentar un treball
com aquest. Jim Guthrie és
el cantautor que combina
la tradició amb una mirada
actualitzada de la música en
un treball rodó, amb columna
vertebral, fil conductor i
omnipresència dels cordòfons, uns potents violins. L’efecte sonor
és per moments d’extrema netedat i equilibri, suficient per al gau-
diment i el reconeixement de l’artista.

SALOUMGZ · núm.4 · pàg.18
Què llegim? L’ejaculació
llibres sobre llibres.
precoç
M. Victòria Domingo mdviqui@gmail.com
Bibliotecària de Salou
Just abans que la Diada de Sant Jordi ens proporcioni nous títols i
autors per llegir, ens presenti els escriptors més venuts, els novells
o ja consagrats, dues recopilacions ens apropen al món del llibre i a
les persones que el fan possible, des de vessants diferents.
Pasión de papel:
Selecció de vint contes sobre els quatre vessants del món del llibre:
l’escriptor que els crea, l’editor que els publica, el llibreter que els
distribueix i el lector, final i motor d’aquest procés. El llibre recull
noms destacats del món literari espanyol, català i llatinoamericà:
Luis Sepúlveda, Enrique Vila-Matas, Carme Riera, Pere Calders
i Mario Benedetti, entre d’altres. Cada secció va precedida d’una
presentació, tan o més bona que els mateixos contes. La de Lola
Larumbe dóna el nom al recull.
Soldados de cerca:
Más Platón y menos filosofía o La metamorfosis de Oviedo...
són títols de llibres que alguns lectors han demanat al llibreter
Eduardo Fernández, de Barcelona, i que en aquest llibre ha recopilat
per a gaudi de tots. Anècdotes i situacions divertides sorgides en
la seva tasca diària. Errors a l’hora d’encertar un títol que obliga el
venedor a interpretar les demandes dels lectors i que sovint complica
la venda d’un llibre. En definitiva, una proposta per passar una
estona divertida entre grans i petits títols, tots sorprenents.
CORTINATGES
TAPISSERIES
MOBLE AUXILIAR
COMPLEMENTS
Via Augusta, 16 - Local 3 · 43840 SALOU · Telèfon/Fax 977 350 883
VVAA
Pasión de papel.
Cuentos sobre el mundo
del libro
Madrid:
Páginas de Espuma, 2007
Fernández, Eduardo
Soldados de cerca, de un tal
Salamina. Grandezas y miserias
en la galaxia librería
Barcelona: Comanegra, 2008
50aniversari
Edifici Palas Salou · C/ Barcelona 46-48 SALOU
Tel. 977 380 967
Antonio Guiu anguila@copc.es
Psicòleg clínic, gestalt-terapeuta, sexe-terapeuta
L’ejaculació precoç és una de les disfuncions sexuals més comunes
i que més afecta l’home. És, a més a més, la disfunció de què més es
parla entre homes, en els mitjans de comunicació i també una de
les quals més es tracta en les consultes dels sexoterapeutes.
D’acord. Però... què és?
L’ejaculació precoç comença quan l’home és incapaç d’exercir un
control voluntari sobre la seva ejaculació. Com a resultat d’aquesta
falta de control, l’home excitat sexualment arriba amb molta rapidesa
a l’ejaculació. I aleshores sent que ha perdut el control del
seu cos. L’aspecte fonamental d’aquesta disfunció sexual no és el
temps durant el qual es realitza l’acte sexual, sinó l’absència de control
voluntari envers l’ejaculació.
Reaccions de l’home
Com a conseqüència d’aquesta situació, els homes podem actuar
de les següents formes:
Amb sentiments d’incompetència sexual
Amb sentiments de culpa per privar de plaer la seva parella
Amb sensacions de frustració per l’obtenció d’un plaer lleu i incomplet
Limitant i fins i tot eliminant els contactes sexuals
Desenvolupament d’impotència (com a derivació d’aquest problema)
Produint efectes negatius en la relació de la parella (pèrdua de confiança,
disputes amb major freqüència, irascibilitat...)
Tècniques a evitar
Quan l’home sent que li manca aquest control, desenvolupa una
sèrie de tècniques per tal d’evitar l’ejaculació precoç.
Les tècniques consisteixen a disminuir la percepció de les sensacions
eròtiques per tal d’aconseguir allunyar la proximitat de
l’orgasme. És tan fàcil com pensar que si sentim menys aconseguirem
controlar l’ejaculació. Per això són molt freqüents idees com
la utilització de preservatiu per sentir menys, l’ús de cremes anes-
tèsiques o practicar sexe utilitzant idees allunyades del sexe (com
podria ser pensar en un cementiri, etc.). Aquestes tècniques, que
són utilitzades com a un mètode per tractar de superar aquesta situació,
no tenen cap èxit. Més aviat actuen de forma contrària, acceleren
el descontrol de l’ejaculació en qui les practiquen.
Solucions
Una forma de superar-ho és assistir a una teràpia sexològica.
Els homes que hi assisteixin, el primer que es trobaran és la prohibició
de la utilització de les tècniques esmentades anteriorment.
També hauran de realitzar un ajust eròtic. L’ajust eròtic consisteix a
estimular la capacitat (perduda en cas de l’ejaculador precoç, que
fuig de ser estimulat) de poder obtenir satisfacció, tant tocant com
sent tocats.
La capacitat de controlar l’ejaculació precoç no s’aconsegueix
amb la negació de la disfunció. Tenir consciència de la disfunció i
d’aquesta forma tenir-ne un control és el camí a seguir.

SALOUMGZ · núm.4 · pàg. 20
UNA MICA DE TOT
¿Te suena…?
Las siete últimas palabras de Cristo de F. J. Haydn
Laura Nogueras laura.nogueras@yahoo.es
Pianista y profesora de lenguaje musical de L´Escola de Música i
Conservatori de Grau Mitjà de la Diputació de Tarragona
Como la Semana Santa ya está a la vuelta de la esquina, este mes
querría recomendaros la obra Las siete últimas palabras de Cristo,
del compositor austriaco F. J. Haydn (1732-1809) para que os podáis
otorgar un momento de recogimiento escuchando una pieza profunda
y contemplativa, muy acorde con estas fechas. La génesis de
esta composición se remonta a 1785, año en el que el canónigo de
Cádiz, José Sáenz de Santamaría, encarga a Haydn una pieza musical
para acompañar la oración del Viernes Santo de los miembros
de la cofradía de la Madre Antigua de Cádiz. Para la creación Haydn
debía seguir la pauta formal de una práctica piadosa ya existente
llamada Las siete palabras, en la cual los fieles revivían la Pasión de
Cristo mediante el recitado, y posterior comentario, de las siete palabras
(en realidad son siete frases) que, según los evangelios de
Mateo, Lucas, Juan y Marcos, Jesús pronunció en la cruz antes de
morir. Haydn concibió esta obra como siete interludios musicales
lentos (ligados a cada una de las palabras), flanqueados por un
movimiento inicial y un epílogo final. Cada una de las piezas centrales
son introducidas por el recitado del texto que les corresponde.
Éstas serían las siete palabras: “Padre, perdónalos porque no saben
lo que hacen” (Pater, dimite illis, non enim sciunt, quid faciunt), “En
verdad te digo que hoy estarás conmigo en el paraíso” (Amen dico
tibi: hodie mecum eris in paradiso), “Mujer, ahí tienes a tu hijo; hijo,
ahí tienes a tu madre”(Mulier, ecce filius tuus, et tu, ecce mater tua),
“Dios mío, Dios mío, ¿Por qué me has abandonado?” (Eli, Eli, lama
asabthani), “Tengo sed” (Sitio), “Todo está cumplido” (Consumatum
est), “Padre, en tus manos encomiendo mi espíritu” (Pater, in manus
tuas comendo spiritum deum). Cuando escuchamos esta obra, podemos
percibir cómo Haydn relacionó la música con el texto en el
que está basada. Así, en la tercera palabra vemos que el compositor
utiliza continuamente el intervalo de 3ª menor descendente para
hacer alusión a la relación de Jesús con María, ya que este intervalo
es característico de la inflexión que hace un niño cuando llama a
su madre, cambiando la acentuación original de la palabra mamá,
en la segunda sílaba, a la primera (“máma…”). En la quinta palabra,
los pizzicatos de la cuerda evocan gotas de lluvia que servirían
para calmar la sed de Jesús a la que hace referencia el quinto texto.
También podemos escuchar cómo la música parece pronunciar la
palabra “Sitio” mediante breves motivos descendentes. Asimismo,
es curioso observar que las cinco primeras notas de la sexta palabra
parecen decir “Con-su-ma-tum -est” gracias a la coincidencia del
número de sílabas y notas y del acento textual con el musical. Tanto
la introducción de Las siete últimas palabras de Cristo como los siete
interludios musicales que la siguen, corresponden a movimientos
musicales lentos (Largo-Grave-Adagio-Lento) ya que estos estaban
destinados, inicialmente, a la oración. Por este motivo, el compositor
buscó la variedad compositiva mediante la utilización de una
tonalidad diferente para cada una de las partes de esta obra. Si escucháis
la obra podréis percataros de que el compositor alterna los
modos mayor y menor a lo largo de toda la composición (la música
en modo mayor suele ser alegre y luminosa, mientras que la de
modo menor acostumbra a sonar triste y sombría). La obra culmina
con “El terremoto”, único movimiento rápido de esta pieza que
quiere representar el temblor de tierra que siguió a la muerte de
Cristo en el lugar de su crucifixión. Ésta es, a su vez, un símbolo de la
resurrección y salida del sepulcro de Jesús. La primera versión que
Haydn escribió fue para orquesta. Posteriormente, y con el objetivo
de que esta obra pudiera tener una mayor difusión, el compositor
realizó una segunda versión para cuarteto de cuerda a la que le
siguieron otras dos (una, para pianoforte y la otra, para cantantes
solistas, coro y orquesta). Si os ha picado la curiosidad y os apetece
escuchar esta magnífica obra de 60 minutos os recomiendo las grabaciones
de Jordi Savall dirigiendo Le concert des Nations (Alia Vox) ,
del Borodin Quartet (Teldec) i del Alart Quartet (mEs Produccions).
Aprendre a gaudir
de l’esport
Joan Carbonell info@saloumagazine.com
Director tècnic www.naturetime.es
Aquests dies ha estat de moda l’atletisme gràcies a la Marató
de Barcelona. Fins a 9.000 esportistes han fet el cor valent i
han sortit a gaudir del plaer de descobrir l’entorn de la ciutat
fent esport. Entenc que potser sou dels que no compreneu
aquesta necessitat d’enfrontar-se per plaer (i pagant) a córrer
a peu aquests 42 km de la Marató, però són d’aquelles
coses que no es poden explicar. Per entendre-ho s’han de
viure. Ningú ha nascut ensenyat. Els esportistes, tampoc. Ni
els professionals, ni els amateurs. Simplement un dia descobreixen
que contraure la musculatura, moure’s, suar, esgotarse
i trobar els propis límits físics, els generava plaer. Un plaer
addictiu. I un dia surten a córrer o a caminar. Es cansen, però
es troben a gust i bé amb si mateixos. Al mes següent o l’altre
ja surten dos dies a la setmana. Han conegut gent que, curiosament,
realitzen la mateixa rutina. L’efecte de l’entrenament,
tot i que sigui poc, es va notant i un dia ens sorprèn que
aquella distància inicial que ens esgotava ara ja la superem
sense cap problema. I desitgem una mica més….. Aquest
serà el principi d’una nova forma d’entendre la vida. Una
concepció on destaca el plaer pel moviment i on s’afegeix
tot el valor psicològic de la superació de reptes. És per això
que entenc els esportistes que han descobert una Barcelona
desconeguda, tot corrent pels seus carrers, imposant-se a la
ciutat grisa. Han realitzat per un dia el seu somni d’una ciutat
diferent, més humana, alentida. Han transformat la seva velocitat
quotidiana a 12km/h. I gaudeixen de la lentitud. Els
dóna temps de mirar els arbres, veure moure’s les fulles,
deixar-se enlluernar pel sol a la cara… No m’agraden les gran
ciutats, per això quan hi he de viatjar sempre poso a la maleta
l’equip esportiu: malles i sabatilles per córrer. És un plaer
enorme poder descobrir les ciutats corrent pels seus parcs,
on descobreixes, entre altres coses, el nivell mediambiental
del personal i la seva interacció amb la natura. Diguem que
col·lecciono parcs de ciutats. Per això també entenc aquells
que col·leccionen maratons i són capaços de desplaçar-se
milers de quilòmetres per tenir-ne una més. Barcelona ha
aconseguit reunir 9.000 esportistes, però resulta que hi ha
ciutats que, amb maratons com a turisme esportiu, atreuen
molta més gent: Boston, 25.000; París, 30.000; Nova York, Berlín
i Londres, 45.000! Que no em diguin que no és una actitud
noble i enriquidora… Si Salou fos una altra mena de ciutat
us diria que ara que s’apropa la Setmana Santa és un bon
moment per donar aquest primer pas, petit però molt important.
Dies de descans que aprofitem per fer alguna escapadeta
o si més no, per acostar-nos al camp el dia de “la
Mona”. No cal acabar sent un maratonià per gaudir de l’esport.
Una bona passejada per la muntanya cada setmana, ajuda a
airejar el cap i sentir-nos millor. Una d’aquestes, sense cap
mena de dubte, és poder pujar al cim de La Mola de Colldejou.
L’excursió, que necessita el seu esforç, té premi assegurat
quan es fa el cim. Unes botes, un entrepà, aigua i bon humor
és tot el necessari per superar els 500m de desnivell de la
ruta, que parteix des de la mateixa plaça de Colldejou i en
menys de dues hores ens porta a una de les joies de la Costa
Daurada. Però vivim on vivim. I Salou és una ciutat oberta al
comerç i al turisme, on pocs s’atreveixen a penjar el cartellet
de “tancat per vacances”. I sé que a molts dels lectors els tocarà
fer hores i més hores aquests dies de penitència i processons.
Per mi, sense cap dubte, un dels millors entrenaments
per a l’esport (i per a la vida) han estat les jornades maratonianes
de feina d’aquests dies de Setmana Santa. Jornades
de gairebé 20 hores non stop durant quatre o cinc dies. A
tothom que em pregunta per què faig raids d’aventura sempre
els tinc preparada la mateixa resposta: “si sóc bo per treballar
durant tantes hores seguides, no seré bo també per
estar corrent i fent esport? Al cap i a la fi ens mou la passió.”

SALOUMGZ · núm.4 · pàg. 22
TENDÈNCIES
El palestí o la globalització
en el món de les tendències
Alfred Besora alfredbesora@mac.com
Salouenc, treballa de creatiu al Grup Cortefiel. Viatja per tot el món buscant tendències.
De ben segur que si has estat a l’aguait t’hagis adonat que el passat
hivern i sobretot en aquesta primavera totes les botigues tenen uns
mocadors que s’anomenen palestins. Potser t’has preguntat d’on
surt aquesta tendència o influència que fa que de sobte a tot arreu
trobis el mateix i en aquest cas una cosa tan concreta com un mocador.
Quin és el mecanisme que fa que tots ens acabem posant el
mateix al mateix temps?
Aquest del palestí és un exemple de com funciona una mica el món
de les tendències i de les modes avui en dia. Seria com un cas clar
en què la globalització és tan brutal que fa que trobem una peça
de roba en infinitats de punts de venda diferents de tots els continents.
Anem a repassar quin ha estat el procés en concret.
Ara fa dos estius (col·lecció de primavera-estiu 2006) un dissenyador
independent danès es va inspirar en el famós mocador d’Arafat
i el va usar com a complement en la seva desfilada. A la temporada
següent el dissenyador de la casa Balenciaga, Nicolas Ghesquière,
va agafar la idea del creatiu de Copenhaguen i el va combinar amb
una americana d’inspiració universitària americana i uns pantalons
jodhpur, que són com de muntar a cavall, amples a la part de dalt i
estrets del genoll en avall.
I a partir d’aquí, doncs, la seqüència de sempre, primer les marques
Zara, Mango i H&M per arribar després a les parades del mercats de
cada ciutat. El fenomen que va començar en una elit, clienta de les
cases de luxe, s’ha anat traspassant fins al carrer i fins a les botigues
del metro a 5€ el mocador. Estaríem parlant que el final de la tendència,
la seva mort, seria la popularització, un final de la seqüència:
elit-popularització-massificació-passat de moda.
Així és com el món de la tendència funciona i com es globalitza
cada cop més un mercat en el qual ja podem trobar quasi el mateix
en mercats i carrers de mig món, al globalitzat per suposat, l’altre
només ens serveix per fer-hi les produccions.
Alfred Besora alfredbesora@mac.com / myspace.com/alfredbesora
· He vist que hi ha una tendència ètnica per a aquest estiu. ens pots dir en
què consisteix? Maribel R.
Com hem dit molts cops, el món de la moda està cada cop més globalitzat.
En aquest sentit hi ha una inspiració ètnica que es materialitza en els mocadors
i els teixits d’inspiració nòmada o global traveller. Seria un look com de
persona que viatja pel món i va agafant coses d’aquí i d’allà.
· Què són les col·leccions de “creuer”? Anna J. V.
Les grans cases de moda s’han adonat que al món hi ha gent amb molts
diners i moltes ganes de gastar-se’ls. En aquest sentit, encara que us pugui
semblar impossible, s’han creat les col·leccions “crucero”, o creuer, que no
són més que peces de roba perquè els milionaris quan van de creuer al Nadal
per països càlids puguin estrenar roba d’estiu. Sí, ja sé què penseu, però
el món de la moda és així.
· Quins criteris segueixen les revistes a l’hora de fer els reportatges de
moda? Jenny F.
Els reportatges de moda, com tu dius, es diuen redaccionals. Principalment
els estilistes de les revistes trien col·leccions de marques que s’anuncien a
la revista. És a dir, i podeu fer la prova, que si pagues un anunci en una revisa,
et trauran roba en els redaccionals. L’exercici d’aquests estilistes seria
agafar roba de marques que hi fan publicitat i intentar fer un reportatge
interessant. Un dia d’aquests explicarem d’on surt la inspiració per als redaccionals...
· He sentit parlar dels webs on pots triar i fer samarretes. me’n pots comentar
alguna cosa més? Pau N.
S’estan posant de moda totes les pàgines web que conviden a participar en
el procés de creació. Així és com neixen les pàgines que ara ens ocupen.
Et llisto alguns webs on pots enviar els teus dissenys de samarretes, que es
pengen i si són les més votades, les posen a la venda i t’endus uns dinerons.
És un autèntic moviment de democratització de la moda.
www.shirtcity.com, www.spreadshirt.com, www.threadless.com
fes la teva consulta i l’Alfred et respondrà
SALOUMGZ · núm.4 · pàg. 23

persones humanes
Ara ja sabem que la tecnologia ens ajuda en el diagnòstic d’allò
que ens trasbalsa. Tenim clar, per altra banda, que la medicina convencional
ens és útil i necessària, que és important no descartar el
diagnòstic del metge de família ni les visites per fer la prevenció
i la clínica necessàries, però, no obstant això, no cal descartar les
teràpies alternatives en el tractament de la malaltia com a complement,
moltes vegades, necessari. I dit això, hauríem de parlar de les
persones humanes: terapeutes i clients o usuaris .I dic persones
humanes perquè és important tenir clar que el terapeuta és el que
marca la diferència segons la seva formació i el seu sentit comú i
prudència. Hem d’entendre que la persona és una globalitat i que
millorar la dolença passa per revisar els hàbits, els costums de positura,
l’alimentació i/o la situació personal del moment. I en això ens
pot ajudar molt el terapeuta: a fer-nos adonar d’aquests detalls que
ens passen moltes vegades inadvertits i que configuren el tot. De
fet, és fonamental que la persona en què dipositem la nostra salut
sigui de la nostra confiança per la seva professionalitat. I és també
fonamental que entengui que els clients són persones humanes,
però també, que el professional com a humà, no està exempt de
poder-se equivocar, tot i que l’equivocació no hauria de ser cap
d’aquestes raons, en major o menor grau segons escala de valors,
ètiques i/o professionals: Respectar la dignitat, els interessos i drets
de les persones. Responsabilitat i competència en l’atenció al client
amb la màxima qualitat possible.Integritat, honestedat, sinceritat i
diligència en la pràctica professional i en el compliment dels seus
deures. Respectar tots els clients, col·legues i professionals sense
discriminació per ideologia o afiliació política, estat de salut, hàbits
Anna Pastor annapastor.cherta@gmail.com
Terapeuta, massatgista
personals o capacitat de fer front als problemes en la vida diària.
Promoure i ensenyar a autogestionar la salut de la persona. Fonamentar
les habilitats de cura i manteniment de la salut (hàbits de
positura, alimentació, respectar i afavorir sempre la auto-curació
personal, endorfines…). Aplicar la teràpia natural quan existeixin
possibilitats raonables que aquesta sigui eficaç, tenint en compte
les característiques i l’estat del client. Abstenir-se d’actuacions que
sobrepassin la seva capacitat professional. Informar prèviament de
l’import que percebrà per la seva pràctica professional. Pot, excepcionalment,
prestar serveis gratuïts a usuaris que, no podent pagar-los,
els són explícitament necessaris. Abstenir-se de la competència
deslleial amb els companys d’ofici. Valorar els progressos i
l’efectivitat del tractament. Si cal, adreçar el client a altres centres
o terapeutes si és que l’evolució no és la correcta o el cas està per
damunt de les seves possibilitats. O bé, que l’usuari presenti un estat
de salut que excedeixi les possibilitats i el camp de la teràpia
natural. Explicar a l’usuari amb veracitat i sinceritat quins són els
efectes de cada mètode i tècnica. Mantenir-se en bon estat físic i
mental per atendre l’usuari. Respectar l’usuari arribant puntual a
les cites, escoltant-lo amb atenció i fent-li només les preguntes que
siguin pertinents. Respectar els acords als quals s’hagi arribat, individualitzant
el servei perquè rebi la teràpia natural que li sigui més
convenient. Preservar la dignitat i privacitat de l’usuari assegurant
mantenir-ne sempre la confidencialitat. Proporcionar a l’usuari un
entorn segur, còmode i higiènic. Tenir cura de la higiene personal i
d’utilitzar roba adequada. Millorar professionalment mitjançant la
formació continuada.
¿Qué es el yoga?
Alfonso Calderón Profesor de yoga, info@saloumagazine.com
El origen del yoga es muy diverso. Algunos autores consideran que
tiene una antigüedad de más de cinco mil años, es decir, anterior a
los Veda (los libros más antiguos de la humanidad, que contienen
la relación de los sabios referente al conocimiento de todo el
universo). Otros consideran que su origen se inició dentro del
marco Veda. Aunque entender el yoga como una actitud de
búsqueda interna y personal es muy anterior a dichos textos.
Es uno de los seis Darshanas (son los diferentes sistemas filosóficos
existentes en la filosofía hindú. Se trata de seis modos distintos de
acceder a la realidad absoluta). Según la filosofía yóguica, el hombre
dispone de diferentes cuerpos (cuerpo físico, cuerpo astral y
cuerpo causal), interrelacionados entre sí que constituyen lo que
podríamos llamar envolturas del Ser, del Atman o de nuestra esencia
más íntima. La palabra yoga deriva del sánscrito Yuj, término
que reviste diferentes significados, como sucede a menudo con ese
idioma rico en imágenes; en este caso significa UNIR.
Hay cuatro caminos dentro del yoga clásico, siendo el JNANA Yoga
(el conocimiento espiritual), el KARMA Yoga (la acción desinteresada)
el BAKTI Yoga (el amor divino), el RAJA Yoga (los ocho pasos),
dentro del cual se encuentra la práctica más común en Occidente,
el Hatha yoga. Nos limitaremos al aspecto que contempla la medicina,
el Hatha yoga (Raja Yoga): sólida estructura constituida por
el conjunto de los procedimientos que permiten asentar la salud
en el organismo, sin que por ello el espíritu pueda ser privado de
elevarse a las esferas superiores. Los hindúes definen el Hatha Yoga
como “el camino hacia la realización espiritual por medio de una
rigurosa disciplina física”. Para nosotros, el Hatha Yoga será el mejor
medio a fin de mantenernos en perfecto estado físico y psíquico.
El Hatha yoga se desarrolla a través de las siguientes prácticas:
- PRANAYAMA: Conjunto muy elaborado de respiraciones, cada
una de las cuales tiene repercusiones físicas y mentales diferentes.
- ASANAS: La creación cómoda de posturas corporales mantenidas
de manera estática o realizadas con movimientos dinámicos.
- DHIANA: Meditación.
La práctica refinada de respiración-posturas y meditación es requisito
indispensable para la comprensión de un yoga muy agrade-
cido, aportando beneficios fisiológicos importantes. Los médicos
que estudian la cuestión han observado el poder terapéutico del
yoga. Las investigaciones médicas, desde hace tiempo, intentan
concretar algunos de sus aspectos científicos. Realmente el yoga
aporta una mejoría y comprensión de nuestro cuerpo y de nuestra
mente. En el aspecto físico aporta beneficios sobre el sistema respiratorio,
sobre la elasticidad de articulaciones y vértebras y sobre los
órganos internos, órganos tan profundos como el riñón y el páncreas.
En el aspecto mental aporta beneficios sobre el psiquismo
(conciencia), apareciendo ese estado de comprensión, de claridad
y de felicidad.
PRÁCTICA
El momento
La hora más favorable es al levantarse por la mañana, después de
la higiene diaria. Hay que admitir que muchas personas acusan a
esa hora cierta rigidez o entumecimiento. Puede practicarse por
la tarde, pero en todo caso antes de la cena. Cualquier momento
es válido siempre que hayan transcurrido dos horas por lo menos
desde la última comida. Después de la sesión de yoga se aguardará
al menos un cuarto de hora antes de sentarse a comer. Tratar de
evacuar la vejiga y el intestino antes de la sesión.
Duración de la sesión
Es aconsejable prever veinte minutos o más, hasta media hora para
las primeras sesiones. Más adelante podrán prolongarse las sesiones,
a condición de respetar las posturas clásicas, intercalar posturas
contrarias, etc. En general no nos fijaremos en el número de
Asanas realizadas ni en la dificultad o el carácter espectacular de las
posturas. El único objetivo positivo es la calidad en la práctica y el
descanso físico y moral obtenido. La actitud con que abordamos la
sesión será de calma. Intentaremos sentir esa sensación de comodidad
y fluidez en nuestra práctica. Podríamos considerar el yoga
como una interesante y agradecida filosofía de vida existente en
nuestra sociedad, con objetivos y actitudes de cambio y evolución.
“El yoga evoluciona con el tiempo y con cada maestro adopta una forma
determinada. El yoga es uno pero sus formas son muchas.”
Vishnu Devananda
C/ Barcelona, 42 Baixos 2ª
43840 SALOU
Pere Mestres Fischer
Advocat
Telf. 977 384 922
Fax. 977 354 154

SALOUMGZ · núm.4 · pàg. 26
CUINA JOVE
IoN GARcIA. Xef de cuina, Restaurant Palas
ESQUEIXADA DE BACALAO CON GALLETA
DE romesco Y TAPENADE DE ESCALIBADA
Ingredientes x 6personas:
1 lomo de bacalao de 400 gr.
1 cebolla
1 pimiento verde
1 pimiento rojo
2 tomates maduros
1 pimiento rojo escalibado
1 berenjena escalibada
1 cebolla escalibada
aceite, sal y pimienta
aceitunas negras
Para la galleta de romesco:
320 gr. de harina
320 gr. de romesco
250 gr. de claras de huevo
180 gr. de mantequilla
sal y azúcar
ELABORACIÓN:
Tapenade de escalibada: Pelamos la berenjena, el pimiento y la
cebolla escalibada y lo troceamos todo. Añadimos las aceitunas
negras picadas y sin hueso, mezclamos y aliñamos con aceite de
oliva y sal.
Esqueixada de bacalao: Desmigamos el bacalao y cortamos a cuadraditos
los pimientos, el tomate y la cebolla (estas verduras no están
escalibadas) y lo mezclamos todo junto. Aliñamos la mezcla con
el aceite de oliva. Picamos las verduras escalibas y reservamos.
Galleta de romesco: Mezclar todos los ingredientes que tenemos
preparados para la galleta, damos forma a la masa (galletas) y hornear
a 180º durante 12 minutos.
MONTAJE DEL PLATO.
En el centro del plato ponemos un aro, la galleta en el fondo del
aro, después la tapenade de escalibada y por último el bacalao esqueixado.
Decoramos al gusto.
GELATINAS
Ingredientes x 4 personas:
Hojas de gelatina (1 hoja cada 100 gr)
Zumo de frutas natural (al gusto)
1 molde de cubitera
2 hojas de gelatina
100 gr de anís/ cualquier alcohol que deseemos
100 gr de agua/ o zumo al gusto
1 molde de cubitera
SALOUMGZ · núm.4 · pàg. 27
eduARdo cueSTA. Xef de cuina, Restaurant Lumine RAQuel VIlAplANA Cap de producció, geladeries la Ibense
BACALAO GRATINADO CON ALI-OLI DE PERA
SOBRE BASE DE MERMELADA DE CEBOLLA
Ingredientes x 4 personas:
800 gr. de lomo de bacalao desalado
1 pera
Aceite de oliva
½ l. vino tinto
2 kg. de cebolla
150 gr. de azúcar
Vinagre
1 huevo
75 gr. de mantequilla
ELABORACIÓN:
ALI-OLI DE PERA: Pondremos a cocer la pera. Se puede hacer en
el microondas de la siguiente manera: pelar la pera y trocearla,
ponerla en un bol y tapar con papel film. Ponerla a la máxima
potencia 4 minutos y reservar. Elaboraremos un ali-oli tradicional
al cual le añadiremos la pera cocida y triturada.
MERMELADA DE CEBOLLA: Pelar las cebollas y cortarlas a rodajas.
En un cazo ponemos un poco de mantequilla y aceite de oliva
y pochamos la cebolla, añadimos el azúcar y el vino tinto junto
con el vinagre. Dejamos cocer hasta que tenga textura de mermelada.
BACALAO: Pondremos los trozos de bacalao en una bandeja y lo
introducimos al horno unos10 minutos. Lo retiramos del horno,
encima ponemos una cucharada de ali-oli de pera y gratinamos.
MONTAJE DEL PLATO:
En el fondo del plato, ponemos una base de mermelada de cebolla
y encima el bacalao gratinado con el ali-oli. Podemos decorar
el plato con un poco de perejil picado o cebollino.
Buen provecho.
ELABORACIÓN:
Es una receta muy fácil y con miles de posibilidades.
Empezamos siempre hidratando las hojas de gelatina en agua fría
(las dejamos en remojo). Si lo que queremos es hacer una gelatina
natural, exprimimos el zumo de la fruta deseada y calentamos
una parte. Escurrimos bien las hojas de gelatina y se las añadimos
a la parte caliente de la mezcla y después añadimos fuera del fuego
la otra mitad fría. Disponer en la cubitera y dejar reposar unas
horas en la nevera. Si lo que queremos es una gelatina con alcohol
el procedimiento es el mismo. Para evitar que sean muy fuertes
de sabor, podemos diluir el alcohol a partes iguales o al gusto, con
agua o zumos. Combinaciones ideales: De fresitas con cava, zumo
de mandarina con tequila, de sandia con pacharán, anís (diluido en
agua)... Además, podemos añadir trocitos de frutas naturales en la
gelatina.
MONTAJE DEL PLATO.
Ponemos el molde de la cubitera en agua caliente (que no lo cubra)
y así lo desmoldamos mejor. En el montaje tendrá mucho que ver
el molde de cubitos que hayáis elegido. Una forma muy bonita de
hacerlo es tipo acuario, les encanta a los niños y en cenas de amigos
también es ideal. Antes de poner la gelatina en la nevera, a cada
cubito le ponéis un poco de hilo de pescar y lo termináis atando a
un mensaje de papel. Cuando se cuaje la gelatina, las desmoldáis y
llenáis un bol con agua fría y hielos, ponéis las gelatinas dejando los
hilos con el mensaje fuera del bol, de tal manera que estirando el
hilo tendremos una gelatina y además un mensaje.
Para los más románticos, llenamos un bol con agua, hielo y pétalos
de rosa, añadimos las gelatinas.
También las podemos servir en platitos de postre, ya sea desmoldadas
o dejarlas reposar sobre cucharas, aquí entra en juego vuestro
gusto y vuestra imaginación.

SALOUMGZ · núm.4 · pàg. 28
RECULLS D’OPINIÓ
PORNOROCK
www.pornorockshow.com
Ray Lasheras http://candymenband.blogspot.com
Desde siempre hay almas que han nacido para ir juntas por
la vida. Dos de ellas son el sexo y el rock. ¿Qué es el rock? No
es nada más que un producto comercial que sirve para
engañar a la gente y hacerle creer que si escucha esa música
puede evadirse de la maldita realidad cotidiana de fichar en
máquinas infernales y pasar ocho horas de su corta vida
haciendo una tarea que no le quedan más narices que hacer
para conseguir un dinero con el que pagar una casa donde
dormir, una nevera donde poner la comida para alimentarse
y tener fuerzas para poder seguir trabajando y etc. Eso es el
rock. Un movimiento musical que sirve para hacerte creer
que tu eres diferente, que lo que esta sociedad te vende no
va contigo. Es una música que te hace gritar, que se te cuela
en las venas y se contagia como la malaria. Es un producto,
desde luego, pero joder, como me gusta.
¿Qué es el porno? Otro producto comercial que sirve para lo
mismo que el rock. Para tocar las narices de los que mueven
los hilos, que te dicen que ver a dos personas haciendo sexo
es una aberración, igual que escuchar esos gritos que pega
el cantante del grupo ese que te gusta. ¿Cómo te puede
gustar ese ruido?
El rock es espectáculo. Son fuegos artificiales. Es actitud. Es
duro, va a contracorriente y parte de la base de “¿Por qué
coño no puedo hacer esto yo también?”. El porno no deja de
ser lo mismo. Y más el de hoy en día. Donde las tías que veías
en las películas han pasado de ser seres de otro planeta que
nunca nadie ha visto por la calle para ser chicas más normales,
más próximas a ti. Supongo que son ciclos, como en el rock.
Ya volverán las chicas de otra galaxia. Igual que los grupos de
músicos súper-técnicos que hacen virguerías que tú solo
sueñas poder hacer con tu imitación de la Gibson Les Paul.
La palabra Rock se asocia a drogas, a sexo, a dinero, a motos
de gran cilindrada, a mansiones en Los Ángeles, a ruido, a
molesto, a algo que sólo gusta a los jóvenes que se disfrazan
como sus cantantes favoritos, a escenarios enormes, a
campos de fútbol llenos de gente pegando botes… a dinero.
Pero en el fondo, nos gusta. Aunque tengamos más de 30 y
ya no peinemos ni canas, sino que pongamos cremas a la
calva.
La palabra “porno” se asocia a más o menos lo mismo. Quizá
sin campos de fútbol llenos de gente pegando botes… aún.
Lo que es seguro es que las dos cosas son un espectáculo,
una mentira, un producto que sirve para un fin concreto y lo
más importante, que no gusta a los que no nos gustan… Así
que, ¿por qué no los unimos? Y entonces tendremos el doble
de espectáculo, de fiesta, de show y, sobretodo, de
demostrarle a todo el mundo que somos conscientes que
ambas cosas son un espectáculo que sirve para evadirnos de
nuestra maldita rutina de levantarse, trabajar, comer, trabajar,
dormir.
Eso se está intentando. Y en Salou. Por fin podremos disfrutar
de buena música en directo, de buenos shows eróticos en
vivo, de una fiesta donde no seremos espectadores, sino
protagonistas…
¿Te lo vas a perder? Yo quiero poder decir que estuve en el
primer PORNOROCK. ¿Y tú?
Padre
(tal vez… nuestro mejor maestro)
Natalia Castellanos xt.instalaciones@hotmail.com
Tal vez una de las palabras más bonitas del diccionario y aquella que en su significado consigue englobar más sentimientos. Tal vez acompañada
de recuerdos adorna nuestro presente, nuestro pasado y embellece nuestro sentido común antes de dar un paso en falso.
Tal vez ya no es posible cogerle de la mano o pedir que nos lea un cuento antes de acostarnos… pero son tantas las lecciones aprendidas
que su presencia permanece intacta en nuestros sueños. Tal vez hemos rozado la envidia cuando un padre y un hijo se han fundido en un
abrazo y seguro que nos hemos empapado de nostalgia al ver como los gestos de su nieto son totalmente calcados, mas no existe vacuna
contra eso, tan sólo sobredosis de recuerdos y recuerdos… y recuerdos. Tal vez han crecido las preguntas sobre aquello que se esconde
al final del trayecto pero la vida es vida porque está llena de piruetas emocionales que nos convierten al fin y al cabo en lo que somos o
tal vez… en lo que parecemos. Tal vez tuvimos poco tiempo para compartir los buenos consejos, aquellos que leídos entre líneas nos enseñaron
a escoger el camino correcto. Tal vez nos faltaron abrazos... y besos... y seguro que fue demasiado breve la posibilidad de llenarle
el oído de secretos, porque la ruleta del destino le hizo abandonar antes de tiempo. Tal vez la herencia es sabia en su lamento y nos deja
moléculas prendidas en cada estrella de nuestro firmamento y así mirando al cielo… nos permite seguir sintiendo cerca a aquel que está
tan lejos. Tal vez como el maestro dejó escrito… LA VIDA ES SÓLO UN SUEÑO.
¡ Felicidades Papá !

SALOUMGZ · núm.4 · pàg. 30
RECULLS D’OPINIÓ
Ray Lasheras www.anarosxx.blogspot.com
X ¿Quién es ANA ROS y por qué decidiste ser actriz porno?
Ana Ros es un personaje que nació hace ya casi tres años al iniciar
mi carrera como artista para espectáculos para adultos (streaptease,
shows eróticos, cine X). No empecé directamente a rodar películas,
sino que fue una progresión. Me surgió la oportunidad de hacer de
animadora erótica en un festival y una vez allí tuve que hacer un
streaptease. A raíz de ese festival surgió la opción de realizar las
primeras filmaciones para una serie de diferentes productores.
X ¿Cómo crees que valora la sociedad el trabajo que realizas?
No es una cosa que tenga en mente constantemente. Simplemente
intento ser lo más profesional posible y hacer mi trabajo de la
mejor manera, intentando escuchar siempre todas las críticas y opiniones,
pero buscando mi propia identidad y mi propia personalidad
en todo lo que hago. Algunos conocidos no han entendido o
no quieren entender bien lo que es realmente esta profesión, pero
yo prefiero mirar siempre hacia adelante y intentar mejorar en cada
proyecto.
X ¿Qué es PORNOROCK?
Una idea que surgió de un modo natural. Es un concepto sencillo
que no se ha hecho nunca y que no es otra cosa que unir dos
mundos tan relacionados como son los espectáculos eróticos en
directo con la música en vivo. Tanto el porno como el rock son
auténticos espectáculos cuando los llevas a un escenario y… ¿por
qué no unirlos para crear un auténtico show sin precedentes que
una a lo mejor de los dos mundos? Contamos con el grupo PASTORA
que acaba de sacar disco y están en todas las radios y arrasando
por donde van, los mejores grupos de rock de la provincia y el
grupo SAUROM, que ofrece un espectáculo con juglares, fuego,
serpientes… y que presentan en exclusiva para Salou su nuevo
disco, que tiene a toda la comunidad rockera nacional pendiente y
ansiosa de disfrutarlo. A todo esto súmale las artistas eróticas con
más proyección y que más repercusión y éxito están teniendo en
este momento: SARA MAY, ganadora del Premio Ninfa a la mejor
actriz española o SILVIA RUBI y JENNY ONE, junto a SAMUEL
SOLER que es el actor con más proyección en este mundo
actualmente… Y yo prometo ofreceros un show totalmente nuevo
que estoy preparando que no dejará a nadie indiferente. Así que
no os perdáis este festival!
X ¿Por qué en Salou?
Porque soy de aquí. Es donde vivo y donde me siento a gusto. Donde
creo que se tiene que realizar esta primera edición, por la mentalidad
de nuestro pueblo, costero, abierto a las nuevas ideas, tendencias
y modas. Creo que no podría haber encontrado un lugar
mejor para hacer este festival que en mi casa. Además, el hecho de
que Salou sea un sitio de costa, visitado por personas de todo el
mundo cada año, hace que la mentalidad de este pueblo sea moderna
y valiente. Es un sitio ideal para potenciar todo lo que sean
profesiones liberales o relacionadas con el espectáculo y el arte.
X ¿Qué esperas del FESTIVAL?
Me encantaría que fuera un éxito de público y crítica. Pero sinceramente,
me conformaría con que se asentase un precedente y de
una vez se viese que tanto el mundo de la música en vivo como el
de los shows eróticos pueden ir de la mano, de un modo natural.
X Cuéntanos algunos de tus futuros proyectos
Uff, actualmente estoy en mi mejor época a nivel profesional. Tengo
un sinfín de cosas y proyectos en la cabeza que requieren mi implicación
al 100%. He iniciado mi andadura como empresaria y actualmente
estoy realizando tareas de producción con mi propia productora
de videos y películas de contenido para adultos. También
dirijo y gestiono una promotora musical y una empresa que se dedica
a la organización de festivales. Hace ya más de un año que gestiono
mi propia empresa de espectáculos eróticos, despedidas de
soltero, fiestas para locales, etc. Como ves, no tengo tiempo para
nada que no sea trabajar, pero es que no sé estarme quieta y siempre
estoy pensando en hacer cosas, nuevos proyectos y nuevas
ideas. Soy así, supongo que parte de culpa la tiene el aire de levante
de este pueblo.
X Dedica unas palabras a nuestros lectores y vecinos tuyos
Sólo decirles que espero que nos veamos todos en el Festival POR-
NOROCK, el 29 de Marzo, en el pabellón que hay dentro del campo
de fútbol y que sepan apreciar el esfuerzo que supone organizar un
festival de esta envergadura. Creo que es positivo para Salou que
siga habiendo gente interesada en organizar cosas y aportar nuevas
ideas para que siga creciendo cada día un poco más.
Xavier Fähndrich xfahndrich@mintsmind.com
Ja està! Ja em votat. Ja coneixem els resultats. I la imatge resultant és
que tot plegat es tracta d’un joc entre dos. Espanya és més bipartidis-
ta que mai. Una anàlisi ràpida als resultats electorals del 9 de març
confirma aquesta impressió, ja que PSOE i PP augmenten la seva re-
presentació al Congrés (més 5 escons cadascú) en detriment d’altres
opcions polítiques. Alguns analistes apunten que això és bo. Soste-
nen que el bipartidisme ens apropa a societats democràticament
més avançades (Estats Units, Regne Unit, Alemanya...) i que dóna més
estabilitat al sistema democràtic. Aquesta conclusió és interessada i
superficial. Donar per bo aquest bipartidisme a Espanya és no entrar
a fons en la qüestió, atès que en els països amb sistemes bipartidistes
consolidats els partits tenen un funcionament molt diferent.
A Estats Units, per exemple, el debat intern dins dels partits demòcra-
ta i republicà entre les diferents sensibilitats polítiques és acceptat,
és institucionalitzat, és públic i és molt intens. Això assegura una plu-
ralitat democràtica que, si bé a l’hora de votar no té una traducció en
diferents partits o sigles, sí que permet que les diferents faccions es
manifestin i lluitin pel poder en les eleccions primàries. En canvi, el
bipartidisme que sembla configurar-se a Espanya anul·la o anul·larà
la pluralitat democràtica si no canvia la democràcia interna dels par-
tits. En el PSOE i en el PP existeix una manca de debat intern entre els
diferents corrents de pensament, i manquen estructures i processos
amplis, oberts i transparents que permetin la participació de les dife-
rents sensibilitats polítiques i de la societat. Avui i aquí, la pluralitat
està amenaçada. Probablement, només es tracti d’un fenomen pass-
Pluripartidisme
atger, fruit de la forta bipolarització del debat polític en les darrers 8
anys de democràcia (la darrera legislatura de J.M. Aznar i la de J.L.
Rodríguez Zapatero), molt radicalitzada i amb posicions dels dos par-
tits rivals molt enrocades, immersos en una lluita sense quarter pel
poder que ha erosionat tots els poders de l’Estat, deslegitimat les ins-
titucions democràtiques i, sobretot, destruït la convivència. El retorn
a una certa normalitat democràtica potser permetrà un debat polític
més serè i civilitzat i permetrà que els matisos tornin a ser possibles i
escoltats.
No obstant, avui, i tal com estan les coses, el pluripartidisme sembla
tocar fons. A Espanya amb la quasi desaparició d’IU (només un
diputat). A Catalunya, potser encara no. Però a la vista dels resultats
de les eleccions generals, i comparant-los amb els de les darreres
eleccions al Parlament català, està clar que si el debat polític es fa en
clau espanyola, molts electors són arrossegats a primar el vot útil o
tàctic per davant d’un vot més proper a la vertadera expressió del
seu pensament, interessos o ideologia. Seria una llàstima perdre els
matisos i el bon joc democràtic que permet un sistema pluripartidista.
Seria una llàstima deixar de ser una societat plural i oberta. Les
properes eleccions europees potser ens serviran de termòmetre per
comprovar la salut del pacient... serviran per comprovar si el debat
polític es civilitza, però tenint en compte el tipus de convocatòria,
haurem d’esperar el 2010 per saber si tendim a un bipartidisme
asfixiant o tornem a un pluripartidisme desangoixat.

L’art contemporani:
sòlid, líquid o gasós?
Fèlix Cursal info@saloumagazine.com
Si aneu a Londres, no deixeu de passar pel Modern Tate Museum. La
sala és una antiga foneria de peces de vaixell que ha vist alguns dels
canvis més significatius del segle passat. Construïda l’any 1957 per
proveir de peces la flota naval, des de la seva imponent xemeneia
de maó vermell (avui ennegrit per la pol·lució) pots fer un cafè
mentre contemples l’espectacle de la ciutat, avall, molt avall: turistes
que travessen el nou pont del mil·lenni, gent que passeja a la
vora del riu, la capella de St. Paul al fons i l’espectacle del riu mateix,
gris clar i gris fosc, i de la llum tènue de la ciutat sobre les aigües.
Abandonada durant els foscos anys 80 i tancada pel govern de la
Thatcher, la vella fàbrica va ser remodelada i oberta l’any 2000, coincidint
amb les celebracions del nou mil·lenni. En menys de 50
anys ha estat motor de la indústria i de llocs de treball, cova d’okupes
i ionquis, projecte oficialista de la cool Britannia de Blair, per acabar
constituint un dels espais artístics més emblemàtics d’Europa. Disposa,
a més, d’un llibreria d’art molt bufona i molt ben assortida.
El museu ofereix, gratuïtament i fins al dia 6 d’abril, l’oportunitat de
veure la darrera obra de Doris Salcedo: Shibboleth. La paraula Shibboleth
prové de la Bíblia: el Llibre dels Jutges descriu com el poble
dels efraimites, tot fugint dels gileadites, van ser aturats pels seus
enemics a la vora del riu Jordà. El dialecte efraimita no tenia el so
“sh”, de manera que quan el cap de la tribu enemiga els va fer una
pregunta la resposta a la qual era shibboleth, els efraimites van callar.
No podien respondre la pregunta perquè no podien pronunciar
el signe d’identitat que els hagués salvat: eren forasters, estranys,
enemics. La paraula shibboleth era una contrasenya, la
contrasenya que els hagués permès de creuar el Jordà: un símbol
de poder que serveix per discriminar, per separar els nostres dels de
fora, per aïllar la gent i castigar-la. En aquesta obra Salcedo planteja
de manera emfàtica les divisions existents a la nostra societat: divisions
(socials, culturals, econòmiques, de gènere i de raça) que sovint
mirem d’ignorar o de menystenir. Salcedo ha treballat prèviament
en escultures que desafien els límits entre l’espai públic i
l’espai privat. Tot sovint allò que en un espai privat és inacceptable
és anomenat art si disposa d’un espai públic i una subvenció oficial.
I a l’inrevés. Penso en Banksy i en els seus graffitis: per a l’Ajuntament
de Londres són vandalisme i per a un col·leccionista privat de Nova
York poden ser una peça d’art valuosa. L’any 2003 Salcedo va omplir
el solar existent entre dos edificis a Istambul de cadires de fusta:
atapeïdes, ben juntes, encaixades, amuntegades. Els milers i milers
de cadires velles, mobles rebutjats i inútils, prenen en aquest nou
entorn una significació insospitada. Parlen d’històries privades i
ocultes, de la gent que hi va seure i que ja no hi és i de la manera en
què organitzem l’espai públic per donar cabuda als individus que
l’habiten i que hi viuen. Allà, en aquell espai buit i erm entre dos
cèntriques cases de la ciutat, s’hi farà un bloc d’apartaments o
d’oficines o de botigues. Però, abans d’oblidar que es tracta d’un
lloc on hi van viure persones reals, abans que les excavadores ho
ensorrin tot, Salcedo s’esforça a fer-nos-ho recordar. És un efecte
similar al que vaig experimentar de petit, tot mirant el solar d’una
vella casa que s’havia ensorrat al centre antic de Reus: a l’endemà,
des de la vorera i mirant cap a dalt, encara s’hi veien les parets amb
les seves diferents textures, la divisió dels pisos i els sostres (més
baix al pis superior, més alt a la primera planta), la pintura de les
diferents cambres (una en blau clar, l’altra en blanc), fins i tot les
taques d’humitat del lavabo, un calendari precari penjant d’una paret
(potser el menjador), el forat de la xemeneia i una branqueta
(marialluïsa?, romaní?) penjant d’un clau a punt de caure a la paret
del davant (potser la cuina).
Per dur a terme l’ambiciós projecte de Shibboleth, l’artista va coordinar
un equip d’arquitectes, enginyers, constructors i manobres
durant mesos. En descobrir el resultat final, molts van estirar-se dels
cabells. L’obra, al saló de turbines de la Modern Tate (un espai sense
sostre, obert i ample, de 170 metres de llargària), és una gran escletxa
sobre el terra de la galeria mateixa. És, segurament, la reflexió
més radical i més punyent de l’art contemporani: si voleu art d’idees,
jo us donaré idees. Us esquerdaré el terra de la sala, de banda a
banda. És com l’urinari de Duchamp, però a gran escala. La primera
setmana, molta gent mirava les parets tot buscant l’obra premiada,
i no la veia; i molts que no van vigilar, hi van ensopegar, amb l’obra.
És a dir: hi van caure, a dins, i es van fer mal i tot. L’escletxa comença
al bell mig de la paret de l’entrada i avança sinuosament cap al final
de la sala. A mesura que avança es va fent més profunda: un pam,
dos pams, tres pams; es bifurca, ara potser ja fa un metre i es fa més
ampla també, ara es pot veure com les rugositats d’un costat de
l’escletxa podrien encaixar amb les de l’altre costat. No s’acaba de
veure què hi ha al fons, però no pots evitar de mirar tot buscant alguna
cosa que no saps ben bé que hi sigui. Un cartell adverteix del
perill: vigilin els nens, vagin en compte, això és art perillós! Els visitants
la segueixen amb paciència i miren de treure’n una lliçó, un
significat en forma narrativa, amb una introducció, un nus i un desenllaç,
però la veritat és que el misteri de l’escletxa i la simple magnitud
de l’obra són tan o més encisadores que tots el discursos que
hi vulguis superposar-hi. Hi ha qui puja al pisos superiors per admirar
l’obra a distància, des de la balconada, com qui mira l’òpera. Finalment,
a uns trenta metres del final de la sala, l’escletxa comença
a minvar i es fa més i més estreta, menys i menys profunda, i finalment
es tanca tot just en arribar a la paret del fons. En sortir de la
sala i tot fent un passeig pel costat sud del Tàmesi, et detures a
veure una altra obra d’escultura contemporània. És una font que
representa els diferents fluids corporals: cares humanes hiperrealistes
encaixades en formes de pedra que deixen anar aigua. Allà n’hi
ha un que li surt un petit raig entre les cames: està pixant. Un altre
alça un braç i amb prou feines s’hi pot distingir un petit rierol que li
raja de l’aixella: allò ha de ser la suor, doncs. Un altre recolza el cap
sobre la mà i el colze sobre el genoll: ah, està plorant. El següent sí
que raja aigua, però per la boca i sobre el terra: és el vòmit, no hi ha
dubte. I així successivament. La gent s’ho mira i riu, divertida, però el
cert és que l’obra, un cop agafes el concepte bàsic, s’exhaureix en sí
mateixa. No hi ha més on anar. No és plaent de mirar, però si vols
trencar-te la closca, tampoc no dóna per pensar-hi gaire. Només comunica
una idea. La mires i passes de llarg. El problema de l’art conceptual
modern és aquest: que vol comunicar idees rotundes, però
ha de trobar alhora un espai acceptable per tal que el públic hi accedeixi.
S’esforça constantment a trobar una solució de compromís
entre el que es pot dir i l’espai d’exposició. I amb tanta reflexió, normalment
acaba dient coses molt toves o molt òbvies o molt avorrides.
Per això és en gran mesura un art urbà, molt civilitzat i molt poc
arriscat, que només pot existir en l’espai públic perquè és costós
materialment i només els ajuntaments o les diputacions se’l poden
permetre. I com a contrapartida, s’espera que l’obra ofereixi algun
tipus de servei a la comunitat, al ciutadà, o si més no que il·lustri els
nostres valors comuns, allò que ens uneix com a societat. I així tenim
que recentment comencen a proliferar estàtues urbanes dedicades
a conceptes simples, però útils, com ara la integració, la pau,
la concòrdia entre els pobles... o la concòrdia entre els diversos
fluïts corporals. Que l’home i la dona han de treballar per la concòrdia
dels pobles és innegable, com ara ho és la realitat diària de la
suor o del pixum. Però hom podria exigir que l’artista s’esforcés a
trobar-ne una representació més complexa i amb un llenguatge
més ric, més matisat.
L’art conceptual ofereix, en comparació amb l’art clàssic, un llenguatge
molt empobrit i que comunica molt menys, però que té
l’avantatge de comunicar conceptes simples i fàcils d’entendre. Ho
diu Ernst Gombrich, l’historiador de l’art. Per això ens avorreix. Boticelli
podia parlar de plenitud física i anímica, de sexe i d’espiritualitat,
d’innocència, de pecat, de penitència i salvació en un mateix quadre.
Si no t’interessa la seva representació de la religiositat,
t’interessarà la seva representació de l’anatomia humana. Si no
t’agrada la seva tècnica, potser t’agradi la manera en què plasma en
una imatge única una història sencera, una seqüència narrativa
sense violentar la unitat de l’escena ni de la composició. En tot cas,
sempre hi podràs ficar cullerada. La bellesa del seu art és que no
necessita de comentarista per tal de gaudir-ne: tothom hi pot accedir.
En canvi, el modern art conceptual comunica conceptes més
senzills, però necessita més comentari: el seu públic no és l’aficionat,
sinó el comentarista, i més que uns ulls necessita uns subtítols que
et diguin per on va aquell que ho va fer, una veu d’autoritat que
desplaci el plaer estètic amb paraules i idees, que tothom pot tenir.
Entrem en un museu d’art contemporani i tot d’una estem llegint
l’etiqueta de l’obra abans de mirar-la amb atenció. Us ha passat
mai? Oi que sí? A mi sí: em passa constantment. Les idees (abstractes,
amples, vagues) són el centre i l’obra passa a ser una excusa, un
SALOUMGZ · núm.4 · pàg. 33
exemple del que el comentarista ens anava dient. No cal que siguin
idees bones, ni brillants: només cal que encaixin d’alguna manera,
que les puguem entendre, i després cal trobar un ajuntament (o
una diputació) que tingui l’espai i el pressupost per tirar-les endavant.
Però tot això té una conseqüència encara més nefasta, perquè
Botticelli ens donava una representació completa del seu món, de
la seva cosmovisió i de les seves idees. Hi pots estar d’acord o no:
vet aquí el diàleg, la discussió, el procés de transformació que l’art
pot engegar. En canvi, en reduir una obra a una idea simple (la pau,
per exemple), el que fem és aïllar-la del seu context, fer-la abstracta
per poder-la manipular amb més llibertat. I això sí que no és acceptable.
Això crea un art que vol parlar de problemes seriosos sense
embrutar-se les mans. Però per parlar de la pau s’ha de parlar de la
guerra i per parlar de l’emancipació de la dona s’ha de parlar també
de la seva opressió, que era real en el passat i ho és també en el
present.
Per això mateix l’obra de Salcedo resulta molt més colpidora avui
en dia. En un segle en què l’art viu obsessionat pels seus propis límits
i fesomia, en què parla constantment de si mateix (i no del
món que el fa possible), com si tingués vida pròpia i autònoma,
aquest impuls autorreferencial arriba fins a la paranoia i es constitueix
en la principal o única font d’inspiració. En aquestes condicions,
l’art produeix molts més subtítols que no pas obres. Ho diu no
només Gombrich, sinó també la meva amiga Fani, que sap molt
d’aquestes coses i és per a mi una gran autoritat en la matèria. És
una llàstima, perquè tot i que sigui admirable plantejar idees, l’art
hauria de fer el salt de les idees al discurs, de l’exposició a la discussió,
de l’elogi al pensament. Ah!, però això no ho pot fer l’artista: això
ho hem de fer entre tots plegats! Sí, evidentment. Per tal de pensar
calen no només idees, sinó també discurs, prova i contraprova, procés
i progrés entre les idees, discussió. No només cantar els valors o
fer-ne una estàtua o una plaça o un poema, sinó actuar per tal que
s’esdevinguin de manera real, tangible, física. Si no, s’estanca, perd
tota la seva capacitat de transformació. Salcedo ha tingut la immensa
valentia de prendre aquest camí. Voleu idees? Voleu art que
doni conceptes? Voleu que parli de divisions? Doncs us donaré divisions
i després, si voleu, deixaré que els comentaristes en parlin
també. Però abans deixeu-me acabar l’obra, que és la meva feina.
Que de què va la meva feina? Bé, no és gran cosa: en realitat només
us vull esquerdar tot el terra de la planta baixa del Museu. I aquesta
escletxa, perdoneu-me, no és un subtítol ni una metàfora. És ben
real. Després, si voleu, podeu posar-hi els subtítols.

SALOUMGZ · núm.4 · pàg. 34
LA FOTO AMAGADA
Manu Ferrando etnies120@gmail.com
>> La foto amagada és una secció que mostra una imatge insòlita o desconeguda de Salou. Animeu-vos a participar-hi enviant les vostres
fotos al correu web: info@saloumagazine.com La millor imatge serà publicada mensualment
Estilo en estado puro
Emilio Izquierdo Monzón
Reserva aquí tus entradas
para espectáculos, conciertos,
deportes, parques temáticos...
Tel: 977 353 208
Fax: 977 353 783
emimon@plantour.es
www.emimonviatges.com