Descarrega en PDF - Valors.org

L'ARTICLE DEL MES
Marxar els
ocupants vol
dir fer un
gran pacte
internacional
que intenti
retornar el
poder als
iraquians que
no hagin
participat en
l'ocupació.
Després de quatre anys, la invasió de
l'Iraq per part dels Estats Units ha
resultat un fracàs econòmic, polític
i militar. Econòmic perquè ha costat
sis vegades més del que preveien:
no hi ha les inversions estrangeres
que deien que hi hauria i s'exporta una quarta part
del petroli que s'exportava abans de la invasió.
Fracàs polític perquè el govern dels EUA ha posat
en evidència davant el món la seva falta d'escrúpols,
el seu poc respecte al Dret Internacional, i no
ha aconseguit fer un nou mapa polític de l'Orient
Mitjà, és a dir, partir l'Iraq en tres trossos, que era
el seu primer objectiu. I un fracàs militar perquè la
resistència és cada cop més forta, cada dia les tropes
invasores pateixen més de cent atemptats i
són ja més de tres mil els soldats americans morts.
I mentre la major part dels països ocupants se'n
retiren, Bush hi manté 160.000 soldats i preveu
enviar-n'hi 21.000 més.
Però qui ha patit més les conseqüències de la
invasió ha sigut la població de l'Iraq: més de sis
cents mil morts (una tercera part dels quals nens),
quatre milions de desplaçats, quatre i mig de nens
desnodrits, un país en runes i les infrastructures
de comunicacions destrossades, la manca d'aigua
i de llum, el desmantellament de l'estructura productiva,
la inseguretat, trenta mil presos, la majoria
torturats i sense judici, el deteriorament dels serveis
bàsics, com l'ensenyament i la sanitat, que poc
abans havien estat guardonats per la UNESCO i l'
OMS com a modèlics, més de tres-cents intel·lectuals
assassinats "selectivament" per esquadrons
de la mort, la pèrdua de drets civils i el retorn del
fona-mentalisme religiós i, sobretot, l'odi sembrat
entre aquells que convivien pacíficament. La ceguesa,
el fanatisme i la responsabilitat criminal de
Bush, Tony Blair i Aznar són immenses. Més tard
o més d'hora en donaran compte davant de la
història. L'ocupació, justificada amb mentides, i el
que després ha passat, ha estat reiteradament
denunciat com a crims contra la humanitat. Els seus
responsables haurien de donar-ne compte també
davant d'un tribunal penal internacional.
Jaume Botey
per començar
Quatre anys d'ocupació
Dit això voldria afegir quatre consideracions:
1. La informació que es dóna, gairebé en la seva
totalitat provinent d'agències dels EUA, especialment
de la CNN i de la Fox, no és objectiva.
Identifiquen resistència amb terrorisme. La resistència
creix, i la resistència no és terrorisme. Resistir
a l'ocupant, fins i tot per mitjans militars, pot
ser discutible però segons l'article 51 de la Carta
de les Nacions Unides és legítim. Però la resistència
no és només militar, és civil, és ciutadana, és popular,
plural i diversa. A més, identifiquen resistència
amb guerra civil sobretot entre sunnites i
xiïtes. És un pretext per continuar la ocupació:
"No podem marxar perquè es maten…" facilita el
propòsit de fragmentar l'Iraq segons les confessions
religioses. Però tots els testimonis interns
coincideixen en afirmar que són odis provocats,
que abans no existien i que el dia que desapareguin
les tropes ocupants es restablirà l'ordre.
2. Marxar els ocupants no vol dir només marxar
les tropes. Vol dir, també, derogar el nou ordre
il·legítimament imposat per l'ocupant: la legislació,
els organismes i el govern actual, les privatitzacions...
Vol dir un gran pacte internacional
que, sota la supervisió consensuada de l'O-
NU i amb especial presència dels països àrabs,
intenti retornar el poder als iraquians que no
hagin participat en l'ocupació.
3. La retirada de les tropes espanyoles fou un
gest que va honorar el PSOE i Zapatero. Però no
n'hi ha prou. Avui el Ministeri d'Afers Exteriors
nega tota petició de visat a qualsevol perseguit
o amenaçat que demana asil polític. El pretext és
que com que la resolució 1.546 de l'ONU va legalitzar
l'ocupació i ja hi ha hagut eleccions, l'Iraq ja
és classificat per l'ONU com a país democràtic.
4. La Plataforma Aturem la Guerra ha sigut i és
un petit miracle de constància i capacitat de treball.
El seu esperit unitari, amb membres procedents
d'ideologies molt diferents, li ha merescut
una autoritat moral i una capacitat de convocatòria
indiscutible.
Jaume Botey és professor de la UAB
i membre de la plataforma Aturem la Guerra
5valors