Descarrega en PDF - Valors.org

per acabar
moment
valors
| Conxita Roig. Es va quedar a l'atur després que la fàbrica on treballava decidís tancar.
A l'atur en edat difícil
El seu momentVALORS: el dia, ara fa quatre anys, que va
quedar a l'atur. Tenia 54 anys. Era una víctima de la crisi del tèxtil. "Després d'haver
PER LAURA ARIAS
uè va sentir quan va saber que anava a l'atur
per culpa de la crisi tèxtil?
El primer pensament que em va venir quan
vaig quedar a l'atur va ser l'edat que tenia. Em
vaig quedar molt enfonsada. Em preguntava
coses com ara: què faré? On he d'anar? On em
voldran? Enlloc... En fi, penses que ja no ets vàlida per a poder
moure't i buscar feina. Em sentia molt desplaçada. És un
gran desànim estar en aquesta situació. Tens una baixada de
moral. Després d'haver estat tants anys treballant -havia estat
38 o 39 anys a Can Gassol, una fàbrica de gènere de punt de
Mataró- és com si et donessin una garrotada al cap.
Quina va ser la seva trajectòria dins la fàbrica Can Gassol?
Al principi havia estat repassadora de mitges, resseguia,
cosia, havia de comprovar si les mitges tenien carreres o
forats... Estava a la secció de control. He passat diverses
etapes. He estat tota la vida fent això. Fins que van començar
els conflictes.
Quina mena de conflictes?
Amb el canvi d'amo, em van posar a doblegar mitges i a
posar-les en capses. La gent va començar a anar a l'atur. Hi
havia rumors. Nosaltres, els treballadors ja ho sabíem. Els
problemes van venir perquè els amos volien tancar la fàbrica.
Es va provar de fer pactes entre el comitè de treballadors i
l'empresa. La postura del comitè perquè no tanquessin va ser
fer guàrdia a l'empresa de dia i de nit. Jo vaig ser de les últimes
que vaig marxar. Quan van dir prou i es va acabar tot, em va
agafar a l'edat de 54 anys. Es va pactar una indemnització,
però els treballadors només vam rebre la meitat del que ens
devien.
"L'atur em va deixar
molt buida. Em sento
marginada de la
societat"
34valors Q
estat tants anys
treballant és com
una garrotada al cap"
Què va fer a partir de llavors?
Vaig anar a l'atur i vaig aprofitar per fer un curs d'auxiliar en
infermeria geriàtrica. Quan vaig acabar aquests estudis em
vaig posar a treballar en una residència d'avis de Mataró. Hi
vaig treballar durant un any. Quan es va acabar el contracte
vaig haver d'anar una altra vegada a l'atur. Des d'allà vaig
tornar a buscar feina. Em feien entrevistes i anava d'un cantó
a l'altre sense trobar cap feina estable. Fins que pel meu compte
em vaig dedicar a buscar feina a Barcelona. Vaig trobar feina
en una altra residència de gent gran. També hi vaig estar un
any. Se'm va acabar el contracte i torno a estar de nou a l'atur.
Ara estic fent un curs de treballadora familiar... diuen que té
sortida.
Vostè ha passat del sector tèxtil a tenir cura de persones
grans. Com ha viscut aquest canvi tan brusc de feina?
Entrar a treballar en una residència per mi va ser un xoc. No
hi estava acostumada. Mai havia vist gent gran que està malalta
de càncer, d'Alzheimer... Moltes no es poden valer per sí
mateixes. Tot això em va impactar molt. Vaig haver de treure
molta voluntat i molt esforç: m'havia de posar a treballar fos
com fos. Em vaig mentalitzar que m'ho havia de prendre com
una feina més i seguir endavant. Al principi estava molt
bloquejada, sobretot perquè era una feina que no tenia per la
mà. Va ser molt complicat. Les feines que he fet després d'anar
a l'atur són feines molt dures. Cremen molt. Has d'aixecar avis
que no poden moure's. Has de tenir molta força i molta
empenta. A més, treballes moltes hores amb salaris molt baixos.
Aquest canvi de feina em va fer madurar com a persona. És
un món on veus la realitat de les coses. Desperta més
sentiments, comprensió i agafes més responsabilitat cap a la
gent. Em va sensibilitzar molt.