Descarrega en PDF - Valors.org

La noia més maca que havia vist mai
estava al meu costat i jo no me n’havia
adonat. Després de contestar la seva
salutació, ella em va preguntar què
estava observant, i em va demanar si
era possible mirar pel telescopi. Jo
estava encantat! Amb molt de gust la
vaig deixar mirar pel telescopi i li vaig
explicar que el cúmul de les Plèiades
aquella nit tenia ganes de jugar a fet i
amagar, ja que feia una estona havia
comptat set estrelles a simple vista i ara
només en podia veure sis.
- Sembla un misteri —va dir ella amb un
somriure enlluernador.
Va tornar a mirar pel telescopi i després
va aixecar el cap i va mirar el cúmul a
simple vista.
-Crec que l’estrella juganera ja ha tornat —va dir.
Vaig fer una ràpida ullada pel telescopi i, efectivament, semblava
que la nit havia millorat molt. Es veien moltes més estrelles que
feia un moment. Després vaig aixecar la vista i vaig comptar set
estrelles una altra vegada. Era cert. L’estrella juganera havia
tornat i ho vaig dir en veu alta. Però ningú va contestar. Tornava
a estar sol amb el meu telescopi. On s’havia ficat aquella noia tan
maca? Vaig fer una ràpida ullada per tot el parc i no hi havia
ningú més. Ho havia somiat? Em vaig pessigar fort al braç. Ai!
Estava despert. Vaig mirar una altra vegada pel telescopi i es
veien totes les estrelles. A simple vista... També! Tot i que em va
sembla que una de les estrelles del cúmul de les Plèiades va
baixar de brillantor durant un segon per tornar a brillar amb tota
Pel que fa a la gent de Roma, tenen un tarannà
semblant als catalans. A més, hi ha algunes
frases fetes que són molt semblants a les nostres.
M'hi he sentit ben acollit, tant pels companys
del Seminari on estic vivint, com per la gent de la
Universitat on estic estudiant.
M'ha agradat molt fer aquesta experiència
d'Església i estar ben a prop del Papa. A Roma hi
he descobert amb més força la dimensió universal
de l'Església Catòlica. He conegut més aquesta
Església a la qual tots estem cridats a participarhi
per viure-hi l'amor fratern de fills de Déu i de
germans i portar-lo fins als confins de la terra. Un
amor a l'Església que s'encomana i que fa reforçar la resposta interior
d'haver dit sí al Senyor.
Hi he trobat joves de tots els punts del planeta, els quals vénen a
Roma a cursar els seus estudis i a créixer en la fe. La universalitat de
l'Església, doncs, es pot palpar en molts llocs de la ciutat. També pot
per acabar
la seva magnitud poc després. Una mena de picada d’ullet.
Vaig dibuixar el cúmul en un paper i vaig marcar amb una
fletxa l’estrella que em va picar l’ull. En arribar a casa, vaig
consultar un atles celeste i vaig veure que l’estrella que m’havia
fet el senyal es deia Merope. Des d’aquell dia que no me la puc
treure del cap. Penso en ella a tota hora. Estic obsessionat amb
el seu somriure. Ara em miro el cel d’una altra manera. M’he
après de memòria totes les històries i llegendes mitològiques i
no hi ha nit que no li faci una ullada a la meva estimada Merope.
No l’he tornat a veure en carn i ossos. Tampoc li he explicat el
meu secret a ningú, em prendríem per boig. Vosaltres sou els
únics que coneixeu el meu secret. Quan miro el cel, la busco a
ella.
Jordi Lopesino
és escriptor
palpar-se una fe viva i, al mateix temps, sentir el cor de l'Església
com batega. Només es tracta de veure-ho amb els ulls interiors de la
fe per a descobrir tot això que us estic dient. Una ciutat que ressalta
per la seva santedat exemplificada amb tants sants i màrtirs cristians
que han donat la vida pel Crist: destacant-ne sant Pere i sant Pau. I
posada de manifest, a més a més, per tants i tants llocs de culte que
recorden i fan present la presència del Senyor enmig nostre.
Roma ha estat, és i serà una ciutat on la cultura, la història i la fe
sempre hi seran presents. Els monuments i tot el que poden representar
la majoria dels llocs visitables fan entreveure els orígens de la
nostra civilització. Els visitants i els pelegrins són ben nombrosos. La
bella Italia, i concretament la ciutat de Roma, segueix essent un dels
destins on moltes persones tenen el punt de mira.
Per cert, una coseta: si algun dia veniu a Roma, podeu venir-hi
com a turistes, és clar, però és possible que, si us deixeu portar per
la interioritat del cor, pugueu sortir-ne com a pelegrins!
Arrivederci!
Lluís Tollar Puig.