Descarrega en PDF - Valors.org

30valors per
acabar...
L'ALTRA CARA DE LA CIÈNCIA | Laia Bassaganyas, Marina G. Bufí i Núria Radó
Desinfectats
J
oseph Lister (1827-1912) és
conegut com el pare de la cirurgia
moderna, perquè va ser qui
va decidir que, en una operació,
es cobrís tota la pell en contacte amb la
ferida, així com totes les benes i sutures
utilitzades, amb àcid carbòlic per tal d'evitar
les nombroses morts que es produïen
als quiròfans a causa d'infeccions. Aquest
simple fet porta a l'asèpsia (absència
de microorganismes patògens), i,
gràcies a aquesta mesura, actualment indestriable
de qualsevol pràctica quirúrgica,
els quiròfans han deixat de ser
causa de mort.
Però sense treure cap mèrit a Lister,
ell, com tots els científics, va saber pujar
sobre les espatlles dels gegants, els
científics que l'havien precedit, per
veure-hi més enllà. Perquè, anys abans,
A nivell sanitari
no s'estan avaluant
els seus efectes
a llarg termini
PETITES COSES PER CANVIAR-SE UN
MATEIX | JOAQUIM TRENCHS
Sobreprotecció
Aactualment caminem cap a una societat impregnada del
discurs de la no responsabilitat dels nostres actes. La societat
de consum per un costat, i una determinada concepció de
l'Estat del Benestar per l'altre, afavoreixen en les persones el deixar
de ser subjectes, per passar a ser objectes, mers consumidors o usuaris,
amb tots els drets i sense contemplar gaire els propis deures.
Per il·lustrar-ho amb més claredat: amb quina facilitat es denuncia
l'Ajuntament de torn perquè un ha relliscat en trepitjar una caca de
gos, exigint la seva responsabilitat per no netejar la vorera? Amb
quina facilitat es busquen baixes laborals per no afrontar una feina?
Amb quina facilitat es produeixen falses denúncies contra homes
per no assumir les conseqüències d'una separació? Amb quina facilitat
delinqüents o assassins, busquen -i troben!-, quan són jutjats,
el metge hongarès Ignaz Semmelweis
(1818-1865) ja havia començat a intuir la
importància de la higiène en la prevenció.
Efectivament, a mitjan segle XIX,
Semmelweis era membre de l'equip mèdic
de la Primera Divisió de Maternitat de
l'Hospital General de Viena. Treballanthi,
va adonar-se de l'alta freqüència de
morts per febre puerperal que hi havia
entre les dones que acabaven de donar
a llum. El 1844, el 8,2 per cent havien
mort d'aquesta malaltia; el 1845, un 6,8
per cent i el 1846, un 11,4 per cent.
Aquestes xifres eren summament alarmants,
perquè en l'adjacent Segona
Divisió de Maternitat del mateix hospital,
on s'hi trobaven instal·lades gairebé
tantes dones com a la Primera, el percentatge
de morts per febre puerperal era
molt més baix. Per altra banda, les dones
acomodades que tenien els fills a
casa seva no patien aquesta malaltia.
Ningú no trobava cap explicació lògica
per a aquest fenomen, fins que la casualitat
va donar la clau per a la solució del
problema: un col·lega de Semmelweis,
Jacob Kolletschka (1803-1847), va rebre
una ferida penetrant en un dit, produïda
per l'escalpel d'un estudiant amb el qual
estava realitzant una autòpsia, i va morir
després d'una agonia durant la qual
va mostrar els mateixos símptomes que
les víctimes de la febre puerperal. Aquesta
mort va impressionar Semmelweis.
En aquella època, ni Pasteur ni
Koch encara no havien descobert el
paper dels microorganismes en les infeccions,
però, Semmelweis va comprendre
que existia una "matèria cadavèrica"
a l'escalpel de l'estudiant, que
s'havia introduït en el corrent sanguini
de Kolletschka i que li havia causat la
fatal malaltia. Això va portar Semmelweis
a la conclusió que les seves pacients
eximents en la seva suposada salut mental, per no assumir
les conseqüències penals dels seus actes? Sovint cerquem
responsabilitats en allò que hem fet o ens passa fora de nosaltres
mateixos .
L' individualisme d'avui dia, se sustenta en un "ideal" equivocat:
tot allò que no s'aplegui als nostres capricis o interessos, està fora de
lloc. Doncs no. El creixement equilibrat de la persona humana no ha
d'ignorar que suportar un punt d'insatisfacció, de frustració, que ens acompanya
sempre en el trajecte vital, requereix un cert aprenentatge. Aprenentatge
que ens permetrà sublimar les pròpies pulsions més agressives,
en bé de la Comunitat. Què és sinó llavors el progrés de la cultura i de la civilització?
El món del tot és possible i el tot m'és degut, que implícitament transmete
nostra societat de consum i la societat del benestar que no del ben-ésser -no
mateix, òbviament- ens porta a tots plegats cap una societat infantilitzada, emb
i més agressiva, ja que "els ideals" d'avui exigeixen la felicitat total i la no cabu
la contrarietat. Ideal de completesa errat en la persona humana.