Descarrega en PDF - Valors.org

e
busca
d'.
erra
ealsun
ada
les
iana
amb
ives
n en
que
es a
seva
L'
L'
home pateix dolor des que és home, però la història
del dolor només s'ha estudiat de forma fragmentada.
Durant els primers anys de la seva existència,
va ser quan els humans van haver de superar les
pitjors proves de dolor físic: viure de la natura,
superar les inclemències del temps així com la port a les feres
només aixoplugat en alguna cova. Els ossos dels homes de la
prehistòria mostren múltiples fractures i zones molt desgastades,
mostra de les dures condicions de vida en què vivien.
La primera divinitat coneguda relacionada amb el dolor però
no apareix fins a Creta; és Adormidera, deessa que es representa
amb una corona feta amb llavors d'opi, planta considerada
sedant, i expressió d'èxtasi adictiu. Després, a Egipte, el
dolor era considerat una cosa sobrenatural, i els bruixots foradaven
el cap d'aquells que el patien amb la voluntat els mals
esperits en sortissin. Avui, aquesta activitat, coneguda com a
trepanacions, encara es practica en alguna tribu d'Àfrica.
Els clàssics van reduir el grau d'agressivitat en les seves
creences. Els grecs creien que si dormien una nit al temple
d'Escolapi, Déu de la Medicina, desapareixeria el dolor. Ells
també van formular el concepte "hermèutica del dolor", la
interpretació de l'origen d'aquest. Els clàssics creien que les
VALORS
la fitxa
Títol: El secreto de Esma Director: Jasmila Zbanic Guió:
Jasmila Zbanic Actors: Mirjana Karanovic, Luna Mijovic,
Leon Lucev, Kenan Catic, Jasna Ornela Berry, Dejan
Acimovic, Bogdan Diklic... Nacionalitat: Alemanya, Àustria,
Bosnia, Croacia
la frase de l'expert
el dolor | REPORTATGE
El dolorós recorregut del dolor
El concepte de dolor ha evolucionat moltíssim
des de l'inici dels temps. De ser concebut com
un càstig pels pecadors hem passat a què la
ciència n'ha sabut trobar antídots.
PER MARIA COLL
malalties i les seves curacions les originaven els déus a través
de processos biològics que tenien lloc a dins dels cossos
humans. El dolor s'unia al sentiment de pecat i aquest relació
s'explicava a través de la mitologia perquè els homes aprenguessin
la lliçó. Va ser Hipòcrites (377 a.C), pare de la medicina,
qui va separar els déus dels esperits i de les malalties i va
intentar explicar aquestes com a processos biològics. Mentre
que els pensadors van generar teories diverses: Plató va definir
el "temor" com l'anticipació al dolor i va definir aquest
com una emoció, Fedó va manifestar que el dolor i el plaer
neixen un de l'altre i Aristòtil va afirmar que "el dolor trastorna
i destrueix la naturalesa de la persona que el sent".
Durant l'Edat Mitjana, en canvi, el dolor va ser una forma
d'entrar en contacte en Déu. El dolor se sent sobretot en un
moment de transició entre dos móns que mai arriben a tocarse
i serveix per redimir els pecats o castigar conductes humanes
equivocades, deien. Diverses ordres religioses practiquen la
flagel·lació. Però la medicina continua avançant, i el 1258, Ugo
Teodorico del Borgognoni, introdueix l'anestèsia general.
Aquesta visió del dolor va durar molt de temps. El segle XVIII,
Francesc Maria Arouet, famós enciclopedista més conegut com
a Voltaire, deia: "La felicitat només és un somni, el dolor és realitat".
El 1840 es va fer servir per primera vegada anestèsia en cirurgia,
el 1847 per primera vegada es va adormir una partera amb èter i,
un any més tard, per primera vegada es va adormir una pacient
amb cloroform. A partir d'aleshores, es van inventar diferents
anestèsics. Al llarg del segle XX també es van descriure diferents
estats i tipus de dolor (vivent, emocional, maligne, crònic ...) i es
creaven noves teories. Per exemple, Sigmund Freud va dir que el
dolor era útil, necessari i protector, és el cas de quan retirem la mà
d'una flama que ens crema, però al mateix temps, inútil i innecessari,
quan apareix després d'eliminar-ne la causa. Les investigacions
respecte aquesta sensació continuen.
"El dolor es parte del proceso de la vida. En las
sociedades occidentales, al tratar de evitar el dolor
constantemente se está también evitando la alegría,
la posibilidad de placer, la capacidad del gozo. Si le
tememos tanto al dolor le estamos también negando
la posibilidad al otro lado del dolor que es la capacidad
de gozar. Yo no le tengo miedo al dolor. Es más, las
películas que contienen unas ciertas dosis de dolor
me gustan porque me parece que son más vitales"
Alejandro González
Director de Cinema (El País)
23valors