Descarrega en PDF - Valors.org

La revolta del dolor
Jordi Merino
Una de les moltes incomprensions
per a l'èsser humà és el dolor, un
fenomen al qual és sensible i que
l'acompanya durant tot el seu cicle
vital. La recerca de la seva explicació
l'ha convertit en una condició i en una vivència
amb significació humana.
Els grups humans han intentat donar una
explicació i un sentit als diferents tipus de dolor
(físic-sensorial, psíquic, emocional, d'expressió
religiosa o espiritual, del pensament, dolor provocat
per les agressions del món exterior o per les
relacions amb els altres) vinculant-hi unes expressions
i interpretacions determinades per a cada
cas. També ha aparegut la preocupació per a trobar
una cura dels diferents tipus de dolor. La medicina
clàssica i tradicional va aparèixer dirigida a remediar-lo i el va
associar amb les creences. La ciència mèdica ha substituït progressivament
aquesta importància basant-se més en la precisa
determinació de les causes orgàniques i a alleujar-lo.
Les societats més antigues i tribals cercaven fugir del dolor
i en el seu comportament cercaven alliberar-se d'una natura
mística contaminada. Altra concepcio és la que mostra l'hinduïsme,
on l'interessant no és curar el dolor sinó evadir-se
d'aquest. El món grec va asociar-ho amb el destí, sovint en
mans impersonales i en diviniats que jugaven amb aquest, i
era un obstacle insuperable, una tragèdia.
La tradició cristiana suposa una revolta de l'actitud davant
el dolor: Jesús, que viu com a home i com a divinitat, ha de
patir, ha de carregar-se els pecats i les culpes dels homes, ha
de patir l'abandonament i el silenci de Déu, haver de ser crucificat
i mort... per arribar a la glòria, a la seva ressurrecció. I
aquest és el misteri central de la fe cristiana: el patiment i el
dolor al final triomfem sobre la mort.
El cristianisme interpreta que el dolor humà es pot obrir a
l'esperança. Es presenta com un camí, com un element en
transformació, i que pot servir per a compartir del dolor de
Crist. Una manifestació interessant d'aquesta transformació
és el penediment cristià, on es mostra un dolgut que vol ser
actiu davant aquesta sensació. Queda implícit que el dolor és
una tasca, hi ha una penitència, i mitjançant aquesta tasca
l'home es pot transformar, pot viure en Crist.
L'apassionada entrega i cerca del Crist dolgut per part del
cristià es mostra de diverses maneres a l'art però sobretot
durant la Setmana Santa, una etapa on el creient és convidat
a aturar la seva quotidianitat per a reviure el misteri pasqual
Tradicionalment, una bona expressió són les processons on
Els portants d'un pas en el moment d'aixecar-lo.
el dolor | OPINIÓ
"Moltes persones
s'identifiquen amb el
dolor de la mare i el
patiment de fill"
es representen els misteris del patiment de Jesús i el sofriment
de la seva mare Maria. Moltes persones s'identifiquen amb el
dolor de la mare i el patiment del fill. Els fidels es mostren amb
una actitud activa, hi ha penediment: dolor pels seus pecats,
es vol aconseguir la gràcia. Aquesta gràcia no és la resurrecció
divina; és la gràcia mostrada per Crist mitjançant el seu amor.
Llavors les expressions de dolor i sofriment tenen moviment,
donen sentit a un compartir el dolor i a un compartir l'amor.
Jordi Merino és sociòleg i coordinador de la
Comissió de Setmana Santa de Mataró
la frase de l'expert
XÈNIA SOLÀ / EL TOT MATARÓ
"Quan et compromets en una tasca que estimula el
teu talent i incrementa la teva passió, llavors
emergeix una gran necessitat de trobar la teva veu
interior, la teva vocació." (…) "El 8è Hàbit condueix
de l'Efectivitat a la Grandesa i et facilita un mapa de
ruta que conduirà del dolor a la consecució d'un
sentit de contribució en l'escenari actual, no només al
nostre treball i a les nostres organitzacions, sinó
també a tota la nostra vida".
Dr. Stephen R. Covey
19valors