Descarrega en PDF - Valors.org

10valors
per començar
contraVALORS
Vatican 2000 Papal Pen
Xavier Manté
Sortíem amb la Rita de les oficines de la Diputació de Barcelona,
on havíem demanat una subvenció per a activitats destinades a
difondre el Comerç Just a la comarca. En travessar els jardinets
del Palau Robert, un petit oasi de verdor i de pau, vàrem entrar a
l’exposició sobre la vida i el missatge del bisbe Casaldàliga. La
seva senzillesa i austeritat de vida i en l’anunci del Regne et corprenen.
Recomano a qui pugui, que hi passi.
Vàrem sortir pel carrer Rosselló i ens vàrem trobar davant els
luxosos aparadors de la casa Rabat, on pots comprar tot allò que
és absolutament prescindible a uns preus de quatre i cinc xifres
d’euros. Però el que ens fa parar, perquè crida l’atenció pel
disseny i l’aparositat, és un luxós estoig vellutat en blanc i groc
qui sota unes grans lletres estampades en la tela llegeixes això de
"Vatican 2000 Papal Pen". No vàrem poder resistir la temptació i
com que la Rita, com sempre, amb vestit negre i cabells blancs
feia goig i aspecte de persona de l’alta societat, hi entràrem interessant-nos
per la famosa ploma papal. Eren les onze del matí
i la botiga estava molt concorreguda. Ens feren seure, posaren
una roba vellutada negra sobre el nostre taulell i ens portaren un
"El que ens fa parar,
perquè crida l'atenció,
és un luxós estoig
vellutat en blanc i groc"
penso, doncs no existeixo
Les protectores d’animals de Mataró i
Cabrera editen semestralment la revista
Peluts (www.protectoramataro.org), una
publicació gratuïta que es fa per difondre
les activitats d’aquestes entitats i
temes d’interès general del món dels
animals, incidint especialment en les
mascotes domèstiques.
Articles destacats del número que
acaba de sortir són l’entrevista a Ernest
Benach, president del Parlament, que
parla de diversos temes, entre els quals
prima la situació dels animals a Catalunya;
la campanya Apadrina els que ningú
vol o el treball que fan els agents rurals,
la policia del medi ambient, entre
molts d’altres textos i notícies que donen
informació d’un món que cada
vegada, i sortosament, es preocupa
més pels animals en general i els de
companyia, en particular.
De tot plegat, m’agradaria destacar
la campanya Apadrina els que
ningú vol, per ajudar els animals vells i
malalts que són rebutjats, els que estan
destinats a no tenir una familia com els
altres. Apadrinant-los, se'ls garanteix una
bona qualitat de vida en els refugis.
Sé també, d’altra banda, que la tasca
de les protectores de Mataró i Cabrera
no és l’única al Maresme, d’altres grups
de la comarca també es comprometen
activament a defensar els drets dels animals,
des de l’acció voluntària i l’esforç
Basílica de Sant Pere en els primers temps del Cristianisme... estoig amb forma de
sarcòfag. En obrir-lo
mostrà la ploma d’or
i cel·luloide vermell,
decorada artesanalment
amb símbols
de la iconografia cristiana,
gravada a mà i
amb aplicacions
d’or rosa sobre la figura del Papa. El prospecte que s’hi adjunta diu
que es tracta d’una producció limitada i que la firma Montegrappa
apadrina l’obra de caritat Meninhos da Rua del Brasil. Valia set mil
euros però el preu podia si més alt si hi volíem alguns detalls més.
Vàrem quedar que ens ho pensaríem.
Sortir de veure l'exposició d'en Casaldàliga i en acabat veure com
el món comercial aprofita els contravalors de l'ostentació que
acompanya massa vegades la imatge de la nostra estimada Església,
et fa caure l'ànima als peus. Em dol que això pugui passar provocat
per nosaltres mateixos, per les nostres mostres de luxe i poder de les
altes esferes vaticanes. D'haver continuat amb el bou i la mula, amb
el pollí de Jesús del dia de Rams i el calze i l'anell de fusta del bisbe
Casaldàliga, no se’ns en riurien d’aquesta manera i a molts no ens
cauria la cara de vergonya davant de la daurada ploma papal.
Xavier Manté és enginyer i membre de Justícia i Pau
El compromís amb els animals
Albert Calls
MÁXIMO / EL PAÍS
"Molta gent no els
estima, els animals…
però els que ho fan s'hi
dediquen en cos i ànima"
personal. Molta gent no els estima, els
animals… però tenen la sort que la
minoria que ho fa s’hi dedica en cos i
ànima. Per tot això podem dir que la societat
ha invertit esforços, en els darrers
anys, en el respecte a les altres espècies,
un petit aval de futur davant d’un món
que a vegades sembla envaït per l’egoisme
més vil.
Albert Calls
és escriptor i periodista