Part1 llibre - Sala Rusiñol

BLANCA

BLANCA

homenatge
De Francesc d’Assís Casademont -le vieux-
A Francesc d’Assís Galí
XX ANIVERSARI
Sant Cugat del Vallès, 4 de maig del 2006

BLANCA

Amb motiu d’un aniversari
La celebració d’un aniversari és sempre un motiu d’alegria. En aquest cas, la Sala Rusiñol fa 20 anys, una
xifra rodona que combina màgicament la força de la joventut amb la veu de l’experiència: la galeria va
obrir portes el 13 de maig del 1986 i ara, al 2006, torna a fer-ho per commemorar aquella data amb una
exposició i un llibre.
La pintura i l’escriptura són dues cares d’una mateixa moneda. No en va, ens permeten expressar el millor
que duem a dins. En aquest cas, són eines que ens permeten fer balanç. A través de les 29 obres de
Francesc d’Assís Casademont -Le Vieux-, que reprodueix el llibre que teniu a les mans, podem endinsarnos
en l’univers creatiu d’un artista vinculat a la nostra ciutat, on hi va viure durant 8 anys. De la mateixa
manera, gràcies a les ratlles que va deixar escrites, podem submergir-nos en el pensament d’un altre
home d'art i lletres, Francesc d’Assís Galí Duffour -premi Ciutat de Barcelona l’any 1964- que va col·laborar
intensament amb la Sala Rusiñol des d’un bon començament.
Galí va viure els darrers anys de la seva vida a Sant Cugat. El seu profund coneixement del món de l'art li
va valer el reconeixement de molts, com a crític d'art era punyent, savi i respectat i com a persona estimat.
Això i la gran implicació que va tenir en el teixit artístic de la nostra ciutat fan que avui puguem veure en la
seva figura tot un activista cultural.
Vull felicitar a la Sala Rusiñol pels seus vint anys d’existència amb aquest text com a tribuna. Durant
aquests anys, la galeria ha vist com la nostra ciutat es transformava i, al mateix temps, n’ha estat partícip.
Sant Cugat és avui dia una ciutat dinàmica, àgil i jove que viu, també en gran mesura, per a la cultura. Si
abans d’aquesta transformació no hi hagués hagut pioners com ho ha estat la Sala Rusiñol, de ben segur
que el paisatge artístic i cultural de casa nostra seria ara ben diferent. A tots, per molts anys.
Lluís Recoder i Miralles,
alcalde de Sant Cugat del Vallès

BLANCA

Amic Galí,
T’escric a un lloc indeterminat del Cel en què tu tan fermament creies. Suposo que un angelet bufador et
trobarà sobre un núvol de lletres i s’esperarà a que deixis de ballar sobre un sol peu -no hi ha cap mena
de pressa- per lliurar-te aquesta carta. Te l’envio via monestir de Sant Cugat, on un ampli grup d’amics
vam acomiadar-nos de la teva despulla mortal ben convençuts de què en esperit quedaves en nosaltres. I
ho faig per fax, a l’atenció d’Ignasi i Victòria Cabanas perquè per Correu postal els santcugatencs, tant els
de dalt com els que segueixen per aquí baix, esteu deixats de la mà de Déu.
Eres home de fermes conviccions. Havies arribat a elles -així ho penso- per la via d’un gran desig de perfecció
personal. Carregaves amb una pesant motxilla, plena de desencissos en relació amb les accions individuals
i col·lectives del proïsme. Podies haver-te tornat un cínic i eres un ciutadà del país de l’ideal. Per això
t’apreciava molt sincerament encara que en certs aspectes mai no ens podíem posar d’acord. Suposo que tu
també em tenies cert afecte ja que, malgrat tot el que ens separava, podíem coincidir i anar junts a diversos
jurats. Quan s’arribava als moments clau de decidir un sol premiat, fetes les successives eliminatòries que
moltes vegades no t’acabaven d’agradar, gairebé sempre votàvem d’acord, ja que s’imposaven les raons
objectives per sobre de les subjectives. I quan presentàvem junts un llibre d’art o una exposició de quadres
-ho havíem fet diverses vegades a la Sala Rusiñol, on tant t’estimaven, i a altres galeries- sempre ens complementàvem
ja que defensar l’art i fer el màxim pels artistes eren els nostres prioritaris objectius.
Donaves just valor a les paraules, ja que eres poeta. Però també sabies apreciar els colors, ja que en ells
veies els sentiments. Fins quan eres metafòric comunicaves amb claretat i equanimitat el que volies dir de
les pintures, les escultures, els dibuixos o els gravats que presentaves. Tenies la generositat com a lema,
però mai no et deixaves dominar pels altres.
Estaves enamorat de l’amor i ens vas donar molt sense demanar res a canvi. La teva platònica manera d’estimar
era digna en l’expressió i m’agradava perquè resultava com una mena d’introducció al cel en que ara et trobes.
Res més, amic Galí. Ja ets part de l’eternitat, però no vull que perdis més el temps amb mi.
Josep M. Cadena,
periodista

BLANCA

Conversador docto, ameno, sentimental y un mucho espiritual. Tarea fácil, pues compartiendo ambos el mismo
credo, era acercarse a sus más íntimos sentimientos, no teniendo reparo en manifestarlos y compartirlos.
Francesc había tenido una infancia cómoda y rica en cariño, a pesar de la posguerra. Interno en el santuario de
Santa Maria del Collell donde formó su madurez religiosa y humanística, sentía siempre un gran deseo de volver
a la Casa de la que nombraba como Madre Eterna. Como buen cristiano veneraba a la Virgen con plenitud.
En uno de los viajes que hacíamos a la Garrotxa, a la Villa de Mieres, ambos éramos miembros del jurado
de los premios de pintura que en ésta, con el nombre de Miguel Verdaguer, se convocaban cada año.
Pasábamos por expreso deseo de Francesc por el Collell para oír misa. El recuerdo de su infancia le transfiguraba.
Allí estaba en el crisol donde se había forjado su fe y su formación. Subir al presbiterio a leer la
Epístola lo motivaba tanto, que lo reflejaba en la entonación de la lectura y las lágrimas que brotaban de sus
ojos. Esta experiencia la repetimos en varias ocasiones. Soliéndome pedir que le dibujara unos apuntes del
Santuario, cosa que satisfacía con gusto.
Francesc ha sido un amigo, compañero y correligionario, SENCILLO como son los poetas, INTIMO como son
los poetas, SINCERO como son los poetas. La poesía, solía decir, en rigor no es lenguaje, usa de éste, como mero
material para trascenderla, proponer y poder expresar lo que el lenguaje no puede decir. Empieza la poesía
donde la eficacia del habla termina, surgiendo como una nueva potencia de la palabra.
En esta exposición con la que commemora la Sala Rusiñol su 20 aniversario, dedicada al pintor Casademont
-Le Vieux- podemos ver como la pintura corresponde a la verdad de la poesía muda, que unos hombres se
ocupan de hacer, mientras otros se ocupan en mirarla, copiarla, criticarla o encomiarla, teorizando sobre ella,
la compran, la venden pero prestigiándose socialmente y envaneciéndose de su posesión.
El artista Casademont, pintor lírico y con una espiritualidad expresiva poco común que transmite con la
riqueza de sus gamas de color, conjugadas con delicadas perspectivas, es el mejor complemento a la obra
poética de Francesc Galí.
Luciano Vergara,
comentarista d’art

BLANCA

Amics,
Penso que no és massa coherent que jo mateix em presenti als amics i els que tinguin la gentilesa de
passar per la Sala Rusiñol doncs aquesta exposició la faig, o millor dit, la fem per retre homenatge al
vell amic en Francesc d’Assís Galí, al cel reposi. Així doncs, al visitar les seves despulles vaig tenir un
pressentiment; seria un goig -i un deure-, exposar en aquesta mateixa sala, a la seva memòria.
L’Ignasi i la M. Victòria van trobar molt bona la meva idea i tots hem intentat superar-nos perquè aquesta
exposició sigui excepcional per fer més evident l’ensenya de l’amistat envers Francesc d’Assís Galí.
Les exposicions representen una tasca complexa però em fa il·lusió retornar a veure els amics que no he
oblidat gens ni mica.
Com tots sabeu, ja sóc vell i tinc moltes xacres però encara estic ple d’esperança. Vaig camí dels vuitantatres
anys. Vull insistir que recordo amb molt afecte les vuit anyades passades al col·legi Viaró i al meu taller
i domicili de la plaça Augusta. Tinc molt bons records de tots aquells anys.
Jo continuo amb el meu estimat vici de pintar constantment. Ara ja definitivament a l’Empordà on els
Casademont, des del 1612, van veure la llum.
En aquesta mostra de pintura podeu constatar que també celebrem el 20è aniversari de la Sala Rusiñol
amb un homenatge al bon amic, ja traspassat, Francesc Galí amb qui vaig mantenir una molt bona relació
durant anys. Ací unim dues arts: la poesia i la plàstica, per això ens acompanya na Montserrat Vayreda.
Fixeu-vos que aquesta exposició ha sigut possible gràcies a l’AMISTAT, una de les virtuts més preuades.
Una gran i emocionada encaixada plena de remembrances.
Francesc d’Assís Casademont,
“Creu de St. Jordi” 1994
“Acadèmic de la Reial Acadèmia Catalana
de Belles Arts de Sant Jordi” 1994

BLANCA

Carta al meu estimat amic Francesc d’Assís Galí
Per tu Francesc escric aquestes ratlles. M’he despertat pensant que tenia de fer-ho i aquí estic trepitjant
les tecles de l’ordinador, aquesta màquina que tu no utilitzaves però que admiraves tant i mai perderes
l’esperança de fer-la amiga teva. Ara segur que has complert el teu desig i t’imagino al costat de la Verge
escrivint-li tendres, dolces i sentides poesies com tu acostumaves a fer, i com no pot ser d’altra forma, a
totes les noies boniques que el cel en va ple.
Tots et trobem a faltar. Tant de temps entre nosaltres, com no t’hem de trobar a faltar! No hi havia dia
que no ens veiéssim; ara ets una part nostra. Molts amics, amb bona fe, em comenten que quina sort vas
tenir de fer de Sant Cugat la teva última estada i jo els hi replico que potser sí però els qui no sabíem el
que teníem erem nosaltres: tu, l’home bo, el creient convençut, el poeta, l’intel·lectual, el literat, l’historiador,
el còmic, el crític, el bon imitador, l’amic, el pare, l’avi, el tiet, el germà i, també, el fill. Era fantàstic
estar amb tu.
Aquest llibre no serà l’últim. Volem que tothom gaudeixi de les teves obres, volem que et coneguin millor.
Vam cometre l’error de pensar que no ens deixaries mai i no vam forçar-te prou a escriure les teves
memòries. Haguéssin estat interessants i molt viscudes. L’enginy que Déu et donà no el desaprofitares mai
i sempre visqueres tots els moments amb intensitat. També vas voler viure bé les teves últimes hores,
recordant a tots, demanant perdó a tothom, donant gràcies amb metafòriques paraules tal l’encarnació
del Quixot que moria amb tot el seny i sabies el camí on et dirigies. La Carme, el Pablo, el Toño, la Victòria
i jo, en som testimonis.
Ara em toca a mi creure’m de veritat que tu no estàs lluny. Pensar que la fe no és una cabòria, un somni
per a nens petits, que puc parlar amb tu si jo ho vull. I per això no basten les paraules, em cal la conversió
del cor. Jo sol no podré, ajuda’m tu des del Cel.
Ignasi Cabanas i Castells,
director de la Sala Rusiñol

Casademont
-le vieux-
pintura
homenatge de ...

16 | Casademont -Le vieux-
1
“Cadaqués, acre perfum
que vivifica i que salva,
del timó que els cims emmalva
quan la rosa de la llum
esclata en el si de l’alba.”
Oli sobre tela
50x61 cm.

Obra | 17

18 | Casademont -Le vieux-
2
“les muntanyes es posen de puntetes
sols per veure passar la primavera.”
Oli sobre tela
65x81 cm.

Obra | 19

20 | Casademont -Le vieux-
3
“oh els petits camins que són
un espai que se’t confia...!”
Oli sobre tela
73x60 cm.

Obra | 21

22 | Casademont -Le vieux-
4
“damunt la mar estesa, infinita
la vela poc a poc es fa petita
seguint el seu camí ample i segur.”
Oli sobre tela
60x73 cm.

Obra | 23

24 | Casademont -Le vieux-
5
“Esclaten els ametllers
i espongen la cabellera
amb el neguit o fal·lera
de ser com sempre, els primers
d’exaltar la primavera.”
Oli sobre tela
54x65 cm.

Obra | 25

26 | Casademont -Le vieux-
6
“És la mixtio perfecte de l’or i la plata,
del gaudi de vida, enaltint l’esperit,
la joia de viure i la Pau.”
Oli sobre tela
61x50 cm.

Obra | 27

28 | Casademont -Le vieux-
7
“Presos en la gambina, l’artó, la xarxa, l’ham,
els peixos i la mort lluiten en jocs d’escata;
al lluny l’horitzó tanca un cel color d’aram
amb una cinta immensa teixida en or i plata.”
Oli sobre tela
54x65 cm.

Obra | 29

30 | Casademont -Le vieux-
8
“el golf de Roses, evaporant els blaus,
es llença mar endintre.”
Oli sobre tela
65x81 cm.

Obra | 31

32 | Casademont -Le vieux-
9
“afloren a la mar, pàl·lides meduses
les illes Medes, vagues com el somni.”
Oli sobre tela
61x50 cm.

Obra | 33

34 | Casademont -Le vieux-
10
“sóc lliure sobre la mar;
tinc dos amors: vela i barca.”
Oli sobre tela
65x81 cm.

Obra | 35

36 | Casademont -Le vieux-
11
“A Cadaqués, olivers,
tords i grives a les branques!
La pedra seca a les tanques,
lloses negres als carrers
i les cases totes blanques!”
Oli sobre tela
100x100 cm.

Obra | 37

38 | Casademont -Le vieux-
12
“tinc desitjos blaus
que s’obren i es tanquen com una curculla.”
Oli sobre tela
55x46 cm.

Obra | 39

40 | Casademont -Le vieux-
13
“L’espill de la mar fa la imatge
onírica i bellugadissa de la realitat..”
Oli sobre tela
65x81 cm.

Obra | 41

42 | Casademont -Le vieux-
14
“l’escuma floreix, deixant coronada
la fina turgència que porta l’onada.”
Oli sobre tela
61x50 cm.

Obra | 43

44 | Casademont -Le vieux-
15
“Al Port de la Selva, d’arreu es destria
la mar que conjuga els grisos i els blaus,
S’Arnella i la Lloia tanquen la badia
on baten les ones i dormen les naus.”
Oli sobre tela
65x81 cm.

Obra | 45

46 | Casademont -Le vieux-
16
“copa glauca, fulles llises,
soca vella que els anys diu.”
Oli sobre tela
55x46 cm.

Obra | 47

48 | Casademont -Le vieux-
17
“nua de fruit,
a l’hivern,
tremola de fred la vinya.”
Oli sobre tela
50x61 cm.

Obra | 49

50 | Casademont -Le vieux-
18
“Les cases fistonen la riba i la platja,
d’altres, atrevides, pugen pel serrat,
la calç les abriga i els ret homenatge
amb el blanc insomne de la castedat.”
Oli sobre tela
46x55 cm.

Obra | 51

52 | Casademont -Le vieux-
19
“els camins, sempre els camins,
camps enfora i erms endins.”
Oli sobre tela
61x50 cm.

Obra | 53

54 | Casademont -Le vieux-
20
“Tens Port-Bo a la rada de Calella
el poble mariner que atreu el blanc;
el repòs a la platja de Llafranc
i a Tamariu, el blanc que es descabdella.”
Oli sobre tela
46x55 cm.

Obra | 55

56 | Casademont -Le vieux-
21
“hivern, hereu dels grisos
i senyor de les cendres...”
Oli sobre tela
60x73 cm.

Obra | 57

58 | Casademont -Le vieux-
22
“els núvols, a ramats,
pasturen l’herba blava.”
Oli sobre tela
61x50 cm.

Obra | 59

60 | Casademont -Le vieux-
23
“Llaner Gran, Llaner Petit,
espills amb la lluna neta.
Si Sa Conca és mansueta
i Port Alguer emperesit,
clova de nou, Sa Cueta.”
Oli sobre tela
54x65 cm.

Obra | 61

62 | Casademont -Le vieux-
24
“El pi i sa vela blanca...”
Oli sobre tela
46x55 cm.

Obra | 63

64 | Casademont -Le vieux-
25
“la llum es fon en la mar
com un vel de nuviatge.”
Oli sobre tela
61x50 cm.

Obra | 65

66 | Casademont -Le vieux-
26
“la mar s’esmola les dents
sobre les roques morades.”
Oli sobre tela
46x55 cm.

Obra | 67

68 | Casademont -Le vieux-
27
“diu la primavera:
abraço tots els verds per amor del pintor
que m’ha fet seva.”
Oli sobre tela
73x92 cm.

Obra | 69

70 | Casademont -Le vieux-
28
“No té rem ni barca, vela ni bandera,
no la besa l’ona ni la veu Neptú
i més que cap altra se sent marinera;
porta nom d’estrella: li diuen Begur.”
Oli sobre tela
60x73 cm.

Obra | 71

72 | Casademont -Le vieux-
29
“La mar blava i els pins xerós
s’uneixen amb intimisme.”
Oli sobre tela
65x81 cm.