DICTAMEN PRELIMINAR DE RISCOS GEOLÒGICS ... - Navàs

AJUNTAMENT DE NAVÀS
PLA d’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE NAVÀS
DICTAMEN PRELIMINAR DE RISCOS GEOLÒGICS
MEMÒRIES
ANNEXES
DESEMBRE 2009
(aprovació inicial)

Dictamen preliminar de riscos geològics
a Navàs (Bages).
Marcel Barberà
Juliol de 2008 Informe núm.: AP-160/08

Dictamen preliminar de riscos geològics a Navàs IGC - AP-160/08
ÍNDEX
1. Introducció ........................................................................................................................1
1.1. Objectius i abast .......................................................................................................1
1.2. Marc territorial...........................................................................................................4
1.3. Marc geològic ...........................................................................................................6
1.4. Pous d’abastament ...................................................................................................9
2. Anàlisi de perillositat .......................................................................................................11
2.1. Anàlisi del terme municipal .....................................................................................11
2.2. Anàlisi de l’àrea de Navàs i el Mujal .......................................................................14
2.3. Anàlisi de l’àrea de Palà de Torroella .....................................................................21
2.4. Anàlisi de l’àrea de Castelladral .............................................................................26
3. Recomanacions ..............................................................................................................30
4. Referències bibliogràfiques ............................................................................................31
ANNEX: RESUM I FITXES DE L’ÀREA D’ESTUDI

Dictamen preliminar de riscos geològics a Navàs IGC - AP-160/08
1. INTRODUCCIÓ
1.1. OBJECTIUS I ABAST
A instàncies de la Direcció General d’Urbanisme s’ha procedit a la realització d’un dictamen
preliminar de riscos geològics en l’àrea delimitada al voltant del nucli del terme municipal de
Navàs (Plànol 1).
L’objectiu d’aquest dictamen és efectuar una avaluació preliminar de la perillositat geològica
natural per tal de determinar si en els àmbits estudiats o en part d’aquests, existeixen indicis
de processos geològics que puguin donar lloc a situacions de risc que convingui evitar.
No és l’objectiu del present estudi d’opinar sobre la qualificació urbanística que s’haurà
d’adjudicar a cada zona dins el sector estudiat. L’aspecte geològic, és un factor entre d’altres
a tenir en compte a l’hora de la planificació urbanística pels organismes competents en
aquesta matèria.
Aquest dictamen s’ha centrat en l’estudi de la perillositat geològica d’origen natural
corresponent a:
• Moviments del terreny (moviments de vessant i esfondraments)
• Inundabilitat
• Cons de dejecció i processos erosius associats a torrentades i avingudes
• Aqüífers vulnerables d’especial interès per al consum urbà
S’ha efectuat una estimació preliminar del risc geològic a partir de l’avaluació de la
perillositat natural, entesa com a la probabilitat de què succeeixi un fenomen natural
virtualment destructiu. Queda fora de l’abast d’aquest estudi l’avaluació del risc, entès com
el producte de la perillositat geològica per la vulnerabilitat de les diferents estructures
existents i d’aquelles que es pot preveure implantar en el futur. En aquest context no es
considera perillositat natural la perillositat induïda antròpicament (mineria, sobreexplotació
d’aqüífers, abocaments, talussos, terraplens, ni altres obres d’origen antròpic).
Pàgina 1 de 31

Dictamen preliminar de riscos geològics a Navàs IGC - AP-160/08
L’estimació de la perillositat natural s’ha realitzat en funció de la magnitud i el grau d’activitat
dels fenòmens geomorfològics associats a la dinàmica de vessant, fluvial i torrencial. A partir
d’aquests paràmetres, es poden determinar els següents graus de perillositat natural:
– Perillositat Molt baixa: Zones on no s’ha detectat una exposició a fenòmens
actius (sense perillositat definida).
– Perillositat Baixa: Zones exposades a fenòmens de baixa activitat i magnitud
mitjana a petita.
– Perillositat Mitjana: Zones exposades a fenòmens de mitjana freqüència i
magnitud.
– Perillositat Alta: Zones exposades a fenòmens d’alta freqüència i magnitud
mitjana / alta.
A partir d’aquesta avaluació de la perillositat geològica del territori es distingeixen dos tipus
de situacions:
– Àrees on no es recomana la realització d’estudis addicionals de perillositat
geològica. Usualment, corresponen a àmbits amb perillositat de Molt baixa a
Baixa, en les quals, generalment, no es necessari realitzar altres estudis que els
informes geotècnics pertinents per a la construcció de les diferents estructures.
– Àrees on es recomana la realització d’estudis addicionals. Normalment,
corresponen a àrees que contenen àmbits amb perillositat de Mitjana a Alta. En
aquestes àrees, com a criteri general, abans d’emprendre qualsevol actuació
urbanística, es recomana efectuar estudis detallats, previs a la definició dels
usos del sòl que hi poden ser compatibles, que avaluïn detalladament
determinats aspectes de la perillositat geològica i els seus possibles efectes
sobre l’actuació projectada.
Pàgina 2 de 31

Dictamen preliminar de riscos geològics a Navàs IGC - AP-160/08
1.2. MARC TERRITORIAL
El municipi de Navàs està situat al nord de la comarca del Bages, on limita amb els
municipis de Viver i Serrateix i de Puig-reig, pertanyents a la comarca del Berguedà. A l’est
limita amb els municipis de Gaià i Balsareny, al sud amb els de Castellnou de Bages, Súria i
Sant Mateu de Bages, i a l’oest amb Cardona i un petit enclavament de Pinós, tots situats a
la comarca del Bages, excepte Pinós de la comarca del Solsonès. La població de Navàs és
de 5.959 habitants (any 2007) i té una superfície de 80.6 Km², segons dades de l’IDESCAT.
L’accés al municipi s’efectua per les carreteres C-16 i C-55, pel sud des de Manresa i pel
nord des de Berga o Solsona, respectivament.
El terme està situat al sector nord-oriental de la Depressió Central. Morfològicament, el
relleu és suau a la meitat est i moderat a la meitat oest. A la meitat oest del terme és on es
concentren els relleus més elevats, amb vessants que no superen els 300 metres de
desnivell, amb serres majoritàriament d’orientació nord-sud. Els punts més elevats
d’aquestes serres corresponen al Serrat d’Obaga Negra de 700 metres, situat a la serra d’en
Guineu al nord-oest, el Castellot de 682,3 metres situat a la serra de Castelldral al centre del
municipi i la Comabella de 644,8 metres situat a l’extrem oest del terme municipal, a la
Serra. D’altra banda, els punts més baixos del terme municipal es corresponen amb els rius
Cardener i Llobregat, amb una alçada d’uns 315 metres.
Els principals rius de la xarxa fluvial són el riu Llobregat, que limita el municipi per l’est, i el
riu Cardener, que travessa el terme per l’extrem oest. El terme també està drenat per
nombroses rieres i torrents, com la riera de Vallbona, la d’Hortons i la de Sant Cugat que són
afluents del Cardener; i la riera de Mujal que és afluent del Llobregat.
El clima és subhumit, segons l’índex d’humitat de Thornthwait. La temperatura mitjana anual
oscil·la entre els 12 i els 13º i té una amplitud tèrmica anual de 18-19º. La precipitació
mitjana anual és d’uns 650 a 700 mm amb màxims a la primavera i a la tardor. A les taules
següents s’indiquen els episodis recents més importants recollits en estacions properes.
Pàgina 4 de 31

Dictamen preliminar de riscos geològics a Navàs IGC - AP-160/08
Data / Estació Castelladral
Març 1931 156
Setembre 1933 196
Maig 1936 175
Abril 1942 178
Febrer 1944 182
Maig 1948 169
Maig 1949 185
Juny 1949 188
Agost 1950 190
Juny 1953 173,4
Maig 1954 192
Novembre 1962 171,5
Agost 1965 190
Setembre 1965 176
Taula 1: Precipitacions acumulades mensuals més destacades (mm/mes), enregistrades a l‘estació de
Castelladral (1931-1973), de l’INM.
Castellnou de Bages
Data mm/mes mm/dia
14 setembre 1999 138,1 60,2
10 juny 2000 158,1 139,1
3 abril 2002 121,4 37,5
9 abril 2002 97,9 70,4
1 octubre 2003 136,7 36,7
14 juliol 2006 106,7 65,9
15 agost 2006 80,6 60,6
6 agost 2007 114,6 58,1
17 maig 2008 159,2 30,2
16 juny 2008 138,4 41,8
Taula 2: Precipitacions acumulades diàries i mensuals més destacades enregistrades des del gener de 1998 a
l’estació meteorològica de Castellnou de Bages de la Xarxa Agrometeorològica de Catalunya (XAC).
Pàgina 5 de 31

Dictamen preliminar de riscos geològics a Navàs IGC - AP-160/08
1.3. MARC GEOLÒGIC
Geològicament, el terme de Navàs es troba a la Conca de l’Ebre (plànol 2). Aquesta és una
conca d’avantpaís, respecte la serralada del Pirineu, que es va omplir durant el Paleogen
amb un gruix de diversos milers de metres de roques detrítiques, procedents dels marge
nord (Pirineu) i del marge sud (Serralades Costaneres), i de roques carbonatades i
evaporítiques.
El terme municipal es troba sobre els sediments paleògens, que aquí constitueixen el
substrat i que aflora àmpliament. Tan sols localment, i especialment als fons de les valls,
estan coberts per materials quaternaris.
En els materials paleògens es diferencien tres unitats litològiques. A la serra d’en Guineu,
relleu més elevat del municipi, afloren conglomerats i gresos de la formació molassa de
Solsona (POca). Al sector sud-est del terme, afloren gresos limolítics i margues de la
formació Artés (PEOgm). I a la resta, afloren àmpliament, margues i limolites calcàries amb
intercalacions de gresos, de la formació molassa de Solsona (POmlg).
Els materials quaternaris corresponen als dipòsits de les terrasses fluvials i lleres actuals del
riu Llobregat i del Cardener, i a les lleres de les rieres i barrancs que constitueixen la xarxa
fluvial del terme. És per això que majoritàriament es localitzen al límit est i a la part oest del
municipi, coincidint amb els dos rius principals. A grans trets, aquests dipòsits estan formats
per graves, sorres, llims i argiles.
Les unitats geològiques que afloren al terme municipal, segons el Mapa Geològic de
Catalunya a escala 1:50.000 de l’Institut Geològic de Catalunya, són les següents:
QUATERNARI
Q
Agrupa els sediments quaternaris recents dipositats al fons de valls, rieres i dipòsits de peu
de mont, tots ells de poca potència o entitat cartogràfica. La composició litològica depèn de
l'àrea font i en general consisteix en còdols més o menys rodats o angulosos en una matriu
més o menys abundant de lutites. S'atribueixen a l'Holocè.
Pàgina 6 de 31

Dictamen preliminar de riscos geològics a Navàs IGC - AP-160/08
Qr
Graves, sorres, llims i localment blocs, que formen els dipòsits de les lleres actuals de les
rieres i dels torrents. Inclou els possibles dipòsits de vessant no cartografiables amb els
quals s'indenten lateralment. No es coneix la potència mitja de la unitat. És equivalent a la
Qt0-1, però té menys entitat. S'atribueix a l'Holocè.
Qt0-1
Graves, sorres i lutites. Representa els sediments més moderns: llera actual, plana
d'inundació ordinària i terrassa més baixa, entre 0 i 2 metres per damunt del nivell del riu. En
general aquests dipòsits s'organitzen en seqüències granodecreixents, amb graves a la base
i sediments cada cop més fins cap al sostre. Equival lateralment a part de Qr (dipòsits de les
lleres de les rieres actuals). Edat: Holocè recent.
Qt1
Graves, sorres, llims i argiles. Terrassa fluvial. S'atribueix a l'Holocè.
Qt2
Graves, sorres, llims i argiles. Terrassa fluvial. S'atribueix al Plistocè- Holocè basal.
Qt3
Graves, sorres, llims i argiles Terrassa fluvial. S'atribueix al Plistocè Superior.
Qt4
Graves, sorres, llims i argiles. Terrassa fluvial. S'atribueix al Plistocè. Està constituïda per un
nivell basal de graves poligèniques ben rodades amb còdols alterats, i un nivell superior
format per bretxes i llims amb superfícies calcificades.
PALEOGEN
PEOgm
Alternança de gresos limolítics i margues de color vermell. Les capes gresoses tenen el
ciment calcari i nombrosos fragments de roca. Les margues contenen gasteròpodes
lacustres. Constitueix part de la "formació Artés". Ambient sedimentari fluvial - al·luvial. Edat:
Eocè- Oligocè.
Pàgina 7 de 31

Dictamen preliminar de riscos geològics a Navàs IGC - AP-160/08
PEOmc
Margues, calcàries grises i lutites. Localment s'intercalen capes de gresos calcaris amb base
erosiva i nivells de lignit. Els nivells calcaris tenen gruixàries decimètriques organitzats en
trams d'escala mètrica. Contenen abundants fragments de gasteròpodes, caròfites,
ostracodes i restes vegetals. Ambient sedimentari lacustre. Edat: Priabonià- Oligocè inferior.
POca
Conglomerats poligènics i gresos, de procedència pirinenca. Localment les capes gresoses
són arcòsiques. Formen part de la "formació molassa de Solsona". Ambient fluvial - al·luvial.
Edat: Oligocè.
POgm
Alternança de gresos limolítics i margues de color vermell. Les capes gresoses tenen el
ciment calcari i nombrosos fragments de roca. Les margues contenen gasteròpodes
lacustres. Constitueix part de la "formació Artés". Ambient sedimentari fluvial - al·luvial. Edat:
Oligocè.
POmlg
Margues i limolites calcàries de colors grocs, vermells i grisos, amb intercalacions de capes
gresoses i esporàdicament microconglomerats de poca continuïtat lateral. S'inclouen en la
"formació molassa de Solsona". Ambient fluvial. Edat: Oligocè.
Pàgina 8 de 31

Dictamen preliminar de riscos geològics a Navàs IGC - AP-160/08
1.4. POUS D’ABASTAMENT
Segons ha informat l’ajuntament, en l’actualitat l’abastament municipal s’efectua bàsicament
a partir dels pous de l’Ajuntament 1 i 2, Can Forcada 1 i 2 i del Palà de Torroella (plànol 1).
Amb caràcter general, es recomana deixar un perímetre de protecció al voltant de les
captacions, on no es permetin activitats que puguin afectar la qualitat de les aigües o la
mateixa captació.
El terme es troba sobre la massa d’aigua subterrània anomenada “Al·luvials de la Depressió
Central i aqüífers locals”, definida per la nova Directiva Marc en Política d’aigües de la Unió
Europea, aprovada pel Parlament Europeu i el Consell el 23 d’octubre de 2000, i publicada
al DOCE el 22 de desembre de 2000 (2000/60/CE). Es tracta d’una massa d’aigua
subterrània no protegida per abastament, amb captacions superiors a 10 m 3 /dia destinades
al consum humà.
D’altra banda, cal esmentar que el Reial Decret 261/1996, de 16 de febrer, de transposició
de la Directiva 91/676 CEE, de 12 de desembre identifica part del terme de Navàs com a
zona no vulnerable per nitrats d’origen agrari.
Pàgina 9 de 31

Dictamen preliminar de riscos geològics a Navàs IGC - AP-160/08
2. ANÀLISI DE PERILLOSITAT
2.1. ANÀLISI DEL TERME MUNICIPAL
Prèviament al reconeixement de camp, s’ha efectuat una recopilació de dades del municipi,
a partir de la consulta de cartografies geològiques i fotografies aèries del fons documental de
l’Institut Geològic de Catalunya (IGC) i de GEOCAT Gestió de Projectes (GGP), i s’ha
demanat informació a l’ajuntament.
Al terme municipal de Navàs, s’ha identificat zones susceptibles de despreniments en
aquells sectors amb pendents moderats o alts on predominen les unitats terciàries amb
alternances de materials durs (gresos, conglomerats o calcàries) i tous (argiles o llims).
Aquestes alternances poden ser afectades per processos d’erosió diferencial que
afavoreixen el desenvolupament de despreniments de blocs dels nivells durs. D’altra banda,
cal considerar els trams argilosos de les unitats terciàries com a poc susceptibles als
lliscaments o fluxos, ja que no es pot descartar el desenvolupament de fenòmens de petita
magnitud.
Respecte la perillositat d’esfondraments, no es preveuen zones susceptibles, atès que no es
té constància de la presència de roques evaporítiques, ni la presència de roques
carbonàtiques és prou significativa pel desenvolupament de carstificacions. Tampoc s’ha
tingut constància d’esfondraments antics o recents, ni s’ha observat indicis evidents.
Quant a processos erosius o deposicionals, atesa l’existència de nombrosos rius i rieres, és
possible en el cas d’episodis torrencials el desenvolupament de processos erosius de baixa
magnitud als marges.
Finalment, cal considerar la presència de zones potencialment inundables als rius Llobregat i
Cardener, tal com s’indica als plànols de la memòria de la “Delimitació de zones inundables
per a la redacció de l’INUNCAT” (Dpt. de Medi Ambient, 2001) (Figures 1 i 2) i en altres
rieres com la de Mujal.
Pàgina 11 de 31

Dictamen preliminar de riscos geològics a Navàs IGC - AP-160/08
Figura 1: Sector del riu Cardener. Delimitació de zones potencialment inundables per la redacció de
l’INUNCAT. Conques intercomunitàries de Catalunya, full 330. Agència Catalana de l’Aigua. Maig 2001.
Figura 2: Sector del riu Llobregat. Delimitació de zones potencialment inundables per la redacció de
l’INUNCAT. Conques intercomunitàries de Catalunya, full 331. Agència Catalana de l’Aigua. Maig 2001.
Pàgina 12 de 31

Dictamen preliminar de riscos geològics a Navàs IGC - AP-160/08
2.2. ANÀLISI DE L’ÀREA DE NAVÀS I EL MUJAL
L’àrea de Navàs i el Mujal es troba a l’extrem oriental del terme municipal de Navàs, al límit
amb els termes de Gaià i Balsareny, i s’accedeix des de Manresa o des de Berga per la
carretera C-16 o per la carretera C-1411-a que travessa el nucli urbà. L’àrea d’estudi té una
superfície aproximada de 400 Ha que abasta les rodalies del nucli urbà de Navàs i del petit
nucli del Mujal, així com els terrenys entre ambdós. També inclou el barri de Cal Nosa que
pertany al municipi de Balsareny.
Geològicament, l’àrea es troba sobre materials oligocens i eocens. La major part sobre
l’alternança de gresos i margues vermelloses de la formació Artés (PEOgm) i el sector
septentrional sobre gresos, margues i limolites de la molassa de Solsona (POmlg). A les
zones properes als rius, els terciaris poden estar coberts per dipòsits fluvials relacionats amb
el riu Llobregat i la riera de Mujal, essencialment graves, sorres i llims. La part del nucli urbà
es troba sobre una terrassa antiga del Llobregat.
Al seu pas per l’àrea d’estudi, l’encaix del riu Llobregat ha generat escarpaments importants
entre el substrat i la llera actual, o en algun cas entre la terrassa antiga i la llera actual. A la
resta de l’àrea els pendents són baixos a moderats, en general, amb vessants de poca
alçada.
Al sector septentrional de l’àrea s’ha identificat un escarpament sobre el riu Llobregat
(subàrea A al plànol 3; Fotografia 2). L’escarpament presenta una alçada d’uns 50 metres i
en gran part està constituït en la unitat PEOgm, tret de la part superior que hi ha una
terrassa antiga del Llobregat i de l’extrem septentrional que està constituït exclusivament per
la unitat POmlg. L’alternança de gresos i margues paleògena afavoreix la formació puntual
de voladissos, que individualitzen blocs d’ordre mètric fins la desena de metres cúbics.
També s’ha reconegut l’existència de cicatrius i de dipòsits al peu de l’escarpament, d’antics
despreniments. La trajectòria d’aquests despreniments és curta, ja que queden aturats al riu
Llobregat.
Atenent a l’alçada de l’escarpament i al volum de les masses que es poden desprendre, cal
considerar possible moviments de magnitud mitjana, puntualment alta, amb una freqüència
mitjana. És per tant que per a la subàrea A s’ha estimat una perillositat mitjana enfront
despreniments.
Pàgina 14 de 31

Dictamen preliminar de riscos geològics a Navàs IGC - AP-160/08
Així, prèviament a la urbanització o a la ubicació d’estructures vulnerables, a la subàrea A
es recomana que s’efectuï un estudi detallat d’estabilitat del vessant, que determini si cal
prendre mesures de protecció i quines són les més adequades a les característiques de la
planificació o obra proposades.
Al marge nord-occidental del terme s’ha identificat alguns vessants amb pendents destacats
i amb indicis de moviments (subàrees B, C i D, plànol 3). Els vessants estan formats per una
alternança de gresos i margues de la unitat PEOgm, on els estrats de gresos, amb gruixos
d’1 a 3 metres, donen lloc a voladissos per l’erosió diferencial respecte els nivells més tous.
En aquests nivells durs s’observen blocs individualitzats d’ordre mètric que arriben a produir
trencades i despreniments amb certa freqüència. Els blocs despresos poden arribar a
volums de fins a algun metre cúbic. La trajectòria d’aquests blocs és curta, ja que els
vessants en general són inferiors als 35 graus. A la subàrea C, s’ha observat a més una
petita esllavissada superficial (Fotografia 4), que afecta els nivells argilosos del vessant.
Ateses les alçades i els pendents moderats dels vessants, es pot considerar una magnitud
baixa per la majoria de possibles despreniments. Tot i que en alguns casos, donades les
dimensions d’alguns blocs, es podrien assolir magnituds mitjanes. És per tant, que
considerant una freqüència mitjana, s’ha estimat per les subàrees B, C i D una perillositat
natural baixa a mitjana enfront moviments de vessant.
A les subàrees B, C i D es recomana que els estudis geotècnics previs a les edificacions
o obres considerin la possibilitat de moviments de vessant i, si s’escau, que indiquin la
necessitat de prendre mesures de protecció.
A la resta de l’àrea els pendents són en general baixos pel desenvolupament d’inestabilitats,
tot i que no es pot descartar el desenvolupament d’esllavissades superficials en els trams
més argilosos, com la identificada a la subàrea C (Fotografia 4).
Pel que fa a la possibilitat d’esfondraments, no s’ha observat, ni s’ha tingut constància de
l’existència de processos relacionats. En relació a aquest fet, cal destacar que no s’ha
constatat l’existència de roques evaporítiques o carbonàtiques, susceptibles de
desenvolupar esfondraments per dissolució. És per tant que s’ha estimat una perillositat
natural molt baixa enfront esfondraments.
Al marges del riu Llobregat, que discorre al límit oriental de l’àrea d’estudi, no s’ha reconegut
indicis significatius de processos erosius o deposicionals, tot i que no es pot descartar que
Pàgina 15 de 31

Dictamen preliminar de riscos geològics a Navàs IGC - AP-160/08
se’n generin de baixa magnitud durant episodis torrencials. És per tant que s’ha estimat pels
marges del riu Llobregat una perillositat natural baixa enfront fenòmens torrencials.
En qualsevol cas, cal tenir en compte que les zones immediates a la llera i terrasses baixes
del riu Llobregat i a la llera de la riera de Mujal poden ser potencialment inundables. I per
tant, es recomana la realització d’un estudi d’inundabilitat del riu Llobregat i de la riera
de Mujal.
Pàgina 16 de 31

Dictamen preliminar de riscos geològics a Navàs IGC - AP-160/08
Fotografia 1: Vista de la subàrea A, amb el nucli de Navàs a sobre.
Fotografia 2: Aspecte del vessant de la subàrea A. La fletxa vermella assenyala un voladís.
Pàgina 17 de 31

Dictamen preliminar de riscos geològics a Navàs IGC - AP-160/08
Fotografia 3: Aspecte del sector septentrional de la subàrea A.
Fotografia 4: Aspecte de la subàrea C. La fletxa vermella indica blocs individualitzats. La
fletxa blava assenyala una petita esllavissada.
Pàgina 18 de 31

Dictamen preliminar de riscos geològics a Navàs IGC - AP-160/08
2.3. ANÀLISI DE L’ÀREA DE PALÀ DE TORROELLA
L’àrea del Palà de Torroella es troba a l’extrem sud-occidental del terme municipal, al límit
amb el terme de Sant Mateu de Bages. S’hi accedeix per la carretera C-55, des de Manresa
o des de Solsona.
L’àrea d’estudi té una superfície aproximada de 60 Ha que, tot seguint la vall del Cardener,
abasta el nucli del Palà de Torroella i rodalies fins el camp de la Granja i les granges del
Teba i del Masover.
La major part de l’àrea, corresponent a la part central, es troba sobre els dipòsits quaternaris
de les terrasses baixes del Cardener, on els pendents són molt baixos, excepte als
escarpaments entre terrases. Mentre que al marge est i als vessants de la riera de Davins,
els vessants estan desenvolupats a les alternances de gresos limolites i margues de la unitat
POmlg, i tenen pendents moderats, localment forts.
Al marge oriental de l’àrea, a l’est de la C-55, s’ha reconegut un vessant amb pendents
elevats (subàrea E) i amb un escarpament al tram baix en part modificat pel talús de la
carretera. El vessant està sobre les alternances de gresos limolites i margues (POmlg), on
els nivells més competents donen lloc a voladissos i on s’individualitzen blocs i masses fins
alguns metres cúbics. També s’ha observat cicatrius, blocs i dipòsits de caiguda de
despreniments recents i antics. La mida dels blocs és, en general, d’ordre decimètric a
mètric, però pot arribar a alguns metres cúbics (Fotografia 5), i les masses caigudes podrien
assolir alguna desena metres cúbics.
Ateses les dimensions dels blocs i els pendents i alçada dels vessants s’ha estimat una
perillositat mitjana enfront despreniments per a la subàrea E.
D’acord amb aquestes dades, prèviament a la urbanització o a la ubicació d’estructures
vulnerables a la subàrea E, es recomana que s’efectuï un estudi detallat d’estabilitat del
vessant, que determini si cal prendre mesures de protecció i quines són les més adequades
a les característiques de la planificació o obra proposades.
Puntualment s’ha identificat dos escarpaments d’extensió reduïda amb indicis de
despreniment, que probablement han estat afectats antròpicament. Un dels quals es troba
prop del nucli del Palà, a tocar del riu Cardener (Punt a, Fotografia 6), on es reconeixen
Pàgina 21 de 31

Dictamen preliminar de riscos geològics a Navàs IGC - AP-160/08
blocs individualitzats d’ordre decimètric cúbics i blocs despresos al peu de l’escarpament.
L’altre es localitza al vessant esquerre del torrent del torrent de Davins, situat a l’extrem
occidental de l’àrea (Punt b, Fotografia 7), on s’ha identificat un bloc de gresos en voladís
sobre les margues a pocs metres del camí i al límit de l’àrea d’estudi. En ambdós casos, cal
estimar una magnitud baixa pels possibles processos, fet pel qual caldria assignar una
perillositat baixa enfront despreniments.
És per tant que no cal recomanar altres mesures que aquelles que en el seu cas determini
l’estudi geotècnic corresponen. Tanmateix, en el cas del punt b, per evitar afectacions al
camí i a les persones o vehicles que hi transiten seria recomanable que s’efectués una
actuació d’urgència d’estabilització del talús per part d’una empresa especialitzada.
Mentre no s’efectuï aquesta actuació es recomana que se senyalitzi el camí advertint de la
seva perillositat d’aquest punt. Cal tenir especialment cura durant els episodis de pluges
intenses i els dies i hores posteriors.
A la resta de l’àrea, la susceptibilitat al desenvolupament d’inestabilitats és baixa, ja que els
pendents són en general baixos. És per tant que s’ha estimat una perillositat baixa enfront
moviments de vessant.
Pel que fa a la possibilitat d’esfondraments, no s’ha observat, ni s’ha tingut constància de
l’existència de processos relacionats. En relació a aquest fet, cal destacar que no s’ha
constatat l’existència de roques evaporítiques o carbonàtiques, susceptibles de
desenvolupar esfondraments per dissolució. És per tant que s’ha estimat una perillositat
natural molt baixa enfront esfondraments.
No s’ha reconegut indicis significatius de processos erosius o deposicionals al riu Cardener,
que travessa l’àrea d’estudi de nord a sud. Tot i que no es pot descartar que localment
durant episodis torrencials se’n generin de baixa magnitud. És per tant que s’ha estimat pels
marges del riu Cardener una perillositat natural baixa enfront fenòmens torrencials.
En qualsevol cas, cal tenir en compte que les zones immediates a la llera i terrasses baixes
del riu Cardener poden ser potencialment inundables. I per tant, es recomana la realització
d’un estudi d’inundabilitat del riu Cardener.
Pàgina 22 de 31

Dictamen preliminar de riscos geològics a Navàs IGC - AP-160/08
Fotografia 5: Aspecte del vessant de la subàrea E. Es pot observar un bloc caigut d’alguns
metres cúbics (fletxa vermella), per sobre del talús de la carretera.
Fotografia 6: Aspecte de l’escarpament del punt a.
Pàgina 23 de 31

Dictamen preliminar de riscos geològics a Navàs IGC - AP-160/08
Fotografia 7: Aspecte d’un bloc en voladís situat al punt b.
Pàgina 24 de 31

Dictamen preliminar de riscos geològics a Navàs IGC - AP-160/08
2.4. ANÀLISI DE L’ÀREA DE CASTELLADRAL
L’àrea de Castelladral es troba al sector central del terme municipal, on s’accedeix per la
carretera B-423, des de la població de Súria, i abasta el nucli de Castelladral i els vessants
immediats. El nucli urbà es troba al cim d’un turó de la serra de Castelladral, de manera que
a la part central els pendents són baixos, mentre que el pendent augmenta cap els vessants
que l’envolten a moderat, i localment fort. Tota l’àrea es troba sobre les alternances de
gresos limolites i margues de la unitat oligocena POmlg.
Als vessants que envolten el nucli urbà, on els pendents són més elevats s’ha identificat
nombrosos blocs de gresos caiguts. Són blocs d’ordre mètric, que en alguns casos
assoleixen diversos metres cúbics fins la desena de metres cúbics. Aparentment, les
trajectòries dels blocs són curtes, ja que els pendents són moderats i en els trams argilosos
són menors, i en general semblen despreniments antics, sense que se n’hagi identificat de
recents. En alguns casos de blocs de grans dimensions, no es reconeix el nivell àrea font,
de manera que cal suposar que es tracta de caigudes molt antigues.
Així, cal considerar una freqüència baixa per caigudes de blocs de magnitud baixa a mitjana,
i per tant s’ha estimat pel conjunt de l’àrea una perillositat baixa enfront despreniments.
Pel que fa a la possibilitat d’esfondraments, no s’ha observat, ni s’ha tingut constància de
l’existència de processos relacionats. En relació a aquest fet, cal destacar que no s’ha
constatat l’existència de roques evaporítiques o carbonàtiques, susceptibles de
desenvolupar esfondraments per dissolució. És per tant que s’ha estimat una perillositat
natural molt baixa enfront esfondraments.
L’àrea d’estudi es troba a la part més elevada de la capçalera de petits torrents, de manera
no és possible el desenvolupament de processos erosius o deposicionals significatius
associats a torrentades i avingudes. Així mateix, tampoc és possible la presència de zones
potencialment inundables, atesa la inexistència de cursos d’aigua significatius.
Pàgina 26 de 31

Dictamen preliminar de riscos geològics a Navàs IGC - AP-160/08
Fotografia 8: Vista del nucli de Castelladral.
Fotografia 9: Panoràmica del vessant sud-oriental. Les fletxes indiquen blocs antics caiguts.
Pàgina 27 de 31

Dictamen preliminar de riscos geològics a Navàs IGC - AP-160/08
Fotografia 10: Detall del vessant sud-occidental. S’observa un bloc antic caigut de grans
dimensions.
Pàgina 28 de 31

Dictamen preliminar de riscos geològics a Navàs IGC - AP-160/08
3. RECOMANACIONS
A les subàrees A i E, de les àrees de Navàs i del Palà, s’ha estimat una perillositat natural
mitjana enfront despreniments, atès que s’ha constatat l’existència d’antecedents i d’indicis.
Es recomana que prèviament a la urbanització s’efectuï un estudi detallat d’estabilitat del
vessant que determini la necessitat de prendre mesures de protecció d’acord amb les
característiques de la planificació proposada.
A les subàrees B, C i D, de l’àrea de Palà, s’ha estimat una perillositat natural baixa a
mitjana enfront moviments de vessant. Es recomana que els estudis geotècnics previs a
les edificacions o obres considerin la possibilitat de despreniments i, si s’escau, que indiquin
la necessitat de prendre mesures de protecció.
Al punt b, de l’àrea de Palà, per evitar afectacions al camí i a les persones o vehicles que hi
transiten seria recomanable que s’efectués una actuació d’urgència d’estabilització del
talús per part d’una empresa especialitzada. Mentre no s’efectuï aquesta actuació es
recomana que se senyalitzi el camí advertint de la seva perillositat d’aquest punt.
Es recomana la realització d’un estudi d’inundabilitat dels rius Llobregat i Cardener i de
la riera de Mujal.
Amb caràcter general, independentment de la perillositat natural, cal tenir en compte les
següents recomanacions:
– La realització d’un estudi geotècnic per a cada nova construcció, d’acord amb les
directrius actuals del “Código Técnico de la Edificación” (CTE).
– Prendre les mesures adequades durant o posteriorment a l’execució
d’excavacions o talussos antròpics per evitar el desenvolupament d’inestabilitats.
– Evitar edificar a les vores d’escarpaments i talussos. Es recomana deixar una
distància prudencial entre l’escarpament i les bases de les edificacions, que es
poden veure afectades per un progressiu desenvolupament d’inestabilitzacions.
– Evitar les fonamentacions sobre terraplens o rebliments antròpics preexistents.
Usualment, no solen ser aptes per a fonamentar estructures, i es poden generar
assentaments diferencials importants en ser sotmesos a càrregues.
Pàgina 30 de 31

Dictamen preliminar de riscos geològics a Navàs IGC - AP-160/08
– Respectar les lleres, evitant les actuacions que obstaculitzin el pas o impedeixin
el correcte drenatge de l’aigua, i deixant espai lliure suficient al voltant de la llera.
4. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
• Departament de Medi Ambient (2001). “Delimitació de zones inundables per a la
redacció de l’INUNCAT. Conques internes de Catalunya”. Memòria i Plànols. Juny
2001. http://mediambient.gencat.net/aca/ca/planificacio/inundabilitat/
• ICC (1996). “Atles climàtic de Catalunya”. Institut Cartogràfic de Catalunya –
Departament de Medi Ambient.
• ICC (2003). “Mapa Geològic de Síntesi de Catalunya a escala 1:50.000”. Institut
Cartogràfic de Catalunya.
Barcelona, 27 de juliol de 2008
Marcel Barberà i Garcia
Vist i plau:
Pere Martínez i Figueras
Geòleg Cap de l’Àrea d’Enginyeria Geològica
Pàgina 31 de 31

Dictamen preliminar de riscos geològics a Navàs IGC - AP-160/08
ANNEX: RESUM I FITXES

Dictamen preliminar de riscos geològics a Navàs IGC - AP-160/08
RESUM
Riscos Geològics (Dictamen preliminar)
Moviments de vessant Cal estudis especials
(Indicis. Perillositat Mitjana)
Esfondraments No cal estudis especials,
(No s’ha constatat indicis. Perillositat Molt Baixa)
Inundabilitat Cal estudi d’inundabilitat dels rius Llobregat i
Cardener i riera de Mujal
(Zones potencialment inundables)
Cons de dejecció i
processos erosius
associats a torrentades i
avingudes
No cal estudis especials
(No s’ha constatat indicis significatius. Perillositat
Baixa)
Annex. Pàgina 1 de 3

Dictamen preliminar de riscos geològics a Navàs IGC - AP-160/08
Àrea de Navàs i el Mujal
FITXES
Subàrea A. Vessant de la corba de la Rierola (plànol 4)
Perill.
Tipus Despreniments
Grau Mitjà
Propostes Es recomana que els estudis geotècnics previs considerin la possibilitat de
despreniments.
Subàrea B, C i D. Vessants de les Deveses i de la Rovirosa (plànol 4)
Perill.
Tipus Despreniments
Grau Baix a Mitjà
Propostes Es recomana que els estudis geotècnics previs considerin la possibilitat de
despreniments.
Riu Llobregat i riera de Mujal (plànol 5)
Perillositat Inundabilitat
Propostes Estudi d’inundabilitat del riu Llobregat i la riera de Mujal.
Annex. Pàgina 2 de 3

Dictamen preliminar de riscos geològics a Navàs IGC - AP-160/08
Àrea del Palà de Torroella
Subàrea E. Vessants del Bosc de Gibergus de Dalt (plànol 6)
Perill.
Tipus Despreniments
Grau Mitjà
Propostes Es recomana que s’efectuï estudi detallat que determini les mesures de
protecció que cal prendre, adequades a les característiques de la planificació
proposada
Punt b. Camí del torrent de Davins (plànol 6)
Perill.
Tipus Despreniments
Grau Baix
Propostes Senyalització d’advertència i actuació d’urgència d’estabilització del talús per
part d’una empresa especialitzada.
Riu Cardener (plànol 6)
Perillositat Inundabilitat
Propostes Estudi d’inundabilitat del riu Cardener.
Annex. Pàgina 3 de 3