ANNEX 4. Estudi riscos.pdf - Ajuntament d'Aiguafreda

AJUNTTAMENT
D’ AIGUA AFREDA
PPLA
D’ORDENNACIÓ
URBAANÍSTICA
MU UNICIPAL D’ ’ AIGUAFREDDA
APROOVACIÓ
INICIAL
2ª
ANNEX 4. EESTUDI
PER A LA IDENTIFFICACIÓ
DE RISCOS R GEOOLÒGICS
A AIGUAFREDA
JUNY 2.012

Equip redactor:
URBANISME INTEGRAL I MEDIAMBIENT,S.L.P.
Directors dels treballs. Eduard Fenoy Palomas, arquitecte.
Jordi Vallhonrat Espasa, arquitecte.
Coordinació. Mireia Salvans Soley, arquitecta.
Planejament urbanístic. Laia Llonch Serrano, arquitecta.
Participació ciutadana. Urbanisme Integral i Mediambient, S.L.P.
Avaluació Ambiental Estratègica. Phragmites, S.L.
Josep Illa Antich, biòleg.
Mireia Fargas Carbonés, ambientòloga.
Maria Carme Soler Roset, enginyera tècnica agrícola.
Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada. Phragmites, S.L.
Josep Illa Antich, biòleg.
Maria Carme Soler Roset, enginyera tècnica agrícola.
Mireia Fargas Carbonés, ambientòloga.
Anàlisi socioeconòmica. Joan Angelet Cladellas. economista.
Assessorament jurídic. Jordi Panadès Dalmases. Advocat

Estudi per a la
identificació de riscos
geològics a Aiguafreda
(Vallès Oriental)
Codi: AP-036/11
Maig 2011

Estudi per a la identificació de riscos geològics a Aiguafreda
Índex
AP-036/11
1 Introducció 1
1.1 Objectius i abast 1
1.2 Marc Territorial 5
1.3 Marc geològic 7
1.4 Pous d’abastament 12
2 Anàlisi de perillositat 13
2.1 Anàlisi del terme municipal 13
2.2 Anàlisi de l’àrea d’Aiguafreda 18
3 Recomanacions 34
ANNEXES:
Plànols
Resum
Fitxes
Referències bibliogràfiques

Estudi per a la identificació de riscos geològics a Aiguafreda
1 Introducció
1.1 Objectius i abast
1/35
AP-036/11
A instàncies de la Direcció General d’Urbanisme (DGU) s’ha procedit a la realització de
l’Estudi d’Identificació de Riscos Geològics (EIRG) en el nucli d’Aiguafreda, en el terme
municipal d’Aiguafreda (Figura 1).
L’aptitud del territori per a la urbanització ve condicionada, en alguns casos, per l’acció de
processos geodinàmics actius, tals com l’estabilitat dels vessants, avingudes de rius,
erosions i torrentades. El risc geològic és un factor més, entre molts d’altres, a tenir en
compte en la planificació i la regulació urbanística segons la legislació vigent. El
planejament urbanístic ha de permetre assolir un nivell adequat de protecció enfront els
riscos naturals i ha de preservar de la urbanització i l’edificació aquelles zones de risc
llevat que es prevegin l’execució d’obres vinculades a la protecció o a la prevenció dels
mateixos. Per abordar aquesta qüestió en les zones incloses en les àrees d’ordenació del
terme municipal d’Aiguafreda s’ha realitzat el present estudi d’identificació de riscos
geològics (EIRG).
L’EIRG es realitza en base a la recerca d’indicis de processos geològics actius que siguin
susceptibles de generar situacions de risc que convingui evitar, prevenir o mitigar.
L’estudi no valora les qualificacions urbanístiques que s’assignaran a cada zona i les
tracta totes igual; com a sòl urbà, d’ocupació continuada de persones o sense qualificar.
Un estudi més detallat podria valorar la relació entre risc geològic i vulnerabilitat en
relació als usos. Aquesta labor no és objecte del present treball.
El document se centra en l’estudi de la perillositat geològica d’origen natural corresponent
a:
• Moviments del terreny (moviments de vessant i esfondraments)
• Inundabilitat
• Processos torrencials associats a cons de dejecció
• Aqüífers vulnerables d’especial interès per al consum urbà

Estudi per a la identificació de riscos geològics a Aiguafreda
2/35
AP-036/11
L’anàlisi del risc geològic es basa en una estimació preliminar de la perillositat natural,
entesa com a la probabilitat de què succeeixi un fenomen natural potencialment
destructiu. Queda fora de l’abast d’aquest estudi l’avaluació del risc, entès com el
producte de la perillositat geològica per la vulnerabilitat de les diferents estructures
existents i d’aquelles que es pot preveure implantar en el futur. No es considera la
perillositat que es pugui generar per accions antròpiques futures (mineria, sobreexplotació
d’aqüífers, abocaments, talussos, terraplens, ni altres obres d’origen antròpic).
L’estimació de la perillositat natural s’ha realitzat en funció de la intensitat i del grau
d’activitat que podrien assolir els possibles fenòmens geomorfològics identificats. A partir
d’aquests paràmetres, es poden determinar els següents graus de perillositat natural:
– Perillositat Molt Baixa o Negligible: zones on no s’ha detectat una exposició a
fenòmens actius (sense perillositat definida); o amb fenòmens de baixa
intensitat i baixa activitat.
– Perillositat Baixa: zones exposades a fenòmens de baixa intensitat i d’activitat
mitjana / alta; o de mitjana intensitat i d’activitat baixa.
– Perillositat Mitjana: zones exposades a fenòmens de mitjana intensitat i
d’activitat mitjana / alta; o d’alta intensitat i d’activitat baixa.
– Perillositat Alta: zones exposades a fenòmens d’alta intensitat i d’activitat
mitjana / alta.
A partir de l’avaluació de la perillositat geològica del territori es distingeixen dues
situacions tipus:
– Àrees en les quals no cal la realització d’estudis addicionals de perillositat
geològica. Corresponen a àrees amb perillositat de Molt baixa a Baixa.
– Àrees en les quals es recomana la realització d’estudis de perillositat
addicionals. Normalment, corresponen a àrees que contenen àmbits amb
perillositat de Mitjana a Alta. En aquestes àrees, com a criteri general, abans
d’emprendre qualsevol actuació urbanística, es recomana efectuar estudis
detallats, previs a la definició dels usos del sòl que hi poden ser compatibles,

Estudi per a la identificació de riscos geològics a Aiguafreda
3/35
AP-036/11
que avaluïn detalladament determinats aspectes de la perillositat geològica i els
seus possibles efectes sobre l’actuació projectada.

Estudi per a la identificació de riscos geològics a Aiguafreda
Figura 1: Plànol de situació. En vermell les àrees d’estudi.
4/35
AP-036/11

Estudi per a la identificació de riscos geològics a Aiguafreda
1.2 Marc Territorial
El municipi d’Aiguafreda es troba al sector nord de la comarca del Vallès Oriental, en el
límit amb la comarca d’Osona. Limita amb els municipis de Centelles a l’oest, Sant Martí
de Centelles al sud, Tagamanent a l’est, i Seva i El Brull al nord. Té una superfície de 7,9
Km 2 i una població de 2.505 habitants (any 2010), segons dades de l’IDESCAT. L’accés
al municipi s’efectua per la carretera comarcal C-17, que uneix Vic i Granollers i creua el
terme de nord a sud per l’oest.
El municipi s’ubica a la Serralada Prelitoral, a la part occidental del Montseny. Aquesta
situació condiciona el seu relleu, que és moderat i en el que destaquen el turó de
Tagamanent de 1.056m, el de Montcau de 630m i el de Puig Agut de 704m al límit sud, el
turó del Mas de 1.009m a l’est, i el turó de Montgròs de 764m al límit nord. El sector sud
del terme, on es troba el nucli d’Aiguafreda, es troba a una alçada de entre 400 i 485m.
Hidrològicament, el principal curs del terme és el riu Congost, que discorre pel límit
occidental, i al qual desemboquen la riera de Martinet, el torrent de Cruïlles, el torrent dels
Balços i la riera d’Avencó. Aquest últim, que coincideix amb el límit sud del municipi,
concentra el drenatge de la meitat sud del terme.
El clima varia notablement d’est a oest per la influència del Montseny, de manera que a la
part occidental és subhumit i a l’oriental és humit, segons l’índex d’humitat de
Thornthwait. La temperatura mitjana anual se situa entre 9 i 14º, amb una amplitud
tèrmica anual de 15 a 17º. La precipitació mitjana anual és de entre 700 i 900mm, amb
els valors màxims concentrats a la tardor.
A les taules següents s’indiquen els episodis recents més importants recollits en
estacions properes.
5/35
AP-036/11

Estudi per a la identificació de riscos geològics a Aiguafreda
Taula 1: Precipitacions acumulades mensuals més destacades (mm/mes), enregistrades a les
estacions de Centelles (1942-1983), La Garriga “Escoles Alpe” (1977-1982) i Cànoves “Can
Garriga” (1976-1983) de l’INM.
Data/Estació Centelles
6/35
La Garriga
"Escoles Alpe"
Cànoves "Can
Garriga"
Desembre 1943 244,0 - -
Febrer 1944 208,0 - -
Març 1960 194,3 - -
Setembre 1962 207,4 - -
Novembre 1962 252,3 - -
Setembre 1965 194,8 - -
Octubre 1965 240,7 - -
Maig 1971 200,0 - -
Desembre 1971 206,7 - -
Desembre 1973 265,0 - -
Maig 1977 225,2 169,0 210,1
Gener 1979 205,7 187,7 253,5
Gener 1982 132,0 138,4 211,6
Febrer 1982 169,2 169,2 235,9
Novembre 1982 220,2 151,5 193,2
Taula 2: Precipitacions acumulades diàries i mensuals més destacades enregistrades des de
gener de 1996 a l’estació meteorològica de Tagamanent, de la Xarxa Agrometeorològica de
Catalunya (XAC).
Tagamanent - P.N. del
Data
Montseny
mm/mes mm/dia
29 Gener 1996 196,6 50,4
14 Octubre 1996 163,6 103,0
17 Novembre 1996 192,8 46,2
8 Desembre 1996 237,0 89,6
1 Juny 1997 214,2 37,8
3 Desembre 1998 157,4 88,2
26 Febrer 2003 171,4 62,2
17 Octubre 2003 181,8 47,0
13 Octubre 2005 210,2 56,4
29 Gener 2006 188,0 45,4
13 Setembre 2006 176,2 101,2
2 Abril 2007 167,2 62,0
AP-036/11

Estudi per a la identificació de riscos geològics a Aiguafreda
1.3 Marc geològic
El terme municipal d’Aiguafreda es troba al vessant occidental del massís del Montseny,
que forma part de la Serralada Prelitoral. Geològicament, en el massís del Montseny es
poden diferenciar dues parts, el sòcol, format per roques ígnies i metamòrfiques, i la
cobertora, constituïda fonamentalment per roques sedimentàries dipositades durant el
mesozoic i el terciari.
A l’àrea d’Aiguafreda predominen les unitats triàsiques detrítiques i carbonàtiques
originades en ambients sedimentaris fluvials, lacustres i marins. Concretament estan
constituïdes per calcàries, gresos, dolomies i argiles vermelles (Tm1, Tm2, Tm3 i Tbg).
Presenten estratificació planar i un cabussament de 15-20º cap al nord-oest.
De manera més localitzada, al sector sud-est del municipi la serra de l’Arca està
constituïda per pissarres amb intercalacions de gresos, calcàries i argiles (Caps, Capl, Dc
i Sf), per sobre de les quals se situa una alternança de gresos i calcàries triàsiques (Tm1 i
Tbg) que corona els punts més alts de la serra. També de manera localitzada, en l’extrem
sud-oest del terme afloren argiles, gresos, conglomerats i dolomies amb calcàries
dolomítiques, que corresponen a les unitats PPEa, Tm3 i Tm2.
Pel que fa a la presència de dipòsits quaternaris, els més representatius corresponen a
dipòsits col·luvials holocens (Q), formats per còdols amb matriu lutítica. De manera més
restringida, en el context del riu Congost es localitzen dipòsits de glacis plistocens
constituïts per argiles ocres i vermelloses amb nivells de còdols subarrodonits i nivells de
carbonats intercalats (Qga). Es tracta en tots els casos de materials sense consolidar.
Les unitats geològiques de referència que afloren al terme municipal (Figura 2), a escala
1:50.000, segons el Mapa Geològic Comarcal de Catalunya (IGC), són les següents:
QUATERNARI
Q. Agrupa els sediments quaternaris recents dipositats al fons de valls, rieres i dipòsits de
peu de mont, tots ells de poca potència o entitat cartogràfica. La composició litològica
depèn de l'àrea font i en general consisteix en còdols més o menys rodats o angulosos en
una matriu més o menys abundant de lutites. S'atribueixen a l'Holocè.
Qga. Argiles ocres i vermelloses que engloben nivells de còdols subarrodonits -
arrodonits discontinus. Hi ha petits nivells de calcaris intercalats. Tenen una gran extensió
7/35
AP-036/11

Estudi per a la identificació de riscos geològics a Aiguafreda
i un pendent molt suau. S'interpreten com a glacis d'acumulació; els nivells de carbonats
s'interpreten com a crostes. Edat: Plistocè.
CENOZOIC
PPEa. Argiles vermelles, gresos grollers mal classificats i conglomerats en nivells
lenticulars amb base erosiva. A la base els clastes són de calcàries, pissarres i quars, cap
a sostre disminueix progressivament el percentatge de calcàries de forma que a la part
més alta són gairebé inexistents. La mida dels clastes és molt variable, amb un màxim de
30 centímetres. La matriu és sorrenca - argilosa i el grau de cimentació és baix. Fàcies
Garumniana. Constitueix la "formació Mediona”. Potència màxima 150 metres. Edat:
Paleocè - Eocè inferior.
MESOZOIC
Tm1. Calcàries micrítiques poc argiloses i dolomies de gra fi a mig. De manera general a
la base de la unitat es troben amb bancs dolomítics gruixuts i gradualment, cap a sostre,
van passant a calcàries ben estratificades amb nòduls dispersos de sílex. Contenen
alguns restes fòssils. Potència és de 50 - 90 metres. Ambient sedimentari de plataforma
carbonatada. Fàcies Muschelkalk inferior. Edat: Triàsic mitjà.
Tm2. Gresos i argiles vermelles que cap al sostre contenen nivells lenticulars de guix
blanc o passen a argiles verdoses. Els gresos són de gra fi i ciment silícic. El contingut en
miques d'aquesta unitat és baix, característica que permet la seva diferenciació de la
unitat Tbg. Potència màxima de 50 - 80 metres. Ambient sedimentari lacustre. Fàcies
Muschelkalk mitjà. Edat: Triàsic mitjà.
Tm3. Dolomies de gra fi seguides de bancs de calcàries dolomítiques ben estratificades,
amb fucoides i, esporàdicament, nòduls de sílex. Aquests bancs alternen amb nivells de
calcàries margoses que contenen alguns fòssils: algues, lamel·libranquis i equinoderms.
A sostre sovint es troba un nivell dolomític massiu. Potència de 60 - 200 metres. Ambient
sedimentari de plataforma carbonatada. Fàcies Muschelkalk superior. Edat: Triàsic mitjà -
superior.
Tbg. Sèrie alternant de gresos silícics de gra fi i argiles vermelles amb intercalacions de
nivells de conglomerats que, de base a sostre de la unitat, es fan cada vegada menys
freqüents. A sostre presenten argiles vermelles i verdes. Els materials que constitueixen
aquesta unitat presenten un contingut important en miques. L'estratificació és encreuada.
8/35
AP-036/11

Estudi per a la identificació de riscos geològics a Aiguafreda
La potència total oscil·la entre 50 i 140 metres. Ambient sedimentari continental, fluvial.
Fàcies Buntsandstein. Edat: Triàsic inferior.
PALEOZOIC
Gpg. Pòrfirs àcids, principalment monzogranítics i quarsdiorítics, i en menor proporció
granítics, sienogranítics, granodiorítics i diorítics. Orientació preferent NE - SW. Els pòrfirs
monzogranítics i quarsdiorítics presenten textura porfírica microcristal·lina o
holocristal·lina. Els fenocristalls són de quars, plagiòclasi, biotita i en alguna mostra de
feldspat potàssic. La matriu té la mateixa composició que els fenocristalls a més de
moscovita, apatita, zircó i opacs com accessoris, però en els cas dels pòrfirs
quarsdiorítics presenta major percentatge de quars. Edat: Carbonífer - Permià.
Caps. Pissarres i gresos amb intercalacions de nivells de poca continuïtat lateral de
grauvaques, quarsites i conglomerats. En el conglomerats els clastes són principalment
de pissarres i quars i en menor grau de granitoides. Potència 4 - 15 metres. Edat:
Corresponen a la fàcies Culm. Edat Viseà.
Capl. Pissarres, lidites i calcàries. Aquesta unitat cartogràfica inclou diverses formacions
de poca potència no diferenciables a escala 1:50.000, totes elles d'origen marí. Presenta
la següent sèrie descrita de base a sostre: 15 metres de lidites molt replegades amb
abundants nòduls fosfatats de mida centimètrica, 3 metres de pissarres silíciques, 4 a 5
metres de calcàries amigdaloides ben estratificades amb alt contingut d'argiles i finalment
10 metres d'alternança de pissarres i calcàries, augmentant el contingut de pissarres cap
a sostre. Es situa discordantment sobre la unitat COrp. Potència màxima 35m. Fàcies
Culm. Edat: Tournaisià superior - Viseà inferior Carbonífer.
Dc. Calcosquists i calcàries argiloses grises i groguenques. Contenen abundant fauna de
tentaculits. Potència al voltant de 20 - 30 metres. Edat: Devonià mitjà.
Sf. Pissarres ampelítiques, que alternen amb bancs decimètrics de quarsites i lidites. A la
part inferior són pissarres sorrenques amb intercalacions de bancs quarsítics de 30 a 40
centímetres de gruix. Per sobre es situen pissarres ampelítiques amb graptòlits i
crinoïdeus alternant amb nivells de lidites de fins a 2 centímetres de potència. El sostre
presenta abundants intercalacions calcàries en transit gradual a la unitat SDc a la qual
passa de forma transicional. Potència de 30 a 40 metres Existeixen importants canvis
laterals de fàcies. Edat: Valentià - Wenlockià superior (Silurià).
9/35
AP-036/11

Estudi per a la identificació de riscos geològics a Aiguafreda
Orp. Pissarres argiloses negres, gresos i quarsites. Se situa concordantment sobre la
unitat ÇOrp mentre que a sostre passa gradualment de forma transicional a les pissarres
amb graptòlits de la unitat Sf. Els 10 metres basals d'aquesta unitat són sorrencs amb
algun nivell calcaris. El sostre és més groller i està format per una intercalació de nivells
de pissarres, gresos i quarsites de fins a 15 centímetres de gruix. Localment, també
presenten algun nivell lenticular de bretxes inclòs en les pissarres. Potència 60 metres.
Edat: Ordovicià superior (Caradocià - Ashgil·lià).
ÇOrp. Pissarres i pissarres sorrenques amb intercalacions de bancs poc potents de
quarsita i de roques carbonatades. Presenten importants canvis laterals de fàcies en
quant a la distribució dels nivells quarsítics. Edat: Cambroordovicià.
10/35
AP-036/11

Estudi per a la identificació de riscos geològics a Aiguafreda
Figura 2: Mapa geològic. En vermell les àrees d’estudi.
11/35
AP-036/11

Estudi per a la identificació de riscos geològics a Aiguafreda
1.4 Pous d’abastament
12/35
AP-036/11
El municipi d’Aiguafreda s’abasteix de recursos propis, procedents majoritàriament de
pous de captació. Així mateix, el municipi està connectat a la xarxa Osona sud, que des
de l’ETAP de Manlleu abasteix a 16 municipis i 45.000 habitants, amb un cabal de 13.000
m 3 /dia. El cabal disponible pel municipi d’Aiguafreda és de 1.366 m 3 /dia.
El terme es troba sobre la massa d’aigua subterrània Prelitoral Castellar del Vallès- la
Garriga- Centelles, definida per la nova Directiva Marc en Política d’aigües de la Unió
Europea, aprovada pel Parlament Europeu i el Consell el 23 d’octubre de 2000, i
publicada al DOCE el 22 de desembre de 2000 (2000/60/CE). Es tracta d’una massa
d’aigua subterrània protegida per a abastament, amb captacions superiors a 10 m 3 /dia
destinades al consum humà. Comprèn diversos aqüífers de diferents litologies, però la
influència dels materials carbonatats és determinant en el quimisme de les aigües, que
són bicarbonatades càlciques i clorurades sòdiques.
D’altra banda, cal esmentar que el Reial decret 261/1996, de 16 de febrer, de transposició
de la Directiva 91/676 CEE, de 12 de desembre, no identifica el terme d’Aiguafreda com a
zona vulnerable per nitrats d’origen agrari, malgrat que és molt pròxim a zones que ho
són.

Estudi per a la identificació de riscos geològics a Aiguafreda
2 Anàlisi de perillositat
2.1 Anàlisi del terme municipal
13/35
AP-036/11
El terme municipal d’Aiguafreda presenta un relleu de moderat a abrupte, definit per la
serra de l’Arca i pels torrents que discorren cap al Congost pels límits d’aquesta, la riera
de Martinet i la riera d’Avencó. La part central d’aquesta serra constitueix un pla amb
pendent suau cap al nord-est (Figura 5), en l’entorn dels 10º, constituït per calcàries
triàsiques (Tm1). En les proximitats de la riera de Martinet aquest pendent cap al nord-est
augmenta, i adopta valors freqüentment entre els 20 i 30º (Figura 6). Pel que fa al vessant
oriental, els pendents en aquest cas cap al sud-est superen habitualment els 30º, i està
coronat per un escarpament que assoleix els 25m d’alçada en alguns punts, definit per
les calcàries triàsiques.
En relació a moviments de vessant, l’existència de zones amb pendent moderat a fort
associades a litologies rocoses paleozoiques i nivells de calcàries, gresos i conglomerats
triàsics, fa possible el desenvolupament de despreniments. En aquest sentit, en l’entorn
del nucli d’Aiguafreda existeixen escarpaments constituïts per calcàries que, donada la
presència de discontinuïtats gairebé verticals en associació a una estratificació de baix
cabussament, donen lloc a volums individualitzats que són susceptibles de desprendre’s.
Pel que fa a la possibilitat de que es produeixin lliscaments, el cabussament de les unitats
metamòrfiques no és favorable al pendent del vessant i per tant es poden descartar, i en
el cas de les unitats rocoses triàsiques el cabussament s’estima baix per a afavorir el
lliscament dels estrats i, només en el cas de la unitat Tm3, existeixen alternances de
nivells margosos que poden constituir nivells favorables al lliscament. Pel que fa a la
possibilitat de que es produeixin esllavissades, aquests fenòmens són possibles en les
lutites dels Buntsandstein i en les lutites terciàries de la unitat PPEa, materials que afloren
en les parts altes del vessant sud de la serra de l’Arca i en el sector central de l’àrea.
En el fons documental de l’IGC i de Geocat no consten antecedents d’esdeveniments
relacionats amb moviments de vessant en l’àmbit del terme municipal. Així mateix, des de
l’Ajuntament tampoc es té constància de fenòmens significatius. Sí que s’ha trobat
referències en l’hemeroteca digital de La Vanguardia en relació a despreniments afectant
l’antiga carretera N-152, però malgrat que es cita que es van produir al municipi
d’Aiguafreda, aquests fenòmens es van produir probablement a Tagamanent, on la
carretera discorre per sota d’escarpaments importants en la vall del Congost. D’acord

Estudi per a la identificació de riscos geològics a Aiguafreda
14/35
AP-036/11
amb la informació extreta d’aquestes referències, es tracta de fenòmens de magnitud alta
(algun metre cúbic) que es produeixen amb una freqüència alta (període de retorn <
30anys), malgrat que no s’ha pogut obtenir informació sobre l’origen dels despreniments
(litologia i zona de sortida).
En quant a la possibilitat d’esfondraments, existeixen litologies solubles formant part del
subsòl, concretament calcàries triàsiques i carboníferes i dolomies triàsiques. Per aquest
motiu, no es pot descartar el desenvolupament de processos càrstics que podrien derivar
en esfondraments.
Pel que fa a l’inundabilitat, s’ha trobat referències en relació a l’afectació de les
infraestructures per les riuades associades al riu Congost, així com a l’erosió dels seus
marges, responsable de l’aparició d’algun esvoranc i del tall d’algun carril de la carretera
N-152. En aquest sentit, en la delimitació de zones inundables efectuada per a la
redacció de l’INUNCAT (Figura 3) s’inclouen les zones baixes del nucli d’Aiguafreda i
algunes zones de conreu situades en el marge dret de la riera d’Avencó. Així mateix,
segons el Pla Director de Protecció contra avingudes a la conca del Besòs aprovat per
l’Agencia Catalana de l’Aigua l’any 2000, la capacitat hidràulica del riu Congost al seu pas
pel municipi d’Aiguafreda és inferior a l’avinguda amb temps de retorn 50 anys, donat que
per aquesta avinguda es produeixen desbordaments generalitzats que afecten ambdós
marges. D’acord amb un estudi d’inundabilitat del riu Congost realitzat per l’ACA a petició
de l’Ajuntament d’Aiguafreda, el municipi es troba en l’àrea inundable amb un període de
retorn de 50 anys.
En quant a la riera d’Avencó, es disposa de l’estudi d’inundabilitat del municipi veí de
Tagamanent elaborat per l’Institut Geològic de Catalunya, donat que aquest curs se situa
en el límit entre els dos municipis. Segons aquest estudi, es poden produir afectacions en
el sectors situats en els marges de la riera (Figura 4).

Estudi per a la identificació de riscos geològics a Aiguafreda
Figura 3: Delimitació de zones potencialment inundables per a la redacció de l’INUNCAT (mapa
geomorfològic). Conques internes de Catalunya, full 364. Agència Catalana de l’Aigua. Maig
2001
Figura 4: Delimitació de zones inundables en el context de la riera d’Avencó efectuada en
l’estudi d’inundabilitat de Tagamanent.
15/35
AP-036/11

Estudi per a la identificació de riscos geològics a Aiguafreda
Figura 5: Mapa de relleu sintètic. En vermell les àrees d’estudi
16/35
AP-036/11

Estudi per a la identificació de riscos geològics a Aiguafreda
Figura 6: Mapa de pendents. En vermell les àrees d’estudi.
17/35
AP-036/11

Estudi per a la identificació de riscos geològics a Aiguafreda
2.2 Anàlisi de l’àrea d’Aiguafreda
18/35
AP-036/11
L’àrea d’Aiguafreda se situa en el sector sud-oest del terme municipal. Ocupa una
extensió en l’entorn de 186Ha en el marge esquerre del riu Congost, limitada al nord i al
sud per la riera de Martinet i la riera d’Avencó, respectivament. Està ocupada de manera
majoritària per habitatges, amb algunes naus industrials que es concentren en els sectors
propers al riu.
La situació de l’àrea, entre la serra de l’Arca i el riu Congost, condiciona que el pendent
general presenti sentit sud-oest, per on discorre el riu. Només en els extrems nord i sud
aquest sentit varia, cap a la riera de Martinet (nord-oest) i cap a la riera d’Avencó (sudest),
respectivament.
S’hi accedeix per l’autovia C-17, que discorre pel marge dret del riu Congost al seu pas
pel municipi.
Fotografia 1. Part baixa del nucli d’Aiguafreda des del sector de l’Eixample.
El subsòl està constituït per diversitat de materials i d’edats. En el límit sud-oriental de
l’àrea aflora el substrat paleozoic, constituït per pissarres cambroordovicianes (ÇOrp) de
cabussament alt (Fotografia 2). Aquests materials ocupen la llera de la riera d’Avencó en
aquest sector, malgrat que aigües avall donen pas a dipòsits de riera (Qr) (Fotografia 3).

Estudi per a la identificació de riscos geològics a Aiguafreda
19/35
AP-036/11
Al nord de l’àrea i al barri d’Avencó afloren les calcàries triàsiques de la unitat Tm1
(Fotografia 4), que defineixen els escarpaments observables en el barri. Aquests
materials presenten indicis d’una certa carstificació en forma de rasclers a la part alta del
barri, i formen puntualment alguna bauma a la part baixa. Immediatament a l’est aflora la
unitat Tm2, que ocupa gran part del nucli d’Aiguafreda i està formada per lutites vermelles
amb intercalacions de nivells de guixos (Fotografia 5). També del triàsic és la unitat Tm3,
constituïda per dolomies i que aflora en el sector central de l’àrea.
La única representació de litologies terciàries es localitza en el sector central de l’àrea on
aflora la unitat PPEa, formada per lutites amb nivells lenticulars de conglomerats
(Fotografia 6). De manera puntual es poden observar dipòsits quaternaris d’origen
col·luvial en alguns talussos dels camins de l’àrea (Fotografia 7).
Fotografia 2. Pissarres cambroordovicianes (ÇOrp) en l’extrem oriental de l’àrea.

Estudi per a la identificació de riscos geològics a Aiguafreda
Fotografia 3. Dipòsits de riera (Qr) en la llera de la riera d’Avencó.
Fotografia 4. Calcàries triàsiques (Tm1) en un aflorament per sobre del barri de
l’Avencó.
20/35
AP-036/11

Estudi per a la identificació de riscos geològics a Aiguafreda
21/35
AP-036/11
Fotografia 5. Lutites vermelles (Tm2) amb intercalacions de nivells de guixos al sector central de
l’àrea d’estudi.
Fotografia 6. Lutites vermelles amb intercalacions de conglomerats lenticulars amb base erosiva
(PPEa) en els talussos del camp de futbol situat al carrer de Cruïlles.

Estudi per a la identificació de riscos geològics a Aiguafreda
22/35
AP-036/11
Fotografia 7. Dipòsits quaternaris en els talussos del tram final del camí d’Aiguafreda de Dalt.
Moviments de vessant
Els pendents generals de l’àrea adopten valors de entre 10 i 20º, i són inferiors en
àmplies zones properes al riu Congost. No obstant, aquests pendents presenten valors
moderats a alts en les valls associades als torrents de Cruïlles i dels Balços, i en el barri
d’Avencó. En el barri d’Avencó (subàrea A, plànol 2), on les calcàries triàsiques de la
unitat Tm1 defineixen escarpaments abruptes amb alçades que en algun cas assoleixen
els 30m (Fotografia 8, Fotografia 9 i Fotografia 10), s’ha estimat que les litologies rocoses
presents són susceptibles al desenvolupament de despreniments.
Aquests materials presenten estratificació de gruix variable, centimètrica en alguns trams
d’aspecte taulejat, i arriben a constituir bancs de gruix mètric a la part alta. Presenten un
cert cabussament cap a l’oest, i freqüentment el seu desmantellament dona lloc a volums
en voladís. Per tant, són susceptibles de generar despreniments amb volums que, en el
cas extrem, podrien assolir algun metre cúbic, malgrat que no es té constància de que
s’hagin produït fenòmens que hagin afectat cap estructura o habitatge a l’àrea d’estudi.
Considerant l’alçada promig que adopten aquests escarpaments i l’absència
d’antecedents coneguts de despreniments, s’estima una perillositat baixa a mitjana
enfront despreniments per a la subàrea A. Es recomana que els estudis geotècnics
previs a qualsevol nova actuació considerin la possibilitat de que es produeixin
despreniments i valorin per tant la necessitat d’adoptar alguna mesura de protecció. Així

Estudi per a la identificació de riscos geològics a Aiguafreda
23/35
AP-036/11
mateix, en el cas d’actuacions molt properes als escarpaments, cal que aquests estudis
valorin els possibles efectes de l’actuació sobre l’equilibri de les parets rocoses.
En el sector de la Bauma (punt a, plànol 2) s’ha observat algun volum de dimensions en
algun cas superiors al metre cúbic i delimitat per discontinuïtats d’obertura centimètrica,
que per tant és susceptible de desprendre’s. Es recomana evitar la zona situada
immediatament per sota (Fotografia 13), corresponent al voral del carrer d’Avencó, o
valorar la possibilitat d’actuar per a la seva estabilització mitjançant ancoratges o lligat.
D’altra banda, l’erosió diferencial de la unitat PPEa dona lloc a la denudació dels estrats
de conglomerats, originant blocs arrodonits que són susceptibles d’experimentar petits
desplaçaments (Fotografia 14 i Fotografia 15). Considerant la baixa energia d’aquest
fenòmens, la perillositat associada és baixa a molt baixa.
En relació a d’altres tipologies de moviments de vessant, no s’ha observat indicis de que
s’hagin produït fenòmens rellevants a l’àrea d’estudi. Tan sols s’ha observat indicis d’un
cert moviment superficial de les unitats terciàries en els vessants per sobre del carrer de
les Alzines, donant lloc a lleus deformacions en els troncs dels arbres, que són en
qualsevol cas indicatius de fenòmens de baixa magnitud.
Addicionalment, pel que fa als talussos del camp de futbol situat al carrer de Cruïlles
(Fotografia 6), malgrat l’existència d’un mur perimetral es recomana efectuar-ne un cert
manteniment en el cas de que es detectin irregularitats a fi d’evitar el seu deteriorament,
donada l’alçada i la verticalitat que presenten. Durant el reconeixement de camp es va
poder observar aixaragallaments incipients, l’evolució dels quals pot propiciar l’aparició
d’inestabilitats derivades de l’erosió diferencial dels nivells lutítics envers dels
conglomeràtics.

Estudi per a la identificació de riscos geològics a Aiguafreda
Fotografia 8. Escarpaments de calcàries per sobre del barri de l’Avencó.
Fotografia 9. Paret rocosa per darrera de les cases del barri d’Avencó.
24/35
AP-036/11

Estudi per a la identificació de riscos geològics a Aiguafreda
Fotografia 10. Aspecte del vessant al sector de Sant Salvador.
Fotografia 11. Discontinuïtats verticals en el sector de la Bauma.
25/35
AP-036/11

Estudi per a la identificació de riscos geològics a Aiguafreda
26/35
AP-036/11
Fotografia 12. Volums delimitats per discontinuïtats d’obertura centimètrica en el sector de la
Bauma.
Fotografia 13. Zona que es recomana evitar en el sector de la Bauma.

Estudi per a la identificació de riscos geològics a Aiguafreda
Fotografia 14. Blocs de conglomerat resultants de la denudació de la unitat PPEa.
Fotografia 15. Blocs de conglomerat en el voral del carrer de les Alzines.
27/35
AP-036/11
Esfondraments
A l’àrea d’estudi s’ha identificat litologies carbonatades, concretament calcàries i
dolomies, que són susceptibles de desenvolupar processos càrstics. En aquest sentit,
s’ha observat l’existència d’aquests processos a escala superficial, donant lloc a rasclers

Estudi per a la identificació de riscos geològics a Aiguafreda
28/35
AP-036/11
en el sostre dels estrats que resten exposats (Fotografia 16), malgrat que no s’ha
observat cap morfologia que indiqui l’existència d’esfondraments derivats de
carstificacions profundes.
Així doncs, considerant que les litologies solubles es troben restringides a determinats
sectors de l’àrea d’estudi i que només s’ha identificat indicis de processos càrstics
superficials, es considera una perillositat baixa a molt baixa enfront d’esfondraments.
Fotografia 16. Erosió superficial en el sostre dels estrats de calcàries.
Fluxos torrencials
No s’ha reconegut indicis de processos del tipus de fluxos torrencials o de corrents
hiperconcentrats, ni de cons de dejecció associats. És per tant que s’ha estimat una
perillositat natural molt baixa enfront fluxos torrencials i corrents hiperconcentrats.
Inundabilitat
El reconeixement de camp ha permès constatar que a l’àrea d’estudi existeixen zones
poc elevades en relació a les lleres d’alguns dels cursos que hi discorren, que des d’un
punt de vista geomorfològic s’han de considerar potencialment inundables. Aquesta
consideració és coincident amb la delimitació de zones potencialment inundables per a la
redacció de l’INUNCAT, on es destaquen algunes zones associades al riu Congost
(Fotografia 17 i Fotografia 18) i a la riera d’Avencó (Fotografia 19 i Fotografia 20).

Estudi per a la identificació de riscos geològics a Aiguafreda
29/35
AP-036/11
L’estudi de detall efectuat sobre la riera d’Avencó en el context de l’estudi d’inundabilitat
de Tagamanent posa de manifest que existeixen algunes zones dins l’àrea d’estudi que
es veurien afectades per les avingudes amb període de retorn superior a 100 anys
(Figura 4). El citat estudi d’inundabilitat inclou també un petit tram del Congost en el sud
d’Aiguafreda, on s’observa com l’avinguda amb període de retorn superior a 10 anys
afecta alguns sectors urbanitzats.
Un altre dels cursos amb una certa entitat que discorre pel municipi és la riera de Martinet
(Fotografia 21), que defineix el límit nord del terme i que drena el vessant nord de la serra
de l’Arca. Donades les dimensions de la conca, superiors als 10km 2 , i considerant
l’encaixament que presenta la llera, no es pot descartar que puntualment es donin
problemes de drenatge.
La resta de cursos que discorren pel municipi no presenten conques gaire importants. El
torrent de la Corredora, que dona pas aigües avall al torrent del Cementiri (Fotografia 23),
presenta una conca amb un àrea en l’entorn d’1 km 2 , mentre que en el cas del torrent del
Balços i del torrent de les Cruïlles és inferior a 0,5km 2 . No obstant, en aquest últim cas
s’ha observat que el pendent que presenta la llera pot motivar una certa capacitat erosiva,
tal i com s’ha constatat en la soscavació produïda en un dels camins que el creuen
(Fotografia 24).
Amb tot, es recomana realitzar un estudi detallat del riu Congost al seu pas pel municipi,
de la riera de Martinet i de la riera d’Avencó. Donat que aquest últim curs ja va ser objecte
d’estudi en el municipi veí de Tagamanent, l’estudi d’inundabilitat d’Aiguafreda pot
reproduir les dades contingudes en el document ja existent.

Estudi per a la identificació de riscos geològics a Aiguafreda
Fotografia 17. Riu Congost al seu pas per Aiguafreda.
Fotografia 18. Riu Congost al seu pas per sota de l’autovia C-17.
30/35
AP-036/11

Estudi per a la identificació de riscos geològics a Aiguafreda
Fotografia 19. Riera d’Avencó en el límit ’est de l’àrea.
Fotografia 20. Detall de la llera de la riera d’Avencó.
31/35
AP-036/11

Estudi per a la identificació de riscos geològics a Aiguafreda
Fotografia 21. Riera de Martinet en la confluència amb la carretera N-152a.
Fotografia 22. Pas de la riera de Martinet per sota de la carretera N-152a.
32/35
AP-036/11

Estudi per a la identificació de riscos geològics a Aiguafreda
Fotografia 23. Torrent del Cementiri al seu pas pel barri de l’Eixample.
Fotografia 24. Soscavació del torrent de les Cruïlles en la intersecció amb el camí.
33/35
AP-036/11

Estudi per a la identificació de riscos geològics a Aiguafreda
3 Recomanacions
34/35
AP-036/11
A l’àrea d’Aiguafreda s’ha identificat la subàrea A amb perillositat baixa a mitjana enfront
de despreniments. Es recomana que els estudis geotècnics previs a qualsevol nova
actuació considerin la possibilitat de que es produeixin despreniments i valorin la
necessitat d’adoptar mesures de protecció, així com els possibles efectes de l’actuació en
qüestió sobre l’estabilitat de les parets rocoses.
Així mateix, en el sector de la Bauma (punt a) es recomana evitar les zones situades
immediatament per sota, corresponents al voral del carrer d’Avencó. Addicionalment es
pot considerar l’estabilització mitjançant ancoratges o lligat dels blocs que presentin
menys estabilitat.
D’altra banda, a l’àrea d’Aiguafreda cal indicar l’existència de zones potencialment
inundables en relació al riu Congost, a la riera de l’Avencó i a la riera de Martinet, i per
tant, es recomana la realització d’un estudi d’inundabilitat d’aquests cursos i dels seus
afluents. En el cas de la riera d’Avencó, que limita els municipis d’Aiguafreda i
Tagamanent, ja es va realitzar un estudi d’inundabilitat detallat en el segon dels municipis,
i per tant l’estudi d’inundabilitat d’Aiguafreda ha d’incorporar els resultats disponibles, no
sent necessari realitzar un nou estudi d’aquest curs.
A la resta de l’àrea d’Aiguafreda no s’ha detectat cap indici de processos geomorfològics
potencialment actius que puguin comportar una situació de risc enfront moviments de
vessant, esfondraments o processos erosius o deposicionals associats a torrentades.
Amb caràcter general, independentment de la perillositat natural, cal tenir en compte les
següents recomanacions:
• La realització d’un estudi geotècnic per a cada nova construcció, d’acord amb les
directrius actuals del “Código Técnico de la Edificación” (CTE).
• Prendre les mesures adequades durant o posteriorment a l’execució
d’excavacions o talussos antròpics per evitar el desenvolupament d’inestabilitats.
• Evitar edificar a les vores d’escarpaments i talussos. Es recomana deixar una
distància prudencial entre l’escarpament i la base de les edificacions, ja que es
poden veure afectades pel progressiu desenvolupament d’inestabilitzacions .

Estudi per a la identificació de riscos geològics a Aiguafreda
35/35
AP-036/11
• Evitar les fonamentacions sobre terraplens o rebliments antròpics preexistents.
Usualment, no solen ser aptes per a fonamentar estructures, i es poden generar
assentaments diferencials importants en ser sotmesos a càrregues.
• Deixar un perímetre de protecció al voltant de les captacions, en el qual no es
permetin activitats que puguin afectar la qualitat de les aigües o la mateixa
captació (vessaments o noves explotacions).
Barcelona, 10 de maig de 2011
Darío Pérez Sánchez
Vist i plau:
Pere Martínez i Figueras
Geòleg Cap de l’Àrea d’Enginyeria Geològica i Risc
Geocat Gestió de Projectes S.A. Institut Geològic de Catalunya

Estudi per a la identificació de riscos geològics a Aiguafreda
ANNEXES:
AP-036/11
PLÀNOLS
RESUM
FITXES
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Estudi per a la identificació de riscos geològics a Aiguafreda
PLÀNOLS
AP-036/11

AP-036/11
Estudi per a la identificació de riscos geològics a Aiguafreda
RESUM
Estudi d’Identificació de Riscos Geològics
Aiguafreda
No cal estudis detallats
(Indicis poc significatius)
Perillositat baixa a mitjana
Moviments de
vessant
No cal estudis detallats
(Indicis poc significatius)
Perillositat baixa a molt baixa
Esfondraments
Presència de zones potencialment inundables
Riu Congost i riera de Martinet
Cal estudi d’inundabilitat
Riera d’Avencó
Inundabilitat
Ja es disposa d’un estudi al municipi veí de
Tagamanent. Els estudis d’inundabilitat que es
realitzin a Aiguafreda han d’incorporar els
resultats de l’estudi ja disponible.
No cal estudis detallats
(No hi ha indicis)
Processos
torrencials
associats a cons de
dejecció

Estudi per a la identificació de riscos geològics a Aiguafreda
Àrea d’Aiguafreda
Subàrea A (plànol 2)
Perill.
Tipus Despreniments
Grau Baix a mitjà
FITXES
AP-036/11
Propostes Es recomana que els estudis geotècnics previs a qualsevol nova actuació considerin
la possibilitat de que es produeixin despreniments i valorin la necessitat d’adoptar
alguna mesura de protecció, així com els possibles efectes de l’actuació sobre
l’estabilitat de la paret rocosa.
Riu Congost (Plànol 1 i Plànol 2)
Perillositat Inundabilitat
Propostes Estudi detallat d’inundabilitat del riu Congost
Riera d’Avencó (Plànol 2)
Perillositat Inundabilitat
Propostes
Donat que ja es disposa d’un estudi sobre aquest curs realitzat al municipi veí de
Tagamanent, els estudis d’inundabilitat que es realitzin a Aiguafreda han de
incorporar els resultats de l’estudi ja disponible.
Riera de Martinet (Plànol 1)
Perillositat Inundabilitat
Propostes Estudi detallat d’inundabilitat de la riera de Martinet
Annex. 1 de 41

Estudi per a la identificació de riscos geològics a Aiguafreda
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
AP-036/11
• Departament de Medi Ambient (2001). “Delimitació de zones inundables per a la redacció
de l’INUNCAT. Conques internes de Catalunya”. Memòria i Plànols. Maig de 2001.
http://mediambient.gencat.net/aca/ca/planificacio/inundabilitat/
• ICC (1996). “Atles climàtic de Catalunya”. Institut Cartogràfic de Catalunya – Departament de
Medi Ambient.
• ICC (2003). “Mapa Geològic de Síntesi de Catalunya a escala 1:50.000”. Institut Cartogràfic
de Catalunya.
• IGC (2010). “Estudi d’inundabilitat al municipi de Tagamanent”. Codi: AP-016/10. Institut
Geològic de Catalunya.
• La Vanguardia. Hemeroteca digital. Edició dels dies 6 i 8 d’abril de 1969, 11 de novembre
de 1971, 19 de setembre de 1975, 16 de desembre de 1975, 14 de setembre de 1976, 28 de
maig de 1977 i 14 d’abril de 1983.
Annex. 2 de 41