Memòria. - Montbrió del Camp

TEXT REFÓS
Ajuntament de Montbrió del Camp
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
MONTBRIÓ DEL CAMP. BAIX CAMP. EXP 1521-2005
Memòria
Promotor: AJUNTAMENT DE MONTBRIÓ DEL CAMP
Arquitecte: ALBIN ARQUITECTES S.L.P.
Francesc Albin i Collet
Març 2011

MEMÒRIA DE LA INFORMACIÓ...................................................................................................................... 1
MEMÒRIA DE L’ORDENACIO.......................................................................................................................... 8
CONVENIÈNCIA I OPORTUNITAT DEL PLA ......................................................................................... 8
INFORMACIÓ URBANÍSTICA................................................................................................................... 9
Planejament urbanístic vigent amb anterioritat...................................................................................................... 9
Planejament territorial i sectorial amb incidència en l’àmbit del pla.................................................................... 9
PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA..................................................................................... 13
Mesures i iniciatives del Programa de Participació Ciutadana .......................................................................... 13
Síntesi de les aportacions i resultats presentats durant el període d’informació pública............................... 13
OBJECTIUS I DESCRIPCIÓ DE L’ORDENACIÓ .................................................................................. 14
Sistema general d’espais lliures públics ............................................................................................................... 16
Classificació i qualificació del sòl ........................................................................................................................... 17
Observança de l’objectiu de desenvolupament sostenible ................................................................................ 19
Justificació del compliment de les determinacions del Pla Territorial del Camp de Tarragona PTCT......... 20
Justificació de les reserves d’habitatge amb protecció....................................................................................... 23
Mesures adoptades per a l’assoliment d’una mobilitat sostenible .................................................................... 25
AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA.............................................................................. 27
AGENDA.................................................................................................................................................................... 27
AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA .......................................................................................................... 28
ESTUDI HIDROGEOLÒGIC DEL TERME MUNICIPAL DE MONTBRIÓ DEL CAMP .......................... 31
INFORME DELS RISCOS GEOLÒGICS NATURALS DEL TERME MUNICIPAL DE MONTBRIÓ DEL
CAMP................................................................................................................................................................... 33
REPORTATGE FOTOGRÀFIC ....................................................................................................................... 35
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montbrió del Camp
Index

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montbrió del Camp
Index

MEMÒRIA DE LA INFORMACIÓ
MARC TERRITORIAL
Montbrió és una vila del Baix Camp, a les terres meridionals de Catalunya, situada al bell mig de la
plana del Camp de Tarragona.
A uns 6 km. de la costa mediterrània, i a uns 5 km. de la Serra Prelitoral Catalana, el nucli urbà d'uns
1.400 habitants es troba a una altitud que oscil·la entre els 100 i els 160 metres sobre el nivell del
mar. És a dir que es tracta d’una planura amb molts pocs trencats i, encara, aquests sense incidència.
El terme de Montbrió del Camp s’estén per 10,50 Km2, entre les rieres de Riudecanyes, que el
separa de Mont-roig (W), i d’Alforja, que, encara que per dintre el terme de Montbrió, passa molt a
prop de la partió amb Vinyols (E) i Riudoms (E). El terme limita, a més, amb Riudecanyes (NW),
Botarell (N) i Cambrils (S). És travessat, a més, pel barranc de les Esclotes o de Segura i el Torrent,
dit abans d’entrar al terme barranc de l’Ànima Blanca. Carreteres locals comuniquen la vila amb Reus
i Riudoms, amb Mont-roig, amb Cambrils i amb Botarell i Riudecanyes.
EL CLIMA
Gaudeix d'un clima temperat, típicament mediterrani; amb hiverns i estius suaus i benignes; dies
assolellats, diàfans i lluminosos. El fenòmen meteorològic més característic és el vent del nord-oest
que aquí anomenem serè, el qual neteja l'atmosfera fins a deixar-la d'un blau pur, molt intens, sense
cap mena de pol.lució.
A la tardor són freqüents les tempestes, que poden provocar espectaculars crescudes als cabals de
les diferents rieres del terme. Hi ha força uniformitat respecte a les temperatures i a les precipitacions.
La major part del municipi té unes mitjanes de temperatura anuals entre 15 i 16º C. La pluviositat no
difereix gaire entre els diferents indrets del municipi. Les mitjanes estan entre els 550-600 mm/any.
Aquesta escassa pluviositat es reflecteix en un reduït nombre de dies de pluja al llarg de l’any.
TERRITORI, VEGETACIÓ I GEOLOGIA
Montbrió és un municipi situat a segona línea de mar, és a dir, no té terrenys que toquin al mar però
tampoc se sitúa a l’interior de Tarragona, on hi ha un relleu més accidentat i major presència de
masses forestals. El poble està situat en un terreny planer, entorn la riera de Montbrió, afluent del
Torrent de’n Gener, i envoltat de camps de conreus de fruiters. Més a l’oest del terme municipal,
s’observa un terreny de relleu més accidentat format per les muntanyes de la Serra de Pradell, de
l’Argentera i de Llaberia.
El paisatge del terme municipal de Montbrió del Camp és típicament un paisatge mediterrani de les
terres de la plana de Tarragona, característic per la presència de conreus de secà actius i abandonats
alternats amb clapes de vegetació arbòria, zones urbanitzades i importants indústries. Un territori molt
alterat i modificat per la mà de l’home, que es fa palesa en les edificacions que formen el nucli urbà,
les vies de comunicacions i serveis, les urbanitzacions, etc.
El relleu és totalment planer i d’aquí la gran presència de conreus amb cases i masies disperses entre
aquests. Els conreus majoritaris són de secà (vinya olivera i garrofers), tot i que també podem trobar
regadiu, amb el cultiu d’avellaners, presseguers i altres fruiters, així com hortes de verdures. Entre
alguns conreus, tot separant les diferents parcel·les agrícoles, trobem línies arbòries de xiprers als
marges que també serveixen per parar el vent que bufa sovint en aquestes terres del sud.
Pel que fa als cursos d’aigua presents al terme municipal, tots segueixen la direcció nord-sud, anant a
desembocar al mar. El principal curs d’aigua al municipi és la riera d’Alforja, que neix al poble d’Alforja
per l’aigua que baixa de diversos barrancs de la zona i desemboca a Cambrils. Unaltre curs d’aigua,
més a l’oest que l’anterior i que passa pel centre del nucli urbà, és la riera de Montbrió. Aquesta es
forma a partir del Barranc de l’Ànima Blanca i de torrents que baixen de Botarell. Finalment el darrer
curs d’aigua, present a l’oest del terme, és la riera de Riudecanyes, que neix a Riudecanyes, passa
pel límit del terme municipal de Montroig del Camp, se li uneix el Barranc de les Francines i
desemboca a la Punta de la Riera de Riudecanyes a Cambrils.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montbrió del Camp
Memòria 1

PROTECCIÓ DEL MEDI
El municipi no es troba integrat dins de cap espai PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural)
LES COMUNICACIONS
Existeix una bona xarxa de carreteres locals i comarcals, que comunica Montbrió del Camp amb tots
els municipis de la comarca. Les principals vies que passen pel terme municipal són: la T-310, que
passa pel sud del nucli de la població i de la població i va de Reus a Montroig del Camp passant per
Riudoms i la carretera T-312, que uneix Montbrió del Camp amb Cambrils i al mateix temps connecta
amb els municipis de l’interior, al nord-oest de Montbrió. La proximitat de l'autopista del mediterrani
AP-7 permet un fàcil accés a la zona i una bona i ràpida connexió amb les principals capitals de l’estat
com Tarragona, Barcelona i València. L'aeroport de Reus és a 10 km i les estacions de tren més
properes són les de Reus i Cambrils.
Les distàncies quilomètriques amb els principals nuclis de població són:
Barcelona 119,2 Km Reus 10,9 Km
Tarragona 28,7 Km Cambrils 9,1 Km
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montbrió del Camp
Memòria 2

ACTIVITAT ECONÒMICA
-Estructura econòmica general del municipi:
ACTIVITAT AGRÍCOLA
L'economia local tradicional es basa en una rica agricultura de regadiu i secà. Els conreus principals
són, en el secà, l'olivera, la vinya, els ametllers i els garrofers. Al regadiu, els avellaners, els
presseguers, la verdura i altres fruiters. Destaquen la qualitat de l'oli d'oliva verge, així com també el
moscatell de Montbrió, de gran renom, que s'extreu del cep d'aquesta varietat.
D’acord amb les dades facilitades (en data setembre de 2009) per la Secció d’Estadística dels SSTT
a Tarragona del DAR, la relació de superfície conreada segons el tipus de terres i aprofitament és:
Grup conreu / Aprofitament Sup. secà Sup. regadiu Sup. total
(ha)
(ha)
(ha)
Terres de conreu 478 582 1.060
Terres ocupades pels conreus herbacis 10 117
Cereal-Blat 4 0
Cereal-Ordi 6 0
Guarets i altres terres no ocupades 32 2
Terres ocupades per conreus llenyosos 136 463
Fruiters 10 66
Vinya no associada 26 1
Olivar 90 329
Terreny forestal 30 0 30
Bosc per a fusta 11 0
Bosc obert 3 0
Bosc per a llenya 16 0
Altres superfícies 32 0 32
Denominacions d’origen:
Denominacions d’origen de vins:
El terme municipal de Montbrió del Camp està inclòs en l’àmbit geogràfic de D.O. Catalunya, d’acord
l’annex 2 de l’Ordre ARP/149/2005, d’11 d’abril, per la qual es crea la Denominació d’Origen
Catalunya i se n’aprova el Reglament.
Aquesta D.O. aplega unes 60.000 Ha de superfície vitícola repartida en més de 300 termes
municipals de Catalunya, on la vinya s’hi ha conreat tradicionalment esdevenint un element
característic i inherent dels seus paisatges, de la dieta dels seus habitants i de la seva cultura.
En toal, la D.O. Catalunya té autoritzades 27 varietats de raïm per a l’elaboració dels seus vins. Dins
de les varietats de raïm blanc trobem: el chardonnay, el chenin, la garnatxa blanca, el
gewürztraminer, el macabeu, la malvasia, la malvasia de Sitges, els moscatells, la parellada, el Pedro
Ximénez, el picapoll blanc, el riesling, el sauvignon blanc i el xarel·lo (font:web de la Denominació
d’Origen Catalunya).
Entre les varietats de raïm negre hi ha: el cabernet franc, el cabernet sauvignon, la garnatxa negra, la
garnatxa peluda, la garnatxa tintorera, el merlot, el monastrell, el pinot noir, el samsó (carinyena), el
sumoll, el syrah, el trepat i l’ull de llebre (font:web de la Denominació d’Origen Catalunya).
D.O. CAVA:
La zona de producció de cava està construïda per municipis de set comunitats autònomes: Catalunya,
La Rioja, València i Extremadura; no obstant, el 95% de la producció total es concentra a Catalunya
(font:web del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural).
D.O. Protegides (DOP):
En aquest àmbit trobem la D.O. Oli Siurana, inscrita al Registre Comunitari Reglament (CE núm.
1107/1996), i on l’Ordre ARP/70/2003, amplia el seu àmbit territorial.
EXPLOTACIONS RAMADERES
L'avicultura i la ramaderia tenen també un cert relleu. Val a dir, que les iniciatives econòmiques
vinculades al secor primari estan desapareixent a un ritme cada vegada més accelerat i el sector
cada vegada té un pes específic menys important en l’estructura econòmica del terme.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montbrió del Camp
Memòria 3

Segons el Registre de que disposa el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural,
actualment existeixen les següents explotacions ramaderes al terme de Montbrió del Camp:
Marca Oficial Nom Tipus Explotació Estat Família Classificació
Explotació
Subexplotació
Zootècnica
4540AB RATES Inactiva Porcí
4540AC GRANJA
PEDRET
Inactiva Porcí
4540AD LLABERIA Inactiva Porcí
4540AF MAS VELL Inactiva Petits
Ruminats
4540AF MAS VELL Inactiva Petits
Ruminats
4540AJ GRANJA Producció i Activa Petits Cebo o Cebadero
MESTRE reproducció
Ruminats
4540AK MONT PORCÍ, Producció i Inactiva Porcí Producció de
S.L.
reproducció
lechones
4540AL GRANJA Producció i Activa Aus de corral Granges de cria
SAMANIEGO reproducció
per carn
4540AL GRANJA Producció i Activa Aus de corral Granges de cria
SAMANIEGO reproducció
per ous
4540AM FRIGOLA Inactiva Petits
Ruminats
4540AM FRIGOLA Inactiva Petits
Ruminats
4540AO FONT Inactiva Cunícola
4540AP GÓMEZ Inactiva Cunícola
4540AR GRANJA LES Producció i Activa Petits Reproducció per
PALOMERES reproducció
Ruminats producció de carn
4540AR GRANJA LES Producció i Activa Petits Reproducció per
PALOMERES reproducció
Ruminats producció de carn
4540AS ESCOLA Explotació para
la pràctica
Activa Equins
4540AT FINCA MAS
Inactiva Petits
VELL
Ruminats
4540AT FINCA MAS
Inactiva Petits
VELL
Ruminats
4540BH BELTRAN Inactiva Equins
4540BI PAIXA Inactiva Aus de corral
4540BJ ANGUERA Inactiva Aus de corral
4540BK RODRÍGUEZ Producció i
reproducció
Inactiva Apícola
4540BL GRANJA
AVÍCOLA
Inactiva Aus de corral
4540BM GRANJA Inactiva Cunícola
4540BN FÀBRICA MAS Producció i Activa Aus de corral Granges de
VELL S.A. reproducció
multiplicació per a
carn
4540BO YEGUADA Producció i Activa Equins Selecció
MUÑOZ reproducció
4540BP CAMPAS Producció i Activa Petits Reproducció per
reproducció
Ruminats producció de carn
4540BR PALOMERES Producció i Activa Petits Reproducció per
reproducció
Ruminats producció de carn
4540BR PALOMERES Producció i Activa Petits Reproducció per
reproducció
Ruminats producció de carn
4540BS CORRALOT Inactiva Aus de corral
4540BS CORRALOT Inactiva Aus de corral
4540BS CORRALOT Inactiva Aus de corral
4540BS CORRALOT Inactiva Equins
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montbrió del Camp
Memòria 4

Un altre apartat de l'economia local és la indústria. Existeixen petites fàbriques de persianes, mobles
a mida, metal.lúrgiques, PVC, de material quirúrgic, de pinsos, de confecció, de marroquineria,
gràfiques, joguines de fusta, etc. També n'hi ha de transformació de productes agrícoles. Però el
sector predominant és el terciari i de serveis, sector que durant les dues últimes dècades ha sofert un
fort i ràpid desenvolupament.
No s’ha d’oblidar el balneari termal existent. Cap als anys vuitanta del segle XX s’hi van descobrit
pous d’aigua termal, la qual cosa va permetre als anys noranta l’obertura d’un balneari (l’Hotel
Termes Montbrió) als jardins de l’Horta Florida. El balneari va significar un gran impuls econòmic pel
municipi.
A tot això s'hi ha d'afegir una munió de professionals liberals dels camps més diversos, dels quals una
bona part treballa fora de la vila.
-Estructura econòmica general del municipi segons l’ocupació de la població per sectors:
El 2001, hi ha població ocupada en la indústria (14,3%) i la construcció (14,4%). Presentava uns
valors molt semblants als de la mateixa comarca o els de Catalunya.
Pel que fa a l’agricultura (19,1%), si el comparem amb la resta de comarques catalanes, presenta uns
valors força més elevats. L’agricultura encara produeix iniciatives econòmiques i manté determinades
activitats socials vinculades amb l’àmbit rural.
Però el sector on hi treballa la gran majoria de la població, en edat de treballar, és el sector serveis
(52%). A pesar d’això, segons el porcentatge de l’ocupació de la població en aquest sector, difereix
considerablement si el comparem amb el que presenta Catalunya.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montbrió del Camp
Memòria 5

MARC HISTÒRIC
Els primers vestigis històrics pertanyen a l'època ibèrica, monedes i restes de ceràmica. El món romà
ha deixat també rastres: trossos d'àmfora, diversa ceràmica, vidres i joiells.
Les primeres notícies de Montbrió, el nom del qual Coromines considera d’origen germànic,
pertanyen al moment de la repoblació, quan l’arquebisbe Hug de Cervelló (1164-71) donà en data
imprecisa el lloc a Guillem de Jorba amb la condició que hi alcés un castell. Anys després, el 1186, el
mateix Guillem de Jorba cedia, des de Lleida, a l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls la tercera part
del terme i dels delmes de Montbrió. Sembla errònia la notícia donada per Morera que suposa que
Montbrió quedà d’alguna manera subjecte al castlà de Reus, del qual haurien depès els hereus de
Guillem de Jorba; més aviat en un moment indeterminat els drets d’aquesta família degueren retornar
a la corona ja que el 31 de març de 1206, Pere I prometé als habitants del lloc que mai, sota cap
concepte, el poble no podria ser alienat dels béns de la corona. L’any següent féu constar, a
exigències de l’arquebisbe, que en tot cas l’única excepció possible seria a favor de la mitra. La
promesa de Pere I era la conformació de l’efectuada el 1184 per Alfons I, el que suggereix que
aleshores Guillem de Jorba tan sols fos senyor del terç que dos anys després cedí a l’arquebisbe. El
1194 la seva església surt esmentada en al butlla de Celestí III. El 1974 Jaume I eximí els veïns de
Montbrió de contribuir a la fortificació de Cambrils sota el compromís d’emmurallar la pròpia vila en el
termini d’un any. El 1328 el poble arribà a un acord amb Cambrils per a la vigilància de la costa i el
1361 el rei Pere III refermà la validesa dels acords referents a la defensa del 1324 i del 1328.
Montbrió, que en un moment indeterminat passà a formar part del terme de Cambrils, fou inclòs en la
venda de béns i drets reials en el Camp efectuada el 1392 per Joan I a Ènnec de Vallterra per un preu
total de 17.000 florins. El 1406 hagué de cooperar en la construcció de les muralles de Cambrils, vila
amb la qual passà a ser carrer de Barcelona el 1449; participà, malgrat això, des del 1563 com a
mínim en les reunions de la Comuna del Camp fins a l’agost de 1710, en què es refermà partidari del
rei-arxiduc Carles III.
El 15 de març de 1339 l’arquebisbe Arnau Sescomes cedí als de Montbrió el dret de poder portar al
seu terme aigua de Segura per regar els dilluns de totes les setmanes des del dia de Tots Sants fins
el primer de maig.
El 12 de desembre de 1640, després de forçar el coll de Balaguer, el marquès de Los Vélez ocupà
Montbrió segons que sembla sense resistència, ja que, reunida la cort el 16 de desembre del mateix
any, declararen la vila enemiga de la pàtria per no haver-se oposat a les tropes castellanes, motiu pel
qual els béns dels seus habitants foren confiscats i dedicats a finançar la guerra. L’abril de 1645 els
síndics de Montbrió, junt amb els d’altres pobles del Camp, es queixaren dels maltractaments que
rebien dels soldats francesos. Acabada la guerra, consta el 1681 com a castlà el marquès de Tamarit.
La primera notícia demogràfica és del 1405, on consta amb 21 focs, el 1497 en tenia 34, 40 el 1515,
50 el 1553 i 43 el 1563. El 1622 va rebre el títol de vila i se separà definitivament de Cambrils. El 1708
tenia 124 cases, 140 el 1719, 147 el 1763 i 170 el 1773, amb 557 h el 1719 i 977 el 1787. Durant tot
el segle XVIII va ser lloc reial i com a tal havia de participar anualment amb 248 lliures i 19 sous en el
finançament del sou del corregidor. A falta de dades econòmiques concretes, del cens de
Floridablanca sembla desprendre’s que el poble continuava el 1787 essencialment agrícola.
En les eleccions generals de 1869 hi guanyaren els federals, en canvi en les eleccions de 1871 i 1872
guanyaren els monàrquics. Mentre, la vila, que tenia 881 h el 1830, arribava a 1.196 el 1842, per
caure a 994 el 1844 i assolir el màxim de 1.596 el 1887, després de diverses vacil·lacions, i acabà el
segle amb 1.528 el 1897.
Madoz li atribuïa un terreny pla i bo amb producció de blat, ordi, faves, avellanes, vi i oli, així com
l’existència de set molins d’oli i tres de farina, a més de destacar l’horta, possible gràcies a les mines
particulars. Cal destacar que el 1855 s’hi practicava encara la indústria tèxtil a domicili, dependent de
Reus. La majoria de telers pertanyien a l’industrial reusenc Suqué, el qual el 1865 fou amenaçat amb
una vaga a la ciutat davant la seva negativa a tornar-los a Reus. L’agost de 1865 Suqué visità
Montbrió amb els dirigents del sindicat tèxtil reusencs i constatà que sols funcionaven nou dels vint-iquatre
telers.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montbrió del Camp
Memòria 6

Montbrió, que entrà al segle XIX amb 1.493 h el 1900, ha conegut al llarg del segle un continuat
despoblament, amb constants temptatives per aturar-lo. Així el 1920 en tenia 1.325, 1.363 el 1940,
1.554 el 1960, 1.528 el 1975, 1.552 el 1978 i 1.493 el 1981. Al començament del segle existí la
Cultura de la Dona de Montbrió del Camp i el 1944 es creava la Cooperativa Agrícola.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montbrió del Camp
Memòria 7

MEMÒRIA DE L’ORDENACIO
CONVENIÈNCIA I OPORTUNITAT DEL PLA
El Planejament urbanístic vigent al municipi està constituït per les Normes Subsidiàries de
Planejament de Montbrió del Camp, aprovades definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme
de Tarragona el 7 d’octubre de 1992, publicades al DOGC el 21 de desembre de 1992 i per
modificacions puntuals de les esmentades Normes
Atesa la complexitat del fet urbà i del territori, és convenient la redacció d’una figura de planejament
adient per tal de regular el creixement urbà del municipi i establir paràmetres de control i planificació
territorial amb l’objectiu de garantir un desenvolupament sostenible. Així no s’haurien d’entendre el
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal com un element exclusiu de gestió del fet edificat, sinó com un
element de gestió de tot el territori. La normativa urbanística vigent no s’adequa a les noves
determinacions establertes pel planejament general ni respon a les circumstàncies i necessitats
actuals del municipi.
Cal possibilitar el creixement de la població per adaptar-la a les noves necessitats actuals,
compatibilitzant les activitats industrials actuals, amb la diversificació d’altres modalitats industrials,
econòmiques i socials. El POUM pretén consolidar els creixements complint així amb un dels principis
de creixement sostenible establert en els articles 3 i 9 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, el
principi del creixement compacte, i de la no dispersió de l’activitat. El POUM incorpora també les
mesures i directrius que s’estableixen al Pla territorial parcial del Camp de Tarragona aprovat
definitivament el gener de 2010
La necessitat de la redacció del POUM s’explica doncs per:
1. Adequar el planejament a la llei de sòl vigent, incorporant-ne els seus criteris i objectius de
desenvolupament sostenible i promoció de l’habitatge assequible.
2. Promoure i facilitar el creixement de la localitat.
3. La conservació del patrimoni arquitectònic, la generació de sòl residencial i per a activitats
econòmiques, la regulació dels espais de protecció, el manteniment i millora del casc antic i
la previsió de noves infraestructures per complementar les xarxes actuals.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montbrió del Camp
Memòria 8

INFORMACIÓ URBANÍSTICA
Planejament urbanístic vigent amb anterioritat
El Planejament urbanístic vigent al municipi està constituït per les Normes Subsidiàries de
Planejament de Montbrió del Camp, aprovades definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme
de Tarragona el 7 d’octubre de 1992, publicades al DOGC el 21 de desembre de 1992 i per
modificacions puntuals de les esmentades Normes.
Planejament territorial i sectorial amb incidència en l’àmbit del pla
El planejament territorial de Catalunya
La Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial de Catalunya defineix els plans estructurals
territorials a aplicar a Catalunya, que són el Pla territorial general, el Pla territorial parcial i el Pla
territorial sectorial.
Amb aquests nivells de planificació territorial es pretén potenciar i ordenar el creixement del territori i,
a la vegada, coordinar les diferents Administracions que tenen competència sobre el territori.
El Pla territorial general de Catalunya
El Pla territorial general de Catalunya (PTGC), redactat per la Generalitat dins de les seves
competències en ordenació del territori, va ser aprovat per llei el 16 de març de 1995. Classifica el
territori segons la seva homogeneïtat i indica les zones congestionades, les de desenvolupament i les
deprimides; estableix les normes per permetre el desenvolupament d'un sistema de ciutats
equilibrades; indica les pautes a seguir per al manteniment dels recursos i mitjans naturals del
territori, i preveu els grans sistemes d'infraestructures
EI Pla defineix uns àmbits d'aplicació i de planificació dels plans territorials parcials, que, d'acord amb
la Llei 23/1983, podrà agrupar unitats comarcals i en cap cas dividir-les. Els defineix segons criteris de
funcionalitat del territori que no s'han de confondre amb els àmbits administratius que establirà la
divisió territorial de Catalunya, en la definició dels quals intervindran, probablement, altres criteris, que
són els de funcionalitat.
El Pla territorial parcial del Camp de Tarragona
En data 12 de gener de 2010, el Govern de Catalunya ha aprovat definitivament el Pla territorial
parcial del Camp de Tarragona. L'acord de Govern i la normativa del Pla han estat publicats en
el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 5559, de 3 de febrer de 2010, a l'efecte de la seva
executivitat immediata.
Comprèn les comarques de l'Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà, el
Priorat i el Tarragonès.
El Pla té per finalitat ordenar el territori per tal de garantir el benestar de la població actual i futura. Per
això el Pla estableix les pautes espacials per a un desenvolupament del territori que compleixi les
següents condicions:
a) Que doni cabuda a les previsions de nous habitatges i llocs de treball adoptades com a hipòtesis
de futur per a l’àmbit del Pla, amb especial atenció a les necessitats de sòl per a habitatge assequible.
b) Que contribueixi a la generació de riquesa a partir de l’aprofitament ordenat i sostenible dels
recursos del territori i del desvetllament del seu potencial endogen.
c) Que la distribució d’usos i la disposició de les xarxes d’infraestructures en el territori afavoreixin una
eficiència econòmica creixent considerada en el conjunt de l’àmbit i en el conjunt de Catalunya.
d) Que els ciutadans, amb independència del seu lloc de residència, disposin d’unes condicions
raonablement equiparables en l’accés a la renda i els serveis.
e) Que el desenvolupament sigui sostenible i que respongui als criteris del Programa de Planejament
Territorial de Catalunya explicitats en la memòria del Pla i que tenen el següent enunciat:
1. Afavorir la diversitat del territori, mantenint la referència de la seva matriu biofísica.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montbrió del Camp
Memòria 9

2. Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general com a components de
l’ordenació del territori.
3. Preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic del territori.
4. Moderar el consum de sòl.
5. Afavorir la cohesió social del territori i evitar la segregació espacial de les àrees urbanes.
6. Protegir i potenciar el patrimoni urbanístic que vertebra el territori.
7. Facilitar un política d’habitatge eficaç i urbanísticament integrada.
8. Propiciar la convivència d’activitats i habitatge a les àrees urbanes i racionalitzar la implantació de
polígons industrials o terciaris.
9. Aportar mesures de regulació i orientació espacial de la segona residència.
10. Vetllar pel caràcter compacte i continu dels nous creixements.
11. Reforçar l’estructura nodal del territori a través del creixement urbà.
12. Fer de la mobilitat un dret i no una obligació.
13. Facilitar el transport públic mitjançant la polarització i compacitat dels sistemes d’assentaments.
14. Atendre especialment la vialitat que estructura territorialment els desenvolupaments urbans.
15. Integrar els espais del transport i de la logística en la matriu territorial.
Les principals problemàtiques que es plantegen dins el marc competencial del Pla territorial en
l’ordenació del sistema d’assentaments urbans del Camp de Tarragona són:
La necessitat de donar cabuda de la forma més sostenible possible a les previsions de
necessitats d’habitatge i llocs de treball i de garantir uns serveis adequats.
La inexistència d’un model supramunicipal de creixement per a la segona conurbació catalana
– que és l’àmbit central del Camp de Tarragona– en termes d’eficiència i sostenibilitat:
actualment, una conurbació sense projecte.
La gran dispersió del sòl urbà i dels seus diversos usos en el territori i, en conseqüència, els
sobrecostos i ineficiències que se’n deriven en la prestació de serveis i en la mobilitat; i els
impactes que comporta com la fragmentació territorial, la degradació paisatgística i altres.
El malbaratament de sòl per planejaments ineficients. En especial, l’existència d’una gran
extensió de teixits urbans residencials de baixa densitat, sovint infradotats, que malbaraten un
recurs limitat com és el sòl i generen sobrecostos creixents per a la prestació de serveis i la
mobilitat.
Les nombroses afectacions i incompatibilitats territorials entre els diferents usos existents:
aeroport i ciutat, indústria química i turisme, urbanitzacions residencials i indústries, petits
pobles rurals i grans àrees logístiques, etc.
La intensa ocupació de la franja litoral: una ciutat lineal, amb poca estructura urbana i social,
desequilibrada pel que fa a la ràtio residència – treball, sustentada sobre el sector de la
construcció i amb una forta dependència exterior que la converteix en ciutat dormitori.
La limitació dels recursos hídrics necessaris per afrontar els creixements esperats.
El Pla territorial, mitjançant les seves determinacions en matèria d’assentaments urbans i
infraestructures, es planteja com objectiu aportar solucions positives a aquestes problemàtiques.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montbrió del Camp
Memòria 10

Pla Territorial del Camp de Tarragona
Determinacions normatives del PTCT
El Pla territorial, mitjançant les seves normes:
Estableix normativament que les extensions urbanes s’hauran de produir en contigüitat amb
les existents i garantint una certa proporcionalitat i gradualitat.
Estableix normativament que les extensions urbanes s’hauran de formular sota criteris
d’estalvi de sòl i amb una densitat i mixticitat adequades.
Estableix normativament la necessitat de garantir una proporcionalitat adequada entre
població i llocs de treball localitzats.
Fomenta normativament una convivència i contigüitat del sòl per activitat econòmica i el
residencial en ares d’uns teixits urbans més mixtes i menys generadors de mobilitat obligada.
Considera una excepcionalitat les àrees d’activitat econòmica aïllades i estableix, per aquests
casos, una justificació del seu interès estratègic i un abast plurimunicipal.
Estableix normativament la directriu de que els creixements es produeixin amb harmonia
formal amb les trames urbanes preexistents i el paisatge urbà de l’entorn.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montbrió del Camp
Memòria 11

Propostes del PTCT per al Baix Camp i el municipi
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montbrió del Camp
Memòria 12

PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA
Mesures i iniciatives del Programa de Participació Ciutadana
Com a part de procés de redacció del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal s’ha endegat el
desenvolupament del Programa de Participació Ciutadana amb l’objectiu de garantir i fomentar els
drets d’iniciativa, d’informació i de participació dels ciutadans en el planejament.
Fases d’informació pública preceptives dins de la formulació del POUM
1. L’inici dels treballs del POUM amb la definició dels objectius fonamentals que es pretén assolir,
aprovació del Programa de Participació ciutadana i presentació de l’avanç del planejament.
2. Després de l’aprovació inicial del POUM, s’haurà de posar a informació pública durant un 45 dies
(art. 83.4 de la LUC)
3. L’informe mediambiental haurà de ser incorporat al Pla i sotmès al tràmit d’informació pública (art.
83.6 de la LUC)
4. Serà necessari un nou tràmit d’informació pública del planejament esmenat, si ho determina la
resolució de suspensió de la Comissió Territorial d’Urbanisme (art. 90.3 de la LUC)
El 3 d’octubre de 2005, el Ple de l’Ajuntament va acordar iniciar el procés de formulació del POUM.
El document d’Avanç de planejament, que correspon a la primera fase del programa de participació
ciutadana i una vegada la proposta va assolir un grau suficient de definició, va ser exposat a la
població com a part del programa de participació ciutadana. L’avanç de planejament va ser presentat
a la Casa de Cultura de Montbrió del Camp el dia 27 d’abril de 2006 i el seu contingut va ser objecte
de consulta pública (art. 4 del Reglament parcial de la LUC, vigent en aquell moment). Durant un
període es van atendre consultes tècniques personalitzades a càrrec de l’equip tècnic.
Síntesi de les aportacions i resultats presentats durant el període d’informació pública
Una vegada aprovat el document corresponent a l’aprovació inicial del Pla d’Ordenació Urbanística
Municipal i rebudes les possibles al·legacions es transcriu a continuació la síntesi d’aportacions i
resultats de la participació ciutadana dins el procés de desenvolupament del planejament.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montbrió del Camp
Memòria 13

OBJECTIUS I DESCRIPCIÓ DE L’ORDENACIÓ
Objectius
Amb el nou Pla d’ordenació urbanística municipal es pretén:
• La classificació del territori en les classes definides pel DL 1/2010 .
• L’establiment de les determinacions que corresponen a cada classe de sòl.
• El desenvolupament per a cada classe de sòl de l’estructura general i el model del territori.
• La determinació dels indicadors de creixement, població, recursos i desenvolupament
econòmic i social del sistema urbà que hagin de ser considerats per a decidir l’oportunitat i la
conveniència de cada actuació.
• La incorporació de previsions sobre la disponibilitat dels recursos hídrics i energètics.
• La definició del sistema general d’espais lliures públics.
• Garantir, d’acord amb l’ordenació del territori, l’objectiu del desenvolupament urbanístic
sostenible i el foment de l’habitatge assequible
• Incorporar els criteris i determinacions contingudes a les figures de planejament de rang
superior.
Descripció de l’ordenació
El POUM incorpora les determinacions del Pla territorial per al sòl no urbanitzable i delimita les
diferents categories d’aquest tipus de sòl amb la seva regulació específica.
Les actuacions previstes al nucli de Montbrió del Camp tenen per objectiu ordenar l’estructura
existent, definir noves claus més adients amb la realitat constructiva actual i establir les direccions del
futur creixement tant residencial com industrial.
Dins el sòl qualificat com a Urbà es delimiten tres plans de millora urbana i deu Polígons d’Actuació.
Els plans de millora PMU-1 i PMU-2 possibiliten l’obertura de nous vials de connexió del nucli de
Montbrió amb el nou àmbit de creixement al nord. El PMU-3 desenvolupa un àmbit inclòs al patrimoni
arquitectònic.
El PAU-1 correspon a un sector de sòl no consolidat entre la carretera a Riudoms i el vial de
desviament. L’objectiu de l’actuació és possibilitar l’accés al vial posterior previst d’accés al PAU-1,
així com la seva cessió i correcta urbanització. També la cessió i urbanització de la zona verda al
xamfrà d’accés a la Vila de Montbrió, com a punt singular i significatiu. S’haurà de mantenir com a vial
peatonal, l’actual traçat del camí del cementiri, situat adjacent al SUD-3. Correspon al PERI-3 del
planejament anterior.
El PAU-2 és un àmbit amb planejament i projecte de reparcel·lació aprovats pendent de la seva
urbanització. És desenvolupa entre el carrer del Corralot, el Barranc de l’Ànima Blanca i el SUD-5,
pretén la cessió i correcta urbanització de la vialitat prevista que dóna continuïtat a la ja existent a la
part superior de l’àrea, així com preveure els espais de protecció del barranc i l’illa de zona verda
enfrontada al carrer del Corralot. Correspon al PERI-6 del planejament anterior.
El PAU-3 és un àmbit amb planejament i projecte de reparcel·lació aprovats pendent de la seva
urbanització. Desenvolupa una àrea als dos costats de la carretera de Montbrió a Cambrils. Té per
objecte la cessió i correcta urbanització dels vials. Correspon al PERI-9 del planejament anterior.
El PAU-4 correspon a un sector de sòl no consolidat entre el passeig de Nicolau i els carrers de sant
Antoni i de la Riera. L’objectiu de l’actuació és possibilitar l’ampliació del passeig de Nicolau.
Els polígons PAU-5 i PAU-6 tenen com a objectiu l’execució de les obres d’urbanització d’uns vials
entre el carrer del Vent i el carrer del Doctor Gener, a l’est del nucli urbà.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montbrió del Camp
Memòria 14

El PAU-7 es crea per a possibilitar l’ampliació del carrer Guillem de Jorba per la seva connexió amb el
carrer de l’Eixample, al nord del nucli urbà.
El PAU-8 desenvolupa una àrea industrial al costat del cementiri amb la cessió de la part de vial que
servirà d’enllaç entre l’actual carretera d’accés al municipi i la carretera de Riudecanyes i Botarell, a
través del SUD-3. Correspon al PERI-1 del planejament anterior.
Els polígons PAU-9 ind i PAU-10 ind desenvolupen àrees industrials seguint la carretera T-310.
Com a sòl urbanitzable delimitat es delimiten cinc sectors residencials i un industrial.
El sector SUD-1 es planteja a l’oest del casc antic i té un ús residencial.
El SUD-2, situat entre la T-310 i la zona de nou Eixample, és residencial.
Els sectors SUD-3, SUD-4 i SUD-5 corresponen a sectors amb el planejament derivat aprovat.
El SUD-3 s’ubica a la zona nord de la vila delimitant amb l’actual nucli urbà, el barranc de l’Ànima
Blanca i el camí veïnal existent. Es desenvolupa a base d’habitatges aïllats i de cases unifamiliars en
filera amb espais comunitaris. Els parcs i jardins i equipaments se situaran preferentment a l’espai
adjacent amb el barranc de l’Ànima Blanca. La vialitat prevista permetrà efectuar la circunvalació del
vial superior del municipi, que des de la carretera d’accés relligarà fins a la carretera de Riudecanyes i
Botarell. Correspon al PP-1 del planejament anterior.
El SUD-4 desenvolupa una àrea al sud del nucli de Montbrió del Camp. Correspon al PP-2 del
planejament anterior.
El SUD-5 desenvolupa l’àrea corresponent al sector sud de la vila, entre el barranc de l’Ànima Blanca,
la carretera T-310, els habitatges previstos al llarg de l’actual carretera de Cambrils i el PAU-2. Es
desenvolupa a base d’habitatges unifamiliars i plurifamiliars amb la previsió d’un vial al mig de
l’actuació que travessi l’àmbit per tal de connectar la carretera de Cambrils amb el desenvolupament
del PP-2 i un passeig a ambdues bandes del barranc de l’Ànima Blanca que doni continuïtat a
l’existent, respectant així les servituds de cursos hídrics. Correspon al PP-3 del planejament anterior.
El sector SUD-6 ind suposa l’expansió industrial cap a l’est del nucli de Montbrió del Camp, seguint la
carretera T-310.
Amb aquestes propostes es considera possible la millora de les deficiències detectades. Les
actuacions concretes en sòl urbà i sòl urbanitzable intenten en definitiva la millora de la qualitat de
vida dels vilatans de Montbrió del Camp.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montbrió del Camp
Memòria 15

Sistema general d’espais lliures públics
superfície
m2
e d if ic a b ilita t
m2/m2
sostre
residencial
m2
V proposta
m2
V
20m2/100m2
SÒL URBÀ
CONSOLIDAT
Clau 1 78.205 147.810
Clau 2 88.704 150.158
Clau 4 4.834 4.002
Clau 5 54.339 42.022
Clau 6 37.734 38.792
Total SUC 382.784 26.402 76.557
SÒL URBÀ NO
CONSOLIDAT
PMU-1 5.022 4.895 979
PMU-2 6.157 4.618 924
PMU-3 1.081 270 0
PAU-1 15.919 8.339 1.667
PAU-2 11.162 5.896 2.441
PAU-3 13.916 14.497 1.473
PAU-4 502 1.110 0
PAU-5 3.373 3.469 0
PAU-6 9.078 8.209 0
PAU-7 6.354 5.636 0
PAU-8 ind 6.969 0 0
PAU-9 ind 29.768 0 2.987
PAU-10 ind 50.735 0 5.628
Total SUnC 56.939 16.099 11.388
SÒL URBANITZABLE
DELIMITAT
SUD-1 105.110 0.50 52.555 24.120
SUD-2 35.990 0.50 17.995 3.599
SUD-3 153.559 0.45 60.490 20.154
SUD-4 97.479 0.50 47.615 19.471
SUD-5 26.364 0.432 10.366 3.959
SUD-6 ind 133.270 0.40 0 13.327
Total SUD 189.021 84.630 37.804
TOTAL 628.744 127.131 125.749
Es pot comprovar que hi ha un fort dèficit de zones verdes en sòl urbà consolidat que amb el
desenvolupament del planejament es pot arribar a corregir i assolir el mínim de 20m2 de sòl per cada
100m2 de sostre residencial amb cessions superiors a les superfícies mínimes i la consideració del
sostre d’ús no residencial dels sectors de planejament.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montbrió del Camp
Memòria 16

Classificació i qualificació del sòl
Quadre de classificació i qualificació del sòl
SU
consolidat
S uble
delimitat en SNU TOTAL
Sistemes i
protecció de sistemes
PMU PAU
Clau E Equipaments 44.165 1.142 45.307
Clau V Zona verda 26.402 14.196 40.598
Clau H Sistema hidràulic 6.069 6.069
Clau X Viari 125.640 21.148 146.788
Clau PX Protecció carreteres 369.272 369.272
Clau PE Protecció l. electriques 69.258 69.258
Clau T
zones
Sistemes tècnics 420 96 32.743 33.259
Clau 1 Nucli antic 78.205 604 78.809
Clau 2 Urbà tradicional 88.704 12.240 100.944
Clau 4 Ordenació oberta 4.834 11.863 16.697
Clau 5 Cases agrupades 54.339 54.339
Clau 6 Cases aïllades 37.734 9.732 47.466
Clau 7 Industrial 35.398 76.880 112.278
Clau 8 Serveis 25.779 25.779
12.260 12.260
SUD-1 105.110 105.110
SUD-2 35.990 35.990
SUD-3 153.559 153.559
SUD-4 97.479 97.479
SUD-5 26.364 26.364
SUD-6 ind 133.270 133.270
SPP
SPT-SIAP
SPE
SU no consolidat
Sòl de protecció
preventiva
Sòl de protecció
territorial d'interès
143.673 143.673
agrari i/o paisatgístic
Sòl de protecció
6.727.717 6.727.717
especial 1.834.185 1.834.185
SHP Sòl d'horts periurbans 30.482 30.482
SF* Sòl foretal 163.194
TOTAL 527.689 12.260 147.901 551.772 9.207.330 10.446.952
* superfícies no comptabilitzades en el total de SNU per superposició de classificacions
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montbrió del Camp
Memòria 17

Quadre del sòl subjecte a diferents tipus de gestió
Superfície
m2
POLÍGON
PAU-1 15.919 0.52 8.339 8.339 52 83
PAU-2 11.162 0.53 5.896 5.896 51 57
PAU-3 13.916 1.13 15.672 14.497 138 192
PAU-4 502 3.13 1.573 1.110 219 11
PAU-5 3.373 1.03 3.469 3.469 18 6
PAU-6 9.078 0.90 8.209 8.209 18 16
PAU-7 6.354 1.77 11.230 5.636 88 56
total polígons residencials 60.304 54.388 47.156 421
PAU-8 ind 6.969 0.93 6.447
PAU-9 ind 29.768 0.34 10.258
PAU-10 ind 50.860 0.35 17.801
total polígons industrials 87.597 34.506
total polígons 147.901 88.894 47.156 421
PLA DE MILLORA URBANA
PMU-1 5.022 1.25 6.278 4.895 70 35
PMU-2 6.157 0.75 4.618 4.618 35 22
PMU-3 1.081 1.25 1.351 270 28 3
total plans de millora urbana 12.260 12.247 9.783 60
total SUNC 160.161 101.141 56.939 481
Edificabilitat m2/m2
Sostre màxim edificable
m2
Sostre residencial m2
Densitat màxima hab/Ha
Nombre màxim
d'habitatges
SECTOR
SUD-1 105.110 0.50 52.555 52.555 40 420
SUD-2 35.990 0.50 17.995 17.995 40 144
* SUD-3 153.559 ((1) 0.45 68.029 60.490 25 378
* SUD-4 97.479 0.50 47.615 47.615 50.5 494
* SUD-5 26.364 ((2) 0.432 11.195 10.366 35 92
total SUD residencial 418.502 197.389 189.021 1.528
SUD-6 ind 133.270 0.40 53.308
total SUD industrial 133.270 53.308
total SUD 551.772 250.697 189.021 1.528
(1) superfície computable=151.240m2
(2) superfície computable=25.914m2
* planejament derivat aprovat
total 711.933 351.838 245.960 2.009
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montbrió del Camp
Memòria 18

Observança de l’objectiu de desenvolupament sostenible
Seguint les directrius de la nova Llei d’ urbanisme, es valoren en aquest apartat aquells aspectes de
la planificació, que afecten al mediambient o que responen a la definició que la Llei fa de
desenvolupament urbanístic sostenible.
Així segons el text de la nova Llei:
El desenvolupament urbanístic sostenible es defineix com la utilització racional del territori i el medi
ambient i comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos
naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida
de les generacions presents i futures.
El desenvolupament urbanístic sostenible, atès que el sòl és un recurs limitat, comporta també la
configuració de models d’ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori, afavoreixin la cohesió
social, considerin la rehabilitació i la renovació en sòl urbà, atenguin la preservació i la millora dels
sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals i consolidin un model de territori globalment eficient.
Per aconseguir l’objectiu de creixement sostenible es delimita una superfície de sòl urbanitzable que
pugi garantir un creixement sense factors especulatius per manca de sòl. Es prioritza el creixement
del nucli existent i s’estableixen criteris més restrictius per a les construccions en sòl no urbanitzable.
Amb aquestes mesures es vol aconseguir la concentració dels equipaments i serveis i la utilització
racional del territori.
Es dota el sòl no urbanitzable de la normativa adient per la conservació dels seus valors paisatgístics
i naturals. Es diferencien i creen les claus Sòl forestal, Sòl de protecció natural i paisatgística i Sòl
rural amb els seus diferents graus de protecció. Es delimiten les zones potencialment inundables i la
seva protecció. A l’espera de la redacció de l’esmentat Pla Especial de protecció del patrimoni, el Pla
d’Ordenació Urbanística Municipal defineixen un Catàleg d’elements que pel seu interès arqueològic,
històric, artístic, paisatgístic o arquitectònic, han de disposar, de forma urgent, d’una especial
protecció.
La normativa incorpora consideracions d’edificació sostenible amb les regulacions de caràcter
general, la classificació i qualificació del sòl i la delimitació de àrees de protecció paisatgística, la
regulació dels usos i construccions en sòl no edificable, la regulació de la incidència de les activitats
en el medi ambient, i la incorporació expressa de totes les normatives específiques que poden incidir
en el planejament i el procés constructiu, com ara el compliment de la llei 16/2002 de Protecció contra
la contaminació acústica o la gestió de materials i de residus (en tot el procés constructiu es tindrà
cura amb els residus que es generin i es complirà el Decret1612001, de 12 de juny, de Modificació del
decret 201l1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció).
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montbrió del Camp
Memòria 19

Justificació del compliment de les determinacions del Pla Territorial del Camp
de Tarragona PTCT
Assentaments:
El Pla territorial estableix la següent determinació relativa als assentaments:
Nucli de Montbrió del Camp amb estratègia de creixement mitjà.
Espais lliures:
Delimitació de sòl de protecció especial.
Delimitació de sòl de protecció territorial – sòl d’interès agrari i/o paisatgístic.
Delimitació de sòl de protecció especial.
Altres determinacions:
Límit del creixement urbà.
Nucli de Montbrió del Camp, creixement mitjà.
D’acord amb l’ Article 3.7del PTCT Creixement moderat i mitjà:
1. El Pla estableix aquesta estratègia en aquells nuclis o àrees de mitjana o petita dimensió urbana
que per les seves condicions de sòl i de connectivitat poden tenir un creixement proporcionat a la
seva realitat física com a àrees urbanes. En àmbits on no hi hagi àrees urbanes de major importància,
algunes de les que tenen assignada l’estratègia de creixement moderat poden assolir, en funció del
seu valor de posició, una funció nodal amb relació al seu entorn pròxim.
2. L’extensió urbana màxima que el Pla d’ordenació urbanística municipal pot proposar és
orientativament la que resulti de l’aplicació de les següents expressions alfanumèriques:
Moderat: E= (30/100)*A*f
Mitjà: E=(60/100)*A
E: superfície de l’extensió urbana admissible
A: superfície de càlcul de l’àrea urbana existent
f: factor de correcció per a nuclis de petita dimensió
3. La superfície de l’àrea urbana existent a considerar en el càlcul (A) s’ha de determinar de la
manera següent: s’han de comptabilitzar tots els sòls consolidats o urbanitzats en la data d’aprovació
definitiva del pla territorial, corresponents a trames urbanes d’ús dominant residencial o mixt amb una
presència significativa d’habitatge, incloent-hi tota la superfície viària, de zones verdes i
d’equipaments integrats o associats a aquestes trames, que formen part dels àmbits dels nuclis
històrics i les seves extensions assenyalats en els Plànols d’ordenació. En la determinació de l’àrea
urbana existent es poden comptabilitzar els sòls urbanitzats no edificats i els sòls en procés
d’urbanització que en l’any d’aprovació del Pla territorial es trobaven en procés d’urbanització
avançada i clarament perceptible sobre el terreny. També, en casos excepcionals, poden
comptabilitzar-se les peces de sòl no urbanitzable contigües a l’àrea urbana i ocupades per
edificacions plenament integrades a la vida urbana –com per exemple un equipament, una masia
reconvertida a l’ús hoteler, etc.– que es classifiquin com a sòl urbà i que, per tant, no computen com a
extensió urbana.
(...)
a) No ha d’incrementar en més del 60% l’àrea urbana de caràcter residencial i mixt delimitada a
efectes de càlcul;
b) Es comptabilitza només el sòl d’activitat econòmica consolidat o urbanitzat que està situat dins
d’una franja al voltant d’aquesta mateixa àrea urbana, d’una amplada igual a la meitat del màxim
diàmetre d’aquesta.
(...)
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montbrió del Camp
Memòria 20

5. Quan el municipi no tingui cap àrea diferenciada destinada a activitat industrial, ja sigui formant part
de l’àrea urbana principal o separada d’aquesta, o quan l’àrea industrial existeixi, però hagi exhaurit o
estigui en vies d’exhaurir la disponibilitat de sòl per acollir noves edificacions, es pot augmentar la
superfície de sòl d’extensió urbana admissible resultant de l’aplicació de les condicions establertes
pels apartats 2, 3 i 4 d’aquest article, en un 25% de la seva superfície amb destí a àrea específica
d’activitat industrial. La superfície de sòl pendent d’ocupar en un àrea industrial existent disminueix la
superfície resultant de l’aplicació del percentatge assenyalat. La nova àrea per a activitat industrial
s’ha de situar en continuïtat amb la resta de teixits d’extensió, tanmateix per raons topogràfiques,
paisatgístiques o d’ordenació, pot disposar-se separada, però ben articulada, amb la resta de teixits
mitjançant algun espai urbà o periurbà o algun element d’infraestructura o com a extensió d’un àrea
especialitzada existent que el Pla no hagi assenyalat específicament com no extensible.
6. La superfície d’extensió urbana que determinarà el Pla d’ordenació urbanística municipal comprèn
els sectors de sòl urbanitzable i el sòl urbà no consolidat que estigui en disposició d’ésser
desenvolupat per no contenir edificacions i usos de difícil desplaçament. Les àrees de sòl no
consolidat ni urbanitzat que formen part d’una àrea especialitzada i que queden dins la franja descrita
al punt b) de l’apartat 3 d’aquest article, computen com a superfície de l’extensió urbana admissible.
(...)
8. L’extensió que resulta de l’aplicació dels apartats anteriors comprèn els teixits urbans de base
residencial i aquells destinats a l’activitat econòmica industrial o terciària que s’integren en la trama
general de l’àrea urbana. L’extensió representa el màxim orientatiu que el Pla considera adequat per
al termini 2006-2026, sense perjudici del que assenyala l’article 3.13. En cas que s’hagués d’excedir
aquest màxim, encara que sigui en poca quantitat, s’ha de justificar expressament per la racionalitat
de l’ordenació, la coherència amb els objectius del Pla o altres motius d’interès públic.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montbrió del Camp
Memòria 21

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montbrió del Camp
Memòria 22

(m2) (Ha) CREIXEMENT TEXT REFÓS
716.571 71.66 àrea urbana existent A=Nucli+Eq+I1+I2+I3
397.660 39.77 extensió E=E1+E2+E3+E4+E5+E6+E7+E8
125.391 12.54 extensió industrial = Ei1+Ei2+Ei3
1.239.622 123.96 total
CREIXEMENT MITJÀ
CREIXEMENT MÀXIM PLA TERRITORIAL
716.571 71.66 Àrea urbana existent A=Nucli+Eq+I1+I2+I3
429.943 42.99 extensió màxima Emàx=(60/100)*A
107.486 10.75 increment màxim sòl industrial=(25/100)*E
1.253.999 125.40 total
(m2)
614.881 Nucli
22.832 Eq
40.343 I1
8.747 I2
29.768 I3
163.885 E1
105.110 E2
36.045 E3
7.388 E4
39.996 E5
28.764 E6
6.823 E7
9.649 E8
114.874 Ei1
7.652 Ei2
2.865 Ei3

Justificació de les reserves d’habitatge amb protecció
Superfície
m2
Edificabilitat m2/m2
Sostre màxim edificable
m2
POLÍGON
PAU-1 15.919 0.52 8.339 8.339 52 83 5.837 70% 58 2.502 30% 25
PAU-2 11.162 0.53 5.896 5.896 51 57 4.717 80% 45 1.179 20% 12
PAU-3 13.916 1.13 15.672 14.497 138 192 14.497 100% 192
PAU-4 502 3.13 1.573 1.110 219 11 1.110 100% 11
PAU-5 3.373 1.03 3.469 3.469 18 6 3.469 100% 6
PAU-6 9.078 0.90 8.209 8.209 18 16 8.209 100% 16
PAU-7 6.354 1.77 11.230 5.636 88 56 5.636 100% 56
total polígons residencials 60.304 54.388 47.156 421 43.475 384 3.681 37
PAU-8 ind 6.969 0.93 6.447
PAU-9 ind 29.768 0.34 10.258
PAU-10 ind 50.860 0.35 17.801
total polígons industrials 87.597 34.506
total polígons 147.901 88.894 47.156 421 43.475 384 3.681 37
PLA DE MILLORA URBANA
PMU-1 5.022 1.25 6.278 4.895 70 35 3.426 70% 20 1.469 30% 15
PMU-2 6.157 0.75 4.618 4.618 35 22 3.233 70% 9 1.385 30% 13
PMU-3 1.081 1.25 1.351 270 28 3 270 100% 3
total plans de millora urbana 12.260 12.247 9.783 60 6.929 32 2.854 28
total SUNC 160.161 101.141 56.939 481 50.404 416 6.535 65
SECTOR
SUD-1 105.110 0.50 52.555 52.555 40 420 36.788 70% 262 15.767 30% 158
SUD-2 35.990 0.50 17.995 17.995 40 144 12.596 70% 90 5.399 30% 54
* SUD-3 153.559 ((1) 0.45 68.029 60.490 25 378 60.490 100% 378
* SUD-4 97.479 0.50 47.615 47.615 50.5 494 36.879 77% 377 10.736 23% 117
* SUD-5 26.364 ((2) 0.432 11.195 10.366 35 92 9.316 90% 77 1.050 10% 15
total SUD residencial 418.502 197.389 189.021 1.528 156.069 1.184 32.952 344
SUD-6 ind 133.270 0.40 53.308
total SUD industrial 133.270 53.308
total SUD 551.772 250.697 189.021 1.528 156.069 1.184 32.952 344
(1) superfície computable=151.240m2
(2) superfície computable=25.914m2
* planejament derivat aprovat
Sostre residencial m2
Densitat màxima hab/Ha
Nombre màxim
d'habitatges
total 711.933 351.838 245.960 2.009 206.473 1.600 39.487 409
Es qualifica el sòl corresponent al 30% del sostre residencial de nova implantació per a la construcció
d’habitatge de protecció pública, del qual un 20% s’ha de destinar a habitatges amb protecció oficial
de règim general i de règim especial i un 10% a habitatges amb protecció oficial de preu concertat
En els polígons PAU-2 i PAU-3 no s’ha de considerar el seu sostre a efectes del càlcul de les
reserves mínimes obligatòries que estableix l’article 57.3 del TRLUC, donat que són àmbits amb el
planejament i projecte de reparcel·lació aprovats.
L’objectiu dels polígons PAU-4, PAU-5, PAU-6 i PAU-7 és l’execució de les obres d’urbanització d’uns
vials. El PMU-3 és un petit àmbit inclòs al patrimoni arquitectònic.
En relació als sectors de sòl urbanitzable, el SUD-3, SUD-4 i SUD-5 no s’ha de considerar el seu
sostre a efectes del càlcul de les reserves mínimes obligatòries perquè són sectors amb planejament
derivat aprovat corresponents respectivament al PP-1, PP-2 i PP-3 del planejament anterior.
Sostre d'habitatge lliure
m2
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montbrió del Camp
Memòria 23
% sostre residencial
Nombre d'habitatges lliures
Sostre d'habitatges amb
protecció pública
% sostre residencial
Nombre d'habitatges amb
protecció pública

Repartiment de l’habitatge amb protecció
Sostre d'habitatges amb
protecció pública
% sostre residencial
Nombre d'habitatges amb
protecció pública
POLÍGON
PAU-1 2.502 30% 25 1.668 20% 17 834 10% 8
PAU-2 1.179 20% 12 786 13% 8 393 7% 4
PAU-3
PAU-4
PAU-5
PAU-6
PAU-7
total polígons residencials 3.681 37 2.454 25 1.227 12
PAU-8 ind
PAU-9 ind
PAU-10 ind
total polígons industrials
total polígons
PLA DE MILLORA URBANA
3.681 37 2.454 25 1.227 12
PMU-1 1.469 30% 15 979 20% 10 490 10% 5
PMU-2
PMU-3
1.385 30% 13 924 20% 9 461 10% 4
total plans de millora urbana 2.854 28 1.903 19 951 9
total SUNC
SECTOR
6.535 65 4.357 44 2.178 21
SUD-1 15.767 30% 158 10.511 20% 105 5.256 10% 53
SUD-2
* SUD-3
5.399 30% 54 3.599 20% 36 1.800 10% 18
* SUD-4 10.736 23% 117 7.157 15% 78 3.579 8% 39
* SUD-5 1.050 10% 15 700 7% 10 350 3% 5
total SUD residencial
SUD-6 ind
total SUD industrial
32.952 344 21.967 229 10.985 115
total SUD 32.952 344 21.967 229 10.985 115
Sostre d'habitatges amb
protecció pública
% sostre residencial
Nombre d'habitatges amb
protecció pública
Sostre d'habitatges amb
protecció pública
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montbrió del Camp
Memòria 24
% sostre residencial
Nombre d'habitatges amb
protecció pública
total 39.487 409 26.324 273 13.163 136

Mesures adoptades per a l’assoliment d’una mobilitat sostenible
En les propostes per a una mobilitat sostenible s’ha tingut present el Pla local de seguretat viària de
Montbrió del Camp redactat pel Servei català de Trànsit al setembre del 2007. Aquest pla es va
redactar per a reduir els trams d’inseguretat al municipi, reduir la indisciplina viària, traçar un eix
d’actuacions en favor de la seguretat viària i elaborar un seguit de mesures amb vista a la consecució
dels objectius plantejats.
La diagnosi d’aquest pla va constatar l’existència d’un alt grau de trànsit de pas al centre del poble
amb una quantitat important de vehicles pesats; predomini de carrers estrets de doble sentit i amb un
carril per a aparcament en filera; amplades de voreres insuficients, escasses restriccions per a
aparcar que generen manca de visibilitat; manca de passos de vianants, etc.
Les principals actuacions d’aquest pla són les següents:
- fer una circunvalació exterior entre la rotonda de la intersecció del passeig Nicolau amb les
carreteres de Botarell i Riudecanyes i la intersecció entre la T-310 i l’avinguda Sant Jordi;
- establir sentit únic als carrers de la xarxa secundària;
- establir voreres i passos de vianants als trams del passeig Nicolau i de l’avinguda Sant Jordi i
establir un límit de velocitat de 40 Km/h;
- disposar els sentits de circulació per a establir una circumvalació interior suprimint el trànsit
motoritzat dels carrers del casc antic;
- urbanitzar el Caminet de la Mina dels frares com a passeig de vianants;
- establir una col·laboració amb la Diputació i els municipis veïns amb l’objectiu d’establir
connexions interurbanes segures per als ciclistes;
- establir carril de bicicletes a l’avinguda Capelleta entre el camí de Vilanova i la T-310:
- reordenar la circulació a la intersecció entre l’avinguda Sant Jordi i el passeig Nicolau:
- prolongar la rambla de vianants del passeig Nicolau cap al sud per El Corralot i el camí de
Vinyols fins a la T-310:
- ampliar les voreres de la xarxa secundària;
- establir paviment únic als carrers del casc antic.
Propostes sobre la mobilitat dels vianants
La xarxa d’itineraris principals per a vianants té prioritat sobre la resta de modes de transport. Ha de
garantir un espai mínim lliure sense obstacles per a vianants, millorar la seguretat viària reduïnt el risc
d’accidents de vianants, donar prioritat als sectors d’edat més febles i amb major risc de patir un
accident (nens, gent gran, persones amb disminucions físiques o psíquiques, etc), aconseguir un
espai públic sense barreres arquitectòniques o urbanístiques, etc.
Actualment existeixen dos potents eixos per al trànsit a peu: el primer és l’avinguda de Sant Jordi i la
seva prolongació cap a l’oest pel carrer Major i l’avinguda Capelleta. L’altre és el passeig Nicolau.
Atesa la gran circulació pel passeig de Nicolau, generada principalment pel trànsit de vehicles
provinents o en direcció als nuclis veïns de Riudecanyes i Botarell, entre d’altres, i la problemàtica
que això genera en aquesta part del nucli urbà, es dóna resposta alliberant la part central del nucli
d’aquesta intensitat de circulació proposant un vial de 16 m d’ample que va des del punt de bifurcació
enfornt del cementiri fins enllaçar amb el passeig de Nicolau. A la xarxa secundària, es proposa
establir la següent xarxa principal per a vianants:
- prolongar el passeig de Nicolau amb el Corralot i el Camí de Vinyols per tenir un passseig
sense interrupcions des de l’extrem nord del passeig Nicolau fins a la intersecció entre el camí
de Vinyols i la T-310;
- el·liminar el trànsit motoritzat del carrer Major;
- connectar el carrer del Rec amb el SUD-1;
- establir un tercer eix des de la plaça de la Vila, el carrer del Rec (el·liminant el trànsit motoritzat)
i el carrer Sant Antoni cap a la rotonda d’intersecció amb el passeig Nicolau i les carreteres de
Botarell i Riudecanyes;
Aquesta xarxa d’itineraris per a vianants ha d’assegurar la connectivitat amb els indrets on es generi
un nombre important de desplaçaments a peu o amb mitjans auxiliars i com a mínim els següents:
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montbrió del Camp
Memòria 25

- parades d’autobús;
- escola vella i escola nova, casa de cultura i biblioteca, casa de la vila i llar d’avis;
- mercat;
- piscina i equipaments esportius;
- polígons industrials.
Propostes sobre la mobilitat en transport públic col·lectiu
El municipi disposa de parada d’autobusos de la línia “Pratdip-Reus-Tarragona” de l’empresa Reus-
Tarragona Bus S.L. i de la línia “Alforja-Salou”de T. y J. Plana Empresa Plana, S.L.
La parada de Montbrió del Camp és a la cruïlla entre el carrer Nou i el passeig Nicolau. La connexió
en transport públic amb un àmbit superior s’articula principalment des de Reus, on hi ha una major
oferta de línies d’autobús i diversos serveis de ferrocarril de RENFE.
Es proposa col·locar unaltra parada a l’avinguda de la Capelleta, a prop del SUD-1, ja que la que
existeix actualment no arriba a cobrir la totalitat de l’àmbit.
Les dimensions i nombre d’habitants de Montbrió del Camp fan que no sigui necessària una xarxa de
tranport públic intramunicipal.
També es proposa la modificació del servei de tranport públic intermunicipal urbà d’autobús de
manera que aquest millori i augmenti l’actual servei. També es proposa fer recomanacions a RENFE
sobre milllores d’accessibilitat, seguretat i higiene, i d’augment del nombre de trens en ambdós sentits
de circulació.
Propostes sobre la mobilitat en bicicleta
La bicicleta és adequada per a distàncies inferiors a 8 Km, distància en la que pot substituir el vehicle
privat; a més és un mitjà de transport més ràpid que el cotxe, si es calcula el temps de porta a porta
(velocitat mitjana en zona urbana de 15-25 Km/h). La bicicleta és un mitjà compacte, relativament
accessible, sa i ecològic.
Una vegada desviat el trànsit de pas fora del nucli es proposa crear una xarxa d’itineraris principals
per a bicicletes al nucli de Montbrió. En trams com l’avinguda Capelleta on hi ha un excès d’amplada
de la calçada s’aprofitaria per a col·locar un carril de bicicletes. Des d’aquesta avinguda l’itinerari de
bicicletes faria un recorregut fins arribar a la Plaça de la Vila.
Aquesta xarxa d’itineraris per a bicicletes ha d’assegurar la connectivitat de tots els indrets on es
generi un major nombre de desplaçaments:
- parades d’autobús;
- escola vella i escola nova, casa de cultura i biblioteca, casa de la vila i llar d’avis;
- mercat;
- piscina i equipaments esportius;
- polígons industrials.
A part, es proposa que en el planejament derivat es crei una xarxa viària per a bicicletes com a mitjà
de transport a potenciar.
Les reduïdes distàncies entre Montbrió del Camp i els pobles veïns justifiquen la creació de carrils de
biciletes a les següents carreteres: la T-310 a Riudoms i Mont-roig del Camp, la T-312 al Parc de
Samà i la T-320 al Botarell.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montbrió del Camp
Memòria 26

AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA
AGENDA
El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal es desenvolupa per mitjà de plans de millora urbana,
polígons d’actuació urbanística i plans parcials:
Plans de millora urbana:
PMU-1, PMU-2, PMU-3
Polígons d’actuació urbanística:
PAU-1, PAU-2, PAU-3, PAU-4, PAU-5, PAU-6, PAU-7, PAU-8 ind, PAU-9 ind i PAU-10 ind
Sectors en sòl urbanitzable delimitat:
SUD-1, SUD-2, SUD-3, SUD-4, SUD-5, SUD-6 ind
El nombre d’habitatges previstos és de 2.009 : 481 en sòl urbà no consolidat i 1.528 en sòl
urbanitzable delimitat.
D’aquests habitatges 409 es destinaran a habitatges socials: 65 en sòl urbà no consolidat i 344 en sòl
urbanitzable delimitat. En els polígons d’actuació urbanística, els plaços en aquesta modalitat
d’habitatge no poden ser superiors a dos anys entre que la parcel·la obté la condició de solar i l’inici
de les obres. El plaç ha de ser d’un màxim de 3 anys per a llur finalització, a comptar des de la data
d’atorgament de la llicència de les obres.
Per tal de garantir un creixement coherent del municipi s’estableix el següent:
En els sectors SUD-3, SUD-4 i SUD-5, que tenen el pla parcial aprovat, el potencial d’edificis
s’haurà de realitzar en un màxim de dos quatriennis.
Si en sis anys els sectors no estan urbanitzats, hauran de tornar a redactar el pla parcial.
Els plans de millora urbana PMU-1 i PMU-2 es tramitaran en el segon quatrienni.
El primer pla de millora que es desenvolupi haurà de fer una ordenació conjunta dels dos
plans que serà vinculant pel segon que es desenvolupi.
El PMU-3 es desenvoluparà també en el segon quatrienni.
El polígon PAU-1 haurà de realitzar en el primer quatrienni el 50% dels habitatges i en el
segon quatrienni la resta.
Els polígons PAU-2, PAU-3, PAU-4, PAU-6, PAU-8 ind, PAU-9 ind i PAU-10 ind es
desenvoluparan en el primer quatrienni i els polígons PAU-5, PAU-7 en el segon quatrienni .
El sector SUD-1 es dividirà en polígons que es desenvoluparan en vuit anys.
El SUD-2 es desenvoluparà en el segon quatrienni i el SUD-6 ind en el primer.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montbrió del Camp
Agenda i Avaluació econòmica i financera 27

AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA
Càlcul cost d’execució de la urbanització
Hom ha calculat les despeses d’urbanització dels diferents àmbits de planejament contemplats en el
Pla d’Ordenació Urbanística municipal per comprovar la repercussió d’aquestes despeses en funció
del sostre edificable i avaluar la viabilitat econòmica de les actuacions.
S’han considerat dos preus bàsics:
Cost d’urbanització: vials 120,00 €/m2
Cost d’urbanització : parcs i jardins 25,00 €./m2
percentage
%
superfície
m2
cost
€/m2
preu total
€
sostre 90% sostre
m2 m2
repercussió
€/m2 stre
PMU-1
Parcs i jardins 341.26% 17.138 25.00 428.450.00
Vialitat 656.47% 32.968 120.00 3.956.160.00
total 5.022 4.384.610.00 68.029 61.226 71.61
PMU-2
Parcs i jardins 50.98% 3.139 25.00 78.475.00
Vialitat 109.27% 6.728 120.00 807.360.00
total 6.157 885.835.00 11.125 10.013 88.47
PMU-3
Parcs i jardins 0.00% 0 25.00 0.00
Vialitat 40.06% 433 120.00 51.960.00
total 1.081 51.960.00 8.497 7.647 6.79
PAU-1
Parcs i jardins 100.00% 1.667 25.00 41.675.00
Vialitat 100.00% 6.161 120.00 739.320.00
total 15.919 780.995.00 8.339 7.505 104.06
PAU-2
Parcs i jardins 100.00% 2.441 25.00 61.025.00
Vialitat 154.65% 3.775 120.00 453.000.00
total 11.162 514.025.00 15.672 14.105 36.44
PAU-3
Parcs i jardins 10.58% 1.473 25.00 36.825.00
Vialitat 40.18% 5.592 120.00 671.040.00
total 13.916 707.865.00 5.896 5.306 133.40
PAU-4
Parcs i jardins 0.00% 0 25.00 0.00
Vialitat 7.77% 39 120.00 4.680.00
total 502 4.680.00 11.700 10.530 0.44
PAU-5
Parcs i jardins 0.00% 0 25.00 0.00
Vialitat 14.29% 482 120.00 57.840.00
total 3.373 57.840.00 1.573 1.416 40.86
PAU-6
Parcs i jardins 0.00% 0 25.00 0.00
Vialitat 24.64% 2.237 120.00 268.440.00
total 9.078 268.440.00 35.915 32.324 8.30
PAU-7
Parcs i jardins 0.00% 0 25.00 0.00
Vialitat 14.18% 901 120.00 108.120.00
total 6.354 108.120.00 35.915 32.324 3.34
PAU-8 ind
Parcs i jardins 0.00% 0 25.00 0.00
Vialitat 7.49% 522 120.00 62.640.00
total 6.969 62.640.00 35.915 32.324 1.94
PAU-9 ind
Parcs i jardins 10.03% 2.987 25.00 74.675.00
Vialitat 3.82% 1.136 120.00 136.320.00
total 29.768 210.995.00 35.915 32.324 6.53
PAU-10 ind
Parcs i jardins 11.09% 5.628 25.00 140.700.00
Vialitat 0.83% 421 120.00 50.520.00
total 50.735 191.220.00 35.915 32.324 5.92
TOTAL SUNC 160.036 8.229.225.00
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montbrió del Camp
Agenda i Avaluació econòmica i financera 28

percentage
%
superfície
m2
cost
€/m2
preu total
€
sostre 90% sostre
m2 m2
repercussió
€/m2 stre
SUD-1
Parcs i jardins 22.95% 24.120 25.00 603.000.00
Vialitat 16.00% 16.818 120.00 2.018.112.00
total 105.110 2.621.112.00 52.380 47.142 55.60
SUD-2
Parcs i jardins 10.00% 3.599 25.00 89.975.00
Vialitat 16.00% 5.758 120.00 691.008.00
total 35.990 780.983.00 30.478 27.430 28.47
SUD-3
Parcs i jardins 11.03% 16.940 25.00 423.500.00
Vialitat 21.76% 33.409 120.00 4.009.080.00
total 153.559 4.432.580.00 30.478 27.430 161.59
SUD-4
Parcs i jardins 18.39% 17.930 25.00 448.250.00
Vialitat 23.73% 23.129 120.00 2.775.480.00
total 97.479 3.223.730.00 30.478 27.430 117.52
SUD-5
Parcs i jardins 8.51% 2.243 25.00 56.075.00
Vialitat 25.52% 6.728 120.00 807.360.00
total 26.364 863.435.00 30.478 27.430 31.48
SUD-6 ind
Parcs i jardins 10.00% 13.327 25.00 333.175.00
Vialitat 16.00% 21.323 120.00 2.558.784.00
total 133.270 2.891.959.00 134.479 121.031 23.89
TOTAL SUD 274.370 6.294.054.00
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montbrió del Camp
Agenda i Avaluació econòmica i financera 29

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montbrió del Camp
Agenda i Avaluació econòmica i financera 30

ESTUDI HIDROGEOLÒGIC DEL TERME MUNICIPAL DE MONTBRIÓ DEL CAMP
Amb data de desembre del 2007, els geòlegs Albert Vidal i Francesc Romero han el·laborat un estudi
hidrogeològic del terme municipal. En l’estudi s’analitzen els següents punts: situació geològica
regional i objectius de l’estudi, inventari de punts d’aigua, evolució piezomètrica, paràmetres
hidràulics, hidroquímica, geofísica de superfície, balanç hídric i model conceptual. L’estudi finalitza
amb una sèrie de recomanacions.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montbrió del Camp
Estudi hidrogeològic 31

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montbrió del Camp
Estudi hidrogeològic 32

INFORME DELS RISCOS GEOLÒGICS NATURALS DEL TERME MUNICIPAL DE
MONTBRIÓ DEL CAMP
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montbrió del Camp
Informe dels riscos geològics naturals 33

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montbrió del Camp
Informe dels riscos geològics naturals 34

Ramon París Robusté
Geòleg consultor
Informe dels riscos geològics naturals del terme municipal de Montbrió del Camp
INFORME DELS RISCOS GEOLÒGICS NATURALS DEL TERME MUNICIPAL
DE MONTBRIÓ DEL CAMP ( Comarca del Baix Camp)
I N D E X:
1.- OBJECTE ....................................................................... 2
2.- MARC GEOGRÀFIC..................................................... 2
3.- MARC GEOLÒGIC ...................................................... 4
4.- RISCOS GEOLÒGICS NATURALS ...................... 6
4.1.- Tipus de subsòl. ......................................... 8
4.2.- Inundacions i/o Avingudes....................... 9
4.2.1.- Torrentades i/o cons de dejecció ...... 12
4.3.- Moviments de masses.................................. 12
4.3.1. inestabilitat de vessants.............. 13
4.4.- Perillositat geològica.................................... 14
4.5.- Risc Sismic...................................................... 15
4.6.- Escorrentia urbana....................................... 18
Tarragona, 8 de juliol de 2009
________________________________________ Informe _____________________________________ 1

1.- OBJECTE.-
Ramon París Robusté
Geòleg consultor
Informe dels riscos geològics naturals del terme municipal de Montbrió del Camp
L’objecte del present estudi és la determinació dels riscs geològics naturals del
municipi de Montbrió del Camp que amb la seva descripció ha de completar la
documentació del la memòria del Pla d’ordenació Urbanística municipal de Montbrió del
Camp.
El Document es redacta amb la finalitat d’observar el comportament s’ s’escau dels
riscos geològics naturals que segons l’article 69.2 i l’ article 72.1 del Decret 305/2006
del 18 de juliol, pel que s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, s¡ha d’incloure les
característiques naturals, i els seus riscos .
2.- MARC GEOGRÀFIC.-
El municipi de Montbrió del Camp, pertany a la comarca del Baix Camp, que juntament
amb la comarca de l’Alt Camp i el Tarragonès, conformen la plana del Camp de
Tarragona.
El terme de Montbrió del Camp s’estén per 10,50 Km2, entre les rieres de Riudecanyes,
que el separa de Mont-roig pel oest, i d’Alforja, al est que, encara que per dintre el
terme de Montbrió, passa molt a prop de la partió amb Vinyols i Riudoms . El terme
limita, a més, amb Riudecanyes, Botarell, pel nord i Cambrils pel sud.
El relleu és totalment planer i d’aquí la gran presència de conreus amb cases i masies
disperses entre aquests. Els conreus majoritaris són de secà (vinya olivera i garrofers),
tot i que també podem trobar regadiu, amb el cultiu d’avellaners, presseguers i altres
fruiters,
Les cotes sobre el nivell del mar al nord del terme és de 166 m. s. n. m i cap al sud
termenejant amb el terme de Cambrils de 104 m .s. n. m amb un tram longitudinal de
1150 metres i en conseqüència amb una pendent generalitzada de l’ordre del 5º
És travessat, de nord a sud per una sèrie de barrancs, com son el barranc de les
Esclotes o de Segura , el torrent de Taguells, el de la Font Vella que flueix fins al
torrent de l’ Anima Blanca o riera de Montbrió, i al extrem est el municipi per la riera
d’ Alforja.
________________________________________ Informe _____________________________________ 2

Ramon París Robusté
Geòleg consultor
Informe dels riscos geològics naturals del terme municipal de Montbrió del Camp
Situació geogràfica del terme
©Institut Cartogràfic de Catalunya
Escala 1: 50.000
L' economia local tradicional es basa en una rica agricultura de regadiu i secà. Els
conreus principals són, en el secà, l' olivera , la vinya, els ametllers i els garrofers. Al
regadiu, els avellaners, els presseguers, la verdura i altres fruiters.
Un altre apartat de l' economia local és la indústria. Existeixen petites fàbriques de
persianes, mobles a mida, metal·lúrgiques , PVC, de material quirúrgic, de pinsos, de
confecció, de marroquineria, gràfiques, joguines de fusta, etc. També n’hi ha de
transformació de productes agrícoles. Però el sector predominant és el terciari i de
serveis, sector que durant les dues últimes dècades ha sofert un fort i ràpid
desenvolupament.
________________________________________ Informe _____________________________________ 3

3.- MARC GEOLÒGIC.-
Ramon París Robusté
Geòleg consultor
Informe dels riscos geològics naturals del terme municipal de Montbrió del Camp
El municipi de Montbrió del Camp està ubicat dins de la depressió del Camp de
Tarragona, que en el marc geològic regional correspon a una colmatació de materials
pliocens i quaternaris de la depressió d’origen tectònic.
En fondària es troben els sediments pliocens , coberts superficialment amb dipòsits
quaternaris de peu de muntanya i al·luvials
Mapa geològic de la zona de Montbrió del Camp
Escala 1: 100.000
L' existència d' una zona enfonsada tipus " grabben " comporta a la vegada la
presencia d' una zona aixecada tipus horts, el trànsit entre les dos àrees es realitza
mecànicament per la ruptura de la continuïtat dels dipòsits afectats, provocant un
desplaçament relatiu entre ells, es a dir , creant una sèrie de falles, que son
preferentment de moviment vertical
________________________________________ Informe _____________________________________ 4

Ramon París Robusté
Geòleg consultor
Informe dels riscos geològics naturals del terme municipal de Montbrió del Camp
Els materials que reomplen aquesta zona enfonsada son sediments al·luvials constituïts
per llims i argiles de color terrós a vermellós amb nivells de graves de còdols mitjans a
petits heteromètrics on en els nivells superiors son de tipus pissarrós i en el nivells
més fondos amb còdols calcaris. La matriu dels nivells gravosos son argilosos-llimosos.
Els nivells de més fondària corresponen a la xarxa hidrogràfica existent durant el
reompliment del Camp , produint-se una sèrie de dipòsits al·luvials constituïts per
principalment d’argiles i llims amb nivells de graves de naturalesa calcaria amb
espessors que varien entre els 10 i 40 metres . Aquests espessors tan variables de
sediments al·luvials son conseqüència del tipus de sedimentació fluvial i de l' erosió
simultània produïda per cons de dejecció amb una dinàmica que empentaria l’esmenta’t
eix hidrogràfic central cap al est. Així doncs la xarxa hauria variat el llit hidrogràfic d'
oest a est. L' erosió hauria actuat diferencialment sobre els sediments al·luvials
perdent-se la continuïtat horitzontal.
Les lleres de les rieres meridionals que tenen un curs de nord a sud, travessen la
comarca del Baix Camp fins al límit meridional del Tarragonès presenta en la seva part
baixa l' al·luvial del riu , constituït per graves heteromètriques i nivells argilo-llimosos,
amb un fort desenvolupament i amb un espessors no uniforme segons els tipus de
sediments que els suporta.
Respecte a la geologia local de l’àrea estudiada, definim la unitat quaternària –
miopliocena composta de sediments al·luvials i formada per argiles arenoses a llimoses
amb nivells de gres arenosos, ien fondària intercalacions de nivells de graves
heteromètriques de còdols mitjans constituïts per pissarres , procedents de l’erosió
de massís de Prades al nord d Maspujols.
Al sud i est del terme es troba un farciment quaternari .format per materials
detrítics constituïts per argiles arenós- llims i intercalacions de graves
heteromètriques de còdols pissarrosos i granítics i en fondària còdols de gres
vermellós , calcaries, i calcaries dolomítiques., que constitueixen el col·luvial quaternari
i peu de muntanya.
En quant als cons de dejecció de característiques torrencials no s’ha constatat la seva
existència..
Els materials quaternaris queden erosionats per els barranc o rieres que travessen de
nord a sud el terme , com son, el Barranc de Segura i el barranc de l’anima Blanca com
els mes importants.
________________________________________ Informe _____________________________________ 5

Ramon París Robusté
Geòleg consultor
Informe dels riscos geològics naturals del terme municipal de Montbrió del Camp
4.- RISCOS GEOLÒGICS NATURALS
El risc natural és la major o menor probabilitat de què es produeixi un dany o
catàstrofe sobre la població d’una determinada zona, com a conseqüència de l’actuació
d’un procés natural.
Riscos naturals. Es deuen a causes naturals i poden ser:
• Biològics. Són les malalties causades per tot tipus de microorganismes (bacteris,
virus, etc.), paràsits, pol·lens o animals com vespes o serps
• Químics. Resultants de l’acció de productes químics perillosos continguts en aire,
aigua o sòl.
• Físics. en aquest apartat s’inclouen riscos de tota mena, tals com les radiacions
ionitzants, el soroll, els incendis i altres com:
o Climàtics o atmosfèrics: tornados, ciclons, gota freda, rajos i tempestes,
calamarsa, sequera, etc.
o Geològics, que es deuen a processos geològics interns i externs. En ells
intervenen la hidrosfera i la geosfera, i tots, excepte els d' origen
intern, tenen en major o menor grau una dependència del clima.
Riscos induïts. Són el resultat de la inducció o intensificació dels riscos naturals
deguts a l’acció humana. Per exemple els grans embassaments en regions fallades poden
potenciar el risc sísmic, o l’extracció d’aigua d’un aqüífer pot produir una falca salina.
________________________________________ Informe _____________________________________ 6

Factors de risc
Ramon París Robusté
Geòleg consultor
Informe dels riscos geològics naturals del terme municipal de Montbrió del Camp
Els efectes derivats d’un desastre natural no tenen per què estar en relació directa
amb la magnitud del succés: un terratrèmol d’una determinada intensitat originarà
efectes catastròfics en una zona molt poblada, mentre que els efectes seran molt
menors en àrees despoblades. Per això, la magnitud d’un risc depèn d’una sèrie de
factors, mecanismes o situacions que condicionen l’aparició del risc i la intensitat dels
seus efectes. Són fonamentalment de tres tipus: perillositat, exposició i vulnerabilitat.
a- Perillositat: és la probabilitat que es produeixi un succés que sigui potencialment
perjudicial en un determinat temps i espai. La perillositat d’un risc depèn de diversos
factors:
- La distribució geogràfica del succés, de forma que a major extensió de l’àrea
afectada, majors mals es causaran. Per exemple, la dels volcans és petita en comparació
de la dels terratrèmols.
- La periodicitat amb que es repeteix el succés (temps de tornada o interval de
recurrència).
- La magnitud o grau de perillositat amb que el succés ha ocorregut en casos
anteriors.
b- Exposició : es refereix al total de persones o béns sotmesos a un risc. És una dada
fonamental a l' hora de desenvolupar plans de prevenció o evacuació. En general, una
gran ciutat, o una alta densitat de població puntual (zones d’estiueig, càmpings,
esdeveniments esportius i culturals, etc.) tenen un major nivell d’exposició de persones
i estris materials que una zona rural o semidesèrtica de baixa densitat.
c- Vulnerabilitat : Representa el tant per cent respecte al total exposat, de víctimes
mortals o de pèrdues de béns materials provocades per un determinat esdeveniment.
La vulnerabilitat es relaciona directament amb el desenvolupament econòmic del país o
zona on es produeix un desastre: en un estudi de la Creu Roja s’arriba a la conclusió que
el nombre de víctimes mortals per catàstrofes naturals és inversament proporcional als
ingressos del país afectat, produint-se sis vegades més víctimes en cada catàstrofe en
els països subdesenvolupats que en els desenvolupats. En els països desenvolupats
gairebé sempre existeixen mesures destinades a reduir aquest factor, com obres de
tipus estructural: el disseny, les tècniques o la utilització de materials de construcció
adequats a cada tipus de risc (per exemple, la cimentació apropiada o la construcció
sobre pilars en el cas d’inundacions, la instal·lació de parallamps o la utilització de
vacunes per a prevenir determinades malalties).
________________________________________ Informe _____________________________________ 7

Ramon París Robusté
Geòleg consultor
Informe dels riscos geològics naturals del terme municipal de Montbrió del Camp
Relacionant totes les variables esmentades, el càlcul del risc per a un determinat
succés es calcula mitjançant el producte dels tres factors:
Risc = P . I . V
P : Probabilitat d’ocurrència d’un succés (Perillositat)
I : Població potencial exposada al succés (Exposició)
V : Tant per un de víctimes ocorregudes en el succés (Vulnerabilitat)
A partir d’aquestes premisses s’han analitzat un total de 6 tipus de riscos naturals:
tipus de subsòl, inundacions i/o avingudes moviment de masses de qualsevol tipus, risc
sísmic i escorrentia urbana
4.1.- Tipus de subsòl.-
El subsòl del municipi de Montbrió correspon a uns materials arenós - argilósos ,
predominant al nord del terme un subsòl pedregós de còdols gravosos , i disminuint la
granulometria cap al sud del terme.
La importància que te l’economia agrícola a la zona , fa que els treballs de conreu
condicioni un subsòl no consolidat, que permet erosió i descomposició per causes
naturals, principalment de la pluja, que pot ocasionar arrossegaments de materials
detrítics cap ales lleres dels barrancs.
________________________________________ Informe _____________________________________ 8

4.2.- Inundacions i/o Avingudes
Ramon París Robusté
Geòleg consultor
Informe dels riscos geològics naturals del terme municipal de Montbrió del Camp
Conreu d’olivers amb subsòl pedregós -arenós
El risc d’avingudes i inundacions es troba associat als barrancs que tenen el seu curs
de nord a sud del terme municipal i que per la importància que té la riera de l’ Ànima
Blanca que travessa el nucli urbà,.
En la redacció del Pla d’ordenació urbanística municipal s’adjunta l’estudi d’inundabilitat
de la riera de l’ Ànima Blanca al pas pel nucli urbà
En el límit nord del terme municipal hi ha el curs de dos barrancs que flueixen , i es
transforma en riera abans esmentada.
• Barranc de la font Vella, que s’inicia en la població de Botarell, i que recollia
l’aigua de la Font Vella, situada dins del nucli urbà esmentat. Actualment la font
ha minvat de cabal, perdent-lo durant els mesos d’estiu.
L’aigua d’escorrentia que va al barranc és la procedent a la pluja meteòrica,
amb una conca relativament minsa.
________________________________________ Informe _____________________________________ 9

Ramon París Robusté
Geòleg consultor
Informe dels riscos geològics naturals del terme municipal de Montbrió del Camp
Àrees de risc d inundabilitat segons l’estudi que s’adjunta en el Projecte urbanístic municipal
• La riera de l’ Ànima Blanca o de Montbrió té el seu inici al nord-est del municipi
de Botarell, en zona planera. Té una longitud de 3.400 metres fins al nucli urbà
de Montbrió del Camp, una vegada s’ajuntat amb el Barranc de la Font Vella.
Al oest del terme es troben els curs de tres barrancs, el de les Esclotes, el de Segures
i de Lluert que flueixen format un sol barranc conegut per Barranc de Segura o
Segures.
El barranc de Segures té un curs de 4.200 metres des de l’iniciï fins a la carretera T-
310. El factor que presenta és l’erosió de la llera dels barrancs condicionat pels
materials que la corrent transporta en un moment determinat., on si la carrega és
superior a la capacitat de la corrent dels barrancs , abandonarà part dels materials
transportats fins a l’equilibri de les dues magnituds.
________________________________________ Informe _____________________________________ 10

Ramon París Robusté
Geòleg consultor
Informe dels riscos geològics naturals del terme municipal de Montbrió del Camp
Riera de l’ Anima Blanca al nord del nucli urbà
Al oest del terme es troben els curs de tres barrancs, el de les Esclotes, el de Segures
i de Lluert que flueixen format un sol barranc conegut per Barranc de Segura o
Segures.
El barranc de Segures té un curs de 4.200 metres des de l’iniciï fins a la carretera T-
310. El factor que presenta és l’erosió de la llera dels barrancs condicionat pels
materials que la corrent transporta en un moment determinat., on si la carrega és
superior a la capacitat de la corrent dels barrancs , abandonarà part dels materials
transportats fins a l’equilibri de les dues magnituds.
Existeixen també barrancs de poca identitat amb una conca molt petita que s’inicien
en el terme de Montbrió i quer tant sols tenen carrega degut a la pluja meteòrica
________________________________________ Informe _____________________________________ 11

Ramon París Robusté
Geòleg consultor
Informe dels riscos geològics naturals del terme municipal de Montbrió del Camp
Barranc de Segura entre el camí de Montbrió del Camp i la carretera T-310
4.2.1.- Cons de dejecció i processos erosius associats a torrentades
El cons de dejecció considerats com a cossos sedimentaris al·luvials constituïts per
arrossegaments procedents d’un curs torrencial, o barranc intermitent que se situa a la
part baixa del canal de desguàs del canal del torrent, tenint una morfologia de ventall i
una secció transversal amb petits bombaments.
En el municipi de Montbrió del Camp no s’ha observat ni identificat cap cons de
dejecció, donat la seva morfologia plana en tota la superfície, on no hi ha agradació ni
progradació ja que no hi ha sedimentació de materials com a conseqüència de drenatge.
I no es té constància d’antecedents de processos erosius associats a torrentades.
Aquests tipus de materials constitueixen el camp de cultiu, i hem de indicar que la llera
dels barrancs i/o rieres , s’utilitzen com a pas de vehicles, que modifiquen la
sedimentació dels materials que es dipositen degut a les pluges meteòriques
4.3.- Moviments de masses
Dins dels processos importants en el riscos geològics donat que el terme municipal de
Montbrió del Camp té una superfície planera La geomorfologia del municipi , com ja s’ha
indicat és eminentment plana amb una pendent del terreny de 5º
________________________________________ Informe _____________________________________ 12

Ramon París Robusté
Geòleg consultor
Informe dels riscos geològics naturals del terme municipal de Montbrió del Camp
En el quadre següent es mostra la matriu de relació de la susceptibilitat de
desenvolupament de moviments del terreny amb la litologia, la topologia de moviment i
el pendent del terreny.
Litologia Tipologia Moviment
Roques massives (Granits,
calcàries, conglomerats,
gresos...)
Roques massives amb
intercalacions / Graves
cimentade
Alternances litològiques /
Graves i sorres cohesives /
Tarteres
Alternances litologiques /
Graves i sorres cohesives /
Tarteres
Dipòsits lutítics
Despreniments, Bolcades
Despreniments, Bolcades
Despreniments, Bolcades
Lliscaments translacionals
Despreniments, Bolcades
Lliscaments translacionals i
rotacionals, fluxos
Lliscaments rotacionals,
fluxos
Pendent del Terreny
>45º 35º 45º 30º -35º 20º-30º 10º- 20º 6º -10º < 6º
Mitjana
Alta
Mitjana
Baixa a moderada
Baixa a moderada
________________________________________ Informe _____________________________________ 13
Alta
Mitjana
Alta
Mitjana
Alta
Baixa a moderada
Mitjana
Baixa a moderada
Baixa a moderada
A partir d’aquestes dades hem analitzat el riscos per inestabilitat de vessants, i dins
del grup els esllavissaments i despreniments.
4.3.1.- Inestabilitat de vessants
A la major part del terme municipal de Montbrió del Camp presenta vessants
d’inclinació moderada sense indicis d’inestabilitat significatius. Aquestes estan
modelades en el materials argilosos – arenosos amb poca pendent morfològica i una
estratificació horitzontal. Els marges son de pocs metres d’alçada i a vegades tenen
suport de parets seca
Dins d’aquest capítol també hem analitzat els processos de risc geològic en quant a
esllavissades i despreniments
o Esllavissades
Considerats en aquest estudi com a un moviment de materials litològics
que tenen lloc a favor de superfícies mes o menys planeres
Es troba associat la majoria d’aquestes esllavissades s’activen durant
episodis de pluja d’intensitat moderada ( > 40 mm.)

Ramon París Robusté
Geòleg consultor
Informe dels riscos geològics naturals del terme municipal de Montbrió del Camp
o Despreniments.
Considerats com a caigudes de blocs rocosos, quant la pendent es molt
forta i les roques son compactes
En tot els territori que avarca el municipi de Montbrió del Camp per la seva
geomorfología i litologia no s’han identificat ni observat cap àrea d’inestabilitat per
esllavissades ni despreniments, ni de presència de trams de roques susceptibles de
patir dissolució ni s’ha observat cap indici d’esfondraments antics.
4.4.- Perillositat geològica
A partir d’aquests paràmetres es poden determinar els següents graus de perillositat
natural
- Perillositat molt bai¡xa: Zones on no s’han detectat una exposició a fenòmens
actius
- Perillositat Baixa : Zones exposades a fenòmens de baixa activitat i magnitud
mitjana a petita.
- Perillositat mitjana: Zones exposades a fenòmens de mitjana freqüència i magnitud.
- Perillositat alta : zones esposades a fenòmens d’alta freqüència i magnitud mitjana
/alta.
A partir d’aquesta avaluació de la perillositat geològica del municipi es distingeixen dos
tipus de situacions:
- Àrees on no es recomana la realització d’estudis addicional de perillositat
geològica, i que correspon a àmbits amb perillositat de molt baixa a baixa, en la que
generalment, no és necessari realitzar estudis.....
- Àrees on es recomana la realització d’estudis addicional. Normalment corresponene
a àrees on es preveuen situacions de perillositat de mitjana a alta..
________________________________________ Informe _____________________________________ 14

Ramon París Robusté
Geòleg consultor
Informe dels riscos geològics naturals del terme municipal de Montbrió del Camp
Per aconseguir l’objectiu plantejat s’ha de portar a terme un reconeixement de camp
del municipi de Montbrió del Camp , que abastin tots els fenòmens geològics a estudiar.
Moviment de vessant No cal estudis especials
( Perillositat baixa)
Despreniments No cal estudis especials
( Perillositat molt baixa)
Inundabilitat S’han realitzat estudis d’ inundabilitat de
la riera de l’anima Balnca
.
Torrentades i o processos
associats
4.5.- Risc Sismic:
No cal estudis especials
( Perillositat baixa)
En àrees amb una activitat sísmica moderada, com la del present estudi, on no és
sempre possible identificar els epicentres dels terratrèmols amb falles conegudes, és
més adient des d’un punt de vista pràctic introduir el concepte de zona sismotectònica
que parlar de falles actives. La hipòtesi bàsica és considerar que la heterogeneïtat de
l’escorça terrestre pot explicar la distribució de la sismicitat.
El Sistema Mediterrani o Serralades Costaneres Catalanes, és format per la
prolongació de la serralada ibèrica i està constituït per materials paleozoics i
mesozoics de cobertura, i per les depressions intermèdies omplertes de sediments
neògens i quaternaris, individualitzades per un sistema de falles de direcció NE-SW.
Aquest sistema se sobreposa i talla estructures alpines producte del “rifting”
centreuropeu provocant una estructuració en blocs. Així, el Sistema Mediterrani
constitueix el marge emergit de la conca marina catalano-balear - que arriba als 2700
m de fondària a la plana abissal- relacionat amb l’extensió terciària.
En àrees amb una activitat sísmica moderada, com Catalunya, on no és sempre possible
identificar els epicentres dels terratrèmols amb falles conegudes, és més pràctic
introduir el concepte de zona sismotectònica que parlar de falles actives. La hipòtesi
bàsica és considerar que la heterogeneïtat de l’escorça terrestre pot explicar la
distribució de la sismicitat.
________________________________________ Informe _____________________________________ 15

Ramon París Robusté
Geòleg consultor
Informe dels riscos geològics naturals del terme municipal de Montbrió del Camp
La zonació tectònica és el primer pas per a una zonació sismotectònica. Aquesta
zonació ha tingut en compte els paràmetres geològics més representatius de l’escorça
terrestre, principalment aquells que provenen de la pròpia estructura geològica sense
tenir, però, en compte la neotectònica (post-miocè). Les variacions de diferents
paràmetres geològics seleccionats permet una primera definició de zones tectòniques
homogènies.
Els paràmetres geològics i geofísics seleccionats són els següents:
• Discontinuïtat de Mohorovocic o espessor de l’escorça.
• Deformació hercínica, grau de deformació moderada de la sèrie sedimentaria
paleozoica domini fràgil amb encavalcaments i domini dúctil amb
desenvolupament d’esquistositat.
• Isobates del basament o fondària a la que es troba el sostre del basament.
• Estat de la deformació de la cobertura sedimentària meso-cenozoica, com a
indicador de la deformació alpina.
• Tectònica neògena, com a indicador dels processos extensionals cenozoics.
• Distribució de nivells evaporítics, com a nivells preferencials de lliscament.
Definició de les zones tectòniques
________________________________________ Informe _____________________________________ 16

Ramon París Robusté
Geòleg consultor
Informe dels riscos geològics naturals del terme municipal de Montbrió del Camp
Mapa de la zonació tectònica
Per a obtenir la zonació sismotectònica, s’ha incorporat la distribució sísmica a la
zonació tectònica afegint noves zones o modificant els límits per tal de tenir en
compte distribucions de sismicitat no explicables per paràmetres purament geològics.
Les zones frontereres amb França proposades en els estudis en els que es basen
aquesta anàlisi de risc estan d’acord amb les obtingudes en estudis similars a França.
Cal destacar que tres de les onze zones sismotectòniques han estat definides
únicament amb criteris de distribució de la sismicitat.
________________________________________ Informe _____________________________________ 17

Ramon París Robusté
Geòleg consultor
Informe dels riscos geològics naturals del terme municipal de Montbrió del Camp
El terme municipal de Montbrió del Camp correspon a les serralades costaneres
Catalana del sistema mediterrani i a la zones tectòniques A2 b2
El Valor de l’ acceleració sísmica bàsica ab, i del coeficient de contribució K del
municipi de Montbrió del Camp amb ab > 0,04 g segons la norma de construcció
sismorresistent, NCSE-02 del real Decret RD997/2002 del 27 de setembre.
Valor de l’acceleració sísmica ab/g Coeficient de contribució K
0,04 1
Hem de fer menció que pel que fa a les condicions tècniques que han de complir les
estructures d’edificació , la norma NCSE-02
4.6.- Escorrentia urbana.-
La escorrentia urbana implica la delimitació d' uns punts on l 'aigua es pot acumular de
forma important i podria provocar problemes.
En aquest cas, la riera de l’ Anima Blanca que creua el nucli urbà de Montbrió ha estat
estudiada en el informe sobre inundabilitat presentat
Signat: Ramon París Robustè
Geòleg consultor
Col·legiat 321
Tarragona, 8 de juliol de 2009
________________________________________ Informe _____________________________________ 18

REPORTATGE FOTOGRÀFIC
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montbrió del Camp
Reportatge fotogràfic 35

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montbrió del Camp
Reportatge fotogràfic 36

Reportatge fotogràfic del 4 de setembre de 2005
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montbrió del Camp
Reportatge fotogràfic 37

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montbrió del Camp
Reportatge fotogràfic 38

Reportatge fotogràfic del 2007
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montbrió del Camp
Reportatge fotogràfic 39