Calcula la massa atòmica relativa i la massa d'un ... - LaGalera.Text
Calcula la massa atòmica relativa i la massa d'un ... - LaGalera.Text
Calcula la massa atòmica relativa i la massa d'un ... - LaGalera.Text
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
SESSIÓ 1<br />
SESSIÓ 1 SESSIÓ 1<br />
1<br />
2<br />
3<br />
<strong>Calcu<strong>la</strong></strong> <strong>la</strong> <strong>massa</strong> <strong>atòmica</strong> re<strong>la</strong>tiva i <strong>la</strong> <strong>massa</strong> d’un mol<br />
de p<strong>la</strong>ta si es presenta a <strong>la</strong> natura en forma de dos<br />
isòtops estables amb les abundàncies especifi cades.<br />
Escriu els resultats amb quatre decimals.<br />
107 Ag; abundància: 51,82%<br />
47<br />
109 Ag; abundància: 48,18%<br />
47<br />
A r (Ag) =<br />
Massa d’un mol de Ag = g<br />
Llegeix:<br />
El nombre atòmic d’un àtom<br />
és Z = 19 i el nombre màssic,<br />
A = 39.<br />
Ara, escriu el símbol de l’element al qual pertany i els nombres de <strong>la</strong> seva confi guració<br />
electrònica:<br />
Després, indica si es tracta d’un metall o d’un no-metall segons el nombre d’electrons<br />
de valència que té.<br />
5. La química i <strong>la</strong> matèria activitats<br />
• Quants protons, neutrons i electrons té aquest àtom?<br />
Nombre de protons = Nombre d’electrons =<br />
Nombre de neutrons =<br />
( , , , )<br />
metall<br />
no-metall<br />
Consulta <strong>la</strong> tau<strong>la</strong> periòdica i completa aquesta grael<strong>la</strong>. Considera que els isòtops<br />
són neutres elèctricament.<br />
nombre atòmic (Z) 36<br />
nombre màssic (A) 238 81 108<br />
nombre de neutrons (N) 48<br />
nombre d’electrons 47<br />
símbol de l’isòtop Pb<br />
207<br />
82<br />
Ara, indica en quina columna canviarien els nombres si els isòtops no fossin elèctricament<br />
neutres:<br />
Nombre<br />
atòmic (Z)<br />
Nombre<br />
màssic (A)<br />
Nombre<br />
de neutrons (N)<br />
Nombre<br />
d’electrons<br />
Símbol<br />
de l’isòtop
SESSIÓ 1<br />
SESSIÓ 2<br />
SESSIÓ 2<br />
4<br />
5<br />
6<br />
<strong>Calcu<strong>la</strong></strong> i escriu <strong>la</strong> <strong>massa</strong> <strong>atòmica</strong> del coure si considerem<br />
que un 68% dels seus àtoms són isòtops de <strong>massa</strong> <strong>atòmica</strong><br />
63 i <strong>la</strong> resta són isòtops de <strong>massa</strong> <strong>atòmica</strong> 65.<br />
A r (Cu) =<br />
Ara, dedueix i escriu en quina proporció es troben<br />
els dos isòtops del clor, de masses 35 i 37, respectivament,<br />
si <strong>la</strong> <strong>massa</strong> <strong>atòmica</strong> re<strong>la</strong>tiva del clor és 35,46.<br />
Proporció de 35 Cl:<br />
17<br />
%<br />
Proporció de 37 Cl:<br />
17<br />
%<br />
Observa els dibuixos dels àtoms. Després, escriu <strong>la</strong> seva distribució electrònica<br />
i el seu nombre atòmic:<br />
Ca ( )<br />
Z =<br />
5. La química i <strong>la</strong> matèria activitats<br />
P ( )<br />
Z =<br />
Li ( )<br />
Completa <strong>la</strong> tau<strong>la</strong> sobre <strong>la</strong> confi guració electrònica dels àtoms dels elements següents:<br />
element nombre de nivells electrons de valència<br />
Cl 3 7<br />
17<br />
7 N<br />
12 Mg<br />
19 K<br />
16 S<br />
6 C<br />
13 Al<br />
10 Ne<br />
Z =<br />
• Quins d’aquests àtoms establirien enl<strong>la</strong>ços<br />
estables amb un sol àtom d’hidrogen?<br />
Cl N Mg K<br />
S C Al Ne<br />
• A quin no li cal establir enl<strong>la</strong>ços?<br />
Cl N Mg K<br />
S C Al Ne
SESSIÓ 2<br />
SESSIÓ 2<br />
SESSIÓ 2<br />
7<br />
8<br />
9<br />
Sense consultar <strong>la</strong> tau<strong>la</strong> periòdica, escriu <strong>la</strong> confi guració electrònica d’un element “X”<br />
que està situat en el tercer període i en el grup IV.<br />
Tria <strong>la</strong> resposta correcta:<br />
5. La química i <strong>la</strong> matèria activitats<br />
X ( )<br />
Què tenen en comú els elements d’un mateix grup de <strong>la</strong> tau<strong>la</strong> periòdica?<br />
Els elements que es localitzen en <strong>la</strong> mateixa fi <strong>la</strong> horitzontal o grup<br />
de <strong>la</strong> tau<strong>la</strong> periòdica tenen el mateix nombre d’electrons en l’últim<br />
nivell d’energia, per això les seves propietats químiques són semb<strong>la</strong>nts.<br />
Els elements que es localitzen en <strong>la</strong> mateixa columna o grup de <strong>la</strong> tau<strong>la</strong><br />
periòdica tenen el mateix nombre d’orbitals, per això les seves propietats<br />
químiques són semb<strong>la</strong>nts.<br />
Els elements que es localitzen en <strong>la</strong> mateixa columna o grup de <strong>la</strong> tau<strong>la</strong><br />
periòdica tenen el mateix nombre d’electrons en l’últim nivell d’energia,<br />
per això les seves propietats químiques són semb<strong>la</strong>nts.<br />
45 102,9<br />
Rh<br />
Rodi<br />
77 192,2<br />
Ir<br />
Iridi<br />
28 58,7<br />
Ni<br />
Níquel<br />
46 106,4<br />
Pd<br />
Pal·<strong>la</strong>di<br />
Re<strong>la</strong>ciona els elements amb les confi guracions electròniques indicades segons siguin<br />
metalls, no-metalls o gasos nobles. Re<strong>la</strong>ciona’ls també amb el grup i el període de <strong>la</strong> tau<strong>la</strong><br />
periòdica al qual pertanyen:<br />
Confi guració electrònica a: (2, 7)<br />
Confi guració electrònica b: (2, 8, 8, 1)<br />
Confi guració electrònica c: (2)<br />
metall<br />
no-metall<br />
gas noble<br />
grup 1<br />
grup 17<br />
grup 18<br />
primer període<br />
segon període<br />
quart període
SESSIÓ 2<br />
SESSIÓ 3<br />
SESSIÓ 3<br />
10<br />
11<br />
12<br />
Arrossega al costat dels elements el nombre o nombres d’oxidació corresponents,<br />
de menor a major:<br />
–1<br />
–2<br />
+3<br />
+5<br />
+7<br />
+1<br />
+2<br />
+4<br />
+6<br />
Ara, fi xa’t en els seus nombres d’oxidació. Quins d’aquests elements podríem afi rmar<br />
que sempre es comportarien com a elements metàl·lics?<br />
5. La química i <strong>la</strong> matèria activitats<br />
K S<br />
Cl O<br />
Ca Na<br />
F<br />
K<br />
Cl Ca F S O Na<br />
Arrossega els símbols dels elements fi ns al lloc corresponent i completa les estructures<br />
de Lewis de les molècules de HF, Br 2 , H 2 O, CH 4 , N 2 i NH 3 .<br />
H<br />
Br<br />
C<br />
F<br />
O<br />
N<br />
Completa aquest text sobre <strong>la</strong> sal i el sucre:<br />
Ni <strong>la</strong> sal ni el sucre no condueixen l’ en estat sòlid,<br />
però <strong>la</strong> sal dissolta en sí que <strong>la</strong> condueix. La sal<br />
és un compost format per i anions,<br />
mentre que el sucre és un compost .<br />
Si els escalfem tots dos en un cassó, veurem que el sucre no triga<br />
a fondre’s; en canvi, <strong>la</strong> sal romandrà en estat<br />
encara que l’escalfem força estona. El sucre té una temperatura<br />
de molt més que <strong>la</strong> sal, perquè<br />
les unions entre les seves molècules són dèbils.<br />
Tots dos són solubles en , però només el sucre<br />
és soluble en .
SESSIÓ 3<br />
SESSIÓ 3<br />
SESSIÓ 3<br />
13<br />
14<br />
15<br />
Arrossega i completa <strong>la</strong> resposta:<br />
• Quan són po<strong>la</strong>rs o apo<strong>la</strong>rs les molècules d’una substància?<br />
apo<strong>la</strong>r<br />
Si els àtoms enl<strong>la</strong>çats són iguals, l’enl<strong>la</strong>ç és<br />
es distribueixen uniformement.<br />
perquè les càrregues<br />
po<strong>la</strong>r<br />
Si els àtoms enl<strong>la</strong>çats són diferents, l’enl<strong>la</strong>ç és<br />
que atrau els electrons amb més força.<br />
, perquè n’hi ha un<br />
Ara, arrossega i c<strong>la</strong>ssifi ca les molècules següents segons <strong>la</strong> seva po<strong>la</strong>ritat:<br />
HF<br />
N 2<br />
HCI<br />
H 2<br />
5. La química i <strong>la</strong> matèria activitats<br />
Po<strong>la</strong>r Apo<strong>la</strong>r<br />
Arrossega cada tipus de substància al costat de l’afi rmació corresponent:<br />
1 Elements metàl·lics 3 Elements i compostos covalents molecu<strong>la</strong>rs<br />
2 Compostos iònics 4 Estructures gegants covalents<br />
• Els seus ions estan envoltats d’un núvol d’electrons de valència.<br />
• Tenen temperatures de fusió elevades.<br />
• En estat sòlid no condueixen l’electricitat, però sí que ho fan fosos o dissolts.<br />
• Tenen temperatures de fusió i d’ebullició baixes.<br />
• Els seus àtoms enl<strong>la</strong>çats comparteixen electrons.<br />
• No condueixen l’electricitat, però el grafi t n’és una excepció.<br />
• Són bons conductors de l’electricitat perquè tenen electrons lliures.<br />
• Són molt durs.<br />
• Els seus cations i anions estan units per forces electrostàtiques.<br />
• Són fràgils.<br />
• Són formats per molècules.<br />
Escriu <strong>la</strong> fórmu<strong>la</strong> dels compostos hidrogenats següents:<br />
• Hidrur de sodi<br />
• Sulfur d’hidrogen<br />
• Aigua<br />
• Hidrur d’alumini<br />
• Clorur d’hidrogen<br />
• Amoníac<br />
• Hidrur de ferro (II)<br />
• Iodur d’hidrogen<br />
• Metà
SESSIÓ 3<br />
SESSIÓ 3<br />
SESSIÓ 4<br />
16<br />
17<br />
18<br />
Escriu <strong>la</strong> fórmu<strong>la</strong> dels òxids següents:<br />
Formu<strong>la</strong> aquests compostos químics:<br />
• Clorur de sodi<br />
• Iodur de magnesi<br />
• Iodur de plom (IV)<br />
Ara, anomena aquests compostos químics:<br />
• HgCl 2<br />
• Cal 2<br />
• HI<br />
• SO 2<br />
• Cl 2 O 2<br />
Contesta:<br />
5. La química i <strong>la</strong> matèria activitats<br />
• Sulfur de calci<br />
• Bromur de liti<br />
• Clorur de crom (III)<br />
• K 2 O<br />
• CH 4<br />
• NH 3<br />
• ZnS<br />
• Òxid de calci<br />
• Òxid de bari<br />
• Triòxid de sofre<br />
• Òxid de ferro (III)<br />
• Òxid de zinc<br />
• Diòxid de carboni<br />
• Òxid de liti<br />
• Òxid d’argent<br />
• Pentaòxid de dinitrogen<br />
• Fluorur d’alumini<br />
• Sulfur de potassi<br />
• Quina és <strong>la</strong> <strong>massa</strong> d’un mol de cafeïna (C 8 H 10 N 4 O 2 )?<br />
• Bromur de coure (II)<br />
Massa d’un mol de (C H N O ) = 8 10 4 2 g<br />
• I <strong>la</strong> d’una molècu<strong>la</strong> de <strong>la</strong> mateixa substància? Escriu el resultat amb notació<br />
científi ca i amb dos decimals.<br />
Massa d’un mol de (C H N O ) = 8 10 4 2 · 10 g<br />
Ara, calcu<strong>la</strong> i escriu quants mols i quantes molècules hi ha en 100 g de sucre, és a dir,<br />
sacarosa (C 12 H 22 O 11 ).<br />
mols<br />
· 10 molècules de C 12 H 22 O 11
19<br />
SESSIÓ 4 SESSIÓ 4<br />
SESSIÓ 4<br />
20<br />
21<br />
Llegeix:<br />
Ara, contesta:<br />
• Quantes molècules hi ha en 3 mols d’amoníac? Escriu el resultat amb notació científi ca i amb 3 decimals.<br />
· 10 molècules<br />
• Quina és <strong>la</strong> <strong>massa</strong> dels tres mols d’amoníac?<br />
g<br />
5. La química i <strong>la</strong> matèria activitats<br />
L’amoníac és un gas incolor d’olor molt penetrant.<br />
La molècu<strong>la</strong> d’amoníac (NH 3 ) és piramidal, amb<br />
el nitrogen al cim i els hidrògens als tres vèrtexs<br />
de <strong>la</strong> base. La major part de l’amoníac produït en<br />
p<strong>la</strong>ntes químiques és usat per a fabricar adobs.<br />
Quina quantitat de solut hi ha en 200 g de vinagre tenint en compte que el vinagre<br />
és una dissolució d’àcid acètic en aigua al 3% en <strong>massa</strong>?<br />
Llegeix:<br />
H O<br />
H C C<br />
H OH<br />
Una cullerada de sal conté 11,7 g de clorur de sodi (NaCl).<br />
Ara, contesta:<br />
• Quants mols de sal hi ha en aquesta cullerada?<br />
mols de NaCl<br />
• Quants ions de sodi (Na + ) i ions de clorur (Cl – ) hi ha en <strong>la</strong> cullerada?<br />
Escriu el resultat amb notació científi ca i tres decimals.<br />
· 10 ions Na + i · 10 ions Cl –<br />
g d’àcid acètic (solut)
SESSIÓ 4<br />
SESSIÓ 4<br />
SESSIÓ 4<br />
22<br />
23<br />
24<br />
<strong>Calcu<strong>la</strong></strong> i arrossega fi ns al lloc corresponent el valor de <strong>massa</strong> i concentració<br />
de les dissolucions aquoses formades per <strong>la</strong> mesc<strong>la</strong> de les quantitats de solut<br />
i dissolvent indicades.<br />
Llegeix i contesta:<br />
5. La química i <strong>la</strong> matèria activitats<br />
solut dissolvent dissolució (g) concentració (%)<br />
5 g 250 g<br />
10 g 100 ml<br />
50 g 1 l<br />
9,1 110 1,96 1.050<br />
220<br />
20 g 200 cm 3<br />
255 4,76<br />
• Quin volum d’alcohol hi ha en una ampol<strong>la</strong> de tres quarts<br />
de litre de vi de 16 graus? Escriu el resultat amb quatre<br />
decimals.<br />
Volum d’alcohol = l<br />
• Quin volum d’aiguardent de 40 graus conté el mateix alcohol<br />
que tota l’ampol<strong>la</strong> de vi?<br />
Volum d’aiguardent = l<br />
<strong>Calcu<strong>la</strong></strong> <strong>la</strong> quantitat de sal que quedarà sense dissoldre quan se’n tiren 100 g<br />
en 200 ml d’aigua, si <strong>la</strong> solubilitat d’aquesta sal en aigua, a 20 ºC, és de 36 g per<br />
cada 100 ml d’aigua.<br />
g de sal
SESSIÓ 4<br />
SESSIÓ 4<br />
SESSIÓ 4<br />
25<br />
26<br />
27<br />
Observa <strong>la</strong> tau<strong>la</strong> següent, que mostra <strong>la</strong> corba de solubilitat d’una sal en aigua respecte<br />
de <strong>la</strong> temperatura. Després, tria <strong>la</strong> resposta correcta en cada cas:<br />
Solubilitat (g/100 cm 3 aigua)<br />
120<br />
100<br />
80<br />
60<br />
40<br />
20<br />
0<br />
0 20 40 60 80 100<br />
Temperatura (ºC)<br />
Troba el volum d’aigua que es necessita per a preparar<br />
500 g d’una dissolució aquosa amb una concentració<br />
del 5% en <strong>massa</strong>.<br />
Volum d’aigua = ml d’aigua<br />
Tria <strong>la</strong> resposta correcta:<br />
5. La química i <strong>la</strong> matèria activitats<br />
• Què passarà si intentem dissoldre 40 g de sal en 100 g d’aigua<br />
a 20 °C? Es dissoldrà No es dissoldrà<br />
• I si escalfem l’aigua a 40 °C? Es dissoldrà<br />
No es dissoldrà<br />
• Quina és <strong>la</strong> màxima quantitat de sal que podrem dissoldre<br />
en 200 ml d’aigua a 60 °C? 100 g 130 g 160 g 210 g<br />
• Quina és <strong>la</strong> quantitat de sal que es dipositarà al fons si <strong>la</strong> dissolució<br />
anterior es refreda fi ns a 20 °C? 30 g 45 g 60 g 75 g<br />
• Quina quantitat de sal quedarà sense dissoldre si tirem 100 g<br />
de sal en 200 ml d’aigua a 40 °C? 10 g 30 g 50 g 70 g<br />
• Dissolem 10 g de clorur de sodi fi ns a obtenir 200 cm 3 de dissolució. Quina és <strong>la</strong> mo<strong>la</strong>ritat de <strong>la</strong> dissolució<br />
obtinguda?<br />
Mo<strong>la</strong>ritat = 0,558 M<br />
Mo<strong>la</strong>ritat = 0,585 M<br />
Mo<strong>la</strong>ritat = 0,855 M<br />
• Quina serà <strong>la</strong> nova concentració si continuem afegint aigua fi ns a arribar a 0,5 litres de dissolució?<br />
Mo<strong>la</strong>ritat = 0,243 M<br />
Mo<strong>la</strong>ritat = 0,342 M<br />
Mo<strong>la</strong>ritat = 0,432 M
SESSIÓ 5<br />
SESSIÓ 5<br />
SESSIÓ 5<br />
28<br />
29<br />
30<br />
Completa i ajusta <strong>la</strong> reacció que té lloc quan introduïm un tros<br />
de ferro en una dissolució de clorur d’hidrogen (HCl) i es produeix<br />
el despreniment d’hidrogen i <strong>la</strong> formació d’una sal, clorur<br />
de ferro (III).<br />
Fe ( ) + 6 ( ) ⇒<br />
Ara, calcu<strong>la</strong> i escriu quants mols d’hidrogen es desprendran<br />
a partir de 6 mols de ferro en <strong>la</strong> reacció anterior.<br />
mols d’hidrogen<br />
5. La química i <strong>la</strong> matèria activitats<br />
(s) + 3<br />
Escriu els coefi cients necessaris per a ajustar aquestes equacions químiques:<br />
Al (s) + O 2 (g) ⇒ Al 2 O 3<br />
Li (s) +<br />
O2 (g) ⇒ Li O (s) 2<br />
H2S (g) + O (g) ⇒<br />
2<br />
SO 3<br />
(g) +<br />
H O (g) 2<br />
C 6 H 6 (l) + O 2 (g) ⇒ CO 2 (g) + H 2 O (g)<br />
Llegeix i tria les respostes correctes:<br />
• Quina <strong>massa</strong> d’oxigen caldrà per a cremar 1 kg de carboni?<br />
2,6 kg de O 2 4,6 kg de O 2 6,6 kg de O 2<br />
• Quina <strong>massa</strong> de diòxid de carboni obtindrem quan es cremi 1 kg de carboni?<br />
1,6 kg de CO 2 3,6 kg de CO 2 6,6 kg de CO 2<br />
(g)<br />
El carboni es crema en presència d’oxigen i s’obté<br />
diòxid de carboni. L’equació química corresponent<br />
a aquesta reacció és <strong>la</strong> següent:<br />
C (s) + O 2 (g) ⇒ CO 2 (g)
SESSIÓ 5<br />
SESSIÓ 5<br />
SESSIÓ 6<br />
31<br />
32<br />
33<br />
Re<strong>la</strong>ciona les reaccions següents segons siguin de descomposició, síntesi, substitució<br />
o doble substitució:<br />
2 Na (s) + S (s) ⇒ Na 2 S (s)<br />
2 AgNO 3 (aq) + Cu (s) ⇒ Cu(NO 3 ) 2 (aq) + 2 Ag (s)<br />
Mg CO 3 (s) ⇒ MgO (s) + CO 2 (g)<br />
Cl 2 (g) + 2 KBr (aq) ⇒ 2KCl (aq) + Br 2 (g)<br />
NaCl (aq) + AgNO 3 (aq) ⇒ NaNO 3 (aq) + AgCl (s)<br />
Llegeix. Després, tria les respostes correctes:<br />
• Quins són els reactius d’aquesta reacció? Fe H 2 H 2 SO 4 FeSO 4<br />
• Quins són els productes? Fe H 2 H 2 SO 4 FeSO 4<br />
• Es tracta d’una reacció exotèrmica o endotèrmica? Exotèrmica Endotèrmica<br />
Finalment, escriu l’estat dels reactius i dels productes en <strong>la</strong> reacció química:<br />
Fe ( ) H 2 ( ) H 2 SO 4 ( ) FeSO 4 ( )<br />
Llegeix:<br />
Ara, completa:<br />
• De quin tipus és aquesta reacció?<br />
És una reacció de .<br />
• Ajusta l’equació química corresponent si cal:<br />
HNO 3 +<br />
KOH ⇒<br />
5. La química i <strong>la</strong> matèria activitats<br />
Reacció de doble substitució<br />
Reacció de descomposició<br />
Reacció de substitució<br />
Reacció de síntesi<br />
Si fi quem en un tub d’assaig 1 g de llimadures de ferro i hi afegim uns 20 cm 3<br />
d’una dissolució d’àcid sulfúric (H 2 SO 4 ), observarem immediatament <strong>la</strong> formació<br />
de bombolletes de gas hidrogen (H 2 ). També observarem que el tub s’escalfa i<br />
que al cap de poc temps el ferro sòlid ha desaparegut. El líquid del tub adquireix<br />
un color verdós: es tracta d’una dissolució de sulfat de ferro (II) (FeSO 4 ). Aquest<br />
sulfat s’utilitza per a tractar alguns tipus d’anèmia, per exemple.<br />
L’àcid nítric (HNO 3 ) reacciona amb l’hidròxid de potassi (KOH),<br />
que és una base, i forma aigua i nitrat de potassi (KNO 3 ). El<br />
nitrat de potassi s’utilitza com a adob, i barrejat amb carbó i<br />
sofre forma <strong>la</strong> pólvora negra, encara utilitzada en <strong>la</strong> pirotècnia<br />
actual.<br />
KNO 3 +<br />
H 2 O
SESSIÓ 6<br />
SESSIÓ 6<br />
SESSIÓ 6<br />
34<br />
35<br />
36<br />
Completa l’equació química corresponent a <strong>la</strong> neutralització de l’àcid clorhídric (HCl)<br />
amb l’hidròxid de potassi (KOH).<br />
5. La química i <strong>la</strong> matèria activitats<br />
HCl + ⇒ KCl +<br />
Completa l’equació química corresponent a <strong>la</strong> neutralització de l’àcid<br />
clorhídric (HCl) amb l’hidròxid de sodi (NaOH):<br />
+ NaOH ⇒ + H 2 O<br />
Ara, contesta les preguntes. Escriu les respostes amb dos decimals.<br />
• Quants grams d’hidròxid de sodi es necessiten per a neutralitzar 350 g de HCl?<br />
Massa NaOH = g<br />
• Quants grams d’àcid clorhídric i d’hidròxid de sodi es necessiten per a preparar<br />
100 g de clorur de sodi?<br />
Massa de HCl = g<br />
Massa de NaOH = g<br />
Observa les diferents tires de paper indicador del pH que s’han fet servir per a determinar<br />
l’acidesa o <strong>la</strong> basicitat de diferents dissolucions i escriu el pH aproximat (sense decimals)<br />
de cada dissolució.<br />
pH: pH: pH:<br />
pH:<br />
pH: pH: pH: pH: