Objectius generals de l'àrea de Ciències de la naturalesa

índex
Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
Utilització de la guia didàctica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
Elements per elaborar el projecte curricular del centre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
Objectius generals de l’àrea de Ciències de la naturalesa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
Continguts generals de l’àrea de Ciències de la naturalesa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
Distribució de continguts per blocs del primer curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
Objectius terminals per blocs del primer curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
Orientacions metodològiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
Continguts transversals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
Elements per elaborar la programació d’aula . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
Bloc 1
Unitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
Unitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
Unitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
Unitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
Avaluació del bloc 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
Full de seguiment del bloc 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
Bloc 2
Unitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
Unitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
Unitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
Unitat 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
Unitat 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
Avaluació del bloc 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
Full de seguiment del bloc 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47
Solucionari del llibre de l’alumnat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
Solucionari de la guia didàctica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103
3

presentació
Aquesta guia correspon al llibre de 1r d’ESO de l’àrea de Ciències de la naturalesa (Física i química). Els
continguts que formen part d’aquest llibre, així com la seva distribució, s’han seleccionat tenint en compte
la normativa actual i les orientacions del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Els
criteris que s’han seguit són els següents:
Les Ciències de la naturalesa ofereixen coneixements sobre la matèria i els materials; el moviment i les forces;
l’energia; els organismes i el seu funcionament; i la Terra i els processos geològics. Aquests coneixements
es presenten en quatre llibres de text per a l’alumnat: Ciències de la naturalesa. Física i química 1, Ciències
de la naturalesa. Física i química 2, Ciències de la naturalesa. Biologia i geologia 1 i Ciències de la naturalesa. Biologia
i geologia 2.
Els continguts corresponents a la matèria de Física i química estan distribuïts en dos llibres:
Ciències de la naturalesa. Física i química 1
Unitat 1. Mesurar és fàcil
Unitat 2. Els canvis d’estat
Unitat 3. Mescles
Unitat 4. Separació de mescles
Unitat 5. Elements i compostos
Unitat 6. L’aire i altres gasos
Unitat 7. L’interior de la matèria
Unitat 8. Substàncies àcides i alcalines
Unitat 9. De què estan fetes les coses?
Ciències de la naturalesa. Física i química 2
Unitat 1. Característiques de les forces
Unitat 2. Tipus de forces
Unitat 3. La pressió
Unitat 4. El moviment i les seves causes
Unitat 5. El treball i les màquines
Unitat 6. La calor i la seva propagació
Unitat 7. Fonts d’energia
Unitat 8. Circuits elèctrics
Unitat 9. Els efectes de l’electricitat
Unitat 10. La llum
Unitat 11. El so
En cada unitat didàctica cal tenir en compte els coneixements adquirits per l’alumnat. Per aquest motiu,
cada unitat comença amb l’apartat Què en sabem?, que permet al professorat saber quins són els coneixements
previs de l’alumnat i ajustar els continguts que són objecte d’estudi.
Es presenten activitats de diferent grau de complexitat integrades en el desenvolupament de cada unitat,
que ajudaran l’alumnat a reforçar els seus coneixements i, a partir de treballs gràfics i exercicis diversos,
observar i descriure les diferents parts i processos que es donen en els éssers vius i el seu entorn.
Cada unitat inclou un experiment per realitzar al laboratori, amb el qual es pretén fomentar la capacitat de
l’alumnat d’observar, descobrir i descriure els diferents fenòmens que es produeixen en l’entorn. Aquests
5

6
experiments són, alhora, procediments que apropen l’alumnat a la manera de fer científica, a través d’un
procés d’experimentació, que els permet arribar a la verificació d’hipòtesis relacionades amb els problemes
que la natura planteja. Es recomana que, després de fer-los, es posin en comú els resultats i es fomenti l’intercanvi
d’opinions.
Cada unitat didàctica es tanca amb una sèrie d’activitats de reforç i ampliació, que permeten valorar la precisió
en el domini de la terminologia o dels conceptes científics, el grau de comprensió assolit i l’aplicació
dels coneixements a noves situacions. Al final hi ha una activitat titulada Per recordar, que permet valorar la
capacitat de síntesi de l’alumnat.
Al llarg de la unitat es proposen activitats amb la intenció de crear valors encaminats a fomentar actituds de
respecte a la natura i a formar un criteri favorable al creixement sostenible.
El contingut del llibre pot semblar extens, però està pensat perquè cada professor o professora insisteixi en
els aspectes que consideri més adients per al seu alumnat.
Aquesta guia inclou un solucionari de les activitats proposades al llibre de l’alumnat i a la guia didàctica. Les
possibles respostes sempre poden ser enriquides o completades per l’opinió del professorat. Esperem que
sigui una eina útil que faciliti la vostra tasca docent.
Les autores

Aquesta guia didàctica consta dels apartats següents:
Elements per elaborar el projecte curricular del centre
Objectius generals de l’àrea
Continguts generals de l’àrea
Distribució de continguts per blocs
Objectius terminals per blocs
Orientacions metodològiques
Continguts transversals
Elements per elaborar la programació d’aula
Per a cada unitat didàctica es concreten els elements següents:
Objectius didàctics
Continguts
Activitats d’ensenyament-aprenentatge
Avaluació
utilització de la guia didàctica
Relació dels objectius generals que estableix el
currículum de l’ESO. Decret 179/2002, de 25 de
juny.
Relació dels continguts procedimentals, de fets,
conceptes i sistemes conceptuals, i de valors, normes
i actituds.
Especificació dels continguts que es treballen en
cada bloc.
Relació dels objectius terminals que cal assolir en
cada bloc.
Exposició d’una metodologia didàctica per impartir
la matèria.
Orientacions i estratègies per treballar els continguts
transversals més representatius de l’àrea i
atendre la diversitat.
Descripció del que l’alumnat ha d’assolir com a
resultat de l’aprenentatge.
Programació dels continguts procedimentals,
conceptuals i actitudinals que es treballen en la
unitat.
Classificació, segons el nivell de dificultat, de les
activitats del llibre de l’alumnat. També inclou la
relació d’activitats complementàries, experiments
i tests per a cada unitat.
Al final de cada bloc temàtic, s’hi inclouen unes
proves fotocopiables per avaluar els coneixements
adquirits. També s’hi inclou un full de
seguiment perquè el professorat pugui registrar
les observacions sobre el procés d’aprenentatge
del seu alumnat i en pugui fer una valoració.
7

8
Solucionari del llibre de l’alumnat
S’ofereixen totes les solucions a les activitats del llibre de l’alumnat.
Solucionari de la guia didàctica
Es donen totes les solucions a les activitats que es proposen en aquesta guia.

Objectius generals de l’àrea de Ciències de la naturalesa
En acabar l’etapa, l’alumnat ha de ser capaç de:
elements per elaborar
el projecte curricular del centre
1. Emprar els coneixements científics per comprendre a grans trets l’evolució cientificotecnològica de la
nostra societat o donar suport a les opinions sobre aspectes que afecten l’organització social, com ara
l’aprofitament i l’ús de diverses fonts d’energia; l’ús adequat i la conservació de matèries primeres, el
reciclatge de materials, la solució a problemes medicosanitaris, i la invenció i ús d’aparells i nous materials
que facilitin la vida de les persones.
2. Valorar actituds científiques com la curiositat, l’objectivitat, el rigor, l’esperit crític, la perseverança
i el treball en equip per qüestionar-se les pròpies idees i conclusions, buscar evidències i utilitzar-les en
l’argumentació.
3. Actuar de manera que s’afavoreixi la sostenibilitat de les formes de vida i del medi ambient, cosa que
implica anàlisi, avaluació, imaginació creativa, negociació, cooperació i execució d’accions individuals
i col·lectives.
4. Iniciar-se en el procés d’experimentació científica, aprenent amb l’observació, la classificació, el plantejament
d’hipòtesis, i la recollida i transformació de dades, i també utilitzant de manera adequada l’instrumental
científic, i treure’n conclusions i comunicar-les.
5. Expressar oralment i per escrit les observacions realitzades i les explicacions generades aplicant adequadament
les diferents tipologies textuals característiques de la comunicació científica, com són la descripció,
la justificació, la definició i l’argumentació, i demostrar un coneixement de la terminologia
científica bàsica.
6. Buscar informació en diferents fonts, molt especialment a través de les tecnologies de la informació
i de la comunicació, i avaluar-ne la idoneïtat, organitzar-la de manera que se’n faciliti la consulta i recollir-la
adequadament en el moment d’elaborar informes.
7. Reconèixer que l’univers està constituït per diferents tipus d’unitats discretes de matèria (àtoms
i molècules, cèl·lules, organismes, astres) i classificar-les i relacionar-les entre elles.
8. Reconèixer canvis que constantment es produeixen en l’entorn i, més en general, en l’univers; determinar-ne
algunes de les causes; establir si són cíclics o puntuals i si són observables o s’han d’inferir a
partir de les dades.
9. Conèixer la gran diversitat d’organismes vius i entendre les estretes interdependències entre ells i el
medi físic.
10. Conèixer el cos humà i comprendre’n el funcionament per tal d’usar aquests coneixements tenint cura
de la salut, i adquirir hàbits d’higiene, alimentació i profilaxi que siguin útils al llarg de la vida.
9

10
Continguts de l’àrea de Ciències de la naturalesa
Procediments
1 Obtenció de la informació.
1.1 Observació amb criteris científics d’objectes, fenòmens naturals i processos experimentals.
1.2 Observació d’imatges fixes, models, maquetes i ginys.
1.3 Utilització de mitjans tecnològics (audiovisuals, informàtics i telemàtics), de documentació impresa
i de fonts de transmissió oral de temàtica científica.
2. Realització d’experiències.
2.1 Ús, neteja i conservació d’utillatge de laboratori i d’instruments de mesura bàsics.
2.2 Ús de tècniques per a la recol·lecció, conservació i anàlisi de mostres.
2.3 Identificació i classificació de mostres per al treball científic.
2.4 Realització d’experiments científics i d’algun disseny experimental.
2.5 Ús d’equips informàtics d’adquisició, mesura i tractament de dades experimentals.
3. Tractament, interpretació i expressió de la informació.
3.1 Utilització de tècniques per copsar i posar en relleu la informació, especialment de tipus informàtic.
3.2 Interpretació de la informació recollida.
3.3 Tractament de les dades numèriques en càlculs i gràfics.
3.4 Expressió oral, escrita i visual de qüestions científiques emprant la terminologia adequada.
Fets, conceptes i sistemes conceptuals
1. Matèria i materials.
1.1 Estats físics de la matèria.
1.2 Mescles i substàncies pures.
1.3 Elements i compostos. Naturalesa discontínua de la matèria. Enllaç químic.
1.4 Transformacions químiques de les substàncies.
1.5 Materials d’ús quotidià.
2. El moviment i les forces.
2.1 Forces i pressions.
2.2 El moviment dels cossos.
2.3 Les forces com a causa de modificació del moviment.
3. L’energia.
3.1 Formes d’energia.
3.2 Transformació, conservació i dissipació de l’energia.
3.3 Fonts naturals d’energia i utilització.
4. Els organismes.
4.1 Característiques generals. Classificació i identificació.
4.2 Els cinc regnes: diversitat de formes i unitat de composició, estructura i funció dels éssers vius. Les
funcions de nutrició, relació i reproducció.
4.3 Els biomes. L’ecosistema: elements abiòtics i biòtics. Els organismes i el medi.
4.4 L’ésser humà: el cos i la salut.
4.5 La perpetuació de l’espècie i l’evolució.
5. La Terra.
5.1 La Terra com a planeta. La Terra i la Lluna en el sistema solar.
5.2 Els materials de la Terra: minerals i roques. L’atmosfera i la hidrosfera. Clima i temps atmosfèric.
5.3 L’estructura i dinàmica de la Terra. La tectònica de plaques.
5.4 Els problemes ambientals.

Valors, normes i actituds
1. Respecte envers el patrimoni natural.
1.1 Presa de consciència de la limitació dels recursos naturals.
1.2 Respecte envers els éssers vius.
1.3 Consciència de la necessitat de contribuir, cadascú en la mesura de les seves possibilitats, a tenir
cura de l’entorn.
2. Respecte envers si mateix i envers els altres.
2.1 Valoració dels hàbits que propicien el manteniment de la salut i rebuig dels factors que atempten
contra la salut individual i col·lectiva.
2.2 Valoració del respecte en la comunicació de les idees i la tolerància envers les diferències entre les
persones.
3. Sistematització del treball en les ciències experimentals.
3.1 Valoració de l’ordre, la neteja i l’endreça en relació amb el treball.
3.2 Tendència a la precisió i exactitud en la realització d’experiències i en l’ús de l’utillatge propi
de l’àrea.
3.3 Valoració de l’enriquiment personal i col·lectiu que representa el treball en grup.
3.4 Interès per utilitzar els recursos propis de les tecnologies de la informació i la comunicació en la
realització d’experiències i treballs.
4. Valoració de l’esperit científic i de la importància de la ciència en la tecnologia.
4.1 Reconeixement de la importància del mètode científic.
4.2 Interès per conèixer les respostes científiques a problemes plantejats pels éssers humans en diverses
èpoques.
4.3 Disposició a l’observació i a la interpretació de fenòmens que s’esdevenen en el nostre entorn.
4.4 Valoració de la importància de l’avenç cientificotecnològic en la millora de la qualitat de la vida.
11

12
Distribució de continguts per blocs del primer curs
Bloc 1 (Unitats 1–4)
La matèria. Canvis físics
Unitat didàctica 1. Mesurar és fàcil
– Què significa mesurar.
– Unitats: múltiples i submúltiples.
– El sistema internacional d’unitats.
– Aparells de mesura. Mesura de longituds, superfícies i volums (volums de líquids, de gasos, de la massa
i de la densitat).
Unitat didàctica 2. Els canvis d’estat
– Els diferents estats de la matèria. Canvis d’estat de la matèria. Factors que afecten la temperatura
de fusió i d’ebullició d’una substància.
– Substàncies pures. Propietats característiques.
– La teoria cinètica. La teoria cinètica explica els diferents estats de la matèria i altres fets.
Unitat didàctica 3. Mescles
– Mescles heterogènies. Mescles de sòlids amb líquids i mescles de líquids amb líquids.
– Mescles homogènies o dissolucions. La concentració d’una dissolució. Dissolucions saturades. La solubilitat
i la temperatura. Altres tipus de dissolucions.
– Dispersions col·loïdals.
Unitat didàctica 4. Separació de mescles
– Separació de mescles. Separació de mescles heterogènies. Separació de mescles homogènies o dissolucions.
– Diagrames de separació.
Bloc 2 (Unitats 5–9)
La matèria. Canvis químics
Unitat didàctica 5. Elements i compostos
– Les substàncies pures.
– Canvis físics i canvis químics.
– Elements. Algunes propietats dels elements.
– Els compostos. Les mescles i els compostos.

Unitat didàctica 6. L’aire i altres gasos
– L’aire en acció. Les propietats de l’aire: la massa, el volum i la pressió. La utilització dels gasos de l’aire.
Separació dels gasos de l’aire. La respiració i la fotosíntesi. La combustió. La formació d’òxids.
– Gasos d’ús quotidià.
Unitat didàctica 7. L’interior de la matèria
– Els àtoms.
– L’estructura dels elements i l’estructura dels compostos.
– Reacció química o canvi químic.
– Reaccions de combustió.
Unitat didàctica 8. Substàncies àcides i alcalines
– Què és un àcid? Propietats dels àcids.
– Substàncies oposades als àcids: els àlcalis. Propietats dels àlcalis.
– La mesura de l’acidesa: els indicadors. L’escala de pH.
– La neutralització.
Unitat didàctica 9. De què estan fetes les coses?
– Classificació dels materials. D’on provenen els metalls? Les propietats físiques dels metalls. Les reaccions
químiques dels metalls.
– Plàstics i fibres. Propietats i usos dels plàstics i les fibres. D’on s’obtenen els plàstics i les fibres? La manufactura
dels plàstics. Els plàstics i les fibres són polímers.
– Els materials i el medi ambient.
Objectius terminals per blocs del primer curs
Bloc 1 (Unitats 1–4)
La matèria. Canvis físics
3. Extreure les idees bàsiques de textos i vídeos científics i de simulacions interactives per ordinador,
i analitzar la informació obtinguda d’esquemes, dibuixos, fotografies, models i maquetes.
4. Identificar el problema que es planteja en una experiència, seguir-ne el guió de treball i entendre’n
el fonament científic, inclosa la necessitat d’emprar proves en blanc o de control; seleccionar els instruments
de mesura i els aparells i estris adequats a l’objectiu previst i, si escau, construir muntatges
senzills emprant el material de laboratori adequat.
5. Utilitzar, anomenar i netejar adequadament el material i els instruments de mesura d’ús més freqüent
en el treball de laboratori o de camp, i aplicar les normes de seguretat necessàries per a la
manipulació de materials, estris i equipaments.
6. Realitzar experiències que palesin fenòmens físics i químics, observant l’efecte que té modificar
variables que hi intervenen, i treballar amb pulcritud, netedat, exactitud i precisió en les diferents
tasques experimentals.
13

14
7. Confeccionar una pauta de treball experimental per a la resolució d’un problema o comprovació
d’una hipòtesi amb la posterior realització i discussió de l’experiment dissenyat.
8. Registrar, de manera ordenada i precisa, manualment, informàticament i mitjançant instruments
automatitzats, les dades obtingudes en una observació directa o en les experiències.
9. Interpretar i elaborar llistes ordenades, taules de doble entrada, esquemes i diagrames, dibuixos,
representacions gràfiques d’una variable, manualment i informàticament, amb diagrames de barres
i sectors, histogrames, gràfics cartesians o altres tipus de gràfics.
10. Resoldre problemes numèrics senzills relacionats amb alguns continguts, amb la posterior discussió
sobre la coherència de resultat, utilitzant correctament les unitats de les magnituds d’acord amb el
sistema internacional i també altres unitats d’ús quotidià.
11. Participar en debats, realitzar exposicions verbals, escrites o visuals, resumir oralment i per escrit el
contingut d’una explicació oral o escrita senzilla, emprant el lèxic propi de les ciències experimentals
i tenint present la correcció de l’expressió.
15. Respectar críticament les idees dels altres i cooperar en la realització dels treballs en grup.
19. Elegir un mètode apropiat per a la separació de les fases d’un sistema heterogeni o per separar els components
d’una mescla amb la finalitat de dur-lo a terme i de relacionar-lo amb processos com el de la
depuració i la potabilització de l’aigua, la separació de components de l’aire, del petroli o d’altres roques.
20. Preparar solucions de solut sòlid i dissolvent líquid, donada una composició determinada expressada
en unitats de massa per volum o en percentatges, i comparar solucions de diferent composició
quantitativa expressades en les mateixes unitats.
21. Distingir els conceptes fisicoquímics de massa i densitat, i substàncies pures i mescles; i analitzar les propietats
fisicoquímiques més rellevants de l’aigua i de l’aire, tot destacant-ne la importància en els
organismes i en alguns processos quotidians.
22. Interpretar canvis químics senzills relacionats amb els fenòmens de la vida quotidiana, com les reaccions
de combustió, d’oxidació dels metalls i les que tenen lloc entre àcids i bases.
Bloc 2 (Unitats 5–9)
La matèria. Canvis químics
3. Extreure les idees bàsiques de textos i vídeos científics i de simulacions interactives per ordinador;
i analitzar la informació obtinguda d’esquemes, dibuixos, fotografies, mapes topogràfics i meteorològics,
models i maquetes.
4. Identificar el problema que es planteja en una experiència, seguir-ne el guió de treball i entendre’n
el fonament científic, inclosa la necessitat d’emprar proves en blanc o de control; seleccionar els instruments
de mesura i els aparells i estris adequats a l’objectiu previst i, si escau, construir muntatges
senzills emprant el material de laboratori adequat.
5. Utilitzar, anomenar i netejar adequadament el material i els instruments de mesura d’ús més freqüent
en el treball de laboratori o de camp, i aplicar les normes de seguretat necessàries per a la
manipulació de materials, estris i equipaments.
6. Realitzar experiències que palesin fenòmens físics i químics, observant l’efecte que té modificar
variables que hi intervenen, i treballar amb pulcritud, netedat, exactitud i precisió en les diferents
tasques experimentals.
7. Confeccionar una pauta de treball experimental per a la resolució d’un problema o comprovació
d’una hipòtesi amb la posterior realització i discussió de l’experiment dissenyat.
8. Registrar, de manera ordenada i precisa, manualment, informàticament i mitjançant instruments
automatitzats, les dades obtingudes en una observació directa o en les experiències.
9. Interpretar i elaborar llistes ordenades, taules de doble entrada, esquemes i diagrames, dibuixos,
representacions gràfiques d’una variable, manualment i informàticament, amb diagrames de barres
i sectors, histogrames, gràfics cartesians o altres tipus de gràfics.

10. Resoldre problemes numèrics senzills relacionats amb alguns continguts, amb la posterior discussió
sobre la coherència de resultat, utilitzant correctament les unitats de les magnituds d’acord amb el
sistema internacional i també altres unitats d’ús quotidià.
11. Participar en debats, realitzar exposicions verbals, escrites o visuals, resumir oralment i per escrit el
contingut d’una explicació oral o escrita senzilla, emprant el lèxic propi de les ciències experimentals
i tenint present la correcció de l’expressió.
14. Reflexionar sobre l’actitud quotidiana personal envers problemes com ara la generació de deixalles,
el mal ús de l’energia i de l’aigua, la contaminació i la limitació dels recursos naturals, amb la voluntat
de trobar vies alternatives que puguin comportar canvis d’actituds.
15. Respectar críticament les idees dels altres i cooperar en la realització dels treballs en grup.
17. Explicar, en una primera aproximació, el model corpuscular de la matèria, tot assenyalant-ne el
caràcter discret i destacant que la matèria té una constitució universal tant en els materials inerts
com en els éssers vius, tot i que hi ha unes característiques bàsiques que els diferencien.
22. Interpretar canvis químics senzills relacionats amb els fenòmens de la vida quotidiana, com les reaccions
de combustió, d’oxidació dels metalls i les que tenen lloc entre àcids i bases.
Orientacions metodològiques
Les quatre primeres unitats s’engloben en el bloc 1. La matèria. Canvis físics.
És molt important que l’alumnat aprengui a diferenciar les diferents magnituds físiques que ens permeten
descriure, identificar i caracteritzar les substàncies. Es dóna especial importància a les formes de treball i els
mètodes científics; per això, s’estudien els diferents aparells de mesura i les unitats pròpies de cada magnitud.
L’objectiu principal d’aquest bloc és que l’alumnat comprengui que la matèria pot experimentar canvis
físics, com els canvis d’estat, de forma, de densitat, de color, etc. Tanmateix, quan la substància experimenta
aquests canvis continua essent la mateixa substància. Per identificar substàncies i analitzar-ne la puresa
s’introdueix el concepte de propietats característiques. És important que l’alumnat disposi de la informació adequada
per analitzar la puresa de les substàncies. Per aquest motiu, al final del llibre (a l’annex) hi ha una
taula amb les dades més importants sobre els diferents elements.
Un segon objectiu del bloc és que l’alumnat rebi informació sobre la gran varietat de formes en què es pot
presentar la matèria (en forma de mescles heterogènies, dispersions col·loïdals, dissolucions, substàncies
pures, etc.) i adquirir certs coneixements de separació de mescles heterogènies i mescles homogènies per
poder aïllar-ne les substàncies pures.
Dins de cada unitat es proposen un seguit d’activitats que ajudaran a aconseguir els objectius. Al principi de
cada unitat hi ha l’apartat «Què en sabem?», que ha de permetre valorar el grau de coneixement de l’alumnat
sobre els continguts que s’hi tractaran. Dins de cada unitat, moltes de les activitats estan plantejades
mitjançant treballs gràfics i esquemes que cal completar amb els noms corresponents. El grau de dificultat
de les activitats està marcat per petites esferes (tres, per a les activitats de nivell de dificultat superior, i una
per a les de nivell de dificultat bàsica). Finalment, s’hi inclouen altres activitats que han d’ajudar a aprofundir
i completar els coneixements adquirits, i l’apartat anomenat «Experiment». Pot ser que n’hi hagi dos:
un de més elemental i un altre de més complex (pel que fa a la manipulació de materials o pel que fa als
conceptes que s’hi treballen). Al final d’algunes unitats es demana a l’alumnat l’elaboració d’un mapa conceptual
per establir una sèrie de relacions entre conceptes que li permetran posar de manifest el grau d’assoliment
de la unitat.
15

16
Les cinc últimes unitats s’engloben en el bloc temàtic 2. La matèria. Canvis químics
La matèria es presenta habitualment en forma de mescles de diferents substàncies. En aquest bloc es pretén
veure com, a partir d’una substància, es poden obtenir altres substàncies amb propietats més convenients
mitjançant els canvis químics. D’aquesta manera s’estableix una estreta relació entre les propietats de les
substàncies i el seu ús.
Alguns punts importants del contingut que cal treballar són: deixar clar que la substància pura té unes propietats
característiques determinades, establir les diferències entre els elements i els compostos, i adquirir
coneixements sobre els canvis químics. Així, cal relacionar aquesta mena de canvis amb la formació de noves
substàncies. Això comporta saber reconèixer les característiques d’una reacció química i diferenciar-la dels
canvis físics.
És important introduir els conceptes sobre la naturalesa discreta de la matèria, és a dir la seva naturalesa atòmica,
mitjançant dibuixos, models de boles o diagrames. Així, es representen les diferents maneres que
tenen els àtoms d’unir-se per donar elements o compostos. Aquesta forma d’agrupar-se els àtoms dóna lloc
a l’estudi de les molècules o de les estructures gegants, cosa que permet fer una primera aproximació a l’enllaç
i les seves propietats.
A més, a l’hora de treballar les propietats de l’acidesa i la basicitat, cal relacionar-les amb les substàncies d’ús
quotidià que presenten aquestes característiques. És important remarcar el poder corrosiu dels àcids sobre
els metalls i sobre altres materials.
Pel que fa a l’estudi dels materials, cal relacionar les propietats dels materials amb l’ús que se’n fa: metalls,
ceràmiques, vidres, plàstics i fibres. També és important que l’alumnat sigui capaç de relacionar l’aprofitament
dels recursos amb la necessitat de reciclar i preservar el medi ambient.
Temporització
Bloc 1 (Unitats 1–4)
La matèria. Canvis físics
Unitat didàctica 1 5 hores
Unitat didàctica 2 5 hores
Unitat didàctica 3 4 hores
Unitat didàctica 4 4 hores
2 proves d’avaluació 2 hores
Bloc 2 (Unitats 5–9)
La matèria. Canvis químics
Unitat didàctica 5 5 hores
Unitat didàctica 6 5 hores
Unitat didàctica 7 5 hores
Unitat didàctica 8 4 hores
Unitat didàctica 9 4 hores
2 proves d’avaluació 2 hores

Continguts transversals
Els professors i professores, independentment de la seva matèria, i en la mesura que sigui possible, han de
desenvolupar temes col·laterals que poden sorgir i, per tant, han d’apropar l’alumnat a la realitat, alhora
que es poden entroncar en diferents matèries. S’ha de procurar que l’alumnat, al final de l’etapa, hagi assolit
una sèrie d’actituds i valors que li permetin prendre decisions i actuar responsablement davant les diferents
situacions que trobarà en el futur. Alguns dels aspectes que cal destacar són:
– Respecte envers el medi: hàbit de no arrencar plantes ni tirar deixalles en les sortides al camp, actitud
de valoració i defensa dels espais verds i l’arbratge a la ciutat, evitar tot tipus de contaminació
començant per l’acústica.
– Valorar l’ús d’energies alternatives i mantenir una actitud constant de vetllar per l’estalvi d’energia:
apagar llums, tancar portes i finestres a l’hivern, no deixar el foc encès o estufes innecessàriament, etc.
– Educació per a la sostenibilitat: hàbit de reciclar les deixalles; utilització de material reciclable; ús responsable
de l’aigua a casa, a l’escola i en altres entorns; respecte pels espais públics.
– Solidaritat i cooperació: desenvolupament d’una actitud responsable en la realització dels deures
i treballs individuals i de grup, i actitud de cooperació en les diferents activitats acadèmiques. Anàlisi
i presa de consciència davant de desastres ecològics, socials o de tots dos tipus.
– Esperit crític i creatiu: anàlisi dels diferents avenços científics que ens arriben a través dels mitjans
de comunicació, valoració crítica de l’actuació humana envers la natura, capacitat d’autocrítica de les
pròpies actuacions, valoració de les opinions pròpies i dels companys i les companyes.
– Igualtat de dret entre sexes: el principi que cal assumir en cada actitud diària és que tots som humans
intel·ligents i genèticament iguals. La feina de casa ha de ser compartida a parts iguals entre els germans
(nois i noies), de la mateixa manera que la neteja de materials al laboratori o altres entorns és
responsabilitat de tots; s’ha de procurar que aquest principi d’igualtat s’apliqui en totes les petites
actuacions diàries.
– Rebuig de qualsevol tipus de discriminació ètnica o xenòfoba i respecte i valoració d’altres cultures:
fomentar el principi de convivència entre els alumnes de països diferents. Interès i valoració dels diferents
costums i cultures. Aquestes actituds s’han d’afavorir tant a l’hora de fer els grups de treball com
en els debats i posades en comú dels diferents treballs i temes que són objecte d’estudi.
– Valoració de la utilització del suport informàtic en el seu aprenentatge: al final del llibre hi ha un
apartat dedicat a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) on es fan servir diferents
programes informàtics per treballar alguns continguts del curs.
L’actual sistema educatiu potencia la convivència d’una alta diversitat d’alumnes en el mateix centre i en la
mateixa aula. El professorat ha de tenir en compte i atendre, de la manera més encertada que es pugui,
aquesta realitat.
En una mateixa classe conviuen alumnes de cultures, capacitats de comprensió i evolucions psicològiques
molt diferents, els quals s’insereixen en uns contextos familiars i socials molt diversos que determinen un
bagatge previ de coneixements i interessos, i un domini del llenguatge i dels conceptes molt divergent.
El material que us presentem s’ha elaborat tenint molt present aquesta realitat.
En cada unitat s’ofereix una gran diversitat d’activitats, a més d’estratègies de treball individual i col·lectiu.
Els criteris que es tenen en compte són:
17

18
– Es para una atenció individualitzada a la diversitat intel·lectual i humana de l’alumnat.
– Es valora cada alumne o alumna com a persona, tenint en compte les influències que han marcat el
seu entorn i que han configurat el seu bagatge intel·lectual i humà.
– Es parteix dels interessos de l’alumnat i del seu coneixement previ del tema aportats per l’avaluació
inicial.
– S’ofereix un ampli ventall d’activitats de diferent nivell i grau de complexitat que permet al professorat
assignar-les a cada alumne o alumna segons la seva capacitat.
– S’orienta l’alumnat, segons els seus interessos i capacitats, cap a opcions de futur en què pugui sentir-se
realitzat.
– S’afavoreixen els valors de respecte i ajuda mútua entre l’alumnat, en desplegar activitats de grup
i com a col·lectiu o grup classe.
La bateria d’exercicis que es proposen permeten que l’alumnat participi com un element actiu en la seva
formació.
Les pràctiques que acompanyen cada tema permeten a l’alumnat comprovar en la realitat el que ha après
teòricament. Les experiències s’han de fer en condicions de dignitat i higiene, i l’alumnat ha de mostrar la
seva responsabilitat i ha de tenir cura del material que utilitzi.
D’aquesta manera s’espera que l’alumnat assumeixi, de forma progressiva, els objectius generals i desplegui
les capacitats pròpies de l’etapa d’acord amb les seves possibilitats.

Bloc 1 (Unitats 1–4)
Activitats de nivell
de dificultat baix
Activitat 1. . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 8
Activitat 2. . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 9
Activitat 3. . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 9
Activitat 6. . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 10
Activitat 15. . . . . . . . . . . . . . . pàg. 13
Activitats de nivell
de dificultat mitjà
Activitat 4. . . . . . . . . . . . . . . pàg. 9
Activitat 5. . . . . . . . . . . . . . . pàg. 10
Activitat 7. . . . . . . . . . . . . . . pàg. 10
Activitat 8. . . . . . . . . . . . . . . pàg. 11
Activitat 9. . . . . . . . . . . . . . . pàg. 11
Activitat 10. . . . . . . . . . . . . . pàg. 11
Activitat 11. . . . . . . . . . . . . . pàg. 12
Activitat 14. . . . . . . . . . . . . . pàg. 12
Activitat 16. . . . . . . . . . . . . . pàg. 13
Activitat 17. . . . . . . . . . . . . . pàg. 14
Activitat 18. . . . . . . . . . . . . . pàg. 14
Activitat 20. . . . . . . . . . . . . . pàg. 15
elements per elaborar
la programació d’aula
unitat 1
Mesurar és fàcil
Objectius didàctics
1. Practicar mesures de longitud, superfície i volum.
2. Descriure els principals aparells de mesura i les seves característiques.
3. Tenir en compte la importància de fer mesures precises a l’hora de treballar.
4. Conèixer les unitats de mesura del SI.
5. Aprendre a utilitzar aparells de mesura.
6. Introduir l’alumnat en la manera de treballar científica.
7. Definir densitat com la relació entre la massa i el volum.
Continguts
Procediments
1. Resolució de diferents tipus de
proves i exercicis.
2. Ús, neteja i conservació d’utillatge
de laboratori i d’instruments
de mesura bàsica.
3. Determinació de la densitat de
diferents materials.
4. Adquisició d’habilitat en la mesura
de longituds, superfícies,
volums i masses.
5. Identificació de diferents materials
a partir de la seva densitat.
Activitats d’ensenyament-aprenentatge
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
1. Concepte de mesurar
2. Unitats: múltiples i submúltiples
2.1 Unitats del SI
3. Aparells de mesura
3.1 Mesura de longituds
3.2 Mesura de superfícies
3.3 Mesura de volums
3.4 Mesura del volum dels
líquids
3.5 Mesura del volum d’un
sòlid per desplaçament
d’un líquid
3.6 Mesura del volum dels
gasos
3.7 Mesura de la massa
3.8 Mesura de la densitat
Valors, normes i actituds
1. Valoració de l’ordre, la neteja
i l’endreça en relació amb la
feina.
2. Pulcritud en la presentació de
treballs, informes i exercicis.
3. Actitud favorable vers el treball
en grup.
Activitats de nivell
de dificultat alt
Activitat 12. . . . . . . . . . . . . . pàg. 12
Activitat 13. . . . . . . . . . . . . . pàg. 12
Activitat 19. . . . . . . . . . . . . . pàg. 14
Activitat 24. . . . . . . . . . . . . . pàg. 17
Activitat 25. . . . . . . . . . . . . . pàg. 17
Activitat 27. . . . . . . . . . . . . . pàg. 17
19

20
Avaluació
Avaluació inicial
Què en sabem? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 7
Activitat 21. . . . . . . . . . . . . . pàg. 15
Activitat 22. . . . . . . . . . . . . . pàg. 16
Activitat 23. . . . . . . . . . . . . . pàg. 16
Activitat 26. . . . . . . . . . . . . . pàg. 17
Experiment. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 18
Test. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 19
Activitats complementàries. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 20
Avaluació contínua
– Llibre de l’alumnat
• Activitats bàsiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . (unitat 1)
• Experiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 18
• Test . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 19
• Activitats complementàries . . . . . . . . . pàg. 20 i 21
• Lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . (annex, pàg. 166)
• Per recordar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 21
– Guia didàctica
• Test . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 29
• Activitats d’avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 30
• Full de seguiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 32

unitat 2
Els canvis d’estat
Objectius didàctics
1. Descriure el funcionament d’un termòmetre.
2. Tenir en compte la importància de fer mesures precises a l’hora de treballar.
3. Aprendre a utilitzar aparells de mesura.
4. Conèixer els diferents canvis d’estat que poden presentar les substàncies.
5. Reconèixer que els canvis d’estat són processos reversibles.
6. Saber definir què és una propietat característica i relacionar-la amb les propietas de les substàncies.
7. Identificar substàncies pures mitjançant experiments diversos.
8. Descriure com varia la temperatura d’un sistema quan, en escalfar-lo, passa de l’estat sòlid a líquid i després a gas.
9. Conèixer els diferents factors que modifiquen les temperatures de canvis d’estat.
10.Explicar el fenomen que fonamenta els anticongelants.
11.Adquirir idees sobre la constitució discreta de la matèria.
12.Establir relacions entre les propietats dels diferents estats en què es presenta la matèria i la teoria corpuscular.
13.Descriure la modificació del moviment de les partícules d’un sistema d’acord amb el model corpuscular.
Continguts
Procediments
1. Resolució de diferents tipus de
proves i exercicis.
2. Ús, neteja i conservació d’utillatge
de laboratori i d’instruments
de mesura bàsica.
3. Observació, mesura i registre
correcte de dades experimentals.
4. Elaboració i interpretació de
gràfiques.
5. Interpretació de dades a partir
de gràfiques i taules de dades.
6. Recerca bibliogràfica.
Activitats d’ensenyament-aprenentatge
Activitats de nivell
de dificultat baix
Activitat 1. . . . . . . . . . . . . . . pàg. 24
Activitat 2. . . . . . . . . . . . . . . pàg. 25
Activitat 3. . . . . . . . . . . . . . . pàg. 25
Activitat 9. . . . . . . . . . . . . . . pàg. 26
Activitat 17. . . . . . . . . . . . . . pàg. 32
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
1. Els diferents estats de la matèria
1.1 Canvis d’estat de la matèria
1.2 Factors que afecten la temperatura
de fusió i d’ebullició
d’una substància
2. Substàncies pures
2.1 Propietats característiques
3. La teoria cinètica
Activitats de nivell
de dificultat mitjà
Activitat 4. . . . . . . . . . . . . . . pàg. 25
Activitat 5. . . . . . . . . . . . . . . pàg. 25
Activitat 7. . . . . . . . . . . . . . . pàg. 26
Activitat 8. . . . . . . . . . . . . . . pàg. 26
Activitat 12. . . . . . . . . . . . . . pàg. 27
Activitat 13. . . . . . . . . . . . . . pàg. 28
Activitat 14. . . . . . . . . . . . . . pàg. 28
Activitat 15. . . . . . . . . . . . . . pàg. 29
Activitat 20. . . . . . . . . . . . . . pàg. 33
Experiment. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 34
Test. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 35
Activitats complementàries. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 36 i 37
Valors, normes i actituds
1. Valoració de l’ordre, la neteja
i l’endreça en relació amb la
feina.
2. Pulcritud en la presentació de
treballs, informes i exercicis.
3. Actitud favorable vers el treball
en grup.
Activitats de nivell
de dificultat alt
Activitat 6. . . . . . . . . . . . . . . pàg. 25
Activitat 10. . . . . . . . . . . . . . pàg. 27
Activitat 11. . . . . . . . . . . . . . pàg. 27
Activitat 16. . . . . . . . . . . . . . pàg. 30
Activitat 18. . . . . . . . . . . . . . pàg. 33
Activitat 19. . . . . . . . . . . . . . pàg. 33
Activitat 21. . . . . . . . . . . . . . pàg. 33
21

22
Avaluació
Avaluació inicial
Què en sabem? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 23
Avaluació contínua
– Llibre de l’alumnat
• Activitats bàsiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . (unitat 2)
• Experiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 34
• Test . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 35
• Activitats complementàries . . . . . . . . . pàg. 36 i 37
• Lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . (annex, pàg. 167)
• Per recordar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 37
– Guia didàctica
• Test . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 29
• Activitats d’avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 30
• Full de seguiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 32

unitat 3
Mescles
Objectius didàctics
1. Distingir entre mescles heterogènies i mescles homogènies.
2. Conèixer diferents tipus de mescles que hi ha en la naturalesa o que utilitzem normalment.
3. Saber expressar la concentració de les dissolucions en: % en massa, % en volum i concentració en massa (g/L).
4. Comparar dissolucions de diferent composició expressades en les mateixes unitats.
5. Distingir entre una dissolució concentrada i una de diluïda. I entre una dissolució concentrada i una de saturada.
6. Saber distingir les substàncies pures de les mescles.
7. Adquirir habilitat en la utilització del material necessari per a la preparació de dissolucions.
Continguts
Procediments
1. Resolució de diferents tipus d’exercicis
per facilitar la preparació
de dissolucions.
2. Ús, neteja i conservació dels
estris de laboratori i d’instruments
de mesura bàsica.
3. Realització de treballs pràctics
de preparació de dissolucions
amb diferents formes d’expressar
la concentració.
4. Adquisició d’habilitat en la preparació
de dissolucions.
5. Planificació d’una petita investigació
per obtenir cristalls a partir
d’una dissolució saturada.
Activitats d’ensenyament-aprenentatge
Activitats de nivell
de dificultat baix
Activitat 2. . . . . . . . . . . . . . . pàg. 42
Activitat 11. . . . . . . . . . . . . . pàg. 45
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
1. Mescles heterogènies
1.1 Mescles de sòlids amb líquids
1.2 Mescles de líquids amb líquids
2. Mescles homogènies o dissolucions
2.1 La concentració d’una dissolució
2.2 Dissolucions saturades
2.3 La solubilitat i la temperatura
2.4 Altres tipus de dissolucions
3. Dispersions col·loïdals
Activitats de nivell
de dificultat mitjà
Activitat 1. . . . . . . . . . . . . . . pàg. 41
Activitat 3. . . . . . . . . . . . . . . pàg. 42
Activitat 4. . . . . . . . . . . . . . . pàg. 43
Activitat 6. . . . . . . . . . . . . . . pàg. 43
Activitat 7. . . . . . . . . . . . . . . pàg. 43
Activitat 8. . . . . . . . . . . . . . . pàg. 44
Activitat 9. . . . . . . . . . . . . . . pàg. 45
Activitat 10. . . . . . . . . . . . . . pàg. 45
Activitat 13. . . . . . . . . . . . . . pàg. 47
Activitat 14. . . . . . . . . . . . . . pàg. 47
Activitat 15. . . . . . . . . . . . . . pàg. 49
Experiment. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 50
Test. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 51
Activitats complementàries. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 52 i 53
Valors, normes i actituds
1. Valoració de l’ordre, la neteja
i l’endreça en relació amb la
feina.
2. Pulcritud en la presentació de
treballs, informes i exercicis.
3. Actitud favorable vers el treball
en grup.
Activitats de nivell
de dificultat alt
Activitat 5. . . . . . . . . . . . . . . pàg. 43
Activitat 12. . . . . . . . . . . . . . pàg. 45
Activitat 16. . . . . . . . . . . . . . pàg. 49
Activitat 17. . . . . . . . . . . . . . pàg. 49
23

24
Avaluació
Avaluació inicial
Què en sabem? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 39
Avaluació contínua
– Llibre de l’alumnat
• Activitats bàsiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . (unitat 3)
• Experiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 50
• Test . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 51
• Activitats complementàries . . . . . . . . . pàg. 52 i 53
• Lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . (annex, pàg. 168)
• Per recordar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 53
– Guia didàctica
• Test . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 29
• Activitats d’avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 30
• Full de seguiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 32

unitat 4
Separació de mescles
Objectius didàctics
1. Diferenciar entre procediments per separar mescles heterogènies i mescles homogènies.
2. Aprendre a utilitzar els diferents aparells que es fan servir per dur a terme les separacions proposades.
3. Conèixer els processos de la depuració de l’aigua.
4. Triar les tècniques de separació més convenients segons les diferents propietats dels components que formen la
mescla.
5. Adquirir criteris sobre la conveniència d’aplicar una tècnica o una altra a l’hora de separar substàncies.
6. Saber que la solubilitat d’una substància és una propietat característica que varia amb la temperatura.
7. Conèixer els processos per a l’obtenció de cristalls: la variació de la solubilitat en disminuir la temperatura pot
ser útil per obtenir cristalls.
Continguts
Procediments
1. Experimentació de diferents
tècniques per separar mescles.
2. Ús, neteja i conservació dels
estris de laboratori i d’instruments
de mesura bàsica.
3. Exposició oral i escrita comprensible
dels experiments realitzats.
4. Utilització de diferents tipus
d’aparells per realitzar tasques
de separació de mescles.
5. Disseny d’experiments per resoldre
problemes pràctics.
6. Visionament d’un vídeo sobre
la potabilització de l’aigua.
7. Confecció d’un mural en què
apareguin les tècniques emprades
en la separació de mescles.
Activitats d’ensenyament-aprenentatge
Activitats de nivell
de dificultat baix
Activitat 1. . . . . . . . . . . . . . . pàg. 57
Activitat 9. . . . . . . . . . . . . . . pàg. 60
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
1. Separació de mescles
1.1 Separació de mescles heterogènies
1.1.1 Sòlid-líquid
1.1.2 Líquid-líquid
1.2 Separació de mescles
homogènies o dissolucions
1.2.1 Dissolucions de sòlids
en líquids
1.2.2 Dissolucions de líquids
en líquids
2. Diagrames de separació
Activitats de nivell
de dificultat mitjà
Activitat 4. . . . . . . . . . . . . . . pàg. 58
Activitat 5. . . . . . . . . . . . . . . pàg. 59
Activitat 6. . . . . . . . . . . . . . . pàg. 60
Activitat 7. . . . . . . . . . . . . . . pàg. 60
Activitat 8. . . . . . . . . . . . . . . pàg. 60
Activitat 10. . . . . . . . . . . . . . pàg. 61
Activitat 11. . . . . . . . . . . . . . pàg. 61
Activitat 12. . . . . . . . . . . . . . pàg. 61
Activitat 13. . . . . . . . . . . . . . pàg. 62
Experiment. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 63
Test. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 64
Activitats complementàries. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 65
Valors, normes i actituds
1. Valoració de l’ordre, la neteja
i l’endreça en relació amb la
feina.
2. Motivació per a la recerca.
3. Ús adequat del material.
4. Presa de consciència que l’aigua
és un recurs limitat i que no
s’hi pot abocar qualsevol cosa.
Activitats de nivell
de dificultat alt
Activitat 2. . . . . . . . . . . . . . . pàg. 58
Activitat 3. . . . . . . . . . . . . . . pàg. 58
25

26
Avaluació
Avaluació inicial
Què en sabem? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 55
Avaluació contínua
– Llibre de l’alumnat
• Activitats bàsiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . (unitat 4)
• Experiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 63
• Test . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 64
• Activitats complementàries . . . . . . . . . . . . . pàg. 65
• Lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . (annex, pàg. 169)
• Per recordar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 65
– Guia didàctica
• Test . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 29
• Activitats d’avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 30
• Full de seguiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 32

Test
Centre: Curs:
Nom de l’alumne/a: Data:
1. 1.000 m 2 equivalen a:
a) 10.000.000 cm 2
b) 1.000.000 cm 2
c) 100.000 cm 2
d) 10 cm 2
Avaluació del bloc 1. La matèria. Canvis físics
2. La densitat és:
a) una mesura del volum d’una substància
b) una mesura de la massa d’una substància
c) la quantitat de substància
d) els grams que corresponen a un centímetre cúbic d’una substància
3. Quines d’aquestes propietats corresponen a l’estat líquid:
a) té forma pròpia
b) té volum fix
c) les seves partícules ocupen sempre tot el volum del recipient
d) les seves partícules no s’atreuen entre si
4. Una substància pura:
a) bull a temperatura variable
b) és comestible
c) es fon a temperatura variable
d) bull a temperatura fixa
5. Una dissolució d’alcohol en aigua al 10 % en volum conté:
a) 10 mL d’alcohol
b) 90 mL d’alcohol
c) 100 mL d’aigua
d) 110 mL d’aigua
6. Quan els dos líquids es mesclen entre si, diem que són:
a) insolubles
b) miscibles
c) immiscibles
d) opacs
7. Una suspensió de guix en aigua es pot separar per:
a) evaporació
b) filtració
c) cristal·lització
d) destil·lació
27

28
8. Una dissolució d’aigua salada es pot separar per:
a) filtració
b) decantació
c) evaporació
d) centrifugació
Activitats d’avaluació
1. Tenim uns envasos de refresc que ens indiquen les quantitats següents: 250 mL; 33 cL; 100 mL;
1,5 L. Expressa-les:
a) en litres
b) en cm 3
2. Un objecte d’or té un volum de 8 cm 3 i una massa de 154,4 g. Quina densitat té? Quina és la massa
de 2 cm 3 d’aquest material?
3. Llegeix el volum del líquid contingut en les provetes de les il·lustracions de sota. Tingues present
que, per donar-ne la mesura adequada, cal tenir en compte la seva sensibilitat.
25 mL
5 divisions
100 mL
10 divisions
500 mL
50 divisions
4. El cesi es fon a 29 °C i bull a 660 °C.
a) Dibuixa en una gràfica la seva corba d’escalfament des de l’estat sòlid fins que assoleix l’estat gasós.
b) Per sota de 29 °C, en quin estat es trobarà?
c) I per sobre de 660 °C?
5. Digues el nom dels diferents canvis d’estat de les substàncies en els quals cal donar energia
(calor) perquè es produeixin. Digues per quins canvis d’estat cal refredar les substàncies.
6. D’una substància líquida s’ha de mesurar: la massa, el volum, el punt d’ebullició i la densitat.
a) Quines de les magnituds anteriors són propietats característiques de les substàncies?
b) Per què altres no es poden considerar propietats característiques?
7. En 100 mL de llet sencera hi ha 120 mg de calci. Quina massa en grams de calci hi ha en 0,25 L
de llet sencera?
8. Indica si les afirmacions següents són vertaderes o falses:
a) Podem separar una suspensió per filtració.
b) En filtrar una dispersió col·loïdal, el medi dispers queda retingut per filtre.
c) Una dissolució líquida no pot ser transparent.
d) L’aigua i l’alcohol són solubles en qualsevol proporció.
V
V
V
V
F
F
F
F

9. Indica en cada cas la tècnica que faries servir per separar:
a) una dissolució de líquids miscibles.
b) una suspensió de farina en aigua.
c) una dissolució d’un sòlid en un líquid quan interessa recuperar el líquid.
d) una mescla d’oli i aigua.
10. Tens una mescla formada per guix i sal comuna. Mitjançant un diagrama, explica com podries fer
la separació entre el guix i la sal comuna. Recorda que el guix no és soluble en aigua i la sal comuna
sí que ho és.
11. Respon les qüestions següents:
a) Què hauries de fer al laboratori per preparar 200 g de dissolució de sucre en aigua que tingués
un percentatge de sucre del 8 %.
b) Quina massa d’aquesta dissolució hauries d’evaporar per obtenir 40 g de sucre?
12. Respon les qüestions següents:
a) Com podries separar l’alcohol que té el vi?
b) En quina propietat es fonamenta la tècnica de separació que has escollit.
La prova val 10 punts. El professorat pot escollir 10 preguntes que valguin 1 punt cada una, independentment
que sigui de test o no. Amb aquesta prova s’avaluarien les unitats del bloc 1.
29

30
Full de seguiment del bloc 1. La matèria. Canvis físics
La matèria.
Canvis físics
alumne/a
adquisició de conceptes
i terminologia
exercicis experiments actitud a
classe
capacitat de comprensió
i aplicació
capacitat de síntesi
comprensió
realització
cura del material
presentació
dels deures
prova nota final

Bloc 2 (Unitats 5–9)
unitat 5
Elements i compostos
Objectius didàctics
1. Consultar la bibliografia que tracti de les propietats dels elements.
2. Conèixer les propietats principals dels elements per poder establir algun tipus de classificació i identificació
dels elements.
3. Enumerar propietats que presenten els elements metàl·lics i els no metàl·lics.
4. Diferenciar entre els canvis físics i els canvis químics.
5. Definir les substàncies pures com a elements o compostos.
6. Diferenciar els elements dels compostos.
7. Estudiar alguns canvis químics importants per tal d’observar l’aparició de substàncies noves.
8. Observar que el compost presenta propietats noves, diferents de les propietats dels elements que el componen,
per poder diferenciar-lo de les mescles.
9. Saber escriure amb paraules algunes reaccions químiques senzilles.
10.Elaborar mapes conceptuals que incloguin els conceptes més importants introduïts en la unitat.
11.Relacionar les reaccions amb l’absorció o amb l’obtenció d’energia.
Continguts
Procediments
1. Ús, neteja i conservació dels
estris de laboratori i d’instruments
de mesura bàsica.
2. Observació, mesura i registre correcte
de dades experimentals.
3. Adquisició d’habilitat a l’hora
de realitzar algunes reaccions
químiques proposades.
4. Recerca bibliogràfica.
5. Interpretació i realització de les
instruccions d’un guió de treball
experimental.
6. Exposició oral i escrita comprensible
dels treballs experimentals
realitzats.
Activitats d’ensenyament-aprenentatge
Activitats de nivell
de dificultat baix
Activitat 1. . . . . . . . . . . . . . . pàg. 68
Activitat 2. . . . . . . . . . . . . . . pàg. 68
Activitat 3. . . . . . . . . . . . . . . pàg. 71
Activitat 6. . . . . . . . . . . . . . . pàg. 72
Activitat 7. . . . . . . . . . . . . . . pàg. 72
Activitat 8. . . . . . . . . . . . . . . pàg. 73
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
1. Les substàncies pures
2. Canvis físics
3. Canvis químics
4. Elements
4.1 Algunes propietats dels elements
5. Els compostos
5.1 Les mescles i els compostos
Activitats de nivell
de dificultat mitjà
Activitat 4. . . . . . . . . . . . . . . pàg. 71
Activitat 10. . . . . . . . . . . . . . pàg. 74
Experiment. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 76
Test. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 77
Activitats complementàries. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 78 i 79
Valors, normes i actituds
1. Actitud favorable vers el treball
en grup.
2. Pulcritud en la presentació
de treballs, informes i exercicis.
3. Respecte per les normes de
seguretat al laboratori.
Activitats de nivell
de dificultat alt
Activitat 5. . . . . . . . . . . . . . . pàg. 71
Activitat 9. . . . . . . . . . . . . . . pàg. 73
31

32
Avaluació
Avaluació inicial
Què en sabem? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 67
Avaluació contínua
– Llibre de l’alumnat
• Activitats bàsiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . (unitat 5)
• Experiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 76
• Test . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 77
• Activitats complementàries . . . . . . . . . pàg. 78 i 79
• Lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . (annex, pàg. 170)
• Per recordar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 79
– Guia didàctica
• Test . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 43
• Activitats d’avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 44
• Full de seguiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 49

unitat 6
L’aire i altres gasos
Objectius didàctics
1. Enumerar les diferents propietats de l’aire.
2. Comprendre que l’aire és una mescla de gasos i saber com se’n poden separar els components.
3. Relacionar fets que mostrin la presència de la pressió atmosfèrica.
4. Saber mitjançant experiments quins fets es donen en absència de pressió atmosfèrica.
5. Conèixer les principals unitats de pressió.
6. Comprendre el funcionament del baròmetre de mercuri i del baròmetre aneroide.
7. Aprendre a interpretar els mapes del temps.
8. Reconèixer diferents gasos d’ús quotidià.
9. Interpretar canvis químics senzills relacionats amb fenòmens com les reaccions de combustió i d’oxidació dels
metalls.
10. Analitzar els processos de la respiració i de la fotosíntesi com a processos en què es crema o se sintetitza matèria
orgànica i en els quals és present l’aire.
Continguts
Procediments
1. Confecció d’una pauta de treball
experimental per resoldre
un problema, com ara trobar la
massa d’un litre d’aire.
2. Adquisició d’habilitat en el
maneig de la màquina de buit.
3. Realització de reaccions senzilles
per obtenir gasos coneguts.
4. Experimentació per comprovar
la presència d’oxigen a l’aire.
5. Confecció d’un mapa conceptual
sobre l’aire.
Activitats d’ensenyament-aprenentatge
Activitats de nivell
de dificultat baix
Activitat 5. . . . . . . . . . . . . . . pàg. 86
Activitat 12. . . . . . . . . . . . . . pàg. 88
Activitat 13. . . . . . . . . . . . . . pàg. 88
Activitat 14. . . . . . . . . . . . . . pàg. 88
Activitat 18. . . . . . . . . . . . . . pàg. 91
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
1. L’aire en acció
2. Les propietats de l’aire
2.1 La massa de l’aire
2.2 El volum de l’aire
2.3 L’aire fa pressió
3. La utilització dels gasos de l’aire
3.1 Separació dels gasos de l’aire
3.2 La respiració
3.3 La combustió
3.4 La formació d’òxids
4. Gasos d’ús quotidià
4.1 Obtenció d’oxigen
4.2 Obtenció de diòxid de carboni
4.3 Obtenció d’hidrogen
Activitats de nivell
de dificultat mitjà
Activitat 1. . . . . . . . . . . . . . . pàg. 82
Activitat 2. . . . . . . . . . . . . . . pàg. 83
Activitat 4. . . . . . . . . . . . . . . pàg. 84
Activitat 6. . . . . . . . . . . . . . . pàg. 86
Activitat 8. . . . . . . . . . . . . . . pàg. 87
Activitat 10. . . . . . . . . . . . . . pàg. 88
Activitat 16. . . . . . . . . . . . . . pàg. 90
Activitat 17. . . . . . . . . . . . . . pàg. 91
Activitat 19. . . . . . . . . . . . . . pàg. 92
Activitat 20. . . . . . . . . . . . . . pàg. 92
Experiment. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 93 i 94
Test. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 95
Activitats complementàries. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 96 i 97
Valors, normes i actituds
1. Adopció d’una actitud d’interès
per conservar neta l’atmosfera.
2. Actitud favorable vers el treball
en grup.
Activitats de nivell
de dificultat alt
Activitat 3. . . . . . . . . . . . . . . pàg. 84
Activitat 7. . . . . . . . . . . . . . . pàg. 87
Activitat 9. . . . . . . . . . . . . . . pàg. 88
Activitat 11. . . . . . . . . . . . . . pàg. 88
Activitat 15. . . . . . . . . . . . . . pàg. 90
33

34
Avaluació
Avaluació inicial
Què en sabem? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 81
Avaluació contínua
– Llibre de l’alumnat
• Activitats bàsiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . (unitat 6)
• Experiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 93 i 94
• Test . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 95
• Activitats complementàries . . . . . . . . . pàg. 96 i 97
• Lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . (annex, pàg. 171)
• Per recordar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 97
– Guia didàctica
• Test . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 43
• Activitats d’avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 44
• Full de seguiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 49

unitat 7
L’interior de la matèria
Objectius didàctics
1. Interpretar l’element com a matèria formada per un sol tipus d’àtom.
2. Conèixer l’aportació de la teoria corpuscular pel que fa a la constitució de la matèria.
3. Descriure les diferents estructures que presenten els elements i els compostos –molècules o estructures gegants–
com una conseqüència de l’enllaç químic.
4. Distingir entre àtoms, molècules, ions i estructures gegants.
5. Relacionar les propietats dels elements i dels compostos amb l’estructura que els correspon.
6. Interpretar el significat de les fórmules químiques.
7. Saber escriure equacions químiques mitjançant diagrames moleculars o multimoleculars.
8. Definir les reaccions de combustió.
9. Saber dibuixar o construir, mitjançant models de boles, els hidrocarburs més senzills: metà, età, propà
o butà.
Continguts
Procediments
1. Resolució de diferents tipus de
proves i exercicis.
2. Interpretació de diferents fórmules.
4. Adquisició d’habilitats en la
construcció de models per representar
molècules o estructures
gegants.
5. Captació d’idees bàsiques sobre
la reacció química a partir del
visionament de vídeos científics.
6. Utilització de suport informàtic
per al registrament de dades sobre
els hidrocarburs.
Activitats d’ensenyament-aprenentatge
Activitats de nivell
de dificultat baix
Activitat 1. . . . . . . . . . . . . . pàg. 100
Activitat 5. . . . . . . . . . . . . . pàg. 104
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
1. Els àtoms
2. L’estructura dels elements
3. L’estructura dels compostos
4. Reacció química i canvi químic
5. Reaccions de combustió.
Els hidrocarburs
Activitats de nivell
de dificultat mitjà
Activitat 2. . . . . . . . . . . . . . pàg. 102
Activitat 4. . . . . . . . . . . . . . pàg. 104
Activitat 6. . . . . . . . . . . . . . pàg. 104
Activitat 7. . . . . . . . . . . . . . pàg. 104
Activitat 10. . . . . . . . . . . . . pàg. 107
Activitat 11. . . . . . . . . . . . . pàg. 107
Experiment. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 108
Test. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 109
Activitats complementàries. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 110 i 111
Valors, normes i actituds
1. Valoració de l’ordre, la neteja
i l’endreça en relació amb la
feina.
2. Pulcritud en la presentació de
treballs, informes i exercicis.
3. Actitud favorable vers el treball
en grup.
Activitats de nivell
de dificultat alt
Activitat 3. . . . . . . . . . . . . . pàg. 103
Activitat 8. . . . . . . . . . . . . . pàg. 105
Activitat 9. . . . . . . . . . . . . . pàg. 106
35

36
Avaluació
Avaluació inicial
Què en sabem? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 99
Avaluació contínua
– Llibre de l’alumnat
• Activitats bàsiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . (unitat 7)
• Experiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 108
• Test . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 109
• Activitats complementàries . . . . . . . . pàg. 110 i 111
• Lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . (annex, pàg. 172)
• Per recordar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 111
– Guia didàctica
• Test . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 43
• Activitats d’avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 44
• Full de seguiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 49

unitat 8
Substàncies àcides i alcalines
Objectius didàctics
1. Saber descriure les propietats dels àcids i dels àlcalis.
2. Diferenciar el comportament dels àcids del comportament dels àlcalis.
3. Comprendre les reaccions de neutralització.
4. Ser capaç de dissenyar un experiment per contrastar una hipòtesi.
5. Conèixer alguns àcids i alguns àlcalis d’ús quotidià.
6. Analitzar el comportament dels indicadors.
7. Estudiar l’escala de pH.
8. Analitzar el poder corrosiu dels àcids quan actuen sobre diversos materials.
Continguts
Procediments
1. Resolució de diferents tipus de
proves i exercicis.
2. Ús, neteja i conservació dels
estris de laboratori i d’instruments
de mesura bàsica.
3. Maneig acurat dels àcids i dels
àlcalis.
4. Utilització del mètode científic
en la resolució d’alguns problemes
experimentals.
5. Classificació d’una sèrie de
substàncies en substàncies àcides,
neutres o alcalines.
6. Exposició oral i escrita comprensible
dels treballs experimentals
realitzats.
Activitats d’ensenyament-aprenentatge
Activitats de nivell
de dificultat baix
Activitat 1. . . . . . . . . . . . . . pàg. 114
Activitat 5. . . . . . . . . . . . . . pàg. 115
Activitat 6. . . . . . . . . . . . . . pàg. 116
Activitat 9. . . . . . . . . . . . . . pàg. 119
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
1. Què és un àcid?
1.1 Propietats dels àcids
1.2 Substàncies oposades als
àcids: els àlcalis
1.3 Propietats dels àlcalis
2. Com és mesura l’acidesa?
2.1 Què són els indicadors?
2.2 L’escala de pH
3. La neutralització
Activitats de nivell
de dificultat mitjà
Activitat 2. . . . . . . . . . . . . . pàg. 114
Activitat 3. . . . . . . . . . . . . . pàg. 115
Activitat 4. . . . . . . . . . . . . . pàg. 115
Activitat 7. . . . . . . . . . . . . . pàg. 118
Activitat 8. . . . . . . . . . . . . . pàg. 118
Experiment. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 120
Test. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 121
Activitats complementàries. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 122 i 123
Valors, normes i actituds
1. Valoració de l’ordre, la neteja
i l’endreça en relació amb els
treballs de laboratori.
2. Pulcritud en la presentació de
treballs, informes i exercicis.
Activitats de nivell
de dificultat alt
Activitat 10. . . . . . . . . . . . . pàg. 119
Activitat 11. . . . . . . . . . . . . pàg. 119
37

38
Avaluació
Avaluació inicial
Què en sabem? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 113
Avaluació contínua
– Llibre de l’alumnat
• Activitats bàsiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . (unitat 8)
• Experiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 120
• Test . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 121
• Activitats complementàries . . . . . . . . pàg. 122 i 123
• Lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . (annex, pàg. 173)
• Per recordar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 123
– Guia didàctica
• Test . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 43
• Activitats d’avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 44
• Full de seguiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 49

unitat 9
De què estan fetes les coses?
Objectius didàctics
1. Interpretar la procedència dels materials que fem servir normalment.
2. Classificar els materials segons les propietats i l’ús que se’n fa.
3. Explicar el significat de les paraules relacionades amb el tema.
4. Interessar-se per les propietats d’alguns materials, com per exemple els metalls, els plàstics, etc.
5. Explicar la corrosió dels metalls com a resultat de reaccions químiques d’oxidació.
6. Explicar l’origen, la naturalesa i les aplicacions del petroli i dels seus derivats.
7. Conèixer com es pot dur a terme la separació dels diferents components del petroli.
8. Analitzar l’estructura dels plàstics i les fibres: polímers i monòmers.
9. Comprendre alguns procediments per millorar les propietats dels materials.
Continguts
Procediments
1. Resolució de diferents tipus de
proves i exercicis.
2. Utilització del mètode científic
en la resolució d’alguns problemes
experimentals.
3. Recerca bibliogràfica i confecció
de diagrames de barres i de
sectors sobre reserves d’algunes
matèries primeres.
4. Identificació de diferents tipus
de plàstics seguint una clau
d’identificació.
5. Exposició gràfica i oral dels
estudis efectuats sobre diversos
materials.
6. Exposició oral i escrita comprensible.
Activitats d’ensenyament-aprenentatge
Activitats de nivell
de dificultat baix
Activitat 1 . . . . . . . . . . . . . pàg. 126
Activitat 3 . . . . . . . . . . . . . pàg. 127
Activitat 4 . . . . . . . . . . . . . pàg. 128
Activitat 5 . . . . . . . . . . . . . pàg. 129
Activitat 8 . . . . . . . . . . . . . pàg. 130
Activitat 12. . . . . . . . . . . . . pàg. 134
Activitat 15. . . . . . . . . . . . . pàg. 136
Activitat 16. . . . . . . . . . . . . pàg. 137
Activitat 20. . . . . . . . . . . . . pàg. 139
Activitat 21. . . . . . . . . . . . . pàg. 139
Activitat 22. . . . . . . . . . . . . pàg. 141
Activitat 23. . . . . . . . . . . . . pàg. 142
Activitat 25. . . . . . . . . . . . . pàg. 143
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
1. Materials naturals i materials
artificials
2. Classificació dels materials
3. Metalls
3.1 D’on provenen els metalls?
3.2 Les propietats físiques dels
metalls
3.3 Les reaccions químiques
dels metalls
4. Plàstics i fibres: materials del
nostre temps
4.1 Propietats i usos dels plàstics
i les fibres
4.2 Obtenció de plàstics i fibres
4.3 La manufactura dels plàstics
4.4 Els plàstics i les fibres són
polímers
Activitats de nivell
de dificultat mitjà
Activitat 2. . . . . . . . . . . . . . pàg. 127
Activitat 6. . . . . . . . . . . . . . pàg. 129
Activitat 7. . . . . . . . . . . . . . pàg. 130
Activitat 9. . . . . . . . . . . . . . pàg. 131
Activitat 10. . . . . . . . . . . . . pàg. 133
Activitat 11. . . . . . . . . . . . . pàg. 133
Activitat 13. . . . . . . . . . . . . pàg. 135
Activitat 14. . . . . . . . . . . . . pàg. 135
Activitat 17. . . . . . . . . . . . . pàg. 137
Activitat 18. . . . . . . . . . . . . pàg. 137
Activitat 19. . . . . . . . . . . . . pàg. 138
Activitat 24. . . . . . . . . . . . . pàg. 143
Valors, normes i actituds
1. Conscienciació sobre l’ús adequat
de les matèries primeres.
2. Presa de consciència sobre la
necessitat de reciclar.
3. Exposició oral del treball realitzat
i discussió dels resultats propis
i dels companys.
Activitats de nivell
de dificultat alt
39

40
Experiment. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 144
Test. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 145
Activitats complementàries. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 146 i 147
Avaluació
Avaluació inicial
Què en sabem? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 125
Avaluació contínua
– Llibre de l’alumnat
• Activitats bàsiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . (unitat 9)
• Experiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 144
• Test . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 145
• Activitats complementàries . . . . . . . . pàg. 146 i 147
• Lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . (annex, pàg. 174)
• Per recordar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 147
– Guia didàctica
• Test . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 43
• Activitats d’avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 44
• Full de seguiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 49

Test
Centre: Curs:
Nom de l’alumne/a: Data:
1. Una substància pura pot ser:
a) només un element
b) una dissolució
c) un element o un compost
d) una mescla
Avaluació del bloc 2. La matèria. Canvis químics
2. Els compostos i les mescles es diferencien pel següent:
a) les mescles són homogènies
b) els compostos no són homogenis
c) els compostos no tenen propietats característiques determinades i les mescles sí
d) per formar un compost hem de fer un canvi químic, i per formar una mescla, no
3. Per destil·laclió fraccionada de l’aire líquid d’obté:
a) oxigen, hidrogen i nitrogen
b) oxigen, argó i hidrogen
c) nitrogen, argó i oxigen
d) nitrogen, diòxid de carboni i oxigen
4. Un combustible és una substància que
a) reacciona amb l’aire
b) produeix oxigen
c) crema amb l’oxigen de l’aire i dóna diòxid de carboni, aigua i energia
d) produeix hidrogen
5. Un element:
a) és una substància que es pot separar en altres substàncies
b) està format per àtoms de diferents tipus
c) està format per àtoms del mateix tipus
d) no pot estar constituït per àtoms independents
6. L’heli:
a) reacciona fàcilment
b) està format per molècules
c) està format per àtoms lliures
d) es pot inflamar
7. Una molècula
a) està formada per una agrupació d’àtoms
b) és indivisible
c) ha d’estar formada per tres àtoms
d) és un tipus de partícula que forma tots els compostos
41

42
8. Quan es produeix una reacció de combustió:
a) cal escalfor
b) es desprèn calor
c) no cal oxigen per reaccionar amb el combustible
d) hi intervé sempre l’hidrogen
9. Uneix una dada de la columna de l’esquerra amb la dada corresponent de la columna de la dreta
per indicar quin serà el pH corresponent:
a) vinagre a’) per sobre de 8
b) sosa b’) per sota de 5
c) clorur de sodi c’) més baix de 7
d) suc de llimona d’) aproximadament de 7
10. Un indicador universal és:
a) una substància que ens indica si té lloc una reacció química o no
b) una mescla d’indicadors que canvia gradualment de color dins de tot l’interval del pH
c) una substància que es produeix quan reacciona un àcid amb un àlcali
d) una substància que amb un pH àcid agafa color vermell i amb un pH bàsic, un color blau
11. La fracció del petroli que s’utilitza per fabricar els plàstics és:
a) gasoil
b) nafta
c) gas
d) quitrà
12. Quan els metalls es troben combinats en forma d’òxids, per obtenir el metall cal que l’oxigen
reaccioni:
a) amb hidrogen
b) amb aire
c) amb aigua
d) amb carbó
Activitats d’avaluació
1. Respon les qüestions següents:
a) Quines diferències hi ha entre un canvi físic i un canvi químic?
b) Dóna exemples dels dos tipus de canvis.
2. Digues si les frases següents són vertaderes o falses:
a) L’ebullició és un canvi físic.
b) La reacció química és una manera d’unir elements per donar compostos.
c) Els compostos es poden separar en substàncies més senzilles mitjançant un canvi físic.
d) El compost és una mescla.
e) El clorur de sodi és una mescla.
f) Els elements i els compostos són substàncies pures.
V
V
V
V
V
V
F
F
F
F
F
F

3. L’hidrogen reacciona amb l’oxigen i dóna com a resultat aigua:
a) Quin tipus de canvi s’ha donat?
b) Quines són les substàncies reaccionants?
c) Quin és el producte de la reacció?
d) Explica amb les teves paraules la reacció que s’ha donat.
4. Explica què passa en les situacions següents:
a)
b)
c)
got ple d’aigua col·locat
de cap per avall
cartolina
tub ple d’aigua invertit
sobre un recipient amb
aigua.
buit
43

44
5. Respon les qüestions següents:
a) Com s’anomena la reacció d’una substància amb l’oxigen?
b) Digues què tenen en comú els processos següents: combustió, respiració i formació d’òxids
amb metalls. Quines diferències hi ha entre aquests processos?
c) Escriu de manera esquemàtica les reaccions que tenen lloc en els processos anteriors.
6. Resol aquestes qüestions:
a) Fes un esquema dels passos que s’han de fer al laboratori per obtenir: oxigen, diòxid de carboni
i hidrogen.
b) Fes un esquema del muntatge que faries servir en cada cas.
7. Respon les qüestions següents:
a) Escriu el símbol d’aquests elements: or, plata, carboni, fòsfor, alumini, zinc, nitrogen, oxigen,
coure i hidrogen.
b) Dels elements anteriors, digues quins són metalls i quins són no-metalls.
8. Digues quin dels diagrames següents representa un element format per:
a) àtoms lliures
b) una estructura atòmica gegant
c) una mescla d’elements
d) molècules
9. El clor reacciona amb l’hidrogen en presència de la llum i dóna clorur d’hidrogen (HCl).
a) Escriu una equació química que representi la reacció.
b) Fes un diagrama molecular de la reacció.
c) Compta els àtoms dels reactius i dels productes, i mira si coincideixen.
El clor i l’hidrogen estan formats per molècules diatòmiques.
10. Fes un mapa conceptual sobre l’aire amb la composició, les propietats i les característiques
que té.

11. Digues si les frases següents són vertaderes o falses:
a) Els metalls estan constituïts per molècules.
b) Els gasos nobles, com l’heli, el neó, l’argó, etc., estan formats per àtoms lliures.
c) Els compostos iònics, com per exemple la sal comuna (Na+Cl–), formen estructures
iòniques gegants constituïdes per milions d’ions amb càrrega positiva o negativa.
d) El diamant està format per àtoms de silici i àtoms de carboni.
e) L’aigua està formada per una estructura molecular.
12. Explica per què a l’hivern s’entelen els vidres quan hi ha encesa una estufa de butà.
13. Respon les qüestions següents:
a) Fes un petit informe sobre què són els combustibles.
b) Indica quins són els combustibles més emprats i d’on s’obtenen.
14. Digues si les reaccions següents expressades de forma esquemàtica són correctes:
a) àcid clorhídric + zinc ➝ hidrogen + clorur de zinc
b) hidròxid de sodi + alumini ➝ hidròxid d’alumini + aigua + hidrogen
c) hidròxid de sodi + carbonat de calci ➝ carbonat de sodi + diòxid de carboni + hidròxid de calci
d) àcid clorhídric + carbonat de calci ➝ clorur de calci + diòxid de carboni + aigua
Digues si el pH de la dissolució, abans que tingui lloc cadascuna de les reaccions anteriors, serà:
més gran que 7, igual a 7 o més petit que 7.
15. La gràfica següent ens indica com varia el pH de la saliva quan s’ingereix una substància dolça.
pH
9
8
7
6
5
4
3
ingestió del dolç
no hi ha deteriorament
el pH baixa quan
es forma àcid el pH augmenta quan la
saliva neutralitza l’àcid
deteriorament
0 5 10 15 20 25 30 35 temps després d’haver menjat
a) Al cap de quant de temps és més perillós ingerir una substància dolça?
b) Quin pH ha de tenir la saliva perquè la dent no es faci malbé?
c) Quina finalitat té raspallar-se les dents?
d) Quin ha de ser el pH d’un dentifrici?
e) Creus que l’anunci d’un fabricant de xiclets que diu que mastegar xiclets evita la càries dental
té algun fonament científic?
V
V
V
V
V
F
F
F
F
F
45

46
16. Respon les qüestions següents:
a) Completa la reacció expressada de forma esquemàtica, corresponent a una reacció de neutralització:
àcid + àlcali ➝ + +
b) Posa un exemple concret de la reacció anterior.
c) Cita altres reaccions de neutralització que coneguis.
d) Explica per què la neutralització té les característiques d’una reacció química.
17. Classifica els materials següents en metalls, materials ceràmics, vidre, plàstics i fibres:
llana, maó, niló, coure, pyrex, acer, polietilè, teula, cotó, metacrilat, cristall
18. Explica per què:
a) els aliments es couen en olles metàl·liques.
b) els mànecs de les paelles es fan de plàstic.
c) no es fa servir ferro per construir teulades.
d) s’utilitzen fibres en la confecció de vestits.
e) els cables elèctrics es recobreixen de plàstics.
f) s’utilitza mercuri per fabricar termòmetres.
g) es fa servir tungstè per fabricar el filament de les bombetes.
h) els vaixells es fabriquen amb materials ceràmics.

Full de seguiment del bloc 2. La matèria. Canvis químics
La matèria.
Canvis químics
alumne/a
adquisició de conceptes
i terminologia
exercicis experiments actitud a
classe
capacitat de comprensió
i aplicació
capacitat de síntesi
comprensió
realització
cura del material
presentació
dels deures
prova nota final
47

48
presentació solucionari del llibre de l’alumnat
unitat 1
Mesurar és fàcil
Què en sabem?
L’objectiu d’aquest apartat és mostrar que els sentits molt sovint no són fiables i que, per això, cal
mesurar, és a dir, comparar les magnituds amb instruments que han estat prèviament calibrats. En l’exemple
del llibre caldria fer servir un regle per mesurar la longitud, i un termòmetre per saber la temperatura
de l’aigua. També es poden esmentar les mesures quotidianes que s’acostumen a prendre
i quins són els instruments que s’utilitzarien en cada cas.
Activitats
1. Es tracta d’introduir magnituds com la distància, el temps, el pes, la massa i la temperatura. Les unitats
corresponents seran: a) metres o quilòmetres; b) segons, minuts o hores; c) no es pretén que
donin per unitat de pes el newton, sinó que es considerarà correcta la resposta si es fa servir la unitat
de massa, el quilogram; d) el mateix que en l’apartat anterior; e) graus centígrads.
Els aparells de mesura que s’han d’utilitzar són:
a) una cinta mètrica; b) un cronòmetre o un rellotge; c) i d) una balança; e) un termòmetre.
2. a) 100 m 3 ; b) 60 kg; c) 40 s; d) 400 m; e) 100 m 2 .
3. Per exemple: a) En una piscina hi caben 100 metres cúbics d’aigua; b) Peso 60 quilograms;
c) Trigo 40 segons a anar fins al quiosc, d) Visc a 400 metres de l’escola; e) Tinc un pis de 100 metres
quadrats.
4. a) 500 km = 500.000 m; b) 200 m = 20.000 cm; c) 250 g = 0,25 kg; d) 100 mm = 0,1 m
5. a) La sensibilitat és 0,1 cm. 1 cm / 10 divisions = 0,1 cm
b) La sensibilitat és 0,5 cm. 1 cm / 2 divisions = 0,5 cm
c) La sensibilitat és 0,2 cm. 5 cm / 25 divisions = 0,2 cm
d) La sensibilitat és 0,5 cm. 5 cm / 10 divisions = 0,5 cm
6. Poden ser, per exemple: a) 80 cm, b) 7 o 8 m, c) 2 o 3 m.
7. Aquesta mesura s’hauria de fer de manera indirecta perquè la sensibilitat del regle és d’1 mm i el
gruix d’un full és més petit. Cal mesurar, per exemple, el gruix de 100 fulls junts; el resultat de la
mesura es divideix entre 100 i dóna com a resultat el gruix d’un full.
8. 1 cm 2 és la superfície d’un quadrat d’1 cm × 1 cm; 1 dm 2 és la superfície d’un quadrat d’1 dm × 1 dm
i com que 1 dm = 10 cm, 1 dm 2 = 10 cm × 10 cm = 100 cm 2 .
9. La superfície es calcula trobant l’àrea del rectangle. Es mesuren els dos costats i es multipliquen
S = a · b. També es podrien comptar, si la llibreta és quadriculada, el nombre de quadres i donar el
resultat en quadres.
10. La superfície d’una moneda és la superfície d’un cercle S = π · r 2 . Cal mesurar el diàmetre i dividirlo
entre dos per trobar el radi (és molt poc precís intentar mesurar el radi, ja que és difícil saber on
es troba el centre de la circumferència). També es podria fer aquest càlcul com indica la figura de
la pàgina 11 del llibre de text: comptant la quantitat de quadres.

11. Volum d’un paral·lelepípede V = a · b · c: 12 cm × 30 cm × 40 cm = 14.400 cm 3 .
12. 1 dm 3 és el volum d’un cub d’1 dm × 1 dm × 1 dm = 10 cm × 10 cm × 10 cm = 1.000 cm 3 .
1 cm 3 és el volum d’un cub d’1 cm × 1 cm × 1 cm.
13. Com que 1 L equival a 1 dm 3 , l’envàs podria ser un cub d’1 dm × 1 dm × 1 dm; és a dir,
de 10 cm × 10 cm × 10 cm = 1.000 cm 3 .
14. a) 250 mL = 0,25 L; 33 cL = 0,33 L; 100 mL = 0,1 L; 1,5 L = 1,5 L
b) Com que 1 dm 3 = 1 L: 250 mL = 0,25 dm 3 ; 33 cL = 0,33 dm 3 ; 100 mL = 0,1 dm 3 ; 1,5 L =1,5 dm 3 .
15. Són graduats: proveta, pipeta graduada i bureta. Són aforats: matràs aforat i pipeta.
16. a) El volum màxim i el volum mínim que es pot mesurar d’esquerra a dreta és: 10 mL, 250 mL;
1 mL, 10 mL; 1 mL, 100 mL.
b) La sensibilitat és: 1 mL; 0,1 mL; 1 mL.
17. Les mesures són: 17 mL; 24 mL, 325 mL; són difícils de llegir en el dibuix perquè no hi són les 50
divisions. La sensibilitat de les tres provetes és d’1 mL.
18. El volum de la pedra és 75 mL – 55 mL = 20 mL = 20 cm 3 .
19. No es podria mesurar el volum d’una sola moneda perquè és molt petit. La situació és equivalent a
la del gruix del full de paper de l’activitat 7. Com que introduïm 20 monedes, l’augment de volum
d’aigua és més gran i, per tant, la probabilitat d’error és menor.
20. La sensibilitat de l’aparell és 10 mL / 5 divisions = 2 mL; per tant la sensibilitat és 2 mL. El volum
que marca és 64 mL. La diferència que hi ha amb el dibuix del text és que en el dibuix del text no
està graduat i no s’hi pot llegir el volum d’aire recollit.
21. 100 g = 0,1 kg; 1.000.000 dg = 100 kg; 1 tona = 1.000 kg.
22. Les balances electròniques de laboratori acostumen a tenir una càrrega màxima de 300 g i una sensibilitat
de 0,1 g o 0,01 g. Ens ho indica el nombre de dígits que apareix en pantalla. La tara serveix
per posar a zero la balança quan hi posem un recipient que ha de contenir una substància i ens interessa
només el pes de la substància. Així s’evita pesar per diferència.
23. Es col·loca el recipient sobre la balança, es prem el botó on diu tara, es posa la balança a zero i s’afegeix
al recipient el líquid del qual volem mesurar la massa. Per saber la massa del líquid només
cal llegir directament el que indica la balança.
Si la balança no té la possibilitat de tarar, cal fer el següent: es pesa el recipient sense contingut, se
n’anota la massa, s’hi afegeix el líquid i s’anota la massa total. Per saber la massa del líquid s’ha de
restar la massa del recipient de la massa total.
24. Les masses de 1.000 cm 3 d’alumini, coure i or seran respectivament: 2.700 g, 8.900 g i 19.300 g
(o 2,7 kg, 8,9 kg i 19,3 kg).
a) La densitat és la massa corresponent a 1 cm 3 de cada substància, per tant serà respectivament:
2,7 g/cm 3 , 8,9 g/cm 3 i 19,3 g/cm 3 .
b) La massa d’1 cm 3 de cadascuna de les substàncies serà: 2,7 g, 8,9 g, 19,3 g.
25. Per determinar la densitat d’una substància cal mesurar-ne la massa i el volum, ja que d = m/V.
Material necessari: plastilina, una balança i una proveta.
49

50
Es mesura la massa d’un tros de la substància, es posa un volum d’aigua determinat a la proveta que no
arribi fins a dalt –cal tenir en compte que hi afegirem la plastilina– i s’anota el volum d’aigua inicial. Se
submergeix la plastilina dins l’aigua, s’anota el volum final i per diferència es troba el volum de la plastilina.
Es fa la divisió entre la massa de la plastilina i el volum que ocupa i se’n troba la densitat. Cal tenir
en compte que el quocient serà sempre el mateix independentment de la massa de plastilina de què
s’hagi partit.
26. d = m/V; d = 73, 5 g/7 cm 3 = 10,5 g/cm 3 . La massa d’1 cm 3 de plata és 10,5 g.
27. d= m/V; d= 395 g/ 500 cm 3 = 0,75 g/cm 3 . La massa d’1 cm 3 d’alcohol és 0,75 g. La massa de 1.000 cm 3
d’alcohol és 750 g.
Experiment: Determinació del volum i la capacitat de diversos cossos
Qüestions
Test
a) La quantitat màxima que es pot mesurar amb un regle com el que habitualment fan servir els
alumnes a classe és de 40 o 50 cm. Pel que fa a la proveta, depèn de la capacitat que tingui:
100 mL, 250 mL, 500 mL o 1.000 mL.
b) La sensibilitat és el valor que té la divisió més petita de l’aparell; un regle acostuma a ser d’1 mm;
per a les provetes pot ser 1 mL, 2 mL o 10 mL.
c) Per calcular el volum del prisma cal multiplicar les tres dimensions V = a · b · c.
Per calcular el volum del cilindre s’ha de calcular el diàmetre de la base, dividir-lo per dos, trobar
la superfície de la base Sbase = π(d/2) 2 . Després, cal mesurar l’alçada (h) i multiplicar-la per
la superfície de la base: Sbase · h. Així, obtenim el volum del cilindre.
d) Tota mesura comporta un marge d’error i és normal que no coincideixi.
e) El volum de líquid s’introdueix a l’interior del recipient, les mesures que es fan són de l’exterior,
hi ha per tant una diferència deguda al gruix de l’envàs.
1 b); 2 a), d’)/b) a’)/c) b’)/d) c’); 3 c); 4 b); 5 c); 6 c); 7 c); 8 b); 9 b); 10 a); 11 d); 12 d)
Activitats complementàries
1. a) 1,80 m = 180 cm; b) 150 cm = 1,5 m; c) 600 km = 600.000 m; d) 800 mm = 0,8 m
2. a) 1.000 cm 2 = 0,1 m 2 ; b) 0,1 m 2 = 10 dm 2 ; c) 10 dm 2 = 1.000 cm 2 ; d) 100 m 2 = 1.000.000 cm 2
3. a) 100 dm 3 = 0,1 m 3 ; b) 1.000 cm 3 = 1 dm 3 ; c) 0,01 m 3 = 10.000 cm 3 ; d) 10 dm 3 = 10.000 cm 3
4. a) 50 L = 50 dm 3 ; b) 50 cm 3 = 50 mL; c) 200 dm 3 = 200.000 mL; d) 200 mL = 0,2 L
5. Per tal d’ordenar les quantitats, cal que estiguin expressades amb la mateixa unitat. Si s’expressen
en grams, per exemple, l’ordre seria el següent: c) 1.000 g; d) 1.000 g; a) 100 g; b) 0,1 g.
6. La massa d’una sola llentia és molt petita i la balança del laboratori no la pot detectar. Per tal de
mesurar-la, cal posar unes quantes llenties, per exemple 100, damunt de la balança del laboratori,
pesar-les i dividir el resultat pel nombre de llenties que s’hi han pesat.

7. Per determinar el contorn d’una moneda, es poden seguir dos processos:
– Es marca un punt del cantell de la moneda i es desplaça sobre un regle, es llegeix directament la
longitud del contorn de la moneda.
– Un altra manera consisteix a fer-ho de manera indirecta, trobant la longitud de la circumferència,
L = 2πr; per això se’n mesura el diàmetre, es divideix per dos i es troba la longitud L = 2π(d/2). Es
mesura el diàmetre en lloc del radi perquè és més difícil trobar el centre de la circumferència i mesurar-ne
el radi.
8. Per determinar el gruix d’una moneda se n’apilen 10 i se’n mesura l’alçada, es divideix el resultat
per 10 i s’obté, així, el gruix d’una moneda.
9. El volum d’una habitació és el volum d’un prisma: V = a·b·c. Cal que els alumnes donin la resposta
en m 3 i en L (han de tenir en compte que 1 m 3 = 1.000 L).
10. a) 0,1 g; b) 0,01 g; c) 0,001 g; d) 0,001 g
11. 197,5 g
12. 12,2 cm 3
13. 3,95 g / 0,5 cm 3 ; 15,8 g / 2 cm 3 ; 23,7 g / 3 cm 3 ; 79 g / 10 cm 3
14. És més densa la caixa plena de patates perquè per al mateix volum conté més massa.
15. El nom dels instruments són: matràs aforat, matràs erlenmeyer, vas de precipitats, proveta, bureta
i pipeta graduada. a) la proveta de 100 mL permet afegir el líquid fins arribar al volum desitjat;
b) la bureta permet abocar la quantitat desitjada i, com que el zero es troba a dalt, permet llegir
directament la quantitat abocada; c) la pipeta graduada de 25 mL permet abocar la quantitat desitjada
ja que el zero es troba a dalt.
16. Un exemple de mapa conceptual pot ser:
longitud
unitat
del SI
metre
es mesura
metre
superfície
unitat
del SI
metre
magnituds
es mesura
metre,
mesura indirecta
unitat
del SI
metre
cúbic
volum
litre
proveta
es relaciona
es mesura
mesura
indirecta
unitat
del SI
quilogram
d = m / V
densitat
unitat SI
kg / m3 massa
es mesura
balança
51

52
Lectura: El metre
Qüestions
1. La definició d’una unitat de longitud internacional facilita qualsevol forma d’intercanvi entre diferents
països, per exemple facilita les relacions comercials. Per tant, com a forma d’entesa també fa
possible que els científics puguin fer servir la mateixa terminologia i, per tant, avançar en les seves
investigacions.
2. Quan es defineix el metre s’especifica que és a 0 °C perquè el material del qual està fet, platí, es pot
dilatar amb la temperatura i, llavors, la seva longitud varia.
Per recordar
1r paràgraf: magnitud; la longitud, la massa, el volum i la densitat; el metre (m), el metre quadrat
(m 2 ), el quilogram (kg), el metre cúbic (m 3 ), el quilogram per metre cúbic (kg/m 3 );
2n paràgraf: el regle.
3r paràgraf: la balança.
4t paràgraf: la proveta.
5è paràgraf: la proveta.
6è paràgraf: una proveta plena d’aigua.
7è paràgraf: massa, volum; dividir la massa, volum.
unitat 2
Els canvis d’estat
Què en sabem?
• L’aigua en el dibuix es presenta en estat sòlid: en els glaçons i els gelats; en estat líquid: en les
begudes, i en estat gasós: el vapor que desprèn el cafè amb llet i els gasos que es desprenen de
l’espelma que crema.
• Sí, continua sent la mateixa substància, ja que es tracta d’un canvi físic.
• Perquè una substància faci els passos de sòlid a líquid i de líquid a gas s’ha d’escalfar. Per tal que
es produeixi el pas de gas a líquid i, després, de líquid a sòlid s’ha de refredar.
fusió vaporització
gel (aigua sòlida) líquid gas
solidificació condensació
• Els aliments es couen més de pressa en una olla de pressió, perquè augmentant la pressió fem
bullir l’aigua a una temperatura més elevada.
• En estat sòlid les partícules estan més juntes i s’atreuen més; en estat líquid es poden moure unes
al costat de les altres, per això, el líquid no té una forma definida; en l’estat gasos les partícules
estan molt separades i no s’atreuen, per això el gas no ocupa un volum fix ni té una forma definida.

Activitats
1. En la fotografia superior, s’observa l’aigua en els tres estats: sòlid, líquid i gasós. A l’hivern, quan la
temperatura baixa, l’aigua es congela, tal com es veu en la fotografia de la font amb les candeles de
gel que pengen.
2. a) La canonada i l’ampolla han rebentat, el cotxe ha relliscat.
b) L’aigua quan passa a estat sòlid augmenta de volum, per això la canonada i l’ampolla rebenten.
El cotxe llisca perquè es troba amb la carretera gelada.
c) Quan baixa la temperatura s’ha de deixar rajar una mica d’aigua perquè la canonada no es geli.
Una ampolla de vidre no es pot posar al congelador plena d’aigua perquè en augmentar de
volum explotaria. Per tal que no es gelin les carreteres, cal tirar-hi sal quan la temperatura pot
arribar als zero graus centígrads.
3. El gel és menys dens que l’aigua en estat líquid, per aquest motiu, el gel sura sobre la beguda (dissolvent
aigua).
4. La temperatura més elevada fa que l’aigua s’evapori més de pressa, el vent remou l’atmosfera
de vapor d’aigua que es forma sobre la roba i no permet que el procés s’aturi. Deixar la roba ben
estesa fa que hi hagi més superfície exposada a l’evaporació, i per això aquest procés és més ràpid.
5. Els llocs més calorosos i més ventilats són els més adequats per assecar la roba.
6. a) L’aire calent.
b) Que no sortiria aire.
c) Perquè el temps de funcionament varia segons la quantitat de roba que s’ha d’eixugar.
d) Perquè l’aire pugui entrar-hi i sortir-ne.
e) Tenen en comú l’aire i la temperatura.
7. Com que els vidres són freds, el vapor de l’habitació es condensa. Aquest fenomen s’anomena condensació.
8. Cal escalfar en els canvis següents:
– de sòlid a líquid (fusió)
– de líquid a gas (vaporització)
– de sòlid a gas (sublimació)
Cal refredar:
– de líquid a sòlid (solidificació)
– de gas a líquid (condensació)
– de gas a sòlid (sublimació regressiva)
9. – de líquid a gas ➝ vaporització
– de sòlid a líquid ➝ fusió
– de líquid a sòlid ➝ solidificació
– de sòlid a gas ➝ sublimació
10. oxigen: gas; alumini: sòlid; etanol: líquid; coure: sòlid; sal: sòlid; sofre: sòlid: mercuri: líquid; diòxid
de carboni: gas.
11. De –114 °C a 78 °C.
53

54
12. a) S’utilitza el mercuri perquè a temperatura ambient es troba en estat líquid.
b) Per soldar es fa servir l’estany perquè té un punt de fusió molt baix: 232 °C.
c) Fem servir el tungstè (wolframi) perquè té un punt de fusió molt elevat: 3.410 °C.
13. El gel sura sobre l’aigua perquè és menys dens que l’aigua líquida. Això permet que els peixos
puguin continuar vivint en la part líquida de l’aigua.
14. a) Es tira sal a les carreteres perquè l’aigua salada es manté líquida per sota dels 0 °C.
b) En afegir sal a l’aigua, l’aigua bull a una temperatura més alta i l’ou es cou més de pressa.
15. L’aigua destil·lada bull quan arriba a 100 °C i la temperatura es manté constant. L’aigua salada bull
per sobre de 100 °C i la temperatura no es manté constant sinó que va augmentant a mesura que
bull.
16. a)
17.
temperatura (ºC)
30
20
10
0
-10
0 10 20 30 40 50 60
temps (minuts)
b) La temperatura és de –10 °C.
c) El gel s’està fonent i la temperatura es manté constant a 0 °C.
d) Dependrà de la temperatura ambient; si és de 20 °C, la temperatura ja no pujarà més.
e) El gel és pur perquè fon a 0 °C. És una propietat característica perquè no depèn de la massa
d’aigua amb la qual fem l’experiment.
Partícules d’un sòlid Partícules d’un líquid Partícules d’un gas
(llapis) (beguda) (aire de l’interior d’una pilota)

18. a)
19.
20.
b)
c)
sal
les partícules vibren
en el sòlid
aigua
calor
➝
Les partícules estan molt juntes i s’atreuen entre si amb
molta força. El sòlid té forma fixa.
Les partícules de solut es repeteixen entre les del dissolvent,
perque les partícules tenen moviment.
Quan un sòlid s’escalfa, les seves partícules
vibren més ràpidament i això fa que augmentin
de volum.
En un gas, les partícules estan molt separades; per
ajuntar-les s’ha de fer pressió i, per tant, hi ha un
augment de pressió dins de la xeringa ja que les
partícules xoquen més sobre la superfície interior.
Si disminuïm la pressió, el volum augmenta perquè
també disminueix la pressió interior.
Sòlid Líquid Gas
55

56
21.
Experiment 1: La solidificació de l’aigua
Qüestions
a) Quan l’aigua es fa sòlida, augmenta de volum perquè perd densitat respecte a l’estat líquid. Es
pot comprovar perquè ocupa més espai dins del vas, o bé perquè en pot haver vessat.
b) La massa de l’aigua en estat sòlid no varia respecte de la massa que tenia en estat líquid.
Experiment 2: Temperatura de solidificació d’una substància
Qüestions
sòlid
líquid
gas
a) Les partícules estan molt juntes i s’atreuen entre si amb molta força.
b) L’escalfor fa que les partícules vibrin més ràpid. El sòlid s’expandeix.
c) A mesura que el sòlid s’escalfa, les seves partícules vibren més ràpid, fins
que arriba un moment en què l’estructura del sòlid es trenca.
d) L’augment de temperatura fa que les partícules es moguin a més velocitat,
i això permet que les partícules més ràpides s’escapin de la superfície.
e) Les partícules es mouen més lliurement en el gas. No s’atreuen les unes a
les altres.
a) Depèn del termòmetre que es faci servir.
b) Depèn del termòmetre que es faci servir.
c) Una recta inclinada que correspon a l’interval en què l’àcid esteàric es troba en estat líquid i va
disminuint la temperatura; un tram horitzontal que correspon a l’interval en què l’àcid esteàric
fa el canvi d’estat de líquid a sòlid i, per tant, la temperatura és manté constant; i una recta inclinada
quan l’àcid esteàric ja ha arribat a l’estat sòlid i va disminuint de temperatura.
d) 69,6 °C.
e) Que el tram horitzontal sigui més o menys llarg depèn de la quantitat de substància que hàgim
fet servir.
f) La temperatura de solidificació no depèn de la quantitat de substància, no obstant això, sí que
depèn del tipus de substància.
g) Si a la gràfica s’obté un tram horitzontal, la substància és pura. Si aquest tram surt inclinat, es
tracta d’una mescla.

Test
1 d); 2 b); 3 b); 4 c); 5 b); 6 b); 7 c); 8 d); 9 c); 10 a)
Activitats complementàries
1.
substància estat 25 °C estat –200 °C
sal comuna sòlid sòlid
aigua líquid sòlid
alcohol líquid sòlid
alumini sòlid sòlid
coure sòlid sòlid
oxigen gas líquid
nitrogen gas líquid
mercuri líquid sòlid
or sòlid sòlid
2. a) El punt d’ebullició i la densitat són propietats característiques que no depenen de la massa de
substància que s’utilitzi per determinar-les, i són pròpies de cada substància.
b) La massa i el volum no són propietats característiques, canvien de valor en variar la massa i no
són pròpies de cada substància.
3. Diferències entre ebullició i evaporació:
L’ebullició és el pas de líquid a gas de tota la massa líquida i a una temperatura determinada.
L’evaporació és el pas de líquid a gas, però només en la superfície del líquid i a qualsevol temperatura.
Analogia entre ebullició i evaporació:
Els dos fenòmens consisteixen en el pas de l’estat líquid a l’estat gasós.
4. El líquid corrector conté dissolvent. En destapar l’ampolleta, el dissolvent es va evaporant i es va tornant
més concentrat, per això, finalment, s’asseca.
5. a) Es tracta d’una substància pura perquè ens dóna un tram horitzontal.
b) La seva temperatura de fusió és de 80 °C.
c) (a) En aquest tram la substància es troba en estat sòlid.
(b) En aquest tram la substància es troba en estat sòlid i líquid, perquè s’està fonent.
(c) En aquest tram la substància es troba en estat líquid.
6. a) Si l’aigua del radiador d’un cotxe arriba a la temperatura de 0 °C, se solidifica. Com que l’aigua
augmenta de volum en solidificar-se, podria trencar el radiador. Per això, s’hi afegeix anticongelant,
que rebaixa el punt de solidificació (per sota de 0 °C).
b) En una olla de pressió, l’acumulació de vapor fa augmentar la pressió sobre el líquid. Així, l’aigua
bull a una temperatura més alta.
57

58
7. • Les partícules tenen més llibertat en l’estat 5. gasós
• Quan es produeix un canvi d’estat, la temperatura es manté 3. constant
• Quan un sòlid es converteix en líquid, necessita absorbir 4. energia
• Les forces entre les partícules en estat gasós són molt 2. febles
• Quan vessem un líquid les partícules poden 1. lliscar
8.
L’estat dels metalls de la taula a les temperatures següents és:
a) 0 °C, estat sòlid: sodi, or, cesi, liti, calci
9. a)
b) 100 °C, estat sòlid: or, liti, calci; estat líquid: sodi, cesi
d) 25 °C, estat sòlid: sodi, or, cesi, liti, calci
e) 1.000 °C, estat sòlid: or; estat líquid: liti, calci; estat gasós: sodi, cesi
temperatura (ºC)
substància 0 °C 25 °C 100 °C 1.000 °C
sodi sòlid sòlid líquid gas
or sòlid sòlid sòlid sòlid
cesi sòlid líquid líquid gas
liti sòlid sòlid sòlid líquid
calci sòlid sòlid sòlid líquid
232
119
T e
T f
b) Per sota de 119 °C es trobarà en estat sòlid, un cop fos, de 119 °C a 232 °C, es mantindrà en estat
líquid.
c) Per sobre de 232 °C, l’estany es trobarà en estat gasós.
10. En estat gasós les molècules es mouen a gran velocitat i omplen tot el volum perquè es mouen en
totes les direccions.
temps

11. a) En estat sòlid, les partícules es troben molt juntes i s’atreuen amb força. Aquestes propietats fan
que els sòlids siguin durs. En ratllar-los se separen les partícules. Com que les partícules s’atreuen
molt, es fa difícil ratllar-los. En els líquids les partícules s’atreuen amb força, però no tant
com en els líquids, per això diem que són tous.
b) Com que les partícules dels gasos estan molt separades, poden comprimir-se amb més facilitat. En
canvi, els sòlids i els líquids, com que tenen les partícules més juntes, costa més comprimir-les.
c) Els sòlids tenen forma pròpia perquè les seves partícules ocupen posicions definides. En canvi, els
líquids i els gasos no tenen forma definida perquè les seves partícules no ocupen posicions definides.
d) Els gasos són menys densos que els líquids perquè les seves partícules estan més separades que
les dels líquids.
Lectura: Cafè a pressió
Qüestions
1. La cafetera de pressió va ser inventada per Descroisilles l’any 1802.
2. L’aigua puja al recipient superior empesa pel vapor.
3. El cafè s’obté per infusió a altes temperatures. Així és més concentrat, aromàtic i saborós.
4. Amb una cafetera exprés s’aconsegueix un cafè més concentrat perquè té una palanca que mou
l’èmbol que pressiona el cafè i provoca la sortida de la infusió. La cafetera exprés fa un cafè més
concentrat perquè dissol més substàncies.
Per recordar
1r paràgraf: energia, entorn.
2n paràgraf: absorbir.
3r paràgraf: sòlid, gas.
4t paràgraf: sòlid, líquid, solidificació.
5è paràgraf: gas, líquid, vaporització.
6è paràgraf: invers.
7è paràgraf: constant.
8è paràgraf: separades.
9è paràgraf: dilatació.
10è paràgraf: vibren.
11è paràgraf: forma pròpia.
unitat 3
Mescles
Què en sabem?
• Mescles: bronze, aire, llet, maionesa, petroli, acer inoxidable, suc de taronja, formatge.
Substàncies pures: alumini, or, sal, butà.
• Les partícules del sucre es dispersen entre els espais buits que deixen les partícules de l’aigua.
• Les substàncies pures són una sola substància i les mescles són barreges de diferents substàncies.
Les substàncies pures tenen propietats característiques i les mescles no.
59

60
Activitats
1. Mescles: aigua de mar, aire, llet, petroli, maionesa, granit, mantega. Substàncies pures: sal, aigua
destil·lada, coure, diamant, oxigen
2. Abans de rentar-nos les mans, cal mirar en l’envàs de la pintura de quin tipus és. Si és una pintura
de tipus esmalt cal fer servir aiguarràs; si és una pintura soluble amb aigua, cal fer servir aigua.
3. Per fer l’experiment, primer cal posar en un recipient una petita quantitat d’un dels components
de la mescla i, després, cal afegir-hi una mica de l’altre. Després, s’agita amb força la mescla i es
deixa reposar.
mescles
sal i alcohol vinagre i oli vinagre i aigua alcohol i oli
solubles (sí o no) no són solubles no són solubles sí que són solubles no són solubles
conclusions no hi ha cap si agites molt la és una mescla l’oli queda per
solubilitat mescla es forma soluble en qualsevol sota de l’alcohol
una emulsió proporció
4. Una dissolució concentrada és la que té molt solut respecte del volum de dissolvent emprat. En canvi,
una dissolució diluïda és la que té poc solut respecte del volum de dissolvent emprat.
5. Cal aplicar la fórmula següent:
Massa de dissolució = massa de solut + massa de dissolvent
Per tant:
10 g de sal + 50 g d’aigua = 60 g de dissolució
7.
10 g de sal
% solut = ---------------------------------- × 100 = 16,6 %
60 g de dissolució
10 g de sucre
6. massa de solut = -------------------------------------- × 200 g de dissolució = 20 g de sucre
100 g de dissolució
massa de dissolvent = 200 – 20 = 180 g d’aigua
100 g de dissolució
5 g de sucre × ------------------------------------- = 50 g de dissolució
10 g de sucre
8. v = 33 cL = 0,33 L = 0,33 dm 3 = 330 cm 3
6 cm 3 d’alcohol
----------------------------------- × 330 cm 3 de cervesa = 19,8 cm 3 d’alcohol
100 cm 3 de cervesa
9. 250 mL = 0,25 L
80 g de sucre
massa de sucre = --------------------------- × 0,25 L = 20 g de sucre
1 L xarop
Per fer aquest càlcul caldria fer el següent: agafar un matràs de 250 mL, pesar els 20 g de sucre,
posar-los en un vas de precipitats i afegir-hi una petita quantitat d’aigua. Posar-ho tot al matràs aforat,
i anar-hi afegint aigua fins que arribi a l’osca (sense deixar-ho d’agitar).

10. massa de calci = 0,12 g de calci
11.
1 L
volum = 100 mL ------------------ = 0,1 L
1.000 mL
0,12 g de calci
massa de calci = ----------------------------- × 1 L = 1,2 g de calci
0,1 L
350 g de sal
-------------------------- × 5 L = 1.750 g de sal
L
12. a) Vol dir que en 100 g d’aigua a 30 °C s’hi poden dissoldre com a màxim 24 g de sulfat de coure.
b) Per respondre aquesta pregunta l’alumnat ha de consultar la taula de solubilitats del llibre. La
solubilitat és de 60 g de sulfat de coure en 100 g d’aigua.
c) La solubilitat a 80 °C és de 60 g; la solubilitat a 30 °C és de 24 g. Obtindrem massa de sulfat de
coure (cristal·litzat) = 60 – 24 = 36 g.
13. a) En la gasosa el solut és el diòxid de carboni i els sucres, i el dissolvent, l’aigua.
b) Si escalfem la beguda, el diòxid de carboni es despendrà. Això passa perquè els gasos són més
solubles en els líquids freds que en els líquids calents.
14. Si afegim aigua calenta en una peixera plena d’aigua més freda, l’oxigen contingut en l’aigua que
hi havia es desprèn. El peix, per tant, mor perquè no hi ha oxigen.
15. a) La llet i el formatge són dispersions col·loïdals.
b) El formatge és un gel, és a dir, una dispersió d’un líquid en un sòlid (aigua i greixos). En canvi,
la llet és una emulsió d’un líquid en un líquid (oli i aigua).
El medi dispersant és una fase contínua, el medi dispers és discontinu. L’alumnat ha d’adonar-se
d’aquesta característica en pintar el dibuix: per acolorir les gotes del medi dispers s’ha d’aixecar el
llapis, mentre que per acolorir el medi dispersant no cal aixecar-lo.
16. Es tracta d’escumes sòlides. El sòlid és el medi dispersant i el gas és el medi dispers. En el cas de la
pedra tosca, la pedra és el medi dispersant i l’aigua, el medi dispers. En el pa, el pa fa de medi dispersant
i l’aire és el medi dispers.
61

62
17. Mapa conceptual:
Experiment: Fem créixer cristalls
Aquest experiment també es pot fer preparant una dissolució en calent i, després, deixar-la refredar.
(Cal que l’alumnat consulti les dades de la taula de solubilitats.)
Qüestions
Test
a) Perquè la solubilitat del solut (sulfat de coure) ha disminuït i l’excés de solut precipita en forma
de cristalls.
b) Està saturada perquè no admet més solut.
c) Es tracta de dibuixar els cristalls que s’obtinguin, que seran de color blau.
d) Deixant refredar lentament la dissolució. Per aconseguir-ho es pot tapar el cristal·litzador amb
un drap.
e) Disminueix.
f) A les salines la sal precipita perquè l’aigua es va evaporant i, per tant, la solubilitat de la sal disminueix.
1 b); 2 b); 3 d); 4 c); 5 b); 6 c); 7 a) i d); 8 c); 9 a); 10 a) 3, b) 4, c) 2, d) 1
Activitats complementàries
1. En una mescla homogènia trobem les mateixes propietats en tots els punts. Una mescla heterogènia,
en canvi, té punts amb diferents propietats.
2. Es pot fer una determinació del punt de fusió. En la gràfica d’escalfament, la substància pura, presenta
un tram horitzontal i la barreja no presenta tram horitzontal.
3. a) F
b) V (ultrafiltre)
c) V
d) V
mescla heterogènia
mescla
heterogènia
mescla
dispersió
col·loïdal
mescla homogènia
dissolució

4. 5 g de sucre
–––––––––---------- × 300 g dissolució = 15 g de sucre
100 dissolució
5.
100 g dissolució
15 g de sucre × –––––––––----------- = 300 g de dissolució
5 g sucre
21 m 3 d’oxigen
90 m 3 de sucre × –––––––––---------- = 18,9 m 3 d’oxigen
100 m 3 d’aire
6. V= 100 cm 3 = 0,1 dm 3 = 0,1 L
0,1 L × 40 g = 4 g de sal
––––
L
7. Massa de dissolució = 40 g de sal + 400 g d’aigua = 440 g de dissolució
40 g de sal
––––––––––––––––– × 100 g de dissolució = 9 % de sal
440 g de dissolució
8. a) En evaporar-se una mica de dissolvent, apareixerà una mica de solut.
b) El dissolvent és l’aigua; un dels soluts és la sal comuna.
c) sorra ➝ 2. no és soluble en aigua
sal ➝ 1. és soluble en aigua
alcohol ➝ 1. és soluble en aigua
oli ➝ 2. no és soluble en aigua
9. a) F
b) V
c) V
10. a) La solubilitat del nitrat de potassi a 30 °C és de 44 g, a 40 °C és de 60 g. Per tant, la solubilitat
depèn de la temperatura.
b) A 60 °C.
c) 52 g de nitrat.
d) 50 g d’aigua a 60 °C admeten 52 g de nitrat de potassi, a 20 °C n’admetran 15 g, per tant la
diferència ens donarà els grams de cristalls que obtindrem: massa de cristalls = 52 – 15 = 37 g
11. Semblances:
• Les substàncies pures i les dissolucions són homogènies.
• Les substàncies pures i les dissolucions conserven la massa. Quan formen una dissolució, la massa
de solut més dissolvent és igual a la massa de dissolució; quan formen una substància composta,
la massa de reactius és igual a la de productes.
Diferències:
• Les dissolucions estan formades per diverses substàncies, en canvi les substàncies pures estan
constituïdes per una única substància.
• Les dissolucions no tenen propietats característiques determinades, però les substàncies pures sí.
• La substància pura és homogènia pel que fa al canvi d’estat, i la dissolució no.
63

64
12. 34 34 g de sulfat
–––––––––––– × 60 g d’aigua = 20,4 g de sulfat sulfat
100 100 g d’aigua
34 g de sulfat × 300 g d’aigua = 102 g de sulfat
––––––––––––
100 g d’aigua
13. a) Els aliatges són mescles sòlides de metalls que s’obtenen amb la fusió dels metalls i el refredament
posterior.
b) El llautó és un aliatge de 70 % de coure i 30 % de zinc.
L’acer inoxidable és una barreja d’acer, níquel i crom: el 70 % de ferro; el 20% de crom, i el 10%
de níquel.
El duralumini és una mescla d’alumini i coure: 96 % d’alumini i el 4% de coure.
c) Els aliatges presenten propietats millors que les dels components que els formen. Per exemple,
el llautó és més dur que el coure, l’acer inoxidable és més dur que el ferro i, a més, no s’oxida.
d) El bronze és un aliatge de coure i estany: el 90 %, de coure i el 10 %, d’estany. En ajuntar el coure
i l’estany s’aconsegueix un aliatge més dur que el coure.
Lectura: Venedors de sal
Questions
1. Per evaporació de l’aigua, la sal cristal·litza.
2. Perquè la temperatura és més alta i, per tant, l’evaporació és més elevada.
Per recordar
1r paràgraf: propietats
2n paràgraf: propietats; components
3r paràgraf: qualsevol
4t paràgraf: homogènies
5è paràgraf: heterogènies
6è paràgraf: majoritari; minoritari
7è paràgraf: solut
8è paràgraf: partícules; suspensió; gas; fum
9è paràgraf: dispersions
10è paràgraf: líquid
11è paràgraf: baixes
12è paràgraf: gas
13è paràgraf: reflecteixen

unitat 4
Separació de mescles
Què en sabem?
• Per evaporació o per destil·lació simple.
• Per decantació.
• Per destil·lació fraccionada.
• Material necessari per a les diferents operacions:
– evaporació: càpsula de porcellana
– destil·lació simple: aparell de destil·lació simple
– decantació: embut de decantació
– destil·lació fraccionada: aparell de destil·lació fraccionada
Activitats
1. S’ha de deixar reposar la suspensió i, després, dur a terme el procés de decantació. L’aigua quedaria
a sobre i el guix al fons del vas.
2. Es podria separar per decantació o fent servir una cullera per separar el sofre de la superfície,
també es podria separar per filtració.
3. a) Una mescla heterogènia.
b) Mitjançant l’embut de decantació, primer decantaríem l’aigua i, després, la benzina.
c) Té més densitat l’aigua, per això es queda a sota.
4. Separació de mescles heterogènies:
tècnica de separació propietats en què es fonamenta exemple
decantació densitat oli i aigua
filtració mida de les partícules sorra i aigua
sublimació sublimació iode i sal
centrifugació densitat guix i aigua
magnetisme atracció entre l’imant i el ferro ferro més sofre
5. En aquesta activitat l’alumnat ha de buscar informació sobre un procés a gran escala basat en l’obtenció
de sal de l’aigua de mar (es pot extreure informació de la lectura «Venedors de sal»). Aquest
procés, a petita escala, el podran observar al laboratori quan es treballi la cristal·lització.
6. El sucre es queda al fons de la tassa perquè el cafè ja no admet més sucre: està saturat.
7. a) S’hauria de preparar una dissolució saturada en calent d’alum i esperar que es refredi. Quan es
refredi, l’alum serà menys soluble en l’aigua i precipitarà.
b) La dissolució es pot filtrar abans de deixar-la cristal·litzar per si l’aigua conté impureses.
c) Per obtenir cristalls grans d’alum la dissolució s’ha de deixar refredar lentament.
65

66
ebullició
8. matràs de destil·lació: líquid gas
condensació
condensador: gas líquid
9. a) Es fa entrar aigua per la part inferior perquè tingui més superfície de refrigeració.
b) L’aigua que surt per la part superior del condensador és calenta perquè ha absorbit la calor del
vapor, quan aquest canvia d’estat i es torna líquid.
10. Es podrien separar per destil·lació fraccionada:
a) La colònia
c) L’alcohol del vi
11. a) S’ha de deixar reposar la mescla una bona estona i després decantar l’aigua.
b) Per evaporació en cas que l’aigua no es vulgui recollir.
c) Per destil·lació fraccionada.
12. Mescles homogènies:
13. Cal tenir en compte que el sofre i la sorra no són solubles en aigua. En afegir aigua a la mescla, com
que la sorra és insoluble en aigua, se n’anirà al fons del got. La sal quedarà solubilitzada en l’aigua
mentre que el sofre quedarà surant en l’aigua. Les operacions que cal dur a terme per aconseguir
la separació dels components són les següents:
En primer lloc, cal fer una decantació per separar la sorra, a continuació, una filtració per separar
el sofre, que quedarà en el paper de filtre. El filtrat, la dissolució de sal en aigua, se separa per evaporació
i finalment hi queda la sal.
Experiment 1: Separació d’una mescla
Qüestions
técnica de separació propietat en què es fonamenta exemple
evaporació temperatura d’ebullició sal i aigua
destil·lació simple temperatura d’ebullició tinta de la ploma estilogràfica
destil·lació fraccionada temperatura d’ebullició vi
cristal·lització solubilitat sulfat de coure i aigua
a) Primer, el iode passa de sòlid a gas i, després, com que topa amb el vidre del rellotge, que està
fred, passa de gas a sòlid.
b) La separació del iode i la sal s’aconsegueix pel fet que el iode passa directament de l’estat sòlid
a l’estat gasós, és a dir, sublima. La sal té un punt de fusió elevat i es queda igual.

c)
iode + sal
sublimació
iode gasós sal
cristal·lització
iode sòlid
Experiment 2: Investigació sobre la tinta
Qüestions
Test
a) La primera gota cau a 100 °C.
b) La temperatura no es manté constant perquè es tracta d’una dissolució.
c) El dissolvent podria ser l’aigua ja que comença a bullir a 100 °C.
d) Si deixem evaporar tota la tinta, ens deixa un residu sòlid. Per tant, es tracta d’una dissolució
de sòlids (pigments) en l’aigua.
1 b); 2 a); 3 b); 4 c); 5 d); 6 b); 7 b), c); 8 d); 9 c); 10 c)
Activitats complementàries
1. a)
sal, arròs
tamisatge
sal arròs
67

68
Un altra possibilitat és la següent:
b)
c)
d)
aigua (dissolem la sal)
sal, arròs
arròs, dissolució d’aigua i sal
filtració
arròs dissolució d’aigua i sal
dissolució d’aigua i sal
evaporació
sal
sorra, dissolució d’aigua i sal
decantació
evaporació
sal
sorra dissolució d’aigua i sal
dissolució d’alcohol i aigua
destil·lació fraccionada
evaporació
alcohol aigua
sal

2.
e)
afegim aigua (dissolem la sal)
3. a) Destil·lació fraccionada.
b) Evaporació.
c) Decantació.
d) Destil·lació simple.
oli i aigua
decantació
oli aigua
carbonat de calci, sal
decantació
carbonat de calci dissolució aigua i sal
evaporació
4. Decantació: procediment de separació que s’utilitza per separar líquids que tenen diferent densitat.
Filtració: procés que s’utilitza per separar les mescles formades per un líquid i un sòlid quan el sòlid
és insoluble en el líquid.
Destil·lació simple: procés que serveix per separar les dissolucions de sòlids en líquids. S’utilitza
sempre que es necessita recuperar el dissolvent.
Destil·lació fraccionada: procés que s’utilitza per separar líquids miscibles sobre la base del diferent
punt d’ebullició que tenen.
5. a) Perquè les substàncies solubles en l’aigua són més solubles en aigua calenta que en aigua
freda.
b) S’utilitza per separar les substàncies que queden en suspensió.
c) Perquè totes les substàncies que conté el cafè instantani són solubles en aigua.
sal
69

70
6. Mapa conceptual:
mescles
mescles heterogènies mescles homogènies
sòlid-sòlid Dissolució de sòlids en líquids
separació magnètica (ex: sofre i ferro) evaporació (ex: sal i aigua)
separació per sublimació (ex: iode i sal) destil·lació simple (ex: tinta)
separació per tamisatge (ex: arròs i sal) cristal·lització (ex: sulfat coure)
aigua
sòlid-líquid dissolució de líquids en líquids
decantació (ex: terra i aigua) destil·lació fraccionada (ex: alcohol i
filtració (ex: sofre i aigua) aigua)
centrifugació (ex: guix i aigua)
líquid-líquid
decantació (ex: petroli i aigua)
Lectura: La potabilització de l’aigua
Qüestions
1. Aeració, desbast, decantació, filtració amb filtres de sorra i grava, filtració amb carbó actiu i cloració.
2. Vol dir que l’aigua és apta per al consum humà.
3. El clor s’afegeix en el procés de depuració d’aigües per matar bacteris que podrien quedar a l’aigua.
El fluor s’hi afegeix per combatre la càries.
4. S’hi ha d’afegir més clor a l’estiu que a l’hivern perquè els gasos són menys solubles en els líquids
calents que en els freds.
5. L’aire s’afegeix a l’aigua per eliminar gasos que s’hi poden haver dissolt, els quals produeixen
pudor.
Per recordar
1r paràgraf: residu; filtrat
2n paràgraf: superior
3r paràgraf: cristalls
4t paràgraf: evaporar
5è paràgraf: simple
6è paràgraf: fraccionada; miscibles
7è paràgraf: més baixa

unitat 5
Elements i compostos
Què en sabem?
• És una substància que no està barrejada amb cap altra.
• Un element químic és una substància que no es pot descompondre en cap altra substància.
• L’aigua té propietats que la caracteritzen i, per tant, és una substància pura. Només està formada
per aigua.
• Una substància es pot diferenciar d’una mescla per la temperatura de canvi d’estat: les substàncies
pures tenen les temperatures de canvi d’estat constants i les mescles no.
Activitats
1. Només cal que mirin l’etiqueta d’un litre de llet sencera, que correspon a 100 mL de llet, i que ho
calculin per 1.000 mL.
Per exemple: per 100 mL de llet: 3,10 g de proteïnes, 4,50 g d’hidrats de carboni, 3,60 g de greixos
i 130 mg de calci.
Proteïnes:
Hidrats de carboni:
Greixos:
Calci:
3,10 g
––––––– × 1.000 mL = 31 g
100 mL
4,50 g
––––––– × 1.000 mL = 45 g
100 mL
3,60 g
––––––– × 1.000 mL = 36 g
100 mL
130 mg
––––––– × 1.000 mL = 1.300 mg = 1,3 g
100 mL
No és una substància pura sinó que conté moltes substàncies en suspensió o dissoltes en l’aigua.
La llet es pot considerar una dispersió col·loïdal.
2. Dependrà de la marca d’aigua que agafem per fer la lectura. Un exemple podria ser el següent:
calci: 26,7 g/L clorurs: 5 g/L
magnesi: 4,3 g/L sulfats: 11,5 g/L
sodi: 13,2 g/L fluor: 1 g/L
bicarbonats: 106,5 g/L
3. Canvis físics: fondre ferro, fer bullir aigua, evaporar-se la colònia, fer te, dissoldre sucre en aigua.
Canvis químics: cremar gas butà, rovellar-se un ferro, cremar un llumí.
4. Si descomponem aigua en hidrogen i oxigen (mitjançant l’electròlisi), i per tant duem a terme un
canvi químic, sabem que podem fer reaccionar aquests gasos per tornar a obtenir aigua. Per això
diem que el canvi químic que experimenta l’aigua és reversible. Però, en la combustió d’un paper,
el canvi que es produeix impossibilita tornar a obtenir el paper originari, per això diem que és un
canvi irreversible.
71

72
5. En el canvi químic es creen substàncies noves i en el físic no. Quan es produeix un canvi químic
sempre hi ha un intercanvi d’energia entre les substàncies reaccionants i l’entorn; en el físic, l’intercanvi
d’energia pot ser insignificant. Per tornar a obtenir les substàncies inicials, després d’un
canvi químic, cal que es produeixi un altre canvi químic.
6.
substància
temperatura
de fusió (°C)
temperatura
d’ebullició (°C)
estat físic
(25 °C)
metall/
no metall
oxigen – 219 – 183 gas no metall
nitrogen – 210 – 196 gas no metall
plata 962 2.212 sòlid metall
ferro 1.539 2.887 sòlid metall
estany 232 2.260 sòlid metall
clor – 101 – 34 gas no metall
mercuri – 39 357 líquid metall
hidrogen – 259 – 253 gas no metall
brom – 7 58 líquid no metall
7. a) Oxigen: 46,6 %; silici: 27,75; alumini: 8,1 %; ferro: 5 %; calci: 3,6 %; sodi: 2,85; potassi: 2,6 %;
magnesi: 2,1 %. Els dos elements més abundants en l’escorça terrestre són, doncs, l’oxigen i el
silici.
b) Oxigen: és l’element més abundant de l’escorça terrestre i és imprescindible en les combustions.
En l’aire hi ha un 21,5 en volum d’oxigen. És fonamental per als animals i les plantes en els seus
processos vitals.
Silici: va ser aïllat per Berzelius l’any 1823. Entre els seus compostos més importants hi ha el diòxid
de silici (SiO2), la sorra, el quars i els silicats. Les seves propietats semiconductores el fan apte
juntament amb el germani per fabricar transistors (electrònica).
Ferro: és un metall dúctil, mal·leable i amb molta tenacitat, i és de color gris. Té molta utilitat
en la indústria, sobretot es fa servir en forma d’aliatges, acers.
Calci: és un metall blanc i tou que es pot tallar amb un ganivet i que té una brillantor grisenca.
Crema amb l’oxigen, amb flama brillant, i dóna calç viva (CaO). No existeix en estat lliure. En
la naturalesa el trobem com CaCO3 (carbonat de calci). Forma part dels ossos.
Sodi: cal buscar la informació en la lectura «Els elements», de la pàgina 106 del llibre de text.
Potassi: és un sòlid blanc que, acabat de tallar, té una brillantor semblant a la de l’argent, però
de seguida la perd a causa de l’acció de l’aire. Per evitar l’acció de l’aire, cal conservar el potassi
amb oli de vaselina. Es combina amb l’oxigen i halògens i sofre. Molt abundant en la naturalesa:
el trobem com a clorur en l’aigua de mar, i també el trobem en mines en forma de clorur
doble de potassi i magnesi. S’utilitza com a receptor de calor.
Magnesi: metall blanc i molt lleuger que pot cremar en l’aire amb flama molt brillant. És mal·leable
però poc dúctil. És poc tenaç. S’utilitza per a la fotografia (flaix de magnesi) i en la pirotècnia.
Els aliatges lleugers de magnesi s’utilitzen en la indústria aeronàutica.

8.
9.
element
data de
descobriment
abundància propietats aplicacions
calci 1808 el cinquè element blanc, tou i molt els seus compostos
més abundant reaccionable s’utilitzen en la
de l’escorça terrestre construcció i també
com a adob
sofre es coneix des és abundant, color groc llimona; s’utilitza per fabricar
de l’antiguitat es troba en estat es fon a 115 °C; diòxid de sofre,
lliure en regions es combina àcid sulfúric,
volcàniques, fàcilment amb sulfur de carboni...
també en els metalls també s’utilitza
combinacions en la pirotècnia,
de diversos minerals en la fabricació
de llumins, en
la vulcanització
del cautxú
i en medicina
silici 1823 és el segon element color gris-negre, semiconductor,
més abundant de l’es- es fon a 2.000 °C; és s’utilitza
corça terrestre; molt dur; insoluble en elèctronica
es presenta en en els dissolvents
en forma de silicats habituals
carboni es coneix des molt abundant; sòlid, es fon (el s’utilitza en la
de l’antiguitat es presenta en les diamant a 4.827 °C); fabricació
varietats grafit condueix el corrent de mines de llapis,
o diamant elèctric (grafit) electrodes, gresols
i instruments
industrials.
La varietat diamant
s’utilitza en joieria
metall
no-metall
estat físic a 25 °C sòlids sòlids, líquids o gasos
brillantor sí baixa
densitat alta baixa
mal·leables i dúctils sí no
punt de fusió alt baix
conductivitat calorífica alta baixa
conductivitat elèctrica bona llevat d’alguna excepció, no en té
73

74
10. substància
estat color
brillantor punt de duresa densitat
(25 ºC) fusió (°C) (g/cm 3 )
coure (Cu) sòlid vermell sí 1.083 sí 8,9
magnesi (Mg) sòlid gris sí 650 sí 1,7
mercuri (Hg) líquid gris sí –39 no 13,5
iode (I) sòlid gris no 114 no 4,9
sal comuna
(NaCl)
sòlid blanc sí 808 sí 2,165
sulfat de coure
(CuSO4)
sòlid blau sí desconegut sí 3,685
alcohol
(CH3CH2OH)
líquid transparent no –114 no 0,789
Compostos:
– sal comuna: clor i sodi
– sulfat de coure: coure, sofre i oxigen
– alcohol: carboni, hidrogen i oxigen
Experiment: Observació de reaccions químiques a partir del canvi de propietats
Qüestions: Cremar magnesi
a) Calorífica i lumínica, però principalment lumínica.
b) Si la nova substància té un color diferent del magnesi, és blanca. A més, durant el procés s’ha
desprès molta energia, la qual cosa ens demostra que és un canvi químic. S’ha format òxid de
magnesi.
Qüestions: Atac d’un metall amb un àcid
a) Sí, perquè s’observa un fort bombolleig i molt despreniment de calor.
b) S’ha produït una petita explosió. S’ha format hidrogen que, quan li hem acostat un llumí, ha
reaccionat amb l’oxigen i ha donat aigua.
c) S’ha desprès calor cap al voltant.
Qüestions: Obtenció dels flocs de neu
Test
a) Sí, perquè s’observen flocs que van precipitant, és a dir, apareixen propietats noves.
b) És de color blanc.
c) No és soluble en aigua.
1 c); 2 b); 3 d); 4 c); 5 b); 6 c); 7 b); 8 a); 9 d); 10 c)

Activitats complementàries
1. Metalls: or, argent, coure, alumini, ferro, sodi
No-metalls: clor, sofre, oxigen, hidrogen, fluor, nitrogen, silici, carboni
2.
3. X: alumini
Y: coure
Z: or
4. a) coure: conduccions elèctriques; argent: amalgames per a les dents; or: joieria; alumini: construcció
de portes, finestres, olles, avions, bicicletes; ferro: cotxes, construcció d’estructures;
estany: soldadura; zinc: elèctrodes, com a aliatges amb altres metalls, per exemple el llautó
(zinc i coure); sofre: desinfectant, fabricació d’àcid sulfúric; carboni: com a combustible,
mina de llapis; fòsfor: llumins; clor: desinfectant; heli: omplir globus; hidrogen: com a combustible;
nitrogen: s’utilitza molt com a gas inert per la seva baixa reaccionabilitat, per fabricar
adobs.
b) coure: Cu
argent: Ag
or: Au
alumini: Al
ferro: Fe
estany: Sn
zinc: Zn
sofre: S
carboni: C
fòsfor: P
clor: Cl
heli: He
hidrogen: H
nitrogen: N
matèria heterogènia
matèria
mescla dissolució
mescla heterogènia dispersió col·loïdal
matèria homogènia
element
substància pura
compost
c) coure: sòlid; argent: sòlid; or: sòlid; alumini: sòlid; ferro: sòlid; estany: sòlid; zinc: sòlid; sofre:
sòlid, carboni: sòlid; fòsfor: gasós; clor: gasós, heli: gasós; hidrogen: gasós, nitrogen: gasós.
75

76
5. a) Un canvi químic.
b) Ferro i oxigen.
c) Òxid de ferro.
d) ferro + oxigen òxid de ferro
6. El cos humà necessita aigua amb sals dissoltes; si l’aigua no conté sals, les cèl·lules es destrueixen.
L’aigua mineral és aigua amb sals dissoltes, l’aigua pura només és aigua.
7.
S’ha de construir un circuit en què l’alumini faci de conductor i s’ha de comprovar si la bombeta
s’encén.
La bombeta s’encén, per tant, l’alumini és conductor del corrent.
8. a) F; b) F; c) V; d) F; e) F; f) V
9. Cal que l’alumnat respongui segons els quadres de la pàgina 75 del llibre de text.
10.
compost mescla element
pirita (FeS): sofre i ferro aire coure
sal comuna (NaCl): sodi i clor llet clor
sucre (C12H22O11, sacarosa):
carboni, oxigen i hidrogen
òxid de calci (Ca O): calci, oxigen
aigua salada hidrogen
Les mescles estan formades pels àtoms que constitueixen les diferents substàncies pures que les formenen.
Sal comuna: està formada per àtoms de clor i sodi (NaCl).
Pirita: està formada per àtoms de ferro i de sofre (FeS).
Sucre: està format per àtoms de carboni, hidrogen i oxigen (C12H22O11).
Òxid de calci: mescla formada per àtoms de calci i oxigen (CaO).
11. • En les reaccions químiques es formen substàncies noves.
• Quan es produeix una reacció química sempre hi ha un intercanvi d’energia entre les substàncies
reaccionants i el medi que les envolta.
• Quan es produeix un canvi químic apareixen gasos, precipitats, colors diferents, etc., perquè es
formen substàncies noves.

Per recordar
1r paràgraf: canvia
2n paràgraf: canvia
3r paràgraf: mescles; substàncies pures
4t paràgraf: elements; compostos
5è paràgraf: elements
6è paràgraf: substàncies pures; descompondre; substàncies
7è paràgraf: reactius; productes
8è paràgraf: reaccions químiques de descomposició
Lectura: Els elements
Qüestions
1. El sodi.
2. Perquè és molt inflamable, només cal una guspira perquè cremi amb l’oxigen de manera explosiva.
3. L’hidrogen serviria per inflar globus, igual que l’heli. Actualment, però, l’hidrogen no s’utilitza pel
risc d’explosió.
4. És un gran bactericida, per això es fa servir per depurar l’aigua.
5. 98 °C.
unitat 6
L’aire i altres gasos
Què en sabem?
• La presència d’aire en les figures es mostra de diferents maneres: en el globus podem veure que
hi ha fum que el fa pujar, en els aerogeneradors veiem com es mouen les aspes que giren, i en la
flauta podem deduir la presència de l’aire pel so.
• Sense aire es pot encendre la bombeta i l’estufa elèctrica. Si no hi hagués aire el fum i el globus
no pujarien, la flauta no sonaria, les aspes de l’aerogenerador no es mourien.
• L’aire pesa i es pot pesar en una balança (en aquesta unitat es veuran els efectes del pes de l’aire).
• Hi ha diferents gasos que constitueixen l’aire: oxigen i nitrogen, fonamentalment, i altres gasos
com el diòxid de carboni de les begudes amb gas, que també es troba en l’aire, gas natural
(metà), butà, etc.
77

78
Activitats
1. a) 100
80
60
40
20
78,1 %
20,9 %
0,9 % 0,1 %
nitrogen oxigen argó diòxid de carboni
i altres gasos
b) A més dels gasos que apareixen en la figura, hi poden haver altres gasos nobles, vapor d’aigua
i altres gasos que provenen de la contaminació atmosfèrica, com ara diòxid de sofre, produït en
cremar combustibles fòssils, que contenen sofre i monòxid de carboni (que es produeix en les
combustions incompletes).
c) Vol dir que de cada 100 L d’aire, 20,9 L són d’oxigen.
2. a) Caldria pesar el matràs d’1 L, que es trobaria ple d’aire. Després, connectar el matràs a la bomba
de buit que extreu l’aire i tornar-lo a pesar. La diferència ens donaria la massa d’1 L d’aire.
b) Si no es disposés de bomba, es podria agafar un envàs d’1 L de plàstic o un bric per fer la mateixa
operació: es pesaria l’envàs ple d’aire, és a dir sense líquid. Després, caldria aixafar-lo bé, de
manera que no hi quedés volum d’aire, i tornar-lo a pesar, i, finalment, per diferència es trobaria
la massa d’1 L d’aire.
3. El volum del gas depèn de la temperatura: quan la temperatura disminueix, el volum també, de
manera que la bossa quedarà tota arrugada. Els alumnes poden fer aquesta activitat a casa posant la
bossa al congelador.
4. Perquè l’aigua caigui ha de tenir prou espai i, per això, s’ha de desplaçar l’aire que hi ha a sota; en
el cas a és possible, mentre que en el cas b l’aire que hi ha contingut en l’erlenmeyer entre l’aigua
i el tap no pot sortir i, per tant, l’aigua no pot caure. Aquest fet demostra que l’aire ocupa volum.
5. Quan es fa el buit dins de la campana, l’aire de l’interior del globus augmenta de volum ja que quan
la pressió disminueix el volum del gas augmenta.
6. Els astronautes han de dur un vestit especial perquè a l’espai no hi ha atmosfera i, per tant, no hi
ha pressió; hi ha una diferència de pressió entre l’aire de l’interior del seu cos i l’exterior; si no
duguessin el vestit, l’aire que hi ha en els pulmons augmentaria de volum (com el cas del globus de
l’activitat 5) i els pulmons podrien arribar a explotar.
7. Es fa un buit parcial a la caixa. Quan la pressió atmosfèrica augmenta, la caixa es comprimeix cap
avall com un acordió i l’agulla gira cap amunt.

8. És una activitat que serveix perquè l’alumnat aprengui a interpretar els símbols més simples dels
mapes meteorològics.
a) En els mapes del temps, la pressió ve donada en mil·libars i cal que utilitzin l’equivalència
següent: 1.030 mil·libars = 1 atmosfera = 760 mm de mercuri. Si es llegeix una pressió de A
mil·libars, per passar-la a atmosferes cal fer la divisió per 1.030:
A mil·libars × 1 atmosfera/ 1.030 mil·libars = A/1.030 atmosferes
Per expressar A mil·libars en mil·límetres de mercuri cal dividir per 1.030 i multiplicar per 760.
A mil·libars × 760 mil·límetres de mercuri/1.030 mil·libars =
= A × 760/1.030 mil·límetres de mercuri.
b) La pressió atmosfèrica normal és de 1.030 mil·libars. Si la pressió és més alta que aquest valor,
vol dir que hi ha bon temps; en canvi, les baixes pressions indiquen mal temps.
c) Les isòbares són línies que uneixen els punts que tenen la mateixa pressió atmosfèrica.
d) Altres símbols que poden aparèixer són: front càlid, front fred, D depressió,
A anticicló.
9. Com que l’aire és una mescla, per separar-ne els components s’utilitza un medi de separació física:
la destil·lació (un cop es té l’aire en estat líquid). En aquesta activitat es pot tornar a fer referència
a la destil·lació fraccionada, tractada en l’apartat de la separació de mescles de la unitat 4.
10. La destil·lació fraccionada s’utilitza per a mescles de líquids miscibles que tenen punts d’ebullició
pròxims. El líquid que destil·la primer és el que bull a temperatura més baixa.
11. a) Cal insistir que per tenir aire líquid, s’ha de refredar fins a –200 °C, que és la temperatura a la
qual es troba totalment líquid. No hi ha una temperatura fixa d’ebullició i condensació perquè
és una mescla.
b)
aire
Quan es comenci a escalfar l’aire líquid, el primer component que bullirà serà el nitrogen, després
l’argó i, finalment, l’oxigen.
12. Resposta oberta.
es refreda
i comprimeix
aire
líquid
-200 ºC -196 ºC -186 ºC -182 ºC
s’escalfa
13. Aliment (compost de carboni) + oxigen ➝ diòxid de carboni + aigua + energia
14. aigua + diòxid de carboni + energia ➝ matèria orgànica (compost de carboni) + oxigen
15. butà + oxigen ➝ diòxid de carboni + aigua + energia
En general, per a qualsevol combustible:
combustible + oxigen ➝ diòxid de carboni + aigua + energia
bull tercer oxigen -182 ºC
bull segon argó -186 ºC
bull primer nitrogen -196 ºC
oxigen
argó
nitrogen
79

80
16. coure + oxigen ➝ òxid de coure
magnesi + oxigen ➝ òxid de magnesi
En la respiració i en la combustió l’òxid que es produeix és diòxid de carboni.
17. S’afegeix una substància al gas natural per tal que faci olor i es pugui detectar qualsevol fuita amb l’olfacte;
així es poden prevenir accidents. Aquesta substància ha de ser lleugera per tal que es pugui
expandir per tot l’espai disponible. Si fos més densa que l’aire quedaria a sota i no en sentiríem l’olor.
18. Quan l’aigua oxigenada es posa en contacte amb sang es produeix la mateixa reacció de descomposició
que quan es posa en contacte amb una patata (tant la sang com la patata tenen enzims que
són catalitzadors). Un catalitzador és una substància que accelera, com en aquest cas, la velocitat
d’una reacció i que, a més, es recupera inalterada al final de la reacció:
aigua oxigenada ➝ oxigen + aigua
L’oxigen és una substància que destrueix els bacteris anaeròbics com el del tètanus.
19. L’oxigen s’obté per descomposició de l’aigua oxigenada en presència d’un catalitzador que conté
la patata o la sang. L’aigua oxigenada també es descompon encara que no hi sigui present el catalitzador,
però llavors la reacció és molt lenta:
aigua oxigenada ➝ oxigen + aigua
També s’obté oxigen en la fotosíntesi que realitzen les plantes verdes.
El diòxid de carboni es produeix en la respiració, i en el laboratori es pot obtenir de la manera
següent:
marbre(carbonat de calci) + àcid clorhídric ➝ diòxid de carboni + aigua + clorur de calci
Es pot produir hidrogen fent reaccionar el zinc amb l’àcid clorhídric:
zinc + àcid clorhídric ➝ hidrogen + clorur de zinc
20. El clor, tal com s’ha vist en la lectura de la unitat 5, es fa servir com a agent blanquejant, s’afegeix
a l’aigua per fer-la potable, i també a les piscines pel seu poder bactericida; el brom s’usa, sobretot,
com a pesticida; el iode s’usa com a nutrient i com a antisèptic; el diòxid de nitrogen és un agent
oxidant que es fa servir en el procés de les cambres de plom per a l’obtenció de l’àcid sulfúric.
Experiment 1: Proves de la pressió atmosfèrica
Qüestions del procediment
Es pot presentar com una roda de demostracions per tal de fer una observació i una interpretació:
1. El tap salta.
2. L’aigua no cau. La pressió atmosfèrica ho impedeix.
3. S’ha de fer més força que el pes de la ventosa, això és degut al buit produït a l’interior i a la pressió
atmosfèrica exterior.
4. En fer la succió pel tub a es fa sortir aire de l’ampolla i la pressió disminueix, el volum de l’aire a
l’interior del globus augmenta i el globus s’infla.

Si es bufa per b el globus també s’infla, és a dir: té el mateix efecte disminuir la pressió exterior que
augmentar la pressió interior.
5. En connectar una llauna a la bomba de buit, la llauna s’esclafa a causa de la diferència de pressió
que hi ha entre l’interior i l’exterior de la llauna. Si s’hi tornés a introduir aire, la llauna recuperaria
la forma inicial. Les ampolles amb aire conserven la forma perquè la pressió a l’interior i a l’exterior
és la mateixa.
6. L’aigua no cau perquè la pressió atmosfèrica ho impedeix. En l’experiència de Torricelli el mercuri
arriba sempre a la mateixa alçada perquè hi ha la mateixa pressió exterior. Totes dues situacions
es poden explicar tenint en compte la pressió que fa el líquid a l’interior del tub, que és igual a la
pressió atmosfèrica que actua sobre la superfície lliure del líquid de la cubeta. Quan el mercuri cau
fins que arriba a una alçada de 76 cm sobre la cubeta, la pressió que fa és igual a la pressió atmosfèrica.
En el cas de l’aigua, com que és menys densa, se’n necessitaria més quantitat per igualar la
pressió atmosfèrica.
Experiment 2: L’oxidació del ferro
S’ha d’utilitzar un fregall de ferro (que es troba a les ferreteries o adrogueries), i no pas el fregall
que es fa servir a la cuina perquè aquests no s’oxiden.
Qüestions
Test
a) Quan s’acaba el procés, s’observa que el fregall s’ha rovellat i que l’aigua ha pujat de nivell.
b) El ferro ha reaccionat amb l’oxigen de l’aire: ferro + oxigen (de l’aire) ➝ òxid de ferro + menys
aire
c) L’aire té un 21 % d’oxigen, aquesta és la part que haurà reaccionat amb el ferro, per tant quedarà
el 79 % de l’aire sense reaccionar. L’aigua ha pujat una cinquena part de l’alçada total.
d) Es pot demostrar que no és imprescindible mullar el fregall amb un experiment de control amb
el fregall sec i la comparació dels resultats amb el fregall moll.
1 d); 2 b); 3 d); 4 b) i c); 5 c); 6 b); 7 c),d); 8 c); 9 c); 10 c); 11 b); 12 d)
Activitats complementàries
1. El fet que la vareta es mantingui horitzontal en la figura a vol dir que tots dos globus tenen la mateixa
massa. Cal explicar que la vareta penjada funcionaria igual que una balança de braços iguals
i que, per tant, ens donaria la massa de l’objecte. Si es punxa un dels globus, l’aire que hi ha dins
s’escapa i «pesa menys»; d’aquest fet es pot deduir que l’aire té massa.
2. Com que els gasos pesen, l’atracció de la Terra sobre l’aire fa que la seva expansió sigui limitada.
3. En el primer cas, l’aire que hi ha contingut al got (que ha quedat tancat per l’ou) no pot sortir, per
això l’ou no es pot buidar. Quan s’ha fet el buit, com que no hi ha aire, l’espai per sota de l’ou no
és ocupat per res i l’ou es pot buidar. Aquest fet, igual que el de l’activitat 4, demostra que l’aire
ocupa volum.
81

82
4. L’alumnat s’ha de familiaritzar amb els símbols dels mapes del temps i relacionar les altes pressions
amb el bon temps, i les baixes pressions, amb el mal temps.
5. Hi ha producció de gasos:
Reaccions químiques:
Dissolució de l’aspirina efervescent: en dissoldre’s l’aspirina es produeix una reacció química amb
l’aigua i se n’obté diòxid de carboni.
Fer un pastís: en l’elaboració d’un pastís es produeix una reacció química per l’acció del llevat, tant
si és químic com natural es produeix diòxid de carboni.
Encendre una espelma: en cremar la parafina de l’espelma, en presència d’oxigen, es produeix una
reacció de combustió que origina diòxid de carboni i aigua.
Canvis físics:
Obrir una beguda gasosa: quan obrim una ampolla de beguda gasosa en surt gas, però aquest gas
ja era al recipient. El diòxid de carboni dissolt en la beguda es fa menys soluble perquè la pressió
disminueix en obrir l’ampolla, per això el gas s’escapa.
També en el cas dels pastissos intervenen altres gasos, encara que no hi ha reacció química. És el
cas de la incorporació d’aire com passa també, per exemple, en batre clares d’ou a punt de neu, en
augmentar la temperatura es produeix una dilatació del gas que fa pujar la massa, i passa el mateix
amb el vapor d’aigua que hi ha. Aquests són canvis físics.
Rentar-se els cabells: quan ens rentem els cabells o fem te o cafè es produeixen dissolucions.
Utilitzar una estufa elèctrica: l’estufa elèctrica no implica ni producció ni consum de cap gas. Es pot
comentar la diferència respecte a la producció de calor per combustió, com seria el cas d’un foc o
d’una estufa de butà.
6. a) El gas butà s’utilitza com a combustible, és a dir, per cremar i produir energia.
b) El gas de l’extintor s’utilitza per apagar el foc: així s’evita l’actuació de l’oxigen. Pot ser diòxid
de carboni.
c) El submarinista duu a la bombona gas per poder respirar dins l’aigua. Pot ser aire comprimit.
d) S’insufla aire a l’aquari perquè els peixos puguin respirar agafant l’oxigen dissolt en l’aigua.
e) Pel tub d’escapament surten els gasos de la combustió de la gasolina del motor d’un vehicle. Pot
ser diòxid de carboni.
El gas que fa olor és el butà.
7. a) Respiració:
compost de carboni + oxigen ➝ diòxid de carboni + aigua + energia
Formació de rovell:
ferro + oxigen ➝ òxid de ferro
Tant la respiració com la formació de rovell són reaccions lentes, al contrari de la reacció de
combustió, que també és una oxidació, i que és una reacció ràpida.
8. a) La substància col·locada al tub a ha de servir per detectar el vapor d’aigua. Es pot informar que
el sulfat de coure deshidratat és blanc, mentre que si s’hidrata és de color blau. En cas que se’n
volgués fer el muntatge al laboratori, el sulfat de coure de què es disposa és el pentahidratat, que
és de color blau, i per deshidratar-lo s’ha d’escalfar just abans d’utilitzar-lo. Quan sigui de color
blanc, cal col·locar-lo dins del tub en forma de U. Quan es produeixi la combustió, el vapor d’aigua
produït hidratarà el sulfat de coure blanc i aquest s’hidratarà i es tornarà blau.

9.
b) La substància b pot ser aigua de calç (hidròxid de calci).
c) Observarem que el diòxid de carboni reacciona amb l’hidròxid de calci i es produeix carbonat
de calci que és insoluble; per això s’enterboleix.
massa
nitrogen
combustió
aire
és
té té
mescla
oxigen
respiració
per destil·lació
fraccionada s’obté
volum
intervé en les reaccions
depèn de
depèn de
pressió
temperatura
10. a) Perquè a l’espai, més enllà de l’atmosfera, no hi ha aire i, per tant, tampoc no hi ha oxigen, per
tant la combustió no hi és possible.
b) És millor transportar l’oxigen líquid perquè la mateixa massa d’oxigen ocupa menys volum, cosa
que en facilita el transport.
c) L’oxigen s’ha de dur a pressió elevada; en cas que es produís algun dany a la carcassa, hi podria
haver una explosió.
11. a) Perquè es produeix un gas, diòxid de carboni, que en part queda dissolt, però en part s’escapa.
La suma de la massa de l’aspirina i la massa de l’aigua hauria de ser igual a la suma de la massa
de la dissolució de l’aspirina i la massa de gas produït:
massa de gas produït = massa de gas dissolt + massa de gas que s’escapa
b) S’hauria de recollir el gas produït sobre l’aigua i pesar-ho tot abans i després de la dissolució.
Trobareu indicacions sobre la recollida de gasos a la pàgina 15 del llibre de text, a l’activitat 20.
c) Perquè duu bicarbonat de sodi que, en dissoldre’s en aigua i reaccionar amb un àcid, produeix
diòxid de carboni; de la mateixa manera es produeix efervescència quan afegim una mica de
bicarbonat de sodi a una llimonada.
argó
oxidació de metalls
83

84
Lectura: Els gasos dels alquimistes
Qüestions
1. Podien ser gasos que tenen color com ara el clor, el brom i el iode, o bé vapors nitrosos, etc.
2. La reacció que es produeix en «Els gasos de Van Helmont» és la mateixa que la de la figura de l’apartat
4.2 del llibre de text (pàgina 92). En aquesta figura l’àcid clorhídric s’ha substituït pel vinagre
(àcid acètic). La reacció que es produeix és:
marbre (carbonat de calci) + àcid acètic ➝ diòxid de carboni + aigua + acetat de calci
El muntatge que es podria fer és com el de la fotografia de la pàgina 92 del llibre de text (Barrejant
l’àcid clorhídric amb el marbre, es produeix diòxid de carboni, que enterboleix l’aigua de calç). Els noms dels
aparells són: embut de decantació, matràs erlenmeyer i tub de despreniment.
3. El sistema que es fa servir al laboratori per recollir gasos és sobre aigua, tal com apareix en el dibuix
de l’activitat 20 de la unitat 1 del llibre de text (pàgina 15).
Per recordar
1r paràgraf: mescla; oxigen; nitrogen; argó
2n paràgraf: destil·lació fraccionada; massa; volum; pressió
3r paràgraf: augmenta; augmenta; energia; respiració; combustió
unitat 7
L’interior de la matèria
Què en sabem?
• La part més petita que constitueix la matèria.
• Una agrupació d’àtoms.
• La representació dels àtoms és un model gràfic que ens hem inventat per poder-ne simplificar
l’estudi, ja que no s’ha pogut observar mai un àtom en estat natural. Normalment, es representa
amb un nucli i els electrons al voltant en forma de capes. A més, cada àtom es representa segons
el seu símbol. El símbol també s’utilitza per representar la substància.
• L’expressió H2O dóna la informació següent: una molècula d’aigua està formada per 2 àtoms
d’hidrogen i 1 d’oxigen.
• La fusta, la cera, els hidrocarburs, els olis, l’alcohol, el carbó, l’hidrogen, etc.
• Principalment per obtenir energia.
Activitats
1. a) fluor: F; or: Au; carboni: C; fòsfor: P; alumini: Al; Zinc: Zn; nitrogen: N; oxigen: O; coure: Cu;
hidrogen: H
b) Metalls: or, alumini, zinc. No-metalls: fluor, carboni, fòsfor, nitrogen, oxigen, hidrogen.

2. a) d; b) c; c) b; d) a
3. Per molècules.
4.
5.
6. a) a i d
b) c i d
c) a i b
d) c i d
substància
matèria heterogènia
mescles heterogènies
7. Una molècula està formada generalment per pocs àtoms i cada molècula està aïllada de les altres,
en canvi una estructura gegant està formada per un conjunt ininterromput d’àtoms.
8. a) clor + hidrogen clorur d’hidrogen
b) Cl2 + H2 ➝ 2HCl
element
o compost
àtoms
matèria
nom dels elements
que formen
la substància
matèria homogènia
dissolució substància pura
molècules
element
+ ➝
estructures
gegants
nombre d’àtoms
de la molècula
metà compost carboni i hidrogen 5 CH4
aigua compost hidrogen i oxigen 3 H2O
clor element clor 2 Cl2
diòxid de carboni compost carboni i oxigen 3 CO2
compost
molècules
fórmula
estructures
gegants
c) Sí que coincideixen, n’hi ha 4 en els reactius i 4 en els productes. Això ha de ser així perquè en
una reacció química és conserven els àtoms.
9. Fent que no hi hagi combustible en les zones on poden haver incendis, refredant-les, o bé fent que
no hi hagi oxigen. S’ha d’intentar eliminar qualsevol element del triangle de foc.
85

86
10.
11. S’entelen perquè, en produir-se la reacció de combustió, es desprèn vapor d’aigua, també es
desprèn diòxid de carboni. El vapor d’aigua es diposita en les superfícies fredes.
Experiment: Construcció de molècules o estructures gegants
Qüestions
Test
nombre d’àtoms nombre d’àtoms
substància
de carboni
d’hidrogen
fórmula
de la molècula de la molècula
metà 1 4 CH4
età 2 6 CH3CH3
propà 3 8 CH3CH2CH
butà 4 10 CH3CH2CH2CH2
a) En la molècula del compost intervenen àtoms diferents mentre que en la dels elements tots els
àtoms que hi intervenen són iguals.
b) En la construcció d’una molècula cal fer servir pocs àtoms, en canvi per construir una estructura
gegant cal fer servir molts àtoms.
c) En l’estructura gegant del diamant tots els àtoms són iguals: àtoms de carboni. En l’estructura
gegant del clorur de sodi intervenen dos tipus d’àtoms: àtoms de sodi i àtoms de clor.
d) El coure forma una estructura gegant metàl·lica i els àtoms de coure s’atreuen fortament entre si.
L’aigua forma una estructura molecular, l’atracció entre molècules és feble.
e)
substància fórmula es tracta d’un es tracta d’un tipus de tipus
element? compost? partícula d’estructura
aigua H2O no sí molècula molecular
diòxid de
carboni
CO2 no sí molècula molecular
hidrogen H2 sí no molècula molecular
sofre S8 sí no molècula molecular
coure Cu sí no àtom metàl·lica
carboni C sí no àtom àtomiques
gegants
1 c); 2 a); 3 d); 4 c); 5 d); 6 c); 7 c); 8 c); 9 b); 10 a); 11 d); 12 a)

Activitats complementàries
1. a)
b)
c)
d)
Fig. 12 pàg. 101 Estructura de l’or
Fig. 15 pàg 102 Estructura del gas heli
87

88
2.
3. a)
b)
c)
fórmula
nombre d’àtoms
de la molècula
model de boles
nom dels elements
que formen la molècula
C4H10 14 carboni i hidrogen
N2O5 7 nitrogen i oxigen
N2 2 nitrogen
Cl2O5 7 clor i oxigen
P4 4 fòsfor

d)
4. a) Un canvi químic.
b) El ferro i l’oxigen.
c) L’òxid de ferro.
d) S’han unit dos elements de manera que n’ha resultat un compost.
Ferro i oxigen ➝ òxid de ferro
5.
sodi clor clorur de sodi
6. hidrogen + oxigen ➝ aigua + calor exotèrmica
2 H2 + O2 ➝ H2O
7.
àtoms
lliures
+ ➝
heli carboni H2
substància pura
element compost
estructura
metàl·lica
gegant
estructura
atòmica
gegant
estructura
molecular
estructura
molecular
H2O SiO2
estructura
iònica
gegant
Ag NaCl
estructura
atòmica
gegant
8. a) Els combustibles són substàncies que reaccionen amb l’oxigen en les reaccions de combustió,
desprenen molta energia. Estan compostos d’àtoms de carboni i d’hidrogen.
b) La fusta, l’hidrogen i els hidrocarburs. La fusta s’obté dels arbres, l’hidrogen de l’aigua i els
hidrocarburs del petroli.
9. Perquè les reixetes de ventilació permeten que hi entri aire, és a dir, oxigen; d’aquesta manera es
va reposant l’oxigen que es va cremant. Si la cuina és de placa vitroceràmica i funciona amb electricitat
no cal que hi hagi reixetes de ventilació ja que en aquest cas no es produeix cap reacció de
combustió a la cuina.
89

90
10. Perquè en les reaccions de combustió es desprèn vapor d’aigua.
11. a) F
b) V
c) V
d) F
e) V
12. Estructura gegant: estructura formada per un conjunt ininterromput d’àtoms o ions, uns al costat
dels altres i fortament units entre si.
Molècula: agrupació d’àtoms fortament units entre si.
Àtom: és la part més petita que constitueix la matèria.
Element: substància formada per àtoms del mateix tipus.
Compost: substància que es pot descompondre en altres de més simples. Està constituïda per àtoms
de diferents tipus.
13. Estructura gegant.
14. a) molècules d’un element
b) molècules
c) àtoms lliures
d) estructura gegant d’un element
Lectura: Els alquimistes i els símbols
Qüestions
1. Mitjançant lletres que representen un àtom i que coincideixen en alguns casos amb el seu nom en
llatí.
2. És més senzilla i més entenedora per a tothom.
Per recordar
1r paràgraf: mateix tipus; àtoms; tipus
2n paràgraf: molècula
3r paràgraf: estructura gegant
4t paràgraf: reactius; productes
5è paràgraf: elements
6è paràgraf: combustió; desprenen
7è paràgraf: s’absorbeix; energia
8è paràgraf: carboni; hidrogen; energia
9è paràgraf: gegants; àtoms
10è paràgraf: tres; combustible, oxigen; iniciar la reacció
11è paràgraf: molècules; dos; àtom; oxigen

unitat 8
Substàncies àcides i alcalines
Què en sabem?
Activitats
• Els àcids són substàncies que provoquen canvis de color en les substàncies anomenades indicadors
i que reaccionen molt ràpidament amb les substàncies d’un altre grup anomenades àlcalis.
• Els àcids tenen les propietats següents:
– tenen gust agre
– reaccionen amb molts metalls per formar hidrogen i sal
– reaccionen amb carbonats i donen diòxid de carboni, aigua i sal
– dissolts en aigua, condueixen el corrent elèctric
– produeixen un cert color de contacte amb les substàncies anomenades indicadors
– neutralitzen l’efecte dels àlcalis
– destrueixen les cèl·lules
• La majoria de les substàncies que fem servir per al menjar són àcides: vinagre, llimona, fruites, iogurts,
vi, tomàquets, etc. La llet és gairebé neutra o lleugerament àcida, el bicarbonat que s’utilitza perquè els
vegetals verds quedin d’un color més bonic o per alleujar el mal d’estómac és alcalí.
• Dels productes que s’utilitzen per netejar, són àcids el salfumant (àcid clorhídric) i el vinagre.
Són àlcalis els productes per netejar els sanitaris, els netejadors dels forns, el lleixiu o l’amoníac.
1. a) L’àcid acètic es troba en el vinagre; l’àcid carbònic en les begudes amb gas; l’àcid tartàric en els
llevats químics; l’àcid cítric en begudes de taronja o llimona; l’àcid ascòrbic el trobem com a conservant
en molts productes envasats.
b) Àcids: acètic, carbònic, cítric, ascòrbic, tartàric, etc.
c) Perquè els àcids ajuden a conservar els aliments atès que els microorganismes no poden viure en
un medi on hi hagi àcid.
d) Perquè n’hi ha que poden tenir efectes tòxics. Per exemple, l’àcid bòric s’utilitzava molt per conservar
el peix i actualment està prohibit.
2. Com ja s’ha dit, en un medi en què hi ha àcid, aquest impedeix la proliferació dels microorganismes
causants de l’alteració dels aliments. També produeix la destrucció dels enzims (catalitzadors)
que acceleren la descomposició dels aliments. Per exemple, les conserves de vinagre: cogombres,
boquerons, etc.
3. zinc + àcid clorhídric ➝ hidrogen + clorur de zinc
L’altra substància que es produeix està formada per clor i zinc i s’anomena clorur de zinc.
L’hidrogen es reconeix perquè, en apropar-hi un llumí, es produeix una petita explosió, ja que
reacciona amb l’oxigen de l’aire i produeix aigua.
4. carbonat de calci + àcid clorhídric ➝ diòxid de carboni + aigua + sal (clorur de calci)
Es reconeix el diòxid de carboni que s’ha produït perquè, si es fa bombollar sobre aigua de calç,
l’aigua s’enterboleix. Això és degut al fet que el diòxid de carboni reacciona amb l’aigua de calç
(hidròxid de calci) i es forma una substància insoluble que és el carbonat de calci. De manera
esquemàtica, es pot escriure:
diòxid de carboni + hidròxid de calci ➝ carbonat de calci
91

92
5. a) Els productes de neteja i els netejadors de forns contenen amoníac; el lleixiu, que conté hipoclorit
de sodi, també és àlcali.
b) Contra l’acidesa d’estómac s’utilitza el bicarbonat de sodi i l’hidròxid de magnesi, ja que tots dos
són alcalins.
6. L’extracte de col vermella es fa servir com a indicador. El color que agafa l’indicador en un medi
àcid és el vermell, en canvi, en un medi alcalí és blau. També es poden fer indicadors amb pètals de
flors, extraient-ne el color amb alcohol. Es pot guardar aquest indicador per provar el pH de les
substàncies de l’activitat 7.
7. a) i b) Per tal d’esbrinar el pH de les substàncies de l’activitat es poden utilitzar diferents indicadors.
Per exemple, la fenolftaleïna és incolora fins a un pH proper a 10. El tornassol és
rosa en un medi àcid i blau amb un pH àlcali, el canvi de color té lloc a un pH de 7. El
taronja de metil passa de vermell a groc a un pH de 3,4. L’indicador universal presenta
una gradació de color al llarg de tot l’interval. Atès que el pH de les substàncies proposades
varia de neutre a àcid, ens interessen indicadors que presentin el canvi de color dins
d’aquests intervals. Poden ser útils el taronja de metil i l’indicador universal. Moltes de les
experiències també les pot fer l’alumnat a casa en paper indicador que se’ls ha de proporcionar,
i després posar-les en comú a l’aula.
c) El pH de la llet, així com el del ví baixarà ja que es produeixen àcid làctic i àcid acètic, respectivament,
quan es posen en contacte amb l’aire.
8. a) Com que es tracta d’un àcid, agafara color vermell.
b) Com que és un àlcali, agafarà color blau.
c) Color groc pàlid, no varia el color del paper indicador universal.
d) El primer pas, quan es barregen l’àcid clorhídric i l’hidròxid de sodi, és una reacció química ja
que es produeix calor, desapareixen unes substàncies (l’àcid clorhídric i l’hidròxid de sodi) i
se’n formen de noves (l’aigua i el clorur de sodi). Quan es fa evaporar la dissolució, es recupera
la sal (clorur de sodi que estava dissolt) i es tracta, llavors, d’un procés físic.
9. En aquesta activitat s’ha de recalcar que aquest és un cas especial que es pot tastar perquè ho fem
amb productes que utilitzem per menjar però que mai ho han de fer amb els productes del laboratori
o substàncies desconegudes.
a) Es produeix una efervescència deguda a la reacció entre l’àcid i l’àlcali, i es produeix diòxid de
carboni.
b) Quan es produeix la neutralització, les propietats de l’àcid desapareixen, deixa de tenir gust
agre.
c) Les substàncies àcides són l’àcid cítric de la llimona i el vinagre, i les alcalines són el bicarbonat
de sodi i la llet de magnèsia (hidròxid de magnesi). Quan es combina l’àcid amb l’àlcali desapareixen
les propietats de tots dos.
10. Per respondre aquesta qüestió, cal dir que totes les reaccions són de neutralització d’un àcid amb
un àlcali, que donen, en cada cas, sal més aigua. En a) dóna clorur de potassi, en b) nitrat de sodi
i en c) sulfat de potassi. A aquest nivell es pot dir que el primer nom de la sal prové de l’àcid i el
segon de l’àlcali.
11. En observar la gràfica relativa al canvi del pH de la saliva es veu que després de menjar un dolç el
pH baixa i, per tant, el pH de les pastes de dents ha de ser neutre o lleugerament àlcali. Un pH àcid
afavoreix la càries dental perquè l’àcid reacciona amb la substància que forma les dents, fosfat de

calci, i les dissol. Els hidrats de carboni són molt perjudicials per a les dents, perquè els bacteris de
la saliva els transformen en àcid làctic que reacciona amb el fosfat de calci de les dents.
Es pot comprovar el pH dels dentifricis utilitzant diverses marques de pastes de dents amb un paper
indicador.
Experiment 1: Propietats dels àcids i els àlcalis
Qüestions
Aquest experiment ens permetrà donar una definició operacional d’àcid i d’àlcali. Es poden distribuir
els experiments entre diversos grups de manera que cada grup experimenti amb dues o tres substàncies
diferents i entre tots es facin totes les proves. En la posada en comú s’ha de poder omplir tota la taula.
La rapidesa de la reacció es pot indicar de la manera següent: RR (reacciona ràpidament), R (reacciona
lentament) o NR (no reacciona).
a) Es classificarien com a àcides: l’àcid clorhídric RR, l’acètic i el cítric R, ja que reaccionen amb pedra
calcària i amb zinc.
Es classificarien com a alcalines: la sosa càustica i l’amoníac. NR ni amb pedra calcària ni amb àcid
clorhídric.
b) No entrarien en cap dels grups anteriors l’aigua i el clorur de sodi, és a dir, serien neutres.
c) Totes les substàncies classificades com a àcides desprenen diòxid de carboni amb la pedra calcària
(carbonat de calci), hidrogen amb el zinc, són incolores amb la fenolftaleïna i vermelles amb el
taronja (si es tracta d’àcids forts).
Les substàncies alcalines no reaccionen ni amb la pedra calcària ni amb el zinc, són de color rosa amb
la fenolftaleïna i groc amb el taronja. Les substàncies neutres no reaccionen, no donen cap color
amb la fenolftaleïna i donen groc amb el taronja.
d) En afegir un àlcali (per exemple, dissolució d’hidròxid de sodi) a un àcid amb pedra calcària o amb
zinc, deixa de produir-se la reacció i desapareixen les bombolles. L’indicador canvia de color.
Experiment 2: Quin ha de ser el pH d’un xampú?
Qüestions
Després de veure el comportament de les mostres de cabells amb àcid, aigua i àlcali s’arriba a la conclusió
que el millor pH per a un xampú és l’àcid ja que s’observa que els cabells queden més suaus, sedosos
i brillants; amb pH àlcali queden rasposos, enredats i trencadissos.
Test
1 b); 2 c); 3 b); 4 d); 5 a); 6 c); 7 b), d); 8 c); 9 c); 10 b)
Activitats complementàries
1. a) hidrogen; b) sal més aigua; c) diòxid de carboni
2. a) àcid sulfúric; b) àcid tartàric; c) àcid clorhídric; d) àcid acètic
93

94
3. a) El pH de la saliva és lleugerament alcalí. Quan es produeix àcid, el pH baixa; a mesura que es va
produint més saliva el pH va pujant per efecte de la neutralització.
b) Raspallar-se les dents elimina els bacteris que causen la fermentació i que produeixen àcid. El
pH d’un dentifrici ha de ser alcalí.
c) El xiclet sense sucre pot disminuir el risc de càries dental perquè produeix més saliva, que és lleugerament
alcalina i ajuda a neutralitzar l’àcid que es pot haver format.
4. Perquè és un àlcali molt més fort i corrosiu i podria lesionar les parets de l’estómac.
5. a) Es pot agafar una mostra de terra i dissoldre-la en aigua. Aleshores es filtraria i, amb un indicador,
se’n comprovaria el pH.
b) Àcid.
c) Tots, excepte l’enciam i les cebes.
d) Un pH de 6,5 seria adequat per conrear tots els vegetals que apareixen en la taula.
6. a) Hidrogencarbonat de sodi.
b) L’àcid tartàric reacciona amb el bicarbonat de sodi i es produeix diòxid de carboni i aigua. És
una reacció semblant a la de la pedra calcària amb un àcid.
7. Un àcid dèbil com ara el del vinagre i/o força aigua per produir dilució.
8. a) Llet de magnèsia, bicarbonat de sodi.
b) Hidròxid de magnesi, hidròxid d’alumini i bicarbonat de sodi.
9. a) magnesi + àcid clorhídric ➝ hidrogen + clorur de magnesi
L’hidrogen es recull sobre aigua i es reconeix per l’explosió que dóna en reaccionar amb l’oxigen
atmosfèric quan s’hi apropa un llumí. En la dissolució quedaria clorur de magnesi que apareixeria
en evaporar a sequedat.
b) Es produeix diòxid de carboni, clorur de magnesi i aigua. El diòxid de carboni es reconeix perquè
enterboleix l’aigua de calç com mostra la figura de la pàgina 92 del llibre de text.
c) Es tracta d’una reacció de neutralització. S’hi hauria d’afegir un indicador que ens mostrés el
canvi de pH que hi ha tingut lloc.
10. a) nitrat de sodi més aigua.
b) clorur de potassi més aigua.
11. S’han de prendre diverses mostres de marques diferents. Amb una vareta fem que es dissolin amb
una mica d’aigua, si són sòlids, i es posen sobre tires de paper indicador.
a) El seu pH haurà de ser alcalí per neutralitzar l’àcid que produeixen els bacteris que hi poden
haver.

12.
b) Sí. El motiu és el que hem apuntat en la pregunta anterior. Un pH determinat contribueix a neutralitzar
l’àcid produït pels bacteris.
c) Els dolços són perjudicials per a les dents perquè el sucre, per l’acció de certs bacteris, es transforma
en àcid làctic que ataca el fosfat de calci de les dents.
carbonats
diòxid
de carboni
Lectura: Substàncies àcides i alcalines
Per recordar
reaccionen amb
metalls
donen donen
hidrogen
aturar el mal d’estómac
se soluciona amb
bicarbonat de sodi
substàncies àcides
reaccionen
entre si
reacció de
neutralització
donen color
indicador
s’estableix
escala de pH
que permet
classificar-los en
forts febles
substàncies àcides i alcalines
reaccionen entre si
i donen lloc a
reaccions de neutralització
s’utilitzen per
obtenir un pH adequat
per conrear
se soluciona amb
hidròxid de calci
o òxid de calci
substàncies alcalines
no reaccionen
ni amb metalls
ni amb carbonats
solucionar l’acidesa dels llacs
deguda a la pluja àcida
se soluciona amb
hidròxid de calci
1r paràgraf: metalls; hidrogen; carbonat de calci; diòxid de carboni; metall; carbonat de calci; vinagre;
llimona, bicarbonat de sodi, amoníac
2n paràgraf: 0 i 7; 7 i 14; 7; neutralitza
95

96
unitat 9
De què estan fetes les coses?
Què en sabem?
Activitats
• Aquesta activitat inicial es pot tornar a fer al final com a recapitulació de la unitat. Hi poden sortir
alguns dels exemples següents:
objecte material de què està fet d’on prové
clip acer mineral de ferro
llapis fusta arbre
bolígraf plàstic petroli
llibre paper arbre
entrepà queviures vegetal
paper d’alumini alumini mineral d’alumini
paper transparent polietilè petroli
claus ferro mineral de ferro
maquineta de fer punta acer mineral de ferro
• Materials naturals: fusta, ferro, queviures
1. fusta s’obté de éssers vius
alumini s’obté de minerals
teixit s’obté de éssers vius o petroli
ferro s’obté de minerals
plàstic s’obté de petroli
electricitat s’obté de carbó o petroli
butà s’obté de petroli
nitrogen s’obté de aire
sal s’obté de mar
2. Per transformar una matèria primera en un material sintètic cal fer una mescla o una reacció química.
La transformació en el producte final és el procés de fabricació, que dependrà de l’ús que se
li vulgui donar.
Per exemple, del petroli es pot obtenir etilè; aquesta primera part és un procés físic i, posteriorment,
es transforma en polietilè, mitjançant un procés químic. Després hi intervé un procés de
fabricació en què el material esdevindrà film transparent per a la cuina o per fer envasos, etc.
De la mena de ferro s’obté el ferro i, posteriorment, l’acer, mitjançant un procés químic. Després,
en el procés de fabricació, es treballarà segons la utilitat que se li vulgui donar (bigues, maquinària
pesant, utensilis de cuina, etc.).

3.
4. És una activitat per afavorir la lectura detinguda del text. Es pot suggerir als alumnes que preparin
una taula com la següent per recollir la informació que se’ls demana i que han d’acabar de completar
en arribar a l’activitat complementària 14.
5. Es pot consultar un diccionari o una enciclopèdia.
Flexibilitat: capacitat de doblegar-se que té un material per l’acció d’una força sense arribar-se a
trencar. La seva forma es recupera quan la força cessa.
Elasticitat: capacitat que té un material sotmès a una força de recuperar la seva forma un cop hi ha
deixat d’actuar la força.
Densitat: relació entre la massa i el volum d’una determinada substància.
6.
matèria primera producte manufacturat
petroli benzina
aigua de mar sal de cuina
mena de ferro acer
pi paper
aire oxigen
ovella llana
argila maó
tipus de material composició propietats químiques
objecte propietats material adequat
perxa flexible, lleugera i forta plàstic
cassola bon conductor de la calor metall
jersei resistent, aïllant de la calor i elàstic fibra
maó resistents, poc densos, no combustibles ceràmica
finestra transparent, aïllant de la calor i resistent vidre
7. Aquesta informació es pot obtenir a partir de la lectura de la pàgina 174, «Els set metalls».
Els primers metalls que es van conèixer van ser, per ordre alfabètic: coure, estany, ferro, mercuri,
or, plata, plom.
Edat del bronze: el bronze és un aliatge d’estany i coure.
Edat del ferro: ferro.
L’alumini és el metall que ha revolucionat aquest segle i no hi ha perill que s’esgoti.
97

98
8.
metalls no-metalls
ferro carboni
níquel heli
or oxigen
estany sofre
alumini
mercuri
hidrogen
En la conductivitat elèctrica i tèrmica.
9. a) Els metalls que es poden trobar en estat lliure són els menys reactius, com l’or i la plata.
b) La mena és un mineral que té una proporció de metall prou alta perquè la seva extracció sigui
rendible. La mena del ferro és l’hematites (òxid de ferro (III)). La mena del coure és la calcopirita,
que és un carbonat de coure. La mena de l’alumini és la bauxita, que és un òxid d’alumini.
c) És el procés d’obtenció dels metalls a partir de la seva mena.
d) Cal treure l’oxigen que acompanya el ferro en l’òxid. El carbó es combina amb l’oxigen i el ferro
queda lliure.
òxid de ferro + carbó ➝ ferro + òxid de carboni.
e) Són físics la purificació, la filtració i la flotació.
És químic el procés de separar el metall de l’oxigen que l’acompanya.
10. a) La majoria de metalls, a temperatura ambient, es troben en estat sòlid. El mercuri n’és una
excepció ja que a 25 °C es troba en estat líquid.
b) El metall que té la temperatura de fusió més elevada és el wolframi (Tf = 3.410 °C), i el metall
que la té més baixa és el mercuri (Tf = –39 °C). El wolframi s’utilitza com a filament de les bombetes
d’incandescència perquè té el punt de fusió molt elevat i, així, és impossible que es fongui.
El mercuri, que és líquid a temperatura ambient, s’utilitza en els termòmetres.
c) El carboni i el silici.
11. a) El més bon conductor és el coure. El més bon aïllant és el plàstic.
b) En una cassola de ferro.
c) En un tub de coure.
d) Perquè el coure és un bon transmissor de la calor.
12. Mal·leabilitat: propietat d’un material que permet fer-ne làmines.
Ductilitat: propietat d’un material que permet fer-ne fils.
Compressió: força feta sobre un material per reduir-ne el volum.
Fragilitat: facilitat d’un material de trencar-se en trossos.
Tenacitat: propietat dels cossos que ofereixen una gran resistència a la tracció (estirament) i a la
compressió.
13. alumini + oxigen➝ òxid d’alumini
14. És necessari guardar el sodi en petroli perquè s’oxida fàcilment. El petroli impedeix el contacte
amb l’oxigen atmosfèric i, per tant, evita l’oxidació.

15. Poliestirè, PVC, poliuretà, polipropilè, polietilè, melamina.
16. La principal aplicació del plàstic és l’embalatge, amb un 36 %, la construcció amb un 21 %, etc.
(Fixeu-vos en la gràfica de la pàgina 137 del llibre de text sobre els usos dels plàstics.)
17. És una activitat per realitzar a casa i fer-ne la posada en comú a classe.
a) Els fabricants acostumen a utilitzar mescles de fibres per combinar les propietats de cadascuna.
b) Les fibres més comunes són, entre les naturals, el cotó i la llana, i entre les sintètiques, les fibres
acríliques, el polièster i el niló. S’utilitzen sobretot les fibres artificials, perquè són més barates
i més fàcils de rentar i planxar.
c) Es tracta d’observar el diferent tipus de trama de cada teixit.
18. Actualment, es produeixen 80 milions de tones de plàstic en un any. L’any 1950 se’n produïen 5
milions de tones. La producció de plàstics ha experimentat un creixement exponencial.
19. Es treballa sobre la figura:
a) lubricants, gas-oil pesant, querosè, gasolines, naftes i gasos.
b) Han de tenir temperatures d’ebullició diferents.
c) Perquè la substància canvia d’estat però continua sent la mateixa.
d) La part del petroli que s’utilitza per fer els plàstics és la nafta.
20. El producte que prové de la refineria arriba en pols o granets trossejats, se sotmet a pressions i temperatures
altes i es fon. Un cop el tenim en estat líquid ja es pot modelar fàcilment. Es posa en un
motlle per donar-li la forma que es vol i, després, es refreda perquè torni a passar a l’estat sòlid.
21. polímers; polímer; monòmer; monòmers; polímer; polimerització
22. Amb els aliatges es poden millorar, per exemple, la resistència a l’oxidació, la duresa i la lleugeresa.
En els compòsits es combinen les propietats dels dos materials que es mesclen: resistència a la
tensió, fragilitat, preu, etc.
23. a) Les reserves conegudes són explotacions que actualment estan en ús i de les quals es coneix la seva
capacitat de produir un determinat metall. Evidentment, se’n poden descobrir d’altres, sobretot
en l’explotació dels oceans.
b) Fer-ne un bon ús i reciclar.
c) S’extreu el mineral de la terra, se’n separa per mitjans físics com la trituració, la filtració i la flotació.
El metall s’obté mitjançant una reacció química que el separa de l’oxigen i, despres, se’n
fabrica el producte desitjat. Quan es deixa de fer servir es recicla i es pot utilitzar una altra vegada,
purificant-lo i fabricant-ne un producte nou.
24. a) Per tal de no exhaurir les seves menes.
b) Pel gran consum energètic que en comporta la fabricació.
25. Reciclar els plàstics és difícil perquè n’hi ha una gran varietat i per poder-los reciclar amb efectivitat
s’haurien de poder distingir els uns dels altres.
99

100
Experiment: Identificació dels plàstics
L’objectiu de l’experiment és la identificació dels plàstics.
Es donen diferents mostres de plàstics perquè l’alumnat els identifiqui seguint la clau d’identificació de
plàstics. Tot i que un dels mètodes per reconèixer els plàstics és observant si cremen o no, si fan flama o
fums, etc., no hem inclòs aquesta propietat perquè molts plàstics produeixen substàncies tòxiques en cremar-se.
Es poden donar mostres de trossets d’ampolla de plàstic, PVC o polietilè, bossa d’escombraries, retall
d’un vestit de poliestirè, vas de plàstic.
Test
1 c); 2 d); 3 d); 4 b); 5 b); 6 c); 7 c); 8 d); 9 d); 10 c);11 c);12 d).
Activitats complementàries
1. Hi ha materials metàl·lics, de plàstic i de vidre. El far és de vidre; la cadena, d’acer; els pneumàtics
són de cautxú; el quadre, d’alumini; el seient és de poliuretà; i les fundes del manillar, de cautxú o
de poliuretà.
2. a) Els metalls tenen una bona conductivitat tèrmica.
b) El vidre és transparent i deixa passar bé la llum i, a la vegada, és un bon aïllant tèrmic.
c) La ceràmica es neteja amb molta facilitat i no s’hi produeixen canvis químics quan s’hi posen
aliments.
d) El material ceràmic s’utilitza per fabricar parets i teules perquè és impermeable i un bon aïllant
tèrmic.
e) Els maons refractaris resisteixen molt bé el foc sense descompondre’s ni fondre’s.
f) El formigó es reforça amb varetes d’acer perquè resisteixi millor les forces d’estirament.
g) Són flexibles i permeten teixir-hi.
h) Es fabriquen làmines i fils amb metalls perquè són materials molt mal·leables i dúctils.
3. Es col·loquen fletxes que marquin on es troben els diferents materials.
Els plàstics i les fibres apareixen assenyalats en el dibuix de la pàgina 136. És fàcil assenyalar la resta
de materials (vidre, ceràmica i metalls).
4. És un treball per fer a casa i corregir-lo, després, a nivell individual; és del mateix tipus que l’activitat
anterior.
5. a) El mercuri, per la seva baixa temperatura de fusió.
b) El wolframi, pel seu elevat punt de fusió.
c) L’estany, perquè es fon a temperatura baixa.
d) El duralumini, que és un aliatge d’alumini i coure, perquè combina la lleugeresa de l’alumini
amb la resistència del coure.
e) Alumini o ferro galvanitzat, que és acer recobert de zinc.
f) Acer aliat amb wolframi i manganès. Aquest aliatge presenta molta resistència a la tracció.
6. Reciclar metalls és important per no malgastar recursos de forma inútil i per no degradar l’ambient.
Es reciclen l’alumini, el coure, l’or, l’argent i el mercuri.

7. a) L’abundància i la fàcil extracció.
b) L’or és car perquè és un mineral molt escàs.
c) Perquè no és rendible ja que és més econòmic extreure el mineral.
8. a) L’agent reductor és el carboni.
b) òxid de zinc + carboni ➝ zinc + òxid de carboni
9. Utilitzarem les abreviacions N (natural), S(sintètic), P (plàstic) o F (fibra)
10.
fusta: N cautxú: N, F
pell: N niló: S, P, F
PVC: S, P raió: S, F
polièster: S, P, F ràfia: N, F
5%
indústria
del moble
7%
indústria
del transport
10% 10%
indústria
elèctrica i
electrònica
joguines i
articles
d’entreteniment
indústria
de la
construcció
embalatge altres usos
11. Perquè el petroli ha tardat milions d’anys a formar-se i a partir d’ell es pot obtenir una gran varietat
de substàncies, des de plàstics i fibres fins a medicaments, insecticides, etc. Per evitar-ho s’haurien de
buscar energies alternatives.
12. L’alumnat ha d’inventar una història tenint en compte les aplicacions i els principals usos del petroli.
Poden guiar-se amb el dibuix de la pàgina 138.
13. Es tracta de plantejar una investigació oberta per arribar a saber quina és la millor bossa. Caldria
preguntar quines propietats s’han d’investigar i quines proves s’han de fer fins arribar a elaborar
un procediment que es consideri adequat.
Es pot valorar que la bossa sigui flexible perquè es pugui doblegar a l’hora de desar-la. La prova que
es pot fer és doblegar la bossa tantes vegades com es pugui, per fer-la tan petita com sigui possible.
També es pot valorar que sigui prou resistent perquè no es trenqui en dur un pes determinat. Per
comprovar si es trenca fàcilment o no, es pot anar omplint de masses de 100 g.
Duradora. Per fer la prova de desgast es pot fregar la bossa cinquanta vegades amb un bloc de fusta
embolicat amb paper de vidre. A sobre del bloc, hi col·locaràs una massa d’1 kg per assegurar-te
que sempre s’hi aplica la mateixa força. Després es torna a fer la mateixa prova a la part fregada.
14. Es tracta d’un exercici semblant al que s’ha fet en l’activitat 4 però més complet, a manera de
resum. Es pot preparar una taula en què hi figurin: tipus de material, composició química, materia
primera, propietats químiques, propietats físiques i aplicacions principals.
21%
36%
19%
101

102
Lectura: De què estan fetes les coses?
Qüestions
1. Els minerals de coure, en presència de la calor i del carboni present en el carbó, o la llenya, es descomponien
i es formava el metall lliure.
2. Que el coure no estava fortament lligat als compostos, es a dir, era poc actiu i no calien mètodes
gaire dràstics per alliberar el coure dels seus compostos.
3. Perquè és més actiu que el coure i costa més separar-lo dels seus compostos.
4. El bronze, que és un aliatge de coure i estany, es va descobrir perquè algunes menes de l’estany contenien
coure i, com que l’estany es podia obtenir de manera similar al coure, moltes vegades s’obtenien
junts els dos metalls i la mescla tenia propietats noves, així es va descobrir un aliatge conegut
com a bronze.
Quan el ferro s’obtenia barrejat amb una mica de carbó del combustible es produïa una espècie
d’acer.
Per recordar
1r paràgraf: molts monòmers; molts valors; molts costats; moltes llengües
2n paràgraf: metalls, no-metalls
3r paràgraf: compòsits; propietats
4t paràgraf: monòmers
5è paràgraf: polimerització; naturals; sintètics; petroli
6è paràgraf: destil·lació fraccionada; físic
7è paràgraf: nafta; cracking

Bloc 1 (Unitats 1–4)
Test
1 a); 2 d); 3 b); 4 d) 5 a); 6 b); 7 a), d); 8 c)
Activitats d’avaluació
1. a) 0,25 L; 0,33 L; 0,1 L; 1,5 L
b) 250 cm 3 ; 330 cm 3 ; 100 cm 3 ; 1.500 cm 3
2. d = m/V = 19,3 g/cm 3 ; m = d · V = 19,3 g/cm 3 × 2 cm 3 = 38,6 g
3. a) sensibilitat: 1 mL, V = 17 mL
b) sensibilitat: 1 mL, V = 20,4 mL
c) sensibilitat: 1 mL, V = 325 mL
4. a)
b) Sòlid.
c) Gas.
5. a) Fusió; vaporització; sublimació.
b) Solidificació; condensació; sublimació regressiva.
6. a) El punt d’ebullició i la densitat.
b) Són propietats característiques perquè no depenen de la quantitat de substància que s’utilitzi per
determinar-les.
7.
temperatura (ºC)
660
29
T e
T f
0,12 g de calci × 250 mL = 0,3 g de calci
–––––––––––––
100 mL
8. a) V; b) F; c) F; d) V
solucionari de la guia didàctica
temps
103

104
9. a) destil·lació fraccionada; b) filtració; c) destil·lació simple; d) decantació
10.
8 g de sucre
11. a) ––––––––––– × 200 g = 16 g de sucre
100 g
quantitat d’aigua = 200 – 16 = 184 g
100 g de dissolució
b) 40 g de sucre × = 500 g de dissolució
8 g de sucre
12. a) Per la tècnica de la destil·lació fraccionada.
b) Es basa en els diferents punts d’ebullició de l’aigua i de l’alcohol.
Bloc 2 (Unitats 5–9)
Test
1 c); 2 d); 3 c); 4 c); 5 c); 6 c); 7 a); 8 b); 9 a) b’), b) a’), c) d’), d) c’); 10 b); 11 b); 12 d)
Activitats d’avaluació
guix i sal comuna
s’hi afegeix aigua
guix i solució aquosa de sal comuna
guix
filtració
residu filtrat
solució aquosa de sal
cristal·lització
sal comuna
1. a) Canvis físics:
En els canvis físics no s’altera la naturalesa de la substància.
Els canvis físics són sempre reversibles.
Canvis químics:
En els canvis químics s’altera la naturalesa de les substàncies.
Quan es dóna un canvi químic, sempre hi ha un important intercanvi d’energia entre les
substàncies reaccionants i el medi que les envolta. Aquest intercanvi és molt més important que
en el canvi físic. Els canvis químics només són reversibles algunes vegades.

) Exemples de canvis físics: doblegar una barra de ferro, canviar un objecte de lloc, fondre gel, fer
bullir alcohol.
Exemples de canvis químics: cremar butà, l’oxidació del ferro.
2. a) V; b) V; c) F; d) F; e) F; f) V
3. a) S’ha produït un canvi químic.
b) Les substàncies reaccionants són l’hidrogen i l’oxigen.
c) L’aigua.
d) La reacció que s’ha donat és: hidrogen + oxigen ➝ aigua.
4. Tots els exemples mostren que l’aire fa pressió. Als hemisferis de Magdeburg s’ha fet el buit i no es
poden separar a causa de la gran pressió que fa l’aire exterior. Quan s’hi deixa entrar l’aire, se separen
fàcilment. En els altres dos casos la pressió que exerceix l’aire impedeix que el líquid caigui.
5. a) Oxidació.
b) En els tres casos, una substància es combina amb l’oxigen i dóna òxids. Les tres són reaccions
d’oxidació.
c) A la respiració té lloc:
matèria orgànica + oxigen ➝ diòxid de carboni + aigua + energia
Combustió:
combustible + oxigen ➝ diòxid de carboni + aigua + energia
En el segon cas es desprèn una gran quantitat d’energia
En la formació d’òxid a partir d’un metall:
metall + oxigen ➝ òxid de metall
L’òxid del metall acostuma a ser sòlid, a diferència de l’òxid que es produeix en la combustió
i en la respiració (diòxid de carboni) que és gas.
6. a) aigua oxigenada ➝ oxigen + aigua
àcid clorhídric + marbre (carbonat de calci) ➝ clorur de calci + diòxid de carboni
àcid clorhídric + zinc ➝ hidrogen + clorur de zinc
b)
Obtenció d’aigua oxigenada. Obtenció de diòxid de carboni. Obtenció d’hidrogen.
7. a) Or: Au; plata: Ag; carboni: C; fòsfor: P; alumini: Al; Zinc: Zn; nitrogen: N; oxigen: O; coure: Cu;
hidrogen: H
b) metalls: or, plata, alumini, zinc, coure
no-metalls: carboni, fòsfor, nitrogen, oxigen, hidrogen
105

106
8. a) àtoms lliures (d)
b) estructura atòmica gegant (c)
c) mescla d’elements (b)
d) molècules (a)
9. a) clor + hidrogen ➝ clorur d’hidrogen
10. a
b)
+ ➝
Cl2 + H2 ➝ 2HCl
c) 4 àtoms ➝ 4 àtoms
➝
oxigen
reacciona amb combustibles
i matèria orgànica
i es produeix
combustió
és reacció és reacció
ràpida
respiració
lenta
11. a) F; b) V; c) V; d) F; e) V
l’aire
12. Perquè en la reacció que té lloc (combustió) es desprèn vapor d’aigua.
13. a) Són substàncies que en reaccionar amb l’oxigen desprenen molta energia.
b) Butà, metà, gasolina, hidrogen. El butà s’obté del petroli; el metà, del gas natural; la gasolina,
del petroli, i l’hidrogen s’obté de l’electròlisi de l’aigua.
14. Són correctes la a) i la d).
a) pH < 7; b) pH > 7; c) pH > 7; d) pH < 7
és
mescla
formada de
nitrogen
té
altres gasos
massa
volum
varia
amb
temperatura
pressió

15. a) Quan el pH és més àcid, entre 5 i 10 minuts.
b) Neutre o lleugerament àlcali, és a dir, pH més o menys igual a 7 o, generalment, superior
a 7.
c) Eliminar la substància dolça.
d) Lleugerament per sobre de 7.
e) Sí, ja que mastegant xiclets es produeix més saliva i augmenta el pH.
16. a) àcid + àlcali ➝ sal + aigua + energia
b) àcid clorhídric + hidròxid de sodi ➝ clorur de sodi + aigua + energia
c) La utilització de bicarbonat de sodi (àlcali) per combatre l’acidesa de l’estómac (deguda a
l’àcid clorhídric) o la d’utilitzar un dentifrici per rentar-se les dents són exemples d’aquesta
reacció.
d) Perquè desapareixen unes substàncies (l’àcid i l’àlcali) i se’n produeixen de noves (la sal
i l’aigua), i a més en un intercanvi d’energia, es desprèn calor.
17. metalls: coure, acer
materials ceràmics: maó, teula
vidre: pyrex, cristall
plàstics: polietilè, metacrilat
fibres: llana, niló, cotó
18. a) Perquè els metalls són bons conductors de la calor.
b) Perquè els plàstics són aïllants de la calor.
c) Perquè és molt dens, és a dir, a causa de la seva estructura pesa molt.
d) Perquè es poden teixir.
e) Perquè és aïllant del corrent elèctric.
f) És un metall líquid que es dilata.
g) Té una elevada temperatura de fusió.
h) Són resistents a la calor.
107