02 MEDI 4 EP_CNOU.indd - Castellnou Edicions

SABRÀS:
UNITAT
2
Per què les plantes
són éssers vius.
Quines són les
seves parts.
Com s’alimenten
les plantes.
22
Les plantes
Què en saps?
Per què són imprescindibles les plantes
al nostre planeta?
Quines formen part de l’alimentació
de les persones?
Quina o quines parts de les plantes
ens mengem?
Coneixes plantes que curin malalties?

La importància de les plantes
Les plantes conviuen amb nosaltres. Hi ha plantes a qualsevol
racó: creixen als jardins, als boscos i també a les
vores dels camins o entre les teules d’una teulada. Són molt
importants per a la vida en el nostre planeta. Cal que en
tinguem cura i les respectem. Aquestes són algunes de les
raons que les fan tan necessàries:
1 Purifiquen l’aire i fan que sigui més respirable.
2 Proporcionen refugi a molts animals (a les branques,
soques, escorces, arrels o fins i tot sota les fulles).
3 Impedeixen, gràcies a les seves arrels, que l’aigua
i el vent s’emportin part del terreny.
4 Formen una part fonamental de l’alimentació de
les persones i proporcionen aliment als animals
herbívors.
5 Són matèries primeres a partir de les quals podem
obtenir productes molt diversos: fusta, llenya, paper,
roba, perfums, medicaments, etc.
Als boscos viuen moltes
espècies animals
i vegetals.
Les verdures i les
hortalisses ens serveixen
d’aliment.
Les plantes desprenen
oxigen, que ens serveix
per respirar.
Gràcies a les plantes,
molts animals es poden
alimentar.
La fusta és una
matèria primera.
Les plantes 23

Les plantes són éssers vius
Les plantes, com els animals i les persones, són éssers
vius: neixen, creixen, es reprodueixen i moren.
Una diferència important entre les plantes i els animals
és que les plantes no s’han de desplaçar per obtenir aliments.
Les plantes obtenen
directament l’aliment
del medi que les envolta.
24 Les plantes
neixen creixen
moren es reprodueixen
Els animals es mouen
d’un lloc a un altre per
alimentar-se.
Sabies que...
Algunes plantes que viuen en
sòls molt pobres en sals minerals
han de complementar la
seva alimentació capturant
petits animals com insectes
i aranyes. Són les anomenades
plantes carnívores.

T’has preguntat mai per què les plantes estan arrelades
a la terra i no es mouen? Per viure i desenvolupar-se, les
plantes necessiten els minerals de la terra que l’aigua de
la pluja o el rec dissolen. També els cal la llum del sol.
Aconsegueixen tots aquests elements des del mateix lloc
on són.
Les plantes fabriquen l’oxigen que els altres éssers vius
necessiten per viure. A més, són l’aliment fonamental dels
animals herbívors.
Els herbívors s’alimenten
només de plantes.
Activitats
De la pastanaga,
en mengem l’arrel.
1 Ordena en la llibreta les fases del cicle vital de les plantes:
Recorda
Unitat 2
Les plantes són éssers
vius perquè neixen, creixen,
es reprodueixen i moren. A
diferència dels animals, que
també són éssers vius, les
plantes no necessiten desplaçar-se
per obtenir aliment.
De l’enciam,
en mengem les fulles.
Les plantes creixen moren es reprodueixen neixen
2 Escriu en la teva llibreta deu plantes que coneguis i que formin part de la nostra
alimentació.
3 Classifica les plantes anteriors segons si en mengem l’arrel, la tija o les fulles.
Les plantes 25

Les parts d’una planta
Totes les plantes tenen tres parts fonamentals: les fulles,
la tija i l’arrel.
Les fulles
Les fulles tenen dues funcions molt importants:
Són la part per on la planta respira.
Transformen en aliment l’aigua i els minerals que l’arrel
absorbeix, per tal que la planta pugui sobreviure.
Parts de la fulla
La fulla té dues parts principals: el pecíol i el limbe.
El pecíol és la part que uneix la fulla amb la tija. Sol ser
estret i allargat.
El limbe és la part ampla de la fulla. Consta de dues
cares: l’anvers i el revers.
L’anvers és la cara
superior de la fulla.
Rep directament
els raigs del
sol.
26 Les plantes
fulles de faig fulles de pi
pecíol
Sabies que...
Les punxes dels cactus
són fulles modificades. Els
protegeixen dels animals i,
en ser tan petites i dures,
eviten que la planta perdi
aigua en la respiració.
Recorda
Les fulles tenen dues funcions
bàsiques: la respiració
i la transformació de l’aigua
i els minerals en aliment.
El revers és la cara
inferior de la fulla i, com
que no rep tanta llum del
sol, acostuma a ser d’un
color més clar.
limbe
Podem distingir l’anvers i el revers
de les fulles de l’àlber fixant-nos
en el color que tenen.

La tija
La tija és la part de la planta que és prima i
llarga i creix cap amunt perquè busca la llum
del sol.
Té tres funcions:
Sostenir dreta la planta.
Unir la resta de parts de la planta (fulles,
flors, etc.) i afavorir que estiguin ben il·lumi
nades.
Conduir cap a les fulles les substàncies
que l’arrel ha absorbit.
L’arrel
L’arrel, generalment, està sota terra i creix
cap avall. Té dues funcions bàsiques:
Subjectar la planta a terra.
Absorbir del sòl l’aigua i els minerals
que la planta necessita per sobreviure.
Algunes arrels són comestibles, com ara
el moniato, el rave, la remolatxa i el nap.
Són arrels engruixides que emmagatzemen
nutrients de reserva.
Activitat
1 Busca una fulla i assenyala-hi les parts següents:
tija
Sabies que...
limbe pecíol anvers revers
Unitat 2
arrel
Al nostre planeta hi ha més de 350.000
espècies diferents de plantes. La ciència
que les estudia és la botànica.
Les plantes 27

Com s’alimenten les plantes?
Per alimentar-se, les plantes segueixen el procés següent:
1 La planta absorbeix l’aigua i els minerals del sòl
per mitjà de les arrels.
2 Aquests minerals, dissolts en l’aigua, formen el
que anomenem saba bruta.
3 La saba bruta circula per la tija i arriba a les fulles.
Aquestes s’encarreguen de transformar-la en saba
elaborada, és a dir, en aliment, que es distribueix
per tota la planta perquè pugui viure.
Per fer aquest procés, les fulles també necessiten els
raigs del sol i el diòxid de carboni que hi ha en l’aire.
saba bruta
Investiga!
• Tira unes gotes de tinta
xinesa en un vas d’aigua.
• Submergeix-hi una branca
d’api i espera dos dies.
• Descriu què ha passat.
28 Les plantes
saba elaborada
Sabies que...
• Els éssers vius més vells
del planeta pertanyen a
una espècie de pi que viu a
Califòrnia. Es calcula que
alguns tenen 4.900 anys.
• El carbó es va començar a
produir fa milions d’anys,
quan grans boscos de fal -
gueres van quedar enterrats.
Recorda
Les parts principals d’una
planta són: les fulles, la
tija i l’arrel. Les fulles solen
ser planes. La tija creix cap
amunt i d’ella surten les
branques i les fulles. L’arrel
acostuma a estar sota
terra i creix en sentit contrari
a la tija.

Les flors
A part de l’arrel, la tija i les fulles, hi ha plantes
que, depenent de l’època de l’any, donen flors i
fruits. Les flors tenen les parts següents:
Els pètals. Són la part més vistosa de la flor.
Poden presentar diverses formes i colors. El
conjunt de pètals s’anomena corol·la.
El pistil. Es troba just al mig de la flor. En el
seu interior disposa d’un saquet, l’ovari, que
con té l’òvul.
Els estams. Són uns filaments que envolten el
pistil. A la punta dels estams trobem els grans
de pol·len.
Els sèpals. Són petites fulles de color verd
que formen la base de la flor. El conjunt de
sèpals s’ano mena calze.
La pol·linització
Les flors són els òrgans reproductors de les plantes.
Perquè una flor es pugui reproduir, els granets
de pol·len que hi ha als estams han de caure dins
del pistil d’una flor de la mateixa espècie. D’aquest
procés en diem pol·linització.
Aquests granets de pol·len poden anar d’una flor a
una altra amb l’ajut del vent o d’alguns animals, com
les abelles, que els escampen.
Activitat
calze
estam
1 Dibuixa una flor a la llibreta i assenyala-hi les seves parts.
pol·len
corol·la
pistil
Unitat 2
pètal
estam
sèpal
parts d’una flor
pol·len
ovari
pistil
procés de pol·linització
Les plantes 29

El fruit
El fruit d’una planta prové de l’ovari de la flor, i es comença
a formar quan els grans de pol·len entren a l’òvul.
El fruit és la part de la planta que conté les llavors.
Consta de les parts següents:
La pell, que és la capa més externa.
La polpa, que acostuma a ser carnosa i es troba a sota
de la pell.
Alguns fruits tenen pinyol, que és una llavor protegida
per una closca dura.
pell
polpa
Quan la llavor arriba a terra, ha de trobar unes condicions
d’humitat i de llum adequades per poder germinar. Sense
aquestes condicions, no arribarà a desenvolupar-se una
nova planta.
30 Les plantes
llavor
Sabies que...
De la carabassa, el pebrot,
l’albergínia, el tomàquet,
el carbassó, les mongetes
tendres i altres aliments
en diem verdures, però
també són fruits com ho
són l’alvocat, la mandarina.
Recorda
L’ovari es converteix en el
fruit de la planta. Els òvuls
es converteixen en les llavors.
fruit
llavor
alvocat mandarina pebrot

Com germina una llavor?
Per observar com es desenvolupa una planta, pots fer
germinar llavors de mongeta o de llentia.
1 Humiteja un tros de cotó fluix i posa’l dins d’un pot
de vidre.
2 Col·loca les llavors de mongeta o de llentia dins del
pot i cobreix-les amb més cotó fluix. Deixa-ho a les
fosques.
3 Mantén el pot humit durant uns quants dies. Veuràs
com la llavor s’infla i la pell es trenca. Observa com
en surt una arrel molt petita.
4 Fixa’t que poc després li comença a créixer una tija
ben petita, de la qual surten les primeres fulles. Ara
ja pots deixar que li toqui la llum del sol.
5 Quan la planta ja estigui ben desenvolupada i les
primeres fulles hagin crescut del tot, trasplanta-la
a un test perquè continuï creixent.
Investiga!
Què creus que passaria si deixessis que la planta creixés
a les fosques? A què creus que és degut, això?
Activitat
Unitat 2
1 Després d’observar el procés que s’explica en aquesta pàgina, digues quines condicions
necessita una planta per germinar.
3
1
5
Les plantes 31
4
2

NOSALTRES I L’ENTORN
Els arbres dels nostres pobles i ciutats
Estem tan acostumats a veure arbres als nostres carrers i places, que
no els donem la importància que es mereixen. Com es diuen? Quina
funció tenen?
En una ciutat mitjana, podem trobar desenes d’espècies d’arbres
di ferents. Si t’hi fixes, veuràs que n’hi ha moltes que no
es troben als camps i boscos. La raó és que els arbres que es
planten en espais urbans han ser decoratius i també soferts,
és a dir que aguantin bé la sequera, la contaminació i la poda.
Alguns dels més habituals són:
Plàtan
És un arbre molt corrent
a la ciutat, apreciat
perquè creix ràpid
i dóna molta ombra.
És originari del sud
d’Europa
i també de
l’Àsia occidental.
Pollancre
A aquest arbre li agraden
els llocs humits. N’hi ha
de moltes menes, però
el més típic té un perfil
llarg i estret.
És típic dels
boscos de
ribera del
nostre país.
32 Les plantes
Mèlia
S’anomena així perquè
les fulles s’assemblen
a les del melis o freixe.
Fa uns petits fruits rodons
que es queden a les
branques a
l’hivern, quan
l’arbre perd
la fulla.
Pissardi
Aquest arbre és difícil de
confondre amb cap altre:
té les fulles de color morat
fosc, de vegades quasi
negre. Fa flors roses. És
un parent de
la prunera i
originari de
l’Iran.
Castanyer bord
És un arbre que arriba
a fer-se molt gran
i frondós. El fruit
s’assembla a les
castanyes que mengem
a la tardor,
però
no són
comestibles.
Morera de paper
Les fulles d’aquest arbre
serveixen per alimentar
els cucs de seda.
Les dues cares són
cobertes de pèls.
El seu fruit és
la móra. És
originari de
l’Àsia.

Els arbres de pobles i ciutats són beneficiosos perquè:
1 Fan més agradable el paisatge de les nostres localitats.
2 Fan ombra a l’estiu.
3 A les fulles retenen molta pols, fum i contaminació.
4 Oxigenen l’aire.
Com veus, els arbres augmenten el nostre benestar i salut.
Per això és important que els cuidis i els respectis.
Activitats
Unitat 2
L’ombra dels arbres
a l’estiu ens fa suportar
millor la calor.
1 Descriu les accions següents, comenta què et semblen i valora si són positives
o negatives:
a c e
b d f
2 Coneixies els arbres de la pàgina 32? Hi ha alguns d’aquests arbres a la teva
població? I al pati de l’escola?
Les plantes 33

PER SABER-NE MÉS
Les plantes medicinals
Les persones utilitzem una sèrie de plantes com a
remei per a alguns mals. Se’n fan servir les fulles, les
flors o les arrels.
Es venen en botigues especialitzades, que anomenem
herbolaris.
Segons el trastorn que vulguem curar, utilitzem les
plantes medicinals d’una manera o d’una altra. La
més comuna és la infusió. Per preparar-la, cal seguir
aquests passos:
1 2
Omple un pot de cuina
amb aigua i posa’l a
escalfar al foc.
3
Apaga el foc, tapa el
recipient i deixa reposar
l’aigua uns minuts.
34 Les plantes
Quan l’aigua comenci a
bullir, afegeix-hi una o
dues cullerades d’herbes.
4
Finalment, cola l’aigua.
La infusió ja és a punt.
Pots afegir-hi sucre.
Aquí tens alguns exemples
de l’ús de plantes medicinals:
Camamilla: en infusió,
cura trastorns digestius.
Es pot fer servir per
guarir llagues a la boca.
Farigola: en infusió,
ajuda a fer la digestió.
L’aigua de farigola
s’utilitza per desinfectar.
Til·la: en infusió, serveix
per calmar els nervis.
També es fa servir per
curar els refredats.
Menta: en infusió,
calma el mal de queixal
i ajuda a fer una bona
digestió.
Romaní: en infusió,
calma el dolor de les
articulacions. S’utilitza
també per cuinar.
Marialluïsa: en infusió,
calma el mal de panxa.
També es útil per
combatre la tos.
Poniol: en infusió ajuda
a fer la digestió. També
s’utilitza per tractar
el refredat i la grip.
Julivert: les fulles
s’utilitzen per cuinar
alguns plats, com ara
sopes, amanides i carn.

La descomposició dels nombres
de 3 xifres
Xx
FEM MEMÒRIA
fulles
són
éssers vius
perquè
neixen
s’ocupen de
la respiració
transformar
les substàncies
nutritives
en aliment
Les plantes
creixen es reprodueixen moren
tija
s’ocupa de
conduir les
substàncies
nutritives
unir les parts
de la planta
sostenir dreta
la planta
arrels
s’ocupen de
absorbir
l’aigua
i els minerals
subjectar
la planta
a terra
flors
estan
formades
per
pètals
pistil
estams
sèpals
Unitat 2
tenen
fruits
estan
formades
per
pell
polpa
llavors
Les plantes 35