Memòria descriptiva i justificativa - Vespella de Gaià - Diputació de ...

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA
DOCUMENT PER A L’APROVACIÓ INICIAL
Setembre de 2011
1

MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA
00.- ANTECEDENTS.
01.- INTRODUCCIÓ
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
01.01 - CONVENIÈNCIA I OPORTUNITAT DEL POUM
01.02 - MARC NORMATIU
01.03 - PARTICIPACIÓ CIUTADANA
01.04 - CARTOGRAFIA UTILITZADA
01.05 - EQUIP REDACTOR
02.- INFORMACIÓ
02.01 - EMMARCAMENT TERRITORIAL
02.02 - EL MEDI FÍSIC I EL PAISATGE
02.03 – POBLACIÓ, HABITATGE I ACTIVITAT ECONÒMICA
02.04 - HISTÒRIA
02.05 – TRAMITACIÓ DE PLANEJAMENT EN EL PERIODE DE VIGÈNCIA DE LES NNSS
03. ORDENACIÓ
03.01 - OBJECTIUS I CRITERIS D’ACTUACIÓ
03.02 - ALTERNATIVES ESTUDIADES
03.03 - SÍNTESI DEL PROCÉS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA
03.04 - COMPLIMENT DEL PLA TERRITORIAL PARCIAL DEL CAMP DE TARRAGONA
03.05 – ELS SISTEMES URBANÍSTICS
03.06 – ORDENACIÓ DEL SÒL URBÀ, URBANITZABLE I NO URBANITZABLE
03.07 - QUADRE RESUM DE DADES DEL PLA
04. PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA
04.01 – PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA
04.02 – ACTES D’APROVACIÓ
04.03 - EXPOSICIONS PÚBLIQUES
04.04 - PRESENTACIONS
04.05 – SUGGERIMENTS I/O AL·LEGACIONS PRESENTATS
04.06 – INFORMES I/O RESOLUCIONS DELS SUGGERIMENTS I AL·LEGACIONS
2

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
00.- ANTECEDENTS.
3

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
El dia 24 de novembre de 2007 en sessió pública que es va portar a terme dins del
marc del programa de participació ciutadana per a la formulació del Pla d’ordenació
urbanística municipal del municipi de Vespella de Gaià, es va presentar davant la
població els criteris i objectius continguts a l’avanç de Pla, el qual va esser exposat,
posteriorment, al públic entre els dies 3 i 17 de desembre del mateix any.
L’avanç de Pla va ser publicat durant 20 dies al BOPT núm.178 de data 3 d’agost, així
com al Diari de Tarragona de data 29 de juliol de 2009 i al diari El Punt de data 30 de
juliol de 2009, tenint en compte la inhabilitació del mes d’agost per exposició pública,
es va prorrogar el corresponent termini al mes de setembre, finalitzant aquest període
el 30 de setembre.
La Corporació, atenent als arguments i determinacions del nou Pla territorial del Camp
de Tarragona, aprovat inicialment pel conseller de PTOP en data 14 de juliol de 2008 i,
tramitat a iniciativa de la Secretaria per a la Planificació Territorial del Departament de
Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, que afectava el
municipi, va optar per reiniciar el procediment des del seu inici i, tornar a presentar i
exposar a la ciutadania l’avanç del nou planejament general municipal per tal
d’adaptar els seus criteris i objectius.
El dia 12 de setembre de 2009, es van tornar a presentar a la població, en acte públic,
els nous criteris i objectius dels segon avanç de Pla, durant el nou període d’exposició
pública.
La Secretaria per a la Planificació Territorial del Departament de Política Territorial i
Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya va emetre informe urbanístic i
territorial, de data 21 de maig de 2010, en relació a l’avanç de POUM de Vespella
(expedient 2010/040046/T).
Els Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la
Generalitat de Catalunya van redactar el Document de referència, de data 25 de
maig de 2010, en relació a l’avanç de POUM de Vespella (expedient
OTAATA200090013).
4

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
01.- INTRODUCCIÓ
5

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
01.01 - CONVENIÈNCIA I OPORTUNITAT DEL POUM
L’ordenació urbanística del municipi de Vespella de Gaià es regeix actualment pel text
refós de les Normes subsidiàries de planejament, que compta amb acords d’aprovació
definitiva i, de publicació a efectes d’executivitat, per la Comissió d’Urbanisme de
Tarragona, respectivament, de sessions de 24 de juliol de 1996 i de15 de juliol de 1997.
L’acord d’aprovació definitiva es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya, el 8 de setembre de 1997.
La major part de l’estructura i dels criteris urbanístics de les NNSS anteriors continuen
sent vàlids, però es fa necessari adaptar-los als requeriments legals urbanístics i
sectorials vigents i a la realitat del mercat immobiliari actual, en quant a grandària i
tipologia edificatòria. També s’han de revisar les ordenacions amb l’objectiu de
garantir la viabilitat de cada actuació urbanística en funció de les noves condicions
legals relatives a la cessió gratuïta d’aprofitament i, de reserva d’habitatge de
protecció pública.
La cartografia base de les NNSS és molt imprecisa i, de difícil interpretació. Es fa
necessari, doncs, adoptar els nous avanços tecnològics que permeten disposar d’una
cartografia i, d’ordenacions urbanístiques, en suport digital.
És necessari actualitzar el planejament general mitjançant la incorporació de les
figures urbanístiques aprovades definitivament i de les noves infraestructures realitzades
o planificades sobre el territori del terme municipal, durant el seu període de vigència.
Cal també la incorporació de criteris actualitzats de sostenibilitat i sectorials de
protecció del patrimoni i del paisatge i l’adaptació del planejament general al nou Pla
territorial parcial del Camp de Tarragona.
Els aspectes esmentats aconsellen la redacció del Pla d’ordenació urbanística
municipal (POUM), com a document que revisa el planejament general vigent del
municipi de Vespella de Gaià.
Per aquests motius l’ajuntament, que és a qui l’hi correspon d’acord amb l’article 76.2
del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, d’aprovació del Text refós de la Llei
d’urbanisme, la formulació del pla, va prendre l’acord d’iniciar la redacció d’un nou
Pla d’ordenació urbanística municipal.
Tanmateix l’article 85.1 de la Llei l’hi atribueix la competència per a l’aprovació inicial i
l’aprovació provisional del document.
Els criteris, objectius i solucions inicials d’elaboració del Pla Aquest fou presentat en un
acte públic, amb el que s’obri un període dilatat de participació ciutadana, o primera
6

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
fase, en el que es varen atendre, de forma individualitzada, a diverses persones o
entitats interessades. Algunes de les quals varen presentar suggeriments i aportacions a
l’entorn de l’ordenació i el creixement del municipi de Vespella de Gaià, suggeriments
que han estat analitzats i valorats donant lloc, conjuntament amb els estudis, les
propostes tècniques realitzades i la concreció de les determinacions, als criteris i
solucions generals que conté aquest document per a l’aprovació inicial del Pla
d’ordenació urbanística municipal, que, oportunament, ha estat debatut amb
l’ajuntament.
El POUM a més de preveure i determinar les directrius del model urbanístic dels nous
creixements de tot el territori, pretén dinamitzar els nuclis històrics de Vespella i Masos,
harmonitzar algunes de les zones urbanes existents i definir les pautes d’ordenació que
permetin el manteniment, la protecció i la valoració de l’important patrimoni
arquitectònic, agrícola, natural i paisatgístic que té el municipi, des dels principis del
desenvolupament urbanístic sostenible i tenint en compte, a més, els requeriments de
la legislació vigent.
El nou POUM ve motivat per l’adopció, necessària, de nous criteris respecte a la
classificació del sòl en determinades i concretes àrees del territori municipal, la
consolidació de la zona industrial de la Coma, la ordenació del creixement residencial
al voltant dels nuclis principals, el limitar el creixement de les urbanitzacions
disseminades i el respecte per els espais d’alt valor agrícola i paisatgístic del municipi.
No pretén ser un document que trenqui amb els documents urbanístics vigents ni amb
els seus criteris, sinó que vol constatar la realitat provocada per el pas del temps
ajustant les previsions del planejament a les noves necessitats territorials i locals,
adequant-se a les necessitats actuals en funció del desenvolupament produït,
adaptant-se als recursos econòmics, públics i privats, i incloent-hi les mancances
detectades i les noves actuacions.
A més pretén constituir el marc normatiu urbanístic de referència per a l’activitat
constructiva que es pot plantejar en els propers anys, establint les condicions per a la
revitalització del patrimoni edificat.
7

01.02 - MARC NORMATIU
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
Aquest document es redacta d’acord amb les determinacions dels articles 8 i 59.3 del
Text Refós i de la legislació urbanística vigent, principalment i, entre d’altres:
-Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei
d’urbanisme(TRLUC).
- El Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei
d'urbanisme
(RLU).
-El “Real Decreto Legislativo 2/2008, de 20 de junio, por el que se aprueba el texto
refundido de la ley de suelo.”
- La Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març,
per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia
local.
- La Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.
- La Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat.
- La legislació sectorial comunitària, estatal, autonòmica, i local vigents.
Integra, també, com a marc jurídic i urbanístic, les determinacions del Pla territorial
general de Catalunya i les del Pla territorial parcial del Camp de Tarragona, aprovat
inicialment.
El Text refós de la Llei d’urbanisme estableix en l’article 57 i següents, entre d’altres, els
continguts, els requisits i les condicions que ha de complir el Pla d’ordenació
urbanística municipal i determina que el planejament urbanístic vigent s’ha d’adaptar
a les seves prescripcions quan se sotmeti a revisió. A l’article 59 s’estableixen els
documents mitjançant els quals es formalitzen els POUM:
- Memòria descriptiva i justificativa del pla
-Plànols d’informació (sèrie I) i d’ordenació (sèrie O) urbanística del territori, amb el
traçat de les xarxes bàsiques en el sòl urbà
- Normes urbanístiques
- Catàleg de bens a protegir
- Agenda i avaluació econòmica i financera de les actuacions a desenvolupar
- Informe de sostenibilitat ambiental
- Memòria social
- Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
- Catàleg de masies i de cases rurals
8

01.03 - PARTICIPACIÓ CIUTADANA
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
El TRLUC disposa, en els articles 8 i 59, que en la memòria dels Plans d’ordenació
urbanística municipal s’ha d’incloure per a la seva aprovació el Programa de
participació ciutadana a seguir en el procés de formulació i tramitació del Pla fins a la
seva aprovació, per tal de garantir els drets d’iniciativa, d’informació i de participació
ciutadana en els processos de planejament i gestió.
En el capítol 3 i en els articles 105 i 106 del Reglament de la Llei d’urbanisme es preveu
que les administracions urbanístiques han de fomentar la participació dels ciutadans i
de les ciutadanes en la tramitació dels instruments de planejament i gestió urbanístics,
poden aprovar l’Ajuntament el corresponent Programa de participació ciutadana,
que expressarà les mesures i actuacions previstes per tal de facilitar tant la divulgació i
la comprensió dels objectius i del contingut dels treballs de planejament, com la
formulació d’al·legacions, suggeriments o propostes alternatives en el marc del tràmit
d’informació pública, garantint i fomentant els drets d’iniciativa, d’informació i de
participació dels ciutadans.
En el punt 04 d’aquesta memòria s’estableix el procés de participació ciutadana, que
ja és va tenir en compte en l’Avanç del POUM, i es relacionen els mecanismes de
consulta i de participació perquè tots els ciutadans puguin utilitzar-los, tant els creats
específicament amb aquesta finalitat, com els mecanismes legals existents. També
s’adjunta una síntesi dels aspectes incorporats al pla a partir del les aportacions o
resultats del programa de participació ciutadana.
9

01.04 - CARTOGRAFIA UTILITZADA
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
Per a la redacció del POUM s’ha disposat de cartografia actualitzada del sòl urbà i
urbanitzable, a escala 1/1000 segons vol d’agost 2005/juny 2006 i per el conjunt del
terme municipal s’ha disposat de cartografia procedent de l’Institut Cartogràfic de
Catalunya a escala 1/5.000, procedents de la restitució d’un vol de juny 2000/maig
2002. La ortofoto emprada és de l’any 2004.
10

01.05 - EQUIP REDACTOR
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
El Pla d’ordenació urbanística municipal de Vespella ha estat redactat per un equip
tècnic pluridisciplinar dirigit i coordinat per Lluís Ulloa Hernández, arquitecte. L’equip
redactor ha estat integrat, entre d’altres, per Montse Iglesias Monravá i Luis Ulloa
Iglesias arquitectes, aquest últim en el període 2005-2008.
El recolzament jurídic ha sigut portat a terme per l’advocada Montse Boronat Piqué.
L’estudi de mobilitat, l’inventari de cabanyes de pedra seca integrat al catàleg de
béns protegits i la informació mediambiental ha estat redactada per Limoniun SCP,
societat d’actuacions ambientals, encapçalat per Eduardo Soler Garcia de Oteyza.
El catàleg de masies i cases rurals s’ha realitzat en base als treballs elaborats per la
Facultat d’Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic.
També han col·laborat el secretari municipal Sr. José Luis Asensio i l’arquitecte tècnic
municipal Sr. Jose Luis Suárez, ambdós de l’Ajuntament de Vespella de Gaià.
11

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
02.- INFORMACIÓ
12

02.01 - EMMARCAMENT TERRITORIAL
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
Vespella de Gaià és un dels 21 municipis de la comarca del Tarragonès i ocupa una
superfície de 18,24 Km2, sent d’aquesta manera el 5è en extensió, únicament superat
pels municipis del Catllar, Constantí, Tarragona i Vila-seca.
El municipi limita al nord amb Salomó, a l’est amb Bonastre, la Pobla de Montornès i la
Nou de Gaià, al sud amb la Riera de Gaià i a l’oest amb Vilabella, Renau i el Catllar.
El municipi es situa a l’extrem nord-oriental de la comarca, on les muntanyes que
conformen el Bloc del Gaià s’acosten més al mar i a l’est del riu Gaià, curs fluvial que
fa de divisòria natural entre Vespella i els termes veïns de Vilabella i Renau.
El terme de Vespella de Gaià presenta 4 concentracions urbanes: els Masos de
Vespella, Vespella (nucli antic), la urbanització de Sant Miquel i la urbanització la
Coma. A més d’aquestes concentracions urbanes pròpiament dites també existeixen
edificacions aïllades a l’oest del nucli antic (representants d’una urbanització que no
es va arribar a desenvolupar anomenada Sant Miquel II) i diversos masos escampats
arreu del terme municipal. Algunes de les cases de la urbanització la Cativera
(municipi veí del Catllar) també es troben en territori de Vespella de Gaià.
Als Masos de Vespella tenim el que podríem considerar nucli administratiu actual, ja
que és on hi ha situat l’Ajuntament de Vespella de Gaià.
13

02.02 - EL MEDI FÍSIC I EL PAISATGE
OROGRAFIA I GEOLOGIA
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
Vespella de Gaià presenta una orografia irregular bastant accidentada. El municipi
s’estén damunt de dues petites carenes que formen part dels contraforts meridionals
de la serra de Montferri, amb pujols que no sobrepassen el 250msnm.
Aquest relleu genera una geomorfologia dominada per les estructures tabulars que
deriven de molts dels turons existents al terme, amb la diferenciació de comes, valls o
planes. L’estructura geomorfològica de Vespella es pot caracteritzar en quatre unitats
clarament diferenciades:
-Massissos carbonats de l’època del juràssic/cretàcic i del final del Bloc del Gaià.
Vénen donats per un encaixament fort de la xarxa fluvial amb un espessor poc
destacat de recobriments i sòls. En aquests massissos l’aprofitament agrícola és més
dificultós per la pendent i la falta d’accessibilitat. Aquest bloc geomorfològic es troba
vegetat per un àmbit clarament forestal. Es localitzen a la part septentrional i
occidental del terme.
-Relleus dinàmics i evolucionats del miocè. Es caracteritzen per presentar materials més
erosionats que els massissos carbonats de la unitat anterior, amb certes acumulacions
de materials detrítics. En aquest cas, el relleu proporciona pendents mitjos més suaus
que el cas dels massissos carbonatats i per tant, el grau d’aprofitament agrícola és
major. Aquest relleu geomorfològic el trobem a la zona central i meridional del terme
de Vespella de Gaià.
-Relleus de tendència tabular remodelats. Es diferencien de la resta de relleus per
trobar-se en la zona de contacte o trànsit entre els relleus dels massissos carbonats i els
relleus amb materials evolucionats del Miocè. Corresponen a estrats o sèries
estratiformes de materials miocènics basals consolidats, gresos i aglomerats diferents
de plataforma de Miocé basal. Aquesta unitat geomorfològica és la que domina al
centre del terme de Vespella.
Relleus aterrassats al·luvials de diferent època, nivell i grau de consolidació. Aquests
relleus dominen l’entorn de les lleres dels torrents, sent molt representatius de l’entorn
dels Masos de Vespella i al torrent de Mas d’en Planes.
Cal destacar també l’existència de llims miocènics groguencs que formen curioses i
atractives formes d’erosió, abundants al voltant dels Masos de Vespella i al turó del
castell.
14

CLIMATOLOGIA
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
A Vespella de Gaià trobem un clima mediterrani, amb hiverns suaus i estius secs i
calorosos, concentrant-se les precipitacions especialment a la tardor i també a la
primavera.
Al municipi no existeixen estacions de recollida de dades meteorològiques, per la qual
cosa per tal de definir amb més detall la climatologia de l’indret, s’utilitzen dades
d’estacions properes i aquelles recollides a la bibliografia pel Baix Gaià.
Un dels aspectes bàsics de la climatologia mediterrània, i especialment a l’est de la
Península Ibèrica, són l’escassetat i distribució de les precipitacions. Les pluges a Vespella
de Gaià no són gaire abundants, i l’estiu és d’una forta ariditat en el context català.
L’hivern és més aviat sec, i les pluges cauen sovint de forma torrencial a la primavera i la
tardor, però principalment en aquesta darrera època. Tenim doncs, com a característica
típica del clima mediterrani, una concentració a l’estiu de la màxima calor i eixutesa (a
diferència d’altres climes on el període vegetatiu coincideix amb el més calorós), deixant
la vegetació mediterrània en una situació d’extrema sequedat que obliga a fer una certa
letàrgia estival, de la mateixa manera que s’imposa una letargia hivernal a les zones més
fredes del continent europeu. L’hivern és força eixut però amb temperatures suaus, i una
situació de relativa humitat s’instaura a la primavera i tardor.
Respecte a la precipitació, és molt important ressaltar que, sovint a tota aquesta àrea, es
produeixen pluges torrencials, de curta durada però molt intenses. És aquest un fenomen
habitual a les zones costaneres de la Mediterrània, i a la nostra àrea sol estar lligat a
llevantades (vents de l’est) unides a embossaments d’aire fred en alçada, situacions
típiques de finals d’estiu i principis de tardor, tot i que també poden aparèixer a la
primavera.
En general, podem dir que les temperatures a Vespella de Gaià són força suaus;
utilitzarem aquí dades de Torredembarra, tot i que evidentment les temperatures a
Vespella hauran de ser lleugerament més extremes, més fredes a l’hivern i una mica més
calentes (durant el dia) a l’estiu. De fet, l’oscil·lació tèrmica (diferència entre la mitja
mensual més alta i la més baixa) a Torredembarra és de 16’7ºC, una de les més baixes de
Catalunya.
El risc de gelades importants és petit a Vespella de Gaià, però existent. Segons el mètode
d’Emberger, i per l’estació de Torredembarra, existeixen 76 dies de gelades (i 289 lliures),
essent les gelades en un període que va de l’1 del XII al 14-II. Aquestes dades,
ponderades per Vespella, proporcionarien un període de gelades lleugerament més
ample, potser d’uns 90 dies.
15

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
Per últim, volem tornar a insistir en el dèficit hídric existent durant els mesos estivals, factor
determinant dels conreus i la vegetació existent, i del risc de focs, per tant un factor clau
del paisatge.
Un altre element força important a tenir en consideració de les característiques
climàtiques de Vespella de Gaià és el vent. La situació de Vespella de Gaià al límit
nordoriental de la depressió del Camp de Tarragona la situa encara en l’àrea d’influència
del vent de mestral (NW), que sol anar lligat a processos meteorològics més globals (pas
d’una pertorbació atlàntica) que canalitzen el vent per la Depressió de l’Ebre. Aquest
vent té una gran importància per la seva persistència (1 a 3 dies) i la seva força, amb
ratxes que ultrapassen pràcticament cada any els 80 Km/hora a la propera ciutat de
Tarragona. Al Baix Gaià el mestral perd força respecte a la ciutat de Tarragona, però
manté la seva sequedat, convertint-se en un element definidor del clima local. Cal
esmentar que, depenent de l’orografia de l’indret, en alguns punts del Baix Gaià el
mestral es localitza pels fons de les valls del riu i Torrents i agafa direcció nord.
Així, segons Cardona, la freqüència del mestral (combinació de N a NW) a Torredembarra
varia del 26’5% al juny fins al 61% al desembre, amb una mitjana anual del 45%. De fet,
durant tot l’hivern els vents del quadrant nord destaquen molt sobre la resta.
En canvi, durant l’estiu, els vents de quadrant sud dominen la situació, gràcies a que
s’estableixen vents tèrmics o marinades a causa del diferent gradient de temperatures
entre la superfície de la terra i la del mar. Aquests vents de marinada són diürns i no solen
ser massa intensos.
Per últim, cal citar que el vent de llevant (Est), tot i tenir poca importància quantitativa
(mitjana anual del 9%), sol anar lligat als fenòmens de precipitació més intensos que
ocorren durant l’any, especialment a tardor i primavera.
HIDROLOGIA SUPERFICIAL.
Vespella de Gaià queda creuat de rieres i torrents per la xarxa Nord-Sud dels tributaris del
Gaià que, com el propi eix del Gaià, davallen del bloc denominat del Gaià vers la conca
baixa (Torrent de Salomó, torrent de la Serralta bàsicament). El límit de ponent del terme
limita amb la llera antiga del riu Gaià, ara inundada per les aigües de l’embassament.
Les principals característiques dels torrents que creuen el terme i que tributen al Gaià son
des del punta de vista hidràulic les següents:
-El Barranc de Salomó prové del terme de Salomó i travessa el terme de nord a sud
passant pel mig de la vil·la de Vespella, els Masos de Vespella fins a final de terme. El
recorregut longitudinal d’aquest torrent va paral·lel pel costat oest de la carretera TV-
16

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
2021. En el seu curs canvia de nom diverses vegades, podent-se anomenar Torrent del
Mas d’en Planes, o Torrent de l’Olivereta.
-El Torrent de la Serralta queda entre el Torrent de Salomó i el límit oriental del terme. Neix
al terme de Vespella i travessa de nord a sud aquest sector del terme fins que es troba
amb el Barranc de Salomó, just al límit entre els termes de Vespella de Gaià i la Nou de
Gaià.
-Pel que fa al riu Gaià, aquest curs fluvial es troba representat al municipi per
l’embassament del Gaià. L’embassament del Gaià, inaugurat el 1975, va ocupar una
superfície d’unes 250 hectàrees repartides entre els termes del Catllar, Vespella de Gaià,
Renau i Vilabella, anegant valls variades corresponents al riu Gaià i alguns torrents
tributaris com el de Renau. La capacitat de l’embassament era de 57 Hm 3 (mai assolida,
resultant una obra sobredimensionada). El tipus de presa fou d’escullera
impermeabilitzada.
La presa fou construïda sobre una vall amb emergència hídrica (les Coves Roges),
precisament situades al terme de Vespella. Sembla que la pressió de l’aigua embassada
ha estat suficient com per a revertir el circuit hídric, produint-se pèrdues pel fons del vas
estimades en 6 Hm 3 /any.
El motiu principal de la construcció de l’embassament del Catllar fou la necessitat de les
indústries de la refineria petroquímica present a la riba del Francolí, als termes de Perafort,
la Pobla de Mafumet i el Morell, de subministrar-se de recursos hídrics dels quals eren
deficitaris (a causa de la impossibilitat de regulació del riu Francolí en aquella zona). La
concessió que va obtenir en aquell moment l’Empresa Nacional de Petroleos de
Tarragona (ENTASA) i que manté actualment REPSOL, va ser de 500 litres/segon
(15.768.000 m 3 /any, ó 15,768 Hm 3 /any). També l’embassament suporta concessions per
reg de les comunitats de regants de la Riera de Gaià (60 litres/segon o 5.184 m 3 /dia) i del
Catllar (21,8 litres/segon o 1.883,5 m 3 /dia).
Val a dir que l’empresa REPSOL i l’Agència Catalana de l’Aigua han signat un conveni a
data 30 de juliol de 2010 pel qual es fixen les bases sobre la metodologia de gestió i
alliberament d’un cabal ecològic a la part baixa del riu Gaià, aigües avall de la presa,
sense que aquesta situació tingui influència en el terme de Vespella de Gaià més enllà de
la repercussió que pugui haver sobre les reserves d’aigua i la cota d’inundació dins de
l’embassament.
Des del punt de vista de la Directiva Marc de l’Aigua, la zona d’estudi del riu Gaià (tram
baix del Gaià des de Pontils) ha estat classificada per l’Agència Catalana de l’Aigua en
el tipus 10 de rius: Rius de zona baixa mediterrània d’influència càrstica. Les
característiques bàsiques d’aquesta tipologia de masses d’aigua és la següent:
17

Aportació anual baixa (10 – 80 hm 3 ).
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
Baix índex d’estiatge i variabilitat del cabal (< 0.2)
Elevat percentatge de geologia amb roques evaporítiques (5 – 30 %)
Temperatura ambiental elevada (> 13 ºC)
Pluviometria anual baixa (< 700 mm)
Al mateix temps, l’embassament del Gaià ha estat classificat com de tipus III, i un
embassament que constitueix motiu de tall entre masses d’aigua, amb codi 0600070.
El Tipus III inclou cinc embassaments de les conques internes (Vallfornés, St. Martí de Tous,
Foix, Gaià, i Riudecanyes) i tres de la conca de l’Ebre (Margalef, Siurana i Guiamets). Es
tracta d’embassaments en la seva majoria situats prop de la costa (< 30 km) amb una
aportació anual relativament baixa (≤ 22 hm3/any), i situats en rius de recorregut
relativament curt, en conques on hi predomina el substrat calcari. St. Martí de Tous, tot i
que incompleix alguna de les característiques discriminatòries d’aquest grup, s’hi ha inclòs
per tenir característiques similars a la resta d’aquests embassaments.
Els documents sobre els impactes que reben les masses d’aigua de Catalunya realitzats
per l’Agència Catalana de l’Aigua durant l’any 2005 i que serveixen com a base per
poder elaborar l’estratègia pel compliment de la Directiva Marc de l’Aigua determinen
alguns aspectes interessants sobre la qualitat del Gaià, l’embassament i els seus afluents –
i per tant la xarxa hídrica superficial – al municipi de Vespella de Gaià.
Si bé la conca del riu Gaià per damunt de l’embassament presenta nivells de qualitat de
l’aigua relativament bons i un relatiu baix grau d’alteració, diversos paràmetres com la
presència d’espècies al·lòctones invasores, el relatiu baix grau de conservació de la
vegetació potencial de ribera, la presència d’abocaments d’aigües residuals sense
depurar d’algunes localitats, la presència de càrregues de fertilitzants ramaders, han
determinat riscs d’incompliment dels paràmetres de qualitat de la Directiva Marc
moderats.
L’Agència Catalana de l’Aigua considerava que el risc d’incompliment de la Directiva
Marc de l’Aigua al riu Gaià i el seu embassament dins del terme de Vespella és mig, i del
torrent de Salomó és baix. Això és degut a la consideració d’un estat ecològic deficient.
HIDROLOGIA SUBTERRÀNIA
El municipi de Vespella de Gaià s’abasta dels seus recursos propis, a través del
subministrament d’aigua potable a la població a partir d’un pou propi del municipi. Les
aigües d’aquest pou són bombades fins el dipòsit general, situat al costat del camí que
uneix la urbanització de Sant Miquel amb el nucli urbà dels Masos de Vespella.
18

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
Tot el terme municipal de Vespella de Gaià està inclòs en zona d’aqüífers protegits
(Decret 328/1988, pel qual s’estableixen normes de protecció i addicionals en relació
diversos aqüífers de Catalunya). La major part del terme forma part de l’Aqüífer del Baix
Francolí (Annex I punt 10 del Decret) i en l’extrem nord-oriental trobem superfície del
municipi afectada per l’aqüífer del Bloc del Gaià (Annex I punt 8 del Decret).
El terme municipal de Vespella de Gaià no se situa en cap zona d’aqüífers vulnerables
per contaminació de nitrats (Decret 283/1998, de 21 d’octubre, de designació de les
zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts
agràries).
EL PAISATGE
El Catàleg de Paisatge del Camp de Tarragona, aprovat definitivament el 19-5-2010 per
resolució del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques (edicte de 28 de maig de
2010) incorpora la major part del municipi de Vespella de Gaià dins la unitat de paisatge
U24 (Massís de Bonastre) i només una petita part del mateix (extrem sud) s’incorpora a la
unitat U23 (Baix Gaià).
La unitat de paisatge U24 Massís de Bonastre, que forma part del Catàleg de Paisatge del
Camp de Tarragona, té una dimensió de 13.581 ha i incorpora un territori aturonat
dominat pel mosaic agroforestal (pinedes, màquies i brolles, i conreus mediterranis
tradicionals).
En aquesta unitat, la geologia i l’orografia han determinat l’evolució del paisatge. De fet,
el paisatge agrícola sí que ha viscut importants transformacions. Des d’antic s’han
practicat deforestacions per a obtenir noves terres de conreu. Donada la naturalesa
calcària de la majoria de sòls de l’indret, en molts punts s’ha hagut de rebaixar la crosta
calcària i preparar marges per anivellar el terreny i reduir l’erosió. La moderada fertilitat
del sòl i la manca de recursos hídrics (especialment els superficials) ha condicionat la
productivitat global pròpia d’una agricultura de secà. En els indrets de major pendent o
més allunyats dels centres de població l’acció agrícola no ha estat possible, fet que ha
permès el desenvolupament de masses forestals més o menys desenvolupades.
Al segle XVIII, la conjunció d’una baixa productivitat dels sòls i les limitacions de les
tècniques agrícoles disponibles donaren peu a una agricultura poc comercial amb
predomini de la sembradura (cereals), arbres de secà (garrofer i olivera) i vinya. Durant el
segle XIX, la vinya guanyà terreny i es convertí en el conreu dominant del massís de
Bonastre. D’aquesta manera, l’arribada de la fil·loxera (entre 1887 i 1891) provocà un
19

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
trasbals social i econòmic important. Malgrat aquesta greu crisi (i d’altres episodis puntuals
posteriors que també feren disminuir la superfície conreada, com per exemple la reducció
de conreus dels anys 40 del segle XX, o bé la caiguda del consum de vi dels anys 70-80),
la vinya continua sent un dels elements agrícoles que més caràcter dóna al paisatge de
la unitat, tot i que en el cas de Vespella, com s’ha explicat a l’apartat d’agricultura, el
garrofer té una presència molt notable. No obstant, en l’actualitat, el paisatge agrícola
ha cedit força terreny a les superfícies forestals.
El retrocés de l’activitat agrícola i l’abandonament de terres ha permès la colonització
forestal de molts àmbits, afectant també al patrimoni rural (amb la degradació de
l’arquitectura de pedra seca, per exemple). Es tracta, segurament, del principal factor de
canvi del paisatge del municipi. Un segon factor de canvi guarda relació amb l’actual
interès per la vinya, per raons de competitivitat i rendiment agrícola. D’una banda es
creen extensions de vinyers relativament grans que contrasten amb el predomini històric
de la propietat dividida i les petites explotacions rabassaires; per altra banda es generen
algunes rompudes d’impacte visual important sobre el paisatge per adaptar la vinya a les
tècniques de recol·lecció moderna amb maquinària. relacionat amb el primer, cal
destacar els importants incendis forestals esdevinguts, magníficats per la combustibilitat i
inflamabilitat de masses forestals joves, amb abundància de rodals amb grans densitats
de pins blancs, així com la presència propera de factors d’inici de risc, tals com les
urbanitzacions. En el cas de Vespella de Gaià destaca el devastador incendi de 1993 que
causà 5 víctimes mortals i que afectà greument al terç oest del municipi.
És important remarcar que, tot i les transformacions humanes explicades, el massís de
Bonastre (i dins d’aquest el terme de Vespella de Gaià) manté viva encara la fesomia
tradicional de paisatge mediterrani. De fet, és un excel·lent exemple de paisatge
mediterrani agroforestal, amb elements agrícoles i industrials de gran interès patrimonial i
turístic (molins hidràulics, paisatge de la pedra seca, pintures rupestres, xarxa de carreteres
i camins) i on les
transformacions paisatgístiques derivades de l’acció humana s’han integrat al paisatge
preexistent (amb l’excepció de les grans vies de comunicació) en un procés temporal de
llarga durada i l’han complementat i enriquit. El contrast amb la línia de costa, a només
uns centenars de metres, és ben fort i, sorprenentment, les dinàmiques litorals han incidit
poc en el Massís de Bonastre.
El mosaic paisatgístic del massís de Bonastre respon en primer lloc a la configuració del
relleu que diferencia entre uns sectors de baixa muntanya mediterrània, recoberta per la
20

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
vegetació, i unes planes intensament conreades. Les pinedes de pi blanc, les brolles
calcícoles de romaní i les garrigues en són les comunitats vegetals principals. La vinya, els
ametllers, les oliveres i els avellaners formen el mosaic de conreus llenyosos característic
del paisatge agrícola del massís de Bonastre.
El riu Gaià, que discorre per la perifèria del Massís de Bonastre fortament encaixat en els
materials de les serres occidentals, no té capacitat per articular el territori. Les poblacions
principals no es localitzen a les seves ribes sinó en les planes agrícoles obertes a la part
central del massís, mentre que les serres resten pràcticament deshabitades.
Segons la fitxa descriptiva de la unitat U24, les Àrees amb valors especials a protegir que
puguin estar dins del terme de Vespella de Gaià són:
-Paisatge del garrofer localitzat a l’entorn sud dels Masos de Vespella, en contacte amb
el Baix
Gaià, que pel seu valor estètic i simbòlic-identitari, i la regressió que està patint. Caldria
preservar d’alteracions que posessin en risc de desaparició aquest singular paisatge
identitari dels espais mediterranis amb escassetat d’aigua, amb un important patrimoni
construït de barraques i marges de pedra seca. També caldria posar-lo en valor
estructurant itineraris que en permetin l’ús social. Aquest paisatge de garrofer continua
cap al sud dins la unitat U23, i de fet dins el Catàleg de Paisatge del Camp de Tarragona
es defineix la unitat d’atenció especial del paisatge del garrofer que incorpora els terrenys
meridionals del municipi de Vespella de Gaià.
Segons la fitxa descriptiva de la unitat U24, les Àrees de foment de la gestió que puguin
estar dins del terme de Vespella de Gaià són:
-Masses forestals de brolles mediterrànies amb pi blanc alterades per incendis forestals
recurrents, que ocupen bona part de la unitat i que es localitzen als vessants de major
pendent del discret Massís de Bonastre. Implementar una gestió forestal que preservi els
valors ecològics, estètics, i d’ús social, així com emprenent mesures per a la reducció del
risc d’incendis forestals. Es fomentarà la creació de nous mosaics agroforestals a les serres
orientals per el seu interès paisatgístic i per minimitzar el risc d’incendis forestals.
-Mirador del paisatge de Sant Miquel de Vespella de Gaià i l’embassament del Gaià.
Millorar-los per les perspectives panoràmiques que ofereixen sobre àmplies extensions de
territori i paisatges tant de la pròpia unitat, com d’unitats veïnes
-Nuclis rurals de Vespella de Gaià, de caràcter rural. Conservar elements identitaris en els
seus desenvolupaments i adoptar tipologies pròpies de casa de poble unifamiliar (en lloc
21

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
de cases adossades: seguint l’alineació del carrer, amb patis o eixides posteriors, amb
mides, materials i disposició d’obertures semblants però no idèntiques...).
-Urbanitzacions aïllades al sud-oest de la unitat, al municipi de Vespella de Gaià. Evitar un
major creixement, tant de les existents com de noves urbanitzacions, tot impulsant la
millora de la qualitat estètica i ambiental integral: accessos, perifèries, regulació de les
tipologies constructives i dels tipus de cobertes i els codis cromàtics en les edificacions,
que vetllin per la prevalença d’elements naturals en el conjunt d’aquests teixits i integrin
valors naturals i espècies vegetals característiques de l’agricultura de secà pròpia del lloc
en la urbanització de l’espai públic i l’enjardinament de les parcel·les privades, vetllant
especialment per la correcta integració –des del punt de vista formal i del risc d’incendi
forestal- en els espais perimetrals.
Altres criteris d’actuació complementaris són:
- En el cas d’edificacions aïllades ja consolidades en espais oberts, es procurarà minimitzar
el seu impacte paisatgístic
Segons la fitxa descriptiva de la unitat U24, les Àrees susceptibles d’accions d’ordenació
que puguin estar dins del terme de Vespella de Gaià són:
-Activitats extractives situades al nord-est del nucli de Roda de Barà i al nord del nucli de
Vespella de Gaià. Evitar-ne l’ampliació i fomentar-ne la restauració paisatgística.
-Ribera del riu Gaià al seu pas pels engorjats del Massís de Bonastre. Pels seus valors
ecològics, estètics, històrics i d’ús social, caldria restaurar i revaloritzar. Cal citar que el riu
Gaià, en el seu pas pel sector occidental de la unitat U24, segueix un traçat
meandriforme per obrir-se pas entre els materials calcaris del Cretaci Inferior i, després de
deixar els engorjats darrera, s’obre pas també fortament encaixonat entre els materials
tendres del Quaternari dipositats a ponent de Vespella de Gaià.
Com a factors de degradació del paisatge, destaquen alguns elements remarcables; per
una banda, l’extensa urbanització de Sant Miquel I i els habitatges dispersos a l’oest del
nucli antic de Vespella suposen una inserció d’un paisatge periurbà banal,
malauradament molt estès al nord del Tarragonès i Baix Penedès, amb un impacte
important. En segon lloc, la línia de gasoducte que travessa el terme ho fa amb una molt
baixa inserció paisatgística, donades les dificultats de cicatrització de ferides que afectin
al territori en espais com aquests. La pedrera existent al nord-oest del terme no té visuals
clares des dels nuclis hàbitats, per la qual cosa els seus impactes paisatgístics són
relativament reduïts. Cal citar també algunes antenes de telecomunicacions existents en
turons al nord del nucli de Vespella, alguns desmunts o terraplens associats a obres al llarg
del curs del torrent de Salomó, els traçats del viari de la no començada urbanització
22

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
Lagos de Vespella i algun magatzem o construcció aïllada de dimensions, ubicacions o
tècniques constructives inadequades.
23

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
02.03 – POBLACIÓ, HABITATGE I ACTIVITAT ECONÒMICA
LA POBLACIÓ
Vespella començà el segle XX amb 261 habitants, que anà perdent fins arribar a solament
118 l'any 1940. En la dècada dels anys quaranta experimentà una certa recuperació,
però després la davallada continuà fins a la dècada de 1980, en què la població
s'estabilitzà (72 habitants el 1981 i 83 habitants el 1991). Amb el nou segle el nombre
d'habitants augmentà notablement (204 h el 2001, 298 h el 2005 i, 404 habitants el 2009)
És un municipi que ha experimentat un recent significatiu increment de població, de
forma que, en un curt període de temps, inferior a una dècada, ha duplicat el nombre
d’habitants.
Any Habitants
2009 404
2008 395
2007 379
2006 339
2005 298
2004 241
2003 236
2002 226
2001 204
2000 205
1999 179
1998 172
Quadre 1.- IDESCAT. Evolució del padró municipal en el període 1998-2009
L’increment poblacional és conseqüència d’un important saldo migratori, provinent
majoritàriament del Tarragonès i de les comarques veïnes, que compensa un baix
creixement natural i que, per una altra banda, rejoveneix la població.
Any 0 a 14
anys
Homes Dones Total
15 a 64
anys
65 anys i
més
0 a 14
anys
15 a 64
anys
65 anys i
més
0 a 14
anys
15 a 64
anys
65 anys i
més
2009 32 161 32 25 134 20 57 295 52
2008 26 163 28 24 134 20 50 297 48
2007 25 153 29 23 127 22 48 280 51
2006 22 136 27 20 115 19 42 251 46
2005 17 127 25 17 94 18 34 221 43
2004 11 106 23 11 70 20 22 176 43
2003 13 101 25 10 64 23 23 165 48
2002 11 96 21 8 68 22 19 164 43
2001 7 87 20 9 62 19 16 149 39
2000 11 84 21 9 62 18 20 146 39
Quadre 2.- IDESCAT. Evolució de la població per grups d'edats en el període 2000-2009
24

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
Quadre 3.- Elaboració pròpia amb dades de l’IDESCAT. Piràmide poblacional per sexes
Si be l’estructura de la piràmide adopta la típica tendència regressiva similar a la d’altres
municipis, es detecta una certa evolució cap a una estructura estacionaria.
S’observa un engrandiment significatiu de la base, que es fa palès en el grup d’edat entre
els 5 i 9 anys i, encara més entre els 0 i 4 anys.
Aproximadament, la meitat dels naixements dels infants, d’entre 0 i 9 anys, que resideixen
a Vespella corresponent a naixements produïts dins del terme municipal.
Aquest fenomen es coherent amb la lectura de la dada gràfica, per la qual el més
nombrós grup de població del municipi correspon al comprès entre els 30 i els 40 anys,
edat en la qual es troba el conjunt parental dels infants i, en la qual aquests adults encara
gaudeixen d’una llarga vida laboral.
Són, per tant, dades que garanteixen el futur proper del municipi i el seu dinamisme.
L’explicació d’aquest fenomen és la bona localització de Vespella de Gaià, pròxima a la
costa, particularment, a Altafulla i Torredembarra i, equidistant de Tarragona, Valls i
Vendrell i, l’existència de bones comunicacions, coses que fan, a l’actualitat, molt
atractiu el municipi per a l’assentament familiar, com a alternativa a les grans poblacions,
ja que ofereix una bona qualitat de vida i preus de l’habitatge molt més accessibles.
Aquest rejoveniment de la població contrasta amb la gran proporció del nombre de
persones pertanyents al grup d’edat comprés entre els 55 i 64 anys, que correspon,
25

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
fonamentalment, al de la major part d’immigrants, que viuen al municipi, provinents de la
província de Barcelona, de la resta de l’estat i de l’estranger.
Es tracta, en molts dels casos de persones que han convertit la seva segona residència en
la principal i, de jubilats, molts d’ells europeus que fixen el seu domicili en Vespella
aprofitant el seu clima, tranquil·litat i la proximitat a tot tipus de serveis.
Any Catalunya Mateixa comarca Altra comarca Resta Estat Estranger Total
2009 241 85 156 109 54 404
2008 236 78 158 105 54 395
2007 228 77 151 106 45 379
2006 197 60 137 94 48 339
2005 160 49 111 93 45 298
2004 129 36 93 88 24 241
2003 122 40 82 87 27 236
2002 118 40 78 89 19 226
2001 110 37 73 83 11 204
2000 106 34 72 82 17 205
Quadre 4.1.- IDESCAT. Origen de la població (lloc de naixement) en el període 2000-2009
Any Catalunya Barcelona Girona Lleida Tarragona Resta Estat Andalusia Aragó
2009 241 141 3 1 96 109 49 8
2008 236 140 5 2 89 105 45 7
2007 228 133 5 2 88 106 42 7
2006 197 120 5 1 71 94 37 7
2005 160 99 3 1 57 93 30 9
2004 129 82 3 1 43 88 32 8
2003 122 73 3 1 45 87 36 7
2002 118 71 3 2 42 89 36 5
2001 110 67 2 2 39 83 33 5
2000 106 67 1 2 36 82 31 4
Quadre 4.2.- IDESCAT. Origen de la població (lloc de naixement) en el període 2000-2009
A l’actualitat, es detecta que la major part de la població de Vespella te el seu origen
majoritàriament, a la província de Barcelona, amb un 34,97% del total, seguida del 34%
de la població amb origen de fora de Catalunya i, del 23,76% de la província de
Tarragona (el 21% de la població és de la comarca del Tarragonès).
En quan a l’evolució en l’última dècada, s’observa que l’increment majoritari de població
prové de la mateixa província de Tarragona (en particular, de la mateixa comarca del
Tarragonès), passant a significar d’un 17,6% de la població al 2000 al 23,76 % en 2009,
seguit del de la província de Barcelona, que constituïa un 32,7% de la població al 2000,
mentre que al 2009 era del 34,9%.
En canvi, la població de la resta de l’estat s’ha reduït del 40% de la població al 2000 al
27% del 2009.
26

Any De la mateixa
comarca
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
De la mateixa
província
De la resta de
Catalunya
De la resta
d'Espanya
2009 21 1 13 4 39
2008 18 0 15 4 37
2007 10 2 18 6 36
2006 28 2 26 7 63
2005 16 16 33 1 66
2004 21 2 27 6 56
2003 14 4 11 2 31
2002 15 4 18 0 37
2001 5 0 14 1 20
2000 5 1 13 0 19
1999 7 2 23 0 32
1998 2 0 12 1 15
1997 17 1 15 0 33
1995 3 0 10 1 14
1994 11 0 15 4 30
1993 2 0 11 0 13
1992 5 0 26 0 31
1990 2 0 14 0 16
1989 0 0 7 0 7
1988 4 0 0 0 4
Quadre 5.1.- IDESCAT. Migracions. Immigrants segons municipi de destinació i lloc de procedència
Al quadre 5.1. es comprova que la població que s’estableix al municipi, a la dècada del
2000 -2009 prové de moviments migratoris, principalment, de la mateixa comarca del
Tarragonès i de la resta de la província de Tarragona, igualant o invertint la tendència de
la dècada anterior on els majors moviments provenien de la resta de Catalunya
(Província de Barcelona).
Any Mateixa
comarca
Resta de la
província
Resta de
Catalunya
Resta de
d'Espanya
2009 6 -5 7 4 12
2008 3 -1 2 0 4
2007 -8 2 9 2 5
2006 22 0 12 6 40
2005 11 12 26 -6 43
2004 14 2 26 5 47
2003 0 4 4 -4 4
2002 4 -2 10 0 12
2001 2 0 9 1 12
2000 -15 0 12 0 -3
1999 1 2 22 -1 24
1998 1 0 8 1 10
1997 12 1 13 0 26
1995 -3 0 10 -4 3
1994 11 0 13 4 28
1993 -2 0 9 0 7
1992 5 0 26 0 31
1990 -2 -3 13 0 8
1989 0 0 7 0 7
1988 4 0 0 0 4
Quadre 5.2.- IDESCAT. Migracions. Saldos destinació-procedència (municipis)
Total
Total
27

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
Els saldos migratoris dins del municipi, als últims anys, han sigut, en general, positius,
especialment a meitat de la dècada del 2000, amb l’excepció del any 2000 on es va
produir una lleugera pèrdua de població per aquesta causa.
28

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
de 0 de 5 de 10 de 15 de 20 de 25 de 30 de 35 de 40
LLoc de naixement a 4 a 9 a 14 a 19 a 24 a 29 a 34 a 39 a 44
Total població 26 18 13 14 19 21 35 45 31
Nascuts a Catalunya 26 16 10 12 15 13 29 32 20
Nascuts a Barcelona 2 4 7 8 9 8 20 24 15
Nascuts a Girona 0 0 0 0 0 0 0 1 0
Nascuts a Lleida 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Nascuts a Tarragona 24 12 3 4 6 5 9 7 5
Nascuts a la resta de l'Estat 0 1 0 1 1 1 2 8 5
Nascuts a Andalusia 0 0 0 1 1 1 0 0 2
Nascuts a Aragó 0 0 0 0 0 0 0 0 1
Nascuts a Astúries 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Nascuts a les Balears 0 0 0 0 0 0 0 1 0
Nascuts a les Canàries 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Nascuts a Cantàbria 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Nascuts a Castella-la Manxa 0 0 0 0 0 0 1 3 0
Nascuts a Castella-Lleó 0 0 0 0 0 0 1 1 2
Nascuts a la Comunitat Valenciana 0 1 0 0 0 0 0 0 0
Nascuts a Extremadura 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Nascuts a Galícia 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Nascuts a Madrid 0 0 0 0 0 0 0 2 0
Nascuts a Múrcia 0 0 0 0 0 0 0 1 0
Nascuts a Navarra 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Nascuts al País Basc 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Nascuts a La Rioja 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Nascuts a Ceuta o Melilla 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Nascuts a l'estranger 0 1 3 1 3 7 4 5 6
Quadre 6.a.- IDESCAT. Població segons el lloc de naixement i edat (0-44 anys)
de 45 de 50 de 55 de 60 de 65 de 70 de 75 de 80 de 85
LLoc de naixement a 49 a 54 a 59 a 64 a 69 a 74 a 79 a 84 i més Total
Total població 23 31 34 42 16 16 11 6 3 404
Nascuts a Catalunya 11 14 14 13 4 4 3 5 0 241
Nascuts a Barcelona 7 9 10 10 1 4 0 3 0 141
Nascuts a Girona 1 1 0 0 0 0 0 0 0 3
Nascuts a Lleida 0 0 1 0 0 0 0 0 0 1
Nascuts a Tarragona 3 4 3 3 3 0 3 2 0 96
Nascuts a la resta de l'Estat 7 8 19 27 10 8 7 1 3 109
Nascuts a Andalusia 4 3 11 15 3 4 1 1 2 49
Nascuts a Aragó 0 0 2 2 2 0 1 0 0 8
Nascuts a Astúries 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Nascuts a les Balears 0 0 1 0 0 0 0 0 0 2
Nascuts a les Canàries 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Nascuts a Cantàbria 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Nascuts a Castella-la Manxa 1 1 1 2 1 1 1 0 0 12
Nascuts a Castella-Lleó 2 0 1 1 0 1 1 0 0 10
Nascuts a la Comunitat Valenciana 0 0 0 2 1 0 2 0 1 7
Nascuts a Extremadura 0 1 2 0 0 1 0 0 0 4
Nascuts a Galícia 0 1 1 3 1 0 0 0 0 6
Nascuts a Madrid 0 0 0 1 0 0 0 0 0 3
Nascuts a Múrcia 0 1 0 0 1 1 1 0 0 5
Nascuts a Navarra 0 0 0 0 1 0 0 0 0 1
Nascuts al País Basc 0 1 0 1 0 0 0 0 0 2
Nascuts a La Rioja 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Nascuts a Ceuta o Melilla 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Nascuts a l'estranger 5 9 1 2 2 4 1 0 0 54
Edat
Edat
Quadre 6.b.- IDESCAT. Població segons el lloc de naixement i edat (45-més de 85 anys)
29

Any
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
Naixements Defuncions Matrimonis de diferent sexe
2008 7 3 2
2007 5 2 3
2006 5 3 4
2005 3 4 2
2004 1 0 1
2003 2 1 0
2002 1 4 0
2001 2 0 0
2000 0 1 0
1999 3 1 0
1998 1 3 0
1997 0 0 0
1996 0 4 0
1995 1 3 0
1994 1 0 1
1993 0 2 0
1992 0 0 0
1991 0 0 0
1990 0 0 1
1989 1 0 0
1988 0 1 0
1987 0 1 0
1986 2 1 0
1985 2 1 2
1984 2 0 0
1983 1 0 1
1982 1 1 0
1981 1 0 1
1980 0 0 0
1979 1 0 0
1978 1 0 2
1977 1 0 0
1976 0 1 1
1975 1 2 0
Quadre 7.- IDESCAT. Naixements, defuncions i matrimonis de diferent sexe.
La incidència del creixement natural de la població al municipi de Vespella de Gaià, en
general ha sigut molt baix en relació al creixement conseqüència de la immigració.
Nacionalitat
Any Espanyola Resta UE Resta Europa Àfrica Amèrica del Nord i
Central
Amèrica
del Sud
Oceania Total
2009 354 24 1 11 2 10 2 404
2008 344 26 0 10 2 11 2 395
2007 336 24 0 9 1 7 2 379
2006 292 25 2 10 1 8 1 339
2005 255 22 2 10 1 8 0 298
2004 218 13 1 7 0 2 0 241
2003 208 13 0 15 0 0 0 236
2002 208 11 0 7 0 0 0 226
2001 195 9 0 0 0 0 0 204
2000 188 11 0 6 0 0 0 205
Quadre 8.- IDESCAT. Població segons nacionalitat.
30

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
El 8% de la població era de nacionalitat estrangera al 2000, el 5% de la població tenia la
nacionalitat d’algun país d’Europa, el 3% de la resta del mon.
Amb una tendència a l’alça, a l’any 2009 la població de nacionalitat estrangera és el 12
% del total, el 6% de la població te nacionalitat d’algun país d’Europa, el 6% de la resta
del mon.
La població de nacionalitat estrangera actual es distingeix segons dos grans grups, per
una banda, 27 persones provinents d’Europa i Oceania, pertanyen a un nivell social i
econòmic mitjà-alt i, un altre de 23 persones, amb origen Africa i Amèrica central i del sur,
que són treballadors empleats com a masovers o, en activitats agràries.
Conclusions i tendències de creixement.
Vespella del Gaià ha experimentat un significatiu increment de població de 225 habitants
en el període 2000-2009, cosa que representa un 123% d’augment.
El creixement més important s’ha produït en l’última meitat de dècada, a l’època
compresa entre 2005 i 2009, amb 163 habitants, en un període coincident amb
l’elaboració del POUM i amb la crisi econòmica.
El creixement natural és poc significatiu. Als últims 5 anys el padró municipal només ha
patit un increment de 12 persones per aquest concepte.
El creixement és conseqüència del saldo migratori, d’una immigració provinent
majoritàriament del Tarragonès i de comarques veïnes, que ha nodrit el grup d’edat
comprès entre els 30 i els 40 anys i el de 0 i 9 anys, cosa que els converteix en els més
nombrosos entre els grups d’edat del municipi, amb 80 i 44 persones, respectivament.
Es tracta, per tant, de dades que garanteixen dinamisme i el futur proper del municipi.
Existeix una gran nombre de persones, 76, dins del grup d’edat comprés entre els 55 i 64
anys, que correspon, fonamentalment, a gent gran arribada, fa molts anys, de la
província de Barcelona, de la resta de l’estat i de l’estranger, que han convertit la que
era la seva segona residència en la principal. Molts d’ells europeus, amb edats superiors a
50 anys, són jubilats que trien Vespella de Gaià per fixar el seu domicili.
Existeix una gran nombre de persones, 76, dins del grup d’edat comprés entre els 55 i 64
anys, que correspon, fonamentalment, a gent gran arribada, fa molts anys, de la
província de Barcelona, de la resta de l’estat i de l’estranger, que han convertit la que
era la seva segona residència en la principal. Molts d’ells europeus, amb edats superiors a
50 anys, són jubilats que trien Vespella de Gaià per fixar el seu domicili.
31

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
L’evolució de la població als últims 13 anys és la que es possible observar a la gràfica
següent.
Gràfica 1.- IDESCAT. Evolució de la població al període 1998-2010
En ella s’aprecien tres tendències de creixement:
Entre els anys 1998 i 2004, interval en que la població creix 69 habitants.
Entre els anys 2004 i 2007, en el que la població creix 138 habitants.
Entre els anys 2007 i 2010, en el que la població creix 39 habitants.
La tendència de creixement corresponent al període 1998-2004 és aproximadament del
2,50% anual i, sensiblement similar a la del període 2007-2010, mentre que la del període
comprès entre els anys 2004 i 2007, coincident amb el de màxima expansió econòmica,
és més pronunciat, de l’ordre del 6,25% anual.
A partir de la xifra de població de 2010, prendrem tres hipòtesis de creixement
demogràfic de població.
La mínima correspondrà a la del 2,50% anual, ja que la tendència real de creixement dels
últims anys mai s’ha situat per sota respecte d’aquest límit, a pesar de la crisi econòmica.
El creixement màxim s’estima en el 6,25% anual, corresponent al període anterior a la crisi.
L’última hipòtesi es basa en un creixement entremig, equivalent a la tendència dels últims
6 anys.
32

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
Considerarem en totes elles només la població ocupant d’habitatge principal. La
programació del Pla s’estableix segons quatre quadriennis, a partir de l’any 2012, data
previsible de la seva entrada en vigor.
POBLACIÓ
Habitatge principal
Hip.I Hip.II Hip.III
2,50% 4,60% 6,25%
2010 418 418 418
2011 428 437 444
0 2012 439 457 472
1 2013 450 478 501
2 2014 461 500 533
3 2015 473 523 566
4 2016 485 547 601
5 2017 497 573 639
6 2018 509 599 679
7 2019 522 627 721
8 2020 535 655 766
9 2021 548 686 814
10 2022 562 717 865
11 2023 576 750 919
12 2024 591 785 977
13 2025 605 821 1038
14 2026 621 858 1103
15 2027 636 898 1172
16 2028 652 939 1245
Increment total 234 521 827
Quadre 9.- Elaboració pròpia. Projecció població Hipòtesis I, II i III.
La hipòtesi de creixement mínim ofereix una població empadronada a l’any 2028
(ocupant d’habitatge principal) de 652 habitants, cosa que implica un creixement de 234
habitants respecte la situació del 2010.
Per l’escenari entremig, aquests valors són de 939 i 521 habitants i, pel creixement màxim,
de 1.245 i 827 habitants.
33

L’HABITATGE
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
Segons dades del cens d’habitatges de 2001, a Vespella de Gaià hi havia un total de 97
habitatges principals i 170 de segona residencia, que suposaven, respectivament, el
36,32% i el 63,67% del parc d’habitatges totals del municipi, establert en 267 habitatges.
Aquesta dada ens permet afirmar que, en aquell any, el municipi tenia un marcat
caràcter receptor de població estacional, on predominava l’habitatge de segona
residència.
En aquest any 2001, la població empadronada a Vespella, per tant usuària dels
habitatges principals, era de 204 habitants. L’ocupació mitja, doncs, de cada habitatge
principal era de 204 htnts/97 hbtges = 2,10 habitants.
Al 2010, desprès d’haver-se produït un increment de 214 habitants, la població
empadronada a Vespella de Gaià era de 418 habitants. D’acord a l quadre 10, en
aquest mateix període 2001-2010, l’increment total d’habitatges acabats al municipi ha
sigut de 61 unitats.
Habitatges
Any Iniciats Acabats
2009 0 0
2008 0 6
2007 0 8
2006 0 11
2005 20 6
2004 15 14
2003 21 11
2002 15 3
2001 4 2
2000 1 2
Quadre 10.- Habitatges iniciats i acabats segons visats i certificats finals d'obra del col·legi d'aparelladors
Davant la inexistència de dades en relació a la proporció d’habitatges principals i de
segona residència al 2010, considerarem que l’ocupació mitja s’ha reduït de 2,10
persones/habitatge principal a 2,00 persones/habitatge principal. Per tant, el nombre
d’habitatges principals existents a l’any 2010 ha de ser de 418 htnts/2 htnts /hbtge = 209
habitatges principals. Com que el nombre total d’habitatges de Vespella a l’any 2010,
després d’incrementar-se en 61 unitats, era de 267 + 61 = 328 habitatges, el nombre
d’habitatges de segona residència hauria de ser de 119 unitats.
Veiem, doncs que en aquesta dècada s’ha produït una transformació del municipi de
forma que, del predomini de la segona residència, s’ha passat a una situació on la
proporció de l’habitatge principal és majoritària.
D’acord a les xifres anteriors, ha hagut un increment de 112 habitatges principals mentre
que s’han disminuït en 51 habitatges els de segona residència, cosa que demostra que
molts dels habitatges de segona residència s’han reconvertit en principals.
34

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
Conseqüentment, al 2010 els habitatges principals representaven el 63,72% del total del
parc i, el se segona residència el 36,28%.
Conclusions i tendències de creixement.
Al període comprès entre els anys 2003 i 2005 s’observa un ritme anual d’inici de
construcció d’habitatges nous de l’ordre de les 19 unitats anuals de mitjana.
A l’estadística que es disposa del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la
Generalitat de Catalunya, no consta cap qualificació, ja sigui provisional o definitiva,
d’habitatge de protecció oficial, en qualsevol de les seves modalitats de règim especial o
general ni, de preu concertat, dins del terme municipal de Vespella.
Com a conseqüència de l’inici de la formulació del POUM, a l’any 2006, es van paralitzar
varies iniciatives per a la construcció d’edificis plurifamiliars que comptaven amb
projectes redactats en aquell moment.
A partir de l’any 2008 la crisis de finançament que afecta directament els sector de la
construcció ha dificultat la construcció de nous habitatges.
No obstant això, el ritme de creixement de la població es manté en positiu i, segueix una
tendència progressiva, de forma que entre 2005 i 2009, termini en que no s’ha començat
la construcció de cap nou habitatge, la població del municipi ha patit un augment
significatiu, de més de 100 persones, un 36% de la població existent l’any 2005.
La tendència del creixement demogràfic, l’atractiu del municipi per la seva proximitat a
la costa i a grans poblacions, el fet de que el municipi de Vespella de Gaià, a diferència
d’altres, no gaudeix d’estoc d’habitatges de promoció per a vendre, cosa que redueix la
competència al mercat immobiliari intern i, la petita grandària de les actuacions
urbanístiques previstes al POUM, que minimitzen el risc de les inversions, són factors que
permeten augurar una bona dinàmica futura, una vegada finalitzi la conjuntural
retracció creditícia i financera actual.
El POUM, a pesar de l’actual desacceleració del creixement econòmic, ha de permetre
que el municipi disposi de terrenys amb planejament urbanístic suficientment avançat
perquè, en un futur moment de recuperació, es puguin reduir els terminis per a la
implantació de noves residències i activitats al municipi.
Per realitzar estimacions de viabilitat immobiliària s’ha de convenir que la tendència, en
períodes suficientment llargs de temps, dels creixements demogràfics i dels valors
immobiliaris ha sigut històricament a l’alça. Basant-nos en aquest fet i en la anterior
experiència del cicle crític 1991- 1996, s’ha de preveure que la crisi de demanda, de
producció i la davallada de preus del mercat, serà temporal, per tornar a assolir els índexs
i els valors immobiliaris reals de 2007.
35

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
Atesa l’actual tendència demogràfica, significativament progressiva, les atractives
característiques del municipi i de l’àrea on s’insereix, el reduït estoc d’habitatges existent
en ell i, la possibilitat de posar en el mercat habitatges de protecció pública i de preu
concertat, fins ara inexistents, és previsible que, una vegada es superi l’actual crisi
financera, el ritme d’inici d’habitatges s’acceleri.
En funció d’això, el planejament general ha de preveure sòl suficient per satisfer la
demanda de les noves generacions del municipi. Ha de procurar sòl destinat a les
diferents tipologies d’habitatge, i donar resposta a la dinàmica que es generarà durant el
primer quart de segle.
En funció de les tres hipòtesis de creixement de població deduirem les necessitats
d’habitatge pels quatre quadriennis de programació del Pla.
Considerarem que l’ocupació dels habitatges baixarà a 1,9 habitants a cada llar. També
considerem que la relació entre el total d’habitatges i els principals serà d’1,43, equivalent
a una proporció de 70% de principals i, 30% de segona residència.
POBLACIÓ
NOMBRE HABITATGES NOMBRE HABITATGES
Habitatge principal Habitatge principal Habitatge principal + 2R
Hip.I Hip.II Hip.III Hip.I Hip.II Hip.III Hip.I Hip.II Hip.III
2,50% 4,60% 6,25% 2,50% 4,60% 6,25% 2,50% 4,60% 6,25%
2010 418 418 418 2010 220 220 220 2010 314 314 314
2011 428 437 444 2011 226 230 234 2011 322 329 334
0 2012 439 457 472 0 2012 231 241 248 0 2012 330 344 355
1 2013 450 478 501 1 2013 237 252 264 1 2013 338 360 377
2 2014 461 500 533 2 2014 243 263 280 2 2014 347 376 401
3 2015 473 523 566 3 2015 249 275 298 3 2015 356 394 426
4 2016 485 547 601 4 2016 255 288 317 4 2016 364 412 452
5 2017 497 573 639 5 2017 262 301 336 5 2017 374 431 480
6 2018 509 599 679 6 2018 268 315 357 6 2018 383 450 510
7 2019 522 627 721 7 2019 275 330 380 7 2019 392 471 542
8 2020 535 655 766 8 2020 282 345 403 8 2020 402 493 576
9 2021 548 686 814 9 2021 289 361 429 9 2021 412 515 612
10 2022 562 717 865 10 2022 296 377 455 10 2022 423 539 651
11 2023 576 750 919 11 2023 303 395 484 11 2023 433 564 691
12 2024 591 785 977 12 2024 311 413 514 12 2024 444 590 734
13 2025 605 821 1038 13 2025 319 432 546 13 2025 455 617 780
14 2026 621 858 1103 14 2026 327 452 580 14 2026 467 645 829
15 2027 636 898 1172 15 2027 335 473 617 15 2027 478 675 881
16 2028 652 939 1245 16 2028 343 494 655 16 2028 490 706 936
Increment total 234 521 827 123 274 435 176 392 622
Quadre 11.- Hipòtesis de projecció de població i habitatges dins del període de programació del Pla.
36

L’AGRICULTURA
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
És clar que l’activitat agrícola és la que té una major i cabdal importància per la definició
d’un territori – el seu paisatge, la seva estructura de poblament, el seu medi natural – des
de l’establiment dels seus primers pobladors.
Pel que fa a Vespella de Gaià, el caràcter abrupte de bona part del seu municipi ha fet
que la superfície dedicada a l’agricultura es localitzi majoritàriament al sud del terme i al
sud-est, a la zona territorial que queda al sud dels Masos de Vespella, i en una franja
estreta al fons de la vall del torrent de l’Olivereta o de Salomó, al nord de la urbanització
Sant Miquel.
Cal esmentar que, tal i com ha succeït a molts dels municipis amb una agricultura
marcada per conreus mediterranis de secà, la superfície agrària ha vingut descendint en
els últims anys. Així, si al 1982 es comptabilitzaven 1294 hectàrees de superfície agrària (de
les quals 763 eren superfície agrària útil, SAU), el 1989 es comptabilitzaven 1103 Ha (de les
quals 678 eren SAU) i el 1999 la superfície agrària era de 694 Ha (de les quals 523 eren
SAU). Els canvis són encara més perceptibles si comparem aquesta situació amb la que
ens definien dades anteriors: el 1900 es comptabilitzaven 1378 ha de conreus (SAU).
La davallada que es va produir l’any 1958 és conseqüència de les gelades que el
municipi va patir l’any 1954 i que van arrasar bona part de la superfície conreada de
garrofers.
Si analitzem l’evolució de l’agricultura els últims 20 anys, s’observa clarament la tendència
anteriorment esmentada de la disminució del SAU (Sòl Agrari Utilitzable), acompanyada
d’una disminució del número d’explotacions agràries.
Del 1982 al 1999, el tant per cent de superfície agrària útil del terme s’ha reduït gairebé a
la meitat.
Si analitzem la mida de les explotacions, s’observa que segons les dades de l’any 1999, la
superfície mitja per explotació de SAU era de 9,33 ha. Aquest valor és molt inferior a la
superfície mitja per explotació de la superfície catalana, però està per damunt de la mitja
comarcal que se situa amb 5,09 ha per explotació.
Pel que fa la tipologia de conreus presents al municipi de Vespella de Gaià, segons
últimes dades disponibles (any 1999), trobem que el 95% de les explotacions de secà i que
els conreus més majoritaris són curiosament els que L’Institut d’Estadística de Catalunya
qualifica com a “altres conreus” on s’inclouen els planters i altres conreus no tan típics
com els fruiters o la vinya i on s’inclouen les grans extensions de garrofers. El segons grup
de tipus de cultiu més nombrós és la vinya, ocupant 147 ha de les 523 ha que ocupa el
SAU de Vespella.
37

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
Un dels elements més característics i remarcables de l’agricultura i el paisatge a Vespella
de Gaià és la presència d’extensos camps amb garrofers. A Vespella de Gaià els conreus
de garrofers ocupen bàsicament les parts sudorientals del terme, sovint sobre sòls prou
limitats amb crosta calcària superficial. El paisatge dels garroferars és inherent a la cultura
de pedra seca, amb murs i marges, i amb les barraques, en un conjunt harmònic d’alta
qualitat i marcat caràcter mediterrani.
En conreus semi abandonats, s’hi regenera ràpidament, començant pels marges, la
vegetació de màquia i brolla, persistint durant molts anys els mateixos garrofers com
elements constituents de les màquies desenvolupades. No hem d’oblidar que el garrofer
apareix silvestre o asilvestrat a tota la zona litoral de la Península Ibèrica, integrat en
màquies i brolles litorals.
LA RAMADERIA
La incidència de l’activitat ramadera sobre Vespella de Gaià és mínima, ja que a juny de
2006, només existia una explotació ramadera bovina donada d’alta amb 800 caps de
bestiar, prop del Mas d’en Planes.
Aquesta explotació correspon a la de Mas d’en Mestre, classificada com a activitat de
l’annex II.1, segons la Llei 3/98 de la Intervenció Integral de l’Administració Ambiental
(IIAA) i adequada correctament segons el que determina la mateixa llei. El fet que
aquesta explotació bovina estigui adequada permet garantir la seva incidència sobre el
medi, sobretot pel que fa al tractament de les dejeccions, ja que per llei si una empresa
es troba legalitzada ha de tenir aprovat i actualitzat el corresponent Pla de Dejeccions
Ramaderes (PDR).
La presència de ramats d’ovelles o cabres que pasturin al terme és pràcticament
inexistent, qüestió que dificulta enormement la prevenció d’incendis forestals.
LES ACTIVITATS EXTRACTIVES
Segons les dades del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, dins
del terme municipal de Vespella de Gaià s’hi troben dues activitats extractives, una
abandonada i l’altre en actiu. Pel que fa a l’extractiva abandonada, correspon a una
antiga explotació d’argiles d’una hectàrea de superfície anomenada “Terrer d’argila” i
situada a l’extrem nord-oest del terme. Segons el mateix Departament el grau de
recuperació d’aquesta antiga extractiva és baix.
38

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
L’impacte sobre el medi més important és el que produeix l’existència de l’extractiva
anomenada “Mas d’en Blanc”, situada a l’oest de la Urbanització de Sant Miquel.
L’extractiva explota dolomies i afecta una superfície de 10,9 ha. És propietat de les
empreses Camps i Roca SL i Promotora Mediterránea –2 S.A, i segons el propi DMAH
presenta activitat en actiu i restauració no iniciada.
Tot i la informació oficial present a la pàgina web del Departament de Medi Ambient i
Habitatge, des del mateix ajuntament de Vespella de Gaià s’ha informat que l’activitat
de l’extractiva va estar en actiu fins el dia 4 de juny de 2006, dia en el qual va finalitzar el
contracte de concessió per a l’explotació. Actualment, la persistència de l’activitat està
a l’àmbit judicial, ja que l’Ajuntament pretén el seu cessament i l’empresa explotadora
continua realitzant-ne l’explotació.
L’ACTIVITAT INDUSTRIAL
L’activitat industrial de Vespella de Gaià és redueix únicament a les dues indústries
existents al municipi, totes dues donades d’alta al Registre de Productors de Residus de
l’Agència de Residus de Catalunya.
Les dues empreses són Triturados del Cable del Gaià SL, que està també donada d’alta
com a gestora de residus industrials autoritzada, i Joaquín Pérez (hierros y metales). Totes
dues indústries es troben legalitzades i adequades segons el que estableix la Llei 3/98.
L’empresa Triturados del Cable del Gaià SL està situada a l’extrem sud-est del terme, a
tocar de la Urbanització la Coma i és accessible a través del polígon industrial de la Riera
de Gaià. La seva matèria primera són bàsicament cables elèctrics de tota mida i classe,
provinents de processos de demolició d’edificis, de gran diversitat de punts de la
geografia espanyola, amb una producció d’unes 250-300 tones mensuals de coure i de
25 tones anuals de plàstics.
En uns terrenys a tocar de l’empresa, aprofitant un descampat, existeix una activitat de
desballestament i aprofitament dels materials grollers o de rebuig de Triturados de Cables
del Gaià. Els residus que produeix aquesta indústria són del tipus inerts.
L’empresa Joaquín Pérez (hierros y metales) es troba situada annexa al terreny de
Triturados de Cables del Gaià S.L., al seu costat est. L’activitat consisteix en l’aprofitament
de ferralla metàl·lica, bàsicament dirigida a la recuperació d’alumini fragmentat, a partir
de material i deixalles (cotxes, electrodomèstics...) que ja venen triturades, amb una
producció aproximada de 24 tones/mes. Tots els residus que produeix aquesta empresa
són de tipus no especial.
39

02.04 - HISTÒRIA
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
Vespella, igual com Altafulla, té els seus orígens en la concessió d’una quadra. La primera
referència escrita del Castell de Vespella es localitza l’any 1167 quan els senyors de
Claramunt autoritzen a Bernat de Viver i la seva esposa Ermessenda per donar-lo a Ponç
de Far i a la seva muller Brunissenda, per que s’ocupin de la seva població, però el seu
origen pot ser molt anterior, cap als volts del l'any 1000. L’any 1212 es documenta el
testament de Pere de Vespella, llinatge homònim del lloc, on deixa el castell de Vespella
al seu germà Bertran i fa una deixa a l’església de Sant Miquel.
Durant el segle XIII foren senyors del lloc Guillem de Cardona i Guillem de Claramunt, però
a causa de l’enllaç matrimonial d’Ermessenda de Claramunt, senyora de Vespella, amb
Bernat de Montoliu, els Montoliu entren en la possessió de Vespella. El fill segon del
matrimoni, Pere, hereta amb posterioritat la senyoria. L’any 1314 el rei Jaume II ven el
castell de Vespella a Pere V de Queralt. Els Queralt tenen Vespella durant el segle XIV i així
ho documenten els fogatjaments de les corts de Cervera comptabilitzats vers l’any 1379;
Vespella és d’en Dalmau de Queralt, fill de Pere. D’aquesta època daten els conflictes de
Dalmau amb la seva mare Almanda. Dalmau és avisat, fins i tot pel rei, de les
pertorbacions que causa a la vila de Santa Coloma. De l’any 1366 es documenta una
sentència arbitral que obliga Dalmau a donar el lloc de Vespella a la seva mare en
concepte d’aliments i restitució total. El rei Pere III ven el 10 d'octubre l’any 1368 a
Almanda el mer i mixt imperi de Vespella.
El fogatjament de 1356-70 registrava 40 focs a Vespella, mentre que en el de la cort de
Cervera del 1359 en constaven 33.
A finals de segle (1390) el lloc de Vespella és propietat de la ciutat de Barcelona, ciutat
que deu anys més tard el vengué a Pere d'Icart. Els Icart, senyors de Torredembarra,
retenen la senyoria fins al segle XVII.
La minva de població manifestada pels dos fogatges anteriors es constatava en el del
1553, que donà a la vila un total de 18 focs. Vespella figurava junt amb Clarà en els
censos del segle XVIII. A l'any 1718 s'havien comptabilitzat 146 habitants i, 433 habitants, el
1787.
A la darreria del segle XVIII i primeries del XIX Vespella pertany a N. Desvalls. A meitat del
segle XIX l’indret compta amb una cinquantena de cases.
L'any 1819 assolia 36 veïns, que es mantenien invariables el 1830. Durant tot el segle XIX
registrà una població oscil·lant entre els 200 i els 300 habitants, amb un màxim de 287 l'any
1857 i un mínim de 220 el 1887.
40

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
Durant les guerres carlines, l’any 1875, a Vespella es produirien importants enfrontaments
entre les tropes del cap Canaster i els Miquelets d’Altafulla i Torredembarra, que són
vençuts.
Vespella començà el segle XX amb 261 habitants, que anà perdent fins arribar a solament
118 l'any 1940. En la dècada dels anys quaranta experimentà una certa recuperació,
però després la davallada continuà fins a la dècada de 1980, en què la població
s'estabilitzà (72 habitants el 1981 i 83 habitants el 1991). Amb el nou segle el nombre
d'habitants augmentà notablement (204 h el 2001 i 298 h el 2005).
41

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
02.05 – TRAMITACIÓ DE PLANEJAMENT EN EL PERIODE DE VIGÈNCIA DE LES NNSS
El planejament general vigent del municipi de Vespella de Gaià és el text refós de les
seves Normes subsidiàries de planejament, que compten amb acords d’aprovació
definitiva i, de publicació a efectes d’executivitat, per la Comissió d’Urbanisme de
Tarragona, respectivament, de sessions de 24 de juliol de 1996 i de15 de juliol de 1997.
L’acord d’aprovació definitiva es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya, el 8 de setembre de 1997.
En data 10 d’octubre de 2007 es va publicar al DOGC l’edicte de 28 de setembre de
2007, de publicació de les normes urbanístiques de les figures de planejament urbanístic
corresponents a la demarcació de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Tarragona
aprovades definitivament entre l'entrada en vigor de la Llei de l'Estat 7/1985, de 2 d'abril,
reguladora de les bases del règim local, i de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme,
que encara no havien estat publicades i no havien sigut derogades. Entre elles, van ser
publicades les normes urbanístiques de Vespella de Gaià.
Durant el període de vigència de les Normes subsidiàries només s’ha aprovat
definitivament un planejament derivat, el Pla parcial PP-01 “Mas Cornudella”.
La Comissió d’urbanisme de Tarragona va aprovar definitivament el Pla parcial núm. 01
“Mas Cornudella” en la sessió de 13 de juny de 2001 i, l’acord d’aprovació definitiva es va
publicar al DOGC de 17 de desembre de 2001.
L’Ajuntament de Vespella de Gaià, en data 14 d’agost de 2002, va aprovar
definitivament el projecte d’urbanització del Pla parcial núm. 1 “Mas Cornudella”
(Resolució de l’Alcaldia núm, 11.02 de la mateixa data, publicada al BOPT núm. 204 de 3
de setembre de 2002) i la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona, en sessió de 23
d’octubre de 2002, va emetre el seu assabentat del projecte, tot indicant que aquest
s’havia de complimentar amb les consideracions de l’informe previ de la pròpia Comissió
de data 8 de març de 2002 i les previstes a l’informe de l’Agència Catalana de l’Aigua de
data 12 d’agost de 2002.
En sessió plenària de data 18 de novembre de 2005, l’Ajuntament de Vespella de Gaià va
acordar aprovar definitivament la modificació puntual del Pla parcial núm. 1 “Mas
Cornudella”, acord que es va publicar al Diari oficial de la Generalitat de Catalunya núm.
4522, el dia 1 de desembre de 2005. L’objecte de la modificació era, substancialment, la
regulació normativa de les edificacions en els terrenys destinats a equipaments i zones
verdes.
42

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
Per resolució de l’Alcaldia de l’Ajuntament de Vespella de Gaià núm. 60.05, de data 7
d’abril de 2005, es va aprovar definitivament el projecte de reparcel·lació de l’àmbit del
Pla parcial núm. 1 “Mas Cornudella”. La resolució es va publicar al Butlletí Oficial de la
Província de Tarragona núm. 47, de 27 de febrer de 2007.
Per resolució de l’Alcaldia de l’Ajuntament de Vespella de Gaià núm. 98.07, de data 26
de juliol de 2007, es va acceptar les rectificacions de les errades materials especificades a
les còpies modificades en data 6 de juny de 2007 del projecte de reparcel·lació
“voluntària” de l’àmbit del Pla parcial núm. 1 “Mas Cornudella” i, la seva incorporació al
mateix.
Posteriorment, es modifica la reparcel·lació amb un nou projecte aprovat per Decret
d’Alcaldia núm. 125.10, el 18 de novembre de 2010, publicat al BOPT de 28 de març de
2011.
Durant el període de vigència de les Normes subsidiàries només s’ha aprovat
definitivament un projecte de reparcel·lació corresponent a una Unitat d’actuació, el de
la UA-05.
En la fase de redacció del POUM, prèvia a la seva aprovació inicial, es van paralitzar els
tràmits administratius per a la construccions d’habitatges a la UA-09 i a la UA-11 per tal de
procedir a la reordenació dels àmbits amb solucions que milloressin les tipologies
edificatòries resultants, amb el compromís de mantenir el mateix aprofitament urbanístic
atorgat per les NNSS.
43

03.01 - OBJECTIUS I CRITERIS D’ACTUACIÓ
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
El document de POUM sotmès a aprovació inicial revisa els objectius i criteris d’actuació
plantejats als dos avanços de planejament, en funció dels informes territorials, ambientals i
dels suggeriments plantejats al procés de participació ciutadana, de la següent manera:
1.- OBJECTIUS I CRITERIS D’ACTUACIÓ GENERALS PEL MUNICIPI
-Evitar, d’acord a les directrius del Pla territorial parcial del Camp de Tarragona, el model
de creixement basat en la seva desvinculació respecte als nuclis urbans del municipi i, en
un gran consum de sòl, per a un nombre molt limitat d’habitatges i, conseqüentment,
disminuir el sòl qualificat per al desenvolupament d’àrees especialitzades aïllades.
-Fomentar l’autocontenció de la mobilitat laboral tot tractant d’equilibrar els llocs de
treball i població ocupada resident en el municipi.
-Ressituar, en àrees específiques d’activitats econòmiques, les activitats que avui dia es
desenvolupen, de forma incompatible, en zones urbanes i, els diferents magatzems d’usos
no agraris que, a manca d’alternatives, s’han de situar en el sòl no urbanitzable.
-Evitar afectar la mobilitat urbana i local de les zones residencials mitjançant la
segregació del trànsit pesat de mercaderies.
-Detallar i millorar les condicions de l’edificació determinades a l’anterior planejament
general, tot adaptant-les a les necessitats funcionals i la normativa sectorial vigent
d’aplicació.
-Adequar la grandària dels habitatges resultants de les actuacions urbanístiques, per
adaptar-la a les necessitats funcionals i, a la demanda actual del mercat.
-Garantir la viabilitat econòmica de les actuacions urbanístiques desenvolupades
mitjançant planejament derivat o incloses dins de polígons d’actuació urbanística.
-Aconseguir executar les actuacions en infraestructures i dotacions que preveu el Pla
sense que suposi una càrrega econòmica pel municipi, mitjançant la seva assignació
directa a sectors o polígons d’actuació.
-Millorar l’accessibilitat territorial des dels municipis veïns de la Riera de Gaià i el Catllar
mitjançant l’arrengament, respectivament, de l’actual camí que uneix el nucli de Masos
de Vespella amb la urbanització de la Coma i del camí que parteix des de l’anterior i
enllaça amb el Catllar, tot travessant el Mas d’en Rull.
-Permetre l’accés rodat en condicions a la part oest de Masos i lligar directament els
nuclis de Vespella i Sant Miquel amb els camins que connecten amb la Riera i El Catllar,
tot evitant el trànsit de pas a través del nucli històric de Masos.
-Mantenir la reserva de terrenys del planejament general anterior per a un nou cementiri.
44

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
-Complementar les actuals instal·lacions esportives municipals amb la qualificació d’una
petita zona d’ampliació per regularitzar-los fins els límits que formen la carretera i el
torrent.
-Reservar terrenys per a equipaments administratius, culturals i educatius a Vespella.
-Reservar uns terrenys al carrer Antonio Machado, dins del nucli de Sant Miquel, per
complementar el sistema d’equipament comunitari.
-Potenciar l’atractiu turístic del municipi mitjançant la implantació d’un o varis
equipaments destinats a l’observació del paisatge, l’exposició d’obres d’art i/o la
divulgació de l’historia de la població.
-Reservar terrenys per a la construcció d’estacions d’aigües residuals. Una d’elles,
conjunta, que presti servei a Vespella i Sant Miquel i, una segona, a Masos.
2.- AL NUCLI DE SANT MIQUEL
-Classificar sòl per atendre les principals necessitats de creixement urbanístic residencial
del municipi de Vespella de Gaià dins del període de programació del POUM.
-Dirigir el creixement de Sant Miquel en direcció als dos nuclis històrics del municipi,
Vespella i Masos, per aconseguir una major integració i cohesió amb ells.
-Crear un nou accés a Sant Miquel des de la carretera TV-2021, de circumval·lació per la
part sud-oest de la urbanització, per obrir noves vies d’entrada al nucli, així com per
desviar el transit de pas en direcció a Salomó i Masos.
-Descongestionar la circulació rodada interna del nucli original i disposar noves zones
d’aparcament.
-Reorganitzar el trànsit intern de Sant Miquel segons anelles d’un únic sentit de circulació,
solucionant part dels greus problemes de mobilitat que provoquen les característiques i
dimensions del seu actual sistema viari.
-Obtenir sòl de cessió gratuïta per a la localització d’espais lliures i equipaments i donar
resposta al dèficit de dotacions existents a l’actualitat a Sant Miquel.
-Solucionar la deficient entrega entre el sòl urbà i el no urbanitzable mitjançant un nou vial
de perímetre que corregeixi l’actual descuidada imatge que ofereix el contacte directe
entre les tanques posteriors de les parcel·les amb el sòl no urbanitzable i, millorar l’acc
-Millorar l’accessibilitat i mobilitat interna, tot eliminant els fons de sac i, donant continuïtat
mitjançant un vial de perímetre, als carrers de la part oest de la urbanització.
-Obtenir recursos per l’adquisició del sòl i el finançament de les obres d’urbanització dels
trams de carrer necessaris per a l’eliminació dels fons de sac existents dins del sòl urbà de
Sant Miquel.
45

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
-Crear un nou centre urbà i d’accés a la urbanització de Sant Miquel, tot completant la
seva ordenació, preveient usos comercials al nivell del carrer situat junt el torrent de
Salomó i, potenciar-lo pel seu ús com a passeig.
-Obtenir espais lliures públics d’estada i d’accés junt al torrent de Salomó.
3.- AL NUCLI DE VESPELLA
-Recuperar la identitat i centralitat del nucli històric de Vespella.
-Reservar terrenys per a equipaments culturals, educatius i administratius per reactivar i
cohesionar socialment el nucli de Vespella amb la resta de nuclis del municipi.
-Reconstruir els edificis originals que formaven part del nucli històric de Vespella situats al
vessant est del turó.
-Obtenir i urbanitzar terrenys destinats a espais lliures de cessió gratuïta i obligatòria, per a
la preservació paisatgística del turó.
-Concloure el procés de creació d’espai públic i creixement del nucli, iniciat a les
anteriors NNSS, a la Plaça Pujol i, a la part nord de la població.
-Completar la xarxa viària del nucli i connectar-la directament amb Sant Miquel
mitjançant un nou vial i un camí per a vianants que doni continuïtat al passeig d’accés
existent en aquella urbanització.
-Eliminar el fons de sac del carrer perimetral del PAU-08 mitjançant la seva prolongació i
connexió a la resta de xarxa viària.
-Millorar les condicions de seguretat, d’accessibilitat i connectivitat del sistema viari de
Vespella, tot eliminant el fons de sac del carrer de la Vinya i, perllongar aquest carrer per
a donar-li continuïtat fins el carrer de les Moles.
-Completar la urbanització de l’avinguda del Pi i el carrer de la Vinya
-Facilitar l’accés, des del carrer de la Vinya, als terrenys de propietat municipal destinats a
sistema de serveis tècnics on es situa actualment la fosa sèptica de recollida d’aigües
brutes del clavegueram de Vespella.
-Connectar la fosa sèptica amb la xarxa general de clavegueram, a les cotes baixes de
l’avinguda del Pi pel seu futur enllaç amb la nova depuradora.
4.-AL NUCLI DE MASOS
-Preservar la silueta paisatgística de Masos des de l’accés des de la Nou de Gaià.
-Desenvolupar l’estratègia de millora i compleció prevista al Pla territorial parcial del
Camp de Tarragona pel nucli històric de Masos de Vespella.
-Alliberar el nucli històric de trànsit de pas.
46

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
-Definir un tipus edificatori que mantingui la idiosincràsia rural del nucli de Masos, a l’hora
que no malmeti les seves condicions paisatgístiques.
-Millorar l’accessibilitat i la permeabilitat de la trama urbana, connectivitat entre carrers i
la mobilitat dins del nucli de Masos de Vespella.
-Crear les condicions viàries per permetre l’accés dels vehicles d’emergència al nucli.
-Establir traces estructurants per a la possible futura extensió al nord de la zona urbana.
-Mantenir l’actual configuració i fisonomia de la cruïlla de l’avinguda de Sant Miquel amb
el carrer de Sant Joan, amb la creació d’un nou espai lliure i la preservació del mur de
pedra que permet salvar el desnivell amb els carrers.
-Millorar l’accessibilitat de vianants al Casal.
-Millorar l’accessibilitat de vehicles des del nucli de Masos al Casal.
-Crear les condicions per possibilitar la urbanització de l’avinguda de Sant Miquel.
-Regularitzar la secció de l’Avinguda de Montserrat alhora que mantenir la construcció de
pedra seca existent a la seva banda oest.
-Obtenir terrenys destinats a espais lliures junt el mirador de la Plaça Catalunya.
-Connectar l’actual teixit urbà i millorar l’accessibilitat als terrenys destinats a espais lliures i
equipaments del Mas d’en Mestre, situats junt el torrent de l’Olivereta.
-Condicionar part del camí de l’Olivereta i la construcció d’un pont sobre el torrent.
5.- AL NUCLI DE LA COMA
-Legalitzar les activitats existents en sòl no urbanitzable a la Coma. Es recorda que la
vigent legislació urbanística impedeix l’admissió de l’ús industrial dins de l’actual
classificació de sòl no urbanitzable.
-Ordenar l’àrea especialitzada residencial de la Coma, fitxant les condicions pel seu
desenvolupament urbanístic, l’execució de la seva urbanització i el repartiment dels
beneficis i càrregues de l’actuació.
-Completar l’entorn del nucli urbà residencial de la Coma, millorar els seus accessos i
obtenir sòl de cessió gratuïta i obligatòria per a equipaments i espais lliures en
localitzacions pròximes.
-Facilitar l’execució de la vialitat que preveu el Pla director urbanístic del àrea central del
Camp de Tarragona per a la comunicació de Torredembarra, La Riera, el Catllar i la
Secuita, seguint la traça del camí de Valls.
47

6.- AL SÒL NO URBANITZABLE
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
En consonància amb els objectius i principis d’ordenació continguts al Pla territorial
parcial del Camp de Tarragona, el POUM proposa els següents:
-Evitar la urbanització i la degradació dels terrenys no urbanitzats que reuneixen especials
qualitats com a espais d’interès natural, paisatgístic, social, cultural, agrícola i/o
econòmic.
-Assegurar les connectivitats ecològiques necessàries per al manteniment de la
biodiversitat i la salut dels ecosistemes i la conservació dels valors geològics.
-Preservar aquells terrenys necessaris per al cicle hidrològic.
-Dotar de sentit morfològic i territorial a les delimitacions dels sòl no urbanitzable, afavorint
la màxima continuïtat i dimensió territorial de les peces no urbanitzades.
-Garantir la reserva, per raons de localització, connectivitat, topografia i condicions de les
àrees necessàries per a possibles infraestructures o equipaments d’interès estratègic en el
futur.
-Contribuir a garantir la continuïtat de l’activitat agrària i la gestió dels espais oberts.
-Propiciar la gestió i la protecció del paisatge rural.
-Proporcionar pautes espacials i regulacions per a la implantació d’aquelles edificacions
que es poden admetre en sòl no urbanitzable.
-El manteniment i, si és el cas, la millora de la identitat i, les condicions ambientals presents
en el municipi, tot possibilitant el desenvolupament i la diversificació sostenibles de
l’activitat rural.
-La prevenció i el control dels processos de fragmentació dels sòls rurals.
-La protecció acurada dels espais inclosos en el Pla d’espais d’interès natural (PEIN) i la
Xarxa Natura 2000, així com la garantia del compliment dels requeriments de
connectivitat biològica d’acord amb el que disposa al respecte el PTPCT i, el que en un
futur disposin altres planejaments que puguin entrar en vigor.
-La preservació d’altres espais i elements rurals que han estat protegits a l’empara de les
legislacions mediambientals i de protecció del patrimoni cultural i la protecció específica
d’altres indrets de valor especialment rellevant.
-Preservar els elements d’interès de la cultura de la pedra en sec, bàsicament les cabanes
o barraques de pedra seca.
-Al sòl rústic, mantenir i conservar les condicions naturals del sòl, flora, fauna i paisatge i el
seu caràcter pròpiament rural.
-Al sòl de protecció agrícola i al sòl forestal i de ribera, protegir la qualitat ecològica, del
mosaic agroforestal i de bosc de ribera existent, i assegurar l’absència de transformacions
48

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
paisatgístiques que poguessin impedir els moviments, els fluxos i, la sostenibilitat general
del paisatge.
-Al sòl de protecció agrícola, a més a més, conservar el teixit agrícola i els seus elements
estructuradors, evitar-ne la fragmentació, mantenir els elements d’identitat paisatgística i
evitar nous elements distorsionadors.
-No autoritzar usos extractius i restaurar l’antiga activitat extractiva de la cantera del Mas
Blanc.
6.- OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS
A continuació s’enuncien els principals criteris i objectius plantejats al POUM. L’informe de
Sostenibilitat els desenvolupa al detall.
-Garantir una ordenació urbanística eficient, especialment pel que fa a la funcionalitat i
al consum de recursos, i adaptada a les característiques ambientals del planejament.
-Establir la zonificació i els usos dels sectors potenciant la seva plurifuncionalitat i
autonomia.
-Possibilitar una mobilitat sostenible mitjançant la planificació integrada dels usos del sòl i
del transport.
-Adoptar un model d’ordenació urbanística energèticament eficient.
-Prevenir el risc d’inundació, evitant l’afectació a béns i persones.
-Protegir la xarxa hídrica i els espais fluvials.
-Garantir la disponibilitat de l’aigua i fomentar-ne l’estalvi i la reutilització en l’espai urbà.
-Fomentar l’estalvi i la reutilització de l’aigua en l’edificació.
-Preservar i millorar la qualitat de l’aigua.
-Optimitzar l’eficiència energètica de l’ordenació urbanística i de les pròpies edificacions
garantint la màxima reducció de la seva contribució al canvi climàtic.
-Fomentar l’ús d’energies netes i la reducció de l’ús de les energies no renovables.
-Prevenir i corregir les immissions i les fonts d’emissions contaminants.
-Mantenir la població exposada a nivells acústics permesos per la legislació.
-Limitar la generació de necessitats d’enllumenat exterior (públic i privat) i evitar-ne els
fluxos hemisferi superior, la intrusió lluminosa i l’impacte negatiu sobre els organismes vius.
-Regular la implantació de les instal·lacions de radiocomunicació i de transport d’energia
elèctrica, per tal de minimitzar els seus efectes sobre els éssers vius i el paisatge.
-Implantar l’equipament i els sistemes de disseny urbà adients per a la reutilització i la
recollida selectiva dels residus.
49

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
-Promoure en els edificis la previsió d’espais i instal·lacions que facilitin la recollida
selectiva dels residus i, en general, les operacions de gestió.
-Ordenar el desenvolupament de l’activitat constructiva amb l’objectiu de minimitzar els
impactes associats als materials utilitzats i fomentar-ne la durabilitat, la reutilització i el
reciclatge.
-Establir, com a element bàsic i vertebrador de l’ordenació adoptada, un sistema
d’espais lliures que respongui, entre d’altres, a criteris de biodiversitat urbana, físicament
continu i connectat amb les xarxes urbanes i les xarxes territorials exteriors.
-Fomentar la naturalització de l’espai urbà.
-Integrar el paisatge en el procés de planejament urbanístic i garantir-ne la qualitat.
50

03.02 - ALTERNATIVES ESTUDIADES
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
Les alternatives de planejament plantejades al primer avanç de Pla, de novembre de
2007, i que han sigut abandonades al segon avanç i al posterior document de Pla sotmès
a l’aprovació inicial consistien fonamentalment en:
- La urbanització d’uns terrenys dins del nou sector residencial de sòl urbanitzable delimitat
al Mas d’en Blanc, opció abandonada a causa de ser sotmesos a règim de protecció
especial al Pla territorial del Camp de Tarragona.
Com a conseqüència de l’anterior, l’avanç i el POUM incorporen part dels terrenys que
formaven part d’aquell sector discontinu, destinats a equipaments, localitzats a l’est del
nucli històric de Vespella de Gaià, dins del sector discontinu de sòl urbanitzable delimitat
situat al sud de la urbanització de Sant Miquel, identificat com a PPU-02.
El POUM dimensiona el sector PPU-02 d’acord a les noves càrregues que representen
l’obtenció de terrenys per a equipament i la urbanització del vial de connexió entre
Vespella i Sant Miquel, per a garantir la viabilitat del sector delimitat de nou.
-El manteniment del sector de sòl urbanitzable residencial PPU-01 “Mas Cornudella”.
L’alternativa, estudiada i plantejada als dos avanços de planejament, és abandonada al
document sotmès a aprovació inicial, tota vegada que el Pla territorial parcial i els
informes del segon avanç, emesos pels diferents departaments de la Generalitat de
Catalunya, insten a la seva desclassificació.
El plànol de proposta dels espais oberts, estratègies d’assentaments i actuacions
d’infraestructures del Pla territorial parcial del Camp de Tarragona reconeix l’àmbit del Pla
parcial urbanístic PPU 01 com a una àrea especialitzada d’ús residencial a la qual se li
assigna una estratègia de desenvolupament de reducció o extinció.
L’informe urbanístic i territorial emès per la Secretaria per a la Planificació Territorial del
Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya,
determina la seva extinció i, que cal classificar aquests terrenys com a sòl no urbanitzable,
ja que els terminis establerts per a la materialització dels aprofitaments que atorguen les
normes subsidiàries vigents i el planejament derivat que les desenvolupen s’han esgotat.
El Document de referència, redactat pels Serveis Territorials a Tarragona del Departament
de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, considera total i
absolutament inadequat el sector residencial PP1-Mas Cornudella i, determina que ha de
ser desclassificat, retornant a la condició de sòl no urbanitzable i, indica que el pla
d’etapes establert al Pla parcial s’ha exhaurit.
51

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
Conseqüentment, el POUM introdueix les determinacions dels informes, per les quals els
terrenys de l’antic PPU-01 Mas Cornudella es classifiquen com a sòl no urbanitzable i, es
reintegren al sistema d’espais oberts com a sòl de protecció especial, en funció de que
s’adscriu al tipus de sòl que comporta la major protecció territorial d’entre els sòls del seu
entorn immediat.
- Atenent a la consideració que fa el Pla territorial del Camp de Tarragona del nucli de
Masos de Vespella com assentament susceptible d’operacions de millora i compleció, el
segon avanç i el POUM preveuen una operació de compleció a l’oest del sòl urbà,
mitjançant la delimitació de varis polígons d’actuació urbanística, que defineixen
precisament la seva ordenació, tot mantenint la mateixa classificació de sòl urbà.
A aquests efectes, es desestima l’alternativa consistent en el creixement extensiu que
preveia l’anterior avanç al sud del nucli de Masos, plantejat com a sector de sòl
urbanitzable delimitat.
-Com a conseqüència de l’estratègia de creixement moderat propugnada pel PTPCT es
redueix la superfície de l’àrea d’activitats econòmiques situada a la Coma, plantejada
com a alternativa, al segon avanç i, se estructura tota ella sobre la nova carretera
Torredembarra-Estació del TGV projectada pel Pla director urbanístic de l’àmbit central
del Camp de Tarragona, al sud de la línia del TGV.
03.03 - SÍNTESI DEL PROCÉS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA
Fins ara només ha estat sotmès al tràmit d’informació pública, per dues vegades, el
document corresponent a l’avanç de planejament.
Atenent als canvis experimentats en el document entre les dues fases dels treballs, només
considerarem l’última proposta d’avanç que és la que conté les propostes prèvies a la
versió de POUM sotmesa a aprovació inicial.
Durant els seus períodes d’exposició pública s’han plantejat una sèrie de suggeriments
que defensen interessos col·lectius i individuals. Dels 6 suggeriments presentats, els que es
refereixen a aspectes generals del municipi són 2:
1.-Suggeriment en el qual s’indica que l’avanç de Pla parla de creixement moderat en la
mateixa línia que la majoria de nuclis rurals i que el Pla territorial insisteix en que el
creixement es pot produir quan sigui estrictament necessari, per evitar l’especulació
immobiliària.
També es valora la integració urbana mitjançant la unió dels nuclis de Sant Miquel i
Vespella però pensa que s’han d’excloure del procés urbanitzador els terrenys amb
pendent superior al 20%.
52

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
En relació al nucli dels Masos de Vespella diu que el POUM ha de definir amb precisió
l’ordenació del creixement que es prevegi.
Es pensa que, d’una forma confusa, l’avanç pretén incorporar al nucli de Vespella
terrenys que pertanyien al Mas del Blanc, que l’avanç proposa urbanitzar Mas d’en Plana
i el seu entorn i demana que es delimiti aquest entorn.
També s’indica que l’avanç no grafia ni la UA 8 ni el carrer ni es reserva sòl per a la
construcció d’habitatge de protecció pública.
Es sol·licita una zona d’aparcament a Vespella indicant que l’existent és una zona lúdica i
artística de llambordes i una rotonda per facilitar el gir dels cotxes i unificar els carrers que
conflueixen.
Es demana aclarir la localització del nou cementiri.
Es pregunta la utilitat de nous edificis públics en la plaça Pujol de Vespella quan s’acaba
de construir un nou Ajuntament als Masos.
Per últim es proposa que la cantera sigui una zona forestal protegida ja que està inclosa
dins del Zepa i el futur parc natural del Gaià.
Les estratègies de creixement assenyalades al Pla territorial parcial del Camp de Tarragona pel municipi de
Vespella de Gaià com de creixement moderat i, de millora i compleció per al nucli de Masos, expressades en la
seva normativa no contenen la redacció indicada al suggeriment.
El Pla territorial parcial del Camp de Tarragona, a banda de contemplar Vespella de Gaià com a petit nucli
amb creixement moderat, admet operacions de millora i compleció al nucli de Masos de Vespella i reconeix la
urbanització de Sant Miquel com un àrea especialitzada d’ús residencial, per a les quals el PTPCT preveu la
possibilitat d’extensió quan, com és el cas, l’ajuntament hagi d’executar nous accessos o connexions
necessàries per a la seguretat o hagi de garantir condicions de mobilitat acceptables a l’àrea, de forma que
facilitin el costejament de les obres i, per a aconseguir noves ubicacions d’equipaments i serveis de titularitat
pública.
Tots els creixements que proposa el Pla són compatibles amb les estratègies del PTPCT i, les àrees de creixement
seran les estrictament necessàries per a que les actuacions urbanístiques siguin viables econòmicament i, així es
justifica dins el preceptiu document d’avaluació econòmica del POUM.
La llei d’Urbanisme preveu que el planejament urbanístic ha de preservar de la urbanització els terrenys de
pendent superior al 20%. Aquesta preservació, pensada per a evitar nous assentaments en aquests tipus de sòls,
no inclou l’execució d’infraestructures. Cal aclarir que aquets elements de vialitat, com en aquest cas, compten
amb pendents molt inferior a aquell 20%.
El POUM defineix amb precisió l’ordenació del creixement prevista al nucli dels Masos de Vespella. No
corresponia definir-la a l’avanç de Pla, ja que aquest expressa no més els objectius i els criteris generals, que
s’han de desenvolupar en el document del POUM.
L’avanç no proposava la incorporació al nucli de Vespella de terrenys que pertanyien a l’anterior sector de Mas
del Blanc més que els propis destinats a equipament. Aquests, situats al peu del Turó, a la seva banda est, es
preveu que s’incloguin dins del sector discontinu de sòl urbanitzable d’ampliació de Mas Miquel.
L’avanç no proposava urbanitzar Mas d’en Plana i el seu entorn, simplement recollia els espais de cessió de Mas
Cornudella, com a equipaments o espais lliures.
L’avanç no grafiava ni la UA 8 ni el carrer perquè només enunciava els objectius i els criteris generals del
planejament, que s’havien de desenvolupar en el document del POUM que es sotmetria a la seva aprovació
inicial. És ara quan es detallen aquests aspectes.
L’avanç no especificava la localització de la reserva de sòl per a la construcció d’habitatge de protecció
pública perquè només enunciava els objectius i els criteris generals del planejament, que s’havien de
desenvolupar en el document del POUM a aprovar inicialment.
53

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
Dins del nucli històric de Vespella existeix a l’actualitat una zona d’aparcament a la Plaça Pujol, dins de terrenys
qualificats com a sistema viari, suficient pel nivell de trànsit actual i el servei que ha de prestar. En funció d’això,
es troba desproporcionat fer previsions d’ampliació de la mateixa o de construcció d’una rotonda que, en el
seu cas només es justificarien en condicions excepcionals.
L’avanç preveia localitzar el nou cementiri, al nord del nucli de Masos, a la corba de la carretera TV-2021, junt el
torrent, a prop de la zona esportiva.
Les obres de rehabilitació efectuades a l’actual edifici de l’Ajuntament situat als Masos ha sigut una obra urgent
i necessària per condicionar un espai que no gaudia de l’estat ni les condicions mínimes per desenvolupar les
funcions administratives. Això no ha d’impedir que el planejament prevegi la reserva de terrenys suficient
perquè, en el futur, es pugui bastir un nou edifici de titularitat municipal, amb superfície i instal·lacions
necessàries per a centralitzar els diferents serveis municipals i les successives ampliacions que es requereixin al
futur. La localització del nou equipament públic a la Plaça Pujol Vespella de Gaià obeeix a l’objectiu de
recuperar la centralitat històrica d’aquest nucli dins del municipi.
El Pla territorial parcial del Camp de Tarragona permet diferents usos als sòls de protecció especial si es
compleixen les condicions indicades en ell, que han sigut incorporades a la normativa urbanística del POUM.
2.- Suggeriments on es sol·licitava la retirada i nova redacció amb participació ciutadana
en l’elaboració d’un nou avanç de POUM, ja que s’afirmava que el presentat s’havia
elaborat sense tenir present a les persones veïnes ni a les que venen de cap de setmana
o vacances, basant-se en posar en qüestió el nombre d’habitatges que diu que preveu
l’avanç, multiplicant per tres l’actual, quan el Pla territorial parcial del Camp de
Tarragona contempla Vespella de Gaià com a petit nucli amb creixement moderat.
S’indicava també que el nou pla sembla encaminat a la construcció massiva de cases
adossades, sense tenir en compte el subministrament d’aigua, les zones de pendent de
més del 20% i la dificultat d’oferir els serveis municipals necessaris, a banda de que el
terme de Vespella és catalogat com a zona d’alt risc d’incendi.
També s’assenyalava la disposició de diferents terrenys per a edificar al sud del carrer del
Pi, a Masos junt a la carretera i, a la zona nord de la plaça Pujol.
S’expressava que una part de veïns i veïnes s’oposava ja que havien anat a viure a
Vespella per la seva tranquil·litat, perquè no és un lloc de feina i, perquè en molts casos
els habitatges han passat de segona residència a primera com a conseqüència de la
jubilació dels seus propietaris .
Es posava de manifest el fre del ritme de construcció experimentat al municipi en els
últims temps, coincidents amb la crisi econòmica, expressant que invaliden les hipòtesis
de creixement de temps immediatament anteriors.
Es suposava que per a l’eliminació dels fons de sac dels carrers Pau Casals amb Rosalia
de Castro, Contxa Espina amb Margarida Xirgu, el carrer Salvador Dalí amb Joaquim
Costa i, al nucli de Vespella, el carrer de les Moles amb el carrer de la Vinya, es
complementaria amb la creació de parcel.les per construir nous habitatges, amb un
increment de 30 o 40 unitats més.
També s’indicava que a la zona urbana de la masia històrica de Mas Enric, situada al mig
del nucli de Sant Miquel era possible construir, la qual cosa comportava un increment de
més espai per edificar habitatges.
S’indicava que es pretenia augmentar el sòl urbanitzable a la part nord-est de Vespella,
als peus de l’ermita del castell i, de cara al nucli de Sant Miquel (Zona 4a dels plànols de
l’avanç), que es tractava d’una zona inadequada, amb zones de més del 20% de
pendent on es malmetria un paratge especial si es construïen habitatges i recordava que
existien altres terrenys al nucli de Vespella on es possible construir perquè el creixement fos
moderat.
Es qüestionava també el nou carrer proposat des de l’entrada a l nucli de Sant Miquel fins
aquests nous espais urbanitzables ja que, diu, trenca l’ ”sky line” de la zona.
54

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
Es suggeria l’elaboració d’un pla de restauració d’aquest paratge d’interès patrimonial i
paisatgístic per a ús comú, passejar, anar en bicicleta...
Per recolzar la seva exposició, s’indicava l’elaboració per part del Consell Comarcal del
Tarragonès d’una guia turística del Baix Gaià de recorregut cultural per a la visita de
castells, torres de guaita i espais d’interès paisatgístic i es feia referència al Parc natural de
les terres del Gaià on calia preservar el paisatge de vinya i garrofers de Vespella.
A Masos de Vespella, s’entenia que amb la zona urbana existent per a construir en front
de la plaça de l’ajuntament i, a la franja existent entre l’última corba fins a l’entrada a
Masos, proposades a l’avanç, n’hi havia suficient terrenys pel creixement moderat del
poble.
No es veia necessària la previsió de nou sòl edificable que feia l’avanç a l’oest del nucli ni
s’entenia, la que es diu, àrea de construcció en front de la zona d’estabulament de Mas
d’en Mestre ni l’augment de sòl urbanitzable al costat de la llera del torrent, a la zona
anomenada 6b al plànol de l’avanç, considerada com ja requalificada.
Es ressaltava que, tal i com preveu l’informe ambiental preliminar del primer avanç de Pla,
s’ha de treballar per aconseguir la conservació del caràcter estètic i de la idiosincràsia
del nucli urbà de Vespella i de Masos.
Es posava en evidència que el segon avanç de Pla contemplava com a zona
urbanitzable el sector de Mas Cornudella, cosa que incrementava, més encara, la
superfície de zones construïbles.
S’indicava que no es veia la necessitat de crear nous vials d’intercomunicació que
malmeten el territori. Que un d’ells fragmentava el torrent de Salomó i de Mas d’en Plana.
Es feia una sèrie de manifestacions en relació a la seva connectivitat ecològica i a 5
actuacions per sobre del torrent difícilment intel·ligibles.
Es demanava que es tingués en compte el projecte d’arranjament de la carretera entre
la Nou de Gaià i Salomó, com a nou vial ràpid i via d’evacuació pel risc d’incendi i no la
nova carretera prevista al segon avanç que ressegueix el torrent de Mas d’En Plana.
Es suggeria tambéx l’arranjament i ampliació del Camí de l’Olivereta entre Vespella i la
Nou de Gaià com a nou vial.
S’assenyalava que els terrenys reservats pel segon avanç de Pla per a cementiri es
trobaven sobre el gasoducte, a tocar del torrent i a menys de 500m de zona urbanitzada.
S’expressava que l’avanç només preveia la reserva de terrenys per a la construcció de les
estacions d’aigües residuals de Vespella-Sant Miquel i Masos de Vespella, sense aportar
dades sobre terminis de construcció i posada en actiu.
S’indicava que l’avanç només protegia masses forestals, rieres i sòls agrícoles, sense
aprofundir en la protecció d’espais paisatgístics i patrimonials del terme municipal.
Es recordava que a l’informe ambiental preliminar del primer avanç de Pla s’indicava que
s’havien tingut en compte les directrius europees, estatals i autonòmiques mediambientals
següents:
- “Estratègia paneuropea per a la conservació de la diversitat biològica i paisatgística del
Consell d’Europa” (1995).
- Recuperació d’espais fluvials a Catalunya”, elaborada per l’ACA i el Departament de
Planificació i Ordenació d’Espais Fluvials i la “Directiva Marco del Agua” aprovada a l’any
2000 que té com a objectiu principal l’establiment d’un marc jurídic i legal que previngui
tot deteriorament ambiental i protegeixi i millori els ecosistemes aquàtics.
- “Conveni Europeu del Paisatge” (1995).
- “Conveni Internacional sobre la protecció del paisatge rural a Europa, implicant-hi el
Consell d’Europa.
També es recordava que el terme municipal te un 25% de Xarxa Natura 2000, susceptible
d’ampliació, per ser zona de protecció d’aus (ZEPA).
55

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
Fins l’actual fase de tramitació, s’han complert totes les determinacions previstes al Decret 305/2006, de 18 de
juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme en relació al programa de participació ciutadana en
el procés de planejament i a la convocatòria d'informació pública en els procediments urbanístics.
El dia 24 de novembre de 2007 en sessió pública que es va portar a terme dins del marc del programa de
participació ciutadana per a la formulació del Pla d’ordenació urbanística municipal del municipi de Vespella
de Gaià, es va presentar davant la població els criteris i objectius continguts a l’avanç de Pla, el qual va esser
exposat, posteriorment, al públic entre els dies 3 i 17 de desembre del mateix any.
La Corporació, atenent als arguments i determinacions del nou Pla territorial del Camp de Tarragona, aprovat
inicialment pel conseller de PTOP en data 14 de juliol de 2008 i, tramitat a iniciativa de la Secretaria per a la
Planificació Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya,
que afecta el municipi, va optar per reiniciar el procediment des del seu inici i, tornar a presentar i exposar a la
ciutadania l’avanç del nou planejament general municipal per tal d’adaptar els seus criteris i objectius.
El dia 12 de setembre de 2009, l’Alcalde de Vespella i els tècnics redactors del Pla van tornar a presentar a la
població, en acte públic, els nous criteris i objectius dels segon avanç de Pla, durant el nou període d’exposició
pública.
Al programa de participació ciutadana del Pla s’enumeren i justifiquen els documents, actes públics,
exposicions, aprovacions i publicacions realitzades des de l’inici de la formulació de l’avanç.
De forma clara, els ciutadans que presenten suggeriments són part activa de la participació que es nega
l’existència. En funció d’això i de la infundada, desproporcionada i contradictòria sol·licitud de retirada i nova
redacció (per tercera vegada) de l’avanç de POUM – recordi’s, plantejada dins del marc del programa de
participació ciutadana, procés que nega que s’hagi portat a terme – no es va considerar procedent estimar la
petició.
En relació a la resta de comentaris i suggeriments relatius a l’avanç de Pla, s’ha de dir ell següent:
El Pla territorial parcial del Camp de Tarragona, a banda de contemplar Vespella de Gaià com a petit nucli
amb creixement moderat, admet operacions de millora i compleció al nucli de Masos de Vespella i reconeix la
urbanització de Sant Miquel com un àrea especialitzada d’ús residencial, per a les quals el PTPCT preveu la
possibilitat d’extensió quan, com és el cas, l’ajuntament hagi d’executar nous accessos o connexions
necessàries per a la seguretat o hagi de garantir condicions de mobilitat acceptables a l’àrea, de forma que
facilitin el costejament de les obres i, per a aconseguir noves ubicacions d’equipaments i serveis de titularitat
pública.
El Pla territorial parcial no defineix ni limita un nombre específic d’habitatges al municipi, deixant la justificació de
les necessitats d’habitatge per a les revisions del planejament general. Els plantejament de nous creixements
que proposa l’avanç de Pla està en consonància amb les previsions del PTPCT pel municipi de Vespella, de
forma que no supera les superfícies màximes de sòl de nou creixement.
Al suggeriment no es justifica, ni tan solss’ indica quins terrenys de més del 20% de pendent no han sigut tinguts
en compte. L’avanç i el Pla respecten escrupolosament la directriu de preservar de noves urbanitzacions els
terrenys de pendent superior al 20%.
L’anàlisi dels recursos disponibles i la descripció i justificació de les obres i la provinença dels recursos necessaris
per a adaptar, ampliar o millorar les xarxes bàsiques correspon efectuar-ho dins la memòria del pla d'ordenació
urbanística municipal. No existeix cap disposició reglamentària que obligui a què l’avanç contingui aquest
document. La documentació del POUM inclou aquests aspectes.
El mateix és d’aplicació al que es refereix a l’enunciada dificultat d’oferir els serveis municipals necessaris. La llei
preveu que no sigui l’avanç, sinó la memòria del POUM, a través del seu informe de sostenibilitat econòmica, la
que justifiqui aquests aspectes. La documentació del POUM inclou aquests aspectes.
Independentment d’això, precisament seran les controlades (al futur document d’avaluació econòmica del Pla)
plusvàlues urbanístiques, participació de les administracions públiques i els impostos sobre les edificacions dels
56

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
nous creixements els que permetran finançar aquelles infraestructures i serveis deficitaris indicats als suggeriments
(depuradora, servei de brigada de manteniment, neteja...).
L’ortodòxia i l’experiència històrica urbanística recomanen que la campana d’edats al municipi sigui
equilibrada. Pensar en un model de municipi com el que es proposa als suggeriment, amb una taxa de
dependència alta, en el que el major pes demogràfic recaigui en persones de més de 65 anys, desequilibra la
estructura d’edats. És un plantejament insostenible que impedeix el dinamisme i la viabilitat socioeconómica del
municipi. És tracta, en definitiva, d’un plantejament que dificulta la cohesió social, en contra dels principis de
desenvolupament urbanístic sostenible propugnats a l’article 3 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel
qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.
Vespella del Gaià ha experimentat un significatiu increment de població que ha provocat que, en un curt
període de temps, inferior a una dècada, hagi duplicat el nombre d’habitants.
L’increment poblacional és conseqüència d’un important saldo migratori, provinent majoritàriament del
Tarragonès i de les comarques veïnes, que compensa un creixement natural negatiu i que, per una altra banda,
rejoveneix la població.
La seva localització pròxima a la costa, particularment, a Altafulla i Torredembarra i, equidistant de Tarragona,
Valls i Vendrell i, l’existència de bones comunicacions, fan molt atractiu el municipi per l’assentament familiar
permanent, com a alternativa a les grans poblacions, oferint preus de l’habitatge molt més accessibles. Es tracta
de moviments migratoris que ocupen habitatge de primera residència.
Així, durant els últims anys s’ha observat un ritme anual de finalització d’habitatges nous de l’ordre de 20 unitats
que, una vegada superada la crisi financera, del sector immobiliari i de la construcció, previsiblement es veurà
accelerat, atenent a les característiques del municipi i de l’àrea on s’insereix.
El planejament general ha de preveure sòl suficient per les noves generacions del municipi i per donar resposta a
la dinàmica que es generarà durant el primer quart de segle.
La desacceleració en la tendència del creixement econòmic no pot paralitzar un procés pel qual, en un futur
moment de recuperació, sigui necessari comptar amb terrenys, amb planejament urbanístic aprovat, que
permeti reduir els terminis per a la implantació de noves residències i activitats al municipi.
Per a realitzar estimacions de viabilitat immobiliària s’ha de convenir que la tendència, en períodes suficientment
llargs de temps, dels creixements demogràfics i dels valors immobiliaris ha sigut històricament a l’alça. Basant-nos
en aquest fet i en la anterior experiència del cicle crític 1991- 1996, s’ha de preveure que la crisi de demanda,
de producció i la davallada de preus del mercat, serà temporal, per tornar a assolir els índexs i els valors
immobiliaris reals de 2007.
No sembla tampoc raonable que els Ajuntaments dimensionin la proporcionalitat entre els beneficis i les
càrregues en una situació de mercat immobiliari aturat i a la baixa, perquè la maduració dels projectes
immobiliaris des del planejament urbanístic fins a la venda és d’una durada mitjana de 5 anys o superior.
Es produeix una mala interpretació del text de l’avanç del Pla quan es dona per suposat que, per a l’eliminació
dels fons de sac dels carrers del Nucli de Sant Miquel, es crearan, a la urbanització, noves parcel·les per construir
nous habitatges, amb un increment de 30 o 40 unitats més. Si es realitzés aquesta actuació, tal com es diu, es
suprimiria una gran extensió de zones verdes del nucli. El POUM no preveu aquesta possibilitat.
El punt 4a de la memòria de l’avanç, quan es referia a les noves àrees residencials i, en particular, als motius i
objectius pels quals es proposa el nou sector residencial de sòl urbanitzable delimitat discontinu previst al sud del
nucli de Sant Miquel, entre d’altres punts, es redactava de la següent manera:
...”Obtenir el sòl i finançar la urbanització dels trams de carrer necessaris per l’eliminació dels fons de sac
existents dins del nucli”...
Es a dir, l’eliminació de fons de sac no es porta a terme amb la creació de noves parcel·les a Sant Miquel sinó
que l’obtenció del sòl i les despeses d’urbanització necessaris son càrregues que haurà de costejar el nou sector
que ampliaria l’actual nucli. És una de les raons per les quals es proposa aquest sector de creixement.
57

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
Al nucli de Vespella, la topografia no permet generar noves parcel·les. Les càrregues, en aquest cas
s’assignaran a les actuacions urbanístiques properes que resultin amb més aprofitament.
La previsió d’edificar a la zona urbana de la masia històrica de Mas Enric, situada al mig del nucli de Sant Miquel
prové de les actuals Normes subsidiàries, per tant, no representa un increment de més espai per edificar
habitatges respecte del previst a l’actual planejament.
Els terrenys situats a la part nord-est de Vespella, on als suggeriments es diu que es pretén augmentar el sòl
urbanitzable donant peu a un creixement no moderat, als peus de l’ermita del castell i, de cara al nucli de Sant
Miquel (Zona 4a dels plànols de l’avanç), no es destinen a habitatges i tenen menys del 20% de pendent.
La seva inclusió dins del sector discontinu de sòl urbanitzable d’ampliació de Sant Miquel obeeix única i
exclusivament a l’objectiu d’obtenir-los per cessió obligatòria i gratuïtament en favor de l’Ajuntament de
Vespella, pel seu destí a equipament públic.
El nou carrer proposat des de l’entrada al nucli de Sant Miquel fins aquest nou sòl urbanitzable és impossible que
trenqui l’ ”sky line” de la zona, ja que el seu recorregut s’ajusta perfectament a les corbes de nivell del terreny.
L’avanç, precisament, també preveia la creació d’un nou vial de vianants, per passejar i anar en bicicleta des
de l’entrada al nucli de Sant Miquel, en línea amb el suggeriment dels suggeriment, de forma que l’obtenció de
terrenys i la seva urbanització aniria a càrrec d’aquell sector de sòl urbanitzable.
El destí dels terrenys a equipament públic impedeix qualsevol altre ús aliè a l’ús “comú” suggerit.
L’estat de les construccions històriques i els valors paisatgístics i patrimonials del conjunt monumental de
Vespella, d’indubtable interès, fan necessària la futura redacció d’un Pla especial per a la seva protecció. El
POUM preveu la necessitat de formular aquesta figura de planejament derivat.
El Pla territorial parcial del Camp de Tarragona delimita els sòls de protecció territorial d’interès agrari o
paisatgístic, que gaudeixen de valors, condicionants o circumstàncies que motiven la restricció de la seva
possible transformació. La preservació del paisatge de vinya i garrofers de Vespella es garanteix amb les
proteccions del sòl no urbanitzable provinents del PTPCT que el POUM inclou en les seves directrius.
Els terrenys als que es refereixen als suggeriments, front de la zona d’estabulament de Mas d’en Mestre i ,al
costat de la llera del torrent, són anteriors cessions gratuïtes, en favor de l’Ajuntament de Vespella, originades
prèviament de la classificació del sòl urbanitzable de Mas Cornudella a les actuals normes subsidiàries i, als que,
aquestes, atorguen una qualificació d’espais lliures i equipaments. L’avanç no altera aquestes previsions. No es
tracta, per tant, de terrenys on sigui possible construir ni, en cap cas, es preveu un augment de sòl urbanitzable.
La previsió de nou sòl edificable a l’oest del nucli està en consonància amb la consideració del Pla territorial
parcial del Camp de Tarragona respecte del nucli de Masos de Vespella com a assentament susceptible
d’operacions de millora i compleció, on són possibles petites extensions del sòl urbà, proporcionades i contigües
al nucli, amb classificació de sòl urbà i, que el POUM defineix, amb precisió, la seva ordenació.
A aquests efectes, es preveu la delimitació de dos polígons d’actuació contigus, de forma que es condicionarà
l’execució del segon polígon a la consolidació del primer.
Un dels objectius enunciats al segon avanç de Pla és precisa i, textualment: “Es conservarà el caràcter estètic i la
idiosincràsia dels nuclis urbans de Vespella i Masos, com exemples de pobles agrícoles tradicionals on diverses
operacions artístiques – colorimetria, escultura – han realçat el seu alt valor paisatgístic. S’establiran mesures
específiques al respecte en el POUM i es garanteix normativament la compenetració estètica dels nous
eixamples del nucli amb els valors paisatgístics actuals.
El POUM, seguint les determinacions provinents dels informes mediambientals i urbanístics emesos pels
departaments competents de la Generalitat de Catalunya, relatius a l’avanç, ha suprimit la classificació de sòl
urbanitzable delimitat, atorgant-li la nova de sòl no urbanitzable.
A l’apartat f del punt 1 de la memòria de l’avanç de Pla, accessibilitat i infraestructures externes, ja s’incloïa la
proposta suggerida de contemplar el projecte de millora de la carretera T-202 de la Nou de Gaià a Salomó, de
titularitat provincial (Diputació de Tarragona), en la franja compresa dins del municipi.
58

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
El suggeriment relatiu a l’arranjament i ampliació del Camí de l’Olivereta entre Masos i la Nou de Gaià com a
nou vial és una possibilitat que incorpora el POUM sempre que les condicions de les obres s’ajustin als
condicionants paisatgístics i es programin d’acord de les necessitats funcionals, tenint en compte que la
carretera TV- 2021 comunica ambdós nuclis urbans.
L’actual camí existent entre Masos i el Catllar i la Riera és un element que, convenientment arrengat millorarà la
mobilitat i les condicions de seguretat en cas d’incendi del terme municipal de Vespella de Gaià. El POUM
prioritza el seu ús per a vianants i ciclistes i posposa el disseny de la seva secció fins que no es redacti un futur Pla
especial urbanístic.
Aquest objectiu és especialment important perquè, una vegada degudament condicionat, permetrà
connectar directament, com alternativa als llargs recorreguts actuals, els nuclis de Vespella de Gaià amb el nou
polígon d’activitats econòmiques que es preveu al sud de la línia de ferrocarril d’alta velocitat i amb el polígon
industrial i el nucli urbá del municipi de la Riera.
S’ha d’aclarir que l’objectiu de l’avanç de Pla no és la construcció d’una nova carretera, sinó l’arrengament del
camí existent i que el seu tractament sigui aquell que garanteixi la preservació dels valors paisatgístics dels sòls
no urbanitzats que travessi, sempre d’acord amb les directrius que resultin del procés d’avaluació ambiental del
POUM.
L’afecció per servituds del gasoducte són mínimes en relació a la superfície de sòl que es preveu destinar a
cementiri i no representa un obstacle per la seva ubicació. Tampoc ho és el fet de que estigui a distància inferior
a 500m de zona urbanitzada, ja que la legislació sectorial només determina una zona de protecció de 25 m, on
no és possible construir a l’entorn d’un cementiri.
S’haurà de comprovar la no incidència de la instal·lació sobre el torrent per mitjà d’un estudi hidrogeològic,
document que s’haurà d’elaborar per a la seva inclusió dins del POUM que es sotmet a aprovació inicial.
No es propi de l’avanç programar terminis de construcció i posada en marxa del sistema de serveis tècnics que
preveu, només li correspon establir objectius respecte les instal·lacions necessàries i les seves possibles
ubicacions.
El tractament del sòl no urbanitzable que es proposa a l’avanç de pla és suficient per a aquesta fase del
planejament i conforme respecte les categories definides i la normativa establerta al Pla territorial parcial del
Camp de Tarragona, planejament territorial superior de referència. El POUM introdueix totes les determinacions
del PTPCT relatives a aquest tipus de sòl.
Les directrius europees, estatals i autonòmiques mediambientals indicades es recullen a la documentació
ambiental del pla i les propostes que aquest realitza no les contravenen.
Els 4 suggeriments amb interès particular presentats al període d’exposició pública del
segon avanç de planejament són:
1.-Sol·licitud de fer un parc de lleure, esport i aventura, residència canina, serveis amb bar
restaurant i, càmping.
Ja que l’avanç només enuncia els objectius i els criteris generals del planejament, que s’han de desenvolupar en
el document del POUM, presentant el model de municipi que el futur Pla adoptarà i, la proposta no incideix
sobre aquest model, no es va considerar el suggeriment.
2.- Suggeriment en el que es demana abandonar la proposta de l’avanç de Pla de situar
un equipament administratiu amb l’objectiu de recuperar la centralitat històrica de
Vespella de Gaià, sobre els terrenys de la Plaça Pujol núm. 3.
59

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
La intenció de l’avanç de Pla no és la de grafiar detalladament l’emplaçament de l’esmentat equipament.
Només enunciava l’objectiu de situar en la Plaça Pujol l’edifici públic, per recuperar la centralitat històrica de
Vespella de Gaià.
Per tant, no s’havia d’interpretar que aquest objectiu s’hagués de materialitzar en una localització concreta i,
de fet, no ha sigut fins el moment en que s’ha redactat el POUM, quan s’ha desenvolupat i detallat el propòsit
de l’avanç, en terrenys diferents a l’indicat.
3.- Suggeriments on es presentaven, sota la fórmula d’al·legacions una sèrie de
consideracions respecte de l’avanç de Pla respecte la finca situada en el número 10 del
carrer Sant Joan i de la parcel·la 75 del polígon 12 de rústica.
S’indicava que el Pla territorial del Camp de Tarragona aprovat inicialment preveu pel
municipi de Vespella un tractament de petit nucli sense previsió de desenvolupament i
amb una estratègia de manteniment del seu caràcter rural, mentre que l’avanç
plantejava una expansió urbanística desmesurada des de la perspectiva de creixement
econòmic del municipi, com des de la situació de crisi econòmica que afecta greument
el desenvolupament immobiliari urbà.
Que aquest contrasentit es manifestava amb la consideració del nucli de Masos com a
assentament susceptible d’operacions de millora i compleció i, a la vegada, l’avanç
indicava que es conservaria el caràcter estètic i la idiosincràsia dels nuclis urbans de
Vespella i Masos, com a exemples de pobles agrícoles tradicionals on diverses operacions
artístiques –colometria, escultura- han realçat el seu valor paisatgístic.
Que ambdós factors obligaven a evitar alteracions substancials del paisatge i de l’actual
morfologia de Masos.
Es manifestava l’oposició al vial de circumval·lació que travessa, pel nord-est del nucli de
Masos, la parcel·la rústica, amb greu perjudici per a l’explotació agrària existent.
Que l’acta de l’assemblea veïnal del Consell Obert de Vespella de Gaià, de 9 d’abril de
1994 recollia l’al·legació, contra aquest vial, plantejada en els mateixos termes que ara
s’expressa i, l’anul·lació de l’afecció sobre els terrenys de la seva propietat.
Que es tracta de terrenys que haurien de considerar-se entre els que l’avanç del Pla te,
com a objectiu, la seva conservació per tractar-se de sòls agrícoles d’alt nivell de
rendibilitat, conreus amb denominació d’origen, d’alta qualitat o que han estat objecte
de fortes inversions en infraestructures de reg.
Que si no és necessari preveure el desenvolupament urbanístic, tampoc ho és el vial
plantejat ja que la carretera TV-2021 és suficient per cobrir les necessitats de comunicació
internes i externes.
S’indicava l’oposició al nou carrer previst a l’avanç de Pla que vorejarà el Casal
municipal, que enllaça la carretera TV-2021 i el carrer Sant Joan, per ser innecessari per a
aconseguir l’objectiu de garantir l’accessibilitat al Casal, ja que s’accedeix des de la
carretera i del carreró Joan Brossa.
També s’exposava que la normativa sobre expropiació forçosa exigeix la justificació de la
utilitat pública o d’interès social de l’actuació, que no es produeix en aquest cas i que la
Constitució espanyola impedeix que ningú podrà ser privat dels seus béns i drets, sinó per
causa justificada d’utilitat pública o d’interès social, mitjançant la corresponent
indemnització i conforme a les Lleis.
El Pla territorial del Camp de Tarragona aprovat definitivament no preveu pel municipi de Vespella un
tractament de petit nucli sense previsió de desenvolupament.
Les estratègies de creixement assenyalades al PTPCT pel municipi de Vespella de Gaià són, en general, de
creixement moderat i, per al nucli de Masos, en particular, de millora i compleció. Per tant, els creixements que
proposa l’avanç i el Pla són compatibles amb les estratègies del PTPCT.
Vespella del Gaià ha experimentat un significatiu increment de població que ha provocat que, en un curt
període de temps, inferior a una dècada, hagi duplicat el nombre d’habitants.
60

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
L’increment poblacional és conseqüència d’un important saldo migratori, provinent majoritàriament del
Tarragonès i de les comarques veïnes, que compensa un creixement natural negatiu i que, per una altra banda,
rejoveneix la població.
La seva localització pròxima a la costa, particularment, a Altafulla i Torredembarra i, equidistant de Tarragona,
Valls i Vendrell i, l’existència de bones comunicacions, fan molt atractiu el municipi per l’assentament familiar
permanent, com a alternativa a les grans poblacions, oferint preus de l’habitatge molt més accessibles. Es tracta
de moviments migratoris que ocupen habitatge de primera residència.
Així, durant els últims anys s’ha observat un ritme anual de finalització d’habitatges nous de l’ordre de 20 unitats
que, una vegada superada la crisi financera, del sector immobiliari i de la construcció, previsiblement es veurà
accelerat, atenent a les característiques del municipi i de l’àrea on s’insereix.
El planejament general ha de preveure sòl suficient per les noves generacions del municipi i per donar resposta a
la dinàmica que es generarà durant el primer quart de segle.
La desacceleració en la tendència del creixement econòmic no pot paralitzar un procés pel qual, en un futur
moment de recuperació, sigui necessari comptar amb terrenys, amb planejament urbanístic aprovat, que
permeti reduir els terminis per a la implantació de noves residències i activitats al municipi.
Per a realitzar estimacions de viabilitat immobiliària s’ha de convenir que la tendència, en períodes suficientment
llargs de temps, dels creixements demogràfics i dels valors immobiliaris ha sigut històricament a l’alça. Basant-nos
en aquest fet i en la anterior experiència del cicle crític 1991- 1996, s’ha de preveure que la crisi de demanda,
de producció i la davallada de preus del mercat, serà temporal, per tornar a assolir els índexs i els valors
immobiliaris reals de 2007.
No sembla tampoc raonable que els Ajuntaments dimensionin la proporcionalitat entre els beneficis i les
càrregues en una situació de mercat immobiliari aturat i a la baixa, perquè la maduració dels projectes
immobiliaris des del planejament urbanístic fins a la venda és d’una durada mitjana de 5 anys o superior.
No existeix cap incompatibilitat entre la proposta d’una actuació de compleció i la conservació del caràcter
estètic i la idiosincràsia del nucli urbà de Masos. Aquests aspectes es regulen a la normativa del Pla. A aquests
efectes, als suggeriment s’ometia que l’avanç expressava també textualment el següent:
...“S’establiran mesures específiques al respecte en el POUM i es garantirà la compenetració estètica dels nous
eixamples del nucli amb els valors paisatgístics actuals”.
L’únic document urbanístic vigent en el moment de l’aprovació inicial del Pla, d’aplicació al municipi de
Vespella de Gaià, és el text refós de les seves Normes subsidiàries de planejament, amb acords d’aprovació
definitiva i, de publicació a efectes d’executivitat, per la Comissió d’Urbanisme de Tarragona, respectivament,
de sessions de 24 de juliol de 1996 i de15 de juliol de 1997. L’acord d’aprovació definitiva es va publicar al Diari
Oficial de la Generalitat de Catalunya, el 8 de setembre de 1997.
El vial de circumval·lació que travessa, pel nord-est del nucli de Masos, la finca rústica de la seva propietat, és
una determinació continguda a les actuals Normes subsidiàries de planejament, de plena vigència i aplicació
fins que o siguin derogades pel nou POUM. Particularment, el vial es grafia en el plànol 2.1. “Proposta general
d’ordenació”.
L’avanç i el Pla reconeixen i recullen el plantejament de les actuals Normes subsidiàries per l’important paper
que juga en la mobilitat del municipi.
El vial que afecta la finca és la prolongació de l’actual camí existent entre Masos i el Catllar i la Riera que
permetrà accedir a Vespella i Sant Miquel sense travessar el nucli urbà de Masos. Aquest serà un element que,
convenientment arrengat millorarà la mobilitat i les condicions de seguretat en cas d’incendi de tot el terme
municipal de Vespella de Gaià.
Aquest objectiu és especialment important perquè, una vegada degudament condicionat, permetrà
connectar directament, com alternativa als llargs recorreguts actuals, els nuclis residencials de Vespella de Gaià
61

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
amb el nou polígon d’activitats econòmiques que es preveu al sud de la línia de ferrocarril d’alta velocitat i
amb el polígon industrial i el nucli urbá del municipi de la Riera.
El traçat del vial segueix un recorregut, a través de les terrasses inferiors de la finca, per la seva part més extrema
propera al torrent, amb l’objectiu de causar el mínim perjudici i permetre la continuïtat de la seva explotació
agrària.
No obstant això, l’Ajuntament, conscient de la complexitat que entranya la gestió del procés fins que no
s’executi la infraestructura projectada, ha arbitrat les mesures adients perquè el POUM prevegi les fórmules per
les quals, de forma preventiva, s’eviti la possibilitat d’edificació en la franja de la finca on es preveu el pas del
vial i, l’afecció no sigui efectiva fins el moment que es compti amb els mitjans i sigui necessària l’execució de les
obres.
El nou carrer previst a l’avanç i al Pla que vorejarà el Casal municipal, que enllaça la carretera TV-2021 i el carrer
Sant Joan, no tant sols és necessari per a millorar l’accessibilitat de vehicles des de l’interior del nucli de Masos al
Casal -l’amplada del carreró Joan Brossa ho impedeix i, per accedir des de la carretera s’ha de realitzar una
complicada i perillosa maniobra, que inclou un gir a esquerres de180º - sinó que també, per millorar
l’accessibilitat i la permeabilitat de la trama urbana – l’inici del carrer Sant Joan, junt la carretera no té suficient
amplada per a permetre el pas simultani de dos vehicles, ni el dels vehicles d’emergència- i, garantir
l’estructuració d’una possible futura extensió, a la banda nord de Masos.
4.- Suggeriments de la Comunitat de propietaris de la urbanització “La Coma” on s’indica
que l’àmbit de planejament corresponent al sòl urbá de La Coma grafiat al segon avanç
de Pla no es correspon amb el de les anteriors Normes subsidiàries, a la vegada que
adjunta documentació perquè es comenci la tramitació del Pla de millora urbana en
aquells terrenys i s’expressa que aquesta documentació ja havia estat presentada el dia
11 de febrer de 2008. Es sol·licita, per últim, la tramitació del PMU i l’informe dels serveis
tècnics en relació a la documentació lliurada i el sistema a seguir.
L’avanç de Pla no detallava ni precisava la delimitació de cap àmbit de planejament. Es limitava a enunciar els
objectius i els criteris de planejament que es desenvoluparien en el posterior document que constitueix el Pla
d’ordenació urbanística municipal.
Independentment d’això, el POUM que es formula és la figura de planejament que revisa el planejament
general del municipi de Vespella de Gaià, en aquest cas de les seves Normes subsidiàries de planejament. En el
procediment de “revisió” de les determinacions urbanístiques generals, és possible i habitual que es modifiqui la
delimitació vigent d’algun dels àmbits dels sectors de planejament derivat. Cal fer l’aclariment que el POUM és
una figura urbanística que està facultada legalment per introduir aquest tipus de modificació.
Els extrems i sol·licituds expressades en l’últim punt no fan referència a aspectes que tinguin relació amb l’avanç
de Pla, per la qual cosa no ha sigut considerades.
62

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
3.04 – COMPLIMENT DEL PLA TERRITORIAL PARCIAL DEL CAMP DE TARRAGONA (PTPCT)
El Pla territorial parcial del Camp de Tarragona, va ser aprovat definitivament el 12 de
gener de 2010 i publicat en el DOGC núm. 5559, de 3 de febrer de 2010.
La Secretaria per a la Planificació Territorial del Departament de Política Territorial i Obres
Públiques de la Generalitat de Catalunya va emetre informe urbanístic i territorial, de data
21 de maig de 2010, en relació a l’avanç de POUM de Vespella (expedient
2010/040046/T).
El Pla territorial determina 3 sistemes territorials:
-Sistemes d’espais oberts amb les sengles categories de sòl
-Sistemes d’assentaments, el qual defineix les tipologies de teixits i les estratègies de
desenvolupament
-Sistema d’infraestructures de mobilitat i transport.
SISTEMA D’ESPAIS OBERTS
Respecte del sistema d’espais oberts, el PTPCT indica els sòls que han d’ésser sotmesos a
un règim de protecció especial, els quals han de mantenir obligatòriament la condició
d’espai no urbanitzat, els sòls de protecció territorial d’interès agrari o paisatgístic, que
gaudeixen de valors, condicionants o circumstàncies que motiven la restricció de la seva
possible transformació i, els sòls de protecció preventiva que mitjançant el planejament
d’ordenació urbanística municipal, i en el marc que les estratègies que el PTPCT estableix
per a cada assentament, es poden delimitar àrees per a ésser urbanitzades i edificades.
L’article 2.6 del PTPCT defineix el sòl de protecció especial com segueix:
“Comprèn aquell sòl que pels seus valors naturals i de connectivitat ecològica o per la
seva localització en el territori, el Pla considera que és el més adequat per a integrar una
xarxa permanent i contínua d’espais oberts que ha de garantir la biodiversitat i vertebrar
el conjunt d’espais oberts del territori amb els seus diferents caràcters i funcions.
El sòl de protecció especial incorpora aquells espais que han estat protegits per la
normativa sectorial com el Pla d’Espais d’Interès Natural i la xarxa Natura 2000.”
A més, el sistema d’espais oberts dins del sòl de protecció especial comprèn tres
categories:
-Sòl de protecció especial, pròpiament dit
-Sòl no urbanitzable costaner
-Pla especial d’interès natural, PEIN i/o xarxa Natura 2000
63

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
El Pla territorial parcial del Camp de Tarragona preveu una gran àrea amb la categoria
de Pla especial d’interès natural, PEIN i/o xarxa Natura 2000, al nord del municipi,
coincident amb el sòl declarat xarxa Natura 2000, a la vora del riu i el pantà del Gaià.
També assenyala tres àrees de sòl de protecció especial ordinari. Una d’elles, al sud de
l’anterior, a l’est de Vespella i Masos, a tocar amb els termes del Catllar. Una segona, al
nord-est del terme, a ambdues bandes de la carretera de la Nou de Gaià a Salomó i, la
tercera, al sud de la Coma.
El POUM les ha integrat en els seus plànols i normativa amb totes les regulacions del
document territorial.
L’article 2.8 defineix el sòl de protecció territorial com segueix:
“Comprèn aquell sòl que el Pla no considera imprescindible que formi part de la xarxa de
sòl de protecció especial, però que té valors, condicionants o circumstàncies que
motiven una regulació restrictiva de la seva possible transformació.”
El PTPCT, segons l’article 2.8.2.a) de la seves Normes, defineix el Sòl de protecció territorial
inclòs en la categoria de sòl d’interès agrari i/o paisatgístic com el present a àrees
d’activitats productives agràries de significació territorial, i que alhora són terrenys que
aporten paisatges valuosos o identitaris de l’àmbit territorial i també en terrenys que, per
estar molt poc contaminats per l’edificació, convé mantenir en el període de vigència
del Pla com espais no urbanitzats estructuradors de l’ordenació del territori.
El Pla territorial parcial del Camp de Tarragona preveu només una gran àrea amb
aquesta categoria de sòl d’interès agrari i/o paisatgística en el municipi de Vespella de
Gaià, situada en una franja compresa entre la línia divisòria amb el sòl de protecció
especial de PEIN-Xarxa Natura 2000, al nord dels nuclis de Vespella i Sant Miquel i, la línia
de l’AVE Madrid-Barcelona.
El POUM l’ha integrat en els seus plànols i normativa amb totes les regulacions del
document territorial.
L’article 2.10 del PTPCT indica que s’inclouen en el sòl de protecció preventiva els terrenys
classificats com a no urbanitzables en el planejament urbanístic que no hagin estat
considerats de protecció especial o de protecció territorial. El Pla considera que cal
protegir preventivament aquest sòl, sense perjudici que mitjançant el planejament
d’ordenació urbanística municipal, i en el marc que les estratègies que el Pla estableix per
a cada assentament, es puguin delimitar àrees per a ésser urbanitzades i edificades, si
s’escau.
64

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
Fins i tot, el propi pla territorial en el seu article 2.11.2. permet que els plans d’ordenació
urbanística municipal puguin classificar com a urbanitzable les peces de sòl de protecció
preventiva que tinguin la localització i la proporció adequades en funció de les opcions
d’extensió urbana que el Pla d’ordenació urbanística municipal adopti d’acord amb les
estratègies de desenvolupament urbà que en cada cas estableix el Pla.
En conseqüència, en tant que els apartats relatius al “sistema d’espais oberts” el PTPCT
analitza els sòls que en el planejament vigent tenen la consideració de sòl no
urbanitzable, al sòl que se li dona la categoria de sòl de protecció preventiva, el Pla
d’ordenació urbanística pot canviar la seva classificació a urbanitzables.
El Pla territorial parcial del Camp de Tarragona preveu només una gran àrea amb
aquesta categoria de sòl de protecció preventiva en el municipi de Vespella de Gaià,
situada al sud de la línia de l’AVE Madrid-Barcelona.
El POUM l’ha integrat en els seus plànols i normativa amb totes les regulacions del
document territorial.
SISTEMA D’ASSENTAMENTS
L’objecte del sistema d’assentaments està contemplat a l’article 3.1 de les Normes del
PTPCT de forma que, mitjançant el reconeixement dels assentaments existents, es defineix
la proposta d’estratègies d’extensió, reforma o consolidació i una estructura nodal de
referència.
El Pla territorial estableix les pautes per a una evolució urbanística que respongui als criteris
del Programa de planejament territorial enunciats en l’article 1.4 i que sigui coherent amb
les aptituds i condicions de cada lloc del territori.
Distingeix dos tipus de sistemes d’assentaments dins de les tipologies de teixits:
-Els nuclis històrics i les seves extensions, i
-Les àrees especialitzades
Els nuclis històrics i les seves extensions o els centres urbans dins continus urbans, són els
assentaments de naturalesa complexa que inclouen usos i teixits diversos i que s’han
format a partir d’un nucli originari per les seves extensions per continuïtat al llarg del
temps. El Pla considera que el conjunt dels nuclis històrics i les seves extensions configura el
sistema d’assentaments bàsics del territori que ha de donar suport al desenvolupament
urbanístic.
Amb la denominació d’àrees especialitzades, s’assenyalen aquells teixits urbans que són
resultat d’iniciatives per al desenvolupament d’usos específics: residencials, industrials,
65

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
terciaris, equipaments, sovint en localitzacions separades de l’àrea urbana principal. Les
àrees especialitzades segons el PTPCT constitueixen una situació de fet que el Pla té per
objectiu racionalitzar per tal de millorar la funcionalitat del territori.
Dins de les àrees especialitzades el Pla territorial Parcial estableix 5 usos diferents:
-Ús residencial
-Ús industrial i/o logístic
-Ús comercial lúdic i altres terciaris
-Ús d’equipament i sistemes, i
-Espais lliures interns
El Pla territorial relaciona els següents tipus d’estratègies de desenvolupament, dins de
l’apartat nuclis històrics i les seves extensions, que es proposen per als nuclis o àrees
urbanes:
-Creixement potenciat o estratègic.
-Creixement mitjà.
-Creixement moderat.
-Canvis d’ús i reforma interior.
-Millora urbana i compleció.
El Pla territorial relaciona els següents tipus d’estratègies de desenvolupament per a les
àrees especialitzades:
-Intensificació urbana.
-Extensió.
-Reducció o extinció.
-Estratègia específica.
-Centralitat.
Reconeix el nucli urbà primigeni de Vespella com a nucli històric i, la seva extensió, i li
assenyala una estratègia de creixement moderat.
Considera la urbanització de Sant Miquel com un àrea especialitzada d’ús residencial i
assenyala l’estratègia de “centralitat” amb l’objectiu de permetre la seva extensió,
associada a l’obtenció de les dotacions d’equipament necessàries per al municipi i que
no és possible, o no és adient, materialitzar dins el nucli històric.
Considera el nucli de Masos de Vespella com un assentament susceptible d’operacions
de millora i compleció, on serien possibles petites extensions del sòl urbà, proporcionades i
contigües al nucli, amb classificació de sòl urbà, de forma que el POUM ha de definir,
amb precisió, la seva ordenació.
66

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
Reconeix l’àmbit del Pla parcial urbanístic PPU 01 “Mas Cornudella” com a una àrea
especialitzada d’ús residencial a la qual se li assigna una estratègia de desenvolupament
de reducció o extinció.
Reconeix la urbanització de la Coma com a una àrea especialitzada d’ús residencial,
sense estratègia específica.
La memòria del POUM, a l’apartat descriptiu i justificatiu corresponent dels Polígons
d’actuació urbanística i dels sectors de planejament derivat que han de ser regulades
d’acord a les estratègies de creixement del planejament territorial, descriu
pormenoritzadament las solucions particulars adoptades i justifica la seva adaptació al
PTPCT.
SISTEMA D’INFRAESTRUCTURES DE MOBILITAT I TRANSPORT
El Pla territorial no preveu cap nova infraestructura dins del terme de Vespella de Gaià.
Les disposicions normatives territorials corresponents al sistema d’infraestructures de
mobilitat i transport han sigut incloses a la normativa urbanística del POUM.
67

03.05 – ELS SISTEMES URBANÍSTICS
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
Els sòls destinats a sistemes al POUM són els següents:
- Sistema Hidràulic (Clau 1)
- Sistema Ferroviari (Clau 2)
- Sistema Aeroportuari (Clau 3).
- Sistema Viari (Clau 4)
- Sistema d’Equipaments (Clau 5)
- Sistema d’Espais Lliures Públics (Clau 6)
- Sistema d’habitatge dotacional públic (Clau 7)
Al quadre de la pàgina següent es relacionen les superfícies reservades per a sistemes als
diferents tipus de sòl urbà, urbanitzable i no urbanitzable.
Per al sòl urbà, els qualificats dins del sòl urbà consolidat, dins de sectors de planejament
derivat i, dins de Polígons d’actuació urbanística. També es distingeix entre els localitzats a
cadascun dels tres nuclis de Masos, Vespella i Sant Miquel.
68

QUADRE DE SUPERFÍCIES DE SÒL DESTINAT A SISTEMES
Superficie polígon,
sector o àrea(m2s)
Superfície sòl NET
(m²s)
Superfície sòl
SISTEMES (m²s)
Sistema
Ferroviari (m²s)
Sistema hidrològic
(m²s)
Sistema espais
lliures (m²s)
Sistemal protecció
viaria (m²s)
Sistema viari
(m²s)
Sistema altres
equipaments (m²s)
Sistema equipaments
serveis tècnics (m²s)
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
PAUs 0 m² 0 m² 10.149 m² 0 m² 4.880 m² 0 m² 0 m² 15.029 m² 12.756 m² 27.785 m²
PMUs 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m²
SU
Nucli Masos
PEUs 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m²
Consolidat 0 m² 1.898 m² 4.904 m² 0 m² 631 m² 0 m² 0 m² 7.434 m² 5.515 m² 12.949 m²
SUD PPUs 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m²
TOTAL MASOS
0 m² 1.898 m² 15.053 m² 0 m² 5.511 m² 0 m² 0 m² 22.463 m² 18.271 m² 40.734 m²
PAUs 0 m² 1.037 m² 5.482 m² 0 m² 7.747 m² 0 m² 0 m² 14.266 m² 32.433 m² 46.699 m²
PMUs 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m²
SU
Nucli de Vespella
PEUs 0 m² 390 m² 1.002 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 1.392 m² 4.608 m² 6.000 m²
Consolidat 313 m² 395 m² 10.783 m² 396 m² 1.972 m² 0 m² 0 m² 13.859 m² 39.012 m² 52.869 m²
SUD PPUs 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m²
313 m² 1.822 m² 17.266 m² 396 m² 9.719 m² 0 m² 0 m² 29.516 m² 76.053 m² 105.568 m²
TOTAL NUCLI VESPELLA
PAUs 0 m² 0 m² 5.109 m² 0 m² 1.518 m² 0 m² 0 m² 6.627 m² 5.467 m² 12.094 m²
PMUs 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m²
SU
PEUs 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m²
Consolidat 97 m² 1.649 m² 50.550 m² 0 m² 48.803 m² 14.243 m² 0 m² 115.342 m² 343.777 m² 471.213 m²
SUD PPUs 0 m² 9.749 m² 58.491 m² 0 m² 19.497 m² 0 m² 0 m² 87.737 m² 107.234 m² 194.970 m²
Sant Miquel
97 m² 11.398 m² 114.150 m² 0 m² 69.818 m² 14.243 m² 0 m² 209.706 m² 456.478 m² 678.277 m²
TOTAL SANT MIQUEL
PAUs 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m²
PMUs 0 m² 0 m² 5.033 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 5.033 m² 28.518 m² 33.550 m²
SU
La Coma
PEUs 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m²
Consolidat 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m²
SUD PPUs 0 m² 5.325 m² 26.625 m² 0 m² 10.650 m² 0 m² 0 m² 42.600 m² 63.900 m² 106.500 m²
TOTAL LA COMA
0 m² 5.325 m² 31.658 m² 0 m² 10.650 m² 0 m² 0 m² 47.633 m² 92.418 m² 140.050 m²
PAUs 0 m² 1.037 m² 20.740 m² 0 m² 14.145 m² 0 m² 0 m² 35.922 m² 50.656 m² 86.578 m²
PMUs 0 m² 0 m² 5.033 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 5.033 m² 28.518 m² 33.550 m²
SU
PEUs 0 m² 390 m² 1.002 m² 0 m² 0 m² 0 m² 0 m² 1.392 m² 4.608 m² 6.000 m²
Terme municipal
Consolidat 411 m² 3.942 m² 66.236 m² 396 m² 51.407 m² 14.243 m² 0 m² 136.634 m² 400.397 m² 537.031 m²
SUD PPUs 0 m² 15.074 m² 85.116 m² 0 m² 30.147 m² 0 m² 0 m² 130.337 m² 171.134 m² 301.470 m²
SNU 8.505 m² 221.599 m² 166.188 m² 0 m² 66.527 m² 313.424 m² 37.354 m² 813.596 m² 16.313.300 m² 17.126.896 m²
TOTAL TERME
8.915 m² 242.041 m² 344.315 m² 396 m² 162.225 m² 327.667 m² 37.354 m² 1.122.913 m² 16.917.957 m² 18.091.526 m²
69

Sistema hidràulic
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
Vespella de Gaià queda creuat de rieres i torrents per la xarxa Nord-Sud dels tributaris del
Gaià que, com el propi eix del Gaià, davallen del bloc denominat del Gaià vers la conca
baixa (Torrent de Salomó, torrent de la Serralta bàsicament). El límit de ponent del terme
limita amb la llera antiga del riu Gaià, ara inundada per les aigües de l’embassament.
El Barranc de Salomó prové del terme de Salomó i travessa el terme de nord a sud
passant pel mig de la vil·la de Vespella, els Masos de Vespella fins a final de terme. El
recorregut longitudinal d’aquest torrent va paral·lel pel costat oest de la carretera TV-
2021. En el seu curs canvia de nom diverses vegades, podent-se anomenar Torrent del
Mas d’en Planes, o Torrent de l’Olivereta.
El Torrent de la Serralta queda entre el Torrent de Salomó i el límit oriental del terme. Neix
al terme de Vespella i travessa de nord a sud aquest sector del terme fins que es troba
amb el Barranc de Salomó, just al límit entre els termes de Vespella de Gaià i la Nou de
Gaià.
Pel que fa al riu Gaià, aquest curs fluvial es troba representat al municipi per
l’embassament del Gaià, construït amb l’objecte de proveir d’aigua les indústries de la
refineria petroquímica present a la riba del Francolí, als termes de Perafort, la Pobla de
Mafumet i el Morell.
L’embassament del Gaià, d’escullera impermeabilitzada, va ser inaugurat el 1975, té una
superfície d’unes 250 hectàrees repartides entre els termes del Catllar, Vespella de Gaià,
Renau i Vilabella, va anegar valls variades corresponents al riu Gaià i alguns torrents
tributaris com el de Renau. La seva capacitat, mai assolida, és de 57 Hm3.
L’embassament suporta concessions per reg de les comunitats de regants de la Riera de
Gaià (60 litres/segon o 5.184 m3/dia) i del Catllar (21’8 litres/segon o 1883’5 m3/dia).
Les riuades del riu Gaià, denominades “gaianades”, han tingut un destacable paper en la
remodelació constant de les planes d’inundació.
Retingudes les avingudes a la presa del Gaià, fins l’actualitat, avui dia sols poden escolar-
se les avingudes de les subconques marginals i les conques de Serralta i Salomó/Vespella,
que poden totalitzar com a màxim uns pocs centenars de m3/seg (478 com a màxim
amb període de retorn de 100 anys i en una primera valoració.
Cap dels sector o polígons d’actuació proposats al POUM queden afectats per zones
inundables, per la qual cosa es fa innecessari la realització d’estudis d’inundabilitat
detallats.
El POUM, al capítol segon del títol segon de les normes urbanístiques, regula les condicions
d’edificació i ús sobre el domini públic hidràulic, la zona de servitud, la zona de policia, el
sistema hídric i, la zona inundable per episodis extraordinaris.
70

Sistema ferroviari
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
El terme municipal de Vespella de Gaià està recorregut per diferents línies de ferrocarril,
que com en el cas del sistema viari, canalitzen trànsits de pas que no donen servei a la
població del terme. Així, dins del municipi no existeix cap mena d’estació, o baixador.
La línia convencional de ferrocarril Barcelona-Picamoixons secciona en dues parts la
banda est del terme, transcorre gairebé paral·lela a la carretera de la Nou de Gaià a
Salomó i presenta un túnel a l’alçada del Masnou, que dona accés a aquest nucli.
La línia Barcelona-Reus discorre al sud del terme, junt el punt de trobada amb els
municipis de la Riera de Gaià i el Catllar.
Recentment ha entrat en servei la nova línia del TGV Madrid-Barcelona, que es localitza
també a la part sud del terme municipal.
Totes tres travessen terrenys classificats com a sòl no urbanitzable.
Al capítol tercer del títol segon de les normes urbanístiques, es regulen les condicions que
afecten el sistema ferroviari.
71

Sistema aeroportuari
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
La totalitat del àmbit del termino Municipal de Vespella de Gaia es troba dins de les zones
de servituds aeronàutiques legals de l’aeroport de Reus. Als plànols de qualificació del sòl
no urbanitzable a escala 1/5.000 es representen les que afecten el terme municipal.
Les cotes corresponents a les línies de nivell de les superfícies limitadores de les servituds
aeronàutiques representades en aquests plànols determinen les altures respecte del nivell
del mar que no han de ser sobrepassades per cap construcció (incloses antenes,
parallamps, xemeneies, equips d’aire condicionat, caixes de ascensors, rètols, remats
decoratius, etc.), modificacions del terreny o objectes fixos (pals, antenes, cartells, etc.) ni
pel gàlib de cap vehicle, excepte quan es demostri que no es compromet la seguretat ni
s’afecta de forma significativa la regularitat de les operacions de aeronaus, d’acord al
previst als articles 7è i 9è del Decret 584/72, sobre Servituds Aeronàutiques, modificat pel
Decret 2490/74 i pel Reial Decret 1541/2003.
Particularment, el terme municipal de Vespella de Gaià es veu afectat principalment per
la superfície d’aproximació de la capçalera 25 en el seu tram horitzontal i per la superfície
d’aproximació final i intermitja corresponents a la maniobra ILS.
Al trobar-se el terme municipal inclòs en la zones de servituds aeronàutiques legals, la
realització de qualsevol construcció o estructura (pals, antenes, etc.) i la instal·lació del
medis necessaris per a la seva construcció (incloses les grues de construcció i similars)
requerirà resolució favorable, conforme els articles 29 i 30 del Decret sobre servituds
aeronàutiques.
Atesa l’orografia del municipi, s’ha de destacar una zona elevada a prop del Mas d’en
Blanc, amb alçada a l’entorn dels 255 metres, que es localitza pròxima al límit que ocupa
la superfície d’aproximació intermitja corresponent a la maniobra ILS, que es troba a una
alçada de 251 metres, ambdues sobre el nivell del mar.
La construcció de qualsevol tipus de construcció o estructura (antenes, grues, torres de
vigilància, aerogeneradors, etc. )en aquesta zona elevada o en el seu entorn podria
donar lloc al trencament de les servituds aeronàutiques establertes, per la qual cosa
s’haurà de prestar especial atenció al compliment de l’esmentat anteriorment.
Al capítol quart del títol segon de les normes urbanístiques, es regulen les condicions que
afecten el sistema aeroportuari.
72

Sistema viari
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
El tram de carretera T-202 entre la Nou de Gaià i Salomó travessa el terme municipal de
Vespella de Gaià.
L’únic accés als nuclis habitats del municipi ho constitueix la carretera T-2021 de Nou de
Gaià a Vespella de Gaià.
Ambdues són de titularitat supramunicipal. A l’actualitat, el Servei Territorial de Carreteres
a Tarragona, del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de
Catalunya ha redactat el projecte de millora general i condicionament de la carretera T-
202, entre els punts kilomètrics PK 1+170 i 12+040, tram Altafulla – Salomó. Com a resposta
a una sol·licitud municipal d’informació, els Serveis Territorials indiquen que el projecte no
preveu canvis a la infraestructura dins del terme municipal de Vespella de Gaià.
El sistema general viari de Vespella de Gaià, en els últims temps, ha sigut millorat
considerablement amb la construcció del tram de carretera que uneix la urbanització de
Sant Miquel i, conseqüentment, la resta de nuclis del terme, amb Salomó. D’aquesta
manera s’ha viscut la resolució d’una situació històrica deficitària en infraestructures
bàsiques de comunicació. Fins aquell moment, el sistema viari general del municipi
mantenia una estructura en fons de sac, en la qual els nuclis habitats de Vespella de Gaià
quedaven aïllats dels canals de comunicació viària entre la resta de poblacions de la
comarca.
Si bé la nova disposició, aquesta vegada en “by pass”, no altera les condicions
d’aïllament dels nuclis respecte dels fluxos principals entre poblacions de l’entorn, la xarxa
viària bàsica del municipi ha experimentat importants millores funcionals que redunden
també en la millora de les condicions de seguretat en cas de necessitat d’evacuació de
la població en cas d’incendi.
Cal destacar també la important xarxa de camins que irriguen el territori.
Amb l’objectiu d’estructurar i relacionar el territori, per garantir les relacions i moviments
necessaris dins dels nuclis habitats, els que es produeixen entre ells i, entre aquests i les
poblacions veïnes, el POUM preveu millorar i completar el sistema viari, tant general com
local amb les següents propostes:
Per a la millora de l’accessibilitat territorial des del municipi veí de la Riera de Gaià, el
POUM preveu l’arrengament de l’actual camí que uneix el nucli de Masos de Vespella
amb la urbanització La Coma, un dels nuclis habitats del terme, que gaudeix actualment,
fins i tot, de millor condicions d’accessibilitat i de mobilitat des d’altres municipis que des
del seu propi on s’emplaça. Permetrà connectar directament, com alternativa als llargs
73

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
recorreguts actuals, tots els nuclis de Vespella de Gaià amb el nou polígon d’activitats
econòmiques que es preveu al sud de la línia de ferrocarril d’alta velocitat i, per
continuïtat, a través del Camí de Valls, amb el terme municipal de la Riera de Gaià, amb
el seu polígon industrial i el nucli urbá.
L’actual camí és un element que, convenientment arrengat, millorarà la mobilitat i les
condicions de seguretat en cas d’incendi del terme municipal de Vespella de Gaià, ja
que constituirà un segon accés (o eixida), des del sud, alternatiu a la carretera T-2021 de
la Nou de Gaià, a Masos i a la resta de nuclis de Vespella.
El POUM proposa millorar també el camí que parteix des de l’anterior i enllaça amb el
Catllar, tot travessant el Mas d’en Rull, amb el mateix objectiu de millorar les connexions
viàries amb els municipis veïns. Es tracta d’una proposta que ja contemplaven les anteriors
normes subsidiàries de planejament municipal.
El disseny de l’arrengament dels dos camins haurà de potenciar la mobilitat no
motoritzada d’aquestes vies de comunicació pel seu ús preferent per part de ciclistes i
vianants, sense descartar el pas de vehicles de motor, tot garantint la restricció de la
velocitat.
No es tracta de la construcció de noves carreteres, sinó l’adaptació dels camins existents,
de forma que el seu tractament haurà de ser aquell que garanteixi la preservació dels
valors dels sòls no urbanitzats que travessin, mitjançant la mínima urbanització necessària i
el seu tractament paisatgístic, sempre d’acord amb les directrius que resultin del procés
d’avaluació ambiental del POUM. Es preveu la redacció d’un Pla especial per a
cadascun dels dos camins on s’haurà de donar resposta a tots aquests requeriments.
El POUM complementa l’arrengament de les connexions amb la Riera i el Catllar
mitjançant la previsió de l’obertura d’un nou tram d’infraestructura que completaria
aquesta part del sistema viari tot circumval·lant el nucli de Masos de Vespella per la seva
part nord-oest.
Es tracta d’una determinació ja continguda en el plànol 2.1. “Proposta general
d’ordenació” de les actuals Normes subsidiàries de planejament que el POUM reconeix i
recull per l’important paper que juga en la mobilitat del municipi, ja que dona accés
rodat a la part oest de Masos i lliga directament els nuclis de Vespella i Sant Miquel amb
els camins que connecten amb la Riera i El Catllar, tot evitant el trànsit de pas a través de
Masos.
Amb aquest objectiu, el POUM assenyala una franja de protecció de terrenys inedificable
com a reserva pel pas de la infraestructura. El traçat definitiu i les seves característiques
s’hauran de definir en un Pla especial urbanístic.
74

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
La connexió del futur nou tram amb la carretera TV-2021 es produeix al seu extrem nord,
mitjançant una rotonda localitzada a la cruïlla, on es localitza també el punt d’accés al
futur cementiri i, on es permetrà el gir i el canvi de direcció dels vehicles que la transiten.
El POUM proposa una nova rotonda a la confluència de la carretera TV-2021 amb
l’avinguda del Pi de Vespella de Gaià, des d’on partirà també un nou vial que, travessant
mitjançant un pont el torrent de Salomó, constituirà un nou accés al nucli de Sant Miquel i
la seva nova extensió de sòl urbanitzable delimitat.
La rotonda permetrà organitzar amb seguretat la circulació en el punt de trobada del
futur transit de la urbanització de Sant Miquel i del nucli urbà de Vespella de Gaià.
El nou vial jugarà un important paper de circumval·lació, a través de la part sud-est de la
urbanització Sant Miquel amb l’objectiu de desviar el trànsit que es genera entre Salomó i
els nuclis de Vespella i Masos, alhora que crearà noves vies d’accés a la urbanització i
l’alliberarà, parcialment, del transit provinent de l’exterior.
Aquesta operació permetrà reorganitzar el trànsit intern de Sant Miquel segons anelles
d’un únic sentit de circulació, solucionant part dels greus problemes de mobilitat que
provoquen les característiques i dimensions del seu actual sistema viari
Amb l’objectiu de cohesionar els nuclis de Vespella i Sant Miquel, nuclis molt propers però
allunyats per la disposició, traçat i la gran longitud de les vies que els comuniquen, el Pla
planteja un nou carrer, prolongació del passeig que constitueix el principal accés per
l’oest de Sant Miquel, de forma que travessa la carretera TV-2021 per accedir directament
a Vespella, a través dels terrenys propers a l’actual Unitat d’actuació UA 8.
El POUM complementa aquesta accés rodat amb un altre de vianants, per passejar i
circular en bicicleta des del mateix punt d’entrada al nucli de Sant Miquel fins a Vespella,
resseguint un camí existent que donarà continuïtat al passeig.
El Pla proposa, a la banda nord de Masos, un nou carrer, amb inici a la carretera TV-2021,
que bordeja els terrenys on es situa el Casal municipal fins a enllaçar amb el carrer de
Sant Joan.
Es tracta d’un vial necessari no tant sols per millorar l’accessibilitat de vehicles des de
l’interior del nucli de Masos al Casal -l’amplada del carreró Joan Brossa ho impedeix i, per
accedir des de la carretera s’ha de realitzar una complicada i perillosa maniobra, que
inclou un gir a esquerres de180º - sinó que també, per millorar l’accessibilitat i la
permeabilitat de la trama urbana – l’inici del carrer Sant Joan, junt la carretera no té
suficient amplada per a permetre el pas simultani de dos vehicles, ni el dels vehicles
75

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
d’emergència- i, garantir l’estructuració d’una possible futura extensió, a la banda nord
de Masos.
El POUM proposa l’eliminació dels fons de sac existents als carrers de Sant Miquel i
Vespella. Es tracta de carrers d’amplada reduïda i un únic sentit de circulació que
comprometen la seguretat dels veïns en cas de ser bloquejades per circumstàncies
imprevistes.
La prolongació i connexió d’aquest carrers amb la resta de la xarxa viària millorarà
sensiblement la connectivitat interna d’aquests nuclis.
Així, a Sant Miquel, es proposa la connexió del carrer Pau Casals amb el de Rosalia de
Castro i la del carrer Contxa Espina amb el de Margarida Xirgú.
S’obriran també el final del carrer Salvador Dalí, tot donant-li continuïtat a través del
carrer circumval·lació i, el de Joaquim Costa i Joan Miró, fins a a enllaçar, mitjançant un
nou vial de perímetre, amb el camí de Salomó.
A Vespella, preveu la comunicació dels finals del carrers de les Moles i el de la vinya.
Al capítol cinquè del títol segon de les normes urbanístiques, es regulen les condicions que
afecten el sistema viari.
76

Sistema d’equipaments comunitaris
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
Al nucli de Masos es localitza l’edifici de l’Ajuntament de Vespella de Gaià, a l’avinguda
de Catalunya. Recentment s’han inaugurat les obres d’ampliació de les oficines
municipals que comprèn l’antic edifici i una finca veïna, ambdós rehabilitats als efectes.
Junt la carretera TV-2021 i, dins del mateix nucli de Masos, es troba el casal, instal·lació
municipal que dona serveis a tots els nuclis del terme municipal.
La Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, en
data 13 de maig de 1996, va dictar resolució, tot estimant en part un recurs municipal i
prenent, entre d’altres, l’acord de condicionar l’executivitat de l’aprovació definitiva del
text refós de les anteriors Normes subsidiàries de planejament de Vespella de Gaià a la
prèvia cessió gratuïta, per part dels propietaris del sector del Pla parcial 01 “Mas
Cornudella”, dels terrenys destinats a equipaments, situats junt el camí de Masos a la
Coma, grafiats en el plànol que acompanyava la resolució, amb la construcció existent
dins d’ells, coneguda com a Mas Cornudella o, Mas d’en Plana.
Les esmentades cessions es van formalitzar en escriptura de data 10 de juny de 1997.
Recentment, l’ajuntament de Vespella ha procedit a la rehabilitació de la masia que es
destina a equipament socio-cultural.
El POUM mante la qualificació equipamental dels terrenys y qualifica una petita part dels
propers al torrent de l’Olivereta i, cedits en el mateix acte, com a espais lliures, amb una
nova clau corresponent a equipament de serveis tècnics, reservant terrenys per a la
futura construcció d’una estació depuradora d’aigües residuals per atendre les
necessitats del nucli de Masos.
Vespella de Gaià disposa de parròquia amb l’església de Sant Miquel de Vespella,
coronant el turó.
Junt a ella, es localitza l’antic cementeri, que es va ampliar per iniciativa municipal dins la
pròpia muntanya. La manca d’espai, en aquest indret, ha provocat la superació de la
seva capacitat, cosa que ha obligat al consistori a pensar en la construcció d’un nou
cementiri en els terrenys propers a la carretera TV-2021, que les anteriors Normes
subsidiàries ja reservaven en l’espai comprès entre el gasoducte i el torrent de l’Olivereta.
A tals efectes, la Diputació de Tarragona va convocar un concurs de projectes pel
disseny de l’equipament. La proposta guanyadora proposa un cementiri, seguint el model
77

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
anglosaxó, a base de tombes individuals soterrades, respectuós amb el paisatge que
redueix al màxim les construccions funeràries.
El POUM manté la qualificació i ús d’aquests terrenys.
Amb la cooperació de la Diputació de Tarragona s’ha iniciat la construcció de les
instal·lacions esportives municipals a la zona d’equipaments reservada per les anteriors
Normes subsidiàries, localitzada al centre de gravetat de tres dels nuclis habitats més
importants del municipi, junt a la carretera TV-2021 i al torrent de l’Olivereta. El POUM
confirma la qualificació i ús d’aquests terrenys i els complementa amb la proposta d’una
petita ampliació per regularitzar-los fins els límits que formen la carretera i el torrent.
Un dels objectius fonamentals del POUM és la reactivació i cohesió social del nucli de
Vespella amb la resta de nuclis del municipi mitjançant la reserva de terrenys per a
equipaments. Aquest nucli, centre històric del municipi, on s’establia originalment
l’administració municipal ha perdut tot protagonisme com a pol de relació comunitària.
Per a revertir, en part, la situació, el POUM manté com a equipament comunitari,
ampliant lleugerament l’afecció de terrenys per a la regularització de la finca, la
qualificació del sòl que es situa junt a l’accés nord-est de Vespella que prové des de
Masos.
Dins la part de sector discontinua de Vespella, on es preveu la redacció del Pla parcial
urbanístic núm. 02 “Extensió de Sant Miquel i Vespella”, el POUM qualifica, amb
ordenació i localització vinculants, una gran extensió de terrenys a la banda est del peu
del Turó, destinats a equipament públic de cessió obligatòria i gratuïta en favor de
l’Ajuntament de Vespella.
Aquesta reserva es complementa i potencia amb la previsió de dos nous vials, un d’ells
per a vianants i bicicletes, que facilitarà l’accessibilitat a l’equipament i al nucli de
Vespella i, per tant, l’ús conjunt amb el nucli de Sant Miquel.
Com a origen històric del municipi i ateses les peculiars condicions del nucli de Vespella, el
futur destí d’aquests equipaments podria determinar-se fàcilment entre l’educatiu, ja sigui
escola bressol o escolar, el cultural relacionat amb la mostra del patrimoni escultòric i
pictòric del municipi, l’històric relacionat amb l’origen del municipi i el castell de Vespella,
el d’interpretació geogràfica relacionat amb la privilegiada situació com a observatori
sobre el Baix Gaià o, el propi administratiu, per a la ubicació de serveis municipals i per
recuperar, en part, la implantació administrativa original. El potencial atractiu turístic del
nucli de Vespella és un dels punts forts a potenciar mitjançant un o varis d’aquests
equipaments.
78

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
A l’actualitat, el nucli de Sant Miquel té un elevat grau de consolidació per part de
l’edificació. Al llarg dels últims anys, s’ha anat produint un procés de transformació del
tipus d’habitatge majoritari de la urbanització, que era, en el seu origen, de segona
residencia, de forma que, a l’actualitat, existeix una proporció significativa d’habitatge
principal.
El fet de que es tracti d’un nucli, originàriament de segona residència, motiva l’existència
d’un important dèficit d’equipaments i espais lliures en el nucli a l’hora d’atendre les
actuals necessitats de dotació, dèficit que, per una altra banda, ja era manifest en la
situació original.
Les cessions gratuïtes i obligatòries de terrenys per a espais lliures i equipaments que es
preveu que es situïn a la part sud de Sant Miquel, a càrrec del sector discontinu on es
preveu la redacció del Pla parcial urbanístic núm. 02 “Extensió de Sant Miquel i Vespella”,
en una localització amb bones condicions de centralitat i, fàcil accessibilitat respecte del
nucli de Sant Miquel, ajudaran a pal·liar les mancances detectades.
Per últim, es reserven uns terrenys al carrer Antonio Machado, dins del nucli de Sant
Miquel, per complementar el sistema d’equipament comunitari.
Es remarca que es manté la qualificació d’equipament als terrenys de sòl no urbanitzable
on es situa la cantera ”Mas Blandis”, qualificació compatible amb el règim de protecció
especial del Pla territorial del Camp de Tarragona. Per a establir les condicions
d’ordenació, en base a les definides al PTPCT i a la legislació i normativa urbanística,
caldrà l’aprovació d’un Pla especial urbanístic. La superfície de sòl qualificada, no
obstant, es redueix a la compresa dins del perímetre que comprèn les propietats
municipals i, entre aquestes, les obtingudes per cessió de la titularitat dels terrenys per part
de l’empresa Repsol Petróleo SA amb l’objecte de ser destinats a equipament cultural,
d’acord al conveni signat amb l’Ajuntament de Vespella de Gaià, de data 4 de juny de
1996.
Al capítol sisè del títol segon de les normes urbanístiques, es regulen les condicions que
afecten el sistema d’equipaments.
Al quadre de dades de la Memòria de les anteriors Normes subsidiàries de Vespella de
Gaià s’indicava que, per als diferents nuclis urbans de Masos, Vespella i Urbanització de
Sant Miquel, les superfícies qualificades d’equipament eren, respectivament, de 1.100 m2,
850 m2 i 1.200 m2, aquest últim de titularitat privada.
79

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
Les mateixes normes no fan reserves per a aquest ús al sòl urbanitzable i, qualifiquen, al sòl
no urbanitzable, 13.000 m2 de sòl per a equipaments diferents als destinats a serveis
tècnics.
El total de superfície de sòl qualificat d’equipament, a les anteriors NNSS, és doncs, de
16.150 m2, dels quals 14.950 m2 són de titularitat pública.
S’ha de ressaltar que l’equipament privat que existia a Sant Miquel es tractava d’una
piscina en desús, molt deteriorada, que no reuneix les condicions de seguretat i higiene
necessàries, que formava part del complex de restauració. Al POUM, part de la seva
superfície s’ha qualificat com a espais lliures.
Per a aquests mateixos nuclis, el POUM qualifica respectivament, per al sistema
d’equipaments (sense comptabilitzar el sistema de serveis tècnics), dins de sòl urbà, unes
superfícies de 1.898 m2, 1.822 m2 i 1.649 m2.
Al sòl urbanitzable, el POUM concreta els estàndards que determinen les reserves mínimes
per al sistema d’equipaments.
Per a donar compliment a l’article 65.3. del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel
qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, al sòl urbanitzable d’ús residencial
reserva per a equipaments un mínim de 20 m² de sòl per cada 100 m² de sostre edificable,
amb superfície superior al 5% de la de l’àmbit d’actuació urbanística. En el sòl industrial la
superfície reservada no és inferior a aquest 5%.
La superfície mínima que s’obtindrà, en aquest tipus de sòl, per a equipaments, sense
considerar serveis tècnics, és de 15.074 m2.
Així dons la superfície total de superfície que el POUM qualifica com a equipaments, sense
considerar serveis tècnics, és de 242.041 m2, dels quals 5.369 m2 és localitzen en sòl
classificat com a urbà, 15.074 m2 en sòl urbanitzable delimitat i 221.599 m2 en sòl no
urbanitzable.
80

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
Sistema d’equipaments comunitaris de serveis tècnics
Abastament d’aigua
L’abastament d’aigua a la població i a totes les activitats es realitza íntegrament a partir
de recursos o medis locals propis, a través del subministrament que garanteixen dos pous
municipals:
- El situat a la parcel·la 44 del polígon 9. Es troba a l’extrem nord-oriental del terme
municipal de Vespella, just a uns 80 metres a l’oest del pas de la línia de ferrocarril i, a uns
250 metres a l’est del Torrent de la Serralta.
- El pou del camí de l’Olivereta. Es troba entre la urbanització de Sant Miquel i el nucli
urbà dels Masos de Vespella, a la meitat oriental del terme i a l’est de la carretera TV-
2021.
Les aigües d’aquests dos pous es recondueixen, per bombeig, fins al dipòsit general
d’aigua potable municipal que es troba just al costat del pou del camí de l’Olivereta. Des
d’aquest punt, de nou, es nodreix d’aigua, mitjançant bombes d’impulsió els tres dipòsits
que abasteixen respectivament els nuclis de Vespella, Sant Miquel i Masos.
El primer d’ells es situa en la cota 218, es coneix com a dipòsit de “les antenes”. A banda
de subministrar el nucli de Vespella, d’ell es bombeja, de nou, aigua fins la cota 239 on es
troba el dipòsit complementari de Mas d’en Blanc que dona servei a les edificacions de
la part més alta de Vespella.
El segon, conegut com a dipòsit Dr. Trueta, es troba en la cota 202 de San Miquel, dipòsit
que a més d’abastir part de la urbanització, a la seva vegada transvasa aigua per
gravetat a un segon dipòsit conegut com a “part baixa de Sant Miquel”, que subministra
a aquesta part del nucli.
El tercer, situat en la cota 125, abasteix el nucli de Masos.
La empresa Sorea és la que gestiona el servei d’abastament de aigua al municipi. La
xarxa d’aigua potable està renovada i revisada, aproximadament, en un 50% de les
instal·lacions.
L’informe de sostenibilitat estudiarà amb detall els cabals distribuïts i la seva qualitat. Això
permetrà establir els consums per càpita i estudiar i determinar els requeriments de
recursos actuals i futurs segons els diversos models urbanístics.
Aigües residuals
Cal apuntar que el municipi de Vespella no disposa de cap planta de tractament de
depuració de les aigües residuals del clavegueram municipal. Aquesta realitat fa que el
81

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
tractament de les aigües brutes produïdes en els diferents nuclis urbans del terme de
Vespella de Gaià sigui una de les assignatures històriques pendents del municipi.
Al nucli antic de Vespella i al nucli dels Masos existeix una xarxa de clavegueram que
porta les aigües residuals a dos pous respectius, que són fosses sèptiques de dues fases
(separació per decantació d’aigua i sediments) netejats per SOREA cada 1-3 mesos.
Amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona s’ha executat la primera fase del
projecte redactat de la xarxa de clavegueram d’aigües residuals per donar servei, en el
futur, a la totalitat de la urbanització de Sant Miquel. Al plànol informatiu I06A es grafien
ambdues etapes d’execució.
La part d’instal·lació per a desaiguar el sòl urbanitzable delimitat, classificat de nou pel
POUM, d’extensió de Sant Miquel s’haurà de definir en el corresponent Pla parcial
urbanístic.
El POUM preveu completar la xarxa de Vespella amb un col·lector que, seguint
l’avinguda del Pi, connectarà amb la nova EDAR.
Segons el PSARU (Pla de sanejament d’aigües residuals i urbanes), està prevista la
construcció d’una EDAR i col·lector a Sant Miquel durant el període (2006-2008) i una altra
EDAR i col·lector a Vespella durant la segona fase (2009-2014).
El POUM proposa una reserva de terrenys per a aquesta estació depuradora, com a una
instal·lació de servei comú per als nuclis de Sant Miquel i Vespella, junt el torrent de
l’Olivereta. L’accés es produirà pel nou vial d’entrada a la urbanització de Sant Miquel
des de la nova rotonda de la carretera TV-2021, a la cruïlla amb l’avinguda del Pi de
Vespella.
L’empresa Artenginy SL està realitzant el projecte de col·lectors en alta de Sant Miquel,
amb trams en impulsió i uns altres en gravetat, i de l’EDAR, d’acord als creixements
d’ambdós nuclis i la nova localització proposats pel POUM.
El POUM preveu també una altra reserva de terrenys per a una nova estació depuradora
d’aigües residuals, aigües a baix del torrent de l’Olivereta, per a donar servei al nucli de
Masos.
El Pla plurimunicipal de millora urbana que s’ha de redactar al nucli urbà de la Coma,
conjuntament amb l’ajuntament de la Riera de Gaià, haurà de preveure la solució comú
per dotar de tots els serveis la població, que es situa encavallada entre ambdós
municipis.
Xarxa de telecomunicacions
Existeixen instal·lacions d’antenes de telefonia mòbil al punt de recepció i emissió de les
antenes de televisió, just al turó de darrera de la Plaça de Pujol, al nucli de Vespella.
82

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
Aquestes instal·lacions i les futures que es prevegin hauran de complir amb el Decret
148/2001 d’activitats radioelèctriques.
La xarxa de telefonia dona servei a tots els nuclis urbans. La pràctica totalitat de les
esteses telefòniques són aèries.
Xarxa de subministrament de gas
El municipi de Vespella de Gaià no disposa de xarxa de gas. Per qüestions de rendibilitat
econòmica, la companyia subministradora no preveu que el municipi, durant el període
de programació del POUM, pugui gaudir d’aquest subministrament energètic.
No obstant això, el gasoducte Arbós-Tivissa, creua soterrat el terme municipal, d’oest a
est, generant unes servituds sobre els terrenys travessats.
Residus
Les consideracions bàsiques sobre la producció i gestió de residus municipals al municipi
de Vespella de Gaià són les següents:
- L’empresa Fomento de Construcciones y Contratas és l’encarregada de realitzar la
recollida dels residus municipals de Vespella.
Aquesta empresa té concessió pel desenvolupament de la gestió dels residus des de l’1
de gener de 2005 per un període de 10 anys i amb possibilitat de pròrroga fins a 25 anys.
L’empresa SECOMSA realitza la recollida de residus sòlids urbans (fracció rebuig) i els
residus procedents de la recollida selectiva (fraccions vidre, paper i cartró i envasos), a
través d’un conveni de serveis mediambientals gestionat pel Consell Comarcal del
Tarragonès.
- Des del mateix Consell Comarcal s’ha procedit durant la tardor de 2006 a implementar
la recollida de selectiva amb el tractament de fracció orgànica. En el cas de Vespella, la
implantació de la matèria orgànica ha coincidit amb el canvi de contenidors
convencionals de selectiva pel sistema de contenidors soterrats. Aquests nou contenidors
permetran realitzar la selectiva de totes les fraccions, incloent-hi l’orgànica.
Pel que fa al número de contenidors soterrats, s’han col·locat 4 bateries: una a la
Urbanització els Masos de Vespella, una al límit oest de la vila de Vespella, una altra a la
carretera que fa de límit entre la vila de Vespella i la Urbanització Sant Miquel i una quarta
bateria situada al límit oriental de la urbanització Sant Miquel.
- S’espera que aquest nou sistema ajudi a redreçar els baixíssims nivells de recollida
selectiva que es donen a Vespella de Gaià, quantificats per l’Agència de Residus de
Catalunya per l’any 2005 en només el 3,57%, uns dels percentatges més baixos de
Catalunya. En total, la generació de residus per habitant es va estimar en 2,54 kg/hab i
dia, molt superior a la mitjana catalana, però cal tenir en consideració aquí que part dels
83

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
habitatges, especialment a la urbanització Sant Miquel, són de segona residència o els
seus habitants no estan censats al municipi.
- Els habitants de Vespella de Gaià no disposen del servei de deixalleria mòbil del Consell
Comarcal del Tarragonès per causes merament econòmiques i no es té intenció, des del
consistori, de contractar aquest servei al Consell Comarcal. Del que sí disposen és del
servei de la deixalleria supramunicipal de Torredembarra per recollir les fraccions de
residus no gestionables amb el sistema de la recollida selectiva actual. Aquesta deixalleria
rep residus de 10 municipis del Tarragonès i està gestionada pel mateix Consell Comarcal
del Tarragonès.
Segons les dades proporcionades pel mateix Consell Comarcal de la utilització de la
deixalleria de Torredembarra al segons semestre de 2005, les quantitats recollides pels
habitants de Vespella de Gaià van ser de 5.127 Kg de residus repartits en 103 entrades o
servies a les instal·lacions. Aquesta dada, només representa el 0,89% del percentatge total
de les quantitats recollides a la deixalleria de tots els municipis que la utilitzen
(Torredembarra, Altafulla, la Riera, Creixell, La Pobla de Montornès, El Catllar, Salomó, La
Nou del Gaià, Vespella i Roda de Barà).
- Els residus de la construcció no tenen un marc normatiu regulador i s’observa, com una
problemàtica a destacar, els abocaments d’aquest tipus de residus en alguns indrets del
municipi de Vespella.
84

Sistema d’espais lliures.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
A Vespella de Gaià, s’ha d’entendre el sistema d’espais lliures de forma diferent a la
convencional, quan es parla de grans extensions urbanes, ja que la natura que envolta
els seus assentaments, formalitza un magnífic “parc natural” fàcilment accessible que,
alhora, els hi permet gaudir d’un extraordinari paisatge.
No obstant això el POUM, en el sòl urbà consolidat i, dins els polígons d’actuació, reserva
petits espais per tal de dotar els nuclis de llocs públics per al lleure, millorar visuals i crear o
ampliar miradors sobre el paisatge.
Al quadre de dades de la Memòria de les anteriors Normes subsidiàries de Vespella de
Gaià s’indicava que, per als diferents nuclis urbans de Masos, Vespella i Urbanització de
Sant Miquel, considerant tant el sòl consolidat, com les Unitats d’actuació, les superfícies
qualificades eren, respectivament de 970 m2 (570 m2 + 400 m2), 3.880 m2 (3.280 m2 + 600
m2) i 64.350 m2.
Per a aquests mateixos nuclis, el POUM qualifica, per al sistema d’espais lliures, dins de sòl
urbà, unes superfícies de 5.511 m2 (4.880 m2 + 631 m2), 9.719 m2 (7.747 m2 + 1.972 m2) i
50.321 m2 (1.518 m2 + 48.803 m2).
S’aclareix que la reducció de superfície experimentada al POUM en Sant Miquel obeeix a
la qualificació com a sistema hidrològic d’una superfície de 14.243 m2 de sòl situat junt el
torrent de Salomó, que a les NNSS anteriors es consideraven com a espais lliures i, a
l’adaptació a les cartografies oficial i cadastral.
El total de sòl qualificat d’espais lliures, fora de sectors de planejament és de 132.118 m2,
dels quals corresponen al sòl urbà 65.591 m2 i, al sòl no urbanitzable, 66.527 m2.
Al sòl urbanitzable, el POUM concreta els estàndards que determinen les reserves mínimes
per al sistema local d’espais lliures.
Per a donar compliment a l’article 65.3. del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel
qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, al sòl urbanitzable d’ús residencial
reserva per a zones verdes i espais lliures públics un mínim de 20 m² de sòl per cada 100 m²
de sostre edificable, amb superfície superior al 10% de la de l’àmbit d’actuació
urbanística. En el sòl industrial la superfície reservada no és inferior a aquest 10%.
La superfície mínima que s’obtindrà, en aquest tipus de sòl, per a espais lliures és de
30.147 m2.
85

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
Així dons la superfície total de superfície que el POUM qualifica com a espais lliures és de
162.225 m2, dels quals 65.551 m2 és localitzen en sòl classificat com a urbà, 30.147 m2 en
sòl urbanitzable delimitat i 66.527 m2 en sòl no urbanitzable.
El POUM dona compliment al previst a l’article 58 f) del Decret Legislatiu 1/2010, de 3
d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme. Defineix el sistema general
d’espais lliures públics en proporció superior a 20 m² per cada 100 m² de sostre admès pel
planejament urbanístic per a l’ús residencial no inclòs en cap sector de planejament
urbanístic.
El sostre màxim per a l’ús residencial, que inclou l’existent i potencial, dins del sòl urbà
consolidat és de 120.912 m2st, repartit entre els seus nuclis de la següent forma:
Masos: 5.259 m2st
Vespella: 12.641 m2st
Sant Miquel: 103.012 m2st
El sostre admès per a l’ús residencial, que inclou l’existent i potencial, localitzat dins de
polígons d’actuació urbanística és de 29.604 m2st, repartit entre els seus nuclis de la
següent forma:
Masos: 11.722 m2st
Vespella: 12.730 m2st
Sant Miquel: 5.152 m2st
El sostre admès pel planejament urbanístic per a l’ús residencial no inclòs en cap sector
de planejament urbanístic serà, doncs, la suma del sostre admès al sòl urbà consolidat i
dins dels àmbits dels Polígons d’actuació urbanística, es a dir 150.516 m2st.
D’acord al requeriment legal de l’article 58 f) del Decret Legislatiu 1/2010 és necessari
qualificar d’espais lliures una superfície de 30.103 m2 de sòl.
Recordem que la superfície qualificada pel POUM a la totalitat del terme municipal és de
162.225 m2 de sòl. Només al sòl urbà consolidat, la reserva de sòl prevista al POUM per a
aquest sistema d’espais lliures és de 51.407 m2, superior a l’exigida de 30.103 m2.
86

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
03.06 – ORDENACIÓ DEL SÒL URBÀ, URBANITZABLE I NO URBANITZABLE.
D’acord amb les exigències del TRLUC i segons les directrius i previsions d’aquest Pla, al
municipi de Vespella de Gaià es defineix la següent classificació del sòl:
- Sòl urbà: consolidat i no consolidat
- Sòl no urbanitzable
- Sòl urbanitzable delimitat
SÒL URBÀ
Els criteris emprats per a la delimitació del sòl urbà són els continguts en l’art. 26 del TRLUC,
recollint com a sòl urbà les àrees consolidades per l’edificació, o bé que compten amb
tots els serveis urbanístics bàsics i aquelles que en execució del planejament urbanístic,
assoleixen el grau d’urbanització que aquest determina.
Dins la delimitació de sòl urbà, s’han considerat consolidats els terrenys que tenen la
condició de solar, segons l’art.29 del TRLUC, i les àrees a les quals només manca per assolir
la condició de solar, completar o acabar la urbanització. La resta de sòl urbà s’ha
considerat no consolidat.
El nivell de consolidació per la urbanització i per l’edificació del sòl urbà, així com
l’estructura de la propietat existent, determina que les cessions obligatòries i gratuïtes i els
altres deures dels propietaris del sòl urbà consolidat i no consolidat, estiguin subjectes a les
especialitats de gestió dels articles 42, 43 i 44 del TRLUC.
En l’actualitat esta pràcticament exhaurit el sòl urbà residencial previst en les Normes
subsidiàries, llevat d’alguna zona concreta i, dins les unitats d’actuació. Durant el període
de vigència de les normes només s’ha executat complertament la UA 5.
S’ha entès necessari regular el creixement del nucli urbà, atenent els criteris i límits
assenyalats al Pla territorial parcial del Camp de Tarragona, ampliant la zona residencial,
orientant el creixement cap a llocs adients per ser urbanitzats.
El pla vol mantenir la centralitat que tenen els nuclis històrics i en proposa un creixement
nuclear a partir d’aquests, garantint un model compacte i limitant les actuacions fora
d’aquests límits.
El Pla proposa operacions urbanes estructurants com a sòl urbà no consolidat,
incorporant-hi vàries zones perifèriques que tenen contacte directe amb el sòl urbà
actual, encaminades a completar-lo , millorant l’oferta de sòl residencia, amb la cessió
de terrenys per sistemes de caràcter local i ajustant la normativa de forma que es faciliti la
millora tipològica i es simplifiqui la seva gestió.
Es proposa la revisió i actualització de la definició dels teixits i tipus d’ordenació de les
anteriors normes subsidiàries, que manifesten les etapes històriques d’evolució de la
població:
-Zona de conservació de l’estructura edificatòria (clau 11), corresponent a zones
d'edificació consolidada, total o parcialment, dels nuclis històrics de Masos de Vespella i
de Vespella de Gaià, que el POUM protegeix pels seus valors tipològics i històrics, per
assolir la seva conservació.
-Zona d’edificació segons alineació a vial (clau 12), corresponent a illes del nucli històric
de Masos.
-Zona d’edificació aïllada (clau 13) comprèn la zona d’ordenació aïllada de les
urbanitzacions de la segona meitat del segle XX de Vespella i Sant Miquel.
87

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
-Zona d’edificació segons ordenació específica (clau 14) que regula noves actuacions
d’edificació.
Es proposen les següents qualificacions per el sòl urbà:
-Zona de conservació de l’estructura edificatòria (clau 11):
-Subclau 11a: Edificació existent en illa tancada.
-Subclau 11b: Edificacions aïllades existents.
-Subclau 11c: Edificacions agrupades existents.
-Subclau 11d: Edificacions singulars existents.
-Zona d’edificació segons alineació a vial (clau 12):
Subclau 12a: Al sòl urbà del nucli històric de Masos de Vespella.
-Zona d’edificació aïllada (clau 13)
-Subclau 13a (Vespella): Al sòl urbà consolidat del nucli històric de Vespella de
Gaià.
-Subclau 13b (Sant Miquel): Al sòl urbà consolidat de la urbanització de Sant
Miquel.
-Zona d’edificació segons ordenació específica (clau 14)
- Subclau 14a
- Subclau 14b
- Subclau 14c
- Subclau 14d
- Subclau 14e
- Subclau 14f
- Subclau 14g
- Subclau 14h
- Subclau 14i
Al sòl urbà consolidat de Masos es destinen a zones d’aprofitament privat 5.514 m2s, dels
quals 1.641 m2s es qualifiquen amb la clau 11a, 2.084 m2s amb la clau 11b, 223 m2s amb
la clau 12a, 625 m2 amb la clau 14b i 941 m2s amb la clau 15.
Al sòl urbà consolidat de Vespella es destinen a zones d’aprofitament privat 39.011 m2s,
1.709 dels quals es qualifiquen amb la clau 11b, 954 amb la clau 11c i 36.348 m2s amb la
clau 13a.
Al sòl urbà consolidat de Sant Miquel es destinen a zones d’aprofitament privat 343.777
m2s, 2.194 dels quals es qualifiquen amb la clau 11b i 341.583 m2s amb la clau 13b.
El conjunt de zones qualificades dins el sòl urbà consolidat és de 388.302 m2s.
El sostre que el POUM admet dins de zones del sòl urbà consolidat de Masos és de 5.259
m2st, 2.047 m2st dels quals corresponen a la clau 11a, 1.474 m2st a la clau 11b, 446 m2st a
la clau 12a, 858 m2 a la clau 14b i 434 m2st a la clau 15.
Al sòl urbà consolidat de Vespella, el sostre admès és de 12.641 m2st, 628 m2st dels quals
corresponen a la clau 11b, 1.109 m2st a la clau 11c i, 10.904 m2st a la clau 13b.
Al sòl urbà consolidat de Sant Miquel, el sostre admès és de 103.012 m2st, 537 m2st dels
quals corresponen a la clau 11b i, 102.475 m2st a la clau 13b.
El total de sostre existent dins del sòl urbà consolidat del municipi és de 120.912 m2st.
88

Plans de Millora Urbana
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
El POUM preveu la delimitació de sectors on s’han d’aprovar Plans de Millora Urbana
(PMU) que tenen per objecte, en sòl urbà no consolidat, completar el teixit urbà o bé
d’acomplir operacions de rehabilitació, de reforma interior, de remodelació urbana, de
transformació d’usos, de reurbanització, d’ordenació del subsòl o de sanejament de
poblacions i, en sòl urbà consolidat, de completar o acabar la urbanització, en els termes
assenyalats per la lletra b de l’article 30 del TRLUC, i regular la composició volumètrica i de
façanes.
Els sectors que el POUM sotmet a la redacció d’un Pla de millora urbana són els següents:
PMU-01 La Coma
89

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
PLA DE MILLORA URBANA NÚM. 01 “La Coma”
ANTECEDENTS
Les anteriors Normes Subsidiàries de Vespella de Gaià delimitaven un sector residencial de
sòl urbà subjecte a desenvolupament mitjançant planejament derivat, identificat com a
PEMU-01 en uns terrenys situats al sud del municipi, entre el camí de Valls i el terme
municipal de la Riera de Gaià.
L’objectiu perseguit per les Normes Subsidiàries a l’hora de la seva delimitació, segons es
descriu a la seva memòria, és el de diferir al planejament derivat la definició exacta dels
seu àmbit, dels aprofitaments net i brut, el nombre de parcel·les i de vivendes (una
vivenda per parcel·la), parcel·la mínima i paràmetres de la parcel·la i de l’edificació.
Preveu que el planejament derivat defineixi i quantifiqui també, les cessions de sòl d’ús i
domini públic.
Determina com a sistema d’actuació el de cooperació (Reparcel·lació, en la modalitat
de cooperació, a l’actualitat).
Proposa un model de cooperació intermunicipal per a la del redacció del planejament
derivat, la gestió i l’execució urbanística.
La superfície del sector, dins del municipi de Vespella de Gaià, d’acord a les normes
urbanístiques de les NNSS és de 4,20 Ha.
L’avanç de Pla i els treballs previs del POUM preveien la regularització del límit nord del
sector compartit amb el sector de sòl urbanitzable delimitat industrial PPU-03 de la Coma i,
una petita ampliació de terrenys limítrofes amb la banda est d’aquest veí sector
d’activitats econòmiques, amb l’objectiu d’assolir un bon encaix territorial i la
geometrització del teixit de ambdues actuacions.
També preveien, a la part del sector més consolidada per l’edificació, mantenir
l’amplada existent de la vialitat. A les parts d’illa on les parcel·les no han sigut edificades
s’ampliava l’amplada de la vialitat, per permetre circular en els dos sentits i així millorar
l’accessibilitat i la seguretat, obrint-se complementàriament, noves vies de comunicació
amb els carrers del sector veí PPU-03.
Arrel del conveni subscrit en data 27 de desembre de 2010, entre els alcaldes de la Riera
de Gaià i de Vespella de Gaià, el plenari de l’Ajuntament de Vespella va aprovar
inicialment el 19 de maig de 2011 una modificació de les Normes subsidiàries de
planejament dins de l’àmbit del Pla especial de la Coma, publicada el 22 de juliol de
2011 al BOP de Tarragona. Ambdós documents consoliden la delimitació que preveien les
anteriors Normes subsidiàries, amb excepció de la supressió del tram de camí de Masos
que originalment formava part d’ell i, el sistema viari i la seva amplada dins del nucli.
ÀMBIT
La delimitació del sector residencial de sòl urbà no consolidat és coincident amb el
delimitat en la modificació de Normes subsidiàries que es tramita simultàniament al
POUM.
Al contemplar-se dins del PPU-03 la cessió de terrenys i l’execució de la vialitat coincident
amb el camí de Masos que les anteriors NNSS incloïen dins del sector PMU-01, el POUM
exclou aquesta infraestructura, alliberant-lo d’unes importants càrregues urbanístiques
que comprometien la seva viabilitat econòmica.
La seva superfície aproximada, comprovada sobre base topogràfica digitalitzada a
escala 1:5.000, és de 3,31 Ha. No obstant això la modificació de Normes subsidiàries
aprovada inicialment, d’acord a l’aixecament topogràfic que conté, xifra la seva
superfície en aproximadament 3,35 Ha.
Limita al nord, en part, amb terrenys del sector industrial PPU-03 i, en part, amb altres
classificats com a sòl no urbanitzable, de la partida de la Coma del propi municipi de
Vespella. Al sud limita amb sòl no urbanitzable del municipi de la Riera de Gaià, a l’est
90

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
amb sòl no urbanitzable del propi municipi de Vespella i, a l’oest en part, amb terrenys
del sector industrial PPU-03 i, en part, amb altres classificats com a sòl no urbanitzable, de
la partida de la Coma, de Vespella.
OBJECTIUS
El POUM, mitjançant la delimitació del sector del Pla de millora urbana PMU-01, vol assolir
els següents objectius:
-Ordenar el sector, executar la seva urbanització i repartir els beneficis i càrregues de
l’actuació.
-Facilitar l’execució de la vialitat que, al Pla director urbanístic del Camp de Tarragona
preveu per a la comunicació de Torredembarra, La Riera, el Catllar i la Secuita, seguint la
traça del camí de Valls.
DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LES NOVES DETERMINACIONS DEL POUM
Es tracta d’una urbanització, fragmentada administrativament en dues zones, ja que es
situa a cavall entre els dos municipis de Vespella de Gaià i La Riera de Gaià. No obstant
això, ambdues zones presenten una problemàtica comuna, en relació a la mobilitat i
l’accessibilitat al sector i els dèficits de serveis urbanístics i, d’equipaments i espais lliures,
que s’ha de resoldre en comú, requerint la redacció d’un Pla de millora urbana
plurimunicipal.
El POUM regula les condicions d’ordenació que el futur Pla de millora urbana haurà de
considerar pel que es refereix als terrenys situats dins del terme de Vespella de Gaià.
Per assolir la formulació i l’aprovació del planejament derivat que ha de desenvolupar el
POUM serà necessari l’acord unànime dels ajuntaments de Vespella i la Riera de Gaià.
L’aprovació inicial i l’aprovació provisional del Pla de millora urbana plurimunicipal
correspondrà a ambdós ajuntaments.
En cas de no assolir l’acord i, per la resta d’aspectes que regulen la formulació de les
figures del planejament urbanístic plurimunicipal, s’estarà al previst a l’article 77 del TRLUC.
Pels aspectes que regulen la seva tramitació, s’estarà al que preveu l’article 85.2. del
mateix TRLUC.
En relació a les anteriors Normes subsidiàries, el POUM, recolzant-se sobre una cartografia
més precisa, ajusta l’àmbit del sector, adaptant-lo a la realitat de la línia límit de terme
municipal amb la Riera de Gaià.
Exclou, per innecessari, al ser executat pel sector PPU-03, el tram de vialitat del camí de
Masos comprés entre el camí de Valls i la urbanització, que les anteriors Normes
subsidiàries incloïen dins del sector.
La superfície de l’àmbit així delimitada és sensiblement inferior a la que preveien les
anteriors Normes subsidiàries.
D’acord als compromisos i aprovacions municipals de la modificació del planejament
general que afecten el sector, el POUM no altera l’amplada ni l’estructura existent de la
vialitat.
Els paràmetres urbanístics corresponents al terme de Vespella de Gaià, que hauran de ser
desenvolupats pel planejament derivat, són els corresponents a la tipologia edificatòria
existent, per a consentir la seva permanència.
El POUM precisa el traçat de la carretera que preveu el Pla director urbanístic del Camp
de Tarragona per a la comunicació de Torredembarra, La Riera, el Catllar i la Secuita,
seguint el camí de Valls. Per qüestions de seguretat, proposa desviar-la lleugerament
91

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
respecte del camí de Valls per mantenir un tram del mateix només per a l’accés dels
veïns de la urbanització.
En relació al sostre reservat per a habitatge protegit, 2.050 m2st és el potencial edificatori
aproximat que correspon al sòl no construït a l’actualitat. El sostre de nova implantació
representa, doncs, el 25% del total del sostre del sector, quantificat en 8.250 m2st.
En relació al total del sostre possible, la reserva mínima de sostre per a habitatge de
protecció oficial serà el 20% del 25%, es a dir, el 5% del sostre total i, la reserva mínima per
a habitatge de preu concertat serà el 10% de 25%, es a dir, el 2,5% del sostre total.
92

Polígons d’actuació urbanística
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
El POUM preveu la delimitació de diferents polígons d’actuació en sòl urbà conforme
l’establert a l’art. 118 del TRLUC amb la finalitat de portar a terme operacions
urbanístiques que permetin la justa distribució dels beneficis i càrregues derivades del
planejament.
Els polígons d’actuació urbanística delimitats al POUM són els seguents:
PAU 01 “Plaça de Catalunya”
PAU 02 “Connexió dels carrers Sant Joan i Avinguda de Montserrat”
PAU 03 “Avinguda de Sant Miquel-sud”
PAU 04 “Avinguda de Sant Miquel-nord”
PAU 05 Polígon amb execució urbanística executada
PAU 06 “Tancament centre històric de Masos”
PAU 07 “Carrer de la Vinya – Avinguda del Pi”
PAU 08 “Sud-est de Vespella”
PAU 09 “Plaça Pujol oest”
PAU 10 “Plaça Pujol est”
PAU 11 “Carrer de circumval·lació-nord”
PAU 12 “Carrer de Sant Joan”
PAU 13 “Casal de Masos”
PAU 14 “Carrer de circumval·lació-sud”
PAU 15 “Torrent a Sant Miquel”
PAU 16 “Torrent a Masos-est”
PAU 17 “Torrent a Masos-oest”
PAU 18 “Passatge Joan Brosa”
PAU 19 “Turó de Vespella”
Els polígons d’actuació PAU 01, PAU 02, PAU 03, PAU 04, PAU 06, PAU 07 PAU 08, PAU 09
PAU 10 i, PAU 11 estaven delimitats al planejament anterior com a Unitats d’actuació amb
idèntica numeració, el PAU 05 ha sigut totalment desenvolupat. A les anteriors NNSS es
preveien 13.506 m2st i 106 habitatges al conjunt d’Unitats d’actuació.
En funció d’això, amb l’objectiu d’ajustar l’ordenació a la viabilitat econòmica de les
operacions i, els programes i grandàries dels habitatges als requeriments actuals del
mercat i, atenent a la necessitat de disposar de superfície suficient per fer efectives les
necessitats d’aparcament (la major part corresponen a habitatges unifamiliars als que es
preveu aparcament sobre rasant) el POUM augmenta el sostre i el nombre d’habitatges
admesos del conjunt dels polígons, de forma que es produeix un increment de 4.162 m2st i
22 habitatges respecte les esmentades UAs previstes a les NNSS, passant la superfície mitja
del conjunt de cada habitatge, incloent-ne el seu aparcament, de 127 m2st a 138 m2st.
Els nous Polígons d’actuació que delimita de nou el POUM són els PAU 10, PAU 12, PAU 13,
PAU 14, PAU 15, PAU 16, PAU 17, PAU 18 i, PAU 19, on es comptabilitzen, en el seu conjunt,
un nou sostre de 11.936 m2st i 83 nous habitatges.
El total de sostre admès pel POUM dins de polígons d’actuació és de 29.852 m2st, del qual
29.605 m2st és sostre residencial i 247 m2st correspon a altres usos i, el d’habitatges, de 211
unitats.
Junt les fitxes normatives, s’acompanyen les dades resultants de les ordenacions de cada
polígon.
Als quadres de la següents pàgines es reflecteixen les dades relatives a sostre i nombre
d’habitatges admesos i, habitatges protegits, per a cadascun dels nuclis de Masos,
93

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
Vespella i Sant Miquel, així com per a la totalitat del terme i un quadre resum amb la
totalitat de les dades referents als PAUs.
94

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
HABITATGE LLIURE HABITATGE PROTEGIT
ALTRES USOS SOSTRE (m2st)
HABITATGES (uts)
Sostre RLL (m2st) Habitatges RLL (uts.) sostre HPO (m2st) Habitatges PO (uts.) Sostre HPC (m2st) Habitatges PC (uts.) SOSTRE (m2st) HABITATGES (uts) SOSTRE (m2st) NNSS POUM NNSS POUM
PAU 01 450,00 2 0 0 0 0 0 0 - 270,00 450,00 3 2
PAU 02 390,00 3 130 1 0 0 130 1 - 420,00 520,00 4 4
PAU 03 1.065,30 9 355 3 236 2 591 5 - 1.040,00 1.656,00 11 14
PAU 04 474,28 4 236 2 118 1 354 3 - 748,00 828,00 8 7
Masos PAU 06 429,62 3 271 2 115 1 386 3 - 682,00 816,00 4 6
PAU 12 551,44 4 235 2 118 1 352,56 3 - 0,00 904,00 0 7
PAU 13 136,00 1 272 2 272 2 544 4 - 0,00 680,00 0 5
PAU 16 1.426,29 9 1.030 7 267 2 1.298 9 - 0,00 2.724,00 0 18
PAU 17 2.012,70 13 434 3 267 2 701 5 - 0,00 2.714,00 0 18
PAU 18 323 3 108 1 0 0 107,5 1 - 0,00 430,00 0 4
7.258,14 51 3.070,86 23 1.393,12 11 4.463,98 34 3.160,00 11.722,00 30 85
PAU 07 2.304 18 364 3 364 3 728 6 - 2.250,00 3.032,00 15,00 24
Vespella PAU 08 3.807 14 0 0 0 0 0 0 - 3.047,00 3.807,00 14,00 14
PAU 09 0 0 656 5 2.624 20 3.280 25 - 2.016,00 3.279,00 14,00 25
PAU 10 272 2 136 1 136 1 272 2 - 0,00 544,00 0,00 4
PAU 19 1.758 11 310 3 0 0 310 3 - 0,00 2.068,00 0,00 14
8.141 45 1.466 12 3.124 24 4.590 36 7.313,00 12.730,00 43,00 81
PAU 11 2.132 21 656 6 492 5 1.148 11 246,84 3.033,00 3.280,00 33,00 32
S.Miquel PAU 14 864 6 288 2 0 0 288 2 - 0,00 1.152,00 0,00 8
PAU 15 432 3 288 2 0 0 288 2 - 0,00 720,00 0,00 5
3.428 30 1.232 10 492 5 1.724 15 247 3.033,00 5.152,00 33,00 45
TOTAL PAUS 18.827 126 5.768,87 45,00 5.008,93 40,00 10.777,80 85,00 246,84 13.506,00 29.604,00 106,00 211
95

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
POLÍGONO D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA NÚM. 01
ANTECEDENTS
Les Normes Subsidiàries de Vespella de Gaià delimiten una Unitat d’actuació identificada
com a UA1 en l’àmbit comprés entre la plaça Catalunya, l’avinguda de Montserrat i el sòl
no urbanitzable del nucli de Masos de Vespella, amb l’objectiu de completar i aconseguir
la correcta urbanització d’aquests dos espais públics.
ÀMBIT
El nou Polígon d’actuació urbanística PAU 01, amb una superfície de 1.869 m², limita al
nord amb uns edificis situats a la plaça Catalunya, la pròpia plaça i l’avinguda de
Montserrat. Al sud i, a l’oest, amb terrenys del PAU 16 destinats a espais lliures. A l’est amb
el sòl no urbanitzable.
Es tracta de terrenys erms on existeix una petita construcció de pedra seca que interessa
conservar.
OBJECTIUS
El POUM, mitjançant la delimitació del Polígon d’actuació urbanística PAU 01, vol assolir
els següents objectius:
-Regularitzar la secció de l’Avinguda de Montserrat alhora que mantenir la construcció de
pedra seca existent a la banda oest del polígon.
-Obtenir els terrenys destinats a espais lliures junt el mirador de la Plaça Catalunya.
-Regularitzar el sòl net edificable d’aprofitament privat.
DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LES NOVES DETERMINACIONS DEL POUM
El POUM redefineix l’àmbit, com a resultat d’una proposta de regularització de finques
amb propietats veïnes segons es descriu a la fitxa del PAU 01. D’aquesta manera es
redimensiona el sòl privat per admetre ubicar correctament l’edificació i regularitzar
l’avinguda de Montserrat. La superfície del nou sòl d’aprofitament privat augmenta fins a,
aproximadament, 750 m².
S’amplia també l’àmbit amb la inclusió dels terrenys que el Pla destina a espais lliures
situats davant de la Plaça Catalunya per assegurar la preservació de la vessant sobre la
que se situa el nucli de Masos.
En les Normes Subsidiàries s’atorgava a la zona edificable privada de la UA 1, la clau 12B.
L’aplicació d’aquesta clau determinava una superfície mínima de parcel·la de 150 m² i
un nombre màxim de 2 plantes amb alçada reguladora màxima de 4,50 m.
Segons l’ordenació dibuixada als plànols de les NNSS, la superfície de sòl net privat
edificable era d’aproximadament 560 m² i l’ocupació de l’edificació de 384 m².
Si s’aplica, a la superfície de sòl net edificable així obtinguda, la superfície mínima de
parcel·la, el nombre d’habitatges resultant màxim hauria d’esser de 3 unitats, inferior als 4
que es grafiaven segons una tipologia d’habitatges agrupats i alineats a vial.
El POUM modifica la tipologia edificatòria i redueix tant, el nombre màxim d’habitatges
possible a dues unitats unifamiliars adossades, com la longitud del conjunt edificat, dels 32
metres lineals que preveien les NNSS, a 25 metres.
Resol la disfunció continguda a les NNSS entre el nombre de plantes permès i la alçada
reguladora màxima. La limitació d’alçada només permetia edificar una planta i,
96

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
determinava que la superfície edificada mitjana de cadascun dels 3 habitatges fos de
128 m².
La clau 14f, de nova creació, permet que l’edificació assoleixi, a la cara sud de l’edifici, el
nombre de dues plantes, amb alçada de 7 m, mentre que, per preservar la visual del nucli
consolidat, es manté la limitació de una única planta a la façana de l’avinguda de
Catalunya.
La superfície construïda computable s’amplia fins a 450 m² de sostre, que es pot veure
incrementada amb la superfície de las parts de la planta inferior que gaudeixin de la
condició de planta soterrani i, compleixin les condicions d’habitabilitat determinades per
normativa.
97

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
POLÍGONO D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA NÚM. 02
ANTECEDENTS
Les Normes Subsidiàries de Vespella de Gaià delimiten una Unitat d’actuació identificada
com a UA2 en l’àmbit comprés entre l’avinguda de Montserrat, el carrer de Sant Joan i els
darreres del carrer Major, en el nucli de Masos de Vespella, amb l’objectiu de crear un
vial que envolti el centre històric per ponent, entre el carrer de Sant Joan i l’avinguda de
Montserrat, amb una superfície de 740 m².
Durant el període de vigència de les NNSS no ha sigut desenvolupada i, per tant, no s’ha
portat a terme l’execució urbanística.
ÀMBIT
L’àmbit del nou Polígon d’actuació urbanística PAU 02, de superfície comprovada sobre
plànol de 704 m², és pràcticament coincident amb el delimitat a les NNSS. Limita al nord
amb el carrer de Sant Joan, al sud amb l’avinguda de Montserrat i, a l’est i, a l’oest, amb
terrenys urbans pertanyents a illes consolidades del nucli històric de Masos de Vespella.
OBJECTIUS
El POUM, mitjançant la delimitació del Polígon d’actuació urbanística PAU 02, recull
l’objectiu de les anteriors NNSS pel qual, amb l’obertura d’un nou carrer, es redimensiona
a una escala adequada la grandària de les illes, alhora que es millora la connectivitat
entre carrers i la mobilitat dins del nucli de Masos de Vespella.
Per una altra banda, proposa augmentar la grandària dels habitatges, per adaptar-la a
les necessitats funcionals i, a la demanda actual del mercat.
DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LES NOVES DETERMINACIONS DEL POUM
En les Normes Subsidiàries s’atorga a la zona edificable privada de la UA 2, la clau 14A, un
sostre edificable màxim de 420 m²st i un nombre màxim de 4 habitatges, tot fixant la seva
superfície mínima en 90 m² construïts.
El POUM, mitjançant la clau 14a manté el nombre màxim d’habitatges però, per tal de
facilitar el compliment de les reserves mínimes d’aparcament per a nous habitatges,
incrementa la superfície construïda mitjana de cadascun d’ells de 105 m² fins a 130 m²
construïts.
La tipologia edificatòria proposada pel POUM és la d’habitatge unifamiliar amb pati, amb
l’objecte de fomentar la preservació de les característiques de la parcel·lació i del tipus
edificatori representatius de Masos de Vespella. Aquest tipus és preferible al derivat de les
anteriors NNSS, on era possible l’edificació plurifamiliar, tipologia que presenta un encaix
més distorsionador, en relació a la tradicional del nucli, com a conseqüència de
desenvolupar-se segons habitatges diferenciats per cada nivell, presentant, per tant,
major longitud de façana i imatge compositiva exterior diferent.
98

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
POLÍGONO D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA NÚM. 03
ANTECEDENTS
Les Normes Subsidiàries de Vespella de Gaià delimiten una Unitat d’actuació identificada
com a UA3 en l’àmbit situat al nord-est de la carrera TV-2.021, a l’accés del nucli de
Masos de Vespella des de la Nou de Gaià amb l’objectiu d’urbanitzar l’avinguda de Sant
Miquel, amb una superfície de 1.535 m², si bé s’ha comprovat una superfície de 1.413 m²
sobre la base topogràfica digitalitzada, a escala 1/1000, de l’ICC.
Durant el període de vigència de les NNSS no ha sigut desenvolupada i, per tant, no s’ha
portat a terme l’execució urbanística.
ÀMBIT
L’àmbit del nou Polígon d’actuació urbanística PAU 03, de superfície, comprovada sobre
base topogràfica digitalitzada, 3.476 m², s’ajusta als límits de propietat derivats de la
informació cadastral i, incorpora la nova secció de l’avinguda de Sant Miquel.
Limita al nord, al sud i, a l’est amb el sòl no urbanitzable, a l’oest amb el PAU 04.
Respecte l’àmbit delimitat a les NNSS, es modifica el límit amb el PAU 04, en coherència
amb l’ordenació proposada, es regularitza el corresponent a la part nord que limita amb
el sòl no urbanitzable, s’estén el límit est fins el camí existent i, s’incorpora la franja sud de
l’avinguda de Sant Miquel, fins a completar una amplada de 14 m.
OBJECTIUS
El POUM, mitjançant la delimitació del Polígon d’actuació urbanística PAU 03, recull
l’objectiu de les anteriors NNSS, pel qual,s’urbanitza l’avinguda de Sant Miquel.
Per una altra banda, vol assolir els següents objectius:
-La urbanització de l’avinguda de Sant Miquel.
-Regularitzar el sòl net edificable d’aprofitament privat.
- Millorar les condicions de l’edificació determinades a l’anterior planejament general.
DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LES NOVES DETERMINACIONS DEL POUM
La nova secció de l’avinguda de Sant Miquel permet disposar d’un passeig de 5 m
d’amplada a la seva vorera sud que facilita el seu ús com a mirador, a la vegada que
revaloritza l’entrada a Masos.
En una posició junt l’accés a la població es localitza un espai lliure com a transició prèvia
a l’edificació.
Es busca reduir l’impacte del bloc lineal de gran longitud que es preveia a les NNSS,
mitjançant la seu fragmentació en dos de diferents, amb façanes de dimensió més
reduïda. Es regularitza la fondària del sòl net resultant, per un millor encabiment de
l’edificació. Es racionalitza la crugia de cada habitatge augmentant-la de 4,35 m a 4,90
m. S’augmenta la grandària dels habitatges, per adaptar-la a les necessitats funcionals i,
a la demanda actual del mercat.
En les Normes Subsidiàries s’atorga a la zona edificable privada de la UA 3, la clau 14B.
Les anteriors NNSS, d’acord a la seva interpretació sobre la base topogràfica digitalitzada,
atorgaven la UA 3 un sostre edificable màxim aproximat de 1.040 m²st i un nombre màxim
d’11 habitatges, tot fixant la seva superfície mínima en 90 m² construïts.
El POUM, per tal d’equilibrar les noves càrregues que se li assignen, augmenta el nombre
màxim d’habitatges a 14, així com incrementa la superfície construïda mitjana de
99

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
cadascun d’ells dels, aproximadament, 90 m² fins a 118 m² construïts, per facilitar el
compliment de les reserves mínimes d’aparcament per a nous habitatges.
La tipologia edificatòria proposada pel POUM és la mateixa proposada a les NNS, es a dir
d’habitatge unifamiliar en filera.
100

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
POLÍGONO D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA NÚM. 04
ANTECEDENTS
Les Normes Subsidiàries de Vespella de Gaià delimiten una Unitat d’actuació identificada
com a UA4 en l’àmbit situat al nord-est de la carrera TV-2.021, junt la UA3 i, l’accés del
nucli de Masos de Vespella des de la Nou de Gaià, amb l’objectiu d’urbanitzar,
juntament amb la UA3, l’avinguda de Sant Miquel. La seva superfície era de 1.230 m², si
bé s’ha comprovat una superfície de 1.180 m² sobre la base topogràfica digitalitzada, a
escala 1/1000, de l’ICC.
Durant el període de vigència de les NNSS no ha sigut desenvolupada i, per tant, no s’ha
portat a terme l’execució urbanística.
ÀMBIT
L’àmbit del nou Polígon d’actuació urbanística PAU 04, de superfície, comprovada sobre
base topogràfica digitalitzada, 2.353 m², s’ajusta als límits de propietat derivats de la
informació cadastral i, incorpora la nova secció de l’avinguda de Sant Miquel que ha de
ser urbanitzada.
Limita al nord i, al sud, amb el sòl no urbanitzable, a l’oest amb el nucli consolidat de
Masos de Vespella i, a l’est amb el PAU 03.
Respecte l’àmbit delimitat a les NNSS, es modifica el límit amb el PAU 03, en coherència
amb l’ordenació proposada, es regularitza el corresponent a la part nord que limita amb
el sòl no urbanitzable, s’estén el límit oest tot incorporant la part d’avinguda a urbanitzar i,
s’incorpora la franja sud de l’avinguda de Sant Miquel, fins a completar una amplada de
14 m.
OBJECTIUS
El POUM, mitjançant la delimitació del Polígon d’actuació urbanística PAU 04, recull
l’objectiu de les anteriors NNSS, pel qual,s’urbanitza l’avinguda de Sant Miquel.
Per una altra banda, vol assolir els següents objectius:
-La urbanització de l’avinguda de Sant Miquel.
-Regularitzar el sòl net edificable d’aprofitament privat.
- Millorar les condicions de l’edificació determinades a l’anterior planejament general.
DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LES NOVES DETERMINACIONS DEL POUM
La nova secció de l’avinguda de Sant Miquel permet disposar d’una franja
d’aparcament junt la vorera sud de 3 m d’amplada. La nova urbanització revaloritza
l’entrada a Masos.
En una posició intermèdia entre el nucli consolidat i l’edificació prevista dins del polígon i,
com a transició, es localitza un espai lliure.
Es regularitza la fondària del sòl net resultant, per un millor encabiment de l’edificació. Es
racionalitza la crugia de cada habitatge augmentant-la de 4,30 m a 4,90 m. S’augmenta
la grandària dels habitatges, per adaptar-la a les necessitats funcionals i, a la demanda
actual del mercat.
En les Normes Subsidiàries s’atorga a la zona edificable privada de la UA 3, la clau 14B.
Les anteriors NNSS, d’acord a la seva interpretació sobre la base topogràfica digitalitzada,
atorgaven la UA 3 un sostre edificable màxim aproximat de 748 m²st i un nombre màxim
de 8 habitatges, tot fixant la seva superfície mínima en 90 m² construïts.
101

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
El POUM redueix el nombre màxim d’habitatges a 7, així com augmenta la superfície
construïda mitjana de cadascun d’ells dels, aproximadament, 90 m² fins a 118 m²
construïts, per facilitar el compliment de les reserves mínimes d’aparcament per a nous
habitatges. El sostre total màxim del polígon augmenta aproximadament de 748 m²st a
828 m²st.
La tipologia edificatòria proposada pel POUM és la mateixa proposada a les NNS, es a dir
d’habitatge unifamiliar en filera.
En el conjunt dels polígons PAU 03 i PAU 04, es passa dels 19 habitatges previstos a les
NNSS als 21 del POUM i, d’una superfície de sostre aproximada de 1.788 m²st a 2.484 m²st.
102

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
POLÍGONO D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA NÚM. 05
ANTECEDENTS
Les Normes Subsidiàries de Vespella de Gaià delimitaven una Unitat d’actuació
identificada com a UA5 en l’àmbit situat al nord-est del nucli de Masos de Vespella, junt
l’avinguda de Sant Miquel.
Es tracta d’una unitat d’actuació que ha sigut desenvolupada durant el període de
vigència de les NNSS i, per tant, s’ha portat a terme l’execució urbanística, per la qual
cosa, als efectes de mantenir la identificació històrica, el POUM evita anomenar cap
polígon d’actuació urbanística com a PAU05.
103

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
POLÍGONO D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA NÚM. 06
ANTECEDENTS
Les Normes Subsidiàries de Vespella de Gaià delimiten una Unitat d’actuació identificada
com a UA6 en l’àmbit situat a l’oest del nucli de Masos de Vespella, entre l’avinguda de
Montserrat, el carrer de Sant Joan i l’antic sòl no urbanitzable, amb l’objectiu de resoldre
la vialitat perimetral del nucli i acabar la seva urbanització, alhora que facilitar la
disposició de places d’aparcament. La seva superfície era de 1.780 m², si bé s’ha
comprovat una superfície de 1.682 m² sobre la base topogràfica digitalitzada, a escala
1/1000, de l’ICC.
Durant el període de vigència de les NNSS no ha sigut desenvolupada i, per tant, no s’ha
portat a terme l’execució urbanística.
ÀMBIT
Limita al nord amb el carrer de Sant Joan, al sud, amb l’avinguda de Montserrat, a l’est
amb terreny d’una de les illes consolidades del nucli de Vespella i, a l’oest, amb el PAU 16.
L’àmbit del nou Polígon d’actuació urbanística PAU 06, de superfície, comprovada sobre
base topogràfica digitalitzada, 1.163 m², es redueix, respecte al previst a les antigues
NNSS, per exclusió del semivial que formava totalment part de la UA6. Això és possible per
la delimitació al POUM d’un nou polígon, el PAU 16, al qual també dona servei.
OBJECTIUS
El POUM, mitjançant la delimitació del Polígon d’actuació urbanística PAU 06, recull
l’objectiu de les anteriors NNSS, pel qual,s’urbanitza el vial situat a l’actual perímetre del
nucli actualment conformat de Masos de Vespella. Aquest vial pot esser fonamental per
l’estructuració de possibles creixements futurs en la direcció nord-sud de la població.
Per una altra banda, vol assolir els següents objectius:
- Millorar les condicions de l’edificació determinades a l’anterior planejament general.
DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LES NOVES DETERMINACIONS DEL POUM
En les Normes Subsidiàries s’atorga a la zona edificable privada de la UA6, la clau 14A, un
sostre edificable màxim de 682 m²st i un nombre màxim de 4 habitatges, tot fixant la seva
superfície mínima en 90 m² construïts.
El POUM, mitjançant la clau 14a augmenta el sostre màxim del polígon a 816 m²st i el
nombre màxim d’habitatges fins a 6 unitats.
La exclusió de part de les càrregues de vialitat i l’augment de l’edificabilitat permet
disposar d’una major reserva d’habitatge de protecció pública de la legalment
establerta.
S’ajusta la grandària dels habitatges, per adaptar-la a les necessitats funcionals i, a la
demanda actual del mercat. Es redueix la superfície mitja de 171 m²st a 136 m²st.
La tipologia edificatòria proposada pel POUM és la d’habitatge unifamiliar amb pati, amb
l’objecte de fomentar la preservació de les característiques de la parcel·lació i del tipus
edificatori representatius de Masos de Vespella. Aquest tipus és preferible al derivat de les
anteriors NNSS, on era possible l’edificació plurifamiliar, tipologia que presenta un encaix
més distorsionador, en relació a la tradicional del nucli, com a conseqüència de
desenvolupar-se segons habitatges diferenciats per cada nivell, presentant, per tant,
major longitud de façana i imatge compositiva exterior diferent.
104

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
POLÍGONO D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA NÚM. 07
ANTECEDENTS
Les Normes Subsidiàries de Vespella de Gaià delimiten una Unitat d’actuació identificada
com a UA7 en l’àmbit situat al sud del nucli de Vespella, entre l’avinguda del Pi, el carrer
de la Vinya i el sòl no urbanitzable, amb l’objectiu de completar la urbanització existent a
l’entorn del turó de Vespella. La seva superfície era de 15.832 m², si bé s’ha comprovat
una superfície de 13.855 m² sobre la base topogràfica digitalitzada, a escala 1/1000, de
l’ICC.
Durant el període de vigència de les NNSS no ha sigut desenvolupada i, per tant, no s’ha
portat a terme l’execució urbanística.
ÀMBIT
Limita al nord i, a l’est, amb l’avinguda del Pi, al sud, amb el sòl no urbanitzable i, a l’oest
amb el carrer de la Vinya i terrenys edificables del sòl urbà de Vespella.
L’àmbit del nou Polígon d’actuació urbanística PAU 07, de superfície comprovada sobre
base topogràfica digitalitzada, 10.827 m², s’ajusta als límits de propietat de forma
sensiblement similar a la delimitació de les antigues NNSS.
OBJECTIUS
El POUM, mitjançant la delimitació del Polígon d’actuació urbanística PAU 07, recull
l’objectiu de les anteriors NNSS, pel qual, es completa la urbanització de l’avinguda del Pi
i el carrer de la Vinya.
Per una altra banda, vol assolir els següents objectius:
- Completar la urbanització de l’avinguda del Pi i el carrer de la Vinya
- Facilitar l’accés, des del carrer de la Vinya, als terrenys de propietat municipal que es
qualifiquen com a sistema de serveis tècnics on es situa actualment la fosa sèptica de
recollida d’aigües brutes del clavegueram de Vespella.
- La connexió de la fosa sèptica amb la xarxa general de clavegueram, a les cotes baixes
de l’avinguda del Pi pel seu futur enllaç amb la nova depuradora.
- Millorar les condicions de seguretat, d’accessibilitat i connectivitat del sistema viari de
Vespella, tot eliminant el fons de sac del carrer de la Vinya i, perllongar aquest carrer per
a donar-li continuïtat fins el carrer de les Moles.
DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LES NOVES DETERMINACIONS DEL POUM
En les Normes Subsidiàries s’atorga a la zona edificable privada de la UA7, la clau 14C, un
sostre edificable màxim de 2.250 m²st i un nombre màxim de 15 habitatges.
El POUM ressitua els espais lliures en una posició més cèntrica del nucli de Vespella i, obre
un vial per accedir als terrenys on se situa la fosa sèptica.
També assigna al PAU 07 la càrrega d’obtenir el sòl i urbanitzar la prolongació del carrer
de la Vinya fins el carrer de les Moles i l’ampliació de la xarxa de clavegueram.
Mitjançant la nova regulació de la clau 14c, equilibra les noves càrregues d’urbanització
augmentant el sostre màxim del polígon fins a 3.032 m²st i el nombre màxim d’habitatges
fins a 24 unitats. Flexibilitza l’ordenació de l’edificació, que s’haurà de definir en el
moment d’obtenir la llicència d’obres.
105

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
POLÍGONO D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA NÚM. 08
ANTECEDENTS
Les Normes Subsidiàries de Vespella de Gaià delimitaven una Unitat d’actuació
identificada com a UA8 en l’àmbit situat a l’est del nucli de Vespella de Gaià, junt
l’avinguda del Pi, rodejada de sòl no urbanitzable per la resta de límits, amb l’objectiu de
la definitiva urbanització del viari projectat. La seva superfície era de 17.180 m².
Durant el període de vigència de les NNSS no ha sigut desenvolupada i, per tant, no s’ha
portat a terme l’execució urbanística.
ÀMBIT
Limita al nord-est, amb el sòl no urbanitzable, al nord-oest, amb el nou polígon
d’actuació urbanística PAU 19 que el POUM delimita, al sud-est, amb terrenys
d’aprofitament privat de la mateixa urbanització, no inclosos dins del PAU i, al sud-oest,
amb l’avinguda del Pi.
L’àmbit de les anteriors NNSS es manté pràcticament inalterats, de forma que la superfície
comprovada del nou Polígon d’actuació urbanística PAU 08, sobre base topogràfica
digitalitzada, a escala 1/1000, de l’ICC, és d’aproximadament 15.403 m².
OBJECTIUS
El POUM, mitjançant la delimitació del Polígon d’actuació urbanística PAU 08, recull
l’objectiu de les anteriors NNSS, pel qual, es completa la urbanització d’aquesta zona de
Vespella de Gaià.
Juntament amb el nou sector discontinu del Pla Parcial Urbanístic PPU 02, es crea una
anella viària perimetral per assolir els següents objectius:
- Millorar les condicions de seguretat, d’accessibilitat i connectivitat del sistema viari de
Vespella, tot eliminant un fons de sac al carrer perimetral.
- Facilitar la connexió viària del nuclis de Vespella amb el de Sant Miquel mitjançant la
creació de l’inici d’un nou vial que unirà ambdues urbanitzacions.
DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LES NOVES DETERMINACIONS DEL POUM
El POUM manté l’antiga ordenació de les NNSS però tanca mitjançant la prolongació del
vial perimetral que es grafiava, més enllà del fons de sac que es preveia, fins a enllaçar
de nou amb l’avinguda del Pi, per sota del Turó de Vespella.
En les Normes Subsidiàries s’atorgava a la zona edificable privada de la UA8, la clau 13A,
corresponent a una ordenació segons habitatges unifamiliars aïllats.
El POUM manté la mateixa ordenació i la clau 13a d’aplicació al sòl privat.
106

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
POLÍGONO D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA NÚM. 09
ANTECEDENTS
Les Normes Subsidiàries de Vespella de Gaià delimitaven una Unitat d’actuació
identificada com a UA9 en l’àmbit situat al nord-oest del nucli històric de Vespella de
Gaià amb l’objectiu de la creació d’una gran plaça central sota el turó de Vespella i el
creixement d’aquest segon nucli del municipi, amb una superfície de 11.800 m², si bé s’ha
comprovat una superfície de 10.812 m² sobre la base topogràfica digitalitzada, a escala
1/1000, de l’ICC.
Durant el període de vigència de les NNSS, l’Ajuntament de Vespella ha obtingut,
mitjançant una cessió gratuïta i voluntària, una superfície de 1.592 m² destinada a plaça
pública, acceptada pel Consell Obert de l’Ajuntament de Vespella de Gaià en data 30
de gener de 1994. L’espai de la plaça, anomenada plaça Pujol i, la seva vialitat
circumdant, són, a l’actualitat, sòls de domini públic que es troben urbanitzats, si bé la
UA9 prevista a les Normes Subsidiàries de Vespella de Gaià no ha sigut totalment
desenvolupada i, per tant, no s’ha completat l’execució urbanística. Es tracta, no obstant
d’un polígon on, prèvia i, simultàniament a la redacció del POUM, existien iniciatives pel
seu desenvolupament que han sigut paralitzades en raó dels nous plantejaments que es
proposen.
ÀMBIT
L’àmbit del nou Polígon d’actuació urbanística PAU 09, de superfície, comprovada sobre
base topogràfica digitalitzada, 7.581 m², s’ajusta als límits de propietat, una vegada
exclòs el sòl de domini públic urbanitzat corresponent a la plaça Pujol i la seva vialitat
circumdant i, regularitzada la finca, conjuntament amb la que conforma el PAU 10.
Limita al nord amb terrenys edificables del sòl urbà qualificats amb la clau 13a, al sud
amb els edificis existents a la plaça Pujol i amb la pròpia plaça, a l’est amb el sòl no
urbanitzable i el PAU 10 i, a l’oest amb el amb el sòl no urbanitzable.
Respecte l’àmbit delimitat a les NNSS, es modifica el límit amb la plaça Pujol, en
consonància amb els nous objectius del polígon i, es regularitza el corresponent a la part
est que limita amb el PAU 10.
OBJECTIUS
El POUM, mitjançant la delimitació del Polígon d’actuació urbanística PAU 09, conclou el
procés de creació d’espai públic i creixement del nucli de Vespella de Gaià iniciat a les
anteriors NNSS.
Per una altra banda, vol assolir els següents objectius:
-Regularitzar el sòl net edificable d’aprofitament privat.
- Millorar les condicions de l’edificació determinades a l’anterior planejament general.
DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LES NOVES DETERMINACIONS DEL POUM
El POUM planteja una nova ordenació del polígon per la qual la vialitat s’adapta millor a
la topografia, a la vegada que es millora l’accessibilitat a les edificacions, tant del propi
PAU 09 com del veí PAU 10, mitjançant un nou carrer que bordeja tres dels costats de l’illa
que conformen les edificacions existents a la plaça Pujol. Per una altra banda, es manté
el nivell de connectivitat del camí públic que travessa el polígon.
107

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
L’ordenació de l’edificació es basa en la mateixa tipologia adoptada a les anteriors
NNSS, d’agrupacions d’habitatges unifamiliars, similar a la dels edificis històrics de la plaça
Pujol.
Es regularitza el sòl net resultant dels PAU 09 i PAU 10, per un millor encabiment de les seves
edificacions.
Sense alterar l’aprofitament urbanístic que gaudia el polígon prèviament a la redacció
del POUM, aquest document preveu que tots els habitatges s’assignin a algun règim de
protecció pública.
Es disminueix la grandària mitjana dels habitatges per la seva adaptació a la legislació
que regula els habitatges de protecció pública.
Conseqüència de l’aplicació d’aquests criteris, el nombre d’habitatges augmenta dels 14
possibles de les anteriors NNSS, a les 25 unitats màximes autoritzades pel POUM, de les
quals 5 gaudiran del règim d’habitatge de protecció oficial i, 20 del de concertat.
108

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
POLÍGONO D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA NÚM. 10
ANTECEDENTS
El plànol 2.3 de les Normes Subsidiàries de Vespella de Gaià delimitaven una Unitat
d’actuació identificada com a UA10 en l’àmbit situat al nord-oest del nucli històric de
Vespella de Gaià, a l’est de la UA09 i colindant amb ella. No obstant això ni la memòria ni
el text normatiu de l’anterior planejament general de Vespella feien referència a la seva
existència. S’ha comprovat que la seva superfície era de 846 m², per amidament directe
sobre la base topogràfica digitalitzada, a escala 1/1000 de l’ICC.
ÀMBIT
L’àmbit del nou Polígon d’actuació urbanística PAU 10, de superfície, comprovada sobre
base topogràfica digitalitzada, 1.862 m², s’ajusta als límits del sòl que és necessari
urbanitzar i als límits de propietat una vegada regularitzada la finca, conjuntament amb
la que conforma el PAU 09.
Limita al nord amb el sòl no urbanitzable, al sud, amb els edificis existents a la plaça Pujol,
amb la pròpia plaça i amb terrenys del sòl urbà, d’edificacions aïllades, qualificats amb la
clau 11b. A l’est limita amb terrenys de la mateixa qualificació 11b i, a l’oest amb el PAU
09.
OBJECTIUS
El POUM, mitjançant la delimitació del Polígon d’actuació urbanística PAU 10 vol assolir
els següents objectius:
-Regularitzar el sòl net edificable d’aprofitament privat.
-Crear un front edificatori conjunt amb el PAU 09 i un nou carrer perimetral a l’edificació
de plaça Pujol que faciliti l’accessibilitat a ambdós polígons.
DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LES NOVES DETERMINACIONS DEL POUM
El POUM ordena els terrenys en consonància amb la del veí PAU 09, tot basant-se en una
tipologia d’agrupació d’habitatges unifamiliars similar a la dels edificis històrics existents a
la plaça Pujol.
La vialitat s’adapta bé a la topografia, a la vegada que millora l’accessibilitat a les
edificacions, tant del propi PAU 10 com del veí PAU 09, mitjançant un nou carrer que
bordeja tres dels costats de l’illa que conformen les edificacions existents a la plaça Pujol.
Es regularitza el sòl net resultant dels PAU 09 i PAU 10, per un millor encabiment de les seves
edificacions.
109

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
POLÍGONO D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA NÚM. 11
ANTECEDENTS
Les Normes Subsidiàries de Vespella de Gaià delimitaven una Unitat d’actuació
identificada com a UA11 en l’àmbit situat entre el carrer circumval·lació, el barranc de
Salomó i un carrer de nova obertura que es perllonga més enllà del torrent fins a enllaçar
amb l’altre costat de la urbanització de Sant Miquel.
El seu objectiu era aconseguir un nou centre urbà i d’accés a la urbanització de Sant
Miquel i completar la seva ordenació.
La superfície delimitada era de 9.825 m², si bé s’ha comprovat una superfície de 9.986 m²
sobre la base topogràfica digitalitzada, a escala 1/1000, de l’ICC.
Durant el període de vigència de les NNSS no ha sigut desenvolupada i, per tant, no s’ha
portat a terme l’execució urbanística. Es tracta, no obstant d’un polígon on, prèvia i,
simultàniament a la redacció del POUM, existien iniciatives pel seu desenvolupament que
han sigut paralitzades en raó dels nous plantejaments que es proposen.
ÀMBIT
L’àmbit del nou Polígon d’actuació urbanística PAU 11, de superfície aproximada,
comprovada sobre base topogràfica digitalitzada, 7.117 m², en relació als límits anteriors
de l’antiga UA 11, varia per exclusió de dues finques que gaudeixen de la condició de sòl
urbá consolidat. En una d’elles existeixen diverses construccions rurals d’interès, destinades
actualment a restaurant. L’altra compta amb les condicions necessàries per esser
qualificada directament amb la clau 13b. El límit est, junt el torrent, s’ajusta per equilibrar
càrregues, com a conseqüència de crear nous carrers o ampliar la seva amplada dins del
nou polígon.
Limita al nord amb terrenys edificables del sòl urbà qualificats amb la clau 13b i el Polígon
d’actuació urbanística PAU 15, al sud amb la finca destinada, a l’actualitat, a l’ús de
restaurant, dins del sòl urbà i, el PAU 14. Limita a l’est amb el torrent de Salomó i, amb la
finca destinada a restaurant i,a l’oest amb terrenys edificables del sòl urbà qualificats
amb la clau 13b.
OBJECTIUS
El POUM, mitjançant la delimitació del Polígon d’actuació urbanística PAU 11, coincideix
amb els objectius de les anteriors NNSS de crear un nou centre urbà i d’accés a la
urbanització de Sant Miquel i completar la seva ordenació, per la qual cosa es preveuen
usos comercials al nivell del carrer situat junt el torrent.
Per una altra banda, vol assolir els següents objectius:
-Potenciar, pel seu ús com a passeig, l’eix junt el torrent de Salomó, conjuntament amb els
nous PAUs 14 i 15 del POUM.
-Millorar la comunicació de la xarxa viària de la zona.
-Millorar les condicions de l’edificació determinades a l’anterior planejament general.
DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LES NOVES DETERMINACIONS DEL POUM
El POUM planteja una nova ordenació del polígon per la qual es crea un nou vial, que el
travessa, en el sentit nord-sud que millora l’accessibilitat a les edificacions, tant del propi
PAU 11 com de la zona més pròxima de la urbanització. Aquest vial, per una altra banda,
110

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
permet generar, als terrenys d’aprofitament privat, més longitud de façana per la
ubicació de l’edificació, cosa que facilita la resolució de l’excessiu fons dels volums
previstos a les anteriors NNSS i millora les condicions de l’espai lliure privat.
A la banda est del polígon, s’amplia el carrer per crear un eix destinat a passeig al llarg
del torrent de Salomó, que tindrà continuïtat a través dels nous PAUs 14 i 15 del POUM.
L’ordenació de l’edificació es basa en la mateixa tipologia de blocs aïllats segons
volumetria específica adoptada a les anteriors NNSS. Els blocs consten de planta baixa i
una planta de pis més una planta superior enretirada.
Sense alterar substancialment l’aprofitament urbanístic que gaudia el polígon a les
anteriors NNSS, es manté, aproximadament, el nombre d’habitatges i l’edificabilitat i,
s’ajusten les càrregues urbanístiques per garantir la viabilitat de la promoció. El POUM
preveu l’ús d’habitatge per sobre de la rasant de l’interior de l’illa, de forma que
s’enrasen les cornises i els volums de les edificacions. En funció de la topografia de la part
est del polígon, localitza l’ús comercial al bloc que gaudeix de façana al torrent, en
planta soterrani respecte l’espai lliure interior d’illa i, a nivell de la rasant del vial inferior
que bordeja el barranc. D’aquesta manera, es corregeix i precisen les determinacions de
la normativa urbanística de les anteriors Normes subsidiàries que, entre d’altres aspectes,
no admetien l’ús d’habitatge a la planta baixa, cosa que dificultava l’execució
urbanística del polígon.
111

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
POLÍGONO D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA NÚM. 12
ANTECEDENTS
Les Normes Subsidiàries de Vespella de Gaià ordenaven els terrenys, on el POUM delimita
aquest nou polígon d’actuació núm. 12, amb un front continu d’edificacions alineades a
vial, amb façana al carrer Sant Joan del nucli de Masos de Vespella.
ÀMBIT
Comprèn els terrenys verges situats al número 12 del carrer Sant Joan i una petita franja
d’antic sòl no urbanitzable situada al nord de la finca, que s’incorpora al polígon de
forma compatible amb l’estratègia de millora i compleció plantejada al Pla territorial
parcial del Camp de Tarragona.
L’àmbit del nou Polígon d’actuació urbanística PAU 12, compta amb una superfície
aproximada, comprovada sobre base topogràfica digitalitzada, de 1.007 m².
Limita al nord amb terrenys compresos dins del sòl no urbanitzable i amb carrer en
projecte, al sud amb el carrer Sant Joan, a l’est amb les finques núm. 8 i 10 del mateix
carrer i amb el Polígon d’actuació urbanística PAU 13 i, a l’oest amb el sòl no
urbanitzable i el núm. 14 del carrer Sant Joan.
OBJECTIUS
El POUM, mitjançant la delimitació del Polígon d’actuació urbanística PAU 12 vol assolir els
següents objectius:
-Millorar l’accessibilitat i la permeabilitat de la trama urbana mitjançant l’obertura d’un
nou carrer d’enllaç de la carretera TV-2021 i el carrer Sant Joan.
-Permetre l’accés dels vehicles d’emergència al nucli de Masos.
-Establir una de les traces estructurants de la possible futura extensió de la zona nord de
Masos.
-Millorar l’accessibilitat de vehicles des del nucli de Masos al Casal.
-Millorar les condicions de l’edificació determinades a l’anterior planejament general.
DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LES NOVES DETERMINACIONS DEL POUM
El POUM planteja un nou vial al voltant del Casal municipal que comunica la carretera TV-
2021 i el carrer Sant Joan. Permet accedir directament al nucli de Masos, de forma
alternativa a l’actual accés constituït, junt la carretera, per l’inici del carrer Sant Joan.
Aquest no té suficient amplada per a permetre el pas simultani de dos vehicles, ni el dels
vehicles d’emergència.
El nou carrer, d’una amplada de 7 m, estableix una directriu que permetrà estructurar la
possible futura extensió de la zona situada al nord de Masos, a l’hora que permetrà
millorar l’accessibilitat de vehicles des de l’interior del nucli de Masos al Casal, ja que
l’amplada del carreró Joan Brossa ho impedeix i, per accedir des de la carretera, s’ha de
realitzar una complicada i perillosa maniobra, que inclou un gir a esquerres de180º.
El nou carrer dona continuïtat al projectat dins el PAU 02, connectant transversalment,
amb amplada suficient, el carrer Sant Joan, a través del nucli de Masos, amb l’avinguda
de Montserrat. Amb aquesta disposició, si es cregués necessari, seria possible plantejar el
trànsit, únicament per a vianants, a través del nucli històric original de Masos.
112

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
L’ordenació de l’edificació al carrer Sant Joan és a base d’edificacions segons alineació
a vial, mentre que, junt el carrer de nova obertura, es disposa una ordenació volumètrica
específica.
Al núm. 10 del carrer Sant Joan, el POUM conserva, fora del polígon d’actuació
urbanística, l’edifici existent que les anteriors normes subsidiàries preveien enderrocar i
expropiar, en part, com a conseqüència d’una afectació de vialitat.
L’edificabilitat màxima que les anteriors normes subsidiàries atorgaven als terrenys era de
830 m²st mentre que el màxim d’habitatges s’establia en 5 unitats, amb un promig
d’aproximadament 166 m²st construïts per habitatge. El POUM augmenta aquests valors
fins a situar-los en 904 m²st i 7 habitatges, adaptant la seva grandària mitja a uns 132 m²st i,
per tant als requeriments de mercat.
113

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
POLÍGONO D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA NÚM. 13
ANTECEDENTS
Les Normes Subsidiàries de Vespella de Gaià ordenaven part de l’illa on es situen els
terrenys, en què el POUM delimita aquest nou polígon d’actuació núm. 13, amb la clau
12a, preveient un front continu d’edificacions alineades a vial, amb façana al carrer Sant
Joan del nucli de Masos de Vespella.
El POUM trasllada l’aprofitament de la finca a la seva part nord, mantenint, a la franja
amb façana al carrer Sant Joan, la volumetria corresponent a l’edificació unifamiliar
existent.
ÀMBIT
Comprèn la franja nord de terrenys situats a la finca localitzada als números 6 i 8 del carrer
Sant Joan.
L’àmbit del nou Polígon d’actuació urbanística PAU 13, compta amb una superfície
aproximada, comprovada sobre base topogràfica digitalitzada, de 620 m².
Limita al nord amb el casal municipal, al sud amb el carrer Sant Joan, a l’est amb la finca
núm. 4 del mateix carrer i amb el passatge de Joan Brossa i, a l’oest amb el núm. 10 del
carrer Sant Joan i el PAU 12.
OBJECTIUS
El POUM, mitjançant la delimitació del Polígon d’actuació urbanística PAU 12 vol assolir els
següents objectius:
-Millorar l’accessibilitat i la permeabilitat de la trama urbana mitjançant l’obertura d’un
nou carrer d’enllaç de la carretera TV-2021 i el carrer Sant Joan.
-Permetre l’accés dels vehicles d’emergència al nucli de Masos.
-Establir una de les traces estructurants de la possible futura extensió de la zona nord de
Masos.
-Millorar l’accessibilitat de vehicles i vianants des del nucli de Masos al Casal.
-Millorar les condicions de l’edificació determinades a l’anterior planejament general.
DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LES NOVES DETERMINACIONS DEL POUM
El POUM planteja un nou vial al voltant del Casal municipal que comunica la carretera TV-
2021 i el carrer Sant Joan. El seu tram comprès entre la carretera i el carrer de transit rodat
restringit de nova obertura que el POUM preveu al sud de l’equipament, s’haurà
d’expropiar i urbanitzar a càrrec del polígon d’actuació urbanística PAU 13, ja que
aquesta vialitat, juntament amb la prevista dins d’ell, són les que atorgaran, una vegada
urbanitzades, la condició de solar als terrenys del polígon.
El vial d’unió entre carretera i carrer Sant Joan permetrà accedir directament al nucli de
Masos, de forma alternativa a l’actual accés constituït, junt la carretera, per l’inici del
carrer Sant Joan. Aquest no té suficient amplada per a permetre el pas simultani de dos
vehicles, ni el dels vehicles d’emergència.
També, amb una amplada de 7 m, estableix una directriu que permetrà estructurar la
possible futura extensió de la zona situada al nord de Masos, a l’hora que permetrà
millorar l’accessibilitat de vehicles des de l’interior del nucli de Masos al Casal, ja que
114

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
l’amplada del carreró Joan Brossa ho impedeix i, per accedir des de la carretera, s’ha de
realitzar una complicada i perillosa maniobra, que inclou un gir a esquerres de180º.
El nou carrer dona continuïtat al projectat dins el PAUs 02 i 12, connectant
transversalment, amb amplada suficient, el carrer Sant Joan, a través del nucli de Masos,
amb l’avinguda de Montserrat. Amb aquesta disposició, si es cregués necessari, seria
possible plantejar el trànsit, únicament per a vianants, a través del nucli històric original de
Masos.
L’ordenació de l’edificació al carrer de nova obertura, al sud del casal municipal, és a
base d’edificacions segons alineació a vial.
Al sud del PAU 13, en terrenys de la mateixa finca, el POUM conserva, fora del polígon
d’actuació urbanística, l’edifici existent, de forma que es preserva l’ambient i la silueta de
l’entorn del nucli històric de Masos.
L’edificabilitat màxima que les anteriors normes subsidiàries atorgaven a la finca original
de la qual provenen els terrenys situats dins del PAU 13 era de XXX m²st mentre que el
màxim d’habitatges s’establia en XX unitats, amb un promig d’aproximadament XXX m²st
construïts per habitatge. El POUM augmenta aquests valors fins a situar-los en 680 m²st i 5
habitatges, adaptant la seva grandària mitja a uns 136 m²st i, per tant, als requeriments
de mercat (No es comptabilitza la possibilitat d’ampliació de la planta pis que es preveu
a la regulació de la subclau 11a).
115

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
POLÍGONO D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA NÚM. 14
ANTECEDENTS
Les Normes Subsidiàries de Vespella de Gaià qualificaven els terrenys on es delimita el nou
polígon d’actuació urbanística amb la clau 7a2, corresponent a sistema d’equipaments
existents privats. Es tracta d’una antiga piscina privada que s’obria al públic, molt
deteriorada i, en desús des de fa temps.
ÀMBIT
L’àmbit del nou Polígon d’actuació urbanística PAU 14, té una superfície aproximada,
comprovada sobre base topogràfica digitalitzada de 4.387 m²,.
Limita al nord amb terrenys edificables del sòl urbà qualificats amb la clau 11b, al sud
amb terrenys del sistema d’espais lliures amb clau 6a. Limita a l’est amb el torrent de
Salomó i, a l’oest amb el carrer circumval·lació.
OBJECTIUS
El POUM, mitjançant la delimitació del Polígon d’actuació urbanística PAU 14, vol assolir
els següents objectius:
-Potenciar, pel seu ús com a passeig, l’eix junt el torrent de Salomó, conjuntament amb els
nous PAUs 11 i 15 del POUM.
-Obtenir espais lliures públics d’estada i d’accés junt al torrent.
-Millorar la comunicació de la xarxa viària de la zona.
DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LES NOVES DETERMINACIONS DEL POUM
A la banda est del polígon, s’amplia el carrer per crear un eix destinat a passeig al llarg
del torrent de Salomó, que tindrà continuïtat a través dels nous PAUs 11 i 15 del POUM.
S’obre també, amb amplada suficient un nou carrer que, des del carrer el carrer
circumval·lació, comunica amb l’anterior, millorant les condicions de mobilitat d’aquesta
part de Sant Miquel.
Es proposa un nou espai lliure de cessió i urbanització a càrrec del polígon, que actuarà
com a mirador i, d’accés per a vianants al torrent.
L’ordenació volumètrica de l’edificació es disposa segons dos cossos paral·lels
d’edificació unifamiliar agrupada que comparteixen un espai lliure privat comunitari,
disposats en el sentit que menys barrera visual presenten davant el torrent i amb la millor
orientació en relació al sol.
116

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
POLÍGONO D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA NÚM. 15
ANTECEDENTS
Les Normes Subsidiàries de Vespella de Gaià qualificaven els terrenys on es delimita el nou
polígon d’actuació urbanística amb la clau 7a2, corresponent a sistema d’equipaments
existents privats. Existeix en ells una construcció d’una planta destinada a magatzem.
ÀMBIT
L’àmbit del nou Polígon d’actuació urbanística PAU 15, té una superfície aproximada,
comprovada sobre base topogràfica digitalitzada de 1.589 m²,.
Limita al nord amb el carrer Joan Miró, al sud amb un carrer de nova obertura. Limita a
l’est amb el torrent de Salomó i, a l’oest amb terrenys edificables del sòl urbà qualificats
amb la clau 13b.
OBJECTIUS
El POUM, mitjançant la delimitació del Polígon d’actuació urbanística PAU 15, vol assolir
els següents objectius:
-Potenciar, pel seu ús com a passeig, l’eix junt el torrent de Salomó, conjuntament amb els
nous PAUs 11 i 14 del POUM.
-Obtenir espais lliures públics junt al torrent.
-Millorar la comunicació de la xarxa viària de la zona.
DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LES NOVES DETERMINACIONS DEL POUM
A la banda est del polígon, s’obre un nou carrer per crear un eix destinat a passeig al llarg
del torrent de Salomó, que tindrà continuïtat a través dels nous PAUs 11 i 14 del POUM,
millorant també les condicions de mobilitat d’aquesta part de Sant Miquel.
Es proposa un nou espai lliure de cessió i urbanització a càrrec del polígon, que obrirà
noves visuals i actuarà d’espai d’estada junt al torrent.
L’ordenació volumètrica de l’edificació es disposa segons un cos d’edificació unifamiliar
agrupada, que segueix l’alineació de l’edifici del PAU 11 més pròxim al torrent.
117

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
POLÍGONO D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA NÚM. 16
ANTECEDENTS
El Pla territorial parcial del Camp de Tarragona considera el nucli de Masos de Vespella
com un assentament susceptible d’operacions de millora i compleció, on es possible
plantejar petites extensions del sòl urbà, proporcionades i contigües al nucli, tot mantenint
aquesta classificació de sòl urbà. Preveu també que la figura que ha de definir, amb
precisió, la seva ordenació serà el Pla d’ordenació urbanística municipal.
Per assolir, a l’oest, l’extensió del nucli de Masos, el POUM delimita aquest polígon
d’actuació urbanística PAU 16, conjuntament amb el PAU 17.
Es tracta de terrenys erms classificats a les anteriors Normes Subsidiàries de planejament
com a sòl no urbanitzable.
ÀMBIT
Limita al nord i, al sud, amb sòl no urbanitzable, a l’est amb el carrer Sant Joan, l’avinguda
de Montserrat i el PAU 06 i, a l’oest, amb el PAU 17.
Inclou les finques cadastrals d’urbana de referència 2619601, 2619602 (en part), 2619603,
2619604, i les parcel·les 8 i, part de la 9, 19 i 68 del polígon 10 de rústica.
La superfície aproximada, comprovada sobre base topogràfica digitalitzada, de l’àmbit
del nou Polígon d’actuació urbanística PAU 16 és de 9.513 m².
OBJECTIUS
El POUM, mitjançant la delimitació del Polígon d’actuació urbanística PAU 16, vol assolir
els següents objectius:
-Desenvolupar l’estratègia de millora i compleció prevista al Pla territorial parcial del
Camp de Tarragona pel nucli històric de Masos de Vespella.
-Delimitar un polígon d’actuació que permeti la cessió i urbanització del sòl públic de
l’actuació i el repartiment de l’aprofitament privat que ho fa possible, entre els propietaris.
-Connectar l’actual teixit urbà i millorar l’accessibilitat als terrenys destinats a espais lliures i
equipaments del Mas d’en Mestre, situats junt el torrent de l’Olivereta
-Millorar l’accessibilitat al nucli històric de Masos mitjançant la creació de nova vialitat que
el connectarà amb el camí de l’Olivereta, cosa que permetrà alliberar-lo de trànsit de
pas.
-Protegir la silueta paisatgística de Masos des de l’accés des de la Nou de Gaià.
-Definir un tipus edificatori que mantingui la idiosincràsia rural del nucli de Masos, a l’hora
que no malmeti les seves condicions paisatgístiques.
DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LES NOVES DETERMINACIONS DEL POUM
Les bandes nord i oest de Masos són les zones que millor admeten l’extensió del nucli ja
que és on s’ocasiona el menor impacte paisatgístic.
S’ha optat per l’opció oest en tant que permet connectar el teixit urbà amb els terrenys,
avui dia de titularitat de l’Ajuntament de Vespella, destinats a espais lliures i equipaments,
situats junt el torrent de l’Olivereta i, assignar a tots ells, en continuïtat, la classificació de
118

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
sòl urbà. D’aquesta manera es facilitarà l’accessibilitat a aquests espais, especialment a
l’equipament del Mas d’en Mestre, actualment en funcionament.
A aquests efectes, es preveu la delimitació de dos polígons d’actuació contigus, els PAUs
16 i 17. Per assegurar el creixement en continuïtat, la normativa del POUM condiciona
l’execució del PAU 17 a la consolidació prèvia del PAU 16.
El creixement d’ambdós polígons tenen com a límit el Camí de l’Olivereta, element molt
important que el POUM preveu arranjar i adaptar pel trànsit de vianants, bicicletes i
vehicles, amb tractament respectuós amb el paisatge.
L’actual camí existent entre Masos i el Catllar i la Riera és un element que,
convenientment arrengat millorarà la mobilitat i les condicions de seguretat en cas
d’incendi del terme municipal de Vespella de Gaià, ja que pot constituir un nou accés,
alternatiu a la carretera de la Nou de Gaià, a Masos i a la resta de nuclis de Vespella des
de la nova carretera que planteja el Pla territorial parcial del Camp de Tarragona i el Pla
director urbanístic de l’àrea central del Camp, que discorrerà entre Torredembarra i la
estació del TGV de la Secuita.
Aquest objectiu és especialment important perquè, una vegada degudament
condicionat, permetrà connectar directament, com alternativa als llargs recorreguts
actuals, els nuclis de Vespella de Gaià amb el nou polígon d’activitats econòmiques que
es preveu al sud de la línia de ferrocarril d’alta velocitat i amb el polígon industrial i el
nucli urbá del municipi de la Riera.
La prolongació de l’actual camí existent entre Masos i el Catllar i la Riera permetrà
accedir directament a Vespella i Sant Miquel sense travessar el nucli urbà de Masos i, en
sentit invers, des d’aquells nuclis, directament a la part sud i a la zona d’equipaments de
Masos i, a la Coma, la Riera i el Catllar, alliberant de trànsit també el nucli històric de
Masos.
Es planteja una ordenació basada en directrius pròpies del nucli històric de Masos,
especialment dels seus dos carrers més importants a l’actualitat, el de Sant Joan i
l’avinguda de Montserrat. El camí de l’Olivereta, per la part oest i un nou vial estructurant
del futur possible creixement, a la part est, completen el sistema viari. Les dimensions
d’aquest últim accentuen la diferència entre el nou petit eixample i el nucli històric de
Masos. Es creen tres petits llocs d’estada, en cruïlles de carrers, un d’aquests carrers es
preveu per a vianants. Dins del PAU 16 es disposen dos dels petits espais lliures, a escala
de l’espai urbá existent, junt els carrers principals del nucli. Per una altra banda, es reserva
una gran franja d’espai lliure davant el mirador de la Plaça Catalunya que, a la vegada,
protegeix la pintoresca silueta paisatgística de Masos des de l’accés des de la Nou de
Gaià.
El tipus edificatori de casa unifamiliar amb pati enjardinat, envoltat de tanca alta, és el
propi d’aquesta part del nucli. Així va ser reconegut a les UAs 02 i 06 de les anteriors
Normes subsidiàries i, així es recull al POUM, com a zona de transició i disgregació del gra
compacte de l’edificació característica del centre del nucli i el paisatge del sòl no
urbanitzable circumdant.
La delimitació d’ambdós Polígons és la necessària per atribuir equitativament les
càrregues del planejament. Entre aquestes, el PAU 16 ha de cedir i urbanitzar la
prolongació de l’avinguda de Montserrat fins el camí de l’Olivereta.
119

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
POLÍGONO D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA NÚM. 17
ANTECEDENTS
El Pla territorial parcial del Camp de Tarragona considera el nucli de Masos de Vespella
com un assentament susceptible d’operacions de millora i compleció, on es possible
plantejar petites extensions del sòl urbà, proporcionades i contigües al nucli, tot mantenint
aquesta classificació de sòl urbà. Preveu també que la figura que ha de definir, amb
precisió, la seva ordenació serà el Pla d’ordenació urbanística municipal.
Per assolir, a l’oest, l’extensió del nucli de Masos, el POUM delimita aquest polígon
d’actuació urbanística PAU 17, conjuntament amb el PAU 16.
Es tracta de terrenys erms classificats a les anteriors Normes Subsidiàries de planejament
com a sòl no urbanitzable.
ÀMBIT
Limita al nord amb sòl no urbanitzable, a l’est i, al sud, amb el PAU 16 i, a l’oest, amb la
zona verda de titularitat municipal situada junt el torrent de l’Olivereta.
Inclou la finca urbana de referència cadastral 2519902, part de les parcel·les 1 i 48 del
polígon 10 de rústica i, part de la parcel·la 12 del polígon 58 de rústica .
La superfície aproximada, comprovada sobre base topogràfica digitalitzada, de l’àmbit
del nou Polígon d’actuació urbanística PAU 17 és de 6.546 m².
OBJECTIUS
El POUM, mitjançant la delimitació del Polígon d’actuació urbanística PAU 17, vol assolir
els següents objectius:
-Desenvolupar l’estratègia de millora i compleció prevista al Pla territorial parcial del
Camp de Tarragona pel nucli històric de Masos de Vespella.
-Delimitar un polígon d’actuació que permeti la cessió i urbanització del sòl públic de
l’actuació i el repartiment de l’aprofitament privat que ho fa possible, entre els propietaris.
-Connectar l’actual teixit urbà i millorar l’accessibilitat als terrenys destinats a espais lliures i
equipaments del Mas d’en Mestre, situats junt el torrent de l’Olivereta
-Millorar l’accessibilitat al nucli històric de Masos mitjançant la creació de nova vialitat que
el connectarà amb el camí de l’Olivereta, cosa que permetrà alliberar-lo de trànsit de
pas.
-Condicionar part del camí de l’Olivereta i construcció d’un pont sobre el torrent.
-Definir un tipus edificatori que mantingui la idiosincràsia rural del nucli de Masos, a l’hora
que no malmeti les seves condicions paisatgístiques.
DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LES NOVES DETERMINACIONS DEL POUM
Les bandes nord i oest de Masos són les zones que millor admeten l’extensió del nucli ja
que és on s’ocasiona el menor impacte paisatgístic.
S’ha optat per l’opció oest en tant que permet connectar el teixit urbà amb els terrenys,
avui dia de titularitat de l’Ajuntament de Vespella, destinats a espais lliures i equipaments,
situats junt el torrent de l’Olivereta i, assignar a tots ells, en continuïtat, la classificació de
120

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
sòl urbà. D’aquesta manera es facilitarà l’accessibilitat a aquests espais, especialment a
l’equipament del Mas d’en Mestre, actualment en funcionament.
A aquests efectes, es preveu la delimitació de dos polígons d’actuació contigus, els PAUs
16 i 17. Per assegurar el creixement en continuïtat, la normativa del POUM condiciona
l’execució del PAU 17 a la consolidació prèvia del PAU 16.
El creixement d’ambdós polígons tenen com a límit el Camí de l’Olivereta, element molt
important que el POUM preveu arranjar i adaptar pel trànsit de vianants, bicicletes i
vehicles, amb tractament respectuós amb el paisatge.
L’actual camí existent entre Masos i el Catllar i la Riera és un element que,
convenientment arrengat millorarà la mobilitat i les condicions de seguretat en cas
d’incendi del terme municipal de Vespella de Gaià, ja que pot constituir un nou accés,
alternatiu a la carretera de la Nou de Gaià, a Masos i a la resta de nuclis de Vespella des
de la nova carretera que planteja el Pla territorial parcial del Camp de Tarragona i el Pla
director urbanístic de l’àrea central del Camp, que discorrerà entre Torredembarra i la
estació del TGV de la Secuita.
Aquest objectiu és especialment important perquè, una vegada degudament
condicionat, permetrà connectar directament, com alternativa als llargs recorreguts
actuals, els nuclis de Vespella de Gaià amb el nou polígon d’activitats econòmiques que
es preveu al sud de la línia de ferrocarril d’alta velocitat i amb el polígon industrial i el
nucli urbá del municipi de la Riera.
La prolongació de l’actual camí existent entre Masos i el Catllar i la Riera permetrà
accedir directament a Vespella i Sant Miquel sense travessar el nucli urbà de Masos i, en
sentit invers, des d’aquells nuclis, directament a la part sud i a la zona d’equipaments de
Masos i, a la Coma, la Riera i el Catllar, alliberant de trànsit també el nucli històric de
Masos.
Es planteja una ordenació basada en directrius pròpies del nucli històric de Masos,
especialment dels seus dos carrers més importants a l’actualitat, el de Sant Joan i
l’avinguda de Montserrat. El camí de l’Olivereta, per la part oest i un nou vial estructurant
del futur possible creixement, a la part est, completen el sistema viari. Les dimensions
d’aquest últim accentuen la diferència entre el nou petit eixample i el nucli històric de
Masos. Es creen tres petits llocs d’estada, en cruïlles de carrers, un d’aquests carrers es
preveu per a vianants. Dins del PAU 17 es disposa un dels petits espais lliures, a escala de
l’espai urbá existent, a mode de mirador sobre el torrent.
El tipus edificatori de casa unifamiliar amb pati enjardinat, envoltat de tanca alta, és el
propi d’aquesta part del nucli. Així va ser reconegut a les UAs 02 i 06 de les anteriors
Normes subsidiàries i, així es recull al POUM, com a zona de transició i disgregació del gra
compacte de l’edificació característica del centre del nucli i el paisatge del sòl no
urbanitzable circumdant.
La delimitació d’ambdós Polígons és la necessària per atribuir equitativament les
càrregues del planejament. Entre aquestes, el PAU 17 ha de sufragar la construcció d’un
nou pont sobre el torrent.
121

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
POLÍGONO D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA NÚM. 18
ANTECEDENTS
Les Normes Subsidiàries de Vespella de Gaià assignaven la clau 12b a l’illa on es situen els
terrenys, en què el POUM delimita aquest nou polígon d’actuació núm. 18, preveient un
front continu d’edificacions alineades a vial, amb façana a l’avinguda de Sant Miquel del
nucli de Masos de Vespella.
El POUM allibera la cruïlla de l’avinguda de Sant Miquel amb el carrer de Sant Joan i, la
prolongació del nou passatge que es crea al PAU 13, per l’ús públic, tot resituant
l’aprofitament privat en la franja central de l’illa.
ÀMBIT
Comprèn les finques cadastrals de urbana, de referències respectives
2719506CF6621H0001PU i 2719507CF6621H0001LU.
L’àmbit del nou Polígon d’actuació urbanística PAU 18, compta amb una superfície
aproximada, comprovada sobre base topogràfica digitalitzada, de 534 m².
Limita al nord amb el casal municipal i l’avinguda de Sant Miquel, al sud amb el carrer
Sant Joan, a l’est amb l’avinguda de Sant Miquel i, a l’oest amb el passatge de Joan
Brossa i el PAU 13.
OBJECTIUS
El POUM, mitjançant la delimitació del Polígon d’actuació urbanística PAU 18 vol assolir els
següents objectius:
-Mantenir l’actual configuració i fisonomia de la cruïlla de l’avinguda de Sant Miquel amb
el carrer de Sant Joan, amb la creació d’un nou espai lliure i la preservació del mur de
pedra que permet salvar el desnivell amb els carrers.
-Millorar l’accessibilitat de vianants al Casal.
-Millorar les condicions de l’edificació determinades a l’anterior planejament general.
DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LES NOVES DETERMINACIONS DEL POUM
El POUM planteja una nova zona verda a la cruïlla de l’avinguda de Sant Miquel amb el
carrer de Sant Joan, per alliberar-la de la seva possible edificació i, mantenir la seva
actual configuració i fisonomia, caracteritzada pel mur de pedra que l’envolta i, que
cobra continuïtat a través del passatge de Joan Brossa.
A la banda nord, prolonga el passatge de nova obertura, de trànsit per a vianants i accés
restringit de vehicles, previst al PAU 13, de forma que permetrà, a través d’una escala,
una nova entrada directa de vianants al Casal des de l’avinguda de Sant Miquel.
Aquest mateix passatge que s’obrirà amb el desenvolupament del PAU 13, permetrà
facilitar, conjuntament amb el de Joan Brossa, l’accés i circulació restringida de vehicles
als aparcaments dels respectius edificis previstos a ambdós polígons d’actuació.
L’edificabilitat màxima, sobre la rasant de l’avinguda de Sant Miquel, que les anteriors
normes subsidiàries atorgaven a la finca original de la qual provenen els terrenys situats
dins del PAU 18 era d’aproximadament 225 m²st, disposats en una única planta, mentre
que el màxim d’habitatges s’establia en dues unitats, amb un promig d’aproximadament
112,15 m²st construïts per habitatge. El POUM augmenta aquests valors fins a situar-los en
430 m²st i 4 habitatges, permetent adaptant la seva grandària mitja a uns 108 m²st i, per
tant, als requeriments de mercat.
122

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
POLÍGONO D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA NÚM. 19
ANTECEDENTS
Les anteriors Normes subsidiàries de Vespella de Gaià ja classificaven els terrenys que
formen part del nou PAU 19 com a sòl urbà, si bé no preveien una ordenació específica
en ells. Quedaven integrats dins l’àmbit d’un Pla especial de reforma interior del nucli
històric de Vespella que tenia com a objectiu, entre d’altres, el de la seva conservació,
restauració i rehabilitació, així com l’assignació d’usos als edificis en ruïna.
El POUM avança un pas més i ordena el vessant del turó, a la part est de l’antic sector de
planejament, mitjançant aquest nou Polígon d’actuació urbanística, de forma que
detalla les condicions d’edificació i d’ús per a la reconstrucció de les restes dels edificis
originals (fonamentalment del segle XVII) que composaven el nucli històric de Vespella.
També defineix el seu accés i, reserva i, permet obtenir mitjançant cessió gratuïta i
obligatòria, terrenys per a equipaments i espais lliures.
Per assolir la resta d’objectius continguts a les antigues NNSS, el POUM manté la
delimitació del Pla especial a la resta de terrenys que s’incloïen a l’antic sector delimitat.
La referència històrica més antiga de l’existència d’edificis als peus del castell la trobem a
la publicació d’Antoni Virgili, L’expansió i afermament del feudalisme al Baix Gaià (Segles
XI i XII), editat pel Centre d’Estudis d’Altafulla a l’any 1991: “La fortalesa del castlà
ocupava la cresta d’un turó de difícil accés que domina tota la vall i, al costat mateix s’hi
bastí l’església, dedicada a Sant Miquel. El poblat fou aixecat a l’entorn dels dos edificis al
vessant sud-est del puig i les parets de les cases més externes actuaven de muralles
perifèriques.
Els relats del segle XX s’iniciaven al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya núm. 70,
de novembre de 1900, on es descriu: “El nombre d’edificis que circumden aquesta
espècie de cúpula terciària arriba als 20, inclosa l’església parroquial. Algunes cases són
deshabitades i n’hi ha també de derribades.”
En aquest butlletí hi figuren múltiples referències a l’església parroquial i a les cases del Sr.
Secretari i Cal Virgili situades sota d’ella.
Detalla el nucli d’edificacions situades sota l’església de la següent forma: “Farem notar
que algunes cases de darrera i sota l’església estan tan atrevidament edificades arran de
la cinglera, que esglaya’l considerar solament com llurs habitants tenen valor pera
desafiar aquell constant perill.”
En termes similars s’expressa el butlletí núm. 438 de la mateixa entitat, de novembre de
1931: “...les vint cases que antany constituïen el poblet de Vespella han quedat reduïdes
a quatre, inclosa l’església parroquial i la rectoria annexa. L’abandó a què els veïns han
sotmès aquest turó, ha produït l’enrunament de moltes cases, mentre que les que resten,
bastides ran de la cinglera, constitueixen un perill constant per als habitants que tenen el
valor d’afrontar-ho”.
El POUM, tot basant-se en documents històrics, ha interpretat la volumetria original
d’aquesta part del nucli de Vespella i proposa la seva reconstrucció.
El punt de partida ha sigut l’elaboració d’un aixecament taquimètric dels terrenys del
polígon, amb detall de les restes de les edificacions, que ha sigut integrat junt a la
cartografia oficial del ICC.
El conjunt de la informació del terreny i les restes de construccions d’ambdues bases
topogràfiques, va ser modelitzada, posteriorment, en tres dimensions.
Amb el recolzament de fotografies panoràmiques d’aquest nucli realitzades anteriorment
a l’any 1930 , de fotomapes de l’exèrcit dels anys 1946 i 1956 i testimonis obtinguts de gent
del municipi coneixedora de l’estat i característiques dels edificis originals, s’ha fet una
interpretació de les volumetries històriques, de tal manera que les perspectives còniques,
realitzades des dels mateixos punts de vista emprats fotogràficament, demostren que el
123

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
conjunt de la volumetria resultant de l’ordenació proposada al POUM és una reproducció
molt exacta de l’existent originàriament.
Ambdós punts de vista, des de on es van prendre les dues imatges fotogràfiques i s’han
realitzat les perspectives còniques, es localitzen a un dels gràfics que segueixen a
continuació, tenen les següents coordenades UTM:
Punt de vista sud-est: coordenades x= 362.653, y= 4.562.805, z= 145.
Punt de vista nord-est: coordenades x= 362.632, y= 4.563.124, z= 172.
124

Foto aèria de l’exèrcit de l’any 1946
Foto aèria de l’exèrcit de l’any 1956
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
125

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
Punt de vista nord-est, de coordenades x= 362.632, y= 4.563.124, z= 172.
Punt de vista sud-est de coordenades UTM x= 362.653, y= 4.562.805, z= 145
126

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
Fotografia de principi de segle XX des del nord-est ( x= 362.632, y= 4.563.124, z= 172).
Perspectiva cònica de la volumetria resultant de l’ordenació proposada pel POUM per a
la reconstrucció dels habitatges originals existents al peu del turó de Vespella, realitzada
des del mateix punt de vista nord-est que el de la fotografia ( x= 362.632, y= 4.563.124, z=
172).
127

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
Fotografia de l’any 1930 des del sud-est ( x= 362.653, y= 4.562.805, z= 145).
Perspectiva cònica de la volumetria resultant de l’ordenació proposada pel POUM per a
la reconstrucció dels habitatges originals existents al peu del turó de Vespella, realitzada
des del mateix punt de vista sud-est que el de la fotografia ( x= 362.653, y= 4.562.805, z=
145).
128

ÀMBIT
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
Comprèn les finques cadastrals de urbana, de referències respectives
2529602CF6622H0001YQ, 2529603CF6622H0001GQ, 2529604CF6622H0001QQ,
2529605CF6622H0001PQ i 2529610CF6622H0001TQ, propietat, únicament, de dos diferents
propietaris.
L’àmbit del nou Polígon d’actuació urbanística PAU 19, compta amb una superfície
aproximada, comprovada sobre base topogràfica digitalitzada, de 11.000 m².
Limita al nord amb el vial d’accés des de Sant Miquel a Vespella, al sud amb l’avinguda
del Pi, a l’est amb terrenys classificats com a sòl no urbanitzable i, a l’oest amb la finca
cadastral 2530901CF6623B001XP i el camí de pujada al castell i a l’església.
L’exclusió de l’àmbit de part del vial d’accés al polígon obeeix a agilitzar la seva gestió
urbanística, tota vegada que aquesta petita superfície del terrenys és propietat de
tercers. L’obtenció del sòl i la seva urbanització serà una càrrega que haurà d’assumir el
polígon.
OBJECTIUS
El POUM, mitjançant la delimitació del Polígon d’actuació urbanística PAU 19 vol assolir els
següents objectius:
-Recuperar la identitat i centralitat del nucli històric de Vespella.
-Reconstruir els edificis originals que formaven part del nucli històric de Vespella situats al
vessant est del turó, tot detallant les seves condicions d’edificació i d’ús i, la definició dels
accessos.
-Reservar terrenys destinats a equipaments i espais lliures de cessió gratuïta i obligatòria,
destinats, respectivament, a la construcció d’un centre d’art i la preservació paisatgística
del turó.
DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LES NOVES DETERMINACIONS DEL POUM
El POUM proposa mantenir la classificació de sòl urbà que gaudien els terrenys a l’anterior
planejament general anterior, que formaven part d’un àmbit de Pla especial de reforma
interior.
Entre els objectius a assolir per aquell PERI hi havia el de l’assignació d’usos als edificis en
ruïna.
El POUM resol aquest aspecte i, a més a més, ordena la part est de l’antic sector de
planejament, deixant pel futur planejament especial el tractament urbanístic a rebre per
la resta de sòl inclòs dins del recinte del castell, àmbit catalogat com a BCIN.
Els ajustos de delimitació de sòl urbà que comporta la proposta no impliquen augment
d’edificabilitat ni densitat en relació a les previsions de les anteriors NNSS. La incorporació
de petites superfícies de sòl són les necessàries per garantir l’accés rodat al polígon o es
tracten de peces destinades a espais lliures coincidents amb els límits de propietat.
Es tracta doncs d’una operació simplement de compleció.
Conjuntament amb altres propostes contingudes en ell, el Pla persegueix potenciar el
nucli històric de Vespella per tal de recuperar la seva identitat i el paper de centralitat
que havia jugat en temps anteriors, tot contribuint a la cohesió territorial i social del
municipi.
La delimitació del polígon facilita l’obtenció de terrenys per a la construcció d’un
equipament públic que permeti l’allotjament i exposició de col·leccions d’art.
L’Ajuntament manté negociacions per ser receptor d’una important col·lecció privada
129

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
que seria cedida a l’Ajuntament com a conseqüència de l’existència d’un espai adient
per a la seva exposició.
La zona de l’equipament es situa junt l’accés principal al polígon des de la carretera que
uneix Vespella amb la urbanització de Sant Miquel. Aquest accés es materialitza amb un
vial que desemboca a una zona d’aparcament de servei a l’equipament i als habitatges.
Atenent a la compatibilitat entre sistemes, l’aparcament es completarà en el moment de
la construcció de l’equipament, de forma que podrà ocupar-se per a aquest ús part de la
coberta de l’edfici.
La zonificació de les cotes més baixes del polígon correspon a espais lliures que hauran de
ser urbanitzats sense alterar el seu caràcter verge, només amb la disposició de camins per
a vianants de connexió de la carretera nord amb l’avinguda del Pi i d’accés als
habitatges. Tot amb l’objectiu de mantenir la protecció paisatgística del nucli.
Es permetrà el pas ocasional de vehicles a les zones privades a través dels espais lliures,
mitjançant algú d’aquests camins, sempre sense alterar el caràcter de camí per a
vianants.
La zona privada destinada a edificacions residencials es localitza als terrenys on es troben
les restes de les construccions originals. En elles es reserven zones d’espais lliures privats,
entre els diferent edificis, allà on originàriament el sòl no estava edificat i, es destinava a
horts. També es reserva una zona enjardinada al peu dels habitatges, pel seu ús
comunitari.
El Pla preveu que es compleixin les condicions legals d’accessibilitat als habitatges, ja sigui
a través del camí de pujada a l’església o, mitjançant els camins que travessaran els
espais lliures.
El gàlib volumètric de la reconstrucció original dels edificis s’ha obtingut a partir de la
planta topogràfica de les restes existents, posant en relació proporcional les magnituds
dels trams de façana que es conserven amb l’ajut de documents fotogràfics i, de la
comparació entre el model de proposta amb fotografies del conjunt original.
Les fitxes normatives del polígon d’actuació detallen individualment, per a cadascun dels
volums resultants, les plantes i seccions que defineixen els gàlibs màxims. L’edificabilitat
màxima serà la derivada del sostre que es possible encabir dins dels volums-gàlibs així
definits i de l’aplicació simultània de les normatives vigents (accessibilitat, habitabilitat,
normes urbanístiques, etc.), de tal forma que, per exemple, als projectes constructius, si es
dona el cas, s’hauria de renunciar a part del sostre encabit dins dels gàlibs-volums dels
edificis originals, a causa de necessitats de ventilació, de protecció contra incendis, de
possibilitat d’accés, etc.
El total de sostre privat aproximat que es pot encabir a la reconstrucció de la totalitat dels
volums originals és de 2.070 m2, xifra que representa, aproximadament, dins del Polígon
d’actuació urbanística una edificabilitat bruta de 0,19 m2st/m2s i una densitat bruta de 12
habitatges/Ha.
El nombre màxim d’habitatges és de 14 unitats. S’ha determinat en relació a la grandària
de cadascun dels volums resultants i la possibilitat física del seu encabiment sense
desvirtuar el tipus edificatori. La superfície mitja dels habitatges és d’aproximadament 120
m2/habitatge.
La localització del nombre d’habitatges als diferents volums, no obstant això, serà lliure,
sempre que, al projecte constructiu, es justifiqui el respecte de la tipologia edificatòria i
que cap dels habitatges resulti amb superfície inferior a 90 m2 útils.
De forma pormenoritzada, les dades aproximades obtingudes de la reposició de la
volumetria original, per a cadascun dels volums que integren el conjunt edificatori, són les
del quadre següent.
130

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
Edifici Superficie util PBSuperfi altell Superficie util P Superficie util P2 Superficie util Total Superficie construida Ocupació Núm Habitatges
A 171,11 177,79 61,54 410,44 602,25 246,29 3,00
B 65,47 65,47 130,94 150,00 75,00 1,00
C 23,38 86,59 70,96 180,93 244,10 111,15 2,00
D 98,39 99,43 197,82 241,48 120,74 2,00
E 109,39 110,45 113,47 333,31 406,14 135,38 3,00
F 123,62 62,68 186,30 239,44 161,05 2,00
G 21,98 21,98 25,84 25,84
H 127,86 127,86 158,78 158,78 1,00
TOTAL 741,20 602,41 245,97 1.589,58 2.068,03 1.034,23 14,00
El quadre anterior té caràcter orientatiu. No serà possible definir la localització, nombre i
grandària definitiva dels habitatges, fins el moment de realitzar el projecte constructiu, ja
que la materialització de l’aprofitament urbanístic s’ha de subjectar als seu rígid
encabiment dins uns gàlibs volumètrics definits per la construcció original, tenint en
compte aspectes normatius esmentats anteriorment.
Conseqüentment, la localització del sostre reservat a habitatge protegit es portarà a
terme dins del projecte de reparcel·lació del polígon.
131

Plans especials urbanístics
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
El POUM preveu la delimitació d’un sectors on s’ha d’aprovar un Pla especial urbanístic
que te per objecte l’ordenació de recintes i conjunts artístics i la recuperació i el
millorament del paisatge urbà.
Els sectors de Pla especial urbanístic que delimita el POUM són:
PEU 01 “Castell de Vespella”
132

PLA ESPECIAL URBANÍSTIC NÚM. 01
ANTECEDENTS
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
Les anteriors Normes subsidiàries de Vespella de Gaià classificaven els terrenys que formen
part del PEU-01 com a sòl urbà.
Es trobaven dins l’àmbit d’un Pla especial de reforma interior anomenat ”nucli històric de
Vespella”, juntament amb part dels integrants del nou PAU-19.
El PERI tenia com a objectiu general el de conservar, restaurar i rehabilitar el conjunt
monumental del Nucli Antic de Vespella, promoure la declaració de conjunt d’interès
natural, històric, arquitectònic i arqueològic, davant el Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya, delimitar un àmbit estricte, o àmbit de declaració i un entorn o
àmbit general de protecció.
També es plantejaven els objectius de definir els usos admesos i exclosos en cadascun
dels àmbits, i l’ús assignable als edificis en ruïna, que les NN.SS. proposaven restaurar o
reconstruir, definir la proposta d’Intervenció pel que fa a restauració de la muntanya, de
la geologia, el paisatge, l’edificació i les excavacions arqueològiques, definir el sistema
d’accés i el d’aparcament, la titularitat de tots els sòls afectats pel Planejament i, el
sistema de gestió del Pla.
El POUM, mitjançant el seu PAU-19, ha ordenat el vessant del turó, a la part est de l’antic
PERI, de forma que ha detallat les condicions d’edificació i d’ús per a la reconstrucció de
les restes dels edificis originals que composaven el nucli històric de Vespella. També
defineix el seu accés i zones d’aparcament.
Per assolir la resta d’objectius continguts a les antigues NNSS, el POUM manté la
delimitació de Pla especial a la resta de terrenys que s’incloïen a l’antic sector delimitat
de Pla especial de reforma interna.
Les restes del castell es localitzen prop l’església de Sant Miquel (antiga església del
castell), al voltant del qual es formà el poble aturonat. Ateses les petites dimensions de
l’esplanada del turó, el castell degué ser originàriament una torre, amb la seva església i
el cementiri.
La primera referència escrita del Castell de Vespella es localitza l’any 1167 quan els
senyors de Claramunt autoritzen a Bernat de Viver i la seva esposa Ermessenda per donarlo
a Ponç de Far i a la seva muller Brunissenda, per que s’ocupin de la seva població, però
el seu origen pot ser molt anterior, cap als volts del l'any 1000. L’any 1212 es documenta el
testament de Pere de Vespella, llinatge homònim del lloc, on deixa el castell de Vespella
al seu germà Bertran i fa una deixa a l’església de Sant Miquel.
Durant el segle XIII foren senyors del lloc Guillem de Cardona i Guillem de Claramunt, però
a causa de l’enllaç matrimonial d’Ermessenda de Claramunt, senyora de Vespella, amb
Bernat de Montoliu, els Montoliu entren en la possessió de Vespella. El fill segon del
matrimoni, Pere, hereta amb posterioritat la senyoria. L’any 1314 el rei Jaume II ven el
castell de Vespella a Pere V de Queralt. Els Queralt tenen Vespella durant el segle XIV i així
ho documenten els fogatjaments de les corts de Cervera comptabilitzats vers l’any 1379
Vespella és d’en Dalmau de Queralt, fill de Pere. D’aquesta època daten els conflictes de
Dalmau amb la seva mare Almanda. Dalmau és avisat, fins i tot pel rei, de les
pertorbacions que causa a la vila de Santa Coloma. De l’any 1366 es documenta una
sentència arbitral que obliga Dalmau a donar el lloc de Vespella a la seva mare en
concepte d’aliments i restitució total. El rei Pere III ven el 10 d'octubre l’any 1368 a
Almanda el mer i mixt imperi de Vespella.
El castell de Vespella és l'element núm. 1949 de L’Inventari del patrimoni cultural Immoble
patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d’un element declarat
BCIN Monument històric (R-I-51-6783/1743-MH) pel Decret 22/04/1949, publicat al BOE
05/05/1949.
133

ÀMBIT
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
L’àmbit del Pla especial urbanístic, compta amb una superfície aproximada,
comprovada sobre base topogràfica digitalitzada, de 6.000 m².
Limita al nord amb el vial d’accés des de Sant Miquel a Vespella, al sud amb l’avinguda
del Pi, a l’est amb terrenys classificats com a sòl no urbanitzable i, a l’oest amb la finca
cadastral 2530901CF6623B001XP i el camí de pujada al castell i a l’església.
OBJECTIUS
El POUM, mitjançant la delimitació del Pla especial urbanístic PEU-01 vol assolir els següents
objectius:
-Potenciar l’atractiu turístic del municipi.
-Recuperar la identitat i centralitat del nucli històric de Vespella.
-Conservar, restaurar i rehabilitar el conjunt monumental del castell de Vespella.
-Promoure la Declaració de Conjunt d’Interès Natural, Històric, Arquitectònic i
Arqueològic, davant el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
-Precisar l’àmbit de declaració i delimitar un entorn o àmbit general de protecció.
-Definir la proposta d’Intervenció pel que fa a restauració de la muntanya, de la
geologia, el paisatge, l’edificació i les excavacions arqueològiques.
-Definir la titularitat de tots els sòls afectats pel Planejament.
-Definir el sistema de gestió del Pla.
134

SÒL URBANITZABLE
Plans parcials urbanístics
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
El document de POUM que es sotmet a aprovació inicial delimita dos nous sectors de sòl
urbanitzable delimitat, un d’ells d’ús residencial i, un altre d’activitats econòmiques.
L’únic nou sector residencial que el POUM delimita és el:
-PLA PARCIAL URBANÍSTIC NÚM. 02 “Sector extensió de Sant Miquel i Vespella”
L’únic nou sector destinat a activitats econòmiques que el POUM delimita és el:
-PLA PARCIAL URBANÍSTIC NÚM. 03 “Sector d’activitats econòmiques de la Coma”
En relació a l’anterior planejament general i, d’acord als motius indicats a l’apartat
específic que descriu el sector afectat, el POUM desclassifica el Pla parcial núm. 1 “Mas
Cornudella”, delimitat a les anteriors Normes subsidiàries.
La superfície de sòl urbanitzable delimitat dins l’àmbit del sector residencial PPU-02 “Sector
extensió de Sant Miquel i Vespella” és de 19,50 Ha.
La superfície de sòl urbanitzable delimitat dins l’àmbit del sector d’activitats econòmiques
PPU-03 “La Coma” és de 10,65 Ha.
En conjunt, el total de superfície que el POUM classifica com a sòl urbanitzable delimitat
és de 30,15 Ha.
El sostre i nombre màxim d’habitatges admesos dins l’àmbit del sector residencial PPU-02
“Sector extensió de Sant Miquel i Vespella” són d’aproximadament 45.013 m2st i 352
habitatges, dels quals 31.509 m2st i 220 habitatges corresponen a habitatges de renda
lliure, 9.003 m2st i 83 habitatges a habitatges sota el règim de protecció oficial i 4.501 m2st
i 48 unitats a habitatges de preu concertat.
El sostre admès dins de l’àmbit del sector d’activitats econòmiques PPU-03 “La Coma” és
d’aproximadament 37.300 m2st.
El sostre que el POUM admet dins del sòl urbanitzable delimitat del terme municipal, per a
tots els usos és d’aproximadament 82.313 m2st.
La supressió del sector del Pla parcial núm. 1 “Mas Cornudella” significa la desclassificació
d’aproximadament 39,87 Ha m2 de sòl urbanitzable i la reducció d’un sostre de 31.896
m2st i d’un nombre d’habitatges de 50 unitats.
En relació al sòl urbanitzable residencial classificat a les anteriors Normes subsidiàries, el
POUM preveu aproximadament unes 20 Ha de sòl menys i, 13.117 m2st i 302 habitatges
més.
Els nous paràmetres urbanístics definits permetran disposar de 131 nous habitatges de
protecció oficial i adaptar la grandària de parcel·la ( aproximadament 300 m2s de mitja) i
de l’habitatge ( aproximadament 130 m2st de mitja) a la realitat del mercat. Es recorda
que l’anterior planejament general preveia grandàries respectives, d’aproximadament
4.700 m2s i 630 m2st.
135

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
PLA PARCIAL URBANÍSTIC NÚM. 01 “Mas Cornudella”
ANTECEDENTS
L’Ajuntament de Vespella de Gaià va procedir a redactar i tramitar les Normes
subsidiàries de planejament del municipi i les va aprovar en data 9 d’abril de 1994.
Traslladades a la Comissió Provincial d’Urbanisme de Tarragona, aquesta, en sessió de 25
de gener de 1995, va acordar la suspensió del tràmit d’aprovació definitiva fins que no es
presentés un text refós que incorporés una sèrie de prescripcions.
L’Ajuntament va interposar recurs ordinari davant l’acord de la Comissió i la Conselleria
de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, en data 13 de
maig de 1996, va dictar resolució, tot estimant en part el recurs i prenen, entre d’altres,
l’acord d’indicar a la Comissió d’Urbanisme que hauria de condicionar l’executivitat de
l’aprovació definitiva del text refós de les NNSS a la prèvia cessió gratuïta dels terrenys,
destinats a equipaments i zones verdes, grafiats en el plànol que acompanyava la
resolució i d’una franja de 20 m d’amplada del sistema viari bàsic que connecta el nucli
de Vespella amb el del Catllar, també grafiada al mateix plànol, viari que s’hauria
d’urbanitzar a càrrec de la societat promotora.
Aquestes cessions es corresponien amb les parcel·les 43, 45 i 46 del Polígon fiscal de
rústica 10 i parcel·les 56 i 57 del Polígon 12, les destinades a zones verdes.
Com a finques destinades a equipaments, es van cedir les parcel·les 55 i 95 del Polígon 12,
amb la construcció existent dins d’elles, coneguda com a Mas Cornudella o, Mas d’en
Plana.
Les esmentades cessions es van formalitzar en escriptura de data 10 de juny de 1997,
davant el notari Antonio Clavera Esteva.
Finalment, la Comissió d’Urbanisme de Tarragona, va aprovar definitivament les Nomes
subsidiàries de Vespella de Gaià en sessió del 15 de juliol de 1997, acord que es va
publicar al Diari oficial de la Generalitat de Catalunya del dia 8 de setembre de 1997. En
data 10 d’octubre de 2007 es va publicar al DOGC l’edicte de 28 de setembre de 2007,
de publicació de les normes urbanístiques de les figures de planejament urbanístic
corresponents a la demarcació de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Tarragona
aprovades definitivament entre l'entrada en vigor de la Llei de l'Estat 7/1985, de 2 d'abril,
reguladora de les bases del règim local, i de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme,
que encara no havien estat publicades i no havien sigut derogades. Entre elles, van ser
publicades les normes urbanístiques de Vespella de Gaià.
La Comissió d’urbanisme de Tarragona va aprovar definitivament el Pla parcial núm. 1
“Mas Cornudella” en la sessió de 13 de juny de 2001 i, l’acord d’aprovació definitiva es va
publicar al DOGC de 17 de desembre de 2001.
L’acord d’aprovació definitiva incorporava la condició de que el Projecte d’urbanització
del Pla havia d’incorporar l’informe favorable de l’Agencia Catalana de l’Aigua i la
necessitat de que el promotor aportés les garanties del 12% del cost de l’obra
urbanitzadora mitjançant aval de caràcter indefinit, sense data de caducitat.
A l’aval del Banc Popular a Lago de Vespella SL, de data 9 d’abril de 2001, per aquest
concepte, figura la data de caducitat de 9 d’abril de 2011.
En data 7 de novembre de 2001, el Secretari municipal informa que aquest aval compleix
la normativa vigent i que la seva vigència de fins el dia 9 d’abril de 2011 es suficient
perquè sobrepassa el termini establert per l’execució de les obres d’urbanització, el qual
és de 8 anys des de la publicació al DOGC de l’acord d’aprovació definitiva del Pla
parcial. Al mateix informe consta l’acceptació implícita de l’aval per part de l’Alcalde i
Tresorer municipal, sense que es decideixi ampliar el seu termini o fer-ho, fins i tot, indefinit,
tal i com apunta el Secretari municipal.
En sessió plenària de data 18 de novembre de 2005, l’Ajuntament de Vespella de Gaià va
acordar aprovar definitivament la modificació puntual del Pla parcial núm. 1 “Mas
136

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
Cornudella”, acord que es va publicar al Diari oficial de la Generalitat de Catalunya núm.
4522, el dia 1 de desembre de 2005. L’objecte de la modificació era, substancialment, la
regulació normativa de les edificacions en els terrenys destinats a equipaments i zones
verdes.
Per resolució de l’Alcaldia de l’Ajuntament de Vespella de Gaià núm. 60.05, de data 7
d’abril de 2005, es va aprovar definitivament el projecte de reparcel·lació de l’àmbit del
Pla parcial núm. 1 “Mas Cornudella”. La resolució es va publicar al Butlletí Oficial de la
Província de Tarragona núm. 47, de 27 de febrer de 2007.
Per resolució de l’Alcaldia de l’Ajuntament de Vespella de Gaià núm. 98.07, de data 26
de juliol de 2007, es va acceptar les rectificacions de les errades materials especificades a
les còpies modificades en data 6 de juny de 2007 del projecte de reparcel·lació
“voluntària” de l’àmbit del Pla parcial núm. 1 “Mas Cornudella” i, la seva incorporació al
mateix.
L’Ajuntament de Vespella de Gaià, en data 14 d’agost de 2002, va aprovar
definitivament el projecte d’urbanització del Pla parcial núm. 1 “Mas Cornudella”
(Resolució de l’Alcaldia núm, 11.02 de la mateixa data, publicada al BOPT núm. 204 de 3
de setembre de 2002) i la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona, en sessió de 23
d’octubre de 2002, va emetre el seu assabentat del projecte, tot indicant que aquest
s’havia de complimentar amb les consideracions de l’informe previ de la pròpia Comissió
de data 8 de març de 2002 i les previstes a l’informe de l’Agència Catalana de l’Aigua de
data 12 d’agost de 2002.
L’informe previ esmentat de la Comissió indicava que s’incomplia el Decret 241/94 ja que
no es mantenia una franja perimetral de 25 m junt la forest, que s’havien de completar els
amidaments amb la inclusió del pressupost i, preveure una partida per la urbanització de
les zones verdes.
El referit informe de l’ACA indicava la necessitat de que el promotor sol·licités i obtingués
la preceptiva concessió de l’aprofitament d’aigües subterrànies per a l’abastament de la
urbanització i de que obtingués l’aurorització de l’Agència per a l’abocament de les
aigües residuals depurades.
En data 15 de juliol de 2004, la societat promotora Lagos de Vespella SL i l’Alcalde de
Vespella de Gaià signen uns acords en relació a l’execució urbanística del Pla parcial
núm. 1 “Mas Cornudella” consistents en:
-El no compliment de les condicions establertes a l’acord de l’assabentat de la CTUT de
l’aprovació definitiva del projecte d’urbanització fins el moment de la recepció de les
obres per part de l’Ajuntament.
-El compromís de la promotora a resoldre en octubre de 2004 el tràmit davant l’ACA en
relació al subministrament d’aigua potable i en el primer trimestre de 2005, el relatiu a la
solució de les aigües residuals.
-El compromís de presentar en octubre de 2004 el projecte de reparcel·lació del Pla
parcial, imprescindible per a la cessió del 10% d’aprofitament mitjà a l’Ajuntament.
-Que una vegada resolta la cessió i inscripció dels terrenys corresponents, els promotors
“podran” iniciar les obres d’execució del projecte d’urbanització, sempre que “es
compleixin tots els requisits legalment establerts”.
-Que qualsevol modificació del contingut del projecte d’urbanització provocaria
l’anul·lació automàtica dels acords.
El pla parcial establia una única etapa de 8 anys per executar la urbanització, que
finalitzava el 17 de desembre de 2009.
L’Ajuntament de Vespella, en sessió plenària de data 22 de desembre de 2009, va
adoptar l’acord de atorgar una pròrroga d’un any comptat des del dia 1 de gener fins el
31 de desembre de 2010 per a l’execució de les obres d’urbanització previstes en el Pla
137

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
parcial núm. 1 “Mas Cornudella” i al corresponent Projecte d’urbanització, de forma
improrrogable.
L’acord es condiciona a l’inici de les obres d’urbanització abans del dia 28 de febrer de
2010 i a la seva complerta finalització abans del 31 de desembre de 2010, moment en
que s’ha de comptar amb la certificació final d’obres i s’haurà de sol·licitar la seva
recepció per part de l’Ajuntament. També es condiciona a l’actualització dels imports de
les garanties constituïdes per assegurar l’efectiva execució i conclusió de les obres
d’urbanització, d’acord a l’informe del tècnic municipal de revisió del pressupost d’obra
que s’ha de redactar als efectes i, a l’obligació de comunicació a l’Ajuntament del
compliment de la programació de l’execució d’obres per part de la propietat. En el cas
de paralització dels treballs per un període de més de dos mesos o si el ritme de
l’execució no és raonablement l’apropiat per complir amb la data fixada de finalització,
s’assenyala la facultat d’aquesta Administració a revocar la pròrroga en qualsevol
moment i, sense dret a indemnització.
En cas d’incompliment per la propietat, també s’indica l’obligació de rescabalar a
l’Ajuntament pels danys i perjudicis ocasionats en les infraestructures i sistemes generals.
Finalitzat el termini de la pròrroga, la promotora de la urbanització no ha complert les
condicions en base a les quals va ser concedida.
DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LES NOVES DETERMINACIONS DEL POUM
El POUM classifica els terrenys de l’antic PPU-01 Mas Cornudella com a sòl no urbanitzable,
de protecció especial, en compliment dels informes urbanístic i territorial emesos per la
Secretaria per a la Planificació Territorial del Departament de Política Territorial i Obres
Públiques i, del Document de referència dels Serveis Territorials a Tarragona del
Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i, de les
determinacions del Pla territorial parcial del Camp de Tarragona.
JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DE LES DETERMINACIONS DEL PLA TERRITORIAL PARCIAL
DEL CAMP DE TARRAGONA
L’article 3.11 de les normes del Pla territorial parcial regula, de forma general, les
estratègies per a les àrees especialitzades i indica que un dels objectius del Pla és la
minimització de les àrees especialitzades aïllades d’ús residencial i, determina que les
revisions dels POUM encaminades a disminuir el sòl qualificat per al desenvolupament
d’àrees especialitzades aïllades són propostes coherents amb els objectius del Pla
territorial.
El mateix article assenyala que la supressió d’àrees qualificades que, per causa de la seva
localització, topografia, falta d’accessibilitat o dificultat de dotació de serveis siguin
d’improbable urbanització no pot motivar la creació d’extensions de substitució, es a dir,
no s’admet la nova classificació de terrenys per a la reubicació de l’aprofitament
urbanístic de l’àrea especialitzada que s’ha d’extingir , encara que aquests comptin amb
les condicions necessàries per a poder ser desenvolupats com a extensió d’un nucli
existent.
El plànol de proposta dels espais oberts, estratègies d’assentaments i actuacions
d’infraestructures del Pla territorial parcial del Camp de Tarragona reconeix l’àmbit del Pla
parcial urbanístic PPU 01com a una àrea especialitzada d’ús residencial a la qual se li
assigna una estratègia de desenvolupament de reducció o extinció.
Aquesta estratègia l’assenyala el Pla en aquelles àrees previstes pel planejament
urbanístic, i inclús existents, que comporten una extrema contradicció amb els criteris de
planejament territorial, en les quals ja sigui pel seu escàs grau de consolidació o per la
gran afectació dels valors territorials que comporten, es considera socialment rendible
abordar la seva reducció o extinció.
A més a més, el Pla territorial assenyala unes determinacions específiques per a l’àmbit
del PPU 01 al tractar-se d’un àrea on concorren característiques i circumstàncies
138

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
especials. L’article 3.12 de les normes del Pla territorial, que regula les determinacions
específiques en estratègies per a les àrees especialitzades, recomana estudiar
mecanismes que permetin avançar en una estratègia de reducció o extinció de la gran
peça de sòl residencial especialitzat del sector PP01 “Mas Cornudella”, en el municipi de
Vespella de Gaià, que contradiu els principis continguts en els articles 1.4 i 3.2 i les
directrius generals d’ordenació contingudes en l’article 3.14 de les normes territorials,
malgrat l’estat avançat de planejament i de projecte en que es troba.
L’article 2.21 de les normes del Pla territorial regula la reintegració de sòl al sistema
d’espais oberts per canvi de classificació urbanística, de forma que el sòl que s’ha de
reintegrar al sistema d’espais oberts com a resultat de la desclassificació urbanística com
a sòl urbanitzable realitzada mitjançant modificació o revisió del planejament municipal,
ha d’esdevenir sòl de protecció especial, d’interès natural o agrícola, de protecció
territorial o de protecció preventiva, en funció de la categoria que tingui l’àrea de sòl en
què estigui integrat físicament o amb la que mantingui una clara continuïtat morfològica.
Pels casos dubtosos per trobar-se en relació similar amb peces de sòl de distinta categoria
aclareix que el sòl s’ha d’adscriure al tipus que s’assenyali en l’instrument a través del que
s’ha produït el canvi de classificació, i si aquest no ho fa, ha de quedar inclòs en el tipus
que comporti la major protecció de la que tinguin els sòls del seu entorn immediat.
El punt 4.3. de l’informe urbanístic i territorial emès per la Secretaria per a la Planificació
Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de
Catalunya, de data 21 de maig de 2010, en relació a l’avanç de POUM de Vespella
(expedient 2010/040046/T), insisteix en l’extinció de la gran peça de sòl residencial
especialitzat que suposa l’actual sector residencial PP1-Mas Cornudella, que contradiu els
criteris de planejament territorial per raó de la seva posició territorial i la seva tipologia.
L’informe conclou dient, a la valoració final continguda al punt 5.3, que la previsió de
desenvolupament urbanístic per a aquest àmbit contradiu els criteris establerts per la
legislació urbanística vigent, tant per la seva desvinculació respecte als nuclis urbans del
municipi com pel model d’implantació que proposa, amb un gran consum de sòl, per a
un nombre molt limitat d’habitatges, de forma que cal classificar aquests terrenys com a
sòl no urbanitzable, a l’entendre que el seu desenvolupament urbanístic no és coherent
amb el model establert a l’article 3 de la Llei d’urbanisme i que, els terminis establerts per
a la materialització dels aprofitaments que atorguen les normes subsidiàries vigents i el
planejament derivat que les desenvolupen s’han esgotat.
El Document de referència redactat pels Serveis Territorials a Tarragona del Departament
de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, de data 25 de maig de
2010, en relació a l’avanç de POUM de Vespella (expedient OTAATA200090013), al seu
punt sisè “Determinació de l’abast de l’informe de sostenibilitat (ISA)” considera total i
absolutament inadequat el sector residencial PP1-Mas Cornudella i, determina que ha de
ser desclassificat, retornant a la condició de sòl no urbanitzable. Justifica l’adopció
d’aquest criteri en funció de que el Pla parcial respon a un model d’urbanisme que
s’oposa radicalment al principi de desenvolupament urbanístic sostenible que propugna
la llei d’urbanisme, de la seva posició envoltat de zones incloses dins la Xarxa Natura 2000
(ZEPA) i de sòls de protecció especial del Pla territorial, junt a zones de cria i dins de zones
de campeig d’espècies protegides i, de la seva condició d’aïllada o separada respecte
d’altres nuclis. Conclou indicant que el pla d’etapes establert al Pla parcial s’ha exhaurit.
A la valoració ambiental de l’avanç de Pla, al punt 7 del Document de referència indica
que el POUM no aprofita l’oportunitat per eliminar sectors totalment oposats a l’urbanisme
sostenible, mantenint propostes no justificades.
Conseqüentment, el POUM ha d’introduir i, així ho fa, les determinacions de l’informe
urbanístic i territorial emès per la Secretaria per a la Planificació Territorial del
Departament de Política Territorial i Obres Públiques i del Document de referència dels
Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la
139

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
Generalitat de Catalunya, per les quals els terrenys de l’antic PPU-01 Mas Cornudella es
classifiquen com a sòl no urbanitzable.
Atenent al contingut de l’article 2.21 de les normes del Pla territorial es reintegren al
sistema d’espais oberts com a resultat de la desclassificació urbanística realitzada
mitjançant la revisió del planejament general municipal, de forma que esdevenen sòl de
protecció especial, en funció de la categoria d’espai d’interès natural PEIN que gaudeix
l’àrea de sòl amb la que mantè una clara continuïtat morfològica i de que s’adscriu al
tipus de sòl que comporta la major protecció territorial d’entre els sòls del seu entorn
immediat.
140

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
PLA PARCIAL URBANÍSTIC NÚM. 02 “Extensió de Sant Miquel i Vespella”
ANTECEDENTS
El planejament parcial que origina el sector denominat “segona fase del Pla parcial Sant
Miquel de Vespella” va ser aprovat el 16 de gener de 1974. El seu projecte d’urbanització
es va aprovar el 7 d’abril de 1975.
Les anteriors Normes subsidiàries municipals, segons es descriu a la seva memòria,
proposaven reconèixer la realitat existent en aquell moment i classificar el sector de sòl
urbà, tot mantenint, així com millorant la parcel·lació i, complementant i millorant la
urbanització i els serveis. També proposaven la construcció de dos ponts per salvar el
torrent de l’Olivereta per millorar l’accessibilitat amb Masos i incrementar la dotació de
zones verdes junt aquest torrent, a la vegada que pretenien determinar un centre de la
urbanització per a l’ús públic.
ÀMBIT
Es tracta d’un nou sector proposat pel POUM amb àmbit discontinu format per
l’agregació de tres porcions de sectors, de superfície aproximada conjunta, comprovada
sobre base topogràfica digitalitzada, de 19,50 Ha :
1.- La de major extensió, de superfície aproximada, comprovada sobre base topogràfica
digitalitzada, de 171.460 m², es situa al sud-est de l’actual sòl urbà de Sant Miquel.
Limita al nord, incorporant part del carrer pintor Fortuny, amb el sòl urbà de Sant Miquel i,
parcialment, amb el sòl no urbanitzable. La resta de límits sud, est i oest, ho són també
amb el sòl no urbanitzable. Incorpora el vial d’accés que connecta la carretera TV-2021
amb Sant Miquel.
2.- La segona porció de sector correspon a uns terrenys de superfície aproximada,
comprovada sobre base topogràfica digitalitzada, de 11.270 m², situats al nord de la part
de ponent de la mateixa urbanització Sant Miquel.
Limita al nord i, a l’oest, amb el sòl no urbanitzable, al sud amb el sòl urbà de Sant Miquel
i, a l’est amb el barranc de Salomó.
3.- L’última porció de sector es situa al peu del turó de Vespella i compta amb una
superfície aproximada, comprovada sobre base topogràfica digitalitzada, de 12.240 m².
Limita al nord i, a l’est, amb el sòl no urbanitzable, al sud amb el PAU núm. 08 del sòl urbà
de Vespella i, a l’oest amb terrenys qualificats d’espai lliure del sòl urbà.
OBJECTIUS
El POUM, mitjançant la delimitació del sector del Pla parcial urbanístic PPU-02, vol assolir
els següents objectius:
1.- A les porcions de sector de Sant Miquel:
-Classificar sòl per atendre les necessitats de creixement urbanístic de Vespella de Gaià
dins del període de programació del POUM.
-Dirigir el creixement de Sant Miquel en direcció als dos nuclis històrics del municipi,
Vespella i Masos, per aconseguir una major integració i cohesió amb ells.
-Crear un nou accés a Sant Miquel des de la carretera TV-2021, de circumval·lació per la
part sud-oest de la urbanització, per obrir noves vies d’entrada al nucli, així com per
desviar el transit de pas en direcció a Salomó i Masos.
141

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
-Descongestionar la circulació rodada interna del nucli original i disposar noves zones
d’aparcament properes.
-Obtenir sòl de cessió gratuïta per a la localització d’espais lliures i equipaments i donar
resposta al dèficit de dotacions existents a l’actualitat a Sant Miquel.
-Solucionar la deficient entrega entre el sòl urbà i el no urbanitzable mitjançant un nou vial
de perímetre que corregeixi l’actual descuidada imatge que ofereix el contacte directe
entre les tanques posteriors de les parcel·les amb el sòl no urbanitzable i, millorar
l’accessibilitat des d’aquest últim a la urbanització.
-Millorar l’accessibilitat i mobilitat interna, tot eliminant els fons de sac i, donant continuïtat
mitjançant un vial de perímetre, als carrers del nord de la part oest de la urbanització.
-Obtenir recursos per l’adquisició del sòl i el finançament de les obres d’urbanització dels
trams de carrer necessaris per a l’eliminació dels fons de sac existents dins del sòl urbà de
Sant Miquel.
2.- A la porció de sector de Vespella:
-Completar la xarxa viària del nucli i connectar-la directament amb Sant Miquel
mitjançant un nou vial i un camí per a vianants que doni continuïtat al passeig d’accés
existent en aquella urbanització.
-La reactivació i cohesió social del nucli de Vespella amb la resta de nuclis del municipi
mitjançant la reserva de terrenys per a equipaments.
3.- Per a tot el sector:
-Aconseguir executar els objectius anteriors a càrrec del sector, sense que suposi una
càrrega econòmica pel municipi.
-La construcció d’una estació conjunta d’aigües residuals que presti servei a Vespella i
Sant Miquel.
DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LES NOVES DETERMINACIONS DEL POUM
A l’actualitat, el nucli de Sant Miquel té un elevat grau de consolidació per l’edificació. Al
llarg dels últims anys, s’ha anat produint un procés de transformació del tipus d’habitatge
majoritari de la urbanització, que era, en el seu origen, de segona residencia, de forma
que, a l’actualitat, existeix una proporció significativa d’habitatge principal.
Es tracta d’un nucli on existeix un important dèficit d’equipaments i espais lliures.
Les cessions gratuïtes i obligatòries de terrenys per a espais lliures i equipaments a càrrec
del sector, en una situació de fàcil accessibilitat i centralitat respecte del nucli de Sant
Miquel, ajudaran a pal·liar les mancances detectades.
Les característiques i dimensions del seu sistema viari provoquen greus problemes de
mobilitat. La disposició de varis dels seus carrers en fons de sac, a banda de no afavorir
l’accessibilitat i connectivitat de les diverses zones de la urbanització, pot provocar
problemes de seguretat, en cas d’emergència.
Aquest aspecte es pot veure agreujat pel fet de la insuficient amplada dels carrers. En cas
d’existir algun vehicle aparcat, s’impedeix la circulació rodada simultània en els dos
sentits de marxa. Quan el vehicle aparcat es tracta d’un camió, ja sigui per raons d’obres,
càrrega i descàrrega o similars, fins i tot, es produeixen casos en els quals s’entorpeix
totalment la circulació.
142

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
La proposta d’ampliació de Sant Miquel, per extensió, de la urbanització, mitjançant la
classificació de un nou sòl urbanitzable delimitat, permetrà la creació de nous accessos al
nucli, costejar l’enllaç dels carrers en fons de sac i replantejar les actuals condicions de
mobilitat internes. EL nou sector residencial de sòl urbanitzable delimitat discontinu,
comprèn els terrenys situats al sud i l’est de l’actual nucli de Sant Miquel, els situats a una
petita franja situada al nord de la part oest de la urbanització indispensables per a
l’eliminació dels fons de sac existents i, l’àrea situada al peu del turó de Vespella prevista
per a un nou equipament comunitari i la compleció d’aquell nucli històric junt a l’actual
Unitat d’actuació núm. 8.
Es proposa una nova rotonda a la confluència de la carretera TV-2021 amb l’avinguda
del Pi, des d’on partirà també un nou vial que, travessant mitjançant un pont el torrent de
Salomó, constituirà un nou accés al nucli de Sant Miquel i la seva nova extensió. Ambdós
elements s’inclouen dins del sector, als efectes de que la despeses de les obres siguin
assumibles en compensació per l’aprofitament urbanístic que se’ls assigna. Aquest vial
jugarà un important paper de circumval·lació, a través de la part sud-est de la
urbanització Sant Miquel, per desviar el trànsit que es genera entre Salomó i els nuclis de
Vespella i Masos, alhora que crearà noves vies d’accés al nucli i l’alliberarà, parcialment,
del transit provinent de l’exterior.
El POUM preveu completar i regularitzar les illes d’habitatges unifamiliars de les dues
porcions del sector de Sant Miquel que contacten, a l’actualitat, amb el sòl no
urbanitzable. A aquests efectes, assenyala, de forma vinculant, la qualificació específica
d’aquests terrenys, d’acord a les regulacions que, per a aquest tipus d’ordenació,
estableix la clau 13b.
A banda de unificar les illes a nivell tipològic, aquesta qualificació permetrà disposar de
sòl d’aquesta tipologia per compensar amb terrenys de les mateixes característiques i
aprofitament urbanístic a aquells propietaris de terrenys afectats per vialitat, actualment
de titularitat privada. D’aquesta manera serà possible accedir, a través de nous vials, des
del carrer pintor Fortuny i la seva prolongació, fins l’avinguda de Catalunya. També
s’eliminaran els fons de sac dels carrers Joaquim Costa i Joan Miró, que enllaçaran, a
través d’un nou vial de perímetre, amb el camí de Salomó.
El POUM incorpora als plànols i als seus annexos unes fitxes de regularització obligatòria de
finques, entre les qual es troben aquelles afectades per vialitat per aconseguir aquests
objectius. Si determinada finca, una vegada regularitzada, es troba tota ella, dins del sòl
classificat com a urbà, s’haurà de regularitzar obligatòriament i, l’Ajuntament iniciarà
d’ofici l’expedient, d’acord al procediment l’establert a la Llei d’Urbanisme i el seu
Reglament.
En el supòsit de que la compensació de superfície per l’afectació de vial sobre una
parcel·la es situï dins del sector, el propietari pot optar per demanar l’expropiació de les
franges afectades, en benefici de la junta de compensació del sector PPU 02, o per ser
adjudicatari de la superfície equivalent dins del sector, lliure de càrregues.
Els actuals carrers de Sant Miquel són d’amplada reduïda i d’un únic sentit de circulació,
de forma que es compromet la seguretat dels veïns en cas de ser bloquejats per
circumstàncies imprevistes. Les actuacions d’eliminació de fons de sac es complementen
amb altres de similars dins del nucli urbà actual, que si bé no tenen lligam físic directe
amb el sector de sòl urbanitzable del PP02, si que justifiquen i formen part de la raó
fonamental de la nova classificació de sòl. Aquesta és la millora i la reordenació de la
xarxa viària i del trànsit de Sant Miquel.
Amb aquest objectiu, el sector assumirà al seu càrrec l’obtenció de terrenys i la
urbanització dels carrer de connexió del carrer Pau Casals amb el de Rosalia de Castro i
la del carrer Contxa Espina amb el de Margarida Xirgú. S’obrirà també el final del carrer
Salvador Dalí, tot donant-li continuïtat a través del carrer circumval·lació, mitjançant la
construcció d’un pont sobre el torrent de Salomó.
143

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
La connexió d’aquest carrers entre si i, amb la resta de la xarxa viària, millorarà
sensiblement la connectivitat interna de Sant Miquel i permetrà organitzar el trànsit segons
anelles d’un únic sentit de circulació.
Amb l’objectiu de cohesionar els nuclis de Vespella i Sant Miquel, nuclis molt propers però
allunyats per la disposició, traçat i la gran longitud de les vies que els comuniquen, el Pla
planteja un nou carrer, prolongació del passeig que constitueix el principal accés per
l’oest de Sant Miquel, de forma que travessa la carretera TV-2021 per accedir directament
a Vespella, a través dels terrenys propers a l’actual Unitat d’actuació UA 8.
El POUM també preveu la creació d’un nou vial de vianants, per passejar i circular en
bicicleta des del passeig d’entrada al nucli de Sant Miquel fins a Vespella, de forma que
l’obtenció de terrenys d’ambdues infraestructures i la seva urbanització anirien a càrrec
del sector discontinu.
En la porció discontinua del sector localitzada en Vespella, també es qualifica una
reduïda superfície de terrenys privats per completar una illa residencial d’habitatges
unifamiliars aïllats, una vegada s’elimina el fons de sac d’un carrer.
La part de sector discontinua de Vespella es complementa amb la qualificació d’una
gran extensió de terrenys, amb ordenació i localització vinculants, grafiades als plànols
del POUM, destinats a equipament públic, de cessió obligatòria i gratuïta en favor de
l’Ajuntament de Vespella, amb l’objectiu de revitalitzar aquest nucli i cohesionar-ho amb
el de Sant Miquel.
JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DE LES DETERMINACIONS DEL PLA TERRITORIAL PARCIAL
DEL CAMP DE TARRAGONA
El Pla territorial parcial del Camp de Tarragona, dins del seu sistema d’assentaments,
identifica la urbanització de Sant Miquel com un àrea especialitzada d’ús residencial. Dins
de l’article 3.11. de la seva normativa, on es regula les estratègies per a les àrees
especialitzades, s’indica que, entre els objectius del Pla, es troba l’augment de la
integració urbana d’aquelles àrees especialitzades aïllades d’ús residencial que estan en
contigüitat amb nuclis històrics i les seves extensions complexes. D’aquesta manera
reconeix com a coherents amb els objectius del Pla territorial aquelles propostes de
revisions dels POUM, com la que ens ocupa, encaminades a aconseguir una major
integració de les àrees especialitzades que són contigües als nuclis històrics i les seves
extensions.
Per una altra banda, el punt 7 del mateix article de la normativa del Pla territorial incideix
en la conveniència d’actuar per a la creació o reforçament de la centralitat de l’àrea
especialitzada d’ús residencial de Sant Miquel, per tal d’estructurar i dotar els teixits
urbans resultants del seu desenvolupament mitjançant la implantació d’activitats
terciàries, equipaments i una certa intensitat urbana.
El punt 1.5. de l’article 3.12 de la normativa del Pla territorial, que regula les
determinacions específiques referents a les estratègies per a les àrees especialitzades,
assenyala la de “centralitat” per a la urbanització de Sant Miquel, amb l’objectiu de
permetre la seva extensió, associada a l’obtenció de les dotacions d’equipament
necessàries per al municipi i que no és possible, o no és adient, materialitzar dins el nucli
històric.
La proposta del POUM és coincident amb l’estratègia del Pla territorial i atén les
necessitats endògenes de dotació del municipi, particularment les de la pròpia
urbanització de Sant Miquel, que és on es concentra, majoritàriament, la població.
Es compleixen també les determinacions de l’article 3.13 del Pla territorial en relació a les
extensions de les àrees especialitzades, per les quals poden ésser objecte d’extensió
mitjançant l’ocupació del sòl confrontant, dins del marc de la revisió del planejament
d’ordenació urbanística municipal, amb l’objectiu d’ubicar equipaments i serveis de
titularitat pública, compatibles amb els usos de l’àrea especialitzada.
144

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
L’extensió també es justifica, com es preveu al mateix article, per tractar-se d’un àrea
residencial amb un elevat grau de consolidació que compta amb una proporció
significativa d’habitatge principal i, perquè del que es tracta és de millorar l’ordenació, la
integració en el territori, l’equipament i l’accessibilitat.
L’augment de la superfície de l’espai parcel·lat per a habitatge queda justificat per la
previsió continguda a aquest article 3.13. on s’admet que, quan l’ajuntament hagi
d’executar nous accessos o connexions, necessàries per a la seguretat o unes condicions
de mobilitat acceptables de l’àrea, es pugui admetre un increment raonable de l’espai
parcel·lat que faciliti el costejament de les obres si no hi ha altra possibilitat de finançarles.
Als efectes de la justificació d’aquests aspectes, es transcriu també la resposta a les
al·legacions plantejades per l’Ajuntament de Vespella davant el document aprovat
inicialment i que l’informe de la Secretaria de Planificació Territorial de la Generalitat de
Catalunya contesta textualment de la següent forma:
“S’ha admès la situació peculiar d’un municipi en el qual la població es concentra,
bàsicament, en un assentament especialitzat residencial discontinu del nucli urbà, mentre
que el nucli històric és petit, de baixa accessibilitat i situat en un terreny topogràficament
complicat.
En conseqüència, el Pla ha establert en l’àmbit de la urbanització de Sant Miquel una
estratègia específica de centralitat, per tal de permetre una certa extensió de
l’urbanització associada a l’obtenció de les dotacions d’equipament necessàries per al
municipi i que no és possible o no és adient materialitzar en el nucli històric. En aquest cas,
també té per objectiu una major integració urbana del nucli històric i la urbanització.”
El punt 4.3.1. de l’informe urbanístic i territorial emès per la Secretaria per a la Planificació
Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de
Catalunya, de data 21 de maig de 2010, en relació a l’avanç de POUM de Vespella
(expedient 2010/040046/T), considera correcta la proposta d’extensió al sud de l’àrea
especialitzada residencial de la urbanització de Sant Miquel però limita la seva superfície
a la que correspondria a un creixement moderat de l’assentament urbà de Sant Miquel i
remet a l’article 3.7 de les normes del Pla territorial per a la seva determinació concreta.
Els apartats 2, 3 i 4 d’aquest article regulen, per a l’estratègia de creixement moderat del
Pla territorial, la forma de quantificar l’extensió per a l’ús residencial.
La superfície real classificada com a sòl urbà a les vigents normes subsidiàries de
l’assentament de Sant Miquel, mesurada sobre la cartografia a 1/1000 del Institut
Cartogràfic de Catalunya és de 476.220 m2 de sòl.
Per a l’obtenció del valor corresponent a la màxima superfície de l’extensió residencial de
Sant Miquel, sector PPU-02 del POUM, s’ha d’aplicar l’expressió matemàtica continguda a
l’apartat 2 de l’article 3.7:
E = (30/100)*A*f
E: superfície de l’extensió urbana admissible
A: superfície de càlcul de l’àrea urbana existent
f: factor de correcció per a nuclis de petita dimensió
El valor del factor f es determina, tractant-se d’un àrea inferior a 50 Ha, d’acord a la
fórmula descrita a l’apartat 4 de l’article 3.7:
f = (18+A-0,005*A²)/A+5
A: superfície de càlcul de l’àrea urbana existent en Ha.
145

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
Una vegada realitzades les operacions resulta que f= 2,3204 i E = 331.506 m2
El POUM classifica com a sòl urbanitzable delimitat el sector discontinu residencial
d’extensió de la urbanització Sant Miquel, PPU-02, una superfície bruta de 19,50 Ha, molt
inferior al límit establert en 33,15 Ha.
El punt 5.3. del mateix informe urbanístic i territorial indica que en l’àmbit de la
urbanització de Sant Miquel es concentra la major part de la població del municipi i, per
tant es valora en sentit positiu que es potenciï el seu creixement i que l’extensió que es
proposa ha de permetre l’obtenció de cessions per a equipaments comunitaris, amb
quantia suficient que permeti garantir el nivell de serveis proporcionats a la població.
Altrament, indica que cal desestimar la part discontinua de sector situada al nord de la
urbanització de Sant Miquel per “les característiques d’aquests terrenys”, “situats al fons
de la vall”, mentre que l’àmbit situat a llevant fins la carretera TV-2021 reuneix millors
característiques per al seu desenvolupament urbanístic.
El POUM inclou aquests últims terrenys dins del sector urbanitzable discontinu del PPU-02
no tan sols amb la intenció d’estendre el sòl de la urbanització Sant Miquel. El reduït
nombre de parcel·les que s’obtenen, certament no contribueix significativament al
creixement previst al POUM. No es tracta de valorar si hi ha possibilitat de localització
alternativa del creixement en terrenys de superfície equivalent, aproximadament 1 Ha –a
la pròpia part discontinua sud del sector seria de molt fàcil i evident integració, si
l’objectiu del POUM fos tan sols el de créixer- sinó que més be, l’actuació que es planteja
te l’objectiu de millorar l’accessibilitat i mobilitat interna, tot eliminant els fons de sac i,
donant continuïtat mitjançant un vial de perímetre, als carrers Joaquim Costa i Joan Miró,
al nord de la part oest de la urbanització.
La introducció dels terrenys dins del sector per part del POUM és para facilitar la gestió i el
finançament d’aquesta operació, entesa com de millora interna més que com de
creixement. Si aquesta operació fos autònoma, el cost d’obtenció dels terrenys i
d’urbanització farien econòmicament inviable l’actuació.
Al punt 4.3.2. de l’informe urbanístic i territorial sobre l’avanç de POUM es diu que a
l’avanç de POUM no queda justificat el perquè, obligadament, cal formular l’extensió del
nucli històric de Vespella com a sector de sòl urbanitzable discontinu i no com a extensió
del sòl urbà, mitjançant la delimitació d’un polígon d’actuació urbanística i indica que, en
tot cas, cal garantir tots els supòsits exigibles en una estratègia de millora i compleció, que
es dibuixi una ordenació precisa, que tingui la dimensió pròpia d’una compleció en regim
de sòl urbà, etc.
El petit creixement que preveu el POUM de Vespella de Gaià al nucli històric de Vespella,
inclou fonamentalment espais per a sistemes, com són els terrenys de cessió que es
reserven per a equipaments públics i un vial d’accés des de la urbanització de Sant
Miquel, es completa amb una molt reduïda superfície de terrenys privats que completa
una illa residencial, una vegada s’elimina el fons de sac d’un carrer sense nom.
Aquest àmbit no té entitat ni aprofitament privat suficient, per si mateix, per suportar les
càrregues urbanístiques que li assigna el POUM. De forma autònoma, seria un polígon de
repartiment de beneficis i càrregues econòmicament inviable. És per això que el POUM el
classifica com a sòl urbanitzable delimitat, dins del mateix sector discontinu del PPU02, on
es garanteix la viabilitat conjunta de l’operació, tota vegada que gaudirà de
l’aprofitament compensatori en la resta de parts discontinues del sector, principalment, a
la sud de Sant Miquel.
L’article 3.9.3. del Pla territorial, quan regula l’estratègia de Millora urbana i compleció,
assignada al nucli històric de Vespella, indica que les extensions dels nuclis que es
proposin en els POUM només es poden classificar com a sòl urbà i han de tenir una
ordenació precisa de l’edificació definida en el mateix pla. Aquestes ordenacions poden
146

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
ser constitutives de polígons d’actuació quan calgui algun procés de reparcel·lació per a
la cessió del carrer o algun element públic.
La petita entitat de la resta de polígons delimitats dins del nucli històric, no permet que
comparteixin les fortes càrregues de cessió i urbanització que han de suportar aquests
terrenys. Per aquest motiu, no és possible la delimitació de polígons d’actuació discontinus
i, per tant, la seva classificació com a sòl urbà.
El POUM, dins del sòl urbanitzable delimitat, pot introduir ordenacions vinculants en part
del sector, com de fet fa en aquest cas, de forma que, encara que els terrenys es
classifiquen dins aquest règim de sòl, s’assoleixen els objectius del Pla territorial,
fonamentalment consistents en precisar l’ordenació i l’edificació i repartir equitativament
els beneficis i les càrregues de l’ordenació.
147

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
PLA PARCIAL URBANÍSTIC NÚM. 03 “Polígon d’activitats econòmiques de la Coma”
ANTECEDENTS
La Comissió Territorial d’Activitats Classificades del Departament de Medi Ambient de la
Generalitat de Catalunya, Demarcació de Tarragona, en sessió de 17 de setembre de
1993, va acordar l’informe favorable sobre la concessió de llicència per a la implantació
d’una indústria classificadora de metalls a la parcel·la 28 de Mas Llagostera, a Vespella
de Gaià.
La Comissió d’Urbanisme de Tarragona, en sessió de 15 de desembre de 1993, va aprovar
la sol·licitud d’autorització per a la instal·lació d’una indústria classificadora de metalls a
aquesta parcel·la 28.
En data 8 de novembre de 1995, mitjançant Decret núm. 122/95 de l’Alcaldia de Vespella
de Gaià, d’acord a l’acta de comprovació, s’autoritza l’exercici de l’activitat
classificadora de metalls a la mateixa parcel·la 28 de Mas Llagostera, a Vespella de Gaià.
El 15 de gener de 1998, la Junta de Residus del Departament de Medi Ambient de la
Generalitat de Catalunya, autoritza l’empresa Triturados de Cables del Gaià SL l’activitat
de valorització de residus industrials no especials, consistents en cables elèctrics.
A l’actualitat, no està resolta administrativament la sol·licitud d’ampliació i adequació de
la llicència ambiental d’activitat de gestor de residus segons la classificació de l’annex II.1
de la llei 3/98 de l’IIAA, havent presentat Triturados de Cables del Gaià SL, en data 9 de
setembre de 2010, documentació tècnica complementària per esmenar una sèrie de
deficiències plantejades a l’informe emès per l’Oficina de Gestió Ambiental Unificada,
amb l’objectiu d’obtenir la resolució definitiva, el certificat tècnic final i el control inicial
verificat per una empresa col·laboradora autoritzada.
En data 9 de novembre de 2005, mitjançant Decret núm. 151/05 de l’Alcaldia de Vespella
de Gaià, es concedeix a l’empresa Triturados de Cables del Gaià SL, llicència d’obres per
a la construcció d’una nau industrial a les parcel·les 27 i 28 del polígon 11 del cadastre de
rústica.
En data 28 de febrer de 2002, la Ponència Comarcal d’Avaluació Ambiental emet
informe favorable a la sol·licitud de l’activitat de gestió de residus metàl·lics efectuada
per Hizametal SL, al camí de Mas Llagostera, a Vespella de Gaià.
En data 9 de novembre de 2005, mitjançant Decret núm. 152/05 de l’Alcaldia de Vespella
de Gaià, es concedeix a l’empresa Hizametal SL, llicència d’obres per a la construcció
d’una nau industrial a la parcel·la 20 del polígon 11 del cadastre de rústica.
En data 22 de gener de 2008, mitjançant Decret núm. 8/08 de l’Alcaldia de Vespella de
Gaià, es concedeix a l’empresa Hizametal SL, llicència d’obres per a la construcció d’un
altell i serveis en una nau existent, a aquesta parcel·la 20 del polígon 11 del cadastre de
rústica.
En data 14 d’octubre de 2008, mitjançant Decret núm. 152/08 de l’Alcaldia de Vespella
de Gaià, es concedeix a l’empresa Hizametal SL, la legalització de les obres de
construcció de diverses edificacions que engloben oficines i dependències auxiliars, a la
mateixa parcel·la 20 del polígon 11 del cadastre de rústica.
ÀMBIT
Es tracta d’un nou sector proposat pel POUM per a la localització de noves activitats
econòmiques, per facilitar el trasllat de les que avui dia es desenvolupen, de forma
incompatible, en zones urbanes i en el sòl no urbanitzable i, per a la legalització de les
existents a la zona.
La seva superfície aproximada, comprovada sobre base topogràfica digitalitzada, és de
10,65 Ha.
Limita al nord, sud i est, amb terrenys classificats com a sòl no urbanitzable, de la partida
de la Coma del propi municipi de Vespella. Al sud i, a l’est també limita amb el PMU-01
148

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
del sòl urbà no consolidat de la Coma i, a l’oest, amb sòl no urbanitzable del municipi del
Catllar.
Es situa sobre terrenys que gaudeixen de la categoria de sòl de protecció preventiva al
Pla territorial parcial del Camp de Tarragona i, per tant, poden ser objecte de classificació
com a urbanitzable per part del POUM.
Amb l’objectiu d’un bon encaix territorial i la geometrització del teixit de l’actuació, una
vegada estudiat també el ortofotograma de la zona, s’ha concretat la línea delimitadora
entre el sòl de protecció especial i el de protecció preventiva del Pla territorial, d’acord al
que es preveu als articles 1.8.4. i 2.4. de les seves normes.
OBJECTIUS
El POUM, mitjançant la delimitació del sector del Pla parcial urbanístic PPU-03, vol assolir
els següents objectius:
-Fomentar l’autocontenció de la mobilitat laboral tot tractant d’equilibrar els llocs de
treball i població ocupada resident en el municipi.
-Crear sòl per ressituar les activitats que avui dia es desenvolupen, de forma incompatible,
en zones urbanes i, els diferents magatzems d’usos no agraris que, a manca
d’alternatives, s’han de situar en el sòl no urbanitzable.
-No afectar la mobilitat urbana i local i segregar el trànsit pesat de mercaderies de les
zones residencials.
-Legalitzar les activitats existents en sòl no urbanitzable a la Coma. Es recorda que la
vigent legislació urbanística impedeix l’admissió de l’ús industrial dins de l’actual
classificació de sòl no urbanitzable.
-Completar el nucli urbà de la Coma, millorar els seus accessos i obtenir sòl de cessió
gratuïta i obligatòria per a equipaments i espais lliures en localitzacions pròximes.
-Facilitar l’execució de la vialitat que preveu el Pla director urbanístic del àrea central del
Camp de Tarragona per a la comunicació de Torredembarra, La Riera, el Catllar i la
Secuita, seguint la traça del camí de Valls.
DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LES NOVES DETERMINACIONS DEL POUM
El sector s’estructura sobre dos eixos ortogonals formats per les directrius del camí de Valls i
el traçat rectificat del camí de Masos.
La traça del primer és coincident amb la del futur vial que preveu el Pla director urbanístic
del àrea central del Camp de Tarragona per a la comunicació de Torredembarra, La
Riera, el Catllar i l’estació del TGV a la Secuita. A aquests, efectes i per segregar el seu
trànsit respecte del local, el Pla preveu la construcció de vials de serveis.
El segon, en el sentit nord-sud, connectarà el sector amb el nucli urbà de la Coma, tot
facilitant la seva possible prolongació al terme de la riera de Gaià, com a vial de
perímetre i amb secció suficient per millorar l’accessibilitat i la mobilitat d’aquesta
urbanització.
El POUM determina la localització obligatòria dels espais de cessió gratuïta i obligatòria
per a zones verdes i equipament junt el sòl urbà de la Coma, per atendre, simultàniament,
les necessitats de dotació del sector i de la urbanització residencial veïna, que
actualment compta amb greus dèficits dotacionals. Tanmateix, la localització d’espais
lliures i d’equipaments públics entre ambdós sectors, facilitarà la transició d’usos i
149

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
l’amortiment dels negatius efectes visuals i molèsties que generen les instal·lacions avui en
dia en funcionament i les futures activitats.
L’ordenació definitiva haurà de permetre la continuïtat de les activitats existents a
l’actualitat dins del sector, d’acord a les condicions contingudes a la normativa del Pla
territorial parcial del Camp de Tarragona que s’expliquen al punt següent.
Actualment no existeix al municipi sòl per ubicar activitats econòmiques, cosa que ha
provocat que petits tallers i magatzems existents convisquin directament amb l’habitatge
o que s’hagués autoritzat magatzems per a material de construcció i, per a altres usos no
agropecuaris, en el sòl no urbanitzable.
Per corregir aquesta situació, la resta de terrenys d’aprofitament privat es destinen a
albergar petites naus o tallers entre mitgeres per a la localització d’aquestes noves
activitats econòmiques i, facilitar el trasllat de les que avui dia es desenvolupen, de forma
incompatible, en zones urbanes residencials i en el sòl no urbanitzable.
JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DE LES DETERMINACIONS DEL PLA TERRITORIAL PARCIAL
DEL CAMP DE TARRAGONA
El punt 4.3.1. de l’informe urbanístic i territorial emès per la Secretaria per a la Planificació
Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de
Catalunya, de data 21 de maig de 2010, en relació a l’avanç de POUM de Vespella
(expedient 2010/040046/T), considera correcta la proposta d’extensió al sud de l’àrea
especialitzada residencial de la urbanització de Sant Miquel però limita la seva superfície
a la que correspondria a un creixement moderat de l’assentament urbà de Sant Miquel i
remet a l’article 3.7 de les normes del Pla territorial per a la seva determinació concreta.
Indica també que es possible incrementar el 25% de la superfície de l’extensió autoritzada
resultant, en tant i que el municipi no disposa de sòl industrial, si es dona algun dels
supòsits previstos en l’article 3.7. de les normes al·ludides.
Els apartats 2, 3 i 4 d’aquest article regulen, per a l’estratègia de creixement moderat del
Pla territorial, la forma de quantificar l’extensió per a l’ús residencial.
L’apartat 5 és el que preveu que, quan el municipi no tingui cap àrea diferenciada
destinada a activitat industrial, com és el cas de Vespella de Gaià, es possible augmentar
la superfície de sòl d’extensió urbana admissible, pel seu destí específic industrial, en el
25% esmentat.
D’aquesta manera, l’informe lliga les condicions d’implantació de sòl per a activitats
econòmiques a l’article 3.7.5. on es regula també les condicions de la seva situació en
relació als teixits d’extensió o a les àrees especialitzades, tot concretant una superfície
màxima determinada per aquest ús i, recomanant una localització específica.
La superfície real classificada com a sòl urbà a les vigents normes subsidiàries de
l’assentament de Sant Miquel, mesurada sobre la cartografia a 1/1000 del Institut
Cartogràfic de Catalunya és de 476.220 m2 de sòl.
Per a l’obtenció del valor corresponent a la màxima superfície de l’extensió residencial de
Sant Miquel, sector PPU-02 del POUM, s’ha d’aplicar l’expressió matemàtica continguda a
l’apartat 2 de l’article 3.7:
E = (30/100)*A*f
E: superfície de l’extensió urbana admissible
A: superfície de càlcul de l’àrea urbana existent
f: factor de correcció per a nuclis de petita dimensió
El valor del factor f es determina, tractant-se d’un àrea inferior a 50 Ha, d’acord a la
fórmula descrita a l’apartat 4 de l’article 3.7:
150

f = (18+A-0,005*A²)/A+5
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
A: superfície de càlcul de l’àrea urbana existent en Ha.
Una vegada realitzades les operacions resulta que f = 2,3204 i E = 331.506 m2
El POUM classifica com a sòl urbanitzable delimitat el sector discontinu residencial
d’extensió de la urbanització Sant Miquel, PPU-02, una superfície bruta de 19,50 Ha, molt
inferior al límit establert en 33,15 Ha.
Per aplicació de l’article 3.7.5, és possible considerar, pel seu destí específic industrial, una
superfície màxima bruta addicional equivalent al 25% de la màxima residencial, ja que es
compleixen les condicions necessàries, previstes al mateix article, d’inexistència de sòl
industrial al municipi i, de que la nova àrea d’activitat econòmica es generarà com a
extensió d’un àrea especialitzada existent.
Així doncs, per a sòl destinat a activitats econòmiques, el Pla territorial limita el possible
creixement a 8,29 Ha.
El punt 4.3.3. de l’informe urbanístic i territorial indica que no es possible preveure sectors
industrials de nova creació aïllats i recomana ubicar la zona de tallers en la zona
d’extensió al sud de l’assentament de Sant Miquel-nucli de Vespella.
És voluntat municipal que la nova àrea d’activitat econòmica del municipi no s’ubiqui en
convivència directa amb els usos residencials ja que no es podria mantenir un grau
acceptable de compatibilitat. Es generarien greus problemes d’accessibilitat i de
mobilitat, molèsties als habitatges i una dificultosa integració tipològica i, paisatgística, ja
que es situaria en cotes altes.
Cal recordar que es tracta d’un assentament de difícil accessibilitat, que compta amb
una única via d’accés, l’actual carretera TV-2021, via de secció limitada i que no està
acondicionada als efectes, que hauria de ser compartida pels residents i camions,
introduint un nou factor de risc i molèsties que el municipi no està disposat a assumir. El
mateix és d’aplicació en quant les molèsties de circulació i sorolls que podrien produir els
tallers que s’implantarien directament junt els habitatges.
El POUM recull l’observació referent a la situació inicial de l’àrea industrial que es
plantejava aïllada, a l’avanç de planejament, i la corregeix, amb un nou plantejament,
com a extensió d’un àrea especialitzada, en funció del contingut de l’article 3.7.5 de les
normes del Pla territorial.
El POUM localitza la nova àrea d’activitats econòmiques del municipi de Vespella a la
Coma, entre d’altres raons que s’enuncien en aquesta memòria, per l’existència, a
l’actualitat i, a la zona, de determinades edificacions i activitats econòmiques
implantades, alguna d’elles amb autorització urbanística, que el Consistori considera
desitjable preservar i legalitzar en la seva totalitat, mitjançant la seva classificació, com a
sòl urbanitzable delimitat, atenent la possibilitat que confereix l’article 2.15.6. de les
normes territorials del Pla territorial parcial del Camp de Tarragona.
Aquest article determina que es possible classificar com a sòl industrial, amb possibilitats
d’extensió en parcel·la única, petites peces aïllades de sòl no urbanitzable quan
l’activitat separada de l’àrea urbana té un interès especial en termes econòmics i en llocs
de treball, unes perspectives de creixement en el futur que es consideren desitjables i una
localització acceptable.
Les activitats desenvolupades, a l’actualitat, sobre aquests terrenys, corresponen a la
industria “Triturados del cable del Gaià”. Aquesta empresa, a banda de les instal·lacions
situades a Vespella de Gaià, també opera a la zona d’Andalusia, concretament, al
polígon industrial los Morales, en el terme municipal d’Utrera.
Segons la FER (Federación Española de Recuperación), es tracta d’una de les tres més
importants indústries de reciclatge de cable elèctric existents a Espanya, juntament amb
151

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
l’empresa Invers, que opera a zona de Lleó i RMD, que opera a la Zona de Barberà del
Vallés, amb sucursal oberta a Ferromolins, a la zona del Llobregat.
Les activitats de l’empresa consisteix en el triturat i reciclatge del cable elèctric de coure i
alumini. Es tracta d’una industria de gestió professional de residus, amb maquinaria i
instal·lacions específiques per a que, una vegada reciclats, s’obtinguin matèries bàsiques
de nous productes, tot evitant la generació de brossa i contaminació.
Aquestes operacions de reciclatge, d’indubtable interès ecològic, són fonamentals per
assegurar la sostenibilitat del medi ambient i, per tant, es tracta d’activitats amb futur.
A l’actualitat ocupen de l’ordre de 25 persones, cosa que afegeix a l’ecològic, l’interès
social i econòmic pel manteniment de les instal·lacions. Considerant la petita escala del
municipi, es tracta de l’activitat més important i que més ocupació genera.
Les activitats existents a l’actualitat es concentren a les parcel·les cadastrals 27, 28, 29 i 49
del polígon 11 de rústica .
Les localitzades en les parcel·les 27 i 28 estan degudament legalitzades i utilitzen els
terrenys de la parcel·la 29 per l’acopi de material i recollida del plàstic triturat provinent
del reciclatge.
Les desenvolupades a la parcel·la 49 no compten amb les instal·lacions legalitzades.
Les superfícies de les finques on es desenvolupen actualment les activitats descrites
compten amb superfícies respectives aproximades de 7.640 m2, 5.390 m2, 14.900 m2 i
21.180 m2. En conjunt, els terrenys que les allotgen tenen una superfície de 49.110 m2, de
la qual aproximadament 43.730 m2 s’inclouen dins del sector que es delimita, a raó,
respectivament, de 7.640 m2 de la parcel·la 27, 5.390 m2 de la parcel·la 28, 14.260 m2 de
la parcel·la 29 i, 16.440 m2 de la parcel·la 49.
L’article 2.15.6.c. de les normes territorials indica que quan es classifiqui com a sòl
urbanitzable petites peces aïllades de sòl per a la legalització de determinades
edificacions i activitats amb interès especial en termes econòmics i en llocs de treball i
que comptin amb perspectives de futur creixement, com és el cas que ens ocupa, la
classificació com a sòl industrial urbanitzable d’aquestes parcel·les no computa com a sòl
d’extensió corresponent a les estratègies assenyalades al Pla, es a dir, la superfícies de les
finques que es classifiquen per aquests motius, sotmeses a les condicions ara descrites,
que corresponen a las parts de finques cadastrals 27, 28, 29 i 49 del polígon 11 de rústica,
incloses dins del sector PPU-03, de superfície conjunta 43.730 m2 no han de ser computar
com a sòl d’extensió.
Aquestes finques han sigut incloses pel POUM dins del sector de la Coma, PPU-03, destinat
a noves activitats econòmiques, amb la condició d’indivisibles (finques úniques) situació
que així s’haurà de reflectir en el futur projecte de reparcel·lació. La superfície bruta del
sòl urbanitzable delimitat, que el POUM classifica, és de 10,65 Ha.
En funció dels raonaments anteriors, la superfície computable d’extensió per a activitats
econòmiques serà la corresponent a una superfície de 10,65 Ha – 4,37 Ha = 6,28 Ha,
inferior al límit màxim establert pel Pla territorial en 8,29 Ha.
En relació a l’actual superfície de finques on es desenvolupen actualment les activitats,
l’increment que representa la superfície del nou sòl classificat és de 10,65 Ha – 4,91 Ha =
5,74 Ha. Si tenim en compte que 4,26 Ha del sector s’han de destinar a sistemes (entre
aquests, els espais lliures, d’equipament i la superfície inclosa de la carretera de
Torredembarra a la Secuita prevista al Pla director urbanístic de l’àrea central del Camp
de Tarragona), es justifica plenament que la nova superfície neta que es reserva al sector
per a noves activitats, 5,74 Ha – 4,26 Ha = 1,48 Ha, representa una xifra equilibrada i
ajustada a les necessitats del municipi, de la qual es dedueix que l’actuació no
representa un impacte desmesurat en relació a l’ocupació actual de sòl no urbanitzable
on es situen les actuals activitats.
S’ha de emfatitzar que amb aquesta actuació no es genera una nova zona urbana
disseminada pel territori que pugui contribuir a consolidar la dispersió de la implantació
urbana, sinó que més be, al contrari, el nou sector s’integra al sòl urbà de la urbanització
152

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
residencial de la Coma, annexant-se i completant el sòl urbà que forma part del municipi
de Vespella i la Riera de Gaià, alhora que facilita la implantació de noves zones verdes i
equipaments, dotacions de les quals aquesta urbanització és deficitària. L’extensió
permet disposar d’aquestes noves peces que constitueixen un coixí necessari per mitigar
les possibles molèsties que poden produir les activitats industrials, ja actualment existents,
sobre la població de la zona residencial.
L’article 3.7. de les normes territorials del Pla territorial parcial del Camp de Tarragona,
invocat per l’informe urbanístic i territorial emès per la Secretaria per a la Planificació
Territorial preveu, al seu apartat 5, que les noves àrees per a activitat industrial es puguin
disposar, per raons topogràfiques, paisatgístiques o d’ordenació, com a extensió d’un
àrea especialitzada existent que el Pla no hagi assenyalat específicament com a no
extensible (les de l’apartat d) de l’article 3.11.4. de les normes territorials).
En funció d’aquestes determinacions, el POUM evita classificar nous sectors industrials
aïllats i proposa per les avantatges que suposa, enunciades repetidament en aquesta
memòria, la delimitació d’una nova àrea d’activitat econòmica a la Coma, localitzada
junt l’àrea especialitzada residencial existent, actualment classificada de sòl urbà, com a
extensió de la mateixa, tot corregint la configuració aïllada inicial de l’avanç de
planejament, valorada negativament al punt 4.3.3. de l’informe urbanístic i territorial.
S’ha de precisar que aquesta àrea especialitzada residencial no és una de les
assenyalades específicament, pel Pla territorial, amb l’estratègia específica de no
extensible i que es dissenya de forma que els terrenys per a noves zones verdes i
equipaments del nou sector siguin els elements articuladors entre els dos usos i els dos
teixits urbans.
També s’ha de subratllar que es compleix amb els criteris i objectius que les normes
territorials estableixen com a necessaris a l’hora de crear espais per a l’activitat
econòmica.
Amb la localització i configuració proposada del sector, s’avança en l’aproximació i la
integració espacial dels habitatges i els llocs de treball i en conseqüència, es facilita una
raonable convivència d’activitat econòmica i habitatge en un dels teixits urbans existents
al municipi.
Es remarcable que al municipi no existeix sòl per a ubicar activitats econòmiques, cosa
que impedeix, a l’actualitat, assolir una correspondència entre habitatges i llocs de treball
dins de l’àmbit del municipi i provoca que la majoria de fluxos principals o desplaçaments
es generin amb destí altres municipis. El nou sector permetrà millorar aquest aspecte.
En el sector destinat a l’activitat econòmica, no es preveuen usos com els comercials,
hotelers, etc., que es reserven per ser implantats en teixits urbans, per integrar-se com a
factors d’estructuració urbana.
No s’implanten nous usos extensius, generadors de pocs llocs de treball i d’escàs valor
afegit en els sòls per a activitat econòmica.
La ubicació del nou sector es produeix sobre el camí de Valls, en una posició d’elevada
accessibilitat, que no afectarà la mobilitat urbana i local en lo referent a activitats que
puguin generar un elevat trànsit de mercaderies.
En relació al contingut de l’article 3.17. de les normes territorials, com s’ha esmentat amb
anterioritat, s’ha de dir que l’ordenació urbanística proposada promou la proximitat
d’activitats econòmiques i l’habitatge, però no dins dels nuclis històrics i les seves
extensions ja que, com s’ha explicat anteriorment, atenent als tipus d’activitats i la
tipologia d’edificació existents i, als problemes d’accessibilitat i mobilitat que es
generarien, no podrien mantenir un grau acceptable de compatibilitat en ells.
L’àrea d’activitat econòmica, localitzada a la Coma, fomentarà l’autocontenció de la
mobilitat laboral tot tractant d’equilibrar els llocs de treball i població ocupada resident
en el municipi, s’ha disposat en continuïtat o articulades físicament amb les trames
urbanes existents, havent-se tractat acuradament la seva imatge arquitectònica, al
153

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
POUM, en especial pel que es refereix al disseny de la transició tipològica amb els teixits
existents.
Ja que la implantació de l’àrea d’activitat no comportar un canvi important en la imatge
exterior del nucli o àrea urbana de la Coma, no cal sotmetre-la a les condicions
d’integració paisatgística que assenyala l’article 6.4. de les normes territorials.
La localització del nou sector garanteix els accessos des de la xarxa viària i la dotació dels
subministraments energètics que siguin necessaris en funció de les dimensions de l’àrea i
de les activitats previstes, així com es reservarà l’espai necessari per a la ubicació de les
subestacions de transformació necessàries.
El punt 5.3. de l’informe urbanístic i territorial, on realitza la valoració final de l’avanç de
POUM, indica respecte el sector d’activitats econòmiques plantejat al sud del municipi,
proper a la urbanització la Coma, que no queda justificada la seva necessitat ni la
situació desvinculada dels sòls urbans del municipi i que, tot i que no s’aporten dades de
superfície i aprofitament, cal entendre que la previsió d’aquest sector especialitzat
sobrepassa les necessitats del municipi pel que fa a sòl d’activitats econòmiques, de
forma que conclou dient que cal mantenir la classificació del sòl com a no urbanitzable.
Aquesta memòria justifica el perquè de la necessitat del sector i de la localització
proposada. En aquest estadi, el document inclou les dades de superfície i aprofitament
requerides a l’informe i, corregeix la seva posició, ara vinculada al sòl urbà.
En definitiva, el POUM intenta conjugar totes les circumstàncies existents per a proposar
una solució d’implantació que satisfaci la política municipal, millori les actuals condicions
d’ordenació de la zona on es proposa l’actuació i, sigui respectuosa amb el contingut de
l’informe urbanístic territorial de l’avanç de POUM i amb els objectius i criteris del Pla
territorial.
El POUM vehicula, per una part, l’interès municipal per classificar com a urbanitzable
delimitat el sòl ocupat per les activitats existents en el sòl no urbanitzable a la Coma,
possibilitat reconeguda per l’article 2.15.6. de les normes territorials del Pla territorial parcial
del Camp de Tarragona, terrenys que representen la major part del sector proposat.
No es considera adient fragmentar en dues zones els terrenys destinats a activitats
econòmiques, les existents a la Coma, per una banda i, les recomanades a l’extensió de
Sant Miquel, de forma que el POUM adopta el criteri raonable de concentrar-les al mateix
indret on ja preveu legalitzar les existents.
La resta de terrenys, que no es corresponen amb els que es situen les activitats existents,
signifiquen una petita part del sector que el POUM introdueix amb l’objectiu de poder
implantar noves activitats o, reubicar les que avui dia es desenvolupen, de forma
incompatible, en zones urbanes, així com els diferents magatzems d’usos no agraris que,
per manca d’emplaçaments alternatius, s’han hagut de localitzar, fins el moment, en el
sòl no urbanitzable.
La grandària definitiva del sector és la imprescindible pel seu encaix geomètric i
dimensional dins del territori, en funció dels condicionants anteriors i la seva necessària
relació amb el teixit residencial urbà de la Coma i les infraestructures circumdants. La seva
magnitud és també la conseqüència de complir els requeriments legals relatius a la
proporció mínima de reserva de sòl de cessió per a dotacions.
Davant la disjuntiva de on ubicar el sector, sembla més escaient consumir sòl de
protecció preventiva a la Coma i, no pas al sud de Sant Miquel, amb la categoria de
protecció territorial.
Si a més, considerem les conseqüències negatives sobre la mobilitat del municipi que
generaria la localització a l’extensió de Sant Miquel i, les avantatges d’aconseguir
completar el nucli urbà de la Coma, millorar els seus accessos i d’aconseguir gratuïtament
el sòl necessari per a equipaments i espais lliures -aquest últim per a amortir els efectes
negatius d’unes instal·lacions avui en dia en funcionament- queda plenament justificada
la localització proposada al POUM.
154

SÒL NO URBANITZABLE.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
El sòl no urbanitzable, classificat així al POUM, comprèn aquells terrenys pels qual existeix la
voluntat de mantenir i conservar les seves condicions naturals, sòl, flora, fauna i paisatge i,
el seu caràcter pròpiament rural, de forma que no hi són permesos els processos
d’urbanització de caràcter urbà ni els usos contradictoris amb l’aprofitament rural del
territori.
En termes generals, constitueixen el sòl no urbanitzable els terrenys classificats per raó
d’estar sotmesos a un règim especial de protecció aplicat per la legislació sectorial i pel
planejament territorial, o perquè així ho determini un pla director o per estar subjectes a
servituds per a la protecció del domini públic, per raó de la utilització racional del territori
d’acord amb el model territorial de desenvolupament urbanístic sostenible o pel valor
agrícola i, els reservats per a sistemes urbanístics generals no inclosos en sòl urbà ni en sòl
urbanitzable.
En qualsevol cas, d’acord amb el que disposa l’article 47.9 del TRLUC, el POUM impedeix
que el sòl no urbanitzable sigui dedicat a usos que, en transformin la seva destinació o
naturalesa o bé lesionin o impedeixin la realització dels seus valors.
Les singularitats territorials del municipi queden reflectides en l’ordenació del sòl no
urbanitzable, on s’especifiquen els diferents tipus de sòl, a partir dels quals el POUM i
l’Informe Ambiental defineixen l’estat del medi natural, els seus valors i les línies d’actuació
que garanteixen la seva conservació, mitjançant l’establiment de les diferents mesures de
protecció i condicions d’ús.
En general, els factors que interactuen en el sòl no urbanitzable i que defineixen la seva
estructura, són: els camins rurals que configuren la xarxa local, l’espai agrari, els reductes
de vegetació presents, l’espai edificat i altres activitats en sòl no urbanitzable com els
equipaments, les estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR) i, antigues activitats
extractives, entre d’altres.
Una de les mesures a adoptar per protegir els terrenys d’alt valor agrícola o d’interès
ecològic i paisatgístic que envolten, fonamentalment, les urbanitzacions en disseminat és
controlar el seu creixement per tal de que no es dispersin sense ordre per tot el territori. Per
aquest motiu el POUM no preveu el creixement d’aquestes urbanitzacions, llevat del cas
que s’ha comentat de Sant Miquel.
D’acord a les determinacions relatives al sistema d’espais oberts del PTPCT, el
POUM distingeix tres categories de sòl no urbanitzable:
-Sòl de protecció especial:
Comprèn els terrenys que pels seus valors naturals i de connectivitat ecològica o, per la
seva localització en el territori són els més adequats per a integrar una xarxa permanent i
contínua d’espais oberts que ha de garantir la biodiversitat i vertebrar el conjunt d’espais
oberts del territori amb els seus diferents caràcters i funcions.
Dins del sòl de protecció especial s’estableixen dues subcategories:
-Sòl de protecció especial ordinari (Clau E)
En ell, s’estableixen les zones següents:
Sòl de protecció especial ordinari(clau EO-34)
Sòl de protecció especial forestal(clau EF-35)
-PEIN i/o Xarxa Natura 2000 terrestre (Clau PEIN)
En ell, s’estableixen les zones següents:
Espai natural protegit (clau PEIN-36)
155

-Sòl de protecció territorial:
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
Comprèn els terrenys que no és imprescindible que formin part de la xarxa de sòl de
protecció especial, però que tenen valors, o existeixen condicionants o circumstàncies
que motiven una regulació restrictiva de la seva possible transformació.
Dins del sòl de protecció territorial s’estableix una única subcategoria:
Sòl d’interès agrari i/o paisatgístic (Clau AP)
Comprèn els sòls d’activitat productiva agrària de significació territorial, i que alhora són
terrenys que aporten paisatges valuosos o identitaris de l’àmbit territorial i també aquells
que, per estar molt poc contaminats per l’edificació, convé mantenir com espais no
urbanitzats estructuradors de l’ordenació del territori.
S’estableixen les zones següents:
Sòl de valor agrícola (clau AP-32)
Sòl forestal i de ribera (clau AP-33)
-Sòl de protecció preventiva (Clau P):
Comprèn la resta de terrenys classificats com a no urbanitzables en el POUM diferents als
considerats de protecció especial o de protecció territorial.
Dins del sòl de protecció de protecció preventiva no s’estableixen subcategories.
S’estableixen les zones següents:
Sòl rústic (clau P-31)
Les normes urbanístiques reguladores del sòl no urbanitzable, al seu capítol segon,
incorporen les condicions de protecció mediambiental requerides per la legislació
urbanística i sectorial, així com pel planejament territorial.
Al seu capítol tercer inclou les condicions paisatgístiques derivades del Pla territorial
parcial del Camp de Tarragona.
Per a cadascuna de les zones qualificades, el POUM regula els usos admesos, a partir dels
autoritzats pel Pla territorial parcial del Camp de Tarragona i les condicions d’edificació,
així com el règim aplicable als usos i edificacions existents.
Es grafien les servituds i limitacions de domini segons la legislació sectorial.
S’identifiquen els jaciments arqueològics existents en el sòl no urbanitzable pels que
s’estableixen, amb independència dels usos o valors a protegir, mesures específiques de
protecció.
Es protegeix també el ric patrimoni natural, paisatgístic, cultural, arquitectònic i
arqueològic del municipi situat en el sòl no urbanitzable.
Es regulen les edificacions i l’aparició d’activitats poc compatibles amb el paisatge
agrícola i d’interès ecològic, per tal d’evitar la seva dispersió per tot el territori o, garantir
al màxim la seva integració en el paisatge.
Es regulen les explotacions ramaderes, tant perquè compleixin les distàncies de protecció
respecte el nucli, com tota la normativa a la que estan sotmeses directament.
La presència d’equipaments, instal·lacions i serveis tècnics i ambientals és una servitud
ineludible en aquest tipus de sòl. El POUM en possibilita la implantació, el manteniment i
l’ampliació, en cas que sigui necessari, de manera compatible amb la preservació de
l’agricultura, els sistemes naturals i l’adequació paisatgística de les instal·lacions.
Les masies i cases rurals existents s’han inventariat mitjançant l’elaboració d’un catàleg,
que s’adjunta a la documentació del POUM, en el que es determina la preservació i la
recuperació d’aquelles que es consideren susceptibles de reconstrucció o de
rehabilitació.
156

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
Les diferents zones qualificades pel POUM dins del sòl classificat com a sòl no urbanitzable
sumen una superfície total de 1.631,33 Ha, de la qual 703,38 Ha es destinen a la clau PEIN-
36, 405,53 Ha a la clau EO-34, 146,45 Ha a la clau EF-35, 328,87 Ha a la clau AP-32, 16,26
Ha a la clau AP-33 i, 30,85 Ha a la clau P-31.
Els diferents sistemes qualificats dins del sòl no urbanitzable ocupen una superfície de
81,36 Ha.
La superfície total del sòl classificat com a no urbanitzable és de 1.712,69 Ha.
157

03.07 - QUADRE RESUM DE DADES DEL PLA
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
Al quadre que s’adjunta a continuació es resumeix, per a cada uns dels nuclis i tipus de
sòl, els paràmetres principals del Pla. També ofereix les dades urbanístiques globals del
POUM al municipi.
El POUM, en el seu conjunt, preveu un sostre residencial a les àrees de creixement
constituïdes pels polígons d’actuació urbanística i els sectors de sòl urbà i urbanitzable de
203.800 m2st. Per a altres usos es destina un sostre de 247 m2st.
Al sòl urbanitzable delimitat es classifica un sector d’activitats terciàries, el PPU03, amb
37.275 m2st.
El sostre total del POUM és, per tant, de 241.322 m2st. Per determinar el sostre potencial
admès pel Pla, s’hauria de deduir el sostre construït existent dins de PMUs i PAUs.
Les anteriors Normes subsidiàries preveien, en els PAUs que no van ser desenvolupats, un
sostre de 13.537 m2st, dins del sector “La Coma”, 8.270 m2st i, al sòl urbanitzable 29.400
m2st. En total es reservava sòl per a edificar 51.207 m2st d’ús residencial.
A la vista d’aquestes xifres, el nou sostre residencial que el POUM posa en joc dins de
polígons i sectors de creixement, en relació a l’admès per les NNSS, és de 152.593 m2st.
El nombre màxim d’habitatges previstos en polígons i sectors de creixement del POUM és
de 620 unitats, 211 habitatges dins de polígons d’actuació urbanística, 57 dins del PMU01
“La Coma” i 352 dins de l’únic àmbit de sòl urbanitzable residencial classificat, el PPU 02.
Dins del PMU01, sector fortament edificat, a l’actualitat existeixen, dins del terme de
Vespella de Gaià, més de 20 habitatges. Dins del PAU08 existeixen actualment 7
habitatges edificats. En realitat, doncs, el nombre màxim potencial de nous habitatges
dins de polígons i sectors del POUM és de 593 unitats.
Als polígons i sectors de les NNSS, no desenvolupats, s’admetien 214 habitatges.
En relació a les anteriors Normes subsidiàries, el POUM incrementa el nombre d’habitatges
en 399 unitats, de les quals 221 corresponen a habitatges sotmesos a algun règim de
protecció pública.
L’increment d’habitatges de renda lliure és, doncs, de 178 unitats.
L’estimació del nombre d’habitatges que conté el POUM és coherent amb les hipòtesis
de projecció de població i habitatge expressades en el quadre 11 d’aquesta memòria.
Les 593 unitats previstes és un nombre lleugerament inferior a l’horitzó desitjable en la
hipòtesi 3, corresponent al creixement màxim.
En relació a la hipòtesi II, comporta l’adopció d’un coeficient de seguretat
d’aproximadament 1,50 respecte les necessitats reals d’aquest escenari, valor comprés
dins d’un rang raonable i habitual. El marge impedirà l’existència d’estrangulaments al
mercat durant el període de programació del Pla, cosa especialment important quan
aproximadament el 60% del nombre total d’habitatges, i dels acollits a algun règim de
protecció pública, és generat per una única actuació urbanística, el PPU02, que per una
altra banda, és la de més complexa gestió.
Amb l’adopció d’aquesta mesura es possibilitarà també posar en el mercat habitatge de
protecció pública en quantitat suficient per atendre les necessitats socials expressades a
la memòria social.
158

HIDROLÒGIC
SERVEIS
TÈCNICS
PROTECCIO
VIARIA
VIARI FERROVIARI
EQUIPAMENTS
ESPAIS
LLIURES
NOMBRE
MÀXIN
D'HABITATGES
DENSITAT
MÀXIMA
SOSTRE
EDIFICABLE
ALTRES USOS
SOSTRE
EDIFICABLE
RESIDENCIAL
SUPERFICIE SÒL
NET EDIFICABLE
SECTOR US CLAU SUPERFICIE
SÒL URBÀ CONSOLIDAT
R 11a 1.641,89 2.047,00
R 11b 2.084,35 1.474,00
R 12a 223,03 446,06
R 14b 624,76 858,00
Masos
R 15 941,27 434,00
Total Masos 12.949,00 5.515,30 5.259,06 631,21 1.898,26 4.904,23 0,00 0,00 0,00 0,00
R 11b 1.709,50 628,00
R 11c 954,30 1.109,00
R 13a 36.348,16 10.904,45
Total Vespella 52.869,19 39.011,96 12.641,45 1.972,08 395,04 10.782,52 0,00 395,66 313,21 0,00
Vespella
R 11b 2.193,97 537,00
R 13b 341.583,08 102.474,92
Total S.Miquel 471.213,24 343.777,05 103.011,92 48.803,23 1.649,10 50.549,60 0,00 0,00 97,44 14.242,83
S.Miquel
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
TOTAL SÒL URBÀ CONSOLIDAT 537.031,43 388.304,31 120.912,43 51.406,52 3.942,40 66.236,35 0,00 395,66 410,65 14.242,83
SÒL URBÀ NO CONSOLIDAT
PAU 01 R 14f 1.869,00 750,00 450,00 0 11 2 1.039 0 80 0 0 0 0
PAU 02 R 14a 704,00 461,00 520,00 0 57 4 0 0 243 0 0 0 0
PAU 03 R 14b 3.476,00 1.866,00 1.656,00 0 40 14 148 0 1.462 0 0 0 0
PAU 04 R 14B 2.353,00 864,00 828,00 0 30 7 304 0 1.185 0 0 0 0
PAU 05 - - - - - - - - - - - - - - 0
PAU 06 R 14a 1.163 730,00 816,00 0 52 6 0 0 433 0 0 0 0
PAU 07 R 14c 10.827 8.827,00 3.031,56 0 22 24 1.195 0 805 0 0 0 0
PAU 08 R 13a 15.403 12.690,00 3.807,00 0 9 14 383 0 2.330 0 0 0 0
PAU 09 R 14d 7.582 6.076,98 3.280,00 0 33 25 0 0 1.505 0 0 0 0
PAU 10 R 14d 1.862 1.416,00 544,00 0 21 4 0 0 446 0 0 0 0
PAU 11 R 14e 7.040 3.040,00 3.280,11 247 45 32 0 0 4.000 0 0 0 0
0
0
0
0
1.007 655,00 904,00 0 70 7
0
0
352
R 12a
R 14a
PAU 12
PAU 13 R 12a 620 427,00 680,00 0 81 5 0 0 193 0 0 0 0
PAU 14 R 14d 3.479 1.562,00 1.152,00 0 23 8 1.230 0 687 0 0 0 0
PAU 15 R 14d 1.575 865,00 720,00 0 32 5 288 0 422 0 0 0 0
PAU 16 R 14g 9.513 3.396,00 2.724,00 0 19 18 2.922 0 3.195 0 0 0 0
PAU 17 R 14g 6.546 3.337,00 2.714,00 0 27 18 302 0 2.907 0 0 0 0
PAU 18 R 14h 534 270,00 430,00 0 75 4 165 0 99 0 0 0 0
PAU 19 R 14i 11.025 3.423,00 2.068,00 0 13 14 6.169 1.037 396 0 0 0 0
86.577,81 50.655,98 29.604,67 247 - 211 14.145 1.037 20.740 0 0 0 0
PMU 01 R 33.550 28.518 8.270 0 17 57 0,00 0,00 5.032,50 0,00 0,00 0,00 0,00
PEU 01 R 6.000 0 0 0 0 0 0,00 390,00 1.002,00 0,00 0,00 0,00 0,00
TOTAL SÒL URBÀ NO CONSOLIDAT 126.127,81 79.173,48 37.874,75 247 - 268 14.145,00 1.427,00 26.774,33 0,00 0,00 0,00 0,00
SÒL URBANITZABLE DELIMITAT
PPU 01 - - - - - - - - - - -
PPU 02 R 13a-13b 194.970 103.610 45.013 0 - 352 19.497 9.749 58.491,00 0,00
PPU 03 I 106.500 63.900 0 37.275 - 0 10.650 5.325 26.625,00 0,00
301.470 167.510 45.013 37.275 - 352 30.147 15.074 85.116 0,00 0,00 0,00 0,00
TOTAL SÒL URBANITZABLE DELIMITAT 301.470,00 167.510,00 45.013,08 37.275,00 - 352 30.147,00 15.073,50 85.116,00 0,00 0,00 0,00 0,00
TOTAL SÒL URBÀ + URBANITZABLE 964.629,24 634.987,79 203.800,26 37.521,89 - 620 95.698,52 20.442,90 178.126,68 0,00 395,66 410,65 14.242,83
SÒL NO URBANITZABLE
Espai natural protegit PEIN 36 7.128.044,75 66.526,93 221.598,88 166.188,18 37.353,84 8.504,55 313.424,01
Protecció especial ordinari EO 34 4.055.251,90
Sòl de valor agricola AP 32 3.288.708,79
Sòl de protecció de ribera AP33b 162.600,57
Sòl rustic P 31 308.474,16
Sòl de protecció especial foresta EF 35 1.464.499,77
159
TOTAL SÒL NO URBANITZABLE 17.221.176,33 66.526,93 221.598,88 166.188,18 37.353,84 0,00 8.504,55 313.424,01
18.185.805,57 634.987,79 203.800,26 37.521,89 - 620 162.225,45 242.041,78 344.314,86 37.353,84 395,66 8.915,20 327.666,84
TOTAL SÒL AL TERME MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
04. PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA
160

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
04.02 – PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA
Els articles 8 i 59 de la Llei 2/2004 de 14 de març d’urbanisme, disposen que en la memòria
dels plans d’ordenació urbanística municipal s’ha d’incloure, per a la seva aprovació, el
programa de participació ciutadana que s’aplicarà en el decurs del procés de
formulació i tramitació del pla fins a la seva aprovació, amb la finalitat de garantir els
drets d’iniciativa,d’informació i de participació dels ciutadans en els processos de
planejament i de gestió.
L’Ajuntament de Vespella de Gaià,considera necessari posar l’èmfasi en la necessitat de
definir les polítiques públiques i, en concret, el planejament integral i estratègic del
territori,amb la participació dels ciutadans i ciutadanes de Vespella de Gaià.
El present programa estableix tot el procés de participació en la formació del Pla
d’Ordenació Urbanística Municipal i relaciona els mecanismes de consulta i de
participació perquè tots els ciutadans puguin utilitzar-los.
FASES DE DESENVOLUPAMENT DEL PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA.
Fase d’informació ( 1r trimestre 2006) i de participació ( 2n,3r i 4t trimestre de 2006)
L’Ajuntament utilitzarà els mitjans de què disposa per a difondre a tota la ciutadania la
informació sobre el POUM (web i/o qualsevol altre mitjà que garanteixi una difusió
general).
Es posaran a disposició dels ciutadans els mitjans per a la recollida de suggeriments i
propostes: a través del Registre General de l’Ajuntament o via internet a través del correu
electrònic aj.vespella@altanet.org
El Ple municipal haurà de fer l’aprovació inicial del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal
de Vespella de Gaià.
Desprès de l’aprovació inicial, els documents del Pla, romandran sotmesos a informació
pública i a un procés de participació ciutadana, pel termini d’un mes.
En aquest període es desenvoluparan les actuacions següents:
S’exposaran públicament els treballs que contenen el nou ordenament del municipi.
Aquesta exposició s’ubicarà en un espai central del municipi per a garantir-ne
l’accessibilitat al major nombre possible de ciutadans i ciutadanes.
Es convocarà un acte públic informatiu sobre el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal
obert a tota la ciutadania.
Es publicarà pels mitjans de comunicació municipals la informació relativa a aquesta
exposició pública.
S’establiran els mecanismes per a rebre informació i assessorament , i fer la consulta
directa dels documents que contenen aquests treballs.
Fases posteriors
Quan finalitzi el període d’exposició pública es desenvoluparan les següents actuacions:
Es donarà resposta individualitzada a les al·legacions presentades que contindrà:
Informe tècnic, elaborat per l’equip redactor.
Resolució municipal.
Modificacions derivades de l’al·legació, si s’escau.
L’informe a les al·legacions i la resolució municipal, així com els informes sectorials i les
modificacions derivades d’uns i altres s’inclouran com a document del pla, que serà
públic i podrà ser consultat en la fase posterior a l’aprovació provisional.
161

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
L’ Ajuntament informarà als ciutadans del municipi de l’aprovació provisional del Pla
d’Ordenació Urbanística Municipal utilitzant els mitjans abans citats: web i/o qualsevol
altre mitjà que garanteixi una difusió general.
Posteriorment a l’aprovació provisional, l’Ajuntament informarà de l’estat de tramitació
del pla, així com , si s’escau, de les modificacions derivades de la tramitació, sempre que
no constitueixi modificacions substancials que serien objecte d’una segona informació
pública d’acord amb les determinacions de l’article 83 i 90.3 de la Llei d’urbanisme i
l’article 5 del Reglament d’Urbanisme.
Vespella de Gaià, 14 de novembre de 2005.
L’alcalde
Daniel Cid Ricote
ANNEX I.
PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA1
Notes a tenir en compte:
El fonament legal d’aquest Programa de participació ciutadana el tenim amb caràcter
general a l’art. 23 CE, l’art. 70 bis) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases
de Règim Local (en endavant LBRL), l’art. 154 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril,
pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.
Amb caràcter específic i concretament urbanístic ha de tenir-se en compte l’art. 8 de la
Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, i l’art.4 del Decret 287/2003, de 4 de novembre,
pel qual s’aprova el Reglament parcial de la Llei 2/2002.
04.02 – ACTES D’APROVACIÓ
En sessió extraordinària del Ple de data 18 de novembre de 2005, es va aprovar per
unanimitat dels assistents, el 1r Programa de participació ciutadana en la redacció del Pla
d’Ordenació Urbanística Municipal de Vespella de Gaià.
En sessió ordinària del Ple de data 28 de setembre de 2007, es va aprovar per unanimitat
dels membres legals que constituïen l’Ajuntament, un 2n Programa de participació
ciutadana en la redacció del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Vespella de
Gaià, ja que el programa aprovat l’any 2005, era poc detallat segons el decret 305/2006,
de 18 de juliol que aprovà el nou reglament que desenvolupava el text refós de la Llei
d’Urbanisme, i més concretament el seu article 22.
En sessió ordinària del Ple de data 3 de juliol de 2009, es va aprovar per unanimitat dels
assistents, la publicació i exposició pública del 1r avanç del POUM.
162

04.03 - EXPOSICIONS PÚBLIQUES.
1r Programa de participació ciutadana
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
- Publicat durant 30 dies al BOPT núm. 271 de 25 de novembre de 2005, no havent-se
presentat cap suggeriment ni al·legació, per tant l’aprovació va quedar elevada a
definitiva en data 10 de gener de 2006.
2n Programa de participació ciutadana.
- Publicat durant 30 dies al BOPT núm. 238 de 13 d’octubre de 2007, no havent-se
presentat cap suggeriment ni al·legació, per tant l’aprovació va quedar elevada a
definitiva en data 23 de novembre de 2007.
1r Avanç del POUM.
- Publicat durant 20 dies al BOPT núm.178 de data 3 d’agost, així com al Diari de
Tarragona de data 29 de juliol de 2009 i al diari El Punt de data 30 de juliol de 2009, tenint
en compte la inhabilitació del mes d’agost per exposició pública, es va prorrogar el
corresponent termini al mes de setembre, finalitzant aquest període el 30 de setembre.
04.04 – PRESENTACIONS
El 16 de novembre de 2007, es va publicar als taulells d’anuncis del municipi, una nota
informativa, convocant a tots els interessats a assistir a l’acte públic de presentació de
l’avanç del nou Pla d’Ordenació Urbanística del municipi, a càrrec de l’equip tècnic
redactor, que va tenir lloc el 24 de novembre a les 12 hores al local annex al Mas d’en
Plana.
Del mateix 24 de novembre i fins el 10 de desembre va quedar exposada al públic, al
Casal municipal, els plànols i documentació amb els criteris i objectius continguts a
l’avanç del Pla.
Es va establir un calendari de reunions dels interessats amb l’equip redactor del POUM i
amb l’alcalde de l’Ajuntament, fixant els dies 3, 10 i 17 de desembre de 2007, per tal de
realitzar qualsevol tipus de consulta, dubtes, suggeriments o qualsevol tipus d’aportació
que s’estimés convenient.
Posteriorment, havent tingut en compte les aportacions dels veïns i marcats pels
arguments i determinacions del nou Pla Territorial del Camp de Tarragona, es va optar per
reiniciar el procediment des del seu inici, i tornar a presentar i exposar a la ciutadania
l’avanç del nou planejament general municipal.
Aquest nou acte públic de presentació dels criteris i objectius continguts al segon avanç
del POUM, es va realitzar el 12 de setembre de 2009, al mateix lloc que l’anterior avanç, és
a dir al local annex al Mas d’en Plana.
04.05 – SUGGERIMENTS I/O AL·LEGACIONS PRESENTATS
Els suggeriment presentats al registre d’entrada de l’Ajuntament de Vespella de Gaià
durant l’exposició pública de l’avanç del POUM (i fins i tot una vegada exhaurit aquest
termini), van estar els següents:
163

R.E. DATA NOM I COGNOMS
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ
MEMÒRIA
858 31/08/2009 Maria Pilar Dalmau Mensa
887 08/09/2009 Salomé Medrano Garcia i 2 més
948 30/09/2009 Fernando Peiró Botana i altres
958 30/09/2009 Pedro Silvestre Dalmau
974 07/10/2009 Miquel Balcells i Serra
1036 20/10/2009 Ángel J. Batlle Faro
04.06 – INFORMES I/O RESOLUCIONS DELS SUGGERIMENTS I AL·LEGACIONS
Al mes de desembre de 2009, l’arquitecte redactor del POUM va emetre l’informe
corresponent als suggeriments i/o al·legacions presentades pels interessats durant el
període d’exposició pública de l’avanç del POUM que va ser aprovat el 3 de juliol de
2009, per acord de Ple.
164