Baixar - Cassà Digital

Número 710 · Abril 2012 · Any LXIX · Cassà de la Selva · Preu de l'exemplar: 4 euros Llumiguia
Llumiguia
Revista cassanenca fundada el 1944
Josep Lloveras,
distingit amb
la Creu de
Sant Jordi
I també, en aquest número: número:
- L'Ajuntament L'Ajuntament reconeix reconeix més de dos milions en factures factures per pagar
- Els Amics de les Arts estrenes estrenes a Cassà la gira del nou disc
- El president president Mas visita la fira de Campllong Campllong
... i tota l'actualitat l'actualitat de les entitats cassanenques
cassanenques

2
En aquest número 710 de LLUMIGUIA, corresponent al mes d'abril de 2012, hi podeu trobar:
Espai d'opinió:
3 Editorial
5 A punt de solfa
6 - 10 Diuen els lectors
11 Economia recreativa
12 Apunts de l'últim
quadern
Cassà al dia. El ple municipal:
13 - 15 L'Ajuntament
relaciona més de dos milions
d'euros en factures pendents
de pagar al noupla de
sanejamnet
Cassà al dia. Notícies:
20 - 23 Els Amics de les Arts
estrenen la gira de
presentació del seu disc amb
un gran èxit a Cassà
24 La Residència
enllesteix els preparatius per
a les Olimpionades
28 Meteorològiques
28 Policia Local
Entrevista:
16 - 18 Josep lloveras,
pintor i escultor guardonat
amb la Creu de sant Jordi
Espai d'entitats:
30 Parròquia
31 Sardanes
32 - 33 Escola d'art
34 - 37 AEG La Claca
38 - 42 Escola Puig d'A.
43 Jove Orquestra
44 - 47 Escola Aldric
48 - 56 Institut de Cassà
57 Xocolata per tots
58 - 64 Col·legi La Salle
Esports
65 -69 Futbol: el MIC
torna a omplir el camp de
Cassà
70 - 71 Bàsquet
72 - 73 Taekwondo
74 - 75 Patinatge
76 - 77 Hoquei patins
78 - 79 Escacs
80 Tennis Taula
88 Tennis
I les seccions habituals:
4 Agenda
24 - 27 De tot arreu: el
preisdent Artur Mas visita la
fira de Campllong
29 Estadístiques Local i
parroquial
83 Fem salut!
83 Higiene dental
84 - 85 Foto comentada: les
Voltes de les Mesures
86 Entre el somni i la
vigília
87 Entreteniments
88 Foto nostàlgica
I l'actualitat dia a dia, la podeu trobar a
www.cassadigital.cat
LLUMIGUIA és una revista cassanenca d'aparició mensual (Dip. legal GE 59-1958 ISSN: 2014-2919)
Preu al número: 4 euros. Subscripció anual (12 números), 45 euros
Edita: Editora Cassanenca - Ctra. Provincial, 93 - 17244 Cassà de la Selva
Telèfon 972 46 36 47 - CI G-17/235847
Director/gerent: Joan Carles Codolà i Vilahur
web: http://www.cassadigital.cat Adreça electrònica (e-mail): llumiguia@gmail.com
Redactors i col.laboradors literaris i gràfics: Xavier Albertí, Carles Brucet, Guillem Burset, Joaquim Cadanet, Isabel
Carbó, Xavier Carrera, Joaquim Carreras, Montse Carreras, Salvador Coma, Agustí Domingo, Foto Dalmau, Foto Oliveras,
Josep Ferrer, Cati Fontané , Tània Foix, Josep M. Fusté, Narcís Fusté, M. Dolors Godoy, Dolors Grau, Josep Hernàndez,
Eduard Llinàs. Eloi Madrià, Carles Malagrida, Roser Malagrida, Joaquim Massa, Olga morote,Joan Mundet, Eduard Nadal,
Josep M. Olivé, Òscar Pérez, Elena Parera, Mònica Plana, Enric Plantés, Dolors Rubirola, Marc Salgas, Eduard Salvadó,
Arcadi Sitjà, Carles Torrent i Pagès, Jordi Vila, Àngel Vilà, Xavier Viñas.
Impressió: Ducform, S.A. - Cassà de la Selva - Tel. 972 46 30 50
LLUMIGUIA és una revista plural, democràtica, catalana i d'àmbit local oberta a les opinions i comentaris de tots
els cassanencs. Els conceptes i opinions sostinguts en els articles signats que surten a LLUMIGUIA no representen
necessàriament l'opinió de la revista. Apareix a final de cada mes.
Membre de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal. Amb el suport de:
Diputació
de Girona
NÚM. 710 - ABRIL 2012

Un reconeixement que
exigeix una actuació
El president de la Generalitat ha lliurat aquest mes la Creu de Sant Jordi a
Josep Lloveras i Feliu, el pintor i escultor amb més reconeixement artístic
del nostre poble i un ciutadà que s’ha fet sobradament mereixedor a
aquesta distinció.
Josep Lloveras i Feliu ha complert noranta anys amb plenitud de facultats
i inquietuds artístiques i ha rebut la Creu de Sant Jordi com a mostra de
gratitud per la seva tasca cultural al llarg de la seva prolífica vida.
Es bo que els homenatges i reconeixements arribin a les persones, quan
encara són vives, quan encara tenen la capacitat d’assumir el suport dels
seus conciutadans, quan encara poden gaudir d’aquesta agraïment a la
tasca feta. Segurament Josep Lloveras no s’esperava aquesta Creu de
Sant Jordi que li arriba quan continua treballant com un vailet, quan
encara té el seu estudi ple de projectes quan encara té una vitalitat
entranyable i plena d’il·lusions, com podeu veure en l’entrevista que
publiquem en aquest número de Llumiguia-; i quan encara, tot cal dir-ho,
sospira per poder tirar endavant el projecte de Fundació que ha port cinc
anys sense acabar d’arrencar.
La Creu de Sant Jordi hauria de ser el suport més estimulant que hauria
de tenir l’Ajuntament per decidir encarar d’una vegada la posada en marxa
de la Fundació Josep Lloveras que hauria de tenir la triple funció de servir
de difusió de la tasca del nostre artista més important, de promoció de
Cassà en l’àmbit cultural i artístic i com a centre impulsor i promotor
d’activitats relacionades amb el món de la pintura, l’escultura i l’art en
general.
Està clar que en la situació econòmica actual costa força més trobar els
mecanismes per posar en marxa la Fundació, però amb els anys que es
porta arrossegant el tema, és força inexcusable entendre que cal posar-hi
més ganes i assumir-ne la prioritat que el poble de Cassà necessita.
Tenim un artista que s’estima el poble com ha demostrat abastament al
llarg de la seva vida; és un personatge que Cassà ha de saber fer valorar
i ha de saber potenciar lligant i difonent de manera conjunta Cassà, i
Josep Lloveras. I a més si ara es té ganes de prioritzar el paper del poble
com a porta de les Gavarres aprofitem per incloure en aquest paquet la
figura de Josep Lloveras, un artista que va començar dibuixant al terra
dels camins dels nostres boscos i que s’autodefineix com un fruit d’aquestes
Gavarres.
El premi concedit per la Generalitat a Josep Lloveras ha de ser l’empenta
que necessitava el poble per creure de veritat en el nostre artista i
correspondre amb el gran reconeixement local que li manca: la Fundació
Josep Lloveras.
NÚM. 710 - ABRIL 2012
3

Un reconeixement que
exigeix una actuació
El president de la Generalitat ha lliurat aquest mes la Creu de Sant Jordi a
Josep Lloveras i Feliu, el pintor i escultor amb més reconeixement artístic
del nostre poble i un ciutadà que s’ha fet sobradament mereixedor a
aquesta distinció.
Josep Lloveras i Feliu ha complert noranta anys amb plenitud de facultats
i inquietuds artístiques i ha rebut la Creu de Sant Jordi com a mostra de
gratitud per la seva tasca cultural al llarg de la seva prolífica vida.
Es bo que els homenatges i reconeixements arribin a les persones, quan
encara són vives, quan encara tenen la capacitat d’assumir el suport dels
seus conciutadans, quan encara poden gaudir d’aquesta agraïment a la
tasca feta. Segurament Josep Lloveras no s’esperava aquesta Creu de
Sant Jordi que li arriba quan continua treballant com un vailet, quan
encara té el seu estudi ple de projectes quan encara té una vitalitat
entranyable i plena d’il·lusions, com podeu veure en l’entrevista que
publiquem en aquest número de Llumiguia-; i quan encara, tot cal dir-ho,
sospira per poder tirar endavant el projecte de Fundació que ha port cinc
anys sense acabar d’arrencar.
La Creu de Sant Jordi hauria de ser el suport més estimulant que hauria
de tenir l’Ajuntament per decidir encarar d’una vegada la posada en marxa
de la Fundació Josep Lloveras que hauria de tenir la triple funció de servir
de difusió de la tasca del nostre artista més important, de promoció de
Cassà en l’àmbit cultural i artístic i com a centre impulsor i promotor
d’activitats relacionades amb el món de la pintura, l’escultura i l’art en
general.
Està clar que en la situació econòmica actual costa força més trobar els
mecanismes per posar en marxa la Fundació, però amb els anys que es
porta arrossegant el tema, és força inexcusable entendre que cal posar-hi
més ganes i assumir-ne la prioritat que el poble de Cassà necessita.
Tenim un artista que s’estima el poble com ha demostrat abastament al
llarg de la seva vida; és un personatge que Cassà ha de saber fer valorar
i ha de saber potenciar lligant i difonent de manera conjunta Cassà, i
Josep Lloveras. I a més si ara es té ganes de prioritzar el paper del poble
com a porta de les Gavarres aprofitem per incloure en aquest paquet la
figura de Josep Lloveras, un artista que va començar dibuixant al terra
dels camins dels nostres boscos i que s’autodefineix com un fruit d’aquestes
Gavarres.
El premi concedit per la Generalitat a Josep Lloveras ha de ser l’empenta
que necessitava el poble per creure de veritat en el nostre artista i
correspondre amb el gran reconeixement local que li manca: la Fundació
Josep Lloveras.
NÚM. 710 - ABRIL 2012
3

Xerrada del
Cercle Català de Negocis
Divendres, 11 de maig, a les 8 del
vespre a l'Auditori de la Sala Galà
Les Raons econòmiques
de l’Estat Propi
Denúncia del greu dèficit fiscal que patim
els catalans des de fa molt de temps, així
com el greuge sistemàtic de l’Estat
espanyol cap a la nostra economia i els
avantatges de tenir un estat propi, amb la
presentació del full de ruta per a arribar-hi i
l’estratègia que hauria de dirigir el futur
Estat.
Ho organitza: Cassà per la
independència
100 anys de futbol a Cassà
Si teniu imatges, equipaments, pilotes, records...
de la història del Cassà, feu-nos-les arribar per
l'exposició que preparem amb motiu del centenari.
Tel. 972 46 39 65 c.el: udcassa@gmail.com
4 NÚM. 710 - ABRIL 2012

Ja sé que la dita parla de «menjar més amb els ulls que no pas
amb la boca». Però veureu que, en les qüestions musicals, també
podríem parlar d’escoltar més amb els ulls que no pas amb les
orelles.
Degut als usos i costums de la societat actual, si voleu que
qualsevol producte tingui una bona sortida al mercat, resulta
absolutament imprescindible adornar-lo amb un bon embolcall
perquè tingui la millor presència. I, malauradament, el «producte»
que venem els músics no es pas una excepció. Per tant, ja em
sembla bé que es tingui un xic de cura en la presentació de les
actuacions musicals i que els músics rendeixin cert culte a la
imatge. Però, darrerament, tinc la impressió que se n’està fent
un gra massa.
Quan vaig començar a fer de músic el que més importava era
que les orquestres toquessin bé. Tot el demés, resultava
secundari. Per no dir superflu. Anàvem pel món amb els respectius
instruments i poca cosa més. I fins i tot a l’hora de canviar-nos de
roba per sortir arreglats a l’escenari, n’hi havia que feien l’orni.
Es clar que no es tracta pas d’això (totes les masses piquen),
però darrerament les coses han canviat de tal manera que em
temo que els músics sortim de mare per l’altre costat.
L’espectacularitat de la il·luminació, la teatralitat en les
actuacions, l’elegància extremada (i moltes vegades dubtosa)
del vestuari, l’aparatositat del mobiliari escènic i els efectes
especials de tota mena (projeccions, fumarada i, fins i tot,
pirotècnia) han anat prenent protagonisme en les actuacions de
les orquestres i els conjunts actuals que semblen abocats a una
mena d’espiral frenètica que els obliga a invertir més i més
recursos en totes aquestes qüestions. I en el que se’n deriva, es
clar, perquè després cal contractar el personal necessari per
tenir-ho tot a punt, comprar o llogar els vehicles per transportarho
etc. etc. I el pitjor de tot plegat es que tanta disbauxa pot
acabar afectant la mateixa qualitat musical ja que algunes
vegades es dóna prioritat a la renovació de l’equip de llums, del
vestuari o de la presentació, en detriment del nombre d’assaigs
per millorar el repertori. Però fins i tot en els casos que no
s’arriba a aquest extrem, s’ha de reconèixer que la musicalitat
de les interpretacions pot quedar diluïda enmig de l’excés de
parafernàlia que fa que el públic es distregui i acabi prestant
NÚM. 710 - ABRIL 2012
Escoltar amb els ulls
més atenció al que veu que no pas al que escolta. D’aquesta
manera, conscientment o no, aquest públic es va convertint cada
vegada més en espectador que no pas en oïdor i els músics
més en actors que no pas en músics.
Recordo que quan tota aquesta qüestió es va començar a
descontrolar jo dirigia l’orquestra Marina. En certa ocasió, al
acabar un concert, vaig preguntar a la comissió de festes que
ens havia llogat si els havia agradat la nostra actuació.
«Certament, heu tocat molt bé», em varen contestar. Per afegir
tot seguit: «Encara que per actuació extraordinària, la de
l’orquestra d’ahir. Penseu que varen sortir tres noies interpretant
el tema de la pel·lícula Cantando bajo la lluvia, amb uns
impermeables transparents i sense gaire res a sota, que varen
causar autèntic furor entre el públic». Jo no em vaig poder estar
de preguntar-los: «Digueu-me, bona gent, en aquest poble
llogueu les orquestres per mirar-les o per escoltar-les?»
La única justificació que podríem tenir els músics per aquesta
disfunció professional que patim, es que no en tenim pas
l’exclusiva. És més, diria que no som més que uns simples
aprenents en aquest modern ofici d’aparentar. El nostre país es
tant summament aficionat a vendre fum i a fer encanteris per
enlluernar el personal que fins i tot els mateixos polítics que ens
governen, i se suposa ens haurien de menar pel camí del seny,
són precisament els primers d’apuntar-se a la disbauxa general
i a gran escala fins a convertir-se en autèntics especialistes. Ja
m’explicareu, si no, a què treuen cap els aeroports sense avions
i les línies d’AVE sense passatgers que han fet construir (i que,
per cert, hem pagat entre tots) amb l’única finalitat de fardar del
càrrec i distreure el personal per amagar altres mancances…
Però malgrat això, com que cadascú se’n sent de lo seu, jo
encara no sé si posar-me a plorar o riure quan recordo el diàleg
d’una parella que, sense voler, vaig tenir ocasió d’escoltar tot
sortint del concert de la darrera festa major:
-» I doncs, que t’ha semblat l’orquestra d’aquest any?»
- «Si vols que et digui la veritat, m’ha agradat molt. Trobo que
anaven tan mudats...»
Definitiu, no trobeu?
Antoni Mas i Bou
5

EL REI HA MORT, "VISCA
EL REI"
Fa nou anys vaig arribar a un poble petit,
es deia que n’hi havia una mica més de
vuit mil habitants. I vaig tenir l’oportunitat
de treballar en un projecte que em va
ensenyar que en aquest petit poble tenien
un cor gegant.
Treballàvem amb uns grups petits de
nens/es i joves als quals ensenyàvem a
aprendre; sí, aprendre a aprendre,
ajudant-los amb els deures; fent xerrades
d’hàbits d’higiene; d’alimentació; de vestir
i també els apropàvem a la cultura que
els envoltava, convidant-los a festes,
portant-los a la biblioteca, anant
d’excursió pel poble, a la Pineda Fosca o
a la piscina. Tot de manera lúdica, des
del més petit amb cançons i activitats
plàstiques, fins als més grans; ensenyantlos
a fer voluntariat i així ajudar als nens
que, per malaltia, no podien assistir o que
necessitaven més dies per fer els deures.
També els ensenyàvem a analitzar les
notícies del diari, fent gimcanes, veient
pel·lícules i tot el que els ajudés a integrarse
i a fer poble.
Aquest servei es deia Reforç Educatiu
Infantil, de manera que ajuntant les sigles
es llegia REI, i així senties els nens dient:
«vaig a les confes» o «vaig a cal REI».
Amb el pas del temps el REI va
començar a créixer. Vam passar de ser
uns pocs a tenir més de vuitanta nens/es
i joves. I, en un principi no ens coneixia
ningú i més tard vam arribar a tenir més
de setanta nens/es en llista d’espera.
Són molts els moments que vam
compartir junts. Nens petits que creien
que el REI era un Rei Màgic que els
permetia anar a jugar i aprendre i que,
cada vegada que ens visitava alguna
persona adulta (un avi de la llar de jubilats,
un pare que no coneixien, algun
educador), ells obrien ben grans els ulls i
li estiraven la roba tot preguntant-li: «Tu
ets el REI?».
I també els joves. Ara em recordo d’una
molt especial que quan ens van comunicar
que entraria un nen nou dins del grup, i
els altres joves en considerar-lo
problemàtic i cercabregues, van
començar a demanar que no entrés, que
no el volien, i ella es va aixecar i amb veu
clara va dir: «Al REI som una família, els
grans ajudem els petits, com ajudem els
germans, i nosaltres l’ajudarem a ser
millor.
Ara al setembre, faríem quinze anys
però com tot en aquests temps de crisi,
s’ha de tancar. EL trenta de març finalitza
el REI, així que mai millor dit «El REI ha
mort, visca el REI!!», perquè s’ha acabat,
però no així tot l’après i compartit durant
aquest anys, i no vull fer-ho sense donar
les gràcies a tota la gent que d’una
manera o una altra ens van donar la mà,
el seu temps, les seves paraules o el
simple fet d’estar allí.
Gràcies a tots els que van formar part
de la gran família que va ser el REI:
JÉSICA IVAN ABDEL MONINA SAM
XIMENA CARLES LEISA ÉRIKA
DEMBO JAWO ADAM JOSÉ HAWA
ANTONIO FATOU JONATHAN
MANCITA JORDI MANAR
OTHMANE MONTSE MARYAMA
ALBERT CARLA HUSMAN EDUARD
OUMMU AYMAN HORIYE MIRIAM
SHEILA BUBA GENEVA ANCA ISMAEL
JALIJJATU YUGASE ALEXA NOHA
MARIAM BAKARRY OMAR USUMAN
YASSIN YUSUF ACHRAF ERICK
MAMADOU MUSA ALI VANESA
ABUDAHADRI AMARA DALANDA
XEVI JOQUIM IMMA MOHAMED
AINOHA MA. ANGELS ISABEL
AISATOU ROSE DANI EBRIMA LLUISA
KHADIATOU MARIAMA PANTA MA.
CRISTINA IVAN ROSA BAGALLI
ASUMPSIÓ MÓNICA ALPHA ESTEVE
NAFISATOU JOAQUIN FÀTIMA TRINI
FAISA LAURA SALOUM ALBA ANNA
AMPARO ADRIÀ LOURDES TANIA
ELISENDA DAVID MARTIN TONI
YUNUSSA CRISTINA NEREA CARMÉ
NURI MAHMAU JOSEP MARÍA
BEGONYA BRIKAMHIT MARIONA
DHARMA SALMA TEIA GLORIA
ALICIA HAMID SUSANNA ABUBAKAR
GEMMA NPENDA PILAR JOAN
MIRIAM AURORA ALICIA JORDI
MARTA NYUMA GLÓRIA ARNAU
SOULEY HINCHA JOSEP ANDREA
DEMMU ROSELL MA. TERESA HELGA
SAJO JAUME FATOUMATA BOBBY
MARIANA ANITA KAMAL
Atentament,
Ana Juárez
ELS BESSONS CARRERA
HAN FET 60 ANYS!
El diumenge 26 de febrer del 2012 es va
fer la celebració del 60è aniversari dels
bessons Marta i Xavier Carrera Bosch,
juntament amb els 85è i 72è aniversari
d’en Joan Carrera Triola i la Pepi Pujades
Nogué, respectivament. L’Hotel Costa
Brava va ser el lloc escollit per fer l’àpat
familiar. Els assistents van ser els
següents: Joan Carrera, Pepi Pujades,
Xavier Carrera, Laura Bartrolí, Gerard
Cáceres, Alba Carrera, Oscar Alonso,
David Carrera, Meritxell Burch, Marta
Carrera, Joan Diaz, Carles Diaz, Ester
Diaz, Marc Pau, Laia Pau, Oriol Pau, Jordi
Carrera, Ció Gras, Albert Carrera, Laura
Sangrà, Jones Carrera, Eva Carrera,
Josep Sangrà, Asumpta Sala, Joan Gras,
Albert Pau, Carmen Cañigueral i
Francisca José. Moltes gràcies a tots.
Xavier Carrera Bosch
6 NÚM. 710 - ABRIL 2012

TROBADA
D'ANTICS
ALUMNES DE LES
ESCOLES
El passat 17 de març,
dissabte, un grup d’antics
alumnes de les Escoles
Nacionals ens vam retrobar
en un dinar per recordar junts
els nostres anys de col·legi.
Amb més anys, més panxa i
més canes però amb les
mateixes ganes de passarnos
ho bé. Abans d’anar a
dinar, vam visitar l’aula on
havíem estudiat. I a tots ens
va semblar tan petita! La
recordàvem com una classe
gran i la vam trobar d’allò
més menuda. És clar que
l’aula no havia empetitit sinó
que som nosaltres els que
ens hem fet grans. Només
entrar a la classe hi va haver qui no se’n va poder estar de
posar-se de genolls davant de la pissarra aguantant llibres
amb els braços oberts!
Després de la visita, vam anar a dinar a El Trull. Tots els
alumnes... i el nostre metge! Sí, el nostre metge. Ens va
complaure molt comptar amb la companyia del doctor Sr. Josep
Ruscalleda. Ell, que de petits tantes vegades ens havia curat,
ara era allà compartint un dinar amb tots nosaltres i recordant
POSSIBLES SORTIDES A LA
CRISI
Al LLUMIGUIA de desembre de 2009 hi vaig
publicar un article amb el títol «Les Corporacions
Cooperatives: una alternativa a
la crisi de les empreses?» També s’ha
enviat a Cassàdigital algun comentari
sobre aquest tema.
Tot remenant papers he trobat a la
Revista de Girona del quart trimestre de
1983 un article de Josep Recasens i Adroher
que porta per títol «El cooperativisme,
una alternativa a la crisi...?»
A la plana vint de La Vanguardia, del
passat dia 9 de març hi ha un article d’en
Rafael Nadal que porta per títol «Però què
esperen?», que diu: «...11,5 milions de
persones en risc d’exclusió (Càrites) i camí
dels sis milions d’aturats a finals d’any
(Enquesta Població Activa) ens situen a
tocar del precipici... De debò creuen el
Govern i l’oposició que per separat se’n
sortiran?» Parlant del tema amb uns amics
em van informar que el premi Nobel de
literatura José Saramago havia publicat
NÚM. 710 - ABRIL 2012
un llibre, Assaig sobre la lucidesa, que
estic llegint, «...tot fent un retrat metafòric
de la societat d’avui en dia...»
A l’entorn d’aquests escrits, hi veig,
bàsicament, quatre punts que s’entrelliguen.
Perquè s’ha arribat a la situació
actual? Què ho ha provocat? Quins en són
els responsables? Quines sortides hi ha?
S’ha arribat a aquesta situació perquè
alguns que volien vendre’ns «pastilles» a
tort i a dret (bancs, caixes, empreses, immobiliàries,
gestors comercials...) van encomanar
a la societat en general, una
pandèmia, una alegria forassenyada. Una
societat sense gaires escrúpols: amb feina
«assegurada», i amb ganes de fruir de
les comoditats i modes més inversemblants
i costoses, amb el convenciment
que el crèdit ja s’aniria pagant, sense problemes,
«...en anys, panys i bigues de ferro...»
I aquesta situació tant es va fer
evident pel que fa a economies familiars
com a corporacions administratives de tot
tipus i de tots els àmbits: locals, comarcals,
comunitaris, nacionals...; empreses grans
i petites..., etc. Amb un desordre, falta de
serietat, malversació i abús de poder
descomunals.
batalletes de quan érem infants. Vam menjar molt bé i el millor
de tot van ser les postres. De postres hi havia la projecció d’uns
vídeos de quan érem petits que havia gravat el Sr. Josep
Mestres amb Super 8. Se’ns veia anant d’excursió i fent el
ximplet!
Ens ho vam passar tan bé que la festa es va allargar fins a
quarts de nou. I qui va voler va acabar el dia mirant el futbol...
Rafel Jiménez / ex alumne
Hi ha diferents versions del que ha
provocat la situació actual de crisi. Un fet
important que ha portat el creixement
d’una serie de països i l’esfondrament
d’altres ha estat la globalització, que
indirectament també ha ajudat a
encomanar aquesta eufòria. La
globalització és un fenomen que es
caracteritza per la interdependència
econòmica, política, social, cultural de tots
els països del món. I aquest fet, a la
vegada que ha provocat el creixement del
nivell de vida d’una serie de països, ha
estat un dels motius de la davallada de
l’estat del benestar de molts d’altres que
l’havien aconseguit: els d’Europa, per
exemple. La globalització també ha
provocat un moviment a escala mundial i
ha creat greus problemes de comerç,
d’emigració i de medi ambient.
Segons el Banc Mundial, en un estudi
del 2005, al món hi havia uns 600 milions
de persones que vivien amb un euro al
dia; 1.200 milions, amb dos: mai no hi havia
hagut tanta pobresa al món i, a la vegada,
tampoc no hi havia hagut mai tanta
riquesa. Les diferències entre rics i pobres
són abismals. La nova riquesa que s’ha
7

creat no s’ha repartit: s’ha concentrat.
Altres dades ens diuen que uns 768
milions de persones passen gana; que
1.300 milions de persones no tenen accés
a l’aigua potable; que el 23 % de la
població mundial produeix el 84 % de la
riquesa mundial...
I els responsables d’aquesta greu
situació qui són? Jo diria que els
posseïdors del gran capital en són els
primers responsables, seguits dels
polítics, en general, que, conscientment o
inconscientment, però en tot cas amb
irresponsabilitat, els han fet el joc. Els
dirigents, propietaris o no, de moltes de
les empreses que han tancat, donat que
per no arriscar el capital que tenien, per
no voler o no saber afrontar els canvis
tecnològics, d’estratègia comercial o pura
i simplement d’adaptació a les noves
necessitats i possibilitats dels mercats,
han preferit tancar abans de plantar cara
als canvis que la nova situació demanava
a crits. Situacions que, moltes, feia anys
que eren evidents. Però noi!, davant d’un
«...més viu que jo no hi ha ningú...», poca
cosa es pot fer. Qui fa aquesta afirmació
no volia saber que «la humilitat és un gran
negoci», que «l’arrogància és terrible»,
que «el futur de les empreses el tenen pel
que fan no pel que saben», que «les
empreses s’han adaptar al que aporta
valor avui: el que portava ahir ja no té
sentit»... (Cat.Radio 23-III-12).
I doncs, davant d’aquesta situació
generalitzada, què es pot fer?
La crida a estudiar la creació de
cooperatives, o agermanar-se a les que
ja estan creades (s’està treballant perquè
al 2014 Caprabo formi part del Grup
Eroski, component de la Cooperativa
Mondragón); la denuncia a la
irresponsabilitat dels polítics en general
per la seva pèssima actuació als últims
anys, tot fent una innecessària i
exagerada despesa de les arques
públiques; fent una crida, en aquests
moments difícils a la unió d’esforços entre
tots els partits polítics per orientar i facilitar
la resolució del problema que ells
mateixos han ajudat a crear. I tota la
ciutadania, com a veïns amb dret a vot,
tenim una altra solució avui utòpica, si
voleu, però que si es convertís en possible
podria ser real: el vot de càstig: anar a
votar, exercint el dret democràtic,
dipositant el vot en blanc a les properes
eleccions.
En un comentari sobre el llibre de Jose
Saramago s’hi llegeix: amb una
«...elevada participació ciutadana en unes
eleccions on resulta que per una majoria
absoluta venç el vot en blanc... un 83 %
de vot en blanc en unes eleccions
municipals d’una ciutat indeterminada...»,
Els asistents a la trobada del Remei, a les escales del castell de Brunyola.
aquest fet ens mostra, «...una societat civil
absolutament bona i un estament polític
insuperablement pervers». O inconscient,
hi afegeixo jo... I pel que es diu, pel que
es veu i es viu hi ha de tot a la vinya del
Senyor.
I si es propiciés aquesta situació, qui
hauria de prendre el govern del poble?
Doncs aquest 83 %: la immensa majoria
del poble! La revolució silenciosa i
pacífica hauria començat!
Joan Maymí i Coloreu
20 ANYS DE DINAR DE
GERMANOR DE LA FESTA
DEL REMEI
Va ser l’any 1992 quan després d’organitzar
la festa a la Mare de Déu del Remei el
mes d’octubre, des de la Comissió de la
Festa del Remei, va sorgir la idea de fer
un dinar de germanor amb tota la gent
dels veïnats que envolten l’ermita del
Remei: veïnat Sangosta, veïnat de
Llebrers i veïnat de Mosqueroles.
Es tractava de celebrar una diada amb
els veïns on ens poguéssim trobar, parlar,
canviar experiències, ballar, ... , ja que en
el dia a dia sabem que hi som però tothom
fa la seva vida.
Pel mes de març del 1993 vam
organitzar el 1r. Dinar de germanor de la
Festa del Remei. Vam celebrar una missa
que va oficiar Mossèn Pere Casals a
l’ermita del Remei i un dinar de germanor
al Restaurant de la gasolinera de Can
Sargatal, «Sant Cristòfol». Ens va
acompanyar l’alcalde de Cassà de la
Selva que en aquells moment era en
Josep M. Dausà i Mossèn Pere Casals.
Va ser un èxit de participació i això volia
dir que la idea era bona i la podíem repetir.
El passat 25 de març vam celebrar la
20è trobada de germanor. Els anys
passen i les celebracions se sumen. 20
anys són moltes trobades de veïns, moltes
experiències i molts records.
Ens han acompanyat quatre alcaldes
diferents : Josep M. Dausà, Antoni
Baulida, Carles Casanova i per últim
l’Enric Bagué, que per cert, no era el
primer cop que hi assistia, ja que un any
havia vingut com a Regidor de Cultura.
A les celebracions també ens han
acompanyat Mossèn Pere i Mossèn Enric,
tant a les misses de l’ermita com als dinars
de germanor.
Durant aquests anys també hem
comptat amb les dones del veïnat que
tenen cura, junt amb el capellà de Cassà
de la Selva, de que l’Ermita del Remei
estigui neta, endreçada i ben cuidada.
Volem agrair a totes les persones que
organitzen i col·laboren en aquesta diada
i a tots els veïns i acompanyants el seu
interès i entusiasme perquè es mantingui
any rere any aquest dinar de Germanor.
Comissió de la Festa del Remei
RECORD DE LA FESTA
El passat 25 de març els amics dels
veïnats del Remei celebraren per 20è any
consecutiu la trobada de Germanor.
La Missa a la Capella fou presidida per
Mn. Pere Casals a les 12. Després ens
8 NÚM. 710 - ABRIL 2012

vam aplegar al Restaurant «El Castell» de
Brunyola.
Amistat i veïnatge es donaren la mà en
una diada esplèndida. El temps
primaveral també ens hi acompanyà.
Com sempre el discurs de benvinguda
inaugurà l’àpat i deia així:
Bon dia i benvinguts a tots:
365 dies són els que ens separen des
de l’últim dinar de germanor que vam
celebrar els amics de Mosqueroles,
Llebrers i Sangosta. Aquest any ens hem
desplaçat fins aquí, a la comarca de la
Selva, per celebrar per vintè any aquesta
trobada.
Ens hi acompanyen els veïns dels tres
veïnats, Mossèn Enric Plantés, Mn. Pere
Casals i l’alcalde de Cassà de la Selva, el
Sr. Enric Bagué, Des de la comissió de
festes donar-li al nostre alcalde la
benvinguda entre nosaltres i desitjar-li
que la salut i el poble l’acompanyin durant
aquests quatre anys i molts més. Gaudeixi
d’una diada inoblidable i rebi de tots
nosaltres aquest fortíssim aplaudiment de
benvinguda.
Les gràcies, una peça imprescindible
que no es pot oblidar de donar mai, a totes
aquelles persones que col·laboren,
participen, ens ajuden, tenen cura de
l’ermita, etc...
Sobre els membres de la comissió de
festes, dir que tenen una voluntat i una
il·lusió extraordinària, admirable i
envejable, per haver aconseguit, any rere
any, retrobar-nos tots junts i poder
compartir vivències i amistat en un dia
com avui. Per tot això, també, mil gràcies.
A la Mare de Deu del Remei demanar-li
dues coses imprescindibles: que enviï
tendresa on hi hagi dolor i que regali
esperança a qui perdi l’ il·lusió.
Ni la distancia ni el temps mai han
aconseguit mitigar la nostra amistat,
perquè l’amistat que ens uneix és un
privilegi absolutament impecable; és un
valor a preu d’or. Mirem entre tots, que el
caliu d’aquesta festa no s’apagui mai.
Una taula amb un magnífic guarniment
Gaudir dels cinc sentits, intensament
Compartir una amistat excel·lent
Passar unes hores rient
És el repte de la gent aquí present
I amb una nota d’agraïment
Jo, m’acomiado, fins l’any vinent
Salut i bon profit a tothom, posaran el
punt i final.
Irene Vives
SOBRE LA COMA
Al Llumiguia del passat mes de març hi va
sortir publicat un treball sobre la plaça de
la Coma.
NÚM. 710 - ABRIL 2012
S’hi diu que «Era un nom emprat per a
designar el lloc terminal del camí del
castell, avui Can Català del Castell»...»el
mot coma es defineix «com a depressió
més o menys pregona i planera en
terrenys de muntanya», però sí que és un
lloc planer després d’uns carrers que hi
aboquen tot fent pujada».
Rellegint el llibre «L’Església de Sant
Martí de Cassà de la Selva», de Josep
Bosch i Mercader, XII Premi Pompeu
Pascual de la Colla Excursionista
Cassanenca, a la plana 23, hi ha una
referència al mot Coma. « Segons Jaume
Dalmau, l’actual casa Dalmau del
començament del carrer de les
Barraquetes, era una gran masia
anomenada Comes, amb una gran era,
l’actual plaça, i derivà a Coma.»
Joan Maymí i Coloreu
L’ESPERANTO ES VA
OBRINT CAMÍ
Iniciativa ciutadana de la Unió Europea
de Europa Esperanto Unió (EEU)
«Recomanació per cantar l’himne
europeu en Esperanto»:
Ahir EEU feu ús del dret, reconegut al
Tractat de Lisboa als ciutadans, per
presentar llurs propostes per millorar
l’eficàcia i el funcionament dels tractats
de la Unió Europea i envià a la Comissió
Europea pel seu registre la proposta que:
«La UE recomani el cant de l’himne
europeu en la llengua neutral Esperanto,
segons el text annex d’Umberto Brocatelli,
quan els representants dels estats
membres vulguin expressar conjuntament
llur pertinença a una Europa comuna i amb
igualtat de drets.»
Els objectius d’aquesta iniciativa
ciutadana són:
1) ajudar a enfortir el sentiment
d’identitat europea de manera harmònica
amb les identitats nacionals, regionals o
d’altres , i així fer la UE més eficaç pels
ciutadans.
2) eixamplar la participació dels
ciutadans en la integració europea
3) ajudar a assolir 1 i 2 fent possible
als ciutadans cantar junts en una llengua
neutral i de tota Europa.
4) assegurar el mateix respecte per a
totes les llengües europees;
5) Reafirmar i reequilibrar els dos
elements del lema de la UE, «unitat en la
diversitat» per assegurar que no es faci
excessiu èmfasi en la diversitat ni massa
poc en la unitat.
Entre els 7 membres del comitè de
suport, residents a 7 diversos països
membres hi ha el Premi Nobel Professor
Reinhard Selten d’Alemanya, i el conegut
polític italià Marco Pannella.
El text de l’himne tradicional de la UE
es pot escoltar a www.europo.eu/eo/
euhropa-himno, on també hi trobareu les
traduccions a les 23 llengües oficials de
le UE, al croat, a diverses llengües
regionals, minoritàries i a algunes
llengües d’arreu del món (xinès, àrab, rus,
japonès, hindi, bengalí, indonesi). Altres
traduccions seran benvingudes.
La Comissió europea disposa ara de 2
mesos per decidir si accepta registrar la
proposta. Si la Comissió accepta que la
proposta de EEU és efectivament útil pel
funcionament dels tractats de la UE, i que
fer aquesta proposta està entre les
competències de la Comissió, EEU
començarà la recollida del milió de
signatures als 27 països membres de la
UE per fer possible que la Comissió
Europea consideri aquesta proposta
legislativa. És important destacar que es
podrà signar per internet.
Per informacions addicionals podeu
contacteu amb iozef.reirivart@gmail.com
M. Dolors Godoy
RAONS PER LA
INDEPENDÈNCIA. RAONS
PER LA NO INDEPENDÈNCIA
La conveniència o el desig que Catalunya
sigui independent per alguns es remonta
al 1714, però en els últims temps aquesta
és una qüestió que ha agafat més importància.
No entrem de moment a valorar
perquè, simplement basem-nos en les enquestes
i en les vegades que els mitjans
de comunicació, els partits polítics, les
tertulies, etc., fan referència a aquest tema.
Per això pensem que seria molt sà,
democraticament parlant, que en el nostre
àmbit local poguessim expressar arguments
a favor i en contra d’aquest tema.
És clar que com que aquesta proposta
la fem des de l’Assemblea local de la ANC
(Assemblea Nacional Catalana) que es
va constituir precissament per promoure
la independència de Catalunya, els
arguments a favor no hi faltaran. Ens
comprometem cada més a esgrimir-ne
algun. Però seria molt important per la
cohesió de les persones que vivim i
viurem a Cassà, s’aconsegueixi la
independència o no, que tothom pogui
anar expressant el que pensa. Que se
sàpiga que hi ha diversitat d’opinions i
que coneixem quines són les raons que
la fonamenten. Ben segur que conèixer-
9

les ens farà més tolerants acceptant la
diferència. Per tant també us animem que
si creieu que la independència no és el
que ens convé que ho argumenteu en un
escrit que serveixi per compartir-ho amb
els altres Cassanencs. Podeu signar-ho
amb el vostre nom, amb un pseudònim o
el nom d’un col·lectiu. El cas és que
enriqueixi les raöns a favor o en contra de
la independència de Catalunya.
Raons per la independència:
1. Simplificar les administracions:
De les moltes que em venen al cap. Crec
que cal començar-ne per una de molt
general, que pot servir per tot. Ja sé que
us sonarà estranya, que ara no ens calen
gaires històries, que és ben clar que ens
foten els calers i ens hi em de revelar. És
veritat. I segur que ja en donarem detalls
en propers articles. Però per mi, encara
que no hi hagués aquesta extorsió
econòmica, també ens caldria la
independència i és per això que començo
per explicar aquesta raó bàsica:
Simplificar les administracions.
Col·lectivament ens hem dotat d’administracions,
per administrar-nos, per tenir
unes normes col·lectives que ens facilitin
la convivència. No entraré en la llarga
evolució que han patit les administracions,
també anomenades governs, des
de la noblesa, reis i emperadors propietaris
de terres i esclaus, fins a la democràcia
i el sufragi universal. El cas és que
això ha anat evolucionant, perfeccionantse.
En l’actualitat hi ha un elevat nombre
d’administracions, ajuntaments, provincies,
administracions autonòmiques,
estats, unió europea, ONU, etc., i algunes
tenen competències doblades i es creen
conflictes entre elles. Al meu entendre per
ser eficients i creure en les administracions
ens representen i ens son útils cal
una simplificació basada en només 3
nivells: Local, Universal i Cultural.
Un de Local. Aquest és el més clar. Les
persones que compartim el mateix poble,
la mateixa ciutat, que ens relacionem
només de sortir al carrer, sense cap més
mitjà per desplaçar-nos que el nostre cos,
necessitem administrar els carrers, les
places, els col·legis, etc., que compartim.
Per això els ajuntaments són els més
propers i sovint els que entenem millor
les seves funcions.
Un de universal. Perquè totes les
persones ha de ser iguals, en drets i
deures, independentment del seu lloc de
naixament, la seva religió, el seu sexe, la
seva posició social o del lloc a on visquin.
Han d’existir unes normes que siguin per
tots iguals, sense tenir en compte res més
que el fet de ser persona, de ser ésser
humà. I cal un governs que legislin i que
garanteixin que aquests drets humans
universals es compleixen.
Un de cultural. Aquí és on hi ha la
controversia que ens porta a plantejar-nos
la independència.
Perquè un nivel cultural?
Si partim del govern universal, és molt
evident que al mòn hi ha moltes persones
que són molt diferents entre elles, en la
manera de viure, en les seves tradicions,
en el que menjen, en el que creuen. Cal
que es respectin aquestes diferències i
per això algunes normes que regulen la
convivència entre les persones poden ser
clarament contradictòries. Per això cal fer
normes diferents segons els comportaments
i costums d’aquestes persones. I
quan apliques una norma o una altra?
Doncs en funció de la cultura pròpia del
lloc on et trobes. La cultura que aglutina,
costums, tradicions, hàbits i també lleis,
és el que ha de facilitat regular les normes
de convivència d’un lloc determinat. Si
busquem la paraula cultura al diccionari
Pompeu Fabra, trobarem acció i efecte de
cultivar, com a primer significat. Per tant
cultura és molt més que la literatura, la
música, o els coneixament compresos i
recollits en els llibres. Cultura també ho
són les festes populars, les tradicions, el
coneixament de quin cultiu funciona en
un lloc, a quin temps s’ha de plantar, saber
que és allò aprofitable dels boscos on
vivim, conèixer la climatologia i saber com
actuar per adaptar-se a ella -la migdiada
és cultura-. Per tant la cultura està
intimament lligada a un territori, a la
climatologia que s’hi donà, al tipus de
terreny que hi ha i al profit que en podem
treure i tot aquest coneixament passat pel
sedàs del temps i de les persones que
han anat aprenent, millorant la manera
de relacionar-se amb el medi on viuen,
canviant la seva cultura. I aquest canvis
els han hagut de fer compartint, consensuant
amb els que comparteixen el mateix
territori, amb aquells amb qui s’entenen i
poden parlar. En definitiva amb aquells
que parlen la mateixa llengua. Si, la
llengua és el que marca i ha marcat els
límtis culturals.
Per tant els límits del nivell d’administració
cultural són els límits dels territoris que
parlen la mateixa llengua, s’enten llengua
mare, és clar, la que saben tots els que
viuen en aquell territori i que els seus
avantpassats també usaven. És això el
que garantirà que l’evolució en el temps
dels trets culturals sigui més homogenia,
s’hagi consensuat entre la població i per
tant sigui més fàcil fer les normes bàsiques
per administrar aquell territori i sobretot
les persones que hi viuen de la manera
més eficient i acceptada possible.
Vull deixar clar que això no vol dir de
cap manera excloure les persones que
han vingut d’altres llocs, amb altres cultures.
A la cultura catalana, i estic segurs
que a les altres també, hi trobem nombrosos
exemples que demostren que ha
evolucionat al llarg del temps incorporant
elements, cotums de altres cultures que
ens han arrivat amb persones vingudes
de altres terres i que col·lectivament s’han
incorporat perquè ha estat una millora per
la vida quotidiana. La patata, la barretina
o els instruments de cobla, en són tres
exemples ben clars. Per tant qui ve de
altres cultures i té la voluntat de quedarse
a viure entre nosaltres i acceptar el que
colectivament decidim, forma part de la
nostra cultura i la pot enriquir.
Vet aquí la meva raó principal per creure
que la independència és un benefici pels
cassanencs i pels catalans i estic
concençut que també ho pot ser-ho per
les persones que habiten territoris de
parla no catalana i que ara estan tots dins
del mateix estat espanyol.
Jaume Bonet i Tomás Armengol en
Vaga de Fam per defensar el català a
les Illes.
I vet aquí que la importància de la
llengua també la comparteixen altres
persones del territori de parla catalana
que no és estrictament el principat. Un
exemple ben clar són Jaume Bonet i
Tomás Armegol del col·lectiu jubilats per
Mallorca que des de l’1 de març han
iniciat una vaga de fam per protestar
contra l’atac frontal que està patint el
Català a les Illes Balears. Sense anar més
lluny el passat mes de març el govern de
Mallorca va aprovar que a les Illes el
català ja no sigui requisit per treballar en
la funció pública. Amb tot el que això
comporta d’anar a qui t’administra i no
poder-li parlar amb la llengua propia de
la gent que viu en el territori administrat.
Quina credibilitat ens ha de donar si qui
ens administra no ens enten? Com podem
tenir cohesió social si en comptes
d’administrats ens sentim colonitzats? Si
no es dona solució al tema, aquest queda
latent i durant segles queda per resoldre i
genera conflictes.
Per això vull la independència, perquè
és la base per una bona convivència de
les persones que vivim a Catalunya,
vinguem d’on vinguem.
FE D'ERRADES
Emili Mató
En l’esquela publicada el mes passat
per la mort de Josep Borrell i Vila, el nom
correcte dels quatre néts és: Èric, Marina,
Júlia i Abril. Disculpeu.
La direcció
10 NÚM. 710 - ABRIL 2012

Economia d'estar per casa (16)
"Apaga y vámonos"
Aquesta frase que tots haurem dit alguna vegada i que en català
podríem traduir com «tanquem la barraca» és la que toca ara
mateix. Acabo de veure els comentaris de la premsa sobre els
pressupostos de l’Estat espanyol; vaja, dels grans capítols, i la
veritat és que em sorprèn que algú encara se’n sorprengui. Són
una rèplica dels que va fer en el seu dia el Sr. Aznar i segueixen
la mateixa tònica, endurint encara més les retallades en les
inversions i en la despesa social. Són antikeynessians de manual.
És clar que la crisi i els mercats serveixen per a justificar-ho tot.
Tornem-hi si el que es vol es reduir el dèficit públic, per tant el
diferencial entre el que ingressa l’Estat i el que gasta. El que
semblaria lògic és que es tractes de potenciar la màquina que
pot generar més ingressos, és a dir: el consum, l’increment de
les exportacions, la reducció del frau fiscal i l’economia
submergida. Doncs no, vés per on l’únic invent és l’amnistia
fiscal per als defraudadors i molt especialment per als que han
situat diners als paradisos fiscals lluny de les urpes d’Hisenda.
És clar que aquest ciutadans exemplars, dignes de tot
reconeixement, un cop tenen els diners a sopluig difícilment els
tornaran; perquè, quines ganes de pagar el 10 % quan ara no
paguen res? Si ho han de fer per amor a la pàtria ja veiem com
ens ha anat fins ara. De tota manera és curiós repassar els diaris;
per exemple, si hi teniu curiositat podeu anar a La Vanguardia
del dia 30 de novembre de 1986, editorial de la pàgina 6.
Després de 25 anys la situació que es descriu, tot i que en clau
optimista, és curiosament actual; fins i tot hi trobareu algun nom
conegut, com ara Miguel Angel Fernandez Ordoñez (Mafo per
als amics) –aleshores secretari d’Estat de Comerç al govern del
Sr. Felipe Gonzalez i ara governador del Banc de Espanya—
amb els Srs. Zapatero i Rajoy. Una mostra del text que ara ens
podria sonar a cuchufleta: «Es positivo pues que el capital
extranjero invierta en España y es conveniente recordar que,
para «Fortune», las razones de la atracción de España son la política
económica rigurosa, la existencia de un mercado interior
importante y la disponibilidad de una mano de obra cualificada y
mas barata que en otros países de la CEE. Ello implicaría que los
empresarios españoles tendrían también interés en aumentar
sus inversiones y que las empresas españolas no desaparecerían
PER MOLTS ANYS!
El passat 31 de març, dissabte,
vàrem celebrar el 60è aniversari de
la Concepció Prunell, dins
l’agradable entorn de Can Maiol,
situat al poble de Sant Andreu Salou,
amb un àpat en companyia de
familiars i amics.
Per molts anys,
Xavier Carrera Bosch i tota la
colla
NÚM. 710 - ABRIL 2012
fácilmente.» Una altra perla del mateix text: «No tiene ninguna
lógica que la positiva flexibilización introducida en el mercado
del trabajo en 1984 no sólo castigue a las empresas veteranas en
comparación con las nuevas empresas, sino que cree un marco
laboral más favorable para las multinacionales que inician su
actividad en España que para las grandes y medianas empresas
de nuestro país que tienen ya unos años de existencia. La mayor
flexibilización del mercado el trabajo es, pues, también una
exigencia ineludible.» Ben cert que el millor jutge és el temps.
Vist doncs que no hi ha res de nou, els resultats també són
previsibles: en aquells moments es va produir un creixement
que ens portaria a l’eufòria dels Jocs Olímpics de Barcelona i
l’Expo de Sevilla (recordeu que es va inaugurar el primer AVE,
Madrid-Sevilla el 1992, i que del d’aquí, encara el més calent és
a l’aigüera) i a continuació a una davallada fortíssima
protagonitzada pel sector de la construcció, que no es va
recuperar sinó, i precisament, per la forta inversió pública dels
anys següents.
Després del reguitzell diari de males noticies, primes de risc,
IBEX de baixada, borsa sota mínims, apujades de la llum, del
carburant, del gas, dels transports..., a situació amb més o menys
gràcia. Si mirem enrere ja veiem el 2008 molt lluny i costa creure
com encara podem remenar la cua encara que sigui amb molta
menys alegria.
I parlant d’alegria, qui segur que aquesta Setmana Santa haurà
fet penitència és el president Mas i el Govern de la Generalitat.
El correctiu del Sr. Montoro en els pressupostos per a Catalunya
és de mona de pasqua. Si no fos perquè la situació no s’ho
mereix, és per posar-se a riure: l’única comunitat autònoma que
rep de valent és Catalunya. Malgrat que, realment, ha sigut la
que més ha fet per complir, la que més castiga els seus ciutadans,
la que més aporta a l’Estat, el premi és aquest, ja ho veiem: un
espanta-sogres i una riota que se sent des de Salamanca.
Vist això, poca cosa més queda per fer; per tant, com deia al
principi: apaga (el llum) y vámonos (d’Espanya).
J. H.
11

Apunts de l’últim quadern
I després arribarà el futur
Naturalment, no pas per a tothom. Els
humans també tenim altres
condicionaments ben distanciats del
egoisme que ens ha portat a la penosa
actualitat que tant ens angoixa, com és
aquell que en el món personalitzen
centenars de milers d’estudiosos i
oficiants de les ciències, que amb saviesa
i encomiable interès van penetrant les
veritats del cosmos i de la vida, en benefici
de tots. Juntament amb la praxis de les
conseqüents tecnologies, es tracta
d’aquell ample sector del progrés, l’únic
sense ensopiments, que incansable
segueix endavant sense parar. Composa
un –mil, en realitat- extens i diversificat
camp de treball silenciós en què les
ambicions són d’una altra mena i on
l’espectacularitat es guarda, en tot cas,
per als resultats finals, sempre
avantatjosos per a la humanitat, si es
prescindeix d’alguna maligna desviació
històrica. En aquest àmbit tan plural és
constant la col·laboració mútua i general,
sense els escarnis, trampes i travetes. que
estem acostumats a veure entre els
dirigents polítics. Les grans investigacions
dictades per l’esdevenir de la pròpia
ciència solen ser subvencionades pels
Estats, o propiciades per aquests
mateixos, sense descartar les iniciatives
privades amb propòsits de lucre. Però aquí
l’elogiosa referència va per a la
col·lectivitat de protagonistes dels estudis
i les trobades de la ciència i de l’alta
tecnologia arreu del món, que,
contràriament a aquells professionals que
més ens sonen com a culpables del trist
present, o als artífex de Wall Street per
exemple, solament menten i compten els
diners lligats als ineludibles pressupostos,
mentre els ingressos personals se saben
sempre moderats.
És aquesta gent la que ens està canviant
el món. L’evolució és constant i en els
últims temps vertiginosa. Són sempre
persones seleccionades i qui sap si
elegides, com els antics profetes, pel Ser
suprem. És digne de comentar que tot allò
que ens aporten i va transformant la nostra
vida, curiosament, o tal vegada
lògicament, és assimilat pels joves amb
tota naturalitat, com si les novetats, per
insòlites que siguin, ja fossin esperades
perquè toquen. Els vells, en canvi,
arrelats en terrenys d’un altre temps, i amb
la memòria d’un abans menys proveït que
evoquem amb nostàlgia, quedem
bocabadats com un contrasentit de
l’abundosa experiència que ens adorna,
però que, acotada abans de tot això, ja no
val per aquests excessos
Si busco una passada seqüència amb
personatge, indret i temps puntuals
d’abans, ben allunyats de la modernitat
d’avui, perquè em serveixi de contrast,
retrec el caient d’una tarda d’uns quaranta
anys endarrera en què arribat als Metges,
vaig trobar en Lluís del Rocatal que
arrancava patates a l’hort. Ell era un home
de muntanya, ben conegut i de bon
record, molt especial i també amant del
vi, que, si el sabies tractar bé, es
comportava com un company
immillorable. M’explicà que havia tingut
la visita «d’uns senyors» que preguntaven
si allà era Sant Cebrià de Lladó. En
esbrinar més detalls i si aquells eren
gaires, em contestà pensatiu: « Devien ser
una família, sí... semblava gent d’aquella
que no ha tingut mai cap tràmec a les
mans...» (?) Inesperada, l’afirmació em
sorprengué aquell dia i ara és el ganxo al
que amarro el curs de la meditació. Mai
no sabrem si l’acudit tan concret era
transmès per la mateixa eina que
aguantava. Segur que en Lluís no estava
cansat ni emprenyat de la feina perquè
es veia content. D’altra banda, sempre era
amic dels senyors (que havia esmentat) i
no era comunista... No demanava
comptes a ningú, més aviat la frase
aparentava un inspirat pensament de
repàs en el temps i de llarg abast en
preveure que cada vegada més, els
habitants del planeta, amb nous mitjans,
aniríem per altres camins. Ara, dècades
més tard, es veu força clar, i si entenem
allò que llegim sobre el futur, en el cas
que les patates encara es cultivin i es
cullin de la terra -perquè, qui ho sap?-,
aleshores serà un treball específic per a
un robot intel·ligent proveït d’aixada i d’un
USB endollat, regulador de la feina.
Complidor, arribarà a casa més tard
demanant l’ajut d’un col·lega simbiòtic,
exprés per ensacar les patates i portarles
a on convingui.
Sembla una ironia, però concorda, per
una part, amb allò de què som testimonis:
l’apreciació de la importància del món
rural ja fa temps que va de cap per avall.
Tal vegada la noció de medi ambient s’ha
reduït per a molta gent a la blanca neu de
l’hivern per anar a esquiar, a l’acollidor
hostatge rústic o als paisatges a través
dels vidres dels cotxes que van d’excursió
i transiten per carreteres allunyades dels
centres urbans. I, apart d’això, els
pronòstics de la tecnologia del futur son
tan revolucionaris que fan de la robòtica
intel·ligent una predicció segura quasi
immediata. En primer lloc, s’hauran acabat
per a nosaltres els treballs més penosos i
esforçats. Però també se n’espera que
serà la causa d’uns avanços biotècnics
que ens perfeccionaran als humans. O
sigui que d’autors de les envejables
màquines passarem a conseqüents
partícips dels seus extraordinaris atributs.
Vaja!... Ens venen a dir que igualment
com amb la implantació dels senzills
marcapassos els homes assegurem el
ritme del cor, també serà bo l’empelt
d’algun enginyós dispositiu copiat i ja
comprovat, per optimitzar-nos la ment
És cert que la ciència és la ciència, però
les tecnologies derivades, amb la seva
crescuda exponencial, poden resultar
perilloses igualment com ha passat amb
la divinitzada economia. Entre tantes
coses, es parla de la meravellosa
nanotecnologia i que les fàbriques
nanotècniques, remenant amb àtoms i
protons, ens procuraran allò més costós i
difícil amb tota facilitat. I si anem a la
biologia, que ens pertoca més
directament, ja sabem de les cèl·lules
mare que ens arranjaran els òrgans
malmesos i ens restauraran totes les
funcions; a més, no cal dir, tindrem l’enzim
telomerasa que no ens deixarà envellir.
Morir-se costarà una barbaritat, si no ens
assassinen ben assassinats.
La veritat és que tot plegat sobreposa
de debò, perquè les engrescadores
solucions, que certament semblen totals,
porten enganxats altres problemes
irresolts. Esperem que els grans
pensadors continuïn pensant i que els
teòlegs no facin vacances.
J. Barceló B.
Cassà al dia, a
cassadigital.cat
cassadigital.cat
12 NÚM. 710 - ABRIL 2012

Els regidors Josep Hernandez (ERC) i Sergi Baulida (CiU) van debatre sobre les finances municipals.
Cassà demana més de dos milions
d'euros per al pla d'ajustament
Potser pel canvi de dia habitual (per no
fer-lo coincidir amb la vaga) el ple es va
celebrar un dimecres en comptes del
dijous, 29 de març i també potser pel canvi
d’hora (a les 8, en comptes de a les 7) el
ple del mes de març va ser atípic i va
enregistrar diverses incidències tècniques
com ara que un regidor d’ERC votés per
equivocació una proposta de l’equip de
govern o que l’alcalde volgués rectificar
una altra de les propostes que hi havia a
l’ordre del dia davant el problema que
creava la rebaixa de remuneracions dels
altres regidors del consistori. Al final
sembla que el vot trànsfuga d’ERC va ser
un error humà i que el salari de l’alcalde
s’haurà de rebaixar en un altre ple.
Aquestes dues situacions van ser només
anècdotes en un ple marcat per un extens
ordre del dia, amb setze punts, la majoria
dels quals van ser aprovats per unanimitat,
ja que eren tramitacions consensuades o
provinents d’anteriors acords.
Els punts més importants del ple van
ser d’ordre econòmic, amb la certificació
de la relació de factures pendents de
pagament i de l’anomenat «plan de ajuste»
del govern Rajoy que preveu la
normalització de la situació financera
municipal en un termini de deu anys.
L’import total de les factures que
l’Ajuntament tenia pendents de pagar puja
a poc més de dos milions d’euros, dels
quals 900.000 tenien consignació
pressupostària i la resta, no. El regidor del
PSC Miquel Chamorro va definir la situació
NÚM. 710 - ABRIL 2012
com esfereïdora, mentre que el d’ERC,
Josep Hernàndez, va reconèixer que «és
el que hi ha» si bé va recordar que hi havia
algunes factures discutibles com les de la
vaga d’escombraries que no estava clar
que s’haguessin de pagar.
Pel que fa al pla d’ajustament, el regidor
d’hisenda Sergi Baulida, va presentar-lo
recordant que d’alguna manera era una
còpia del pla de sanejament presentat a
la Generalitat amb la diferència que
mentre el nacional tenia un termini de 4
anys, el previst per l’estat té deu anys de
vigència i inclou el compromís de
l’Ajuntament d’equilibrar ingressos i
despeses per tal que l’esforç inicial de
tornar a una situació estable es vagi
mantenint al llarg dels anys. Baulida va
dir que no es tenien clars els criteris de
Madrid a l’hora d’aprovar el pla
d’ajustament, ja que les decisions es
prenien d’un dia per l’altre, però que
confiaven que el pla de Cassà complís
amb les demandes del govern i
s’aconseguís el suport per resoldre la
situació actual i poder treballar en el futur
amb una voluntat d’equilibri pressupostari
real.
Des d’ERC, Josep Hernandez va dir que
encara que en principi al ministre se
l’hauria de santificar per aquesta decisió
(de Sant Montoro, el va qualificar) tot
seguit va recordar que en el fons el
problema de finançament dels
ajuntaments no es resolia amb aquestes
mesures provisionals i que calia actuar
en altres fronts per aconseguir que la
situació no tornés a revertir-se
negativament. El regidor d’ERC va apostar
per la necessitat d’una reforma del
funcionament de l’Ajuntament com a camí
per aconseguir aquest equilibri i fer un
exercici de responsabilitat tots plegats per
anar endavant.
13

MATERIALS
CASSÀ
Exposició i venda:
Ctra. de Girona a Sant Feliu, km 14
17244 Cassà de la Selva
Tel. 972 46 37 86
Dissabtes tarda, OBERT
www.materialscassa.com
Una de les votacions unànimes del
ple de març
Des del SI, Marc Mascort va recordar
anteriors arguments dient que cas que
Catalunya fos independent no ens caldria
demanar suport a Madrid i el problema
del finançament seria més fàcil de
resoldre, mentre que des del PSC, Miquel
Chamorro li va exposar que ara,
precisament gràcies a Espanya
s’aconseguirien diners per sortir de la
situació actual. A l’hora de votar es va
produir l’enrenou quan Josep Hernandez
(ERC) va votar a favor del sí a la proposta
mentre els seus companys de grup i el
PSC i el SI s’abstenien. Dos dies després
el regidor d’ERC reconeixia que s’havia
equivocat i havia comès un error
involuntari ja que la seva intenció era
abstenir-se.
REDUCCIÓ DE SALARIS O
INDEMNITZACIONS
Un altre dels punts calents i poc aclarits
del ple fou l’aprovació de reducció de les
indemnitzacions als regidors tota vegada
que en el redactat no s’incloïa el sou de
l’alcalde que, segons va explicar el regidor
S'APUJA UN 12% LA
QUOTA DE LA LLAR
D'INFANTS
L'Ajuntament de Cassà de la Selva
va acordar en el ple municipal del mes
de març, que de cares al curs vinent la
mensualitat de la llar d'infants s'apujarà
un 12%. Aquest increment
representarà que a partir del mes de
setembre, el rebut per a les famílies
serà d'uns 138 euros, quan actualment
és d'uns 123. La causa principal
d'aquesta pujada és la disminució de
la subvenció que atorga la Generalitat
per a aquests centres, que en els
darrers anys era de 1.800 euros per
infant. Aquest curs, l'ajut del govern
català s'ha situat al voltant dels 1.500
euros, i actualment hi ha incertesa
respecte quina serà la quantitat que
aportarà el curs vinent. El cost total de
la Llar d'Infants, que és d'uns 350 euros
al mes per alumne, una xifra que es
reparteix a parts iguals entre tres
aportacions. Una la paga la família,
l'altra l'Ajuntament i l'altra la
Generalitat.
14 NÚM. 710 - ABRIL 2012

El regidor del SI, Marc Mascort, va posar en dubte la
bondat de la gestió dels anteriors equips de govern.
d’hisenda, en principi tindria el mateix tractament que el
dels treballadors municipals. El mateix alcalde en la
presentació de la moció va dir que l’objectiu era adaptarse
a la realitat econòmica existent i per això proposava la
rebaixa del 15% en les percepcions dels regidors; des
d’ERC i el SI es va demanar que la reducció s’ampliés a
tots els càrrecs electes; Marc Mascort va recordar que ell
havia demanat una reducció del trenta per cent i que amb
els retocs successius s’acostaven a la seva proposta. Sergi
Baulida va aclarir que la proposta només parlava
d’indemnitzacions i no hi entrava l’alcalde que tenia
dedicació exclusiva. La proposta es va començar a votar
però el debat va continuar ja que en el si de CiU no es van
posar d’acord en el sentit del vot; l’alcalde va dir que ell es
considerava regidor donant a entendre que s’aplicaria la
reducció, però Sergi Baulida va recordar que el tema no
entrava a votació ja que seria una proposta diferent a la prevista
(només indemnitzacions a regidors). Bagué va insistir que
s’incloguessin els tretze regidors i Baulida va insistir que seria
una altra proposta diferent. Al final del ple fins i tot el secretari va
aclarir la diferència entre indemnització i remuneració per
dedicació exclusiva. Es va aprovar la reducció de les
indemnitzacions dels dotze regidors (tots hi van votar a favor) i
es va deixar per una altra sessió la possible reducció del sou de
l’alcalde que inicialment no estava contemplada en els
pressupostos ja que es preveu la congelació dels salaris dels
treballadors municipals.
DE NOU, EL FUTUR DE CAN TRINXERIA
La resta dels setze punts de l’ordre del dia es van aprovar per
unanimitat excepte el nou horari dels plens, a les 8 del vespre,
que segons el regidor del SI, Marc Mascort, redueix les
possibilitats dels ciutadans a seguir-lo per la ràdio o a assistir-hi.
Mascort va preguntar com és que s’havia canviat l’horari i es va
explicar que era per qüestions de compatibilitat de feina d’algun
regidors; David Vila va especificar que ell ho havia demanat i el
regidor del SI va aclarir que ja ho sabia, però volia manifestar el
seu desacord amb el canvi.
Ja en el torn obert de paraules, Helga Nuell (ERC) va mantenir
un intens debat amb l’alcalde, Enric Bagué, sobre el que es
pensa fer a can Trinxeria; segons la regidora malgrat les
NÚM. 710 - ABRIL 2012
RETIRADA DE BANDES
L’Ajuntament ha eliminat una de les bandes de reducció de
velocitat del carrer Marina, la que estava situada al costat del
passeig de Vilaret. L’obra ha costat més de quatre mil euros i va
ser criticada pels regidors d’ERC en el darrer ple.
David Vila, exregidor d’urbanisme per ERC en l’anterior govern,
va expressar en el ple de la setmana passada, el rebuig a les
actuacions que s’han fet al carrer Marina tant quan es van fer les
obres inicials, com quan es van haver d’arranjar com ara, que es
volen treure les bandes reductores de velocitat que ha demostrat
ser poc adequades.
Des d’ERC es va lamentar que es tragués la banda que
menys problemes causava i que en canvi es deixessin les que
són més problemàtiques i que presenten pitjor estat, com la del
costat de la carretera de la Bisbal. L’alcalde va reconèixer que
aquesta obra que havia costat 4.430euros era l’única que s’havia
pogut fer en aquests moments per la partida que hi havia, però
que hi ha la idea d’arranjar aquest tema en el futur.
promeses de diàleg de l’alcalde, la realitat és que l’Ajuntament
ja ha pres la decisió sobre l’edifici i ho ha fet sense consultar
l’oposició. L’alcalde també s’havia queixat de l’escrit d’ERC sobre
can Trinxeria i va exposar els seus dubtes sobre la gestió feta
per l’anterior govern municipal en aquest tema. Des de l’oposició
van expressar la seva sorpresa pel fet que s’hagués desestimat
fer el museu de la cobla com s’havia previst inicialment, tal i com
va reconèixer l’alcalde. Bagué va dir que la renúncia a part de la
subvenció havia estat obligada per la impossibilitat d’avançar
els diners necessaris per dur a terme el projecte museístic.
També hi va haver un teva-meva entre Josep Hernandez i el
regidor del SI, Marc Mascort, quan aquest darrer va comentar en
el ple que en els darrers anys s’havien fet coses mal fetes i que
caldria vigilar molt amb la gestió municipal per fer-ho millor en el
futur. L’exregidor d’hisenda va destacar la transparència de la
seva gestió i va recordar que part dels problemes econòmics
actuals els ha originat el retard en els pagaments de la
Generalitat.
Des d’ERC, la regidora Isabel Carbó va lamentar la davallada
de la qualitat de la neteja i va exposar que la brutícia s’acumula
en alguns punts dels centres escolars, cosa que pot ser perillosa
per la salut dels infants. El regidor responsable, Josep M. Mir va
respondre que ell també tenia fotografies d’entrepans llançats
als vàters i deixadesa en el control als nens i nenes i que aquest
problema s’ha de resoldre entre tots.
Text i fotos: Joan Carles Codolà
15

El pintor i escultor cassanenc, reconegut amb la Creu de Sant Jordi
Josep Lloveras: «Sóc un conill de bosc,
salvatge... si m’engabiessin, moriria»
Noranta anys i tan jove. Josep Lloveras i
Feliu ens acull a casa seva dies després
de saber que rebrà la Creu de Sant Jordi,
un guardó tan esperat com tardà. El pintor
cassanenc accepta aquest reconeixement
amb responsabilitat i, encara que sembli
impossible, més actiu que mai. Un talent
inesgotable que sempre es repeteix el
mateix: «El millor encara està per arribar».
Senyor Lloveras, com us sentiu
després de saber la notícia?
La veritat és que és una sensació
estranya. Suposo que fins que no me
l’entreguin no m’ho creuré.
Com i quan va urebre la bona nova?
El dia 10, si no recordo malament, em
van trucar per telèfon i em van dir: Senyor
Josep Lloveras, felicitats, volia ser el
primer a dir-li que la Creu de St. Jordi
d’enguany en la categoria d’arts
plàstiques és per a vostè. No m’ho creia.
Pensava que era una broma fins que vaig
preguntar amb qui parlava.
I qui estava a l’altre costat del telèfon?
El Conseller de Cultura, el senyor Ferran
Mascarell. Encara no feia un mes l’havia
saludat al Parc Art...
I ja ho heu assimilat?
I ara! Encara no, fins que no me la
pengin no m’ho creuré...
Per què creieu que us l'han atorgat
enguany?
Vull creure que és fruit de la causalitat, i
no pas de la casualitat. Fa molts anys que
treballo en el mateix i, si us sóc franc, no
sé perquè me la concedeixen ara.
Casualitat? més aviat, causalitat!
De tota manera, suposo que és una
gran satisfacció...
Ho és. Ara bé, acabo d’arribar a les 90
primaveres. Quan em donen un premi
com aquest, del què tinc ganes és de
saltar, de córrer, d’emprendre coses
noves, nous projectes... I el meu esperit
vol però el meu cos em recorda que ja no
puc.
Haguéssiu preferit, doncs, que us la
lliuressin abans?
Sí, m’hagués donat més força i el meu
cos hagués pogut respondre com es
mereix a aquesta responsabilitat.
Quines responsabilitats comporta
rebre aquest guardó?
Doncs concretament no ho sé, però jo
penso en el sentit personal que la principal
"Quan el conseller em va trucar per dir-me que em donaven la Creu de Sant
Jordi em pensava que em feien una broma"
és respectar el país i les seves institucions
més importants, això és una qüestió
bàsica per respecte als qui han cregut que
me la mereixia i als qui han lluitat perquè
me l’entreguessin a mi.
I aquesta responsabilitat, també la
tindreu amb el poble de Cassà?
I tant! Mira, la gent em felicita pel carrer,
16 NÚM. 710 - ABRIL 2012

Diverses instantànies de l'artista
cassanenc, al llarg de l'entrevista.
m’abraça, tot són bones cares! Sempre
he sabut que m’estimen, i ara fins i tot
em dóna l’enhorabona gent que no
coneixia. És un goig, però penso: seré
capaç amb la meva edat de respondre
al poble com es mereix? Per això dia a
dia m’esforço per seguir creant, no paro.
Això sí, a amb 90 anys encara estic
aprenent i gaudint de coses noves.
Suposo que prèviament hi ha hagut
gent que us ha recolzat i ha defensat
que mereixíeu aquest guardó.
Fa uns mesos em van fer una visita
unes persones que pertanyien a una
associació i em van demanar permís per
proposar-me com a candidat a la Creu
de St. Jordi. Si et sóc sincer no sabia
ben bé a què es referien i vaig assentir
una mica perquè sí. Ara ja sé a què es
referien, i és tot un honor.
Què creu que sentireu quan us posin
la Creu?
No ho sé, espero que em senti tan afortunat com a tots
aquells que la porten i que la rebran. Això sí, a mi no m’hi
clavaran a la creu. Ja ens entenem (riu). Jo sóc un conill
salvatge, de bosc. Si m’engabiessin, moriria.
Sembla que en els últims mesos s’està especulant molt
sobre la seva Fundació i es discuteix sobre el seu lloc
d’exposició. Com està la situació?
Encallada. Em sap molt greu però sembla que no s’acaba
d’arribar a un acord.
Un lloc que es va proposar és la Torre Selvana.
Sí, i m’encantava la idea. Jo vaig viure el temps en que la
torre Selvana era la presó i tot i que per accedir-hi i fer-hi
segons quines activitats no té l'estructura adequada,vaig
pensar que aquell recinte necessitava un aire més tranquil ,
més inspirat en la pau i les bones vibracions. Volia pintar les
parets amb àngels, un cel blau i clar, que sortissin volant els
NÚM. 710 - ABRIL 2012
17

A dalt, tots els guardonats amb la
Creu de Sant Jordi d'enguany, el 20
d'abril passat; a la dreta, el president
Mas mposa la medalla a Josep
Lloveras
coloms i els àngels... una presó? sí, però
amb art en llibertat
I doncs, perquè no s’ha iniciat el
projecte?
Perquè s’han posat massa traves,
massa problemes, ara ja no ho vull.
L’Ajuntament?
No vull parlar d’aquest tema. Només
vull que algú que tingui més força i
empenta que jo i que tingui la meva
confiança s’encarregui del projecte i
m’ajudi. La meva feina és crear i no pas
estar per certes coses. A part, els anys
van pesant…
Però la Fundació és una de les vostres
prioritats?
I tant! Però està clar que amb tants
problemes pel mig, acabes esgotat i
sense ganes. Penseu que vaig fer les
passes necessàries per crear la
funadacióq eu exigia ua aportació
econòmica inicial i ara ja és molt més
gran; per sort també s’acceptaria una
aportació en obres d’art; també ho podem
tirar endavant així, però ho veig massa
llunyà...
De material no us en falta...
Me’n sobra. No dono l’abast, des de
documents fins a quadres, escultures...
Per això necessito que algú m’ajudi.
En quina etapa artística es trobeu als
90 anys? En què esteu treballant ara?
Com t’he dit abans, encara segueixo
descobrint coses noves. Ara estic
treballant amb dos materials tan simples
com apassionants: el roure i la pissarra.
El roure és la fusta més forta de totes. D’un
simple tronc, que sembla que no tingui
res, en pots treure coses realment
boniques. Simplement amb unes quantes
eines puc anar treballant el tronc, el mateix
tronc que amb els anys han treballat els
corcs i els cucs, ara es mostra amb una
infinitat de formes i suggeriments que
exploten en una multitud de formes.
Veient casa vostra i en concret el
vostres estudi és difícil de creure que
tingueu 90 anys. Amb molta força seguiu
treballant i creant dia a dia. Com és
possible que encara produiu tant?
Jo sempre em dic a mi mateix: el millor
estar per arribar, i així segueixo motivat. A
més, penso que tot això algun dia servirà
per alguna cosa.
Us atreviu amb tot...
Treballo sobre fusta, cartró, tela, faig
servir diferents materials, eines... No dono
l’abast. A més, per sort la família creix, i la
casa al final es queda petita.
Josep Lloveras, el pintor de Cassà,
l’artista que va començar als catorze anys
pintant parets amb en Ragolta, l’artista que
va anar a l’Àfrica i va quedar mig mort al
desert a les portes de Trípoli; l’autor de
postals religioses que venia als turistes
pels voltants de Montmarte; el pintor i
escultor que ha exposat per mig món; el
mal pacient que se salta les indicacions
del metge que li diu que el seu cor no està
preparat per volar («ja he anat tres cops
a Nova York des que em van dir que no
podia fer vols transocèanics», comenta
amb murrieria); el cassanenc que fa trenta
anys va tornar a les seves Gavarres, al
seu poble a Cassà on, amb l’entusiasme
d’un jovenàs, va donar empenta al
concurs de pintura sobre l’asfalt, va fer de
mestre de tants joves pintors, va impulsar
la creació de l’Escola d’Art... Ara ha rebut
el reconeixement del seu país i ho diu
clarament: "vull que la Creu de Sant Jordi
sigui per tot Cassà; és el primer que li
vaig dir a l’alcalde quan em vam informar
que em concedien el guardó".
Text: Eduard Llinàs
Fotos: Joan Carles Codolà
18 NÚM. 710 - ABRIL 2012

Diada de la
Residència: sempre
endavant
El 24 de març passat es va celebrar la diada del resident. Els
actes van començar a les onze del matí amb una emotiva missa
acompanyada per les guitarristes de la parròquia. Tot seguit
vam poder gaudir de l’actuació musical a càrrec del grup Tutti
Veus. L’espai del centre es va quedar petit per acollir a tothom
que ens va voler acompanyar.
Tot seguit, un dels actes més emocionants del dia, la
presentació del lipdub o vídeo musical de la residència, realitzat
el passat 11 de març a les instal·lacions del centre. El lipdub ha
estat possible gràcies a l’Anna Gelabert i la Mar Rivas per la
filmació i l’edició; a l’Anna Pérez, cantant de Burman Flash, per
la col·laboració, i a tots els usuaris, familiars, voluntaris i personal
que hi van participar.
Visionar el vídeo tots plegats va ser realment d’allò més
emocionant. I és que ha estat una manera de recordar a tothom
que aquest 2012 és l’any de l’envelliment actiu i de la solidaritat
intergeneracional. El vídeo demostra la importància d’aquestes
relacions, i tant petits com grans ens ho vam passar d’allò més
bé en la gravació.
La cançó utilitzada és «La força de la remor», del grup
cassanenc Burman Flash. A la lletra de la cançó apareixen
paraules tan significatives com lluita, il·lusió, força..., i una frase
que ha de ser un lema en aquest any de l’envelliment actiu i en
NÚM. 710 - ABRIL 2012
què celebrarem les Olimpíades de la gent gran: SEMPRE
ENDAVANT!
Els que no ens vàreu poder acompanyar en la presentació
durant la diada el podreu trobar a Internet i ja són més de mil
set-centes les visites que ha tingut.
La celebració de la diada del resident va continuar amb un
piscolabis als jardins del centre. Desprès d’un matí tan ple d’actes
la celebració no va acabar aquí, i a la tarda tothom qui va voler
va poder participar a la quina, els beneficis de la qual es
destinaran per a les Olimpionades. Com ja sabeu les Olimpíades
de la gent gran es faran a Cassà el pròxim 17 de maig a partir de
dos quarts de deu del matí al triple pavelló poliesportiu.
Gràcies a tothom i..., SEMPRE ENDAVANT!
19

Les històries d'Els Amics de les Arts
captiven Cassà en una nit màgica
Recordant el Carnaval amb la
cançó que així es titula,
puntualment a les onze de la
nit i amb la veu i el teclat de
Dani Alegret com a
protagonistes. D’aquesta
manera van començar Els
Amics de les Arts el seu concert
a Cassà de la Selva el
divendres, 23 de març a ña nit
a la nau polivalent de Cassà.
La presentació del nou treball,
Espècies per Catalogar, visitava
per primer cop terres gironines.
Joan Enric Barceló, no va trigar
gens a recordar que ell és de
Vidreres i que se sentia com a
casa en aquestes contrades.
Això va fer que el miler de
persones que es van
congregar al poliesportiu
cassanenc embogissin i
s’entreguessin a les lletres i les
històries que Els amics els van
explicar en cada peça.
Homenatjant L’home que
doblava en Bruce Willis,
cantant amb Els Ocells, recordant
Monsieur Cousteau i descrivint Miracles.
Així seguien captivant el públic i
presentant d’una manera molt propera el
seu nou treball.
Fent broma i xerrant de temes
quotidians es van guanyar a la gent,
sobretot quan els van regalar un dels
temes que les mil persones presents van
demanar efusivament ja des de l’inici del
concert. El Jean-Luc, un tema de la
segona edició del disc Bed & Breakfast,
del qual també van tocar La merda se’ns
menja i L’home que treballa fent de gos,
que va posar la nota melosa a una nit
sublim.
Eduard Costa.tan fi com sempre,
posava a les cançons aquell to de xilòfon
i kazoo que tan curioses fa les peces dels
Amics. L’Eduard va ser la veu cantant
durant tot el concert, sempre amb en Joan
Enric al costat.
Hi va haver temps perquè Ferran Piqué
es lluís amb la guitarra recordant L’affaire
Sofia, acompanyat d’una orquestra de vent
de luxe, que el Amics van presentar
dignament.
En l’epíleg final del concert, un tema del
seu segon disc, Roulotte Polar, va servir
per posar fi a dues hores de concert
tranquil·les però molt intenses, en el qual
Tres moments de
la brillant
actuació del
grup català que
va captivar el
public de la nau
polivalent de
Cassà
20 NÚM. 710 - ABRIL 2012

BRILLANT ACTUACIÓ DELS
ACCOUSTERS, AMB LA CANTANT
CASSANENCA MARTA PÉREZ
La festa del dia 23 es va encetar amb l'actuació del
grup Accousters, que va demostrar la seva capacitat
d'engrescar amb un so diferent i molt treballat. La cantant
cassanenca Marta Pérez, vocalista del grup va triomfar
en l'actuació davant el seu públic en la presentació del
grup que acaba de treure el seu primer treball, Darrere
la porta.
es va poder veure el
millor d’Els Amics de
les Arts.
Van agafar el «Tren
Transiberià» i van
acabar marxant de
l’escenari entonant la
tornada d’una altra
cançó, idònia en
aquell moment:
«Tornar sempre és el
millor, per l’aventura».
El públic gironí, de ben
segur, va prendre nota.
Text: Eduard
Llinàs
Fotos: Joan
Carles Codolà
NÚM. 710 - ABRIL 2012
21

Entrevista amb els quatre "Amics de les Arts"
"Ens seria difícil disimular que no ens ho
passem bé al damunt de l’escenari"
Quatre amics, i no només de les arts.
Naturals, simpàtics i amb molta rauxa per
repartir. Un pòquer de personatges que,
fins i tot, es fan les seves preguntes i se
les responen ells mateixos amb una gràcia
inimitable. Així són Els Amics de les Arts,
que van visitar Cassà el passat dissabte
24 de març. Abans del concert, però, van
voler compartir una estona amb el
Llumiguia.
Havíeu visitat mai Cassà de la Selva?
És el primer cop que venim a tocar però
algun de nosaltres, concretament en Joan
Enric, ja havia estat per aquí per veure
altres concerts, ja que és de Vidreres i en
té molt bon record. Això sí, estem molt
contents de ser aquí.
El fet de venir a pobles com Cassà fa
que us apropeu molt més a la gent del
carrer. Aquest fet marca la vostra
identitat?
La veritat és que això ens passa a cada
poble, hem estat a molts llocs i cadascun
vol una cosa igual però amb algun tret
diferencial, per això nosaltres sempre ens
posem en la pell del seguidor i intentem
donar-li el que ens demana. A través del
blog, per exemple, sempre posem tota la
informació que creiem que nosaltres, com
a seguidors, necessitaríem sobre els
concerts, els llocs on es faran, com arribarhi...
Sou un grup de 4 amics, aquest és un
dels secrets del vostre èxit. Fins i tot
compartíeu pis en l’època d’estudiants.
Expliqueu-nos com era la vostra vida
quotidiana.
El primer que fèiem quan ens llevàvem
era netejar una mica, perquè hi havia
vegades que era impossible desplaçarse
per la casa, era impossible. Quan la
merda se’ns menjava, llavors ja
netejàvem seriosament, cada dos o tres
mesos...
Pasta, cus-cus i aguacates, això era el
nostre menú diari, sempre acompanyat de
pollastre amb salsa de soja, no canviàvem
mai aquesta dieta perquè no ens venia
de gust res més. Anàvem a classe... Quasi
sempre! Érem bastant aplicats en aquest
sentit. Això sí, cada nit trèiem la guitarra i
ens posàvem a cantar, no fallàvem mai.
I seguiu sent aquells 4 companys de
pis? Us sentiu com abans o la
professionalitat fa que es perdin les
velles costums i la improvisació?
El bon humor dels quatre components dels Amics de les Arts va quedar ben
palès durant l'entrevista feta als camerinos de la nau polivalent de Cassà
22 NÚM. 710 - ABRIL 2012

Dos momentes de l'entrevista, compartida amb els
companys de Ràdio Cassà
La gràcia és mantenir-ho. Serà quan això canviï que tot
s’acabarà. Som conscients que el nostre entorn creix, però que
nosaltres hem de seguir units. La nostra relació és el que ho
sustenta tot, no només a nosaltres, sinó a tothom qui ve al darrere.
Ser amics i tocar en el mateix grup és positiu o negatiu per
a la convivència i l’estabilitat del grup?
Hi ha coses positives i coses negatives, però n’hi ha més de
bones. Essent quatre amics, és més difícil de decidir tot, però a
la vegada es debat tot. Quan un està fluix a l’escenari, els altres
ho aixequen. Quan a algú se li ha de dir quelcom, has de vigilar,
perquè és el teu amic, però també li tens més confiança. És una
balança que compensa, la veritat.
Al damunt de l’escenari sempre sembla que us comporteu
com si fóssiu en un bar qualsevol, xerrant de les coses de la
vida...
Sí, però és que seria difícil simular que no tenim cap relació
extra-professional a l’escenari. Seria molt complicat fer veure
que no ens ho passem bé allà al damunt. Simplement transmetem
el que sentim, amb tota sinceritat.
Parlem una mica dels vostres treballs. Màrius Serra surt al
videoclip i us va presentar el llibre. Dóna la sensació que podria
ser el vostre padrí, és així?
És un fet circumstancial. Es tracta d’un amor mutu. Ens encanta
el què fa, el joc de paraules, com juga amb els mots, és un
aspecte que va fer que ens trobéssim ja fa temps, ja que a
nosaltres també ens agrada jugar amb les paraules. Ell va posar
la lletra d’una cançó nostra al seu blog, llavors ens va mencionar
a la ràdio, a La Vanguardia... En fi, potser sí que es podria dir que
ens ha apadrinat, tenim molt bona relació i va ser la primera
persona que ens va donar veu de veritat i va dir «aquest grup val
NÚM. 710 - ABRIL 2012
la pena». Ell se sent molt proper a nosaltres pel que fem i
nosaltres a ell pels llibres que escriu.
El temps ens prem... Anem per feina. Es lliga parlant de
filosofia?
No. Rotundament, no. Aquí hi ha algun llicenciat (el Dani
Alegret) i us podem assegurar que no es lliga gens parlant de
filosofia.
A fora i sempre en català?
Sí, per descomptat, sempre, això és la
nostra premissa bàsica.
Un desig pel futur?
Tenir molts més concerts aquí i a fora,
fer un gran pròxim disc i que cada dia sigui
més gran tot això.
Text: Eduard Llinàs
Fotos: Joan Marc Codolà
23

Imatges de l'estada del president de l'executiu a la fira de Campllong
El President Mas, a la fira de Campllong
El president de la Generalitat, Artur
Mas, va ser el visitant d’honor de la
Fira de Primavera de Campllong que
enguany ha arribat a la seva trentena
edició. Tot i que el temps no hi va
acompanyà gaire i alguns xàfecs van
caure els dos dies de celebració de
la fira (4 i 5 d’abril) el certamen va
tornar a ser un gran èxit de públic i
d’organització, dues característiques
que han posat la mostra de
Campllong com una de les de més
poder de convocatòria de les
comarques gironines.
Artur Nas, acompanyat de l’alcalde
de Campllong, Lluís Freixas, el
delegat del govern, Eudald
Casadesús, la diputada Montserrat
JORDI CANYET FA LA PREGUNTA DEL MILIÓ A ARTUR MAS
"President li faré la pregunta del milió a veure si me la sap
respondre: quan s'acabarà la crisi?"; així va donar la
benvonguda a l'estand de Cañet Xirgu en Jordi un dels germans
cassanencs que van aprofitar la visita del president Mas per
explicar-li la seva empresa i la necessitat de sortir aviat de la
greu situació actual, El president va sortir-se'n diplomàticament
però no es va poder lliurar de posar-se un braçalet de l'empresa,
"perquè aixi els guardaespatlles sàpiguen sempre on és".
24 NÚM. 710 - ABRIL 2012

Un dels promotors inicials de la fira, Vicenç Bou, i la seva
família, amb Artur Mas i Lluís Freixas
Roura, el president del Consell Comarcal de la Selva, Robert
Fauria, i els regidors de l’Ajuntament, entre altres autoritats, va
aprofitar la seva estada a Campllong diumenge al migdia per
detsacar els valors de la fira i per establir un contacte molt
directe amb els ciutadans.
MANIFESTACIONS DELS MOSSOS
Desenes de persones de totes les edats van acompanyar la
visita del president, que va ser rebut amb xiulets per un grup de
funcionaris de la Generalitat, i van demanar-li fer-se una foto,
conversar-hi una estona, encoratjar-lo per la seva feina o
demanar-li suport a alguna proposta concreta... Artur Mas va
estar molt complaent amb tothom i mentre anava visitant la fira
en la seva primera visita oficial al municipi va destacar el poder
de convocatòria de la mostra que al llarg dels dos dies va
comptar amb la visita de milers de persones que van assistir a
les diverses activitats, aprofitat les estones de bon temps.
El president -que va arribar en helicòpter, cosa que va motivar
les queixes del sindicat de Mossos - anava acompanyat de la
seva esposa, Helena Rakosnik, i va visitar l’Ajuntament, on va
signar al llibre d’honor, i posteriorment en el recinte firal va
lliurar un dels guardons del certamen de vaca frisona.
En el discurs fet en aquest acte, el president del Govern,
Artur Mas, va apel·lar a l’esforç dels catalans per «omplir els
calaixos» de la Generalitat, recordant i fent broma amb les
vaques que participaven al concurs «que veiem que estan
NÚM. 710 - ABRIL 2012
VI I PERNIL DOLÇ A L'ESTAND DE LA SELVA
A l'estand de la fàbrica d'emboits de la Selva el president va
fer un tast de vi, Vinyers dels Aspres, amb una mica del pernil
dolç que ha donat fama internacional a l'empresa de
Campllong. El director de l'empresa, Xavier Albertí va fer els
honors al president i el seu seguici.
plenes de llet».
El president va demanar a «tots» els catalans que «facin
pinya» també per aixecar el país. «Hem de buscar la inspiració
per omplir els calaixos amb l’esforç de tots, no dic amb il·lusió
però sí amb l’esforç de tots», va manifestar Mas.
L’alcalde de Campllong, Lluís Freixas, va agrair l’esforç dels
cent voluntaris que són capaços de tirar endavant la fira de
Campllong des de fa trenta anys i els va posar com exemple de
bons resultats si hi ha un esforç col·lectiu il·lusionat en un
25

projecte comú. El mateix Mas va voler
retre l’agraïment a un dels impulsors
inicials de la fira, el Sr. Vicenç Bou i Vidal,
un gran promotor de la millora genètica
dels animals.
SUMANT ESFORÇOS PER
A REACTIVAR L’ECONOMIA
La Fira Comarcal de Primavera de
Campllong va arrencar amb molt bon
peu. Unes 7000 persones van passar pel
recinte firal el dissabte i unes vint mil més
el diumenge, cosaq ue segons
l’organització és una bona oportunitat de
negoci per als 56 estands comercials i
les prop de 150 parades d’artesans.
«I és que en temps de Crisi, cal sumar
esforços per a sortir de la situació
econòmica actual». Aquest concepte fou
compartit en els parlaments inaugurals
per les autoritats que van acompanyar a
l’alcalde de Campllong, Lluís Freixas,
que foren el President del Consell
Comarcal del Gironès, Jaume Busquets,
el vicepresident de la Diputació, Xavier
Soy, i Jordi Aurich, director dels Serveis
Territorials del Departament d’Agricultu-
El president Artur Mas, amb els regidors de l'Ajuntament
de Campllong
La fira, que enguany complia trenta anys, va comptar amb molt de públic tots
dos dies; a la imatge, el concurs de gos d'atura.
ra, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi
Natural, i molts alcaldes veïns i autoritats
de la comarca, entre eñls quals l’alcalde
de Cassà, Enric Bagué.
Els diferents representants de les
institucions gironines, van coincidir a
destacar l’esforç que suposa organitzar
una Fira d’aquestes característiques i
van remarcar que seguiran col·laborant
amb l’organització per tal que la Fira es
pugui celebrar molts anys més. I és que
com va dir el Vicepresident de la Diputació
de Girona, Xavier Soy, "la Fira és el millor
exemple per a sortir de la situació
actual de Crisi: l’èxit de la fira es deu a
la suma d’esforços de molta gent, i
l’esforç és necessari per a sortir
d’aquesta situació que estem vivint".
Parlament de l'alcalde de Campllong, Lluís Freixas; a sota,
l'esposa del president conversa amb uns veïns.
26 NÚM. 710 - ABRIL 2012

Artur Mas, a la mostra de raça frisona
A banda de la mostra firal, es van
celebrat gairebé tots els concursos i
activitats programats tot i la intensa pluja
que va caure en algunes moments de la
fira. Les activitats (concurs de paletes,
concurs de ratafia, concurs de pintura
ràpida, concurs morfològic de burro
català, concurs de maquinistes, agility,
tractorada de tractors antics...) van
destacar per un alt nombre de
participants.
De les activitats de diumenge en
destaca el 30è Concurs Morfològic de
vaques de Raça Frisona, la trobada de
cotxes clàssics, el 30è concurs de treball
monogràfic de ramat amb gos d’atura
català, o el 14è concurs de munyir a mà
entre d’altres activitats. L’organització va
habilitat 50.000 metres quadrats
destinats a pàrquing, així com un
menjador amb capacitat per a 500
persones on es serviren esmorzars
dinars i berenars de manrea continuada
durant tota la fira.
Text i fotos: Joan Carles Codolà
Tel. 972 46 34 79
Horaris: de dimarts a diumenge, de 9 a 15 h
Dilluns, festa. Dilluns festius, de 10 a 14.30
NÚM. 710 - ABRIL 2012
Pressupost de 17 milions d'euros
al Consell Comarcal del Gironés
El Ple del Consell Comarcal del Gironès, ha aprovat el mes d'abril, amb els vots a
favor dels grups de CiU i PP i els vots en contra de PSC, ERC, ICV i CUP, el
Pressupost 2012 amb una inversió total de 17.244.587,86 d'eruos El President del
Consell Comarcal del Gironès, Jaume Busquets, va destacar que "es tracta d'un
pressupost que s'adequa a la situació actual de restriccions econòmiques que
pateixen el conjunt de les administracions públiques. Tot i això, hem elaborat
un pressupost que respon a les necessitats reals de la comarca i en prioritza
les bàsiques, complint amb les expectatives del territori".
Mateu Parera-Nieto, com a responsable de l'Àrea de Serveis a les Persones va
subratllar que "amb els més de 17 MEURS del pressupost 2012 es torna als
nivells de 2005 i posar els pressupostos, a aquest nivell, no és tasca gens
fàcil". Parera-Nieto, va lloar "l'esforç que, en aquest àmbit, s'està fent des del
Consorci de Benestar Social Gironès-Salt, per mantenir el dia a dia dels serveis
socials de la comarca".
Pel conseller comarcal de l'Àrea d'Hisenda, el regidor cassanenc Sergi Baulida,
"en el pressupost d'enguany no hi ha retallades importants pel que fa als serveis
principals i de primera necessitat. En els àmbits d'Ensenyament i Serveis
Socials ens trobem en una situació continuista. Tot i que àrees com Urbanisme
i Serveis Tècnics, Esports, Cultura i Turisme han sofert una lleugera davallada".
Baulida va insistir: "cal fer ajustos en les inversions per la baixada d'ingressos
provinents d'altres administracions".
Aquest pressupost es va portar a la seva aprovació al ple del mes d’abril de
2012, per tant el Consell Comarcal del Gironès ha treballat amb pressupost
prorrogat durant els primers quatre mesos de l’any. El motiu és la manca de
concreció dels ingressos que han de venir procedents de la Generalitat de
Catalunya i de la Diputació de Girona. Així doncs, les xifres no estan tancades ja
que els pressupostos de l’Estat que encara no estan aprovats, preveuen retallades
importants que afectaran bàsicament a les comunitats autònomes. El motiu és la
restricció pressupostària que pateix el conjunt de les administracions públiques i
el Consell Comarcal no n’és aliè. Així, el Pressupost general per a 2012 disminueix
en un 22,18%.
Les àrees de mé srestircció són:
Promoció Econòmica: pateix un decrement molt important, de l’ordre del 66%.
Tot i això, es manté la col·laboració amb els ajuntaments pel xec-servei i el servei
d’orientació laboral.
Urbanisme i arquitectura: És l’àrea que pateix la davallada més important, un
66,20%. La retallada es fa palesa en la partida de pla d’obres, no només afectada
per la manca d’inversió sinó també per la manca de liquiditat, fet que comporta
que molts ajuntaments sol·licitin l’aplaçament acordat per la Generalitat, en quant
a la contractació de les obres dels anys 2011 i 2012.
Cultura, Joventut i Esports: pateix una disminució del 10,26%. L’esforç es centrarà
en la realització d’activitats que busquen mancomunar serveis.
Taxacions
Certificats d'habitabilitat
Certificats de solidesa i altres...
27

METEOROLÒGIQUES
MARÇ 2012
Temperatures:
Mitjana del mes: 9,96 La mitjana de
15
març de Cassà és de 10,97 (- 1,01)
Màxima absoluta: 26 ºC dia 30 a les 3 i
14 minuts de la tarda.
10
Mínima absoluta: - 3 ºC el dia 6 a 2/4 i 5
minuts del matí.
5
Mitjana de les màximes: 17,86 ºC
Mitjana de les mínimes: 2,05 ºC
0
Hi ha hagut 5 dies amb més o menys
gelada: del 6 al 8, l’ 11 i el 19.
-5
Pluges:
Només hi ha hagut tres dies amb una
precipitació apreciable:
Dia 3: 1 litre
Dia 20: 3,6 litres
Dia 21: 11litres
Dia 22: 28,5 litres
Precipitació total: 44,5 litres (la mitjana global de tots els
mesos de març és de 55,37 litres)
Vent dominant: ESE durant 12 dies)
Ràfega més forta de vent: NE (Gregal) el dia 8 a 2/4 d’11
del matí, 50,04 Km/h.
(Dates tretes del Meteocat)
Per informació: ens podeu
trobar al
C/ Esport, 1
o trucar al tel.
o fax 972 46 35 70
30
25
20
Màximes, mínimes i pluges de MARÇ de 2012
Temp. mitjana : 9,96 ºC Pluja total : 44,5 litres
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
UN MARÇ GLOBALMENT SEC
Si l’hem de considerar en el conjunt, aquest març ha resultat
sec, ja que, a part de caure 11 litres menys del que és habitual,
gairebé tota la precipitació (el 97 %), s’ha concentrat en només
tres dies: del 20 al 22, just amb el començament de la primavera.
Pel que fa a les temperatures, no han estat destacables ni per
baix ni per dalt, això sí, un grau per sota de la mitjana.
POLICIA LOCAL
ACCIDENTS MES DE MARÇ DE 2012
Accidents amb danys materials
Dia 2: C/ Futbol. Vehicles implicats: TGB R50 i Citroën C3.
Dia 7: Rambla Onze Setembre, 19. Vehicles implicats: Opel
Corsa i Paugeot Partner.
Dia 19: Rambla Onze Setembre. Vehicles implicats: Kia Rio i
Ford Focus.
- C/ Catalunya, 50. Vehicles implicats: Alfa Romeo i Peugeot
307
Dia 26: C/ Germà Agustí, 182. Vehicle implicat: Peugeot 206.
Dia 27:Provincial, 263. Vehicles implicats: Yamaha YZF i
Citroën Saxo.
Tot en construcció
d'obra nova i petites
reformes
28 NÚM. 710 - ABRIL 2012

En el mes de març del 2004 i sota el
títol «una lliçó massa difícil» l’Anna, la
meva germana, ens explicava com
estava amb el seu marit, els seus fills
adolescents, com era la seva vida i
com veia el seu futur, ple de felicitat,
salut, feina i ganes de viure.
Parlava de la valentia. Jo ara dic que
VALENTIA és el que ella ha tingut durant
aquests tres anys que ha estat lluitant
amb la malaltia que li ha tocat viure:
un càncer.
Va guanyar-li dues batalles, donantnos
ànims a tots i dient-nos que tot
aniria bé però, al final, ha perdut la
guerra: el dia 7 d’abril ens va deixar.
Va guanyar el càncer, que no li va posar
fàcil i va lluitar fins al final. Anna,
estimada, tu si que has estat valenta.
Ara ens espera un camí molt difícil.
L’hem de fer sense tu, ens costarà
molt, tu eres la que sempre estava al
davant, ara el tindrem que fer sols.
L’Ivan, en Dani i l’Anna són els qui els
costarà més però estarem amb ells,
fent pinya i recordant-te tal com eres:
mirant endavant i superant tots els
entrebancs que ens pugui deparar la
vida. Tu ens has deixat aquest llegat.
Sé que seguiràs guiant-nos.
T’estimem.
NÚM. 710 - ABRIL 2012
VALENTIA ets tu
Anna Dalmau Balam
Va morir el dia 7 d’abril a l’edat de 48
anys. Deixa: espòs Ivan i dos fills: Dani i
Anna
Estaràs sempre amb nosaltres
del nostre cor, ningú no et traurà,
els teus records
seran els que ens donaran
força per tirar endavant.
Els
nostres
banyadors
us
esperen
Liquidació total de roba
interior de mainada
Floristeria
C/ C/ Molí, Molí, Molí, 44 44 - - 46
46
Tel. el. 972 972 972 46 46 18 18 18 83
83
17244 17244 CASSÀ CASSÀ DE DE DE LA LA SEL SELVA
SEL
A A la la Mare Mare li
li
agraden aden les les f fflor
f lor lors lor
1 1 de de maig,
maig,
Dia Dia de de la la Mare
Mare
De dilluns a dissabte,
obert matí i tarda.
29

Siguem
Pasqua
Capvespre de dilluns de Pasqua. La
festa del Roser de Santa Pellaia encara és
ben present, i les imatges sostretes
d’aquesta església, fa uns mesos, ha estat
la notícia comentada, tant durant la
Celebració com després de boca en boca,
mentre la melodia de les sardanes omplia
l’indret. Malgrat tot, la Pasqua ressona per
tots costats.
Acabem de celebrar la Pasqua, però no
podem girar full. La Pasqua s’ha de viure; hem d’arribar a ser
Pasqua. No podem deixar que la Pasqua sigui una festa del
calendari, sinó una manera de ser i de viure. Vol dir que no n’hi
ha prou de creure que Crist és la Vida, sinó que ens hem d’esforçar
perquè Crist sigui vida en nosaltres.
I això voldrà dir, entre altres coses, que ja no hi ha lloc per a la
tristesa; com diu la cançó: «la nostra alegria ningú no ens la
prendrà». Certament que encara hi haurà passió i patiment, però
se’ns demana que sapiguem posar llum i consol en el sofriment.
Llavors serem Pasqua.
Ja no hi ha lloc per a la desesperança. No ens faltaran
problemes, fracassos i desenganys, però tot té ja una raó i una
orientació. Haurem de ser la mà estesa al caigut, una mena de
telèfon d’esperança.
Ja no hi ha lloc per la soledat. Crist ens acompanya. I també
nosaltres haurem de ser bons acompanyants pels qui es troben
sols.
La benedicció dels Rams obre les celebracions de Setmana Santa
Ja no hi ha lloc per al desamor. Crist ens estima, encara que
no ens ho mereixem. I, sobretot, ens capacita per estimar. Ja
podem estimar. Això és ser Pasqua.
Quan és que som Pasqua? Doncs, quan lluitem contra tot el
que origina mort i condueix a la mort, contra els violents, contra
els que segueixen crucificant la vida i sembrant la corrupció. I
aquesta lluita-defensa val també per la natura. La persona de
Pasqua ha de ser el millor ecologista.
Som Pasqua quan combatem les causes de la pobresa, les
estructures opressives i insolidàries, l’egoisme que nia en el cor
de l’home i en el cor del món.
Som Pasqua quan treballem a favor de la pau, ja que la pau
és també un do de la Pasqua. El que vol viure la Pasqua ha
d’irradiar la pau i ha de construir la pau, a qualsevol lloc on
aquesta se senti ferida o amenaçada.
Serem Pasqua si som testimonis d’alegria i esperança, sobretot
en aquests moments de prou convulsió en diferents camps de la
vida de les persones i de la mateixa societat. Una alegria i una
esperança cap a aquells que no creuen en la primavera i no
volen florir. Ens cal foragitar els conformismes i les rutines, tant a
nivell personal, familiar, social, com eclesial.
Som Pasqua si vivim en la veritat. Ens hem acostumat no
només a dir mentides, sinó a viure en la mentida, és a dir, a no
sentir el que diem, a no expressar el que pensem, a no complir
el que prometem, a no viure el que creiem. Ens cal
desemmascarar tanta hipocresia que es respira a tot arreu.
I som Pasqua si vivim en l’amor. Podem dir que és el secret
últim de la Pasqua. La persona ressuscitada és una persona
que perdona, que comprèn, que pateix, que comparteix, que es
lliura. En una societat egoista, com la nostra, la persona de
Pasqua és aquella que «ha de ser cor d’un món sense cor».
Enric Plantés
30 NÚM. 710 - ABRIL 2012

L’Esbart va tenir una lluïda actuació a la Trobada de Danses dels col·legis de la vila. A sota, la Principal de Cassà al
concert de presentació del seu primer CD. Era el novembre de 2010 i va ser un dels actes del seu centenari.
La Principal de Cassà graba el segon CD
Per iniciativa d’Amics de la Sardana i amb
el recolzament de l’Ajuntament de Cassà
- que va aprovar la proposta per unanimitat
- es va demanar a la Generalitat de
Catalunya la Creu de Sant Jordi per a la
cobla centenària la Principal de Cassà
per la seva llarga trajectòria, portant el
nom de la sardana i de Cassà arreu de
Catalunya. L’acord de ple, que es va
celebrar a primers de març, que recolzava
la proposta es va presentar a primers
d’abril, quan tot just acabaven de
proclamar els guardons d’enguany. Per
tant hi haurà tot un any de coll per anar
recollint adhesions a aquesta proposta.
També ha estat notícia que la cobla cassanenca
grava un nou Cd de sardanes.
Transcrivim la nota de premsa de la
mateixa cobla del dia 27 de març:
Aquest proper cap de setmana, la Cobla
Principal de Cassà gravarà el seu segon
disc als Estudis Ground de Cornellà de
Terri. Amb aquest disc, la cobla vol fer un
ampli recull de peces poc enregistrades
o inèdites per tal de mostrar tot el ventall
de colors que té el món de la sardana.
Després de la celebració del centenari i
l’enregistrament d’un primer disc, la
Principal de Cassà pretén donar
continuïtat a la tasca de difondre la
sardana i la música per a cobla portant al
mercat un nou disc titulat «Un tomb per la
Sardana». El disc serà un viatge pel món
sardanístic, començant per peces de
principis del segle XX fins a autors actuals.
S’hi trobaran des d’autors tan populars
com l’Avi Xaxu, Enric Morera o Ricard
Viladesau, fins a compositors actuals, com
ara Esteve Palet o Lluís Alcalà.
La mateixa cobla s’encarrega tant de la
producció del disc com de la maquetació
i la distribució. El disc es podrà comprar
en format CD a través de la mateixa cobla,
NÚM. 710 - ABRIL 2012
per un mòdic preu, a partir del mes de
maig. El preu, que serà acordat pels
membres de la cobla, s’ajustarà al màxim
per tal d’afavorir la distribució i l’accés a
la música, com a resposta de la crisi actual.
A més a més, també es podrà escoltar
gratuïtament a través d’Spotify.
L’ESBART PARTICIPA A LA
TROBADA DE DANSES
Un grup de nois i noies de la secció
infantil de l’Esbart Dansaire de Cassà va
participar a la Trobada de Danses dels
col·legis de la vila el passat dia 28 de març
al Pavelló del Foment. Els dansaires que
entrena en Joan Gonzàlez Baqué van tenir
una lluïda actuación i foren molt aplaudits
pels alumnes que de la Trobada.
ARROSSADA POPULAR
El dia 20 de maig a la Pineda Fosca
(Polivalent en cas de mal temps) es farà
la primera part de la Diada del Soci
d'Amics de la Sardana. Hi haurà Missa
oficiada per mossèn Pere i cantada per la
Coral Bell Ressò, Arrossada a cura dels
Arrossaires de Cassà, Sardanes amb la
Cobla Baix Empordà, Havaneres amb els
Panxuts... Una jornada ben complerta
Les flors de bosc i de camp
que la meva mà agermana
s’enllacen a dintre dels ram
fent l’anell de la sardana.
……
Es confonen els colors
dins el ram que m’anunciava
la sardana de les flors.
D’on vindrà la meloda ?
El vent llisca pels pradells
clamant cobles invisibles
fins que ve el «cant dels ocells»
ric de tenores i tibles.
El ram comença a girar
i quan el somni s’afua
ja no el tinc dintre la mà
quan s’ha quedat balba i nua.
Fragment de La sardana de les
flors de Montserrat Vayreda
31

Ritmes i dibuixos de colors. El perquè de tot plegat
Dolors Bosch, a Xerrades amb artistes
Dins el cicle de «Xerrades amb artistes»
que el Centre Cultural Sala Galà
periòdicament va realitzant, el dia 16 de
març vaig ser jo la convidada a fer
l’exposició del perquè de tot plegat, amb
l’enunciat de Ritmes i dibuixos de colors.
He agraït a en Carles Torrent aquesta
invitació tan lloable.
Si vaig triar aquest enunciat fou per ferme
entendre de manera metafòrica davant
d’un públic amatent, que volia saber del
meu recorregut plàstic com artista.
De manera recurrent, quan aplico color
a suports diversos sento la necessitat de
ritmar dibuixos amb taques de colors.
Heus aquí el perquè del títol.
Considero imprescindible i del tot
convenient la interrelació de les arts.
Tindria una gran alegria en saber algun
dia, que les escoles i centres d’Art
arribessin a portar-ho a la pràctica
prioritzant la interconnexió de totes elles.
La tria de temes comuns, expandits per
totes les aules amb la implicació múltiple
de gèneres diferents, penso que seria del
tot saludable.
Dic això perquè sovint sembla haver-hi
divorci entre els gèneres, cosa poc
afavoridora pels estímuls creatius, quan
precisament les sinergies que es creen
entre si són elements de riquesa pels
esperits artístics.
El dia 23 de març es va inaugurar
l’exposició que portava per títol Harry
Clicks d’Oriol Inglès que tractava, en
la seva major part, de fotografies de
retrats en diferents àmbits i formats
d’edició.
De formació autodidacta l’Oriol
aprèn del cercle d’amistats i
professionals que l’envolten i d’aquí
també sorgeixen les seves fotografies
de retrats que copsen el seu punt de
vista però que demanen de la
participació de la mirada de
l’espectador, perquè com diu ell: «un
sol punt de vista, el meu, no és res».
«La fotografia, com qualsevol art o
mitjà d’expressió, és quelcom molt complex, que vol transmetre
un missatge, un sentiment, una denúncia de qualsevol mena...
però també comprèn tècnica i cada dia una mica més de
tecnologia.»
La propera exposició és la que porta per títol [Re]Pensant
Fronteres de Montse Pereda, que es podrà veure des del 13
L’arrel de tot plegat és que jo sóc una
entusiasta del que genera vida i no
m’agrada en absolut l’encotillament de
ben res i en art encara menys.
També vaig dir l’altre dia a la Sala Galà,
i ara ho torno a repetir, que tothom porta
l’artista que és dins seu, només cal deixar
fluir tota la creativitat que nosaltres
mateixos ni tan sols sabem que existeix.
Sempre he pensat que l’Art està per tot
arreu, i no només és artista aquell que
sap pintar, cantar, ballar, fotografiar -que
també- sinó tota persona que sap mirar
les coses amb ulls, talment com la mirada
desprotegida del nou nat; que no es deixa
contaminar per preceptes -que només
estan poblats de prejudicis- i que fan de
tap al nostre imaginari únic i exclusiu que
cada u de nosaltres porta en el seu ADN.
Per cert, aquest edifici emblemàtic on ara
hi ha el Centre Cultural, va ser fet pel
meu avi patern Isidre Bosch Bataller,
cosa que no sabia, fins que hi vaig veure
la placa amb el seu nom, raó de més per
estar de gust entre els cassanencs.
I ja només em resta donar-vos l’impuls
estimulant perquè no se vos parin les
ganes de crear en dinàmiques de tot tipus.
Són aliments del tot favorables pel nostre
benestar artístic i mental.
Dolors Bosch Agustí
EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIA D’ORIOL INGLÈS DINS EL CICLE JOVIART CASSÀ
fins el 28 d’abril a la Sala la Coma i a l’Espai Jove l’Escorxador.
Una exposició d’art contemporani en la qual s’analitza les
fronteres de l’espai públic amb el privat, així com la visió i
l’espai que ocupa dins de la quotidianitat la figura de l’Altre.
Més informació a http://joviartcassa.wordpress.com/ i a
www.salagala.cat.
32 NÚM. 710 - ABRIL 2012

Visita al Festival de Patchwork de Sitges
El passat dia 17 de març d’enguany,
algunes alumnes del grup de patchwork
de l’Escola Municipal d’Art de Cassa de
la Selva i jo mateixa, junt amb altres
amigues de Girona ens vàrem desplaçar
a Sitges on es celebrava com cada any
el Festival Internacional de Patchwork.
No cal dir que vam gaudir com anys
anteriors de les excel·lències d’aquesta
tècnica plena de color, modernitat i
classicisme a l’hora. Si bé cada any el
nivell és altíssim, també és cert que a cada
nova edició ens sorprenem de les
meravelles que es poden arribar a dur a
terme mitjançant aquesta tècnica tan
simple i tan complexa alhora.
Aquest any els focus d’atenció eren
molts: el col·lectiu France Patchwork va
presentar «quilts» antics d’un nivell i una
autenticitat magnífics. Procedent d’Estats
Units una col·lecció de «quilts» tradicionals
anomenats els «Baltimores», diversos
artistes exposaven les seves obres mestres...
Tan gran era el contingut i la qualitat
que se’m fa difícil resumir-ho en poques
paraules.
Per aquells i aquelles que no conegueu
la tècnica del patchwork us faré una breu
explicació de la seva historia i el seu
esperit, a la vegada que us animem a què
vingueu a l’Escola a aprendre i practicar
aquesta tècnica. La diversió està garantida!
El Patchwork, tècnica d’unir retalls
formant dibuixos que posteriorment s’encoixinen,
ja fou utilitzat a Europa i algunes
cultures més antigues. Però fou als Estats
Units quan, de la mà d’immigrants anglesos
i holandesos, va prendre major importància.
Els primers «quilts» americans, a
diferència dels que s’estaven fent a
Europa (S. XVII-XVIII), eren d’un sol color,
fets de robes fabricades i tenyides a casa.
Aquests primers «quilts» estaven fets
generalment amb retalls de roba i reomplerts
de llana, cotó i altres teles i a vegades
fins i tot de cloves de blat de moro o
trossos de diaris. La finalitat era exclusivament
abrigar-se i fer més confortable la
llar amb el que es tenia a mà. Es conserven
molt pocs exemplars d’aquests «quilts»;
les teles eren velles i a més es posaven a
terra per dormir en els viatges cap a l’Oest.
A principis de 1800 es comença a
estampar en rodets, sistema molt més
ràpid. A finals de 1840 es produí un gran
desenvolupament de la indústria tèxtil i
dels tints. Això, junt amb d’altres circumstàncies,
provocà que de 1830 a 1900 es
marqués una fita en la història dels «quilts»
americans. Va ser a primers del segle XX
quan els «quilts» varen començar a ser
NÚM. 710 - ABRIL 2012
considerats com expressió artística.
Fer «quilts» va passar a formar part de
la vida quotidiana d’aquelles dones que
es reunien per cosir i parlar. L’encoixinat
es feia moltes vegades en comú. Era
obligat fer un «quilt» amb motiu de les
noces d’algun fill.
El patchwork doncs no es només un
treball tèxtil amb més o menys creativitat
sinó un acte social on un grup de persones
treballen, parlen i es relacionen entre si
compartint el plaer de la creació i el treball
comú. Us animo a participar-hi !!
A Espanya hi ha hagut antecedents de
treballs similars als «quilts» a la Rioja, i
s’anomenen «almazuelas».
Podreu veure els treballs que s’han fet
aquest any a l’escola per la Festa Major.
Us esperem a la nostra exposició!
I per acabar, permeteu-me un record
molt especial per la Maria Collell
Canyigueral, alumna i amiga molt
estimada que malauradament ens ha
deixat fa poc. Collell, et tindrem sempre
present.
Joana Hernàndez Grao
Professora de Patchwork de l’EMAC
33

Celebrem plegats la Diada del pensament
El cap de setmana del 17 i 18 de març va ser l’escollit per
celebrar la Diada del Pensament a Can Què, a Esponellà. Aquesta
diada és el 22 de febrer, dia en què va néixer Baden Powell,
fundador de l’escoltisme, i se celebra per recordar que és gràcies
a ell que avui tenim agrupaments escoltes. La Diada del
Pensament d’aquest any però, no la vam celebrar La Claca sols,
sinó que vam fer un intercanvi amb el cau d’Anglès, l’AEiG Sant
Miquel. Tots dos agrupaments vam compartir dos dies de jocs i
activitats a la casa de colònies. El matí del dissabte ens vam
trobar a Can Què i cada unitat es va barrejar amb la unitat del
Tel. 972 46 22 22 / Fax: 972 46 27 91
Record de la Diada del
Pensament 2012
cau d’Anglès. Vam fer jocs de coneixença i altres activitats per
conèixer-nos i aprendre’ns els noms dels altres. L’eix de la sortida
era el Senyor dels Anells i totes les activitats estaven
relacionades amb això. Després de dinar en una gran rotllana
amb tots els membres dels dos caus vam continuar fent activitats,
cada branca dels caus per separat. Per exemple, els castors
van fer un taller de cabanes i els RiNG’s un partit de futbol.
Després de l’hora de sopar va arribar l’hora del joc de nit, en què
totes les unitats havíem d’anar descobrint pistes que ens
portessin per diferents llocs de l’entorn de la casa i fer diverses
34 NÚM. 710 - ABRIL 2012

proves. Vam fer un «bonanit» que ens va fer reflexionar
molt sobre l’escoltisme i el seu significat i l’endemà al matí,
després d’un joc conjunt de totes les unitats i del dinar,
vam fer l’hora dels adéus. Va ser una gran experiència
que ens va permetre conèixer molta gent d’un altre cau
com el nostre! Ens ha agradat molt i tenim ganes de repetirho!
LLID’S: TOTS ELS CAMINS PORTEN
A LA PINEDA FOSCA
El passat dissabte 31 de març els Llops i Daines de La
Claca vam sortir d’un mateix punt de trobada, l’Estació,
per dividir-nos i agafar diferents camins. Però aquests ens
portarien a una mateixa destinació: la Pineda Fosca.
Després de la caminada, entre tots vam resoldre uns codis
que van obrir un cofre del Pirata Badenpotadefusta. I a
dins, hi havia el material necessari per superar un nou
repte. Així és com tots els Llid’s, nous i vells, dividits en tres
grups, vam ser capaços de muntar tres tendes. Els qui no
en sabíem vam poder aprendre’n gràcies a l’experiència
dels altres. Havent acabat, ens vam disposar a fer jocs
conjuntament i seguidament, a dinar. Més tard, abans de
marxar, vam dedicar una estona a treballar amb el projecte
que tenim per aquesta ronda, que ja està força en marxa!
D’aquí poc us n’assabentareu de què va. I finalment, vam
plegar veles i vam tornar cap a casa.
L’EXPERIÈNCIA DE TAIZÉ
El passat dia tres d’abril, els Truc’s vam decidir anar a
Taizé a passar la Setmana Santa.
Varem agafar un tren direcció Sant Celoni on ens vam
trobar tots i des d’on vam marxar l’endemà cap a Taizé.
Després de quasi nou hores de cotxe vam arribar al
nostre destí. Un cop arribats ens vam instal·lar
acompanyats d’una pluja molt contundent, vàrem muntar
les tendes i ens vam posar a sopar. Després de sopar ens
van explicar com funcionava la comunitat, els horaris que
tindríem cada dia i que ja aniríem veient com era la vida
allà. L’endemà al matí és a dir dimecres, ens vam aixecar
i vam anar a la primera pregària, una mica espantats perquè
no sabíem com aniria. Ens va sorprendre molt perquè no
era gens avorrit i molt bonic tot. Seguidament, cap a les
9.30, vàrem esmorzar i després ens vam reunir amb tots
NÚM. 710 - ABRIL 2012
PIC’S: TOMBA DEL SOLDAT DESCONEGUT
Ja som al tercer trimestre i això vol dir que ha arribat l’hora
d’enllestir el projecte d’aquesta ronda. Nosaltres, els Pioners i
Caravel·les, volem donar a conèixer la tomba del soldat
desconegut, que es troba prop de la carretera de la Bisbal, a una
mitja hora del poble. Aviat començarem a netejar el tros de bosc
on es troba i hi construirem bancs i taules fent servir tècniques
de pionerisme, és a dir, només amb fusta i corda. Per tancar el
projecte tenim pensat d’organitzar una caminada a finals de
juny tant per grans com per petits que vagi des del centre de
Cassà fins a la tomba. Tenim ganes de fer aquest projecte perquè
la tomba del soldat desconegut és un lloc de Cassà que molt
poca gent coneix i la veritat és que és molt bonic.
DISPOSATS A SERVIR!
35

L'estada a Ttaizé, una gran experiència
els que tenien més o menys la nostra edat per tractar un text. El
vam llegir entre tots, el vam comentar i finalment vam fer unes
preguntes amb el grup que ens havia tocat.
El nostre grup estava format per una noruega, dues alemanyes,
un alemany i els quatre catalans. Això volia dir que aquell dia i
cada dia treballaríem amb ells i el que era pitjor, o millor, és que
tot el que hauríem de dir era en anglès, perquè ens (NO) entre
tots ens entenguéssim! Abans de dinar hi havia una altre pregària.
Cal dir que les pregàries no eren obligatòries i que no teníem
perquè anar-hi, però igualment hi anàvem perquè era molt bonic
i molt relaxant. Després de dinar i cada tarda teníem diferents
activitats. Ara us explicarem algunes de les que vam tenir!
El dimecres no teníem res programat així que vàrem anar a fer
una mica el xafarder i a veure com era tot allò, i vam anar a un
llac, anomenat: St. Etienne. Era preciós, molt tranquil, perfecte
per llegir, cantar, dormir, estudiar...
Després d’això vàrem fer una xerrada dels punts de vista
polítics entre diferents països.
El dijous fins a les 5:15, vam tenir lliure per dormir o fer el que
volguéssim, ja que també es podien fer alguns tallers preparats.
Després, a un quart de cinc, el Germà Maxi, ens van fer una
xerrada sobre el lloc: com era Taizé, la vida allà, qui va fundar la
comunitat, com ens hi sentíem...
El divendres a la tarda alguns de nosaltres vam decidir anar a
explorar els voltants de Taizé i d’altres vam decidir quedar-nos
i fer feina, estudiar... Els que van anar a fer turisme vàrem visitar
un poblet que es deia Cluny, molt petit, amb una capella molt
bonica, i una botiga de formatges perfecte!
El dissabte al la tarda vam fer una activitat conjunta tots els
espanyols, ja fóssim de Catalunya, de Murcia, com de Valencia.
Vam treballar diferents textos i el text que ens havia agradat
més va ser el que vam treballar amb un grup més reduït de
persones (els que també els hi hagués agradat el text).
Després de les activitats vam tenir temps per posar-nos la
roba d’abric i anar a sopar.
Acabat de sopar, podíem anar a un lloc que és deia Oyac, on
podies prendre alguna coseta, cantar i ballar una estona, i
després a dos quarts de dotze havíem d’anar a dormir.
El diumenge al matí va passar ràpidament. Mentre fèiem les
bosses i desmuntàvem les tendes de seguida va ser hora d’anar
a la pregària i, amb un moment, va ser hora de dir adéu a tots
aquells amb els qui vam compartir tota la setmana.
La tornada en cotxe se’ns va fer molt curta a tots i amb un tres
i no res ja vam ser un altre cop per terres catalanes i
seguidament a casa.
Com a reflexió personal, penso que ha estat una setmana
36 NÚM. 710 - ABRIL 2012

Aquest final del segon trimestre els Castors i Llúdrigues ja
hem inaugurat el nostre fantàstic cau! Ja el tenim
completament acabat: amb les nostres mans pintades a la
paret, el suro penjat i dos dibuixos molt bonics d’un castor i
d’una llúdriga que ens va fer la Lídia Masllorens! Gràcies a
tots els caps que hi han treballat i a tots nosaltres que també
ho hem fet,. L’últim dia de cau del segon trimestre, el 31 de
març, vam fer una cerimònia d’inauguració del cau a les 4 de
Els caps vam anar als Aiguamolls
NÚM. 710 - ABRIL 2012
INAUGURACIÓ DEL CAU DE CASTORS I LLÚDRIGUES
molt intensa i que és una experiència digne de viure com a
mínim un cop a la vida. I jo dic, i no ho dic en va, que a Taizé hi
tornaré en un altre moment de la vida, sí o sí. Ho recomano a
tothom.
SORTIDA DE CAPS
Per Setmana Santa, el 7 i 8 d’abril, els caps vam fer la sortida
per planificar bé el tercer trimestre. Vam anar a un parc natural
molt bonic, als Aiguamolls de l’Empordà. La sortida va anar
molt bé per programar les activitats de cares al tercer trimestre
que ja ha començat i planificar-ho tot setmana rere setmana. A
més a més, vam tenir l’oportunitat de descobrir un entorn magnífic
com són els Aiguamolls, plens de fauna i flora molt interessants
i que valen molt la pena.
la tarda. Tots els pares ens van portar al cau i es van quedar
per la cerimònia. Primer vam cantar unes quantes cançons i
llavors va aparèixer el castor Manelic. El castor ens va
explicar que el cau ja estava a punt i que podíem tallar la
cinta d’inauguració, fer córrer la cortina i entrar-hi. I així ho
vam fer. Vam poder veure el cau acabat i ensenyar-lo als
pares, que també tenien moltes ganes de veure’l. La veritat
és que ha quedat magnífic!
ELS TRUC’S DESCOBRIM ARGELAGUER
Per la diada del pensament els Truc vam participar a totes
les activitats que proposava l’agrupament. Al matí vam
començar a conèixer-nos amb els altres Truc del cau d’Anglès
i vam fer alguna activitat preparatòria de cares al nostre futur
com a caps de l’agrupament. A més a més a la tarda vam
decidir anar a visitar els laberints d’Argelaguer. Va ser una
descoberta molt divertida on vam fer un parell de grups
juntament amb els del cau de Sant Miquel d’Anglès amb els
quals vam fer una gimcana fotogràfica. La veritat és que al
laberint vam veure coses molt curioses i vam trobar molt
meritori que un sol home pogués dur a terme una obra d’art
com aquesta. Aquesta activitat ens va agradar molt i la vam
trobar molt interessant. La recomanem a tothom!
37

Trobada de danses: un dels grups en plena actuaci, mostra de danses tradicionals a càrrec de l’Esbart dansaire i, a sota,
cloenda amb ballada final.
El segon trimestre, toca ballar!
Coincidint amb aquest trimestre és important destacar la «Trobada
de danses» en la qual hi participen tots els alumnes de Cicle
Mitjà de la nostra escola juntament amb els alumnes del mateix
cicle de l’Aldric i La Salle.
A l’àrea de música és tradició ballar danses tradicionals
catalanes durant el segon trimestre.
Però què es fa exactament?
Els nois i noies de primer a sisè durant les sessions de mig
grup de música (1 hora quinzenal) realitzen classes d’expressió
corporal i dansa. Aquestes sessions tenen tres parts:
Escalfament i expressió corporal, aprenentatge i repàs de
danses tradicionals catalanes i relaxació.
Per què es fa?
Perquè hem de donar l’oportunitat als alumnes a descobrir
el seu propi cos i a saber-se expressar corporalment per
després seguir el ritme i el moviment segons una música
38 NÚM. 710 - ABRIL 2012

Practicant algunes danses tradicionals als tallers i el ball
de cintes
determinada.
Quines danses es ballen?
Segons el grau de dificultat es ballen
unes determinades danses. Cal destacar
entre altres danses «EL BALL DEL
ROGLE» a primer, «EL BALL DE PUNTA I
TALÓ» a segon, «LA BOLANGERA» a
tercer, «EL BALL DE BASTONS» a quart,
NÚM. 710 - ABRIL 2012
«EL BALL DE CINTES» a cinquè i
«L’HEREU RIERA» a sisè curs.
Aquest any hem fet la trobada el
dimecres 28 de març al pavelló de Cassà.
Es va seguir el model d’anys anteriors:
al matí es va ballar la dansa que havia
après cada curs a l’escola i, havent
esmorzat, amb els alumnes dels tres
JORNADA REIVINDICATIVA
Curs de retallades. I de tot tipus. La comunitat educativa de
l’Escola Puig d’Arques està preocupada. Perilla la qualitat
del nostre sistema d’ensenyament i sobretot perilla la
immersió lingüística que tant ha costat d’aconseguir i que
tants bons resultats ha donat.
El malestar latent va aflorar el 29 de març, dia de la vaga
general. Alguns dels mestres varen fer ús d’aquest dret laboral.
Els senyals externs varen agafar forma de pancartes, ben
visibles des de l’exterior, fent referència a les retallades i al
dret de poder fer l’escola en català.
centres barrejats varen participar als
taller, l’esplèndid resultat dels quals va
quedar de manifest després del dinar,
també col·lectiu.
Per acabar, els balls finals: el Buguibugui
i el Rogle, l’intercanvia de
mocadors i el comiat final. Cal destacar
la desinteressada actuació de l’Esbart
Telèfon 972.460.434 Telefax 972.463.700
e-mail: roser@roser.es web: www.roser.es
17244 Cassà de la Selva
39

Els nens i nenes
d’educació infantil a la
Sala Galà, amb en Mozart
i en Leopold.
Dansaire de Cassà que ens
va fer una magnífica
exhibició de danses
populars catalanes i que
foren molt aplaudides
Va ser una jornada molt
maca i divertida amb tots
els nois i noies de la vila de
Cicle Mitjà, amb més de
225 participants.
CONCURS DE LA
COLLA
Els nens i nenes de l’escola Puig d’Arques han participat un
altre any al concurs de la Colla de Contes Manel Tolosà i
Surroca. Aquest any el tema era lliure, però vam anar a veure
una pel·lícula per inspirar-nos. Després, tots a esprémer-nos
les neurones, a fer córrer la imaginació i a escriure la nostra
redacció. Ara només cal esperar que el jurat determini qui són
els guanyadors d’enguany.
EDUCACIÓ INFANTIL: A LA SALA GALÀ
El passat 27 de març tots els nens i nenes d’educació infantil
vam anar a la Sala Galà amb motiu de la Setmana Musical de
Especialitat Especialitat en en Arrossos
Arrossos
Arrossos Servei de carta i menú diari
Menú especial cap de setmana
Servei de bar i entrepans tot el dia
Preus especials per a colles
Esmorzar de forquilla
I ara, proveu els
nostres calçots!
Tel. 972 464 980
C/ Església, 26 - 17450 Campllong
ad.el.: reserves@restaurant localsocial.cat
Segueix-nos a www.facebook.com/Restaurantlocalsocial
40 NÚM. 710 - ABRIL 2012

Imatges dels de P-4 que hem anat a Girona a visitar el Centre de Visitants del Gironés i el Museu d’Art: escoltant
atentament a la fada del Centre de Visitants del Gironès, dansant al Museu d’Art de Girona i tots a les escales de la
Catedral.
Cassà. Un cop vam arribar ens va rebre
en Leopold Mozart amb unes vestimentes
molt estranyes i una perruca ben blanca.
Ens va explicar que al seu fill, en Wolfgang
Amadeus Mozart li agradava tocar el piano
i que composava obres musicals. Vam
escoltar alguna de les seves obres així
com aprendre el ball del minuet. També
vam fer un joc relacionat amb una de les
seves òperes.
Va ser una activitat molt divertida!
NÚM. 710 - ABRIL 2012
AL MUSEU D’ART I
CENTRE DE VISITANTS
DEL GIRONÈS
El dimarts 20 de març els alumnes de
P4 vam anar d’excursió a Girona.
Al matí vàrem anar a Sarrià de Ter al
Centre de Visitants del Gironès. Allà,
unes fades ens varen explicar que amb
Tel. 972 46 34 74
material trobat en els entorns de Girona
es podien fer moltes coses, com cistelles,
roba etc. Després ens varen proposar de
fer un taller amb material reciclat.
Quan vàrem acabar, vàrem anar en un
parc a dinar i després ens vàrem dirigir
cap al Museu d’Art de Girona.
Ens vàrem endinsar per els carrerons
de la part vella de Girona, vàrem veure el
Cul de la Lleona, que li vam tirar un petó,
i vàrem pujar corrents les escales de la
41

EASTER 2012
Com cada any, amb l’arribada de la
Setmana Santa, el Departament
Fent foc, pas a pas
Catedral fins arribar al Museu d’Art. Allà
vàrem poder veure i saber què
significaven algunes de les obres i peces
artístiques que hi ha al Museu. Per acabar
la visita, en grups de colors, vàrem fer un
ball tots plegats.
Vàrem aprendre moltes coses i va ser
molt divertit!
d’anglès de la nostra escola organitza una
exposició de treballs realitzats amb els
tradicionals Easter Eggs.
Els alumnes de Cicle superior són els
encarregats de realitzar aquests treballs per
FEM FOC COM A LA
PREHISTÒRIA
Aquest trimestre passat, als nens i
nenes de 5è de primària ens van
ensenyar com feien foc a la prehistòria.
després mostrar-los a la resta de
l’escola.
Aquesta és una de les activitats que
ens apropa, a tots, a la cultura i
tradicions dels països anglosaxons.
Elements que necessitem: un tros de
sílex, un tros de pirita, un niu d’espart o
fibres vegetals molt fines i seques i un
tros de bolet de soca .
Has de picar el sílex amb la pirita fins
que surtin guspires dins del bolet de soca
i amb un ganivet treus la guspira i la
poses a dins del niu d’espart.
Sortirà una mica de fum i tu l’has de
bufar, però has de tenir paciència perquè
tarda una mica a sortir la flama.
42 NÚM. 710 - ABRIL 2012

La JOC i l’Orquestra del Conservatori de
Girona obren la Setmana de la Música
Com ja sabeu, fa uns quants anys que l’última
setmana abans de les vacances del segon
trimestre, l’Escola de Música de la Sala Galà
organitza la ja coneguda Setmana de la
Música.
Durant aquests dies se suspenen les classes
normals per donar pas a un munt de concerts,
tallers, espectacles…. que fan vibrar alumnes,
famílies i cassanencs/ques en general.
La Jove Orquestra de Cassà, evidentment,
no només vol participar a aquest
esdeveniment, sinó que convida a alguna
formació a participar-hi fent un concert conjunt.
En aquesta edició els convidats d’honor van
ser els músics de l’Orquestra del Conservatori
de Girona. Cal dir que alguns dels nostres
alumnes també ho són del Conservatori, per
tant, alguns d’ells van actuar amb les dues
formacions. Així, el passat diumenge 25 de març ambdues
orquestres ens trobàvem per fer aquest concert.
Al matí ens vam reunir per assajar les 2 peces que tocaríem
plegats per concloure el concert, una sota la batuta del nostre
director l’Albert Bosch i l’altre amb el director convidat, en Lluís
Caballeria.
A les 5 de la tarda, i amb l’església plena de gom a gom, la
nostra orquestra va interpretar peces de direrents estils i dos
concerts per solistes que interpretaven els mateixos nostres
músics: un per flautes amb la Clara Trallero i en Marc Ortin i un
Tot en aliances
de casament
C/ Barraquetes, 13 Tel. 972 46 32 29
17244 CASSÀ DE LA SELVA
NÚM. 710 - ABRIL 2012
altre per clarinet amb en Lluís Casanova.
A continuació, els de Girona van interpretar la «Simfonia
Inacabada» de Schubert i per acabar el concert, les dues
orquestres juntes van tocar: una peça de «Romeu i Julieta» de
Prokofiev i una de la «Suite Peer Gynt» de E. Grieg.
L’endemà, la Secció d’Inicis de la nostra orquestra feia un
taller a l’auditori de la Sala Galà per presentar els instruments i
fer veure quina funció té cada un d’ells dins l’orquestra. Els joves
músics, d’entre 8 i 13 anys, van ser molt professionals i van
saber mostrar al públic les seves habilitats.
Tot per a les
comunions
43

A dalt, els de P3 i P4 a can Pau, amb conills i vaques; els de P-5, a les fotos inferiors, vam anar a la Hípica Can Comas.
Aprenem i ens fem amics dels animals
Aquest mes els nens i nenes de l’escola
us expliquem diverses activitats fetes pels
alumnes de l’Escola Aldric entre les que
han destacat les sortides relacionades
amb els animals, les granges, el camp...
Ens ho hem passat molt bé i hem après
molt de la vida dels animals i de la feina
amb el bestiar.
Mútues concertades: DKV, Medifiatc, Sanitas,
Mútua General de Catalunya, CASER
SORTIDA A CAN PAU
Els nens i nenes de P3 i P4 van anar el
dijous dia 8 de març a la granja escola de
Can Pau a Peratallada. Allà, uns monitors
molt trempats, els van fer una petita ruta
per totes les instal·lacions i van poder
veure molts animals diferents com cavalls,
cabres, conills, gallines, pollets, porcs,
ànecs, vaques...
Amb grups, van poder conèixer de més
a prop com viuen tots els animals de
granja, què mengen, com s’han de
cuidar... Allà a Can Pau també van dinar i
van jugar una estona abans de tornar cap
44 NÚM. 710 - ABRIL 2012

A dalt, a can Pau; a sota, a can Comas.
a l’escola. Va ser una sortida molt profitosa i els va agradar molt.
ANEM A L’HÍPÌCA CAN COMAS
Els alumnes de P5, el passat divendres 30 de març, vam
NÚM. 710 - ABRIL 2012
SORTIDA A CAN VILALLONGA
Els nens i nenes de 1r i 2n vam anar a Can Vilallonga el
divendres 16 de Març. Vam fer parelles per pujar a l’autobús
i anar cap a la masia. Quan vam arribar, vam esmorzar i
després ens vam dividir en quatre grups. Primer vam fer els
sentits com l’olfacte, el gust i també la vista. Vam olorar flors
com el cap d’ase, la farigola i vam provar farigola i vam tastar
mel. Després vam fer un passeig pel bosc i ens van ensenyar
quatre arbres. Després vam dinar i vam jugar una estona. Va
ser una excursió molt divertida.
Alumnes de segon
Gamma
comercial
45

ELS DE CICLE SUPERIOR, AL LICEU I AL MERCAT DE LA BOQUERIA
Hola som alumnes de cicle superior i ara us explicarem com
ens va anar a Barcelona el dijous 8 de març.
Primer vam pujar a l’autobús i cap a Barcelona. Dins
l’autobús vam jugar a l’UNO, un joc de cartes, ens ho vam
passar molt bé però només és el principi. Vam baixar just
davant de l’estàtua d’en Cristòfol Colom. Una persona molt
important en el món dels descobriments.
Vam caminar pel port i vam esmorzar just davant del
Maremàgnum , un centre comercial. Hi havia molts bancs
encarats cap els vaixells del port . Allà estava infectat de
gavines.
anar d’excursió a Can Comas de Cassà
de la Selva.
Per anar cap a la casa, hi vam anar una
estona caminant i una estona amb un
carro estirat per un cavall, en Sansó.
Només de sortir de l’escola en Sansó ja
ens estava esperant per acompanyar-nos.
Una vegada vam arribar tots a Can
Comas vam esmorzar i ens vam dividir en
tres grups perquè havíem de fer tres tallers.
Tots els alumnes havien de passar per
tots els tallers, així que durant el matí vam
anar rodant.
Els tres tallers que vam fer van ser:
muntar en poni, raspallar i disfressar ponis
amb diferents robes i també anar a
conèixer els diferents ponis i cavalls que
hi ha a Can Comas (a on ens van explicar
algunes de les característiques més
importants, ens van ensenyar els estris
necessaris per poder-los muntar, etc.) i,
en aquest taller, també vam fer de
pagesos a l’hort plantant enciams.
Després dels tres tallers vam dinar i vam
jugar una bona estona. De seguida van
començar a arribar els pares a Can
Comas per venir-nos a buscar.
Ens va agradar molt l’experiència a
Can Comas i hem après a conèixer més
de prop tot el món dels cavalls.
Després vam anar a passejar per la Rambla, on hi havia
molta gent.
Vam arribar al Liceu, vam entrar i vam quedar bocabadats,
estava ple d’estàtues!. Vam entrar dins les llotges on es veia
tot el teatre. Era extraordinari, molt gran. Llavors va començar
l’obra de teatre de Guillem Tell . Va ser divertida, mai havíem
vist òpera i ens va costar una mica d’entendre.
Un cop acabada l’obra de teatre vam anar a menjar a la
plaça de la Catedral.
Vam menjar i vam jugar una mica a fet i amagar, al joc del
telèfon a pilla-pilla... Després vam tornar a l’autobús.
VISITA A LA BIBLIOTECA
Els alumnes de Cicle superior, el passat
15 de març, vam anar a la Biblioteca
Municipal de Cassà. Allà, ens van explicar
el funcionament d’aquesta i com estan
organitzats tots els documents: llibres,
revistes, vídeos, enciclopèdies,... Després
vàrem fer un petit treball sobre la
biblioteca. Des de la biblioteca va aprofitar
per engrescar als nens i nenes que no la
coneixien gaire a fer-se’n socis . És una
bona manera d’acostar als alumnes a que
en facin un bon ús.
AUTOCARS MAYNAU, S.L.
(CAN MURALLET)
Servei de taxi, microbús i autocars
Trasllats, casaments, etc...
Excursions i viatges organitzats
C/ Pirineus, 6
17244 CASSÀ DE LA SELVA
Per a més informació: Rossend o Maria
Telèfons: 972 46 17 48 - 629 45 32 53
609 404 389 Fax: 972 46 35 19
info@autocarsmaynau.com
www.autocarsmaynau.com
46 NÚM. 710 - ABRIL 2012

Els alumnes de cicle mitjà el divendres 30 de març, vam
anar d’excursió a Catalunya en Miniatura.
Un cop arribat a Barcelona vam esmorzar i vam tenir temps
per jugar una estona. Tot seguit vam fer la visita al parc. Ens
va sorprendre molt ja que les miniatures estaven molt ben
fetes i eren iguals que les reals. La que ens va agradar més
NÚM. 710 - ABRIL 2012
TROBADA DE DANSES
El dimecres 28 de març els alumnes de cicle mitjà, vam anar
a l’escola Puig d’Arques. Quan vam arribar vam entrar al pavelló
i vam seure a les cadires.
Desprès els nens i nenes de la Salle ens van donar la
benvinguda i ens van explicar les normes. A continuació cada
escola va ballar la seva dansa. Un cop acabades totes les
danses, vam esmorzar i jugar una miqueta.
Desprès de l’esmorzar vam tornar al pavelló a fer grups de
tallers. Cada grup aprenia una dansa, la Polka Txeca, la
Conxinxina, el Tio fresco... per desprès ensenyar-la a cada
grup.
Va ser una trobada molt maca, ja que ens vam ajuntar totes
les escoles del poble.
Alumnes de cicle mitjà
CATALUNYA EN MINIATURA
va ser la de l’estadi del Camp Nou on, a més a més, sonava
l’himne del Barça. Desprès vam tornar a fer la visita al parc
amb un tren.
A l’hora de dinar vam coincidir amb una escola de Lloret
de Mar, vam aprofitar per jugar amb ells.
Ens vam sentir per un dia com gegants.
47

Fred i neu, temps de lleure, activitats compartides... records de l'intercanvi amb els suecs de Karlstad
Viatge a Suècia... i un munt de coses més
Els alumnes de 4t d’ESO hem fet un
intercanvi amb un institut de Suècia del 5
a l’11 de març. Ens ho explica una de les
alumnes participants, l’Emma Pérez:
El dilluns 5 de març alguns alumnes de
4t d’ESO ens vam llevar amb la il·lusió de
posar fil i agulla al viatge que ens havia
de portar a Karlstad, Suècia. Ja
impacients, a les 5 de la tarda, érem a
l’aeroport esperant el nostre avió. Fins a
dos quarts d’onze no vam arribar a
l’aeroport d’Estocolm.
Un cop allà, cansats del
viatge però sense ganes de
dormir, ens vam allotjar en un
hotel a 50 passes de l’aeroport.
Hi vam fer nit i l’endemà,
després d’un esmorzar bastant
pobre, va començar l’aventura
amb 4 hores de viatge fins a
Karlstad.
En arribar a l’Institut, vam
dinar i vam conèixer la nostra
parella d’intercanvi. Més tard,
ens van venir a buscar els pares
dels nostres nous amics per
instal·lar-nos a la nostra nova
casa. Al matí següent vam fer
les primeres classes. Després
de dinar vam anar a un museu
on es podia conèixer la història
de la ciutat. Abans d’anar de
48 NÚM. 710 - ABRIL 2012

Imatges de l'estada a Suècia
compres, vam fer una de les rutinàries
visites al McDonald’s.
El dijous vam anar, com no, a l’Institut
on ens van fer dinar a dos quarts d’onze.
A la tarda, ens vam canviar per anar a
esquiar, emocionats perquè la nit anterior
havia nevat. La sorpresa va ser que ens
vam trobar amb una sola pista d’esquí i, a
més, estava tancada. Al principi, l’únic que
podíem fer era baixar en trineu, el que va
resultar ser el millor de tota la tarda. Per
acabar, un «hot-dog» ben calentet.
Divendres al matí vam seguir amb la
rutina de les classes i a la tarda ens vam
trobar tots per preparar un típic plat suec
per sopar. Alguns es queixaven, d’altres
el gaudien. Mentre alguns cuinaven,
d’altres ballaven a la classe de música.
Dissabte vam tenir el matí lliure fins a la
una. Després, les famílies ens van portar
al «Boda-Borg», una casa amb tot
d’habitacions per fer-hi proves, tan físiques
com mentals. Vam dinar a les sis de la
tarda havent acabat. De seguida vam
marxar i cadascú va disposar-se a gaudir
de la seva última nit a Suècia. La gran
majoria van mirar un xou d’Eurovisió
mentre la resta gaudia d’una nit de gresca.
Diumenge ja vam tornar cap a casa
després d’una setmana inoblidable.
Ara falta la segona part de l’intercanvi:
si no hi ha cap canvi d’última hora, la
recepció dels alumnes suecs haurà estat
del 16 al 22 d’abril.
A LES DEVESES DE SALT
I AL MUSEU DE L’AIGUA
Els alumnes de 1r d’ESO van anar a
les Deveses de Salt i al Museu de l’Aigua.
Ens ho expliquen ells mateixos, animats
per en Pere Fanals, un dels professors
acompanyants:
Primer de tot, quan vam arribar a Salt,
NÚM. 710 - ABRIL 2012
vam esmorzar. Després, vàrem començar
la ruta, caminant pel costat de la sèquia
Monar. El monitor ens va explicar que
abans hi havien moltes fàbriques prop de
la sèquia i que funcionaven amb la força
de l’aigua. Vam observar que tots els
edificis, parets, cases... estaven fets amb
pedres de riu (còdols). Al costat de la
sèquia Monar, hi ha uns horts. Vam passar
pels corriols i ens van explicar tot el que
hi havia plantat: enciams, escaroles,
cebes, alls, carxoferes, maduixeres,
pesoleres, bledes... Ens van dir que per
regar feien servir l’aigua de la sèquia.
49

Una estada molt interessant ales
deveses de Salt i el Musue de l'Aigua
Caminant, caminant vàrem trobar el
safareig on les dones anaven a rentar la
roba a mà abans que s’inventessin les
rentadores. Ens van explicar que a sota
del safareig que veiem, n’hi havia un altre
que es va ensorrar. Més tard, ens vàrem
endinsar a les Deveses. En Lluís Montgé,
el monitor, ens va explicar una llegenda i
d’on provenia el nom de devesa.
Continuàrem la ruta per dins les deveses.
Ens va ensenyar moltes plantes. Em va
sorprendre que existís una planta,
anomenada herba berruguera, que la
seva saba elimina les berrugues. També
ens va explicar que si passem la mà per
damunt d’una ortiga ens picarà, però que
si l’agafes i prems fort la mà, no et picarà.
Ens va alertar d’una planta tòxica: la sarriassa. Com que
començava a treure flors, en va obrir una i ens va explicar el
mecanisme de la pol·linització mitjançant l’ajuda dels insectes.
També ens va ensenyar un lloc on hi havien molts tipus d’arbres
i ens va comentar que abans hi havia el viver del municipi de
Salt. Quan faltava poc per arribar al final ens vàrem parar en una
mena de mirador per observar un dels braços del riu Ter. Al final,
ens vam asseure al costat del riu Ter, a la zona del Pla dels Socs
i ens explicà coses sobre el riu i la carretera que passava molt a
prop. A la tarda, després de dinar, vàrem visitar el Museu de
l’Aigua.
Alba Mitjavila Gutiérrez - 1r B ESO
A l’arribada a Salt, quatre monitors ja ens estaven esperant.
En Lluís Montgé va guiar la meva classe. Vam començar
l’explicació seguint la sèquia Monar. És un rec o canal que agafa
aigua del riu Ter, passa per Salt, travessa tot Girona per sota les
cases i desemboca al riu Onyar, molt a prop del Pont de Pedra.
És curiós veure que l’Onyar, abans que se li ajunti la sèquia,
porta poca aigua i després en porta força més. Serveix per regar
els horts que hi ha al llarg del seu recorregut. Segons ens va dir
el monitor existeixen documents que daten la sèquia a partir del
segle IX, o sigui, fa més de mil anys. El barri antic de Salt està
construït tot de pedres arrodonides (còdols) ja que eren les
pedres que arrossegava el riu Ter i les que tenien més a prop.
Salt va començar essent un poble de pagès on hi vivia gent que
conreava els seus camps i venia les collites a Girona. Salt era un
lloc idoni per viure: les terres eren fèrtils per plantar, tenien aigua
que agafaven de la sèquia i tenien Girona al costat on podien
comerciar. Amb la revolució industrial, va començar a venir gent
d’arreu d’Espanya a treballar a les fàbriques tèxtils. Quan ja
havien guanyat suficient diners, se’n tornaven als seus pobles i
deixaven els llocs de treball per altra gent que vingués.
Actualment passa el mateix, però amb gent de tot el món.
En aquestes fàbriques treballaven nens de la meva edat
durant tot el dia, mal pagats i amb unes condicions molt dures.
Llavors van aparèixer els sindicats que defensaven els drets
dels treballadors. Kropotkin era un sindicalista anarquista rus
que deia que cada treballador havia de tenir un hort perquè, si
50 NÚM. 710 - ABRIL 2012

Els de 4t d'ESO vam viure una
esquiada inoblidable
feien una vaga, es poguessin alimentar.
Aquests horts avui en dia es coneixen
com les hortes de Salt i els tenen la gent
gran de Salt, bàsicament per passar
l’estona, distreure’s i obtenir verdures
fresques. Podem veure un record
d’aquest sindicalista a la façana principal
de la factoria Coma-Cros, on hi ha escrit
el seu nom en relleu. De fet, durant la
Guerra Civil espanyola va ser
transformada en fàbrica d’armes i portava
el seu nom. Sembla que els franquistes
no se’n van adonar o no sabien qui era.
Sinó, de ben segur, que l’haurien ben
esborrat.
Ens vam apropar a les deveses i ens
vam trobar amb l’antic safareig de Salt.
Allà era on les dones anaven a rentar la
roba, però sobretot a parlar i criticar l’altra
gent sense que hi fossin al davant. D’aquí
ve l’expressió fer safareig.
El riu Ter, per culpa de les crescudes i
desbordaments, s’ha desviat i ha anat
canviant la seva trajectòria. També ha
disminuït molt el seu cabal per culpa dels
embassaments de Sau i Susqueda. A
més, nou metres cúbics per segon
d’aigua són enviats cap a Barcelona, i
un metre cúbic es destina a Girona i
voltants. El cabal mínim que ha de seguir
baixant és de tres metres cúbics per
segon, tot i que moltes vegades no es
compleix la normativa.
Una cosa molt interessant que també
ens va explicar en Lluís, va ser per a què
els serveix la resina als pins si és molt
inflamable i amb el foc es cremen. La
resposta és que quan es troben en un
bosc molt dens, a la mínima el pi
s’incendia i crema tots els arbres del
voltant. Les pinyes surten disparades i
fan que s’estengui el foc i que s’escampin
els pinyons. Quan aquests pinyons
fructifiquen, arrelen i es converteixen en
NÚM. 710 - ABRIL 2012
pins, aquests creixeran en un ambient
molt més bo. El que en treuen és que es
maten a ells mateixos, però els altres pins
que ha dispersat creixeran molt millor.
Més endavant, era curiós veure com en
un arbre hi havia gravats uns noms que
estaven molt enlaire. Pensaves, com ho
havien fet els autors per escriure’ls? En
realitat, ho havien escrit quan l’arbre era
més baix i al créixer, els noms s’havien
enlairat.
Miquel Rodríguez Anglada - 1r B
ESO
XERRADES A 2N I 3R
D’ESO
Els dies 5, 6 i 9 de març es va realitzar,
com activitat de tutoria, la xerrada:
«Prevenció sobre l’alcohol» organitzada
per l’entitat Alcohol i Societat, que té la
seva seu a Madrid. Al vestíbul del centre
s’hi van col·locar uns cartells sobre aquest
tema, que havien estat cedits per
l’Ajuntament.
Dins el Treball de Síntesi que es porta
a terme a 3r – Educació per a la Salut -, el
dia 1 de març va tenir lloc la xerrada:
«Tatuatges i Pírcings» a càrrec de la
infermera Noemí Gou, qui el dia 29 de
març en va fer una altra, també per als
alumnes de 3r: «Sexualitat i
adolescència».
El matí del dijous 15 de març, alguns
alumnes de 3r, 4t d’ESO i 1r de batxillerat
van participar en les Proves Cangur de
matemàtiques, a la UDG.
ESQUIADA DE 4T D’ESO
Els de 4t d’ESO vam fer un esquiada
del 5 al 9 de març. Ens ho explica un dels
51

professors acompanyants, en Pere
Lloret:
Vàrem estar a l’alberg de Llívia i
vàrem anar a esquiar a Masella, els
Angles i Formigueres. Érem 20
alumnes i 2 professors. Els alumnes
anaven a diferents grups segons el seu
nivell. Més o menys, una tercera part
va fer snow. A part d’esquiar, vàrem
anar un dia a la piscina o a patinar
sobre gel a Puigcerdà.
Ningú va prendre mal (excepte
petites coses). Vàrem esquiar molt i
tothom en va aprendre. Va ser una
sortida de molt bon fer, amb un bon
grup, sense problemes.
A l’alberg també es varen portar bé.
Si tot va bé, tornant de vacances els
tornarem a reunir a ells i als pares i
mares per mirar les fotos i el vídeo.
4T D’ESO: SORTIDA A
BARCELONA I ANADA AL
TEATRE
El dijous 22 de març es va fer la sortida
habitual que els alumnes de 4t fan a
Barcelona per conèixer la ciutat i a la tarda
anar al teatre.
L’autobús els va deixar a la Sagrada
Família i allà es van fer els grups
corresponents per portar a terme els
diversos itineraris per la ciutat: Parc Güell,
Pau Claris, Plaça d’Espanya, Palau Sant
Jordi... Es van utilitzar els diferents tipus de
transport: metro, bus, a peu... Un matí molt
ben aprofitat.
A la una es van tornar a trobar tots a la
Plaça Catalunya. Entre la una i les quatre
Sortida cultural a Barcelona
van poder dinar i voltar per les
Rambles, la Catedral, el passeig del
Born... I a quarts de cinc ja eren al
davant del TNC per veure l’obra:
El Mercader de Venècia, de William
Shakespeare, que començava a
les 17h. El teatre era ple d’alumnes
dels instituts de Catalunya, ja que el dijous
és el dia que el teatre fa la sessió per als
centres.
Va ser un dia molt complet al llarg del
qual es van poder realitzar totes les
activitats programades. En el proper
Llumiguia hi trobareu algunes de les
crítiques fetes pels alumnes sobre l’obra
de teatre!
SORTIDA GEOBOTÀNICA
El 12 de març 17 alumnes de 2n de
batxillerat A i 7 de 2n B de Biologia van
fer una visita geobotànica a Begur i Pals.
Ens explica la sortida un dels professors
acompanyants, en Miquel Riera:
Des del Cap de Creus fins a Blanes
52 NÚM. 710 - ABRIL 2012

Dues instantànies de la sortida geobotànica a Begur i Pals
parlem de tres sectors de la costa
catalana: la Costa Brava Nord, la Costa
Brava Central i la Costa Brava Meridional.
Aquesta darrera coincideix amb els
contraforts de la Serralada litoral, que
acaba al Cap de Begur. I aquí ens hi
vàrem arribar els alumnes del Batxillerat
Científic que fan 2n.
Tot i que la sortida té un objectiu
clarament geològic, vàrem aprofitar per
observar sobre el terreny diverses
adaptacions del bosc mediterrani,
l’alzinar i també com se les arreglen
diverses plantes per viure en zones amb
un alt contingut de sal, les denominades
plantes halòfiles, que arrelen directament
als roquissars arran de mar (fonoll marí,
salat blanc, rave de mar,...) o també a les
dunes de la part més alta de la platja,
davant, a sobre o arrecerades rere les
petites dunes que el vent amuntega a
bona part de la costa (el jull, el borró, el
cascall marí,...). Just aquella setmana
havíem acabat de tractar a classe la part
d’Ecologia i tots aquests aspectes
aclaparaven l’atenció d’uns estudiants
que, a part de fotografiar-se pels quatre
costats, també van voler captar alguna
imatge d’un paisatge que forma part del
A.S. CASSÀ ROQUETA, S.L.
Correduria d'assegurances
NÚM. 710 - ABRIL 2012
nostre país i que ens fascina, sobretot a
l’estiu perquè ens hi anem a banyar i......,
cap al vespre, a lligar.
El primer punt d’observació es va fer al
llarg d’un corriol que connecta el parador
d’Aiguablava amb les roques que formen
la planassa de la punta d’Es Mut.
Efectivament, aritjols punxosos ??,
arbustos amb fulles brillants per les ceres
que protegeixen la seva faç de les fortes
solellades estiuenques (llentiscle,
aladern,...) i estepes que tot ho acaparen
just després dels tradicionals incendis
d’aquests boscos, ens van servir per
corroborar tot allò que havíem explicat
en les rutinàries classes, tancats entre
les fredes parets sintètiques de les aules
dels «barracons» de l’Institut.
Un cop arribats a l’esmentada formació
rocosa vam poder reconèixer la litologia
més representativa de la costa Brava
Central. Una massa granítica rosada
travessada per tota mena de filons foscos
(lampròfids) i clars (en aquest cas de
quars), producte de posteriors injeccions
magmàtiques que es van ficar entre les
esquerdes d’un massís granític molt antic,
trencat per esforços tectònics relacionats
amb la formació dels Pirineus. Bon lloc
per esmorzar, tocar i analitzar de prop,
amb la supervisió de la professora Isabel
Riera, aquells materials tan catalans. I
també per fer sessions de fotos que
recordaven les que serveixen per
configurar els anuncis televisius que tant
d’èxit tenen a l’estiu.
Vam tornar a l’autocar i la Maria, la
conductora, no hi era....
- On deu ser?
- Bé, l’esperarem, cap problema. No
anem malament de temps.
Al cap de pocs minuts la veiem sorgir
entre els arbusts del bosquet del costat
de l’aparcament amb un bon feix
d’espàrrecs genuïns, catalans, agafats
dins un paper de diari, per dissimular.
Bon profit et faci la truita del sopar, li vam
dir. Res, vàrem carregar un parell de
pedres i cap a la platja d’El Racó, a Pals.
Aquest indret queda just a l’altra costat
del cap de Begur. Hi ha un aflorament
d’uns dipòsits sedimentaris que es van
acumular durant el Terciari, al mar, a
causa d’un sistema de falles que va fer
enfonsar la costa. Primer hi va anar a
parar un material pedregós, poc destriat
i gens rodat que es va transformar en
Bretxes vermelloses (els alumnes de
ASSESSORIA FISCAL
COMPTABLE I LABORAL
Plaça de la Coma, 18 - 17244 CASSÀ DE LA SELVA (Girona)
Tel. 972 46 07 26 / Fax: 972 46 18 86 / e-mail: aroqueta@cassa.com
53

En Joel i l'Eudald, a l'Olimpiada de Geologia
CTMA ja saben del que estem parlant)
i al damunt un estrat calcari grisós,
propi d’una precipitació més profunda,
amb poc oxigen. Entremig es veia en
algun lloc, una prima capa de limolites
ocre-groguenques que se’ns desfeien
a les mans. Una passada! Tot això ho
vam veure a la platja del Racó, així
també com les plantes halòfiles de
què en parlàvem al començament de
la crònica.
Però on millor es podia observar tota
aquesta obra natural era al bell mig
de la platja nudista d’Illa Roja,
pràcticament buida sigui dit de pas,
on també vàrem fixar-nos en una de
les falles responsables d’aquella
enfonsada eocènica. Ara bé, tampoc
ens hi vam acostar gaire perquè, la
veritat, tot aquell aflorament ens va
semblar molt inestable i en certa
mesura, bastant perillós. Això ens va
donar entrada a parlar d’uns dels
aspectes estel·lars de l’assignatura de
Ciències de la Terra: els
despreniments i les mesures que es
poden prendre per disminuir-ne el risc.
Arran de mar hi havia una llisa morta
(ja sabeu, un peix dels que més
abunden a la costa). Minut de silenci.
A partir d’aquí vam enfilar, xino-xano, el
camí de ronda cap a Sa Riera i un cop allà,
com que teníem temps vam seguir en
direcció a Sa Tuna però, clar, aquesta altra
cala queda molt lluny i vam recular abans
d’arribar-hi. Vam veure ous de gatbaire,
català «tauronet» de les nostre aigües, i unes
quantes llises més, mortes a la platja, vam
deduir per culpa dels passats temporals. Ara
no es va fer cap minut de silenci. Amb poc
temps arribàvem de nou a la platja del Racó
on vam dinar i descansar ran del mar (k& j&
... - el mar, el mar,... versus Manel)
III OLIMPÍADA
INTERNACIONAL DE
GEOLOGIA
En Miquel Riera també ens explica la III
Olimpíada Internacional de Geologia:
Per tercer any consecutiu, l’AEPECT
(Associació Espanyola Per a l’Ensenyament
de les Ciències de la Terra) ha organitzat a
nivell de tot l’Estat les proves corresponents
a l’Olimpíada Geològica, destinada a
promoure aquesta disciplina a diversos
països d’Europa i que s’obre als
estudiants de Batxillerat. De resultes de
l’èxit que el nostre Institut va aconseguir
l’any passat, -recordeu que en Carles
Romera està actualment cursant els
estudis de Geologia amb la matrícula de
primer curs gratuïta-, des del Departament
de C. Experimentals vam animar als
alumnes de 2n de Batxillerat a presentars’hi,
però per diversos motius van declinar
la invitació. Qui sí va decidir participar-hi
va ser en Joel Martí, de primer de
Batxillerat. La prova constava d’una
primera part, teòrica i individual, i després
una de «pràctica» que es realitzava en
petits grups, en equip, que diem els
ensenyants.
A Girona, s’hi van apuntar un total de
100 esportius estudiants de 12 centres. I
de tots ells, en Joel va quedar classificat
en setena posició (tercer a títol individual).
El primer va ser ni més ni menys que el
nostre antic alumne, l’Eudald Romo, que
ara està fent el Batxillerat Internacional a
l’Institut Vicens Vives.
Tot i que l’objectiu d’aquesta Olimpíada
no és precisament premiar els
guanyadors sinó aconseguir la màxima
participació, el divendres dia 9 de març,
54 NÚM. 710 - ABRIL 2012

Dos guies voluntaris i imatges de la
jornada de portes obertes
just una setmana després de celebrarse
les proves, va tenir lloc, a l’Aula Magna
de la Facultat de Ciències de la UDG,
l’acte d’entrega de guardons als
guanyadors, i el lliurament de diplomes
a tots els participants. En Joel i el seu
professor-tutor van assistir a la cerimònia,
distesa i entranyable, presidida pel
catedràtic de geologia el doctor David
Brusi, la doctora en geologia Montse
Vehí, responsable de l’AEPCT a
Catalunya, i el vicerector de la UDG.
NÚM. 710 - ABRIL 2012
Per donar més categoria a la «festa»,
estava programada la conferència Lliçons
del terratrèmol de Lorca, a càrrec de Dr.
Pedro Alfaro (geòleg de la universitat
d’Alacant). El terratrèmol de Lorca de
maig de 2011 va commocionar els
55

ciutadans de Lorca. Malgrat la relativa baixa magnitud (M=5.1),
el terratrèmol va causar nombrosos danys materials i,
malauradament, víctimes mortals. El conferenciant va exposar
les principals lliçons que la comunitat científica i altres col·lectius
han aprés d’aquest terratrèmol, així com algunes iniciatives de
sensibilització i autoprotecció enfront de terratrèmols. En acabar,
els assistents vàrem tenir oportunitat de manejar els estris ideats
per comprendre millor la dinàmica dels terratrèmols i observar
de prop mapes geomorfològics de gran format on es veu
perfectament la tectònica responsable de la sismicitat que afecta
Lorca i arriba fins la ciutat de Múrcia.
C/ Raval, 8 - Tel. 972 46 04 53 - CASSÀ DE LA SELVA
VIATGE DE FI DE
CURS DE 2N DE
BATXILLERAT
La setmana del 26 al 31
de març, els alumnes de 2n
de batxillerat van fer, com
es habitual a l’INS, el viatge
de final de curs. Destí: LA
BELLA ITÀLIA! En el proper
Llumiguia hi trobareu la
crònica completa del
viatge.
El mateix dia 12 de març, els alumnes de 1r i 2n de batxillerat
d’Humanitats van fer una visita a les ruïnes d’Empúries.
JORNADA DE PORTES OBERTES
El dissabte 17 de març va tenir lloc a l’INS la Jornada de
Portes Obertes, dedicada als futurs alumnes del centre i a les
seves famílies que van poder visitar, al llarg del matí, les diverses
instal·lacions de què consta: la Sala d’Actes, les 3 aules
d’Informàtica, l’aula de Tecnologia, l’aula de Dibuix, els
laboratoris de Química, de Física i de Biologia, el Gimnàs, la
pista d’esports, l’aula de Música, l’aula d’Idiomes i la Biblioteca.
També van poder gaudir de la projecció d’una presentació sobre
el batxillerat i d’una exposició de treballs de recerca, així com
de la projecció de vídeos i audiovisuals.
Per fer el matí encara més complet, els alumnes de l’optativa
anual de Música de 4t d’ESO van fer un concert amb una mostra
del repertori treballat a l’optativa (es pot veure i escoltar al web
de l’Institut).
Dins el marc d’aquesta jornada, l’AMPA de l’INS, com cada
any, va organitzar una xerrada: «Adolescents d’avui», a càrrec
de la Sra. Anna Guitart, psicòloga clínica.
Olga Morote
56 NÚM. 710 - ABRIL 2012

Un equip de Cassà al Trailwalker!
A Cassà hem fet un equip per participar a
la Trailwalker: Quatre persones, 100
kilòmetres, 32 hores i una causa.
XocXTots hem acceptat el repte.
I qui som el col·lectiu XocXTots? Doncs
un grup de gent de Cassà que creiem que,
sense tenir mala consciència, s’ha de
viure AMB consciència, s’ha de viure
informat del què passa i esbrinar perquè
passa i com podem actuar per repartir els
aliments, la tecnologia i el benestar de
què disposem entre la gent que no en
gaudeix. I ens diem XocXTots perquè el
nostre lema és «Ajuda’ns a repartir la
xocolata», ja que irònicament els nens dels
països productors de cacau no poden
menjar xocolata perquè no està a l’abast
de les seves butxaques i sovint són
objecte d’abusos, treballant recollint el
cacau en condicions d’esclavatge!
I què és El Trailwalker? Doncs és el
major desafiament esportiu per equips del
món per lluitar contra la pobresa. El
desafiament consisteix a recórrer a peu
100 km en un màxim de 32 hores amb
equips de quatre persones. Els membres
de l’equip han de començar junts, mantenir-se
junts i acabar junts. L’objectiu?
Lluitar contra la pobresa i la injustícia al
món. Per això els equips es comprometen
a aconseguir un mínim de 1500 euros per
a per donar suport als projectes a Àfrica,
Àsia i Amèrica Llatina d’Intermón Oxfam.
Un dels molts programes als que van
destinats els fons recaptats pel
Trailwalker és el Banc d’Aigua a Etiòpia,
un país que pateix una sequera crònica i
on les dones i nenes poden caminar fins
a cinc hores cada dia per anar a buscar
aigua, que no sempre està en bones
condicions. Per això us animem a caminar
perquè elles no hagin de fer-ho! Amb
2.500 euros podem construir un pou! (Si
vols saber més sobre el destí dels fons
recaptats pel Trailwalker i d’altres
Espai gastronòmic
Devissy
vinoteca
rebost
tastets
NÚM. 710 - ABRIL 2012
iniciatives, entra al web d’Intermón
Oxfam http://www.intermonoxfam.org/ca/
que-fem).
Enguany la Trailwalker sortirà el
dissabte 5 de maig d’Olot a les 11 del matí
i acabarà a Sant Feliu de Guíxols a les 7
de la tarda del diumenge 6 de maig.
El col·lectiu XocolataXTots hem volgut
assumir aquest doble repte, d’una banda
aconseguir un equip de 4 persones que
camini els 100 km en 32 hores, amb un
grup de suport al darrera i per l’altra
aconseguir els 1500 euros per als
projectes solidaris d’Intermón. I ho volem
fer representant el poble de Cassà, volem
que a Cassà tothom estigui informat de la
iniciativa, volem que vosaltres hi
participeu, donant ànim als equips a la
sortida d’Olot, esperant-los a l’Estació de
Cassà en el seu pas per la via verda,
caminant amb ells una estona des de
Cassà a Llagostera el diumenge al matí i
col·laborant econòmicament en la mesura
de les vostres possibilitats. Nosaltres som
l’equip 270 (la participació es limita a 300
equips i a principis d’abril ja n’hi havia
inscrits 292... gairebé no hi som a temps!).
Per tal d’informar tothom el dia 22
d’abril, a la Botiga al carrer de Cassà, vam
muntar la nostra taula de XocXots (davant
de Can Trinxeria) on vam explicar millor
el projecte, la caminada, el nostre equip i
la gent va poder col·laborar
econòmicament . També es pot fer una
aportació directament a la pàgina web de
trailwalker 2012 i a l’apartat d’equips i
llistat d’equips ens trobaràs, som el dorsal
270. Si vas a la nostra casella veuràs
com fer un donatiu a l’equip. Cada
aportació millora moltes vides, així que
animeu els vostres familiars i amistats a
col·laborar-hi. Entre tots contribuirem a
aconseguir un món més just.
El diumenge dia 6 a les 8 del matí farem
una caminada popular amb els companys
de l’equip 270 de Cassà. Repartirem pa
amb xocolata i cobrarem una inscripció
per a recaptar fons... el repte és arribar
als 1500 euros! Qualsevol altra iniciativa
que se us ocorri com a entitat, empresa o
a nivell individual serà benvinguda.
També pots unir-te a nosaltres, el
col·lectiu XOC X TOTS, col·laborant amb
les activitats que fem al llarg de l’any
encaminades a desfer les desigualtats al
món. Tria i anima’t. Tu somriuràs millor i
algú més que no coneixes, també.
C/de la Mel, 8 baixos
17244 Cassà de la Selva
Tel. 972 46 50 58
57

Activitats esportives
per a totes les edats i
tots els gustos
Una jornada plena d'activitats esportives
El divendres 16 de març férem la diada de l’esport. Sempre és
un dia especial i diferent ja que es trenca la monotonia dels dies
normals de classe.
A Educació infantil, al matí, per grups, vam fer aeròbic, el joc
de les cadires, mini-tramp, bitlles, vam saltar i fer volteretes amb
el mini-tramp i vam haver de passar per un circuit ple d’obstacles.
A la tarda, tots al pati, vam fer danses i cançons. El dia ens va
acompanyar i això ens va permetre gaudir millor de totes les
activitats. Un altra any ens va agradar molt celebrar aquesta
diada.
Volem explicar també que els més petits de La Salle, l’últim
dia de trimestre hem fet de cuiners, millor dit de pastissers. Volíem
fer la mona de Pasqua. Cada un l’ha pogut fer i decorar a la seva
manera: amb xocolata desfeta, lacasitos, virutes, plomes etc.
Totes ens han sortit prou bé. No sabem si podrem esperar arribar
58 NÚM. 710 - ABRIL 2012

Cada cicle va tenir activitats adequades a la
seva edat
a casa per menjar-nos-la. Feien una bona cara!
DIADA ESPORTIVA A PRIMÀRIA
Feia temps que estàvem nerviosos per aquest
dia, tots ho esperàvem amb il·lusió. A les 9 del matí
vam anar fins a Campllong caminant; tan bon punt
vam arribar, vam esmorzar. Després la senyoreta
Maijo ens va cridar per començar a fer jocs en
grups. Seguidament vam començar amb els jocs:
bàsquet, beisbol, coreografia i futbol.
Quan vam acabar, vam tornar cap Cassà ja una
miqueta cansats. A la tarda vam quedar-nos al
col·legi i vam fer més jocs: bitlles catalanes,
bàdminton, futbol americà, el cementiri i mata
conills. Abans de marxar cap a casa els professors
ens van donar les medalles i els diplomes als grups
que ho havien fet millor.
Ens ho vam passar molt bé! I ens va fer un dia
esplèndid.
NÚM. 710 - ABRIL 2012
Zaida Lloveras Miralles, 5è
59

...I TAMBÉ A ESO
Amb un sol esplèndid i una variadíssima
oferta, els alumnes de l’escola gaudiren
de valent en una nova edició de la Diada
de l’Esport. A ESO l’activitat fou frenètica.
Al matí hi hagueren les competicions de
futbol, bàsquet i tennis taula, i també
activitats d’hípica, pàdel, tennis, tir amb
arc i la bicicletada fins a la Font Picant de
Romanyà. A la tarda els alumnes
pogueren triar entre taekwondo i defensa
personal, bàdminton, rocòdrom i aeròbic
amb steps. També pogueren repetir en
futbol i tennis taula. La jornada va
concloure amb l’entrega d’obsequis als
participants més destacats, ja sigui pels
seus resultats o per la seva col·laboració
amb els mestres.
Des d’aquestes ratlles volem donar les
gràcies a l’AMPA, que subvencionà les
activitats, i al Gimnàs JORSAN, per la seva
col·laboració desinteressada.
BICICLETADA
El dia 16 de març del 2012 es va
celebrar la Diada de l’Esport. Es van fer
diverses activitats però jo escriuré sobre
la bicicletada. Es van fer dos grups i vam
anar tots junts fins a Llagostera. El primer
grup feia la ruta més curta i van quedarse
a Llagostera i els del segon grup vàrem
seguir fins a la Font Picant de Romanyà.
Érem un grup de nou o deu persones, així
que ens vam posar a fer trialeres i algun
camí...Vàrem fer algunes fotos i vam
Vàrem practicar esports ben diversos!
començar a marxar cap a Cassà. En tornar,
fins i tot vàrem enxampar els del primer
grup que s’havien quedat a Llagostera.
Va ser molt divertit i sense cap incident;
només hi van haver un parell de
punxades. Va ser una diada interessant i
que ens agradaria repetir a tots!
Sergi Àlvarez Tirado / 4t d’ESO
60 NÚM. 710 - ABRIL 2012

JORNADA DE PORTES OBERTES
La Jornada de Portes Obertes la veritat és que fou molt
concorreguda i totes les instal·lacions s’ompliren de famílies
que amb els seus fills (alumnes, exalumnes i futurs alumnes)
que s’interessaren a conèixer les particularitats del nostre
Centre. Reberen les pertinents explicacions per part de l’equip
docent i el personal d’Administració i Serveis.
A nivell de grup s’organitzaren dues xerrades, una per
explicar la idiosincràsia de l’Educació Infantil i Primària, i una
altra encaminada a l’ESO. També es féu una demostració de
robòtica a càrrec dels alumnes de l’escola que formen part
dels dos equips de LEGO, i d’altres exposaren a les famílies
que ho desitjaren, els resultats dels treballs elaborats en el
projecte FAIG. Mentrestant els alumnes grans de la casa, els
de 4t d’ESO, entretingueren la mainada amb jocs que havien
preparat al pati.
L’AMPA també hi fou present i donà a conèixer les activitats
i tallers que organitza, a més d’oferir un refrigeri que fou molt
benvingut en una diada tan calorosa com la que vàrem tenir.
Els Geganters i Grallers de l’escola amenitzaren la diada
amb una actuació que posà el punt i final a una jornada que
esperem que fos del gust de tots els assistents.
Ara ens cal, a tots, seguir treballant, ja que les millors «portes
obertes» són les de cada dia, les de la feina diària.
131È ANIVERSARI DEL
COL·LEGI
El dissabte 18 de març, la vigília de Sant
Josep, el Patronat de les EECC La Salle i
la comunitat educativa del col·legi, vàrem
celebrar una missa en acció de gràcies
pels 131 anys de funcionament del centre
educatiu.
Queda lluny aquell 19 de març de 1881
quan els primers germans de La Salle
varen iniciar una petita escola a la
població, cridats per un Patronat que volia
una escola cristiana per a nens. A ells se’ls
va confiar la direcció que
ininterrompudament han desenvolupat
fins el dia d’avui.
Però aquest passat es fa present cada
NÚM. 710 - ABRIL 2012
dia en obrir les portes del centre i acollir
els més de 650 alumnes que treballen i
juguen per aules, patis i sales, gaudint
d’una escola posada al dia i inserida en
el poble de Cassà de la Selva.
Una escola que uneix l’experiència
dels 131 anys i el compromís amb una
educació integral de l’alumne. Gràcies a
tots aquells que heu fet i feu possible
aquesta aventura.
61

A partir d’un tema del seu interès i
relacionat amb alguna de les matèries
curriculars, els alumnes de 4t d’ESO
realitzaren (individualment o per parelles)
el Projecte de Recerca en la seva darrera
edició. Fou durant la setmana del 23 al
30 de març, destinant aquest darrer dia a
l’exposició oral.
Un cop revisades i acceptades, per part
de les tutores, les propostes inicials dels
diferents projectes, els alumnes hagueren
de plantejar un problema o qüestió sobre
el qual es basà la seva investigació, que
conformava el cos del treball, és a dir,
l’apartat principal del mateix. Previ a ell,
calia començar amb una introducció
teòrica i, a posteriori, s’exposaven les conclusions a les que
s’havia arribat, que és com dir el resultat o aprenentatge que
s’extreia després de tota una setmana de recerca.
No menys interessants foren les opinions personals i
anècdotes explicades pels alumnes, que enriquiren una
variadíssima i esperada jornada d’exposició oral (recordem
MÚSICA A LA SALA GALÀ
El dimarts 27 de març vam anar a la sala Galà. Vam veure un
concert espectacle. Hi havia un noi disfressat del pare d’en
Mozart que explicava la vida del seu fill: Amadeus Mozart.
FUSTERIA I MOBLES FERMÍ, S. L.
PROJECTE DE RECERCA DE 4T D'ESO
C/GIRONÈS, 5
17244 CASSÀ DE LA SELVA
Mobles a mida, mobles de cuina,
obra nova, reformes, restauració.
TELÈFON 972 46 45 47
Mòbil: 635 40 45 09
Email.fustimofermi@gmail.com
que era l’última abans de les vacances
de Setmana Santa), gràcies a la gran
diversitat de temàtiques treballades.
El llistat, ampli, és el següent: la
violència i l’addicció als videojocs i el
seu impacte en la societat, les cases
ecològiques i sostenibles, els somnis,
l’evolució de l’estètica, la vida a pagès i
a bosc fa 50 anys, l’evolució dels mitjans
de comunicació, la gestió del copyright
a Internet, les invalideses físiques, el món
musical, com interpretar els dibuixos dels
nens, els misteris del son, la violència
entre pares i fills, els poders de la ment,
l’eutanàsia, el cotxe ideal per circular per
carretera i per muntanya, Internet als
mòbils, la influència de la música en el caràcter de les
persones, com ha afectat el curs de la història a la música, la
influència actual de l’antiga societat d’Espanya i la influència
de la publicitat en adolescents i adults.
De ben segur que la investigació duta a terme en cada un
dels projectes haurà estat profitosa per als seus autors.
Ens van explicar que viatjaven pels palaus d’Europa tocant
les seves músiques. Nosaltres vam ballar el minuet amb les
senyoretes i en Leopold amb la Montse. Ens va agradar molt.
LA GRAN EXCURSIÓ!
Laia Vidal i Janna Ruiz
Hola som en Gerard i la Hristina. El dia 9 de març, tot el Cicle
Superior vam fer una sortida al Jardí Botànic; vam caminar per
uns senderons entre els arbres i les plantes de les Mediterrànies
d’arreu del món. Després vam fer un taller molt divertit anomenat
pol·linització. Després vam anar al Museu Blau on vam veure
esquelets d’animals i com han evolucionat des de la prehistòria.
També vam veure com es va formar la Terra. Per últim vam
admirar els minerals que eren molt bonics! Acabat de berenar
vam tornar a casa on vam explicar la divertida excursió als nostres
pares. Ha estat de les excursions més divertides de l’any!
Hristina Ivanova Stefanova i Gerard Albertí Esteba
62 NÚM. 710 - ABRIL 2012

ESCOLA D’HOSTALERIA
DE GIRONA
Les tutores de 4t d’ESO van organitzar
per a nosaltres una sortida lúdica a
l’Escola d’Hostaleria de Girona; no ens
ho esperàvem.
Després d’estar la primera hora del dia
a classe, vam anar al Parc de l’Estació a
esperar l’autobús que ens portaria a
Girona. El trajecte va ser tranquil i tots
estàvem impacients per veure tot allò que
desconeixíem del món de l’hostaleria.
Un cop arribats al recinte, vam esmorzar
i després ens van portar a una sala on
dues dietistes i el director de l’Escola ens
van explicar tot allò que hem de saber per
tal de tenir una dieta sana, equilibrada i
saber alguns punts bàsics sobre aquest
món. Tots els alumnes estàvem amb les
orelles ben obertes i els ulls fixats en la
persona que ens explicava el
funcionament de l’Escola i la nutrició i, per
acabar, vam fer una activitat per saber com
ha de ser una bona dieta cada dia.
Dues hores, que es van fer curtes, van
ser suficients perquè tots tornéssim a tenir
la gana necessària com per menjar-nos
un senglar, sobretot quan vam entrar a la
cuina, en una visita guiada per dos dels
alumnes de segon any de l’Escola.
Després vam seure en unes taules
rodones que havien preparat
adequadament els alumnes de primer
any.
Un dels professors de l’Escola ens va
ensenyar quines eren les maneres que
havíem de tenir per comportar-nos
correctament i donar una bona imatge
quan anéssim a dinar o sopar a fora, a un
restaurant d’alta categoria. Gairebé ningú
no sabia com havíem d’actuar davant dels
coberts ni com s’havien de col·locar
després de menjar, segons si t’havia
NÚM. 710 - ABRIL 2012
agradat el plat o no, etc.
El menjar va ser deliciós: de primer
plat, uns «nyoquis» amb crema de ceps;
de segon, llom amb salsa de panses i,
per acabar, un deliciós brioix de xocolata.
I, amb la panxa ben plena, vam tornar
cap a Cassà. Agraïm a les tutores
aquesta sortida i als alumnes de l’Escola
d’Hostaleria el deliciós àpat que ens
varen servir.
Eluard Rodovay Sala / 4t ESO A
EXCURSIÓ AL
COSMOCAIXA I A PATINAR
El passat 2 de març, els alumnes de 2n
d’ESO vam anar d’excursió a Barcelona.
Al matí vam anar al Cosmocaixa, i a la
tarda a la pista de gel al costat del Camp
Nou.
Els de quart d'ESO, dinant a l'Escola d'Hostaleria de
Girona; els de 2n d'ESo, al Cosmocaixa.
Al Cosmocaixa vam fer un recorregut
pel món de la cèl·lula que va ser molt
entretingut. Ens vam dividir en dos grups
i tant un com l’altre vam realitzar les
mateixes activitats, però no ho podíem
fer tots junts, ja que no hi havia prou
ràdioguies. El nostre grup, en primer lloc,
vam realitzar la visita «lliure», és a dir,
podíem observar tot el que hi havia al
Museu en l’ordre que volguéssim,
passant pel Bosc inundat, l’espai on hi
havia explicat tot el tema dels dinosaures
i per últim els diferents experiments, molt
divertits. L’altra part de l’activitat era
aquesta mena de viatge pel món de la
cèl·lula. Una noia ens va fer de guia,
parlant per una mena de micròfons i
l’escoltàvem per uns auriculars, les
ràdioguies. Ens van explicar coses molt
interessants. Va ser una bona
experiència.
A la tarda vam anar a l’skating club de
Barcelona. Allà vam passar moments
63

Tres moments de la sortida de 4t d'ESO a
Barcelona
genials. Vam estar unes dues hores patinant i vam
tenir algun accident sobre el gel. Evidentment
podíem descansar, ja que pocs van aguantar les
dues hores seguides. Vam acabar tots ben cansats!
L’excursió va ser molt divertida i ens ho vam
passar molt bé!
Elisabet Augustín / 2n ESO B
AL PARLAMENT DE CATALUNYA
Com ja és habitual en els últims anys, els alumnes de 4t ESO
vam visitar el Parlament de Catalunya en una de les sortides
prèvies al viatge de fi de curs. Va ser una visita molt profitosa
tant en aprenentatges com en diversió.
Puntual, a les nou del matí l’autobús sortia de la Creu direcció
Barcelona. Una hora més tard arribàvem. La visita guiada al
Parlament era a la tarda, i, per aprofitar el llarg matí que teníem
per davant, la primera parada va ser al Barri del Born. Vam tenir
una mitja hora per esmorzar i tot seguit vam procedir a visitar
les esglésies, monuments i places que donen el nom al barri.
El barroc de la Catedral del Mar, una de les més importants a
Barcelona per la seva impressionant arquitectura i la llarga
historia que porta al darrera, ens va deixar a tots sorpresos.
Gran, alta i preciosa, amb retaules daurats i carregats, vitralls
enormes, contrapunts decoratius, esvelts arcs apuntats…
configuraven una grandíssima obra d’art.
Abans de dinar vam visitar algunes macro escultures i altres
catedrals. Després vam anar al Parc de la Ciutadella, on vam
dinar, vam fer un passeig i vam gaudir del paisatge. Cap a les 4
vam anar a fer una visita guiada al Parlament, allà ens van fer
una explicació molt interessant: la història de l’edifici, les
diferents funcions que ha tingut i el que és i representa avui per
a tots els catalans. Poguérem fer-nos fotos als escons dels
diputats i a la sortida ens varen donar un dossier. Finalment,
vam pujar al bus de retorn a Cassà. A les sis arribàvem després
d’haver passat un gran dia.
64 NÚM. 710 - ABRIL 2012

A dalt, un partit disputat pel Cassà juvenil al MIC; a sota, despres d'obtenir el títol de consolació del torneig.
La Fundació Aspire, de Quatar, dominadora de la competició
Títol de consolació per al Cassà al MIC
Era del tot previsible que aquesta escola
de formació i descobriment de noves
promeses del futbol africà situada al Qatar,
l’Aspire Football Dreams,donaria molta
guerra i faria mèrits en aquest MIC 2012.
NÚM. 710 - ABRIL 2012
El que no s’esperava és que s’ho
endugués tot. I és que l’Aspire no ha deixat
ni les engrunes, i ha portat cap a les seves
vitrines els tres trofeus als quals aspirava.
L’any 2010, la primera vegada que
participaven, ja van guanyar el torneig de
la categoria infantil. Van repetir la passada
edició i enguany, no només han revalidat
aquest guardó sinó que també han
aconseguit conquerir les categories de
65

El Brasil va cauire als penals al partit
jugat a Cassà; a la dreta, el Cassà
amb un equip noruec.
cadets i de juvenils. En cap de les
competicions ho va tenir fàcil, però va
acabar guanyant les tres finals disputades
a Palamós, davant d’un públic entregat al
joc i la qualitat dels equips de l’Aspire.
Barça, Espanyol i Inter de Milà van patir
contra els africans i van acabar sucumbint.
La final esperada però, no va poder ser ja
que el Brasil juvenil va caure en els penals
davant del Norte Amèrica en les semis.
Qui també es va enfrontar als campions
va ser el nostre juvenil, el de l’UD Cassà,
que va tenir una duríssima primera fase
on només va prendre-li un punt a la
Fundació Mercet (0-0) i va caure contra el
DRAPS
Pl. Dr. Botet, 3 Tel. 972 46 00 61
17244 CASSÀ DE LA SELVA
Sannidal Kroken F.C. (0-1) en un partit molt
igualat. Davant l’Aspire, els de Gerard
Arderiu, van aconseguir fins i tot marcar i
66 NÚM. 710 - ABRIL 2012

Molta expectació al camp del Cassà per assistir a les semifinals de juvenils
van donar una molt bona imatge amb 4
jugadors cadets en les seves files, que
van jugar a un gran nivell. Però un Aspire
dirigit per l’ex-tècnic espanyolista Tintín
Márquez no va donar opció i es va endur
els tres punts.
Tot i el mal temps en alguns dies de la
Setmana Santa, la gent de Cassà, igual
que en la majoria de pobles i camps per
on va passar el MIC, va respondre
satisfactòriament. Especialment es va
veure molt d’ambient en el partit que
enfrontava el dimecres a Cassà i Aspire, i
en les semifinals juvenils de dissabte, on
el camp gairebé es va omplir.
UN GRAN «CONSOL»
En el torneig de consolació, el juvenil
va demostrar no només que és segon en
la lliga i està fent una temporada
impecable, sinó que té molt nivell i en
qualsevol altre lliga també seria dels
primers classificats. I és que els
cassanencs van estar sublims i van sumar
el primer títol en totes les participacions al
Mediterranean Internacional Cup. Golejant
a la PB Lloret (6-0) i guanyant al Municipal
Sta. Coloma al sempre candidat FE
Palamós (0-2), el juvenil es va plantar a la
final davant del Racing Sarrià. El partit va
L'Avi L'Avi Manel
Manel
Fleca
Pastisseria
Cafeteria
Gelats sense sucre
C/ Bonavista, 15
Tel. 972 46 35 98
17244 Cassà de la Selva
NÚM. 710 - ABRIL 2012
ser molt igualat i va ratllar un nivell digne
d’una final. L’empat final (1-1) va fer decidir
el torneig des dels 11 metres, on el Cassà
va estar més serè i encertat i es va endur
el títol (3-5). Un guardó que premia la gran
temporada del juvenil i que demostra que
la base de la UD Cassà segueix viva.
EL FARNERS, ENTRE ELS
GRANS
Per part dels modestos equips gironins
cal destacar també el gran torneig del
juvenil del Farners, que es va plantar a
tota una semifinal del torneig, passant la
fase classificatòria i derrotant la Fundació
Mercet i el poderós Cruz Azul mexicà. Els
de Sta. Coloma només van caure davant
l’Aspire en les semifinals; una gran fita.
EL CASSÀ NO AIXECA EL
CAP I POSA UN PEU A 3A
Semblava que Javi Morata ho arreglaria
tot, que d’alguna manera la situació no
podia anar a pitjor i que les coses
s’arreglarien. Però el primer equip de la
UD Cassà no aixeca el cap i cada dia és
més a prop de baixar a una categoria que
Menjar:
Crêpes
Amanides
Plats combinats
Pizzes
Etc.
fa molts anys que el Cassà no trepitja. I és
que al pas que anem la situació no
convida a l’optimisme. Partit rere partit, el
primer equip ho dóna tot, juga bé, però
acaba sucumbint a l’efectivitat del rival i
perdent el partit. L’últim matx, el Derbi
davant del Quart, n’és la prova més clara.
Duel igualat, domini del Cassà en la
primera part i 0-3 final, gràcies a la
competitivitat i l’eficàcia rival.
SE’N VA MORATA I
TORNA MERCADER
Morata ja és història a Cassà. I és que
tot i alguns bons resultats i la victòria a
Besalú, la trajectòria de l’equip no era la
que s’esperava després de l’efecte inicial
de la dimissió de Síria, el primer
entrenador del curs. S’haurà de veure si
Pep Mercader pot redreçar el rumb de
l’equip. La temporada passada el director
esportiu cassanenc ja va dirigir el primer
equip tot el curs, amb un balanç bastant
dolent pel què fa a resultats. Això sí, el
canvi de mentalitat pel què fa al joc de
l’equip ja es va fer notar en el primer partit
que va dirigir davant del Camprodon (2-
2) i en la derrota a casa amb el Quart, tot i
caure golejat (0-3). Dos partits amb un
canvi d’entrenador però amb els mateixos
67

Comprem
Or
Si teniu or vell, usat,
fet malbé, penjolls,
anells, monedes,
arrecades, polseres,
collarets... que ja no
feu servir
Us ho comprem
i/o canviem per
peces noves
Paguem fins a 36 euros el
gram (l'or de 24 quirats)
Màxima discreció
C/ Barraquetes, 13
Tel. 972 46 32 29
17244 CASSÀ DE LA SELVA
El Cassà va perdre contra el Banyoles en el partit que significà l'adéu a Morata
dubtes de cara a final de temporada, on
sembla que ens espera el pou de la
Tercera Catalana. En aquests moments
el Cassà és penúltim amb 24 punts.
CASSÀ 0-1 BANYOLES
UD Cassà: Àlex, Uri, Ruiz, Adrià,
Massegur, Danés (Troyano), Pol, Arxer,
Marc, Güero (Trisi) i Gerard.
CD Banyoles: Marc Moreno, Dani,
Garangou, Isaac (Martí), Rosell (Castany),
Bonaventura (Edu), Roger, Bayot, Gifreu,
Jordi Vilà i Marc Feliu (Joan Corominas).
Gols. 0-1, m.42, Bonaventura.
Un gol abans del descans (42’) va ser
l’únic atractiu d’un partit avorrit que no va
tenir ni futbol ni bon joc per part de cap
dels dos equips. El Banyoles va jugar
millor les seves cartes i va marcar en un
moment clau. La segona part va ser
intranscendent pel resultat i la derrota
enfonsaria una mica més al Cassà. A més,
provocaria la destitució de Javi Morata
com a tècnic, que havia substituït Albert
Síria en aquesta banqueta. Semblava que
Morata havia trobat la tecla adequada per
redreçar el rumb de l’equip però els
resultats van anar empitjorant i sembla
que l’equip necessitava un altre canvi.
CAMPRODON, 2
CASSÀ, 2
Camprodón: Miquel, Garriga (Aniol),
Cudina (Bobi), Prieto, Arimany, Calm
(Bernat), Falguera (Carrer), Òscar, Viqui,
Luque, Quetxa (David).
UD Cassà: Ali, Uri, Massa, Axel, Ruíz,
Troyano, Arxe, Adri (Caballer), Guero
(Danès), Gerard, Trizern (Edgar).
Gols. 0-1, m.16, Adri; 1-1, m.18,
Arimany (p); 2-1, m.35, Òscar; 2-2, m.44,
Arxer.
El Cassà estrenava tècnic després de
l’adéu de Morata amb la necessitat de
sumar algun punt en un camp molt
complicat. Pep Mercader tornava a la
banqueta que va ocupar durant tota la
temporada passada i va començar amb
bon peu. En un matx igualat que no va
reflectir la diferència visible en la taula
entre els dos equips, es van acabar
repartint els punts. En una primera part
apassionant, Salas avançava el Cassà
(16’), però el Camprodon va agafar el
control del partit i va remuntar en mitja
hora fulgurant (18’ i 34’). Abans del
descans Miquel va empatar marcant el
segon gol (43’). El marcador ja no es
mouria.
CASSÀ 0 - 3 QUART
El derbi contra el Quart presentava
molts atractius, com la tornada de Pep
Triadú -l’excapità i segon entrenador de
l’equip és un mite al Municipal- i Robert
Negre, exjugador del Cassà i del planter.
Bon joc i domini del Cassà en la primera
meitat del partit. La segona part, però, va
començar molt malament, ja que un gol
després d’un rebot posava els visitants
per davant sense haver creat gaire
ocasions. Tot i els intents dels locals, el
Quart va ampliar l’avantatge i gairebé al
final, Robert va marcar la sentència en
un Municipal que coneix molt bé; va fer
un gran partit. Dolorosa derrota que
col·loca el primer equip en una situació
molt delicada i que fa posar el Cassà al
límit de la tercera catalana.
68 NÚM. 710 - ABRIL 2012

Robert Negre, Pau Turró i
Pep Triadú van tornar a
Cassà, defensant la
samarreta del Quart. A sota,
un partit dels cadets.
MÉS PUNTS I BON
JOC DEL CASSÀ B
El segon equip segueix amb
la bona dinàmica d’aquesta
segona volta i ja té 29 punts i és
a la zona mitja de la taula. Tot i
aquesta plaça en la classificació
els de Ramon Codina han
guanyat amb claredat a rivals
que tenen més punts. Al
Municipal de la Pera el mal estat
del terreny de joc (encara és un
camp de terra) i el fet de jugar
contra un rival de la part alta no
va evitar que el Cassà B golegés
a domicili (2-5). A casa davant d’un candidat al títol, l’Atlètic
Banyoles, només la mala sort d’encaixar dos gols a pilota
aturada en el tram final va privar al filial de la victòria. El Cassà
B es va avançar a falta de vint minuts però els banyolins van
remuntar amb un home menys en un partit apassionant (1-2). A
Riudellots, davant el Montessori, l’equip va tornar a guanyar (1-
3) a un altre rival que està per damunt demostrant un gran
nivell. Resultats:
La Pera 2-5 Cassà B
Cassà B 1-2 At. Banyoles
Montessori 1-3 Cassà B
NÚM. 710 - ABRIL 2012
EL JUVENIL, SEGON
No cessen les ganes del juvenil de demostrar que són el
millor equip del campionat. I és que l’equip d’Arderiu i Sagué
no només ha trencat tots els pronòstics, sinó que ara, a més,
està lluitant pel títol. Això és possible gràcies a victòries de la
talla del 0-1 a Peralada. Els alt-empordanesos eren l’equip
favorit fa unes quantes jornades. L’ensopegada del líder, el
Can Gibert, en l’última jornada, col·loca el Cassà a un sol punt
del liderat. En aquests moments el somni de l’ascens plana
sobre l’equip i l’afició, que observa fregant-se els ulls la
temporada del juvenil. A més, després de Setmana Santa l’equip
començarà amb la moral pels núvols gràcies al prestigiós títol
de consolació del MIC. Una fita única digne d’un equip com
aquest. Resultats:
Base Roses 0-2 Cassà / Cassà 2-0 St. Feliu
Peralada 0-1 Cassà
FUTBOL DE BASE
El Cadet A segueix amb pas ferm cap al títol, que ja sembla
indiscutible. El Cadet B es troba encara en una posició molt
còmode a la mitja taula. L’infantil sembla haver redreçat un xic
el rumb amb una victòria i un empat i l’Aleví segueix líder a tres
punts del segon classificat en una lluita pel títol apassionant.
Veurem si aquests tres equips aspirants al títol ens donen
alegries a final de temporada.
TORNEJOS DE BENJAMINS
Com ja és costum, la Setmana Santa i el fet que els nens no
vagin a escola propicia l’organització de torneigs i partits pel
què fa als equips benjamins. Des de totes les contrades
catalanes, pares i fills visiten la Costa Brava aprofitant la
celebració d’algun d’aquests esdeveniments. Un bon exemple
és el mític i prestigiós torneig de Vall d’Aro que sempre ratlla un
gran nivell i gairebé en totes les edicions té representació
cassanenca en la categoria benjamí. Enguany hi ha participat
l’equip del 2002, que va acabar sisè i el del 2003, que no va
tenir tanta sort en la mateixa competició i va quedar setzè. Vint
participants de diferents edats i nivells que van disputar el
campionat entre els camps de Calonge i Sant Antoni. El Sant
Cugat va ser el just vencedor d’una festa del futbol base.
Text: Eduard Llinàs
Fotos: Eduard Duran, Bartomeu Velasco, Josep M.
Fusté i J.C.C.
69

Una bona ratxa: quatre triomfs seguits
Aquest mes, en l’actualitat del bàsquet
cassanenc destaquem els quatre triomfs
consecutius assolits per l’equip sènior
masculí, que en aquesta recta final de
temporada està al seu millor nivell.
Repassem els resultats dels equips del
Foment Deportiu Cassanenc en les
darreres jornades:
SÈNIOR MASCULÍ
3A CAT.
Montessori Palau 80 - F. D. Cassanenc
DIVUIT 84
Cassanenc: Artero, Nuell (9), Casadevall
(9), LL. Comas, E. Comas (2), D. Xifra
(4), Arderiu (12), Fernández (3), Boadella
(12), Bertran (22), Ayach (9).
Àrbitres:Martinez i Gruartmoner.
Parcials:17-28, 37-46, 61-71, 80-84.
Victòria important de l’equip cassanenc
a la sempre difícil pista del Montessori.
L’equip cassanenc sempre ha anay per
davant en el marcador, amb unes
diferències de 8 i 10 punts. Només al
darrer període, els locals han fet un parcial
13-0 i s’han posar per davant en el
marcador (74-71). Però als últims tres
minuts els cassanencs s’han posat les
piles i finalment han guanyat el partit
F. D. Cassanenc 75 - C. E. Caldes 51
Cassanenc: Tarrés (2), Artero (4), Nuell
(8), Casadevall (7), LL. Comas (12), E.
Comas (3), J. Xifra (4), Arderiu (6),
Fernández (4), Bertran (11), Ayach (6),
Boadella (8).
Àrbitres:Alcaraz i Roch. Correctes.
Parcials:17-13, 34-19, 56-34, 75-51.
Els primers 10 minuts han estat molt
igualats (17-13). Durant el segon període
els locals han fet un parcial de 17-6, fet
que ha deixat un marcador prou ampli per
jugar la segona part amb més tranquil·litat.
Aquests 15 punts de marge han estat
suficients per anar ampliant l’avantatge
fins a 24 punts al final del partit. Els
cassanencs han estat superiors en tot
moment.
C. B. Bescanó 76 - F. D. Cassanenc 79
Cassanenc: Nuell (4), Casadevall (2),
LL. Comas (20), J. Xifra, Arderiu (7),
Fernández (4), Bertran (14), Ayach (8),
Boadella (8), D. Xifra (2), Tarrés.
Parcials: 22-22, 44-40, 61-55, 76-79.
Àrbitres:Serrat i Plazas.
Era un partit difícil ja que a la pista del
Bescanó, l’equip cassanenc sempre hi ha
trobat dificultats i aquesta vegada no ha
estat l’excepció. Les alternatives en el
marcador han estat la nota dominant
durant els 40 minuts. Durant el tercer
període amb un resultat de 44-40, els
cassanencs han fet un parcial 0-11 (44-
51). Però, al final d’aquest mateix període
han estat els locals els que s’han posat
per davant (61 – 55). El darrer quart ha
estat de molts nervis. Al minut 35 el resultat
de 72-64, semblaven 8 punts insalvables
pels cassanencs. Però la lluita fins a l’últim
segon ha donat els seus fruits i entrant al
minut 40 amb 76-73 al marcador, els
cassanencs han fet un parcial de 0-6,
transformant tots els tirs lliures (4 de 4 Lluís
Comas i Jordi Ayach).
F. D. Cassanenc 67 - Palamós B 55
Cassanenc: Nuell (4), Casadevall (8),
LL. Comas (15), E. Comas, J. Xifra (2),
Arderiu (2), Fernández (7), Bertran (12),
Ayach (8), Boadella (5), D. Xifra (4).
Parcials: 17-12, 28-20, 51-36, 67-55.
Arbitres:Vila i Crego.
Quarta victòria consecutiva del
campionat; és la primera vegada que ho
aconseguim i el fet és prou important, ja
que l’equip ha agafat molta moral. Caldrà
esperar que algun equip que va per
davant ensopegui, ja que la quarta posició,
no dóna cap opció a fer la fase d’ascens.
Sobre el partit hem de dir que el nostre
equip ha portat la iniciativa durant els 40
minuts. La màxima diferència ha estat al
minut 27 de la segona part (45-28).
Xavier Pla i Buscató
SÈNIOR FEM. A 3A CAT.
F. D. Cassanenc A NOU AMBIENT 58
- A. E. Fornells 55
Volem ressaltar l’equip sènior femení
A, que porta tres victòries consecutives,
fet que no havia passat en tota la
temporada.
St. Narcís 54 - F. D. Cassanenc A 38
F. D. Cassanenc A NOU AMBIENT 71
- C. B. Cornella de Terri 58
SÈNIOR FEMENÍ B
F. D. Cassanenc B BAR EL CACAU 39
- B. C. Torroella 48
Vilablareix 66 - F. D. Cassanenc B 45
JÚNIOR FEMENÍ A
F. D. Cassanenc REST. MAS ROS 59 -
C. O. Farners 37
Escolàpies de Figueres B 42 - F. D.
Cassanenc REST. MAS ROS 60
F. D. Cassanenc 53 - Porqueres 46
JÚNIOR MASCULÍ A
C. B. Farners 75 - F. D. Cassanenc
JORDI PADRÓS 85
F. D. Cassanenc A 84 - Palafrugell 41
Palamós 75 - F. D. Cassanenc A 67
JÚNIOR MASCULÍ B
C. B. Santjoanenc 68 - F. D.
Cassanenc B AYACH LOGISTICA 50
F D Cassanenc B 45 - Montessori 75
C. B. Sta. Eugenia B 65 -F. D.
Cassanenc AYACH LOGISTICA 55
F. D. Casssanenc B 44 - Adepaf B 81
CADET MASCULÍ A
F. D. Cassanenc REST. CAN GROS 64
- C. B. Blanes B 51
Vall d’en Bas 61 - F. D. Cassanenc 68
F D Cassanenc 58 - Salle Girona B 47
CADET FEMENÍ A
C. B. Banyoles 48 - F. D. Cassanenc
GRUP CAÑIGUERAL 63
70 NÚM. 710 - ABRIL 2012

ELS CADETS, AL TORNEIG DE SALOU
Els passats dies 2, 3, 4, i 5 d’abril l’equip de bàsquet cadet masculí
participà al torneig Mare Nostrum Coup que es celebrà a Salou.
Encara que és un torneig internacional els equips que participaren
en categoria Cadet eren tots nacionals, Ploms (Inter-territorial),
Reus (territorial), CB. Tarragona (Preferent), Pare Manyanet i F. D
Cassanenc (territorial). Érem conscients de que no es podria
aconseguir molt bon resultat atesa la diferència de categories i
d’edat, ja que el nostre equip comptava amb 2 infantils i en aquest
cas es formà l’equip juntament amb 4 jugadors que normalment
no juguen amb la resta.
La sortida fou molt positiva tot i quedar quarts en la classificació.
L’estada al càmping, on també s’hi allotjaven 2 equips femenins
de l’Uni Girona, l’experiència i el record que deixen aquestes
sortides és motiu per tornar a repetir. Hem de fer saber que
l’organització va estar a l’altura de les circumstàncies fins al
final, tot i que malauradament l’últim dia s’havia de visitar Port-
Aventura i per causes climatològiques no fou possible.
L’organització ha facilitat entrades per qualsevol altre dia de l’any
que es vulgui assistir al parc mantenint l’oferta amb motiu del
torneig, cosa que cal agrair.
F. D. Cassanenc 51 - C. B. Blanes 47
Sta Eugènia 30 - F. D. Cassanenc 66
INFANTIL MASCULÍ
C. B. Sant Feliu 64 - F. D. Cassanenc
MILLAR 56
F. D. Cassanenc36 - C. B. Vilobi 88
Escolapies Figueres 72 - F. D.
Cassanenc MILLAR 40
PREINFANTIL MASCULÍ A
F. D. Cassanenc COYMA 68 - C. B.
Blanes 48
Sant Gregori 54 - F. D. Cassanenc 53
F. D. Cassanenc 59 - C. E. Palamós 70
NÚM. 710 - ABRIL 2012
MINI FEMENÍ B
F. D. Cassanenc MULTI ESPORT
TRES 62 - Salle Palamós 34
MINI MASCULÍ
F. D. Cassanenc REST. LA BARCA 35
- C. B. Blanes C 53
l’Escala B 61 - F. D. Cassanenc 37
F. D. Cassanenc 62 - LLagostera 53
PREMINI MIXTA
Un cop acabada la 1a fase de les
categories de premini mixta s’han format
Donem les gràcies per la bona acollida rebuda per part de
tothom i que fa que sortides com aquestes quedin en el
record de tots els jugadors i tècnics que hi participen com
alguna cosa més que un simple partit de bàsquet.
Arcadi Sitjà i Paradeda
els següents grups:
Premini mixta nivell A GRUP 06 amb
els següents equips: Salle Palamós,
Sarrià de Ter, Escolàpies de Figueres, B.
C. Maçanet, U. A. Tossa, C. B. Grifeu de
Llançà, F. D. Cassanenc A, F. D.
Cassanenc B i B. C. Fontajau.
F. D. Cassanenc A - B. C. Fontajau
F. D. Cassanenc B - Sarrià de Ter
B. C. Maçanet - F. D. Cassanenc A
F. D. Cassanenc A - F. D. Cassanenc
B
En el grup del nivell B hi haurà els
següents equips: Escolàpies de Figueres
B , Escolàpies de Figueres A , Bàsquet
Vilafant, Sarrià de Ter B i F. D. Cassanenc
C .
C. B. Sarrià B - F. D. Cassanenc C
Montessori Palau - F. D. Cassanenc C
F. D. Cassanenc C - Sarrià de Ter B
71

Adrià de Dios amb l'entrenador abans d'inicar un dels combats. Anna Teixidor (1a classificada) i Carla Rodríguez (2a
classificada) al podium. A la imatge inferior, l'equip del Taekwondo Jorsan desplaçat a Aix en Provence.
Èxits internacionals per al gimnàs Jorsan
Els dies 24 i 25 de març es
va disputar a Alacant la
desena edició de l’open
internacional d’Espanya.
Aquest campionat és un
dels esdeveniments més
destacats del calendari
mundial, ja que puntua pel
rànquing mundial i hi
participen esportistes de
gran nivell. En aquesta
edició hi havia 44
competidors classificats per
les pròximes olimpíades de
Londres 2012 i varis
campions del món i
continentals. Un total de
1200 competidors
procedents de 45 països diferents van fer vibrar als aficionats al
llarg dels dos dies de campionat.
Del nostre club van participar-hi Maria Dilmer a la categoria
júnior (-59 kg.) i Aram Muñoz a la categoria sènior (-87 kg.).
L’Aram no va tenir la sort del seu costat i un mal arbitratge va fer
que el desqualifiquessin a la primera ronda de combat. Una
ronda que disputava contra un francès al qual anava guanyant
per punts, així que el nostre esportista (bronze en l’any anterior)
no va poder passar dels combats preliminar. Per altre banda, la
Maria Dilmer va fer uns grans combats a les eliminatòries, però
va quedar eliminada a la semifinal per una representant
madrilenya així que es va haver de conformar amb una més que
merescuda medalla de bronze en el seu primer any en aquesta
categoria.
72 NÚM. 710 - ABRIL 2012

ANNA TEIXIDOR, OR A
L’OPEN INT. PACA
El 7 i 8 d’abril es va disputar a Aix en
Provence (França) un open internacional
amb esportistes de França, Itàlia, Mònaco
i nosaltres com a únic club català. Un total
de gairebé 500 esportistes hi van competir
al llarg del dissabte i diumenge.
Del nostre club van participar-hi un total
de 14 esportistes dividits en grups segons
l’edat i van obtenir un total d’una medalla
d’or, 3 de plata i 4 de bronze. Cal destacar
l’alt nivell que hi havia en el campionat i
cal dir també que l’arbitratge ens va
perjudicar en varis combats (semblava
que només miraven pels francesos). Un
altre factor en contra que van tenir els
nostres esportistes és que la meitat dels
nostres participants i alguns dels
acompanyants van agafar una espècie de
passa que els produïa unes dècimes de
febre, mal de cap i mal de panxa. Dos dels
nostres esportistes no van poder continuar
les rondes de combat, tot i haver guanyat
les primeres, a causa del malestar.
Al final de tots els combats els nostres
esportistes van obtenir les següents
classificacions:
Categoria benjamins (nascuts 2003 i
2002):
Anna Teixidor, 1a. classificada (-29 kg.)
Carla Rodríguez , 2a. (-29 kg.)
Jofre Salanova, 3r. (-30 kg.)
Categoria minimes (2001 i 2000)
Hristina Ivanova, 2a. (-41 kg.)
Laura Miquel, 2a (-33 kg.)
Adrià de Dios, 3r. (- 33kg.)
Diana León, 3a. (+51 kg)
Categoria júnior (1997,1996 i 1995)
Aniol Salanova, 3r. (-63 kg.).
NÚM. 710 - ABRIL 2012
A dalt, l'àrbitre
indicant al
guanyador en
acabar un
combat a Aixen-Provence.
En aquest cas
Arnau
Company
(pitrall blau). A
la dreta, Oriol
Pericot (pitrall
blau) en un
instant d'un
combat
73

A les imatges
superiors:
l’Anna, la
Miriam, l’Anca,
l’Ariadna i la
Mireia uns
moments
abans de
participar en
l’interclub de
Santa Cristina.
A la dreta: les
Bertes, les
Mireies, la Laia
i la Jordina en
l’escalfament,
acompanyades
de les
entrenadores,
Judit i Cèlia, a
la mateixa
prova. A la foto
inferior: les
patinadores de
Nostàlgia
Oriental en una
imatge, record
de la seva
participació en
el Festival de
Llagostera,
que celebrava
el seu 20è
aniversari.
Competim en diverses proves federatives
A la crònica d’aquest mes venim
carregats de proves federatives abans
d’iniciar els campionats territorials
individuals
INTERCLUB A SANTA
CRISTINA D’ARO
Els patinadors i patinadores que van
iniciar-se en aquest esport durant aquest
darrer any, van participar a l’interclub
que va organitzar el club de Santa
Cristina d’Aro el diumenge 11 de març al
matí junt amb altres clubs veïns: Sant
Feliu, Platja d’Aro, Figueres i Quart.
Es tractava de passar una bona estona
i veure l’organització d’unes proves.
De Cassà hi van ser presents: Anca
Beldea, Miriam Masdevall, Ariadna
Omella, Mireia Gratacós, Anna Fusté,
Iasmina Moisa, Berta Casadevall, Berta
Sastre, Berta Mestres, Laia Carbó,
Jordina Piovan, Mireia Juanals, Mireia
Riu i Queralt Julià. Estaven
acompanyades de les seves
entrenadores Judit Vegas, Cèlia Esteva i
Eva Torrent (a qui va tocar fer de jutge).
PATÍ DE BRONZE I PLATA
A HOSTALRIC
El 17 de març Hostalric va ser la seu
on els patinadors que estan en competició
exercitessin els seus salts i cabrioles per
anar aconseguint diferents nivells de patí.
En David Canyet i la Paula Barnés van
aconseguir el patí de bronze, mentre que
la Judit Vegas, un error repetit en els
salts combinats, li va impedir aconseguir
el patí de plata.
PRELIMINAR A SANTA
COLOMA DE FARNERS
Després de la participació a l’interclub
de principi de mes, els nostres patinadors
novells ho feren en la primera prova
federativa: el preliminar. El 24 de març
va ser un bon dia per les nostres
patinadores perquè de les 12
participants: Anca Beldea, Miriam
Masdevall, Ariadna Omella, Mireia
Gratacós, Iasmina Moisa, Berta
Casadevall, Berta Sastre, Berta Mestres,
Laia Carbó, Jordina Piovan, Mireia
Juanals i Queralt Julià, 9 van superar la
prova a gust dels jutges.
74 NÚM. 710 - ABRIL 2012

En David Canyet, en Jordi Dalmau (entrenador) i la Paula
Barnés després d' aconseguir el patí de bronze a Hostalric.
Berta Casadevall, Queralt Julià, Berta Sastre i Jordina
Piovan, moments abans d’executar el ball de preliminar a
Santa Coloma de Farners.
NÚM. 710 - ABRIL 2012
INICIACIÓ A A ANGLÈS
El 31 de març, la Lídia Casanovas, l’Anna Sureda, la Marta
Gironès, la Marina Tomàs i la Laura Alba van participar a la
darrera prova de la federació abans de presentar-se al certificat:
la iniciació A. Van aconseguir l’accés al certificat: l’Anna, la
Marina i la Laura.
Iasmina Moisa, Ariadna Omella, Anca Beldea i Miriam
Masdevall, després del preliminar de Santa Coloma.
Marta Gironés, Lídia Casanovas, Laura Alba, Anna Sureda
i Marina Tomàs, després de les proves d’iniciació A, als
vestuaris de Llagostera, per participar en el seu festival.
FESTIVAL DE LLAGOSTERA
El mateix 31 de març a les 18h començava a Llagostera el
seu Festival de patinatge, amb el qual el nostre club veí
celebrava el seu 20è. aniversari sobre patins. Enhorabona i
per molts anys! El grup encarregat de representar-nos va ser el
grup-xou: Nostàlgia Oriental.
75

Els equips infantils d'hoquei de l'F.D.Cassanenc; a l'esquerra, infantil A: drets: Roser (delegada), Eric, Pau, Pol, Pau,
Eduard (entrenador); a baix, Pau, Mariona (portera), Robert. A la dreta, l'infantil B: drets: Elisabeth (delegada), Bernat
(entrenador), Xavier, Alex, Eduard (2 entrenador); ajupits: Pol, Felix, Joan i Pau.
Actualitat de l'hoquei cassanenc
Repassem els resultats dels equips
d’hoquei patins del Foment Deportiu
Cassanenc en les darreres jornades.
PREINICIACIÓ
SHUM 2 – 1 CASSANENC
CASSANENC 3 – 0 BREDA
Desprès de jugar les dues últimes
jornades, els jugadors que porta
l’entrenador Bernat Recasens han
quedat classificats en quart lloc. Molt bon
resultat.
PREBENJAMINS
GIRONA 1 – 2 CASSANENC
CASSANENC 2 – 1 SHUM
CASSANENC 3 – 2 OLOT
Van de líders destacats i estant fent uns
resultats excel·lents. Juguen molt
ordenats i treballen de valent en els
entrenaments per aconseguir tirar
endavant en aquesta lliga tan llarga. El
seu entrenador, Eduard Nadal, està molt
satisfet pel conjunt d’aquest equip.
BENJAMINS
GIRONA 3 – 2 CASSANENC
CASSANENC 6 – 3 FARNERS
GEIEG 1 – 3 CASSANENC
Estan fent una temporada molt positiva.
Tenen moltes ganes d’aprendre i això es
manifesta a la pista.
ALEVÍ A
CASSANENC 4 – 3 VILASSAR
CASSANENC 0 – 3 CERDANYOLA
OLOT 8 – 6 CASSANENC
Una copa Federació molt complicada i
això fa que hi hagi resultats ajustats però
no del tot positius.
ALEVÍ B
VIC 5 – 6 CASSANENC
CASSANENC 5 – 4 RODA
BLANES 3 – 1 CASSANENC
CASSANENC 1 – 2 SHUM
Dos partits guanyats i dos partits
perduts, balanç d’aquest mes. L’equip es
(2,50e)
76 NÚM. 710 - ABRIL 2012
(7e)

A dalt infantils: Joan Plaja, Mariona
Surós, Pau Esteve i Pere Recasens; a
la dreta, Xavier Coll (infantil) i l'equip
júnior; drets: Bernat Recasens (entr.),
Marc Jordan, Adrià Tarres, Albert
Oliveras i Eric Barcons; ajupits: Jordi
Besalú, Albert Tirado, Albert Artigas i
Joan Barcons (delegat).
troba en cinquè lloc de la classificació.
INFANTIL A
PALAFRUGELL 6 – 3 CASSANENC
CASSANENC 5 – 1 BLANES
SHUM 3 – 1 CASSANENC
Resultats negatius provocats per uns
arbitratges deficients, que en alguns
casos sembla que no sàpiguen el
reglament.
INFANTIL B
CASSANENC 3 – 7 OLOT
CENTELLES 4 – 1 CASSANENC
CASSANENC 1 – 5 FARNERS
Algunes vegades ha faltat l’encert a
porteria en una copa Federació molt
irregular; però es veuen bones jugades i
molt d’interès per part dels jugadors.
JÚNIORS
NOIA 13 – 2 CASSANENC
CASSANENC 5 – 4 TARADELL
ST CUGAT 12 – 1 CASSANENC
CASSANENC 5 – 9 BLANES
Només han guanyat un partit aquest
mes; una lliga molt llarga i complicada.
NÚM. 710 - ABRIL 2012
2A CATALANA A
CASSANENC 6 – 3 JONQUERENC
SALT 0 – 1 CASSANENC
CASSANENC 4 – 6 LLORET
L’equip està fent una bona temporada i
el seu entrenador, Quico Jansana, està
molt satisfet dels resultats que assoleixen.
Els jugadors estan motivats, amb moltes
ganes d’entrenar i de fer bé les coses.
2A CATALANA B
BREDA 13 – 14 CASSANENC
CASSANENC 12 – 3 RIBES
GEIEG 6 – 6 CASSANENC
CASSANENC 7 – 4 SHUM
Molta qualitat, bons partits, bones
jugades, uns gols de bandera... Bon ambient
en el vestidor i això es veu a la pista.
VETERANS
CASSANENC 4 – 7 CALAFELL
MONTBUI 8 – 3 CASSANENC
VILANOVA 6 – 4 CASSANENC
Disputen una lliga molt dura
especialment degut a la incorporació de
nous equips de la zona de Tarragona amb
jugadors que fins fa poc temps encara
militaven en equips de les màximes
categories.
E. N.
77

Fi del somni del CE Cassà a 2a divisió
RONDA 7
Dia molt important per les aspiracions
de salvació del primer equip, jugant amb
el 9è classificat (nosaltres som els cuers).
Mentrestant, el segon equip va tenir una
bona oportunitat per aconseguir la victòria
i consolidar la categoria sense patir.
Finalment, el Cassà D va jugar la seva
darrera partida (són només 7 rondes) per
fer una bona classificació.
2a divisió. Grup I. Cassà A - Cirera 4,5
– 5,5. Alineació: 1. P.Clara, 2. R.Alejo, 3.
J.Díaz, 4. J.Cruañas, 5. J.Alvarez, 6. C.
Otero, 7. JA Pérez, 8. J.Cañigueral, 9.
J.Otero, 10. A.Mayor
Un matx molt important, amb molta
igualtat sobre el paper. Els seus primers
taulers va ser clarament superiors en elo,
mentre que aquesta diferència la vam
recuperar en els nostres 3 darrers taulers.
El matx va començar amb unes
meritòries taules al primer tauler d’en Pere
davant un ELO 2259, però va anar seguit
de 3 derrotes de Josep Cruañas, Carles
Otero i JA Pérez. Planejava, un gran
desastre. Però els 3 darrers taulers
(Mayor, Cañigueral i J.Otero) van
aconseguir victòries, igualant el marcador.
3,5 a 3,5.
No obstant, les partides restants van ser
molt dures, Alejo i Álvarez, en posicions
lleugerament inferiors i només Jordi Díaz
amb millor posició. Però, transcorregut
una mica més de joc, en Díaz amb pressió
del temps, no va veure una jugada guanyadora
(mat en dos) i es va deixar fer un
doble, perdent en poques jugades. 3,5 -
4,5. La posició es torna ja desesperada.
Álvarez i Alejo estaven en posició de
taules, que van acabar donant. Resultat
final: 4,5 - 5,5.
Ho vam tenir a tocar (amb pilota perduda
de matx!, que es diria en tennis).
Ara toca recuperar-nos anímicament. La
situació encara no està perduda: Només
val guanyar doncs per mantenir opcions
reals. Si es guanya a l’Aragonès, ens
mantenim en la lluita depenent només de
nosaltres. Si es perd, baixem ja
matemàticament. En cas d’empat queda
una opció matemàtica, però remota
perquè tenim pitjor desempat que
qualsevol.
Primera Provincial. Salt B - Cassà B 2
- 6. Alineació: 1. M.Mirasol, 2. J.Ventura,
3. J.Riera, 4. O.Ortiz, 5. MA Alejo, 6.
J.Carbó, 7. JC Capilla, 8. G.Burset
Victòria contundent. Taules de Mirasol i
Riera. Derrota de Ventura. La resta, va
guanyar. Amb aquesta victòria, s’ha assolit
la salvació matemàtica. En aquests moments,
estem cinquens i amb opcions de
quedar amunt si es guanya al Lloret.
Tercera Provincial. Grup III. Caldenc -
Cassà D 3,5 – 0,5. Alineació:1. S. Masnou,
2. A. Repiso, 3. J. Masnou, 4. G. Tuñón
El Caldenc és un dels equips forts de
la categoria. Només Jordi Masnou va
aconseguir signar unes taules. Acaben
la temporada quarts del grup, bon
resultat donat que hi havia 3 equips molt
durs al davant (Avenir Fanalenc, Olot F i
Caldenc).
RONDA 8
Darrera oportunitat del Cassà A de
lluitar per mantenir la categoria amb un
enfrontament amb un rival directe pel
descens. Mentrestant, el segon equip va
tenir una bona oportunitat per aconseguir
la victòria i aspirar a la 4a posició.
Finalment, el Cassà D va jugar una fase
final on es va determinar la classificació
general dins la província. S’optava entre
les posicions 10-12.
2a divisió. Grup I. Aragonès – Cassà A
7 – 3. Alineació: 1. P.Clara, 2. R.Alejo, 3.
FX.Perez 4. J.Diaz, 5. J.Cruañas, 6.
J.Alvarez, 8. C. Otero, 9. JA Perez, 10.
A.Mayor
La darrera oportunitat. El matx, d’un bon
principi, ja es plantejava una tasca titànica
doncs van plantejar elo superiors a TOTS
els taulers, encara que la diferència a
cada tauler era «assequible» (120 punts
de màxim, i 50-60 punts de promig).
En tot cas, va ser una matx estrany. En
cap moment hi va haver la sensació de
poder donar la sorpresa. Posicions
travades, totes molt igualades i taulíferes.
Les sensacions generals van ser
pessimistes i potser amb l’ànim
predisposat a arriscar per anar a guanyar
es varen perdre algunes partides.
Només una victòria (Angel Mayor) i 4
taules (Pere Clara, Jordi Diaz, Josep
Cruañas i Carles Otero). Total: 7 a 3. Per
tant, s’ha consumat matemàticament el
descens de categoria.
Primera Provincial. Cassà B – CE Lloret
5,5 – 2,5
Alineació: 1. J.Cañigueral, 2. M.Mirasol,
3. J.Ventura, 4. J.Riera, 5. MA Alejo, 6.
J.Carbó, 7. JC Capilla, 8. G.Lleopart
El Cassà B, que ja havia consolidat la
categoria a la ronda anterior, ara mira cap
a dalt. Aquest enfrontament amb el 4t
classificat era el primer pas.
En tot cas, va ser més fàcil del previst
doncs l’equip rival només venia amb 5
jugadors. Aquests 5 enfrontaments es van
saldar amb taules de J.Cañigueral davant
J.J. Mateo (2264 punts d’ELO) i les
victòries de Jaume Ventura i MA Alejo.
Per tant, victòria clara sense patir.
Confirmat el descens del nostre equip
A de 2a divisió, el nombre d’equips que
poden ascendir de categoria és: 2
(situació +1 del reglament). Per tant, a la
categoria de Primera Provincial ja NO
podem aspirar a l’ascens.
Tercera Provincial. Grup III. Cassà D –
Olot I 4 – 0. Alineació: 1. G. Burset, 2. S.
Masnou, 3. R. Viñas, 4. J. Masnou
En aquest cas, el Cassà D era superior
78 NÚM. 710 - ABRIL 2012

en elo als 4 taulers i el resultat final així
ho reflecteix. La setmana que ve lluitarem
per les posicions 10-11 davant el
Banyoles B. En el cas de 3a provincial, el
nombre d’equips que poden ascendir
directament de categoria és: 9 (situació
+1 del reglament). Amb la 10 posició
encara hi ha opcions.
RONDA 9
Darrera ronda del Campionat per
Equips. El Cassà A es va acomiadar de la
Segona Divisió (el descens és matemàtic)
i buscava una victòria final. El Cassà B, a
la part mitja de la classificació, buscava
consolidar la 4a plaça. Respecte al Cassà
D, lluitava per la 10a. plaça sense opcions
a l’ascens directe.
2a divisió. Grup I. Cassà A – Barcelona
UGA C 4,5 – 5,5. Alineació: 1. K.Radek,
2. R.Alejo, 3. FX.Pérez 4. J.Diaz, 5.
J.Cruañas, 6. J.Alvarez, 7..JA Pérez, 8. J.
Cañigueral, 9. M.Mirasol, 10. A.Mayor
Comptàvem que el nostre rival estava a
la part mitja de la classificació, sense
problemes de descens i sense
aspiracions d’ascens. No obstant, tenien
opcions de jugar la promoció i venien amb
aquest objectiu. Per aquest motiu, varen
presentar un equip més fort del que
esperàvem.
El matx va començar bé, amb victòria
de Ricardo Alejo per incompareixença del
rival (degut al canvi d’hora). Poc després,
victòries de FX Pérez, Jordi Diaz i derrota
de Josep Cruañas. 3 a 1.
Amb aquest resultat, JA Pérez va donar
taules (amb peó de més, però apurat de
temps). 3,5 a 1,5. Però a partir d’aquí tot
va anar malament, i van caure Mirasol,
Mayor i Alvarez. El rival va remuntar. 3,5 a
4,5.
Quedaven 2 partides. Radek va imposar
la seva superioritat i es va igualar el
marcador. Però en Jaume Cañigueral ja
ho tenia malament i no va poder defensar
un final desequilibrat d’alfil i cavall per
torre i dos peons. Al final va perdre. 4,5 a
5,5. Un altre matx que se’ns ha escapat.
L’equip rival no s’ho creia. Van perdre
als quatre primers taulers i s’enduen el
matx!
Al final, quedem 10, amb 1 punt guanyat
al 7è classificat.
La conclusió és que aquest any el
descens ha estat just (ens ha faltat
empenta per mantenir-nos). No obstant, li
hem perdut la por a la categoria i, amb
una mínima millora, es pot aconseguir
tornar a pujar i mantenir-se.
Primera Provincial. Montgri - Cassà B
4 – 4. Alineació: 1. C.Otero, 2. J.Ventura,
3. J.Riera, 4. MA Alejo, 5. J.Carbó, 6. JC
NÚM. 710 - ABRIL 2012
Classificacions finals de les tres categories en les que ha militat el Cassà
Capilla, 7. G. Burset, 8. R.Viñas
La darrera partida davant l’irregular
Montgri, va finalitzar en empat.
Va ser un matx igualat, els 4 punts del
Cassà van venir de les victòries de Jaume
Ventura, Joan Riera, Ramon Viñas i les
dues taules de Carles Otero i MA Alejo.
Amb aquest resultat, el Cassà B assoleix
la 4a posició.
Tercera Provincial. Fase final. Cassà D
– Blanes B 2,5 – 1,5. Alineació: 1.
J.Donate, 2. JM Castellà, 3. S. Masnou, 4.
J. Masnou
Va tornar a venir el Blanes, un equip al
que li teníem ganes. La victòria de
Salvador Masnou, les taules de JM
Castellà i la derrota de Jordi Masnou, va
provocar un 1,5 a 1,5. Tot quedava en
mans d’en Miquel Donate, que va
aconseguir el punt definitiu.
Amb aquesta victòria, el Cassà D queda
a la 10a posició de la categoria de tercera
provincial (de 32 equips).
Amb la reestructuració de la Segona
Categoria, els 9 primers classificats de
Tercera pugen de forma directa (els 3
primers dels 3 grups) i també puja el 10è
classificat. Per tant, el tercer equip puja a
Segona Provincial!
J. A. Pérez
Dimarts, tancat per
descans setmanal
79

David Pibernat, Sergi Boadas i Aleix Busquets, els tres intgerants de l'equip juvenil masculí del Foment.
Els juvenils, al campionat de Catalunya
Dinou equips catalans varen disputar el 6
d’abril la fase prèvia que classifica els
quatre millors equips juvenils, per disputar
la fase final a Ripollet el 2 i 3 de juny.
L’equip cassanenc es disputava la
classificació al Grup-3. Després de
derrotar per 3-0, 3-1 i 3-0 al Vilablareix,
Ateneu i Badalona respectivament, el
darrer partit enfrontava el cap de sèrie
número u, CTT Olesa, davant els jugadors
de Cassà. La gran final, el darrer escull
per obtenir el passi a disputar el
Campionat de Catalunya, i els nostres
jugadors ben portats des de la banda pel
nou tècnic cassanenc Carles Font varen
obtenir una ajustadíssima però més que
merescuda victòria per 3 a 2.
Sergi Boadas va brillar obtenint 2 punts
i David Pibernat, desplegant un gran joc,
va aconseguir 1 punt; Aleix Busquets
(infantil), encara que no va puntuar, va
demostrar una molt bona progressió que
sens dubte el portarà a ser un dels millors
jugadors de l’estat ben aviat.
CÒNICA D’UN CAP DE
SETMANA
El primer cap de setmana del mes
d’abril la secció de Tennis de taula del
FDC va estar d’allò més ocupada. Els
diferents equips de la secció varen tenir
encontres de les lligues corresponents i
els més petits varen participar en
«l’Hortizó», una vegada més.
L’1 d’abril es va dur a terme l’encontre
de tercera nacional masculina de tennis
de taula a Mataró. Per als palistes va ser
un partit especial per dos motius: per una
banda s’estrenava el nou entrenador,
Carles Font, en aquesta lliga; i per l’altra,
era l’últim enfrontament de la temporada.
L’equip cassanenc, format per Ferran
Cano, Sergi Boadas i David Pibernat, va
arribar al Centre de Natació Mataró en un
ambient d’optimisme i amb ganes de
donar-ho tot a l’últim partit de la lliga. Allà,
els estaven esperant l’equip local, Dani
Martínez, Jordi Fradera i Sebastián
Zamorano. Es preveia un encontre
disputat i emocionant, ja que els dos
equips anaven empatats a la classificació.
El primer punt el van disputat Martínez i
Sergi Boadas, amb la victòria del visitant
per 1 a 3. El següent va enfrontar
Sebastián Zamorano i Ferran Cano, amb
una altra victòria pel F. D. Cassanenc per
1 a 3. El tercer partit, Jordi Fradera contra
David Pibernat, va ser novament pels de
Cassà, 1-3. El quart punt disputat entre
Dani i Ferran, va caure amb una ajustada
victòria pel local, per 3 jocs a 2. El cinquè
encontre va enfrontar Jordi i Sergi, amb
una victòria pel cassanenc per un còmode
0 a 3. Finalment, l’últim punt el van jugar
Sebastián i David; després d’un bon partit,
el cassanenc va guanyar per un ajustat 2
a 3. Així, el F.D. Cassanenc acabà la lliga
amb una bona i treballada victòria per 1 a
5.
El mateix dia l’equip de Divisió d’Honor
Femenina va disputar el seu encontre
contra l’Inca, a Mallorca.
Per al Foment ha sigut un dels partits
més intensos d’aquesta lliga. S’hi van
desplaçar les palistes Laura Pibernat,
Mireia Badosa i Elisabeth Granados. De
l’equip contrari jugaven Maria de Lluc
Marí, Ana Maria Arrom i Nerea Navarro.
El primer punt va ser obtingut per Laura
Pibernat que va guanyar a la Maria de
Lluc 1 a 3. Tot seguit la Mireia Badosa va
guanyar a la Nerea amb un contundent 0
a 3, obtenint així el segon punt per a
l’equip cassanenc. A l’Elisabeth
Granados li va tocar jugar contra la Maria
Arrom, considerada la millor de l’equip
Inca, i malauradament va perdre amb un
ajustat 3 a 2, deixant així l’encontre en 2 a
1. Tot seguit la Laura va perdre contra la
Nerea 3 a 1 després d’un gran partit,
deixant així el marcador 2 a 2. Per sort
l’Elisabeth va aconseguir un descans per
l’equip en guanyar contra Maria del Lluc,
0 a 3. L’últim partit individual el van jugar
les palistes Mireia i Ana Maria, perdent la
cassanenca per 1 a 3, després de patir
una lesió al turmell, deixant així una altra
vagada el marcador empatat a 3.
Els dobles els van jugar l’Elisabeth i la
Mireia per part del FDC i la Nerea i l’Ana
Maria per part de l’Inca. El partit va
començar amb mal peu ja que les
jugadores cassanenques varen perdre
els dos primers sets; però els dos
següents varen remuntar, tornant així a
deixar els dos equips empatats, i posant
pressió a l’últim set que determinaria quin
equip seria el guanyador de l’encontre.
Després d’un intens set les cassanenques
van aconseguir la victòria amb un
ajustadíssim 11 a 13.
Gràcies a aquest resultat el Foment es
situa a la lliga en cinquena posició amb
un total de 14 punts.
80 NÚM. 710 - ABRIL 2012

Monitors i alumnes
En Gerard i l’Aleix Crous (a la dreta, a les imatges superiors)són
dos dels monitors que ja fa temps donen classes a alumnes de
l’Escola. Ells també en van ser d’alumnes, dels primers . No és
estrany doncs que al cap d’uns quants anys vinculats a aquest
esport continuïn posant al servei del club les ensenyances que
van rebre junt a l’experiència que el temps i els partits jugats els
hi ha donat. El seu caràcter afable i la seva jove sapiència els fa
entranyablement propers als seus alumnes siguin adults o més
petits.
NÚM. 710 - ABRIL 2012
1R OPEN PRIMAVERA DE PÀDDEL
Aquest mes d’abril ha començat el 1r torneig OPEN de
pàdel a les instal·lacions del cub. Els premis que s’atorgaran
són importants ja que entre ells destaca la possibilitat de
passar una nit al Hotel AC Bellavista de Girona i d’altres que
es sortejaran entre els inscrits al campionat.
En un altre aspecte cal remarcar que ja són 800 esportistes
els que han utilitzat les pistes de pàdel des del seu inici
l’estiu passat. Xifra molt remarcable que dóna constància del
encert de la construcció de les dues pistes mitjançant el
conveni de col·laboració amb l’empresa PIN’S PADEL.
81

La paratoiditis... coneguda com galteres
Probablement a les darreres setmanes
tant en els mitjans de comunicació, com
entre la població en general ha sonat la
paraula «paratoiditis», «galteres»,
«vacunes»... Al mes de febrer d’enguany
van començar a aparèixer casos de
paratoiditis que van anar augmentant fins
a considerar-se un brot important de la
malaltia a les comarques del Gironès i la
Selva.
La paratoiditis és una malaltia que cursa
amb una inflamació brusca de les
glàndules salivals i febre. Habitualment
és benigne però pot donar algunes
complicacions.
La millor mesura és la vacunació contra
el virus de la paratoiditis. Aquesta vacuna
s’anomena triple vírica (TV) per què
s’administra conjuntament amb altres dos
virus, el del xarampió i la rubèola. Aquesta
vacuna forma part del calendari vacunal
infantil (2 dosis).
A raó de l’augment de casos detectats
darrerament, des de l’Unitat de Vigilància
Epidemiològica dels Serveis Regionals a
Girona de l’Agència de Salut Pública de
Catalunya s’ha pres la decisió de vacunar
amb una dosi de record a totes les
persones a les que durant els anys 1994,
1995 i 1996, se’ls va administrar una dosi
Triple Vírica amb el component parotídic
(soca Rubini) que posteriorment ha
demostrat ser poc immunogen (no ha
generat la immunitat o capacitat de
defensa prevista davant la malaltia).
En general, la vacuna és ben tolerada
(no dóna molèsties majors) malgrat que
pot donar molèsties locals i/o malestar
general. Pràcticament mai no produeix
efectes adversos greus. En el cas
d’aparèixer molèsties cal recordar que la
seva a aparició es pot donar entre els 10
i 20 dies després d’administrar la vacuna.
Cal que demaneu cita amb la vostra
infermera de referència per poder
administrar la vacuna i portar el carnet
vacunal o de salut i la targeta sanitària de
la persona a vacunar.
Si voleu consultar més informació
podeu consultar a la pàgina web de
vacunes del Departament de Salut : http:/
/www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/
dir473/index.html .
Des del CAP de Cassà de la Selva
s’està duent a terme una recerca activa
de la població a vacunar i s’està trucant a
tothom i es va citant a mesura que van
arribant vacunes, de totes maneres podeu
demanar cita amb la vostra infermera de
referència. Per qualsevol dubte podeu
trucar al CAP i us informarem.
Fonts consultades: Servei Regional a
Girona de l’Agència de Salut Pública de
Catalunya.
Equip
d'infermeria
de l'ABS de
Cassà de la
Selva
82 NÚM. 710 - ABRIL 2012

NÚM. 710 - ABRIL 2012
Canvieu el vostre somriure
Si us tapeu la boca quan
somrieu i eviteu fer-ho quan us
fan una foto, significa que us
avergonyiu en mostrar les
dents. No es apaneu, moltes
persones comparteixen el
mateix problema. L’important
és que busqueu les
alternatives que estiguin al
vostre abast per corregir
aquest defecte que us
acomplexa.
Hi ha persones que tenen
dents molt danyades i per força
requereixen tractament
d’estètica dental que alhora es
converteix en restauradora.
Però hi ha pacients que tenen
les dents en bon estat i tot i així volen millorar el seu somriure,
les seves dents no estan prou blancs, per exemple, per a aquests
casos també s’apliquen els tractaments d’estètica dental.
Cada cas té la seva indicació i la seva contraindicació, no tots
són per a tothom. De vegades és millor optar per la resina
composta, en altres casos per les corones o caretes de
porcellana, o fer-se l’ortodòncia, i en altres instàncies optar pels
implants dentals.
El que és important és buscar un dentista amb l’experiència
que us faci una avaluació estètica del somriure, perquè no només
és treure una taca o redreçar les dents, sinó veure l’estat de les
peces dentals, geniva, i dels ossos maxil·lars, també és molt
important veure el que el pacient vol, saber quines són les seves
necessitats i expectatives relacionades amb el seu somriure.
Perquè conegueu les opcions us expliquem a continuació set
opcions de tractament no excloents:
1. Caretes de porcellana: Si tens les dents tacades,
desalineades o trencades, llavors les caretes de porcellana
poden ser la solució. Poden ser utilitzades també per modificar
els espais entre les dents.
2. Composite o resina composta: Les persones que tenen
dents trencades, mal alineades, fracturades, separades o amb
taques pot veure beneficis amb aquest tractament.
3. Corones de porcellana o de zirconi: Les corones dentals es
col·loquen sobre les dents que han patit deteriorament extrem.
Com el seu nom implica, una corona és com un «barret» que es
col·loca sobre de la mola; cobreixen decoloracions i envolten la
dent directament des de la geniva.
4. Pròtesis dentals: Les pròtesis
són funcionals i estètiques.
Existeix una àmplia gamma; hi ha
pròtesis removibles, pròtesis fixa
o mixtes, sobredentadures,
suportades per dents i / o per
implants.
5. Implants dentals: Un implant
dental bàsicament consisteix en
un cargol de titani o zirconi que
és inserit a l’os maxil·lar. Actua
com a suport per les dents falses,
les quals poden ser individuals o
múltiples, depenent de les
necessitats del pacient.
6. Blanqueig dental: Aquest
procediment unifica el color
blanc, elimina les taques
grogues, de menjar, de begudes i de cigar. Per al blanqueig
dental bàsicament es requereix que les dents estiguin sanes,
que no hagin estat tapades ni amb corones i que les genives
estiguin sanes.
7. Ortodòncia: es recomanen quan les dents es troben en
mala posició, quan no encaixen correctament unes amb les
altres. S’utilitzen diversos tipus d’aparells, fixos i removibles per
moure les dents. Aquests aparells funcionen aplicant una pressió
suau sobre les dents i els ossos obtenint com a resultat un
somriure bonic i dents alineades.
Penseu quines són les vostres necessitats i consulti’ns el seu
cas sense compromís. I recordi que hi ha plans de finançament
per costejar el tractament. Milloreu el vostre somriure i millorareu
la vostra qualitat de vida!
Manuel López de Calatayud Gaio
Llicenciat en Odontologia/ COEC 3800
Màster en implantologia-periodòncia i
rehabilitació oral (ESORIB) (New York
University - Université de Paris)
Membre de la SEI. Diplomat en cirurgia
general i implantologia
C/ Baixada de la Piscina, 6
Tel. 972 46 18 13
17244 Cassà de la Selva
Financem els tractaments en 12 mesos
Treballem amb mútues
Visiteu la nostra web: www.dentalinfo.es
83

C/ de les Mesures, Trav. de las Medidas,
les voltes, carrer Joan Gener i Roca...
El carrer de les Mesures comença a la cantonada de la plaça
Petita amb el carrer d’Ocata, en direcció al carrer Joan Gener i
Roca (avui encara hi consta com a Calle Juan Gener Roca), on
abans d’arribar-hi es troba, a la paret de la dreta, la placa de
Travesia de las Medidas. Així encara es llegeix en una placa
que hi ha a la paret de les Voltes, on havien col·locat un adhesiu
rodó en què s’hi havia pogut desxifrar «En català, si us plau».
Aquesta zona és la popularment dita plaça de les Mesures i
també de les Voltes.
En aquesta plaça es feien les gestions comercials de les
granes. Concessió feta per Carles II, rei de Castella i de
Catalunya-Aragó durant els anys 1665-1700. Les Voltes foren
construïdes expressament per ubicar-hi la funció de control, on
pesar els productes que es portaven a mercat. S’hi va construir
una «...gran plataforma de pedra picada adossada a la pared
del fons on hi havia les mesures buidades en la pedra i s’hi
pujava per una escala a cada extrem. Les granes apilades
passaven a emplenar les mesures, amb l’ajuda d’unes pales de
fusta que tenien forma de llossa i per una porteta davantera
s’escolaven al sac. Les mesures eren propietat del Rei i es
cobrava el dit «dret de mesuratge», que consistia en una fracció
petita del que es mesurava, generalment una palada o llossa,
d’aquí el nom de «llossada» que tingué aquest tribut. Hi havia
pobles exempts de pagar aquest tribut; en altres era més crescut.
Hom conserva diversos pregons i acords, penyorant fortament
el que portés les granes brutes o mal ventades.» (1)
A l’entorn de la utilització de les Voltes per a aquest servei
recordo, de molt petit, que en èpoques de restriccions s’hi venia
l’oli als botiguers, i crec que també a particulars. I també recordo,
i d’això no fa pas tants anys, que les Voltes es van remodelar els
últims temps, en què el senyor Josep Mestras i Sors va ser
alcalde, entre el 1971-1979, i que a la paret de can Cabarrocas,
o sia a la que fa referència l’apartat anterior, hi havia una pedra
picada que feia de banc, que es va retirar. Era una part de la
plataforma abans esmentada? Hi era només per a fer-ne
memòria? O simplement per casualitat? El que sí que puc
assegurar és que amb en Guitart, en Juanola, en Rigau i..., ens
hi assèiem tot fent la xerrada.
El 24-XII-1837 trobem l’acta d’arrendament de «Las Mesuras»,
que diu així: «...arrendamos de nuestra libre voluntad a Juan
Casanovas negociante de la presente villa, y bajo aceptante, y a
los suyos, durante el término de un año, como a mejor postor el
derecho de las Mesuras de esta villa según contenido en la
Taba...»
El 18-VI-1841 trobem la sol·licitud de permís per edificar per
sobre de l’arcada de la Plaça de les Mesures. «...respecto a la
solicitud que ha presentado Francisco Oller possadero de la
presente villa para establecer a su favor el espacio des del tejado
de las Medidas de piedra de esta villa arriba para la construcción
de un edificio...»
El 21-XI-1901 trobem una altra acta que fa referència a la
supressió del gravamen de les mesures «... que no es posible la
supresión del gravamen que pesa sobre los granos por el arbitrio
de Pesas y Medidas porqué dejarían de utilizarse en las
transacciones los instrumentos contrastados del Municipio, lo
que podria implicar un perjuicio en ciertos casos para el
comprador inocente que confia en la buena fe del vendedor,
además de que tambien es competencia de la Junta Municipal...»
En temps de restriccions, a la postguerra, hi havia el servei de
Comisaria de abastecimientos y transportes, que a la sala d’actes
de l’Ajuntament despatxava als botiguers arròs, sucre, oli,
granes... i altres productes alimentaris que estaven racionats, i
els servien una quantitat segons el nombre de cartilles de
subministrament que havien de servir. Alguna vegada —en
recordo la venda d’oli— aquest servei l’havien fet a les Voltes. I
els que ho feien eren en Cencio Jubert i en Pepe Cunillera.
Circumstancialment també havia vingut a vendre-hi oli un senyor
de cap a Tarragona o Lleida.
I en aquest entorn dels carrers, quins altres comerços hi havia?
Al costat de ca l’esparter, família Dalmau-Oller, última botiga de
la plaça del Municipi, hi vivia la família Forn-Ciurana, on la mare,
Encarnación, collia punts de mitja; al costat mateix, malgrat que
tenien l’entrada a l’interior de les mateixes Voltes, hi havia can
Cabarrocas, que feien d’ordinaris («recaders») a Barcelona;
també portaven ous i altres productes alimentaris a diversos
restaurants d’aquesta ciutat i sobretot bolets quan n’era l’època,
a la tardor.
A la cantonada, quan començava el carrer de les Mesures en
direcció a la plaça Petita, hi havia la carnisseria de can Xela,
que bàsicament portava la filla, la M.Teresa Barnés. Van canviar
diverses vegades de productes: una temporada van fabricar i
84 NÚM. 710 - ABRIL 2012

Una imatge dels anys 60 i
un dibuix de Joan Gener i
Roca de les voltes de
Cassà
vendre gel per a les neveres
d’aquell temps, que no eren
altra cosa que armaris de
fusta, o d’obra, en els quals
es posava un tros de glaç.
Posteriorment, van vendre
productes alimentaris, com
formatges i altres productes
de qualitat. Més endavant
encara, la Maria del Carmen
hi va tenir una merceria.
Pel mateix costat, i abans
d’arribar a la plaça Petita, hi
havia la botiga de queviures
de can Cunillera, que es
connectava amb la
d’objectes de regal i
parament de la llar, que tenia l’entrada a
la cantonada de la plaça Petita amb el
carrer d’Ocata. Ben bé a l’altre costat, ja
molt posteriorment, hi va haver la sastreria
d’en Robert Rich, on abans trobàvem el
magatzem de productes alimentaris de la
botiga de can Salgas de la plaça, de mal
nom can Sastric. I encara molts anys
abans, hi havia hagut la botiga de can
Berdelet, que abastava la carnisseria de
can Déu, avui de can Lluís, que té l’entrada
de l’obrador de la carnisseria esmentada
baixant cap a la plaça de les Mesures.
Ja situats a la plaça de les Mesures ens
trobem can Lauro Guitart, el baster, que
feia tota mena de bastos per a les bèsties
de càrrega. També feia i refeia matalassos
de llana.
La majoria recordarà la botiga de roba
de can Lluna, de la família Arbossé-Alsina.
Al costat de can Lluna hi havia la sastreria
de can Dausà, de la familia Dausà-Xiberta.
Recordo el taller de costura al segon pis,
i el gorro de soldat que em va fer en Miquel.
Amb més o menys dedicació, segons la
disponibilitat, tots ajudaven a la feina.
Eren, són, un bon exemple de família
unida, amb quatre germans i cinc
germanes. Avui un nét, un fill d’en Joan,
té la sastreria a la plaça de la Coma, on
anys ha hi havia hagut la fàbrica de pastes.
Després venia can Dalmau. Botiga en
què, a més de tota mena de productes
d’alimentació, de qualitat, venien pintures
i altres productes propis de les drogueries.
Recordo que molt de tant en tant la mare
em deia «Vés a can Dalmau a comprar
una llesca de formatge.» No calia dir la
NÚM. 710 - ABRIL 2012
marca ni el pes. La marca era l’única que
recordo que tenien: el rodó, vermell
d’Holanda, i el pes: una llesca fina. El pare
havia dit moltes vegades: «Si d’alguna
cosa em penedeixo és de no haver
conegut el formatge molt abans.»
Cal Fideuer, família Rigau-Prats i
posteriorment Rigau-Costa. Flequers.
Dels dos matrimonis van tenir tres fills:
l’Enric Rigau i Prats i en Jordi i l’Àngel
Rigau Costa. Tots tres fills van ser músics
i es va acabar el pa tan bo de cal Fideuer.
Al costat hi havia can Gratacòs, cal
Parracaire. Mort l’avi Gratacòs es va acabar
aquesta feina. El fill, en Jaume, feia de
taper i massatgista dels futbolistes del
Cassà.
Abans d’arribar a can Baulida hi havia
en Salgas, sastre. Tenia un taller de costura
en què a més d’ell, hi treballaven la seva
dona i tres costureres més. En Salgas era
molt aficionat als jocs de mans i molt amic
d’en Xavier Sala, en Xevi.
Tot fent cantonada amb el carrer de
Roscada hi ha la carnisseria, on
bàsicament han venut i venen productes
derivats del porc, elaborats per ells; també
tenen botiga de queviures: parlo de can
Baulida, per mi a cal Porquet. I en deia a
cal Porquet perquè en un aparador, avui
desaparegut, hi havia una figura feta de
fang d’una truja que, amb una cullera,
donava menjar a dos garrins. El menjar el
treia d’un sac que, em sembla, portava la
marca Sanders: «Yo también prefiero
Sanders.» La mare em deia: «Vés a cal
Porquet a comprar...» Actualment ja hi ha
la quarta generació que fa botifarres.
Esperem que en Joel o la Jana marquin
la cinquena.
Ca la Roura: Davant per davant de can
Baulida hi havia una botiga de verdures i
fruites. Era de la mare de la Maria del
Carme, en Quim i la Pepita Roura i
Caubet. Avui hi ha la botiga exposició de
ca l’Arpa.
La botiga de pesca salada: A la
cantonada del carrer Joan Gener i Roca
amb la Travessera de la plaça Petita, on
avui hi ha una pizzeria, la família Serrat-
Roca tenien una botiga de queviures que
popularment es coneixia com la Pesca
Salada, donat que un dels productes que
més treballaven era el bacallà salat.
Òbviament també tenien tota mena de
productes propis d’aquest tipus de botiga.
I, llevat d’error, la barberia de ca
l’Estanyol, que més tard van compaginar
amb una rellotgeria, avui traslladada al
començament del carrer de les
Barraquetes, a tocar de la plaça de la
Coma, tanca el circuit de comerços
d’aquesta cèntrica zona de la vila de
Cassà.
Text: Joan Maymí i Coloreu
Fotos: Arxiu dels germans
Codolà Vilahur, llibre L’Abans de
Cassà de la Selva i Llumiguia
(1) Apunts del llibre Història de Cassà de la
Selva, de Joan Gener i Roca i d’ Horitzó (1933-
1935) de La Colla Excursionista (1970)
85

Novel·les
Em va despertar la curiositat un escrit
aparegut en el diari on s’exposava el fet
de la renovació d’un gènere literari: el de
la novel·la d’amor tot i que, naturalment,
fugint de l’etiqueta rosa per tal que ningú
s’avergonyís de llegir-les.
Mirant-ho bé, es comprèn aquest gir en
la literatura. Hem viscut un parell d’anys
pendents d’assassinats, violacions,
policies llestos o despistats...tota una
saga que ens ha vingut del Nord i que
malgrat la fredor dels països d’origen,
estava plena de sang calenta: El
Millenium de Larson, les novel·les
d’Arnaldur Indridason, d’Asa Larsson, de
Mari Jungsted...
Però el toc modern havia de ser-hi
present i per això l’any passat va merèixer
el títol de «novel·la de l’any», en les
pàgines del diari al qual faig referència,
un llibre que, potser pel que dèiem de les
darreres edicions novel·lístiques, porta el
títol Contra el vent del nord i del qual s’han
venut ja més d’un milió d’exemplars a
Europa. Total: un seguit de correus
electrònics que s’intercanvien dos
desconeguts la relació dels quals
comença quan ell rep per error un
missatge que ella envia a una revista.
Novel·la d’amants virtuals amb final obert
tot esperant la continuació passat l’estiu.
Naturalment això desperta en mi el
record de les novel·les «rosa» de la meva
joventut. Novel·les romàntiques que
havien passat totes les censures,
novel·les on totes les noies virtuoses que
passaven per la vida sense cridar
l’atenció, marginades per germanes,
cosines riques o tietes opressores,
acabaven sempre trobant el noi ric i guapo
que queia rendit als seus peus enamorat
de tanta virtut i sacrifici (i bellesa també,
perquè totes eren boniques)
No recordeu les de la meva generació
aquelles novel·les que tant ens feien
sospirar? les d’aquell
inefable autor que es deia
ni més ni menys que
Perez i Perez? (La
censura ja podia respirar
tranquil·la amb aquests
cognoms!)
Fa riure dir-ho, però el
que més m’ha quedat a
la memòria és la imatge
d’aquella «pobra» noieta
a qui els parents rics
tenien quasi com a
minyona i que, des de
darrere la finestra «amb el
polissoir arreglant-se les
ungles», veia mig plorosa
la cosina rica muntant a
cavall amb el noi guapo,
de qui ella estava enamorada
secretament, cavalcant al seu
costat...Quasi, quasi ens feia plorar malgrat
que en aquelles novel·les sempre les
noies virtuoses rebien el seu merescut
premi (un casament amb un noi ric) i les
riques, orgulloses i vanitoses, es
quedaven per vestir sants.
Aquí teníem, per sort i sense fugir de
l’estàndard que marcava la moda, les no
menys inefables novel·les de Folch i
Torres entre les quals, de tant en tant, amb
les pobres noies i també els pobres nois
incompresos ja casats feliçment se n’hi
barrejava alguna d’aventures
divertidíssimes: Bolavà detectiu, Les
aventures d’en Per Fi, en Massagran...
Quantes nits en Massagran ha fet agafar
el són als nostres néts!
I quan el Sr. Perez i Perez es ficava en
terreny històric (no sé què en devia
pensar la «Real Academia»), els nostres
somnis ja eren d’èxtasi total: imaginar
aquells castells, aquelles dames amb
aquells vestits meravellosos, aquells
finestrals darrera els quals elles cus que
Marc Pagès Ruscalleda
Osteòpata per la
Universitat
E.O.B.(Barcelona) i
per la Universitat
de Maidstone
(Anglaterra)
Hores convingudes. Telf. 609 77 25 93
cus, plora que plora, espera que
espera....,aquells cavallers vestits amb
malles d’argent, cavalcant cercant la glòria
i el trofeu per portar a l’estimada...,aquelles
damisel·les capaces de vestir-se de patge
per seguir l’estimat, el qual ignorava la
seva identitat i al qual havien acompanyat
fins al camp de batalla, disposades a
interposar-se entre ell i l’espasa
enemiga...
Quan llegíem això que explico i deia
l’escriptor que llavors ell descobria que
el patge era en realitat una donzella que
l’havia salvat de la mort, no deia,
naturalment, com ho havia descobert i
llavors sí que la nostra imaginació es
disparava i com que allà dins no s’hi podia
ficar la censura, imagineu el que
imaginàvem!! I és que malgrat la pretesa
censura, de bledes no en teníem un pèl i
d’amagatotis llegíem tot el que no ens
deixaven llegir. No tot era de color de
rosa!
M. Dolors Godoy
86 NÚM. 710 - ABRIL 2012

Mots encreuats 311
1.- () Conduir en una rotonda 1.- () Sense places lliures al
jutjat. 2.- Dama capgirada a l’anglesa; sí, així, tal com sona. 3.-
Rebre un foraster que ve del sud. 4.- Rapidesa. 5.- Onze. 6.- Ultimen
el cas. 7.- Pedra musical. 8.- Correguda cap als millors restaurants
de Palamós. 9.- Ho detesteu i ho feu públic verbalment. 10.- Us és
vagament conegut per la seva tonada. 11.- Fan niu. 12.- El panís
dels romans. 13.- Tanca l’aparador de la joieria. 14.- Pic. 15.- El
tauró més popular de Tossa. 16.- El d’atura no s’atura mai? I ca!
17.- Inventin. 18.- Consonant invertida. 19.- L’ocell que fa plorar
als merengues (i oblideu-vos del periquito). 20.- Lliura a la muller.
21.- Es decideixen per una alternativa. 22.- Al revés petita porció
d’alguna cosa que es pren amb els dits. 23.- Agnòstics capgirats
com els teus. 24.- Degustació capgirada. 25.- Un nòrdic que es la
l’orni quan visita l’Estat espanyol. 26.- Demostra altivesa com el
teu oncle. 27.- Lent d’augment. 28.- Acolliu i assessoreu els
associats al club literari que accedeixen a la biblioteca. 29.- A la
cua del castís. 30. () Afectat per les desconsideracions per la
seva manca d’orientació. 30.- () Article ganxó. 31.- Els bons
però sense el bo. 32.- Ni punyetera idea. 33.- Línia discontínua de
la carretera. 34.- Cul dels sacs. 35.- Hi dorm l’excursionista. 36.-
Queixa del bilbaí que canta flamenc.
1 2 3 4 5 6 7 8
9 10 11
12 13 14
15 16 17 18
19 20 21
22 23
24 25 26 27
28 29
30 31 32 33
34 35 36
O R Q U E S T R A
B E U S O I E N T
J I U S A V A R
E S C A L A E G O
C O L L U C S E
T A O T I D A
I P O R P A C M
U I L O V E R G E
L A V A P E R O
F O G A R S U A P
Solució als mots encreuats 310
UNA SECCIÓ DE JOSEP M. FUSTÉ
LES SOLUCIONS, AL NÚMERO PROPER
NÚM. 710 - ABRIL 2012 87

Alumnes de la guarderia de Cassà (1969)
Abans que les llars d'infants hi havia les
guarderies, que com el seu nom indica era
espais on deixar els infants mentre no tenien
prou edat per anar al'escola; a Cassà a finals
dels anys 60 n'hi va haver una a la seu dels
antics jutjats, darrera la llar dels jubilats. A la
imatge, de l'any 1969, un grup d'alumes, amb
la senyoreta Dorita que en tenia cura.
Hi podem veure: fila del darrere: Àngela
Llinàs, X. Martinez, Navarro, Aurora Blanquera,
XXX, Olga Armengol, Marta Maqueda, Lluís
Freixas i Magí Freixas.
Fila del davant: Marta Barnés, Narcís
Blanquera, Agustí Bota, Raquel Vidal, Chantal
Armengol, Isabel Serret i Pere Costa.
Foto i identificació: Aurora Blanquera
Baixada de la Coma, 12 Tel. i fax: 972 46 40 88 17244 CASSÀ DE LA SELVA (Girona)