Agost 2004 - Ajuntament d'Arbeca

El català, llengua de tots
I tu, què n‛opines?
Els ciutadans de la vila d’Arbeca des de sempre han acollit de bon grat totes aquelles persones vingudes de fora
que han mostrat un interès d’integració al poble i amb la gent del poble.
Actualment, com és sabut per tots els arbequins i arbequines, siguin o no nascuts al nostre petit país, el nombre
de persones de nacionalitat forània ha anat augmentant de manera progressiva i considerable.
Aquest fet ens ha de satisfer per diversos motius, com poden ser l’exercici de la solidaritat entre les nacions i les
persones, l’aportació cultural a les nostres maneres de fer o la constatació que al nostre poble s’hi troben bé.
No obstant, aquesta visió positiva de la immigració no ha de fer minvar les expectatives de futur, en general,
vers la cultura catalana i, en particular, vers la nostra llengua. És patent la disminució de l’ús del català en favor
del castellà com a mitjà de comunicació entre la població estrangera, ja que els immigrants tendeixen a aprendre
primer aquest idioma, de manera que els resulta més còmode expressar-s’hi.
Si bé és cert que se’ls ha de concedir un període suficient com per assolir una mínima adaptació, també és precís
que els mostrem amb paciència i d’una forma docent i integradora els nostres costums i, per tant, la nostra
llengua. No es tracta d’imposar, tal i com durant quaranta anys es va practicar amb el castellà, ans al contrari.
Cal una conscienciació general de la missió de professors de la llengua que com a catalanoparlants i ciutadans
de Catalunya tenim encomanada.
En aquest sentit, la campanya publicitària de la Generalitat de Catalunya, emesa per TV3 fa uns mesos, preveia
la idoneïtat de propagar la nostra llengua a través dels comerciants, ja que aquest col·lectiu constitueix una via
directa de comunicació entre ambdues comunitats lingüístiques, les quals estem perfectament capacitades per
assolir una interlocució recíproca mitjançant el català.
Per tant, i tenint en compte la importància de saber català en un entorn rural i catalanoparlant com el nostre,
cal que convertim la llengua catalana com a llengua habitual dels nouvinguts a l’hora de desenvolupar-se amb
normalitat al poble, doncs l’ús quotidià d’un idioma constitueix l’element fonamental pel seu aprenentatge. I un
dels escenaris més oportuns per a practicar-lo, com ja s’ha apuntat anteriorment, el trobem als comerços degut
a la gran quantitat i varietat de lèxic que s’empra, ja sigui per les mesures, quantitats, noms dels productes, de
les eines, etc.
Finalment, constatar que, en nuclis reduïts com són les Terres de Ponent, resulta relativament senzill aconseguir
aquest objectiu, i que sovint som els propis catalanoparlants els que, parlant als estrangers en castellà,
conseqüentment cometem dos greus errors: privar-nos d’expressar-nos en la nostra pròpia llengua i privar
els estrangers d’iniciar l’aprenentatge i posterior pràctica del català. Privacions, ambdues, que comporten un
retrocés de la llengua catalana.
Ara bé, no hem d’oblidar que es tracta d’una responsabilitat compartida.
Meritxell Gabarró i Sans
5