Agost 2004 - Ajuntament d'Arbeca

I tu, què n‛opines?
4
Maltractaments en el si de la llar
Sra. Directora,
Durant les passades Jornades Culturals va tenir lloc una xerrada amb la projecció d’un vídeo i un col·loqui a
posteriori sobre la violència domèstica. A banda de moltes coses interessants que allí van parlar-se o dir-se, a mi
el que em va resultar més interessant i em va cridar més l’atenció de la xerrada fou el nivell de solidaritat que
hi havia entre els ponents de la xerrada. A tall d’exemple, van comentar que més d’un cop quan en una casa
sentien crits, un parell o més de dones immediatament es dirigien cap el lloc d’on procedien els crits i trucaven
fortament a la porta del pis i preguntaven en veu molt alta: que passa alguna cosa ? que hi ha algun problema
? i que tant sols això, feia que l’agressor deixés de pegar o maltractar la víctima; és ben cert que és ben poca
cosa, però com a mínim evitava que la cosa anés a més. Un dels guanys més significatius que s’ha produït
en aquests darrers anys és que sortosament hem passat a considerar el tema de la violència domèstica com un
aspecte d’àmbit privat a considerar-lo d’àmbit públic i del qual no en podem restar al marge.
Evidentment no podem comparar aquestes situacions descrites abans i les que s’han donat o puguin donar-se a
Arbeca, però actualment ens trobem que la nostra vila ja no és un poble petit i per sort o per desgràcia degut
al mode de vida que portem tots plegats hi ha molta gent que no té cap mena de contacte amb altres veïns
del nostre poble, de veïns que viuen uns carrers més enllà i que hi ha un munt de llocs que només hi passem
rarament, que no sabem què passa a tres portes de casa nostra. Tot això ve a compte degut a que crec que en
cap cas s’hauria de deixar de comunicar ni que sigui de manera anònima i per descomptat discretament, a les
autoritats respectives (Ajuntament, regidors d’Afers Socials, assistenta social, etc ) qualsevol indici o prova què
tinguem de que en una llar s’hi està exercint violència domèstica, no fos cas que els uns pels altres, entre el “
no t’hi fiquis”, “això que passa en aquesta casa ho sap tothom” o la simple desconeixença real, ningú fes el pas
de fer-ho saber a les autoritats i la situació es perllongués amb els perills que això comporta simplement perquè
no ha estat comunicada oportunament.
He volgut aprofitar l’oportunitat d’utilitzar aquesta nova eina d’informació com és “La Borrassa” per donar a
conèixer la meva inquietud i pensar que com a humans que som res del que li succeeix a la humanitat ens és
aliè.
Xavier Sans i Duch