Agost 2004 - Ajuntament d'Arbeca

on anem a raure...
David a inventar-se’l. Si s’havia d’anunciar la mort d’algú pel pregó, res millor que uns sons de campana inicials. És un
clar exemple de l’important paper que han tingut les campanes als pobles.
La música solament és un reclam, una advertència per tal que tothom estigui alerta i escolti, i no es pretén fer
gaudir als vilatans. La música que sona en els diferents pobles ha esdevingut quotidiana com el mateix pregó i la música
s’associa al mateix pregó. En cada poble aquestes associacions són diferents i esdevenen un símbol d’identitat i això
fa que quan hom vagi a un altre poble i n’escolti el pregó s’estranyi primer i després pensi “- al meu poble ho fem més
bonic! -”, “- el pregoner parla més adequadament i no és tant carca!-”,...
Una dona d’Artesa que està casada a Vilanova de la Barca es va sorprendre quan va anar a viure allí, car els dies
festius, el jovent del poble s’apodera de la sala de fer els pregons i durant tot el dia fan tertúlies, animen a la gent a què
estigui de gresca i posen música de la ràdio o bé cassettes. La gent d’allí ho troba ben normal, ja que fa molts anys que
es fa, i tot i que molesten una mica, tothom ho tolera, mentre que ella no s’hi acaba d’acostumar.
A Massalcoreig quan bufa el vent de Ponent, a vegades es pot sentir la música del pregó que es fa a Torrente
de Cinca, que pertany a Aragó, la música que hi posen no és una sardana, sinó una jota aragonesa i el discurs es fa en
castellà. És una demostració de què el so no respecta fronteres ni divisions geogràfiques.
Un cas molt particular és el poble de Ginestar de l’Ebre, que pertany a la Ribera d’Ebre. En aquell poble quan
arriben gitanos, estrangers, o gent desconeguda, pels serveis de megafonia sona música com ara “pasdobles”, sevillanes...
i la gent deixa el que està fent i es reuneix a la plaça per saber què passa. Així s’estableix un codi musical, per mitjà del
qual els vilatans saben quan és necessària la unió dels membres del grup davant una possible amenaça exterior.
El contingut de les notícies dels pregons varia en funció dels pobles i la seva situació geogràfica ja que cada
poble està influït pel seu entorn, així per exemple, a Massalcoreig per on passa el riu Cinca, sovint s’informa pel pregó:-
“Protecció Civil informa que el riu pot desbordar-se...”-, als pobles de secà es prohibeix cremar el rostoll a l’estiu per
perill d’incendi, als pobles per on passa el Canal d’Urgell també s’informa de les restriccions de rec a causa de la falta
d’aigua als mesos de juliol i agost.
Pel servei s’informa de molta varietat de notícies, com ara si algú s’ofereix per a fer repassos, empresaris o
agricultors que ofereixen feines laborals, temporals o fixes, venta de vehicles com ara tractors i o d’altres objectes, venta
de productes al mercat pel qual s’acostuma a fer un pregó exclusiu i extraordinari el dia de la setmana que hi ha mercat
al poble, les diferents entitats del poble avisen als interessats de les activitats que es programen i quan tindran lloc les
reunions, s’organitzen autocars per anar a manifestacions de pagesos a Barcelona, també s’avisa de l’arribada dels Reis
Mags, les activitats de la Fira i de la Festa Major...
La instauració dels pregons per megafonia als pobles ha resultat ser un sistema molt efectiu com a servei
informatiu local i difícilment les noves tecnologies o altres mitjans de comunicació el podran substituir.
31