Agost 2004 - Ajuntament d'Arbeca

on anem a raure...
que suposava més altaveus repartits arreu del poble, ara, si algú no ho entèn pels altaveus pot sintonitzar el pregó per
la ràdio.
A Puigverd no es sintonitza per la
ràdio sinó pel televisor. Sembla que l’enginy
el va realitzar un manetes del poble. Quan es
fa el pregó es connecta l’emissor d’ones i pel
televisor hi surten les barres que permeten
regular el color i s’escolta el pregó. Es va deixar
l’emissor d’ones engegat durant tot un dia i els
vilatans ho van poder sintonitzar en un canal
del seu televisor i ara tothom ho pot escoltar.
Inicialment, sembla que no estava ben regulat
i emetia ones que arribaven fins tan lluny que
un camioner local radioafeccionat va poder
escoltar el pregó des de Zaidín.
A les Borges Blanques i a Juneda, on
hi ha una tradició radiofònica més arrelada, la
sala de ràdio no coincideix amb la sala de fer
els pregons per megafonia, de manera que els
encarregats de la ràdio local donen les notícies
que recullen diàriament de l’Ajuntament i les
transmeten en un altre format i a una altra franja
horària.
Tots els encarregats de fer el pregó en
els diferents pobles que he visitat, han imitat la
manera de fer-lo igual com ho feia l’encarregat
anterior a ells. La seva situació laboral és
diferent i cadascú realitza tasques diferents a
part de cuidar-se de fer el pregó. Així a Juneda
es tracta d’una secretària, a Castelldans d’un
Imatge de Ràdio Arbeca
encarregat de manteniment, a les Borges
Blanques es tracta d’un funcionari...
La música també és present en als pregons per megafonia. La seva presència s’explica pel fet que ocupa el lloc
que antigament ocupava la trompeta. Arreu dels pobles on he anat posen una sardana, en aquells que no hi posen una
sardana reconeixen que l’han posat durant molt de temps. La Santa Espina durant molt de temps ha estat la sardana
característica en molts pobles.
A Juneda també posen cançons cantades pel grup coral de la població, música de cantautors catalans com ara
Lluís Llach, Marina Rossell, Raimon,... a Puigverd també posen havaneres i d’altres grups d’actualitat.
Poc a poc, amb el pas del temps, el repertori de peces musicals s’ha anat diversificant i s’utilitza una música o
bé una altra, en funció del tipus de pregó.
A Aspa es posa una sardana pels pregons normals i els Segadors pels pregons extraordinaris de la Unió de
Pagesos.
El que presenta més varietat als pobles és la música que posen per a anunciar la mort d’algú. A Arbeca posen
l’Emigrant que és una cançó catalana cantada per l’Emili Vendrell sobre la lletra de Mossèn Cinto Verdaguer, que narra
la marxa d’algú i que té un alt contingut ideològic nacionalista, a Puigverd posen una altra cançó tradicional catalana,
La Mort de l’Escolà. Als altres pobles hi posen avemaries, rèquiems o una música per a orgue qualsevol. A Juneda es
senten tocar campanes pels altaveus; hom es pensa que són campanes enregistrades en una cinta de cassette però no és
pas així. El so el produeixen manualment amb un instrument sonor inventat fa molts anys per un manetes del poble,
que es deia David. L’objecte està fet amb dues capses de tabac. Una d’elles té un forat que comunica amb l’altra i fa de
caixa de ressonància. La capsa superior sosté un elaborat mecanisme mitjançant el qual, quan hom mou un petit botó
i un martellet, pica contra una mena de filferro pla i esfèric que produeix el so. Posen l’instrument a prop del micròfon
i d’aquesta manera es pot escoltar per megafonia. Poques persones del poble saben que existeix aquest instrument i no
s’ho havien preguntat mai. La importància d’aquest cas no és l’instrument sonor en si, sinó el que va empènyer a en
30