Agost 2004 - Ajuntament d'Arbeca

on anem a raure...
Els pregons per megafonia
En molts municipis de Catalunya la figura del pregoner tradicional que anava caminant pels carrers del poble
anunciant les notícies de caràcter local ha estat substituïda per un sistema de megafonia que consisteix en tota una sèrie
d’altaveus repartits pel poble i instal·lats al campanar, façanes i teulades que estan connectats a un amplificador i un
micròfon, situats en una petita habitació de la Casa de la Vila.
L’ajuntament de cada localitat és el que s’encarrega de gestionar el servei. Un encarregat és el responsable
de recollir les diferents notícies que li arriben de particulars o bé de diferents entitats del poble, les redacta de forma
coherent i entenedora i ho anuncia diversos cops al dia (en funció de cada poble) per megafonia.
Un fragment d’una peça musical acostuma a indicar l’inici i l’acabament del pregó. Habitualment és una
sardana.
A Tarrés, un poble de les Garrigues d’uns cent habitants, en Ramon Palau, que havia estat agutzil i pregoner del
poble des de l’any 1960 fins a l’any 1986, encara avui fa el pregó a la manera tradicional caminant pels carrers del poble
amb una trompeta natural sense pistons amb bisell fins a l’any de la seva jubilació i actualment amb una “trompeta de
brossaire” que és un instrument de llautó de llengüeta doble (s’assembla molt amb una botzina de bicicleta).
Actualment a Tarrés també hi ha un petit sistema de megafonia a través del qual s’hi notifiquen les notícies de
caràcter oficial, però com que el poble és molt petit per qüestions pràctiques quan algun venedor ambulant o “bolander”
va al poble li encomana a ell que ho faci saber als vilatans.
Tradicionalment l’agutzil dels pobles s’encarregava de fer els pregons. Amb la trompeta feia tres tocs si
es tractava d’una notícia de caràcter oficial i dos tocs si es tractava d’altres notícies (pèrdua d’objectes i/o animals,
venedors ambulants...).
Si hom trobava un objecte perdut el donava a l’agutzil i aquest era l’encarregat de tornar-lo al seu amo.
La cantarella del pregoner tradicional és molt particular. La primera síl·laba de la frase arrenca en un to més greu
que la resta que està una 4ªJ per sobre d’aquesta i que hi arriba fent un marcat lisando amb la veu.
En un poble petit com Tarrés el pregoner dóna diversos tombs pel poble. A Arbeca només en donava un i en
alguns pobles el pregoner anava amb bicicleta ja que el poble és més gran.
Quan ell va començar a fer de pregoner va heretar la trompeta de l’anterior agutzil del poble i també en va imitar
la manera de fer el pregó.
La figura del pregoner és
imprescindible en un poble. Els
vilatans necessiten estar informats
dels esdeveniments d’àmbit local.
En un poble petit que no té gaire
pressupost per a mantenir un pregó
per megafonia i un encarregat
municipal que s’encarregui del
servei, s’ha conservat la figura del
pregoner tradicional.
Imatge de megafonia situada al campanar
En Segismundo de cal
Muntanyés fou agutzil d’Arbeca des
de l’any 1959 fins a l’arribada dels
primers governs locals democràtics
vers l’any 1978. Alternava l’ofici
d’agutzil amb el de pagès i
inicialment recorria els carrers del
poble, fet que li suposava molt de
temps. Aproximadament unes dues
hores i mitja.
Recorda que fent el pregó,
sovint s’havia d’esperar que
passessin els carros, ja que la gent no s’aturava i van aparèixer els primers ciclomotors, tractors i cotxes. Demanava a
28
Text: Francesc Safont