Agost 2004 - Ajuntament d'Arbeca

donat moltes facilitats. Recordo que
quan al desembre del 1997 vaig
anar a la República Dominicana a
buscar la meva filla Fàtima, l’alcalde
d’aleshores va ajudar-me a realitzar
tots els tràmits necessaris, i el Ciriaco,
el Ramon i la seva dona Angelina, tots
ells família del meu marit, van cuidar,
durant el transcurs d’un mes, del meu
fill, que llavors només tenia quatre
mesos. Els estic molt agraïda.
Com valora el fenomen de les
immigracions?
Com una cosa totalment natural, i que
cada cop ho serà més. Actualment les
distàncies són més petites i per tant,
aquest fenomen augmentarà. La gent
no deixa el seu país perquè sí, hauríem
de tenir en compte que per damunt
dels països i les races o creences, hi
ha persones, que és l’important i el
que hem de valorar.
Us considereu feminista?
Per descomptat! És important que les
dones tinguem una actitud de defensa
dels nostres drets fins a assolir una
condició d’igualtat amb els homes.
Què significa per vostè triomfar?
Una sèrie d’aspectes com: treballar i
tirar endavant confiant en un futur bo
pels nostres fills, sentir-se estimada
per la gent que t’envolta i que aquests
et respectin i et valorin ...
Teniu alguna assignatura pendent?
M’hagués agradat estudiar infermeria,
ja que és una professió que sempre
m’ha agradat, poder ajudar a altres
persones em fa sentir satisfeta. També
m’agradaria tornar algun dia al meu
país, ja que el fet de no tenir-hi família
directa, fa que em vagi desvinculant i
això em dol.
Al costat d’un gran home hi ha una
gran dona o viceversa?
Crec que sí, però també crec que el
més important és tenir-se confiança.
El sentit de la vida?
La meva família i lluitar per tirar
endavant.
Creieu que hi ha vida després de la
mort?
No, a mi em sembla que un cop morts
no hi ha res més, que m’enterrin i ja
està. La vida s’ha de viure quan estem
vius.
Com és el món que veieu?
Podria repetir el que es diu tant
sovint, que canvia molt depressa. És
impressionant veure com ha canviat
en els darrers anys i qui sap com serà
d’aquí uns quants anys més!
Com són una jornada laboral i una
de festiva?
M’aixeco a les 7 h del matí, arreglo
la roba dels nens, l’esmorzar, la seva
motxilla i a les 8 h vaig a repartir els
diaris. Tres dies a la setmana, de les
12 h a les 3 h, vaig al sindicat a fer
les oficines o sinó, vaig a netejar la
sala de la Llar de Jubilats. A la tarda,
des de les 4 h a les 9 h estic al bar del
Casal d’Avis i després cap a casa, a fer
el sopar i posar els nens a dormir. Amb
tota aquesta feina, tinc la sort que el
meu marit m’ajuda amb tot el que pot.
Els dies festius, m’agrada sortir, però
d’altres s’agraeix quedar-se a casa,
dormir una estona més i disfrutar de
la casa i de la família. A la tarda, tant
dissabte com diumenge, vaig un altre
cop a la Llar de Jubilats.
El millor d’Arbeca?
Crec que és la gran quantitat
d’activitats que s’hi realitzen per
tothom, la qual cosa vol dir que es
valoren els nens, els joves, les dones
i els avis. La meva filla, per exemple,
fa moltes activitats, fa rítmica, va a
la Coral ... o el meu fill Ramon, va a
anglès i a futbol.
I el pitjor?
En aquests moments no se m’ocurreix
res.
Com creieu que serà el món que
deixarem als nostres fills?
Ja hem dit abans que tot canvia molt
depressa, però jo desitjo que aquests
canvis siguin cap a millor, hem de
treballar per un futur amb esperança.
Com us agradaria que us
recordessin?
Com el que sóc, que ningú hi posi ni
de més ni de menys.
de tu a tu
Aficions: Cuinar,
ballar i sortir amb la
família i els amics.
Principal virtut: Sóc
previsora, observadora i
crec que simpàtica.
Principal defecte: Sóc
massa nerviosa.
Qualitat que valoreu a les
persones: La senzillesa.
Música: M’agrada molt
el “merengue” i la música
caribenya. M’agraden molt
el Júlio Iglesias, el Serrat i
el José José.
Plats preferits: la paella
i el “frito verde” amb
pollastre a l’ast, és un plat
típic del meu país fet amb
bananes.
Lema: Que ens respectem
els uns als altres i que
tothom tenim dret a
equivocar-nos i a rectificar.
25