Agost 2004 - Ajuntament d'Arbeca

de tu a tu
Càrrec polític que ocupa i ciutat on
el desenvolupa: 3r. Tinent d’Alcalde.
Regidor de Participació Ciutadana i
Promoció de la dona. Ajuntament de
Lleida. Quants anys fa que té un
elevat grau d’implicació amb la
política?: No ho recordo bé, però no
menys de la vintena. De seguida que
vaig acabar la llicenciatura. Quin dels
possibles càrrecs polítics que hi ha li
faria més il.lusió d’aconseguir?: No
tinc pas grans ambicions. Em plau molt
el que faig: és creatiu i em permet una
gestió innovadora. Però ser President
de la Generalitat (o conseller) és una
il.lusió nacional que compartim moltes
persones dedicades a la cosa pública
catalana. Esmenti un avantatge i un
inconvenient de ser polític: Avantatge:
permet transformar les condicions socials
per a un major benestar de les persones:
una solidaritat bàsica amb la gent.
Inconvenient: no tens horaris i molt poc
temps per les coses personals, la família...
I sols estar en una vitrina que et lleva una
bona part de la intimitat. Què és el millor
i el pitjor del govern tripartit de la
Generalitat?: El millor n’és l’expressió
diversa, plural, distinta: és la riquesa dels
matisos que s’ajunten per a una acció
sola, consensuada i corresponsable. El
pitjor és que puguin donar-se tensions
partidistes, accions particulars d’un
partit al marge del compromís comú.
Anomeni cinc paraules que definirien
la seva tasca política diària: Cinc
conceptes: Cooperació ciutadana,
18
Nom: Francesc Pané i Sans
Edat: 49 anys
Nom de la casa pairal: Cal
Broma
Lloc d’empadronament:
Lleida
Resideix a Lleida
La seva professió: Professor
de Llengua i Literatura
Catalanes a Secundària.
Partit al qual milita: ICV
(Iniciativa per Catalunya
– Verds)
responsabilitat participativa, equitat de
gèneres, protecció per als més febles,
atenció mediambiental. Per què creu
que entre els cinc entrevistats no
hi ha cap dona? Perquè en qüestió
d’oportunitats de gènere, seguim sent una
societat masculinitzada, lamentablement,
i insensible a la necessària equitat.
Aquesta és una assignatura pendent que
ens correspon a tots i totes, però molt
especialment als homes: hem de canviar
la nostra sensibilitat i hem d’actuar
responsablement per a la igualtat (i
“igualtat” no és una paraula “sentimental”,
alerta!) A què es pot deure que un poble
de les carecterístiques d’Arbeca tingui
fins a cinc veïns que es dediquen a la
política? Coneixeu algun cas similar
en proporcions numèriques? Arbeca ha
tingut sempre una preocupació social que
ha somogut les consciències i que ha fet
moure el múscul polític de la majoria de
la seva gent. Hi ha, a Arbeca, un fonament
cultural que bull, una preocupació per
les coses de la nació, del món... Crec
que no hi ha cap altra comunitat així de
desperta, sincerament. Quin dels seus
trets personals considera atribuïble al
fet de ser d’Arbeca?: Una predilecció
pel paisatge; una inclinació a la rebel.lia
social; una passió pel moviment i contra
la peresa intel.lectual; una dedicació per a
les persones que treballen i que mereixen
més felicitat... Considera que el govern
municipal actual d’Arbeca és la millor
de les possibles opcions que hi havia
després de les eleccions? No. Crec que
convenia –i molt!- un esforç per ajuntar
les sensibilitats d’esquerres. La diversitat
és una riquesa per als governs d’esquerra
inestimable. Per dissort, ICV no és present
encara a l’Ajuntament: si hi haguéssim
Arbequins al poder
estat, hauríem maldat per aconseguir
aquesta diversitat en un compromís
únic de govern. Quina és la principal
mancança del poble? Crec que li falta
un lloc simbòlic per als arbequins que ho
sigui també per als de fora: ho hauria estat
el castell. Però es pot construir: un gran
parc singular, potser un parc temàtic de la
pagesia... Ha d’ésser un element simbòlic
que faci consens entre els arbequins, que
sigui singular en la geografia i capaç
d’atreure la curiositat dels foranis perquè
vinguin a visitar-nos. No tenim males
comunicacions, ara. Però ens hem aïllat
massa, hem oblidat l’atractiu de Santa
Caterina firal i no l’hem sabut recuperar.
Quants cops a l’any de mitjana visita
Arbeca? Una dotzena de vegades, així
que el temps disponible m’ho permet. On
compra l’oli per cuinar? En tinc sempre
d’Arbeca, però en vaig adquirint de les
diverses cooperatives garriguenques.
Vindrà aquesta Festa Major? Tinc un
compromís contret al cor d’agost. Què
en sap de l’últim monument que s’ha
inaugurat al poble? Em dol l’estat en
què tenim l’ermita de Santa Caterina,
i el seu turó, que podria ser un indret
singular, bellíssim. Citi una persona que
admira i digui per què: Martin Luther
King. Sense cap violència, va ser capaç
de capgirar els EE.UU. Encara no es
casen els negres amb els blancs, però els
negres són ciutadans i ciutadanes a tota
la geografia. Abans d’ell, no comptaven,
no votaven, els assassinaven... King és
un exemple d’humanitat. Però a Lleida,
ni a Arbeca, ni a les Borges, ni a Juneda,
no té cap carrer dedicat: per què? Quin
és lúltim llibre que ha llegit?. “Les
identitats que maten” d’Amin Maaluf,
que és un àrab libanès de fe cristiana.
En el llibre reflexiona sobre les seves
múltiples identitats i conclou, sàviament,
que només n’hi ha una que valgui per a
ell i per a tothom: ésser humà, congènere
i coetani dels humans que avui viuen i
responsable d’allò que deixarà als que han
de venir en generacions posteriors. És un
al.legat contra els integrismes nacionals,
religiosos, ideològics... Magnífic! Si
us féssim aquestes preguntes alhora
en un context amb possible tertúlia,
quina li sembla que us portaria més
discrepàncies entre vosaltres i per quin
motiu? La de l’Ajuntament perquè tenim
poca maduresa de participació política
democràtica.