Agost 2004 - Ajuntament d'Arbeca

LA BORRASSA
Mossèn Anton
compleix
50 anys de
prevere
per saber què passa
Estem de Festa Major!
La història i
curiositats dels
pregons
Número 2· Agost 2004 · Arbeca
Arbequins al
poder

Editorial
Estem de Festa Major. Ens trobem immersos en la festa gran del
poble, la que durant molts anys, temps enrere, era pràcticament
l’única oferta d’oci de l’any i la més esperada. Representava una
mena de compensació a l’esforç fet pels pagesos durant l’any i
especialment durant l’estiu, després d’una nova campanya, i el
descans i la distracció eren merescuts. Actualment el concepte ha
canviat una mica, però la Festa Major se segueix esperant amb
il·lusió per tot el que comporta. L’arribada dels familiars que viuen
fora, àpats més elaborats, roba nova, els carrers plens de gent dia i
nit, música, balls i espectacles, entre altres, són prous al·licients per
viure la Festa Major. A més, Arbeca sempre ha tingut fama de fer
bona Festa Major entre els pobles veïns i altres de més llunyans,
cosa que s’ha notat amb la notable presència de gent de fora. Tot
i així, darrerament hi ha joves que opten per passar fora del poble
algun dels dies de Festa Major, anant als llocs habituals dels cap de
setmana, i això es nota, encara que per sort la Festa Major d’Arbeca
gaudeix de bona salut. No obstant, no està de més fer una reflexió
en aquest sentit des d’aquestes pàgines, ja que actualment Arbeca
té una oferta d’oci prou àmplia durant l’any a més de la que aporta
la Festa Major. La música en directe hi és present en múltiples
ocasions, tant en festes assenyalades com algun divendres o dissabte
que no destaquen al calendari, però no totes aquestes convocatòries
triomfem, sinó que hi ha hagut casos en què s’ha comptat amb un
públic escàs. Però no parlem només de la música, ja que les poques
obres de teatre que tenim -aquí sí que hi hauria una mancança- tenen
poques butaques ocupades i el mateix fet es repeteix amb segons
quins actes que anys enrere s’hauria sacrificat un dia sense menjar
per poder tenir-los. Cal que la gent respongui per millorar l’oferta i,
a més, això afavoreix les relacions entre vilatans. Així doncs, fem
poble i passem una bona Festa Major!
Coordinadora
Alba Elías Ribera
Consell de redacció
Jordi Esqué i Boldú
Berta Esqué i Moyà
Montse Fernández i Egea
Francesc Safont i Giné
Antonieta Safont i Masot
Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones que ens han fet
alguna aportació per elaborar els continguts d’aquest número.
Dipòsit legal: L-381-2004
Imprimeix: A. G. Molino- Mollerussa
Col·laboradors
Jesús Elies
Esmeralda Fuster
Jaume Nadal
Noëlia Motlló
La Borrassa no es fa responsable ni s’identifica amb cap dels articles d’opinió publicats en les seves
pàgines, ni de les opinions, teories, ideologies i conceptes que s’hi recullen i expressen.
La Borrassa ofereix les seves planes a tots els comentaris, crítiques i opinions que es vulguin fer sobre
el seu contingut amb un afany de superació i d’informació íntegra.
La Borrassa convida al diàleg i a la llibertat d’expressió sense més límits que la correcció i el respecte
educat entre tots els opinants.
Índex
I tu, què n’opines? .................. 4
El dia a dia .................. 7
De tu a tu .................. 17
Arbequins al poder
On anem a raure... .................. 22
Sabíeu per què celebrem
l’1 de maig?
De tu a tu .................. 24
Esperanza, ara arbequina
Ho sabies? .................. 26
On anem a raure... .................. 28
Els pregons per
megafonia
La butaca .................. 32
A foc lent .................. 34
Lletres .................. 35
El còmic .................. 36
Telèfons d’interès
Ajuntament d’Arbeca 973 160 008
Consultori mèdic 973 160 375
Farmàcia d’Arbeca 973 160 419
Cooperativa d’Arbeca 973 160 000
Biblioteca d’Arbeca 973 160 008
Escola Bressol 973 160 008
Col·legi públic Albirka 973 160 067
Casal d’Avis 973 160 008
Parròquia 973 160 034
CAP Borges Blanques 973 142 033
Mossos d’Esquadra Borges 973 140 626
Atenció Ciutadana 012
Emergències 112
Bombers 085
Mossos 088
Policia Nacional 091
Informació Telefònica 11888
RENFE 902 240 202
3

I tu, què n‛opines?
4
Maltractaments en el si de la llar
Sra. Directora,
Durant les passades Jornades Culturals va tenir lloc una xerrada amb la projecció d’un vídeo i un col·loqui a
posteriori sobre la violència domèstica. A banda de moltes coses interessants que allí van parlar-se o dir-se, a mi
el que em va resultar més interessant i em va cridar més l’atenció de la xerrada fou el nivell de solidaritat que
hi havia entre els ponents de la xerrada. A tall d’exemple, van comentar que més d’un cop quan en una casa
sentien crits, un parell o més de dones immediatament es dirigien cap el lloc d’on procedien els crits i trucaven
fortament a la porta del pis i preguntaven en veu molt alta: que passa alguna cosa ? que hi ha algun problema
? i que tant sols això, feia que l’agressor deixés de pegar o maltractar la víctima; és ben cert que és ben poca
cosa, però com a mínim evitava que la cosa anés a més. Un dels guanys més significatius que s’ha produït
en aquests darrers anys és que sortosament hem passat a considerar el tema de la violència domèstica com un
aspecte d’àmbit privat a considerar-lo d’àmbit públic i del qual no en podem restar al marge.
Evidentment no podem comparar aquestes situacions descrites abans i les que s’han donat o puguin donar-se a
Arbeca, però actualment ens trobem que la nostra vila ja no és un poble petit i per sort o per desgràcia degut
al mode de vida que portem tots plegats hi ha molta gent que no té cap mena de contacte amb altres veïns
del nostre poble, de veïns que viuen uns carrers més enllà i que hi ha un munt de llocs que només hi passem
rarament, que no sabem què passa a tres portes de casa nostra. Tot això ve a compte degut a que crec que en
cap cas s’hauria de deixar de comunicar ni que sigui de manera anònima i per descomptat discretament, a les
autoritats respectives (Ajuntament, regidors d’Afers Socials, assistenta social, etc ) qualsevol indici o prova què
tinguem de que en una llar s’hi està exercint violència domèstica, no fos cas que els uns pels altres, entre el “
no t’hi fiquis”, “això que passa en aquesta casa ho sap tothom” o la simple desconeixença real, ningú fes el pas
de fer-ho saber a les autoritats i la situació es perllongués amb els perills que això comporta simplement perquè
no ha estat comunicada oportunament.
He volgut aprofitar l’oportunitat d’utilitzar aquesta nova eina d’informació com és “La Borrassa” per donar a
conèixer la meva inquietud i pensar que com a humans que som res del que li succeeix a la humanitat ens és
aliè.
Xavier Sans i Duch

El català, llengua de tots
I tu, què n‛opines?
Els ciutadans de la vila d’Arbeca des de sempre han acollit de bon grat totes aquelles persones vingudes de fora
que han mostrat un interès d’integració al poble i amb la gent del poble.
Actualment, com és sabut per tots els arbequins i arbequines, siguin o no nascuts al nostre petit país, el nombre
de persones de nacionalitat forània ha anat augmentant de manera progressiva i considerable.
Aquest fet ens ha de satisfer per diversos motius, com poden ser l’exercici de la solidaritat entre les nacions i les
persones, l’aportació cultural a les nostres maneres de fer o la constatació que al nostre poble s’hi troben bé.
No obstant, aquesta visió positiva de la immigració no ha de fer minvar les expectatives de futur, en general,
vers la cultura catalana i, en particular, vers la nostra llengua. És patent la disminució de l’ús del català en favor
del castellà com a mitjà de comunicació entre la població estrangera, ja que els immigrants tendeixen a aprendre
primer aquest idioma, de manera que els resulta més còmode expressar-s’hi.
Si bé és cert que se’ls ha de concedir un període suficient com per assolir una mínima adaptació, també és precís
que els mostrem amb paciència i d’una forma docent i integradora els nostres costums i, per tant, la nostra
llengua. No es tracta d’imposar, tal i com durant quaranta anys es va practicar amb el castellà, ans al contrari.
Cal una conscienciació general de la missió de professors de la llengua que com a catalanoparlants i ciutadans
de Catalunya tenim encomanada.
En aquest sentit, la campanya publicitària de la Generalitat de Catalunya, emesa per TV3 fa uns mesos, preveia
la idoneïtat de propagar la nostra llengua a través dels comerciants, ja que aquest col·lectiu constitueix una via
directa de comunicació entre ambdues comunitats lingüístiques, les quals estem perfectament capacitades per
assolir una interlocució recíproca mitjançant el català.
Per tant, i tenint en compte la importància de saber català en un entorn rural i catalanoparlant com el nostre,
cal que convertim la llengua catalana com a llengua habitual dels nouvinguts a l’hora de desenvolupar-se amb
normalitat al poble, doncs l’ús quotidià d’un idioma constitueix l’element fonamental pel seu aprenentatge. I un
dels escenaris més oportuns per a practicar-lo, com ja s’ha apuntat anteriorment, el trobem als comerços degut
a la gran quantitat i varietat de lèxic que s’empra, ja sigui per les mesures, quantitats, noms dels productes, de
les eines, etc.
Finalment, constatar que, en nuclis reduïts com són les Terres de Ponent, resulta relativament senzill aconseguir
aquest objectiu, i que sovint som els propis catalanoparlants els que, parlant als estrangers en castellà,
conseqüentment cometem dos greus errors: privar-nos d’expressar-nos en la nostra pròpia llengua i privar
els estrangers d’iniciar l’aprenentatge i posterior pràctica del català. Privacions, ambdues, que comporten un
retrocés de la llengua catalana.
Ara bé, no hem d’oblidar que es tracta d’una responsabilitat compartida.
Meritxell Gabarró i Sans
5

I tu, què n‛opines?
Què n’opineu de les festes majors d’Arbeca?
6
Ariadna
Moyà
Poca
8 anys
M’agrada molt la Festa
Major, els cavallets, els jocs
i anar a ballar, però la Festa
Major, hauria de ser més
llarga i durar més dies.
Sílvia
Sans
Montalbo
25 anys
M’agrada molt l’Arbequí
de Ferro. Encara no hi he
participat mai però és molt
divertit veure-ho. També
m’agrada la nit del jovent
perquè cobreix les nostres
necessitats. Hi ha algunes
nits que s’acaben els concerts
molt aviat i no sabem què fer.
Jo proposo que s’allargui la
festa fins més tard.
Mª Teresa
Bofarull
Duch
58 anys
Fa poc temps que sóc
aquí, però tot el que es fa
m’agrada. Els grans, amb
ball i sardanes ja en tenim
prou. Que es facin coses pel
jovent i la canalla, que són
els que s’han de quedar al
poble
Nil
Bellmunt
Vilalta
9 anys
El que més m’agrada de
la Festa Major, és ballar al
col·legi i poder anar a dormir
més tard del normal. Haurien
de fer més coses pels nens
i nenes. La Festa Major és
massa curta.
Sandra
Guillén
Reñé
28 anys
M’agrada tot. Sobretot el
concert del jovent perquè ve
gent dels pobles veïns que fa
temps que no veiem. També
m’agrada l’Arbequí de Ferro
en el qual vaig participar un
any. Una cosa que podria ferse
un altre any són havaneres
Ignasi
Montero
Balcells
91 anys
Estic content de tot el que
es fa a les festes majors.
S’ha de fer una Festa Major
competitiva. No hi treuria
res, i desitjo que encertin
en afegir-hi coses noves.
mnmnm
Pol
Andrés
Sans
15 anys
M’agrada veure la gent
d’Arbeca rebolcant-se pel
fang a l’Arbequí de Ferro.
També m’agrada participar
a la cursa atlètica perquè
acostumo a fer esport i està
molt bé fer actes esportius
per la Festa Major. Es podrien
organitzar més activitats pel
jovent per la tarda com ara
karts o bé pocketbikes.
Marta
Esteve
Niubó
32 anys
A nivell personal crec que no
s’ha de jutjar, ja que depèn
del programa, un any et pot
agradar més que un altre,
i a més, els que organitzen
aquesta festa, ho fan pensant
una mica en tothom. Crec que
seria important disposar d’un
local tancat ja que en cas de
pluja, qualsevol acte es podria
realitzar igualment
Josep
Alcàntara
Arellan
83 anys
Hi ha una diferència molt
gran entre les festes majors
d’ara i les d’abans. Abans
la Festa Major es disfrutava
entre familiars i veïns i
ara no. Crec que hi hauria
d’haver més contacte entre
joves i grans, una Festa
Major per tots alhora
Mercè
Farregut
Esqué
19 anys
M’agrada molt la nit del jovent
perquè s’hi fan concerts amb
grups coneguts. També està
molt bé que al final de la nit
es faci la xocolatada popular
per a recuperar forces. Molts
trobarem a faltar la remullada
perquè és molt divertit voltar
pel poble per la matinada i
acabar xops d’aigua, sobretot
si fa calor.
Pepita
Pau
Navés
57 anys
L’Arbequí de ferro
m’agrada pel jovent. També
m’agradaria que es tornés
a fer la remullada del matí,
era molt divertit. Per la gent
gran, bon espectacle i bon
ball, la resta, tot bé. Pel que
fa a la guatllada, estaria bé
que es reservessin taules,
igual com s’ha fet per Sant
Joan.
L l u í s
P e r e l l ó
88 anys
Cada any les festes majors
són més divertides i alegres.
La comissió fa tot el que pot
perquè la Festa Major sigui
cada any millor i cuida els
horaris i el programa per
contentar a tothom.

Canvi de funcionament de les piscines municipals
Un any més ha arribat l’estiu,
i les piscines municipals han
iniciat la temporada des del
passat dia 3 de juliol. Aquest
any s’han introduït una sèrie
de novetats, la més important
és la del servei de bar, que
antigament es treia a concurs
i s’arrendava durant els
mesos d’estiu i que aquest
any l’equip de govern ha
cregut convenient prioritzar
la venta d’abonaments i
entrades, amb la qual cosa el
servei de bar ha quedat reduït
a una màquina de refrescos i
una parada de gelats. Tant la
venta d’entrades, com la de
gelats, van a càrrec de Josep
Alonso, que ha estat contractat per
l’Ajuntament.
Un altre dels factors que ha fet
canviar el funcionament de les
piscines ha estat el fet que un cop
els socorristes han acabat la jornada,
Els més petits van de
colònies a Organyà
Un any més el Grup de Colònies
d’Arbeca va organitzar les Colònies
d’Estiu per nens i nenes entre 6
i 12 anys, que en aquesta ocasió
van allotjar-se a l’alberg Santa Fe
d’Organyà.
Aquest any, des del 16 al 25 de juliol,
van disfrutar de deu dies de natura,
aigua, jocs i tallers a la comarca de
l’Alt Urgell.
L’aventura dels cinquanta nens
començà el primer dia amb la visita a
la presa del pantà de Rialb. Entre mig
s’han realitzat diverses excursions
per la zona. A més de la diversió els
petits s’havien d’organitzar la roba i
tenir cura de la seva higiene personal
a diari, així com col·laborar en
l’elaboració d’algun àpat.
Com sempre, l’últim dia els pares els
van anar a recollir i van aprofitar per
visitar la casa i l’entorn.
Imatge de la zona reformada del recinte
no és permesa l’estada al recinte per
raons de seguretat dels banyistes amb
la finalitat d’evitar incidents. També
s’ha modificat l’accés a les piscines
amb el tancament de la zona de bar,
cosa que no impedeix als no abonats,
entrar-hi per fer un refresc o fer petar
En Picanyol signant autògrafs
el dia a dia
la xerrada. Així
mateix, també
s’ha vallat la zona
d’accés al camp
de futbol annex,
i m p e d i n t - n e
l’entrada perquè
l’Ajuntament vol
refer l’estat del sòl
per millorar-lo i
per això cal deixar
descansar el terra.
La temporada
s’inicià el passat
dissabte 3 de juliol,
amb l’entrada
gratuïta per a
tothom. Aquestes
adaptacions de les instal·lacions han
comportat una inversió de 1.262 euros
a l’Ajuntament.
El nou sistema de funcionament ha
incrementat la venta d’entrades, a
través de les quals el consistori ha
recaptat 13.245 euros.
En Picanyol mostra com dóna vida a
Ot el Bruixot davant dels arbequins
Les jornades culturals van comptar
amb el toc d’humor que ens va
posar en Picanyol (el dibuixant
creador d’Ot el Bruixot, un conegut
personatge de la revista Cavall Fort)
amb la conferència “L’humor i el
còmic vist pel Picanyol”. En Picanyol
va explicar-nos el seu punt de vista
de l’humor, les tècniques de dibuix i
va mostrar com dibuixava en un tres i
no res el seu Ot el Bruixot que l’ha fet
famós. L’autor va fer entrega de dos
dibuixos originals a l’Ajuntament
d’Arbeca. La jornada va comptar
amb nombrosos assistents, entre ells
molta quitxalla.
7

el dia a dia
Xavier Vidal
participa a les 24
hores de resistència
amb moto a
Montmeló
Xavier Vidal i Bosch, conegut
com a Crestes, va participar durant
els dies 2, 3 i 4 de juliol, a les 24
hores motociclistes de Catalunya a
Montmeló.
L’equip del qual formava part és
C.H.A. Motards Agramunt YAM-
973, amb la moto Yamaha YZF-R1
del 2004. Juntament amb el Xavier,
l’equip estava format per dos pilots
més, Joan Figuera i Joan Serra,
ambdós d’Agramunt, un pilot de
reserva, a més de 22 persones més
entre mecànics, fisioterapeutes,
cuiners, caps d’equip, etc. La cursa,
de caràcter internacional, va comptar
amb la participació de 59 equips.
Exhibició de cotxes clàssics
Els vehicles van exposar-se a l’avinguda Montserrat
La Diada de Sant Jordi d’Arbeca també va comptar,
durant el matí, amb la presència d’una bona colla de
cotxes clàssics que van recórrer els principals carrers
de la població amb la finalitat que els veïns i veïnes
poguessin observar la seva bellesa. Després del recorregut,
els seus conductors van estacionar-los a l’avinguda
Montserrat perquè la gent els pogués contemplar de
més aprop i amb detall, ja que la varietat de models i
colors sempre generen a expectació. Els conductors
d’aquests vehicles van celebrar un dinar a la Capella.
8
L’arbequí, al circuit de Montmeló
El divendres 2 de juliol, s’inicià la
prova amb els entrenaments lliures i
els entrenaments cronometrats, dels
quals van assolir la quinzena posició.
Aquest mateix dia es realitzaren les
verificacions tècniques per part del
jurat i del director de carrera.
El dissabte 3 de juliol, a les 13 h.,
va començar la cursa que consisteix
amb una prova de resistència. Els
pilots, cada 55
minuts de cursa,
que és el que
aproximadament
permet el
dipòsit, realitzen
el relleu, i així
successivament,
fins passades 24
hores, a les 13 h.
del diumenge 4
de juliol, ja que
el repte prioritari
per qualsevol
dels equips
participants és, a
part d’assolir un
bon resultat, acabar la cursa. L’equip
del Xavier va quedar a la vint-i-sisena
posició de la general.
De la seva categoria, de les quatre
participants, anomenada “stocksport”,
van quedar en la novena posició.
En Xavier considera que l’experiència
del primer any serà inoblidable, amb
ganes de repetir-ho, ja que la moto i
tot el món que l’envolta, l’apassiona.
Conferència sobre la independència
Imatge de la conferència d’Aritzeta
L’escriptora i professora de la Universitat Rovira i
Virgili de Tarragona, Margarida Aritzeta, va oferir
una conferència a Arbeca el passat dia 2 d’abril en el
marc de les jornades culturals. Sota el títol “És possible
la independència?” Margarida Aritzeta va convidar
els assistents a l’acte a fer una reflexió sobre aquest
fet, aportant informació sobre les nacions i sobre els
models de finançament de les autonomies, alhora que
va analitzar el català i va plantejar altres possibilitats
pel futur.

Mossèn Anton celebra els 50 anys de prevere al poble
El 2004 és un any
significatiu a la vida de
mossèn Anton Bru, ja
que ha complert els 75
anys d’edat i els 50 com a
prevere, a més fa 39 anys
que exerceix a Arbeca . El
passat 10 de juliol, el propi
mossèn, va oficiar la missa
dominical, on van tenir lloc
una sèrie d’actes sorpresa
organitzats pel consell
parroquial per celebrar els
aniversaris. La coral infantil
Nova bàscula
municipal
El passat 17 de maig va
tenir lloc la inaguració
oficial de la nova
bàscula municipal, que
s’ha traslladat de la
plaça Lluís Companys
al polígon industrial
Les Pedreres. La
nova bàscula, que ha
comportat una inversió de
21530,72 euros, funcionarà
automàticament. L’acte
Imatge dels jugadors de bitlles
El consell
parroquial
li va
organitzar
una festa
l’Encís i la coral l’Harmonia
van oferir-li un repertori de
cançons, un familiar del
mossèn va dedicar-li unes
Imatge de la inaguració oficial
d’inaguració va comptar
amb la presència de Josep
Pau, Jaume Sans, Josep M.
Moyà i Santi Sans.
Dinar de la
Cooperativa de Sant
Isidre
La Cooperativa
de Sant Isidre va
celebrar el desè dinar
de germanor el 17 de
maig. Prèviament es
va celebrar un concurs
de bitlles i una ballada
de sardanes.
La festa de Sant Joan, amb sopar popular
El passat 24 de juny es va celebrar la revetlla de Sant
Joan a la plaça del Toll. La novetat d’aquest any va ser
la incorporació d’un sopar popular a la fresca, que va
consistir amb entrepans de llonganissa i sangria. Després
de l’àpat va tenir lloc una sessió de ball amenitzada per
l’orquestra Babel. Els assistents varen poder degustar la
típica coca de Sant Joan que els va oferir l’Ajuntament.
paraules i l’alcalde
d’Arbeca l’hi va fer
entrega del llibre
d’honor que conté
dedicatòries d’entitats
i veïns del poble i
una placa. Va cloure
l’acte l’esbart dansaire
d’Arbeca acompanyat
d’una orquestra a la
plaça de l’església,
on va ballar una
cançó composada per
mossèn Anton Bru.
Web de luxe per Arbeca a internet
Les jornades culturals van
incloure el dia 19 d’abril
l’acte de presentació de la
nova pàgina web d’Arbeca,
que es pot trobar a l’adreça
w w w . a r b e c a . o r g . L a
jornada va anar a càrrec
del creador de la pàgina
i expert en informàtica
i noves tecnologies,
Robert Garsaball. La
pàgina ens ofereix la
Imatge de la web d’Arbeca
el dia a dia
L’entrega del llibre d’honor
facilitat de navegació per
internet, la realització
de tràmits municipals
des de casa estant, la
sol.licitud de permís
d’obres, poder consultar
La Borrassa i el llistat
dels comerços i empreses
d’Arbeca mitjançant un
buscador, consultar els
pregons i aportar tot tipus
d’informació sobre el poble.
9

el dia a dia
La residència s’ubicarà a la partida “la Guixera”
L’ajuntament d’Arbeca rebrà una
subvenció de 299.839,70 euros
per tirar endavant la posada en
marxa del centre municipal de
serveis socials, que ja compta
amb un emplaçament concret.
El centre municipal de serveis
socials s’ubicarà a la partida “la
Guixera”, situada darrere de la
benzinera. Es tracta d’un espai d’uns
9.000 metres quadrats, dels quals
la residència n’ocuparà uns 2.000.
La residència té un pressupost total
de 1.182.539,82 euros que segons
fonts municipals es finançaran
amb la subvenció que ja ha estat
otorgada i amb un crèdit. El projecte
per dur a terme les obres ja està
enllestit i ha costat 24.940 euros.
Comas i Angulo a Arbeca
Les jornades culturals van portar a
Arbeca Jaume Comas, base i capità
de l’equip de bàsquet Caprabo
Lleida (ara Plus Pujol), i Alberto
Angulo, aler-escorta el passat
7 d’abril. Els dos jugadors van
oferir la conferència “L’esport de
la cistella”, que va comptar amb
una notable assistència de públic.
10
L’edifici constarà de tres plantes i
l’accés principal serà a través de la
planta del mig, que és la que donarà a
peu pla al mateix nivell d’altitud que
la benzinera. En aquesta planta s’hi
ubicarà el centre de dia, que constarà
d’un menjador i una sala d’activitats
per als usuaris, a més dels despatxos
de la direcció i l’administració. A
la planta superior i a la inferior s’hi
repartiran un total de 34 llits, que
comptaran amb un bany per cada
dues habitacions. La comunicació
entre plantes, a més de les escales,
tindrà un ascensor amb dues portes,
ja que a una banda d’edifici de la
planta superior hi haurà habitacions,
mentre que a l’altra hi haurà les
dependències que necessiti el personal
Sota el títol “Violència domèstica”,
diverses persones relacionades
amb aquest tema van oferir una
conferència sobre les vivències de
gent pròxima a persones que han
patit maltractaments. La xerrada
va comptar amb la projecció d’un
vídeo i una nombrosa assistència
que va propiciar el debat.
que hi treballarà, com vestidors
o altres. Segons les previsions
de l’alcalde Santi Sans les obres
podrien començar la propera tardor.
Per fer el seguiment de com
es desenvolupa tot el projecte,
el passat dia 24 de maig es va
constituir una Comissió Informativa
i d’Assessorament del futur Centre
Municipal de Serveis Socials, que
està integrada per un membre de
cada grup polític que va concórrer
a les darreres eleccions municipals,
per persones triades pel ple de
l’Ajuntament per unanimitat i
entitats representatives de la nostra
vila com l’Associació de Dones, el
Casal d’Avis, Càrites, l’Associació
BEC i el Consell Parroquial.
Debat sobre la violència Nit d’esoterisme a la Bola
La sala La Bola va acollir la nit
d’astrologia i esoterisme justament
el dimarts 13 d’abril, una data
significativa pels supersticiosos.
L’astròleg Joaquim García i
l’especialista en esoterisme
Belisa van ser els encarregats
de conduir la xerrada amb un
ambient que comptà amb espelmes.

Jornada de neteja
del terme per celebrar
el Dia Internacional
del Medi Ambient
a Arbeca
La carreta, plena de brossa
El passat dia 5 de juny, i en motiu del
Dia Internacional del Medi Ambient,
la regidoria d’Afers Socials de
l’Ajuntament d’Arbeca va organitzar
una jornada de civisme i de neteja de
la brossa del nostre terme municipal
a partir d’un grup de voluntaris
per commemorar aquesta data i
conscienciar a la població de la
necessitat de preservar el medi.
A l’activitat, que va comptar amb
la presència del director de serveis
territorials del Departament de
Medi Ambient i Habitatge a Lleida,
La protagonista del Talp
Núria Esteve, veïna de Mollerussa,
va explicar l’experiència del seu
pas pel programa de TV3 “El
Talp” als arbequins i arbequines.
L’acte va comptar amb la participació de Joan Farré
Joan Farré, i amb l’ajuda del guarda
particular de camp del municipi, hi
van participar arbequins i arbequines
de totes les edats, entre els quals,
els més petits són els que s’ho van
passar més bé.
La jornada va tenir lloc a la partida
de la Pleta, on els participants van
recollir la brossa acumulada per
aquesta zona del terme.
Després d’omplir una carreta, de
deixalles fins a besar, des de llaunes
de comestibles fins a plàstics i altres
materials no orgànics, va tenir lloc
La Borrassa,
al SomGarrigues
Un diumenge a la tarda, els que
fem La Borrassa vàrem ser visitats
per la Noëlia Motlló, redactora
del diari comarcal SomGarrigues.
El motiu de la seva visita consistia
en saber el funcionament, la creació,
els col.laboradors, el finançament ...
de La Borrassa, ja que una de les
seccions del diari comarcal és donar
a conèixer les revistes locals dels
diferents pobles de les Garrigues.
Qui vulgui tenir més informació,
pot llegir l’entrevista que va sortir
publicada al diari SomGarrigues
número 113.
el dia a dia
una xocolatada per tots els assistents
com a compensació de l’esforç i per
compartir un esmorzar a l’aire lliure.
La regidoria d’Afers Socials de
l’Ajuntament d’Arbeca es planteja
donar continuïtat a aquesta activitat
en propers anys i potenciar-la
per aconseguir netejar més zones
del terme, així com incrementar
les campanyes de sensibilització
social per evitar que es produeixi
l’acumulació d’escombraries de
forma descontrolada al terme
municipal de la localitat.
Les titelles de Marduix
La sala de l’Abadia va acollir, el
passat mes d’abril, la representació
de l’obra “El planeta B612” del
grup de titelles Marduix. L’obra,
basada en el “Petit Príncep” va
omplir la sala de petits i grans.
11

el dia a dia
L’Ajuntament compra l’ermita de Santa Caterina
L’Ajuntament d’Arbeca
ha comprat recentment
l’ermita de Santa Caterina a
la veïna de la localitat que
n’era propietària fins fa poc,
Maria Sans de cal Ceba.
La compra inclou l’antiga
ermita i un terreny de 9.629
metres quadrats que envolta
l’edificació.
El pressupost que ha establert
l’Ajuntament per la millora
de l’entorn i la compra és
d’aproximadament 12.000€.
La intenció de l’Ajuntament
és millorar tota la zona per
convertir-la en un mirador
del poble. Per això el que
es preveu és il·luminar la
zona, plantar-hi vegetació
autòctona durant la
celebració de la propera jornada del
dia de l’arbre, instalar-hi bancs per
seure i acondicionar l’accés, així com
recuperar l’edifici, que actualment
es troba en un estat bastant ruïnós.
L’alcalde d’Arbeca, Santi Sans ha
explicat que es procurarà fer aquestes
actuacions abans de la propera Fira
de Santa Caterina, que es celebrarà el
Les drogues,
a doble debat
El tema de les drogues fou enfocat
des de dos punts de vista diferents en
les jornades culturals. Lourdes Pau,
infermera psiquiàtrica, i Òscar Gómez,
psicòleg, amb la col·laboració de
Càritas Arbeca, van preparar una taula
rodona el dia 3 d’abril a la Bola, el
tema era tal com indicava el nom de la
conferència “Bon rotllo o mal rotllo?.
Les drogues a debat”, conferència on
només hi podia assistir el jovent del
poble. L’altre punt de vista l’oferiren
el 15 d’abril, a la conferència “El
fenomen de les drogues avui”, on
s’informà dels tipus de drogues més
habituals i les conseqüències que
poden comportar a curt i llarg termini.
12
Imatge actual de l’ermita de Santa Caterina
cap de setmana del 21 de novembre,
per poder fer coincidir la inauguració
de les obres amb aquesta festa, que
enguany commemorarà que fa cinc
cents anys, és a dir l’any 1504, el
Rei Ferran I d’Aragó a petició de
Joan Folc, duc de Cardona i senyor
de la baronia d’Arbeca, va donar la
concessió a la població i prohoms
d’Arbeca per tal de poder celebrar
Conferència informativa
a les jornades culturals
“Com ensenyar als nostres fills a ser
responsables” va ser la conferència que
va impartir la mestra i llicenciada en
humanitats Antònia Castillo el 30 de
març, amb la col·laboració de l’APA
del col·legi públic Albirka, qui també
organitzà el Conta-Contes sonor “Les
Vacances de l’Albert”, per tota la
quitxalla del poble el dia 3 d’abril. Per
altra banda, les jornades culturals també
tingueren un lloc per donar informació
als comerciants del poble, mitjançant
una altra conferència titulada “Ajuts al
comerç”, que va anar a càrrec de Vidal
Vidal, director de serveis territorials de
Comerç, Turisme i Consum, a la qual va
informar sobre les ajudes al comerç.
fires.
Segons la mateixa
font, s’afirma, que
si bé aquesta ermita
no té un gran valor
arquitectònic i
artístic si que el
té sentimental,
al ser un lloc on
molts arbequins
i arbequines
hi anaven en
processó. A més
la seva situació
és previlegiada,
a l’estar al costat
mateix del límit
del casc urbà, el
que permetria en
un futur que fos un
parc com el del castell, si Arbeca es
desenvolupés urbanísticament cap a
aquell sector. També cal considerar,
que 9.000 metres quadrats donen
per molt i podrien acollir altres
equipaments de la vila.
Tot un seguit de factors que han fet
decidir al consistori que aquests
terrenys eren interessants per al
municipi.
Mones de Pasqua
i cuina romanesa
Un any més es féu el “Concurs de
mones de Pasqua” organitzat per
l’associació de dones l’Olivera
d’Arbeca, a la sala Màrius Torres
el 2 d’abril, que comptà amb una
gran afluència d’interessades
en l’elaboració d’aquest dolç
característic de Setmana Santa. A
més a més de la cuina autòctona,
a les jornades culturals es va fer
una demostració de l’elaboració
de diversos plats típics de la
cuina romanesa a càrrec de
Gabriela Boboacâ, veïna de la
vila. L’acte va acabar amb un
tast d’aquests plats per tots els
assistents a l’acte.

La moda omple la sala del Centre Recreatiu
L’activitat va comptar amb una nombrosa assistència
L’associació BEC (botiguers,
empresaris i comerciants) d’Arbeca,
celebrà el dia 9 de maig a la Sala
de Jocs del Centre Recreatiu “La
passarel·la de moda BEC 2004”.
Foren nois, noies, nens i nenes del
poble els qui desfilaren amb peces de
roba, calçat i joies dels establiments
d’Arbeca, presentant la moda
primavera-estiu 2004. S’aprofità la
Dibuix cedit per Anna Salat
mitja part de l’acte per
fer un sorteig d’un viatge
d’un cap de setmana
per dos persones a l’illa de Mallorca
entre les més de 300 persones que
volgueren, van col·laborar en sufragar
les despeses de la desfilada mitjançant
la compra de tires, i l’afortunada fou
Carme Montalbo. Els organitzadors
van tenir molta cura de l’ambientació,
Imatge d’un moment de la desfilada
el dia a dia
ja que van montar una passarel·la
en forma de la lletra “t” capgirada,
de manera que els i les models
s’introduïen ben aprop del públic, que
va poder presenciar l’acte assegut en
cadires que voltejaven la passarel·la.
La música també fou idònia a cada
desfilada.
13

el dia a dia
L’escola de música canvia d’ubicació el nou curs
El dia 20 de juny l’Escola de
Música va celebrar a l’Abadia
d’Arbeca el concert de final
de curs, davant de més de
dues centes persones. Van
interpretar peces com el “Cant
a la foia” de L.V. Beethoven,
“Concert per orquestra” de
Vivaldi, “You’re the sunshine
of my life” de S. Wonder,
entre d’altres.
Per part de l’Ajuntament
d’Arbeca s’ha adquirit el
compromís de traslladar
l’Escola de Música de
l’ubicació actual al carrer
Germanes Dominiques, al
Centre Cultural, rehabilitant
l’antic pis per tal d’acollir-hi a
partir del proper curs l’Escola
de Música. Les reformes
consistiran en obrir un accés al
costat de l’actual entrada de la Bola,
millorar el passadís actual, que està al
descobert, i arranjar el lavabo.
L’Escola Municipal de Música
d’Arbeca, va ser creada amb la
voluntat d’oferir als nens/es, nois/es
del poble l’oportunitat de poder
iniciar-se en els ensenyaments
musicals.
Des de l’any 1996 forma un tàndem
amb l’escola municipal de música
14
Imatge del nou centre de l’escola de música
Nova iniciativa empresarial a Arbeca
El dia 9 d’agost va tenir lloc la
inauguració de l’establiment de
comunicació i telefonia Teleko
Arbeka situat al c/ Major nº 16.
Aquesta nova iniciativa empresarial
neix de la mà de dos joves
arbequins, que han copçat la realitat
del nostre poble, creient que era
necessari un establiment d’aquestes
característiques per donar sortida
al gran volum de comunicació que
es produeix des del nostre poble
cap a l’estranger. Es pretén donar
un servei de qualitat per tal que els
usuaris es puguin comunicar amb els
Mestre Lluís López de les Borges
Blanques. Així les dues escoles
treballen de manera conjunta
compartint objectius, equip de
professors, etc. Actualment, compta
amb quasi una trentena d’alumnes
d’edats compreses entre els cinc i els
disset anys.
L’oferta d’assignatures d’escola va
creixent curs rere curs. Actualment
s’hi imparteixen les següents matèries:
sensibilització/iniciació, llenguatge
musical, conjunt coral, guitarra, flauta
seus familiars d’una forma còmoda i
més econòmica.
Aquests joves empresaris de la vila
tenen la intenció d’ampliar l’oferta
de serveis en un futur pròxim,
oferint a tots els usuaris i usuàries
la possibilitat d’enviar diners a
l’estranger a través de la seva
empresa, així com d’ampliar l’oferta
de comunicació amb un telecentre
que permetrà la connexió permanent
per internet.
En un primer moment aquesta nova
empresa crearà un lloc nou de treball
a Arbeca a jornada completa.
travessera i de bec,
violí i viola, piano,
percussió, música
moderna i conjunt
instrumental.
Els ensenyaments
estan estructurats
per programes, els
quals van en funció
de l’edat dels
alumnes: des de 4
anys fins a classes
per a adults.
A part de
l’activitat habitual
de les classes
setmanals, es
realitzen audicions
d ’ i n s t r u m e n t s
trimestrals, on tots
els alumnes toquen, ja sigui davant
dels professors i dels seus companys
o de manera oberta a tota la població.
Es fan trobades amb altres corals que
formen el Secretariat Infantil de Corals
Infantils de Catalunya, intercanvis
amb escoles i d’altres.També es
realitzen els ja tradicionals Concert de
Nadal i Concert de fi de curs, que es
realitza al juny i un any a cada poble
dels que formen part de l’escola de
música, les Borges Blanques, Juneda
i Arbeca.
Inscripcions a l’escola
de música municipal
d’Arbeca
de l’ 1 al 15 de setembre
Per efectuar la matrícula cal
anar a l’escola de música de
les Borges Blanques,
c/ Dr. Trueta s/n
Telf. 973 14 34 34
Horari: 15:30 h a 19:30 h
Cal portar les dades
bancàries

el dia a dia
Arbeca celebra els 25 anys d’ajuntaments democràtics
El 29 de maig va tenir lloc a Arbeca la celebració dels
25 anys dels ajuntaments democràtics. L’acte, que es va
realitzar a la plaça de la Unió Republicana,va reunir un
nombrós públic i a tots els alcaldes que ha tingut Arbeca en
democràcia i a bona part de tots els regidors.
L’obertura del mateix va anar a càrrec de l’alcalde Santi
Sans, fent un breu parlament, en el qual va reconéixer la
feina de tots els arbequins i arbequines que han dedicat
una part de la seva vida a servir el poble, és a dir, a tots els
regidors i alcaldes que fins a dia d’avui ha tingut Arbeca.
Seguidament, van parlar per aquest ordre els alcaldes,
Agustí Perelló, Jaume Aixalà i Josep Pau. Un cop efectuats
els parlaments, cada alcalde va donar un diploma en
reconeixement de la tasca desenvolupada als qui varen ser
regidors durant el seu període de govern, tenint un especial
record per tots aquells que ja no estan entre nosaltres. Es
va entregar un diploma a tots els regidors menys als que en
aquest moment estan en actiu.
Els Quintos i Apol·lònies recuperen la
festa del jovent i uneixen dues quintes
El dissabte 10 de juliol va celebrar-se al castell el ja
tradicional concert organitzat pel jovent del poble. Aquest
any no ha estat organitzat només pel grup de joves d’una
sola quinta, ja que eren molt pocs membres, sinó que
s’han ajuntat les quintes nascudes el 1986 i el 1987, que
reuneixen 29 nois i noies. El concert va comptar amb
la participació dels grups de rock Manolo kabezabolo i
Malos Vicios, però la pluja va impedir que toquessin tots
els grups que estaven previstos, com El Perfil del Agresor
(Montblanc), Hermanitos Muskarios (Cervera) i el grup
local Rock & Llamp. Com a novetat d’enguany havien
previst una batucada popular que havia de permetre, a qui
ho volgués, participar-hi amb el seu instrument.
La diada de Sant Jaume, patró del municipi, va ser
celebrada enguany al llarg de tot el cap de setmana, tot
i no ser declarada com a festa local perquè va caure en
diumenge. La celebració va començar el divendres dia 23
de juliol al local de la Bola amb interpretacions de versions
del grup U2, a càrrec del grup lleidatà War. El dia 24 de
juliol va tenir lloc el XVIII Aplec Sardanista Vila d’Arbeca,
vetllada que va començar amb una ballada de sardanes a
partir de les 7.30 hores de la tarda al castell de la població,
i tot seguit va tenir lloc un sopar de germanor, darrere del
qual els participants van poder continuar ballant amb les
cobles Jovenívola d’Agramunt i Onze de Setembre.
L’acte va homenatjar tots els antics regidors
L’associació BEC d’Arbeca
organitza el I Mercat a la Fresca
L’associació BEC d’Arbeca ha organitzat el I Mercat
a la Fresca amb la col·laboració de l’Ajuntament i la
Generalitat de Catalunya, pel dia 6 d’agost a la plaça del
Toll. Es tracta d’un mercat nocturn, ja que la previsió és
celebrar-lo de 9 a 12 de la nit. L’organització compta
amb 10 carpes que acolliran un establiment cada una
de les que hi participen. Durant la jornada hi haurà
l’aportació musical dels Grallers La Revolta d’Arbeca
que ambientaran l’acte. A banda de l’exposició i venta
de productes s’oferiran entrepans calents al simbòlic preu
d’1 euro, així com les típiques orelletes al mateix preu.
Aquesta festa es preveu que se celebri mentre aquest
exemplar de la revista es trobava a la impremta.
Aplec Sardanista per Sant Jaume Festa de la Vellesa al Casal d’Avis
La tarda del 24 de juny es va realitzar un homenatge a
la vellesa al Casal d’Avis, que va anar dedicat als avis
i àvies de la vila majors de 80 anys, i a les parelles que
celebren el seu cinquantè aniversari de casats. La festa es
va iniciar amb els parlaments de l’alcalde i del president
del Casal d’Avis. A continuació, es va obsequiar a
cadascun dels avis i dels matrimonis homenatjats amb
una foto emmarcada. Així mateix, als avis majors de
80 anys se’ls va entregar un bastó fet artesanalment i
donat gratuïtament per un veí de les Borges Blanques
que els elabora. Finalment es va realitzar un berenar i va
amenitzar la festa el Grup Sarau.
15

dia a dia
Les vivències del poble saharauí
L’associació Catalana d’Amics del Poble Saharauí va
oferir una conferència en les jornades culturals el dia 22
d’abril. L’exposició va començar amb un curtmetratge
guanyador d’un premi Goya, dirigit per Sílvia Munt, Laila,
que relata la vivència d’una nena en el seu país actual, com
viuen en els camps de refugiats i com somien la seva terra,
el mar i la llibertat. Seguidament Antònia Pons, presidenta
d’ACPS-Lleida, va explicar les seves vivències i els
projectes de l’associació, així com les colònies d’estiu dels
nens i nenes saharauís en terres lleidatanes. Fou Mohamed
Fadel Ould Eli qui oferí la conferència “Història i situació
política del Sàhara occidental”. Per cloure l’acte es va fer
una demostració de la manera de vestir dels homes i les
dones i les teles de luxe que utilitza el poble saharauí.
El Grup de Folk va actuar a l’Abadia
Sant Jordi a la plaça del Toll
Un dia radiant de sol acompanyà la celebració de la Diada
de Sant Jordi a la plaça del Toll. L’Ajuntament, com ja és
habitual, va montar la parada de llibres on hi havia totes
les novetats, entre altres obres. Tampoc no hi va faltar
un sortit de llibres pels més menuts. En el mateix acte es
va fer l’entrega de Premis del Concurs literari Sant Jordi
2004 a tots els guanyadors per part del jurat que presidia
l’acte. Un cop feta l’entrega, la regidora de cultura, Anna
Roset, va donar la benvinguda i va presentar al públic el
ja conegut escriptor, fill de la nostra vila, Vidal Vidal, que
va fer la presentació del seu darrer llibre Com es que el cel
no cau?. Així mateix l’escriptor va fer la presentació del
primer número de La Borrassa, tot encoratjant al consell
de redacció i a tots els escriptors amateurs.
16
Imatge de com es vesteix un home saharauí
El Grup de Folk visita Arbeca
“ Els temps encara estan canviant” , és el nom del concert
que va oferir el Grup de Folk el 24 d’abril a la sala de
l’Abadia. El concert comptava amb una escenificació
pròpia d’aquesta organització que desenvolupa aquesta
activitat com a afició tot i ser uns grans professionals
de reconegut renom, amb un nombre variable de músics
segons la disposició de cada un d’ells per a cada concert.
Jaume Arnella, l’Oriol Tramvia, en Jordi Pujol, Estivill i
companyia van fer disfrutar al públic assistent a l’acte amb
el record d’unes cançons que no havien oblidat. Es van
poder escoltar cançons tan conegudes com “Baixant de la
font del gat” , “10 pometes té el pomer”, “Paf era un drag
màgic” entre altres amb frases tan curioses com “ un soldat
es venia els seus galons per un plat de macarrons”, cançons
que van marcar una època en què aquest grup defensà i
defensa la llengua catalana i les llibertats d’aquest país.
Imatge de la parada de llibres

Arbequins al poder
de tu a tu
Arbequins al poder
Text: Alba Elías
Arbeca és un poble de tradició política arrelada i bona mostra d’això la trobem en el panorama polític actual, en
el qual hi ha cinc arbequins -tots homes- ocupant un càrrec rellevant. Quatre d’ells formen part de l’organigrama
del Govern de la Generalitat i un de l’Ajuntament de Lleida. Parlem d’en Josep Pau, que és qui ocupa el càrrec
més alt en ser secretari general del Departament d’Agricultura, que, per entendre’ns, és el que segueix al
conseller d’aquesta àrea. Encara que el seu lloc de treball seria Barcelona, on són tots els secretaris generals, en
el cas d’agricultura, i segurament ha influenciat molt que el conseller sigui de Lleida, en Josep Pau té despatx a
Barcelona i a Lleida. L’Àngel Vidal, en Vidal Vidal i l’Antoni Sans ocupen càrrecs del mateix nivell, ja que tots
tres són directors de serveis territorials. El primer ho és de Governació a Lleida, el segon de Comerç, Consum i
Turisme, també a Lleida, i el tercer ho és d’Agricultura, però a Tarragona. En Francesc Pané és tinent d’alcalde i
regidor de Participació Ciutadana i Promoció de la Dona a l’Ajuntament de Lleida.
Aquests arbequins polítics, malgrat que alguns d’ells tinguin encara algunes reticències en què se’ls anomeni
polítics, tenen en comú que tots militen per partits d’esquerres (PSC, ERC i ICV) i tots tenen un càrrec de govern,
és a dir, cap d’ells es troba desenvolupant una tasca política des de l’oposició, sinó que tenen l’oportunitat de fer i
desfer, de decidir, de gestionar, i per què no, de donar exemple.
A la Borrassa hem volgut atansar-nos una mica més a ells aprofitant que són arbequins i saltar-nos així aquesta
barrera que sovint sembla que hi ha entre la classe política i la ciutadania i que ens han demostrat que pot ser
inexistent amb l’accessibilitat que han mostrat. Així doncs, els hem fet un qüestionari idèntic per a tots perquè els
lectors sàpiguin que hi són i on són i coneguin alguna pinzellada més del seu quefer diari, de la seva manera de
pensar i de ser. Veureu que només hi ha quatre entrevistats malgrat que el qüestionari s’ha fet a tots cinc, però pel
motiu que sigui l’Antoni Sans no ens l’ha pogut fer arribar a temps de tancar aquest número de la Borrassa.
17

de tu a tu
Càrrec polític que ocupa i ciutat on
el desenvolupa: 3r. Tinent d’Alcalde.
Regidor de Participació Ciutadana i
Promoció de la dona. Ajuntament de
Lleida. Quants anys fa que té un
elevat grau d’implicació amb la
política?: No ho recordo bé, però no
menys de la vintena. De seguida que
vaig acabar la llicenciatura. Quin dels
possibles càrrecs polítics que hi ha li
faria més il.lusió d’aconseguir?: No
tinc pas grans ambicions. Em plau molt
el que faig: és creatiu i em permet una
gestió innovadora. Però ser President
de la Generalitat (o conseller) és una
il.lusió nacional que compartim moltes
persones dedicades a la cosa pública
catalana. Esmenti un avantatge i un
inconvenient de ser polític: Avantatge:
permet transformar les condicions socials
per a un major benestar de les persones:
una solidaritat bàsica amb la gent.
Inconvenient: no tens horaris i molt poc
temps per les coses personals, la família...
I sols estar en una vitrina que et lleva una
bona part de la intimitat. Què és el millor
i el pitjor del govern tripartit de la
Generalitat?: El millor n’és l’expressió
diversa, plural, distinta: és la riquesa dels
matisos que s’ajunten per a una acció
sola, consensuada i corresponsable. El
pitjor és que puguin donar-se tensions
partidistes, accions particulars d’un
partit al marge del compromís comú.
Anomeni cinc paraules que definirien
la seva tasca política diària: Cinc
conceptes: Cooperació ciutadana,
18
Nom: Francesc Pané i Sans
Edat: 49 anys
Nom de la casa pairal: Cal
Broma
Lloc d’empadronament:
Lleida
Resideix a Lleida
La seva professió: Professor
de Llengua i Literatura
Catalanes a Secundària.
Partit al qual milita: ICV
(Iniciativa per Catalunya
– Verds)
responsabilitat participativa, equitat de
gèneres, protecció per als més febles,
atenció mediambiental. Per què creu
que entre els cinc entrevistats no
hi ha cap dona? Perquè en qüestió
d’oportunitats de gènere, seguim sent una
societat masculinitzada, lamentablement,
i insensible a la necessària equitat.
Aquesta és una assignatura pendent que
ens correspon a tots i totes, però molt
especialment als homes: hem de canviar
la nostra sensibilitat i hem d’actuar
responsablement per a la igualtat (i
“igualtat” no és una paraula “sentimental”,
alerta!) A què es pot deure que un poble
de les carecterístiques d’Arbeca tingui
fins a cinc veïns que es dediquen a la
política? Coneixeu algun cas similar
en proporcions numèriques? Arbeca ha
tingut sempre una preocupació social que
ha somogut les consciències i que ha fet
moure el múscul polític de la majoria de
la seva gent. Hi ha, a Arbeca, un fonament
cultural que bull, una preocupació per
les coses de la nació, del món... Crec
que no hi ha cap altra comunitat així de
desperta, sincerament. Quin dels seus
trets personals considera atribuïble al
fet de ser d’Arbeca?: Una predilecció
pel paisatge; una inclinació a la rebel.lia
social; una passió pel moviment i contra
la peresa intel.lectual; una dedicació per a
les persones que treballen i que mereixen
més felicitat... Considera que el govern
municipal actual d’Arbeca és la millor
de les possibles opcions que hi havia
després de les eleccions? No. Crec que
convenia –i molt!- un esforç per ajuntar
les sensibilitats d’esquerres. La diversitat
és una riquesa per als governs d’esquerra
inestimable. Per dissort, ICV no és present
encara a l’Ajuntament: si hi haguéssim
Arbequins al poder
estat, hauríem maldat per aconseguir
aquesta diversitat en un compromís
únic de govern. Quina és la principal
mancança del poble? Crec que li falta
un lloc simbòlic per als arbequins que ho
sigui també per als de fora: ho hauria estat
el castell. Però es pot construir: un gran
parc singular, potser un parc temàtic de la
pagesia... Ha d’ésser un element simbòlic
que faci consens entre els arbequins, que
sigui singular en la geografia i capaç
d’atreure la curiositat dels foranis perquè
vinguin a visitar-nos. No tenim males
comunicacions, ara. Però ens hem aïllat
massa, hem oblidat l’atractiu de Santa
Caterina firal i no l’hem sabut recuperar.
Quants cops a l’any de mitjana visita
Arbeca? Una dotzena de vegades, així
que el temps disponible m’ho permet. On
compra l’oli per cuinar? En tinc sempre
d’Arbeca, però en vaig adquirint de les
diverses cooperatives garriguenques.
Vindrà aquesta Festa Major? Tinc un
compromís contret al cor d’agost. Què
en sap de l’últim monument que s’ha
inaugurat al poble? Em dol l’estat en
què tenim l’ermita de Santa Caterina,
i el seu turó, que podria ser un indret
singular, bellíssim. Citi una persona que
admira i digui per què: Martin Luther
King. Sense cap violència, va ser capaç
de capgirar els EE.UU. Encara no es
casen els negres amb els blancs, però els
negres són ciutadans i ciutadanes a tota
la geografia. Abans d’ell, no comptaven,
no votaven, els assassinaven... King és
un exemple d’humanitat. Però a Lleida,
ni a Arbeca, ni a les Borges, ni a Juneda,
no té cap carrer dedicat: per què? Quin
és lúltim llibre que ha llegit?. “Les
identitats que maten” d’Amin Maaluf,
que és un àrab libanès de fe cristiana.
En el llibre reflexiona sobre les seves
múltiples identitats i conclou, sàviament,
que només n’hi ha una que valgui per a
ell i per a tothom: ésser humà, congènere
i coetani dels humans que avui viuen i
responsable d’allò que deixarà als que han
de venir en generacions posteriors. És un
al.legat contra els integrismes nacionals,
religiosos, ideològics... Magnífic! Si
us féssim aquestes preguntes alhora
en un context amb possible tertúlia,
quina li sembla que us portaria més
discrepàncies entre vosaltres i per quin
motiu? La de l’Ajuntament perquè tenim
poca maduresa de participació política
democràtica.

Nom: Josep Pau i Pernau
Edat: 52 anys
Nom de la casa pairal: Ca
l’Ursula
Lloc d’empadronament:
Arbeca
Resideix a Arbeca
La seva professió: Pagés
Partit al qual milita: PSC
Càrrec polític que ocupa i ciutat on
el desenvolupa: Secretari General del
Departament d’Agricultura, Ramaderia
i Pesca.
Quants anys fa que té un elevat grau
d’implicació amb la política? Més de
30 anys
Quin dels possibles càrrecs polítics que
hi ha li faria més il·lusió d’aconseguir?
Ja el vaig aconseguir, ser alcalde
d’Arbeca. Ara m’agrada el que tinc.
Esmenti un avantatge i un inconvenient
de ser polític: L’avantatge és la possibilitat
de servei als ciutadans i de treballar per
una societat millor. L’inconvenient són
les dificultats per aconseguir-ho.
Què és el millor i el pitjor del govern
tripartit de la Generalitat? El millor,
és el seu compromís amb els valors del
catalanisme progressista i la defensa dels
interessos del conjunt de la societat i del
territori de Catalunya. El pitjor poden ser
les dificultats puntuals de coordinar tres
grups diferents, en les tasques de govern.
Anomeni cinc paraules que definirien
la seva tasca política diària: Treball,
compromís, entusiasme, il·lusió i servei.
Per què creu que entre els cinc
entrevistats no hi ha cap dona? És pura
casualitat, hi ha moltes dones que podrien
estar als mateixos llocs i fer-ho millor que
nosaltres.
A què es pot deure que un poble de
les característiques d’Arbeca tingui
fins a cinc veïns que es dediquen a la
política? Coneixeu algun cas similar
en proporcions numèriques? 1.- A la
llarga tradició política de la nostra vila.
2.- Crec que sí. Hi ha d’altres pobles
que tenen algun veí que tingui càrrecs de
responsabilitat política o institucional.
Quin dels seus trets personals considera
atribuïble al fet de ser d’Arbeca? La
capacitat d’entendre el món agrari i
rural, i la passió per la feina, la gent i el
territori.
Considera que el govern municipal
actual d’Arbeca és la millor de les
possibles opcions que hi havia després
de les eleccions? Evidentment no. A
Arbeca sempre han guanyat les forces
progressistes i mercès al pacte entre ERC
i CiU, ara tenim un govern conservador.
Quina és la principal mancança del
poble? En infrastuctures, una Casa de
Cultura i la variant de la Carretera C-233
Quants cops a l’any de mitjana
visita Arbeca? Jo hi visc, de manera
permanent.
On compra l’oli per cuinar? El recollim
a la Cooperativa del Camp, del que
produïm a casa.
Vindrà aquesta Festa Major? No em
caldrà venir, perquè ja hi serè.
de tu a tu
Arbequins al poder
Què en sap de l’últim monument que
s’ha inaugurat al poble? Que és una
brillant idea d’Ivan Egea, simbolitzant
una abraçada, situat a la Plaça Estatut
d’Autonomia i que la va materialtzar
l’equip de govern presidit per Jaume
Aixalà.
Citi una persona que admira i digui per
què. Són dues del nostre poble, Mossèn
Anton Bru, que ens ha donat un exemple
de servei i de compromís en la defensa
dels valors socials, democràtics i cívics i
el meu pare, a qui voldria assemblar-me
ni que fos una mica.
Quin és l’últim llibre que ha llegit?
Memòries. D’Arbeca al Opus Mei de
Josep Pernau
Si us féssim aquestes preguntes als cinc
entrevistats alhora en un context amb
possible tertúlia, quina li sembla que
us portaria més discrepàncies entre
vosaltres i per quin motiu? En general,
no crec que aquestes preguntes ens portin
gaires discrepàncies, excepte la valoració
del pacte de govern per l’ajuntament.
19

de tu a tu
Càrrec polític que ocupa i ciutat on el
desenvolupa:
Director dels serveis territorials de
Governació i Administracions Públiques
/ Lleida
Quants anys fa que té un elevat grau
d’implicació amb la política?
Des del 1994 quan vaig començar a
treballar per les eleccions municipals
del 1995, on vaig ser escollit regidor al
poble.
Quin dels possibles càrrecs polítics que
hi ha li faria més il·lusió d’aconseguir?
Poder exercir un càrrec com el que tinc
ara és molt gratificant ja que desenvolupes
una tasca que depèn del Govern, és a dir,
de l’executiu i això et dóna la possibilitat
de portar solucions a molts problemes.
També penso que poder ser Diputat al
Parlament del teu país és un gran honor.
Esmenti un avantatge i un inconvenient
de ser polític:
L’avantatge: el contacte amb la gent.
Inconvenient: el no tenir horari.
Què és el millor i el pitjor del govern
tripartit de la Generalitat?
El millor és la possibilitat que les forces
catalanistes i d’esquerres s’hagin posat
d’acord per governar el país. El pitjor que
no es puguin complir els acords del pacte
del tripartit i, per tant, un no avenç com
a país.
20
Nom: Àngel Vidal i Boldú
Edat: 33 anys
Nom de la casa pairal: Cal
Simón del Boira
Lloc d’empadronament:
Lleida
Resideix a Lleida
La seva professió:
Professor d’ensenyament
secundari
Partit al qual milita: ERC
Anomeni cinc paraules que definirien
la seva tasca política diària:
honestedat, tracte, passió, puntualitat,
servei.
Per què creu que entre els cinc
entrevistats no hi ha cap dona?
Perquè encara no estan situades al lloc
que els hi correspon en l’àmbit de la
política, tot i que penso que hi aporten
coses que fan falta en certs moments com
la paciència i el sentit comú.
A què es pot deure que un poble de
les característiques d’Arbeca tingui
fins a cinc veïns que es dediquen a la
política? Coneixeu algun cas similar en
proporcions numèriques?
Suposo que ens ve d’una llarga tradició
esquerrana quasi bé genètica; en el llibre
del polític Víctor Torres es parla que quan
es va formar la columna Macià-Companys
a les terres de Lleida als anys 30, la major
part eren arbequins.
Conec el cas de la població de Flix
(Ribera d’Ebre) que té 4000 hab. i tenen
els germans Vega d’ERC, directors dels
SSTT d’Educació a Lleida i Terres de
l’Ebre i els germans Sabaté del PSC
també en tasques de Govern.
Quin dels seus trets personals considera
atribuïble al fet de ser d’Arbeca?
Tot i que és molt complicat trobar-hi una
relació, potser l’amor a la terra.
Considera que el govern municipal
actual d’Arbeca és la millor de les
possibles opcions que hi havia després
de les eleccions?
Sí, feia falta una renovació profunda tant
Arbequins al poder
de fons com de forma i anem pel bon
camí.
Quina és la principal mancança del
poble?
Ens fa molta falta el centre per la gent
gran.
Quants cops a l’any de mitjana visita
Arbeca?
3 o 4 vegades al mes.
On compra l’oli per cuinar?
Me’l donen a casa.
Vindrà aquesta Festa Major?
Torno de viatge el 15 d’agost i vindré el
16.
Què en sap de l’últim monument que
s’ha inaugurat al poble?
Què està en direcció al camí de
Mollerussa, es diu L’abraçada i fa la
forma d’uns grans braços.
Citi una persona que admira i digui
per què.
Raimon Pàniker. Perquè busca la manera
de trobar el que tenen en comú les
diferents religions i que cadascú busqui
en un mateix la seva espiritualitat.
Quin és l’últim llibre que ha llegit?
“Els papers de Salamanca” de Josep
Cruanyes.
Si us féssim aquestes preguntes als cinc
entrevistats alhora en un context amb
possible tertúlia, quina li sembla que
us portaria més discrepàncies entre
vosaltres i per quin motiu?
La 17, sobre el govern d’Arbeca perquè
suposo que amb el Josep Pau no ens
posaríem d’acord.

Nom: Vidal Vidal i Culleré
Edat: 46 anys
Nom de la casa pairal: Ca
l’Antina
Lloc d’empadronament:
Lleida
Resideix a Lleida
La seva professió:
Funcionari de la Generalitat
Partit al qual milita: ERC
Càrrec polític que ocupa i ciutat on
el desenvolupa: Director dels serveis
territorials de Comerç, Turisme i Consum
a Lleida.
Quants anys fa que té un elevat grau
d’implicació amb la política? Uns 30
anys
Quin dels possibles càrrecs polítics que
hi ha li faria més il·lusió d’aconseguir?
Cap. Amb el que exerceixo en tinc prou.
Esmenti un avantatge i un inconvenient
de ser polític: Llibertat de moviments/
Falta de temps
Què és el millor i el pitjor del govern
tripartit de la Generalitat? El millor: la
il.lusió que ha generat i el canvi de cares.
El pitjor: la política cultural i audiovisual.
Anomeni cinc paraules que definirien la
seva tasca política diària: Concentració,
tenacitat, disciplina, paciència,
improvisació.
Per què creu que entre els cinc
entrevistats no hi ha cap dona? Una
casualitat, a banda que les dones encara
no són en general prou presents a la
política professional.
A què es pot deure que un poble de
les característiques d’Arbeca tingui
fins a cinc veïns que es dediquen a la
política? Coneixeu algun cas similar
en proporcions numèriques? Sí, Flix
(a la Ribera d’Ebre). A Arbeca hi ha una
tradició política que va generar una bona
pedrera de vocacions polítiques durant la
transició.
Quin dels seus trets personals considera
atribuïble al fet de ser d’Arbeca?
L’ímpetu, sovint poc reflexiu i l’empenta.
Considera que el govern municipal
actual d’Arbeca és la millor de les
possibles opcions que hi havia després
de les eleccions? Sí, anava bé un canvi
d’aires, però hauria preferit que l’alcalde
hagués estat tots quatre anys el Santi
Sans.
Quina és la principal mancança del
poble? La residència de la gent gran, en
vies de solució.
Quants cops a l’any de mitjana visita
Arbeca? Una vintena.
On compra l’oli per cuinar? Al
“sindicat” d’Arbeca
Vindrà aquesta Festa Major? No ho
crec, seré fora.
Què en sap de l’últim monument que
s’ha inaugurat al poble? Simbolitza
la capacitat d’integració dels arbequins,
els seus braços oberts al futur, la seva
abraçada estreta amb les institucions del
país.
Citi una persona que admira i digui
per què: Admiro qualsevol persona
anònima que fa la seva feina i tira
de tu a tu
Arbequins al poder
endavant una família, que exigeix bones
dosis de voluntat i heroïsme. A un nivell
més personal, el meu padrí Tonet que
ara farà cents anys i va patir molt per
causa de les seves idees: la guerra com a
voluntari, l’exili a França i després molts
anys d’exili interior a Arbeca, en temps
difícils.
Quin és l’últim llibre que ha llegit?
Direcció Lisboa, de Josep Pla.
Si us féssim aquestes preguntes als cinc
entrevistats alhora en un context amb
possible tertúlia, quina li sembla que us
taria més discrepàncies entre vosaltres
i per quin motiu? La referida a les
aliances municipals postelectorals
21

on anem a raure...
Sabíeu per què celebrem l’1 de maig?
22
Ballada de sardanes Recollint la cassola de tros
L’1 de maig a Arbeca
Text: Montse Fernàndez
L’any 1977 l’associació de pares de l’escola d’Arbeca, que presidia llavors en Manuel Miret (Cal Purgatori), van
proposar fer una trobada de convivència entre pares, alumnes i professors de l’escola. Es preparava un dinar per
tothom que el feia la cuinera (Ramona) que llavors hi havia a l’escola amb l’ajuda de tots els pares.
El problema era trobar un lloc on celebrar aquest dinar, ja que a Arbeca no hi havia res acondicionat per reunir
tanta gent.
Així que van escollir l’ermita de Sant Bonifaci a Vinaixa, ja que allà tenien un lloc on aixoplugar-se per si plovia i
hi podrien cuinar sense perill. Van anar a demanar permís al llavors rector de Vinaixa i es va poder celebrar allà.
Es van preparar jocs de cucanyes per la canalla, gimcanes pels més petits i els no tant petits, i d’altres activitats
per passar el dia tots reunits. A la tarda van començar a arribar familiars i amics a veure als nens i van demanar
que aquella festa se celebrés per a tot el poble.
Així l’any següent, amb l’ajuda de molts voluntaris, es va celebrar la festa de l’1 de maig. Es va triar l’1 de maig
perquè era festiu i s’aprofitava aquell dia per celebrar també el dia dels pagesos, que és per Sant Isidre el 15 de
maig i a Arbeca no es celebrava.,
L’any 1979, un cop consolidat l’Ajuntament democràtic, l’APA va passar la festa a l’Ajuntament, ja que s’havia
convertit en una festa popular pel poble i l’escola ja no hi tenia res a veure, a més l’Ajuntament disposava de més
recursos econòmics per fer front a les despeses ocasionades que no pas l’APA.
Una de les primeres actuacions de l’Ajuntament va ser la de la Capella. Es va arreglar tota la part de dalt de
l’ermita amb la construcció de fogons, les taules de pedra i els bancs per seure-hi i també els lavabos públics. Es
va aprofitar el dia de la plantada d’arbres a l’escola i es van plantar els pins i arbres que ara ens fan ombra, i que
any rere any els nens anaven vigilant el seu creixement.
L’any següent es va arreglar la part de baix on hi havia una antiga bassa d’aigua que ara està coberta per la pista
de formigó on es celebren part de les activitats programades. Però no va ser fins l’any 1984 que es va passar a la
Capella ja que es va esperar que els arbres fessin ombra i sense perdre la tradició de fer els jocs per la canalla,
els balls per la gent més gran, grups sardanistes i sense oblidar que també es feia la cassola popular gràcies als
voluntaris que s’oferien a fer-la. Esperem que aquesta festa no es perdi mai i que poguem disfrutar d’aquest dia

tots plegats.
Història de l’1 de maig
on anem a raure...
Durant el segle XIX, tant a Europa com als EEUU, s’exigia treballar a homes, dones i nens durant 14 i 16 hores
diàries, sis dies a la setmana.
Al 1832, als EEUU, van començar a succeir les primeres vagues dels treballadors en contra d’aquella superexplotació
obrera que s’estava patint, i perquè reduïssin la jornada a 10h. diàries.
No va ser fins el 1840 que es va reconèixer legalment la reducció de 10h. pels treballadors del govern i
constructores navals, però no per les indústries.
En canvi a Europa, el 1844, el govern anglès, adoptà una llei que reduïa a 7h. diàries les feines dels nens menors
de 13 anys i a 12h. la de les dones.
El 1866, després de la Guerra de Successió, tornen a sorgir les manifestacions per retallar les hores de treball a
8h. diàries sis dies a la setmana, com ja s’havia aconseguit a Nova Zelanda el 1848.
Mentrestant, a Europa, l’any 1866, al Congrés de Ginebra, es demanava mundialment la jornada de 8h.
L’any 1884, van començar els preparatius per una vaga general el primer dia de maig del 1886 als EEUU, quan
per tot arreu es van realitzar importants manifestacions amb el lema:
“A partir de hoy, mingún obrero debe trabajar más de ocho horas por día.”
¡ocho horas de trabajo!
¡ocho horas de reposo!
¡ocho horas de educación!
Hi va haver almenys 5.000 vagues i al voltant de 340.000 vaguistes.
Els aconteixements més importants
es van produir a Chicago, que era
la ciutat on més es patia la superexplotació,
amb enfrontaments amb la
policia, que van acabar amb diversos
morts i nombroses detencions.
Des d’aquell dia es va començar a fer
la jornada de 8h. diàries, sis dies a la
setmana.
Per commemorar la mort d’aquells
vaguistes es va proclamar al
1889 el dia 1 de maig com EL
DIA INTERNACIONAL DEL
TREBALLADOR.
El 1890 Espanya i altres països,
celebren per primera vegada el 1er de
maig.
Es va escollir aquest dia per fer aquesta vaga general, perquè era el dia en què es renovaven els contractes
col.lectius de treball, així com d’altres obligacions generals com els arrendaments de les terres, etc.
Des d’aquell dia es va començar a fer la jornada de 8h. diàries sis dies a la setmana.
23

de tu a tu
24
Fe Esperanza Rosario Vázquez va néixer el 1962 a
la República Dominicana, al poble de La Vega. És la
filla petita de tres germans. Només amb tres mesos
va quedar-se sense mare i la seva àvia paterna, que
curiosament es deia Dominga Colons, va criarla.
De ben jove va posar-se a treballar d’auxiliar
d’infermeria, una professió que l’apassiona pel
tracte personal que s’estableix amb els pacients i
els familiars. Amb 27 anys, va deixar el seu país
i va anar a provar fortuna a Madrid, on hi tenia
família. Va treballar-hi set anys, cuidant gent gran,
fent de mainadera i en residències. Des del 1996
viu a Arbeca. Està casada amb el Domingo de cal
Colom, té una filla i un fill, la Fàtima i el Ramon,
i fins avui, només té paraules d’agraïment per la
terra que l’ha acollit i que ja sent que és la seva.
Parli’ns una mica del seu país
d’origen ...
El primer que se m’ocurreix dir ara
és que hi fa més calor que aquí. Pel
que fa al nivell de vida, hi ha més
limitacions econòmiques i la gent té
un nivell d’instrucció i cultural menor
que aquí. La gent que hi ha anat, em
diuen que és semblant a com era aquí
fa vint anys. Jo no hi he anat des de
l’any 1997, ja que els meus pares
ja són morts i de familiars directes
només hi tinc una germana, ja que els
altres són als Estats Units, però de fet
la terra sempre estira i per descomptat
que m’agradaria tornar-hi.
Respecte a les expectatives de la
gent al seu país, especialment les
dones ...
He de reconéixer que la República
Dominicana ha canviat molt i jo ja fa
un temps que hi tinc un contacte molt
limitat, m’atreviria a dir però que va
tirant endavant, cada cop hi ha més
dones que estudien i treballen fora
de casa, bé, de fet treballen com aquí,
dins i fora de casa. També és cert que
ho fan en activitats més relacionades
amb feines que requereixen del
tacte femení com sanitat, educació,
perruqueria, estètica,... i que en altres
tipus de feines l’accés és més limitat
i difícil.
Què és el que més l’ha sobtat, al
sortir del seu país?
Una de les coses que més em va
sorprendre va ser l’amabilitat dels
Esperanza,
ara arbequina
“per damunt dels països i
les races o creences, hi ha
persones”
L’Esperanza treballant al bar del Casal d’Avis
espanyols, mai m’he sentit desplaçada
o rebutjada. Una altra cosa molt
important és el diferent valor
econòmic que se li dóna al treball,
aquí, per la mateixa feina em pagaven
tres cops més! També em va cridar
l’atenció el gran nombre d’activitats
que es realitzen, a part de la feina,
per això suposo que la gent va i ara,
anem, més depressa, amb més estrès
i més nervis.
Coneixia Catalunya? I el català?
No, fins que no vaig venir a Arbeca
no n’havia sentit a parlar. Pel que fa
al català, vaig sentir-lo per primera
Text: Antonieta Safont
vegada aquí i tot i que habitualment
no el parlo, l’entenc perfectament.
Escoltant a la gent és com l’he après!
Estic contentíssima que la meva filla
i el meu fill aprenguin el català a
l’escola i el parlin, molt millor que jo,
ells em corregeixen moltes vegades!
Resumint, estic totalment a favor del
respecte i reconeixement de totes les
llengües.
Com ha estat la seva integració a
Arbeca?
Molt bona i relativament fàcil, només
puc parlar bé de la gent d’aquest
poble, perquè m’ha ajudat i m’ha

donat moltes facilitats. Recordo que
quan al desembre del 1997 vaig
anar a la República Dominicana a
buscar la meva filla Fàtima, l’alcalde
d’aleshores va ajudar-me a realitzar
tots els tràmits necessaris, i el Ciriaco,
el Ramon i la seva dona Angelina, tots
ells família del meu marit, van cuidar,
durant el transcurs d’un mes, del meu
fill, que llavors només tenia quatre
mesos. Els estic molt agraïda.
Com valora el fenomen de les
immigracions?
Com una cosa totalment natural, i que
cada cop ho serà més. Actualment les
distàncies són més petites i per tant,
aquest fenomen augmentarà. La gent
no deixa el seu país perquè sí, hauríem
de tenir en compte que per damunt
dels països i les races o creences, hi
ha persones, que és l’important i el
que hem de valorar.
Us considereu feminista?
Per descomptat! És important que les
dones tinguem una actitud de defensa
dels nostres drets fins a assolir una
condició d’igualtat amb els homes.
Què significa per vostè triomfar?
Una sèrie d’aspectes com: treballar i
tirar endavant confiant en un futur bo
pels nostres fills, sentir-se estimada
per la gent que t’envolta i que aquests
et respectin i et valorin ...
Teniu alguna assignatura pendent?
M’hagués agradat estudiar infermeria,
ja que és una professió que sempre
m’ha agradat, poder ajudar a altres
persones em fa sentir satisfeta. També
m’agradaria tornar algun dia al meu
país, ja que el fet de no tenir-hi família
directa, fa que em vagi desvinculant i
això em dol.
Al costat d’un gran home hi ha una
gran dona o viceversa?
Crec que sí, però també crec que el
més important és tenir-se confiança.
El sentit de la vida?
La meva família i lluitar per tirar
endavant.
Creieu que hi ha vida després de la
mort?
No, a mi em sembla que un cop morts
no hi ha res més, que m’enterrin i ja
està. La vida s’ha de viure quan estem
vius.
Com és el món que veieu?
Podria repetir el que es diu tant
sovint, que canvia molt depressa. És
impressionant veure com ha canviat
en els darrers anys i qui sap com serà
d’aquí uns quants anys més!
Com són una jornada laboral i una
de festiva?
M’aixeco a les 7 h del matí, arreglo
la roba dels nens, l’esmorzar, la seva
motxilla i a les 8 h vaig a repartir els
diaris. Tres dies a la setmana, de les
12 h a les 3 h, vaig al sindicat a fer
les oficines o sinó, vaig a netejar la
sala de la Llar de Jubilats. A la tarda,
des de les 4 h a les 9 h estic al bar del
Casal d’Avis i després cap a casa, a fer
el sopar i posar els nens a dormir. Amb
tota aquesta feina, tinc la sort que el
meu marit m’ajuda amb tot el que pot.
Els dies festius, m’agrada sortir, però
d’altres s’agraeix quedar-se a casa,
dormir una estona més i disfrutar de
la casa i de la família. A la tarda, tant
dissabte com diumenge, vaig un altre
cop a la Llar de Jubilats.
El millor d’Arbeca?
Crec que és la gran quantitat
d’activitats que s’hi realitzen per
tothom, la qual cosa vol dir que es
valoren els nens, els joves, les dones
i els avis. La meva filla, per exemple,
fa moltes activitats, fa rítmica, va a
la Coral ... o el meu fill Ramon, va a
anglès i a futbol.
I el pitjor?
En aquests moments no se m’ocurreix
res.
Com creieu que serà el món que
deixarem als nostres fills?
Ja hem dit abans que tot canvia molt
depressa, però jo desitjo que aquests
canvis siguin cap a millor, hem de
treballar per un futur amb esperança.
Com us agradaria que us
recordessin?
Com el que sóc, que ningú hi posi ni
de més ni de menys.
de tu a tu
Aficions: Cuinar,
ballar i sortir amb la
família i els amics.
Principal virtut: Sóc
previsora, observadora i
crec que simpàtica.
Principal defecte: Sóc
massa nerviosa.
Qualitat que valoreu a les
persones: La senzillesa.
Música: M’agrada molt
el “merengue” i la música
caribenya. M’agraden molt
el Júlio Iglesias, el Serrat i
el José José.
Plats preferits: la paella
i el “frito verde” amb
pollastre a l’ast, és un plat
típic del meu país fet amb
bananes.
Lema: Que ens respectem
els uns als altres i que
tothom tenim dret a
equivocar-nos i a rectificar.
25

ho sabies?
Els arxius històrics d’Arbeca
Quan em van demanar d’escriure alguna cosa sobre la història d’Arbeca i els arxius històrics on hi ha documentació del
nostre poble, em va semblar una bona idea i que podria ser interessant per als lectors de “la Borrassa”.
Un arxiu és un recull de documents, llibres i objectes acumulats per una persona o una institució i que guarden
informació sobre esdeveniments que hagin tingut a veure amb ells al llarg de la història. Alguns arxius són públics i es
poden consultar per estudiar-los, altres són privats i no tothom hi té accés.
Per trobar informació històrica sobre un fet o un lloc cal consultar moltes fonts i per tant molts arxius d’entitats o
famílies que hagin tingut a veure alguna cosa amb el fet estudiat, és a dir, no tota la informació que hi pugui haver sobre
Arbeca és en un sol arxiu, cal consultar-ne molts per tal de reconstruir la història pas a pas.
En Josep Ma Sans i Giné, en un treball fet per a la primera Trobada d’Estudiosos de les Garrigues, fa una exposició
molt detallada de tots els arxius en els quals es pot trobar documentació dels pobles de les Garrigues. Aquest interessant
treball el podeu consultar a la biblioteca pública del nostre poble.
L’arxiu on més documentació s’ha trobat sobre Arbeca és l’Arxiu Diocesà de Tarragona. Aquí hi ha dipositats els fons de
l’arxiu parroquial d’Arbeca fins a l’any 1700, així com nombroses actes notarials fins al segle XIX. A la nostra parròquia
es conserven els llibres de naixements, casaments i òbits des de l’any 1700 fins a l’actualitat a més d’altres llibres de les
confraries que hi havia abans a la parròquia.
Quan tenia quinze o setze anys, mentre era estudiant al seminari de Tarragona, tenia curiositat per entrar dins l’arxiu.
Era molt amic de l’ajudant de l’arxiver, en Josep Munté de Mont-roig. Un dijous per la tarda que no tenia classe, em
convidà a entrar en aquell lloc. Vaig quedar meravellat de la quantitat de documentació que hi havia del meu poble. El
primer que recordo és un moble ple de calaixos amb el nom de cada poble de la diòcesi on mossèn Sanç Capdevila,
l’arxiver, guardava tot de notes i papers de cada un d’ells. M’hi vaig passar tota la tarda llegint tot el que feia referència
a Arbeca. Pel meu cap passaven fantàstiques històries sobre el meu poble. Dins d’aquell calaix vaig trobar la narració
de “la llegenda de la cova de Sant Jaume” (aquest conte ha estat publicat dues vegades al programa de festa major i no
em detindré en detalls).
Altres notes històriques que recordo feien referència a la casa de Cardona; em va cridar l’atenció una que parlava de
l’enterrament del duc Lluís Folch de Cardona al qual hi van assistir 83 capellans.
Aquestes només són dues notes de les moltíssimes que mossèn Sanç guardava als calaixos. Caldrien mesos o anys per
tal de poder-les estudiar a fons.
Un altra font de documentació dels arxius són les actes notarials. Antigament, quan en la majoria de pobles no hi havia
notaris i no era tan fàcil com ara de viatjar per trobar-ne un, els rectors de les parròquies actuaven com a tals i aquestes
actes que redactaven també contenen molts fets curiosos que formen part de la nostra història.
Però no tota la història d’un poble es troba en els grans arxius com el de Tarragona. Podríem parlar de “petits arxius”,
que en molts casos es troben oblidats a les golfes de les cases o en alguna vella calaixera que ningú es mira i que són tots
aquells documents, escriptures velles, diaris, llibres de comptes,... que s’han anat guardant a les cases al llarg del temps
i que formen part de la història d’una família concreta.
Moltes vegades, llegint aquests papers un se n’assabenta de per què aquesta finca pertany a la família o de quin
avantpassat va comprar tal o qual corral.
Si algú s’entretingués en llegir papers antics s’adonaria que, en les escriptures referents a les finques, corrals, cases o
patis que passaven de pares a fills, es descrivia la donació amb tot detall, aper exemple amb quins veïns llindava la finca,
26
Text: Jesús Elies

lletres
ho sabies?
especificant-ne tots els noms i de vegades inclús a què es dedicaven. A les cases es feia referència als carrers amb els
que llindaven i a les cases veïnes, i això serveix actualment per saber recorreguts dels carrers antics que poden haver
desaparegut.
Per una escriptura que em van deixar fa uns anys vam saber que un dels avantpassats va ser empresonat pels francesos
a la guerra amb Napoleó i per poder pagar un advocat es va haver de vendre una finca. Per un altre document que em
deixaren vam descobrir el motiu de la venta dels porxos del carrer de Sant Jaume.
En un altre, hem sabut que uns vint anys abans de que les Dominiques s’establissin a Arbeca hi va haver contactes
perquè l’Ordre de les Carmelites s’instal·lessin al poble per ensenyar a llegir i escriure la mainada.
Per això crec que és molt important que tothom que trobi a casa seva papers “vells” no els llenci sense mirar-se’ls, que
els llegeixi, o si no n’està segur, que ens els deixi llegir, que de ben segur que hi podrem trobar informació, que per petita
que sigui, servirà per reconstruir entre tots la història completa d’Arbeca.
Mostra d’un document trobat a casa Baget de la guerra de Felip V
27

on anem a raure...
Els pregons per megafonia
En molts municipis de Catalunya la figura del pregoner tradicional que anava caminant pels carrers del poble
anunciant les notícies de caràcter local ha estat substituïda per un sistema de megafonia que consisteix en tota una sèrie
d’altaveus repartits pel poble i instal·lats al campanar, façanes i teulades que estan connectats a un amplificador i un
micròfon, situats en una petita habitació de la Casa de la Vila.
L’ajuntament de cada localitat és el que s’encarrega de gestionar el servei. Un encarregat és el responsable
de recollir les diferents notícies que li arriben de particulars o bé de diferents entitats del poble, les redacta de forma
coherent i entenedora i ho anuncia diversos cops al dia (en funció de cada poble) per megafonia.
Un fragment d’una peça musical acostuma a indicar l’inici i l’acabament del pregó. Habitualment és una
sardana.
A Tarrés, un poble de les Garrigues d’uns cent habitants, en Ramon Palau, que havia estat agutzil i pregoner del
poble des de l’any 1960 fins a l’any 1986, encara avui fa el pregó a la manera tradicional caminant pels carrers del poble
amb una trompeta natural sense pistons amb bisell fins a l’any de la seva jubilació i actualment amb una “trompeta de
brossaire” que és un instrument de llautó de llengüeta doble (s’assembla molt amb una botzina de bicicleta).
Actualment a Tarrés també hi ha un petit sistema de megafonia a través del qual s’hi notifiquen les notícies de
caràcter oficial, però com que el poble és molt petit per qüestions pràctiques quan algun venedor ambulant o “bolander”
va al poble li encomana a ell que ho faci saber als vilatans.
Tradicionalment l’agutzil dels pobles s’encarregava de fer els pregons. Amb la trompeta feia tres tocs si
es tractava d’una notícia de caràcter oficial i dos tocs si es tractava d’altres notícies (pèrdua d’objectes i/o animals,
venedors ambulants...).
Si hom trobava un objecte perdut el donava a l’agutzil i aquest era l’encarregat de tornar-lo al seu amo.
La cantarella del pregoner tradicional és molt particular. La primera síl·laba de la frase arrenca en un to més greu
que la resta que està una 4ªJ per sobre d’aquesta i que hi arriba fent un marcat lisando amb la veu.
En un poble petit com Tarrés el pregoner dóna diversos tombs pel poble. A Arbeca només en donava un i en
alguns pobles el pregoner anava amb bicicleta ja que el poble és més gran.
Quan ell va començar a fer de pregoner va heretar la trompeta de l’anterior agutzil del poble i també en va imitar
la manera de fer el pregó.
La figura del pregoner és
imprescindible en un poble. Els
vilatans necessiten estar informats
dels esdeveniments d’àmbit local.
En un poble petit que no té gaire
pressupost per a mantenir un pregó
per megafonia i un encarregat
municipal que s’encarregui del
servei, s’ha conservat la figura del
pregoner tradicional.
Imatge de megafonia situada al campanar
En Segismundo de cal
Muntanyés fou agutzil d’Arbeca des
de l’any 1959 fins a l’arribada dels
primers governs locals democràtics
vers l’any 1978. Alternava l’ofici
d’agutzil amb el de pagès i
inicialment recorria els carrers del
poble, fet que li suposava molt de
temps. Aproximadament unes dues
hores i mitja.
Recorda que fent el pregó,
sovint s’havia d’esperar que
passessin els carros, ja que la gent no s’aturava i van aparèixer els primers ciclomotors, tractors i cotxes. Demanava a
28
Text: Francesc Safont

on anem a raure...
la gent que l’escoltessin, però aquests l’ignoraven i això li feia perdre molt de temps. Fou ell qui va proposar a l’alcalde
del poble d’aleshores instal·lar un sistema de megafonia com el que tenien a les Borges Blanques.
Cap a principi del 1960 fou quan es va imposar aquesta manera de fer els pregons. El canvi econòmic i la
revolució tecnològica hauria provocat que la gent de nivell econòmic mig tingués accés als primers vehicles com ara els
Sis-cents.
El pregoner tradicional s’hauria vist desplaçat per la nova i inesperada contaminació acústica i, sobretot, pel
canvi de model de vida de la gent que ara tenia pressa i ja no s’aturava a escoltar el pregoner. Aquest ja no desitjava
perdre tant de temps per a fer el pregó ni continuar exposant-se a les inclemències climàtiques. Calia evolucionar
d’acord amb els nous temps i la solució que empraren a molts pobles fou un gran encert. Els pregons per megafonia als
pobles és un fenomen que ja dura quaranta anys.
En Segismundo va passar de recórrer tots i cadascun dels carrers del poble a fer el pregó en una petita sala de la
Casa de la Vila on a través d’un micròfon deia les notícies d’àmbit local. El tècnic que va fer la instal·lació va ensenyar-li
a utilitzar els aparells electrònics i a partir d’aquí continuà fent el pregó tal i com ho havia fet sempre i intuïtivament va
fer alguns canvis. Ara ja no tocava la trompeta, sinó que posava una mica de música en substitució a aquesta i ja no li
calia cridar fins a esgavellar-se la veu ni fer la cantarella típica, ja que els altaveus ja es cuidaven de fer-se sentir.
Els pregoners tradicionals no desaparegueren i foren substituïts per uns altres que oferien el servei a través
del nou sistema, sinó que el mateix pregoner va experimentar el canvi sense cap altre model a seguir més que la
seva experiència com a pregoner errant. Això explica que l’actual format de fer pregons conservi els mateixos trets i
característiques i les mateixes funcions, ja que n’és la seva evolució natural i contínua.
Actualment el fenomen dels pregons per megafonia es dóna en molts pobles d’àmbit rural de cent a cinc mil
habitants aproximadament. A les poblacions d’un major nombre d’habitants hi ha d’altres sistemes d’informació. A
Mollerussa, Tàrrega, Balaguer i Ponts, per exemple, es reparteixen fulls informatius que es pengen a les botigues i als
edificis de l’Ajuntament també tenen un número de telèfon on hi ha un contestador automàtic on s’hi graven les diferents
notícies regularment, així com una emissora local i també publicacions setmanals i/o quinzenals informatives. A les
ciutats relativament importants hi ha televisió local, diferents emissores de ràdio que a més d’informar els ciutadans
també ofereixen una funció lúdica...
Els pregons per megafonia no sembla ser presents en tots i cadascun dels municipis d’àmbit rural. A Catalunya es
dóna en la majoria de pobles de la meitat sud de la província de Lleida (a tots els pobles de les Garrigues, al Pla d’Urgell,
el Segrià, l’Urgell, la Noguera ...) en canvi a Ponts, que està situat al nord desconeixen el fenomen; a la província de
Tarragona també tinc constància que es dóna en molts pobles de les comarques de la Conca de Barberà, l’Alt Camp, el
Baix Camp, Ribera d’Ebre. Cap persona de les províncies de Barcelona (a Ripoll, una furgoneta equipada d’altaveus
va pels carrers de la població talment com ho feia el pregoner tradicional i com encara ho fan avui els venedors de
matalassos) i Girona amb les que he pogut parlar coneixen aquest sistema de fer els pregons. A la comunitat autònoma
d’Aragó també hi ha pobles de la Franja que tinc constància que es dóna el fenomen, igualment passa amb la Comunitat
Valenciana. Segurament és un fenomen que es dóna arreu de la Península Ibèrica i d’Europa i segurament de molts altres
països del món.
El procés d’instauració dels pregons per megafonia als diferents pobles no ha estat igual ni en el mateix moment.
Sembla ser que en un primer moment es produí el canvi en els pobles de major població com ara les Borges Blanques,
Arbeca, Juneda i Torregrossa vers principis dels anys 60 i posteriorment per simpatia als pobles més petits com ara
Castelldans, Puigverd, Artesa de Lleida, d’uns mil habitants, i Aspa d’uns 250 habitants entre els anys 1970-1975. A
Tarrés no es posà el servei de megafonia fins a l’any 1986, aproximadament.
S’estableix una relació entre el nombre d’habitants i el nombre de notícies a donar. Així, a les poblacions grans
els pregons duren més i es realitzen més cops al dia mentre que als pobles petits es fa un sol cop al dia i quan algú té la
necessitat de donar una notícia, es realitza el pregó expressament.
Un edifici emblemàtic del poble és el campanar, ja que es tracta de l’edifici comunicador per excel·lència. El so
de les seves campanes ha regulat durant molts segles la vida dels vilatans. Es tracta, a més, de l’edifici més alt del poble
i acostuma a estar situat a la part antiga i més cèntrica. No és estrany que aquest edifici fos el primer on s’instal·laren
els primers altaveus. Posteriorment, conforme els pobles s’anaven fent grans s’instal·laren en teulades i façanes per què
tothom pogués sentir degudament el pregó. A Castelldans el campanar no està situat al mig del poble sinó en una punta
d’aquest i l’Ajuntament va prescindir de posar-hi els altaveus en pro de les façanes de les cases situades al principi dels
carrers. Ara, però, sembla que als pobles petits com Puigverd inclús s’està produint el procés contrari i van traient els
altaveus escampats arreu del poble a favor del campanar, on es situen més altaveus, degudament dirigits, a partir d’un
estudi que realitza una empresa experimentada, fet que redueix els costos.
Els ajuntaments també tenen altres mitjans d’informació, com ara emissores de ràdio local, que emeten el pregó
simultàniament per ràdio. Si fins ara calia un sistema de megafonia que permetés entendre correctament el missatge, fet
29

on anem a raure...
que suposava més altaveus repartits arreu del poble, ara, si algú no ho entèn pels altaveus pot sintonitzar el pregó per
la ràdio.
A Puigverd no es sintonitza per la
ràdio sinó pel televisor. Sembla que l’enginy
el va realitzar un manetes del poble. Quan es
fa el pregó es connecta l’emissor d’ones i pel
televisor hi surten les barres que permeten
regular el color i s’escolta el pregó. Es va deixar
l’emissor d’ones engegat durant tot un dia i els
vilatans ho van poder sintonitzar en un canal
del seu televisor i ara tothom ho pot escoltar.
Inicialment, sembla que no estava ben regulat
i emetia ones que arribaven fins tan lluny que
un camioner local radioafeccionat va poder
escoltar el pregó des de Zaidín.
A les Borges Blanques i a Juneda, on
hi ha una tradició radiofònica més arrelada, la
sala de ràdio no coincideix amb la sala de fer
els pregons per megafonia, de manera que els
encarregats de la ràdio local donen les notícies
que recullen diàriament de l’Ajuntament i les
transmeten en un altre format i a una altra franja
horària.
Tots els encarregats de fer el pregó en
els diferents pobles que he visitat, han imitat la
manera de fer-lo igual com ho feia l’encarregat
anterior a ells. La seva situació laboral és
diferent i cadascú realitza tasques diferents a
part de cuidar-se de fer el pregó. Així a Juneda
es tracta d’una secretària, a Castelldans d’un
Imatge de Ràdio Arbeca
encarregat de manteniment, a les Borges
Blanques es tracta d’un funcionari...
La música també és present en als pregons per megafonia. La seva presència s’explica pel fet que ocupa el lloc
que antigament ocupava la trompeta. Arreu dels pobles on he anat posen una sardana, en aquells que no hi posen una
sardana reconeixen que l’han posat durant molt de temps. La Santa Espina durant molt de temps ha estat la sardana
característica en molts pobles.
A Juneda també posen cançons cantades pel grup coral de la població, música de cantautors catalans com ara
Lluís Llach, Marina Rossell, Raimon,... a Puigverd també posen havaneres i d’altres grups d’actualitat.
Poc a poc, amb el pas del temps, el repertori de peces musicals s’ha anat diversificant i s’utilitza una música o
bé una altra, en funció del tipus de pregó.
A Aspa es posa una sardana pels pregons normals i els Segadors pels pregons extraordinaris de la Unió de
Pagesos.
El que presenta més varietat als pobles és la música que posen per a anunciar la mort d’algú. A Arbeca posen
l’Emigrant que és una cançó catalana cantada per l’Emili Vendrell sobre la lletra de Mossèn Cinto Verdaguer, que narra
la marxa d’algú i que té un alt contingut ideològic nacionalista, a Puigverd posen una altra cançó tradicional catalana,
La Mort de l’Escolà. Als altres pobles hi posen avemaries, rèquiems o una música per a orgue qualsevol. A Juneda es
senten tocar campanes pels altaveus; hom es pensa que són campanes enregistrades en una cinta de cassette però no és
pas així. El so el produeixen manualment amb un instrument sonor inventat fa molts anys per un manetes del poble,
que es deia David. L’objecte està fet amb dues capses de tabac. Una d’elles té un forat que comunica amb l’altra i fa de
caixa de ressonància. La capsa superior sosté un elaborat mecanisme mitjançant el qual, quan hom mou un petit botó
i un martellet, pica contra una mena de filferro pla i esfèric que produeix el so. Posen l’instrument a prop del micròfon
i d’aquesta manera es pot escoltar per megafonia. Poques persones del poble saben que existeix aquest instrument i no
s’ho havien preguntat mai. La importància d’aquest cas no és l’instrument sonor en si, sinó el que va empènyer a en
30

on anem a raure...
David a inventar-se’l. Si s’havia d’anunciar la mort d’algú pel pregó, res millor que uns sons de campana inicials. És un
clar exemple de l’important paper que han tingut les campanes als pobles.
La música solament és un reclam, una advertència per tal que tothom estigui alerta i escolti, i no es pretén fer
gaudir als vilatans. La música que sona en els diferents pobles ha esdevingut quotidiana com el mateix pregó i la música
s’associa al mateix pregó. En cada poble aquestes associacions són diferents i esdevenen un símbol d’identitat i això
fa que quan hom vagi a un altre poble i n’escolti el pregó s’estranyi primer i després pensi “- al meu poble ho fem més
bonic! -”, “- el pregoner parla més adequadament i no és tant carca!-”,...
Una dona d’Artesa que està casada a Vilanova de la Barca es va sorprendre quan va anar a viure allí, car els dies
festius, el jovent del poble s’apodera de la sala de fer els pregons i durant tot el dia fan tertúlies, animen a la gent a què
estigui de gresca i posen música de la ràdio o bé cassettes. La gent d’allí ho troba ben normal, ja que fa molts anys que
es fa, i tot i que molesten una mica, tothom ho tolera, mentre que ella no s’hi acaba d’acostumar.
A Massalcoreig quan bufa el vent de Ponent, a vegades es pot sentir la música del pregó que es fa a Torrente
de Cinca, que pertany a Aragó, la música que hi posen no és una sardana, sinó una jota aragonesa i el discurs es fa en
castellà. És una demostració de què el so no respecta fronteres ni divisions geogràfiques.
Un cas molt particular és el poble de Ginestar de l’Ebre, que pertany a la Ribera d’Ebre. En aquell poble quan
arriben gitanos, estrangers, o gent desconeguda, pels serveis de megafonia sona música com ara “pasdobles”, sevillanes...
i la gent deixa el que està fent i es reuneix a la plaça per saber què passa. Així s’estableix un codi musical, per mitjà del
qual els vilatans saben quan és necessària la unió dels membres del grup davant una possible amenaça exterior.
El contingut de les notícies dels pregons varia en funció dels pobles i la seva situació geogràfica ja que cada
poble està influït pel seu entorn, així per exemple, a Massalcoreig per on passa el riu Cinca, sovint s’informa pel pregó:-
“Protecció Civil informa que el riu pot desbordar-se...”-, als pobles de secà es prohibeix cremar el rostoll a l’estiu per
perill d’incendi, als pobles per on passa el Canal d’Urgell també s’informa de les restriccions de rec a causa de la falta
d’aigua als mesos de juliol i agost.
Pel servei s’informa de molta varietat de notícies, com ara si algú s’ofereix per a fer repassos, empresaris o
agricultors que ofereixen feines laborals, temporals o fixes, venta de vehicles com ara tractors i o d’altres objectes, venta
de productes al mercat pel qual s’acostuma a fer un pregó exclusiu i extraordinari el dia de la setmana que hi ha mercat
al poble, les diferents entitats del poble avisen als interessats de les activitats que es programen i quan tindran lloc les
reunions, s’organitzen autocars per anar a manifestacions de pagesos a Barcelona, també s’avisa de l’arribada dels Reis
Mags, les activitats de la Fira i de la Festa Major...
La instauració dels pregons per megafonia als pobles ha resultat ser un sistema molt efectiu com a servei
informatiu local i difícilment les noves tecnologies o altres mitjans de comunicació el podran substituir.
31

la butaca
Julio Medem
Julio Medem (Donosti, 1958) va debutar al
cinema l’any 1992 amb “Vacas”, que té un dels
començaments més impactants del cinema espanyol i fins
i tot no espanyol: ens trobem al front carlista d’un lloc de
Vizcaya. Els soldats estan preparats a les trinxeres i entre
ells el protagonista, un debutant Carmelo Gómez que no
té pas cara de voler ser allà. Cauen morts gairebé tots els
homes de la trinxera menys ell, que és un eizkolari amb
una gran força física però amb una covardia reconeguda i
acceptada. Com que vol que l’enemic cregui que és mort
es taca amb la sang dels cadàvers veïns i es queda ajagut a
terra fingint-se mort. Els enemics van carregant els cossos
a un carro i ell s’hi troba rodejat de cadàvers. Se’ls aparta
de sobre com pot i salta a terra arrossegant-se a causa
d’una ferida que té a la cama (una roda del carro li ha
aixafat). Després aixeca els ulls i es troba cara a cara amb
una vaca. A partir d’aquí comença una història laberíntica
i encisadora. He descrit aquest començament perquè per
mi va ser, no sé per quina raó, tota una experiència i a més
és el bateig d’un director que ha estat molt significatiu dins
el cinema espanyol i que a alguns ens ha donat moltes alegries. S’ha de dir des de ja, que Medem fa un cinema que es
basa bàsicament en les imatges i que les seves pel.lícules tenen una gran força visual. És per això que l’explicació del
principi de “Vacas” s’ha quedat una mica coixa, cosa que ja havia notat lleugerament mentre anava escrivint. I és que
el cinema de Medem s’ha de veure, no es pot explicar.
“La ardilla roja” va ser la seva segona pel.lícula i crec que la podríem definir com la més morbosa
d’en Medem. El començament se situa a la Platja de la Conxa de Donosti (ja em trobo un altre cop explicant un
començament) i veiem un Nancho Novo que es vol suïcidar a punt de tirar-se d’un precipici. De sobte, caiguda del cel
(en sentit literal i figurat), una moto aterra a la sorra de La Conxa. Nancho Novo va a socórrer l’accidentat, que quan
es treu el casc resulta ser una rossa molt atractiva que no es recorda de res. Ja tenim tots els ingredients: una rossa
amnèsica i un noi desesperat que intuïm que es volia suïcidar a causa d’algun mal tràngol amorós. Qui no aprofitaria
una ocasió així? El problema és que Nancho Novo no és l’únic que amaga alguna cosa: Emma Suárez també està
fugint d’un nòvio mig boig, gelós i exageradament possessiu que li amargava la vida. Qui no aprofitaria l’accident per
desempallegar-se’n? Els dos inicien un joc amorós i sexual en què ell li va mostrant com era la seva suposada antiga
relació abans que ella perdés la memòria: morbo, simulació i engany en una de les pel.lícules més descaradament
sensuals del director basc.
“Tierra” va ser la seva tercera pel.lícula però la primera d’ell que vaig veure (les altres les vaig recuperar
més endavant). L’argument és una mica complex: Ángel, el protagonista, és un home dividit en dues parts; una de
carnal i una altra d’espiritual. La seva part carnal s’enamora de Maria, una mena de bomba sexual, i la seva part
espiritual d’Ángela, una rosseta angelical (amb aquest joc d’Ángel-Ángela, Medem ja ens mostrà la seva afició als
jocs dels noms, cosa que recuperarà amb “Los amantes del círculo polar”). Degut a l’amor, la doble identitat que fins
llavors no li havia dut massa problemes es fa bastant difícil de suportar. Us convido a veure-la perquè descobriu com
es resol. És una pel.lícula carnal i mística a la vegada, com una cançó de Leonard Cohen o un poema de San Juan de
la Cruz. És, sense cap mena de dubte, la meva pel.lícula preferida del Medem. Fantàstica.
“Los amantes del círculo polar” per mi va ser la gran pel.lícula del 1997. Em va deixar clavada a la
butaca, no dels Lauren, que encara no existien, sinó dels Rambla. El que va passar entre jo i aquesta pel.lícula va ser
un cas d’amor a primera vista, però la reflexió m’ha dut a pensar que “Tierra” és la millor. “Los amantes del círculo
32
Text: Esmeralda Fuster

la butaca
polar” narra la història d’amor entre Ana i Oto des que es veuen per primer cop als nou anys fins als trenta. La pel.lícula
va alternant els punts de vista de l’Ana amb els de l’Oto amb la veu en off de cadascun fent salts en el temps. Molts
crítics van dir que era un poema visual i jo sempre vaig creure que la seva estructura matemàtica xocava amb la poesia
que hi havia a nivell de contingut: dos noms capicua (Ana i Oto) i una pel.lícula capicua (la primera imatge és la mateixa
que la última) i una estructura aparentment caòtica però rigorosament controlada. Tot un poema visual (tenien raó els
crítics): una pel.lícula on domina el blanc (el del cercle polar) i amb unes imatges que arriben al cor i que ni tan sols sé
explicar sense treure’ls la màgia. Sentir la fantàstica veu en off de Najwa Nimri mentre espera asseguda sota el sol de
mitjanit de Lapònia al seu Oto, és una raó per veure aquesta pel.lícula. Hi ha una escena d’aquesta pel.lícula que em va
agradar moltíssim: Ana i Oto s’han perdut de vista i fa anys que no es veuen. Els dos estan al mateix parc asseguts en
un banc, un a l’esquena de l’altre i fumant. El cor se’m va accelerar i tenia unes ganes enormes que arribés l’hora que
es veiessin però es van aixecar alhora i van caminar en direcció contrària, de manera que no van arribar a veure’s. He
vist aquesta pel.lícula unes sis vegades i aquesta escena m’ha tocat cada vegada perquè és de les que jo tinc catalogades
com d’aquelles que al principi fan ràbia a l’espectador però que a la llarga acabes agraint. Podrien entrar dins d’aquesta
categoria el final de “Casablanca” i el petó que esperes i mai no arriba a “Lost in translation”, per posar un exemple més
actual.
Després va arribar “Lucía y el sexo”, de la qual es va parlar molt abans de l’estrena degut a l’alt voltatge
eròtic que s’esperava, al secretisme del seu rodatge i al seu títol (el fet que inclogués la paraula “sexo” ja prometia
força). Aquells que esperaven escenes pujades de to no es van decebre i aquells que buscaven les constants del cinema
del Medem, tampoc. La meva relació amb aquesta pel.lícula sempre ha estat una mica irregular: quan vaig sortir de la
sala vaig pensar que m’havia agradat força, però quan vaig pensar-hi uns dies més tard, vaig arribar a la conclusió que
potser li faltava l’ànima de les pel.lícules anteriors del director. Per dir-ho d’una altra manera, vaig pensar que era una
pel.lícula molt impactant exteriorment però que li faltava una mica de fons. Com deia el Mr. Belvedere de Fotogramas
(recentment s’ha sabut que sota aquest pseudònim s’hi amagava i s’hi amaga Jaume Figueras) els personatges no eren
de carn i os. Però la meva relació amb “Lucía y el sexo” tampoc no es va acabar aquí i el destí (o el fet que El País en
regalés el DVD, per dir-ho de manera menys poètica) em va dur a veure-la una segona vegada i em va fer descobrir el
personatge de Lucía, al qual no havia entès massa el primer cop que vaig veure la pel.lícula. Gràcies a “Lucía y el sexo”
es va descobrir una actriu amb moltes possibilitats, que fins llavors havia estat relegada a papers d’andalusa simpàtica:
Paz Vega.
Finalment, Medem ens va sorprendre a tots amb “La pelota vasca. La piel contra la piedra”, un
documental sobre el conflicte basc. I dic que ens va sorprendre, no per la polèmica que va suscitar, sinó perquè ell,
tan místic i eteri sempre, havia decidit baixar a la terra i canviar els seus personatges per persones i els seus diàlegs
espirituals per uns de polítics i ideològics. La pel.lícula s’obre amb una frase que és tota una declaració d’intencions:
“Esta película pretende ser una invitación al diálogo”; “Esta película siempre echará de menos a aquellos que no han
querido participar en ella”. Es va estrenar al Festival de Cinema de San Sebastián i l’endemà ja hi havia gent indignada
que demanava que es retirés el seu testimoni i que deia que era una ofensa per les víctimes del terrorisme. Vaig intentar
veure la pel.lícula amb una mirada neta de prejudicis i vaig pensar que no era ni una ofensa per les víctimes ni una
pel.lícula tan objectiva com alguns havien dit. Tot i que Medem es declari una persona d’esquerres no nacionalista, crec
que el seu documental defensa el nacionalisme basc de via pacífica. Un documental no és gairebé mai objectiu perquè el
director recull informació, realitza una sèrie d’entrevistes i després fa una selecció del material recollit (a la pel.lícula hi
apareix allò que ell vol que hi aparegui perquè tota selecció és subjectiva). Més d’un cop havia llegit “Medem, el pelota
vasco del PNV”, joc de paraules molt audaç, tot sigui dit. Sempre m’ha interessat molt el conflicte basc i crec que tots
aquells que senten curiositat sobre el tema haurien de veure aquesta pel.lícula perquè hi ha testimonis molt interessants.
És un documental al cent per cent amb tots els prejudicis que això comporta: hi ha gent que si va al cinema vol veure
una pel.lícula i no una colla de personatges grisos asseguts a una cadira engegant una parrafada de contingut polític,
que, no ens enganyem, és el que veureu durant dues hores (qui avisa no és traïdor). Tot i això, les imatges d’esports
típicament bascos, de Gernika i dels verds paisatges d’Euskadi acompanyats amb la fantàstica música de Mikel Laboa
amenitzen una mica la jugada. Tot i això, no és pas dolent que s’engeguin “parrafades polítiques” perquè “l’home és un
animal polític”, és a dir, és social, no viu aïllat, necessita els altres i s’hi relaciona. Si és això el que entenem per política
(en definitiva, és aquest el sentit etimològic de la paraula) “La pelota vasca” és una pel.lícula totalment política i, com
a tal, necessària.
33

a foc lent
FIDEUÀ CREMOSA DE MAR I MUNTANYA
Per a 5 persones
Ingredients:
100 g de fideus (núm. 1) per persona
mar: sípia, calamar, cloïsses, gambes, etc.
muntanya: vedella, costella de porc, conill,
bolets, etc.
2 cebes
3 grans d’all
un pebrot vermell
4 tomàquets madurs
25 g. de mantega
25 g. de formatge ratllat (Emmental)
1 litre i de brou (de carn, de peix o
barrejat)
oli, sal
Picada:
6 grans d’all
de safrà torrat (opcional)
1 vas de brou
oli d’oliva
Elaboració:
En una cassola amb oli hi posarem el peix i la carn tallats a trossets petits i ho saltejarem. Quan estiguin a mig coure hi
afegirem la ceba i l’all tallats petits, el pebrot tallat a tiretes fines i ho deixarem coure uns 5 minuts, passats els quals hi
afegirem el tomàquet triturat.
Posarem una paella al foc amb una mica d’oli i els fideus, per tal d’enrossir-los. Cal fer-ho a foc lent i sense deixar de
remenar per evitar que se’ns cremin.
Seguidament, els tirarem dins la cassola i ho deixarem coure tot uns 3 o 4 minuts. Hi afegirem el brou i ho deixarem
bullir fins que s’hagi reduït.
Prepararem la picada a la batedora, amb els alls tallats a làmines, el safrà, l’oli i una mica de brou per tal de lligar-la.
Finalment, tirarem la picada a la cassola, la mantega i el formatge ratllat, que ens aportarà un punt de cremositat al
plat.
Consells:
La cocció de la pasta és al gust d’aquell que els prepara, però s’aconsella que estiguin “al dente”.
34
Ramon Tudela Huete
Text: Antonieta Safont

HORITZONTALS
1. Rumiada durant molta estona. 2. Menjo alguna cosa entre les cinc i les set de la tarda. Si el Pare Noël hagués nascut
aquí, hauria fet servir mules en lloc d’això, en singular. 3. Ocell que s’assembla a l’ànec, però amb molta més mala llet.
Primera vocal. Consonant serpentina. Utilització. 4. Gossos. Li arribarà. 5. Quarta lletra de l’abecedari català. Porta
alegria. 6. L’home de la nostra comarca. 7. La consonant que fa pessigolles al paladar. En aquest moment. Les grans
de la Reial Societat. La vocal més sorprenent. 8. Marge sense cultivar que separa dos trossos entre sí, o el tros amb el
camí. El seu. 9. En cap ocasió. Que s’ha quedat antic i primitiu. 10. Natural de l’Índia original. Allà on trobarem els
nostres orígens, les arrels.
VERTICALS
1. Mascle de la cabra, sense insultar. Associació dins d’un mateix ofici o professió. 2. Menjar que l’ocell transporta
per a les seues cries. Dit d’aquell que és religiosament venerat per la seua puresa, tal com sona i potser tal com s’hauria
d’escriure. 3. Vall presa per catalana però que no ho és. De pressa i a gran velocitat. 4. Nota musical. Bossa de pell que
els pastors han fet famosa. La vocal més prima de totes. 5. Alguna. Planta enfiladissa que és utilitzada pels animals de la
selva com a transport públic. 6. L’autèntic article masculí singular que ha donat la llengua catalana. Que no és de secà.
Habilitat per fer alguna cosa. 7. Consonant líquida. Que es dóna per fet. Comunitat Europea. 8. Acabament dels verbs
de la primera conjugació. Baldar al bres. 9. Deixaran sense pagar. Escoltar, en antic. 10. Agafador. Lo jaç de l’ull, o
del riu.
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Fets per Boira
Solucions número anterior de La
Borrassa
P
E A J U H A N A S
D T A L A S S
S R P L E L
R U L L T L
A E E E
L L G T T A R
I L R R M A R
V O O O
B C P L A N A B
2
3 F O R C A
7 R
T T 4
10 1 R O C A N L L A M P
P L L A
O R E L L E T E S R
M S I
A 5 G A U D I N
9 C A R P A
D
6 J A U M E
lletres
35

36
el còmic

el còmic
37

el dia a dia en imatges
1 de maig a la Capella
Homenatge a
Mossèn Anton Bru
38
Sant Isidre
En Xavier Vidal a Montmeló

Les jornades Culturals
el dia a dia en imatges

Col·labora: