Agost 2004 - Ajuntament d'Arbeca
Agost 2004 - Ajuntament d'Arbeca
Agost 2004 - Ajuntament d'Arbeca
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
LA BORRASSA<br />
Mossèn Anton<br />
compleix<br />
50 anys de<br />
prevere<br />
per saber què passa<br />
Estem de Festa Major!<br />
La història i<br />
curiositats dels<br />
pregons<br />
Número 2· <strong>Agost</strong> <strong>2004</strong> · Arbeca<br />
Arbequins al<br />
poder
Editorial<br />
Estem de Festa Major. Ens trobem immersos en la festa gran del<br />
poble, la que durant molts anys, temps enrere, era pràcticament<br />
l’única oferta d’oci de l’any i la més esperada. Representava una<br />
mena de compensació a l’esforç fet pels pagesos durant l’any i<br />
especialment durant l’estiu, després d’una nova campanya, i el<br />
descans i la distracció eren merescuts. Actualment el concepte ha<br />
canviat una mica, però la Festa Major se segueix esperant amb<br />
il·lusió per tot el que comporta. L’arribada dels familiars que viuen<br />
fora, àpats més elaborats, roba nova, els carrers plens de gent dia i<br />
nit, música, balls i espectacles, entre altres, són prous al·licients per<br />
viure la Festa Major. A més, Arbeca sempre ha tingut fama de fer<br />
bona Festa Major entre els pobles veïns i altres de més llunyans,<br />
cosa que s’ha notat amb la notable presència de gent de fora. Tot<br />
i així, darrerament hi ha joves que opten per passar fora del poble<br />
algun dels dies de Festa Major, anant als llocs habituals dels cap de<br />
setmana, i això es nota, encara que per sort la Festa Major d’Arbeca<br />
gaudeix de bona salut. No obstant, no està de més fer una reflexió<br />
en aquest sentit des d’aquestes pàgines, ja que actualment Arbeca<br />
té una oferta d’oci prou àmplia durant l’any a més de la que aporta<br />
la Festa Major. La música en directe hi és present en múltiples<br />
ocasions, tant en festes assenyalades com algun divendres o dissabte<br />
que no destaquen al calendari, però no totes aquestes convocatòries<br />
triomfem, sinó que hi ha hagut casos en què s’ha comptat amb un<br />
públic escàs. Però no parlem només de la música, ja que les poques<br />
obres de teatre que tenim -aquí sí que hi hauria una mancança- tenen<br />
poques butaques ocupades i el mateix fet es repeteix amb segons<br />
quins actes que anys enrere s’hauria sacrificat un dia sense menjar<br />
per poder tenir-los. Cal que la gent respongui per millorar l’oferta i,<br />
a més, això afavoreix les relacions entre vilatans. Així doncs, fem<br />
poble i passem una bona Festa Major!<br />
Coordinadora<br />
Alba Elías Ribera<br />
Consell de redacció<br />
Jordi Esqué i Boldú<br />
Berta Esqué i Moyà<br />
Montse Fernández i Egea<br />
Francesc Safont i Giné<br />
Antonieta Safont i Masot<br />
Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones que ens han fet<br />
alguna aportació per elaborar els continguts d’aquest número.<br />
Dipòsit legal: L-381-<strong>2004</strong><br />
Imprimeix: A. G. Molino- Mollerussa<br />
Col·laboradors<br />
Jesús Elies<br />
Esmeralda Fuster<br />
Jaume Nadal<br />
Noëlia Motlló<br />
La Borrassa no es fa responsable ni s’identifica amb cap dels articles d’opinió publicats en les seves<br />
pàgines, ni de les opinions, teories, ideologies i conceptes que s’hi recullen i expressen.<br />
La Borrassa ofereix les seves planes a tots els comentaris, crítiques i opinions que es vulguin fer sobre<br />
el seu contingut amb un afany de superació i d’informació íntegra.<br />
La Borrassa convida al diàleg i a la llibertat d’expressió sense més límits que la correcció i el respecte<br />
educat entre tots els opinants.<br />
Índex<br />
I tu, què n’opines? .................. 4<br />
El dia a dia .................. 7<br />
De tu a tu .................. 17<br />
Arbequins al poder<br />
On anem a raure... .................. 22<br />
Sabíeu per què celebrem<br />
l’1 de maig?<br />
De tu a tu .................. 24<br />
Esperanza, ara arbequina<br />
Ho sabies? .................. 26<br />
On anem a raure... .................. 28<br />
Els pregons per<br />
megafonia<br />
La butaca .................. 32<br />
A foc lent .................. 34<br />
Lletres .................. 35<br />
El còmic .................. 36<br />
Telèfons d’interès<br />
<strong>Ajuntament</strong> d’Arbeca 973 160 008<br />
Consultori mèdic 973 160 375<br />
Farmàcia d’Arbeca 973 160 419<br />
Cooperativa d’Arbeca 973 160 000<br />
Biblioteca d’Arbeca 973 160 008<br />
Escola Bressol 973 160 008<br />
Col·legi públic Albirka 973 160 067<br />
Casal d’Avis 973 160 008<br />
Parròquia 973 160 034<br />
CAP Borges Blanques 973 142 033<br />
Mossos d’Esquadra Borges 973 140 626<br />
Atenció Ciutadana 012<br />
Emergències 112<br />
Bombers 085<br />
Mossos 088<br />
Policia Nacional 091<br />
Informació Telefònica 11888<br />
RENFE 902 240 202<br />
3
I tu, què n‛opines?<br />
4<br />
Maltractaments en el si de la llar<br />
Sra. Directora,<br />
Durant les passades Jornades Culturals va tenir lloc una xerrada amb la projecció d’un vídeo i un col·loqui a<br />
posteriori sobre la violència domèstica. A banda de moltes coses interessants que allí van parlar-se o dir-se, a mi<br />
el que em va resultar més interessant i em va cridar més l’atenció de la xerrada fou el nivell de solidaritat que<br />
hi havia entre els ponents de la xerrada. A tall d’exemple, van comentar que més d’un cop quan en una casa<br />
sentien crits, un parell o més de dones immediatament es dirigien cap el lloc d’on procedien els crits i trucaven<br />
fortament a la porta del pis i preguntaven en veu molt alta: que passa alguna cosa ? que hi ha algun problema<br />
? i que tant sols això, feia que l’agressor deixés de pegar o maltractar la víctima; és ben cert que és ben poca<br />
cosa, però com a mínim evitava que la cosa anés a més. Un dels guanys més significatius que s’ha produït<br />
en aquests darrers anys és que sortosament hem passat a considerar el tema de la violència domèstica com un<br />
aspecte d’àmbit privat a considerar-lo d’àmbit públic i del qual no en podem restar al marge.<br />
Evidentment no podem comparar aquestes situacions descrites abans i les que s’han donat o puguin donar-se a<br />
Arbeca, però actualment ens trobem que la nostra vila ja no és un poble petit i per sort o per desgràcia degut<br />
al mode de vida que portem tots plegats hi ha molta gent que no té cap mena de contacte amb altres veïns<br />
del nostre poble, de veïns que viuen uns carrers més enllà i que hi ha un munt de llocs que només hi passem<br />
rarament, que no sabem què passa a tres portes de casa nostra. Tot això ve a compte degut a que crec que en<br />
cap cas s’hauria de deixar de comunicar ni que sigui de manera anònima i per descomptat discretament, a les<br />
autoritats respectives (<strong>Ajuntament</strong>, regidors d’Afers Socials, assistenta social, etc ) qualsevol indici o prova què<br />
tinguem de que en una llar s’hi està exercint violència domèstica, no fos cas que els uns pels altres, entre el “<br />
no t’hi fiquis”, “això que passa en aquesta casa ho sap tothom” o la simple desconeixença real, ningú fes el pas<br />
de fer-ho saber a les autoritats i la situació es perllongués amb els perills que això comporta simplement perquè<br />
no ha estat comunicada oportunament.<br />
He volgut aprofitar l’oportunitat d’utilitzar aquesta nova eina d’informació com és “La Borrassa” per donar a<br />
conèixer la meva inquietud i pensar que com a humans que som res del que li succeeix a la humanitat ens és<br />
aliè.<br />
Xavier Sans i Duch
El català, llengua de tots<br />
I tu, què n‛opines?<br />
Els ciutadans de la vila d’Arbeca des de sempre han acollit de bon grat totes aquelles persones vingudes de fora<br />
que han mostrat un interès d’integració al poble i amb la gent del poble.<br />
Actualment, com és sabut per tots els arbequins i arbequines, siguin o no nascuts al nostre petit país, el nombre<br />
de persones de nacionalitat forània ha anat augmentant de manera progressiva i considerable.<br />
Aquest fet ens ha de satisfer per diversos motius, com poden ser l’exercici de la solidaritat entre les nacions i les<br />
persones, l’aportació cultural a les nostres maneres de fer o la constatació que al nostre poble s’hi troben bé.<br />
No obstant, aquesta visió positiva de la immigració no ha de fer minvar les expectatives de futur, en general,<br />
vers la cultura catalana i, en particular, vers la nostra llengua. És patent la disminució de l’ús del català en favor<br />
del castellà com a mitjà de comunicació entre la població estrangera, ja que els immigrants tendeixen a aprendre<br />
primer aquest idioma, de manera que els resulta més còmode expressar-s’hi.<br />
Si bé és cert que se’ls ha de concedir un període suficient com per assolir una mínima adaptació, també és precís<br />
que els mostrem amb paciència i d’una forma docent i integradora els nostres costums i, per tant, la nostra<br />
llengua. No es tracta d’imposar, tal i com durant quaranta anys es va practicar amb el castellà, ans al contrari.<br />
Cal una conscienciació general de la missió de professors de la llengua que com a catalanoparlants i ciutadans<br />
de Catalunya tenim encomanada.<br />
En aquest sentit, la campanya publicitària de la Generalitat de Catalunya, emesa per TV3 fa uns mesos, preveia<br />
la idoneïtat de propagar la nostra llengua a través dels comerciants, ja que aquest col·lectiu constitueix una via<br />
directa de comunicació entre ambdues comunitats lingüístiques, les quals estem perfectament capacitades per<br />
assolir una interlocució recíproca mitjançant el català.<br />
Per tant, i tenint en compte la importància de saber català en un entorn rural i catalanoparlant com el nostre,<br />
cal que convertim la llengua catalana com a llengua habitual dels nouvinguts a l’hora de desenvolupar-se amb<br />
normalitat al poble, doncs l’ús quotidià d’un idioma constitueix l’element fonamental pel seu aprenentatge. I un<br />
dels escenaris més oportuns per a practicar-lo, com ja s’ha apuntat anteriorment, el trobem als comerços degut<br />
a la gran quantitat i varietat de lèxic que s’empra, ja sigui per les mesures, quantitats, noms dels productes, de<br />
les eines, etc.<br />
Finalment, constatar que, en nuclis reduïts com són les Terres de Ponent, resulta relativament senzill aconseguir<br />
aquest objectiu, i que sovint som els propis catalanoparlants els que, parlant als estrangers en castellà,<br />
conseqüentment cometem dos greus errors: privar-nos d’expressar-nos en la nostra pròpia llengua i privar<br />
els estrangers d’iniciar l’aprenentatge i posterior pràctica del català. Privacions, ambdues, que comporten un<br />
retrocés de la llengua catalana.<br />
Ara bé, no hem d’oblidar que es tracta d’una responsabilitat compartida.<br />
Meritxell Gabarró i Sans<br />
5
I tu, què n‛opines?<br />
Què n’opineu de les festes majors d’Arbeca?<br />
6<br />
Ariadna<br />
Moyà<br />
Poca<br />
8 anys<br />
M’agrada molt la Festa<br />
Major, els cavallets, els jocs<br />
i anar a ballar, però la Festa<br />
Major, hauria de ser més<br />
llarga i durar més dies.<br />
Sílvia<br />
Sans<br />
Montalbo<br />
25 anys<br />
M’agrada molt l’Arbequí<br />
de Ferro. Encara no hi he<br />
participat mai però és molt<br />
divertit veure-ho. També<br />
m’agrada la nit del jovent<br />
perquè cobreix les nostres<br />
necessitats. Hi ha algunes<br />
nits que s’acaben els concerts<br />
molt aviat i no sabem què fer.<br />
Jo proposo que s’allargui la<br />
festa fins més tard.<br />
Mª Teresa<br />
Bofarull<br />
Duch<br />
58 anys<br />
Fa poc temps que sóc<br />
aquí, però tot el que es fa<br />
m’agrada. Els grans, amb<br />
ball i sardanes ja en tenim<br />
prou. Que es facin coses pel<br />
jovent i la canalla, que són<br />
els que s’han de quedar al<br />
poble<br />
Nil<br />
Bellmunt<br />
Vilalta<br />
9 anys<br />
El que més m’agrada de<br />
la Festa Major, és ballar al<br />
col·legi i poder anar a dormir<br />
més tard del normal. Haurien<br />
de fer més coses pels nens<br />
i nenes. La Festa Major és<br />
massa curta.<br />
Sandra<br />
Guillén<br />
Reñé<br />
28 anys<br />
M’agrada tot. Sobretot el<br />
concert del jovent perquè ve<br />
gent dels pobles veïns que fa<br />
temps que no veiem. També<br />
m’agrada l’Arbequí de Ferro<br />
en el qual vaig participar un<br />
any. Una cosa que podria ferse<br />
un altre any són havaneres<br />
Ignasi<br />
Montero<br />
Balcells<br />
91 anys<br />
Estic content de tot el que<br />
es fa a les festes majors.<br />
S’ha de fer una Festa Major<br />
competitiva. No hi treuria<br />
res, i desitjo que encertin<br />
en afegir-hi coses noves.<br />
mnmnm<br />
Pol<br />
Andrés<br />
Sans<br />
15 anys<br />
M’agrada veure la gent<br />
d’Arbeca rebolcant-se pel<br />
fang a l’Arbequí de Ferro.<br />
També m’agrada participar<br />
a la cursa atlètica perquè<br />
acostumo a fer esport i està<br />
molt bé fer actes esportius<br />
per la Festa Major. Es podrien<br />
organitzar més activitats pel<br />
jovent per la tarda com ara<br />
karts o bé pocketbikes.<br />
Marta<br />
Esteve<br />
Niubó<br />
32 anys<br />
A nivell personal crec que no<br />
s’ha de jutjar, ja que depèn<br />
del programa, un any et pot<br />
agradar més que un altre,<br />
i a més, els que organitzen<br />
aquesta festa, ho fan pensant<br />
una mica en tothom. Crec que<br />
seria important disposar d’un<br />
local tancat ja que en cas de<br />
pluja, qualsevol acte es podria<br />
realitzar igualment<br />
Josep<br />
Alcàntara<br />
Arellan<br />
83 anys<br />
Hi ha una diferència molt<br />
gran entre les festes majors<br />
d’ara i les d’abans. Abans<br />
la Festa Major es disfrutava<br />
entre familiars i veïns i<br />
ara no. Crec que hi hauria<br />
d’haver més contacte entre<br />
joves i grans, una Festa<br />
Major per tots alhora<br />
Mercè<br />
Farregut<br />
Esqué<br />
19 anys<br />
M’agrada molt la nit del jovent<br />
perquè s’hi fan concerts amb<br />
grups coneguts. També està<br />
molt bé que al final de la nit<br />
es faci la xocolatada popular<br />
per a recuperar forces. Molts<br />
trobarem a faltar la remullada<br />
perquè és molt divertit voltar<br />
pel poble per la matinada i<br />
acabar xops d’aigua, sobretot<br />
si fa calor.<br />
Pepita<br />
Pau<br />
Navés<br />
57 anys<br />
L’Arbequí de ferro<br />
m’agrada pel jovent. També<br />
m’agradaria que es tornés<br />
a fer la remullada del matí,<br />
era molt divertit. Per la gent<br />
gran, bon espectacle i bon<br />
ball, la resta, tot bé. Pel que<br />
fa a la guatllada, estaria bé<br />
que es reservessin taules,<br />
igual com s’ha fet per Sant<br />
Joan.<br />
L l u í s<br />
P e r e l l ó<br />
88 anys<br />
Cada any les festes majors<br />
són més divertides i alegres.<br />
La comissió fa tot el que pot<br />
perquè la Festa Major sigui<br />
cada any millor i cuida els<br />
horaris i el programa per<br />
contentar a tothom.
Canvi de funcionament de les piscines municipals<br />
Un any més ha arribat l’estiu,<br />
i les piscines municipals han<br />
iniciat la temporada des del<br />
passat dia 3 de juliol. Aquest<br />
any s’han introduït una sèrie<br />
de novetats, la més important<br />
és la del servei de bar, que<br />
antigament es treia a concurs<br />
i s’arrendava durant els<br />
mesos d’estiu i que aquest<br />
any l’equip de govern ha<br />
cregut convenient prioritzar<br />
la venta d’abonaments i<br />
entrades, amb la qual cosa el<br />
servei de bar ha quedat reduït<br />
a una màquina de refrescos i<br />
una parada de gelats. Tant la<br />
venta d’entrades, com la de<br />
gelats, van a càrrec de Josep<br />
Alonso, que ha estat contractat per<br />
l’<strong>Ajuntament</strong>.<br />
Un altre dels factors que ha fet<br />
canviar el funcionament de les<br />
piscines ha estat el fet que un cop<br />
els socorristes han acabat la jornada,<br />
Els més petits van de<br />
colònies a Organyà<br />
Un any més el Grup de Colònies<br />
d’Arbeca va organitzar les Colònies<br />
d’Estiu per nens i nenes entre 6<br />
i 12 anys, que en aquesta ocasió<br />
van allotjar-se a l’alberg Santa Fe<br />
d’Organyà.<br />
Aquest any, des del 16 al 25 de juliol,<br />
van disfrutar de deu dies de natura,<br />
aigua, jocs i tallers a la comarca de<br />
l’Alt Urgell.<br />
L’aventura dels cinquanta nens<br />
començà el primer dia amb la visita a<br />
la presa del pantà de Rialb. Entre mig<br />
s’han realitzat diverses excursions<br />
per la zona. A més de la diversió els<br />
petits s’havien d’organitzar la roba i<br />
tenir cura de la seva higiene personal<br />
a diari, així com col·laborar en<br />
l’elaboració d’algun àpat.<br />
Com sempre, l’últim dia els pares els<br />
van anar a recollir i van aprofitar per<br />
visitar la casa i l’entorn.<br />
Imatge de la zona reformada del recinte<br />
no és permesa l’estada al recinte per<br />
raons de seguretat dels banyistes amb<br />
la finalitat d’evitar incidents. També<br />
s’ha modificat l’accés a les piscines<br />
amb el tancament de la zona de bar,<br />
cosa que no impedeix als no abonats,<br />
entrar-hi per fer un refresc o fer petar<br />
En Picanyol signant autògrafs<br />
el dia a dia<br />
la xerrada. Així<br />
mateix, també<br />
s’ha vallat la zona<br />
d’accés al camp<br />
de futbol annex,<br />
i m p e d i n t - n e<br />
l’entrada perquè<br />
l’<strong>Ajuntament</strong> vol<br />
refer l’estat del sòl<br />
per millorar-lo i<br />
per això cal deixar<br />
descansar el terra.<br />
La temporada<br />
s’inicià el passat<br />
dissabte 3 de juliol,<br />
amb l’entrada<br />
gratuïta per a<br />
tothom. Aquestes<br />
adaptacions de les instal·lacions han<br />
comportat una inversió de 1.262 euros<br />
a l’<strong>Ajuntament</strong>.<br />
El nou sistema de funcionament ha<br />
incrementat la venta d’entrades, a<br />
través de les quals el consistori ha<br />
recaptat 13.245 euros.<br />
En Picanyol mostra com dóna vida a<br />
Ot el Bruixot davant dels arbequins<br />
Les jornades culturals van comptar<br />
amb el toc d’humor que ens va<br />
posar en Picanyol (el dibuixant<br />
creador d’Ot el Bruixot, un conegut<br />
personatge de la revista Cavall Fort)<br />
amb la conferència “L’humor i el<br />
còmic vist pel Picanyol”. En Picanyol<br />
va explicar-nos el seu punt de vista<br />
de l’humor, les tècniques de dibuix i<br />
va mostrar com dibuixava en un tres i<br />
no res el seu Ot el Bruixot que l’ha fet<br />
famós. L’autor va fer entrega de dos<br />
dibuixos originals a l’<strong>Ajuntament</strong><br />
d’Arbeca. La jornada va comptar<br />
amb nombrosos assistents, entre ells<br />
molta quitxalla.<br />
7
el dia a dia<br />
Xavier Vidal<br />
participa a les 24<br />
hores de resistència<br />
amb moto a<br />
Montmeló<br />
Xavier Vidal i Bosch, conegut<br />
com a Crestes, va participar durant<br />
els dies 2, 3 i 4 de juliol, a les 24<br />
hores motociclistes de Catalunya a<br />
Montmeló.<br />
L’equip del qual formava part és<br />
C.H.A. Motards Agramunt YAM-<br />
973, amb la moto Yamaha YZF-R1<br />
del <strong>2004</strong>. Juntament amb el Xavier,<br />
l’equip estava format per dos pilots<br />
més, Joan Figuera i Joan Serra,<br />
ambdós d’Agramunt, un pilot de<br />
reserva, a més de 22 persones més<br />
entre mecànics, fisioterapeutes,<br />
cuiners, caps d’equip, etc. La cursa,<br />
de caràcter internacional, va comptar<br />
amb la participació de 59 equips.<br />
Exhibició de cotxes clàssics<br />
Els vehicles van exposar-se a l’avinguda Montserrat<br />
La Diada de Sant Jordi d’Arbeca també va comptar,<br />
durant el matí, amb la presència d’una bona colla de<br />
cotxes clàssics que van recórrer els principals carrers<br />
de la població amb la finalitat que els veïns i veïnes<br />
poguessin observar la seva bellesa. Després del recorregut,<br />
els seus conductors van estacionar-los a l’avinguda<br />
Montserrat perquè la gent els pogués contemplar de<br />
més aprop i amb detall, ja que la varietat de models i<br />
colors sempre generen a expectació. Els conductors<br />
d’aquests vehicles van celebrar un dinar a la Capella.<br />
8<br />
L’arbequí, al circuit de Montmeló<br />
El divendres 2 de juliol, s’inicià la<br />
prova amb els entrenaments lliures i<br />
els entrenaments cronometrats, dels<br />
quals van assolir la quinzena posició.<br />
Aquest mateix dia es realitzaren les<br />
verificacions tècniques per part del<br />
jurat i del director de carrera.<br />
El dissabte 3 de juliol, a les 13 h.,<br />
va començar la cursa que consisteix<br />
amb una prova de resistència. Els<br />
pilots, cada 55<br />
minuts de cursa,<br />
que és el que<br />
aproximadament<br />
permet el<br />
dipòsit, realitzen<br />
el relleu, i així<br />
successivament,<br />
fins passades 24<br />
hores, a les 13 h.<br />
del diumenge 4<br />
de juliol, ja que<br />
el repte prioritari<br />
per qualsevol<br />
dels equips<br />
participants és, a<br />
part d’assolir un<br />
bon resultat, acabar la cursa. L’equip<br />
del Xavier va quedar a la vint-i-sisena<br />
posició de la general.<br />
De la seva categoria, de les quatre<br />
participants, anomenada “stocksport”,<br />
van quedar en la novena posició.<br />
En Xavier considera que l’experiència<br />
del primer any serà inoblidable, amb<br />
ganes de repetir-ho, ja que la moto i<br />
tot el món que l’envolta, l’apassiona.<br />
Conferència sobre la independència<br />
Imatge de la conferència d’Aritzeta<br />
L’escriptora i professora de la Universitat Rovira i<br />
Virgili de Tarragona, Margarida Aritzeta, va oferir<br />
una conferència a Arbeca el passat dia 2 d’abril en el<br />
marc de les jornades culturals. Sota el títol “És possible<br />
la independència?” Margarida Aritzeta va convidar<br />
els assistents a l’acte a fer una reflexió sobre aquest<br />
fet, aportant informació sobre les nacions i sobre els<br />
models de finançament de les autonomies, alhora que<br />
va analitzar el català i va plantejar altres possibilitats<br />
pel futur.
Mossèn Anton celebra els 50 anys de prevere al poble<br />
El <strong>2004</strong> és un any<br />
significatiu a la vida de<br />
mossèn Anton Bru, ja<br />
que ha complert els 75<br />
anys d’edat i els 50 com a<br />
prevere, a més fa 39 anys<br />
que exerceix a Arbeca . El<br />
passat 10 de juliol, el propi<br />
mossèn, va oficiar la missa<br />
dominical, on van tenir lloc<br />
una sèrie d’actes sorpresa<br />
organitzats pel consell<br />
parroquial per celebrar els<br />
aniversaris. La coral infantil<br />
Nova bàscula<br />
municipal<br />
El passat 17 de maig va<br />
tenir lloc la inaguració<br />
oficial de la nova<br />
bàscula municipal, que<br />
s’ha traslladat de la<br />
plaça Lluís Companys<br />
al polígon industrial<br />
Les Pedreres. La<br />
nova bàscula, que ha<br />
comportat una inversió de<br />
21530,72 euros, funcionarà<br />
automàticament. L’acte<br />
Imatge dels jugadors de bitlles<br />
El consell<br />
parroquial<br />
li va<br />
organitzar<br />
una festa<br />
l’Encís i la coral l’Harmonia<br />
van oferir-li un repertori de<br />
cançons, un familiar del<br />
mossèn va dedicar-li unes<br />
Imatge de la inaguració oficial<br />
d’inaguració va comptar<br />
amb la presència de Josep<br />
Pau, Jaume Sans, Josep M.<br />
Moyà i Santi Sans.<br />
Dinar de la<br />
Cooperativa de Sant<br />
Isidre<br />
La Cooperativa<br />
de Sant Isidre va<br />
celebrar el desè dinar<br />
de germanor el 17 de<br />
maig. Prèviament es<br />
va celebrar un concurs<br />
de bitlles i una ballada<br />
de sardanes.<br />
La festa de Sant Joan, amb sopar popular<br />
El passat 24 de juny es va celebrar la revetlla de Sant<br />
Joan a la plaça del Toll. La novetat d’aquest any va ser<br />
la incorporació d’un sopar popular a la fresca, que va<br />
consistir amb entrepans de llonganissa i sangria. Després<br />
de l’àpat va tenir lloc una sessió de ball amenitzada per<br />
l’orquestra Babel. Els assistents varen poder degustar la<br />
típica coca de Sant Joan que els va oferir l’<strong>Ajuntament</strong>.<br />
paraules i l’alcalde<br />
d’Arbeca l’hi va fer<br />
entrega del llibre<br />
d’honor que conté<br />
dedicatòries d’entitats<br />
i veïns del poble i<br />
una placa. Va cloure<br />
l’acte l’esbart dansaire<br />
d’Arbeca acompanyat<br />
d’una orquestra a la<br />
plaça de l’església,<br />
on va ballar una<br />
cançó composada per<br />
mossèn Anton Bru.<br />
Web de luxe per Arbeca a internet<br />
Les jornades culturals van<br />
incloure el dia 19 d’abril<br />
l’acte de presentació de la<br />
nova pàgina web d’Arbeca,<br />
que es pot trobar a l’adreça<br />
w w w . a r b e c a . o r g . L a<br />
jornada va anar a càrrec<br />
del creador de la pàgina<br />
i expert en informàtica<br />
i noves tecnologies,<br />
Robert Garsaball. La<br />
pàgina ens ofereix la<br />
Imatge de la web d’Arbeca<br />
el dia a dia<br />
L’entrega del llibre d’honor<br />
facilitat de navegació per<br />
internet, la realització<br />
de tràmits municipals<br />
des de casa estant, la<br />
sol.licitud de permís<br />
d’obres, poder consultar<br />
La Borrassa i el llistat<br />
dels comerços i empreses<br />
d’Arbeca mitjançant un<br />
buscador, consultar els<br />
pregons i aportar tot tipus<br />
d’informació sobre el poble.<br />
9
el dia a dia<br />
La residència s’ubicarà a la partida “la Guixera”<br />
L’ajuntament d’Arbeca rebrà una<br />
subvenció de 299.839,70 euros<br />
per tirar endavant la posada en<br />
marxa del centre municipal de<br />
serveis socials, que ja compta<br />
amb un emplaçament concret.<br />
El centre municipal de serveis<br />
socials s’ubicarà a la partida “la<br />
Guixera”, situada darrere de la<br />
benzinera. Es tracta d’un espai d’uns<br />
9.000 metres quadrats, dels quals<br />
la residència n’ocuparà uns 2.000.<br />
La residència té un pressupost total<br />
de 1.182.539,82 euros que segons<br />
fonts municipals es finançaran<br />
amb la subvenció que ja ha estat<br />
otorgada i amb un crèdit. El projecte<br />
per dur a terme les obres ja està<br />
enllestit i ha costat 24.940 euros.<br />
Comas i Angulo a Arbeca<br />
Les jornades culturals van portar a<br />
Arbeca Jaume Comas, base i capità<br />
de l’equip de bàsquet Caprabo<br />
Lleida (ara Plus Pujol), i Alberto<br />
Angulo, aler-escorta el passat<br />
7 d’abril. Els dos jugadors van<br />
oferir la conferència “L’esport de<br />
la cistella”, que va comptar amb<br />
una notable assistència de públic.<br />
10<br />
L’edifici constarà de tres plantes i<br />
l’accés principal serà a través de la<br />
planta del mig, que és la que donarà a<br />
peu pla al mateix nivell d’altitud que<br />
la benzinera. En aquesta planta s’hi<br />
ubicarà el centre de dia, que constarà<br />
d’un menjador i una sala d’activitats<br />
per als usuaris, a més dels despatxos<br />
de la direcció i l’administració. A<br />
la planta superior i a la inferior s’hi<br />
repartiran un total de 34 llits, que<br />
comptaran amb un bany per cada<br />
dues habitacions. La comunicació<br />
entre plantes, a més de les escales,<br />
tindrà un ascensor amb dues portes,<br />
ja que a una banda d’edifici de la<br />
planta superior hi haurà habitacions,<br />
mentre que a l’altra hi haurà les<br />
dependències que necessiti el personal<br />
Sota el títol “Violència domèstica”,<br />
diverses persones relacionades<br />
amb aquest tema van oferir una<br />
conferència sobre les vivències de<br />
gent pròxima a persones que han<br />
patit maltractaments. La xerrada<br />
va comptar amb la projecció d’un<br />
vídeo i una nombrosa assistència<br />
que va propiciar el debat.<br />
que hi treballarà, com vestidors<br />
o altres. Segons les previsions<br />
de l’alcalde Santi Sans les obres<br />
podrien començar la propera tardor.<br />
Per fer el seguiment de com<br />
es desenvolupa tot el projecte,<br />
el passat dia 24 de maig es va<br />
constituir una Comissió Informativa<br />
i d’Assessorament del futur Centre<br />
Municipal de Serveis Socials, que<br />
està integrada per un membre de<br />
cada grup polític que va concórrer<br />
a les darreres eleccions municipals,<br />
per persones triades pel ple de<br />
l’<strong>Ajuntament</strong> per unanimitat i<br />
entitats representatives de la nostra<br />
vila com l’Associació de Dones, el<br />
Casal d’Avis, Càrites, l’Associació<br />
BEC i el Consell Parroquial.<br />
Debat sobre la violència Nit d’esoterisme a la Bola<br />
La sala La Bola va acollir la nit<br />
d’astrologia i esoterisme justament<br />
el dimarts 13 d’abril, una data<br />
significativa pels supersticiosos.<br />
L’astròleg Joaquim García i<br />
l’especialista en esoterisme<br />
Belisa van ser els encarregats<br />
de conduir la xerrada amb un<br />
ambient que comptà amb espelmes.
Jornada de neteja<br />
del terme per celebrar<br />
el Dia Internacional<br />
del Medi Ambient<br />
a Arbeca<br />
La carreta, plena de brossa<br />
El passat dia 5 de juny, i en motiu del<br />
Dia Internacional del Medi Ambient,<br />
la regidoria d’Afers Socials de<br />
l’<strong>Ajuntament</strong> d’Arbeca va organitzar<br />
una jornada de civisme i de neteja de<br />
la brossa del nostre terme municipal<br />
a partir d’un grup de voluntaris<br />
per commemorar aquesta data i<br />
conscienciar a la població de la<br />
necessitat de preservar el medi.<br />
A l’activitat, que va comptar amb<br />
la presència del director de serveis<br />
territorials del Departament de<br />
Medi Ambient i Habitatge a Lleida,<br />
La protagonista del Talp<br />
Núria Esteve, veïna de Mollerussa,<br />
va explicar l’experiència del seu<br />
pas pel programa de TV3 “El<br />
Talp” als arbequins i arbequines.<br />
L’acte va comptar amb la participació de Joan Farré<br />
Joan Farré, i amb l’ajuda del guarda<br />
particular de camp del municipi, hi<br />
van participar arbequins i arbequines<br />
de totes les edats, entre els quals,<br />
els més petits són els que s’ho van<br />
passar més bé.<br />
La jornada va tenir lloc a la partida<br />
de la Pleta, on els participants van<br />
recollir la brossa acumulada per<br />
aquesta zona del terme.<br />
Després d’omplir una carreta, de<br />
deixalles fins a besar, des de llaunes<br />
de comestibles fins a plàstics i altres<br />
materials no orgànics, va tenir lloc<br />
La Borrassa,<br />
al SomGarrigues<br />
Un diumenge a la tarda, els que<br />
fem La Borrassa vàrem ser visitats<br />
per la Noëlia Motlló, redactora<br />
del diari comarcal SomGarrigues.<br />
El motiu de la seva visita consistia<br />
en saber el funcionament, la creació,<br />
els col.laboradors, el finançament ...<br />
de La Borrassa, ja que una de les<br />
seccions del diari comarcal és donar<br />
a conèixer les revistes locals dels<br />
diferents pobles de les Garrigues.<br />
Qui vulgui tenir més informació,<br />
pot llegir l’entrevista que va sortir<br />
publicada al diari SomGarrigues<br />
número 113.<br />
el dia a dia<br />
una xocolatada per tots els assistents<br />
com a compensació de l’esforç i per<br />
compartir un esmorzar a l’aire lliure.<br />
La regidoria d’Afers Socials de<br />
l’<strong>Ajuntament</strong> d’Arbeca es planteja<br />
donar continuïtat a aquesta activitat<br />
en propers anys i potenciar-la<br />
per aconseguir netejar més zones<br />
del terme, així com incrementar<br />
les campanyes de sensibilització<br />
social per evitar que es produeixi<br />
l’acumulació d’escombraries de<br />
forma descontrolada al terme<br />
municipal de la localitat.<br />
Les titelles de Marduix<br />
La sala de l’Abadia va acollir, el<br />
passat mes d’abril, la representació<br />
de l’obra “El planeta B612” del<br />
grup de titelles Marduix. L’obra,<br />
basada en el “Petit Príncep” va<br />
omplir la sala de petits i grans.<br />
11
el dia a dia<br />
L’<strong>Ajuntament</strong> compra l’ermita de Santa Caterina<br />
L’<strong>Ajuntament</strong> d’Arbeca<br />
ha comprat recentment<br />
l’ermita de Santa Caterina a<br />
la veïna de la localitat que<br />
n’era propietària fins fa poc,<br />
Maria Sans de cal Ceba.<br />
La compra inclou l’antiga<br />
ermita i un terreny de 9.629<br />
metres quadrats que envolta<br />
l’edificació.<br />
El pressupost que ha establert<br />
l’<strong>Ajuntament</strong> per la millora<br />
de l’entorn i la compra és<br />
d’aproximadament 12.000€.<br />
La intenció de l’<strong>Ajuntament</strong><br />
és millorar tota la zona per<br />
convertir-la en un mirador<br />
del poble. Per això el que<br />
es preveu és il·luminar la<br />
zona, plantar-hi vegetació<br />
autòctona durant la<br />
celebració de la propera jornada del<br />
dia de l’arbre, instalar-hi bancs per<br />
seure i acondicionar l’accés, així com<br />
recuperar l’edifici, que actualment<br />
es troba en un estat bastant ruïnós.<br />
L’alcalde d’Arbeca, Santi Sans ha<br />
explicat que es procurarà fer aquestes<br />
actuacions abans de la propera Fira<br />
de Santa Caterina, que es celebrarà el<br />
Les drogues,<br />
a doble debat<br />
El tema de les drogues fou enfocat<br />
des de dos punts de vista diferents en<br />
les jornades culturals. Lourdes Pau,<br />
infermera psiquiàtrica, i Òscar Gómez,<br />
psicòleg, amb la col·laboració de<br />
Càritas Arbeca, van preparar una taula<br />
rodona el dia 3 d’abril a la Bola, el<br />
tema era tal com indicava el nom de la<br />
conferència “Bon rotllo o mal rotllo?.<br />
Les drogues a debat”, conferència on<br />
només hi podia assistir el jovent del<br />
poble. L’altre punt de vista l’oferiren<br />
el 15 d’abril, a la conferència “El<br />
fenomen de les drogues avui”, on<br />
s’informà dels tipus de drogues més<br />
habituals i les conseqüències que<br />
poden comportar a curt i llarg termini.<br />
12<br />
Imatge actual de l’ermita de Santa Caterina<br />
cap de setmana del 21 de novembre,<br />
per poder fer coincidir la inauguració<br />
de les obres amb aquesta festa, que<br />
enguany commemorarà que fa cinc<br />
cents anys, és a dir l’any 1504, el<br />
Rei Ferran I d’Aragó a petició de<br />
Joan Folc, duc de Cardona i senyor<br />
de la baronia d’Arbeca, va donar la<br />
concessió a la població i prohoms<br />
d’Arbeca per tal de poder celebrar<br />
Conferència informativa<br />
a les jornades culturals<br />
“Com ensenyar als nostres fills a ser<br />
responsables” va ser la conferència que<br />
va impartir la mestra i llicenciada en<br />
humanitats Antònia Castillo el 30 de<br />
març, amb la col·laboració de l’APA<br />
del col·legi públic Albirka, qui també<br />
organitzà el Conta-Contes sonor “Les<br />
Vacances de l’Albert”, per tota la<br />
quitxalla del poble el dia 3 d’abril. Per<br />
altra banda, les jornades culturals també<br />
tingueren un lloc per donar informació<br />
als comerciants del poble, mitjançant<br />
una altra conferència titulada “Ajuts al<br />
comerç”, que va anar a càrrec de Vidal<br />
Vidal, director de serveis territorials de<br />
Comerç, Turisme i Consum, a la qual va<br />
informar sobre les ajudes al comerç.<br />
fires.<br />
Segons la mateixa<br />
font, s’afirma, que<br />
si bé aquesta ermita<br />
no té un gran valor<br />
arquitectònic i<br />
artístic si que el<br />
té sentimental,<br />
al ser un lloc on<br />
molts arbequins<br />
i arbequines<br />
hi anaven en<br />
processó. A més<br />
la seva situació<br />
és previlegiada,<br />
a l’estar al costat<br />
mateix del límit<br />
del casc urbà, el<br />
que permetria en<br />
un futur que fos un<br />
parc com el del castell, si Arbeca es<br />
desenvolupés urbanísticament cap a<br />
aquell sector. També cal considerar,<br />
que 9.000 metres quadrats donen<br />
per molt i podrien acollir altres<br />
equipaments de la vila.<br />
Tot un seguit de factors que han fet<br />
decidir al consistori que aquests<br />
terrenys eren interessants per al<br />
municipi.<br />
Mones de Pasqua<br />
i cuina romanesa<br />
Un any més es féu el “Concurs de<br />
mones de Pasqua” organitzat per<br />
l’associació de dones l’Olivera<br />
d’Arbeca, a la sala Màrius Torres<br />
el 2 d’abril, que comptà amb una<br />
gran afluència d’interessades<br />
en l’elaboració d’aquest dolç<br />
característic de Setmana Santa. A<br />
més a més de la cuina autòctona,<br />
a les jornades culturals es va fer<br />
una demostració de l’elaboració<br />
de diversos plats típics de la<br />
cuina romanesa a càrrec de<br />
Gabriela Boboacâ, veïna de la<br />
vila. L’acte va acabar amb un<br />
tast d’aquests plats per tots els<br />
assistents a l’acte.
La moda omple la sala del Centre Recreatiu<br />
L’activitat va comptar amb una nombrosa assistència<br />
L’associació BEC (botiguers,<br />
empresaris i comerciants) d’Arbeca,<br />
celebrà el dia 9 de maig a la Sala<br />
de Jocs del Centre Recreatiu “La<br />
passarel·la de moda BEC <strong>2004</strong>”.<br />
Foren nois, noies, nens i nenes del<br />
poble els qui desfilaren amb peces de<br />
roba, calçat i joies dels establiments<br />
d’Arbeca, presentant la moda<br />
primavera-estiu <strong>2004</strong>. S’aprofità la<br />
Dibuix cedit per Anna Salat<br />
mitja part de l’acte per<br />
fer un sorteig d’un viatge<br />
d’un cap de setmana<br />
per dos persones a l’illa de Mallorca<br />
entre les més de 300 persones que<br />
volgueren, van col·laborar en sufragar<br />
les despeses de la desfilada mitjançant<br />
la compra de tires, i l’afortunada fou<br />
Carme Montalbo. Els organitzadors<br />
van tenir molta cura de l’ambientació,<br />
Imatge d’un moment de la desfilada<br />
el dia a dia<br />
ja que van montar una passarel·la<br />
en forma de la lletra “t” capgirada,<br />
de manera que els i les models<br />
s’introduïen ben aprop del públic, que<br />
va poder presenciar l’acte assegut en<br />
cadires que voltejaven la passarel·la.<br />
La música també fou idònia a cada<br />
desfilada.<br />
13
el dia a dia<br />
L’escola de música canvia d’ubicació el nou curs<br />
El dia 20 de juny l’Escola de<br />
Música va celebrar a l’Abadia<br />
d’Arbeca el concert de final<br />
de curs, davant de més de<br />
dues centes persones. Van<br />
interpretar peces com el “Cant<br />
a la foia” de L.V. Beethoven,<br />
“Concert per orquestra” de<br />
Vivaldi, “You’re the sunshine<br />
of my life” de S. Wonder,<br />
entre d’altres.<br />
Per part de l’<strong>Ajuntament</strong><br />
d’Arbeca s’ha adquirit el<br />
compromís de traslladar<br />
l’Escola de Música de<br />
l’ubicació actual al carrer<br />
Germanes Dominiques, al<br />
Centre Cultural, rehabilitant<br />
l’antic pis per tal d’acollir-hi a<br />
partir del proper curs l’Escola<br />
de Música. Les reformes<br />
consistiran en obrir un accés al<br />
costat de l’actual entrada de la Bola,<br />
millorar el passadís actual, que està al<br />
descobert, i arranjar el lavabo.<br />
L’Escola Municipal de Música<br />
d’Arbeca, va ser creada amb la<br />
voluntat d’oferir als nens/es, nois/es<br />
del poble l’oportunitat de poder<br />
iniciar-se en els ensenyaments<br />
musicals.<br />
Des de l’any 1996 forma un tàndem<br />
amb l’escola municipal de música<br />
14<br />
Imatge del nou centre de l’escola de música<br />
Nova iniciativa empresarial a Arbeca<br />
El dia 9 d’agost va tenir lloc la<br />
inauguració de l’establiment de<br />
comunicació i telefonia Teleko<br />
Arbeka situat al c/ Major nº 16.<br />
Aquesta nova iniciativa empresarial<br />
neix de la mà de dos joves<br />
arbequins, que han copçat la realitat<br />
del nostre poble, creient que era<br />
necessari un establiment d’aquestes<br />
característiques per donar sortida<br />
al gran volum de comunicació que<br />
es produeix des del nostre poble<br />
cap a l’estranger. Es pretén donar<br />
un servei de qualitat per tal que els<br />
usuaris es puguin comunicar amb els<br />
Mestre Lluís López de les Borges<br />
Blanques. Així les dues escoles<br />
treballen de manera conjunta<br />
compartint objectius, equip de<br />
professors, etc. Actualment, compta<br />
amb quasi una trentena d’alumnes<br />
d’edats compreses entre els cinc i els<br />
disset anys.<br />
L’oferta d’assignatures d’escola va<br />
creixent curs rere curs. Actualment<br />
s’hi imparteixen les següents matèries:<br />
sensibilització/iniciació, llenguatge<br />
musical, conjunt coral, guitarra, flauta<br />
seus familiars d’una forma còmoda i<br />
més econòmica.<br />
Aquests joves empresaris de la vila<br />
tenen la intenció d’ampliar l’oferta<br />
de serveis en un futur pròxim,<br />
oferint a tots els usuaris i usuàries<br />
la possibilitat d’enviar diners a<br />
l’estranger a través de la seva<br />
empresa, així com d’ampliar l’oferta<br />
de comunicació amb un telecentre<br />
que permetrà la connexió permanent<br />
per internet.<br />
En un primer moment aquesta nova<br />
empresa crearà un lloc nou de treball<br />
a Arbeca a jornada completa.<br />
travessera i de bec,<br />
violí i viola, piano,<br />
percussió, música<br />
moderna i conjunt<br />
instrumental.<br />
Els ensenyaments<br />
estan estructurats<br />
per programes, els<br />
quals van en funció<br />
de l’edat dels<br />
alumnes: des de 4<br />
anys fins a classes<br />
per a adults.<br />
A part de<br />
l’activitat habitual<br />
de les classes<br />
setmanals, es<br />
realitzen audicions<br />
d ’ i n s t r u m e n t s<br />
trimestrals, on tots<br />
els alumnes toquen, ja sigui davant<br />
dels professors i dels seus companys<br />
o de manera oberta a tota la població.<br />
Es fan trobades amb altres corals que<br />
formen el Secretariat Infantil de Corals<br />
Infantils de Catalunya, intercanvis<br />
amb escoles i d’altres.També es<br />
realitzen els ja tradicionals Concert de<br />
Nadal i Concert de fi de curs, que es<br />
realitza al juny i un any a cada poble<br />
dels que formen part de l’escola de<br />
música, les Borges Blanques, Juneda<br />
i Arbeca.<br />
Inscripcions a l’escola<br />
de música municipal<br />
d’Arbeca<br />
de l’ 1 al 15 de setembre<br />
Per efectuar la matrícula cal<br />
anar a l’escola de música de<br />
les Borges Blanques,<br />
c/ Dr. Trueta s/n<br />
Telf. 973 14 34 34<br />
Horari: 15:30 h a 19:30 h<br />
Cal portar les dades<br />
bancàries
el dia a dia<br />
Arbeca celebra els 25 anys d’ajuntaments democràtics<br />
El 29 de maig va tenir lloc a Arbeca la celebració dels<br />
25 anys dels ajuntaments democràtics. L’acte, que es va<br />
realitzar a la plaça de la Unió Republicana,va reunir un<br />
nombrós públic i a tots els alcaldes que ha tingut Arbeca en<br />
democràcia i a bona part de tots els regidors.<br />
L’obertura del mateix va anar a càrrec de l’alcalde Santi<br />
Sans, fent un breu parlament, en el qual va reconéixer la<br />
feina de tots els arbequins i arbequines que han dedicat<br />
una part de la seva vida a servir el poble, és a dir, a tots els<br />
regidors i alcaldes que fins a dia d’avui ha tingut Arbeca.<br />
Seguidament, van parlar per aquest ordre els alcaldes,<br />
Agustí Perelló, Jaume Aixalà i Josep Pau. Un cop efectuats<br />
els parlaments, cada alcalde va donar un diploma en<br />
reconeixement de la tasca desenvolupada als qui varen ser<br />
regidors durant el seu període de govern, tenint un especial<br />
record per tots aquells que ja no estan entre nosaltres. Es<br />
va entregar un diploma a tots els regidors menys als que en<br />
aquest moment estan en actiu.<br />
Els Quintos i Apol·lònies recuperen la<br />
festa del jovent i uneixen dues quintes<br />
El dissabte 10 de juliol va celebrar-se al castell el ja<br />
tradicional concert organitzat pel jovent del poble. Aquest<br />
any no ha estat organitzat només pel grup de joves d’una<br />
sola quinta, ja que eren molt pocs membres, sinó que<br />
s’han ajuntat les quintes nascudes el 1986 i el 1987, que<br />
reuneixen 29 nois i noies. El concert va comptar amb<br />
la participació dels grups de rock Manolo kabezabolo i<br />
Malos Vicios, però la pluja va impedir que toquessin tots<br />
els grups que estaven previstos, com El Perfil del Agresor<br />
(Montblanc), Hermanitos Muskarios (Cervera) i el grup<br />
local Rock & Llamp. Com a novetat d’enguany havien<br />
previst una batucada popular que havia de permetre, a qui<br />
ho volgués, participar-hi amb el seu instrument.<br />
La diada de Sant Jaume, patró del municipi, va ser<br />
celebrada enguany al llarg de tot el cap de setmana, tot<br />
i no ser declarada com a festa local perquè va caure en<br />
diumenge. La celebració va començar el divendres dia 23<br />
de juliol al local de la Bola amb interpretacions de versions<br />
del grup U2, a càrrec del grup lleidatà War. El dia 24 de<br />
juliol va tenir lloc el XVIII Aplec Sardanista Vila d’Arbeca,<br />
vetllada que va començar amb una ballada de sardanes a<br />
partir de les 7.30 hores de la tarda al castell de la població,<br />
i tot seguit va tenir lloc un sopar de germanor, darrere del<br />
qual els participants van poder continuar ballant amb les<br />
cobles Jovenívola d’Agramunt i Onze de Setembre.<br />
L’acte va homenatjar tots els antics regidors<br />
L’associació BEC d’Arbeca<br />
organitza el I Mercat a la Fresca<br />
L’associació BEC d’Arbeca ha organitzat el I Mercat<br />
a la Fresca amb la col·laboració de l’<strong>Ajuntament</strong> i la<br />
Generalitat de Catalunya, pel dia 6 d’agost a la plaça del<br />
Toll. Es tracta d’un mercat nocturn, ja que la previsió és<br />
celebrar-lo de 9 a 12 de la nit. L’organització compta<br />
amb 10 carpes que acolliran un establiment cada una<br />
de les que hi participen. Durant la jornada hi haurà<br />
l’aportació musical dels Grallers La Revolta d’Arbeca<br />
que ambientaran l’acte. A banda de l’exposició i venta<br />
de productes s’oferiran entrepans calents al simbòlic preu<br />
d’1 euro, així com les típiques orelletes al mateix preu.<br />
Aquesta festa es preveu que se celebri mentre aquest<br />
exemplar de la revista es trobava a la impremta.<br />
Aplec Sardanista per Sant Jaume Festa de la Vellesa al Casal d’Avis<br />
La tarda del 24 de juny es va realitzar un homenatge a<br />
la vellesa al Casal d’Avis, que va anar dedicat als avis<br />
i àvies de la vila majors de 80 anys, i a les parelles que<br />
celebren el seu cinquantè aniversari de casats. La festa es<br />
va iniciar amb els parlaments de l’alcalde i del president<br />
del Casal d’Avis. A continuació, es va obsequiar a<br />
cadascun dels avis i dels matrimonis homenatjats amb<br />
una foto emmarcada. Així mateix, als avis majors de<br />
80 anys se’ls va entregar un bastó fet artesanalment i<br />
donat gratuïtament per un veí de les Borges Blanques<br />
que els elabora. Finalment es va realitzar un berenar i va<br />
amenitzar la festa el Grup Sarau.<br />
15
dia a dia<br />
Les vivències del poble saharauí<br />
L’associació Catalana d’Amics del Poble Saharauí va<br />
oferir una conferència en les jornades culturals el dia 22<br />
d’abril. L’exposició va començar amb un curtmetratge<br />
guanyador d’un premi Goya, dirigit per Sílvia Munt, Laila,<br />
que relata la vivència d’una nena en el seu país actual, com<br />
viuen en els camps de refugiats i com somien la seva terra,<br />
el mar i la llibertat. Seguidament Antònia Pons, presidenta<br />
d’ACPS-Lleida, va explicar les seves vivències i els<br />
projectes de l’associació, així com les colònies d’estiu dels<br />
nens i nenes saharauís en terres lleidatanes. Fou Mohamed<br />
Fadel Ould Eli qui oferí la conferència “Història i situació<br />
política del Sàhara occidental”. Per cloure l’acte es va fer<br />
una demostració de la manera de vestir dels homes i les<br />
dones i les teles de luxe que utilitza el poble saharauí.<br />
El Grup de Folk va actuar a l’Abadia<br />
Sant Jordi a la plaça del Toll<br />
Un dia radiant de sol acompanyà la celebració de la Diada<br />
de Sant Jordi a la plaça del Toll. L’<strong>Ajuntament</strong>, com ja és<br />
habitual, va montar la parada de llibres on hi havia totes<br />
les novetats, entre altres obres. Tampoc no hi va faltar<br />
un sortit de llibres pels més menuts. En el mateix acte es<br />
va fer l’entrega de Premis del Concurs literari Sant Jordi<br />
<strong>2004</strong> a tots els guanyadors per part del jurat que presidia<br />
l’acte. Un cop feta l’entrega, la regidora de cultura, Anna<br />
Roset, va donar la benvinguda i va presentar al públic el<br />
ja conegut escriptor, fill de la nostra vila, Vidal Vidal, que<br />
va fer la presentació del seu darrer llibre Com es que el cel<br />
no cau?. Així mateix l’escriptor va fer la presentació del<br />
primer número de La Borrassa, tot encoratjant al consell<br />
de redacció i a tots els escriptors amateurs.<br />
16<br />
Imatge de com es vesteix un home saharauí<br />
El Grup de Folk visita Arbeca<br />
“ Els temps encara estan canviant” , és el nom del concert<br />
que va oferir el Grup de Folk el 24 d’abril a la sala de<br />
l’Abadia. El concert comptava amb una escenificació<br />
pròpia d’aquesta organització que desenvolupa aquesta<br />
activitat com a afició tot i ser uns grans professionals<br />
de reconegut renom, amb un nombre variable de músics<br />
segons la disposició de cada un d’ells per a cada concert.<br />
Jaume Arnella, l’Oriol Tramvia, en Jordi Pujol, Estivill i<br />
companyia van fer disfrutar al públic assistent a l’acte amb<br />
el record d’unes cançons que no havien oblidat. Es van<br />
poder escoltar cançons tan conegudes com “Baixant de la<br />
font del gat” , “10 pometes té el pomer”, “Paf era un drag<br />
màgic” entre altres amb frases tan curioses com “ un soldat<br />
es venia els seus galons per un plat de macarrons”, cançons<br />
que van marcar una època en què aquest grup defensà i<br />
defensa la llengua catalana i les llibertats d’aquest país.<br />
Imatge de la parada de llibres
Arbequins al poder<br />
de tu a tu<br />
Arbequins al poder<br />
Text: Alba Elías<br />
Arbeca és un poble de tradició política arrelada i bona mostra d’això la trobem en el panorama polític actual, en<br />
el qual hi ha cinc arbequins -tots homes- ocupant un càrrec rellevant. Quatre d’ells formen part de l’organigrama<br />
del Govern de la Generalitat i un de l’<strong>Ajuntament</strong> de Lleida. Parlem d’en Josep Pau, que és qui ocupa el càrrec<br />
més alt en ser secretari general del Departament d’Agricultura, que, per entendre’ns, és el que segueix al<br />
conseller d’aquesta àrea. Encara que el seu lloc de treball seria Barcelona, on són tots els secretaris generals, en<br />
el cas d’agricultura, i segurament ha influenciat molt que el conseller sigui de Lleida, en Josep Pau té despatx a<br />
Barcelona i a Lleida. L’Àngel Vidal, en Vidal Vidal i l’Antoni Sans ocupen càrrecs del mateix nivell, ja que tots<br />
tres són directors de serveis territorials. El primer ho és de Governació a Lleida, el segon de Comerç, Consum i<br />
Turisme, també a Lleida, i el tercer ho és d’Agricultura, però a Tarragona. En Francesc Pané és tinent d’alcalde i<br />
regidor de Participació Ciutadana i Promoció de la Dona a l’<strong>Ajuntament</strong> de Lleida.<br />
Aquests arbequins polítics, malgrat que alguns d’ells tinguin encara algunes reticències en què se’ls anomeni<br />
polítics, tenen en comú que tots militen per partits d’esquerres (PSC, ERC i ICV) i tots tenen un càrrec de govern,<br />
és a dir, cap d’ells es troba desenvolupant una tasca política des de l’oposició, sinó que tenen l’oportunitat de fer i<br />
desfer, de decidir, de gestionar, i per què no, de donar exemple.<br />
A la Borrassa hem volgut atansar-nos una mica més a ells aprofitant que són arbequins i saltar-nos així aquesta<br />
barrera que sovint sembla que hi ha entre la classe política i la ciutadania i que ens han demostrat que pot ser<br />
inexistent amb l’accessibilitat que han mostrat. Així doncs, els hem fet un qüestionari idèntic per a tots perquè els<br />
lectors sàpiguin que hi són i on són i coneguin alguna pinzellada més del seu quefer diari, de la seva manera de<br />
pensar i de ser. Veureu que només hi ha quatre entrevistats malgrat que el qüestionari s’ha fet a tots cinc, però pel<br />
motiu que sigui l’Antoni Sans no ens l’ha pogut fer arribar a temps de tancar aquest número de la Borrassa.<br />
17
de tu a tu<br />
Càrrec polític que ocupa i ciutat on<br />
el desenvolupa: 3r. Tinent d’Alcalde.<br />
Regidor de Participació Ciutadana i<br />
Promoció de la dona. <strong>Ajuntament</strong> de<br />
Lleida. Quants anys fa que té un<br />
elevat grau d’implicació amb la<br />
política?: No ho recordo bé, però no<br />
menys de la vintena. De seguida que<br />
vaig acabar la llicenciatura. Quin dels<br />
possibles càrrecs polítics que hi ha li<br />
faria més il.lusió d’aconseguir?: No<br />
tinc pas grans ambicions. Em plau molt<br />
el que faig: és creatiu i em permet una<br />
gestió innovadora. Però ser President<br />
de la Generalitat (o conseller) és una<br />
il.lusió nacional que compartim moltes<br />
persones dedicades a la cosa pública<br />
catalana. Esmenti un avantatge i un<br />
inconvenient de ser polític: Avantatge:<br />
permet transformar les condicions socials<br />
per a un major benestar de les persones:<br />
una solidaritat bàsica amb la gent.<br />
Inconvenient: no tens horaris i molt poc<br />
temps per les coses personals, la família...<br />
I sols estar en una vitrina que et lleva una<br />
bona part de la intimitat. Què és el millor<br />
i el pitjor del govern tripartit de la<br />
Generalitat?: El millor n’és l’expressió<br />
diversa, plural, distinta: és la riquesa dels<br />
matisos que s’ajunten per a una acció<br />
sola, consensuada i corresponsable. El<br />
pitjor és que puguin donar-se tensions<br />
partidistes, accions particulars d’un<br />
partit al marge del compromís comú.<br />
Anomeni cinc paraules que definirien<br />
la seva tasca política diària: Cinc<br />
conceptes: Cooperació ciutadana,<br />
18<br />
Nom: Francesc Pané i Sans<br />
Edat: 49 anys<br />
Nom de la casa pairal: Cal<br />
Broma<br />
Lloc d’empadronament:<br />
Lleida<br />
Resideix a Lleida<br />
La seva professió: Professor<br />
de Llengua i Literatura<br />
Catalanes a Secundària.<br />
Partit al qual milita: ICV<br />
(Iniciativa per Catalunya<br />
– Verds)<br />
responsabilitat participativa, equitat de<br />
gèneres, protecció per als més febles,<br />
atenció mediambiental. Per què creu<br />
que entre els cinc entrevistats no<br />
hi ha cap dona? Perquè en qüestió<br />
d’oportunitats de gènere, seguim sent una<br />
societat masculinitzada, lamentablement,<br />
i insensible a la necessària equitat.<br />
Aquesta és una assignatura pendent que<br />
ens correspon a tots i totes, però molt<br />
especialment als homes: hem de canviar<br />
la nostra sensibilitat i hem d’actuar<br />
responsablement per a la igualtat (i<br />
“igualtat” no és una paraula “sentimental”,<br />
alerta!) A què es pot deure que un poble<br />
de les carecterístiques d’Arbeca tingui<br />
fins a cinc veïns que es dediquen a la<br />
política? Coneixeu algun cas similar<br />
en proporcions numèriques? Arbeca ha<br />
tingut sempre una preocupació social que<br />
ha somogut les consciències i que ha fet<br />
moure el múscul polític de la majoria de<br />
la seva gent. Hi ha, a Arbeca, un fonament<br />
cultural que bull, una preocupació per<br />
les coses de la nació, del món... Crec<br />
que no hi ha cap altra comunitat així de<br />
desperta, sincerament. Quin dels seus<br />
trets personals considera atribuïble al<br />
fet de ser d’Arbeca?: Una predilecció<br />
pel paisatge; una inclinació a la rebel.lia<br />
social; una passió pel moviment i contra<br />
la peresa intel.lectual; una dedicació per a<br />
les persones que treballen i que mereixen<br />
més felicitat... Considera que el govern<br />
municipal actual d’Arbeca és la millor<br />
de les possibles opcions que hi havia<br />
després de les eleccions? No. Crec que<br />
convenia –i molt!- un esforç per ajuntar<br />
les sensibilitats d’esquerres. La diversitat<br />
és una riquesa per als governs d’esquerra<br />
inestimable. Per dissort, ICV no és present<br />
encara a l’<strong>Ajuntament</strong>: si hi haguéssim<br />
Arbequins al poder<br />
estat, hauríem maldat per aconseguir<br />
aquesta diversitat en un compromís<br />
únic de govern. Quina és la principal<br />
mancança del poble? Crec que li falta<br />
un lloc simbòlic per als arbequins que ho<br />
sigui també per als de fora: ho hauria estat<br />
el castell. Però es pot construir: un gran<br />
parc singular, potser un parc temàtic de la<br />
pagesia... Ha d’ésser un element simbòlic<br />
que faci consens entre els arbequins, que<br />
sigui singular en la geografia i capaç<br />
d’atreure la curiositat dels foranis perquè<br />
vinguin a visitar-nos. No tenim males<br />
comunicacions, ara. Però ens hem aïllat<br />
massa, hem oblidat l’atractiu de Santa<br />
Caterina firal i no l’hem sabut recuperar.<br />
Quants cops a l’any de mitjana visita<br />
Arbeca? Una dotzena de vegades, així<br />
que el temps disponible m’ho permet. On<br />
compra l’oli per cuinar? En tinc sempre<br />
d’Arbeca, però en vaig adquirint de les<br />
diverses cooperatives garriguenques.<br />
Vindrà aquesta Festa Major? Tinc un<br />
compromís contret al cor d’agost. Què<br />
en sap de l’últim monument que s’ha<br />
inaugurat al poble? Em dol l’estat en<br />
què tenim l’ermita de Santa Caterina,<br />
i el seu turó, que podria ser un indret<br />
singular, bellíssim. Citi una persona que<br />
admira i digui per què: Martin Luther<br />
King. Sense cap violència, va ser capaç<br />
de capgirar els EE.UU. Encara no es<br />
casen els negres amb els blancs, però els<br />
negres són ciutadans i ciutadanes a tota<br />
la geografia. Abans d’ell, no comptaven,<br />
no votaven, els assassinaven... King és<br />
un exemple d’humanitat. Però a Lleida,<br />
ni a Arbeca, ni a les Borges, ni a Juneda,<br />
no té cap carrer dedicat: per què? Quin<br />
és lúltim llibre que ha llegit?. “Les<br />
identitats que maten” d’Amin Maaluf,<br />
que és un àrab libanès de fe cristiana.<br />
En el llibre reflexiona sobre les seves<br />
múltiples identitats i conclou, sàviament,<br />
que només n’hi ha una que valgui per a<br />
ell i per a tothom: ésser humà, congènere<br />
i coetani dels humans que avui viuen i<br />
responsable d’allò que deixarà als que han<br />
de venir en generacions posteriors. És un<br />
al.legat contra els integrismes nacionals,<br />
religiosos, ideològics... Magnífic! Si<br />
us féssim aquestes preguntes alhora<br />
en un context amb possible tertúlia,<br />
quina li sembla que us portaria més<br />
discrepàncies entre vosaltres i per quin<br />
motiu? La de l’<strong>Ajuntament</strong> perquè tenim<br />
poca maduresa de participació política<br />
democràtica.
Nom: Josep Pau i Pernau<br />
Edat: 52 anys<br />
Nom de la casa pairal: Ca<br />
l’Ursula<br />
Lloc d’empadronament:<br />
Arbeca<br />
Resideix a Arbeca<br />
La seva professió: Pagés<br />
Partit al qual milita: PSC<br />
Càrrec polític que ocupa i ciutat on<br />
el desenvolupa: Secretari General del<br />
Departament d’Agricultura, Ramaderia<br />
i Pesca.<br />
Quants anys fa que té un elevat grau<br />
d’implicació amb la política? Més de<br />
30 anys<br />
Quin dels possibles càrrecs polítics que<br />
hi ha li faria més il·lusió d’aconseguir?<br />
Ja el vaig aconseguir, ser alcalde<br />
d’Arbeca. Ara m’agrada el que tinc.<br />
Esmenti un avantatge i un inconvenient<br />
de ser polític: L’avantatge és la possibilitat<br />
de servei als ciutadans i de treballar per<br />
una societat millor. L’inconvenient són<br />
les dificultats per aconseguir-ho.<br />
Què és el millor i el pitjor del govern<br />
tripartit de la Generalitat? El millor,<br />
és el seu compromís amb els valors del<br />
catalanisme progressista i la defensa dels<br />
interessos del conjunt de la societat i del<br />
territori de Catalunya. El pitjor poden ser<br />
les dificultats puntuals de coordinar tres<br />
grups diferents, en les tasques de govern.<br />
Anomeni cinc paraules que definirien<br />
la seva tasca política diària: Treball,<br />
compromís, entusiasme, il·lusió i servei.<br />
Per què creu que entre els cinc<br />
entrevistats no hi ha cap dona? És pura<br />
casualitat, hi ha moltes dones que podrien<br />
estar als mateixos llocs i fer-ho millor que<br />
nosaltres.<br />
A què es pot deure que un poble de<br />
les característiques d’Arbeca tingui<br />
fins a cinc veïns que es dediquen a la<br />
política? Coneixeu algun cas similar<br />
en proporcions numèriques? 1.- A la<br />
llarga tradició política de la nostra vila.<br />
2.- Crec que sí. Hi ha d’altres pobles<br />
que tenen algun veí que tingui càrrecs de<br />
responsabilitat política o institucional.<br />
Quin dels seus trets personals considera<br />
atribuïble al fet de ser d’Arbeca? La<br />
capacitat d’entendre el món agrari i<br />
rural, i la passió per la feina, la gent i el<br />
territori.<br />
Considera que el govern municipal<br />
actual d’Arbeca és la millor de les<br />
possibles opcions que hi havia després<br />
de les eleccions? Evidentment no. A<br />
Arbeca sempre han guanyat les forces<br />
progressistes i mercès al pacte entre ERC<br />
i CiU, ara tenim un govern conservador.<br />
Quina és la principal mancança del<br />
poble? En infrastuctures, una Casa de<br />
Cultura i la variant de la Carretera C-233<br />
Quants cops a l’any de mitjana<br />
visita Arbeca? Jo hi visc, de manera<br />
permanent.<br />
On compra l’oli per cuinar? El recollim<br />
a la Cooperativa del Camp, del que<br />
produïm a casa.<br />
Vindrà aquesta Festa Major? No em<br />
caldrà venir, perquè ja hi serè.<br />
de tu a tu<br />
Arbequins al poder<br />
Què en sap de l’últim monument que<br />
s’ha inaugurat al poble? Que és una<br />
brillant idea d’Ivan Egea, simbolitzant<br />
una abraçada, situat a la Plaça Estatut<br />
d’Autonomia i que la va materialtzar<br />
l’equip de govern presidit per Jaume<br />
Aixalà.<br />
Citi una persona que admira i digui per<br />
què. Són dues del nostre poble, Mossèn<br />
Anton Bru, que ens ha donat un exemple<br />
de servei i de compromís en la defensa<br />
dels valors socials, democràtics i cívics i<br />
el meu pare, a qui voldria assemblar-me<br />
ni que fos una mica.<br />
Quin és l’últim llibre que ha llegit?<br />
Memòries. D’Arbeca al Opus Mei de<br />
Josep Pernau<br />
Si us féssim aquestes preguntes als cinc<br />
entrevistats alhora en un context amb<br />
possible tertúlia, quina li sembla que<br />
us portaria més discrepàncies entre<br />
vosaltres i per quin motiu? En general,<br />
no crec que aquestes preguntes ens portin<br />
gaires discrepàncies, excepte la valoració<br />
del pacte de govern per l’ajuntament.<br />
19
de tu a tu<br />
Càrrec polític que ocupa i ciutat on el<br />
desenvolupa:<br />
Director dels serveis territorials de<br />
Governació i Administracions Públiques<br />
/ Lleida<br />
Quants anys fa que té un elevat grau<br />
d’implicació amb la política?<br />
Des del 1994 quan vaig començar a<br />
treballar per les eleccions municipals<br />
del 1995, on vaig ser escollit regidor al<br />
poble.<br />
Quin dels possibles càrrecs polítics que<br />
hi ha li faria més il·lusió d’aconseguir?<br />
Poder exercir un càrrec com el que tinc<br />
ara és molt gratificant ja que desenvolupes<br />
una tasca que depèn del Govern, és a dir,<br />
de l’executiu i això et dóna la possibilitat<br />
de portar solucions a molts problemes.<br />
També penso que poder ser Diputat al<br />
Parlament del teu país és un gran honor.<br />
Esmenti un avantatge i un inconvenient<br />
de ser polític:<br />
L’avantatge: el contacte amb la gent.<br />
Inconvenient: el no tenir horari.<br />
Què és el millor i el pitjor del govern<br />
tripartit de la Generalitat?<br />
El millor és la possibilitat que les forces<br />
catalanistes i d’esquerres s’hagin posat<br />
d’acord per governar el país. El pitjor que<br />
no es puguin complir els acords del pacte<br />
del tripartit i, per tant, un no avenç com<br />
a país.<br />
20<br />
Nom: Àngel Vidal i Boldú<br />
Edat: 33 anys<br />
Nom de la casa pairal: Cal<br />
Simón del Boira<br />
Lloc d’empadronament:<br />
Lleida<br />
Resideix a Lleida<br />
La seva professió:<br />
Professor d’ensenyament<br />
secundari<br />
Partit al qual milita: ERC<br />
Anomeni cinc paraules que definirien<br />
la seva tasca política diària:<br />
honestedat, tracte, passió, puntualitat,<br />
servei.<br />
Per què creu que entre els cinc<br />
entrevistats no hi ha cap dona?<br />
Perquè encara no estan situades al lloc<br />
que els hi correspon en l’àmbit de la<br />
política, tot i que penso que hi aporten<br />
coses que fan falta en certs moments com<br />
la paciència i el sentit comú.<br />
A què es pot deure que un poble de<br />
les característiques d’Arbeca tingui<br />
fins a cinc veïns que es dediquen a la<br />
política? Coneixeu algun cas similar en<br />
proporcions numèriques?<br />
Suposo que ens ve d’una llarga tradició<br />
esquerrana quasi bé genètica; en el llibre<br />
del polític Víctor Torres es parla que quan<br />
es va formar la columna Macià-Companys<br />
a les terres de Lleida als anys 30, la major<br />
part eren arbequins.<br />
Conec el cas de la població de Flix<br />
(Ribera d’Ebre) que té 4000 hab. i tenen<br />
els germans Vega d’ERC, directors dels<br />
SSTT d’Educació a Lleida i Terres de<br />
l’Ebre i els germans Sabaté del PSC<br />
també en tasques de Govern.<br />
Quin dels seus trets personals considera<br />
atribuïble al fet de ser d’Arbeca?<br />
Tot i que és molt complicat trobar-hi una<br />
relació, potser l’amor a la terra.<br />
Considera que el govern municipal<br />
actual d’Arbeca és la millor de les<br />
possibles opcions que hi havia després<br />
de les eleccions?<br />
Sí, feia falta una renovació profunda tant<br />
Arbequins al poder<br />
de fons com de forma i anem pel bon<br />
camí.<br />
Quina és la principal mancança del<br />
poble?<br />
Ens fa molta falta el centre per la gent<br />
gran.<br />
Quants cops a l’any de mitjana visita<br />
Arbeca?<br />
3 o 4 vegades al mes.<br />
On compra l’oli per cuinar?<br />
Me’l donen a casa.<br />
Vindrà aquesta Festa Major?<br />
Torno de viatge el 15 d’agost i vindré el<br />
16.<br />
Què en sap de l’últim monument que<br />
s’ha inaugurat al poble?<br />
Què està en direcció al camí de<br />
Mollerussa, es diu L’abraçada i fa la<br />
forma d’uns grans braços.<br />
Citi una persona que admira i digui<br />
per què.<br />
Raimon Pàniker. Perquè busca la manera<br />
de trobar el que tenen en comú les<br />
diferents religions i que cadascú busqui<br />
en un mateix la seva espiritualitat.<br />
Quin és l’últim llibre que ha llegit?<br />
“Els papers de Salamanca” de Josep<br />
Cruanyes.<br />
Si us féssim aquestes preguntes als cinc<br />
entrevistats alhora en un context amb<br />
possible tertúlia, quina li sembla que<br />
us portaria més discrepàncies entre<br />
vosaltres i per quin motiu?<br />
La 17, sobre el govern d’Arbeca perquè<br />
suposo que amb el Josep Pau no ens<br />
posaríem d’acord.
Nom: Vidal Vidal i Culleré<br />
Edat: 46 anys<br />
Nom de la casa pairal: Ca<br />
l’Antina<br />
Lloc d’empadronament:<br />
Lleida<br />
Resideix a Lleida<br />
La seva professió:<br />
Funcionari de la Generalitat<br />
Partit al qual milita: ERC<br />
Càrrec polític que ocupa i ciutat on<br />
el desenvolupa: Director dels serveis<br />
territorials de Comerç, Turisme i Consum<br />
a Lleida.<br />
Quants anys fa que té un elevat grau<br />
d’implicació amb la política? Uns 30<br />
anys<br />
Quin dels possibles càrrecs polítics que<br />
hi ha li faria més il·lusió d’aconseguir?<br />
Cap. Amb el que exerceixo en tinc prou.<br />
Esmenti un avantatge i un inconvenient<br />
de ser polític: Llibertat de moviments/<br />
Falta de temps<br />
Què és el millor i el pitjor del govern<br />
tripartit de la Generalitat? El millor: la<br />
il.lusió que ha generat i el canvi de cares.<br />
El pitjor: la política cultural i audiovisual.<br />
Anomeni cinc paraules que definirien la<br />
seva tasca política diària: Concentració,<br />
tenacitat, disciplina, paciència,<br />
improvisació.<br />
Per què creu que entre els cinc<br />
entrevistats no hi ha cap dona? Una<br />
casualitat, a banda que les dones encara<br />
no són en general prou presents a la<br />
política professional.<br />
A què es pot deure que un poble de<br />
les característiques d’Arbeca tingui<br />
fins a cinc veïns que es dediquen a la<br />
política? Coneixeu algun cas similar<br />
en proporcions numèriques? Sí, Flix<br />
(a la Ribera d’Ebre). A Arbeca hi ha una<br />
tradició política que va generar una bona<br />
pedrera de vocacions polítiques durant la<br />
transició.<br />
Quin dels seus trets personals considera<br />
atribuïble al fet de ser d’Arbeca?<br />
L’ímpetu, sovint poc reflexiu i l’empenta.<br />
Considera que el govern municipal<br />
actual d’Arbeca és la millor de les<br />
possibles opcions que hi havia després<br />
de les eleccions? Sí, anava bé un canvi<br />
d’aires, però hauria preferit que l’alcalde<br />
hagués estat tots quatre anys el Santi<br />
Sans.<br />
Quina és la principal mancança del<br />
poble? La residència de la gent gran, en<br />
vies de solució.<br />
Quants cops a l’any de mitjana visita<br />
Arbeca? Una vintena.<br />
On compra l’oli per cuinar? Al<br />
“sindicat” d’Arbeca<br />
Vindrà aquesta Festa Major? No ho<br />
crec, seré fora.<br />
Què en sap de l’últim monument que<br />
s’ha inaugurat al poble? Simbolitza<br />
la capacitat d’integració dels arbequins,<br />
els seus braços oberts al futur, la seva<br />
abraçada estreta amb les institucions del<br />
país.<br />
Citi una persona que admira i digui<br />
per què: Admiro qualsevol persona<br />
anònima que fa la seva feina i tira<br />
de tu a tu<br />
Arbequins al poder<br />
endavant una família, que exigeix bones<br />
dosis de voluntat i heroïsme. A un nivell<br />
més personal, el meu padrí Tonet que<br />
ara farà cents anys i va patir molt per<br />
causa de les seves idees: la guerra com a<br />
voluntari, l’exili a França i després molts<br />
anys d’exili interior a Arbeca, en temps<br />
difícils.<br />
Quin és l’últim llibre que ha llegit?<br />
Direcció Lisboa, de Josep Pla.<br />
Si us féssim aquestes preguntes als cinc<br />
entrevistats alhora en un context amb<br />
possible tertúlia, quina li sembla que us<br />
taria més discrepàncies entre vosaltres<br />
i per quin motiu? La referida a les<br />
aliances municipals postelectorals<br />
21
on anem a raure...<br />
Sabíeu per què celebrem l’1 de maig?<br />
22<br />
Ballada de sardanes Recollint la cassola de tros<br />
L’1 de maig a Arbeca<br />
Text: Montse Fernàndez<br />
L’any 1977 l’associació de pares de l’escola d’Arbeca, que presidia llavors en Manuel Miret (Cal Purgatori), van<br />
proposar fer una trobada de convivència entre pares, alumnes i professors de l’escola. Es preparava un dinar per<br />
tothom que el feia la cuinera (Ramona) que llavors hi havia a l’escola amb l’ajuda de tots els pares.<br />
El problema era trobar un lloc on celebrar aquest dinar, ja que a Arbeca no hi havia res acondicionat per reunir<br />
tanta gent.<br />
Així que van escollir l’ermita de Sant Bonifaci a Vinaixa, ja que allà tenien un lloc on aixoplugar-se per si plovia i<br />
hi podrien cuinar sense perill. Van anar a demanar permís al llavors rector de Vinaixa i es va poder celebrar allà.<br />
Es van preparar jocs de cucanyes per la canalla, gimcanes pels més petits i els no tant petits, i d’altres activitats<br />
per passar el dia tots reunits. A la tarda van començar a arribar familiars i amics a veure als nens i van demanar<br />
que aquella festa se celebrés per a tot el poble.<br />
Així l’any següent, amb l’ajuda de molts voluntaris, es va celebrar la festa de l’1 de maig. Es va triar l’1 de maig<br />
perquè era festiu i s’aprofitava aquell dia per celebrar també el dia dels pagesos, que és per Sant Isidre el 15 de<br />
maig i a Arbeca no es celebrava.,<br />
L’any 1979, un cop consolidat l’<strong>Ajuntament</strong> democràtic, l’APA va passar la festa a l’<strong>Ajuntament</strong>, ja que s’havia<br />
convertit en una festa popular pel poble i l’escola ja no hi tenia res a veure, a més l’<strong>Ajuntament</strong> disposava de més<br />
recursos econòmics per fer front a les despeses ocasionades que no pas l’APA.<br />
Una de les primeres actuacions de l’<strong>Ajuntament</strong> va ser la de la Capella. Es va arreglar tota la part de dalt de<br />
l’ermita amb la construcció de fogons, les taules de pedra i els bancs per seure-hi i també els lavabos públics. Es<br />
va aprofitar el dia de la plantada d’arbres a l’escola i es van plantar els pins i arbres que ara ens fan ombra, i que<br />
any rere any els nens anaven vigilant el seu creixement.<br />
L’any següent es va arreglar la part de baix on hi havia una antiga bassa d’aigua que ara està coberta per la pista<br />
de formigó on es celebren part de les activitats programades. Però no va ser fins l’any 1984 que es va passar a la<br />
Capella ja que es va esperar que els arbres fessin ombra i sense perdre la tradició de fer els jocs per la canalla,<br />
els balls per la gent més gran, grups sardanistes i sense oblidar que també es feia la cassola popular gràcies als<br />
voluntaris que s’oferien a fer-la. Esperem que aquesta festa no es perdi mai i que poguem disfrutar d’aquest dia
tots plegats.<br />
Història de l’1 de maig<br />
on anem a raure...<br />
Durant el segle XIX, tant a Europa com als EEUU, s’exigia treballar a homes, dones i nens durant 14 i 16 hores<br />
diàries, sis dies a la setmana.<br />
Al 1832, als EEUU, van començar a succeir les primeres vagues dels treballadors en contra d’aquella superexplotació<br />
obrera que s’estava patint, i perquè reduïssin la jornada a 10h. diàries.<br />
No va ser fins el 1840 que es va reconèixer legalment la reducció de 10h. pels treballadors del govern i<br />
constructores navals, però no per les indústries.<br />
En canvi a Europa, el 1844, el govern anglès, adoptà una llei que reduïa a 7h. diàries les feines dels nens menors<br />
de 13 anys i a 12h. la de les dones.<br />
El 1866, després de la Guerra de Successió, tornen a sorgir les manifestacions per retallar les hores de treball a<br />
8h. diàries sis dies a la setmana, com ja s’havia aconseguit a Nova Zelanda el 1848.<br />
Mentrestant, a Europa, l’any 1866, al Congrés de Ginebra, es demanava mundialment la jornada de 8h.<br />
L’any 1884, van començar els preparatius per una vaga general el primer dia de maig del 1886 als EEUU, quan<br />
per tot arreu es van realitzar importants manifestacions amb el lema:<br />
“A partir de hoy, mingún obrero debe trabajar más de ocho horas por día.”<br />
¡ocho horas de trabajo!<br />
¡ocho horas de reposo!<br />
¡ocho horas de educación!<br />
Hi va haver almenys 5.000 vagues i al voltant de 340.000 vaguistes.<br />
Els aconteixements més importants<br />
es van produir a Chicago, que era<br />
la ciutat on més es patia la superexplotació,<br />
amb enfrontaments amb la<br />
policia, que van acabar amb diversos<br />
morts i nombroses detencions.<br />
Des d’aquell dia es va començar a fer<br />
la jornada de 8h. diàries, sis dies a la<br />
setmana.<br />
Per commemorar la mort d’aquells<br />
vaguistes es va proclamar al<br />
1889 el dia 1 de maig com EL<br />
DIA INTERNACIONAL DEL<br />
TREBALLADOR.<br />
El 1890 Espanya i altres països,<br />
celebren per primera vegada el 1er de<br />
maig.<br />
Es va escollir aquest dia per fer aquesta vaga general, perquè era el dia en què es renovaven els contractes<br />
col.lectius de treball, així com d’altres obligacions generals com els arrendaments de les terres, etc.<br />
Des d’aquell dia es va començar a fer la jornada de 8h. diàries sis dies a la setmana.<br />
23
de tu a tu<br />
24<br />
Fe Esperanza Rosario Vázquez va néixer el 1962 a<br />
la República Dominicana, al poble de La Vega. És la<br />
filla petita de tres germans. Només amb tres mesos<br />
va quedar-se sense mare i la seva àvia paterna, que<br />
curiosament es deia Dominga Colons, va criarla.<br />
De ben jove va posar-se a treballar d’auxiliar<br />
d’infermeria, una professió que l’apassiona pel<br />
tracte personal que s’estableix amb els pacients i<br />
els familiars. Amb 27 anys, va deixar el seu país<br />
i va anar a provar fortuna a Madrid, on hi tenia<br />
família. Va treballar-hi set anys, cuidant gent gran,<br />
fent de mainadera i en residències. Des del 1996<br />
viu a Arbeca. Està casada amb el Domingo de cal<br />
Colom, té una filla i un fill, la Fàtima i el Ramon,<br />
i fins avui, només té paraules d’agraïment per la<br />
terra que l’ha acollit i que ja sent que és la seva.<br />
Parli’ns una mica del seu país<br />
d’origen ...<br />
El primer que se m’ocurreix dir ara<br />
és que hi fa més calor que aquí. Pel<br />
que fa al nivell de vida, hi ha més<br />
limitacions econòmiques i la gent té<br />
un nivell d’instrucció i cultural menor<br />
que aquí. La gent que hi ha anat, em<br />
diuen que és semblant a com era aquí<br />
fa vint anys. Jo no hi he anat des de<br />
l’any 1997, ja que els meus pares<br />
ja són morts i de familiars directes<br />
només hi tinc una germana, ja que els<br />
altres són als Estats Units, però de fet<br />
la terra sempre estira i per descomptat<br />
que m’agradaria tornar-hi.<br />
Respecte a les expectatives de la<br />
gent al seu país, especialment les<br />
dones ...<br />
He de reconéixer que la República<br />
Dominicana ha canviat molt i jo ja fa<br />
un temps que hi tinc un contacte molt<br />
limitat, m’atreviria a dir però que va<br />
tirant endavant, cada cop hi ha més<br />
dones que estudien i treballen fora<br />
de casa, bé, de fet treballen com aquí,<br />
dins i fora de casa. També és cert que<br />
ho fan en activitats més relacionades<br />
amb feines que requereixen del<br />
tacte femení com sanitat, educació,<br />
perruqueria, estètica,... i que en altres<br />
tipus de feines l’accés és més limitat<br />
i difícil.<br />
Què és el que més l’ha sobtat, al<br />
sortir del seu país?<br />
Una de les coses que més em va<br />
sorprendre va ser l’amabilitat dels<br />
Esperanza,<br />
ara arbequina<br />
“per damunt dels països i<br />
les races o creences, hi ha<br />
persones”<br />
L’Esperanza treballant al bar del Casal d’Avis<br />
espanyols, mai m’he sentit desplaçada<br />
o rebutjada. Una altra cosa molt<br />
important és el diferent valor<br />
econòmic que se li dóna al treball,<br />
aquí, per la mateixa feina em pagaven<br />
tres cops més! També em va cridar<br />
l’atenció el gran nombre d’activitats<br />
que es realitzen, a part de la feina,<br />
per això suposo que la gent va i ara,<br />
anem, més depressa, amb més estrès<br />
i més nervis.<br />
Coneixia Catalunya? I el català?<br />
No, fins que no vaig venir a Arbeca<br />
no n’havia sentit a parlar. Pel que fa<br />
al català, vaig sentir-lo per primera<br />
Text: Antonieta Safont<br />
vegada aquí i tot i que habitualment<br />
no el parlo, l’entenc perfectament.<br />
Escoltant a la gent és com l’he après!<br />
Estic contentíssima que la meva filla<br />
i el meu fill aprenguin el català a<br />
l’escola i el parlin, molt millor que jo,<br />
ells em corregeixen moltes vegades!<br />
Resumint, estic totalment a favor del<br />
respecte i reconeixement de totes les<br />
llengües.<br />
Com ha estat la seva integració a<br />
Arbeca?<br />
Molt bona i relativament fàcil, només<br />
puc parlar bé de la gent d’aquest<br />
poble, perquè m’ha ajudat i m’ha
donat moltes facilitats. Recordo que<br />
quan al desembre del 1997 vaig<br />
anar a la República Dominicana a<br />
buscar la meva filla Fàtima, l’alcalde<br />
d’aleshores va ajudar-me a realitzar<br />
tots els tràmits necessaris, i el Ciriaco,<br />
el Ramon i la seva dona Angelina, tots<br />
ells família del meu marit, van cuidar,<br />
durant el transcurs d’un mes, del meu<br />
fill, que llavors només tenia quatre<br />
mesos. Els estic molt agraïda.<br />
Com valora el fenomen de les<br />
immigracions?<br />
Com una cosa totalment natural, i que<br />
cada cop ho serà més. Actualment les<br />
distàncies són més petites i per tant,<br />
aquest fenomen augmentarà. La gent<br />
no deixa el seu país perquè sí, hauríem<br />
de tenir en compte que per damunt<br />
dels països i les races o creences, hi<br />
ha persones, que és l’important i el<br />
que hem de valorar.<br />
Us considereu feminista?<br />
Per descomptat! És important que les<br />
dones tinguem una actitud de defensa<br />
dels nostres drets fins a assolir una<br />
condició d’igualtat amb els homes.<br />
Què significa per vostè triomfar?<br />
Una sèrie d’aspectes com: treballar i<br />
tirar endavant confiant en un futur bo<br />
pels nostres fills, sentir-se estimada<br />
per la gent que t’envolta i que aquests<br />
et respectin i et valorin ...<br />
Teniu alguna assignatura pendent?<br />
M’hagués agradat estudiar infermeria,<br />
ja que és una professió que sempre<br />
m’ha agradat, poder ajudar a altres<br />
persones em fa sentir satisfeta. També<br />
m’agradaria tornar algun dia al meu<br />
país, ja que el fet de no tenir-hi família<br />
directa, fa que em vagi desvinculant i<br />
això em dol.<br />
Al costat d’un gran home hi ha una<br />
gran dona o viceversa?<br />
Crec que sí, però també crec que el<br />
més important és tenir-se confiança.<br />
El sentit de la vida?<br />
La meva família i lluitar per tirar<br />
endavant.<br />
Creieu que hi ha vida després de la<br />
mort?<br />
No, a mi em sembla que un cop morts<br />
no hi ha res més, que m’enterrin i ja<br />
està. La vida s’ha de viure quan estem<br />
vius.<br />
Com és el món que veieu?<br />
Podria repetir el que es diu tant<br />
sovint, que canvia molt depressa. És<br />
impressionant veure com ha canviat<br />
en els darrers anys i qui sap com serà<br />
d’aquí uns quants anys més!<br />
Com són una jornada laboral i una<br />
de festiva?<br />
M’aixeco a les 7 h del matí, arreglo<br />
la roba dels nens, l’esmorzar, la seva<br />
motxilla i a les 8 h vaig a repartir els<br />
diaris. Tres dies a la setmana, de les<br />
12 h a les 3 h, vaig al sindicat a fer<br />
les oficines o sinó, vaig a netejar la<br />
sala de la Llar de Jubilats. A la tarda,<br />
des de les 4 h a les 9 h estic al bar del<br />
Casal d’Avis i després cap a casa, a fer<br />
el sopar i posar els nens a dormir. Amb<br />
tota aquesta feina, tinc la sort que el<br />
meu marit m’ajuda amb tot el que pot.<br />
Els dies festius, m’agrada sortir, però<br />
d’altres s’agraeix quedar-se a casa,<br />
dormir una estona més i disfrutar de<br />
la casa i de la família. A la tarda, tant<br />
dissabte com diumenge, vaig un altre<br />
cop a la Llar de Jubilats.<br />
El millor d’Arbeca?<br />
Crec que és la gran quantitat<br />
d’activitats que s’hi realitzen per<br />
tothom, la qual cosa vol dir que es<br />
valoren els nens, els joves, les dones<br />
i els avis. La meva filla, per exemple,<br />
fa moltes activitats, fa rítmica, va a<br />
la Coral ... o el meu fill Ramon, va a<br />
anglès i a futbol.<br />
I el pitjor?<br />
En aquests moments no se m’ocurreix<br />
res.<br />
Com creieu que serà el món que<br />
deixarem als nostres fills?<br />
Ja hem dit abans que tot canvia molt<br />
depressa, però jo desitjo que aquests<br />
canvis siguin cap a millor, hem de<br />
treballar per un futur amb esperança.<br />
Com us agradaria que us<br />
recordessin?<br />
Com el que sóc, que ningú hi posi ni<br />
de més ni de menys.<br />
de tu a tu<br />
Aficions: Cuinar,<br />
ballar i sortir amb la<br />
família i els amics.<br />
Principal virtut: Sóc<br />
previsora, observadora i<br />
crec que simpàtica.<br />
Principal defecte: Sóc<br />
massa nerviosa.<br />
Qualitat que valoreu a les<br />
persones: La senzillesa.<br />
Música: M’agrada molt<br />
el “merengue” i la música<br />
caribenya. M’agraden molt<br />
el Júlio Iglesias, el Serrat i<br />
el José José.<br />
Plats preferits: la paella<br />
i el “frito verde” amb<br />
pollastre a l’ast, és un plat<br />
típic del meu país fet amb<br />
bananes.<br />
Lema: Que ens respectem<br />
els uns als altres i que<br />
tothom tenim dret a<br />
equivocar-nos i a rectificar.<br />
25
ho sabies?<br />
Els arxius històrics d’Arbeca<br />
Quan em van demanar d’escriure alguna cosa sobre la història d’Arbeca i els arxius històrics on hi ha documentació del<br />
nostre poble, em va semblar una bona idea i que podria ser interessant per als lectors de “la Borrassa”.<br />
Un arxiu és un recull de documents, llibres i objectes acumulats per una persona o una institució i que guarden<br />
informació sobre esdeveniments que hagin tingut a veure amb ells al llarg de la història. Alguns arxius són públics i es<br />
poden consultar per estudiar-los, altres són privats i no tothom hi té accés.<br />
Per trobar informació històrica sobre un fet o un lloc cal consultar moltes fonts i per tant molts arxius d’entitats o<br />
famílies que hagin tingut a veure alguna cosa amb el fet estudiat, és a dir, no tota la informació que hi pugui haver sobre<br />
Arbeca és en un sol arxiu, cal consultar-ne molts per tal de reconstruir la història pas a pas.<br />
En Josep Ma Sans i Giné, en un treball fet per a la primera Trobada d’Estudiosos de les Garrigues, fa una exposició<br />
molt detallada de tots els arxius en els quals es pot trobar documentació dels pobles de les Garrigues. Aquest interessant<br />
treball el podeu consultar a la biblioteca pública del nostre poble.<br />
L’arxiu on més documentació s’ha trobat sobre Arbeca és l’Arxiu Diocesà de Tarragona. Aquí hi ha dipositats els fons de<br />
l’arxiu parroquial d’Arbeca fins a l’any 1700, així com nombroses actes notarials fins al segle XIX. A la nostra parròquia<br />
es conserven els llibres de naixements, casaments i òbits des de l’any 1700 fins a l’actualitat a més d’altres llibres de les<br />
confraries que hi havia abans a la parròquia.<br />
Quan tenia quinze o setze anys, mentre era estudiant al seminari de Tarragona, tenia curiositat per entrar dins l’arxiu.<br />
Era molt amic de l’ajudant de l’arxiver, en Josep Munté de Mont-roig. Un dijous per la tarda que no tenia classe, em<br />
convidà a entrar en aquell lloc. Vaig quedar meravellat de la quantitat de documentació que hi havia del meu poble. El<br />
primer que recordo és un moble ple de calaixos amb el nom de cada poble de la diòcesi on mossèn Sanç Capdevila,<br />
l’arxiver, guardava tot de notes i papers de cada un d’ells. M’hi vaig passar tota la tarda llegint tot el que feia referència<br />
a Arbeca. Pel meu cap passaven fantàstiques històries sobre el meu poble. Dins d’aquell calaix vaig trobar la narració<br />
de “la llegenda de la cova de Sant Jaume” (aquest conte ha estat publicat dues vegades al programa de festa major i no<br />
em detindré en detalls).<br />
Altres notes històriques que recordo feien referència a la casa de Cardona; em va cridar l’atenció una que parlava de<br />
l’enterrament del duc Lluís Folch de Cardona al qual hi van assistir 83 capellans.<br />
Aquestes només són dues notes de les moltíssimes que mossèn Sanç guardava als calaixos. Caldrien mesos o anys per<br />
tal de poder-les estudiar a fons.<br />
Un altra font de documentació dels arxius són les actes notarials. Antigament, quan en la majoria de pobles no hi havia<br />
notaris i no era tan fàcil com ara de viatjar per trobar-ne un, els rectors de les parròquies actuaven com a tals i aquestes<br />
actes que redactaven també contenen molts fets curiosos que formen part de la nostra història.<br />
Però no tota la història d’un poble es troba en els grans arxius com el de Tarragona. Podríem parlar de “petits arxius”,<br />
que en molts casos es troben oblidats a les golfes de les cases o en alguna vella calaixera que ningú es mira i que són tots<br />
aquells documents, escriptures velles, diaris, llibres de comptes,... que s’han anat guardant a les cases al llarg del temps<br />
i que formen part de la història d’una família concreta.<br />
Moltes vegades, llegint aquests papers un se n’assabenta de per què aquesta finca pertany a la família o de quin<br />
avantpassat va comprar tal o qual corral.<br />
Si algú s’entretingués en llegir papers antics s’adonaria que, en les escriptures referents a les finques, corrals, cases o<br />
patis que passaven de pares a fills, es descrivia la donació amb tot detall, aper exemple amb quins veïns llindava la finca,<br />
26<br />
Text: Jesús Elies
lletres<br />
ho sabies?<br />
especificant-ne tots els noms i de vegades inclús a què es dedicaven. A les cases es feia referència als carrers amb els<br />
que llindaven i a les cases veïnes, i això serveix actualment per saber recorreguts dels carrers antics que poden haver<br />
desaparegut.<br />
Per una escriptura que em van deixar fa uns anys vam saber que un dels avantpassats va ser empresonat pels francesos<br />
a la guerra amb Napoleó i per poder pagar un advocat es va haver de vendre una finca. Per un altre document que em<br />
deixaren vam descobrir el motiu de la venta dels porxos del carrer de Sant Jaume.<br />
En un altre, hem sabut que uns vint anys abans de que les Dominiques s’establissin a Arbeca hi va haver contactes<br />
perquè l’Ordre de les Carmelites s’instal·lessin al poble per ensenyar a llegir i escriure la mainada.<br />
Per això crec que és molt important que tothom que trobi a casa seva papers “vells” no els llenci sense mirar-se’ls, que<br />
els llegeixi, o si no n’està segur, que ens els deixi llegir, que de ben segur que hi podrem trobar informació, que per petita<br />
que sigui, servirà per reconstruir entre tots la història completa d’Arbeca.<br />
Mostra d’un document trobat a casa Baget de la guerra de Felip V<br />
27
on anem a raure...<br />
Els pregons per megafonia<br />
En molts municipis de Catalunya la figura del pregoner tradicional que anava caminant pels carrers del poble<br />
anunciant les notícies de caràcter local ha estat substituïda per un sistema de megafonia que consisteix en tota una sèrie<br />
d’altaveus repartits pel poble i instal·lats al campanar, façanes i teulades que estan connectats a un amplificador i un<br />
micròfon, situats en una petita habitació de la Casa de la Vila.<br />
L’ajuntament de cada localitat és el que s’encarrega de gestionar el servei. Un encarregat és el responsable<br />
de recollir les diferents notícies que li arriben de particulars o bé de diferents entitats del poble, les redacta de forma<br />
coherent i entenedora i ho anuncia diversos cops al dia (en funció de cada poble) per megafonia.<br />
Un fragment d’una peça musical acostuma a indicar l’inici i l’acabament del pregó. Habitualment és una<br />
sardana.<br />
A Tarrés, un poble de les Garrigues d’uns cent habitants, en Ramon Palau, que havia estat agutzil i pregoner del<br />
poble des de l’any 1960 fins a l’any 1986, encara avui fa el pregó a la manera tradicional caminant pels carrers del poble<br />
amb una trompeta natural sense pistons amb bisell fins a l’any de la seva jubilació i actualment amb una “trompeta de<br />
brossaire” que és un instrument de llautó de llengüeta doble (s’assembla molt amb una botzina de bicicleta).<br />
Actualment a Tarrés també hi ha un petit sistema de megafonia a través del qual s’hi notifiquen les notícies de<br />
caràcter oficial, però com que el poble és molt petit per qüestions pràctiques quan algun venedor ambulant o “bolander”<br />
va al poble li encomana a ell que ho faci saber als vilatans.<br />
Tradicionalment l’agutzil dels pobles s’encarregava de fer els pregons. Amb la trompeta feia tres tocs si<br />
es tractava d’una notícia de caràcter oficial i dos tocs si es tractava d’altres notícies (pèrdua d’objectes i/o animals,<br />
venedors ambulants...).<br />
Si hom trobava un objecte perdut el donava a l’agutzil i aquest era l’encarregat de tornar-lo al seu amo.<br />
La cantarella del pregoner tradicional és molt particular. La primera síl·laba de la frase arrenca en un to més greu<br />
que la resta que està una 4ªJ per sobre d’aquesta i que hi arriba fent un marcat lisando amb la veu.<br />
En un poble petit com Tarrés el pregoner dóna diversos tombs pel poble. A Arbeca només en donava un i en<br />
alguns pobles el pregoner anava amb bicicleta ja que el poble és més gran.<br />
Quan ell va començar a fer de pregoner va heretar la trompeta de l’anterior agutzil del poble i també en va imitar<br />
la manera de fer el pregó.<br />
La figura del pregoner és<br />
imprescindible en un poble. Els<br />
vilatans necessiten estar informats<br />
dels esdeveniments d’àmbit local.<br />
En un poble petit que no té gaire<br />
pressupost per a mantenir un pregó<br />
per megafonia i un encarregat<br />
municipal que s’encarregui del<br />
servei, s’ha conservat la figura del<br />
pregoner tradicional.<br />
Imatge de megafonia situada al campanar<br />
En Segismundo de cal<br />
Muntanyés fou agutzil d’Arbeca des<br />
de l’any 1959 fins a l’arribada dels<br />
primers governs locals democràtics<br />
vers l’any 1978. Alternava l’ofici<br />
d’agutzil amb el de pagès i<br />
inicialment recorria els carrers del<br />
poble, fet que li suposava molt de<br />
temps. Aproximadament unes dues<br />
hores i mitja.<br />
Recorda que fent el pregó,<br />
sovint s’havia d’esperar que<br />
passessin els carros, ja que la gent no s’aturava i van aparèixer els primers ciclomotors, tractors i cotxes. Demanava a<br />
28<br />
Text: Francesc Safont
on anem a raure...<br />
la gent que l’escoltessin, però aquests l’ignoraven i això li feia perdre molt de temps. Fou ell qui va proposar a l’alcalde<br />
del poble d’aleshores instal·lar un sistema de megafonia com el que tenien a les Borges Blanques.<br />
Cap a principi del 1960 fou quan es va imposar aquesta manera de fer els pregons. El canvi econòmic i la<br />
revolució tecnològica hauria provocat que la gent de nivell econòmic mig tingués accés als primers vehicles com ara els<br />
Sis-cents.<br />
El pregoner tradicional s’hauria vist desplaçat per la nova i inesperada contaminació acústica i, sobretot, pel<br />
canvi de model de vida de la gent que ara tenia pressa i ja no s’aturava a escoltar el pregoner. Aquest ja no desitjava<br />
perdre tant de temps per a fer el pregó ni continuar exposant-se a les inclemències climàtiques. Calia evolucionar<br />
d’acord amb els nous temps i la solució que empraren a molts pobles fou un gran encert. Els pregons per megafonia als<br />
pobles és un fenomen que ja dura quaranta anys.<br />
En Segismundo va passar de recórrer tots i cadascun dels carrers del poble a fer el pregó en una petita sala de la<br />
Casa de la Vila on a través d’un micròfon deia les notícies d’àmbit local. El tècnic que va fer la instal·lació va ensenyar-li<br />
a utilitzar els aparells electrònics i a partir d’aquí continuà fent el pregó tal i com ho havia fet sempre i intuïtivament va<br />
fer alguns canvis. Ara ja no tocava la trompeta, sinó que posava una mica de música en substitució a aquesta i ja no li<br />
calia cridar fins a esgavellar-se la veu ni fer la cantarella típica, ja que els altaveus ja es cuidaven de fer-se sentir.<br />
Els pregoners tradicionals no desaparegueren i foren substituïts per uns altres que oferien el servei a través<br />
del nou sistema, sinó que el mateix pregoner va experimentar el canvi sense cap altre model a seguir més que la<br />
seva experiència com a pregoner errant. Això explica que l’actual format de fer pregons conservi els mateixos trets i<br />
característiques i les mateixes funcions, ja que n’és la seva evolució natural i contínua.<br />
Actualment el fenomen dels pregons per megafonia es dóna en molts pobles d’àmbit rural de cent a cinc mil<br />
habitants aproximadament. A les poblacions d’un major nombre d’habitants hi ha d’altres sistemes d’informació. A<br />
Mollerussa, Tàrrega, Balaguer i Ponts, per exemple, es reparteixen fulls informatius que es pengen a les botigues i als<br />
edificis de l’<strong>Ajuntament</strong> també tenen un número de telèfon on hi ha un contestador automàtic on s’hi graven les diferents<br />
notícies regularment, així com una emissora local i també publicacions setmanals i/o quinzenals informatives. A les<br />
ciutats relativament importants hi ha televisió local, diferents emissores de ràdio que a més d’informar els ciutadans<br />
també ofereixen una funció lúdica...<br />
Els pregons per megafonia no sembla ser presents en tots i cadascun dels municipis d’àmbit rural. A Catalunya es<br />
dóna en la majoria de pobles de la meitat sud de la província de Lleida (a tots els pobles de les Garrigues, al Pla d’Urgell,<br />
el Segrià, l’Urgell, la Noguera ...) en canvi a Ponts, que està situat al nord desconeixen el fenomen; a la província de<br />
Tarragona també tinc constància que es dóna en molts pobles de les comarques de la Conca de Barberà, l’Alt Camp, el<br />
Baix Camp, Ribera d’Ebre. Cap persona de les províncies de Barcelona (a Ripoll, una furgoneta equipada d’altaveus<br />
va pels carrers de la població talment com ho feia el pregoner tradicional i com encara ho fan avui els venedors de<br />
matalassos) i Girona amb les que he pogut parlar coneixen aquest sistema de fer els pregons. A la comunitat autònoma<br />
d’Aragó també hi ha pobles de la Franja que tinc constància que es dóna el fenomen, igualment passa amb la Comunitat<br />
Valenciana. Segurament és un fenomen que es dóna arreu de la Península Ibèrica i d’Europa i segurament de molts altres<br />
països del món.<br />
El procés d’instauració dels pregons per megafonia als diferents pobles no ha estat igual ni en el mateix moment.<br />
Sembla ser que en un primer moment es produí el canvi en els pobles de major població com ara les Borges Blanques,<br />
Arbeca, Juneda i Torregrossa vers principis dels anys 60 i posteriorment per simpatia als pobles més petits com ara<br />
Castelldans, Puigverd, Artesa de Lleida, d’uns mil habitants, i Aspa d’uns 250 habitants entre els anys 1970-1975. A<br />
Tarrés no es posà el servei de megafonia fins a l’any 1986, aproximadament.<br />
S’estableix una relació entre el nombre d’habitants i el nombre de notícies a donar. Així, a les poblacions grans<br />
els pregons duren més i es realitzen més cops al dia mentre que als pobles petits es fa un sol cop al dia i quan algú té la<br />
necessitat de donar una notícia, es realitza el pregó expressament.<br />
Un edifici emblemàtic del poble és el campanar, ja que es tracta de l’edifici comunicador per excel·lència. El so<br />
de les seves campanes ha regulat durant molts segles la vida dels vilatans. Es tracta, a més, de l’edifici més alt del poble<br />
i acostuma a estar situat a la part antiga i més cèntrica. No és estrany que aquest edifici fos el primer on s’instal·laren<br />
els primers altaveus. Posteriorment, conforme els pobles s’anaven fent grans s’instal·laren en teulades i façanes per què<br />
tothom pogués sentir degudament el pregó. A Castelldans el campanar no està situat al mig del poble sinó en una punta<br />
d’aquest i l’<strong>Ajuntament</strong> va prescindir de posar-hi els altaveus en pro de les façanes de les cases situades al principi dels<br />
carrers. Ara, però, sembla que als pobles petits com Puigverd inclús s’està produint el procés contrari i van traient els<br />
altaveus escampats arreu del poble a favor del campanar, on es situen més altaveus, degudament dirigits, a partir d’un<br />
estudi que realitza una empresa experimentada, fet que redueix els costos.<br />
Els ajuntaments també tenen altres mitjans d’informació, com ara emissores de ràdio local, que emeten el pregó<br />
simultàniament per ràdio. Si fins ara calia un sistema de megafonia que permetés entendre correctament el missatge, fet<br />
29
on anem a raure...<br />
que suposava més altaveus repartits arreu del poble, ara, si algú no ho entèn pels altaveus pot sintonitzar el pregó per<br />
la ràdio.<br />
A Puigverd no es sintonitza per la<br />
ràdio sinó pel televisor. Sembla que l’enginy<br />
el va realitzar un manetes del poble. Quan es<br />
fa el pregó es connecta l’emissor d’ones i pel<br />
televisor hi surten les barres que permeten<br />
regular el color i s’escolta el pregó. Es va deixar<br />
l’emissor d’ones engegat durant tot un dia i els<br />
vilatans ho van poder sintonitzar en un canal<br />
del seu televisor i ara tothom ho pot escoltar.<br />
Inicialment, sembla que no estava ben regulat<br />
i emetia ones que arribaven fins tan lluny que<br />
un camioner local radioafeccionat va poder<br />
escoltar el pregó des de Zaidín.<br />
A les Borges Blanques i a Juneda, on<br />
hi ha una tradició radiofònica més arrelada, la<br />
sala de ràdio no coincideix amb la sala de fer<br />
els pregons per megafonia, de manera que els<br />
encarregats de la ràdio local donen les notícies<br />
que recullen diàriament de l’<strong>Ajuntament</strong> i les<br />
transmeten en un altre format i a una altra franja<br />
horària.<br />
Tots els encarregats de fer el pregó en<br />
els diferents pobles que he visitat, han imitat la<br />
manera de fer-lo igual com ho feia l’encarregat<br />
anterior a ells. La seva situació laboral és<br />
diferent i cadascú realitza tasques diferents a<br />
part de cuidar-se de fer el pregó. Així a Juneda<br />
es tracta d’una secretària, a Castelldans d’un<br />
Imatge de Ràdio Arbeca<br />
encarregat de manteniment, a les Borges<br />
Blanques es tracta d’un funcionari...<br />
La música també és present en als pregons per megafonia. La seva presència s’explica pel fet que ocupa el lloc<br />
que antigament ocupava la trompeta. Arreu dels pobles on he anat posen una sardana, en aquells que no hi posen una<br />
sardana reconeixen que l’han posat durant molt de temps. La Santa Espina durant molt de temps ha estat la sardana<br />
característica en molts pobles.<br />
A Juneda també posen cançons cantades pel grup coral de la població, música de cantautors catalans com ara<br />
Lluís Llach, Marina Rossell, Raimon,... a Puigverd també posen havaneres i d’altres grups d’actualitat.<br />
Poc a poc, amb el pas del temps, el repertori de peces musicals s’ha anat diversificant i s’utilitza una música o<br />
bé una altra, en funció del tipus de pregó.<br />
A Aspa es posa una sardana pels pregons normals i els Segadors pels pregons extraordinaris de la Unió de<br />
Pagesos.<br />
El que presenta més varietat als pobles és la música que posen per a anunciar la mort d’algú. A Arbeca posen<br />
l’Emigrant que és una cançó catalana cantada per l’Emili Vendrell sobre la lletra de Mossèn Cinto Verdaguer, que narra<br />
la marxa d’algú i que té un alt contingut ideològic nacionalista, a Puigverd posen una altra cançó tradicional catalana,<br />
La Mort de l’Escolà. Als altres pobles hi posen avemaries, rèquiems o una música per a orgue qualsevol. A Juneda es<br />
senten tocar campanes pels altaveus; hom es pensa que són campanes enregistrades en una cinta de cassette però no és<br />
pas així. El so el produeixen manualment amb un instrument sonor inventat fa molts anys per un manetes del poble,<br />
que es deia David. L’objecte està fet amb dues capses de tabac. Una d’elles té un forat que comunica amb l’altra i fa de<br />
caixa de ressonància. La capsa superior sosté un elaborat mecanisme mitjançant el qual, quan hom mou un petit botó<br />
i un martellet, pica contra una mena de filferro pla i esfèric que produeix el so. Posen l’instrument a prop del micròfon<br />
i d’aquesta manera es pot escoltar per megafonia. Poques persones del poble saben que existeix aquest instrument i no<br />
s’ho havien preguntat mai. La importància d’aquest cas no és l’instrument sonor en si, sinó el que va empènyer a en<br />
30
on anem a raure...<br />
David a inventar-se’l. Si s’havia d’anunciar la mort d’algú pel pregó, res millor que uns sons de campana inicials. És un<br />
clar exemple de l’important paper que han tingut les campanes als pobles.<br />
La música solament és un reclam, una advertència per tal que tothom estigui alerta i escolti, i no es pretén fer<br />
gaudir als vilatans. La música que sona en els diferents pobles ha esdevingut quotidiana com el mateix pregó i la música<br />
s’associa al mateix pregó. En cada poble aquestes associacions són diferents i esdevenen un símbol d’identitat i això<br />
fa que quan hom vagi a un altre poble i n’escolti el pregó s’estranyi primer i després pensi “- al meu poble ho fem més<br />
bonic! -”, “- el pregoner parla més adequadament i no és tant carca!-”,...<br />
Una dona d’Artesa que està casada a Vilanova de la Barca es va sorprendre quan va anar a viure allí, car els dies<br />
festius, el jovent del poble s’apodera de la sala de fer els pregons i durant tot el dia fan tertúlies, animen a la gent a què<br />
estigui de gresca i posen música de la ràdio o bé cassettes. La gent d’allí ho troba ben normal, ja que fa molts anys que<br />
es fa, i tot i que molesten una mica, tothom ho tolera, mentre que ella no s’hi acaba d’acostumar.<br />
A Massalcoreig quan bufa el vent de Ponent, a vegades es pot sentir la música del pregó que es fa a Torrente<br />
de Cinca, que pertany a Aragó, la música que hi posen no és una sardana, sinó una jota aragonesa i el discurs es fa en<br />
castellà. És una demostració de què el so no respecta fronteres ni divisions geogràfiques.<br />
Un cas molt particular és el poble de Ginestar de l’Ebre, que pertany a la Ribera d’Ebre. En aquell poble quan<br />
arriben gitanos, estrangers, o gent desconeguda, pels serveis de megafonia sona música com ara “pasdobles”, sevillanes...<br />
i la gent deixa el que està fent i es reuneix a la plaça per saber què passa. Així s’estableix un codi musical, per mitjà del<br />
qual els vilatans saben quan és necessària la unió dels membres del grup davant una possible amenaça exterior.<br />
El contingut de les notícies dels pregons varia en funció dels pobles i la seva situació geogràfica ja que cada<br />
poble està influït pel seu entorn, així per exemple, a Massalcoreig per on passa el riu Cinca, sovint s’informa pel pregó:-<br />
“Protecció Civil informa que el riu pot desbordar-se...”-, als pobles de secà es prohibeix cremar el rostoll a l’estiu per<br />
perill d’incendi, als pobles per on passa el Canal d’Urgell també s’informa de les restriccions de rec a causa de la falta<br />
d’aigua als mesos de juliol i agost.<br />
Pel servei s’informa de molta varietat de notícies, com ara si algú s’ofereix per a fer repassos, empresaris o<br />
agricultors que ofereixen feines laborals, temporals o fixes, venta de vehicles com ara tractors i o d’altres objectes, venta<br />
de productes al mercat pel qual s’acostuma a fer un pregó exclusiu i extraordinari el dia de la setmana que hi ha mercat<br />
al poble, les diferents entitats del poble avisen als interessats de les activitats que es programen i quan tindran lloc les<br />
reunions, s’organitzen autocars per anar a manifestacions de pagesos a Barcelona, també s’avisa de l’arribada dels Reis<br />
Mags, les activitats de la Fira i de la Festa Major...<br />
La instauració dels pregons per megafonia als pobles ha resultat ser un sistema molt efectiu com a servei<br />
informatiu local i difícilment les noves tecnologies o altres mitjans de comunicació el podran substituir.<br />
31
la butaca<br />
Julio Medem<br />
Julio Medem (Donosti, 1958) va debutar al<br />
cinema l’any 1992 amb “Vacas”, que té un dels<br />
començaments més impactants del cinema espanyol i fins<br />
i tot no espanyol: ens trobem al front carlista d’un lloc de<br />
Vizcaya. Els soldats estan preparats a les trinxeres i entre<br />
ells el protagonista, un debutant Carmelo Gómez que no<br />
té pas cara de voler ser allà. Cauen morts gairebé tots els<br />
homes de la trinxera menys ell, que és un eizkolari amb<br />
una gran força física però amb una covardia reconeguda i<br />
acceptada. Com que vol que l’enemic cregui que és mort<br />
es taca amb la sang dels cadàvers veïns i es queda ajagut a<br />
terra fingint-se mort. Els enemics van carregant els cossos<br />
a un carro i ell s’hi troba rodejat de cadàvers. Se’ls aparta<br />
de sobre com pot i salta a terra arrossegant-se a causa<br />
d’una ferida que té a la cama (una roda del carro li ha<br />
aixafat). Després aixeca els ulls i es troba cara a cara amb<br />
una vaca. A partir d’aquí comença una història laberíntica<br />
i encisadora. He descrit aquest començament perquè per<br />
mi va ser, no sé per quina raó, tota una experiència i a més<br />
és el bateig d’un director que ha estat molt significatiu dins<br />
el cinema espanyol i que a alguns ens ha donat moltes alegries. S’ha de dir des de ja, que Medem fa un cinema que es<br />
basa bàsicament en les imatges i que les seves pel.lícules tenen una gran força visual. És per això que l’explicació del<br />
principi de “Vacas” s’ha quedat una mica coixa, cosa que ja havia notat lleugerament mentre anava escrivint. I és que<br />
el cinema de Medem s’ha de veure, no es pot explicar.<br />
“La ardilla roja” va ser la seva segona pel.lícula i crec que la podríem definir com la més morbosa<br />
d’en Medem. El començament se situa a la Platja de la Conxa de Donosti (ja em trobo un altre cop explicant un<br />
començament) i veiem un Nancho Novo que es vol suïcidar a punt de tirar-se d’un precipici. De sobte, caiguda del cel<br />
(en sentit literal i figurat), una moto aterra a la sorra de La Conxa. Nancho Novo va a socórrer l’accidentat, que quan<br />
es treu el casc resulta ser una rossa molt atractiva que no es recorda de res. Ja tenim tots els ingredients: una rossa<br />
amnèsica i un noi desesperat que intuïm que es volia suïcidar a causa d’algun mal tràngol amorós. Qui no aprofitaria<br />
una ocasió així? El problema és que Nancho Novo no és l’únic que amaga alguna cosa: Emma Suárez també està<br />
fugint d’un nòvio mig boig, gelós i exageradament possessiu que li amargava la vida. Qui no aprofitaria l’accident per<br />
desempallegar-se’n? Els dos inicien un joc amorós i sexual en què ell li va mostrant com era la seva suposada antiga<br />
relació abans que ella perdés la memòria: morbo, simulació i engany en una de les pel.lícules més descaradament<br />
sensuals del director basc.<br />
“Tierra” va ser la seva tercera pel.lícula però la primera d’ell que vaig veure (les altres les vaig recuperar<br />
més endavant). L’argument és una mica complex: Ángel, el protagonista, és un home dividit en dues parts; una de<br />
carnal i una altra d’espiritual. La seva part carnal s’enamora de Maria, una mena de bomba sexual, i la seva part<br />
espiritual d’Ángela, una rosseta angelical (amb aquest joc d’Ángel-Ángela, Medem ja ens mostrà la seva afició als<br />
jocs dels noms, cosa que recuperarà amb “Los amantes del círculo polar”). Degut a l’amor, la doble identitat que fins<br />
llavors no li havia dut massa problemes es fa bastant difícil de suportar. Us convido a veure-la perquè descobriu com<br />
es resol. És una pel.lícula carnal i mística a la vegada, com una cançó de Leonard Cohen o un poema de San Juan de<br />
la Cruz. És, sense cap mena de dubte, la meva pel.lícula preferida del Medem. Fantàstica.<br />
“Los amantes del círculo polar” per mi va ser la gran pel.lícula del 1997. Em va deixar clavada a la<br />
butaca, no dels Lauren, que encara no existien, sinó dels Rambla. El que va passar entre jo i aquesta pel.lícula va ser<br />
un cas d’amor a primera vista, però la reflexió m’ha dut a pensar que “Tierra” és la millor. “Los amantes del círculo<br />
32<br />
Text: Esmeralda Fuster
la butaca<br />
polar” narra la història d’amor entre Ana i Oto des que es veuen per primer cop als nou anys fins als trenta. La pel.lícula<br />
va alternant els punts de vista de l’Ana amb els de l’Oto amb la veu en off de cadascun fent salts en el temps. Molts<br />
crítics van dir que era un poema visual i jo sempre vaig creure que la seva estructura matemàtica xocava amb la poesia<br />
que hi havia a nivell de contingut: dos noms capicua (Ana i Oto) i una pel.lícula capicua (la primera imatge és la mateixa<br />
que la última) i una estructura aparentment caòtica però rigorosament controlada. Tot un poema visual (tenien raó els<br />
crítics): una pel.lícula on domina el blanc (el del cercle polar) i amb unes imatges que arriben al cor i que ni tan sols sé<br />
explicar sense treure’ls la màgia. Sentir la fantàstica veu en off de Najwa Nimri mentre espera asseguda sota el sol de<br />
mitjanit de Lapònia al seu Oto, és una raó per veure aquesta pel.lícula. Hi ha una escena d’aquesta pel.lícula que em va<br />
agradar moltíssim: Ana i Oto s’han perdut de vista i fa anys que no es veuen. Els dos estan al mateix parc asseguts en<br />
un banc, un a l’esquena de l’altre i fumant. El cor se’m va accelerar i tenia unes ganes enormes que arribés l’hora que<br />
es veiessin però es van aixecar alhora i van caminar en direcció contrària, de manera que no van arribar a veure’s. He<br />
vist aquesta pel.lícula unes sis vegades i aquesta escena m’ha tocat cada vegada perquè és de les que jo tinc catalogades<br />
com d’aquelles que al principi fan ràbia a l’espectador però que a la llarga acabes agraint. Podrien entrar dins d’aquesta<br />
categoria el final de “Casablanca” i el petó que esperes i mai no arriba a “Lost in translation”, per posar un exemple més<br />
actual.<br />
Després va arribar “Lucía y el sexo”, de la qual es va parlar molt abans de l’estrena degut a l’alt voltatge<br />
eròtic que s’esperava, al secretisme del seu rodatge i al seu títol (el fet que inclogués la paraula “sexo” ja prometia<br />
força). Aquells que esperaven escenes pujades de to no es van decebre i aquells que buscaven les constants del cinema<br />
del Medem, tampoc. La meva relació amb aquesta pel.lícula sempre ha estat una mica irregular: quan vaig sortir de la<br />
sala vaig pensar que m’havia agradat força, però quan vaig pensar-hi uns dies més tard, vaig arribar a la conclusió que<br />
potser li faltava l’ànima de les pel.lícules anteriors del director. Per dir-ho d’una altra manera, vaig pensar que era una<br />
pel.lícula molt impactant exteriorment però que li faltava una mica de fons. Com deia el Mr. Belvedere de Fotogramas<br />
(recentment s’ha sabut que sota aquest pseudònim s’hi amagava i s’hi amaga Jaume Figueras) els personatges no eren<br />
de carn i os. Però la meva relació amb “Lucía y el sexo” tampoc no es va acabar aquí i el destí (o el fet que El País en<br />
regalés el DVD, per dir-ho de manera menys poètica) em va dur a veure-la una segona vegada i em va fer descobrir el<br />
personatge de Lucía, al qual no havia entès massa el primer cop que vaig veure la pel.lícula. Gràcies a “Lucía y el sexo”<br />
es va descobrir una actriu amb moltes possibilitats, que fins llavors havia estat relegada a papers d’andalusa simpàtica:<br />
Paz Vega.<br />
Finalment, Medem ens va sorprendre a tots amb “La pelota vasca. La piel contra la piedra”, un<br />
documental sobre el conflicte basc. I dic que ens va sorprendre, no per la polèmica que va suscitar, sinó perquè ell,<br />
tan místic i eteri sempre, havia decidit baixar a la terra i canviar els seus personatges per persones i els seus diàlegs<br />
espirituals per uns de polítics i ideològics. La pel.lícula s’obre amb una frase que és tota una declaració d’intencions:<br />
“Esta película pretende ser una invitación al diálogo”; “Esta película siempre echará de menos a aquellos que no han<br />
querido participar en ella”. Es va estrenar al Festival de Cinema de San Sebastián i l’endemà ja hi havia gent indignada<br />
que demanava que es retirés el seu testimoni i que deia que era una ofensa per les víctimes del terrorisme. Vaig intentar<br />
veure la pel.lícula amb una mirada neta de prejudicis i vaig pensar que no era ni una ofensa per les víctimes ni una<br />
pel.lícula tan objectiva com alguns havien dit. Tot i que Medem es declari una persona d’esquerres no nacionalista, crec<br />
que el seu documental defensa el nacionalisme basc de via pacífica. Un documental no és gairebé mai objectiu perquè el<br />
director recull informació, realitza una sèrie d’entrevistes i després fa una selecció del material recollit (a la pel.lícula hi<br />
apareix allò que ell vol que hi aparegui perquè tota selecció és subjectiva). Més d’un cop havia llegit “Medem, el pelota<br />
vasco del PNV”, joc de paraules molt audaç, tot sigui dit. Sempre m’ha interessat molt el conflicte basc i crec que tots<br />
aquells que senten curiositat sobre el tema haurien de veure aquesta pel.lícula perquè hi ha testimonis molt interessants.<br />
És un documental al cent per cent amb tots els prejudicis que això comporta: hi ha gent que si va al cinema vol veure<br />
una pel.lícula i no una colla de personatges grisos asseguts a una cadira engegant una parrafada de contingut polític,<br />
que, no ens enganyem, és el que veureu durant dues hores (qui avisa no és traïdor). Tot i això, les imatges d’esports<br />
típicament bascos, de Gernika i dels verds paisatges d’Euskadi acompanyats amb la fantàstica música de Mikel Laboa<br />
amenitzen una mica la jugada. Tot i això, no és pas dolent que s’engeguin “parrafades polítiques” perquè “l’home és un<br />
animal polític”, és a dir, és social, no viu aïllat, necessita els altres i s’hi relaciona. Si és això el que entenem per política<br />
(en definitiva, és aquest el sentit etimològic de la paraula) “La pelota vasca” és una pel.lícula totalment política i, com<br />
a tal, necessària.<br />
33
a foc lent<br />
FIDEUÀ CREMOSA DE MAR I MUNTANYA<br />
Per a 5 persones<br />
Ingredients:<br />
100 g de fideus (núm. 1) per persona<br />
mar: sípia, calamar, cloïsses, gambes, etc.<br />
muntanya: vedella, costella de porc, conill,<br />
bolets, etc.<br />
2 cebes<br />
3 grans d’all<br />
un pebrot vermell<br />
4 tomàquets madurs<br />
25 g. de mantega<br />
25 g. de formatge ratllat (Emmental)<br />
1 litre i de brou (de carn, de peix o<br />
barrejat)<br />
oli, sal<br />
Picada:<br />
6 grans d’all<br />
de safrà torrat (opcional)<br />
1 vas de brou<br />
oli d’oliva<br />
Elaboració:<br />
En una cassola amb oli hi posarem el peix i la carn tallats a trossets petits i ho saltejarem. Quan estiguin a mig coure hi<br />
afegirem la ceba i l’all tallats petits, el pebrot tallat a tiretes fines i ho deixarem coure uns 5 minuts, passats els quals hi<br />
afegirem el tomàquet triturat.<br />
Posarem una paella al foc amb una mica d’oli i els fideus, per tal d’enrossir-los. Cal fer-ho a foc lent i sense deixar de<br />
remenar per evitar que se’ns cremin.<br />
Seguidament, els tirarem dins la cassola i ho deixarem coure tot uns 3 o 4 minuts. Hi afegirem el brou i ho deixarem<br />
bullir fins que s’hagi reduït.<br />
Prepararem la picada a la batedora, amb els alls tallats a làmines, el safrà, l’oli i una mica de brou per tal de lligar-la.<br />
Finalment, tirarem la picada a la cassola, la mantega i el formatge ratllat, que ens aportarà un punt de cremositat al<br />
plat.<br />
Consells:<br />
La cocció de la pasta és al gust d’aquell que els prepara, però s’aconsella que estiguin “al dente”.<br />
34<br />
Ramon Tudela Huete<br />
Text: Antonieta Safont
HORITZONTALS<br />
1. Rumiada durant molta estona. 2. Menjo alguna cosa entre les cinc i les set de la tarda. Si el Pare Noël hagués nascut<br />
aquí, hauria fet servir mules en lloc d’això, en singular. 3. Ocell que s’assembla a l’ànec, però amb molta més mala llet.<br />
Primera vocal. Consonant serpentina. Utilització. 4. Gossos. Li arribarà. 5. Quarta lletra de l’abecedari català. Porta<br />
alegria. 6. L’home de la nostra comarca. 7. La consonant que fa pessigolles al paladar. En aquest moment. Les grans<br />
de la Reial Societat. La vocal més sorprenent. 8. Marge sense cultivar que separa dos trossos entre sí, o el tros amb el<br />
camí. El seu. 9. En cap ocasió. Que s’ha quedat antic i primitiu. 10. Natural de l’Índia original. Allà on trobarem els<br />
nostres orígens, les arrels.<br />
VERTICALS<br />
1. Mascle de la cabra, sense insultar. Associació dins d’un mateix ofici o professió. 2. Menjar que l’ocell transporta<br />
per a les seues cries. Dit d’aquell que és religiosament venerat per la seua puresa, tal com sona i potser tal com s’hauria<br />
d’escriure. 3. Vall presa per catalana però que no ho és. De pressa i a gran velocitat. 4. Nota musical. Bossa de pell que<br />
els pastors han fet famosa. La vocal més prima de totes. 5. Alguna. Planta enfiladissa que és utilitzada pels animals de la<br />
selva com a transport públic. 6. L’autèntic article masculí singular que ha donat la llengua catalana. Que no és de secà.<br />
Habilitat per fer alguna cosa. 7. Consonant líquida. Que es dóna per fet. Comunitat Europea. 8. Acabament dels verbs<br />
de la primera conjugació. Baldar al bres. 9. Deixaran sense pagar. Escoltar, en antic. 10. Agafador. Lo jaç de l’ull, o<br />
del riu.<br />
1<br />
2<br />
3<br />
4<br />
5<br />
6<br />
7<br />
8<br />
9<br />
10<br />
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10<br />
Fets per Boira<br />
Solucions número anterior de La<br />
Borrassa<br />
P<br />
E A J U H A N A S<br />
D T A L A S S<br />
S R P L E L<br />
R U L L T L<br />
A E E E<br />
L L G T T A R<br />
I L R R M A R<br />
V O O O<br />
B C P L A N A B<br />
2<br />
3 F O R C A<br />
7 R<br />
T T 4<br />
10 1 R O C A N L L A M P<br />
P L L A<br />
O R E L L E T E S R<br />
M S I<br />
A 5 G A U D I N<br />
9 C A R P A<br />
D<br />
6 J A U M E<br />
lletres<br />
35
36<br />
el còmic
el còmic<br />
37
el dia a dia en imatges<br />
1 de maig a la Capella<br />
Homenatge a<br />
Mossèn Anton Bru<br />
38<br />
Sant Isidre<br />
En Xavier Vidal a Montmeló
Les jornades Culturals<br />
el dia a dia en imatges
Col·labora: