4.1.2 El patrimoni cultural - Blanes promoció

ordenacions redactades el 1477 (i on s’especifica la manera d’elegir els jurats
que havien de regir la universitat de la vila de Blanes, les concessions del
consell general, etc.). Per aquesta raó aquest llibre esdevé una de les fonts
més importants per a l’estudi del municipalisme del segle XIV. Fou important
per a la vila la fundació del convent dels caputxins el 1583, bastit al puig de
Santa Anna, per iniciativa, sembla, dels jurats blanencs.
Aquest fort procés d’expansió de la vila de Blanes també comportà un
creixement urbanístic “fora muralles”. Al sector sud es traspassà la riera de
Blanes i, amb això, també el terme del castell de Blanes (el barri estava
enganxat a Blanes però pertanyia a Palafolls). Aquest desajust era l’origen de
múltiples problemes i conflictes de tipus administratiu i/o funcional que calia
solucionar. El 1603, el terme jurisdiccional de Blanes, que per ponent arribava
només fins a la riera de Blanes o de Valldoric, s’estengué fins a la Tordera (en
detriment del terme del Castell de Palafolls), i així els barris de s’Auguer i de la
Maçaneda restaren incorporats eclesiàsticament i civilment a Blanes. En darrer
lloc, l’ampliació fins a la Tordera també va significar que a partir d’aquells
moments els blanencs disposessin d’unes terres de cultiu molt fèrtils (i
necessàries per a l’alimentació d’una població cada vegada més nombrosa).
A la fi de la guerra dels Segador (1652), el marquès de Mortara, al servei de
la corona castellana, atacà la vila amb l’artilleria, la saquejà i la prengué contra
una aferrissada resistència al palau i a l’església. Uns 300 defensors de la vila
foren condemnats a galeres. El 1694, durant la guerra de la Lliga d’Ausburg, les
forces del general Clarke atacaren el port de Blanes i abans d’ésser rebutjades
ja havien enderrocat el palau, del qual només resta part de la façana, per bastir
un terraplè defensiu.
Durant la guerra de Successió la vila fou austriacista. Al segle XVIII
l’església fou ampliada amb la nau lateral dreta i hi fou col·locat un magnífic
altar barroc, destruït el 1936. A la fi d’aquest segle el viatger Francisco de
Zamora dóna compte de la revifalla de l’economia blanenca, especialment de
l’activitat marinera (9 vaixells per a Amèrica, 18 per a Itàlia, 12 per a la costa,
120 per a la pesca, i unes drassanes): i industrial (puntes de coixí, cordes, taps
de suro, bótes). En pocs anys, la població gairebé es duplica. Durant la guerra
del Francès, el general Verdier establí el quarter general a Blanes per a
preparar i executar el setge del castell d’Hostalric.