4.1.2 El patrimoni cultural - Blanes promoció

(segurament molt poc important) a ben segur que comportà una reactivació, en
tots els sentits, del poble. Un factor important que demostraria que Blanes
efectivament va estar habitada abans de la construcció del castell és el tipus
d’actuació que es va dur a terme. Aquí es va erigir un castell termenat,
construcció que cal distingir d’un simple castell o força. Aquests darrers tenen
una finalitat exclusivament defensiva o militar, mentre al termenat s’hi afegeix la
jurisdicció sobre un àmbit territorial (l’objectiu era obtenir uns recursos
econòmics i, per a això, fa falta una població que treballi la terra). De Blanes no
es coneix cap carta de poblament 3 entesa en el sentit d’una ocupació d’un
territori fins aleshores deshabitat, de manera que el més probable és que ja
estigués habitada. Sigui com sigui, el que sí està clar és que la construcció del
Castell de Blanes 4 significà el primer pas cap a la constitució del terme
municipal de Blanes.
Inicialment va existir un clar desajust entre el poder dels senyors feudals
(amb el castell termenat de Blanes al capdavant) i el poder religiós (amb la
parròquia de Santa Maria de Blanes 5 com a màxim exponent). Fins l’any 1319,
en què el bisbe de Girona Pere de Rocabertí l’erigí en parròquia independent,
l’església de Santa Maria de Blanes fou sufragània de la parròquia de Tordera.
Aquesta mantenia l’exclusiva de bateigs i enterraments. Però el
desenvolupament de la vila de Blanes va esdevenir tan important que els propis
habitants de la vila consideraren imprescindible tenir parròquia pròpia. Hi havia
un altre motiu: passar la Tordera per anar a missa o rebre els sagraments era
problemàtic quan venien les riuades. Presentaren la petició al bisbe, Pere de
3 El que es coneix són uns privilegis del 1260 que el vescomte Guerau (VI) de Cabrera i el seu
subfeudatari Guillem de Blanes atorgaren al port i a la vila de Blanes per afavorir-ne el
poblament i l’expansió. Aquests privilegis són reproduïts en un document del 1373 en el qual
Bernadí de Cabrera confirma les franqueses, llibertats, immunitats i privilegis atorgats pel seu
antecessor. Aquest i d’altres interessants documents figuren al Llibre de la universitat de la vila
de Blanes, traspassat recentment de l’arxiu de la parròquia de Santa Maria a l’arxiu municipal.
4 El castell de Blanes, dit inicialment de Forcadell, és esmentat per primera vegada el 1002 en
un document del vescomte Sunifred de Girona. La seva néta Ermessenda, que es casà amb
Guerau de Cabrera reconeix vers el 1050 i el 1053 tenir en feu dels comtes de Barcelona el
castell de Blanes (amb el de Cabrera i el d’Argimón). També apareix en un instrument fet entre
els anys 1051 i 1058 i en el que la comtessa Ermessenda restituïa al bisbe de Girona una sèrie
d’esglésies i de jurisdiccions i drets que retenia injustament. En el “Liber feudorum maior” hom
conserva diversos juraments de fidelitat retuts pels vescomtes de Cabrera als comtes de
Barcelona per aquest castell. Entre el 1050 i el 1076, Ponç Guerau, fill d’Ermessenda, signà
una convinença pel “castro de Blannes et de ipsa forteda qui ibi est aut in antea ibi erit”.
5 Segons Monsalvatje, la primera menció de l’església de Santa Maria de Blanes figura en un
document del 974, una butlla en què el papa Benet confirma un seguit de béns, entre els quals
aquesta església, al monestir de Sant Pere de Rodes. Pel que fa a l’Església parroquial de
Santa Maria de Blanes s’ha de dir que tot i que la construcció és plenament romànica,
probablement hi podria haver existit una primigènia construcció visigòtica amb culte a la Mare
de Déu que fou destruïda pels sarraïns als segles VIII i IX (això no deixa de ser una suposició).
El 1246 passà per una butlla pontifícia al monestir de Sant Salvador de Breda.