4.1.2 El patrimoni cultural - Blanes promoció
4.1.2 El patrimoni cultural - Blanes promoció 4.1.2 El patrimoni cultural - Blanes promoció
primers períodes no han estat estudiats en la seva justa mesura. A part de les excavacions que es van dur a terme al Puig d’en Lledó (Muñoz Amilibia –1972- i, Vilà i Bota –1976-), poc més s’ha fet. Les altres restes de que es disposa s’han anat trobant d’una manera aïllada i esporàdica. Sembla bastant probable, per tant, que encara no s’han exhaurit totes les possibilitats arqueològiques que ofereix el municipi de Blanes. L’ampliació de les excavacions que es van dur a terme a un petit sector dels Pedrets i la realització de noves prospeccions a d’altres indrets de la ciutat podria contribuir a aclarir una part de la història de Blanes. Aquest desconeixement ha donat peu a múltiples interpretacions i hipòtesis radicalment oposades que, de ben segur, es podrien resoldre a partir d’un treball arqueològic definitiu. El que sembla clar és que l’origen del poblament de Blanes i la seva posterior evolució estan estretament relacionats amb les peculiars característiques geogràfiques de la contrada. De fet, la ubicació de la vila és privilegiada (i encara més ho devia ser per aquells antics pobladors), doncs aquí hi conflueixen el mar (pesca, comerç...), la muntanya (turons que donaven una certa protecció i que a més eren punts de vigilància excel·lents) i la plana al·luvial de la Tordera (zona agrícola molt rica i que a més esdevé un lloc de pas natural cap a l’interior de la contrada). Respecte al poblament romà de la ciutat els coneixements són una mica més extensos. A part de la conservació de vestigis materials, també es disposa de diferents referències a partir de les fonts llatines (Plini el Vell, Pomponi Mela i d’altres). Aquests autors parlen de Blanda com a “oppida vivium romanorum” (lloc emmurallat). També esmenten el seu caràcter de colònia regida pel dret romà. Les descripcions d’aquests autors la posen al mateix nivell que altres importants ciutats romanes com Iluro (Mataró) o Baetulo (Badalona), fet que podria demostrar que era un nucli de poblament bastant superior a una simple “vil·la” rural. Malgrat tot, les troballes recollides fins avui dia no estan en correspondència amb la seva suposada importància. Fins al moment, les restes del puig d’en Lledó (els Pedrets) i d’altres troballes menors que s’han trobat ran de l’església parroquial, al Racó d’en Portes i prop de l’ermita de Sant Francesc són les úniques mostres recollides. L’anàlisi de les restes arqueològiques que es van trobar durant les excavacions dels Pedrets poden contribuir a interpretar aquest període. El jaciment romà dels Pedrets, situat a l’anomenat Puig d’en Lladó (a uns 40 m d’altitud sobre el nivell del mar) no seria, però, el nucli de la ciutat de Blanda. La
derivació plural del topònim (Blanda-Blandae) pot fer referència a l’existència de més d’un nucli de poblament, tal i com la distribució variada de les troballes també podria indicar. Entre els darrers segles encara influïts per la civilització romana (segle III dC.) i el final del segle IX i l’inici del X, època en què la documentació comença a esmentar llocs concrets, hi ha un llarg temps en què no es té cap referència concreta del que va succeir a la zona. Pocs són els vestigis d’aquesta època que s’han conservat fins als nostres dies (entorn de la basílica de Santa Maria de Mataró, ermita de Cabrils i, sobretot, la cambra o edicte que es conserva sota l’església medieval de Sant Pol de Mar). Seguint la tònica general, a Blanes tampoc s’ha trobat cap document ni vestigi que ens demostri algun fet ocorregut durant aquest llarg període, primer dominat pels visigots i posteriorment pels àrabs. Per tant, tot el que es pugui dir sobre Blanes durant aquest període entra en el camp de les suposicions. Com a màxim, es pot intentar reconstruir el que va passar a partir dels successos enregistrats en altres indrets de similars característiques. En aquest punt és important destacar que en el llibre “Resumen historial de las grandezas y antigüedades de la ciudad de Gerona”, escrit el 1678 per Joan Gaspar i Jalpí 1 (fill de Blanes), es deixa constància de quina podria ser la situació de Blanes durant aquest període. Diu així: “… y es ignorancia manifiesta dezir que esta villa (Blanes) se poblò de la de Tordera; pues es llanisimo, que Blanda es la misma población que antiguamente se llamò Blanda Ciudad. …no dudarà alguno, que Blanes nunca totalmente estuvo destituida de sus naturales. Pero no negamos que despues de la concession de aquel privilegio 2 ... de D. Guerao de Cabrera, y de Don Guillermo de Blanes, muchos de Tordera no volvieron à Blanes, …” 1 La credibilitat de la figura de Joan Gaspar i Jalpí ha estat qüestionada molt sovint, doncs s’ha comprovat que moltes de les coses que afirmava no eren certes. Això succeeix sobretot quan parla de Blanes. Ell era d’aquesta vila i, per tant, és lògic que exageres en alguns moments. En tot cas, això no hauria de significar que tot el que diu és fals (cal saber distingir entre allò que clarament és una exageració i el que simplement és una descripció d’un fet ocorregut). Però també és cert que aquest personatge ha estat un dels pocs que ha intentat fer una interpretació històrica de Blanes (encara que a la seva manera) i això, sens dubte, té un valor que s’ha de reconèixer. 6 Al 1260 el vescomte Guerau (VI) de Cabrera i el seu subfeudatari Guillem de Blanes atorgaren uns privilegis al port i a la vila de Blanes per afavorir-ne el poblament i l’expansió. 27 El varvassor o castlà, nomenat per un baró o comdor, era l’encarregat de la guarnició d’un castell. 8 Guerrers professionals que en nombre de 5 i 10 constituïren el grup d’un castlà i la guarnició d’un castell. Els milites podien tenir masos o peces de terra posseïdes per herència o adquisició en qualitat d’alous o de feus.
- Page 1 and 2: 4.1.2 El patrimoni cultural Catalun
- Page 3: D’altra banda, a causa de la gran
- Page 7 and 8: (segurament molt poc important) a b
- Page 9 and 10: ordenacions redactades el 1477 (i o
- Page 11 and 12: aniran adoptant progressivament com
- Page 13 and 14: 9. Capella de l’Antiga 10. Capell
- Page 15 and 16: 1) Suspensió puntual de llicèncie
- Page 17 and 18: 4.1.2.2 Els jardins botànics S’h
- Page 19 and 20: Pinya de Rosa es podria caracteritz
- Page 21 and 22: manifestacions culturals com la pre
- Page 23 and 24: Respecte a les altres festes popula
- Page 25 and 26: Gallostra Gàndara, proposen amplia
- Page 27 and 28: Dins, que venen tota mena d’artic
- Page 29 and 30: més dins d’una destinació turí
- Page 31 and 32: per donar a conèixer les pressupò
- Page 33 and 34: Capítol a part mereix el cas de l
- Page 35: i el handbol. Actualment, l’espor
derivació plural del topònim (Blanda-Blandae) pot fer referència a l’existència<br />
de més d’un nucli de poblament, tal i com la distribució variada de les troballes<br />
també podria indicar.<br />
Entre els darrers segles encara influïts per la civilització romana (segle III<br />
dC.) i el final del segle IX i l’inici del X, època en què la documentació comença<br />
a esmentar llocs concrets, hi ha un llarg temps en què no es té cap referència<br />
concreta del que va succeir a la zona. Pocs són els vestigis d’aquesta època<br />
que s’han conservat fins als nostres dies (entorn de la basílica de Santa Maria<br />
de Mataró, ermita de Cabrils i, sobretot, la cambra o edicte que es conserva<br />
sota l’església medieval de Sant Pol de Mar). Seguint la tònica general, a<br />
<strong>Blanes</strong> tampoc s’ha trobat cap document ni vestigi que ens demostri algun fet<br />
ocorregut durant aquest llarg període, primer dominat pels visigots i<br />
posteriorment pels àrabs. Per tant, tot el que es pugui dir sobre <strong>Blanes</strong> durant<br />
aquest període entra en el camp de les suposicions. Com a màxim, es pot<br />
intentar reconstruir el que va passar a partir dels successos enregistrats en<br />
altres indrets de similars característiques.<br />
En aquest punt és important destacar que en el llibre “Resumen historial de<br />
las grandezas y antigüedades de la ciudad de Gerona”, escrit el 1678 per Joan<br />
Gaspar i Jalpí 1 (fill de <strong>Blanes</strong>), es deixa constància de quina podria ser la<br />
situació de <strong>Blanes</strong> durant aquest període. Diu així: “… y es ignorancia<br />
manifiesta dezir que esta villa (<strong>Blanes</strong>) se poblò de la de Tordera; pues es<br />
llanisimo, que Blanda es la misma población que antiguamente se llamò<br />
Blanda Ciudad. …no dudarà alguno, que <strong>Blanes</strong> nunca totalmente estuvo<br />
destituida de sus naturales. Pero no negamos que despues de la concession<br />
de aquel privilegio 2 ... de D. Guerao de Cabrera, y de Don Guillermo de <strong>Blanes</strong>,<br />
muchos de Tordera no volvieron à <strong>Blanes</strong>, …”<br />
1 La credibilitat de la figura de Joan Gaspar i Jalpí ha estat qüestionada molt sovint, doncs s’ha<br />
comprovat que moltes de les coses que afirmava no eren certes. Això succeeix sobretot quan<br />
parla de <strong>Blanes</strong>. <strong>El</strong>l era d’aquesta vila i, per tant, és lògic que exageres en alguns moments. En<br />
tot cas, això no hauria de significar que tot el que diu és fals (cal saber distingir entre allò que<br />
clarament és una exageració i el que simplement és una descripció d’un fet ocorregut). Però<br />
també és cert que aquest personatge ha estat un dels pocs que ha intentat fer una interpretació<br />
històrica de <strong>Blanes</strong> (encara que a la seva manera) i això, sens dubte, té un valor que s’ha de<br />
reconèixer.<br />
6 Al 1260 el vescomte Guerau (VI) de Cabrera i el seu subfeudatari Guillem de <strong>Blanes</strong><br />
atorgaren uns privilegis al port i a la vila de <strong>Blanes</strong> per afavorir-ne el poblament i l’expansió.<br />
27 <strong>El</strong> varvassor o castlà, nomenat per un baró o comdor, era l’encarregat de la guarnició d’un<br />
castell.<br />
8 Guerrers professionals que en nombre de 5 i 10 constituïren el grup d’un castlà i la guarnició<br />
d’un castell. <strong>El</strong>s milites podien tenir masos o peces de terra posseïdes per herència o adquisició<br />
en qualitat d’alous o de feus.
Change language