4.1.2 El patrimoni cultural - Blanes promoció
4.1.2 El patrimoni cultural - Blanes promoció 4.1.2 El patrimoni cultural - Blanes promoció
Massaneda JULIOL Valldolig AGOST Dintre Vila i Control. Blanes Moda Quatre Vents, la Dona Morta i Vilar Petit Mas Cremat i Montferrant Voluntariat. Puntaires. Fira d’atraccions Fira de productes tradicionals. Copatrons (Caminada popular St. Bonòs) Festa pescadors. Recó d’en Portas i Raval. Festa Major (Fira d’Atraccions i Focs d’Artifici). “Blanes Tast”. Blanes Residencial Sa Carbonera SETEMBRE Pedrera Plantera. Diada OCTUBRE Tuning Ca la Guidó Aplec Votiu NOVEMBRE DESEMBRE Pessebres Canaricultura Fira St. Tomàs Expodiver Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Fires i Festes. Festes populars i aplecs; Festes de barri; Fires; Altres. Una de les manifestacions més conegudes a aquest nivell són les festes majors que se celebren a la majoria dels nuclis de població. Tenen els seus orígens en la commemoració de la diada del patró local. Els habitants rendien culte a una verge o sant determinat al qual atribuïen certs prodigis que havien tingut un efecte positiu sobre les viles (guariments de malalties, bones collites, protecció davant els enemics, etc.). A les festes majors locals s’organitzen espectacles culturals, festivals infantils, actes tradicionals, ambientació de carrers i balls de festa. En general, es mira de confeccionar programes per a tots els gustos i per a tots els públics, tant pels qui viuen al poble com pels qui el visiten. Són, en definitiva, dies que ajuden a trencar amb la rutina i a viure un ambient engrescador i distès. La Festa Major de Blanes és celebra el 26 de juliol n honor de Santa Anna, patrona de la ciutat, almenys des de principis del segle XVII. Un dels actes més destacats és el “Concurs Internacional de Focs d’Artifici de la Costa Brava” (al qual s’ha dedicat un apartat, veure 4.1.2.3 b). Aquest concurs, que atrau milers de visitants, es va instituir l’any 1970 i és un dels més importants de l’Estat Espanyol. A banda d’això, el reguitzell d’actes és prou ampli: actuacions musicals, balls i dansa, aplecs, sopar popular, teatre, exhibicions vàries, exposicions, tallers infantils, concursos, espectacles folklòrics (balls tradicionals, exhibicions castelleres, audicions de sardanes), celebracions eucarístiques, capgrossos, correaigua i correfoc, cercaviles, etc. Tot plegat 8 dies de Festa Major en els quals l’afluència de visitants a la vila és màxima, fins i tot fregant la saturació.
Respecte a les altres festes populars cal destacar l’anomenada Festa Petita o dels Copatrons (Sant Bonós i Sant Maximià), que es celebra el dia 21 d’agost. Un dels actes més populars d’aquesta festa és la caminada de la nit de Sant Bonós. També cal esmentar les Festes de Maig (s’escauen la segona quinzena del mes); la revetlla de Sant Joan (la vigília del 24 de juny), se celebra amb focs a la platja encara que antigament també hi ballaven el Gall del Càntir; la diada de Sant Pere (29 de juny), organitzada per la Confraria de Pescadors; la processó de Setmana Santa (per Pasqua); l’aplec de la Mare de Déu del Vilar (dimarts de Pasqua Florida), amb missa, dinar de germanor i sardanes; les Festes de Primavera; el Festival d’Estiu, amb actuacions de tota mena a la plaça de l’Església; i, finalment, l’aplec votiu de Sant Rafel (21 de desembre), on hi ha parades de tota mena. Capítol a part són les festes dels barris, doncs a priori resten fora dels circuits turístics i, fons i tot, en algun cas, de la resta de la ciutat. Gran part d’elles es celebren durant l’estiu (Mas Florit, la Massaneda, Valldolig, Dintre Vila, el Control, el Port, Quatre Vents, la Dona Morta, el Vilar Petit, Mas Cremat, Montferrant. S’Auguer, Racó d’en Portes, Raval, Blanes Residencial i Sa Carbonera), només unes poques a la primavera (els Pins i Mas Borinot) i a la tardor (la Pedrera, la Plantera i Ca la Guidó) i cap al hivern. b) Els focs d’artifici Els antecedents En el Arxiu Municipal es troba la primera data documentada del llançament d’un castell de focs a Blanes, el dia 26 de juliol de l’any 1906, on en un article de J. Roig i Ruiz titulat "Blanes, qui l’ha vist - qui la veu" publicat en el Setmanari Català Il·lustrat La Selva fa referència als focs i diu "En un cap de Passeig un cadafalch per focs artificials". La següents referències als focs d’artifici daten de l’any 1909 i, posteriorment, del 1931, en què en la revista Recull consta en la publicació del programa de festes, el dia 26 de juliol a les 10 de la nit la següent inscripció: "Aviació d’un magnífic i sorprenent Castell de
- Page 1 and 2: 4.1.2 El patrimoni cultural Catalun
- Page 3 and 4: D’altra banda, a causa de la gran
- Page 5 and 6: derivació plural del topònim (Bla
- Page 7 and 8: (segurament molt poc important) a b
- Page 9 and 10: ordenacions redactades el 1477 (i o
- Page 11 and 12: aniran adoptant progressivament com
- Page 13 and 14: 9. Capella de l’Antiga 10. Capell
- Page 15 and 16: 1) Suspensió puntual de llicèncie
- Page 17 and 18: 4.1.2.2 Els jardins botànics S’h
- Page 19 and 20: Pinya de Rosa es podria caracteritz
- Page 21: manifestacions culturals com la pre
- Page 25 and 26: Gallostra Gàndara, proposen amplia
- Page 27 and 28: Dins, que venen tota mena d’artic
- Page 29 and 30: més dins d’una destinació turí
- Page 31 and 32: per donar a conèixer les pressupò
- Page 33 and 34: Capítol a part mereix el cas de l
- Page 35: i el handbol. Actualment, l’espor
Massaneda<br />
JULIOL Valldolig<br />
AGOST<br />
Dintre Vila i Control.<br />
<strong>Blanes</strong> Moda<br />
Quatre Vents, la<br />
Dona Morta i Vilar<br />
Petit<br />
Mas Cremat i<br />
Montferrant<br />
Voluntariat.<br />
Puntaires.<br />
Fira d’atraccions<br />
Fira de productes<br />
tradicionals.<br />
Copatrons<br />
(Caminada popular<br />
St. Bonòs)<br />
Festa pescadors.<br />
Recó d’en Portas i<br />
Raval.<br />
Festa Major (Fira<br />
d’Atraccions i Focs<br />
d’Artifici).<br />
“<strong>Blanes</strong> Tast”.<br />
<strong>Blanes</strong> Residencial<br />
Sa Carbonera<br />
SETEMBRE Pedrera<br />
Plantera.<br />
Diada<br />
OCTUBRE Tuning Ca la Guidó Aplec Votiu<br />
NOVEMBRE<br />
DESEMBRE Pessebres Canaricultura Fira St. Tomàs Expodiver<br />
Font: <strong>El</strong>aboració pròpia a partir de dades del Departament de Fires i Festes.<br />
Festes populars i aplecs; Festes de barri; Fires; Altres.<br />
Una de les manifestacions més conegudes a aquest nivell són les festes<br />
majors que se celebren a la majoria dels nuclis de població. Tenen els seus<br />
orígens en la commemoració de la diada del patró local. <strong>El</strong>s habitants rendien<br />
culte a una verge o sant determinat al qual atribuïen certs prodigis que havien<br />
tingut un efecte positiu sobre les viles (guariments de malalties, bones collites,<br />
protecció davant els enemics, etc.). A les festes majors locals s’organitzen<br />
espectacles <strong>cultural</strong>s, festivals infantils, actes tradicionals, ambientació de<br />
carrers i balls de festa. En general, es mira de confeccionar programes per a<br />
tots els gustos i per a tots els públics, tant pels qui viuen al poble com pels qui<br />
el visiten. Són, en definitiva, dies que ajuden a trencar amb la rutina i a viure un<br />
ambient engrescador i distès.<br />
La Festa Major de <strong>Blanes</strong> és celebra el 26 de juliol n honor de Santa Anna,<br />
patrona de la ciutat, almenys des de principis del segle XVII. Un dels actes més<br />
destacats és el “Concurs Internacional de Focs d’Artifici de la Costa Brava” (al<br />
qual s’ha dedicat un apartat, veure <strong>4.1.2</strong>.3 b). Aquest concurs, que atrau milers<br />
de visitants, es va instituir l’any 1970 i és un dels més importants de l’Estat<br />
Espanyol. A banda d’això, el reguitzell d’actes és prou ampli: actuacions<br />
musicals, balls i dansa, aplecs, sopar popular, teatre, exhibicions vàries,<br />
exposicions, tallers infantils, concursos, espectacles folklòrics (balls<br />
tradicionals, exhibicions castelleres, audicions de sardanes), celebracions<br />
eucarístiques, capgrossos, correaigua i correfoc, cercaviles, etc. Tot plegat 8<br />
dies de Festa Major en els quals l’afluència de visitants a la vila és màxima, fins<br />
i tot fregant la saturació.
Change language