4.1.2 El patrimoni cultural - Blanes promoció

More documents

Recommendations

Info

Santa Cristina. En el cas de la finca de Pinya de Rosa des de l’inici de la Llapissada i fins a la petita cala a redós de la Punta de S’Agulla, el litoral constitueix una massa forestal uniforme, plena de pins i matolls que davallen gairebé fins al mar. S’Agulla és una roca singular com el nom indica. Per la seva forma d’agulla gegantina el perfil insòlit de la roca sembla que marca la fita del litoral rocós de Blanes, tot i que continua en un penya-segat vertical que es suavitza progressivament fins arribar a la platja de Treumal. Finalment l’espai marí està constituït per un penya-segat rocós que s’introdueix al mar fins a una fondària que no supera els 15m i que dóna continuïtat als fons tous sorrencs. A la transició entre la roca i la sorra poden trobar-se moltes taques petites d’alguer (Posidonia oceanica) que conformen un paisatge submarí suau de gran importància i bellesa. 4.1.2.3 El Folklore El patrimoni cultural del qualsevol territori està conformat per un seguit d’elements, aglutinats dins el concepte de “folklore”, que són els que donen identitat i personalitat als seus habitants. D’aquests cal destacar les tradicions (transmissió a les generacions següents de valors culturals i de civilització) i els costums (la manera de fer i obrar d’una societat, establerta per un llarg ús i adquirida per la repetició continuada d’una sèrie d’actes), doncs ambdues esdevenen un factor fonamental a l’hora d’entendre la realitat cultural d’un territori i de la seva societat. Conèixer la relació entre aquests elements ha d’aportar, per tant, una millora en la gestió del patrimoni cultura. El municipi de Blanes, malgrat el pas del temps, conserva encara alguna de les antigues manifestacions populars i tradicionals (aquest és el cas, per exemple, d’algunes festes populars i aplecs). En d’altre casos, però, de les antigues tradicions i costums poc més hi queda que el que puguin recordar els més grans o el que reflecteixen els registres històrics (la gastronomia n’és un clar exemple). D’altra banda, hi ha esdeveniments més recents però que en un curt espai de temps han arrelat profundament entre la població; els focs d’artifici encara no han complit cent anys (el primer castell es va llençar el 1906), però s’han convertit ja en un element definidor de la cultura blanenca. En aquest apartat, per tant, veurem quines són les manifestacions folklòriques més rellevants del municipi de Blanes. Les festes populars i els aplecs; les fires i els mercats; els focs d’artifici; la gastronomia; i d’altres
manifestacions culturals com la premsa local; constitueixen l’eix central d’allò que hom podria anomenar el folklore blanenc. a) Les festes populars i els aplecs El folklore ve definit, entre d’altres coses, per les seves festes i els seus aplecs. Pertanyen a la cultura de l’oci, de la diversió i de la participació. El pas del temps ha canviat molts hàbits i ha liquidat molts costums, però les festes es mantenen vives per la seva capacitat d’adaptació a les noves circumstàncies. ’arrels centenàries o d’implantació moderna, les festes trenquen la rutina dels ritmes laborals, marquen les etapes del cicle de l’any i serveixen de font d’expressió personal i col·lectiva. Poden adoptar la forma de fires, aplecs, àpats, marxes, concursos, audicions musicals, processons, representacions, balls, celebracions o espectacles populars. Poden ser muntanyenques, pastorívoles, marineres, urbanes, comercials, gastronòmiques, religioses, cíviques o simplement lúdiques. Hi ha festes de tota mena, en tos els àmbits i per a tots els gustos. El municipi de Blanes compte amb un gran nombre d’esdeveniments festius de diversa tipologia que es reparteixen al llarg de tot l’any (veure Taula 5), tot i que durant els mesos d’estiu aquest abunden especialment. Per altra banda, també s’observa una distribució dels esdeveniments segons l’època de l’any. Així, en mesos com l’abril i el maig, les festes tenen una forta relació amb un període litúrgic determinat (Setmana Santa i Pasqua). A l’estiu, en canvi, el predomini el tenen les festes majors relacionades amb un patró d’àmbit local i les festes populars dels barris. Taula 5: Calendari 2004 de Fires i Festes de Blanes 1ª SETMANA 2ª SETMANA 3ª SETMANA 4ª SETMANA GENER Cavalcada de Reis FEBRER Carnaval MARÇ Setmana Santa ABRIL Aplec del Vilar Cursa cambrers MAIG Festes de Maig Festes de Maig (balls de saló, Festa entitats, plaques cava, ball, Català Jazz, Feria d’Abril, Festa Homenatge). Els Pins Mas Borinot JUNY Rocío. Mas Florit i la El Port Botifarrada. S’Auguer Revetlla St. Joan.
Page 1 and 2: 4.1.2 El patrimoni cultural Catalun
Page 3 and 4: D’altra banda, a causa de la gran
Page 5 and 6: derivació plural del topònim (Bla
Page 7 and 8: (segurament molt poc important) a b
Page 9 and 10: ordenacions redactades el 1477 (i o
Page 11 and 12: aniran adoptant progressivament com
Page 13 and 14: 9. Capella de l’Antiga 10. Capell
Page 15 and 16: 1) Suspensió puntual de llicèncie
Page 17 and 18: 4.1.2.2 Els jardins botànics S’h
Page 19: Pinya de Rosa es podria caracteritz
Page 23 and 24: Respecte a les altres festes popula
Page 25 and 26: Gallostra Gàndara, proposen amplia
Page 27 and 28: Dins, que venen tota mena d’artic
Page 29 and 30: més dins d’una destinació turí
Page 31 and 32: per donar a conèixer les pressupò
Page 33 and 34: Capítol a part mereix el cas de l
Page 35: i el handbol. Actualment, l’espor

4.1.2 El patrimoni cultural - Blanes promoció

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?