4.1.2 El patrimoni cultural - Blanes promoció

More documents

Recommendations

Info

ecinte on es concentren les espècies de la flora regional i la col·lecció de falgueres de les muntanyes de Catalunya. A més de les sèries de plantes vives, el jardí botànic Mar i Murtra disposa també d’un reduït herbari, una selecció de llavors, una biblioteca especialitzada, un hivernacle, diversos camps d’experimentació (amb el seu laboratori experimental) i una estació meteorològica. Tot plegat fa que aquest jardins siguin un dels elements d’atracció turística més importants del municipi de Blanes; les 150.000 – 180.000 persones que el visiten anualment n’és una mostra prou evident (encara que anys enrere s’havia arribat a la xifra de 500.000 visitants). Jardí tropical de Pinya de Rosa L’altre jardí present a la vila de Blanes és el de Pinya de Rosa, potser no tan conegut com el de Mar i Murtra, però igualment interessant des del punt de vista botànic. Tot i això, per si alguna cosa destaca el jardí Pinya de Rosa és pel seu gran valor paisatgístic i ecològic, dons resta inserit en una finca molt més àmplia i que possiblement serà declarada com zona PEIN després d’un fracassat intent d’urbanització. Els jardins de Pinya de Rosa, apleguen una notable col·lecció de plantes africanes, cactus i espècies de la flora mediterrània. El Dr. Fernando Riviere de Caralt creà el jardí poc després de comprar la finca l’any 1945. La formació de les col·leccions suposà anys d’intens treball. Els exemplars que anaven engrandint les sèries eren procedents, alguns del seu hàbitat original i d’altres de jardins botànics, particulars i vivers d’arreu del món. En total el jardí comprèn més de 7.000 espècies. De totes les col·leccions, han estat considerades com les millors d’Europa, i fins i tot del món, les dels gèneres d’Agave, Aloe, Lucca i Opuntias. Respecte al conjunt de l’espai natural de Pinya de Rosa, cal destacar que es troba al nord-est del terme municipal de Blanes, i limita amb el terme municipal de Lloret de Mar (per la platja de Treumal) i amb l’espai forestal de Santa Cristina. Aquest espai natural conforma una entitat molt peculiar i interessant al quedar protegida dels nuclis urbans de Blanes i Lloret de Mar alhora que esdevé una mena de corredor biològic amb d’altres zones naturals de l’interior de la comarca. Es tracta d’una finca rústica d’unes 50 ha d’extensió, actualment amb un caràcter marcadament forestal que és conseqüència de l’esdevenir de tota una sèrie de processos socioeconòmics que han actuat sobre el seu territori en els darrers 150 anys.
Pinya de Rosa es podria caracteritzar com a una zona d’elevada riquesa natural i paisatgística, pròpia de la confluència de dos medis físics ben diferenciats que han servit per estructurar un espai terrestre, predominantment forestal, un espai litoral, i un espai marí de fons suaus i preferentment tous. Gran part de la finca de Pinya de Rosa està conformat bàsicament per una extensa massa forestal. Originalment, abans del seu aprofitament agrícola, aquest espai estava constituït per un bosc de suros i/o alzines (Viburno- Quercetum ilicis típic i suberetorum). Els pi pinyoner (Pinus pinea) i les alzines (Quercus ilex) es troben sovint barrejades amb les alzines sureres a les formacions primitives. Tot aquest conjunt permet tanmateix la vida d’un nombre molt important d’organismes que conformen un dels sistemes naturals més típics de la nostra geografia. Vista aèria de l’espai natural Pinya de Rosa. Respecte a la franja litoral de Pinya de Rosa, cal dir que presenta dos quilòmetres de costa retallada d’una bellesa extraordinària. Sens dubte, aquest és un bon exemple del paisatge general de l’anomenada Costa Brava. Després de la Punta Santa Anna, a Blanes, la costa torna a ser abrupta i elevada fins a
Page 1 and 2: 4.1.2 El patrimoni cultural Catalun
Page 3 and 4: D’altra banda, a causa de la gran
Page 5 and 6: derivació plural del topònim (Bla
Page 7 and 8: (segurament molt poc important) a b
Page 9 and 10: ordenacions redactades el 1477 (i o
Page 11 and 12: aniran adoptant progressivament com
Page 13 and 14: 9. Capella de l’Antiga 10. Capell
Page 15 and 16: 1) Suspensió puntual de llicèncie
Page 17: 4.1.2.2 Els jardins botànics S’h
Page 21 and 22: manifestacions culturals com la pre
Page 23 and 24: Respecte a les altres festes popula
Page 25 and 26: Gallostra Gàndara, proposen amplia
Page 27 and 28: Dins, que venen tota mena d’artic
Page 29 and 30: més dins d’una destinació turí
Page 31 and 32: per donar a conèixer les pressupò
Page 33 and 34: Capítol a part mereix el cas de l
Page 35: i el handbol. Actualment, l’espor

4.1.2 El patrimoni cultural - Blanes promoció

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?