4.1.2 El patrimoni cultural - Blanes promoció

aniran adoptant progressivament com a principal la façana que mira a mar. A
banda d’aquestes zones, durant la Segona República també s’urbanitzarà el
sector de l’Horta d’en Creus i la part final de s’Auguer.
Durant el període de la postguerra i fins a finals dels anys cinquanta, el
perímetre urbà no va variar gaire, però, en canvi, es varen fer força projectes
per millorar els serveis i les infraestructures. Els més monumentals i
ambiciosos, atesa la precària situació de les hisendes locals, són els que mai
no es varen executar. Els més emblemàtics varen ser el nou escorxador, de
1940; la urbanització de la plaça d’Espanya, de 1942, o l’eixampla per a 30.000
persones, de 1946.
A principis dels anys seixanta, amb l’arribada massiva d’immigrants atrets
per les bones expectatives de treball creades per a indústria (sobretot de la
SAFA), la construcció i el turisme, s’originà un model urbà caracteritzat per una
forta dispersió, una planificació desigual i una construcció accelerada. És en
aquest moment que es creen un seguit de barris al voltant del nucli històric:
Mas Enlaire, Mas Borinot i Valldolig al cantó nord; Mas Carolet i Ca la Guidó a
la carretera de Tordera; Quatre Vents i Mas Torrents a tocar de la SAFA; i el
Racó d’en Portes, la Plantera o Ntra. Sra. del Vilar a la zona sud dels Pins. El
fenomen de les urbanitzacions també arrenca d’aquest període i contribuirà a
agreujar el problema de la desconnexió del centre amb la perifèria. L’eclosió del
turisme de masses, per tant, va suposar la proliferació del sector servei i de la
construcció, alhora que s’iniciava una degradació urbanística i ambiental de la
ciutat.
Paral·lelament a aquest creixement extensiu, és interessant constatar que
molts dels projectes d’aquest període fins l’any 1975 tenen a veure amb intents
d’aprofitament del vessant turístic del municipi, tant des de l’òptica pública com
des de la promoció privada. Això explica la gran presència de projectes
d’aquesta mena no realitzats, com per exemple els campaments per a
productors o els edificis de serveis a Sant Francesc, les diverses ordenacions
del passeig de mar o els grans blocs d’apartaments amb vistes al mar.
La urbanització dels darrers anys ha tendit a donar continuïtat al sòl urbà
tot intentant connectar els barris amb el centre ocupant les zones intermèdies.
Això ha fet que hagin sorgit nous barris com ara els Olivers, els Pavos, Mas
Marot o darrerament Mas Borrell.