INTERNET AMB SENY PER ALS DOCENTS Mª Antònia ... - BiBGirona

INTERNET AMB SENY PER ALS DOCENTS
Mª Antònia Socias Salvà

PRÒLEG: PER QUÈ INTERNET AMB SENY?
I perquè “Internet amb seny” com explicà en Llorenç Valverde,
catedràtic de la nostra Universitat de les Illes Balears, en el seu
article: “Cultura i saviesa”:
“…la visió catastrofista de la tecnologia és gairebé tan antiga
com la mateixa tecnologia. És una constant que podem trobar
arreu, començant per la mitologia grega. És particularment
notable l’episodi relatiu a la creació del regne animal per part
dels déus de l’Olimp i l’encàrrec que aquests fan als germans
Prometeu i Epimeteu d’assignar a cada un dels animals alguns dels
dons que els són reservats. Epimeteu, amb més generositat i
precipitació que seny, reparteix de forma un xic eixelebrada
aquests dons: urpes, velocitat, ales, banyes, etcètera. És per això
que quan arriba el torn del darrer animal de la creació, és a dir,
els humans, no els queda res, la qual cosa els converteix en els
animals més indefensos de la Terra fins que Prometeu, que no
acabava d’estar-hi d’acord, roba als déus el foc —el control del
foc, la tecnologia— i el dóna als humans, és a dir que la tecnologia
ens és presentada com un recurs per a la supervivència dels
humans. Però els déus s’enfaden amb la malifeta de Prometeu, i
en un rampell de ràbia envien com a revenja —certament
desproporcionada— Pandora i la seva caixa de mals terribles i
infinits. D’aquesta manera queda palès des de bon començament
que la tecnologia, qualsevol de les seves formes, té sempre dues
cares, una de bona i una de dolenta. O una de dolenta i una de
pitjor, que diria un neoluddita, és a dir, un d’aquests militants
agressius en contra del progrés tècnic. Podríem acabar aquí, però
seria injust fer-ho sense recordar que Zeus, finalment, va enviar
Hermes amb dos regals únics també per als humans, necessaris
per poder fer servir aquesta tecnologia de forma escaient, com
són el sentit de la raó —el seny— i el sentit de la justícia. A més,
Hermes anava amb l’encàrrec explícit de fer arribar aquests

dons a tothom i no només a uns quants escollits, ja que una
comunitat difícilment pot sobreviure només amb els seus
experts. Tot i que hi ha dubtes més que raonables sobre el grau
de compliment que Hermes va assolir de la segona part de
l’encàrrec, cal dir que el balanç final es decanta clarament del
costat dels beneficis que la tecnologia ens ha proporcionat….”
Aquest text ens fa reflexionar sobre l’avinentesa de fer que
els/les nostres alumnes arribin a un maneig d’Internet amb seny i
esperam que l’escletxa digital es faci cada cop més petita,
afavorint la comunicació i intercanvi dels nostres infants amb els
seus iguals de tot el món i amb diversitat cultural.
Penso que els docents de les Illes Balears ja som conscients de la
necessitat de l’educació d’Internet amb seny per a tots i totes,
tal i com es desprèn dels comentaris següents de dues
professores, que em semblen representatius d’un nou sentir
davant Internet des de les aules:
“… quant més aprenc de NTIC i més veig emprar-les, menys em
preocupa "l'aprenentatge d’informàtica i demés" per part dels
nostres alumnes.Com ja sabeu molts, utilitzar ( no sempre
aprofitant totes les possibilitats...) un mòbil, Internet, la
impressora o l’escàner no té major dificultat que la renyada que
et poden donar els pares, professors ... si et carregues
l'ordinador o fiques un virus i el propagues a tots els amics i
familiars...El que sí em preocupa és donar l' oportunitat a tots
d’accedir a les NTIC ( l'escola com a mitjà per minimitzar les
diferències socials) i fer-los entendre que per fer les coses s'ha
de tenir criteri, que no tot el que es publica al paper o a la xarxa
és veritat ni és tot bo i que hi ha una cosa que es diu respecte a
la intimitat que també és important....Però també pens que en poc
temps l'alumne ( i no ens ha de fer por...) superarà el mestre, i
que el que no podem deixar passar és l’oportunitat que ens
brinden les NTIC de fer persones i no sols usuaris d’Internet.

Que els nins i nines passin hores davant l'ordinador no vol dir que
en facin un ús efectiu i eficient. Hi ha més coses que el
messenger, les tertúlies en línia i els missatges del mòbil però la
quantitat gratuïta d’informació a la qual podem accedir, el
nombre de persones amb què ens podem relacionar i intercanviar
informació, la immediatesa de les expressions,...són una gran
oportunitat però amb criteri. Pensau que som molts mestres i
professors que ja estam en la línia d’ajudar a fer pensar als
nin@s...Tenim una eina més, no?”
Gemma Arqué
“És molt important utilitzar les TIC per formar alumnes amb
pensament crític i amb habilitats d’autoaprenentatge i poder
enfrontar-se a la informació de forma madura”
Eva Pons

ÍNDEX
Introducció. Marc social, legal tecnològic de la incorporació de
les ntic en l’àmbit educatiu.
• Societat de la informació: s.i. i de les ntic: característiques
i implicacions en l’àmbit escolar
• Actuacions en el marc de la unió europea: e-europe i elearning.
Vi programa marco i programa euratom
• Actuacions a espanya: pla d’acció info xxi. Internet a
l’escola. Actualment plan nacional de i+d+i 2004-2007
• Introducció de les ntic a l’aula en altres països
I.- la www world wide web o xarxa d'aranya mundial
• Què és la www? La seva història.
• Programari bàsic per a internet i les seves eines.
• Manifest per l'educació en comunicació (aula noves
tecnologies)
• Ètica a internet.
• Model d'aprenentatge basat en les ntic
Ii.- aprenem a navegar en xarxa
• Per què és necessària una lectura crítica d'internet?
• Cap a una interacció crítica en suport electrònic: què és
llegir a internet?
• Criteris metodològics per a la utilització dels llocs en
internet: qüestions per seleccionar llocs educatius
• Aprenem a emprar els cercadors
• Elaboració de materials multimèdia (captura de text,
d’imatges, muntatge,…)
Iii.- aprenem a aprendre en xarxa
• Llibres virtuals
• Biblioteques on line

• Enciclopèdies virtuals
• Ús de web grafia
• Dissenyar una pàgina web
• Espais col·laboratius
Iv.- aprenem a aprendre en xarxa ii
• Les webquest
V.- comuniquem-nos en xarxa
• Correu electrònic
• Fòrum
• Tertúlies en línia: xats
• Messenger msn
• Webblog
Vi.- atenció a la diversitat en xarxa:
• Com atendre la diversitat a les aules amb les ntic
• Utilització de recursos informàtics educatius per a
l'ampliació i/o adaptació curricular. Cas dels infants que van
més avançats
• Projecte servei orientació psicopedagògica virtual
• Relacions entre els pares i el professorat
• Propostes didàctiques per atendre la diversitat
• Internet com a pont entre països en un comerç just
Vii.- temps de lleure en xarxa
• Jocs didàctics i webs infantils
• Espais per compartir afeccions i opinions
Viii.- seguretat en xarxa
• Justificació de la necessitat de prendre precaucions amb
l’ús d’internet
• Projectes europeus i espanyols afavoridors d’un ús segur d’
internet per als infants
• Dia internacional; internet segur : 6 de febrer

• Estudi europeu “els hàbits dels infants a internet” de la
fundació catalana per a la recerca
• Els drets dels infants a internet. Unicef
• Riscos a internet
• Consells per als educadors i els infants
• Eines de prevenció a internet. Com instal·lar-les. Crítiques
als filtres
• Les línies directes
• Opinions sobre la seguretat a internet per als escolars

INTRODUCCIÓ. MARC SOCIAL, LEGAL TECNOLÒGIC DE
LA INCORPORACIÓ DE LES N.T.I.C. EN L’ÀMBIT
EDUCATIU.
SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ: S.I. I DE LES NTIC:
CARACTERÍSTIQUES I IMPLICACIONS EN L’ÀMBIT
ESCOLAR
Hem de ser plenament conscients que avui en dia estem immersos
en una societat dominada de cada cop més pels mitjans
tecnològics i per una gran quantitat d'informació. Es parla d'una
societat dominada per les Noves Tecnologies de la Informació i
la Comunicació (N.T.I.C.), i de la Societat de la Informació ( S.I.).
És inqüestionable que està formant-se un tipus de societat que
camina unida en simbiosi a les NTIC; les quals es caracteritzen
per un constant canvi, renovació i actualització.
Definirem Societat de la Informació com una forma de
desenvolupament social basada en l'ús habitual de les Noves
Tecnologies de la Informació i la Comunicació (NTIC) per tots els
ciutadans a nivell individual i col·lectiu, públic i privat, per
obtenir, tractar i compartir informació de forma instantània des
de qualsevol lloc, temps i forma, definides prèviament pels seus
usuaris.
Aquesta societat de la informació i la comunicació està exercint
una influència indiscriminada en la configuració social i cultural
del planeta (Castells, 1997, 1998) (1) , traspassant, els sempre
tradicionals murs escolars. La Unió Europea i Espanya ja han
desenvolupat aquests darrers anys diverses iniciatives (e-Europe
o e-learning IV Programa Marco i EURATOM, i Pla d'Acció Info
XXI i Plan Nacional I+D+I, respectivament) per afavorir la
digitalització de ciutadans, empreses i organismes públics. Una
iniciativa d'aquest tipus ha d'implicar l'alfabetització

audiovisual, multimèdia i digital, partint de tots els nivells
educatius i arribant als serveis complementaris dels mateixos. La
construcció de la S.I. a Europa hauria d'assumir en matèria
educativa diversos principis d'entre els quals destaquen la
consecució d'un servei universal basat en la no discriminació i la
igualtat en accés, fet que comportaria la interconnexió de tots
els centres educatius i la seva integració territorial, social i
cultural, i la producció de continguts culturals que alimentin les
xarxes d'oci i ensenyament (Sierra, 2000) (2). Segons
l'Associació Internacional per a la Tecnologia en l'Educació
(ISTE), associació sense ànim de lucre, tota formació actual que
pretengui aconseguir ciutadans responsables en aquesta societat
de l'era de la informació, haurà d'utilitzar la tecnologia
informàtica com una eina rutinària (ISTE,1992).
Els nostres alumnes han nascut i es desenvolupen en un món
majoritàriament dominat pels mitjans audiovisuals i tecnològics i
reclamen, de forma, cada cop més accentuada, una educació que
atengui la seva forma d'aprendre i de comprendre el món que els
envolta. Actualment, en els nostres centres educatius, és ja una
realitat l'ús de vídeo i ordinador, encara que el seu ús està molt
limitat. L'herència dels Plans d'Informàtica Educativa introduïts
en la dècada dels 80 en la major part de les Comunitats
Autònomes quasi ni s'ha deixat notar (Pantoja, 1996) (3).
La seva utilització és molt esporàdica i en ocasions va relacionada
als esdeveniments atmosfèrics( dies de pluja) de forma no
comprensible si atenem els objectius didàctics. No sol existir als
centres educatius un pla coordinat en el qual es faci previsió de
forma planificada de l'organització i dels aspectes metodològics
bàsics per treballar les NTIC o la seva inclusió en el currículum
de les distintes matèries. Poole (1999) (4) ha assenyalat els set
pilars necessaris per aconseguir una integració satisfactòria:
• És necessari que hi hagi un suport actiu des de la direcció i
gestió dels centres.

• Un enfocament no autoritari és sempre el millor.
• Cada escola ha de tenir el seu col·lectiu de professors
informatitzats.
• Els professors han de ser els primers en el compromís del
procés.
• Tant pares com alumnes han de participar en el procés.
• És necessari desenvolupar un programa permanent en
capacitació tecnològica.
• Els professors han de tenir temps i llibertat per
reestructurar el seu currículum entorn de la tecnologia.
En la realitat escolar, ens trobem amb professorat que realitza
algun tipus de curs relacionat amb les NTIC, encara que després
no s'utilitza en la pràctica, argumentant falta de temps, equips
informàtics inadequats o obsolets, entre d'altres. Actualment
podem parlar , en general, d'una desvinculació de l'entorn
educatiu de la realitat que viu l'alumnat fora de l'escola. Quan
arriben a la Universitat, els escassos coneixements que posseeix
l'alumnat, solen haver-se après bé a partir de cursos realitzats
per pròpia iniciativa en acadèmies o bé per coneixements
adquirits de forma autodidacta. I és a la Universitat on es
troben davant classes desenvolupades mitjançant mitjans
tecnològics avançats. Pantoja Vallejo (2000) (3) parla de la
utilització de les NTIC a les aules com un gran desafiament per
als docents i exposa els grans avantatges que suposa:
" el desenvolupament de les capacitats dels alumnes; ja que
suposa: facilitar-li els instruments concrets per acostar-se d'una
altra manera al coneixement, un nou paper del docent,
redissenyar activitats i revisar els continguts curriculars en
funció de les noves tecnologies informàtiques. Entre aquestes
noves tecnologies es troba Internet, la gran xarxa d'abast
mundial que possibilita als alumnes entrar en contacte amb
persones de diferents parts del món i tenir accés a un gran
cabdal de variada informació. Suposa per als infants convertir-se

en "ciutadans del món”. La seva utilització suposa desenvolupar
una sèrie d'habilitats i competències per interpretar i utilitzar
altres codis com so, imatges, vídeos, etc.; és a dir informació
multimèdia."
Entre les habilitats i competències a desenvolupar, M.M.
Marinsalta i M.Delauro (2002) (5) citen:
• Familiaritzar-se amb aquesta tecnologia, els seus
llenguatges i protocols.
• Fer ús de les principals eines d'Internet: navegadors,
correu electrònic
• Conèixer i saber utilitzar els programes buscadors.
• Realitzar recerques per paraules i combinacions booleanes
mitjançant aquests programes.
• Saber localitzar llistes de discussió, grups de notícies, web
de grups d'interès relacionats amb les temàtiques que
s'estiguin indagant.
• Resistir la temptació de dispersar-se en navegar per la
xarxa.
• Diagnosticar quan és necessària una informació i saber
trobar-la amb agilitat aplicant-la en la resolució dels
problemes que es presenten.
•
El desenvolupament d'aquestes habilitats permetrà que
l'educand pugui accedir als avantatges que té Internet. Entre les
quals M.M. Marinsalta i M. Delauro (2002)(5)citen:
• Possibilitat de comunicar-se de manera sincrònica i
asincrònica amb persones (entre les quals es troben amics,
experts, especialistes, etc.) de diferents parts del món.
• Accedir, d'una manera fàcil i econòmica, a un gran cabdal
d'informació actualitzada.
• Entrar en contacte amb persones de diferents
nacionalitats i cultures (amb una llengua mare diferent), la

qual cosa amplia enormement les possibilitats d'interacció
personal.
• Difondre les produccions personals i de la pròpia cultura, a
nivell global.
• Majors possibilitats d'abordar un problema o fet d'una
manera inter o transdisciplinària.
Hem d’admetre els canvis a les nostres aules generats per la
incorporació de les NTIC que cita Mercè Gisbert (2001) (6) de la
Universitat Rovira i Virgili de Tarragona:
• Motivació intrínseca
• Pensament divergent i obert
• Treball en equip vs individual/autònom
• Tractament de la informació
• Treball multidisciplinar
• Aprenentatge col·laboratiu, constructiu i significatiu
• Afavoreix la creativitat, activitat i reflexió de l'alumne
• Potencia l'adquisició de coneixements conceptuals,
procedimentals i actitudinals.
• La informàtica com eix interdisciplinar, formant part del
treball quotidià del centre
• Model d'ensenyament-aprenentatge funcional (continguts
útils i aplicables)
• Treball per projectes
• Major interacció famílies-professorat i interprofessorat
•
M.M. Marinsalta i M.Delauro (2002) (5) per la seva part, citen
com avantatges didàctics els següents:
• Suposa un entorn propici per a un aprenentatge cooperatiu,
la construcció compartida del coneixement, la resolució de
problemes i la realització de projectes;
• L'alumne participa activament en el seu aprenentatge, és
autogestor dels seus coneixements.

• Constitueix una font inesgotable de recursos informatius i
comunicatius.
• Comporta una presentació atractiva en la majoria dels seus
entorns, que desperta i manté interessos i motivacions;
• És un element que potencia el desenvolupament
d'estratègies d'autoaprenentatge i d'habilitats de recerca,
selecció, valoració i organització de la informació;
• Suposa una eina que proporciona una doble interactivitat:
amb els elements tecnològics i amb les persones.
• Posa a disposició de l'estudiant situacions del món real
• Promou la cooperació entre els alumnes.
• Facilita aprendre fent, construint i resolent problemes.
• Brinda la possibilitat d'exercitar el judici crític, en haver
de seleccionar la informació adequada.
• Implica la incorporació del llenguatge informàtic al
llenguatge quotidià.
•
Fainholc (2002) (7) ens apunta com avantatges i riscos d’
Internet per al món educatiu:
Avantatges:
• Possibilitat de comunicació (sincrònica o asincrònica) amb
tot tipus de persones: companys, professors, experts...
• Entorn propici per a un aprenentatge cooperatiu: entre
estudiants, entre professors i entre estudiants i
professors (Guitert, 1996)
• Entorn propici per al treball cooperatiu en la realització de
projectes i en la resolució de problemes.
• Desenvolupament de les habilitats bàsiques de lectura,
escriptura i expressió.
• Punt de trobada entre professors i estudiants de tot el
món.
• Possibilita la reflexió conjunta del professorat en temes
educatius.

• Accés fàcil i econòmic a un immens cabal d'informació
multimèdia de tot tipus.
• Coneixement d'altres llengües i cultures.
• Oportunitat de practicar amb altres idiomes, especialment
l’anglès.
• Desenvolupament d'habilitats de recerca, selecció i
organització de la informació.
• Difusió universal de les creacions personals.
• Promoure la construcció compartida del coneixement.
• Acostament interdisciplinar i intercultural als temes.
• Possibilitat de contactar amb les persones que han
elaborat la Informació que s'està consultant per demanar
noves dades o compartir opinions.
• Proporciona una doble interactivitat: amb els materials del
mitjà i amb les persones (Prendes, 1998)
• Familiarització amb aquesta tecnologia, els seus llenguatges
i protocols.
Riscos:
• De vegades es perd molt temps per localitzar la informació
que es necessita (ens perdem navegant per l'immens mar
informatiu d'Internet)
• Existeix molta informació poc fiable (i alguna fins i tot poc
recomanable) a Internet (ja que qualsevol pot posar
informació a la xarxa)
• No totes les persones utilitzen les normes de "netiquette"
(comportaments i bons hàbits que faciliten la convivència
entre els usuaris i el bon funcionament de la xarxa)

ACTUACIONS EN EL MARC DE LA UNIÓ EUROPEA: E-
EUROPE I E-LEARNING. VI PROGRAMA MARCO I
PROGRAMA EURATOM
Pantoja Vallejo (2000) (3) ens explica sobre la iniciativa de l'elearning:
"Concebre l'educació del futur, té per objecte
mobilitzar no sols els protagonistes de l'educació i la formació,
sinó també altres de tipus: social, industrial i econòmic, per fer
de l'educació contínua el motor d'una societat solidària i
harmoniosa, en una economia competitiva. Sota aquest programa
s'ofereix ajuda i finançament a projectes viables i capaços
d'adaptar-se a escales diferents de cara a l'establiment a
l'Europa comunitària de nous continguts, xarxes o serveis de
qualitat en l'àmbit de l'aprenentatge electrònic. En definitiva,
oferir als europeus una cultura digital". El projecte inclou el
disseny d'un pla per a l'economia de la informació i del
coneixement a partir d'un mercat de serveis i servidors a
Internet.
A manera de síntesi, la iniciativa E-Learning pretén (Rodríguez
Roselló, 2001) (8):
• Equipament de banda ampla per a les escoles.
• Connexió amb xarxes d'investigació.
• Creació de la Geant, que pretén convertir-se en la xarxa
més potent del món.
• Arribarà a tots els països de la Unió Europea, fins i tot en
aquells que previsiblement entraran en els propers anys
(Polònia, Hongria, Txèquia...), a més de Japó, EUA, Amèrica
Llatina i el Magrib.
Entre les seves característiques més destacades podem citar:
• Investigació a Internet.
• 10 giga bits de banda.

• Millora el procés d'aprenentatge.
• Difon materials curriculars.
• Accés a recursos i serveis.
• Nous sistemes oberts que permeten identificar materials.
• Escoles de futur.
• Xarxa d'escoles europees.
• Recursos multimèdia per a professors.
• Universitat flexible.
• Formació a distància.
• Metacampus.
• Brokers que canalitzen l'oferta i la demanda i actuen com a
inter canviador entre el proveïdor de serveis d'informació i
l'alumne.
• Sistemes de formació contínua per al ciutadà que aprèn.
• Universitats virtuals.
• Mòduls d'informació compartida.
Projecte ARIADNE. Un total de 120 universitats que
intercanvien eines i materials.
• Echeverría Ezponda (2001) pensa que els plans d'e-learning
són ambiciosos i, en moltes de les seves previsions de
partida, gairebé impossibles de complir.
VI PROGRAMA MARCO PROGRAMA EURATOM
La Secretaria General de Política Científica (SGPC), del
Ministerio de Ciencia y Tecnología, dona suport a la participació
en els programes I+D de la Unió Europea de les empreses,
centres d’ I+D, universitats i centres tecnològics i investigadors.
La SGPC coordina les activitats de l’estructura de suport a la
participació en el VI Programa Marco d’ I+D i el Programa
EURATOM, format pels representants en els Comitès d’aquests
programes i el sistema de punts de contacte nacionals i
organismes responsables del subministrament d’informació a la
comunitat científica, tecnològica i empresarial espanyola.

ACTUACIONS A ESPANYA: PLA D’ACCIÓ INFO XXI.
INTERNET A L’ESCOLA. ACTUALMENT PLAN NACIONAL
DE I+D+I 2004-2007
L'any 2000 trobam el Pla d'acció Info XXI, que actualment ha
estat substituït per un nou Pla Nacional. Però amb uns eixos
comuns.
INFO XXI és una iniciativa del govern de l'estat, que concorda
amb el pla d'acció de la Unió Europea titulat e-Europe , adoptat
el mes de juny de 2000 al cim de Feira, per impulsar el
desenvolupament de la Societat de la Informació en tots els
àmbits i sectors de la societat espanyola.
El 15 d'abril de 2002, els ministeris de ciència i tecnologia (que
coordinaven l'acció INFO XXI) i el de cultura i esport van signar
un conveni en el marc d'actuacions per incorporar l'ús i
aprofitament de les noves tecnologies de la informació i
comunicació (NTIC) en el qual es preveia que la participació de
les comunitats autònomes es desenvoluparia mitjançant la
subscripció de convenis específics que s'afegirien a l'acord.
El conveni marc preveia les actuacions següents:
• La dotació als centres educatius de connexions a Internet
de banda ampla.
• Facilitació d'infraestructures de xarxes en l'àrea local
d'Internet.
• Dotació d'equipaments adequats de multimèdia.
• Altres actuacions feien referència a aplicacions
informàtiques d'ús educatiu, continguts educatius,
adaptacions curriculars, formació del professorat i
participació en el programa “Internet per a tots”. El Govern
dels Illes Balears va signar, a proposta de la Conselleria
Educació i Cultura , un acord d'adhesió al conveni marc

citat per procedir a l'estudi i redacció dels corresponents
convenis bilaterals. Els ministeris citats, en el conveni
marc, van derivar en l'entitat pública empresarial XARXA.
A la web del Programa de Noves tecnologies de la Informació i
Comunicació ( PNTIC) del Ministeri d'Educació i Cultura:
http://www.pntic.mec.es/programa/index.html, podem trobar
referències als programes que s'estan seguint actualment:
• Aula Mentor: Formació a distància per a Adults
• Aldea Digital: Societat de la informació a les escoles
rurals
• Aules hospitalàries: Tecnologia de la informació per a nens
hospitalitzats
• MALTED: Entorn per a l'aprenentatge d'idiomes
• OASI:Arquitectura oberta en entorns escolars
• EUN: Xarxa Europea de Xarxes Educatives
El Pla Nacional d’I+D+I 2004-2007, busca l'increment del nivell
de la ciència i la tecnologia espanyoles; augmentar els recursos
humans dedicats a la I+D+I, tant en el sector públic, com en el
privat; reforçar els drets i les garanties dels investigadors;
enfortir la dimensió internacional de la ciència i la tecnologia
espanyoles, especialment en l'Espai Europeu d'Investigació;
noves actuacions en grans instal·lacions; potenciar el paper de la
investigació bàsica, i millorar la comunicació a la societat dels
avanços que es vagin produint.
Entre els Aspectes prioritaris del Pla trobem: Viure una Societat
de la Informació per a tots on hi hagi:
• Xarxes de comunicacions òptiques (Programa Nacional de
Tecnologia electrònica i de Comunicacions).
• Eines de verificació de programari (Programa Nacional de
Tecnologies Informàtiques).

• Sistemes de gestió del coneixement orientada a Pymes
(Programa Nacional de Serveis de la Societat de la
Informació).
• Mecanismes de filtrat de continguts per a nens i detecció
de continguts il·legals (Programa Nacional de Serveis de la
Societat de la Informació).
Podem trobar més informació i actualitzada a:
http://www.mcyt.es
http://wwwn.mec.es/ciencia/jsp/plantilla.jsp?area=plan_idi&id=2
Al portal de la Conselleria d’Educació i Cultura de les Illes
Balears: http://www.caib.es podem trobar en l'apartat
d'educació, la web d'educació: WEIB: http://weib.caib.es el
projecte d’integració de les TIC a l’educació de les Illes Balears i
una àmplia i variada oferta d'activitats educatives relacionades
amb les N.T.I.C. en quatre àmbits:
• Formació del professorat en l'ús de les N.T.I.C.i sobre
temes educatius utilitzant com a suport Internet i les
seves eines (cursos virtuals/ a distància)
• Programes de gestió per als centres docents basats en la
N.T.I.C.
• Programes educatius per realitzar conjuntament amb els
alumnes (Utilitzant el programa CLIC)
• Programes internacionals educatius relacionats amb les
N.T.I.C.
És important que com a docents de les Illes ens hi impliquem,
informant-nos i en l’elaboració d’ un Pla d’ús de les TIC al nostre
centre escolar.

INTRODUCCIÓ DE LES NTIC A L’ AULA EN ALTRES
PAÏSOS
Resultat d’una visita d’assessors tecnològics balears. Es van
extreure diverses característiques de la introducció de les NTIC
a l’aula:
A Cremona (Itàlia)
Es treballa sobre tot amb discapacitats i necessitats educatives
especials. Tots els ordinadors van equipats amb l'aparell
ergonòmic adaptat a cada infant, per treballar al seu ritme sota
l’ orientació del professor.
Entorns virtuals d'aprenentatge interactius oberts a Internet.
Es basen en aprenentatge constructiu, amb activitats
encomanades, sempre sota l'orientació d'un/a tutor/a, en el
centre o des de casa i dintre de l'entorn. També es treballa
virtualment en grup fomentant destreses de comunicació i
actituds de cooperació.
A Sandviken (Suècia)
L'ètica a la xarxa (Netiquette) Els educadors donen
responsabilitat als alumnes, habitualment consensuant un conjunt
de normes d’utilització que l’alumnat es compromet per escrit a
respectar, més que no pas per instal·lar “filtres” o restringir-ne
l'ús. L’alumnat utilitza lliurement i sense la supervisió dels adults
els recursos informàtics del centre, també Internet, en el seu
temps lliure.
La informàtica no compta amb un currículum propi ni es configura
com una matèria específica, sinó que la seva transversalitat
impregna totes les altres àrees del currículum, i el seu
aprenentatge se’n deriva naturalment de la realització
d’activitats interdisciplinàries i de la seva utilització com a eina a

les diverses àrees. Els alumnes comencen a utilitzar l’ordinador a
edats molt primerenques (3 o 4 anys).
Teleensenyança Alguns alumnes de determinades escoles de
Sandviken experimenten durant un dia a la setmana la
possibilitat de quedar treballant a casa, mentre la resta del seu
grup classe assisteix normalment a l’escola. Aquests alumnes
poden consultar telemàticament el professorat, per mitjà d’un
entorn de comunicació i treball cooperatiu a través d’Internet, al
qual tenen accés també els pares i mares.
" " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " "Regne Unit
" " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " " Els centres disposen d’una xarxa d’ àrea local que connecta tots
els ordinadors dels alumnes ( currículum computers)
Hi ha centres que integren l’ aula multimèdia dins l’ aula normal.
Els centres són molt estrictes amb les normes d’ utilització dels
ordinadors i la navegació per Internet. Els alumnes i els seus
pares han de formar un document segons el qual es comprometen
a respectar les normes establertes i a fer un ús adient del
material informàtic. Estan assabentats que el centre pot filtrar i
monitoritzar la navegació per la xarxa.
Els alumnes tenen accés al seu propi espai de disc, mitjançant el
seu nom d’ usuari i clau d’ accés.
Als centres hi ha un coordinador de TIC a temps total. Quan hi
ha recursos també hi ha ajudants tècnics.
Sol haver a cada aula pissarres actives.
(1) Castells, (1997, 1998)
http://www.ull.es/publicaciones/latina/20041758vidal.htm
(2) Sierra, 2000 http://
www.afacom.org/forofaro/f_sierra.doc

(3) Pantoja ( 1996, 2000)
http://antoniopantoja.wanadooadsl.net/
recursos/orientaci/cive02.pdf
(4) Poole, (1995)
http://www.horizonteweb.com/biblio/Tecn-Poole.h
(5) M.M. Marinsalta i M.Delauro (2002) CIVE 2002
(6) Mercè Gisbert (2001) CIVE 2001
(7) Fainholc (2002) CIVE 2002
(8) Rodríguez Roselló (2001)
http://www.cnice.mecd.es/cinternet-educacion/
seguimiento/dia14/re_14.htm

Capítol I
LA WWW WORLD WIDE WEB O XARXA
D'ARANYA MUNDIAL
I. QUÈ ÉS LA WWW? LA SEVA HISTÒRIA.
II. PROGRAMARI BÀSIC PER A INTERNET I LES SEVES EINES.
III. MANIFEST PER A L'EDUCACIÓ EN COMUNICACIÓ (AULA NOVES
TECNOLOGIES ).
IV. ÈTICA A INTERNET.
V. MODEL D'APRENENTATGE BASAT EN LES NTIC.

QUÈ ÉS LA WWW? LA SEVA HISTÒRIA.
Internet, la WWW (World Wide Web) o xarxa d'aranya mundial, és una xarxa informàtica que uneix
entre si ordinadors de tot el món, amb l'accés a la informació i a la comunicació. La interconnexió es
realitza, entre milions d'ordinadors de tot tipus, utilitzant una xarxa preexistent, la del telèfon, o bé xarxes
especials dedicades per a determinats assumptes normalment no accessibles al gran públic.
La història científica i tecnològica d'Internet es remunta a l’any 1969, quan va néixer oficialment, el
mateix any que l'home va arribar la Lluna i va trepitjar el sòl del satèl·lit. Però hagués estat impossible
sense algun dels esdeveniments següents:
L’any 1936, l'invent del telègraf.
L’any 1858, la connexió per cable submarí entre Europa i Amèrica.
L’any 1876, l'invent del telèfon. En 1957, el llançament de l’ Sputnik .
L’any 1962, el desenvolupament de les xarxes PS ( Paquets commutats) per a molta informació no
parlada per la línia telefònica.
I en 1969, el naixement d'Internet, inicialment anomenada ARPANET, una xarxa de comunicacions
militars nord-americana tancada i barrada als usos civils.
Els militars, preocupats per la guerra freda dels anys cinquanta i seixanta, volien un sistema de
transmissió de dades per via terrestre que completés i millorés els sistemes de comunicacions aèries ( la
ràdio, essencialment, perquè els satèl·lits estaven llavors poc perfeccionats) i que fos invulnerable a
qualsevol guerra, inclosa la guerra nuclear. L'única forma d'aconseguir-lo era dissenyar una xarxa que
estigués interconnectada de tal manera que, encara que es destruís una part d'ella, sempre quedessin altres
camins a través dels quals enviar la informació. Més endavant els militars van posar aquella xarxa a la
disposició de diversos estaments educatius del seu país i països aliats. El 1969 va ser creada ARPANET,
una xarxa de connexió que unia la costa Est i Oest dels Estats Units. Entre setembre i desembre de 1969
només quatre ordinadors estaven connectats, la Universitat de Califòrnia en Los Ángeles, L'Institut
d'Investigació de Stanford, la Universitat de Califòrnia a Santa Bàrbara i la Universitat de Utah. En els
anys 80 cent ordinadors estaven interconnectats. ARPANET va imposar una estructura descentralitzada i
amb gran capacitat d’encaminar alternativament i va donar origen als protocols TCP/IP que han arribat a
convertir-se en un estàndard. L’any 1990 deixa d'existir ARPANET com a tal i l’any 1992 apareix la
Societat Internet (ISOC). A partir d'aquest moment i a causa d’aplicacions revolucionàries, tals com
WAIS, Gopher i, sobretot, la WWW , la xarxa Internet comença una nova etapa, amb un marcat caràcter
comercial, encara que sense abandonar el seu vessant acadèmic (Nogueres, 2000). Al mateix temps, uns
científics del CERN ( Centre Europeu d'Altes Energies), a Ginebra, treballaven des de 1981 en el disseny
d’allò que després seria la WWW ( World Wide Web), amb la finalitat de facilitar l'accés a la xarxa des
de qualsevol ordinador de manera molt simple. Amb la posada en la xarxa l’any 1991 s'inicia el que
podríem anomenar "era explosiva d'Internet ", en la qual ara ens trobem tots submergits.
Avui dia la xarxa ja no pertany a ningú, és de tots. El seu accés és senzill i lliure, només condicionat per
les tarifes telefòniques i els preus que aporten els intermediaris ( també anomenats proveïdors de serveis,
és a dir, "facilitadors" de la gestió a través de la xarxa). La censura en l'accés a Internet és pràcticament
impossible.
Internet és, doncs, un espai de comunicació i informació compartida a través de:
un component tecnològic, ordinadors interconnectats ,
un component administratiu que manté els serveis de la xarxa i
unes persones que es comuniquen i intercanvien informació.
Internet agrupa diferents xarxes interconnectades de tot el món, que utilitzen un mateix protocol de
comunicació anomenat TCP/IP (Transmission Control Protocol/Internet Protocol), que permet als
ordinadors connectats intercanviar informació entre ells, entre les diferents xarxes i en l'àmbit de l'usuari,
permet accedir a la informació independentment del sistema operatiu o de la plataforma informàtica que

s'utilitzi. El protocol TCP empaqueta, numera i distribueix la informació de forma seqüencial i l'envia a
un ordinador determinat.
Per accedir a la informació hem d’escriure l’adreça electrònica corresponent. És el mateix que una adreça
de correu postal per a una ciutat. Per exemple: http://www.cibereduca.com és una adreça d'una pàgina
web d’educació de les Illes Balears. La part que sempre es repeteix en tota adreça és: " http://www”;
darrere varia segons cada cas. Al final d'una adreça electrònica apareix un punt i varies lletres. En el
nostre exemple: ".com". És el domini, ens informa de la procedència geogràfica o del tipus d'organització
de la pàgina Web. A continuació podem veure el significat d’una sèrie de dominis:
.es (Espanya)
.it (Italia)
.uk (Anglaterra)
.de (Alemanya)
.fr (França) .br (Brasil)
.mx (Mèxic)
.edu (institució educativa)
.com (organització comercial)
.net (organització d'Internet)
.org (organització no lucrativa)
.gov (institució governamental)
.mil (institució militar)

PROGRAMARI BÀSIC PER A INTERNET I LES SEVES EINES
Quan parlam de programari ens referim als programes informàtics. Per a Internet i les seves eines els
programes més utilitzats són:
Per a la connexió a la xarxa: Netscape, Explorer, Opera, Mozilla.
Per a correu electrònic: Eudora, Netscape, Outlook.
Per a FTP: WSFTP, Fetch, Transit.
Per a ús de tertúlia en línia: Ircle, Comic Tertúlia en línia.
Entre els serveis de comunicació que ens trobem en Internet, tenim:
WWW (World Wide Web).
Correu electrònic.
Llistes de distribució de correu electrònic.
Grups de discussió (News) i
BBS FTP (File Transfer Protocol).
TELNET.
Tertúlia en línia o xat.
Videoconferència.
Cercadors d'informació a Internet.
Podrem trobar-los a Internet a les adreces següents: http://tucows.arrakis.es i http://esgratis.es o bé
cercant el nom a un cercador: http://www.google.com.
Ara bé, en parlar de software (dels programes informàtics) avui dia hem de triar entre si ens decantam pel
software propietari o lliure. Per emprar el primer haurem de pagar i per emprar el segon ho podrem agafar
de la xarxa sense pagar. Però l’elecció no és tan simple com això, ja que serà com “comprar un menjar ja
cuinat” (cuinat a més per bons cuiners) o bé “que ens regalin els ingredients i cuinar-ho nosaltres” (si
sabem cuinar molt bé; però si no en sabem…). La decisió entre software propietari i lliure és per tant
difícil. A continuació presentaré un extracte d’alguns avantatges i desavantatges de cada tipus. Per
ampliar la informació podeu anar a la web: http://manifiesto.cofradia.org/propietario.html
En relació al programari propietari, en general poden citar desavantatges com:
Sol ser car i és il.legal fer-ne còpies.
Difícil ús i cursos de capacitació cars.
Es depèn del suport tècnic, ja que no es pot saber com està generat.
No es pot modificar per adequar-lo a les nostres necessitats
En el cas que sigui programari de Microsoft, cal destacar que li manca seguretat (després vénen els
antivirus), el suport tècnic té un cost molt elevat, els sistemes operatius Windows es consideren inestables
en ambients de xarxa o en condicions d'alt rendiment, també són inestables les aplicacions de Microsoft a
més d’incomptables amb moltes aplicacions, fins i tot es parla de monopoli.

En canvi, el programari lliure són aquells programes que es posen a Internet a l’abast de tothom, de forma
que l’usuari té llibertat per executar, copiar, distribuir, estudiar, canviar i millorar el programari. De
manera més precisa, es refereix a quatre llibertats dels usuaris del programari:
La llibertat d'usar el programa, amb qualsevol propòsit (llibertat 0).
La llibertat d'estudiar com funciona el programa i adaptar-lo a les teves necessitats (llibertat 1).
L'accés al codi font és una condició prèvia per a això.
La llibertat de distribuir còpies, amb les quals pots ajudar el teu veí (llibertat 2).
La llibertat de millorar el programa i fer públiques les millores als altres, de manera que tota la
comunitat es beneficiï. (llibertat 3). L'accés al codi font és un requisit previ per a això.
Es possible que s’hagi de pagar per qualque programa lliure (lliure no vol dir “no comercial”, però
sempre es té la llibertat de copiar i modificar el programari).
Un extracte dels avantatges d’emprar software lliure és:
Menors costos.
Benefici social i tecnològic per al país.
És de lliure distribució.
Tendeix a ser molt eficient i robust, ja que molta gent l’utilitza i el millora per interès comú.
La possibilitat d'adaptar el programari a les pròpies necessitats.
Hi ha un nombre cada vegada major d'usuaris que asseguren que les interfícies gràfiques més
populars en el programari lliure (KDE, GNOME i el manejador de finestres WindowMaker) són ja el
suficientment estables per a l'ús quotidià i prou amigables per als neòfits.
Encara que també hi ha desavantatges, com per exemple:
El programari lliure no té garantia provinent de l'autor ni del fabricant.
Es necessita dedicar recursos a la reparació d'errades.
Es requereixen coneixements previs sobre funcionament del sistema operatiu i fonaments de l'equip que
s’ha de connectar per a assolir un funcionament adequat. L’usuari també ha de tenir nocions de
programació.
Podrem trobar informació ampliada al respecte a la web: http://manifiesto.cofradia.org/libre.html .
MANIFEST PER L'EDUCACIÓ EN COMUNICACIÓ (AULAMÈDIA )
Hi ha associacions que duen a terme trobades i elaboren manifestos a favor de l’educació tecnològica. A
continuació reproduiré el Manifest per l’Educació en Comunicació elaborat per Aula noves tecnologies,
al qual estan subscrits, entre d’altres, l’STE-i i Cibereduca.com:
“Immersos en aquesta nova era que ens ha tocat viure, observem canvis profunds que afecten les relacions
socials i econòmiques. El món ha canviat i els ciutadans intuïm que necessitem claus per situar-nos. El
coneixement, la informació i la tecnologia són fonts directes de poder. Aquest és el canvi de paradigma
del món. Constatem que els ciutadans tenim poc control sobre els processos que defineixen el marc de la
vida actual, com la globalització o la tecnologia. Els canvis tecnològics i comunicatius requereixen un
nivell de consciència i responsabilitat social i personal que, a hores d’ara, no tenim. El poder consisteix
avui a imposar codis d’informació. La realitat gairebé no compta, importa l’impacte mediàtic. Es rebutja,
des dels mitjans dominadors, l’enorme complexitat del nostre món i se’ns donen consignes i visions
simples de la realitat. Cal desmentir aquests tipus de missatges i donar eines per entendre el món en tota
la seva complexitat.
Cada dia que passa és més clar que, en comunicació, qui genera un nou tipus de programa de televisió o
de xarxa en Internet afecta directament les nostres categories mentals i les nostres actituds socials.
Considerem que som vells vivint allò que és nou. Constatem que la proliferació de tecnologies de la
comunicació, la comercialització i globalització dels mercats de la comunicació o l’augment de la
interactivitat estan transformant les nostres relacions amb els mitjans de comunicació. (…)

Volem donar la paraula a aquelles veus que plantegen uns nous instruments educatius; a aquelles veus
que proposen camins per redissenyar l’educació, que ha de ser la inversió social més important del nostre
temps, formant professors amb projectes pluridisciplinars basats en les noves formes de comunicació; i
oferint als estudiants la possibilitat de ser ciutadans ben informats i d’estar preparats per intervenir en la
comunicació social. És del tot necessari oferir als nostres escolars el coneixement crític i les eines
analítiques que els serviran per convertir-se en uns agents socials autònoms i racionals.
Amb el propòsit de sumar esforços per democratitzar l’accés a la informació, per donar eines d’anàlisi
davant la informació i així evitar l’analfabetisme mediàtic i l’atonia cultural, volem fer una crida a totes
les institucions, entitats, associacions, centres educatius, mitjans de comunicació o persones a títol
individual, per tal de construir una societat de la informació on les tecnologies comunicatives siguin una
eina de transformació i on els continguts es basin en la participació, en la democràcia i en l’ètica.
Per a tot això, plantegem la necessitat de seguir les següents línies d’actuació:
1.- A la vista de les innombrables experiències sobre Educació en Comunicació que s’han desenvolupat
en els darrers anys, les quals posseeixen un marcat caràcter integrador i interdisciplinari; considerant que
aquestes experiències poden marcar un veritable projecte educatiu d’innovació que sigui capaç de
potenciar la motivació, la participació i el sentit crític de l’alumnat, que contribueixi poderosament a la
necessitat social de formar els nois i noies en els nous llenguatges de la comunicació, i que aconsegueixi
dotar aquest alumnat d’uns criteris ètics davant els mitjans de comunicació; demanem que les habilitats
comunicatives siguin contemplades com un coneixement específic especial en els currículums escolars
obligatoris.
Per altra banda, volem fer veure la urgent necessitat d’establir un temps-espai per a l’Educació en
Comunicació a l’ensenyament obligatori, que es podria concretar, en una primera fase, en un taller
setmanal per l’Educació Primària, i en un crèdit variable obligatori d’un trimestre per a l’Educació
Secundària Obligatòria.
2.- Exigir una dotació tecnològica audiovisual en tots els centres docents, sobretot en el camp de la
producció dels mitjans. La tecnologia educativa no ha de servir només per a la reproducció sinó que
hauria de possibilitar la producció de documents mediàtics. La producció com a eina educativa
contribueix a desenvolupar la imaginació i el llenguatge, facilita la comprensió i potencia les habilitats
expressives, visuals i espacials dels alumnes.
3.- Impulsar programes de formació del professorat i d’assessorament als centres docents en el camp de
l’Educació en Comunicació; perquè s’abordi des d’aspectes bàsics com ara la formació tècnicoexpressiva
però, encara més important, des de la formació didàcticocrítica, per tal de donar elements i criteris als
alumnes perquè puguin conèixer com els afecta la comunicació mediàtica, com els influeix, com incideix
en la seva visió de la vida, en els seus valors, en les seves actituds socials. En aquest sentit val la pena
remarcar que les TIC (Tecnologies de la Informació i de la Comunicació) han de tenir un obligat
contingut tècnic, però, també un contingut de reflexió sobre els objectius de les noves tecnologies, i un
contingut d’educació ètica, analítica i crítica davant els mitjans de comunicació.
4.- Impulsar des de les administracions educatives convenis de col·laboració entre mitjans de comunicació
, tant de l’àmbit local com nacional, entitats i associacions que ofereixin recursos educatius en
comunicació; i tots els centres educatius, com una forma de desmitificar els mitjans i promoure la
producció escolar.
5.- Elaborar, per part de professionals del món educatiu i de la comunicació, material didàctic per a
l’Educació en Comunicació ; actualitzat i que vagi més enllà de la pura descripció del funcionament dels
mitjans, és a dir, que desenvolupi també l’anàlisi crítica dels continguts.
6.- Incorporar els professionals de la comunicació al projecte social i cultural de l’Educació en
Comunicació, a través de la seva participació activa en projectes i programes d’alfabetització
comunicativa realitzats des dels mitjans i destinats a tota la ciutadania.
7.- Treballar per a una més gran utilització i aprofitament dels diversos recursos infrastructurals de
comunicació ja existents a les diverses ciutats i poblacions de Catalunya. Es tracta d’implicar els diferents
agents socials i culturals i coordinar-los per tal d’arribar a optimitzar al màxim tots els recursos. Aquesta
tasca podria recaure en el teixit social d’associacions, entitats i altres col.lectius organitzats des de la
societat civil que presenten un cert grau d’especialització dins d’aquest àmbit i que, com es demostra dia
a dia, tenen un protagonisme creixent en la societat d’aquest nou segle.
8.- Acompanyar la figura del mestre i/o professor amb suports professionals complementaris per al ple
desplegament de l’Educació en Comunicació, inspirats en la figura de l’educomunicador . Des dels
àmbits de l’ensenyament i de la comunicació caldrà indagar quines tipologies de perfils professionals
seran necessàries en tot el procés, i caldrà garantir espais de formació adients per a cadascun d’ells.
9.- Plantejar nous models comunicatius on l’autoexpressió individual i col·lectiva, la participació social i
el compromís amb el desenvolupament comunitari i de l’entorn constitueixin els eixos centrals. Cal
caminar de forma decidida cap a nous models comunicatius que trenquin amb la unidireccionalitat

emissora, més eficaços en la participació, en la democratització i en la interactivitat on un emergent tercer
sector, ni públic ni privat, associatiu, profundament arrelat a la societat civil, tingui una singular
rellevància en la societat del coneixement.
10.- Crear consells educatius en els mitjans de comunicació que representin un marc per a la cooperació
entre les institucions mediàtiques, educatives i familiars, on es vetlli pels drets dels infants i joves, on
s’estimulin programes sistemàtics d’Educació en Comunicació des dels mitjans, i on es potenciï la
participació dels col·lectius ciutadans, educatius i familiars perquè puguin debatre, opinar i cooperar en
els problemes de la comunicació; i on es neutralitzi la poca cura demostrada pels grans mitjans públics i
privats pel que fa als programes educatius, infantils i juvenils.”
En l’actualitat cada cop hi ha més instàncies educatives, comunicatives, cíviques que reconeixen la
necessitat de l'Educació en Comunicació. Les experiències de producció escolar i d'anàlisi crítica dels
mitjans van enriquint-se i incrementant-se de manera progressiva. Podeu trobar més informació a:
http://www.aulamedia.org/taula.
ÈTICA A INTERNET
Si consideram Internet com un nou espai de comunicació i informació, haurem de parlar de l’ètica a
Internet. Hem de partir del pressupost que la llibertat d’una persona acaba on comença la de l’altra. Així
caldrà limitar les llibertats a Internet, que són moltes.
En relació a la informació, hem de considerar que entre el propietari de la informació i l'usuari /
clientd’aquesta informació, sorgeixen una sèrie de relacions:
La propietat intel·lectual.
La protecció de dades.
La llibertat d'informació i la seva protecció.
La seguretat i fiabilitat en la transmissió de la informació, etc.
El Codi Penal espanyol és un dels més avançats en la defensa de la propietat intel·lectual en les xarxes, i
encara que no se cita expressament Internet , la virtualitat del nou codi és que s'ha avançat en la defensa
de l'autor i la protecció de les dades personals en el ciberespai. No obstant això , urgeix una ètica en la
cibersocietat, que estableixi unes normes de conducta (deontologia) i codis ètics. La ciberètica ( ètica en
la societat de la informació) es recolza en quatre principis deontològics que es coneixen amb l'acrònim de
PAPA:
Privacy
Accuracy
Property
Acces
Aquests principis fan quatre referències:
El món de la intimitat i vida privada de les persones.
L'exigència d'exactitud, veritat i objectivitat en la informació.
La propietat intel·lectual.
Les normes, la regulació i els límits en l'accés a la informació.
Quant a la protecció de dades, ens hem de remetre a la Ley Orgánica de Protección de Datos de Carácter
Personal (BOE núm. 298). En podem ampliar la informació a:
http://civil.udg.es/normacivil/estatal/persona/PF/Lo15-99.htm
Quan enviam un correu electrònic a una llista de contactes, sempre hem de fer constar el paràgraf:

“Li informem, com a destinatari d'aquest missatge, que el correu electrònic i les comunicacions per mitjà
d'Internet no permeten assegurar ni garantir la confidencialitat dels missatges transmesos, així com
tampoc la seva integritat o la seva correcta recepció, per la qual cosa “EL REMITENT” no assumeix
responsabilitat alguna per tals circumstàncies. Si no consentís en la utilització del correu electrònic o de
les comunicacions via Internet li preguem que ens ho comuniqui i que ho posi en el nostre coneixement
de manera immediata.
Aquest missatge va dirigit, de manera exclusiva, al seu destinatari i conté informació confidencial i
subjecta al secret professional, la divulgació del qual no està permesa per la llei. En cas d'haver rebut
aquest missatge per error, li pregam que, de forma immediata, ens ho comuniqui mitjançant correu
electrònic remès a la nostra atenció i procedeixi a la seva eliminació, així com a la de qualsevol document
adjunt al mateix. Així mateix, li comunicam que la distribució, còpia o utilització d'aquest missatge o de
qualsevol document adjunt al mateix, qualsevol que anés la seva finalitat, estan prohibides per la llei.”
Per altra banda hem de fer també referència a la seguretat dels infants quant a la protecció dels seus drets.
UNICEF va comunicar un decàleg dels drets dels infants a Internet, precisament el dia Internacional
d’Internet, el dia 6 de febrer de 2004. A continuació reproduesc el text:
“DECÀLEG DELS DRETS DE LA INFÀNCIA A INTERNET”
"Treballant junts pels drets de la infància a Internet"
El dia 6 de febrer de 2004 es va celebrar el Dia Internacional per a una Internet Segura simultàniament a
15 països (Alemanya, Austràlia, Bulgària, Dinamarca, Espanya, Grècia, Hongria, Irlanda, Islàndia, Itàlia,
Luxemburg, Noruega, Països Baixos, Regne Unit i Suècia), en el marc de la campanya de sensibilització
d'Internet Segura ( www.internetsegura.net ). Aquesta campanya, coordinada per la Fundació Catalana
per a la Recerca, es promou a nivell europeu a través del projecte SafeBorders, cofinançat per l'Internet
Action Pla de la Comissió Europea.
A Espanya, el Dia Internacional per a una Internet Segura es va celebrar en el Congrés dels Diputats,
mitjançant un acte coorganitzat per la Fundació Catalana per a la Recerca, el Ministeri de Ciència i
Tecnologia, la Universitat de Cadis i l’UNICEF. Nombroses organitzacions i més de 150 professionals de
l'àmbit públic, de l'educatiu, i del sector d'Internet, entre uns altres, van contribuir a l'èxit de
l'esdeveniment.
Durant aquest Dia Internacional per a una Internet Segura, UNICEF, amb la col·laboració d'un grup
d'estudiants de 1er i 2n d'ESO, va presentar el següent decàleg sobre els drets de la infància a Internet:
“ELS DRETS DE LA INFÀNCIA A INTERNET
Presentació
UNICEF està preocupat per la protecció dels nens i nenes enfront dels riscos d'una utilització il·lícita i
delictiva d'Internet, però també ho està per l'increment de la bretxa digital entre els nens dels països del
Nord i del Sud, els de les ciutats i les àrees rurals, entre els nens i les nenes... Internet, a més d'un possible
risc és, també i sobretot, una oportunitat per al desenvolupament econòmic i social, per a l'educació, per a
l'intercanvi d'informació i d'experiències, un instrument fonamental per a la defensa dels Drets Humans i
de la Convenció sobre els Drets del Nen. En aquesta última s'inspira aquest catàleg d'e-drets .
UNICEF es compromet a compartir aquesta proposta de decàleg amb grups de nens, nenes i joves, amb
altres organitzacions d'infància, autoritats i empreses del sector Internet per a iniciar un procés
participatiu que ens permeti acordar una redacció definitiva. També es compromet a divulgar els resultats
d'aquest procés per mitjà dels seus portals dirigits a joves i adults (www.enredate.org i www.unicef.es).
DECÀLEG (Els e-drets dels nens i nenes):
1. Dret a l'accés a la informació i la tecnologia, sense discriminació per motiu de sexe, edat, recursos
econòmics, nacionalitat, ètnia, lloc de residència, etc. Especialment aquest dret a l'accés s'aplicarà als
nens i nenes discapacitats.
2. Dret a la lliure expressió i associació. A buscar, rebre i difondre informacions i idees de tot tipus per
mitjà de la Xarxa. Aquests drets només podran ser restringits per a garantir la protecció dels nens i nenes
d'informacions i materials perjudicials per al seu benestar, desenvolupament i integritat; i per a garantir el
compliment de les lleis, la seguretat, els drets i la reputació d'altres persones.
3. Dret dels nens i nenes a ser consultats i a donar la seva opinió quan s'apliquin lleis o normes a Internet
que els afectin, com restriccions de continguts, lluita contra els abusos, limitacions d'accés, etc.

4. Dret a la protecció contra l'explotació, el comerç il·legal, els abusos i la violència de tot tipus que es
produeixin utilitzant Internet. Els nens i nenes tindran el dret d'utilitzar Internet per protegir-se d'aquests
abusos, per donar a conèixer i defensar els seus drets.
5. Dret al desenvolupament personal i a l'educació, i a totes les oportunitats que les noves tecnologies
com Internet puguin aportar per a millorar la seva formació. Els continguts educatius dirigits a nens i
nenes deuen ser adequats per a ells i promoure el seu benestar, desenvolupar les seves capacitats, inculcar
el respecte als drets humans i al medi ambient i preparar-los per a ser ciutadans responsables en una
societat lliure.
6. Dret a la intimitat de les comunicacions per mitjans electrònics. Dret a no proporcionar dades personals
per la Xarxa, a preservar la seva identitat i la seva imatge de possibles usos il·lícits.
7. Dret a l'esplai, a l'oci, a la diversió i al joc, també mitjançant Internet i altres noves tecnologies. Dret
que els jocs i les propostes d'oci a Internet no continguin violència gratuïta, ni missatges racistes, sexistes
o *denigrants i respectin els drets i la imatge dels nens i nenes i d’altres persones.
8. Els pares i mares tindran el dret i la responsabilitat d'orientar, educar i acordar amb els seus fills i filles
un ús responsable d'Internet: establir temps d'utilització, pàgines que no es deuen visitar o informació que
no deuen proporcionar per protegir-los de missatges i situacions perilloses, etc. Per a això els pares i
mares també deuen poder formar-se en l'ús d'Internet i informar-se dels seus continguts.
9. Els governs dels països desenvolupats deuen comprometre's a cooperar amb altres països per a facilitar
l'accés d'aquests i els seus ciutadans, i especialment dels nens i nenes, a Internet i altres tecnologies de la
informació per a promoure el seu desenvolupament i evitar la creació d'una nova barrera entre els països
rics i els pobres.
10. Dret a beneficiar-se i a utilitzar a favor seu les noves tecnologies per a avançar cap a un món més
saludable, més pacífic, més solidari, més just i més respectuós amb el medi ambient, en el qual es
respectin els drets de tots els nens i nenes.”
MODEL D'APRENENTATGE BASAT EN LES NTIC
El model d'aprenentatge basat en les TIC., és el model participatiu que es dóna suport principalment en
l'aprenentatge col.laboratiu i el treball en grup, amb accés a diferents activitats i recursos educatius a
través d'Internet, promovent l'aprenentatge actiu-constructiu i potenciant la comunicació i interacció entre
persones (entre professors i alumnes) ( Harasim, 1989, 1990; Harasim , Hiltz, Teles i Turoff, 1995).
Aurora Cuevas (2002) exposa al respecte:
“L'ús d'Internet a l'Educació en ha fet replantejar les teories de coneixement, les teories de l'aprenentatge,
les teories de la informació i models pedagògics. Cal que parlem de canvis des de l’arrel de l’aprenentatge
com els que cito a continuació:
1.- Canvis en el rol del professor i l'alumne. El professor adquireix el rol de dissenyador de situacions
d'aprenentatge, tutorització presencial i virtual dels alumnes i productor de mitjans. Els alumnes adopten
un paper més actiu i són constructors dels propis coneixements.
2.- Noves formes d'ensenyar i d'aprendre: Comunicació bidireccional, sense barreres espai-temporals,
basada en eines tecnològiques.
3.- Es precisen noves habilitats d’aprenentatge i comunicació.
4.- Necessitat d'un ensenyament guiat que habiliti l'alumne per fer un ús didàctic de la xarxa, una
educació en la informació.”
Amb Internet i les seves eines, farem ús d'eines no convencionals en àmbits educatius. Les
característiques bàsiques que s’han d’analitzar són:
La hipertextualitat que ens porta a nous models didàctics que apunten cap a un aprenentatge
significatiu.
Informació multimèdia altament motivant i didàctica.
La interactivitat professor-alumne i interalumnes.
El treball cooperatiu.
Cobiella (2001) parla d'Internet per als docents com: "un nou desafiament”: és el docent el que ha
d'enriquir Internet per trobar-hi els elements educatius interessants per treballar des de l'aula.
Desenvolupar continguts que li interessi que investiguin els seus alumnes.

Realitzar activitats que puguin ser resoltes pels educands.
Ampliar amb material de domini públic la gran biblioteca que és Internet.
Plantejar qüestions preocupants sobre el planeta, l'equilibri ecològic, la violència social, les
problemàtiques de l'adolescent actual, o altres.
Publicar articles de la seva autoria sobre temes de la seva inquietud.
Sumar-se a entitats que brinden educació a distància, realitzant, per exemple, tutories a través
d'Internet.
Crear activitats innovadores que enriqueixin al seu torn a altres docents en particular i a l'educació
en general.
Projectar activitats conjuntes amb els seus alumnes per portar a terme en una Web.
Realitzar activitats interescolars d'enviament epistolar o d'intercanvis.
Concursos.
Organitzar esdeveniments educatius en línia.
Brindar teleconferències sobre temes d'interès i amb possibilitat de preguntar i resoldre inquietuds
mitjançant xats en simultaneïtat.
Intervenir o organitzar fòrums d'opinió.
Molts educadors immediatament exclamaran que no saben com pujar material, ni des de quin lloc. Per a
això sí que es recorre a especialistes en l'àrea, s'utilitzen llocs Web de qualitat educativa que donen accés
a pàgines gratuïtes, o s'escriu per e-mail contactant amb els administradors per agregar el material
realitzat ja se sol.luciona.
Ens serà molt interessant la lectura del text d'Aurora Cuevas (2002) “Internet en la educación:
¿herramienta didáctica?”:
“Si observem la situació des d'un punt de vista instrumental o tècnic podria semblar-nos que uns
ordinadors connectats uns amb uns altres per cables en tot el món i utilitzant una llengua (protocol) comú
que els fa accessibles a totes les persones, no són més que mers aparells que l'home usa sense més.
Però si ens detenim i anam analitzant amb deteniment, veurem que la societat, l'economia, la vida en
general està canviant a tota velocitat, la mateixa velocitat que ha introduït el canvi tecnològic i el
desenvolupament de les NTIC. Aquests canvis afecten a la nostra vida quotidiana, la nostra forma de
relacionar-nos, de fer negocis, de divertir-nos ... d'ensenyar i d'aprendre. Tot va unit, lligat, com la
mateixa xarxa, que podria ser una metàfora de l'estat actual, és la societat xarxa, de la qual ens parlen
autors com Castells i en aquesta xarxa està Internet, formant part i erigint-se en protagonista.
Les eines ens ajuden, de vegades, a aconseguir objectius però també poden arribar a modificar el propi
usuari, poden tenir usos i finalitats establerts, com Internet en els seus orígens, però poden arribar a
adquirir altres usos i finalitats menys previsibles. No només usem Internet, en certa manera estem també
sent “usats” per ella, el problema és que no tenim consciència que això estigui passant. Hi ha interessos
de molts tipus: econòmics, ideològics, polítics, que, com en altres aspectes de la realitat humana, estan
relacionats amb el fenomen Internet.
I pel que fa a l'educació, quin paper juga aquí Internet?, és Internet només una potent eina didàctica?. Si
entenguéssim Internet només com una eina estaríem confonent la forma amb l'essència. Per la seva gran
capacitat transformadora, que hem apuntat, la xarxa no pot avui representar el mateix paper que en el seu
moment van representar innovacions pedagògiques tals com la TV, la fotocopiadora, el vídeo o el
retroprojector. Internet no és només una eina, és un entorn, un ciberespai en el qual es produeixen les
interaccions humanes, en el context d'Internet es produeixen interaccions que combinen la investigació, la
comunicació, la construcció i l'expressió. Tenint en compte aquestes potencialitats les expectatives en
educació són aclaparants. No obstant, i a pesar de l’anomenat Ciberoptimisme i la popularitat, la cautela
en aquests moments és molt necessària.

Històricament l'educació (l'Escola) ha passat per distintes etapes (Pérez Tornero, 2001) però fa segles que
no té un paper protagonista, intrínsecament, en la societat. Una cosa és el que ens sembla que deuria ser i
el que els polítics diuen que és en realitat però que, de fet, no és, i és obvi que no es tracta d'un joc de
paraules. L'educació, entesa en sentit tradicional, formal, està en crisi, al mateix temps la incidència
d'Internet és cada vegada major, és doncs, el moment idoni d'enfrontar la situació i no només des de
l'Escola, aquesta situació, al nostre entendre, ha d'enfrontar-se institucionalment. Estem segurs que
Internet, per si mateix, no va a canviar el nivell de qualitat de l'ensenyament, ni la desigualtat en l'accés,
ni la situació de desemparament de punts docents. Els mestres sabem molt bé que la capacitat de
moviment per la xarxa i l'obtenció de quantitat ingent d'informació no habilita, per si mateix, per a
comprendre la informació que apareix en la pantalla. La capacitat de comprensió, ens diu Marina (1999)
va establir la diferència entre l'analfabetisme informatitzat i la intel·ligència que usa la informació.
La introducció d'aquesta singular eina en l'ensenyament no deu fer-se sense qüestionar-se per a què i com
s'utilitzarà, no n'hi ha prou de connectar les escoles a Internet, el procés ha de dur aparellat un projecte
pedagògic i polític, si no, estem simplement col·locant un objecte nou en mans d'unes persones que no
sabran què fer amb ell.
La rellevància que Internet ha adquirit en pocs anys, la presència i difusió, cada vegada major, ha de
generar un debat en tots els sectors i nivells educatius i en aquesta reflexió hem d'entendre Internet com
un nou paradigma educatiu que està en construcció.
Ens conformarem els membres de la comunitat escolar amb pensar Internet com una eina més?”

II.- APRENEM A NAVEGAR EN XARXA
• Per què és necessària una lectura crítica d'internet?
• Cap a una interacció crítica en suport electrònic: què és
llegir a internet?
• Criteris metodològics per a la utilització dels llocs a
internet: qüestions per seleccionar llocs educatius
• Aprenem a emprar els cercadors
• Formes d'obtenir d’internet textos, imatges i so per
adjuntar als nostres documents treballs escolars
• Aplicacions didàctiques dels cercadors: elaboració de
projectes escolars i del periòdic escolar
Marian Socias Salvà

PER QUÈ ÉS NECESSÀRIA UNA LECTURA CRÍTICA
D'INTERNET?
La societat de la informació reclama no només un nou perfil
d'escola i programes formatius amb un altre significat. No
serveix ja més l'acumulació, memorització i emmagatzematge de
tones d'informació sinó el desenvolupament de processos
sociocognitius dirigits a desenvolupar habilitats com:
• Aprendre a aprendre; és a dir, adquirir habilitats per a
l'autoaprenentatge al llarg de la vida. Amb Internet
l’autoaprenentatge cobra importància i una nova dimensió.
• Capacitar-se per enfrontar-se a la informació hipertextual
i multimèdia: Saber buscar, seleccionar, jerarquitzar,
elaborar, relacionar i operar individual i en grup amb la
informació necessària i útil.
• Reflexionar críticament sobre aquesta informació i la
comunicació.
A través de la pràctica d'una lectura crítica es podrà
desenvolupar i consolidar el pensament crític. A més, aquesta
cultura electrònica virtual i audiovisual de les TIC hauria de
contribuir a crear condicions més humanament igualitàries,
ajudar a establir ordres més justs de vida i convivència
respectuosa en ofertar una educació més genuïna i significativa.
Lector crític serà aquell que:
· Avaluï la rellevància i idoneïtat del que llegeix, ara en forma
d’informació hipertextual i multimèdia a Internet.
· Realitzi una anàlisi lògica de: la intenció o propòsit de
l'autor, la fiabilitat i autenticitat de l'escrit, els recursos
utilitzats, el contingut, ja que a Internet no podem estar segurs

al 100% que el text que tenim davant sigui fiable, autèntic i
adequat per als nostres alumnes.
El pensador crític serà aquell que interpreti, analitzi i avaluï
l'escrit.
En síntesi, l'important és que els nostres alumnes no es creguin
tot el que troben a Internet i ho sàpiguen adaptar i assimilar al
que saben seguint en Piaget amb l’aprenentatge constructivista.
Cal saber trobar un equilibri en l’ aprenentatge emprant Internet
a les nostres aules, entre: necessitats educatives, riscos de les
TIC i les respostes educatives. Així per exemple, procurarem:
Minimitzar la caducitat de la informació, donarem èmfasi als
continguts procedimentals, donarem importància a les xarxes d’
aprenentatge col·laboratiu, procurarem disposar d’eines de
recerca i selecció d’ informació rigorosa i veraç, sabrem
convertir la informació en coneixement funcional i aprendre a
aprendre de forma autònoma i estratègica.

CAP A UNA INTERACCIÓ CRÍTICA EN SUPORT
ELECTRÒNIC: QUÈ ÉS LLEGIR A INTERNET?
El llenguatge d'Internet té unes característiques específiques
que segons Ríos Ariza, J. de la Serna, M.i Fainholc (2000) (1)són:
a.- Des del punt de vista de la forma:
a.1) Hipertextualitat :
No es tracta d'una lectura lineal, sinó per enllaços o vincles que
ordena, jerarquitza els textos. Requereixen un bon nivell previ de
disseny. La hipertextualitat es basa en:
1) una filosofia de la facilitat d'accés a grans cossos
d'informació
2) interactivitat entre l’usuari i la informació
Aquest sistema està sent explotat com una potent eina
educativa, per això el professor/tutor crea l'estructura de
coneixements i/o programes que considera rellevants per a
l'aprenentatge d'un tema o tasca determinada, incloent un text
principal articulat a un hipermèdia quan hi ha diferents mitjans
com dibuixos, imatges, animacions, sons, esquemes, etc. Així
s'enllacen diferents coneixements essencials i auxiliars (en
diversos mitjans) així com amb programes d'aplicacions (fulls de
càlcul, tractament de textos, programes de simulació, etc.), els
quals al seu torn poden vincular-se amb altres coneixements
previs o més bàsics.
Té alguns riscos com poder produir desorientació o sobrecàrrega
informativa i per tant arribar al cansament i a la frustració.
Però cal dir que és evitable amb un bon disseny de l’ hipertext i
l’hipermèdia.

a.2) Connectivitat.
És la possibilitat d'enllaços que generen les xarxes telemàtiques
de comunicació que uneixen per telèfon i computadores:
estudiants, escoles, centres educatius diversos, biblioteques i
medioteques, organitzacions diverses, etc., que possibiliten nous
espais d’aprenentatge (interessants sobre tot a escoles rurals
aïllades).
a.3) Interactivitat
Suposa intervenir o interposar accions didàctiques per a
l'elaboració de conceptes o el desenvolupament de competències
entre usuari i continguts i interusuaris.
b. - Des del punt de vista del contingut:
Són els aspectes com formes sintàctiques, semàntiques i
gramaticals per aconseguir claredat i concreció en el missatge
que redueixen l'ambigüitat i la polisèmia del missatge.

QUÈ ÉS LLEGIR A INTERNET?
Llegir implica sempre una interacció significativa (no mecànica)
que porta una activitat cognitiva i perceptual que interactua amb
els nostres coneixements previs. Llegir a Internet és subjectiu,
ja que Internet no és neutre, tot el contrari. Llegir a Internet
constitueix l'habilitat per interpretar i produir sentits vàlids a
partir del que rebem. Es tracta d’un procés constructiu de la
comprensió del missatge, en què es relaciona la informació nova
amb experiències i coneixements previs, individuals i culturals, a
la vegada que fem un conjunt d’inferències sobre la fiabilitat i
credibilitat del que llegim. Així llegir a Internet es configura com
un procés pel qual el subjecte es va convertint en un lector actiu
i crític .
La lectura a Internet posseeix una sèrie de funcions que hem de
potenciar segons Fainholc (2004) (2):
a) Funció cognoscitiva:
• Satisfer la investigació/navegació curiosa, la necessitat
d'informació, l’aprenentatge i el treball de l'usuari .
• Aprofundir , enriquir i millorar la comprensió i expressió en
general en tots els codis simbòlics dels mitjans multimèdia.
• Desenvolupar la reflexió crítica.
b) Funció socio-emocional :
• Resoldre conflictes i satisfer necessitats de tipus
emocional.
• Trobar alleugeriment a temors i ajudar en la identificació
amb personatges, valors, etc.
• Millorar els sentiments i enriquir el seu món interior.

c) Funció instrumental
• Com a eina d'aprenentatge
• Com a recurs informatiu en la presa de decisions o solució
de problemes.
d) Funció de socialització
• Permet l’infant integrar-se a la vida sociocultural del seu
temps històric, científic i tecnològic.
• Per entendre creences i valors interculturals de grups
socials diversos respecte a la seva tradició oral i escrita.
• Per relacionar-se amb els iguals emprant les eines de
comunicació d’Internet.
i) Funció d'estímul a la creativitat i a la imaginació:
• Per trobar en les seves lectures la possibilitat de fantasiar,
descansar, somiar, imaginar i enriquir les seves possibilitats
creatives.
Entre les diverses pràctiques de lectura que es realitzen a
Internet, es poden diferenciar els tipus següents segons
Fainholc (2004) (2):
1. De passeig : “navegant” o “fent surf" per les pàgines i llocs, o
sigui de lectura lleugera sense objectiu, de degustació lúdica
erràtica;
2. Estructurada, la qual pot ser de funció de síntesi, dirigida o de
confrontació.
3. Activa: és a dir, de recerca puntual d'informació, de treball en
projecte, etc.
4. Inspirada: de diàleg, de descobriment, etc.

Burbules i Callister (3) parlen d’hiperlectura a Internet i
afegeixen que serà de gran significació per trobar informació
vàlida, valuosa i creïble, com per seguir instruccions per realitzar
alguna tasca planificada i / o per ocupar d'una manera
recreadora i intel·ligent el temps lliure.
Fainholc també ens cita una tipologia de lectura a Internet en la
qual s’hi reflecteix una evolució de més senzilla a més complexa:
• La lectura narrativa i/o expositiva. És aquella que aplicarem
quan estem davant un missatge que ens pretén comunicar
fets, successos, idees, etc. Per analitzar el que llegim ens
servirà plantejar-nos preguntes per analitzar el tema (de
què tracta?), la trama (quina successió de fets hi ha?), els
personatges, els escenaris (temps i espai), etc.
• Lectura estructural. Consisteix en com analitzem per
separat cada element constitutiu del missatge: la imatge, la
banda, etc.
• Lectura significativa. És la que farem en fer una
interpretació i una reflexió més profunda del missatge.
Aquí situam l’aprenentatge significatiu. Els continguts que
analitzam es relacionen amb les estructures mentals preexistents
i amb el context sociocultural.
En aquest tipus de lectura significativa les qüestions claus a
plantejar-nos amb els nostres alumnes seran:
• Què puc extreure d’una lectura “linkada” per Internet?
• Què podem “llegir entre línies” i ara també “intertextos” a
més del que ens diuen a nivell explícit?
• Per quines finalitats l’autor ha emprat una estructura
determinada, un tipus d’exposició o de narració?
Hem de fer conscients els nostres alumnes que no hi ha una sola
lectura del missatge; sinó moltes lectures possibles i diversitat

d’opinió i d’interpretació. Cal que coneguin els elements
persuasius dels missatges tant dels anuncis publicitaris com
d’altres elements de la societat com puguin ser el sexe, el
prestigi social, la discriminació racial, el terrorisme, la seguretat,
etc. Ja que a Internet troben un mitjà de difusió totalment
lliure.
Un exercici idoni per treballar la lectura crítica és proposar als
alumnes fer una producció alternativa i crítica a la trobada en un
lloc d’Internet o bé crear un lloc nou per resoldre un problema o
satisfer una necessitat. Els infants es veuran obligats a fer un
esforç d’anàlisi i producció que els resultarà altament profitós.

CRITERIS METODOLÒGICS PER A LA UTILITZACIÓ DELS
LLOCS A INTERNET: QÜESTIONS PER SELECCIONAR
LLOCS EDUCATIUS.
És fonamental que abordem Internet com a nou recurs didàctic
amb una metodologia totalment diferent a la tradicional. Si no ho
fem així estarem abocats al fracàs. Així caldrà definir una
metodologia preferent per “aprendre a aprendre a Internet”.
Aquesta metodologia hauria de ser molt participativa i activa. Es
podria treballar en projectes educatius, individuals o en grup,
sobre la temàtica d’estudi, i en la qual seleccionin continguts
significatius, dissenyin mapes semàntics i de navegació, diagramin
enllaços i elaborin pàgines i llocs, etc. a fi d'analitzar aquests
materials electrònics a partir del seu disseny i producció. Així
s’afavoriria el desenvolupament d’aprenentatges i capacitacions
sobre el llenguatge d’aquesta tecnologia i la seva interacció i
lectura. Hi ha una important eina didàctica amb les WebQuests,
que suposarien una unitat didàctica en la qual es proposa una
recerca guiada a Internet amb l’objectiu de superar un repte.
Enfront d’un ús didàctic de pàgines o llocs de la xarxa, cal que
ens plantegem un abans i un després de la interacció amb el lloc
web.
A l’abans cal que creem expectatives, orientem l’atenció i facem
una preparació envers les capacitats que hi hauran d’intervenir.
El professor guiarà sobre els llocs que es visitaran a Internet,
els objectius que es tenen, tasques que ens ajudaran a arribar-hi,
etc.
Durant l’ús d’Internet és precís tenir l’atenció focalitzada envers
una navegació òptima en la qual cal intercalar moments
d’interacció, i intercalar preguntes per a la discussió o
comentaris per afavorir la interacció entre els continguts nous i
allò que ja sabem.

El després de la interacció consistiria a valorar l’adequació dels
continguts trobats en relació als objectius inicials.
A continuació proposo un qüestionari adaptat a l’ús dins l’aula per
fer una lectura crítica d’Internet, a partir del que ha elaborat
na Beatriz Fainholc.
TAULA DE VALORACIÓ DE LA WEB
Lloc visitat/ URL:
Objectiu de la visita:
Institució o entitat creadora:
Preguntes SÍ NO PER QUÈ
Aspectes generals:
1 . El nom del lloc és
adequat?
2 . Li estalvia temps la seva
recerca?
3 . La pàgina principal està
enllaçada en totes les
pàgines “linkades”?
4 . En totes les pàgines
apareixen botons per
navegar per tota la web?
5 . Està actualitzat el lloc?
Hi ha la data de la darrera
actualització?
6 . Es carrega ràpidament?
Les imatges demoren la
descàrrega de les pàgines?
7 . El lloc remet a un
context nacional, regional,
etc. específic? Sabem a quin
lloc podem ubicar la
informació que ens donen?

informació que ens donen?
Navegació
1 . Apareix una estructura
clara del lloc que facilita la
navegació?
2 . En totes les pàgines hi ha
un menú fix amb les parts de
la web?
3 . Existeix un mapa de
navegació que ens faciliti la
tasca?
4 . Hi ha nodes que no estan
“linkats”?
5 . Els hipervincles que
remeten a seccions del text
et faciliten la lectura? (un
índex que ens permet fer
clic per anar a parts del
text directament dins la
mateixa pàgina web)
6 . Els elements gràfics per
a la navegació ajuden a
navegar?
7 . L'ús de substantius o
frases curtes per enllaçar
textos diversos, ajuden la
comprensió?
Disseny Gràfic:
1 . El disseny de les pàgines
fa que siguin curtes i
concises?
2 . El tipus de lletra
seleccionat és adequat per a
la lectura?

la lectura?
3 . L’estructura del text ens
fa bon llegir?
4 . Les imatges presentades
ajuden a la comprensió del
tema?
5 . La grandària de les
imatges enllaçades és
l’adequada?
Lectura:
1 . Et manté l’interès durant
la lectura?
2 . El llenguatge és ric i
adequat?
3 . Pots llegir el text sense
ajuda de programes
auxiliars?
4 . Les imatges de fons i els
seus colors pertorben la
lectura del text?
5 . Els elements visuals ens
porten a recursos
alternatius?
6 . Completen el text escrit
facilitant la comprensió?
7 . Els colors de contrast t’
ajuden a identificar idees,
conceptes centrals?
8 . L'ortografia i gramàtica
del text escrit és correcta?

Per als docents també plantejaré una taula per analitzar una
pàgina web, però aquesta vegada amb la finalitat d’avaluar la seva
possible utilització didàctica.
TAULA D’AVALUACIÓ D’IDONEÏTAT D’UNA WEB PER AL SEU
ÚS DIDÀCTIC
1 . Nom del lloc
2. Institució o entitat creadora
3 . A qui va dirigit? Existeixen
altres possibles usuaris?
4 . Per a quina etapa o cicle
escolar és adequat? En el cas
que sigui possible identificar el
cicle.
5 . Quines àrees de
coneixements o temes
disciplinaris, transversals, etc.
es tracten?
6. De quina naturalesa són els
continguts que apareixen
(conceptuals, procedimentals,
d'actituds i de normes, etc.?)
7. Estan clarament expressats
els objectius que es
persegueixen? Per què? Quins
són aquests objectius?
(Pretenen motivar, transmetre
informació, guiar a la reflexió,
desitgen crear debat, volen
servir de suport al discurs del
professorat o a altres suports
materials, etc.)
8. Com és la relació de
navegació entre l'usuari i el
contingut? Si el lloc és narratiu
enumerar els nuclis, i si és
expositiu especificar la forma
de presentació de la informació
(amb preguntes, realitzant

enumerar els nuclis, i si és
expositiu especificar la forma
de presentació de la informació
(amb preguntes, realitzant
descripcions o prediccions,
presentant conjectures,
agrupant idees i conceptes,
etc.)
9. S'abasten massa conceptes?
La presentació dels mateixos és
molt densa? Està organitzada
conceptual i semànticament?
10. S'interactua per enllaços,
icones, etc. cap a altres
processos de recerca
d'informació?
11 . Connecta amb les
necessitats reals de l'alumnat,
amb necessitats socials o
laborals?
12 . Aquest material, s'adapta
al programa educatiu? Si és
així, és tot el lloc útil per a la
meva programació educativa o
només n’és una part? En aquest
últim cas, especificar raons i els
trossos o parts que s'usen.
ALTRES:

APRENEM A EMPRAR ELS CERCADORS
Davant el gran volum d’informació que podem trobar a Internet
caldrà que capacitem els nostres alumnes a cercar la informació
de la forma més òptima, emprant els cercadors, metacercadors i
directoris.
La World Wide Web (WWW) posseeix les característiques que
cito a continuació ( A. Delgado Domínguez, 2001) (4):
• Grandària de la base de dades documental: existeixen més
de mil dos-cents milions de pàgines web, que poden estar
distribuïdes en uns 6 milions de servidors web
• Heterogeneïtat de les publicacions quant a:
o Tipus de documents: Articles científics coexisteixen
amb pàgines personals i pàgines comercials.
o Tipus de dades: Les pàgines web poden presentar
elements multimèdia i en molts de formats.
o Estructura interna de les pàgines. La majoria de
pàgines estan codificades en HTML.
o Estructura externa. En molts documents no es pot
identificar qui és l'autor o la seva data de publicació.
o Qualitat. Donada la facilitat de publicar una pàgina a
Internet la qualitat varia molt.
o Disseny hipertextual. Una pàgina web pot contenir
enllaços dins el mateix text i també en altres
documents i pàgines web.
o Audiència: Un document està accessible al mateix
temps per a moltes persones.
o Dinamisme i volatilitat: Les pàgines web poden canviar
els continguts i també desaparèixer en qualsevol
moment.

o Invisibilitat: Hi ha pàgines web que poden ser quasi
impossibles de trobar per estar a nivells molt
profunds de la jerarquia de directoris del servidor
web.
Aquestes característiques poden dificultar la troballa
d'informació útil per un usuari determinat, més encara quan el
propi usuari té un escàs coneixement en tècniques de
recuperació d'informació. Els cercadors permeten introduir
paraules clau sobre el tema del qual volem trobar informació, i
ens donen una llista d’adreces de pàgines web relacionades amb
el tema consultat.
L’origen dels cercadors el tenim l’abril de 1994. Dos universitaris
nord-americans ( David Filo i Jerry Yang) varen decidir elaborar
una pàgina web en la qual s’oferís un directori de pàgines
interessants classificades per temes, pensant sempre en les
necessitats d’informació dels seus companys d’estudis. Així va
néixer Yahoo. L’èxit d’aquesta pàgina va ser tan gros que una
empresa va decidir comprar-la i fer un portal.
Segons els continguts que ens presenten a la web:
http://www.aula21.net (5), vegem ara els tipus de cercadors:
• Índexs de recerca. Les bases de dades amb adreces la
construeix un equip humà, rastrejant la xarxa i les
classifica per categories o temes i subcategories en funció
del seu contingut. En aquest tipus de cercador si cerquem
per exemple informació sobre el Museo del Prado anirem a
les categories i subcategories següents: Art / museus /
pinacoteques. Un cercador d’aquest tipus és Yahoo!
• Motors de recerca. En aquest cas el rastreig de la web el
fa un programa, anomenat aranya o motor. Crea una base de
dades en la qual relaciona l'adreça de la pàgina amb les 100
primeres paraules que apareixen en ella. Així quan nosaltres

emplenam el camp de paraules clau relacionades amb el
tema de la nostra recerca, ens retorna un llistat de pàgines
que contenen aquestes paraules clau. Per exemple, si
utilitzo un motor de recerca per localitzar informació
sobre el Museo del Prado, simplement hauré d'escriure
"Museo del Prado" en l'espai de recerca i fer clic en el botó
Buscar. Un bon exemple de motor de recerca és Google
(http://www.google.es). Alguns cercadors, com per exemple
Altavista, inclouen la possibilitat de realitzar una recerca
expressada en llenguatge natural. Això permet a l'usuari
utilitzar un llenguatge no estructurat per descriure què
està buscant, sent el motor de recerca el responsable de
traduir aquesta recerca a un format estructurat. Els
cercadors presenten els resultats en llistes de deu en deu.
L’ordenació dels resultats de la recerca es mostren segons
algun criteri de rellevància ( freqüència d'aparició dels
termes de la consulta en els documents), o en funció de la
popularitat de les pàgines (segons el núm. de pàgines que
tenen un enllaç cap a elles, o el núm. de vots que els usuaris
li han donat a tal pàgines quan les han visitat, o el núm. de
vegades que els usuaris han entrat en tal pàgines quan les
han presentat en el llistat de resultats, etc.).
• Metacercadors. Són pàgines web en les quals se'ns ofereix
una recerca sense que hi hagi una base de dades pròpia
darrere: utilitzen les bases de diversos cercadors aliens
per oferir-nos els resultats. Un exemple de metacercador
és el Metacrawler.
Per ajustar al màxim les nostres recerques podrem emprar
operadors lògics, que seran combinacions de símbols i paraules
claus. Podem trobar un llistat a la pàgina web:
http://alerce.pntic.mec.es/~mcui0001/cb/index.html

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES DE LA RECERCA
D'INFORMACIÓ A INTERNET.
Saavedra, professora del mòdul Aprenentatge a Internet –
APRENET (1999) (6), de l'Especialització en Docència
Universitària que ofereix la Universitat Cooperativa de Colòmbia,
va detectar dificultats en els estudiants en manejar Internet i
especialment quan fan recerques d'informació. Va atribuir
inicialment aquesta problemàtica als següents factors:
• Fracàs en les recerques: Encara que hi ha metes i objectius
no es posseeix un procediment apropiat per efectuar-les
amb total èxit, perquè poc importa com es fan les
recerques, només interessa trobar-ne.
• El mare màgnum d'informació: Es localitzen massa
continguts que no obeeixen a cap organització.
• Cercadors inadequats: Es limiten les recerques a un reduït
nombre de motors, els més populars, comercials, cridaners
(per imatge, colorit, moviment, propaganda i multiplicitat de
serveis) i no sempre els més idonis.
• Falta d'ubicació conceptual del que es pretén trobar
• Falta d'organització d'alternatives enfront dels
descriptors utilitzats en les recerques.
Saavedra cita com etapes per seguir amb els nostres alumnes les
expressades de forma resumida en el quadre següent :
Fase I - Abans d'anar a l’ ordinador
Cal motivar els alumnes i crear-los expectatives que la seva
recerca tendrà èxit.
Crearem la necessitat de recerca d'informació entorn d'un tema
determinat.

Explicarem el funcionament dels cercadors i com trobar també
informació en URL, directoris o portals
Classificació del tema. Anotarem diverses paraules relacionades
amb aquest, és a dir, definim el camp semàntic ( pluja d'idees o
“brainstorming”) Es tracta de la detecció de paraules clau.
Fase II - Enfront de l’ordinador
Aplicarem tècniques de recerca emprant el cercador més
adequat al tipus de recerca i emprarem operadors lògics.
Quan obtinguem quantitats grans d’informació no hem de
desmotivar-nos, sinó tenir les tècniques adequades per filtrar
aquesta informació. Per a això podrem fer una avaluació de la
pàgina web emprant la taula presentada abans, ara bé cal
aprendre fent una ullada i contestar les preguntes següents:
• El contingut correspon al que cerco, en qualitat i nivell de
dificultat?
• Quina entitat/ autor avala els continguts? És fiable?
• Està actualitzada?
• Està ben estructurada?
En cas negatiu ja no cal que hi perdem més temps.
Fase III– Enfront de la informació
En aquesta etapa cal fer el processament de la informació i
l'anàlisi dels continguts seleccionats. Les destreses i habilitats
d'informació se centren primordialment en la reflexió i avaluació
de la mateixa.
• La reflexió ha d'estar associada en tot moment amb la
pregunta d'investigació que va motivar la recerca
d'informació a Internet.
• Interactuarà amb la informació segons els criteris de:
Claredat, veracitat, precisió, profunditat, amplitud i lògica.

Per la seva banda A. Delgado Domínguez (2001) (4) ens apuntava
les següents indicacions en la interacció amb la informació.
“Identificarem què és el que pretenem buscar, ja que moltes
vegades es comença a buscar sense tenir molt clar que és el que
realment s'està buscant, i és fàcil distreure's consultant i
navegant per pàgines de temes distints al tema original. Així quan
els nostres alumnes s'iniciïn en la seva navegació a Internet
primer els donarem pautes molt concretes de les URL, portal,
enciclopèdies virtuals o cercadors, on trobar informació: És per
tant aconsellable l'elaboració d'una frase que resumeixi el tema
d'interès, i que ens concentrem en quins termes identifiquen de
la forma més precisa el tema de la recerca i com els podem
expressar (sinònims, traduccions a altres idiomes, quin altres
termes podríem usar més específics o més genèrics).
Seleccionar l'eina de recerca més adequada per a la nostra
finalitat. Generalment utilitzarem un directori quan busquem
informació general d'un tema i no coneguem molt bé els detalls.
Per trobar informació més específica es farà necessari,
probablement, l'ús d'algun cercador. Segons com hagi de ser
d’especialitzada la recerca optarem per un cercador temàtic o bé
per un genèric. En qualsevol cas és totalment aconsellable
consultar l'ajuda del cercador per determinar quines
possibilitats ens ofereix per expressar adequadament la
consulta. El temps invertit en això l’amortitzarem obtenint una
llista més precisa de resultats. Cal tenir en compte també que les
recerques avançades, encara que són més complexes, ens
permeten una major expressivitat. Observarem si el cercador
permet:
• diferenciar entre majúscules i minúscules
• tenir en compte els accents
• expressar frases
• si podem indicar quins documents volem que apareguin: o bé
tots o bé alguns dels termes de la consulta

• delimitar l'idioma
• delimitar les dates
Una vegada obtinguts els resultats és probable que molts no
s'ajustin al que es buscava o que la llista sigui excessivament
llarga o curta, i llavors caldrà reformular la consulta, delimitar-la
o expandir-la.

FORMES D'OBTENIR D’INTERNET TEXTOS, IMATGES I
SO PER ADJUNTAR ALS NOSTRES DOCUMENTS
TREBALLS ESCOLARS
Un recurs didàctic que ens serà molt útil, és el de baixar-nos
d’Internet textos, imatges i so per elaborar després les nostres
adaptacions dels continguts amb material multimèdia. Vegem a
continuació algunes instruccions per “baixar” informació
d'internet: Podem "baixar " informació d'Internet simplement
seleccionant-la i fent clic a “copiar”. A continuació obrir un
document de Word i aferrar aquesta informació. Però d'aquesta
forma les imatges no les tendríem. Per a això, el procés a seguir
és:
• Em connecto a l'adreça d'Internet, URL, que conté la
imatge que vull "baixar"
• Faig clic amb el botó dret del "ratolí" sobre la imatge que
vull copiar.
• Selecciono “guardar com”. Ara només caldrà indicar on vull
guardar-la
Aquest procés és important que sigui conegut pels nostres
alumnes, ja que a Internet és on trobarà la major quantitat
d'informació. També pot guardar planes d’Internet simplement
fent clic a « guardar com » o bé baixant-se pantalles com si
fossin una fotografia feta de la plana d’Internet. En aquest cas
necessitarà tenir un programa de captura d’imatges d’Internet.

APLICACIONS DIDÀCTIQUES DELS CERCADORS:
ELABORACIÓ DE PROJECTES ESCOLARS I DEL PERIÒDIC
ESCOLAR
Les aplicacions didàctiques de les eines ofimàtiques exposades
ens permetran bàsicament la confecció de treballs escolars, en el
marc d'una metodologia per Projectes d'Investigació i també per
a la confecció del Periòdic Escolar. Tant en un cas com en l'altre,
àmpliament tractats en la literatura sobre didàctiques, és de
sobres conegut el seu poder motivador, així com afavoridor de
l'adquisició de continguts del mitjà físic i social de l'alumne i del
maneig de la llengua escrita.
En el llibre de l’alumne podrem trobar una aplicació didàctica dels
cercadors com a tema d’una WebQuest.
A continuació exposarem dos exemples d’ experiències
didàctiques dels cercadors:
“ Curs: 2n ESO
Àrea: Ciències Socials.
Unitat didàctica: la població.
Plantejament: Davant la constant evolució de la població no és
fàcil que els llibres tenguin les dades actualitzades quant al
nombre d'habitants, la densitat, la població urbana, la renta per
càpita... dels països del món. Internet ens ofereix la possibilitat
de tenir aquestes dades actualitzades. Així doncs, es dedicarà un
poc més d'una sessió a recopilar dades.
En primer lloc, es dedicarà una mica de temps a preparar
l'activitat. Es faran grups de dues o tres persones. Cada grup
investigarà un territori o país concret, com per exemple: Europa,
Àsia, Àfrica, Amèrica i més concretament, Xina, Índia, EUA,
Nigèria i Espanya.
Cada grup, ha de tenir clar el que ha de cercar: població total,
densitat, població urbana, renta per càpita i també taxes de
natalitat, mortalitat i creixement natural de la població.

Posteriorment, en una altra sessió es treballarà davant
l'ordinador, investigant per Internet amb l'ajuda dels cercadors
i de la guia del professor.
Un cop obtinguda la informació que es cercava, es posaran en
comú les dades obtingudes de tots els grups per tal
d'intercanviar els coneixements adquirits de cada grup.
Aquest exercici servirà per conèixer la distribució de la població
d'una manera més entretinguda i no tan avorrida com veure les
dades del llibre. A més durant la recerca, segurament veuran
altres informacions relatives al territori d'estudi. És a dir, que a
més podran saber més coses d'aquest lloc en concret i del món
en general si després s'intercanvien les informacions.”
D.R.C.
“ Curs: 1r d’ESO
Àrea: Ciències Socials.
Tema: Roma.
Un exercici interessant per a alumnes de 1r d’ESO, dins del tema
de Roma, és intentar buscar per Internet, algun text de l’època.
Però això no requereix cap dificultat, així que proposaria que el
text fes referència a la conquesta de Roma a l’àmbit espanyol, i
més concretament a Catalunya. Així podrien trobar qualsevol
text on es descriuen les noves ciutats romanes, com podria ser la
ciutat de Tarraco.
Amb aquest exercici introduiria l’alumnat a la recerca
d’informació a Internet, però no tan sols a buscar un tema i
imprimir-lo, sinó a buscar una cosa en concret. I pel que fa la
meva assignatura, veurien la importància dels documents escrits
a l’època, i la informació que ens han aportat a l’actualitat per
conèixer la història d’un lloc concret, en un moment concret i
sobretot l’opinió d’un personatge que la va viure.”
E.T.

(1) Ríos Ariza, J. de la Serna, M.i Fainholc (2000)
http://www.centroargentino.org/ecodar/
lectura_critica_Dra_Fainholc.pdf
(2) Fainholc (2004)
http://www.centroargentino.org/ecodar/
lectura_critica_Dra_Fainholc.pdf
(3) Burbules i Callister (2001) http://www.campusoei.org/revista/deloslectores/653tedesco.PDF
(4) A. Delgado Domínguez (2001)
http://www.cibereduca.com/temames/ponencias/sept/p127
/p127.htm
(5) http://www.aula21.net
(6) Saavedra, professora del mòdul Aprenentatge a
Internet – APRENET (1999) –
http://www.edscuola.it/archivio/lre/alis/mirror1.htm

III.- APRENEM A APRENDRE EN XARXA
• Llibres virtuals.
• Biblioteques i llibreries a internet.
• Enciclopèdies virtuals.
• Ús de webgrafia.
• Creació de pàgines web i ús del ftp. Creació de gifs animats.
• Entorns virtuals d'aprenentatge: web ct/ moodle.
• Treball col·laboratiu.
Marian Socias Salvà

LLIBRES VIRTUALS
A Internet ja podem trobar llibres virtuals. Es tracta de
publicacions de llibres, en format hipertextual i amb possibilitat
d'elements multimèdia: imatges, so, vídeo, etc .
La seva publicació de forma virtual té el mateix reconeixement
per a l'autor (disposa d’ ISBN i dipòsit legal); però evidentment
la seva publicació és molt més fàcil i amb menor cost. Per als
lectors, presenta nombrosos avantatges:
• No hi ha límits d'extensió.
• Informació hipertextual: amb vincles intradocument i
extradocument (a documents adjuntats o a pàgines URL que
ampliïn opcionalment la informació presentada).
• Format multimèdia: Permet la inclusió d'imatges, so, vídeos,
etc.
• Possibilitat d'impressió sobre paper, amb la comoditat de
lectura.
• Permet seleccionar i copiar paràgrafs per incloure cites en
altres documents.
Disposem d'un exemple de publicació de llibre d'accés gratuït a
la web: http://www.cibereduca.com . Es tracta del llibre:
"Aprenentatge significatiu en la pràctica" del Dr. Antoni
Ballester Vallori.

Podem observar com a partir de la lectura del llibre se'ns
ofereix la possibilitat de:
• Assistir a un fòrum on intercanviar opinions amb altres
lectors i amb l'autor.
• Enviar i publicar pràctiques relacionades amb
l'aprenentatge significatiu.
• Connectar-nos a la web personal de l'autor, per a conèixer
més dades sobre les seves investigacions.
Podem trobar extractes de llibres, poemes, etc. publicats. Per
localitzar-los podem emprar els cercadors. Podem així incloure la
seva consulta com a suport de les nostres classes.

BIBLIOTEQUES I LLIBRERIES A INTERNET
Disposem a Internet de la possibilitat d'accedir a Biblioteques i
llibreries virtuals, per consultar la disponibilitat de llibres sobre
un determinat tema o autor. Evidentment, això ens proporciona
avantatges de temps de recerca, comoditat (des de casa o el lloc
que desitgem) i opcions que suposen avantatges a les possibilitats
de recerca en una biblioteca presencial ja que, per exemple,
podem buscar el llistat de llibres relacionats amb una temàtica
concreta.
Us recomano visitar les web següents:
• Biblioteca virtual Cervantes:
http://www.cervantesvirtual.com/
• Biblioteques universitàries i d'investigació espanyoles:
http://www.csic.es/cbic/webuni.htm.

ENCICLOPÈDIES VIRTUALS
Són enciclopèdies a les quals podem accedir gratuïtament o
mitjançant pagament, a Internet. El seu ús és fàcil i còmode. És
suficient amb anar a la URL i realitzar la consulta que desitgem.
A la següent adreça d'Internet trobarem diverses adreces
d'enciclopèdies virtuals : http://virtual.ues.edu.sv/ref/encydic/.
Entre les enciclopèdies catalanes us recomano:
http://www.grec.com
Avui dia s’estan elaborant Enciclopèdies Virtuals de forma
col·laborativa. Se’n pot trobar un exemple a la web:
http://dewey.uab.es/pmarques/pizarra.htm.on. S’hi pretén crear
materials de recolzament al professorat constantment. També
en poden trobar referències a:
http://www.edebedigital.com/EV/general.htm

ÚS DE WEBGRAFIA
Actualment, a més d'utilitzar bibliografies utilitzarem de cada
vegada més Webgrafies o llistat d'adreces URL a Internet
relacionades amb un tema concret. A l'adreça següent trobarem
una webgrafia relacionada amb el món de l'educació:
http://www.cibereduca.com/especial/webs.htm
A continuació exposo diverses experiències didàctiques,
relatives a l’ús de webgrafia, que trobareu en el cd-rom
recopilatori de CIVE, Congrés Internacional Virtual d'Educació,
que es va repartir el curs 2003-2004 per totes les escoles i
instituts de les Illes Balears:
• "Entornos óptimos para el aprendizaje de las lenguas
mediante el uso de las NTIC” ( CIVE 2001).
• "Bibliotecas escolares y el desarrollo de las habilidades de
la información" ( CIVE 2002).
• "Las TIC y los materiales para el desarrollo del lenguaje en
Educación Infantil" ( CIVE 2002).
• "Una comunidad de lectores infantiles. La lectura literaria
en la escuela" ( CIVE 2002).

CREACIÓ DE PÀGINES WEB I ÚS DE L’ FTP. CREACIÓ DE
GIFS ANIMATS.
Un altre recurs del que disposam a Internet és la possibilitat de
publicar-hi pàgines elaborades pels nostres alumnes com a
revista digital o simplement com a exposició de treballs. Es
poden emprar pàgines gratuïtes a Internet o bé publicar-les a les
pàgines de l’escola.
Html és el llenguatge necessari per poder publicar qualsevol
document a Internet. Qualsevol que sigui el programa que
utilitzem, cream els nostres documents i després, si volem
publicar-los a Internet, els guardam com Html. Per exemple, si
escrivim un document utilitzant el word i el guardem com Html,
succeeix que el document que tenia l'extensió .doc ara té
l'extensió ".htm" o "html" i si tenia imatges haurà creat molts
fitxers: un per a cada imatge, que estarà linkada (enllaçada) amb
el lloc exacte on es veurà en el text.
Per publicar pàgines a Internet caldrà que obtinguem un compte
FTP que ens permetrà transmetre els nostres fitxers a un
ordinador remot . En trobarem de gratuïts.
Els gifs animats són una visualització de seqüències de gràfics en
format gif, "com els dibuixos animats". Per exemple, els
« banners » són gifs animats amb la característica de tenir-los
tots amb grandària estàndard: 468 de llarg per 60 d'alt. Per
construir els gifs animats necessitem els dibuixos clau i un
programa creador de gifs animats que ens permeti:
• Definir l'ordre d’aparició de tots els dibuixos clau desitjats
• El temps de visualització de cada dibuix
• L'efecte visual de salt en un dibuix clau i el següent
• La durada completa de la nostra animació

• La grandària visual de tot el gif animat.
També tenim la possibilitat de baixar-nos d’Internet gifs
elaborats sobre temes diversos. Trobar-los resultarà fàcil amb
un cercador posant la paraula clau « gif ». Suposen un recurs per
tenir en compte.
Una web intereessant és: http://www.gifmania.com

ENTORNS VIRTUALS D'APRENENTATGE: WEB CT/
MOODLE
Web CT o Web Cours Tools (Eines per a cursos en la web) és un
entorn o plataforma virtual de teleformació, desenvolupada l’any
1995, a la Universitat de British Columbia, a Canadà, pensada per
a la creació d'entorns educatius a través d'Internet. Web CT
(www.webct.com) és un entorn "de lloguer". L'organització que
desitgi utilitzar-la per als seus cursos ha de contractar una
llicència per a un any.
Web CT ofereix la plataforma completa amb totes les eines
disponibles de comunicació, un servei de suport per a
l'organització i ajuda per a aprendre a utilitzar-la a través de
diversos fòrums i notícies. Es pot obtenir una versió de prova de
la plataforma completa per valorar la seva adequació a les
necessitats de la institució que pretengui usar-la.

Web CT pot usar-se per crear cursos complets que incloguin
materials, proves d'avaluació, eines de comunicació, etc. , o
simplement per utilitzar alguna eina que completi cursos ja
existents independentment de Web CT. Entre elles les més
comuns són les de comunicació. Així, pot proporcionar-se a
l'alumne:
Fòrum o tauler d'anuncis en el qual es pot participar per escrit
en algun debat, pot servir per obtenir ajuda per part dels altres
participants sobre algun tema, fer alguna demanda, anunciar un
esdeveniment, etc. Els missatges enviats al fòrum són llegits per
tots i de la mateixa manera poden ser contestats.
Correu electrònic, d'ús intern entre els alumnes d'un curs i els
seus professors. El correu pot enviar-se amb còpia a una altra
adreça de correu distinta de la de Web CT.
Xat o entorn de tertúlia virtual a temps real. Disposa d'un entorn
comú per als participants d'un curs o activitat i d'entorns
"privats”, que permeten guardar la xerrada en un fitxer de text
perquè puguin llegir-la els que no han pogut assistir.
Pissarra o entorn gràfic compartit a temps real. Permet crear i
compartir imatges entre diversos usuaris al mateix temps.
L'alumne pot també disposar d'un calendari, agenda, un espai per
compartir documents amb els membres del seu grup, una pàgina
web de presentació personal, pàgines d'ajuda, enllaços a webs
exteriors, etc.
El professor pot fer que els materials del curs estiguin
disponibles en Web CT en format de pàgines web, amb enllaços a
activitats complementàries i enllaços externs a Web CT. Pot
incorporar proves d'autoavaluació, exàmens escrits de tipus test,
i altres molts elements opcionals. Disposa també d'un conjunt
d'eines de gestió que li permeten seguir l’evolució dels alumnes al
llarg del curs.
En resum, Web CT és un entorn útil per a la teleformació que
posa a la disposició de professors i alumnes diverses eines per
fer possible aquesta diferent manera d'ensenyar i aprendre a

través d’Internet. Podem trobar més informació a:
http://www.webct.com.
Ara bé, avui en dia està agafant força el programari lliure i en
aquest marc podem trobar altres entorns de formació semblants
al WebCT però gratuïts. Un exemple seria el Moodle. Les seves
prestacions són semblants a les descrites anteriorment.
http://moodle.com/.
Segons afirma Montse Ardid (1) (assessora tècnic-docent a
l'àrea de formació i experiències de la Subdirecció General de
Tecnologies de la Informació del Departament d'Ensenyament de
la Generalitat de Catalunya), la teleformació com formació
oberta i a distància, duu el camí de convertir-se en una de les
modalitats més habituals en la formació permanent, en la
formació d'actualització i reciclatge, en l'educació superior i

mitja, etc. També cal que tenguem en compte aquesta modalitat
de formació a les nostres aules de primària i secundària com a
complement de la formació presencial, amb funcions
d’aprofundiment i per aconseguir una major comunicació docentalumnes
i interalumnes.
Els avantatges pedagògics d'aquesta modalitat són:
• Els alumnes i els professors no tenen perquè trobar-se en
llocs físicament propers. Per tant el factor distància no
importa en absolut. Es decideix també des de quin lloc es
segueix el curs ( casa, treball, etc.).
• L'alumne i el professor decideixen en quin moment del dia
es dediquen a les seves tasques o estudis, en funció de les
seves limitacions horàries.
• És possible atendre un nombre elevat i divers d'alumnes,
com a conseqüència dels dos punts anteriors.
• És possible oferir un ampli repertori de temàtiques i nivells
de formació, que augmentarà encara més amb els
progressos tecnològics i d'Internet.
• L'organització de les activitats de formació se simplifica en
gran manera.
Els objectors d'aquest tipus de cursos es refereixen bàsicament
a l'aïllament de l'alumne, la falta d'immediatesa en la resposta
dels dubtes, l'esforç de voluntat que suposa la dependència de la
capacitat lectora i de l'expressió escrita, etc. que amb les noves
plataformes i entorns d'ensenyament i aprenentatge, que
incorporen eines de comunicació, treball i d'avaluació s'intenten
evitar.

TREBALL COL·LABORATIU
Internet ens ofereix la gran possibilitat de sortir de les parets
de les nostres aules i col·laborar amb infants d’altres escoles que
poden estar en una altra localitat i fins i tot país. Resulta
altament motivant i proporciona als nostres alumnes uns
aprenentatges altament significatius. A la web
http://www.pangea.org/~acte/aigua2000/index1.htm podem
trobar un exemple molt interessant.
Alguns dels objectius que es plantegen són:
• Adonar-se de la importància que Internet ofereix com a
eina de transmissió d’informació i comunicació , de qualsevol
tema i amb tot el món.
• Emprar les eines comunicatives que ens ofereix Internet
per comunicar-se i intercanviar continguts amb alumnes
d’una altra escola.

• Fomentar l'esperit de col·laboració per sobre de l'esperit
de competició.
• Col·laborar i participar en treballs col·lectius, no
presencials.
• Mostrar tolerància vers la diversitat d' opinions.
• Mostrar respecte vers les altres persones, el seu treball i
les seves dificultats.
• Prendre consciència progressivament de la responsabilitat
personal en el compliment dels acords establerts.
• Prendre iniciativa i comportar-se de forma activa i
respectuosa en les activitats, tant individuals com
col·lectives.
• Apreciar la bona organització i valorar el treball ben fet i
presentat.
• Ser rigorós en el tractament de la informació i la
comunicació.
En definitiva, dins un marc d’aprenentatge constructiu i
significatiu es tracta d’aconseguir dos objectius fonamentals:
• Fomentar les habilitats cooperatives bàsiques a Internet:
tenir en compte les participacions dels companys-es,
escoltar activament, comentar constructivament, respectar
els altres i ser tolerant entre altres.
• Afavorir les habilitats de comunicació a Internet com la
participació, parlar per torns, mostrar bons modals i un
vocabulari i llenguatge escrit adequat.
Altres adreces interessants sobre el treball col·laboratiu i la
comunicació a Internet són:
http://www.xtec.es/~emurillo/correu/index.htm

http://www.tressisens.org
On hi podem trobar vàries experiències com:
Així mateix aconsello la lectura de les ponències de CIVE
següents:

• " Internet y multimedia para el conocimiento del medio
natural en la Formación de maestros" (CIVE 2001).
• " Les ciències de la natura en cd-rom" (CIVE 2001).
• "La formiga matemàtica" (CIVE 2001).
• "Ensenyament de les ciències a l'educació infantil: creació
d'un entorn virtual, herramienta para el estudio de
botánica" (CIVE 2001).
• "Aigua 2000: experiències de treball cooperatiu telemàtic
en un ambient interdisciplinar" (CIVE 2001).
• "Tecnodiver: Proyecto de NTIC para el aprendizaje en el
área de Tecnología de la ESO" (CIVE 2002).
• "Un proyecto educativo interdisciplinar en el ciclo básico
unificado: ciencias naturales, sociales, inglés e Internet"
(CIVE 2002).
A continuació es presenten vàries propostes didàctiques basades
en l’ús de llibres virtuals, enciclopèdies virtuals, biblioteques
online, l‘ús d’eines ofimàtiques i pulicació de treballs a Internet
que exposen varis docents de les Illes Balears.
“ Es poden fer moltíssimes activitats amb les noves tecnologies.
Encara que el ventall de possibilitats és enorme, aquí us deix una
idea d’aplicació didàctica genèrica, que podria servir per a
qualsevol assignatura: Es tractaria d’una proposta didàctica que
abraçaria tot el curs acadèmic. Paral·lelament la feina del
professorat en la confecció de l’enciclopèdia virtual es deixaria
una sessió després de cada unitat didàctica perquè els alumnes
fessin una recerca de nous links relacionats en cada tema. Ens
serviria per ampliar la webgrafia de la nostra enciclopèdia. Farien
una recerca en grups de dues persones i després mitjançant un
projector cada grup ens mostraria una selecció de 4 links com a
màxim i haurien d’explicar per què l’han seleccionada. Al final de
la sessió es proposarà triar-ne un de cada grup que es penjaria a
la web amb una breu definició del contingut feta pels alumnes.
Aquesta activitat serviria per motivar l’alumnat i incentivar
l’autorecerca de coneixement, així com fer un exercici de síntesi

sobre el tema. Hauran de repassar-ne el contingut per saber el
que han de cercar i explicar als altres. L’objectiu serà penjar
l’enciclopèdia virtual, que serà una creació conjunta entre
professorat i alumnat.”
E.P.
“ Crec que seria una activitat que aniria relacionada amb
l´assignatura que impartís en aquell moment, per ara i avui dia
seria la llengua catalana.
Per tal de fer feina en grup i tenir relació amb les activitats que
fem amb l´ordinador, s´hauria de fer una planificació a principi
de curs tenint en compte les festes més importants i les
relacionades amb la llengua catalana i les festes tradicionals de
les Illes Balears. Crearíem una web per al nostre grup i aniríem
penjant les activitats fetes i repassades a classe a la web perquè
tothom pogués accedir. Pens que podria valorar-se com a treball
de centre i tal volta a la web del centre podríem fer un lloc
dedicat al treball de l´alumnat i penjar allà totes les feines que
anàssim fent.
Per tant, per ampliar la informació que té a mà l´alumne,
hauríem de donar una sèrie d’adreces on poder accedir per
recollir informació, seleccionar-la , fer una posada en comú a
classe, (correccció i la resta), i penjar-la a la web. Aquesta
proposta s´hauria de fer amb alumnat de segon d´ESO en el meu
cas. Hem de tenir en compte que l´alumnat ha de tenir unes
petites nocions d´ús de l´ordinador i a part ha de saber llegir i
escriure i a Primària, llevat de cinquè o sisè, es faria difícil.”
M.A.B.
“La meva proposta didàctica estaria relacionada amb l'any Dalí:
Amb un conte o qualque altra història tipus el llibre "El petit
Dalí" engrescaria els alumn@s de 5è curs. Es tractaria de fer
amb ells un treball tipus projecte partint del que saben i dels
seus interessos per arribar a fer un apropament a l'autor i a les
seves obres. Respecte a les NTIC també em plantejaré que els

alumn@s comencin a fer-se unes pàgines a "favorits" com a
recurs per a properes recerques. Vull també apropar els
nins/nines a la biografia com a tipus de text. Les conclusions
sobre tècniques plàstiques seran empleades també per a les
sessions de plàstica. Podríem començar entrant al link de l'any
Dalí (que és la pàgina oficial del museu Dalí/Gala) que hi ha a
http://www.xtec.es deixant que els propis alumnes lliurement
naveguin per aquesta pàgina.
Hi ha biografia, enllaços amb altres pàgines, imatges de quadres i
fotos de l'autor,...
Després podrien investigar a altres pàgines de
biografies(http://www.buxaweb.com,
http://www.buscabiografias.com, http://www.3xl.net ...)
D'aquestes biografies faria que els i les alumnes triassin les
paraules que més els cridin l'atenció per seguir la recerca. Els
llocs on va viure o estudiar, els amics amb qui es va relacionar, els
corrents que va seguir, els títols de les seves obres literàries,...
Després els podem guiar cap a les llibreries on line que gairebé
totes les editorials tenen (Barcanova, Anaya, Edebé, Círculo de
lectores,...)i també cap a les biblioteques virtuals que tenen
moltes universitats (Pompeu Fabra, de Tarragona, Ministeri de
Cultura, el Museo de España...) on podem cercar els títols de les
obres, investigar la seva publicació,... fins i tot a algunes llegir
qualque fragment. També, ja que parlam d'un artista global ,els
faria cercar a qualque pàgina d'art, tipus
http://www.pintura.aut.org, http://www.artcyclopedia.com...
Com veieu no és una feina per a una ni dues sessions i la
"investigació" ens obligaria a utilitzar un processador de textos
per anar copiant i aferrant trossos d’ informacions i a desar
arxius per continuar les properes sessions. Per elaborar el
treball final hauríem d’ inserir fotos i imatges i també un recull
de pàgines web utilitzades. S'hauria d’ acabar “d’arrodonir" amb
una temporalització real i una avaluació amb la qual puguem
valorar tant la feina final com el procés i la participació dels
infants.”

G.A.
“L’àrea de plàstica del tercer cicle estava dividida en tallers, un
dels quals era la confecció de la revista escolar (una per
trimestre) per part dels alumnes de sisè de Primària. Cada
divendres d’ 11’30 a 13’30 els fillets ho dedicaven a elaborar la
revista que sortiria al final del trimestre. Açò ho feien baix la
coordinació d’un mestre encarregat de la revista. Els fillets
recollien produccions dels fillets d’Educació Infantil (dibuixos,
fotos d’activitats, etc.), dels fillets de primer, segon i tercer
cicle de Primària. Els fillets aportaven contes, endevinalles que
s’havien inventat, passatemps, dibuixos, acudits, etc.
El taller consistia en “picar” les produccions dels fillets al Word,
escanar les fotos i els dibuixos, redactar articles, fer
entrevistes a mestres o a fillets, anuncis d’activitats, etc.
Després, amb l’ajuda del mestre-coordinador, es donava forma a
la revista amb el Publisher, s’imprimia una primera còpia i si
estava bé es feien fotocòpies (una per a cada fillet i mestre).
Aquesta activitat o taller aconseguia diferents objectius:
-motivar a escriure.
-apropar les eines ofimàtiques als alumnes.
-donar a conèixer activitats dels fillets.
Aquest taller acaba amb la impressió del les còpies, però potser
també se podria penjar la revista a la xarxa; així arribaria a
molta més gent i aproparia els alumnes al món d’Internet.”
A.M.
“ … m'he centrat en un tema amb el qual els alumnes de 1r i 2n
d'ESO de l'escola on faig feina han aconseguit fer un molt bon
treball que ha estat fins i tot valorat. Es tracta d'educació vial,
com a tema transversal. A la meva escola no s'apliquen les noves
tècniques d'informació i comunicació, per tant, la meva proposta
està adaptada per a l'ús d'aquestes.
En primer lloc es faria una introducció a classe sobre el tema i

després es proposaria l'elaboració d'un circuit per part dels
alumnes on cada un té un rol assignat.
Però, prèviament, cal fer una recerca d'informació per Internet
sobre les normes de tràfic, el panorama actual sobre els
accidents, el consum d'alcohol i altres drogues al volant i les
conseqüències que això pot provocar... Seria interessant que
l'escola disposàs del recurs de la biblioteca virtual per poder fer
consultes, donat que altres països estan molt més avançats en
aquest tema.
Seguidament, cada alumne faria una proposta del seu rol (un
seria policia, un altre un vianant, uns altres les ambulàncies, un
altre s'encarregaria d'explicar els senyals de trànsit, uns altres
els bombers, etc.). Es faria una explicació de les funcions de
cada un. Aquesta informació serviria per posar-la a l'enciclopèdia
interactiva de manera que tothom pogués accedir-hi.
Es podria fins i tot dur a la pràctica el treball realitzat
mitjançant una mena de representació de les normes que s’han de
complir. Tant la tasca de recerca d'informació com aquesta
última són molt motivants per als alumnes, despertant així el seu
interès. Fins i tot es podrien anar publicant aquests tipus de
coses a la web de l'escola de manera que arribàs també als pares,
implicant així a tota la comunitat educativa.
L'avaluació per part del professor podria ser grupal
(representació col·lectiva) o individual (a través de les
aportacions personals esmentades a l'enciclopèdia interactiva).”
E.S.
(1) Montse Ardid (2004)
http://dewey.uab.es/pmarques/tutorweb.htm

IV-APRENEM A APRENDRE II: LES WEBQUEST.
• Introducció
• Què és una webquest ?
• Concepte de webquest
• Estructura d’una webquest
• On trobar webquest ?
• Les webquest a l’aula.
• Adapteu i amplieu webquest existents.
Sebastià Capellà i Priu.
Amb la col·laboració de Carme Barba i Coromines
Membres de la Comunitat Catalana de WEBQUEST

INTRODUCCIÓ
Per situar a les webquest farem referència a uns comentaris que
trobo del tot adequats:
1- Els materials didàctics estan generalment molt lluny de les
publicacions científiques. En els llibres escolars generalment la
vida, les informacions, tot, és tractat per, suposadament,
facilitar els aprenentatges, però si volem que els alumnes
utilitzin fonts autèntiques i entenguin el món real els hem de
posar com més aviat millor en contacte amb la realitat.
Aquest fet, era una de les característiques de la Pedagogia de
Freinet , desaconsellar l' ús de llibres didàctics ja que són
elaborats exclusivament amb finalitats escolars .
2-Internet és una font immensa d’informació actualitzada, real,
que forma part del dia a dia de les persones i disponible de
forma immediata.
3-Tal com diu el professor Robert Lewis (1), “Els aprenentatges
són el resultat d’intercanvis de coneixements que tenen lloc quan
es duen a terme tasques i se solucionen problemes”.
4-En el marc constructivista, la nostra actuació com a mestres
ha d'estar guiada per la funció d'ajuda al procés de construcció
del coneixement.
No es tracta d'entendre el paper del mestre com el d'aquella
persona que transmet els coneixements als seus alumnes per
mitjà d'explicacions per clares i precises que siguin, sinó com el
d'un mediador que guia l'aprenentatge, que dissenya entorns i

activitats per tal que els alumnes trobin oportunitats per
construir els seus coneixements i anar-los integrant.
5-Com diu en Jarbas Novelino Barato (2),
“Una WebQuest, és una manera d'organitzar la informació per
facilitar l'aprenentatge a partir de processos de recerca. No té
res a veure amb un programa d'informàtica ni amb cap
particularitat de la informàtica. Té a veure amb l'aprenentatge
humà”.
6-Com deia una mestra d’una escola pública d’un barri de
Barcelona...
“doncs amb una Webquest, el treball queda organitzat de tal
manera que els alumnes, dividits en grups, troben el treball
distribuït en funcions, cada un la seva. D'aquesta forma s'agilita
la manera de treballar, s'impulsa la col·laboració de l'equip i
s'ofereixen responsabilitats a l'alumne".
(1)Robert Lewis. Professor de tecnologia del coneixement de la
Universitat de Lancaster.
http://www.uoc.edu/web/esp/art/uoc/lewis0102/lewis0102.html.
(2) Jarbas Novelino Barato. Doctor en Tecnologia Educativa per
la Universitat de San Diego (Califòrnia) i Assessor de Projectes
Especials del Senac (Sao Paulo).
http://webquest.futuro.usp.br/index.html.

QUÈ ÉS UNA WEBQUEST ?
“Una WebQuest és una investigació guiada amb recursos
Internet que té en compte el temps de l'alumne. És un treball
cooperatiu en què cada persona és responsable d'una part. Obliga
a la utilització d'habilitats cognitives d'alt nivell i prioritza la
transformació de la informació”.
Investigació guiada...
Navegar per Internet en l'àmbit educatiu pot ser, ha de ser, un
procés de recerca d'informacions valuoses i significatives per a
la construcció del pensament. A Internet els alumnes troben un
ambient atractiu, interactiu i molt ric, però també un ambient
propici a la dispersió on l'alumne pot perdre's en un mar de
dades sense cap rellevància que no afegeixen qualitat pedagògica,
ni justifiquen l'ús d'Internet a l'aula.
Les WebQuest ens ajuden a trobar a Internet continguts de
qualitat, adequats al nivell dels nostres alumnes i a les nostres
expectatives pedagògiques.
Tenen en compte la rendibilització del temps de l’alumne... Una
bona WebQuest facilita els recursos i els suports adequats en el
moment necessari perquè puguin dedicar més temps a la
construcció del seu propi coneixement.
Treball cooperatiu...
Les bones WebQuest han estat dissenyades amb la convicció que
s'aprèn més i millor quan s'aprèn amb els altres, que els
aprenentatges més significatius són el resultat d'activitats de
cooperació.
Les WebQuest ajuden als nens a desenvolupar estratègies de
treball col·laboratiu sense, però, deixar d’assegurar l’esforç i el
compromís individual de cada un.
Prioritza la transformació de la informació...

Les WebQuest ajuden a desenvolupar les capacitats de recerca,
selecció, comparació, presa de decisions, saber argumentar,
treure conclusions, organitzar...
CONCEPTE DE WEBQUEST
L' any 1995 el Professor Bernard Dodge, de la Universitat de l'
Estat de San Diego proposa el concepte WebQuest per ajudar a
clarificar un determinat tipus d' activitats que s' estaven
portant a la pràctica en l' àmbit d' un projecte educatiu per a l'
ús d' Internet. Es va definir la WebQuest:
“Una WebQuest és una activitat orientada a la recerca en la qual
alguna o tota la informació amb la qual els alumnes interactuaran
prové de recursos d’Internet, opcionalment suplerts per
videoconferència”.
Les WQ han estat creades amb la convicció que aprenem més i
millor amb els altres que no pas individualment. Els
aprenentatges més significatius són el resultat d' actes de
cooperació.
La manera d' organitzar la Tasca i el Procés d' una WebQuest
pot oferir oportunitats concretes per desenvolupar habilitats de
coneixement que afavoreixen el fet d' aprendre a aprendre.
Allò que és important és accedir, comprendre i transformar les
informacions tenint en compte una necessitat, problema o
objectiu significatiu.
Si està ben concebuda la Tasca planejada per a una WebQuest
compromet els alumnes en investigacions que afavoreixen la
creativitat.
Les WebQuest han de ser produïdes pels professors, no per
especialistes o tècnics. Aquesta manera d' abordar la
metodologia creada per Bernie Dodge té com a objectiu oferir
oportunitats concretes per a que els mestres se sentin i actuïn
com autors de la seva obra.

Les WQ han de ser concebudes com publicacions típiques de llocs
Web, és a dir, obertes , d'accés lliure , gratuïtes , etc. Les WQ
són una forma interessant de cooperació i intercanvi docent.
La WQ és una metodologia de recerca per Internet enfocada al
procés educatiu i estimula la recerca i el pensament crític.
Navegar per Internet pot ser, ha de ser, un procés de recerca
d' informacions valuoses, significatives per a la construcció del
pensament.
A Internet els alumnes es troben en un ambient atractiu,
motivador, interactiu i divers, on trobar informacions molt
valuoses per a la construcció del coneixement, però
també podria ser un ambient de dispersió i inútil si l’alumne
novell es perd en un marasme de dades sense rellevància que no
afegeixen qualitat pedagògica a l' ús de la xarxa.
Una WQ pretén ser (i ho ha demostrat) una metodologia efectiva
, una metodologia per iniciar alumnes i mestres en un ús educatiu
d' Internet que estimula la recerca, el pensament crític i
incentiva els mestres a produir materials
A grans trets una WebQuest parteix de la definició d' un tema o
objectiu o tòpic, per part del mestre, una recerca inicial, un
llistat de recursos seleccionats relacionats amb el tema per
afavorir la consulta orientada dels alumnes. Aquests han de
realitzar una tasca assequible i interessant que orienti
la recerca.
Per fer el treball els alumnes, en grup o individualment, han d'
assumir rols diferents i han d' intercanviar material i opinions
entre ells. Tant el material inicial com els resultats han de ser
publicats on-line en una web.
La WebQuest no exigeix més softwares específics del usats
normalment a la xarxa: produir pàgines, textos, imatges. Per
tant, és una metodologia a l' abast de tots els ensenyants.
(Entrevista con BernieDodge)
http://www.eduteka.org/reportaje.php3?ReportID=0011.

ESTRUCTURA D’UNA WEBQUEST
Les WebQuest tenen una estructura estàndard que facilita tant
la seva creació com la seva aplicació a l’aula. En una WebQuest
trobarem els següents apartats:
1-PORTADA
Una WebQuest es presenta
en format htm, és a dir, com
una web, i la PORTADA de la
WebQuest és la pàgina inicial
o índex.
Hi farem constar:
-Un títol suggerent.
-Una imatge adequada al contingut .
-L´àrea i el nivell per a la qual la WQ és indicada.
-El nom dels autors/res al costat de la seva adreça electrònica.
-La data de la creació o de la darrera actualització
i, de manera ben destacada, el nom dels diferents apartats de la
WebQuest enllaçats per mitjà d´hipertext, ja que l´alumne
sempre ha de poder tornar a l´inici des de qualsevol lloc on es
trobi.
WEBQUEST:
Sebastià Capellà. Gener 2005. Dalí. Pintor, escriptor ,
decorador... Un geni.
http://www.webquestcat.org/~webquest/dali/ [Visitada: Març
del 2005].

2-INTRODUCCIÓ
La introducció ha
de ser breu, clara
i motivadora. És on
intentarem
engrescar els
alumnes a
participar en l’activitat. Els podem proposar, un repte, una
descoberta...
A la WebQuest d’exemple es convida els alumnes a mirar un diari
i a veure un vídeo sobre el tema i ja se’ls demana la seva
actuació...
WEBQUEST:
Carme BARBA. Març 2005. BULLYING: parlem d’allò que ens
importa ?
http://www.xtec.es/~cbarba1/bullingwq1/index.htm [Visitada:
Març 2005].

3- TASCA
És on farem una descripció d`allò que els alumnes hauran de
realitzar , és a dir, del producte final que pot consistir en una
presentació de diapositives , una exposició oral, una
representació teatral, una pàgina web, un àlbum, una campanya,
un muntatge audiovisual, etc...
El producte final ha de garantir la transformació de la
informació !
En aquesta
webquest del
KORFBALL, se’ls
proposa com a
producte final
jugar un partit de
Korfball.
Els alumnes han de conèixer el korfball, entendre les seves
normes i, finalment, ser capaços de jugar un partit!
La transformació de la informació està totalment garantida!
WEBQUEST:
Maritxell Arderiu. Març del 2005. EL KORFBALL
http://www.xtec.es/~marderi1/ [Visitada: Març del 2005].

4-PROCÉS
En aquest apartat és on explicarem com realitzarem la tasca: el
tipus d’agrupaments, els rols o personatges que els alumnes
hauran d’adoptar a fi de realitzar el treball d’una manera més
completa, al mateix temps que s’impliquen i es motiven . En el
procés inclourem les activats o passos intermedis que caldrà
realitzar per construir el producte final .
En aquest apartat col·locarem els recursos que els alumnes aniran
necessitant en cada moment i els facilitarem també diferents
suports: guies, mapes, organigrames, glossaris, etc. que els
ajudin a anar més lluny , a obtenir millors resultats .
En aquesta WebQuest en concret, l’apartat del procés s’ha
dividit en diferents parts corresponents a diferents activitats
necessàries per assolir els objectius .
Comentem algunes activitats...

ACTIVITAT núm.
2- Fixeu-vos com
en aquest apartat
es demana als
alumnes de
comprovar les
hipòtesis del
professor. No se’ls
donen respostes,
sinó que se’ls
formulen
preguntes i també
se’ls dóna en el mateix lloc l’accés als recursos d’Internet que
els dissenyadors de la WebQuest han trobat més adients .
També se’ls va guiant pel que fa al treball final .

ACTIVITAT nº 5- Continuem veient com se’ls demana de
descobrir si és cert el que ens diu el professor anant a la web
edu365 (http://www.edu365.com/).
Més endavant se’ls demana d’observar com en alguns llocs del
món és de dia quan en altres llocs és de nit i se’ls demana fer-ho
en dos moments diferents. Això suposa, a més, d’apel·lar a la seva
autonomia de treball la comprovació d’un recurs en temps real.
Aquest tipus
d’observació difícilment es pot fer sense utilitzar Internet , un
motiu més per valorar positivament la utilització dels recursos
Internet en l’educació.
WEBQUEST:
Sebastià Capellà. Març del 2005.EL SISTEMA SOLAR.
http://www.webquestcat.org/~webquest/sistsolar/ [Visitada:
Març 2005].

5-AVALUACIÓ.
Una de les novetats que proposa la WebQuest és que els alumnes
han de saber abans de començar a treballar com i de què seran
avaluats, aquest coneixement és útil perquè:
• Els ajuda a pensar,
• Els orienta sobre el que s´espera d´ells,
• Els fa fixar en tots els detalls,
• Potser s’esforçaran a fer un millor producte final.
També és útil per als professors que apliquin una WQ no
dissenyada per ells, perquè:
• Els pot ajudar a adonar-se d´allò que fa que un producte
final sigui bo i per què.
• Els dóna pistes d´on han de posar més èmfasi.
• Els mostra quins detalls són més significatius.
• Els indica cap on han de dirigir l´atenció de l´alumne.
• Els dóna arguments per millorar la qualitat de les seves
instruccions als alumnes.
En qualsevol treball amb alumnes podem avaluar moltíssimes
coses: conceptes, procediments, desenvolupament de les
estratègies de recerca, elaboració de gràfics, producte final, la
construcció del coneixement...
Per aconseguir una major objectivitat en l’avaluació apareixen les
llistes de comprovació, les RÚBRIQUES!

Així la rúbrica és l’eina per a l’avaluació. Ens és útil per
mesurar el treball dels alumnes i també ens pot ajudar a
avaluar el funcionament de l´alumne per mitjà d´una gran
diversitat de criteris .
Farem una rúbrica per cada apartat a avaluar..., o una rúbrica on
s’englobi tot....
Podeu trobar exemples de rúbriques a...
http://www.xtec.es/~cbarba1/Articles/rubriques/indexr4.htm.

6-CONCLUSIÓ
Aquest apartat també té
una gran importància, ja
que en realitat una
WebQuest no es dóna
realment per acabada,
sinó que podríem dir que
és el començament
d’alguna altra cosa. Un
esglaó per anar més enllà
en el mateix tema o una
eina, una estratègia de la qual ens hem apropiat per aplicar a
altres projectes.
En aquest moment hauríem de fer una reflexió conjunta amb els
alumnes que reprengués allò que ens proposàvem aconseguir en
un principi, allò que realment hem après, com ho hem anat
realitzant i què en fem ara. Podem fer diverses propostes .
Deixem la porta oberta.
WEBQUEST:
Carme BARBA. Març del 2005 EXPLICA´M UN CONTE!!
http://www.webquestcat.org/~webquest/contest/index2.htm
[Visitada: Març del 2005 ].

7-CRÈDITS
Generalment
s´acostuma a
citar en
primer lloc en
Bernie Dodge
fent una
referència
clara al seu
paper de
creador i es posa un enllaç directe a la seva pàgina i al seu correu
electrònic.
Podem fer el mateix amb altres assessoraments i col·laboracions
si n’hem tengut.
Si hem creat la WebQuest en un curs o dins un grup de treball
podem fer-ne referència.
També farem referència a tot el material d´on hem tret
informació rellevant, tant d´Internet com d´altres tipus, com
CD-Roms, Bibliografia i altres...
WEBQUEST:
Núria Coma. Octubre de 2004, VIATGE NATURALISTA PER
CATALUNYA.
http://www.xtec.es/~ncoma4/viatge-catalunya/credits.htm
[Visitada Març del 2005].

8-GUIA DIDÀCTICA
Generalment trobem un apartat que pot anar des d’una senzilla
pàgina fins a la repetició de tots els apartats de la WebQuest ,
ara adreçats als mestres que la vulguin aplicar. S’amplia la
informació amb les referències als objectius curriculars, a les
eines, els recursos necessaris , es donen indicacions més
precises sobre la temporalització , l’organització de l’aula i dels
grups, etc.

ON TROBAR WEBQUEST ?
Bernie DODGE, Agost de 2004. THE
WEBQUEST PAGE.
http://webquest.sdsu.edu/ [Visitada:
Març del 2005].
Pàgina del creador del mètode
webquest, en Bernie Dodge.
Podem trobar una base de dades amb multitud de webquest, Està
classificada per matèries i nivells.
Està realitzada en llengua anglesa.
Carme BARBA i Sebastià CAPELLÀ.
Febrer del 2005. COMUNITAT
CATALANA DE WEBQUEST.
http://www.webquestcat.org/ [Visitada: Març del 2005].
Portal sobre WEBQUEST de la COMUNITAT CATALANA DE
WEBQUEST. WEBQUESTCAT.
Podem trobar explicacions de com fer webquest, articles molt
interessants, experiències d’aplicació de webquest a les aules,
llistat de webs, i una base de dades de webquest en català,
castellà i altres llengües. Està realitzat en llengua catalana.
Març del 2005].
Francisco MUÑOZ DE LA PEÑA
CASTRILLO. Gener 2005. AULA
TECNOLÒGICA SIGLO XXI.
http://www.aula21.net/ [Visitada:

Portal de tecnologia on podem trobar molts recursos informàtics.
En destaquem dos: El llistat de webquest i el seu generador de
webquest, que ens permet crear una webquest en format web
sense saber el llenguatge htm: Està realitzat en llengua
castellana.
Isabel PÉREZ. Març del 2005. ENGLISH AS
A FOREIGN/SECOND LANGUAGE IN
SECONDARY EDUCATION.
http://www.isabelperez.com/webquest/inde
x.htm [Visitada: Març del 2005].
Molta informació sobre les webquest: Exemples, enllaços,
articles... Està realitzada en llengua castellana i anglesa.
Varis autors. Coordinat per
Carme Barba. Octubre 2004 .
MONOGRÀFIC WEBQUEST.
http://www.quadernsdigitals.n
et/index.php?accionMenu=hemeroteca.VisualizaNumeroRevistaI
U.visualiza&numeroRevista_id=527 [Visitada: Març del 2005].
Magnífic monogràfic sobre webquest amb articles dels millors
entesos en la matèria. Està realitzat en llengua castellana.
Santiago BLANCO. Març del 2005. BIBLIOTECA (SEMÁNTICA)
DE WEBQUEST.
http://www.cpr2valladolid.com:8080/BDWQ/Biblio.aspx
[Visitada: Març del 2005]

Gran base de dades on podem trobar moltes webquest. Està
realitzada en llengua castellana.
[Visitada: Març del 2005].
Tom MARCH. Març del 2005.
WEBQUESTS.COM.
http://bestwebquests.com/
Base de dades de webquest de Tom March, col·laborador de
Bernie DODGE. Està considerat com el segon cervell en el món
de les webquest. Està realitzada en llengua anglesa.
Jarbas Novelino Barato, Gener 2004.
ESCOLA DE FUTUR.
http://webquest.futuro.usp.br/index.html
[Visitada: Març del 2005].
Portal amb molta informació sobre les Webquest. Jarbas és un
dels pioners en el treball en WEBQUEST. Està escrit en llengua
portuguesa.
Departament d’Ensenyament
de Catalunya. Novemdre del
2004. WEBQUEST.
http://www.xtec.es/recursos/webquests/ [Visitada: Març del
2005].

Portal de webquest del Departament d’Ensenyament de
Catalunya. Base de dades de webquest. Està realitzada en llengua
catalana.

ADAPTEU i AMPLIEU WEBQUEST EXISTENTS.
En Bernie Dodge ens diu que crear una WebQuest des del
principi pot semblar una tasca molt complicada encara que sigueu
uns entusiastes d’aquesta metodologia. De fet es necessita un
cert nivell tècnic, una adient familiarització amb el tema i temps
per trobar els enllaços més apropiats. Sortosament hi ha
centenars de WebQuest que podeu trobar a Internet.
I ens fa un seguit de recomenacions per ajudar-vos en el procés
d’aprofitar les WebQuest que altres ja han fet...
→ Trieu un tema.
En Bernie Dodge ens comenta que per dissenyar un bon
treball d’aprenentatge cal començar pel final . Què és el
que volem que els nostres alumnes sàpiguen o siguin capaços
de fer quan acabem aquesta experiència.
Trieu un tema amb el qual creieu que podreu fer un bon ús
de la informació d’Internet i que requereixi uns
coneixements de comprensió, anàlisis, síntesi, de solucionar
problemes ,o bé de creativitat. No feu una WebQuest
sobre un tema que només requereixi ser memoritzat i
prou...
→ Busqueu WebQuest existents.
Ja hem comentat en l’apartat anterior on podeu trobar
bones WebQuest.
→ Determineu si la podeu utilitzar tal com està.
Ens podem trobar amb diverses possibilitats...
- Que trobem una webquest que sigui exactament igual a la que
vosaltres voleu.
En aquest cas, perfecte: ja podeu començar a treballar amb
els alumnes.

- Que hàgiu de fer petites adaptacions.
Si el procés demana un laboratori i no en disposeu, o un
espai determinat, o un
programa d’ordinador, o...
- Que no trobeu absolutament cap WebQuest sobre el tema
que teniu en ment.
En Bernie Dodge recomana triar un tema diferent per
treballar, o crear la vostra pròpia WebQuest des de zero.
- Heu trobat una o més WebQuest existents que us interessen
però que cal adaptar a la vostra situació.
En aquest darrer cas, en Bernie Dodge segueix amb les seves
recomenacions...
→ Seleccioneu les WebQuest que tenen un Potencial Elevat.
Una WebQuest ideal ha de tenir (entre d’altres) les
següents qualitats:
1. Enllaços adequats i actualitzats.
2. Pàgines amb presentació atractiva, sense errors
ortogràfics, gramaticals ni tècnics.
3. Una tasca engrescadora que requereix un nivell alt
de pensament.
4. Allò que s’hi aprèn s’ajusta als nostres objectius
curriculars.
5. El nivell de lectura i el to són els adequats per als
vostres alumnes.
Com determinar si val la pena treballar- hi ? Si compleix el
60% de les qualitats és a dir 3 de 5, val la pena fer l’esforç
d’aconseguir el 40 % restant.

→ Identifiqueu els Canvis Necessaris
Quanta feina significarà aconseguir adaptar-la? Valoreu si
val la pena o és millor triar-ne una altra.
→ Heu d’obtenir el Permís de l’autor.
Com ja sabeu i precisament perquè és tan fàcil l’accés a
Internet no vol dir que es puguin fer modificacions
lliurement. Si l’autor no ha donat de manera explícita el
permís per a que altres modifiquin el seu treball caldrà
preguntar-li.
→ Modifiqueu i Amplieu.
Ara és l’hora d’arremangar-vos i començar a treballar. Amb
aquesta llista a la mà. feu els canvis que abans heu
identificat. A continuació trobareu alguns recursos
addicionals que potser us poden ser útils.
→ Publiqueu i Compartiu
Ara que ja heu fet el treball doneu a conèixer la nova
webquest millorada perquè altres professors puguin
aprofitar-la.

Podeu llegir l’article complert a...
Bernie Dodge. Maig del 2003 Adapting and Enhancing. Existing
WebQuests. http://webquest.sdsu.edu/adapting/index.html
[Visitada: Març del 2005].
I una traducció al català a
http://www.xtec.es/~cbarba1/Articles/AdapAmplWQ.htm.

V.- COMUNIQUEM-NOS EN XARXA
• Correu electrònic
• Fòrum
• Xat o tertúlia en línia
• Messenger: msn
• Weblog

COMUNIQUEM-NOS EN XARXA
En relació a la comunicació que es dóna en el S.XXI, Katherine C.
Olier S. (1) afirma:
" El canvi que s'està produint en la manera d'escriure la
informació, d'emmagatzemar-la i de comunicar-la cada vegada és
més important, i pot significar cap al futur una revolució molt
semblant a la que va ocórrer amb la impremta. La tecnologia de la
impremta va imposar el paper com a instrument principal de
comunicació del coneixement i com a suport principal de la
informació, però les modernes tecnologies estan canviant això i
ara la informació és digital sota la forma de l'alfabet binari, la
qual cosa sens dubte és una diferència fonamental, perquè es
passa del llapis i el paper al teclat i a la pantalla. Com són dues
formes diferents d'emmagatzemar la informació i de produir-la,
lògicament la forma de transmetre-la i de rebre la informació
també serà distinta, perquè ara és mediatitzada. Com es perd la
naturalitat, es necessitarà un mitjà nou, com és el computador.
La tecnologia de les computadores vinculada a les comunicacions
ha fet possible l'extraordinària virtut de la interconnexió entre
les computadores personals. Aquestes unitats s'estan
entrellaçant per mitjà d'un teixit de línies telefòniques, de
canals per satèl-lit i ones radials per permetre la creació i el
desenvolupament de grans xarxes de computadores que
s'estenen a través de tot el món”.

Avui en dia assistim doncs a una comunicació:
• sense barreres geogràfiques, econòmiques ni d’estatus
• interrelacionant-nos a nivell global del planeta
• més veloç
• més completa en utilitzar elements multimèdia ( so, imatge,
etc.)
• per desenvolupar noves formes d'aprendre: l'aprenentatge
col-laboratiu
• amb nous valors vivencials
• amb noves formes: correu electrònic, fòrums de debat i
discussió, tertúlia en línia, compartint pàgines web, etc.
Vegem doncs com podem emprar aquestes formes de comunicació
a través d’Internet a les nostres aules.

CORREU ELECTRÒNIC
El correu electrònic és una eina d’Internet que ens serveix per
comunicar-nos de forma asincrònica. El seu ús és senzill, fàcil de
manejar per als nostres alumnes, per joves que siguin. Consisteix
a emplenar els apartats del correu electrònic: destinatari (que
consta d'un conjunt de lletres i/o nombres que escull la persona,
el símbol "arrova": @ i el domini; per exemple:
mar@cibereduca.com), tema i el text. A continuació premem el
botó “Enviar”. En uns segons ja és possible que el nostre missatge
sigui llegit a l'ordinador de la persona a la qual va dirigit.
Les possibilitats del correu electrònic són:
• Recepció i enviament del correu electrònic a una adreça
electrònica:
a. Adjuntar a un correu electrònic un fitxer, un
document o una imatge. (Premem el botó d’adjuntar
fitxer).
b. Enviament d'un correu a més d'un destinatari: ús del
address bock o llibreta d'adreces i l’ús del BCC
(enviam el correu a una llista de destinataris però
cada un no veurà a qui més s’ha enviat).
c. Reenviar un correu a un altre destinatari.
• Subscripció a grups de notícies,llistes de distribució/ grups
de discussió. En aquestes emplenant un formulari, cada
vegada que un integrant de la llista deixa algun missatge, el
reben tots els integrants de la llista.

Així doncs el correu electrònic permet la comunicació de
dos tipus:
a) Individualment: de persona a persona
b) Entre grups: a través de Llistes de distribució de correu
electrònic. Aquestes, són comunitats telemàtiques (unides per
mitjà de les xarxes) de persones amb un interès comú per una
mateixa temàtica, per a l'intercanvi d'idees, experiències,
coneixements , informació, etc. Algunes d'aquestes llistes són
moderades i existeix un control sobre els missatges que
s'envien; unes altres són lliures, sense cap tipus de control.
Els correus rebuts i enviats que tenim a la
nostra bústia estan enmagatzemats
generalment per ordre cronològic d'arribada/
sortida, però resulta útil guardar-los en
carpetes segons la temàtica. D’aquesta forma
podrem cercar un correu electrònic que hem
enviat sabent: el correu electrònic del
destinatari complet o una part del mateix, el
tema, o fins i tot és suficient amb una paraula
clau que contingui el missatge que pugui
permetre diferenciar-lo d'uns altres. Tot això
d'una forma ràpida i perdurable.
Fonamentalment el correu electrònic podrem utilitzar-lo dins
l’aula, com a recurs didàctic per afavorir les técniques
instrumentals de lectura i escriptura, en la nostra llengua o en
una altra, tant mecànica com comprensiva, d’una forma
significativa. Ens permetrà però posar els nostres alumnes en
contacte amb:

• Persones expertes o no, que per un altre mitjà de
comunicació ens resultarien inaccessibles
• De llocs allunyats de tot el món
• Amb costos econòmics i de temps mínims
• Intercanviant informació en formats multimèdia ( text,
imatges, so, etc.)
• Oferint a l'estudiant un ambient d'aprenentatge collaborador,
des del moment en què estan interactuant
constantment amb uns altres, però utilitzant la producció
escrita.
Així doncs, ens obre un ventall de possibilitats didàctiques
significatives i motivadores molt gros. A continuació exposaré un
fragment de l’experiència titulada: “Un pont entre els nois” que
es va presentar a CIVE 2001, Congrés Internacional Virtual
d'Educació, celebrat via Internet, l'abril de 2001. Les seves
autores són: Ing. María Mercedes Marinsalta - Llic. Mariela
Delauro, que pertanyen al Grup d'Estudi en Informàtica
Educativa., Universitat Tecnològica Nacional., Facultat Regional
Badia Blanca, Argentina. (2)
“Objectius generals:
• Fomentar l'aplicació de les noves tecnologies a l'aula
com un recurs didàctic.
• Introduir els alumnes en el món d'Internet i les seves
aplicacions.
• Impulsar i promoure l'ús de les comunicacions virtuals
a l'escola.
• Familiaritzar-se amb el funcionament del correu
electrònic.
• Descobrir les potencialitats d'Internet com una nova i
immensa font d'informació.
Objectius específics:

• Interioritzar-se sobre les vivències d'altres grups
respectant les diversitats.
• Iniciar-se en la utilització de les noves tecnologies
aplicades a un projecte educatiu.
• Utilitzar la computadora com una eina que els permeti
relacionar-se i interactuar amb els seus iguals.
• Valorar la lectura i l'escriptura com unes formes per
aprendre, comunicar-se, delectar-se, recordar.
• Elaborar contes, endevinalles i/o poesies en forma
compartida.
• Analitzar i interpretar les dades que van arribant fent
comparances i relacionant-les
• Facilitar les seves activitats amb l'ús d'eines
informàtiques.
• Usar la computadora com instrument per al tractament de
la informació.
• Produir textos i imatges usant eines informàtiques
L’experiència d’ús de les eines de comunicació a Internet permet
treballar continguts de diverses àrees: ciències socials,
matemàtiques, llengua i tecnologia; però voldria resaltar els
objectius citats en l’àrea de llengua:
• Valoració de l'intercanvi d'idees com a font de construcció
de coneixement
• Plaer i interès per la riquesa del llenguatge per recrear la
realitat i l'imaginari.
• Valoració de la lectura com una font de plaer, recreació,
informació i transmissió de la cultura.
• Respecte per les normes acordades en l'ús de llibres i
materials impresos.
• Cooperació en la producció de textos.
• Valoració del llenguatge clar i precís com una expressió i
organització del pensament.”

“La comunicació escrita és un dels pilars que conformen la
producció i recepció dels missatges lingüístics. L'intercanvi a
través del correu electrònic, entre nens d'edats similars, que
travessen la mateixa etapa i posseeixen gustos en comú, dóna
lloc a un aprenentatge significatiu que possibilita el fiançament
de la llengua escrita. En la redacció dels Continguts Bàsics
Comuns, el Ministeri de Cultura i Educació de la Nació Argentina
li assigna al llenguatge "…no sols un valor instrumental, sinó un
valor central en els processos comunicatius i en el
desenvolupament del pensament…"
Anne Bliss (3) planteja que el procés d'escriptura es veu afavorit
utilitzant el correu electrònic perquè ajuda els alumnes a
reconèixer el valor de la negociació en la comunicació escrita, la
qual es veu reflectida cada vegada que els alumnes adapten o
modifiquen un missatge perquè sigui comprensible, no només per
a ells mateixos, sinó també per als seus companys virtuals.
Quan l’intercanvi de missatges es fa amb infants d’altres escoles
aconseguim a més del desenvolupament del llenguatge que
l’infant:
• Conegui ambients distints i pugui comparar el propi context
amb la realitat de l'escola amb la qual s'entra en contacte.
• Augmenti les seves expectatives de superació.
• Tengui un incentiu per comunicar-se en forma escrita.
• Desenvolupi la confiança en si mateix.
• Establesqui vincles d'amistat amb “iguals” d'altres ciutats.
• Utilitzar correctament els programes necessaris per
realitzar l’intercanvi
• Algunes activitats que poden fer mitjançant el correu
electrònic són:
• Presentar-se mitjançant la pràctica de la descripció física i
de la personalitat i rebre presentacions d’infants d’una
altra escola.

• Fer descripcions de l’escola, barri, localitat, etc. I rebre
descripcions d’altres indrets.
• Intercanvi de contes, endevinalles, receptes de cuina, etc.
Trobam a Internet multitud de recursos relatius a l’ús del correu
electrònic
http://www.safer-internet.net/noadults/ca/email_0.asp
Trobarem recomanacions sobre el correu electrònic a:
http://www.diba.es/xarxatelematica/recomanacions.asp i un
taller a:
http://www.thesaurus.es/c10/cursets/970419/tallercorreu.htm
A continuació exposo una sèrie de fragments per a la reflexió.
Pertanyen al text:
“ L'ús del Correu Electrònic a l'Ensenyament: Oportunitat o
Amenaça?” Dra. A.M. Fernández I MsC. M. J. Becerra Alonso
(4):
“El treball a l'educació amb la utilització de les NTIC i
especialment amb les possibilitats comunicatives que elles
ofereixen, té bondats inqüestionables des de l'instructiu, ja que

propicien un major accés a la informació, rapidesa en la recerca
del nou coneixement, possibilitats d'un treball independent,
interactivitat, entre altres avantatges per propiciar millors
aprenentatges, però no obstant això han estat molt discutides
les seves implicacions en el desenvolupament personal,
especialment a l'esfera psico-social de la personalitat, trobant
detractors que assenyalen els desavantatges que impliquen la
falta del contacte humà directe, la tendència a l'aïllament, la
deshumanització que suposa per al procés educatiu que el
professor es vegi substituït per una màquina que per descomptat
no pot generar per si sola afectes, valors, no pot transmetre
principis ètics, entre altres moltes coses.”…”Sorgeixen en
aquesta pràctica molts interrogants: estan els docents preparats
per fer un bon ús d'aquest recurs? Com pot afectar al procés la
utilització d'aquesta forma de comunicació entre professors i
estudiants? Com se sent l'estudiant en tenir en ocasions el seu
professor com un interlocutor no present? Quins avantatges
suposa l'ús del correu electrònic per a l'estudiant? Quines
limitacions li imposa aquesta forma de comunicació?”
Després de passar un qüestionari sobre l’ús del correu electrònic
en la relació amb els professors, els resultats foren:
“… ho avaluen com un bon ús. També assenyalen que l'ús d'aquest
recurs no afecta les seves relacions amb el professor i fins i tot
uns altres opinen que se senten millor atesos per ell . En aquest
sentit és molt gràfica l'expressió del següent estudiant, que
trenca un poc amb el mite al voltant dels perills de l'ús
d'aquestes formes no presencials de comunicació, oblidant que
també les formes tradicionals de comunicació poden ser
deficitàries o errades:... "El professor està obligat a atendre'm
quan jo li escric i no com en el passadís, que està ocupat amb
altres tasques que no sé per què són més importants que
l'alumne". Els estudiants se senten satisfets de treballar amb el
correu: se senten bé , els agrada utilitzar-lo i voldrien treballar
sempre en les assignatures amb la seva ocupació. La utilització

que dóna el seu professor al correu està centrada
fonamentalment en:
- Orientar treballs
- Complementar la informació que dóna a les classes
- Compartir amb ells altres interessos
- Estimular els estudiants
(…) Un altre aspecte en la indagació és quins avantatges li permet
el correu electrònic. Entre les possibilitats que brinda apareixen
respostes més freqüents quant a:
- Estar informat amb major rapidesa
- Tenir major informació sobre el tema
- Major comoditat
(…)Conclusions: Una primera indagació sobre el tema ens
confirma encara més la idea de la necessitat d'abordar l'ús de
les NTIC i en particular dels seus recursos comunicatius en
l'educació d'una manera desprestigiada. Sense la intenció de
substituir el contacte personal del professor per l'accés a la
relació a través del correu electrònic, la seva utilització pot
resultar un recurs més i una altra via de potenciar la seva
influència educativa, a més d'optimitzar recursos i temps. Hem
de valorar en la seva mida justa les possibilitats d'aquestes
formes de comunicació, perquè és necessari continuar el seu
estudi. Tenim el criteri que el caràcter humà en la relació
l’imposen especialment aquells que es comuniquen i no els mitjans
que utilitzen per a això. Un contacte personal pot ser
"impersonal" i un missatge electrònic pot resultar "càlid". Donada
la diversitat, el que per a uns suposa barreres per a uns altres
suposa avantatges. El repte, com en tots els problemes relatius a
la comunicació, consisteix a estudiar les especificitats i no negar
qualsevol recurs que contribueixi a l'acostament humà.”
A continuació exposaré una proposta didàctica aportada per una
docent de les Illes Balears com a exemple:

“Àrea: Llengua catalana o castellana: Expressió escrita
Nivell: 2n A i B Educació Primària
Objectius:
- Motivar els alumnes per escriure contes, endevinalles, poemes,
cartes, etc.
-Intercanviar les produccions realitzades pels fillets amb els
fillets de l'altre segon.
-Conèixer i utilitzar el correu electrònic.
Activitats:
Primera sessió: A la classe de llengua catalana o castellana, els
fillets escriuran contes, endevinalles, poemes, etc. També es
poden aprofitar altres produccions que facin a casa o en una
altra àrea.
LLoc: Aula
Segona sessió: Explicar el funcionament del correu electrònic (
de manera molt senzilla): escriure i enviar, adreces, rebre i llegir
missatges.
Lloc: Aula d'informàtica
Agrupament: desdoblament del grup de manera que hi hagi un
ordinador per a cada fillet.
Tercera sessió:Cada fillet escriu a l'ordinador la seva producció
literària i l'enviarà a un fillet de l'altre segon.
Lloc: Aula d'informàtica.
Quarta sessió: Comentar els missatges rebuts i llegir les
produccions dels altres fillets. “
A.M.

EL FÒRUM
El fórum és un lloc virtual que funciona com a lloc de discussió de
forma asincrònica, és a dir, no al mateix temps, semblant a un
tauler d'anuncis.
“La finalitat del fòrum és permetre la lliure expressió d'idees a
tots els integrants d'un grup, en un clima informal per obtenir
opinions a prop d'un tema, fet, problema o activitat; arribar a
conclusions generals, establir els diversos enfocaments que
poden donar-se en un mateix fet i desenvolupar l'esperit
participatiu”. (Reinel Serrano. 1994) (5)
L’accés al fòrum potser de dos tipus:
1) Que estigui protegit el seu accés mitjançant una clau d'accés.
Això succeeix quan volem que el grup de discussió i accés sigui
restringit. No ens interessa la visita de persones alienes al grup.
Es pretén la identificació de la procedència de cada aportació al
fòrum.
2) Que l'accés al fòrum sigui lliure. No es demana cap clau
d’accés. S'utilitza quan el fòrum és obert a les aportacions de
tota persona que arribi a la pàgina. El que interessa en aquest cas
són les aportacions lliures, de persones encara que no poguem
conèixer la seva identificació.

Aquest és un
fragment d’un forum
d’un curs per a
docents de
Cibereduca.
A la primera
columna hi ha el títol
del primer missatge
d’un tema. Si hi
clicam tendrem tot
el llistat de
missates de
resposta al tema (la
3ª columna). Per
exemple al primer
tema: “Podeu deixar
aquí els exercicis
tema 4” té 28
aportacions, una de
cada persona.
Després la primera
foto és de la
primera persona que
crea el tema, en
aquest cas de la
tutora. I la foto de
la dreta és de la
darrera persona que
ha intervengut, de la
qual inclús ens dona
la data de
l’aportació.
Davant els missatges que trobam “penjats” al forum podem
únicament llegir-los sense aportar res de nou o també:

Podem respondre a un missatge donat, llavors sota tots els
missatges d'aquest mateix tema trobarem un botó que podrà
“respondre”. En clicar-lo, tindrem un formulari per deixar el
nostre missatge. Una vegada completat premerem “enviar”. A
continuació, bé podrem comprovar que el nostre missatge ha
quedat ben escrit (“llegir el nostre missatge”) o bé podrem anar
al fòrum a seguir llegint els missatges.
Aquí tenim el que
veuriem en clicar:
: “Podeu deixar aquí
els exercicis tema
4”
El que veuriem
serien les
aportacions que han
deixat en clicar
“respoder” a
l’anterior missatge.
Així aconseguim
organitzar els
missatges del forum.
Els temes seríen
com unes carpetes
classificadores i en

missatges del forum.
Els temes seríen
com unes carpetes
classificadores i en
clicar sobre elles i
clicar a “responder”
seria com si
deixassim un
document dins la
carpeta.
Podem deixar un missatge que pertanyi a un tema nou; és a dir
que no suposi una resposta ni pertanyi a un tema que ja es trobi
en el fòrum. Llavors clicarem sobre “tema nou”. Emplenarem el
formulari i premerem enviar. Aquesta opció de “tema nou” si el
tutor del curs vol controlar els temes nous que es creïn a fi de
mantenir estructurat i ordenat el material generat al fòrum, pot
evitar que sigui visible als alumnes, però no per a ell que seria
l’únic que en creàs.
Podem activar l’opció “ Avís de resposta de tòpic” que vol dir que
quan algú respongui el nostre missatge, se’ns enviarà un correu
automàtic que ens avisarà. Aquesta opció ens estalvia visites
innecessaries al fòrum.
Segons l’administració del fòrum pot ser:
• Moderat: En aquest cas els missatges, abans de ser publicats
seran llegits pel moderador, qui decidirà la seva publicació o no.
S'utilitza en els cursos en què el professor, vol filtrar els
missatges purament acadèmics. El desavantatge d’ aquest tipus
d'administració, és que els missatges triguen a arribar i els
alumnes poden sentir-se censurats.

• Lliure. La publicació del nou missatge és instantània. En aquest
cas els alumnes actuen més confiats i desinhibits.
De totes maneres, tant si el fòrum és moderat com si no, si es
considera que algun missatge no ha de quedar en el fòrum,
l´administrador del mateix pot esborrar-lo.
Els missatges del fòrum constitueixen un emmagatzematge de
valuós material dels alumnes. Per aconseguir que els missatges
quedin ben emmagatzemats, organitzats i de fàcil accés,
s'utilitzen els “temes” per agrupar totes aquelles aportacions que
es refereixin a un mateix tema. Per altra banda si volem
comentar o donar una resposta a un sol dels missatges agrupats
en aquest tema, en clicar en “resposta”, en el títol del missatge,
indicarem: “resposta al missatge de la persona X” i en general
procurarem seguir la regla bàsica d'incloure el màxim
d'informació en la capçalera del nostre missatge. Si véssim que
un participant no ha ordenat bé el missatge, com a
administradors podrem esborrar-lo i recol-locar-lo.
Podem tractar la informació que es troba al fòrum amb opcions
com “buscar per paraules clau” i “buscar per autor”. Aquestes,
ens permeten trobar informació de forma ràpida i efectiva.
Com a espai de convivència i treball que és el fòrum, serà
convenient fixar unes normes d’ús basant la nostra comunicació
en el respecte i la tolerància. Així podriem citar les següents a
nivell orientatiu:
• Tractarem els nostres companys-es amb respecte.
• Evitarem les desqualificacions personals i tot tipus
d'agressions verbals.
• Intentarem crear un ambient de cooperació i respecte
mutu
Ara bé també hem de tenir clar que al fòrum també cal motivar

els participants i dinamitzar la presentació dels continguts.
Alguns suggeriments segons M.Noguera i C.Ordinas (2001)(6)
serien:
a- “No intervenir en els fòrums immediatament: durant uns dies
observem el funcionament de la llista per veure el to general dels
missatges i tractem de llegir el major nombre de missatges
escrits per fer avançar el grup. L’ideal és participar com a tutor
cada tres dies. Així deixam als participants temps per fer les
seves aportacions.
b- Fer que la capçalera del missatge aporti la màxima informació
possible sobre el contingut, sense que arribi a ser molt llarga, ja
que el títol que es veurà servirà per seleccionar o no un missatge.
c- Quan es contesta a algú, intentar que el missatge quedi
organitzat correctament i d'aquesta forma tothom sabrà d'una
manera visual què s'està contestant. Per aconseguir aquesta
organització, quan es respongui al missatge s'ha d'indicar en
l'assumpte una resposta al tema en qüestió, per exemple, posant
“Re” davant de l'assumpte del missatge.
d- Intentar tractar els altres tal com volem que ens tractin.
e- Les crítiques a les faltes d'ortografia i/o gramàtica es
consideren de molt mal gust, encara que es reconeix que és
desagradable llegir missatges plens de faltes o errors de teclat.
f- Quan s’envia un missatge a la llista que no tracti del tema en
concret que es tracta, és convenient indicar-ho a la capçalera
posant entre cometes «altres assumptes».
g- Evitar les guerres d'insults, desqualificacions personals i tot
tipus d'agressions.
h- No hi ha per què sentir-se obligats a respondre amb un
comentari personal tots i cadascun dels missatges.
i.-Redactar els missatges de forma concisa i incloure només
aquells temes que siguin d'interès per al grup en general.”
Pel que fa a les aplicacions didàctiques del fòrum, giraran com en
el cas del correu electrònic envers les tècniques instrumentals

de lectura i escriptura, però hi afegiríem les funcions següents:
• Punt de trobada de discussió o negociació: Podrem deixar
una pregunta o plantejar la nostra opinió sobre un tema
donat. Les persones que visitin de forma asincrònica el
fòrum, podran donar resposta a la nostra pregunta o bé
deixar una opinió. És útil aquesta aplicació didàctica per a la
tècnica de treball en equip de Pluja d'idees (Brainstorming).
• Tutoria / consultes al profesor: Té un gran interès
didàctic, ja que sovint les preguntes i dubtes es repeteixen
entre els alumnes; per tant la contestació serveix a la resta
dels alumnes i també és útil per remarcar aspectes en els
quals és possible no haver pensat. També ofereix la
possibilitat que un-a company-a del curs doni contestació a
una pregunta inicialment dedicada al/a-la professor-a.
Evitem d'aquesta forma la redundància d'informació i es
produeix un estalvi de temps.
• Plantejament de nous exercicis/ canvis en el programa/
avisos:
Permet per tant donar dinamisme al curs al qual s'utilitzin.
D'aquesta forma els alumnes poden deixar comentaris
visibles per als seus companys-es
• Intercanvi d'informació útil: Bibliografia o webgrafia.
El fòrum serà útil ja que permet l’agregació i acumulació de
nova informació útil, de forma catalogada.
• Afavoriment de dinàmiques de grup diverses. En el fòrum,
el professor pot fer diversos grups de discussió paral-lels
(cadascun d'ells es definirien utilitzant els components com
encapçalament) Una possible aplicació seria un simulacre
del Philips 6/6; encara que substituiríem els 6 minuts per
un o dos dies a concretar.
• Tractament de la informació sobre un tema aportada pels
alumnes de forma colaborativa.
• Indicador de l'interès i motivació dels-de les ciberalumn@s
del curs. La rapidesa en la resposta als temes proposats, la

quantitat de missatges i els continguts dels mateixos, ens
donen un feed-back constant de la marxa del curs.
Trobarem recursos per a la creació de fòrums a:
Yahoo!Groups: http://espanol.groups.yahoo.com
Nicenet's Internet Classroom Assistant: http://www.nicenet.org
BSCW (Basic Support for Cooperative Work):
http://bscw.gmd.de
Melodysoft: melodysoft.com
Comunidades MSN: http://www.communities.msn.es
http://www.juntaex.es/ect/dgsi/rte/portal/educador/foros.htm
http://www.dewey.uab.es/pmarques/forobusc.htm
Algunes webs molt interessants són:
http://www.xtec.es/~emurillo/correuV/index.htm
En la web: http://www.pangea.org/~acte/aigua2000/ podem
trobar una experiencia de treball coll.laboratiu del qual a
continuació mostro el calendari on es pot veure les eines
d’Internet emprades per a treballar:

A continuació exposaré una proposta didáctica concreta aportada
per una docent de les Illes Balears:
“ En aquest cas dirigirem l’ús de les NTIC cap a la matèria
d’Educació Física, en col.laboració amb l’hora d’informàtica que se
sol fer un pic per setmana, més o menys. Així emprarem l’hora
d’informàtica per fer una recerca dins la unitat didàctica de
“Jocs Populars” arreu de les Illes. Es podria plantejar la collaboració
entre un centre de Mallorca, un de Menorca i un
d’Eivissa.
A la primera sessió (Aula d’informàtica):
Ja s’haurà plantejat a la darrera sessió d’Educació Física el
proper tema a treballar i l’intercanvi amb altres escoles. Ara s’ha
de començar la recerca per això, s’ha de realitzar la primera
presa de contacte amb les altres escoles i , necessiten una
adreça de correu electrònic, així crearan el seu CE i es donaran

les adreces entre tots els alumnes de la pròpia classe i amb el
mestre. Aquest els enviarà un e-mail on s’explicarà la tasca que
s’ha de fer i el treball que n’ha de resultar.
A la 1a i 2a sessió del procés (Educació Física)
El mestre farà una introducció general dins els jocs populars,
seran unes sessions pràctiques. Per a la propera sessió
d’informàtica ja han de tenir pensat quin joc popular donaran a
conéixer als nous companys de les altres Illes.
Segona sessió (Aula d’informàtica)
Cada alumne tendrà dos companys d’una altra escola assignats a
poder ser un de cada illa. Hauran d’enviar un correu de salutació,
amb el seu nom, el nom del centre, afeccions, característiques i
el motiu de la seva recerca.
Després ja podran començar l’intercanvi d’informació amb el
primer joc.
A la 3a i 4a sessió (Educació Física)
Es posaran a prova els jocs nous, i les diferents formes de jugarlos.
Es podran començar a fer els dibuixos explicant els jocs al final
de la classe.
A la tercera sessió (Aula d’informàtica)
Es crearà un fòrum especial per tractar la Unitat didàctica de
“Jocs populars”; els nins després d’enviar-se per correu els jocs,
hi podran anar deixant els jocs ja treballats (títol,explicació,
material, cançó, o no...) així es podran comparar amb els dels
companys de classe, i donar la seva opinió sobre aquests(si els
han agradat o no, qui els ha ensenyat el joc,si ja hi havien
jugat...). El mestre hi podrà corregir els errors i fer propostes
per a l’elaboració d’un treball final.
A la 5a i 6a sessió (Educació Física)
Se seguiran treballant els Jocs i les diferents formes de jugarlos.
També seguiran elaborant els dibuixos explicatius al final de la
classe.
A la Quarta sessió (Aula d’informàtica)

Els nins se seguiran enviant per correu els jocs; i penjant els jocs
nous al fòrum, per les correccions, comparacions, etc.
Amb els jocs que hi haurà, el mestre escollirà els que més han
agradat, els més jugats o més curiosos, segons el seu criteri i
conjuntament amb els alumnes, per elaborar el quadernet de
jocs; amb cinc jocs per illa seria suficient.
A la 7a i 8a sessió (Educació Física)
Es treballaran (jugaran) els jocs escollits i les diferents formes
de jugar-los, materials, noms, explicació. I es seguiran elaborant
els dibuixos i explicacions al final de la classe. I algunes
preguntes per fer la tertúlia en línia.
A la cinquena sessió (Aula d’informàtica)
Es farà la tertúlia en línia en horari lectiu ;amb grups de 3 nins a
cada ordinador, amb les preguntes pactades,
conclusions,propostes, que es faran als altres nins de Menorca i
Eivissa i amb els mestres de moderadors. (S’han d’explicar les
normés de funcionament i ús del tertulià en línia així com s’han
explicat les del fòrum i correu.
Es farà una avaluació contínua.
Després de tot el que s’haurà treballat els nins ja podran
treballar una mica amb les NTIC, ja que hauran desenvolupat
tota una xarxa de contactes via Internet que podran seguir
mantenint.”
M.LL.F.

EL XAT O TERTÚLIA EN LÍNIA
El xat o la tertúlia en línia és un lloc virtual, que funciona com a
lloc de discussió de forma sincrònica, és a dir, al mateix temps,
semblant a un tauler d'anuncis; però en constant canvi. Per tant
es fixarà una hora determinada i un dia per accedir-hi tots-es
plegats-des.
Per entrar al xat en primer lloc cal que ens donem un nick que
serà el que els-les participants veuran quan facem les nostres
aportacions (podrem restar en l’anonimat si volem). A la pantalla
tendrem a la dreta el nostre nom i el nom dels altres assistents.
Només podem llegir a pantalla el que es parla a partir del moment
en què nosaltres ens connectam. Les tertúlies en línia tenen una
opció d’obrir tertúlies privades amb un-a participant. Se’n solen
poder obrir 5 simultàniament, són converses privades, només les
veim i hi podem participar l’interlocutor i nosaltres). Per obrirles
farem un doble clic sobre el nom de la persona.
Com a lloc de trobada i discussió, el xat també té unes normes
d’ús. Les proposades per en Julio Pitlick (Israel) (
http://www.formaciondeformadores.com,
http://www.geoticies.com/proyecto_tutor_2000) (7) em
semblen molt interessants . Les mostra en forma de decàleg:
1.-Sempre presentaràs les regles abans de començar
2.- No permetis que parlin més de tres o quatre frases seguides
(els altres s'avorreixen esperant)
3.- Insistiràs que en acabar la seva participació escriguin FI
4.- La paraula es demanarà amb signe d'admiració: ¡
5.-Tractaràs que tots participin
6.-Fixaràs objectius clars
7.-Mantindràs el bon humor i l’educació entre els participants
8.-No perllongaràs la tertúlia en línia més d'una hora i mitja.

9.-Manaràs còpia a tots els participants
10.-Faràs preguntes cada tant per mantenir l'interès i l'atenció.
En general, hem de promoure un bon ús de la tertúlia en línia,
basant la nostra comunicació en el respecte i la tolerància. Així:
• Tractarem els nostres companys-es amb respete.
• Evitarem les desqualificacions personals i tot tipus
d'agressions verbals.
• Intentarem crear un ambient de cooperació i respecte
mutu
Hi ha sales de xat que guarden automàticament el contingut però
n’hi ha altres que no ho fan, però tenim l’opció d’anar guardant-lo
nosaltres copiant i aferrant en un document amb un processador
de textos que podem tenir obert al costat.
Existeix una varietat de xat, amb una pissarra electrònica
annexa, en la qual podem mostrar documents, imatges i
fotografies que tenim preparades per utilitzar durant la sessió
de forma que es visualitzen, al costat de la pantalla on es
mostren les aportacions escrites dels participants. Així mateix
aquesta pissarra té la possibilitat de fer anotacions i dibuixos,
mitjançant una espècie de rotuladors de diferents gruixes i
colors, tant per part del professor com per als alumnes, éssent
utilitzat en cursos virtuals, sobretot en determinats cursos, en
els quals s'utilitzi material gràfic.
El xat es pot emprar com espai virtual fonamentalment per al
debat amb el-la tutor-a i/o amb persones convidades que siguin
especialistes en temes concrets de tot el món o entre els-les
alumnes. Si convidam entesos en les matèries que estudiam,
investigadors a universitats, professors universitaris de les
matèries concretes, autors de webs de la mateixa temàtica,
escriptors de llibres relacionats, etc. pot resultar molt motivant

i significatiu. Per tant a més de la funció documental i de debat,
l'especialista sobre la matèria que convidem a la tertúlia en línia,
ens aportarà noves visions ben fonamentades i ens podrà aclarir
dubtes i debatre amb nosaltres. Com exemple podria citar la
tertúlia en línia que es va cel-lebrar al Sagrat Cor de Palma,
durant una Quinzena Científica amb el tema “Roques i minerals”
en què vàrem mantenir una tertúlia en línia amb el Dr. Josep
Verd Crespí, geòleg mallorquí. La sessió va resultar molt
engrescadora per als infants.
L’ experiència didàctica amb el xat tendria les fases següents:
Fase prèvia: Comprendria les tasques següents:
• Documentació relativa a les publicacions i currículum de la
persona experta convidada i/o de la temàtica del xat.
• Concertar dia i hora pel xat i comunicar-ho a tots-es els
participants.
• Elaborar un llistat de preguntes i temes per a debat
proposats per als participants i fer-ne un guió.
Durant el xat: El-la tutor-a supervisarà i guardarà en un
document les participacions dels-de les alumnes.
Fase posterior:
• El-la tutor-a enviarà per correu electrònic el document amb
el contingut del xat als participants.
• Es fa una avaluació de l’activitat.
Montanyà R. i Puig M.R. ( CIVE 2002) (8), fa uns anys que empren
les noves Tecnologies en la seva feina quotidiana d’ensenyament
(IES “Joan Brudieu” de Seu d’Urgell, Lleida) sense deixar els
mitjans tradicionals com el llibre o la pissarra. Empren pàgines
web com a potent eina de treball, que els permet publicar a la

xarxa tot un seguit d'informacions, d'idees, plantejament de
problemes d'investigació...on s’hi poden trobar també un fòrum
(per exposar dubtes, intercanvis, idees, etc) i correu per a
aquelles qüestions més personals o concretes que puguin sorgir,
afavorint la motivació i interactivitat de l’alumnat.
Manifesten que alguns alumnes, al principi, es mostraven un poc
desorientats, donada la seva poca o nul-la experiència en el
maneig d'ordinadors o en la navegació per Internet. Amb l’ajuda
del-de la tutor-a, aviat es van convertir en experts. A la
finalització dels treballs d’investigació per Internet dels
alumnes, aquests preparen una presentació en Power Point per
explicar-lo oralment als seus companys-es. Es recullen després
totes les presentacions en un CD-ROM que es reparteix entre
els-les companys-es. En fan algunes reflexions a la seva pàgina:
http://www.xtec.es/~rmontany/projecte/Indice.html
Altres webs especialment interessants són:
http://www.xtec.es/~emurillo/correuV/index.htm
http://www.pangea.org/~acte/aigua2000/
http://www.tressisens.org/d01/endevi.htm
A continuació exposaré un exemple d’una aplicació didàctica
utilitzant la tertúlia en línia d’una docent de les Illes Balears:
“La proposta didàctica per a la tertúlia en línia que havia pensat
està relacionada amb la setmana cultural que programam a
l'escola. Un dels tallers que fem és de jocs populars i farem un
petit estudi de jocs com baldufes,bolles “diábolo”,...i també tir
amb fona. Pens que podríem fer la pràctica amb alumnes de 6è.
És una aula nombrosa però comptaré amb l'ajuda del professor
de suport del Centre.
Plantejaré una cita al xat amb la campiona juvenil de fa un parell
d'anys de tir de fona.
Abans del xat farem un recull de preguntes sobre la informació
que volem obtenir:de quin material està feta, com calcular la
llargària, com fer-la, com és la diana, les seves mides, les

distàncies reglamentàries...
Durant el xat "ordenaré" les aportacions dels alumnes .
Despés del xat imprimirem les respostes i d'elles ,ja a classe
elaborarem una fitxa amb la informació obtinguda.”
G.A.

EL MESSENGER: MSN
El Messenger és un programa de missatgeria instantània que ens
permet comunicar-nos en temps real amb altres persones. És
l’eina de comunicació més emprada entre els joves.
Amb el MSM Messenger tenim les opcions següents:
• Crear una llista de contactes dels
familiars i companys que també utilitzin
Messenger.
• Saber si els nostres contactes estan
connectats i disponibles, i enviar
missatges de text mútuament.
• Enviar imatges, música o documents als
nostres contactes.
• Enviar un missatge de text a un teléfon
móvil d’un contacte.
Les passes a seguir per poder emprar el MSN Messenger són:
1. Obrim el nostre navegador ( Explorer, Safari, Mozilla,…) i
anam a la pàgina: http://www.msn.es
2. Ens donam d’alta a .NETPasswort clicant al botó “Mi MSN” i
el botó “register” . Emplenam el formulari. En el cas que
disposem d’un compte de correu de Hotmail ja disposam
d’un compte de Passport (podrem utilitzar el nom i
contrassenya de Hotmail).
3. Instal-lam el programa MSN Messenger. A la mateixa
pàgina clicarem una altra vegada al botó “Mi MSN” i a
“descargar programa Messenger” i al botó “en español” Ens
sortirà el símbol a la pantalla del nostre ordinador del
Messenger

Quan cliquem a sobre s’obrirà el programa del MSN
Messenger i ens sortirà una finestra com la que està més
adalt que ens demanarà: “Haga clic aquí para iniciar una
sesión”. Clicam, ens demanarà la nostra contrassenya, i ens
mostraà una finestra amb les opcions:
• Agregar: Per anotar els correus electrònics de les
persones amb qui volem estar conectats amb els MSN
• Enviar: Per enviar un missatge instantani
• Enviar archivo: Per adjuntar un texte o imatge
• SMS mòbils: Per enviar un missatge al mòbil
• Correu electrònic: Per enviar un correu electrònic
I els mostrarà els contactes (si ja n’hem donat d’alta) que estan
conectats en línia i els que no. A partir d¡aquest moment, els
nostres contactes que estiguin conectats, veuram que estam en
línia i ens podran enviar missatgs. En el moment que ho facin,
se’ns obrirà a l’ordinador la finestra amb el diàleg amb aquesta
persona.
Si tenim una WebCam ( que tenen un baix cost, sobre els 40 E),
podem emprar-la amb el MSN i veure la persona amb que parlam.
Al MSN clicarem sobre l’opció d’”inciar videoconferencia para
MSN Messenger”
El Messenger té vàries utilitats didàctiques com:
• Tutories on line. L’alumne podrà fer consultes al profesor.

• Pissarra: Servirà per explicar conceptes que ho
requeresquin
• Per intercambiar coneixements i opinions entre “iguals”
Podeu aprendre més a: http://www.MessengerAdictos.com

WEBLOGS
S’empren varis termes: weblgs, blogs, quaderns de bitàcores o
simplement bitàcores.
L’enclopèdia wikipèdia defineix weblog com “ un lloc web on es
recopilen cronològicament missatges d’un o varis autors, sobre
una temàtica en particular o a mode de diari personal, sempre
conservant l’autor la lliberted de deixar publicat allò que cregui
pertinent”.
Són útils per a publicar treballs dels nostres alumnes i fins i tot
a mode de diari personal públic. Té com a principals avantatges
sobre la publicació de pàgines web, el seu dinamisme i fàcil
actualització.
Per crear un blog podem optar per dos mètodes:
• Autogestionant el nostre prpi blog posant-lo en el nostre
servidor
• Emprar l’eina en un proveïdor gratuït a la xarxa
El segon és recomenable ja que requereix menys feina i menys
programes instal.lats en el nostre ordinador. Podem per exemple
anar a un proveïdor del servei de blog com:
http://www.blogia.com i clicant al botó “Crea tu propio weblog”
Emplenam el formulari amb les
nostres dades. Només ens
demanen el correu electrònic i
que donem un nom a la nostra
WebBlog

que donem un nom a la nostra
WebBlog
En haver emplenat el formulari
ens donaran una adreça web per
el nostre weblog personal
Si ara accedim a la nostra
adreça web ja ens sortirà una
atractiva pàgina web, sense
continguts, amb un missatge de
benvinguda com el de la pantalla
Ara la nostra feina serà
mantenir el weblog personal
insertant continguts, modificarne
i eliminant-ne d’antics.
Els weblogs tenen moltes aplicacions com a recurs didàctic i cada
vegada es difonen més experiències didàctiques que s’han montat
amb el seu ús. Per exemple es poden emprar per la difusió de
coneixements i investigacions, basant-nos en la idea de

compartir. En les àrees de llengua i literatura, permeten fer un
ús significatiu del llenguatge, potenciant l’interés i la motivació, i
l’esforç per generar un producte de qualitat. S’estimula l’hàbit de
l’escriptura i la lectura i aspectes de l’expressió.
1) Catherine C. Olier (2001)
http://www.cibereduca.com/temames/ponencias/sept/p69/
p69.htm
2) : “Un pont entre els nois” Ing. María Mercedes Marinsalta -
Llic. Mariela Delauro, que pertanyen al Grup d'Estudi en
Informàtica Educativa., Universitat Tecnològica Nacional.,
Facultat Regional Badia Blanca, Argentina . CIVE 2001,
Congrés Internacional Virtual d'Educació
3) Anne Bliss (2000)
http://www.c5.cl/ieinvestiga/actas/ribie2000/papers/140/
- 53k
4) “ L'ús del Correu Electrònic a l'Ensenyament: Oportunitat o
Amenaça?” Dra. A.M. Fernández I MsC. M. J. Becerra
Alonso (2002) CIVE
5) Reinel Serrano (1994)
http://www.bib.uab.es/sabadell/PIS2000.htm
6) M.Noguera i C.Ordinas (2001) CIVE
7) Julio Pitlick (Israel) (
http://www.formaciondeformadores.com,
http://www.geoticies.com/proyecto_tutor_2000)
8) Montanyà R. i Puig M.R. ( CIVE 2002), IES “Joan Brudieu”
de Seu d’Urgell, Lleida

VI.- ATENCIÓ A LA DIVERSITAT EN XARXA:
• Com atendre la diversitat en les aules amb les ntic.
• Utilització de recursos informàtics educatius per a
l'ampliació i/o adaptació curricular. Cas dels infants que van
més avançats.
• Projecte servei orientació psicopedagògica virtual
• Relacions entre els pares i el professorat
• Propostes didàctiques per atendre la diversitat
• Internet com a pont entre països en un comerç just
Marian Socias Salvà

COM ATENDRE LA DIVERSITAT EN LES AULES AMB LES
NTIC
A l’aula atenem grups heterogenis d'alumnes, de cada vegada
més, amb els infants que provenen d’altres països.
Així doncs l’atenció individualitzada de cada vegada es complica
més, ja que precisa més especialistes a les aules, durant més
temps.
Les NTIC són d'una gran ajuda per atendre la diversitat en les
nostres aules. En el següent quadre podem veure diverses
utilitats que podem aconseguir amb les eines que ens ofereix
Internet:
NTIC. ÚS EN ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Correu
electrònic
Fòrum
Xat, tertúlia en
línia
Pàgines web
Contacte amb persones de les mateixes característiques
culturals, ètniques, etc. per a
recaptar informació per part dels-les companys-es. El
contacte directe, produeix una
major implicació dels-de les alumnes.
Com eina de tutoria permet consultes per part de tots-es
els-les alumnes més fàcils i
individualitzades.
Aprenentatge col·laboratiu al costat d’alumnes d'altres
països, cultures, ètnies, etc.
Intercanvi d'opinions, sabers, etc. amb alumnes d'altres
col·legis de distints països,
cultures, ètnies, etc.
Pàgines web on puguem donar a conèixer les nostres
característiques de tota índole
cultural (història, gastronomia, recursos naturals, etc) i
puguem conèixer les d’altres
alumnes d'altres llocs.
Pàgines web on podem trobar exercicis d'atenció a la
diversitat. Per exemple: http://www.infopitagoras.com

cd-roms
diversitat. Per exemple: http://www.infopitagoras.com
Pàgines web on podem trobar recursos en atenció a la
diversitat.
Per exemple en: http://www.mec.es ó http://www.xtec.es
cd-roms per treballar àrees instrumentals bàsiques en
alumnes amb necessitats
educatives especials
Un recurs per atendre la diversitat a Internet, molt valuós són
les WebQuests. Na M. del Mar Lluelles, de l’IES CAP ARRELLA
de Lleida, ha elaborat una WebQuest amb recursos informàtics
per a Educació Especial:
Segons l’autora: “Gràcies a les WebQuest podem adaptar
qualsevol unitat didàctica a diferents col·lectius d'alumnes: als
que presenten alguna deficiència de tipus motòrica, visual,
auditiva o mental, als nouvinguts, als superdotats, als que
necessiten un reforç per assolir els objectius fixats, als que
pateixen llargues malalties que els impedeixen assistir amb
regularitat a classe o als que resideixen temporalment en aules
hospitalàries. D'altra banda el fet que la Webquest s'integri dins
de les TIC ens permet emprar diversos recursos informàtics per
realitzar les tasques assignades, com per exemple símbols spc,
teclats tpwin, plaphoons, activitats clic, síntesi de veu upctv, web

parlat, webs accessibles, toca-toca, infograf, galí,. edu 365.com,
etc.”
Les WebQuest d’Educació Especial són escasses, i en podem
trobar al Portal de WebQuests Català:
• Anem de manifestació: Per una nova cultura de l'aigua:
http://www.webquestcat.org/~webquest/cursWQ/aigua/punca.h
tm
• Interculturalitat, llengua i cohesió social:
http://www.xtec.es/~cbarba1/web_%20inter/index.htm
• Recursos informàtics per educació especial:
http://www.xtec.es/~mlluelle
• Recursos informàtics per alumnes nouvinguts:
http://www.xtec.es/~mlluelle/NOUVINGUTS/index.htm

UTILITZACIÓ DE RECURSOS INFORMÀTICS EDUCATIUS
PER A L'AMPLIACIÓ I/O ADAPTACIÓ CURRICULAR. CAS
DELS INFANTS QUE VAN MÉS AVANÇATS.
La utilització de programes educatius és especialment adequada
per als infants excepcionals, ja que tenen recursos intel·lectuals
suficients per aprendre sense la intervenció mediadora d'un
adult. A més, molts dels programes actualment al mercat
permeten a l'alumne marcar per si mateix el ritme
d'aprenentatge i poden ser en les àrees d'interès de l'alumne
una bona font de motivació. Ara bé, caldrà fer algunes
advertències:
El treball amb l'ordinador no afavorirà la seva integració social al
grup, per tant, cal vigilar aquest aspecte i no reforçar
excessivament el treball individual. En aquest sentit seria molt
recomanable afavorir el treball col·laboratiu davant Internet.
Les ampliacions específiques no van destinades a avançar
continguts, sinó a aprofundir i relacionar coneixements.
Els talents específics no han de ser reforçats només en les àrees
en les quals destaquen, per tant, cal interessar-los cap aquelles
àrees en què no tinguin una especial competència.
La utilització dels programes ha de ser supervisada per l'adult.
Tanmateix, la creativitat i l'experiència dels mestres pot ajudar
els infants a utilitzar els programes en la realització de treballs
no previstos pel mateix programa. Les múltiples fonts
d'informació en CD sobre àrees específiques (art, ciències,
astronomia, civilitzacions, etc.) poden ser un instrument
especialment atractiu per tal de fer recerques on entrin en
connexió diferents àrees de coneixement a partir d'un tema. Per
exemple, un tema com "la lluna" pot ser considerat no només des
del punt de vista astrològic o en relació amb el planeta Terra i el
Sistema Solar, també es pot contemplar la influència de la lluna

en les marees, el cicles menstruals de la dona, el llenguatge
popular, la poesia, etc.
A continuació donaré una referència dels programes que hi ha
actualment al mercat, encara que es podria estar actualitzant
constantment:
• Programes de consulta. En aquest bloc podem trobar-hi
tota mena d'obres de consulta com: "atles vectoritzat" de
Coyot, Programes Educatius (permet crear, editar i
imprimir atles de qualsevol lloc del món); Atles Mundial
Salvat, etc.;
• Diccionaris i enciclopèdies com l’Enciclopèdia catalana
Compacta, Gran Diccionario de la Lengua Española Larouse,
Planeta, Didacta (Publimarketing, s.l.), Encarta (Microsoft)
• Obres temàtiques com l’Enciclopèdia Interactiva, Informe
Ovni de Divisa Ediciones, Eyewitness, Encyclopedia of
Science (Dk Multimèdia), la col·lecció sobre la ciència i la
naturalesa "Una pareja singular", editada conjuntament per
Discis Knowledge Research i la national Geographic Society,
History Through Art de ZCI Publishing. L'avantatge sobre
el format de llibre és, d'una banda, el format atractiu de la
presentació. Encara que no tots els programes tenen la
mateixa qualitat, ni pel que fa a la informació, ni pel que fa
al grau d'interactivitat o al format i la presentació. Aquest
tipus és especialment útil com a eina per a l'elaboració de
treballs i recerques o de grup.
• Programes educatius. En aquest apartat podrien incloure's
tots aquells programes específicament dissenyats per
l'aprenentatge de les àrees de l'educació bàsica i
secundària; moltes de les editorials de llibres de text i
didàctics han passat al format informàtic. De fet, molts
són poc més que llibres de text amb autocorreció d'errors;
però alguns són interessants. Aquests programes són
veritables eines d'autoaprenentatge, al marge de

proporcionar coneixements específics sobre matèries
incorporen preguntes i problemes que ha de resoldre
l'alumne per tal de comprovar si ha adquirit o no els
conceptes exposats. Poden ser una alternativa,
especialment per a alguns tipus de talents (acadèmics,
lògics, matemàtics i verbals), tot i que cal tenir cura que no
se centrin només en les seves àrees de domini.
• Jocs educatius. Els jocs educatius tenen una altra filosofia,
s'aprèn jugant. És molt ampli el ventall d'ofertes:
o Encicloaventura (Edicinco), que presenten cinc
escenaris fantàstics per introduir coneixements de
llengua, matemàtiques, ciències, etc.
o Jocs com Carmen Sandiego, que ens permeten
conèixer tots els països d'aquest món o, en futures
edicions, d' altres planetes.
o Broderbund (Carmen Sandiego, la sèrie Living Books,
Logical journey of the Zoombinis, crear zoombinis,
Math workshop, lògica matemàtica);
o Illumina - IBM (The Adventure of Hyperman - lògica);
o ORL Software (Mi primer atlas, Mis primeras
palabras en tres idiomas, Mis Primeras preguntas y
Respuestas, Conoce a los animales);
o Europress.Software (Living classics);
o Iona Software (Thinkin Things, Lectura y
Pronunciación con Muppets),
o Digital Impact (Ozzi's World - lògica);
o 3M learning Software (What's the Secret? -
preguntes i respostes),
• Aquest tipus de programes són una bona alternativa a
mètodes d'aprenentatge més rutinaris i repetitius,
especialment si el professor orienta prèviament un treball.
Per exemple, en el cas del programa de Carmen Sandiego
poden confeccionar mapes dels països que visitaran en
l'aventura; en el cas dels "zombinis", un treball sobre
genètica, o en les sèries de llibres, fer un resum de

l'argument, cercar paraules desconegudes, crear nou final a
la novel·la, etc.
• Treballs de recerca per Internet. Serà útil treballar també
en la recerca d’informació emprant els cercadors que vàrem
veure en el capítol corresponent. Aquesta feina afavorirà el
treball autònom i l’aprofundiment que es poden
desenvolupar individualment o en petit grup. Estarien
tutoritzats per un adult i es seguirien les pautes del
mètode científic, adaptables a l'edat, la temàtica i el nivell
de competència dels alumnes. Així es facilita l'adquisició
tant de coneixements com d'estratègies metacognitives o
de procediments. També resulta útil el recurs de la
utilització de webgrafia.
Algunes d'aquestes activitats d'enriquiment del currículum
ordinari poden començar com una activitat conjunta del grup
classe, amb la participació del mestre i, si és possible, amb
mentors o assessors externs a l'escola. Tal vegada sigui
orientativa la proposta de Renzulli i Rais (1994) (1) de distingir 3
nivells de concreció en la realització d'aquestes activitats
d'enriquiment.
Primer nivell-activitats tipus I: Treball amb una activitat molt
general que impliqui un conjunt ampli d'alumnes
Segon nivell-activitats tipus II: Treball en petit grup sobre un
aspecte concret extret de l'experiència de l'activitat del tipus I
Tercer nivell-activitats tipus III: Treball individual fet per un
alumne força motivat i amb capacitats per dur-lo a terme amb un
mínim d'ajut per part del tutor
Per exemple, la classe visita l'observatori (tipus I) i la visita
queda recollida en un mural col.lectiu sobre el Sistema Solar. Un
grup s'interessa pels instruments que permeten observar els
estels i els planetes i treballen sobre el tema (evolució del
observatori i els telescopis, per exemple) i un cop acabat el
treball, el presenten a la resta de la classe (tipus II). Finalment,
un del alumnes es proposa fer un telescopi i el realitza amb l'ajut

d'un òptic conegut d'un dels professors (o dels pares). Presenta
el treball a l'escola i a un concurs de joves investigadors (tipus
III).

PROJECTE SERVEI ORIENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA
VIRTUAL
A continuació exposo un projecte que he elaborat sobre la base
d'un Servei d'Orientació Psicopedagògica Virtual.
Justificació.
Les Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (NTIC)
són la part més activa i coneguda de la denominada Societat de la
Informació, que comença a configurar-se i a obrir-se pas
ininterrompudament en tots els àmbits socials. De fet, estan ja
presents d'una forma o altra en la majoria de les llars,
intervenint de molt diferents maneres sobre el comportament i
els hàbits de les persones.
En aquest marc contextual, l'orientació està destinada a ocupar
un lloc de privilegi a causa de la seva mateixa naturalesa
d'acompanyament, ajuda o assessorament de la persona. Entre
orientador i orientat se situen les NTIC en un doble sentit:
• L'ajuda que ofereixen a l'orientador en el desenvolupament
de la seva activitat professional.
• Les influències que des de la Societat de la Informació
estan exercint en el canvi d'hàbits, temps i tipus d'oci,
relacions humanes, etc. dels joves d'avui en dia,
principalment.
A nivell europeu, s'ha manifestat la necessitat d'adequar
l'orientació als nous reptes tecnològics, almenys és la principal
conclusió a la qual s'ha arribat en les tres últimes edicions de la
Conferència Europea sobre Orientació i Tecnologia de la
Informació i la Comunicació (II Conferència celebrada a
Cambridge en 1989, III Conferència celebrada a Nuremberg en
1992 i IV Conferència celebrada a Dublín en 1997).

Prenent com a referent l'ús dels ordinadors, camp al qual s'han
dedicat els majors esforços en la seva aplicació a l'àmbit de
l'orientació, les seves aplicacions se centren en sis àrees
concretes (Repetto i altres, 1994; Walz, Bleuer i Maze, 1989)
(2):
• orientació personal,
• orientació per a la carrera,
• consell acadèmic,
• diagnòstic,
• administració i
• formació d’orientadors
La societat de la Informació és un estadi de desenvolupament
social caracteritzat per la capacitat dels seus membres
(ciutadans, empreses i Administració Pública) per obtenir i
compartir qualsevol informació, instantàniament, des de qualsevol
lloc i en la forma que es prefereixi. En aquest procés de canvi
cobren especial importància els recursos tecnològics i amb
especial ímpetu les xarxes informàtiques interactives les quals
generaran noves formes i canals de comunicació (Castells, 1997)
(3). El millor camí està en l'acostament a les NTIC, que
proporcionaria als orientadors una funcionalitat i autonomia, que
pal·liaria en part les dificultats que tenen per atendre les grans
masses d'alumnat al seu càrrec(A. Pantoja, CIVPE 2001) (4).
D'altra banda, d'aquesta associació sorgeixen nous rols i
funcions dels orientadors per donar resposta a la nova realitat
socioeducativa, socioeconòmica i política cada vegada més
complexa i amb una major diversitat d'elements que caldrà tenir
en compte.
Les NTIC permeten a l'orientador: estratègies i sistemes més
dinàmics, participatius i interactius, obrir nous horitzons a
l'orientació, situar-la molt més a prop de la realitat social,

atendre més efectivament diversos àmbits (atenció a la
diversitat, la multiculturalitat o l'adequació personalitzada al
futur vocacional i laboral), incidir en els processos
d'aprenentatge i en la informació personal, acadèmica i
ocupacional, en els processos de presa de decisions i en els
itineraris d'inserció sociolaboral.
En un model tecnològic, seria necessària la formació en NTIC de
les persones implicades en l'orientació educativa i també millor
capacitats i preparats per donar respostes a les exigències no
només dels entorns educatius en els quals desenvolupen
tradicionalment la seva activitat, sinó també dels contextos
social, familiar, productiu, etc. “El nou perfil de l'orientador
precisa el desenvolupament de competències que facilitin plantar
cara als avanços tecnològics, ajudar a col·lectius amb fracàs
escolar i dificultats d'adaptació social, multiculturalidad
creixent, etc. “. (A. Pantoja, CIVPE 2001) (4). Concretant més, en
Pantoja exposa els rols i funcions que l’orientador ha de ser
capaç de desenvolupar en relació amb les noves tecnologies:
• Conèixer les principals eines i desenvolupaments
tecnològics dissenyats específicament per a l'acció
orientadora i aplicacions d'altres àrees que igualment
puguin ser útils en determinats programes d'intervenció.
• Coordinar en els centres l'ús de les NTIC per part dels
tutors quan es dediquen a l'acció orientadora. Per exemple,
sociogrames, adaptacions curriculars, etc.
• Dissenyar programes d'intervenció basats en les NTIC o
que integrin les mateixes en la seva consecució final.
• Ajudar els estudiants a utilitzar les NTIC i a desenvolupar
destreses específiques de forma que siguin capaços de
cercar la informació, organitzar-la i adequar-la a les seves
demandes.
• Implementar sistemes integrats en l'ús de les NTIC que
permetin a l'estudiant la resolució dels problemes que li

vagin sorgint, a través d'un procés d’autoorientació i
autoajuda permanent.
• Ajudar els estudiants a entendre i a integrar la informació
en els seus propis processos d'aprenentatge i formes de
pensar“.
En definitiva, amb el model tecnològic d’orientació, podem
afavorir l’interdisciplinarietat, facilitació del treball burocràtic,
major nombre de recursos, estimulant l’autoorientació dels
alumnes i dirigint els seus aprenentatges i desenvolupament
personal.

RELACIONS ENTRE ELS PARES I EL PROFESSORAT
Per afavorir les relacions entre l'escola i els pares disposem de
les eines següents :
EINA
NTIC
Web del
col·legi
Correu
electrònic
Fòrum
Xat
AVANTATGES QUE APORTA
Proporciona informació sobre: Activitats,
dates importants, metodologia, etc.
Comunicació asincrònica, més fàcil i accessible segons
horaris de disponibilitat de pares i professorat
Permet petites consultes evitant pèrdua de temps en
formalismes
Agilita la comunicació, la fa més efectiva
S'utilitza com una comunicació complementària a les
trobades o entrevistes directes
Possibilita major nombre de consultes i trobades paresprofessorat
Comunicació asincrònica, més fàcil i accessible segons
horaris de disponibilitat de pares i professorat
Mateixos avantatges que el correu electrònic, encara que
no s'utilitza per a consultes privades
La contestació del professor pot evitar la redundància de
preguntes
Permet donar informació general a tots els pares i mares.
Substitueix a les circulars.
Comunicació sincrònica pares i alumnes
Pot ser útil per discutir temes puntuals professor i pares
conjuntament
Permet la seva posterior publicació en la web escolar per
a informar als no assistents
Existeix la possibilitat de realitzar xats amb
especialistes convidats sobre temes concrets.

PROPOSTES DIDÀCTIQUES PER ATENDRE LA DIVERSITAT
Recomano la lectura de les experiències didàctiques que van ser
presentades en les edicions 2001 i 2002 de CIVE, i que es troben
al cd-rom distribuït a les escoles i instituts de Balears:
• "Aplicació de les NTIC en projectes de feina" CIVE 2001/
n4/ psicosocial
• "Infopitágoras..." CIVE 2001/ n6/ Atenció Diversitat
• "utilització del software...en dèficits d’ atenció " CIVE
2002/ n5/ Psicologia
• "El dossier electrònic..." CIVE 2002/ n2/Ed. Especial
A continuació exposo algunes experiències didàctiques per
atendre la diversitat, plantejades per docents de les Illes
Balears:
“ Per tractar el tema de l'atenció a la diversitat proposaria el
següent.
A un grup-classe de 1r d'ESO, nouvinguts al centre, els
proposaria donar-se a conèixer a la resta de companys. Això
seria una feina de tutoria i a més a més, de l'assignatura de
català, que seria la mateixa que la mestra duu a terme.
A través de la pàgina web de l'escola, es faria un protagonista de
la setmana, que hauria de donar-se a conèixer: la seva infantesa,
els seus gusts i afeccions, el seu plat preferit, l'idioma que
parlen a casa, què voldria ser de major. Això es faria a través
d'un "equip de periodistes", una feina rotativa en petit grup. Ells
serien els encarregats de fer les preguntes pertinents, escanar
fotos, cercar imatges del país d’origen, etc. D'aquesta manera a
traves de les NTIC ajudaríem els nostres alumnes a conèixer-se
més i a veure que tots nosaltres tenim una història personal
totalment diferent, no som tan semblants com ens pensam ni
tampoc tan diferents.”

M.J.
“Si he de fer una proposta concreta seria amb una festa com
Nadal. Els alumnes de 5è de la nostra escola són de set països
sud-americans ,dos africans ,una anglesa i els altres són
espanyols. Les famílies d’aquests (alguns fa tres generacions) són
d’Andalusia, Galícia, Extremadura, Suècia, Eivissa, Mallorca i
Canàries.
La proposta seria elaborar a classe un llistat de deu punts en els
quals basam la celebració de les fetes nadalenques i per parelles
i amb un país o regió assignat fer un estudi fent una recerca a
Internet i també amb el correu amb amics i familiars d’altres
llocs de com se segueixen en aquests deu aspectes les festes en
aquests llocs: ens sorprendran les diferents temperatures dels
diversos llocs, les maneres de vestir, els costums familiars, els
regals, els menjars...La posta en comú de dita investigació ha de
ser per força molt aclaridora i “educativa” no?”
G.A.

INTERNET COM A PONT ENTRE PAÏSOS EN UN COMERÇ
JUST
Dia 8 de maig és el Dia Internacional del Comerç Just en més de
60 països. L’any 2004 UNICEF (Comitè Espanyol) va llançar
OZONALIA, una botiga de comerç just a Internet. Aquest
portal tenia com a objectiu principal fomentar i informar els
consumidors sobre la possibilitat de practicar un consum
responsable a través del comerç just. S’emmarca dins l’àmbit de
l’educació per al desenvolupament i cerca sensibilitzar i educar
la infància, la joventut i la societat espanyola per al consum
responsable. En el portal OZONALIA, es troba una tenda virtual
on es poden adquirir els productes del comerç just a més
d’incloure informació detallada del procés de fabricació, els
materials emprats en el procés i les històries viscudes pels
productors. A més per als infants el portal compta amb
propostes didàctiques presentades per cinc personatges que
esperen convertir-se en grans amics dels més petits.
El comerç just és una forma alternativa de comerç que cerca
aconseguir unes relacions comercials equitatives entre el Sud i el
Nord del planeta. Té com a base el respecte i la promoció dels
drets humans, el desenvolupament sostenible de les comunitats
productores, la participació democràtica i la igualtat de gènere.
Així es pretén reduir les cadenes d’intermediaris i el pagament
d’un preu just.

1. Renzulli I Rais (1994)
http://www.utpl.edu.ec/demos/superdotacion/
internas/docs/JuliandeZubiria.pdf
2. Repetto i altres, (1994); Walz, Bleuer i Maze, (1989)
http://antoniopantoja.wanadooadsl.net/recursos/orientaci/
cive01.pdf
3. Castells, (1997) http://www.uc3m.es/uc3m/revista/
VOL2NUM3/Activos/pdfs/Torres.pdf
4. Pantoja, CIVPE 2001.

VII.-TEMPS DE LLEURE EN XARXA
• JOCS DIDÀCTICS, WEBS INFANTILS, ESPAIS PER
COMPARTIR AFICIONS I OPINIONS
Yolanda Llompart Tomàs
Marian Socias Salvà

JOCS DIDÀCTICS, WEBS INFANTILS, ESPAIS PER
COMPARTIR AFICIONS I OPINIONS
L’ oci dels infants s’ha anat transformat en els darrers temps.
Les bicicletes o jocs “de carrer” han quedat quasi exclosos per
l’arribada dels jocs electrònics. En l’actualitat, els més joves han
trobat a Internet un gran nombre de Webs que suposen una
immensa font d’oci.
Un estudi realitzat per “La fundació Catalana per a la recerca” a
tot el territori espanyol (www.internetsegura.net) colclou un
augment proporcional entre l’edat dels joves i les hores que
empren Internet.
De entre les avantatges que creuen que els aporta Internet són:
• Suport per al desenvolupament dels seus estudis
• Mitjà divertit, sobretot a l’hora de baixar música,
pel·lícules o jocs
• Eina fàcil i ràpida d’emprar
• Eina per comunicar-se amb altres persones mitjançant
correu electrònic, messenger, xat, etc.
Internet pot ser una eina d’estudi que faci augmentar l’interès
dels alumnes; i millor si es presenta com un joc. Mitjançant jocs,
hi ha llocs a la xarxa que ensenyen matemàtiques, llengua o
coneixement del medi. D’ aquesta forma, els joves poden navegar,
divertir-se i, alhora, aprendre.
Podem destacar tres funcions dels jocs didàctics en el procés
d’aprenentatge:
1. Mitjà d’exploració i expressió
2. Eina per a l’ organització i aplicació d’ habilitats
3. Un factor de socialització i integració

El propòsit dels jocs és emprar estratègies per resoldre reptes
d’àmbit escolar. Mitjançant el joc, els infants poden
desenvolupar les seves actituds, experiències i coneixements
d’una manera motivadora.
Els jocs ens aporten múltiples possibilitats educatives
considerant des de la motivació que proporciona fins a la utilitat
per desenvolupar procediments com l'adquisició d'habilitats
visomotrius, la presa de decisions o la resolució de problemes.
Des d'un punt de vista teòric la facilitat que ens possibilita
l'adquisició d'habilitats psicomotrius, habilitats de cerca,
retenció i assimilació d'informació, habilitats organitzatives i
analítiques, ens porta a pensar que donat que l'alumne que juga,
en general cerca avaluar el procés que ha seguit per arribar al
final del joc, adquireix un cert grau d'habilitat metacognitiva que
s'anirà perfeccionant amb l'edat i l'experiència. Per tant es
troba en el punt de partida d'un aprenentatge significatiu.
Els objectius que es persegueixen del jocs didàctics com a eina
de treball educatiu són:
- Ser capaç de construir activament el coneixement en lloc
de rebre'l elaborat.
- Ser capaç de decidir el camí més adequat en la resolució
d'una situació tot tenint en compte les relacions causaefecte.
- Tenir la necessitat de prendre decisions per tal d’exercitar
de forma directa l'elaboració d'estratègies cognitives.
- Desenvolupar la capacitat de síntesi a través dels jocs per
tal de tenir més facilitat a l'hora d’entendre fenòmens
complexos.
- Valorar els diferents aspectes de la realitat d'una forma
més global i més interdisciplinar.

- Valorar la interacció entre altres alumnes ja que pot servir
en la consecució de millors resultats per tal d'augmentar la
seva capacitat de diàleg i argumentació.
- Afavorir l'estructuració dels continguts degut a la
necessitat de memorització de processos, accions, regles...
En definitiva, els jocs poden constituir un mitjà a través del qual
els infants adquireixen una sèrie d’aprenentatges que influeixen
positivament en la formació necessària per moure’s dintre del
món virtual. Promou la motivació, el desenvolupament
d’estratègies de resolució de problemes, facilita l’aprenentatge
significatiu i són molt apropiats per treballar de forma
interdisciplinar, característiques pròpies de la cultura de la
societat de la informació, que sense cap dubte, tendran
conseqüències a llarg termini.
A continuació, es presenten una selecció de pàgines dedicades a
jocs didàctics i webs infantils de gran interès educatiu:
http://www.infantil.miportal.es/
http://www.cnice.mecd.es/enlaces/paraninos.htm
http://www.educa.aragob.es/cptjozar/webs.htm
http://personales.upv.es/maandreu/jugaryaprendercienciasnatur
ales/juegos.htm
http://chilias.diba.es/scripts/visuanivell1.asp
http://www.aui.es/padres/aprender.htm

http://chaval.red.es/ continguts d’oci i educatiu, recomanat per
infants d’entre 6 i 12 anys, analitzat prèviament per experts.
http://www.pequenet.com/habitantes/juegos/coment.asp
http://www.micromadrid.es
A part dels jocs, a Internet els joves hi poden trobar també per omplir
el temps de lleure les activitats següents que hem relacionat amb webs
interessants:

MUSEUS VIRTUALS:
• MUSEU DEL PRADO: http://museoprado.mcu.es/home.html
• MUSEU THYSSEN: http://www.museothyssen.org
• MUSEU DEL LOUVRE: http://www.louvre.fr/
• MUSEU VIRTUAL DE GOYA:
http://cgfa.sunsite.dk/goya/index.html
• MUSEU DE MIRÓ: http://www.bcn.fjmiro.es/
• MUSEUS DE TOT EL MÓN:
http://www.fundapec.edu.do/portal/museos_virtuales.htm
TURISME VIRTUAL
• ILLES BALEARS:
http://www.illesbalears.es/visbal/web/index.jsp
• ESPAÑA: http://www.red2000.com/spain/1index.html i
http://www.spain.info/TourSpain/Home?Language=es
• GRAN BRETANYA: http://www1.visitbritain.com/vb3-eses/index.aspx?source=ppc&c=1
• FRANÇA: http://www.francetourisme.fr/esp/index.html
• Si anam al GOOGLE: http://www.google.es podrem trobar
adreces per fer turisme on vulguem.
COL·LABORAR AMB UNA ONG
• Podem accedir a un llistat molt gros d’adreces d’ ONG a:
http://www.servicom.es/ong/
• Un lloc recomanat: GreenPeace:
http://archivo.greenpeace.org/escuelas/index.htm
LLEGIR EL DIARI.
• A l’adreça següent podrem trobar un llistat de webs de
diaris. Triau-ne un i llegiu les notícies de portada:
http://www.take-a-pen.org/spanish/Data/Periodicos.html

• Podeu visitar les pàgines del temps, futbol, etc.
FER LECTURA VIRTUAL
Trobarem moltes web per fer lectura virtual per Internet, però la
següent és recomanable: http://www.escoladelectura.com/
COMUNICAR-SE AMB MESSENGER
http://www.msn.es
ESCOLTAR MÚSICA
http://www.los40.com/radio.html
Car tenir presents una sèrie de recomanacions per jugar a
Internet:
1. Escull bé el joc. Els jocs bèl·lics i d’agressió desenvolupen la
nostra agressivitat i no ens aporten res positiu.
2. Hi ha jocs per a més grans que no et convenen
3. No passis gaire temps davant un mateix joc, ni davant
l’ordinador: s’irriten els ulls, perdem la noció del temps i
tens el risc d’enganxar-te
4. Pacta amb els teus pares uns horaris no excessius i
raonables, preferiblement els caps de setmana i sempre
després de fer els deures de l’escola i de casa. Confiaran
més en tu
5. No juguis sol. Jugar en companyia és més divertit i
UNA PANTALLA MAI NO POT SUBSTITUIR UN AMIC

VIII.-SEGURETAT EN XARXA
• Justificació de la necessitat de prendre precaucions amb
l’ús d’ internet
• Projectes europeus i espanyols afavoridors d’un ús segur d’
internet per als infants.
• Dia internacional per una internet segura : 6 de febrer
• Estudi europeu “els hàbits dels infants a internet” de la
fundació catalana per a la recerca
• Els drets dels infants a internet. Unicef
• Riscos a internet
• Consells per als educadors i els infants
• Eines de prevenció a internet. Com instal·lar-les. Crítiques
als filtres.
• Les línies directes
• Opinions sobre la seguretat a internet per als escolars
Marian Socias Salvà

JUSTIFICACIÓ DE LA NECESSITAT DE PRENDRE
PRECAUCIONS AMB L’ÚS D’ INTERNET
Penso que estarem d'acord en la importància de prendre
precaucions amb l'ús d'Internet perquè no tengui per als nostres
alumnes repercussions no desitjables. De totes maneres en
aquest tema veurem quins són els hàbits dels infants i
adolescents a Internet, els possibles riscos i formes de
prevenir-los.
Així com he citat al principi del llibre, amb l’extracte de l’article
de Llorenç Valverde, catedràtic de la Universitat de les Illes
Balears, “Cultura i saviesa en una societat tecnològica”, la
tecnologia, en qualsevol de les seves formes, té sempre dues
cares, una de bona i una altra de dolenta. En el relat d’aquest
article, Zeus, finalment, va enviar Hermes amb dos regals únics,
necessaris per poder fer servir aquesta tecnologia de forma
escaient, com són el sentit de la raó —el seny— i el sentit de la
justícia. Així, només ens resta esperar que l’encàrrec de Zeus a
Hermes fos complit quant a:
• Seny i sentit de justícia per emprar la tecnologia
• Per a tothom, no momés a uns quants escollits
En aquest tema procuraré contribuir al primer objectiu en el
sentit de proporcionar eines per fer un ús d’ Internet amb seny.
Quant al segon espero haver posat el meu granet d’arena en el
tema anterior: atenció a la diversitat i esperar que les noves
tecnologies arribin als infants desfavorits culturalment i
econòmicament. Esperem que aviat no es parli de “Bretxa digital”
( se’n parla en relació al menor accés a Internet i Noves
Tecnologies dels països menys desenvolupats i classes socials
desfavorides).

PROJECTES EUROPEUS I ESPANYOLS AFAVORIDORS D’UN
ÚS SEGUR D’ INTERNET PER ALS INFANTS.
A Espanya trobam, l’any 2004, el Projecte Internet segura
(http://www.internetsegura.net ) que duu endavant la Fundació
Catalana per a la Recerca juntament amb la Universitat de Cadis.
Aquest programa participa en actuacions de sensibilització en
col·laboració amb administracions públiques com el Departament
de Benestar i Família (Secretaria de la Família, Observatori de la
Infància i de l'Adolescència de Catalunya): “Eduquem en xarxa”,
materials i assessoria adreçada a famílies, en col·laboració amb
el programa “Temps de Família” de l'Observatori de la Infància i
de l'Adolescència de Catalunya. S’hi organitzen activitats de
sensibilització adreçades a diferents públics: seminaris per al
sector educatiu, xerrades per a famílies i alumnats, concursos,
materials, etc.
El programa Internet Segura participa en projectes europeus
dintre del Pla d’Acció per a una Internet més Segura de la
Comissió Europea. A continuació exposo una breu explicació dels
projectes ens els quals ha participat:

• SUI (Safe Use of Internet) Projecte europeu que va
promoure la utilització segura d’Internet entre els menors.
Estava liderat per Helpnet.atdes del 2000 al 2001.
L’objectiu d’aquest projecte era ajudar a famílies i mestres
a prendre decisions conscients sobre l’ús d’Internet que
fan els seus infants i alumnes i contribuir a fer d’Internet
una experiència segura, educativa i entretinguda. Hi
participaren els països: Àustria, Països Baixos i Finlàndia.
• DOT SAFE (Safer Awareness for E-Learning) Projecte
europeu de sensibilització adreçat a les escoles des del
2001 al 2002. Varen elaborar una base de dades de
recursos sobre la seguretat dels infants a Internet, així
com l’elaboració de materials pedagògics per a mestres. La
Fundació Catalana per la Recerca va contribuir a la
realització i avaluació d’aquests materials, gràcies a la
participació de diferents escoles catalanes.
(http://dotsafe.eun.org)
• POESIA (Public Open-Source environment for a Safer
Internet Access) Projecte europeu liderat pel
Commissariat à l’Energie Atomique. Es va dur a terme del
2002 al 2004. L’objectiu del projecte és desenvolupar,
avaluar i promoure un filtre de continguts per Internet
amb tecnologia de codi obert (Linux). Serà implementat en
anglès, italià i espanyol. http://www.poesia-filter.org
• EUNCLE (European Schoolnet Collaborative Learning
Environment) Aquest projecte va dur-se a terme entre el
2002 i el 2003. L’objectiu principal de l’EUNCLE és la
creació d’un entorn cooperatiu virtual en diverses llengües
adreçat a infants i joves de 8 a 14 anys, el portal ZAP, que
oferirà recursos educatius i de lleure a infants i joves.
(http://www.eun.org/eun.org2/eun/es/index_zap.cfm)
• SAFEBORDERS (European Network towards a
Multinational, Multi-channel, Multipurpose Awareness
Campaign on Safer Internet) Projecte europeu de
sensibilització, liderat per la Fundació Catalana per la

Recerca, durant el 2002 i 2003. L’objectiu és implementar
la campanya Internet segura a escala europea, en els països
següents: Itàlia, Alemanya, Gran Bretanya, Grècia,
Luxemburg, Holanda i Espanya. (http://www.saferinternet.net)

DIA INTERNACIONAL PER UNA INTERNET SEGURA : 6
DE FEBRER
Amb motiu del Dia Internacional per una Internet Segura, el 6
de febrer del 2004, varen tenir lloc al Palau del Congrés dels
Diputats de Madrid diverses conferències i una taula rodona amb
les temàtiques i participants següents:
• “Treballant junts pels drets de la infància a Internet”: El
director general de la Fundació Catalana per a la Recerca.
• “Internet: Una oportunitat per a la vida i el coneixement”:
Sr. Félix Angulo, catedràtic de didàctica de la Universitat
de Cadis.
• Presentació del decàleg dels drets de la infància a
Internet, a càrrec d’UNICEF.
• Taula rodona: “La Generació Internet i el bon ús de les TIC:
Tecnologia, autorregulació i educació” Va comptar amb
l’assistència del Representant de l’Institut de Madrid del
Menor i la Família (Conselleria d’Educació de la Comunitat
de Madrid), el Sr. Alberto Soteres, director general de
Save the Children, el Sr. Guillermo Cánovas, president de
Protégeles y d’Acció contra la Pornografia Infantil, el Sr.
Ventura Barba, secretari general i director de l’assessoria
jurídica de Yahoo Ibérica, el Sr. Víctor Castro, director
general de MSN Microsoft i com a moderador, el Sr. Jordi
Mas, director general adjunt de la Fundació Catalana per a
la Recerca
Internet suposa segons UNICEF, una oportunitat de
desenvolupament econòmic i social, per a l’educació i per a l’
intercanvi d’ informació i experiències i un instrument
fonamental.
En aquesta jornada UNICEF va donar a conèixer el decàleg dels
drets dels infants a Internet que reprodueixo a continuació:

1. Dret a l'accés a la informació i la tecnologia, sense
discriminació per motiu de sexe, edat, recursos econòmics,
nacionalitat, ètnia, lloc de residència, etc. Especialment aquest
dret a l'accés s'aplicarà als nens i nenes discapacitats.
2. Dret a la lliure expressió i associació. A buscar, rebre i
difondre informacions i idees de tot tipus per mitjà de la Xarxa.
Aquests drets només podran ser restringits per garantir la
protecció dels nens i nenes d'informacions i materials
perjudicials per al seu benestar, desenvolupament i integritat; i
per garantir el compliment de les lleis, la seguretat, els drets i la
reputació d'altres persones.
3. Dret dels nens i nenes a ser consultats i a donar la seva opinió
quan s'apliquin lleis o normes a Internet que els afectin, com
restriccions de continguts, lluita contra els abusos, limitacions
d'accés, etc.
4. Dret a la protecció contra l'explotació, el comerç il·legal, els
abusos i la violència de tot tipus que es produeixin utilitzant
Internet. Els nens i nenes tindran el dret d'utilitzar Internet
per protegir-se d'aquests abusos, per donar a conèixer i
defensar els seus drets.
5. Dret al desenvolupament personal i a l'educació, i a totes les
oportunitats que les noves tecnologies com Internet puguin
aportar per a millorar la seva formació. Els continguts educatius
dirigits a nens i nenes han de ser adequats per a ells i promoure
el seu benestar, desenvolupar les seves capacitats, inculcar el
respecte als drets humans i al medi ambient i preparar-los per
ser ciutadans responsables en una societat lliure.
6. Dret a la intimitat de les comunicacions per mitjans
electrònics. Dret a no proporcionar dades personals per la Xarxa,
a preservar la seva identitat i la seva imatge de possibles usos
il·lícits.
7. Dret a l'esplai, a l'oci, a la diversió i al joc, també mitjançant
Internet i altres noves tecnologies. Dret que els jocs i les
propostes d'oci en Internet no continguin violència gratuïta, ni

missatges racistes, sexistes o denigrants i respectin els drets i
la imatge dels nens i nenes i altres persones.
8. Els pares i mares tindran el dret i la responsabilitat
d'orientar, educar i acordar amb els seus fills i filles un ús
responsable d'Internet: establir temps d'utilització, pàgines que
no s’han de visitar o informació que no s’ha de proporcionar per
protegir-los de missatges i situacions perilloses, etc. Per a això
els pares i mares també han de poder formar-se en l'ús
d'Internet i informar-se dels seus continguts.
9. Els governs dels països desenvolupats s’han de comprometre a
cooperar amb altres països per facilitar l'accés d'aquests i els
seus ciutadans, i especialment dels nens i nenes, a Internet i
altres tecnologies de la informació per promoure el seu
desenvolupament i evitar la creació d'una nova barrera entre els
països rics i els pobres.
10. Dret a beneficiar-se i a utilitzar a favor seu les noves
tecnologies per avançar cap a un món més saludable, més pacífic,
més solidari, més just i més respectuós amb el medi ambient, en
el qual es respectin els drets de tots els nens i nenes.

ESTUDI EUROPEU “ELS HÀBITS DELS INFANTS A
INTERNET” DE LA FUNDACIÓ CATALANA PER A LA
RECERCA
La Fundació catalana per a la recerca ha realitzat dos estudis
sobre els hàbits dels infants a Internet. És un punt de partida
per tot-a docent que vulgui iniciar els seus-seves alumnes en una
educació de consum segur d’ Internet. A la pàgina web:
http://www.internetsegura.net es poden consultar.
[OPCIÓ MENÚ ESQUERRA: FUNDACIÓ CATALANA PER A LA
RECERCA]

RISCOS A INTERNET
Internet es presenta davant els nostres infants amb un ventall
il·limitat de recursos educatius i de lleure. Encara que els
beneficis superin els inconvenients, hem de ser conscients dels
riscs i prevenir-los.
Així com ens expliquen a la Fundació Catalana per la Recerca, a la
web: http://www.internetsegura.net, als pares el que més els
reocupa ara és la seva utilització excessiva, les factures de
telèfon, l'ús de les targetes de crèdit, la possibilitat de
descarregar virus i l'excés de publicitat. Però hi ha altres riscs
més perillosos al ciberespai: pornografia infantil, violència,
racisme, informació que encoratja a realitzar activitats que són
il·legals o arriscades, persones que busquen entrar en contacte
amb infants amb la intenció d'explotar-los o realitzar algun
delicte.
Cal destacar quant a aquests riscos:
• La gran facilitat en què els podem trobar sense buscar-los
• No hi ha control d’edats ni d’horaris
• Els infants naveguen amb gran curiositat per Internet
Impedir l’accés a Internet no és la solució. El millor és poder
donar-los els drets: llibertat d’expressió i dret a la informació,
dret al secret de les comunicacions i a la intimitat de la
ciutadania, i els drets del menor. En aquest marc els-les docents,
pares i mares han de garantir per als infants:
• L’ educació per fer un ús crític d’Internet i segur
• Utilitzar eines de control, és a dir, mecanismes tècnics que
permeten filtrar i bloquejar els continguts d’Internet als
quals els nostres infants i adolescents poden tenir accés.

Els riscos, seguint la web Internet Segura, que poden trobar els
infants a Internet són:
a) Riscos per contingut:
a.1) Continguts Il·lícits: Són els que ataquen valors jurídics
protegits: la llibertat i indemnitat sexual, la dignitat humana, el
dret a l’honor o el dret de propietat intel·lectual. Exemples
serien: Pornografia infantil, informacions racistes, xenòfobes,
violentes, les violacions de la propietat intel·lectual, el tràfic de
persones, etc.
a.2) Continguts nocius: Són els continguts que essent legals
poden constituir una ofensiva als valors i sentiments d'altres
persones mitjançant opinions que facin referència a violència o
actituds xenòfobes, que promoguin l’ús de substàncies nocives
com les drogues, certs jocs perillosos, etc.
a.3) Continguts falsos: Del tipus de rumors, informacions
falses,
continguts d’una ideologia determinada.
b) Riscos per contacte: Establir relacions inadequades
(utilitzar Internet per citar-se, ofendre’ls o danyar la seva
autoestima), donar informació personal que pugui posar en risc la
seva seguretat, ficar-se en discussions més fàcilment i que
costen més de resoldre.
c) Riscos del comerç electrònic. Són els següents:
• Sistemes abusius de venda que s’aprofiten que els infants
són especialment vulnerables davant la publicitat i la
compra electrònica.

• Publicitat abusiva. Els menors són molts impulsius comprant
i aquest fet és emprat per la venda a Internet per la
facilitat amb la qual es planteja.
• Comprar sense el permís patern, ja que fins i tot poden
comprar simplement donant el seu número de mòbil o el
número de la tarja electrònica.
• Pèrdua de privacitat: Les pàgines web comercials han
desenvolupat estratègies per relacionar-se amb els menors
individualment i obtenir-ne informació sobre gustos i
preferències.
La Unió Europea , al 1995 dóna drets legals als consumidors per
limitar l’obtenció i l’ús de les dades personals, basant-se en la
confidencialitat i protecció de dades dels consumidors. Les
empreses estan obligades a informar sobre la seva política
privada i l'ús que es fa de les dades de caràcter personal. A
Espanya tenim la LOPD Ley Orgánica de Protección de Datos de
Carácter Personal (BOE núm. 298). Segons aquesta tot correu
publicitari que rebem ha de tenir l’opció que ens el llevin de la
base de dades.
d) Riscos legals. Cal conèixer la legislació vigent a Internet per
no cometre delictes a nivell d’ usuari. Així cal saber què és
delicte: la vulneració de la protecció de dades de caràcter
personal, les violacions de la propietat intel·lectual, els
continguts racistes i xenòfobs, les falsedats documentals,
l'amenaça, la difamació i la difusió de missatges injuriosos o
calumniosos, la difusió de programes destinats a suprimir sense
autorització o neutralitzar els dispositius tècnics de protecció
dels programes d'ordinador (els crackers), la difusió de material
pornogràfic a menors d'edat, la comercialització de la
pornografia infantil, els continguts que informen sobre la
fabricació d'explosius, les pàgines web que inciten al suïcidi i la
venda de drogues o armes a Internet.

CONSELLS PER ALS EDUCADORS I PER ALS INFANTS
La principal mesura davant els riscos potencials d’Internet és la
prevenció, de forma que és precís donar als infants una educació
per a un consum crític i segur d’ Internet que suposi:
• Parlar-ne obertament,
• navegar amb ells,
• informar-se de la política de seguretat que duen als
centres escolars,
• establir unes regles bàsiques de seguretat a la llar,
• col·locar l’ordinador a la vista de tots els de la casa,
• posar els filtres oportuns i
• tenir unes pautes davant possibles problemes.
Quant als infants procurarem que segueixin els consells
següents:
• No donar dades personals ni comprar res sense permís d’un
adult. No facilitar mai les dades personals
• No citar-se amb ningú per Internet sense supervisió i
acompanyament d’ un adult
• Comunicar als pares i/o un adult si trobam qualque cosa
desagradable.
• Tractarem amb respecte les persones amb qui ens
relacionem a Internet
• Si publicam continguts a Internet procurarem que els
continguts siguin adequats
Per denunciar webs de pornografia infantil podem fer-ho
anònimament a la web: http://www.protegeles.com

EINES DE PREVENCIÓ A INTERNET. COM INSTAL·LAR-
LES
Abans de la seva enumeració cal tenir en compte que no són
eficaces al 100 % així que les haurem de combinar amb el diàleg
amb els menors.
Els tipus d’eines són:
• Eines que bloquegen continguts nocius. Són filtres que no
ens permeten accedir a pàgines web on hi ha continguts
il·legals o nocius, tant en forma de text, imatges, so o
pel·lícules. El bloqueig es pot fer en funció de diversos
paràmetres:
o URL o adreces web: Limiten l’accés a una llista de
webs valorades com a inadequades. El problema que té
és que cada dia apareixen centenars de pàgines noves.
o Bloqueig de paraules clau: Lleven les paraules que hem
determinat (pit, sexe, etc.) però no el text en el qual
apareixen. Algunes webs han après a saltar-se aquest
bloqueig escrivint les paraules malament (afegint una
lletra al final).
o Bloqueig de paraules clau en el seu context. Hi ha
filtres que analitzen les paraules segons el context
(potser no volem que vegin pit però sí pit de
pollastre).
o Bloqueig d’ imatges nocives.
o Etiquetatge i classificació de continguts. Suposa
afegir a cada document unes etiquetes segons la
informació. Per exemple una etiqueta podria ser l’edat
a qui va adreçada.

Per a més informació, es poden consultar els principals sistemes
de classificació de continguts a ICRA (Associació de Classificació
de Continguts en Internet): http://www.icra.org/ i a : Safe Surf:
http://www.safesurf.com/
• Eines que limiten el temps de connexió al dia i a la setmana
• Navegadors infantils: Només donen accés a uns tipus de
pàgines segures.
• Cercadors infantils : Són aquells que només els donen
continguts adients a la seva edat
• Eines que registren les webs visitades: Possibiliten la
posterior supervisió dels pares i/o adults.
• Eines que bloquegen l'entrada de missatges de correu
“brossa” o spam
• Eines que bloquegen la informació que surt de l'ordinador.
Permeten impedir que l’infant doni informació com el
número de telèfon, l’adreça, el número de targetes de
crèdit, o altres dades personals.
• Eines que permeten regular l'ús dels serveis d'Internet (
correu electrònic, tertúlia en línies, fòrums, etc.)

COM PODEM INSTAL·LAR LES EINES DE PREVENCIÓ?
a) Com a usuaris podem instal·lar-les al nostre ordinador
b) Podem sol·licitar-los al nostre servidor d’ Internet que en sol
oferir de forma gratuïta.
A la Fundació Catalana de la Recerca han fet una avaluació d’una
llista d’eines de prevenció de la qual en faig un extracte a
continuació:
a) TX-Kids de l'empresa Teconix S.L http://www.teconix.com/
És un programa de comunicació i navegació segura, de protecció,
control d’accés i ús d’Internet dissenyat especialment per al
públic infantil. Inclou un llistat d’enllaços a pàgines web
supervisades. Promou per tant, un ús responsable d’Internet ja
que incorpora la possibilitat de personalitzar controls per
horaris, dies, quotes de consum setmanal, historial, organitzador
visual d’enllaços. Està disponible en espanyol.
b) TX-Kids e-Links de l'empresa Teconix S.L
http://www.teconix.com/
És un sistema per rebre enllaços interactius, subministrats amb
criteris d'idoneïtat educativa i lúdica a través del servei Tx Kids
Services. També està disponible en espanyol.
c) Internens de l'empresa Barcelona Multimèdia
http://www.bcnmultimedia.com/
És un navegador infantil que proporciona eines per navegar,
comunicar-se i jugar de forma segura per Internet, i un conjunt
de consells pensats per a una lectura reflexiva dels pares amb
els fills. Està disponible en espanyol i català.
d) Optenet de l'empresa Optenet
http://www.optenet.com/multilang/default.asp?lang=1
Filtre de selecció de continguts per a àmbits a més de llistes
predefinides personalitzades. Té una efectivitat del 97% i
compta amb un sistema d'actualització automàtica diària. Està
disponible en espanyol.

e) Canguro Net de l'empresa Telefónica
http://www.telefonicaonline.com/on
Canguro Net és un servei d’accés a Internet que permet limitar
els accessos a pàgines web. El manteniment i l’actualització es
realitza en els servidors situats a la xarxa, sense cap molèstia.
Està disponible en espanyol.
f) Surfmonkey de la empresa Surfmonkey Inc.
http://www.surfmonkey.com/
És un navegador infantil que impedeix l’accés a webs de
continguts nocius o contacte amb estranys en línia. Té diversos
perfils de seguretat per a cada cas particular. Està disponible en
espanyol.
g) WebSpy de l'empresa ABOX
http://www.abox.com/productos.asp?pid=148
Aquest analitzador ens permet determinar amb tot detall qui
accedeix a Internet, on accedeix, quines pàgines visita i amb
quina freqüència. Està disponible en espanyol.
h) Cyber Patrol de l'empresa SurfControl
http://www.cyberpatrol.com/
És un filtre que funciona per categories, com alcohol, jocs
d’atzar, odi i violència. A més permet determinar el perfil
d’usuari i restringir el nombre d’hores de connexió a Internet.
Només disponible en anglès.
i) CyberSitter de l'empresa Solid Oak Software, Inc.
http://www.cybersitter.com/
Filtre fàcil d’utilitzar que bloqueja 10 categories de contingut.
Els educadors i educadores poden personalitzar els continguts
filtrats, afegint webs que consideren nocius o eliminant alguna de
les categories. A més permet enregistrar webs que el menor ha
visitat i bloquejar informació que entra o surt (preguntes, dades
personals, paraules nocives). Només està disponible en anglès.
j) FamilyNet de l'epresa RMC Internet Services
http://www.rmci.net/
Filtre que funciona per categories com ara sexe, violència, odi,
activitats il·legals, consum d'alcohol, entre altres. Permet

determinar diferents perfils d'usuaris. Només està disponible en
anglès.
k) Integrity Online http://www.integrityonline.com/
Filtre d’accés per categories del contingut de les pàgines web i
de les tertúlies en línia. Produeix el bloqueig per paraules clau,
però no es fa si el context és educatiu, artístic o mèdic. Només
està disponible en anglès.
l) Internet Filter de l'empresa Turner and Sons Productions,
Inc. http://www.internetfilter.com/
Filtre d’accés a continguts per categories, les tertúlies en línia,
la missatgeria instantània i els fòrums. El bloqueig de paraules
clau està matisat pel context de les informacions.
A més podem: impedir que els menors enviïn certa informació
preseleccionada (per exemple, dades personals); saber quins
webs ha visitat; impedir que els menors participin en tertúlia en
línies o en missatgeria instantània; saber què ha dit mentre
participava en programes de missatgeria instantània; avisar els
menors quan intenten accedir a webs nocius; posar el sistema en
funcionament sense que els menors ho sàpiguen. Només es troba
disponible en anglès.
ll) Internet Security 2000 de l'empresa Symantec
http://www.symantec.com/index.htm
És un filtre i a més: un registre de les webs a les quals poden
accedir els infants, permet bloquejar les cibertires publicitàries
(banners), impedir que els webs que visitem puguin saber el
nostre trajecte de navegació, i utilitzar tallafocs (firewalls) per
protegir l’ordinador de possibles intrusos. Només està disponible
en anglès.
m) N2H2 de l'empresa N2H2's Bess® Filtering solutions
http://www.n2h2.com/
És un filtre que utilitza 40 categories per bloquejar continguts.
S’actualitza a diari. Només està disponible en anglès.
n) SentryCam de l'empresa G. W. Devcor, Inc. (Good Works
Development Co.). http://www.sentry.com/

És un analitzador que ens permet saber quins webs visiten els
infants, el que fan a les tertúles en línia, quan utilitzen la
missatgeria instantània, el correu electrònic o altres àrees
d’Internet. L’eina pot funcionar sense que els menors ho sàpiguen
i la podem utilitzar combinadament amb un filtre. Només està
disponible en anglès.
ñ) Spector Spector (www.spectorsoft.com) de la empresa
SpectorSoft
Analitzador semblant a l’anterior i també permet monitoritzar
l’ús que es fa de l’ordinador quan no està connectat a Internet i
es poden establir diferents perfils d’usuaris. Està disponible
només en anglès i alemany.
o) X-Stop http://www.ldc.com/ de l'empresa Log-On Data Corp
És un filtre per categories de continguts apareguts a pàgines
web, tertúlies en línia, correu electrònic, arxius adjunts (FTP),
missatgeria instantània, fòrums, entre altres serveis d’Internet i
també podem impedir que els menors enviïn certa informació
preseleccionada (per exemple, dades personals. Només està
disponible en anglès.
p) CyberSnoop de l'empresa Pearl Software, Inc.
http://www.pearlsw.com/
Filtre semblant a l’anterior. Només està disponible en anglès.
q) NetNanny de l'empresa BioNet Systems
http://www.netnanny.com
Filtre que funciona per bloqueig de paraules clau i en base a un
llistat de webs nocives que permetrà establir 12 perfils
diferents d’usuaris. Només està disponible en anglès.
r) SafeNetClub Browser de l'empresa Temasis, Inc.
http://www.temasis.com
És un navegador per a infants que bloqueja els continguts de
determinades categories i ens permet impedir que els infants
enviïn certa informació preseleccionada (per exemple, dades
personals), saber quins webs visita, prevenir o fins i tot impedir
l’ús de correu electrònic, i controlar el moviment de fitxers.
Només està disponible en anglès.

CRÍTIQUES ALS FILTRES.
Els filtres presenten certs problemes:
No presenten una eficàcia del 100% i a més precisen d’
actualitzacions constants
Potser els criteris de bloqueig no corresponen als preferits per
la família
La majoria no permeten que la família pugui accedir i
personalitzar les llistes de webs filtrats
A vegades són difícils d’emprar
A les pàgines següents hi ha informació sobre la censura a
Internet:
• CLU http://www.aclu.org/
• Center for Democracy and Technology: http://www.cdt.org/
• Computer Professionals for Social Responsibility:
http://www.cpsr.org/
• Electronic Privacy Information Center : http://www.epic.org/
• Elecronic Frontier Foundation: http://www.eff.org/
• PeaceFire: http://www.peacefire.org/

LES LÍNIES DIRECTES
Les línies directes són webs que lluiten contra els continguts
nocius i il·lícits d’Internet. Donen informació i s’encarreguen de
tramitar les denúncies fetes pels usuaris. A Espanya tenim les
següents:
• Protégeles http://www.protegeles.com/ Compta amb el
suport de la Comissió Europea sota l'Internet Action Plan
on Promoting a Safer Use of Internet. Està funcionant des
del 2001 y al càrrec de l'associació Protégeles , fundada
per Optenet i l'ONG “Acció Contra la Pornografia Infantil”
(ACPI).
• Anesvad http://www.anesvad.org/ És una Organització no
Governamental que des de 1968 duu a terme projectes de
desenvolupament a països d'Àsia, Amèrica Llatina i Àfrica.
Els projectes són sanitaris, socials i educatius. Els
principals camps en què treballa són la lluita contra
l'explotació sexual infantil i contra diferents malalties que
afecten milions d'infants arreu del món.
A Europa trobam:
• Finlàndia http://www.pela.fi/nettivihje/
• Alemanya http://www.jugendschtz.net
• Grècia http://www.safeline.gr/
• Itàlia
http://www.poliziadistato.it/live/internet/index_internet.h
tml
• Països Baixos http://www.meldpunt.org/
• Regne Unit http://www.iwf.org.uk/index.html
• INHOPE, Xarxa Europea de Línies Directes (European
Network of Hotlines) http://www.inhope.org/english/