Normes urbanístiques i annexos. - Vilanova de Prades - Diputació ...

NORMES
URBANÍSTIQUES
E 2794
Pla d’Ordenació
Urbanística Municipal
DE VILANOVA DE PRADES I CONCA
DE BARBERÀ
Promotor: AJUNTAMENT DE VILANOVA DE
PRADES
Data: Desembre 2010 A. DEFINITIVA
Arquitecte:
Josep M. Milà i Rovira

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal
VILANOVA DE PRADES
Conca de Barberà
NORMES URBANÍSTIQUES I ANNEXOS
Desembre 2010
(Text Refós Aprovació Definitiva)
NORMES URBANÍSTIQUES 1

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
TÍTOL I.- DISPOSICIONS GENERALS
CAPÍTOL I.- DEFINICIÓ, CONTINGUT I VIGÈNCIA DEL PLA
Article 1.- Àmbit territorial i objecte del P.O.U.M..
El P.O.U.M., constitueix l'instrument d'ordenació integral del territori del municipi de
Vilanova de Prades, de conformitat amb allò que disposa l'actual legislació urbanística. El
desenvolupament urbanístic sostenible preservant els recursos naturals i de paisatge és
l’objectiu fonamental del P.O.U.M..
Article 2.- Marc legal.
Aquest P.O.U.M. esta redactat d'acord amb:
La llei 6/1998, de 13 d’abril, sobre el règim del sòl i valoracions que regula els aspectes
bàsics del règim de propietat i de competència exclusiva de l’Administració Central.(LSV).
El Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei
d’Urbanisme.
El Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei
d’Urbanisme.
La legislació sectorial comunitària, estatal, autonòmica, i local vigents.
Qualsevol referència, en el P.O.U.M., a la legislació urbanística vigent, ha d'entendre's
que es refereix als anteriors textos.
El Pla d'Ordenació Urbanística Municipal és públic, executiu i obligatori. Les seves
determinacions tenen caràcter prevalent sobre qualsevol disposició municipal amb un
objectiu semblant i la seva interpretació no podrà contradir, en cap cas, les instruccions
que es derivin de la legislació urbanística vigent.
Article 3.- Contingut i interpretació
1.- Aquest P.O.U.M. està integrat pels següents documents:
Memòria de la informació i de l’ordenació.
Plànols d'informació.
Llistat de plànols de Vilanova de Prades.
Plànols d’informació
00. Emmarcament municipal. E 1/50.000
01. Ortofotomapa del terme municipal. E 1/10.000
02. Topogràfic i àmbit del terme municipal. E 1/10.000
03. Estructura general i orgànica del territori, segons planejament vigent. E 1/10.000
04. Qualificació del sòl segons text refós de les Normes Subsidiàries de Vilanova de
Prades. (octubre 1992). E 1/1.000
NORMES URBANÍSTIQUES 2

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
Plànols d’ordenació
05. Estructura general i orgànica del territori. Règim del sòl. E 1/10.000
06. Delimitació del sòl urbà i polígons d’actuació. E 1/1.000
07. Qualificació del sòl urbà, proposta de pre-catàleg de patrimoni, proposta
d’ordenació de les edificacions dels Polígons d’Actuació i alineacions i rasants. E
1/1.000
08.1 Qualificació del sòl no urbanitzable. E 1/10.000
08.2 Qualificació del sòl no urbanitzable, PEIN clau 25a, Xarxa Natura 2000 clau 25e..
E 1/10.000
09. Pre-catàleg específic de masies i cases rurals. E 1/10.000
10. Representació gràfica de la Xarxa Natura 2000. E 1/10.000
Normes urbanístiques.
2.- Les presents normes urbanístiques juntament amb els plànols d'ordenació,
constitueixen el cos normatiu específic en matèria urbanística del municipi de Vilanova de
Prades i prevalen sobre els restants documents del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal
que tenen caràcter justificatiu i informatiu. El no previst pel Pla d'Ordenació Urbanística
Municipal, es regularà per la legislació urbanística i d'ordenació del territori aplicable en
cada cas.
3.- Els documents d'aquest Pla d'Ordenació Urbanística Municipal s'interpretaran sempre
atenent el seu contingut i d'acord amb els objectius i finalitats expressades en la memòria.
En casos de contradicció entre documents o d'imprecisió, prevaldrà sempre la
interpretació més favorable a la menor edificabilitat, major dotació per a espais públics,
menor incidència paisatgística i major protecció ambiental.
4.- Quan hi hagi contradiccions gràfiques entre plànols de diferent escala, prevalen
aquells en què la definició sigui més acurada. En supòsits de conflicte irreductible entre
diferents documents del Pla preval el que estableixi la documentació escrita llevat que es
tracti de quantificació de superfícies de sòl en que cal atenir-se a la superfície real.
5.- Quan en un mateix territori concorrin diverses proteccions, tant les derivades de la
legislació sectorial o de llurs instruments específics de planejament com les de caràcter
urbanístic, es ponderarà l’interès públic que hagi de prevaler tot cercant la utilització més
racional possible del territori.
6.- La delimitació de sectors, polígons d’actuació, zones i sistemes assenyalats pel
P.O.U.M., tenint en compte les toleràncies necessàries en tot alçament topogràfic, podrà
ser precisada o ajustada en els corresponents documents de planejament que se'n
despleguin d'acord amb els següents criteris:
Una variació màxima de la superfície de les àrees delimitades del cinc per cent (+-5%).
Només s'admeten alteracions de la forma per tal d'ajustar els corresponents àmbits a
alineacions oficials, a característiques naturals del terreny, a límits físics i particions de
propietat i, en general als elements naturals o artificials d'interès que així ho justifiquin.
No podrà alterar-se la delimitació d'un element del sistema d'espais lliures o
d'equipaments comunitaris si això suposa la disminució de la seva superfície.
Article 4.- Vigència
NORMES URBANÍSTIQUES 3

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
Aquest Pla d'Ordenació Urbanística Municipal entrarà en vigor el dia següent de la
publicació de la seva aprovació definitiva en el Diari oficial de la Generalitat de
Catalunya, i tindrà vigència indefinida.
Article 5.- Modificació i revisió del P.O.U.M.
1.- L’alteració del contingut del P.O.U.M. es farà a través de la seva revisió o amb la
modificació d’algun dels elements que el constitueixen seguint el mateix procediment
establert per a la seva formulació.
2.- Si la modificació altera la zonificació o l’ús urbanístic dels espais reservats per al
sistema d’espais lliures, zones verdes o zones esportives i d’esbarjo, aquesta es tramitarà
d’acord amb el procediment establert a l’article 95 de la Llei d’Urbanisme. Aquesta
tramitació no s’aplica als ajustos en la delimitació dels espais esmentats que no alterin la
funcionalitat, ni la superfície ni la localització en el territori.
3.- Si la modificació comporta un increment de sostre edificable, haurà d’incrementar
proporcionalment els espais lliures i les reserves per a equipaments determinats a l’article
65.3 i 4 de la Llei d’Urbanisme i l’article 94.2. de la mateixa Llei.
4.- Qualsevol modificació ha de tenir com a mínim el grau de precisió del P.O.U.M. i ha
de contenir un estudi urbanístic que justifiqui la seva necessitat i la incidència de les
noves determinacions en l’ordenació urbanística del municipi.
5.- Seran circumstàncies que justificaran la revisió d’aquest P.O.U.M. les següents:
5.1.- El transcurs de 12 anys des de la data d’aprovació definitiva.
5.2.- El termini de 8 anys si en aquest temps les previsions de creixement del P.O.U.M.
s’ha consolidat amb un índex superior al 70% o inferior al 30%.
5.3.- L’alteració de l’estructura general del territori o bé de la classificació del sòl.
5.4.- Les disfuncions entre les disposicions del P.O.U.M. i les necessitats reals de sòl per
a crear habitatges o per establir activitats econòmiques.
5.5.- Les disposicions urbanístiques de rang superior que així ho determinin.
CAPÍTOL 2.- EL DESPLEGAMENT DEL P.O.U.M.
Article 6.- Iniciativa i competències
1.- El desplegament del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Vilanova de Prades
correspon, en primer lloc a l'Ajuntament. Tanmateix, els particulars poden proposar i
realitzar la redacció de plans i projectes urbanístics dintre de les competències que
estableixen la Legislació urbanística vigent i aquest planejament general
2.- Correspon als diferents departaments de la Generalitat de Catalunya, òrgans de
l'Administració de l'Estat, Diputació Provincial, Consells Comarcals, o altres òrgans
d'administració local supramunicipal que es puguin crear, el desenvolupament de les
actuacions de la seva competència, per a la progressiva execució de les determinacions
d’aquest planejament general.
Article 7.- Competències
Les establertes a l’article 79.1 i 79.2 de la Llei d’Urbanisme.
NORMES URBANÍSTIQUES 4

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
Article 8.- Planejament derivat.
1.- Amb l’objectiu de complementar les determinacions del P.O.U.M., s’elaboraran,
d’acord amb el que preveu la legislació urbanística vigent: plans especials urbanístics,
plans de millora urbana, plans parcials urbanístics i plans parcials de delimitació.
2.- Les diferents finalitats dels plans especials urbanístics i les corresponents
determinacions es detallen a l’article 67 en la redacció determinada per la Llei
d’Urbanisme.
3.- L’objecte, les determinacions, la documentació i la tramitació dels plans de millora
urbana es concreten a l’article 68 en la redacció determinada per la Llei d’Urbanisme.
4.- L’objecte, les determinacions, la documentació i la tramitació dels plans parcials
urbanístics es concreten a l’article 65 en la redacció determinada per la Llei d’Urbanisme i
als articles 66 i 83 i 97 de la mateixa Llei.
5.- L’objecte, les determinacions, la documentació i la tramitació dels plans parcials de
delimitació es concreten als articles 58.7 i 65 en la redacció determinada per la Llei
d’Urbanisme i als articles 66 i 73 de la mateixa Llei.
6.- La definició i les condicions dels projectes d’urbanització es detallen als articles 69 bis
i 87 en la redacció determinada per la Llei d’Urbanisme.
7.- Tots els plans, projectes i qualsevol altre document urbanístic de desenvolupament de
les previsions d’aquest P.O.U.M. hauran de garantir l’accessibilitat i la utilització amb
caràcter general dels espais d’ús públic, i no seran aprovats si no observen les
determinacions i els criteris establerts a la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció
de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques modificada pel Decret legislatiu
6/1994, de 13 de juliol, i els corresponents reglaments de desenvolupament.
Article 9.- Desplegament del Pla en el sòl urbà.
1.- El desenvolupament de les determinacions del Pla d’ordenació urbanística municipal
de Vilanova de Prades en sòl urbà es realitzarà generalment per gestió directe o, quan
sigui necessari, d’acord amb l’article 112 de la Llei d’Urbanisme, mitjançant polígons
d’actuació, la delimitació dels quals és fixada en els plànols d’ordenació. Per a aquests
àmbits el P.O.U.M. determina la situació de la xarxa viària bàsica, els espais lliures i els
equipaments. Tanmateix, amb posterioritat a l’aprovació del P.O.U.M., es poden delimitar
nous polígons d’actuació d’acord amb els criteris de la Llei d’Urbanisme.
A més, es poden formular plans especials per a desenvolupar aspectes concrets del
planejament, o fixar alineacions de les edificacions, i plans de millora urbana per raons de
reforma interior, remodelació urbana, transformació d’ús, reurbanització o completar el
teixit urbà o la urbanització, entre d’altres, d’acord amb els articles 67 i 68 de la Llei
d’Urbanisme.
2.- Els àmbits de gestió urbanística integrada de desenvolupament específic del sòl urbà
(plans de millora urbana i polígons d’actuació) que s’estableixen per al desplegament
d’aquest P.O.U.M. i es regulen a la normativa del Pla.
Article 10.- Desplegament del Pla en el Sòl no urbanitzable.
Les determinacions del P.O.U.M. que regulen el sòl no urbanitzable són d’aplicació
NORMES URBANÍSTIQUES 5

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
directa i immediata. Aquest P.O.U.M. preveu l’elaboració de un pla especial urbanístic en
sòl no urbanitzable regulat dins dels articles corresponents.
No obstant això, es podran formular plans especials que tinguin com a objecte la
protecció del medi natural i del paisatge, els espais agrícoles i forestals, els espais fluvials
i les vies de comunicació, la regulació de l’activitat turística i educativa en relació amb el
medi natural i la millora del medi rural, per a la regulació de les masies i cases rurals i per
a tots aquells aspectes que preveu l’article 67 de la Llei d’Urbanisme.
Article 11.- Desplegament del Pla en Sòl urbanitzable.
1.- El sòl urbanitzable delimitat es desenvoluparà mitjançant la figura del Pla parcial
urbanístic. El seu àmbit territorial haurà de correspondre necessàriament amb el sector
de planejament delimitat per aquest P.O.U.M. en els plànols d’ordenació.
El desenvolupament de part del sector en subsectors podrà dur-se a terme si es fa
d’acord amb el que estableix l’article 91 de la Llei d’Urbanisme.
2.- Aquest Pla no defineix els paràmetres bàsics dels sectors urbanitzables delimitats tota
vegada que no en proposa.
3. - En el sòl urbanitzable no delimitat el P.O.U.M. es desplega obligatòriament mitjançant
l’aprovació d’un Pla parcial de delimitació que contindrà una justificació específica de
l’oportunitat i conveniència del seu desenvolupament d’acord amb els interessos públics
derivats de l’imperatiu d’utilització racional del territori de preservació dels valors
paisatgístics i culturals.
4.- Mentre no es desenvolupin els corresponents plans parcials de delimitació, els
terrenys que constitueixen el sòl urbanitzable no delimitat estan subjectes a les mateixes
determinacions que el sòl no urbanitzable.
5.- Aquest Pla no defineix els paràmetres bàsics del sòl urbanitzable no delimitat tota
vegada que no en proposa.
Article 12.- Desenvolupament del Pla respecte als sistemes generals.
Les previsions del P.O.U.M. respecte als sistemes generals es desenvoluparan
mitjançant plans especials de infraestructures i serveis, o bé mitjançant la seva execució
directa.
Les reserves de sòl per a sistemes urbanístics es pot fer per expropiació o, en sòl urbà i
urbanitzable, mitjançant la cessió obligatòria i gratuïta quan s’incloguin en un sector o
polígon d’actuació, discontinu o no, subjecte a reparcel·lació.
Els plans especials d’infraestructures seran formulats per l’Ajuntament o per l’organisme
públic responsable en la matèria.
Es poden formular plans especials urbanístics que regulin qualsevol dels aspectes que
defineixen l’estructura general del territori de Vilanova de Prades en desenvolupament de
les previsions contingudes en el planejament territorial i en el propi Pla d’ordenació
urbanística municipal.
CAPÍTOL III.- GESTIÓ i EXECUCIÓ DEL PLANEJAMENT
NORMES URBANÍSTIQUES 6

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
Article 13.- Elecció dels sistemes d'actuació.
1.- En el desenvolupament del P.O.U.M. de Vilanova de Prades, cal que els plans que es
redactin determinin expressament el sistema d'actuació, per a llur execució, d'entre els
previstos en la legislació urbanística vigent. La determinació del sistema d'actuació
s'haurà de justificar. En el cas que es desenvolupin els plans per polígons d’actuació
s’haurà d’especificar el sistema d’actuació per a cada un d’aquests polígons.
2. Per a l'execució d'aquest Pla d'Ordenació Urbanística Municipal es considera preferent
el sistema de reparcel·lació en la seva modalitat de compensació bàsica, sens perjudici
del que preveu l'article 115 de la Llei d’Urbanisme. En qualsevol cas el sistema escollit ha
de garantir l’execució de les obres d’urbanització, la cessió dels sòls destinats a vials,
zones verdes d’ús públic i equipaments, i el compliment dels deures legals urbanístics.
Article 14.- Polígons d'actuació urbanística.
La delimitació poligonal per a l'execució del planejament en Sòl urbà consolidat s'ajustarà
a allò que estableix l’article 112 de la Llei d’Urbanisme. Així, es podran modificar els
àmbits establerts per aquest Pla i es podran delimitar nous Polígons d'actuació
discontinus amb l'objecte de facilitar la seva gestió o efectuar un millor repartiment de
càrregues i beneficis que es deriven del planejament, sempre d’acord amb l’article 35 de
la Llei d’Urbanisme.
Aquest Pla conté la delimitació de diferents polígons d’actuació urbanística tal i com es
reflexa en els plànols d’ordenació i actuacions aïllades en sòl urbà on s’aplica el
mecanisme de l’expropiació forçosa o cessió obligatòria i gratuïta.
Conservant la coherència del Pla, es tendirà a flexibilitzar al màxim l'execució d'aquest,
independitzant cada operació urbanística en diferents polígons.
Els projectes de reparcel·lació contindran les determinacions i documents establerts a
l’article 120 i següents de la Llei d’Urbanisme i a l’article 144 del Reglament de la Llei
d’Urbanisme i concordants.
Article 15.- Projecte d’urbanització.
En l’execució de les determinacions del P.O.U.M. i del planejament que el desenvolupa,
caldrà redactar projectes d’urbanització que poden fer referència al conjunt de les obres
d’urbanització o únicament a les bàsiques, completades posteriorment amb el projecte
d’urbanització complementari.
Els projectes d’urbanització contindran la documentació que preveu l’article 70 de la Llei
d’Urbanisme.
L’execució de les determinacions del P.O.U.M. i del planejament que el desenvolupa
requereixen l’execució d’obres d’urbanització i caldrà redactar el corresponent projecte
d’urbanització complementari que pot aprovar directament l’Ajuntament d’acord amb els
criteris de l’article 98 del Reglament de la Llei d’Urbanisme.
Article 16.- Reserves per habitatges de protecció pública i assequible.
Aquest P.O.U.M. reserva per a la construcció d’habitatges de protecció pública el sòl
corresponent al 30% del sostre que per a l’ús residencial de nova implantació es qualifica.
NORMES URBANÍSTIQUES 7

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
Les obres d’edificació dels habitatges de protecció pública no inclosos en sectors de
planejament s’han d’iniciar en un termini màxim de tres anys des de l’acabament de les
obres d’urbanització bàsiques i acabar-se en un termini màxim d’un any i mig.
Els plans de millora urbana, els plans parcials urbanístics que desenvolupin el sòl
urbanitzable delimitat i els plans parcials de delimitació que desenvolupin el sòl
urbanitzable no delimitat han de contenir expressament aquesta reserva en qualificar el
sòl i regular-ne els usos.
El planejament derivat determinarà la localització concreta del sòl reservat per a aquests
habitatges, el règim específic de protecció i el termini obligatori d’inici i acabament de la
seva construcció.
Caldrà la creació i gestió del Patrimoni Municipal del Sòl i Habitatge al menys en relació al
percentatge d’aprofitament urbanístic de cessió obligatòria i gratuïta en aplicació de
l’article 156.2 de la Llei d’Urbanisme.
CAPÍTOL IV.- INTERVENCIÓ EN L’EDIFICACIÓ, ÚS DEL SÒL, I DEL SUBSÒL
SECCIÓ 1.- DISPOSICIONS GENERALS
Article 17.- Tractament de l’espai privat
L’espai privat ha de tractar-se amb criteris de màxim estalvi energètic, afavorint l’ús de les
energies renovables i evitant elements de contaminació acústica i lumínica.
L’espai de parcel·la exterior i no ocupat amb edificació ha de mantenir-se net i acurat;
tractat amb criteris cromàtics en equilibri amb el paisatge.
Es tindrà especial cura amb els elements de frontera de l’espai públic; sempre que sigui
possible es tractaran amb pedra de la zona i amb jardineria d’espècies autòctones.
Article 18.- Tractament de l’espai públic
L’espai públic, llur urbanització i edificació, ha de tractar-se d’acord amb els criteris de
màxima sostenibilitat, eficàcia i estalvi energètic; alhora, cal evitar la contaminació
lumínica, fomentar la protecció dels cursos hídrics, el reciclatge i l’ús de les energies
renovables.
L’edificació pública s’adaptarà a l’entorn i mantindrà els criteris cromàtics.
Article 19.- Condicions estètiques i paisatgístiques
Totes les noves edificacions hauran d’adaptar les seves condicions estètiques als criteris
del Conveni europeu de paisatge d’octubre de l’any 2000, i a la legislació que el
desenvolupi.
Els edificis de nova construcció sempre que sigui possible i d’acord amb el decret
d’ecoeficiència i el codi tècnic d’edificació, preveuran espais i condicions tècniques
suficients per la ubicació d’instal·lacions receptores d’energia solar o altres energies
alternatives, que cobreixin les necessitats domèstiques i de serveis propis de l’edificació.
Aquestes instal·lacions hauran de preveure la seva integració en el disseny de l’edificació,
NORMES URBANÍSTIQUES 8

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
tenint en compte, en especial, l’impacte estètic i/o visual que puguin produir, sobre tot en
zones amb valors ambientals i/o paisatgístics protegits. El no compliment d’aquesta
premissa podrà suposar la denegació de llicència per les corresponent obres.
Article 20.- Adaptació topogràfica del terreny
En les zones en què aquest P.O.U.M. admet la formació de terrasses i anivellaments, es
disposaran de manera que la cota de cadascuna compleixi les condicions següents:
1.- Les plataformes d’anivellament tocant els límits de parcel·la no podran situar-se a més
d’1,50 metres per damunt o a més de 2,20 metres per sota de la cota natural del límit.
2.- Les plataformes d’anivellament a l’interior de parcel·la hauran de disposar-se de
manera que no sobrepassin uns talussos ideals de pendent 1:3 (alçària: base)
3.- En cada punt, l’alteració de la cota natural del terreny no pot excedir en 2,50 metres.
Aquests murs de contenció de terres tampoc no passaran l’altura d’1,20 m per sobre ni
2,20 m per sota de la cota natural del terreny.
Article 21.- Subsòl
1.- El subsòl de les diferents classes de sòl, d’acord amb l’article 39 de la Llei
d’Urbanisme resta sotmès a totes les servituds administratives necessàries per a la
prestació de serveis públics o d’interès públic.
2.- L’aprofitament del subsòl es condiciona a la preservació de riscos, a la protecció
aqüifers classificats i de restes arqueològiques d’interès declarat.
3.- Es reconeix als propietaris de sòl urbà el dret a utilitzar el subsòl mitjançant
construccions, sempre d’acord amb les prescripcions d’aquest P.O.U.M. i fins a un màxim
de dues plantes, que és fins on es considera que pot arribar potencialment l’interès de la
propietat privada en el municipi de Vilanova de Prades.
El que disposa l’apartat anterior es pot modificar mitjançant l’aprovació d’un pla especial
urbanístic sempre que concorrin raons d’interès general i/o públic.
Article 22.- Inèrcia tèrmica i energies renovables
Qualsevol nova construcció es dissenyarà segons els criteris de màxima inèrcia tèrmica i
preveuran sempre que sigui possible espais suficients per a la ubicació d’instal·lacions
receptores d’energia solar o altres energies alternatives, que cobreixin les necessitats
domèstiques i de serveis propis de l’edificació.
Aquestes instal·lacions s’hauran de preveure integrades al disseny de la parcel·la i
l’edificació, tenint en compte, en especial, l’impacte estètic i/o visual que puguin produir,
sobre els valors ambientals i/o paisatgístics del municipi. El no compliment d’aquesta
premissa podrà suposar la denegació de llicència per a les corresponent obres.
SECCIÓ 2.- LLICÈNCIES I INFRACCIONS
Article 23.- Actes subjectes a llicència
1.- Estan subjectes a llicència prèvia municipal tots els actes referits a l’article 179 de la
NORMES URBANÍSTIQUES 9

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
Llei d’Urbanisme i el reglament que la desenvolupa.
També restaran subjectes a llicència, autorització o permís municipal, les activitats que
així ho requereixin, en aplicació de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, d’intervenció integral
de l’administració ambiental.
2.- La necessitat d’obtenir l’autorització d’altres administracions públiques amb
competències concurrents no deixarà sense efecte l’exigència de la llicència municipal.
3.- Els actes detallats a l’article 179.1 de la Llei d’Urbanisme, promoguts per òrgans de
l’Estat, de la Generalitat o entitats de dret públic que administrin béns de titularitat pública
estaran igualment subjectes a llicència municipal. Això no obstant, en cas d’urgència o
excepcional interès públic, la llicència estarà subjecte al procediment singular establert a
l’article 182.2 de la Llei d’Urbanisme.
4.- Les llicències tenen caràcter de document públic.
5.- Les llicències no impliquen l’autorització municipal per als actes d’ocupació de via
pública o terrenys confrontants, ni per a altres usos o activitats relacionats amb l’obra
autoritzada pels quals s’haurà de demanar autorització expressa.
6.- Les obres d’urbanització que s’executin d’acord amb un Projecte d’urbanització
complementari i/o planejament derivat degudament aprovats i les parcel·lacions o la
divisió de finques incloses en un projecte de reparcel·lació, no requeriran la preceptiva
llicència municipal.
7.- Tampoc caldrà llicència de parcel·lació ni acreditació de la seva innecessarietat quan
la incorporació de part d’una finca determinada a un expedient de compensació o
reparcel·lació exigís la seva segregació o quan la segregació o divisió es produís com a
conseqüència d’operacions destinades a la creació o increment de patrimonis públics.
Article 24.- Procediment d’atorgament de llicències
1.- Les sol·licituds de llicència es tramitaran i resoldran segons el procediment ordinari
establert en la legislació urbanística i complementària de règim local.
2.- Les llicències per usos o obres justificades de caràcter provisional, que no haguessin
de dificultar l’execució dels plans, s’adequaran al règim que preveu l’article 53 de la Llei
d’Urbanisme, requeriran l’informe previ favorable de la Comissió Territorial d’Urbanisme
de Tarragona, així com el compliment de les altres condicions del procediment per a
l’autorització establertes a l’article 54 de la Llei d’Urbanisme
3.- Les llicències per autoritzar edificacions i instal·lacions d’utilitat pública o interès social
que s’hagin d’emplaçar al medi rural (article 47.4 de la Llei d’Urbanisme), els projectes de
noves construccions descrits a l’article 47.6 de la Llei d’Urbanisme, la reconstrucció i
rehabilitació de les masies i cases rurals contingudes al catàleg específic d’aquest Pla
d'Ordenació Urbanística Municipal, estan subjectes prèvia a la tramitació de la llicència
urbanística municipal, al procediment singular establert als articles 48, 49 i 50 de la Llei
d’Urbanisme.
Article 25.- Contingut de les llicències
1.- El document administratiu corresponent a la concessió de la llicència contindrà les
dades més rellevants de les obres autoritzades, acord de concessió, condicions,
garanties i altres aspectes identificadors. Es diligenciarà per part de l’Ajuntament un
NORMES URBANÍSTIQUES 10

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
exemplar del projecte tècnic o croquis amb la descripció gràfica autèntica de les obres
autoritzades.
2.- En el cas de les llicències de parcel·lació urbanística en qualsevol classe de sòl, el
projecte de parcel·lació estarà integrat, com a mínim, pels documents que preveu l’article
79 de la Llei d’Urbanisme:
- memòria justificativa de la procedència, de les dimensions de les parcel·les proposades,
sobre la base del planejament respectiu.
- plànol parcel·lari, a escala adequada, amb indicació de les parcel·les indivisibles, la
qualificació urbanística dels lots i els terrenys destinats o reservats per a sistemes
generals o locals. Aquest document es pot substituir quan el planejament en vigor
incorpora el plànol parcel·lari per la còpia certificada d’aquest més les dades necessàries.
3.- Els actes d’atorgament de llicència són reglats i, per tant, subjectes al compliment de
les normes urbanístiques d’aquest P.O.U.M., ordenances municipals i legislació
urbanística vigent.
4.- Totes les llicències hauran d’explicitar els terminis màxims d’inici i acabament de les
obres, i advertir al titular de la caducitat de la llicència.
Article 26.- Condicions d’atorgament de llicències
1.- Les llicències s’atorgaran amb la subjecció del que es disposa en aquesta normativa
respecte de la classe de sòl i el seu destí i a les condicions d’aprofitament, edificabilitat i
ús.
2.- L’atorgament de la llicència de parcel·lació ha d’incorporar una còpia certificada del
plànol parcel·lari.
3.- En sòl urbà no consolidat, quan l’obra o edificació requereixi la prèvia urbanització i no
hagin estat lliurats a l’Administració els terrenys de cessió obligatòria i gratuïta, no es
podrà atorgar la llicència d’edificació fins que no s’hagin complert els deures legalment
pertinents de cessió de terrenys i costejar la urbanització, sense perjudici del que
preveuen els articles 43 i 44 de la Llei d’Urbanisme.
4.- Per tal d’autoritzar la facultat d’edificar en terrenys de sòl urbà que no tinguin la
condició de solar d’acord amb l’article 29 de la Llei d’Urbanisme, es pot simultaniejar la
urbanització i l’edificació per facilitar i agilitar les promocions d’habitatge públic, tal com
disposa l’article 41 de la llei d’Urbanisme i els articles dels reglaments que la
desenvolupin.
5.- En sòl urbanitzable delimitat no es podran atorgar llicències de parcel·lació i
d’edificació fins que s’hagi aprovat definitivament el corresponent pla parcial urbanístic,
siguin ferms en via administrativa els instruments de gestió necessaris i es compleixin els
requisits establerts als articles 44 i 45 de la Llei d’Urbanisme.
6.- En terrenys qualificats com a sòl no urbanitzable, l’atorgament de llicències se
subjectarà a la regulació i procediments fixats per a cada cas en aquestes normes
urbanístiques. A més, amb caràcter general s’observaran les determinacions i directrius
previstes als articles 47 a 51 de la llei d’Urbanisme.
Article 27.- Caducitat, termini i pròrroga de les llicències
NORMES URBANÍSTIQUES 11

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
1.- D’acord amb l’article 181.1 de la Llei d’Urbanisme, el termini que han de preveure les
llicències per començar i acabar les obres són, respectivament, un i tres anys a comptar
des de l’endemà de la data de notificació al promotor.
2.- Les condicions de caducitat i pròrroga de les llicències es concreten als apartats 2, 3 i
4 de l’article 181 de la Llei d’Urbanisme.
3. La caducitat de les llicències ha de ser declarada expressament, prèvia audiència a
l’interessat.
Article 28.- Classificació de les obres
1.- Als efectes del que estableix l’article 75 del Reglament d’Obres, Activitats i Serveis
dels ens locals (o normes que el substitueixin o complementin), que per a la sol·licitud de
la llicència, han d’acompanyar el projecte tècnic subscrit per facultatiu competent i pel
sol·licitant i el full d’assumpció de la Direcció facultativa visats pel corresponent Col·legi
professional, les obres d’edificació, reforma, reparació o rehabilitació que alterin
l’estructura o l’aspecte exterior o afectin la seguretat de les construccions existents, i en
tot cas les següents:
- les de construcció de tota classe d’edificis de nova planta.
- les de reforma de l’estructura d’un edifici o que augmentin o redueixin el seu volum.
- les de reforma que modifiquin la distribució interior de l’edifici.
- les que es realitzin en façana i modifiquin l’aspecte exterior de les edificacions.
- les obres que afectin immobles del patrimoni històric-artístic, o que es trobin inclosos en
el Pla especial de patrimoni o en el catàleg específic de masies i cases rurals.
- les obres d’enderrocament d’edificis existents.
- les de construcció de murs de contenció
- les obres de moviments de terres
- les d’urbanització que no configurin un projecte d’urbanització.
- les actuacions de tallada d’arbres que formin massa arbòria de certa importància
- la col·locació de grues-torre, ascensors, sínies o altres aparells elevadors
- el canvi o reparació puntual d’elements estructurals
- l’execució o modificació d’obertures que afectin a elements estructurals.
El llistat anterior no té caràcter exhaustiu, i per tant s’hi consideren incloses per analogia
les actuacions que siguin similars en quant a entitat tècnica, naturalesa econòmica i
transcendència urbanística i en general, totes aquelles que exigeixin la direcció d’un
facultatiu titulat superior.
En el supòsit d’obres de reforma, cal adjuntar, a més, plànols explicatius de l’estat actual
de l’edificació i fotografies que mostrin des de diferents perspectives l’estat actual de
l’element o edifici, així com la seva integració i relació amb l’entorn.
2.- Als efectes de l’article 96 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals,
per a la sol·licituds de llicència de les obres que no estan contemplades en l’apartat
anterior, caldrà adjuntar una descripció escrita de les obres indicant la seva extensió,
situació i pressupost.
Per a les obres que es relacionen a continuació amb la corresponent sol·licitud cal
adjuntar la següent documentació complementària: una memòria i pressupost detallats i a
més, quan s’indica amb la lletra D, l’acceptació de la Direcció facultativa visada pel
corresponent Col·legi Professional i quan s’indica amb la lletra P, plànols signats i visats
per facultatiu competent:
NORMES URBANÍSTIQUES 12

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
- Construcció, reparació o supressió de guals a la voravia.
- Ocupació provisional de l’espai públic per a la construcció no emparada en llicència
d’obres majors.
- Construcció de barraques i quioscs per a exposició i venda (P i D)
- Col·locació d’anuncis i rètols, excepte els situats a la coberta de l’edificació subjectes a
llicència d’obres majors.
- Col·locació de marquesines per a comerços (P i D)
- Instal·lació de barreres i tanques de protecció de les obres (D)
- Construcció de ponts, bastides i similars (D)
- Execució de cales, pous i sondejos d’exploració quan encara no s’ha atorgat llicència
d’obres(D)
- Estintolament de façanes (D)
- Treballs d’anivellament de terrenys que no alterin més d’un metre les cotes naturals i no
afectin les mesures de les alçàries reguladores de l’edificació (P i D)
- Obres interiors i instal·lacions en locals no destinats a habitatges, sense modificació
estructural que millorin les condicions d’higiene i estètica(D)
- Reparació de cobertes i terrats (D)
- Reparació, pintura i estucat de façanes no incloses en catàlegs d’interès històric-artístic
(D)
- Construcció, reparació o substitució de canonades d’instal·lacions (D)
- Construcció de pous i foses sèptiques (P i D)
- Modificació de balcons, lleixes o elements sortints (P i D)
- Execució o modificació d’obertures que no afectin a elements estructurals (D)
- Formació de cambres de bany en locals comercials, oficines i magatzems
- Col·locació d’elements mecànics de les instal·lacions en terrasses o terrats (D)
- Reposició d’elements alterats per accident o deteriorament de façanes (D)
- Coberts lleugers oberts o tancats lateralment per envans de superfície menor de 30 m2 i
d’alçària inferior a 4 metres (P i D) i dins d’edificis no inclosos en el catàleg d’interès
històric-artístic
- Construcció o enderroc de coberts provisionals d’una planta, de superfície inferior a 30
m2 i d’alçària inferior a 4 metres (P i D)
- Construcció de tanques o barreres definitives (D)
- Treballs d’anivellament a l’entorn de l’edifici construït amb variacions menors de +- 1,50
metres respecte el terreny natural en qualsevol punt (D)
- Col·locació de veles, portes, reixes i persianes en obertures per tal de garantir
l’adequació cromàtica a l’entorn.
Article 29.- Seguiment de les obres
1.- Abans de començar l’execució d’una obra de nova planta, l’ajuntament haurà
d’assenyalar l’alineació i la rasant, assenyalament del qual s’estendrà l’acta corresponent,
la qual eximirà el promotor d’aquesta obra de tota la responsabilitat en l’alineació de
l’edifici si per a la seva execució s’ha ajustat a d’assenyalada en l’esmentada acta.
Aquest assenyalament s’efectuarà amb la sol·licitud prèvia de d’interessat.
2.- Així mateix, d’interessat comunicarà a L’Ajuntament els moments en què l’obra
sobrepassi la rasant del carrer i en què assoleixi l’alçària autoritzada amb la finalitat que
els serveis tècnics municipals efectuïn les oportunes comprovacions, de les quals
s’estendrà la corresponent acta.
3.- Acabades les obres, l’interessat presentarà davant de l’Ajuntament, el certificat final
d’obres del director facultatiu de les obres i altra documentació complementària amb
objectiu de realitzar la inspecció final.
4.- Acabades les obres, l’interessat sol·licitarà a L’Ajuntament la llicència de primera
NORMES URBANÍSTIQUES 13

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
ocupació. L’obra es considera acabada quan el director facultatiu de les obres lliuri el
certificat acreditatiu de final d’obres i altra documentació tècnica complementària. Expedit
el certificat, els serveis tècnics municipals comprovaran si l’edificació s’ha ajustat en la
seva realització al projecte i a la llicència sol·licitada i també si s’han refet tots els danys i
perjudicis causats en la via pública, desguassos, subsòl, clavegueram, aigües potables,
cables elèctrics i qualsevol altre servei anàleg així com també de caràcter privat o a
tercers
5.- Si la comprovació resulta positiva l’Ajuntament atorgarà la llicència de primera
ocupació o de primera utilització de l’edificació.
Article 30.- Establiment de terminis per a edificar
1.- Els propietaris hauran d’emprendre l’edificació en els terminis i termes establerts als
articles 167 i 168 de la Llei d’Urbanisme. En cas d’incompliment, l’Ajuntament podrà
iniciar el procediment d’alienació forçosa de propietats establert als articles 171 i 172 del
mateix text legal, amb l’objectiu de incentivar el sector de la construcció i evitar la retenció
especulativa de solars.
2.- Amb aquesta finalitat, l’Ajuntament, en els termes que preveu l’article 169 de la Llei
d’Urbanisme, podrà constituir el Registre municipal de solars sense edificar, seguint els
tràmits previstos per la legislació vigent.
Article 31.- Infraccions urbanístiques
Els actes d’edificació i ús del sòl, sense llicència o sense ajustar-se a les seves
condicions, legalment tipificats com a infracció urbanística pel Títol VII de la Llei
d’Urbanisme, comportaran les actuacions de protecció de la legalitat urbanística,
disciplinàries i sancionadores establertes als articles 197 i següents del mateix text legal i
concordants amb el seu Reglament i altra normativa específica.
SECCIÓ 3.- ORDRES D’EXECUCIÓ, EDIFICIS RUÏNOSOS I ENDERROCS
Article 32.- Ordres d’execució
1.- Els deures legals d’ús, conservació i rehabilitació dels propietaris de tota classe de
terrenys, construccions i instal·lacions són els que es concreten a l’article 189 de la llei
d’Urbanisme.
Aquests deures inclouen la conservació i rehabilitació de les condicions objectives
d’habitabilitat dels habitatges.
2.- L’incompliment de les ordres d’execució de les obres necessàries per a conservar les
esmentades condicions permet la inclusió de la finca en el Registre municipal de solars
sense edificar.
Article 33.- Declaració d’estat ruïnós i acord de demolició
La declaració de l’estat ruïnós i l’acord de demolició total o parcial de les construccions,
així com les disposicions que es dictin sobre habitabilitat dels immobles i el
desallotjament pels seus ocupants, s’ajustarà al que disposa l’article 190 de la llei
d’Urbanisme.
NORMES URBANÍSTIQUES 14

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
TÍTOL II.- PARÀMETRES COMUNS D'ORDENACIÓ I D'ÚS
CAPÍTOL I.- DISPOSICIONS D’APLICACIÓ GENERAL
SECCIÓ 1.- PARÀMETRES GENERALS QUE REGULEN L’EDIFICACIÓ I LA
URBANITZACIÓ
Article 34.- Regulació de l’edificació.
L’edificació es regula a través de les disposicions d’aplicació general, les disposicions que
depenen del tipus d’ordenació de l’edificació i les específiques de cada zona. La definició
dels conceptes es pot consultar en l’annex 1: Definicions.
Article 35.- Tipus d’ordenació de l’edificació
Els tipus d’ordenació de l’edificació de les zones establertes en aquest Pla són els
següents:
1.- Edificació alineada a vial:
Correspon a una edificació entre mitgeres, la façana de la qual és coincident o paral·lela a
l’alineació del vial. Es regula fonamentalment per la pròpia alineació del vial amb que
confronten, l’alçada reguladora màxima que va referida a la rasant del carrer, i per la
fondària edificable.
2.- Edificació aïllada:
Correspon a una edificació aïllada en relació a la forma i superfície de la parcel·la. Es
regula fonamentalment per l’índex d’edificabilitat, l’alçada màxima, l’ocupació màxima i
les distàncies de separació mínimes a les llindes.
3.- Volumetria específica:
Correspon a un sistema d’ordenació en què els edificis s’ajusten als definits segons el pla
especial, pla parcial o ordenació d’illa definitivament aprovats.
Article 36.- Nombre de plantes
1.- El nombre de plantes és la quantitat de plantes que es permet construir dins de
l’alçaria reguladora màxima; inclou la planta baixa i les plantes pis. El nombre de plantes
s’identifica en els plànols d’ordenació.
2.- S’entén per planta baixa el pis baix de l’edifici a nivell del sòl o dins els límits de rasant
assenyalats per aquestes normes urbanístiques. No es permet el desdoblament de la
planta baixa en dues plantes, segons les modalitats de semisoterrani i entresòl.
Quan la regulació de la zona no especifiqui altra cosa, les alçàries útils mínimes
permeses de la planta baixa seran les següents: 3,00 m en el cas d’usos agrícoles,
comercials, magatzems, etc., i 2,60 m en el cas d’habitatges i comerços menors de 80
m2, (veure figura 1 i 2 de l’annex gràfic).
Llevat del tipus d’edificació aïllada amb planta baixa oberta que serà de 3,00 m i planta
baixa tancada la qual serà de 2,50 m.
3.- S’entén per planta soterrani les plantes situades a sota de la planta baixa.
NORMES URBANÍSTIQUES 15

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
Tret que es disposi altra cosa en les ordenances que regulen la zona, només s’admet la
construcció de dos plantes soterrani a sota de la planta baixa. La construcció de plantes
de soterranis queda supeditada a la disposició de poder abocar a la xarxa de
clavegueram, encara que sigui per mitjans mecànics.
En els soterranis no es permeten els usos residencial i sanitari ni els que suposin
permanència continuada de les persones. Els soterranis per sota del primer, en cas que
s’autoritzin, només podran ser dedicats a aparcaments, instal·lacions tècniques de
l’edifici, cambres cuirassades i similars.
Tindrà la consideració de planta de soterrani relativa a la cota de terreny, aquella que
tingui el sostre a menys d’un metre per sobre del nivell del sòl exterior definitiu. La part de
planta semienterrada, el sostre de la qual sobresurti més d’un metre per sobre d’aquest
nivell, tindrà en tota aquesta part la consideració de planta baixa.
Llevat que s’indiqui en les ordenances de la zona, les plantes de soterrani no podran
sobrepassar l’ocupació màxima de la planta baixa.
L’altura lliure mínima de les plantes de soterrani és de 2,20 metres i la màxima de 3,00 m,
(veure figura 1 i 2 de l’annex gràfic).
4.- S’entén per planta pis les plantes de l’edificació que estiguin per sobre de la planta
baixa.
Sempre que la regulació de la zona no determini el contrari, les plantes pis tindran una
altura lliure mínima de 2,60 metres, llevat les dedicades a ús d’aparcament, les quals
podran ser de 2,20 metres, (veure figura 1 i 2 de l’annex gràfic).
5.- S’entén per espai sota coberta, golfes
Solament estan permeses les golfes habitables per sobre de l’altura màxima quan així ho
indiquin les ordenances d’una zona. En cap cas les golfes habitables podran constituir un
habitatge independent del de la planta immediatament inferior.
La superfície de les plantes sotacoberta amb una altura lliure superior a 1,50 m
computarà als efectes de determinar la quantitat de sostre de l’edificació, (veure figura 1 i
3 de l’annex gràfic).
Article 37.- Planta coberta
1.- La planta coberta es la planta terminal de l’edifici que protegeix la construcció dels
elements, ja sigui amb un terrat o amb una coberta inclinada, i que se situa
immediatament per sobre del pla horitzontal dels elements del darrer forjat.
El punt d’arrencada de la coberta no superarà l’alçària reguladora màxima, sense que en
cap cas es trobi a més de 40 cm per sobre de l’últim forjat. Per aquells edificis acabats
amb teulada, la planta coberta comença a comptar des del pla inferior del ràfec.
Per sobre dels plans definits per a la teulada podran sobresortir elements de ventilació,
antenes, claraboies dels celoberts i plaques de captació d’energia solar. Les claraboies
hauran de ser paral·leles als plans de teulada i no se separaran més de 50 cm d’aquesta
en cap punt. Pel que fa a les plaques solars, tampoc podran sobresortir més de 50 cm
dels esmentats plans, (veure figura 1 i 3 de l’annex gràfic).
2.- Planta coberta inclinada.
NORMES URBANÍSTIQUES 16

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
Les teulades tindran un pendent màxim de 30% i s’hauran d’acabar amb teula àrab de
color de la zona, (veure figura 1 i 3 de l’annex gràfic).
Els careners de coberta, així com altres elements construïts no sobrepassaran en més de
3,50 metres l’altura de l’arrencada de la coberta al pla de façana.
Quan calgui disposar d’obertures d’il·luminació i ventilació de la planta sotacoberta,
aquestes es podran tancar amb finestres integrades al pla de la coberta inclinada. La
superfície d’ocupació de les obertures no sobrepassarà el 6% de la superfície de coberta.
La planta sotacoberta o golfa, podrà estar connectada amb la planta inmediatament
inferior.
La planta sotacoberta o golfa, podrà tenir l’ús d’habitatge si està connectada amb la
planta immediatament inferior constituint una unitat funcional.
Tret que les ordenances específiques d’una zona admetin expressament la singularitat,
les cobertes al municipi de Vilanova de Prades estan subjectes a les determinacions
següents:
a.- La coberta serà inclinada, almenys, a dues aigües i simètrica respecte de la planta de
l’edifici.
b.- El carener se situarà:
b.1.- paral·lel a la façana de l’edifici al carrer en l’edificació alineada a vial
b.2.- en la mateixa direcció de les corbes de nivell. Coincidint amb la direcció de la façana
de més longitud en l’edificació aïllada.
S’admet l’ocupació parcial d’aquest espai amb elements tècnics d’aprofitament d’energies
alternatives i renovables sempre que estiguin dins el gàlib que dibuixa un pla inclinat de
30º aplicats 40 cm per sobre de la intersecció del pla de la façana, amb la part superior
dels sostre de la darrera planta pis construïda.
3.- Planta coberta plana.
El punt d’arrencada de la coberta no superarà l’alçària reguladora màxima.
Es considerarà el pla d’arrencada de la planta coberta, el pla superior dels elements
resistents de sostre de la darrera planta pis. Per sobre d’aquest pla es podrà situar la
cambra d’aire amb una altura màxima de 60 cm. Les baranes tindran una altura màxima
d’1,00 metre per sobre de la cambra d’aire i seran preferentment calades. El seu disseny
ha d’evitar l’estancament de les aigües pluvials, (veure figura 2 i 4 de l’annex gràfic).
S’admet l’ocupació parcial d’aquest espai amb elements tècnics d’aprofitament d’energies
alternatives i renovables sempre que estiguin dins el gàlib que dibuixa un pla inclinat de
30º aplicats 40 cm per sobre de la intersecció del pla de la façana, amb la part superior
dels sostre de la darrera planta pis construïda.
Article 38.- Ventilació i il·luminació
1.- Els edificis d’habitatges, els dormitoris principals i les sales interiors, no podran
autoritzar-se si no reben ventilació o il·luminació directament des d’un espai exterior obert
o des del pati d’illa. Per a la resta de dormitoris, caldrà que rebin ventilació i il·luminació,
NORMES URBANÍSTIQUES 17

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
si més no, de celoberts. La ventilació i il·luminació de les altres dependències que no
siguin les destinades a dormitoris o sales i les de les escales i peces auxiliars interiors,
podrà fer-se mitjançant patis de ventilació.
2.- La ventilació i il·luminació per mitjans tècnics, sense utilització de celoberts o patis de
ventilació, s’admetrà per a dependències i peces auxiliars dels habitatges, no destinades
a dormitoris i sales, quan s’assegurin les condicions mínimes d’habitabilitat d’acord amb
la legislació vigent.
3.- La ventilació i il·luminació dels locals de treball i sales destinats a usos comercials i
d’oficines podrà realitzar-se mitjançant elements o mitjans tècnics de provada eficàcia,
que assegurin condicions adequades d’higiene. L’ús d’aquests mitjans tècnics ha de ser
regulat per ordenances municipals.
4.- El que disposa en aquest article sobre patis i l’establert als articles següents sobre
celoberts i patis de ventilació és aplicable, també, a les obres d’ampliació, per addició de
plantes noves.
Article 39.- Celoberts i patis
1.- Els celoberts poden ser interiors o mixtos. Són interiors els celoberts que no s’obren a
espais lliures o a vials, i són mixtos els oberts a aquests espais.
2.- La dimensió i superfície mínima obligatòria dels celoberts interiors depèn de llur altura.
La dimensió dels celoberts interiors ha de ser la que permeti inscriure a l’interior un cercle
de diàmetre igual a un sisè de la seva altura, amb un mínim de tres metres (3 m) que no
produeixi en cap punt de la planta estrenyiments de menys de dos metres (2 m) i que les
seves superfícies mínimes obeeixin al contingut de la taula número 1:
Taula número 1; Dimensions i superfícies mínimes obligatòries dels celoberts
Alçada del celobert (nombre de plantes pis) Superfície mínima (m2)
1 9
2 10
3 12
4 14
3.- Els celoberts, que són oberts per alguna o algunes de les seves cares a espais lliures
o vials, hauran de respectar les distàncies mínimes entre parets fixades pel diàmetre del
cercle inscriptible que diu el número anterior d’aquest article. No seran aplicables, en
canvi, a aquests celoberts, les superfícies mínimes fixades a la taula anterior.
Les parets dels celoberts mixtos s’han de considerar com a façanes a tots els efectes.
4.- El celoberts podran ser mancomunats quan pertanyin al volum edificable de dues o
més finques contigües. Serà indispensable, als efectes d’aquests P.O.U.M., que
l’esmentada comunitat de pati s’estableixi per escriptura pública, inscrita al Registre de la
Propietat
5.- Als efectes del que disposa aquest article sobre celoberts interiors, s’han de tenir en
compte, a més, les regles següents:
5.1.- Les llums mínimes entre murs del celobert no podran reduir-se amb sortints o altres
elements o serveis.
NORMES URBANÍSTIQUES 18

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
5.2.- L’altura del celobert, a efectes de determinació de la seva superfície, s’han d’amidar
en nombre de plantes des de la més baixa que el necessiti servida pel celobert fins a la
més elevada.
5.3.- El paviment del celobert ha d’estar, com a màxim, un metre per damunt del nivell de
sòl de la dependència a il·luminar o ventilar.
5.4.- Els celoberts podran cobrir-se amb claraboies, sempre que es deixi un espai
perifèric lliure sense tancaments de cap mena entre les parets del celobert i la claraboia,
amb una superfície de ventilació mínima del 40 % superior a la del celobert.
6.- Els patis de ventilació poden ser interiors o mixts, com els celoberts.
7.- La dimensió i superfície mínima obligatòria dels patis de ventilació depèn de l’alçada.
La dimensió del pati ha de ser la que permeti inscriure-hi un cercle de diàmetre igual a un
setè de l’alçada total de l’edifici, amb un mínim de tres metres (3 m) que no produeixi en
cap punt de la planta estrangulacions de menys de tres metres (3 m) i amb una superfície
mínima segons la taula número 2
Taula número 2. Dimensions i superfícies mínimes obligatòries dels patis de
ventilació.
Alçada del pati (nombre de plantes pis) Superfície mínima (m2)
1 5
2 5
3 7
4 9
8.- Regiran quant als patis de ventilació les regles següents:
8.1.- No és permès de reduir les llums mínimes interiors amb sortints.
8.-2.- L’alçada del pati, a efectes de determinació de la superfície, s’ha d’amidar en
nombre de plantes, des de la més baixa que el necessiti, fins a la més alta servida pel
pati.
8.3.- El paviment del pati ha d’estar, com a màxim, a un metre per damunt del nivell del
sòl de la dependència a ventilar o il·luminar.
9.- Els patis de ventilació mixta han de complir condicions anàlogues a les establertes per
als celoberts mixts.
10.- Els patis de ventilació podran cobrir-se amb claraboies, sempre que es deixi un espai
perifèric lliure sense tancament de cap tipus, entre la part superior de les parets del pati i
la claraboia, amb una superfície de ventilació mínima del 20 per 100 superior a la del pati.
SECCIÓ 2.- URBANITZACIÓ
Article 40.- Amplària de vial
1.- L’amplària de vial és la que resulta de l’afectació real a l’ús públic i és grafiada en els
plànols d’ordenació.
2.- Les alineacions del viari estaran constituïdes per rectes i/o corbes paral·leles amb una
distància de separació constant en qualsevol tram de vial entre dos de transversals. Es
prendrà aquesta distància com a amplària de vial.
NORMES URBANÍSTIQUES 19

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
3.- Si les alineacions del viari no són paral·leles o presenten irregularitats, s’adoptarà com
a amplària de vial per a cada costat del carrer comprès entre dos de transversals la
distància puntual menor entre les dues alineacions considerades en el tram que es tracti.
4.- Si per aplicació del punt anterior l’alçària de l’edificació fos diferent per a façanes
confrontants, caldrà obtenir l’amplària mitjana ponderada per a la suma de les longituds
dels diferents trams de vial, fins aconseguir un resultat uniforme.
Article 41.- Els xamfrans i cantonades
1.- En el sòl urbà consolidat i edificats es respectaran els xamfrans grafiats en els plànols
d’ordenació.
2.- En la resta de casos no es podrà envair en tota l’alçada de l’edifici, excepció feta de
cossos sortints oberts, l’àrea suplementària de protecció d’encreuaments definida en
cada cantonada per les alineacions i per la corda que uneix els punts de tangència d’una
circumferència de 4,8 m de radi. En carrers d’amplada superior a deu metres, el radi de la
circumferència s’ampliarà fins a 6 metres.
L’àrea suplementària de protecció podrà obviar-se en cantonades de carrers de trànsit
restringit o amb zones verdes.
3.- En qualsevol cas, es prohibirà l’entrada i sortida de vehicles d’immobles des dels
xamfrans.
4.- Regles per a traçar l’alineació en cantonades dels carrers
En els casos on el P.O.U.M. determinin l’arrodoniment de les cantonades, sense definirles
gràficament, es farà de la següent manera:
Quan la suma de l’amplada de carrers que conflueixen a una cruïlla és menor de 8
metres o un dels dos és menor a 3 metres, les cantonades es faran amb un arc de
circumferència de 2 metres de radi tangent a les dues façanes (veure figura 6 de l’annex
gràfic).
Quan la suma dels dos carrers està entre 8 i 12 metres, les cantonades es faran amb un
arc de circumferència de 4 metres de radi, tangent a les dues façanes (veure figura 6 de
l’annex gràfic).
Si dos carrers sumen entre ells entre 12 i 20 m, o quan el més gran dels dos superi els 8
m, el radi de circumferència tangent a les façanes serà de 6 metres (veure figura 6 de
l’annex gràfic).
Si els carrers sumen entre tots dos més de 20 metres, o sempre i quan el més gran tingui
més de 12 metres, el radi de la circumferència inscrita entre les dues façanes serà de 8
metres (veure figura 6 de l’annex gràfic).
En casos de gran dimensió, es dissenyaran d’acord amb les respectives necessitats,
tramitant-se un Pla Especial o de Millora Urbana que correspongui, sense que en cap cas
resulti un radi menor de 10 metres.
Les solucions en cantonada seran sempre les mateixes per a les quatre parts d’una
cruïlla.
NORMES URBANÍSTIQUES 20

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
5.- Regles per a traçar l’alineació en xamfrà
En els casos on el P.O.U.M. determini el traçat de xamfrans, sense definir-les
gràficament, es farà de la següent manera:
El xamfrà tindrà una longitud igual a la secció del carrer més estret dels que formen la
cruïlla.
No es faran xamfrans en els supòsits següents:
En carrers d’amplària menor de 8 m.
Quan les alineacions dels carrers formen un angle superior a 135º.
El xamfrà no serà mai de longitud superior a 20 m ni inferior a 5 m, i es col·locarà segons
la perpendicular a la bisectriu de l’angle format per les façanes que arriben a la cruïlla.
La forma i dimensió del xamfrà serà sempre la mateixa en cada una de les cares de la
cruïlla.
Article 42.- Elements d’urbanització
Per atorgar llicència d’edificació en sòl urbà, caldrà que la parcel·la, a més de complir
amb les mides mínimes previstes pel planejament, tingui la consideració de solar.
1.- Tindran la consideració de solars les parcel·les de sol urbà que acompleixin amb el
contingut de l’article 29 de la Llei d’Urbanisme.
2.- En els casos d’incompliment d’aquestes condicions es podrà atorgar llicencia d’obres
condicionada a l’execució simultània de la urbanització, d’acord amb els següents punts:
a.- Presentació i aprovació del corresponent projecte d’obres i/o d’urbanització.
b.- Compromís formal del titular que finalitzarà la urbanització en un termini no superior a
tres (3) mesos al de l’acabament de l’edificació, mitjançant la constitució d’una caució en
metàl·lic o en fons públics (dipositats a la Caixa General de Dipòsits o a la Corporació
Municipal), aval de garantia bancària o hipoteca sobre el solar. La quantia no serà inferior
a l’import calculat de les obres d’urbanització pendents, l’aprovació de les quals, previ
informe dels Serveis Tècnics Municipals, s’efectuaran d’acord amb la legislació del tipus
d’obra de que es tracti.
3.- Mentre no es constitueixi la garantia, es considerarà que la parcel·la no és solar, i
caldrà denegar el permís d’obres.
4.- L’incompliment de les anteriors condicions es considerarà infracció urbanística als
efectes de la informació de les sancions previstes en el Reglament de Disciplina
Urbanística, independentment de la realització de la garantia.
5.- Els serveis de telecomunicacions a que es refereix la Llei 31/87 de 18 de desembre,
s’instal·laran necessàriament en sol urbà mitjançant canalització subterrània.
6.- En les construccions que s’autoritzin en Sòl Urbanitzable o en Sòl No Urbanitzable,
s’hauran de garantir la depuració d’aigües residuals mitjançant fosa sèptica homologada i
la potabilització de l’aigua pel consum domèstic.
7.- Les xarxes de serveis (telefonia, enllumenat, electricitat, sanejament, aigua o altres)
NORMES URBANÍSTIQUES 21

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
aniran soterrades en els àmbits de desenvolupament urbanístic com son els polígons
d’actuació en sòl urbà i en el sol urbanitzable si s’escau així com en l’ampliació del
càmping.
8.- Les instal·lacions privades d’aire condicionat no es deixaran vistes en façana.
9.- Les antenes de televisió i ràdio, incloent les antenes parabòliques, es situaran en
coberta i no visibles des del carrer.
CAPÍTOL II.- REGULACIÓ DE L’EDIFICACIÓ ALINEADA A VIAL
Article 43.- Paràmetres bàsics que regulen l’edificació alineada a vial.
L’edificació alineada a vial es regula genèricament a través de les disposicions següents
d’aquesta secció i a través dels paràmetres que es relacionen a continuació: Fondària
edificable, front (façana) mínim de parcel·la, nombre màxim de plantes, alçada reguladora
màxima, espai lliure interior.
La concreció numèrica d’aquests paràmetres s’estableix en la regulació específica de
cada zona i la definició dels conceptes es pot consultar en l’annex 1: Definicions.
Article 44.- Planta baixa d'un edifici referida al carrer.
És aquella el paviment de la qual està situat entre 0,60 metres per sobre i 0,60 metres per
sota de la rasant del carrer, en els punts de major i menor cota, respectivament.
Si a conseqüència del pendent hi ha més d'una planta dintre dels límits anteriors, s'entén
per planta baixa, per a cada tram frontal de parcel·la, la de posició inferior.
En els casos de parcel·les enfrontades a dos vials oposats, es referirà la cota de la planta
baixa a cada front, com si es tractés de diferents parcel·les, la profunditat de les quals es
trobi en el punt mig de l’illa.
Article 45.- Alçada reguladora màxima d'un edifici referida al carrer.
1.- L’alçada reguladora de l’edificació i el nombre màxim de plantes és l’establert a les
normes aplicables a cada zona .
2.- L’alçada s’amidarà verticalment en el pla exterior de la façana des del punt de
referència de l’alçada reguladora fins al pla horitzontal d'on arranca la teulada o el pla
superior de l'últim element resistent, en el cas de coberta plana, (veure figures 2, 3, i 4 de
l’annex gràfic).
3.- Per sobre de l’alçada reguladora màxima només es permetrà la planta coberta
definida a l’Article 37.
4.- En tot cas l’alçada reguladora màxima de les edificacions es mesurarà sempre des del
carrer de menor cota altimètrica que serà el punt de referència que es fa esment a
l’apartat 2.
Article 46.- Regles sobre determinació d'alçades.
En els edificis situats segons l’alineació de vial, l’alçària reguladora s’amidarà d’acord
NORMES URBANÍSTIQUES 22

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
amb els supòsits següents:
1.- Edificis amb façana a un sol vial:
a.- Si la rasant del carrer, considerat el front de parcel·la, presenta una diferència de
nivells entre l’extrem de cota més alta i el de cota més baixa, menor de 1,20 metres,
l’alçària reguladora s’amidarà al centre de la façana, a partir de la rasant de la voravia en
aquest punt, (veure figura 7 de l’annex gràfic).
b.- Si la diferència de nivells entre l’extrem de cota més alta i el de cota més baixa és més
gran de 1,20 metres, l’alçària màxima de l’edifici s’amidarà a partir del nivell situat a 0,60
metres per sobre de la cota més baixa de la línia de façana, (veure figura 8 de l’annex
gràfic).
c.- Quan l’aplicació d’aquesta regla doni lloc que, en determinats punts de la façana, la
rasant de la voravia se situï a més d’1,50 metres per sobre del punt d’aplicació de l’alçària
reguladora, la façana es podrà dividir en els trams que calguin perquè això no passi. A
cadascun dels trams resultants, l’alçària reguladora s’haurà d’amidar d’acord amb les
regles anteriors. Cada tram tindrà, almenys, la longitud indicada per a la parcel·la mínima,
(veure figura 9 de l’annex gràfic).
2.- Edificis amb façana a dues o més vies que facin cantonada o xamfrà.
a.- Si l’alçària de l’edificació fos la mateixa a cada cara de vial, s’aplicaran les condicions
del punt 1, anterior, operant en el conjunt de les façanes desenvolupades, com si fossin
una sola façana.
b.- Si les alçàries reguladores fossin diferents, les més altes es podran portar cap als
carrers adjacents més estrets, fins una longitud igual a la fondària edificable corresponent
al carrer de més alçària. Aquesta longitud arribarà, com a màxim, fins la meitat del tram
de carrer de menys amplària. L’aplicació d’aquest retorn només afectarà la primera
parcel·la que fa cantonada, (veure figura 10 de l’annex gràfic).
3.- Edificis amb façana a dues o més vies que no facin cantonada o xamfrà, (veure figura
11 de l’annex gràfic). regularan la seva alçària com si es tractés d’edificis independents.
El canvi d’alçària màxima es farà en el punt mitjà de la parcel·la i, almenys, a quatre
metres de la façana de menys cota.
Regularan la seva alçària en funció del vial de més amplària que conflueixi a l’espai
públic.
Article 47.- Tractament sobre mitgeres.
Quan a conseqüència de diferents alçades, reculades o d'altres causes, puguin sortir
mitgeres al descobert s'hauran d'acabar amb material de façana.
En els solars no edificats o amb edificació en ruïnes, si la mitgera que resultaria de
l’edificació dels dos solars contigus no és normal a la línia de façana només podran
edificar-se els solars que l’angle format per aquesta mitgera amb la normal de la façana al
punt d’intersecció sigui inferior a 25º.
Article 48.- Profunditat edificable.
1.- La profunditat edificable definida com la distància normal a la línia de façana que limita
l’edificació per la part posterior, es troba indicada gràficament en els plànols d’ordenació
NORMES URBANÍSTIQUES 23

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
corresponents a la zonificació detallada en sòl urbà.
2.- La fondària edificable en cada parcel·la només podrà ser sobrepassada amb cossos
sortints oberts i amb elements sortints quan la separació entre alineacions interiors sigui,
com a mínim, de 8 metres.
3.- A més de les disposicions sobre els cossos sortints i els elements sortints, la volada a
partir de la fondària edificada està limitada a 1/20 part del diàmetre del cercle que es pot
inscriure en el pati d’illa.
Article 49.- Edificació en el pati d'illa.
Quan s’admeti l’edificació en el pati interior d’illa s’ajustarà a les condicions següents:
1.- L'edificació en interior d'illa, quan sigui permesa en les condicions generals de tipus
d'ordenació, no pot superar l'alçada lliure de 3,50 metres amidats des de la cota natural
del terreny, s'haurà de cobrir mitjançant coberta inclinada de teula àrab paral·lela al perfil
del terreny.
2. L'alçada de l'edificació a pati d'illa només podrà entendre’s referida a la rasant d'un
carrer, fins a una profunditat igual a la meitat de la distància entre les dues alineacions
interiors d'illa oposades (veure figura 12 de l’annex gràfic).
3. En casos de desnivell entre façanes oposades d'illa, aquesta profunditat límit s'haurà
de reduir, de manera que l'edificació a l'espai interior no ultrapassi un pla ideal traçat a
quaranta-cinc graus mesurat des de l'alçada màxima corresponent a planta baixa en el
límit edificable de la parcel·la oposada (veure figura 13 de l’annex gràfic). En qualsevol
cas, l'increment de l'alçada reguladora màxima de l’edificació del pati d’illa que es
produeixi pel desnivell del terreny, no superarà els 2,80 metres.
Article 50.- Cossos sortints.
Els cossos sortints es regularan d’acord amb les condicions següents:
(veure figura 14 de l’annex gràfic).
1.- Els cossos sortints estan prohibits a la planta baixa.
2.- No es permeten els cossos sortints tancats i semitancats en carrers menors de 8
metres.
3.- L’alçària lliure entre la vorera i els cossos sortints és de 3,50 metres.
4.- La forma de la planta dels cossos sortints serà geomètrica, de directrius paral·leles i
ortogonals al pla de façana, tret que s’admeti expressament la seva singularitat en les
ordenances que regulen la zona.
5.- El límit lateral del vol dels cossos sortints és definit per un pla normal a la façana
separat, com a mínim, 1,00 metre de la paret mitgera.
6.- Si la volada no es regula a la zona corresponent, aquesta es limita per la més petita
de les dimensions següents:
− El 10% de l’amplària del vial
− L’amplària de la vorera menys 50 cm
− Una volada màxima de 0,80 metres.
NORMES URBANÍSTIQUES 24

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
Si l’edificació és de cara a vies o trams de vies de diferent amplada, s’aplicarà la regla de
l’amplària de vial agafant la més petita de les amplàries per unificar el vol dels cossos.
7.- La longitud màxima conjunta dels cossos sortints tancats, semitancats i oberts, podrà
ocupar com a màxim 2/3 de la longitud de façana. Els cossos sortints tancats i
semitancats podran ocupar com a màxim 1/3 de la longitud de la façana. Cada cos sortint
tancat tindrà una longitud màxima de 3 metres.
8.- La superfície en planta dels cossos sortints tancats computarà a efectes de l’índex
d’edificabilitat neta i de la superfície de sostre edificable, mentre que en els semitancats
aquesta superfície computarà només al 50% i en els oberts no computaran pel càlcul
d’aquests dos paràmetres, però sí, en canvi, a efectes de l’ocupació màxima en planta i,
si és el cas, per les separacions als límits parcel·laris.
Article 51.- Elements sortints.
La volada dels elements sortints, com sòcols, pilars, ràfecs, gàrgoles, marquesines, parasols
i d’altres similars, es regula a cada zona. Quan no s’indiqui altra cosa, els elements
sortints no podran tenir una volada més de 15 cm, llevat a la planta baixa on, a més, no
podran sobresortir més del 5% de l’amplària de la voravia, i a la planta coberta, on el
ràfec podrà tenir una volada de 40 cm, (veure figura 14 de l’annex gràfic).
Article 52.- Reculada de l’edificació.
1.- Tret que s’indiqui expressament en les ordenances de la zona, no s’admeten les
reculades de l’edificació ni en planta baixa ni en planta pis.
2.- En tot cas, en les zones que s’autoritzin, les reculades abastaran sempre la totalitat de
la façana. Els terrenys resultants seran cedits gratuïtament i adscrits a la vialitat pública,
els quals s’hauran d’urbanitzar a càrrec del propietari.
3.- La reculada no modificarà l’alçària reguladora de l’edificació ni la fondària edificable,
que es continuarà amidant des de l’alineació assenyalada. El propietari ha de garantir el
tractament adequat de les parets mitgeres que restin al descobert per la reculada.
4.- A la planta baixa es permeten façanes porticades formant porxades, d’ús general,
sempre que la llum entre pilars i la façana reculada, en tota la seva extensió, sigui, com a
mínim, d’1,80 m i l’altura lliure mínima de 3,50 m.
També s’admeten pòrtics d’accés a espais interiors públics.
5.- Els propietaris de les finques reculades assumeixen els costos del tractament com a
façana de les mitgeres que queden al descobert, llevat que aquestes també s’haguessin
reculat. En l’atorgament de tota llicència d’edificació s’entendrà inclòs aquest
condicionament.
CAPÍTOL III.- REGULACIÓ DE L’EDIFICACIÓ EN VOLUMETRIA ESPECÍFICA
Article 53.- Ordenació del volum edificable
1.- L’edificació segons volumetria específica està subjecte a les condicions següents:
NORMES URBANÍSTIQUES 25

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
a.- L’edificació es regirà pel que disposen els plans especials, plans parcials urbanístics o
ordenacions d’illa aprovats amb anterioritat a aquest P.O.U.M.. Per al que no s’especifiqui
en aquests documents, serà d’aplicació la normativa urbanística d’aquest Pla d’ordenació
urbanística municipal. Tanmateix, pel que fa a les alineacions en cas de dubte prevaldran
les alineacions establertes en aquest P.O.U.M..
b.- La superfície de sostre edificable ha de ser la que hagi fixat l’ordenació volumètrica
establerta.
2.- Els paràmetres específics d’aquest tipus d’edificació són:
a.- Índex d’Edificabilitat net.
b.- Forma, façana i dimensió mínima de la parcel·la.
c.- Ocupació màxima de parcel·la, que es mesurarà per la projecció ortogonal sobre un
pla horitzontal de tot el volum de l’edificació, inclosos els cossos sortints. Les plantes
soterrani resultants de desmuntatges, anivellaments o excavacions podran ultrapassar
l’ocupació màxima de parcel·la, sense superar el quaranta per cent (40%).
d.- Nombre de plantes i alçades màxima.
e.- Densitat màxima d’habitatges.
f.- La determinació d’aquests paràmetres es precisarà perceptivament en el mateix
P.O.U.M., Pla Parcial Urbanístic, Especial o de Millora Urbana, segons els casos, excepte
en aquelles zones en que es precisin llurs condicions en els plànols d’ordenació o
normativa de les zones de forma directa.
3.- Paràmetre de Forma
a.- La determinació de la forma de l’edificació es realitzarà en el P.O.U.M., Pla Parcial
Urbanístic, Pla Especial o de Millora Urbana, segons els casos, mitjançant l’adopció d’una
de les dues modalitats següents:
b.- Configuració unívoca: consisteix en la fixació de les alineacions d’edificació, cotes de
referència de la planta baixa, alçaries màximes i nombre de plantes.
c.- Configuració flexible: consisteix en la determinació dels perímetres o envoltants
reguladors de l’edificació, i de les cotes de referència de la planta baixa.
4.- Cota de referència de la planta baixa.
5.- El Pla Parcial Urbanístic, Especial o de Millora Urbana, segons la qualificació del sol,
completarà les següents prescripcions o determinacions:
a.- Regulació respecte del moviment de terres que comporti el procés d’urbanització.
b.- Cotes de referència dels plànols d’anivellament i terrosament en que se sistematitzi el
sòl edificable. Aquestes dades es fixaran en els plànols d’anivellament i rasants, i en el
d’ordenació de l’edificació, sense perjudici de fixar-hi també els anivellaments o rasants
de les vies, places i altres espais lliures. Com a pla d’anivellament es podrà adoptar la
cota natural del terreny, quan per circumstancies topogràfiques o per exigències de
l’ordenació no sigui precís modificar la seva configuració natural.
c.- Les cotes de referència podran ser varies per a un mateix edifici. Les cotes de
referència fixen la base de mesurament de l’alçaria màxima de l’edificació, sigui quina
sigui la modalitat.
d.- Les cotes fixades hauran de ser respectades. Tanmateix, es podran augmentar o
disminuir quan l’execució del projecte d’urbanització exigeixi una adaptació o
reajustament, o bé una millor concepció tècnica o urbanística aconselli aquesta variació,
sense ultrapassar, en un cas o altre, els 0,60 metres. La variació major de 0,60 metres
requerirà l’elaboració d’un Pla de Millora Urbana.
NORMES URBANÍSTIQUES 26

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
6.- Paràmetres específics de la configuració unívoca:
a.- Alineacions d’edificació: són alineacions d’edificació les precisades en el P.O.U.M.,
Pla Parcial Urbanístic, Especial o de millora Urbana, segons els casos, que defineixen els
límits de la planta baixa de l’edificació. A falta de regles d’ordenació s’aplicaran les
normes del tipus d’edificació tancada.
b.- Alçària màxima i nombres de plantes: l’alçària màxima de l’edificació es comptarà a
partir de la cota o cotes de referència de la planta baixa. Quan l’edificació es desenvolupa
esglaonadament, d’acord amb les característiques topogràfiques del terreny, els volums
d’edificació que es construeixin sobre cada una de les plantes conceptuades com a
baixes, s’ajustaran a l’alçària màxima que correspongui per raó del nivell de cada una de
les dites plantes o parts de planta. L’edificabilitat total no podrà superar l’edificabilitat
teòrica resultant de construir en un pla horitzontal.
L’alçaria màxima i el nombre de plantes s’hauran de complir conjuntament i simultània.
Per damunt de l’alçaria màxima només es permetran:
La coberta definitiva de l’edifici, de pendent inferior al trenta per cent (30%), les
arrencades de la qual siguin línies horitzontals paral·leles als paràmetres exteriors de les
façanes situades a altura no superior a la màxima, i el resultat de la qual serà habitable si
està connectada amb la planta inferior. És d’aplicació l’aprofitament sota coberta regulat
per l’article corresponent d’aquestes Normes.
Les cambres d’aire i elements de cobertures en els casos de terrat o coberta plana, amb
una altura total màxima de seixanta centímetres (60 cm.).
Les baranes amb una altura màxima d’un metre vuitanta centímetres (1,80 cm.).
Els elements tècnics de les instal·lacions.
Les caixes d’escala i cambra de màquines d’ascensor.
Els acabats de l’edificació de caràcter exclusivament ornamental, semàntic, simbòlic o
decoratiu.
En determinades zones es tindrà en compte la possibilitat d’establir la planta baixa lliure i
oberta, en aquest cas no computarà a efectes d’edificabilitat.
A efectes de càlcul de la superfície màxima de sostre edificable s’inclouran els volums
que interfereixin eventualment la continuïtat de l’espai obert, com ara bucs d’escala o
d’ascensor, espais de consergeria i recepció, cambres dels mals endreços o de protecció
d’instal·lacions, garatges, locals comercials i altres cossos d’edificació.
7.- Paràmetres específics de la configuració flexible:
a.- Perímetre regulador: s’entén per perímetre regulador de l’edificació les figures
poligonals tancades, definides en el P.O.U.M., Pla Parcial Urbanístic, Especial o de
Millora Urbana, que determinen la posició de l’edificació en projecció horitzontal. Totes les
plantes i volades de l’edifici s’han de comprendre dins d’aquesta figura poligonal.
L’ocupació de l’edificació no podrà ser superior al vuitanta per cent (80%) de la superfície
continguda dins de cada perímetre regulador excepte els vols.
8.- Paràmetres de Disposició:
NORMES URBANÍSTIQUES 27

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
7.1.- Separació mínima entre edificacions o cossos d’edificació:
a.- Als efectes de preservació de les condicions d’intimitat, la distancia mínima entre dos
edificis pròxims serà funció de la major alçaria de les edificacions corresponents, d’acord
amb el que segueix:
Alçaria de les edificaciones Distancia mínima
Fins a Pb +2 Pp 6 metres
Fins a Pb +3 Pp 9 metres
b.- Per tal de limitar els efectes negatius que es podrien eventualment originar sobre
l’edificació existent o possible en sectors adjacents, s’hauran de respectar també les
separacions mínimes establertes a l’apartat anterior excepte en mitgeres existents.
9.- Cossos Sortints
a.- Als cossos sortints, se’ls aplicarà els paràmetres de definició de l’article corresponent
del tipus d’edificació tancada.
b.- En concret, es limitaran a una volada màxima d’una desena part de la distancia entre
alineacions d’edificació (separacions), i quan per aplicació d’aquesta regla en resultés
una volada superior a un metre i mig (1,5 m. ), es reduirà a aquesta dimensió màxima.
10.- Paràmetres complementaris
a.- En tot allò que fa referència als paràmetres que es citen a continuació, planta pis i
altura lliure mínima entre plantes, elements tècnics de les instal·lacions, elements sortints,
patis de parcel·la, patis de ventilació, celoberts i xemeneies de ventilació, els serà
d’aplicació el que es defineix en el corresponent article del tipus d’ordenació, segons el
tipus d’edificació tancada.
b.- En tot allò que fa referència als paràmetres d’ocupació màxima de la parcel·la (%
ocupació en planta), planta baixa, altura màxima i nombre límit de plantes, serà
d’aplicació el que es defineix en els paràmetres corresponents del tipus d’ordenació
segons el tipus d’edificació tancada.
c.- Per a qualsevol concepte referent a un paràmetre no previst en aquest capítol, serà
d’aplicació la definició i condicions dels altres tipus d’ordenació.
d.- No s’admeten altells.
Article 54.- Modificació de l’ordenació
1.- Caldrà l’aprovació de plans de millora urbana en els supòsits següents:
a.- Quan el P.O.U.M. modifiqui alguna de les determinacions del pla especial, pla parcial
o ordenació d’illa, que no siguin aquelles a que es refereixen els articles relatius a
celoberts, patis i cossos sortints.
b.- Quan sigui aconsellable la modificació de volums o la seva ordenació.
c.- Quan en sectors no urbanitzats totalment sigui aconsellable l’augment dels sistemes o
de les dotacions.
d.- Quan es determini que sigui objecte de revisió per aquest Pla.
2.- Els plans de millora urbana no podran augmentar la superfície de sostre edificable, ni
alterar el tipus d’ordenació ni augmentar el nombre d’habitatges fixats als plans
d’ordenació als quals modifica.
NORMES URBANÍSTIQUES 28

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
CAPÍTOL IV.- REGULACIÓ DE L’EDIFICACIÓ AÏLLADA
Article 55.- Paràmetres bàsics que regulen l’edificació aïllada.
L’edificació aïllada es regula a través de les disposicions següents d’aquest capítol i a
través dels paràmetres que es relacionen a continuació: índex d’edificabilitat, nombre
màxim de plantes, alçada reguladora màxima, ocupació màxima de la parcel·la i
separacions de l’edificació al carrer i a les partions de parcel·la.
La concreció numèrica d’aquests paràmetres s’estableix en la regulació específica de
cada zona i la definició dels conceptes es pot consultar en l’annex 1: Definicions
Article 56.- Adaptació topogràfica del terreny.
En els casos en què sigui imprescindible l'anivellament del sòl amb terrasses, aquestes
es disposaran de manera que la cota de cadascuna compleixi les condicions següents:
1.- Les plataformes d'anivellament tocant els límits de parcel·la no podran situar-se a més
d'1,50 metres per damunt o a més de 2,20 metres per sota de la cota natural del límit.
(veure figura 19 de l’annex gràfic).
2.- Les plataformes d'anivellament a l'interior de parcel·la hauran de disposar-se de
manera que no sobrepassin uns talussos ideals de pendent 1:3 (alçària:base) traçats des
de les cotes, per damunt o per sota, possibles segons el apartat anterior, a les llindes
(veure figura 20 de l’annex gràfic).
3.- En cada punt, l’alteració de la cota natural del terreny no pot excedir en 2,50 metres.
Aquests murs de contenció de terres tampoc no passaran l’alçada de 1,20 m per sobre ni
2,00 m per sota de la cota natural del terreny.
Article 57.- Planta soterrani d’un edifici referida a la cota de terreny.
Tindrà la consideració de planta soterrani referida a la cota de terreny, la que tingui el
sostre a menys d’un metre per sobre del nivell del sòl exterior definitiu.
La part de planta semienterrada, el sostre de la qual sobresurti més d’un metre per sobre
d’aquest nivell, tindrà en tota aquesta part la consideració de planta baixa, (veure figura
15 de l’annex gràfic).
Article 58.- Planta baixa d’un edifici referida a la cota de terreny.
Tindrà la consideració de planta baixa, referida a la cota de terreny, la primera planta per
sobre de la planta soterrani, real o possible, (veure figura 16 de l’annex gràfic).
Article 59.- Ocupació màxima de parcel·la.
Per a les parcel·les amb pendent superior al 30% amb ordenació en edificació aïllada,
l'ocupació permesa es disminuirà segons el que s'indica a continuació:
- del 20 al 50% de pendent, es disminueix l’ocupació en 1/3
- del 50 al 80% de pendent, es disminueix l’ocupació en 1/2
si és més del 80% de pendent es prohibeix l'edificació.
Article 60.- Alçada reguladora màxima de l'edificació referida a la cota de terreny.
NORMES URBANÍSTIQUES 29

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
Es l'alçada màxima de l'edificació, per sobre de la qual només es permet la planta
coberta.
1.- L’alçada reguladora de l’edificació i el nombre màxim de plantes és l’establert a les
normes aplicables a cada zona.
2.- És la mesura vertical, en el pla exterior de la façana, que fixa l’alçària límit des del
paviment de la planta baixa fins a la cara inferior de la coberta inclinada o al pla superior
de l’últim element resistent, en el cas de coberta plana. Per sobre de l’alçada reguladora
només es permet la planta de coberta
3.- Es determinarà a cada punt a partir de la cota del pis de la planta que tingui la
consideració de planta baixa.
En els casos en què, per raons del pendent del terreny, l'edificació es desenvolupi
esgraonadament, els volums d'edificació construïts sobre cadascuna de les plantes o
parts de plantes considerades com a planta baixa, se subjectaran a l'alçada màxima que
correspongui en raó de cadascuna de les parts esmentades i l’edificabilitat total no
superarà aquella que resultaria d’edificar en un terreny horitzontal, (veure figures 17 i 18
de l’annex gràfic).
Article 61.- Sòl lliure d'edificació.
Són els terrenys lliures d'edificació per aplicació de la regla sobre ocupació màxima de
parcel·la i separacions mínimes, no podran ésser objecte, en superfície, de cap altre
aprofitament més que el corresponent a espais lliures al servei de l'edificació principal de
la parcel·la o a les construccions auxiliars en els supòsits que quedi manifesta aquesta
possibilitat. Romandran preferentment arbrats i enjardinats.
Els propietaris de dues o més parcel·les contigües podran establir la mancomunitat
d’aquests espais lliures, amb subjecció als requisits formals establert en aquestes normes
urbanístiques pels patis mancomunats.
Article 62.- Construccions Auxiliars.
Per a les existents s’admet la conservació de les realitzades amb llicència o que hagin
estat objecte de legalització amb anterioritat a la data d’aprovació del P.O.U.M..
En les noves edificacions les construccions auxiliars no s’admeten desvinculades de
l’edificació principal.
Article 63.- Separacions mínimes i tanques.
Les separacions mínimes de l'edificació a la façana de la via pública, al fons de parcel·la,
a les seves partions laterals i entre edificacions d'una parcel·la, són distàncies que hauran
de respectar tant les edificacions com els seus cossos sortints i també els soterranis. Els
ràfecs no podran envair aquestes franges de separació fins a una distància màxima de 60
cm i els elements sortints fins a 30 cm.
1.- Les plantes soterranis resultants de rebaixos, anivellaments de terreny o excavacions
hauran de respectar, en el supòsit d’habitatges unifamiliars, les distàncies mínimes
establertes a les partions de parcel·la, llevat que es tracti de la part que serveixi per donar
accés des de l’exterior als usos permesos en aquestes plantes i sempre que la part
esmentada no excedeixi del 15% de la superfície lliure.
2.- Les tanques de l’espai públic s’hauran de subjectar en tota la seva longitud a les
NORMES URBANÍSTIQUES 30

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
alineacions i rasants. Les de separació de partions entre veïns s’amidaran des de la cota
natural del terreny en aquest límit. L’alçada màxima de les tanques serà 1,60 m, es
podran fer amb material massís de pedra de la zona fins una cota màxima de 0,90 metres
per damunt de la vorera o del terreny i s’acabarà amb vegetació d’arbust viu i si cal reixes
o tela metàl·lica. No s’admeten el acabats amb elements punxents, o que puguin provocar
ferides a les persones o als animals.
3.- Si els solars existents lliures d’edificació no es mantenen amb les adequades
condicions i poden suposar un perill per a les persones, l’Ajuntament podrà obligar la
propietat a tancar el solar.
CAPÍTOL V.- REGULACIÓ DELS USOS I ACTIVITATS
Article 64.- Desenvolupament de la regulació d’usos.
En la regulació detallada de cada zona s'estableixen els usos que s'hi admeten. Aquests
usos s'hauran d'ajustar a la regulació establerta en aquest capítol.
Segons la seva funció urbanística s’estableixen els usos globals, dominants, compatibles
i incompatibles d’acord amb la localització i el caràcter de la zona general, el sector de sòl
urbanitzable, o el sistema. El P.O.U.M. distingeix i defineix els vuit usos globals a l’annex
1.
Segons la seva funció específica el P.O.U.M. defineix i determina els usos específics
següents:
CLAU DE REFERÈNCIA USOS
1 Unifamiliar
2 Plurifamiliar
3 Comerç
4 Residència Col·lectiva
5 Oficines i serveis
6 Hoteler
7 Allotjament rural
8 Restauració
9 Recreatiu
10 Indústria
11 Magatzem
12 Serveis tècnics i mediambientals
13 Tallers de reparacions de vehicles
14 Aparcament
15 Estació de serveis
16 Educatiu
17 Sanitari - assistencial
18 Esportiu
19 Cultural
20 Associatiu
21 Religiós
22 Agrícola
23 Pecuari
24 Forestal
25 Activitats Extractives
NORMES URBANÍSTIQUES 31

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
26 Càmping i caravàning
27 Garatge- Aparcament
La definició de cada ús es pot consultar a l’Annex 1: Definicions
Article 65.- Usos específics en relació a les situacions relatives.
Sens perjudici del que s’estableix per a cada zona, cada ús específic es permetrà només
en les situacions relatives contemplades en el quadre següent:
USOS RI SITUACIONS RELATIVES
1 2 3 4 5
a b c d a b c a b a b
Comerç Petit comerç X X X X X X X X X X X
Establiments comercials mitjans 120 m2 X X X X X X X X X
Hoteler < 50 habitacions III X X X X X X X X X X X
> 50 habitacions II.2 X X X X X X X X
Restauració III X X X X X X X X X
Recreatiu II.2 X X X X X X X X
II.2 X X X X X X X X
Indústria sotmesa al règim de comunicació III X X X X X X X X X
Indústria sotmesa al règim de llicència ambiental II.2 X X X X X X
Indústria sotmesa al règim de llicència ambiental i
informe preceptiu
II.1 X X X X X X
Indústria sotmesa al règim d'autorització ambiental I X X X X X X
Magatzems Productes perillosos 50 m3 II.2 X X X X X X
Mercaderies > 2000 m2 II.2 X X X X X X
Minerals, combustibles fòssils i materials
pulverulents
III X X X X X X
Serveis tècnics i mediambientals II.2 X X X X X X
II.1 X X X X X X
I X X X X X X
Tallers mecànics i de reparacions de vehicles III X X X X X X X
II.2 X X X X X X
Aparcament 100 - 2.500 m2 III X X X X X X X X X
> 2.500 m2 II.2 X X X X X X X X X
Estació de Serveis II.2 X X X X X X
Educatiu < 120 m2 ( 120 m2 (>100 places) II.2 X X X X X X X X
Sanitari assistencial < 120 m2 II.2 X X X X X X X X X
> 120 m2 II.2 X X X X X X X X X
Hospitals, clíniques i establiments sanitaris 100 llits II.1 X X X X X X X X X
CAP i hospitals de dia 750 m2 II.2 X X X X X X X X X
Centres geriàtrics 50 places II.2 X X X X X X X X X
Esportiu < 120 m2 X X X X X X X X X X
> 120 m2 X X X x X X X X X X
Associatiu < 120 m2 X X x X X X X X X X
> 120 m2 X x X X X X X X X
Cultural X X X x X X X X X X X
Religiós < 120 m2 X x X X X X X X X
> 120 m2 x X X X X X X X
Serveis funeraris sense incineració III X X X X X X X X
Cementiris II.2 X X X X X X X X
Serveis funeraris amb incineració II.1 X X X X X X X X
X Només en planta inferior lligada a la mateixa activitat en planta baixa Ús no permès
RI: Règim d'intervenció X Ús permès
Nota: La definició de cada situació relativa i la seva grafia es pot consultar a l’annex 1.
Article 66.- Disposició de les activitats segons el règim d’intervenció.
1.- En general les activitats sotmeses al règim d’intervenció de llicència ambiental o
superior (veure annex 1B) no seran tolerades a menys de 25 metres d’edificis d’ús
NORMES URBANÍSTIQUES 32

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
religiós, cultural, d’espectacle públic i sanitari; i viceversa.
2.- Els edificis independitzats i edificis aïllats amb activitats sotmeses al règim
d’intervenció de llicència ambiental o superior hauran de complir les següents condicions:
a.- L’accés haurà de ser independent del corresponent al dels habitatges.
b.- L’accés de mercaderies serà independent del personal fins a la línia de façana.
c.- L’edifici haurà de disposar d’una zona de càrrega i descàrrega de mercaderies.
d.- L’accés ha de permetre l’entrada o sortida dels vehicles sense maniobres a la via
pública.
e.- S’hauran d’ubicar en carrers d’ample igual o superior a 10 m.
Article 67.- Nivell d’incidència dels usos sobre l’entorn i el medi ambient.
1.- Qualsevol ús o activitat compatible o admesa del planejament en una determinada
zona podrà instal·lar-s’hi atenent dos requisits previs:
a.- Que el nivell d’incidències sobre d’altres usos i fonamentalment sobre l’ús residencial,
sigui el que, d’acord amb els paràmetres que estableix “l’ordenança reguladora de la
incidència de les activitats sobre l’entorn i el medi ambient” pugui permetre la seva
compatibilitat.
b.- Que els efectes a l’entorn i el medi ambient no sobrepassin els nivells que es fixin en
la corresponent ordenança reguladora.
2.- La mesura del nivell d’incidència de qualsevol activitat sobre l’entorn o sobre d’altres
usos, s’estableix mitjançant els següents paràmetres:
Sorolls i vibracions
Contaminació atmosfèrica
Aigües residuals
Residus
Càrrega i descàrrega
Aparcament
Olors
Radiacions electromagnètiques
Risc d’incendi
Risc d’explosió
3.- Els anteriors paràmetres hauran de regular-se específicament a través de “l’ordenança
reguladora de la incidència de les activitats sobre l’entorn i el medi ambient” valorant el
seu nivell d’incidència sobre l’entorn i el medi ambient.
Article 68.- Regulació supletòria.
Qualsevol ús o activitat que comporti un determinat nivell d’incidència sobre l’entorn i que
no hagi estat regulat específicament en els articles anteriors, se li aplicarà la regulació de
l’ús que més se li assembli.
Article 69.- Simultaneïtat d’usos.
NORMES URBANÍSTIQUES 33

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
Quan en un mateix local es realitzin diverses activitats, es regularà tot el conjunt atenent
l’ús més desfavorable en quant al nivell d’incidències sobre l’entorn i el medi ambient.
Article 70.- Millors tècniques disponibles i mesures correctores.
Per a la instal·lació de qualsevol ús o activitat s’adoptaran les millors tècniques
disponibles i les mesures correctores més adients per tal d’evitar que el nivell
d’incidències sobre l’entorn o el medi ambient sigui superior a aquell que s’indica a la
corresponent ordenança reguladora o altre disposició aplicable.
Per aquells usos o activitats que pel nivell d’incidència sobre l’entorn i el medi ambient no
estiguin permesos en una determinada zona, els Serveis tècnics municipals podran
determinar la seva admissió sempre que s’adoptin mesures tècniques correctores de
reconeguda eficàcia que eliminin o redueixin el seu nivell d’incidència sobre l’entorn fins
als límits admissibles a la zona corresponent.
Si les mesures tècniques correctores no aconseguissin reduir el nivell d’incidència fins als
límits màxims indicats en la corresponent ordenança reguladora, l’administració podrà
acordar el cessament o clausura de l’activitat.
Article 71.- Impacte ambiental.
1.- El planejament urbanístic general i derivat que ha de ser objecte d’avaluació
ambiental, el contingut documental que han d’incloure aquestes figures de planejament,
així com la tramitació que han de seguir, és regulada per la Llei d’Urbanisme.
2.- Es sotmetran a avaluació d’impacte ambiental:
a.- Els projectes públics o privats consistents en l’execució d’obres i instal·lacions
productives relacionades amb la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de
l’administració ambiental, i el Decret 136/1999, de 18 de maig, que la desenvolupa.
b.- Determinats projectes i instal·lacions als quals fa referència la Llei 12/1985, de 13 de
juny, d’espais naturals.
Per a la resta de projectes i instal·lacions, la seva aplicació es farà mitjançant el Decret
114/1988, de 7 d’abril, d’avaluació d’impacte ambiental, fins a la promulgació de la nova
llei d’impacte ambiental que s’està redactant.
c.- Les transformacions de sòl superiors a 100 ha, segons la disposició addicional segona
de la Llei estatal 4/89, de 27 de març, de conservació d’espais naturals i flora i fauna
silvestre.
d.- Les noves carreteres, així com els condicionaments d’antigues vies que suposin
canvis de traçat, segons el que estableix la Llei 7/1993, de 30 de setembre, de carreteres.
e.- Els circuits permanents no tancats, segons el Decret 166/1998, de 8 de juliol, de
regulació de l’accés motoritzat al medi natural, que desplega la Llei 9/1995, de 27 de
juliol.
f.- Els supòsits establerts als annexos I i II del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel
qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural, en el cas d’afectar els espais que allà es
defineixen.
NORMES URBANÍSTIQUES 34

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
El Decret 213/1997, de 30 de juliol, de modificació del Decret 328/1992, de 14 de
desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural, preveu l’exempció del tràmit
per a determinades pistes forestals.
g.- La construcció de línies de tensió superior a 220 kV i una longitud superior a 15 km,
segons el que estableix a la seva disposició addicional dotzena la Llei estatal 54/1997, de
27 de novembre, del sector elèctric.
3.- Hauran d’elaborar un estudi d’impacte ambiental:
a.- Els heliports, regulats pel Decret 284/2000, de 24 de juliol, pel qual s’aprova el
Reglament de la Llei 11/1998, de 5 de novembre, d’heliports. L’estudi es sotmetrà al
tràmit d’avaluació si aquesta és preceptiva segons la normativa vigent; en cas contrari, el
Departament de Medi Ambient haurà d’elaborar un informe sobre les mesures
necessàries per a la protecció del medi.
4.- Esment a part demana l’avaluació d’activitats extractives, que està regulada
específicament per la Llei 12/1981, de 24 de desembre, per la qual s’estableixen normes
addicionals de protecció dels espais d’especial interès natural afectats per activitats
extractives, i el Decret 343/1983, de 15 de juliol, sobre les normes de protecció del medi
ambient d’aplicació a les activitats extractives.
5.- Finalment, cal fer referència a la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural
català, que estableix sol·licitar informe al Departament de Cultura en els projectes d’obres
i instal·lacions que s’hagin de sotmetre al procediment d’avaluació d’impacte ambiental i
que afectin béns integrats del patrimoni arqueològic.
TÍTOL III.- RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL
CAPÍTOL I.- DISPOSICIONS GENERALS.
Article 72.- Classificació i qualificació del sòl.
1.- El règim urbanístic del sòl, d’acord amb allò que s’ha previst a l’article 24 de la Llei
d’Urbanisme es defineix a través de la classificació segons el seu règim jurídic, la
determinació i regulació de l’estructura del territori a través de la reserva de sistemes i les
seves proteccions, la qualificació del sòl en zones i sistemes, i la inclusió de polígons
d’actuació urbanística en sòl urbà i de sectors de planejament en sòl urbanitzable
delimitat.
2.- La classificació del sòl diferencia el règim jurídic d’acord amb la normativa aplicable
d’aquest, en urbà consolidat, urbà no consolidat, no urbanitzable i urbanitzable delimitat i
no delimitat, per tal d’establir i determinar les facultats de dret de propietat d’acord amb
els criteris establerts per la legislació urbanística vigent.
3.- El sòl urbanitzable no delimitat es desenvoluparà necessàriament mitjançant la
tramitació d’un Pla parcial de delimitació.
Article 73.- Els Sistemes
1.- Els sòls qualificats com a sistemes representen l’assenyalament dels terrenys de
Vilanova de Prades destinats a l’interès col·lectiu perquè estructuren el territori i
asseguren el desenvolupament i funcionament equilibrat dels assentaments urbans i
NORMES URBANÍSTIQUES 35

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
barris.
2.- En els plànols d’ordenació de la sèrie Normatius a escales 1:10.000 i 1:2.000, es
delimiten els sistemes que conformen l’estructura general del territori de Vilanova de
Prades i com a:
De comunicacions:
Sistema viari (clau X).
D’espais oberts:
Sistema de parcs i jardins urbans (clau V).
Sistema hidrogràfic (clau H).
Sistema de protecció de sistemes (clau S).
D’equipaments comunitaris i serveis tècnics:
Sistema d’equipaments comunitaris (clau E).
Sistema de serveis tècnics i ambientals (clau T)
Article 74. Les zones
Les zones corresponen a les superfícies de sòl destinades per l'ordenació a ser
susceptibles d'aprofitament privat. La naturalesa de cada zona és funció de la classe de
sòl i es determina amb la definició dels paràmetres que regulen les condicions de
parcel·lació, d’edificació i d’ús que s’exigeix de forma específica a cadascuna.
Aquest Pla determina les zones segons la tipologia predominant:
En sòl urbà:
Zona de Nucli Antic, claus 1 i 1*.
Eixample, Cases de Poble, clau 2.
Eixample, cases de poble, clau 2 HPP.
Cases unifamiliars aïllades, clau 6.
Sòl Industrial, clau 7.
Sòl No Edificable, clau NE.
En sòl urbanitzable delimitat:
El P.O.U.M. no preveu Sòl Urbanitzable Delimitat.
En sòl urbanitzable no delimitat:
El P.O.U.M. no preveu Sòl Urbanitzable no Delimitat.
En sòl no urbanitzable:
Zona de Sòl Rústic agrícola comú, clau 20b.
Zona de Sòl Rústic Forestal, clau 20c.
NORMES URBANÍSTIQUES 36

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
Zona de Sòl Natural Protegit dintre del Pla d’Espais d’Interès Natural, (PEIN), clau 25a.
Zona de Sòl Natural Protegit Xarxa Natura 2000, clau 25e.
Zona d’ús de Càmping existent, clau 26f.1
Zona de l’àmbit de les finques de Sòl rústic agrícola comú aprovades per a la instal·lació
d’ús de Càmping en sòl no urbanitzable, clau 26f.2
Zona de sòl de Protecció Ecològica de Fondalades, clau 24e.
CAPÍTOL II.- REGULACIÓ I DESENVOLUPAMENT DE SISTEMES
SECCIÓ 1.- DISPOSICIONS GENERALS PER ALS SISTEMES
Article 75. Definició dels Sistemes i tipus
1.- S'entén per sistemes generals el conjunt d'elements d'interès general que, relacionats
entre ells, configuren l'estructura general i orgànica del territori i són determinants per
assegurar el desenvolupament i funcionament urbà.
2.- El concepte de sistema es defineix en l’article 34 de la Llei d’Urbanisme.
3.- La consideració de sistemes implicarà la declaració de la utilitat pública de les obres i
la necessitat d’ocupació dels terrenys destinats per a sistemes als efectes del que
disposa la Llei d’Urbanisme. Això no obstant, pel que fa al sistema d’equipaments, si el
P.O.U.M. no en determina l’ús i la titularitat, caldrà, mitjançant la tramitació prèvia d’un
Pla especial, concretar l’ús i justificar la necessitat de la titularitat pública. També s’haurà
de tramitar un Pla especial per tal de canviar l’ús o la titularitat assignats pel P.O.U.M. a
un equipament concret.
4.- Els sòls destinats a sistemes per aquest P.O.U.M. son els següents:
De comunicacions:
Sistema viari (clau X).
D’espais oberts:
Sistema de parcs i jardins urbans (clau V).
Sistema hidrogràfic (clau H).
Sistema de protecció de sistemes (clau S).
D’equipaments comunitaris i serveis tècnics:
Sistema d’equipaments comunitaris (clau E).
Sistema de serveis tècnics i ambientals (clau T).
Article 76.- Desenvolupament dels sistemes
1.- El règim urbanístic dels sòls afectats per sistemes es concreta als articles 34 i 35 de la
Llei d’Urbanisme.
2.- En el sòl urbà la cessió de terrenys per a carrers i vies és obligatòria, gratuïta i prèvia
a l’edificació. Igualment, l’obertura i eixamplament de vials sobre solars o edificis existents
és obligatòria i gratuïta quan es compensa pels aprofitaments diferencials previstos pel
NORMES URBANÍSTIQUES 37

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
planejament. Els terrenys reservats per a jardins, places, equipaments i serveis tècnics
són de cessió obligatòria i gratuïta quan estiguin inclosos en el marc d’un polígon
d’actuació assenyalat pel P.O.U.M..
3.- En el sòl urbanitzable, els terrenys que a l’interior dels sectors de planejament parcial
corresponguin tant a sistemes generals com locals, seran de cessió gratuïta i obligatòria.
4.- Els sòls que el P.O.U.M. adscriu per a sistemes i no estan inclosos en cap polígon
d’actuació en sòl urbà, en cap sector de planejament en sòl urbanitzable o en el sòl no
urbanitzable, s’executaran per actuacions aïllades mitjançant l’expropiació forçosa. El
cost d’aquestes expropiacions podrà ser repercutit sobre els propietaris que resultin
especialment beneficiats per l’actuació urbanística, mitjançant la imposició de
contribucions especials, de conformitat amb l’article 103 de la Llei d’Urbanisme.
Article 77.- Titularitat i afectació del sòl
Els sòls que el Pla d’ordenació urbanística municipal afecta com a sistemes queden
vinculats a aquesta destinació. La titularitat pública per al servei públic opera una vegada
adquirit el sòl per l’Administració. Mentre que no es faci efectiva l’adquisició d’aquests
sòls per part de l’Administració, mitjançant els mecanismes establerts per la legislació
urbanística, continuarà la propietat privada però vinculada a la destinació assenyalada.
SECCIÓ 2.- COMUNICACIONS
Article 78.- Disposicions generals
El P.O.U.M. estableix les determinacions dels sistemes de comunicació, sens perjudici
del seu ulterior desenvolupament a efectes d’urbanització. En el cas de Vilanova de
Prades, els sistemes d’infrastructures de comunicació queden limitats al sistema viari
(clau X).
Article 79.- Sistema viari, (clau X)
1.- El sistema viari comprèn les instal·lacions i els espais reservats al traçat de la xarxa
viària i exclusivament dedicats a l’ús de vialitat i aparcament.
2.- S’estableixen les següents categories de vies:
2.1.- Clau X.1:
Xarxa bàsica territorial constituïda per carreteres i autovies o vies segregades, subjectes
a la seva legislació específica.
2.2.- Clau X.2:
Xarxa viària bàsica, formada pels carrers i camins estructurants assenyalats dins del sòl
urbà i no urbanitzable i els indicats en el sòl urbanitzable, destinats a comunicar les
diferents àrees urbanitzades del municipi, a dotar-lo d’espais d’aparcament i a comunicarlo
amb els municipis veïns.
2.3.- Clau X.3:
Xarxa complementària, comprèn la resta de carrers del sòl urbà no principals i els camins
del sòl no urbanitzable que tenen com a funció donar accés a les finques i a les
parcel·les. En el sòl urbanitzable és determinaran mitjançant la redacció del Pla parcial
corresponent.
NORMES URBANÍSTIQUES 38

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
2.4.- Clau X.4:
Aparcaments, formats pels terrenys expressament reservats per aquesta finalitat.
2.5.- Clau X.5:
Xarxa de vies pecuàries, recorreguts paisatgístics i d’interès natural, constituïda per vies
que cal recuperar pel seu caràcter vertebrador del territori no urbanitzat i mantenir-les per
la seva funció de connexió amb les àrees urbanes o entre espais naturals.
3.- Els terrenys destinats a sistema viari i les seves franges de protecció no són
edificables ni amb caràcter provisional. En els plànols d’ordenació es grafien les línies de
no-edificació d’acord amb la legislació sectorial de la matèria.
4. Les determinacions del Pla, pel que fa a la xarxa viària es podran completar mitjançant
la redacció dels plans especials o parcials, segons correspongui, i podrà ajustar-se el seu
traçat mitjançant plans de millora urbana en el sòl urbà.
5. A la xarxa viària urbana i camins veïnals caldrà preveure reserva d’espai suficient per a
la col·locació i la integració dins el paisatge de contenidors o equivalents.
6. La col·locació de cartells o altres mitjans de propaganda visibles des de la via pública
estarà sotmesa a les determinacions de la legislació vigent, Llei 25/1988 de carreteres de
l’Estat (article 24), RD 1812/1994 (article 90), Llei 7/93 de carreteres (article 32), i a la
prèvia llicència municipal.
En qualsevol cas queda prohibit situar publicitat dins la xarxa bàsica territorial i dins de
tots els camins rurals dels municipis de Vilanova de Prades. Només s’admet situar
indicadors en les cruïlles dels camins per tal de facilitar la localització de masies,
jaciments arqueològics o altres elements del patrimoni cultural i natural.
Article 80.- Xarxa bàsica territorial
1.- Les vies segregades i carreteres fora del sòl urbà que formen la xarxa bàsica territorial
hauran de respectar, d’acord amb la legislació sectorial vigent el règim de protecció
consistent en:
a.- La zona d’afecció, on només s’admetran els usos que siguin compatibles amb la
seguretat vial i les obres d’enjardinament o viàries.
b.- La línia d’edificació, a la distància prevista per la legislació vigent des de la calçada on
no s’admetrà cap tipus d’obra nova.
2.- En concret, per a la xarxa bàsica territorial, s’estableix una servitud de protecció que
determina la línia d’edificació, grafiada als plànols d’ordenació d’acord amb el que
disposa la legislació de carreteres: Reial decret 1211/1990, de 28 de setembre, pel qual
s’aprova el Reglament de la Llei d’ordenació dels transports terrestres i la Llei 7/1993, de
30 de setembre, de carreteres. Aquests sòls poden ser de domini privat amb els usos que
estableix el Pla però ajustant-se sempre a les limitacions que estableix la legislació de
carreteres abans esmentada.
Article 81.- Camins rurals
Xarxa viaria bàsica o primària:
És la formada pels camins rurals/agrícoles estructuradors o primaris en el sòl no
NORMES URBANÍSTIQUES 39

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
urbanitzable. També s’hi consideren els camins determinats per la prevenció i extinció
d’incendis o forestals. L’amplada mínima útil mai serà inferior a 4 metres amb corbes amb
radi de gir de 5 metres. Els camins sense continuïtat han de finalitzar en un cul de sac de
radi 8 metres.
Les distàncies de protecció dels camins rurals, a cada banda de camí, són de 12 m, en
els camins de la xarxa bàsica, amidats respecte l’eix del camí. Dins aquesta banda de
protecció no està permès cap tipus de construcció que no estigui directament relacionada
amb el condicionament o manteniment del camí
Xarxa viaria rural secundària:
És la formada pels camins rurals/agrícoles no principals en el sòl no urbanitzable.
L’amplada mínima útil mai serà inferior a 3 metres amb corbes amb radi de gir de 5
metres. Els camins sense continuïtat han de finalitzar en un cul de sac de radi 8 metres.
Les distàncies de protecció dels camins rurals, a cada banda de camí, són de 8 m, en els
camins de la xarxa secundària amidats respecte l’eix del camí. Dins aquesta banda de
protecció no està permès cap tipus de construcció que no estigui directament relacionada
amb el condicionament o manteniment del camí
Als efectes del compliment de les disposicions anteriors, s’indiquen en el plànol
d’estructura general del territori els camins rurals que s’integren a la xarxa viària bàsica i
secundària. També es consideraran incorporats com a xarxa viària bàsica els
determinats, per a la prevenció d’incendis o qualsevol altra contingència d’interès general,
en el pla elaborat per l’Administració competent en la matèria.
En el sòl no urbanitzable tots els camins rurals tenen la categoria de complementaris o
secundaris.
No podran obrir-se nous camins, vies rurals, pistes forestals o qualsevol altre tipus de
vialitat que no estigui prevista en aquest P.O.U.M. i/o en els plans especials que el
desenvolupin. Altrament, no es podrà modificar el perfil longitudinal i transversal dels
camins ni el seu traçat sense la corresponent llicència municipal. Les modificacions no
podran suposar en cap cas alteracions negatives de l’entorn natural.
Cruïlles: l’angle d’incidència dels camins principals no serà mai inferior als 45º, però es
procurarà que s’apropin al màxim possible als 90º. Sempre s’adequaran i es projectaran
les connexions de camins de manera que s’asseguri la visibilitat, sobretot quan el que
actua com a col·lector és de superior categoria que el camí al qual s’incorpora el trànsit.
Les pendents d’incidència no superaran mai el 5%, en pujada o baixada, en els darrers
25 metres i es faran les obres de fàbrica necessàries per donar continuïtat a les cunetes.
És prohibeix la col·locació de pals elèctrics, telefònics,…en l’espai del camí i a les
cunetes. No es podrà plantar cap arbre, arbust o similar a una distancia inferior a 3
metres de l’eix dels camins.
El paviment serà prioritàriament de grava, sauló compactat o materials permeables. Quan
el pendent del camí assoleix un 8%, s’haurà de preveure un tractament antilliscant
integrat en l’entorn.
Article 82.- Trams urbans i travesseres
NORMES URBANÍSTIQUES 40

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
D’acord amb la Llei 7/1993 de 30 de setembre, de carreteres, té consideració de tram
urbà la part de carretera que transcorre per sòl classificat com a urbà pel planejament
urbanístic. Es considera travessera la part de tram urbà en la qual hi ha edificacions
consolidades almenys en dues terceres parts de la seva longitud i que tingui un entramat
de carrers almenys en un costat.
En aquests trams, el règim d’autoritzacions seguirà les disposicions establertes en l’article
37 de la Llei 7/1993.
SECCIÓ 3.- ESPAIS OBERTS
Article 83.- Disposicions generals
S’ordenen com a espais oberts els parcs i jardins urbans que s’especifiquen com a tals en
els plànols d’ordenació, els parcs lineals al llarg de les infraestructures i així com els
entorns dels cursos d’aigua, rieres i espais que pel seu valor ambiental, ecològic i
paisatgístic han de garantir els corredors biològics i la relació de la població amb el medi i
l’homogeneïtat del paisatge.
Pel seu paper fonamental en el manteniment del paisatge, els espais oberts hauran de
tenir un tractament específic i acurat de neteja i manteniment compatible amb la seva
funció ambiental.
Es consideren sistemes d’espais oberts els següents: el sistema d’espais lliures públics
definit a l’article 34.5 de la llei d’Urbanisme, parcs i jardins urbans, clau V, l’hidrogràfic o
cursos d’aigua, clau H i el de protecció de sistemes clau (S).
Article 84.- Sistema d’espais lliures públics / Parcs i jardins urbans, (clau V)
1.- Formen el sistema de zones verdes tots els parcs (urbà, forestal, esportiu), jardins
urbans, places, rambles i tot l’espai lliure de verd públic de Vilanova de Prades en sòl
urbà, urbanitzable o no urbanitzable existent o de nova creació identificats en els plànols
d’ordenació amb la clau V.
2.- Són espais lliures eminentment arbrats que, independentment del seu règim
urbanístic, tenen com a funció principal el repòs, lleure i esbarjo de la població i, per tant,
el seu pendent mitjà serà inferior al 10% i la seva amplària mínima 10 m. S’especifiquen
en els plànols amb la clau V. La seva ubicació i els seus límits són inalterables d’acord
amb l’article 95 de la Llei d’Urbanisme.
3.- Només s’admetran les instal·lacions descobertes per a la pràctica esportiva, els jocs
infantils i serveis, sempre que ocupin menys del 5% de la superfície del parc. En cap cas
s’admetran aprofitaments privats de subsòl, sòl i volada d’aquests espais lliures. No
obstant això, al subsòl d’aquests sistemes s’admet que s’hi situïn serveis públics sempre
que es garanteixi l’enjardinament de la superfície i el manteniment de la qualitat dels
aqüífers (o subsòl). Temporalment, s’hi admet la instal·lació de fires i atraccions que no
malmetin els espais enjardinats.
4.- Les edificacions que confrontin amb espais lliures podran obrir finestres a l’espai
públic prèvia llicència municipal.
5.- Els solars que doni front a espais lliures públics podran tenir accés rodat a traves d’ells
amb l’ocupació mínima de l’espai necessari i amb el trànsit restringit.
NORMES URBANÍSTIQUES 41

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
Els solars que doni front a espais lliures podran tenir cossos sortints oberts tal com ho
estableixi la normativa corresponent.
6.- En la gestió d’aquests espais verds cal aplicar criteris que impliquin un respecte i un
bon ús dels recursos naturals, d’entre els quals cal remarcar:
6.1.- El consum racional de l’aigua per al reg, la selecció de les espècies vegetals, alhora
ornamentals, més ben adaptades al sòl i al clima d’aquesta part de la Conca de Barberà.
6.2.- El control integrat de plagues i la protecció del sòl per evitar-ne la pèrdua de la
fertilitat i la impermeabilització.
Article 85.- Sistema hidrogràfic, (clau H)
1.- Constitueixen el sistema hidrogràfic de Vilanova de Prades, el conjunt de canals,
rieres, torrents, làmines d’aigua, fonts naturals que estructuren el paisatge, així com les
diverses capes freàtiques del subsòl, identificats en els plànols d’ordenació amb la clau 2.
2.- Les rieres i els torrents, en els trams classificats de sòl no urbanitzable mantindran
una protecció lineal de 25 metres a partir del marge que delimita el llit d’aigua. En aquest
àmbit de protecció no s’admet cap tipus de construcció, llevat que sigui un servei de
millora del mateix sistema hidrogràfic. En els trams classificats de sòl urbà i sòl
urbanitzable la protecció és establerta per a cada cas als plànols d’ordenació.
En els trams de cursos d’aigua que es vegin afectats per preses o embassaments s’haurà
de redactar un Pla especial que ha de garantir que es minimitzi la incidència ambiental
sobre els espais lliures de l’entorn i la pròpia dinàmica del riu.
3.- Es prohibeixen les obres de canalització dels cursos hídrics, llevat que estiguin
dictaminades per l’Administració competent. En tot cas, es mantindran el domini i l’ús
públic dels terrenys superficials del llit anterior a la canalització i es garantirà la seva
integració en el paisatge.
4.- Les fonts localitzades en sòl no urbanitzable mantindran una protecció radial de 50 m.
A l’interior del cercle definit no s’admet cap tipus de construcció, tret de les obres de
millora de l’entorn de la font.
5.- L’aigua procedent de les capes freàtiques serà emprada prioritàriament per a l’ús
domèstic i per a l’agricultura mitjançant la construcció de pous sotmesos a llicència
municipal i a la inscripció i enregistrament a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). En el
cas que el pou es trobi dins d’una zona hidrogràfica protegida caldrà, prèviament a la
llicència municipal, recaptar informe de l’ACA o de l’organisme competent en matèria
d’aigües.
6.- En qualsevol cas es compliran les disposicions establertes pel Reial decret legislatiu
1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’aigües, el Reial decret
849/1986, d’11 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament de domini públic hidràulic (RDPH),
el decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la
legislació en matèria d’aigües de Catalunya.
7.- A tots els rius, rieres i torrents, en els trams classificats de sòl no urbanitzable, s’hi
estableixen les següents definicions:
NORMES URBANÍSTIQUES 42

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
7.1.- Zona fluvial: una franja delimitada per la línia de cota d’inundació de l’avinguda de
període de retorn 10 anys. En aquesta zona només es permeten tasques de manteniment
de la vegetació destinades a afavorir-ne un creixement equilibrat i a mantenir una
capacitat hidràulica mínima, en intervencions autoritzades per l’Agència Catalana de
l’Aigua. No s’hi permet cap tipus de construcció llevat del cas que es tracti d’un servei de
millora del propi sistema hidrogràfic.
7.2.- Sistema hídric: zona ocupada pel cabal de 100 anys del període de retorn. No s’hi
permet cap construcció o moviment de terres que modifiqui sensiblement el perfil natural
del terreny.
S’hi permet:
- Ús agrícola, llevat d’hivernacles. No es permeten tancaments de cap classe entre
parcel·les.
- Espais lliures, jardins i zones verdes i similars, de zones residencials, industrials o
comercials, sempre sense construccions.
- Usos recreatius, sense alteració significativa de les condicions naturals dels terrenys
afectats.
7.3.- Zona inundable: franja delimitada per la línia de cota d’inundació de l’avinguda de
període de retorn de 500 anys. Les futures edificacions de caràcter residencial haurien de
situar-se a una cota tal que no es produeixi la condició d’inundació moderada amb
l’avinguda de 500 anys de període de retorn. La zona d’acampada de càmpings restarà
fora de la zona d’inundació de l’avinguda de període de retorn 500 anys. Les futures
edificacions de caràcter comercial-industrial haurien de situar-se a una cota tal que no es
produeixi la condició d’inundació greu amb l’avinguda de 500 anys de període de retorn.
Article 86.- Sistema de protecció de sistemes, (clau S)
1.- Tenen la consideració de Sistema de protecció de sistemes, els sòls al llarg
d’infrastructures d’interès general i elements annexos, afectats per una servitud derivada
de la legislació sectorial; també l’espai necessari per a donar coherència a la seva
ordenació i/o funció. Es grafien als plànols d’ordenació i s’identifiquen amb la clau S.
2.- La seva destinació és la d’espai lliure que ha de constituir la reserva de sòl per a la
protecció de la infrastructura i/o estar disponibles per al pas de xarxes lineals de serveis
tècnics i ambientals de llarg recorregut.
3.- Son espais lliures permanents i no edificables. Només quan no hi ha cap altre
emplaçament alternatiu, s’hi pot autoritzar la instal·lació d’elements que estiguin
directament relacionada amb la seva funció.
SECCIÓ 4.- D’EQUIPAMENTS
Article 87.- Disposicions generals
Per la seva finalitat i titularitat pública, es regulen en aquest capítol els equipaments
destinats a usos públics i comunitaris, clau E, així com els espais reservats per a les
instal·lacions de les xarxes de subministrament d’aigua, d’energia, telecomunicacions,
sanejament i altres serveis tècnics i ambientals, clau T.
El Pla proposa una relació directa dels equipaments comunitaris i serveis tècnics amb els
espais lliures amb l’objectiu de donar continuïtat a l’espai públic.
NORMES URBANÍSTIQUES 43

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
Article 88.- Sistema d’equipaments, (clau E)
1.- El sòl destinat a usos públics, col·lectius i comunitaris, forma el sistema
d’equipaments, d’acord amb les categories següents:
1.1.- Docent: centres on es desenvolupa l’activitat educativa d’acord amb la legislació
vigent en aquesta matèria, clau E.1.
1.2.- Sanitari-assistencial: centres d’assistència primària, dispensaris, hospitals, centres
extrahospitalaris i residències geriàtriques, clau E.2.
1.3.- Religiós: temples, centres religiosos , clau E.3.
1.4.- Sociocultural: cases de cultura, biblioteques, teatres, museus, videoteques, centres
socials, llars de gent gran, centres d’esplai, temples i centres recreatius , clau E.4.
1.5.- Administratiu: Administració pública, serveis de seguretat pública, emergència i
seguretat civil, clau E.5.
1.6.- Proveïment: escorxadors, mercats i altres centres de proveïment, clau E.6.
1.7.- Cementiri, clau E.7.
1.8.- Esportiu i recreatiu: instal·lacions i edificacions esportives, d'esbarjo i serveis
annexos, clau E.8.
1.9.- Transport: aparcament- estacionament, estació- parada de bus, …, clau E9
1.10.- Ambiental: centre d’educació ambiental, punts informació de parcs, …, clau E.10
Els terrenys reservats per a equipaments de nova creació sense ús assignat
s’identifiquen als plànols d’ordenació amb la clau E.
2-. Els equipaments existents classificats com a tals pel P.O.U.M. restaran afectats al
destí que tinguin en el moment de l’aprovació del Pla. Per a canviar l’ús de l’equipament,
dintre dels admesos en aquest tipus de sòl, es requerirà l’elaboració d’un Pla especial de
la unitat de zona que es tracti. L’Ajuntament podrà denegar la tramitació del Pla especial
si considera que la supressió del servei existent augmentaria els dèficits urbanístics.
En cas de denegació de la sol·licitud de canvi que doni lloc al tancament del servei,
l’Administració actuant iniciarà el tràmit d’expropiació dels solar i les instal·lacions en el
termini de dos anys.
3.- El sòl classificat d’equipaments, per a equipaments de nova creació, haurà d’ésser de
titularitat pública i, en conseqüència, haurà d’ésser adquirit per l’Administració per
compra, expropiació, cessió gratuïta o qualsevol altre títol segons siguin les
circumstàncies de l’actuació. L’assignació de l’ús i condicions d’edificació dels
equipaments amb clau 7 de nova creació i no inclosos en cap sector de planejament o
polígon d’actuació es faran a través de plans especials.
L’edificabilitat neta per als nous equipaments es regularà per la major que resulta de
considerar les possibilitats edificatòries de les zones confrontants i els índexs següents:
Clau E.1.- Docent: 0,50 m2st/m2s
NORMES URBANÍSTIQUES 44

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
Clau E.2.- Sanitari-assistencial: 0,80 m2st/m2s
Clau E.3.- Religiós: 1,00 m2st/m2s
Clau E.4.- Sociocultural: 1,00 m2st/m2s
Clau E.5.- Administratiu: 1,00 m2st/m2s
Clau E.7.- Cementiri: 0,25 m2st/m2s
Clau E.8.- Esportiu: 0,50 m2st/m2s
L’índex d’edificabilitat de l’Equipament Administratiu del Polígon d’Actuació 1 serà de 3,00
m2st/m2s.
Tot i que els equipaments són de titularitat pública, s’admetrà que puguin ser gestionats
per empreses privades quan s’acompleixin les condicions següents:
a.- Que les entitats promotores no tinguin ànim de lucre o que en relació amb els béns
necessaris del contingut, les entitats esmentades no tinguin ànim de lucre pel que fa a la
gestió.
b.- Que el destí de l’equipament sigui per a activitats culturals, de culte i activitats
religioses, científiques, benèfiques i d’assistència social, sanitàries, esportives i docents,
a les quals es reconegui la seva utilitat pública o interès social.
c.- Que es justifiqui els terrenys en qüestió, no es previngui legalment, per a idèntic fi,
l’actuació pública.
d.- Que es justifiqui la necessitat col·lectiva de l’equipament en l’àmbit territorial en que
s’inscriu, i es respecti dins els fins específics per a equipaments la igualtat dels ciutadans
al seu accés.
4.- S’admeten tots els usos col·lectius i els terciaris de caràcter públic. Admet també l’ús
residencial restringit a les persones directament relacionades amb la gestió de
l’equipament sempre que el sostre destinat a residència no sobrepassi el 10% del total
del sostre edificable en la parcel·la on es localitza l’equipament, ni el màxim de 150 m2.
5.- L’edificació s’ajustarà a les necessitats funcionals dels diferents equipaments, al
paisatge, a l’organització general del teixit urbà en què se situen i a les condicions
ambientals del municipi. Les condicions de l’edificació seran les mateixes establertes per
a la zona contigua on se situa l’equipament. En el cas que l’equipament sigui contingu a
dues zones diferents, s’adoptaran les condicions de menys impacte per l’entorn immediat.
Es prestarà especial atenció al cromatisme de l’edificació, al tractament de l’espai no
edificat de la parcel·la i al tipus de tanca.
Article 89.- Sistema d’habitatge dotacional públic, (clau D)
1.- Definició: És un sistema urbanístic públic de sòl destinat a l’ús d’habitatges, per a
satisfer necessites temporals de determinats col·lectius.
2.- El POUM, inicialment no qualifica sòl per a sistema d’habitatge dotacional públic
3.- En aplicació de la legislació urbanística, l’Ajuntament pot obtenir sòl de titularitat
privada destinat al sistema d’habitatge dotacional públic per a cessió obligatòria i gratuïta,
per expropiació o per cessió onerosa acordada amb el propietari.
Article 90.- Sistema de serveis tècnics i ambientals, (clau T)
NORMES URBANÍSTIQUES 45

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
1. El sistema de serveis tècnics comprèn els terrenys destinats a la dotació
d’infraestructures de serveis:
1.1.- D’abastament d’aigües potables, plantes de tractament i potabilitzadores, ...,Clau
T.1.
1.2.- Centrals generadores d’energia, estacions transformadores, xarxa elèctrica, xarxa
de gas, parcs eòlics, les instal·lacions vinculades a l’estalvi energètic, ... ,Clau T.2.
1.3.- Xarxes d’aigües residuals, pluvials, depuradores, ... ,Clau T.3.
1.4.- Plantes de triatge, compostatge, dipòsits controlats de residus, incineradores , i
altres potencials serveis de caràcter ambiental, ... ,Clau T.4.
1.5.- Centre de comunicacions, antenes radioelèctriques, de telefonia, georeferenciació,
..., xarxes de cablejat i centres de distribució. ,Clau T.5.
1.6.- Infraestructures de rec, instal·lacions de prevenció d’incendis, parcs mòbils de
maquinària i altres no descrites en els punts anteriors, Clau T.6.
1.7.- Reserves de nova creació sense us assignat, Clau T.
També s’hi inclouen tots els elements necessaris per al funcionament correcte d’aquestes
instal·lacions.
2.- Són sòls preferentment de titularitat pública encara que poden ser gestionats per
empreses privades.
3.- Només s’admetran els usos directament vinculats amb la instal·lació o servei tècnic-
ambiental de que es tracti, amb les condicions de funcionament i seguretat
específicament regulades en la legislació tècnica de la matèria.
4.- L’edificació i les instal·lacions s’adaptaran a les necessitats del programa del servei
tècnic- ambiental que contenen, s’evitarà la formació de superfícies de contrast amb
l’entorn, dotant-les d’una tonalitat cromàtica que amenitzi línies i relleus al seu voltant; i es
disminuirà l’impacte visual produït des dels camins, l’autopista o les poblacions contigües,
mitjançant la instal·lació de barreres vegetals.
Els espais lliures d’edificació o instal·lació que constitueixen l’entorn d’aquests serveis es
consideraran com a espais lliures i rebran un tractament amb vegetació autòctona i
compatible amb les servituds derivades del servei.
5.- Quan el desenvolupament urbanístic municipal exigeixi la instal·lació d’algun dels
serveis abans assenyalats i no hagi una reserva específica de sòl en aquest Pla
d’ordenació urbanística municipal , es podran situar en sòl no urbanitzable, en els tipus de
sòl que així ho permetin, d’acord amb el procediment de l’article 48 de la Llei
d’Urbanisme, amb el tràmit previ del Decret 136/1999, de 18 de maig, de desplegament
de la Llei 3/1998, d’intervenció integral de l’administració ambiental.
6.- Les servituds generades per les instal·lacions es grafien en el plànol d’estructura
general i en el corresponent plànol d’ordenació.
6.1.- La servitud de les línies elèctriques aèries s’ha fixat orientativament a 12 m a banda i
banda en les línies de mitjana tensió (1kv < x < 66 kv) i a 25 m a banda i banda per a les
línies d’alta tensió (> 66 kv); tanmateix en cas de requerir-se més detalladament,
s’imposaran les servituds calculades segons l’article 162 del Reial decret 1955/2000, d’1
NORMES URBANÍSTIQUES 46

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
de desembre
Les línies de baixa tensió hauran de complir les distàncies de protecció que estableix el
Reglament electrotècnic de baixa tensió.
6.2.- Segons la legislació vigent, el dipòsit controlat de residus ha de tenir una zona de
seguretat de 10 m a comptar des de la protecció perimetral, i a continuació una zona de
25 m, en les quals s’hauran de realitzar treballs de neteja i manteniment periòdicament
per tal de prevenir incendis.
CAPÍTOL III.- REGULACIÓ I DESENVOLUPAMENT DEL SÒL URBÀ
SECCIÓ 1.- DISPOSICIONS GENERALS DEL SÒL URBÀ CONSOLIDAT I NO
CONSOLIDAT.
Article 91.- Definició i tipus
1.- Aquest P.O.U.M. delimita com a sòl urbà (SU) aquell sòl que tant pel seu grau de
consolidació de la urbanització i l’edificació com pel grau de compliment de les
obligacions establertes per la legislació urbanística respecte dels sòls urbanitzables
mereixen aquella classificació.
2.- Aquest Pla d’ordenació urbanística municipal estableix les zones següents:
- Zona de Nucli Antic, (claus 1 i 1*).
- Eixample Cases de Poble, (clau 2).
- Eixample Cases de Poble, (clau 2 HPP).
- Cases Unifamiliars aïllades, (clau 6).
- Sòl Industrial, (clau 7).
- Sòl no edificable (clau NE).
Article 92.- Determinació i ordenació del sòl urbà
1.- Els límits de SU, consolidat i no consolidat, zones, sistemes així com els àmbits de
planejament derivat per al posterior desenvolupament del Pla d’ordenació urbanística
municipal es delimiten en els plànols d’ordenació. Tot junt constitueix l’ordenació
detallada d’aquest sòl.
2.- Cada zona porta una clau alfanumèrica que l’identifica i permet relacionar la seva
localització amb les corresponents condicions de parcel·lació, edificació i ús establertes
per aquestes normes urbanístiques. Els terrenys reservats per a sistemes també
s’indiquen amb el corresponent codi alfanumèric.
3.- Per al desenvolupament de la gestió del P.O.U.M., en sòl urbà, s’assenyalen i
delimiten polígons d’actuació urbanística, per als quals s’estableix l’ordenació detallada
mitjançant la qualificació urbanística dels terrenys, i es determinen les condicions de
gestió i el règim de cessions.
NORMES URBANÍSTIQUES 47

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
4.- Per al desenvolupament de l’ordenació del P.O.U.M., es poden delimitar en sòl urbà,
plans de millora urbana, per als quals es definiran, objectius, edificabilitat bruta, densitat,
cessions i condicions de parcel·lació, edificació, ús i gestió.
Article 93.- Cessions gratuïtes en sòl urbà
Les cessions obligatòries i gratuïtes en actuacions poligonals en Sòl Urbà es
determinaran en la corresponent regulació i es realitzaran de la forma que disposa la
legislació vigent.
SECCIÓ 2.- ZONES EN SÒL URBÀ
Article 94.- Zona de nucli antic, (clau 1 i 1*).
1.- Definició de la zona
Aquesta zona ordena l'edificació del Centre Històric del municipi i es divideix en dos
subzones corresponents al nucli antic consolidat de Vilanova de Prades amb la clau 1 i a
la part edificable del Polígon d’Actuació 5 amb la clau 1*.
La finalitat d’aquest Pla d’Ordenació Urbanística Municipal es afavorir una millora de les
condicions de vida urbana, el manteniment del caràcter d’heretat i la regulació de les
possibilitats de substitució i renovació.
2.- Objectius generals.
És objectiu d’aquesta zona la recuperació del parc immobiliari basada en la rehabilitació
i/o substitució de l’edificació, i la millora de l’espai públic i de les infrastructures urbanes
(xarxes de serveis, equipaments i espais lliures) així com el manteniment de la tipologia
edificatòria del nucli antic.
La normativa del nucli històric va encaminada a la conservació dels valors, històrics,
artístics i arquitectònics autèntics i s’estableix que és prioritària la rehabilitació a la
substitució, valorant fonamentalment la protecció de conjunt a que conservi les tipologies
autòctones a part de les proteccions específiques d’immobles individualitzats.
3.- Determinacions de l’ordenació.
3.1.- Aquesta zona s’ordena mitjançant les normes d’edificació contingudes en aquest
apartat.
Per a completar i desenvolupar les determinacions d’aquest Pla es podran redactar
instruments de planejament amb la finalitat i objectius determinats en la legislació vigent.
La precisió d’alineacions arribarà a la fixació de reculades en fronts d’illa complets
respecte de les alineacions oficials i a la fixació de cantonades o xamfrans.
3.2.- Les actuacions en el marc de l’exercici de les facultats d’edificar que aquest Pla vol
potenciar, són la rehabilitació dels immobles o, si cal, la seva la substitució, i en aquest
sentit es declara rehabilitable la totalitat del sostre construït en cada parcel·la.
3.3.- Es defineixen diferents procediments d’intervenció, sense que el P.O.U.M. concreti
pormenoritzadament quina cal emprar per a cada actuació edificatoria a l’àmbit del Centre
Històric. El futur Pla especial de Protecció de Patrimoni contemplarà el règim concret de
NORMES URBANÍSTIQUES 48

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
les obres de conservació i restauració, millora, ampliació, substitució i nova edificació,
també el règim d'usos aplicables en els elements catalogats.
Per una banda en la Consolidació, Conservació, Restauració, Reutilització i Rehabilitació,
intervenció tipus A, i, per l’altra, en l’Ampliació, Substitució i Nova Planta, intervenció tipus
B.
Intervenció A:
A.1.- Consolidació: És tota iniciativa constructiva que contribueix a esmenar i reformar
aquells indrets de l’element que es considerin com a punts dèbils, per on es pugui
soscavar la seva durabilitat. Aquestes iniciatives no podran suposar cap alteració dels
valors de l’element.
Els mínims termes en que s’entendrà aquesta actuació són el de garantir l’estabilitat
estructural, i garantir l’estanqueïtat als agents, tant exteriors com interiors.
Es distingeixen dos tipus de consolidació a efectuar que es defineixen com:
A.1.1.- Consolidació provisional: Són aquelles obres destinades a garantir de manera
temporal l’estanqueïtat i estabilitat de l’element. Aquesta actuació generarà la immediata
posta en marxa de manera obligada de la consolidació definitiva, o d’altres formes
d’actuació, dins les condicions permeses en aquestes normes, en un terme de temps
determinat en cada cas per l’Ajuntament i que mai no podrà ser superior a un any.
A.1.2.- Consolidació definitiva: Són aquelles obres destinades a garantir de manera
perdurable l’estanqueïtat i estabilitat dels elements.
A.2.- Conservació: És el conjunt d’actuacions per impedir la degradació de l’estat original
de l’element sense perjudici de considerar la seva evolució al llarg del temps i la cura
pròpia per a prolongar la seva vida sense alterar les seves característiques.
La conservació no suposarà cap modificació de les qualitats de l’element.
Els termes en què s’entendrà la conservació, són:
A.2.1.- Seguretat: a més de la seguretat cap a la via pública, s’han de mantenir les
condicions d’estabilitat estructural i d’accés a l’immoble.
A.2.2.- Salubritat: el compliment de les normes higièniques mínimes vigents en cada
moment.
A.2.3.- Ornat públic: és la conservació, de forma adequada, dels elements estilístics i/o
decoratius i/o funcionals de l’obra original.
A.3.- Restauració: És tota actuació per retornar-li la fisonomia formal, material i cromàtica
que tenia l’element originalment, sense perjudici de considerar la seva evolució al llarg de
la història.
Aquestes actuacions han de preservar la memòria arquitectònica que tenia originalment
sense perjudici de considerar la seva evolució al llarg de la història.
No es consideraran dins d’aquest concepte les actuacions que no siguin contrastades per
l’anàlisi de testimonis gràfics i/o documentals de les parts a restaurar.
NORMES URBANÍSTIQUES 49

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
A.4.- Reutilització: És el fet de dotar l’element d’una funcionalitat en les condicions més
idònies, encara que el seu ús no sigui l’original. Per això poden ser necessàries obres de
diversa envergadura.
Intervenció B:
B.1.- Ampliació: És el fet d’augmentar el volum de l’edificació, en ocupació i alçada fins
assolir com màxim les condicions d’edificatories establertes en aquestes normes.
B.2.- Substitució: És el fet de substituir l’edifici existent un cop enderrocat per una nova
edificació d’acord amb les ordenances establertes en aquestes normes.
B.3.- Nova Planta: És el fet de construir una edificació en un solar lliure d’edificació
d’acord amb les ordenances establertes en aquestes normes.
4.- Condicions de l’Edificació
4.1.- Tipus d’edificació: Es fixa el tipus d’edificació tancada amb alineació a vial, amb
tipologia d’habitatge unifamiliar i plurifamiliar.
4.2.- El dret d’edificació es determina per l’aplicació directa dels paràmetres d’edificació
en planta baixa, alçada màxima, nombre de plantes i fondària edificable en plantes baixa i
pis, estructura parcel·laria i nombre d’habitatges.
4.3.- Condicions de parcel·la: A la Clau 1, es fixa la parcel·la mínima en 60 m2 llevat dels
solars preexistents amb inscripció registral anterior a l'aprovació inicial d’aquestes normes
del P.O.U.M. La façana mínima de la parcel·la serà de 4 metres, amb la mateixa excepció
del punt anterior. A la Clau 1*, es fixa la parcel·la mínima tal com es defineix en
l’ordenació del Polígon d’Actuació 5. La façana mínima de la parcel·la serà la que es
defineix a l’ordenació del Polígon d’Actuació 5
En tot cas es procurarà el mantenir l’estructura parcel·laria existent. No s’admeten
parcel·lacions ni agrupacions d’immobles. Només serà possible en els casos de parcel·les
o edificis confrontants que no assoleixin la superfície mínima i no estiguin catalogats
específicament.
4.4.- Tipus d’ordenació: El tipus d’ordenació de l’edificació serà segons l’alineació a vial.
L’edificació haurà d’ajustar-se a l’alineació de vial en el front de la parcel·la, la reculada
serà obligatòria quan existeixin jardins, patis i porxos, la conservació dels quals sigui
perceptiva.
4.5.- Nombre màxim d’habitatges: En la consolidació, conservació, restauració,
reutilització i rehabilitació no es podran alterar el nombre d’habitatges existents i en la
ampliació, substitució i nova planta, la superfície útil mitjana dels habitatges no serà
inferior a 60 m2 per a cada edifici.
5.- Ocupació de l’edificació:
Clau 1:
5.1.- Per a la Consolidació, Conservació, Restauració, Reutilització i Rehabilitació parcial
o integral de l’edifici: A la Planta Baixa, l’ocupació de l’edificació no superarà en cap cas
la consolidada per l’edificació en el moment de l’aprovació inicial del Pla.
NORMES URBANÍSTIQUES 50

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
5.2.- Per a l’Ampliació, Substitució i Nova Planta de l’edificació: La Planta baixa, serà
edificable en la seva totalitat amb un màxim de 3,50 m d’alçada tret de la part qualificada
com no edificable, clau 7.
5.3.- Planta Baixa: La planta baixa es regularà per l’article 36 d’aquestes normes. La seva
alçada lliure mínima serà de 3.00 metres per l’ús comercial i de 2,60 metres per l’ús
d’habitatge.
5.4.- En cap cas està permès l’altell o entressolat.
5.5.- Per a la Consolidació, Conservació, Restauració, Reutilització i Rehabilitació parcial
o integral de l’edifici: A les plantes pis, l’edificació no superarà en cap cas la consolidada
per l’edificació en el moment de l’aprovació inicial del Pla. En tot cas la profunditat
edificable serà com màxim de 18 metres.
5.6.- Per a l’Ampliació, Substitució i Nova Planta de l’edificació: A les Plantes Pis, seran
edificables en la seva totalitat tret de la part qualificada com no edificable, clau 18. En tot
cas la profunditat edificable serà com màxim de 18 metres.
Clau 1*:
L’ocupació màxima en planta baixa i planta pis, serà la que es determina l’ordenació del
Polígon d’Actuació 5.
6.- El nombre màxim de plantes per parcel·la:
Clau 1:
6.1.- Per a la Consolidació, Conservació, Restauració, Reutilització i Rehabilitació parcial
o integral de l’edifici: El nombre màxim de plantes correspon estrictament les
consolidades per l’edificació en el moment de l’aprovació inicial del Pla.
6.2.- Per a l’Ampliació, Substitució i Nova Planta de l’edificació: El nombre màxim de
plantes és de Planta Baixa, més 2 Plantes Pis i més Golfa segons determina l’annex 9
gràfics de la normativa. El solar situat al carrer de l’Església entre el sòl qualificat
d’Equipament i el sòl qualificat de clau 5, tindrà una franja de 3 metres d’amplària que
únicament serà edificable en planta baixa.
No estan autoritzats els altells, ni la comunicació de les últimes plantes amb els espais
sota coberta tret de les golfes autoritzades.
Clau 1*:
Per a les edificacions del Polígon d’Actuació 5, el nombre màxim de plantes és de Planta
Baixa, més 1 Planta Pis i més Golfa.
No estan autoritzats els altells i si la comunicació de les últimes plantes amb els espais
sota coberta i les golfes autoritzades.
7.- Alçada reguladora màxima:
Clau 1:
7.1.- Per a l’Ampliació, Substitució i Nova Planta de l’edificació: L’alçada reguladora
màxima és de 10,00 metres tal com s'estableix a les fitxes figures 1 i 2 annexes a la
NORMES URBANÍSTIQUES 51

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
normativa del POUM.
El gruix de sostre es considera com a mínim de 30 cm i el gruix de paviment es considera
com a mínim de 7 cm.
7.2.- Per a la Consolidació, Conservació, Restauració, Reutilització i Rehabilitació parcial
o integral de l’edifici: L’alçada reguladora màxima és estrictament la consolidada per
l’edificació en el moment de l’aprovació inicial del Pla.
7.3.- Quan es tracti de solars situats en illes edificades en les dues terceres parts, es
podran autoritzar altures que assoleixin la mitjana dels edificis ja construïts. S’entén per
mitjana dels edificis ja construïts la d’aquells edificis d’igual nombre de plantes que
ocupen la major longitud en el tram de carrer del que es tracta en cada cas. S’entén que
carrer equival al tram de via compresa entre dos transversals immediats i en el seu front
de façana.
En cap cas es podrà superar el nombre de plantes establert anteriorment.
7.4.- Punt d’aplicació de l’alçada reguladora: D’acord amb l’article 45 d’aquestes normes.
Clau 1*:
Per a les edificacions del Polígon d’Actuació 5, l’alçada reguladora màxima és de 7,20
metres més golfa i el punt d’aplicació de l’alçada reguladora serà d’acord amb l’article 46
d’aquestes normes.
El gruix de sostre es considera com a mínim de 30 cm i el gruix de paviment es considera
com a mínim de 7 cm.
7.5.- En tot cas l’alçada màxima de les edificacions es mesurarà sempre des del carrer de
menor cota altimètrica.
8.- Regulació dels Cossos Sortints:
Clau 1 i 1*:
8.1.- Regulació dels vols:
8.1.1.- Es prohibeixen els vols tancats i semitancats i s’admeten els vols oberts o balcons
en voladís d’un màxim de 0,40 m. respecte del pla de façana. Els balcons tindran una
longitud màxima 1,50 m excepte a la planta primera i estaran separats almenys 0,40 m.
del cos volat veí immediat, sigui o no del mateix edifici. La longitud de vol serà com a
màxim dues terceres parts de la longitud de façana, excepte en el primer pis que podrà
ocupar la seva totalitat menys 0,80 m. (descompte corresponent a 0,40 m. de distància de
cada mitgera).
8.1.2.- Per a la resta de paràmetres s’acomplirà el contingut de l’article 50 d’aquestes
normes.
Els cossos sortints hauran de situar-se a una alçada mínima de 3.50 metres respecte a la
voravia.
8.1.3.- A les façanes posteriors es prohibeixen els cossos sortints oberts, tancats i
semitancats.
NORMES URBANÍSTIQUES 52

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
8.1.4.- El gruix màxim del cos sortint obert no serà superior als 20 cm, comptabilitzant el
paviment i l’element estructural del forjat.
8.1.5.- Els cossos sortints tindran les dimensions tradicionals al tram de carrer i les
baranes de protecció seran del tipus tradicional de ferro amb brendoles verticals de
secció quadrada i passamà de platina rectangular.
8.2.- Especificitats per a la clau 1*:
8.2.1.- Únicament pot haver cossos sortints obert en el pla façana que dona a la xarxa
viària projectada en el Polígon d’Actuació 5, en la façana que dona sobre sòl qualificat de
sòl no edificable, clau 7 i en la façana que dona sobre el sòl qualificat de parcs i jardins,
clau PJ.
8.2.2.- Els cossos sortints acompliran amb les determinacions de l’apartat 8.1.
9.- Regulació de les Cobertes i Mitgeres.
9.1.- Pendent màxim de la coberta: La pendent màxima de la coberta serà del 30%. Amb
barbacana a la façana principal.
La coberta plana només s’autoritzarà en edificis consolidats com a bens patrimonials o en
els existents amb terrat.
Els edificis amb intervenció del tipus B no s’admet el terrat .
9.2.- Les parets mitgeres al descobert no podran acabar-se amb un envà pluvial vist.
10.- Condicions estètiques:
Les edificacions hauran d’adaptar-se a l’ambient del sector pel que fa als materials i
composició de façanes.
10.1.- Classificació de les actuacions:
10.1.1.- Les actuacions constructives sobre les façanes en l’àmbit de la Clau 1 i 1*, s’han
d’ajustar al paràgraf següent o la Carta de Color que pugui establir l’Ajuntament.
Els materials d’acabat de les façanes seran d’estuc o pintat de la gamma de colors ocres
terrossos en les dues tonalitats. Es prohibeixen els acabats tipus "granulite" o similar i
filetejats de les arestes amb materials plàstics o d’altres.
A tal efecte es classifiquen les actuacions igual que les intervencions constructives:
A: Consolidació, Conservació, Restauració i Reutilització.
B: Ampliació, Substitució i Nova planta.
Excepte indicació expressa, totes les disposicions seran preceptives tant en actuacions
de tipus A com en les de tipus B.
Per als edificis inclosos en el Catàleg, l’aplicació d’aquesta normativa tindrà en tot cas
caràcter subsidiari al contingut de la fitxa corresponent a cada edifici.
NORMES URBANÍSTIQUES 53

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
10.1.2.- Actuacions tipus A:
En façanes ja existents, les intervencions aniran encaminades al respecte de l’apartat
10.1.1.. Les intervencions de reutilització o rehabilitació de l’immoble hauran de permetre
una lectura de la façana similar a la tradicional, mantenint l’esquema de buits i plens.
Com a regla general les façanes dels edificis d’aquest àmbit, en ordre a la conservació de
les característiques arquitectòniques del conjunt s’han de conservar.
Els elements arquitectònics petris originals antics o de fusta significatius no es podran
destruir a resultes d'obres de consolidació, conservació, restauració, reforma i
reutilització.
La composició de façana serà plana amb la proporció de buits i plens corresponents a la
mitjana del carrer. A totes les obertures es mantindrà el domini de la major dimensió
vertical respecta la horitzontal d’acord amb les tipologies d’obertures, mesures i
proporcions tradicionals al nucli històric al tram de carrer.
10.1.3.- Actuacions tipus B:
En obres de substitució o ampliació de l’edificació existent, es tracta d’aconseguir, a
través del control cromàtic i la composició de la façana, una integració amb l’entorn sense
renunciar als atributs i llenguatge propis de l’arquitectura actual, evitant mimetismes o
reproduccions anacròniques.
Només es podran enderrocar aquells de les quals la seva tipologia compositiva sigui
aliena al nucli històric o per raons de ruïna que faci necessària la seva reconstrucció. En
aquest darrer cas es podrà refer la façana adaptant-se a les característiques
compositives i de proporcions d’acord amb les següents condicions:
Els elements arquitectònics existents amb anterioritat, petris originals antics o de fusta
significatius hauran d’incorporar-se a la nova edificació a resultes d'obres d’ampliació,
substitució i nova planta.
Com mínim el 30% de la façana serà de pedra segons tipologia pròpia del municipi.
10.1.4.- Actuacions en mitgeres:
El tractament de les mitgeres i envans pluvials visibles tindrà continuïtat amb la resta de
la façana, tant en materials com en els colors. No estan autoritzats els envans pluvials
amb plaques de fibrociment ni impermeabilitzacions amb materials bituminosos o
materials aïllants vistos.
10.2.- Materials i acabats
10.2.1.- Suports
En les obres de restauració i manteniment de la façana original, s’haurà de verificar la
consistència i regularitat de l’arrebossat abans de refer l’acabat. No s’admetran repintats
o estucats damunt de suports arenitzats, apedaçats o degradats. En aquests casos caldrà
refer l’arrebossat. S’utilitzarà un morter bastard de calç aèria, ciment hidràulic (proporció 1
a 3) i sorra de riu neta i de granulometria mitjana (diàmetre 1 a 1,5 mm). L’acabat serà
reglejat i amb textura de remolinat fi.
10.2.2.- Documentació prèvia
NORMES URBANÍSTIQUES 54

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
En cas d’existir decoracions pictòriques ornamentals (sanefes, plafons o simulacions de
carreus o relleus) es documentarà fotogràficament i cromàticament l’acabat existent, i
se’n lliurarà una còpia de tot el material a l’Ajuntament per a la seva classificació i estudi.
10.2.3.- Repicat de revestiments
No s’admetran operacions de repicat dels revestiments per tal de deixar el mur vist
(pedra, tàpia, ceràmica). Sols es permet en elements específics (emmarcaments, sòcols,
etc,) i sempre que els materials estiguin en bon estat i la coherència amb el sistema
constructiu original ho justifiqui.
10.2.4.- Elements arquitectònics
Els elements arquitectònics de pedra natural de les façanes o altres, es respectaran i per
a la seva neteja només podran ser utilitzats mitjans no destructius. No son autoritzats els
abuixardats ni les neteges de sorra i aigua a pressió, aplicació d’àcids o altres elements
destructius o abrasius. Els morters a emprar en la reparació d’elements arquitectònics
resseguits de carreuats, maçoneria, etc. seran només de calç. No estan autoritzats per la
restauració els ciments pòrtland o d'altres que també siguin agressius als materials petris
originals,
10.3.- Acabats en actuacions de tipus A
a.- Paraments
El revestiment final del parament haurà de ser estuc o pintura. En el primer cas l’acabat
serà lliscat o raspat marcant carreus o no a junt de punxó. Les pintures seran sempre
mates i llises, aplicades amb uniformitat en tot el parament. Hauran de permetre una
suficient impermeabilitat i transpirabilitat del suport, i la seva pigmentació serà homogènia
i estable a la llum.
S’admetran els estucs tipus “monocapa” sempre que no es tracti de morters d’àrid
projectat o planxat; la grandària de l’àrid no sigui superior als 2 mm i la textura d’acabat
sigui la mateixa a l’estuc tradicional.
En obres de rehabilitació de les façanes, en el cas de que existeixin pintures tradicionals
del segle XIX o anteriors, s’haurà d’optar per la seva restauració, seguint les
característiques originals. En el cas de no ser factible la reproducció de les
característiques originals de les pintures existents per motius econòmics, es podrà optar
per pintar damunt amb pintura llisa reversible que permeti la recuperació dels dissenys
tradicionals en el futur, i s’aportarà un reportatge fotogràfic detallat de la pintura existent
que s’adjuntarà a l’expedient. No es podran destruir en cap cas les pintures existents.
b.- Aplacats
No es podran utilitzar aplacats o revestiments de ceràmica, pedra natural o artificial,
formigó, etc. Sols en elements puntuals de la planta baixa (sòcol) o de les plantes
superiors (emmarcaments, lloses de balcó) es permet la utilització de la pedra local,
sempre que l’acabat sigui buixardat o a tall de serra.
c.- Fusteries
Els elements de fusteria es tractaran amb esmalts opacs. No s’admetran vernissos o la
fusta vista.
NORMES URBANÍSTIQUES 55

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
En el cas de substitució de la fusteria o proteccions existents s’haurà d’utilitzar la fusta
natural pintada. No s’admetran fusteries o persianes enrotllables de plàstic. La fusteria i
les persianes enrotllables podran ser metàl·liques sempre que tinguin un acabat lacat
amb color opac, ajustats als continguts de la carta de colors.
Els tancaments exteriors seran de fusta natural del tipus tradicional de doble full
practicable. El disseny serà el tradicional a la zona amb els envidrats repartits en quadres
per llistons horitzontals. L’acabat haurà d’ésser en tonalitat fosca. En el cas d’emprar
material per envernissar, caldrà prèviament tintar la base de tonalitat fosca. No
s’autoritzen aluminis anoditzats de textura metàl·lica, lacats de color blanc o altres
materials aliens a les característiques tradicionals al conjunt històric. No s’autoritzen
persianes encastades enrotllables de caixó. Les persianes hauran d’ésser del tipus
enrotllables de corda o altres tradicionals al nucli històric i hauran de ser de tonalitat fosca
adients a la façana.
10.4.- Acabats en actuacions de tipus B
a.- Paraments
En les actuacions del tipus B regiran els mateixos materials i acabats descrits per a les de
tipus A. No obstant això s’admetran solucions coherents amb el projecte que utilitzin
acabats amb formigó vist i aplacats de pedra. Queden prohibits els acabats amb ceràmica
vista.
Els morters emprats en els revestiments de les façanes de nova construcció hauran
d’ésser de calç del tipus tradicional.
b.- Sòcols
Els sòcols seran preferentment de pedra, buixardada o a tall de serra. No obstant això,
s’admetran aplacats de materials industrialitzats, sempre que en textura, especejament i
color puguin assimilar-se a aquella. Es prohibeixen expressament els aplacats de
ceràmica vidrada o pedra irregular.
c.- Fusteries
Els tancaments exteriors seran de fusta natural del tipus tradicional de doble full
practicable. El disseny serà el tradicional a la zona amb els envidrats repartits en quadres
per llistons horitzontals. L’acabat haurà d’ésser en tonalitat fosca. En el cas d’emprar
material per envernissar, caldrà prèviament tintar la base de tonalitat fosca. No
s’autoritzen aluminis anoditzats de textura metàl·lica, lacats de color blanc o altres
materials aliens a les característiques tradicionals al conjunt històric. No s’autoritzen
persianes encastades enrotllables de caixó. Les persianes hauran d’ésser del tipus
enrotllables de corda o altres tradicionals al nucli històric i hauran de ser de tonalitat fosca
adients a la façana.
La fusteria podrà ser metàl·lica sempre que tingui un acabat lacat amb color opac,
ajustats als continguts en la carta de colors.
d.- Casos excepcionals
En obres en les que la singularitat de l’emplaçament, o l’ús de l’edifici ho justifiquin es
podran autoritzar materials d’acabat diferents dels previstos en aquest article.
NORMES URBANÍSTIQUES 56

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
10.5.- Control cromàtic
Tots els projectes referents a actuacions constructives sobre façanes existents o de nova
planta hauran de preveure el color dels acabats, com a condició indispensable per a
l’atorgament de la llicència.
a.- Plantes baixes:
En edificis que tinguin la planta baixa amb una proporció de forats superior a la de
massissos, serà obligatori aplicar-hi un color diferent del parament general.
b.- Color de la fusteria:
A més del color dels paraments caldrà especificar en les sol·licituds el color de la fusteria,
que haurà d’harmonitzar amb el color del parament.
c.- Colors complementaris:
Al marge dels tons autoritzats en els apartats anteriors, es podran fer servir colors de
tonalitats diferents, amb major saturació i menor lluminositat, en ràfecs, frisos,
sotabalcons o altres elements decoratius, sempre que no afectin més d’un 20% del
parament total de la façana.
10.6.- Estudis cromàtics
Podran autoritzar-se altres tonalitats que les especificades més amunt, sempre que
existeixi constància de la seva existència en la façana, o quan s’aporti un estudi cromàtic
complet de l’actuació, que permeti avaluar el resultat de la proposta i la seva relació amb
les finques de l’entorn.
L’Ajuntament podrà afegir els colors i tonalitats que consideri ajustats a la realitat
cromàtica de la Clau 1 i 1*.
10.7.- Tècniques i productes recomanats
a.- Neteja d’estucs:
Quan una façana conservi aquest acabat i estigui en bon estat, es procedirà a la seva
neteja (aigua a baixa pressió, màxim 15 atmosferes o raspalls manuals) i posterior
tractament hidrofugant, amb resines de metilpolisiloxà al dissolvent, un producte
transpirable i que no alteri el color del suport.
b.- Recobriment de paraments (edificis estucats o pintats):
Si el cromatisme s’ha esvaït, o la superfície d’acabat està sols lleugerament erosionada
es recomana la preparació del suport amb una emprimació consolidant, i el restabliment
cromàtic amb un acabat de poc poder cobrent.
Es pot fer servir una pintura de silicat de potassa, aplicada sobre una emprimació de
silicat, o bé una pintura de terpolímers al dissolvent –pliolite- prèvia fixació del suport amb
un emprimació transparent de copolimers vinílics al dissolvent.
c.- Pintat de paraments:
NORMES URBANÍSTIQUES 57

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
En tots els casos en que el suport estigui pintat amb pintures plàstiques, sempre que hi
hagi bona adherència, es netejarà i emprimarà el suport amb un producte a base de
copolímers vinílics al dissolvent, i s’acabarà amb dues capes de pintura acrílica en
emulsió.
Renovació d’acabats:
En casos de suports degradats, ja sigui per manca de cohesió, despreniments o
problemes estructurals de l’edifici, aconsellem eliminar tot el revestiment i procedir a
aplicar un nou arrebossat, pintant o estucant posteriorment en funció de l’acabat original.
d.- Elements petris. Consolidació o reposició:
Si la pedra es disgrega es consolidarà amb productes a base de copolímers de siloxà al
dissolvent. Quan hi hagi pèrdues de volum es refaran les motlluracions amb morters de
reposició hidràulics o epoxídics, armats amb malles inorgàniques o armadures
inoxidables en cas de pèrdues importants.
Si les pèrdues són superiors al 25% total, es reposaran els carreus afectats, amb material
de la mateixa procedència.
e.- Elements petris. Tractament cromàtic:
Els elements de pedra natural o artificial es netejaran amb aigua a baixa pressió i
detergents neutres. Si estan en bon estat es protegiran superficialment, hidrofugant-los
amb productes a base de resines de metilpolisiloxà, sense alterar-ne el color ni la textura.
Els carreus aïllats, els no motllurats, i els que estiguin en mal estat, aconsellem revestirlos
o pintar-los, respectant el cromatisme diferenciat propi de la composició original de la
façana.
f.- Fusteria i serralleria:
La fusteria i serralleria un cop sanejades i amb les emprimacions corresponents,
s’acabaran amb esmalts sintètics. Aconsellem brillants per a la fusteria, i setinats o amb
partícules fèrriques per a la serralleria.
10.8.- Adaptació a l'entorn.
La composició estètica de les construccions s'haurà d'adequar a l'ambient on es realitzi,
entenent, malgrat tot, que no es tracta de repetir o mimetitzar elements de l'entorn, sinó
d'adaptar-se i d'integrar-se al màxim dins del conjunt ambiental.
Amb aquesta idea i sense perjudici de l'adopció d'altres mesures per part de l'Ajuntament
que siguin apropiades al cas, mitjançant les corresponents Ordenances Municipals, es
seguiran les indicacions concretes dels següents apartats.
10.9.- Normes del projecte.
En els projectes de reforma, ampliació o nova edificació s'especificarà tant en la memòria
com en els plànols el compliment de la normativa de protecció i estètica del barri. A tal
efecte, en les façanes figuraran els detalls constructius de tots els elements arquitectònics
a escala adequada i relacionant els materials i els acabats projectats.
A la memòria, es justificarà l'elecció dels materials en base a l'entorn de l'obra.
NORMES URBANÍSTIQUES 58

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
Sempre que en el solar de referència ja existeixi alguna construcció, la petició de llicència
s'acompanyarà també de fotografies en color tant de les façanes exteriors com de les
interiors, si és el cas.
Les fotografies comprendran també les façanes dels 2 edificis contigus.
En cas que a una distància inferior 20 m. del centre d'alguna façana de l'edifici de
referència existís alguna construcció inclosa en el Catàleg Municipal d'edificis d'interès
arquitectònic, històric o artístic, s'aportaran també fotografies en color de totes les
façanes existents entre els dos edificis.
10.10.- Elements d'interès.
En tot tipus d'obres es conservaran els elements arquitectònics de remarcat interès
existents i, en cas de trobar-ne algun de nou en el decurs de les obres, s'hauran de posar
de nou en valor combinant-los adientment dins l'edifici i prèvia consulta als Serveis
Tècnics Municipals que en qualsevol cas podran disposar altres solucions d'obligat
compliment.
10.11.- Obertures.
Amb la finalitat de mantenir l'actual proporció buit/ple dels edificis existents, la relació
entre la superfície de les obertures de les plantes de pis i la superfície de la façana
corresponent no superarà la proporció de 1:4.
L'amplada de les obertures de les plantes de pis no sobrepassarà la dimensió d'1'20 m.
per balconades i 0,80 m per finestres. A les plantes pis la separació entre dues obertures
continues no serà mai inferior a l’amplada de l’obertura. A les plantes golfa, es podran
disposar les obertures separades per un massís d’obra de 30 cm com a mínim
d’amplada.
En la planta baixa no s’autoritzen les obertures d'amplada superior als 3m. de llum.
La separació entre dues obertures contigües no serà mai inferior a 30 cm., i la separació
de qualsevol obertura exterior de la Planta Baixa i Plantes Pis, al límit mitjaner serà com a
mínim de 60 cm.
10.12.- Cobertes.
Les cobertes seran inclinades i fetes amb teula àrab amb una pendent màxima de 30% i
les mateixes tindran barbacana.
Els espais sota coberta resultants, són utilitzables com a traster, quan l’accés hi és
possible des dels espais comunitaris de comunicació vertical, o comunicats directament
amb l’última planta dels habitatges.
Els espais sota coberta resultants, són utilitzables com dependencies d’un habitatge,
quan l’accés hi és possible des de l’última planta dels habitatges i formen part del mateix.
10.13.- Revestiments particulars.
a.- Ceràmica
Els revestiments ceràmics s'utilitzaran amb gran moderació, en petites proporcions, colors
NORMES URBANÍSTIQUES 59

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
i dibuixos de tipus tradicionals i únicament en revestiments d'elements com ara balcons,
ràfecs, trencaigües, etc. ...
Es prohibeixen els de dibuixos que no siguin de tipus geomètric senzill.
b.- Metalls
En elements de manyeria s'utilitzarà preferentment l’acer, el ferro colat i la forja. Es
prohibeix la utilització de l'alumini en to natural i de l'acer inoxidable.
c.- Plàstics i altres materials:
Es prohibeix l'ús del plàstic en elements vistos a l’àmbit de la Clau 1, tret de la fusteria de
tonalitat de fusta.
També es prohibeix l'ús d'aquells materials que no siguin tradicionals a l'àrea.
d.- Excepcions admeses.
Els metalls, plàstics i altres materials prohibits a l'àrea podran utilitzar-se, malgrat tot, per
la formació d'anuncis i rètols que sempre seran de mesures i caràcter discret i sense cap
mena d'estridència.
Per això els rètols i anuncis lluminosos no podran ser de tipus intermitent o variable,
excepte els rètols i anuncis lluminosos de locals de servei públic com ara farmàcies i
d’altres .
11. Condicions d’us.
S’admeten els usos següents:
Habitatge: Unifamiliar.
Habitatge: Plurifamiliar.
Comerç a la menuda.
Residència Col·lectiva.
Oficines i serveis.
Hoteler.
Allotjament rural.
Restauració.
Tallers, segons condicions d’activitats industrials de 1ª i 2ª
Magatzem.
Aparcament.
Educatiu.
Sanitari-Assistencial.
Esportiu
Cultural.
Associatiu.
Religiós.
Garatge- Aparcament.
Article 95.- Zona de Eixample Cases de Poble, (clau 2)
1.- Definició
Aquesta zona ordena l'edificació entre mitgeres, amb les façanes alineades a la línia
NORMES URBANÍSTIQUES 60

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
oficial de carrer que resulten de la ordenació de l’edificació dels Polígons d’Actuació 1, 2 i
4 del P.O.U.M. de Vilanova de Prades.
2.- Condicions de la Parcel·lació
Polígon d’Actuació 1:
La superfície mínima de la parcel·la serà de 60 m2.
La façana mínima de la parcel·la serà de 5 metres.
Polígon d’Actuació 2:
La superfície mínima de la parcel·la serà de 65 m2.
La façana mínima de la parcel·la serà de 5 metres.
Polígon d’Actuació 4:
La superfície mínima de la parcel·la serà de 75 m2.
La façana mínima de la parcel·la serà de 5 metres.
3.- Condicions de l’edificació
Tipus d’ordenació: El tipus d’ordenació de l’edificació serà, segons l’alineació de vial.
L'edificació haurà d’ajustar-se a l’alineació de vial en tot el front de la parcel·la.
Fondària edificable: Serà la que resulti de la modulació de l’edificació establerta per a
cada Polígon d’Actuació.
Polígon d’Actuació 1: Les definides en el plànol 07, “Qualificació del sòl urbà, proposta
de pre-catàleg de patrimoni, proposta d’ordenació de les edificacions dels Polígons
d’Actuació i alineacions i rasants”.
Polígon d’Actuació 2: Les definides en el plànol 07, “Qualificació del sòl urbà, proposta
de pre-catàleg de patrimoni, proposta d’ordenació de les edificacions dels Polígons
d’Actuació i alineacions i rasants”.
Polígon d’Actuació 4: Les definides en el plànol 07, “Qualificació del sòl urbà, proposta
de pre-catàleg de patrimoni, proposta d’ordenació de les edificacions dels Polígons
d’Actuació i alineacions i rasants”.
Ocupació màxima: Serà la que resulti de la modulació de l’edificació establerta per a cada
Polígon d’Actuació.
Planta baixa: La planta baixa es regularà per l’article 36 d’aquestes normes. La seva
alçada lliure mínima serà de 3,00 metres sense cossos sortints i de 3,50 metres amb
cossos sortints.
Alçada reguladora: L’alçada reguladora de l’edificació serà:
Anotació en el Plànol Número de plantes Alçada màxima
1 Planta Baixa (Pb) 3,50 metres
NORMES URBANÍSTIQUES 61

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
2 Planta Baixa i una Planta Pis (Pb + 1Pp) 7,20 metres
3 Planta Baixa i dos Plantes Pis (Pb + 2Pp) 10,20 metres
No estan autoritzats els altells i si la comunicació de les últimes plantes amb els espais
sota coberta. No estan autoritzades les golfes.
En tot cas l’alçada màxima de les edificacions es mesurarà sempre des del carrer de
menor cota altimètrica.
Cossos Sortints: Estan autoritzats els que es determinen a la Clau 1.
Pendent màxim de la coberta: El pendent màxim de la coberta, serà del 30%.
Densitat màxima d’habitatges:
Polígon d’Actuació 1:
Un habitatge cada 70 m2 de sòl edificable de clau 2.
Polígon d’Actuació 2:
Un habitatge cada 65 m2 de sòl edificable de clau 2.
Polígon d’Actuació 4:
Un habitatge cada 75 m2 de sòl edificable de clau 2.
Aquesta densitat màxima no serà aplicable en el 30% del sostre que es correspongui a
habitatges de protecció pública per tal de possibilitar habitatges d’un mínim de 70 m2 útils
i un màxim de 90 m2 útils.
Per a tota la clau les parets mitgeres al descobert no podran acabar-se amb un envà
pluvial vist i tindran la consideració de façana.
Per a la resta de condicions d’edificació i d’estètica s’estarà al determinat a la clau 1 i 1*.
4.- Condicions d’us.
S’admeten els usos següents:
Habitatge Unifamiliar en filera amb regulació específica.
Habitatge: Plurifamiliar en el 30% del sostre que es correspon als habitatges de protecció
pública.
Comerç a la menuda.
Residència Col·lectiva.
Oficines i serveis.
Hoteler.
Allotjament rural.
Restauració.
Tallers, segons condicions d’activitats industrials de 1ª i 2ª
Magatzem.
Aparcament.
Educatiu.
Sanitari-Assistencial.
Esportiu
NORMES URBANÍSTIQUES 62

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
Cultural.
Associatiu.
Religiós.
Garatge- Aparcament.
5.- Regulació específica.
Les construccions en filera adoptaran característiques estètiques semblants a les
tradicionals i alteraran models diferents per tal d’evitar l’impacta que els habitatges en
filera tenen sobre el paisatge urbà.
6.- Condicions dels Polígons d’Actuació.
Les condicions d’edificació de la clau 2 no determinades anteriorment es concreten a
l’article 99 pel que fa al Polígon d’Actuació 1, a l’article 100 pel que fa al Polígon
d’Actuació 2 i a l’article 102 pel fa al Polígon d’Actuació 4.
Article 96.- Zona de Eixample Cases de Poble, (clau 2HPP)
Comprèn aquesta zona els terrenys l’ordenació dels quals respon a una configuració o
promoció unitària i a una disposició de volums i forma urbana de caràcter singular.
Comprèn aquesta zona àrees en sòl urbà, en procés d’urbanització, les quals responen a
una disposició de volums i forma de caràcter singular. La volumetría específica projectada
està concretada en el Pla i està inclosa en el Polígon d’Actuació 1, 2 i 4.
Volumetría específica projectada de nova ordenació
1.- Definició
Comprèn àrees singulars per les característiques especials del seu emplaçament, per les
condicions urbanístiques del seu entorn o per la pròpia arquitectura construïda, i que es
regulen de forma específica no assimilable als anteriors tipus d’ordenació. El P.O.U.M.
ordena els volums d’aquesta zona de forma precisa i obligatòria en el plànol 07,
“Qualificació del sòl urbà, proposta de pre-catàleg de patrimoni, proposta d’ordenació de
les edificacions dels Polígons d’Actuació i alineacions i rasants”.
2.- Condicions d’ús
Els que es defineixen en la fixa dels Polígons d’Actuació 1, 2 i 4.
3.- Condicions de parcel·lació
Les definides a la fitxa dels Polígons d’Actuació 1, 2 i 4.
4.- Edificabilitat
L’edificabilitat es regirà per l’ordenació volumètrica definida al plànol 07, “Qualificació del
sòl urbà, proposta de pre-catàleg de patrimoni, proposta d’ordenació de les edificacions
dels Polígons d’Actuació i alineacions i rasants” i per a les determinacions de la fitxa .
5.- Condicions de l’edificabilitat
5.1.- Alineacions de l’edificació:
NORMES URBANÍSTIQUES 63

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
L’edificació seguirà les alineacions que figuren al plànol 07, “Qualificació del sòl urbà,
proposta de pre-catàleg de patrimoni, proposta d’ordenació de les edificacions dels
Polígons d’Actuació i alineacions i rasants”, amb l’única excepció dels cossos sortints
admesos per aquestes Normes.
5.2.- Alçada reguladora màxima
a.- L’alçada reguladora màxima es fixa segons el nombre màxim de plantes que
determina el plànol 07, “Qualificació del sòl urbà, proposta de pre-catàleg de patrimoni,
proposta d’ordenació de les edificacions dels Polígons d’Actuació i alineacions i rasants”.
Anotació en el Plànol Número de plantes Alçada màxima
3 Planta Baixa i dues Plantes pis, (Pb + 2Pp + Golfa) 10,50 metres
La planta sotacoberta o golfa no pot ocupar més del 50% de la superfície de la planta
segona i caldrà la seva integració dins de la composició formal de conjunt. La planta sota
coberta no computarà a afectes de comptabilitzar el sostre edificable màxim.
b.- La coberta si és inclinada serà amb la direcció horitzontal paral·lela al carrer i amb un
pendent inferior al 30% constant.
5.3.- Ocupació de la parcel·la
L’ocupació de la parcel·la es defineix gràficament al plànol 07, “Qualificació del sòl urbà,
proposta de pre-catàleg de patrimoni, proposta d’ordenació de les edificacions dels
Polígons d’Actuació i alineacions i rasants”.
L’espai no ocupat per l’edificació tindrà caràcter de lliure privat i es regirà per les
determinacions d’aquestes Normes en referència a la Clau NE, Sòl No Edificable.
5.4.- Edificacions auxiliars
No s’admeten construccions auxiliars en aquesta zona
5.5.- Cossos sortints
a.- No s’admeten cossos sortints tancats amb obra de fàbrica.
b.- El vol admès s’ajustarà al que prescriuen aquestes Normes per a les zones
d’edificació a alineació a vial i les pròpies de la clau 1. S’admeten els cossos sortints
sobre el sòl qualificat de parcs i jardins públics.
6.- Tanques
6.1.- Les tanques que es situïn davant dels espais públics es subjectaran en tota la seva
longitud a les alineacions que fixa el plànol corresponent a la sèrie II.3 Qualificació del sòl
urbà i urbanitzable.
Aquests tancaments es construiran amb murs de pedra natural o arrebossats i pintats
amb colors de la gamma dels ocres i terrossos fins a un alçada de 2.00 metres per sobre
de la rasant del carrer en cada punt.
6.2.- Els tancaments als límits restants en cap cas ultrapassaran l’alçada de 2.00 metres
NORMES URBANÍSTIQUES 64

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
amidats des de la cota natural del terreny en aquest límit.
7.- Composició estètica dels edificis
7.1.- Els acabaments dels edificis seran semblants als de l’entorn. Es recomana utilitzar
els criteris de l’apartat 10 de les condicions estètiques de l’article 93 d’aquestes Normes
sobre materials, elements constructius i colors de la nova edificació.
7.2.- La composició dels diferents edificis previstos en aquesta zona serà unitària i hauran
de construir-se segons un mateix projecte tècnic.
7.3.- Les mitgeres que quedin vistes a conseqüència de l’ordenació prevista per aquestes
Normes es tractaran amb el mateix acabat que la façana principal de la nova edificació.
Comprèn aquesta zona àrees en sòl urbà, en procés d’urbanització, les quals responen a
una disposició de volums i forma de caràcter singular. La volumetría específica projectada
està concretada en el Pla i està inclosa en Polígons d’Actuació
8.- Condicions d’us.
S’admeten els usos següents:
Habitatge Plurifamiliar.
Comerç a la menuda.
Residència Col·lectiva.
Oficines i serveis.
Hoteler.
Allotjament rural.
Restauració.
Tallers, segons condicions d’activitats industrials de 1ª i 2ª
Magatzem.
Aparcament.
Educatiu.
Sanitari-Assistencial.
Esportiu
Cultural.
Associatiu.
Religiós.
Garatge- Aparcament.
Article 97.- Cases Unifamiliars Aïllades (clau 6)
1.- Definició.
Aquesta zona ordena l’edificació unifamiliar aïllada en forma de ciutat jardí amb espais
enjardinats privats confrontants a cada edificació.
2.- Condicions de la Parcel·lació.
Superfície mínima de la parcel·la: 400 m2 o les existents amb inscripció registral anterior
a l’aprovació inicial del P.O.U.M. amb un mínim de 200 m2.
Façana mínima: 15 m o l’existent a les parcel·les amb inscripció registral anterior a
l’aprovació inicial del P.O.U.M. amb un mínim de 10 metres.
3.- Condicions de l’Edificació.
NORMES URBANÍSTIQUES 65

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
Tipus d’ordenació:
El tipus d’ordenació serà edificació aïllada. S’admet l’habitatge unifamiliar aïllat i aparellat
i no s’admet l’habitatge unifamiliar adossat o en filera.
Índex d’edificabilitat màxima 0,50 m2/m2
Ocupació màxima 35%
Alçada reguladora màxima 7,50 m.
Nombre de plantes màximes Pb+1Pp.
Punt d’aplicació de l’alçada reguladora: D’acord amb l’article 60 d’aquestes
normes.
Separacions mínimes
Carrer 2 metres.
Fons 3 metres.
Veïns 3 metres.
Planta baixa. L’alçada mínima de la planta baixa
serà de 2.60m.
Densitat Màxima 1 habitatge per cada 400 m2 o la que
determini cada Polígon d’Actuació.
Planta baixa: L’alçada mínima de la planta baixa serà de 2.60m.
Pendent màxim de la coberta: El pendent màxim de la coberta, serà del 30%.
Tanques: Les tanques podran ser de material opac fins a una alçada màxima de 50 cm.,
la resta fins a 1.80m, amb vegetació o gelosia de material lleuger.
Construccions auxiliars: No es permeten les construccions auxiliars.
4.- Edificacions aparellades.
S’admet l’aparellament d’edificacions sempre que es presenti un projecte conjunt entre
dos parcel·les mínimes. L’aparellament és obligatori quan preexisteixi una edificació
construïda segons pautes i amb mitgeres vistes. En cap cas l’aparellament no implica cap
altre variació de les condicions d’edificabilitat de la parcel·la o de l’edificació, llevat de la
no aplicació dels paràmetres de separació de la partió lateral on es materialitza
l’aparellament.
5.- Condicions d’ús.
S’admeten els usos següents:
Unifamiliar aïllat o aparellat.
Comerç a la menuda.
Oficines i serveis.
Hoteler.
Residència col·lectiva.
Allotjament rural.
Restauració.
Tallers, segons condicions d’activitats industrials de 1ª i 2ª
Magatzem.
Aparcament.
NORMES URBANÍSTIQUES 66

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
Educatiu.
Sanitari-Assistencial.
Esportiu
Cultural.
Associatiu.
Religiós.
Garatge- Aparcament.
El sòl lliure d’edificació es destinarà a l’ús privat d’esbarjo, repòs, jardins o horts dels
habitants dels respectius habitatges.
És obligat que cada habitatge tingui accés individualitzat des del carrer.
6.- Densitat d’habitatges.
S’estableix 1 habitatge per cada 400 m2.
Article 98.- Sòl Industrial (clau 7)
1.- Definició.
Abasta les diferents àrees establertes i compromeses per a les necessitats d’ús industrial,
amb edificacions de característiques especials, de tipus aïllat.
2.- Condicions d’edificació.
Front mínim de parcel·la 20 m
Parcel·la mínima 1.000 m2
Tipus d’ordenació: Aïllada
Ocupació 35%
Índex d’edificabilitat 0,5 m2/m2
Alçada reguladora 8 m (PB+1PP)
Separacions a carrer 5 m
Separacions a laterals 5 m
Separació a fons de
3 m
parcel·la
Coberta Lliure
Tanques Unitària a tota la parcel·la
L’alçada màxima serà de 1,80m; els primers 0,40m
podran ser opacs i la resta serà vegetal sobre
Ús i tractament de l’espai
lliure
Tractament de les
façanes
Tolerància d’habitatge
guarda
suport de reixat metàl·lic.
Ús: Circulació, estacionament, molls de càrrega,
prohibit emmagatzematge.
Tractament: Les parcel·les que atermenen amb sòl
residencial o d’equipament hauran d’enjardinar i
arbrar una franja de 3m confrontant amb els sòls
amb aquest ús.
Les façanes es realitzaran amb materials i colors
que no desvirtuïn el caràcter de Vilanova de
Prades.
No
NORMES URBANÍSTIQUES 67

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
Construccions auxiliars No
3.- Condicions d’Ús.
Usos admesos Industrial de 1ª, 2ª i 3ª categoria,
magatzem i aparcament a la planta baixa,
comercial i oficines associats a la indústria
ubicada a la parcel·la.
Nombre d’activitats Es permet la subdivisió del contenidor únic
per a diverses activitats sempre i quan no
es produeixi per divisió en plantes i cada
establiment ocupi un nombre mínim de 300
m2st.
Dotació mínima d'aparcament 1 plaça per a cada 100 m2 de sostre
edificat
Categoria 1a.- Activitats sense molèsties per a l’habitatge.
Són aquelles de tipus individual o familiar que poden requerir màquines o aparells moguts
a mà o per petits motors, que no transmetin sorolls a l’exterior, ni produeixin d’altres
molèsties especials, amb potència màxima de motor de 3 kW (0,03 kW/m2) i superfície
màxima ocupada de 100 m2. garatges privats de cada edifici sense serveis de
manteniment ni carburants.
Categoria 2a.- Activitats molestes compatibles amb l’habitatge.
Són aquelles que causen molèsties tolerables, segons la seva situació respecte dels
habitatges, sempre que no produeixin sorolls superiors a 40 decibels (dBa), ni fums, bafs
o olors desagradables, ni donin lloc a acumulació de trànsit i la potència dels seus motors
no excedeixi de 67,5 kW (0,067kW/m2).
Categoria 3a.- Activitats molestes incompatibles amb l’habitatge.
Són aquelles que presenten un cert grau d’incomoditat que no en permet la localització
en edificis d’habitatges, però poden ésser admeses, amb la independència adient, en
zones on per la seva situació, ocupació de la població, instal·lacions existents o d’altres
determinades circumstàncies urbanístiques es toleren una barreja d’usos que resulti
favorable, tant per a activar la vida urbana d’un sector com per a facilitar la proximitat
entre l’habitatge i el lloc de treball i la potència dels seus motors no excedeixi de 375 kW
(0,075kW/m2). Garatges públics amb servei de manteniment i de carburants fins a 5.000
litres, amb dipòsit subterrani.
4.- Condicions estètiques:
Les construccions existents com noves es tractaran tan en façana com en coberta de tal
manera que els materials i colors quedin integrats dins el caràcter cromàtic constructiu del
nucli urbà de Vilanova de Prades.
Article 99.- Sòl no edificable (clau NE)
El sòl no edificable privat el constitueix el sòl lliure d’edificació resultant de l’aplicació de
les determinacions de les ordenances aplicables per a cada Clau.
Per a les Claus 1 i 1*, és el sòl que convé mantenir lliure d’edificació amb l’objectiu de
NORMES URBANÍSTIQUES 68

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
preservar l’estructura formal de l’edificació existent, dels patis enjardinats i els espais que
possibiliten les perspectives i visuals tradicionals del poble.
Per a les Claus 2 i 3, és el sòl lliure d’edificació resultant de l’aplicació de les
determinacions del Pla.
El sòl no edificable que resulta de la clau 3 pot ser edificat en planta soterrani sempre que
el sostre del mateix no sobresurti de la rasant del carrer.
SECCIÓ 3.- ÀMBITS DE DESENVOLUPAMENT I EXECUCIÓ EN SÒL URBÀ NO
CONSOLIDAT
Article 100.- Polígon d’Actuació 1
1.- Situació:
Compren els terrenys situats al nord-est del poble i per sota del Càmping existent que
constitueix aproximadament l’àmbit de la U.A.1 de les Normes Subsidiàries, suprimida en
compliment de la sentencia de data 30 d’abril de 1998 en el recurs contenciós
administratiu 604/94 (CUT 03.02.98). L’àmbit inclou el sòl expropiat per la Diputació de
Tarragona amb l’objectiu de incloure la càrrega urbanística de connexió de la nova
implantació amb la xarxa executada per la Diputació. El límit nord del polígon d’actuació
serà coincident amb el límit sud del càmping existent.
2.- Objectius:
Té per objecte l’ordenació de l’edificació d’aquest espai intersticial, relligant la vialitat del
sòl urbà perimetral.
3.- Règim del Sòl: Sòl urbà no consolidat.
4.- Superfície de l’àmbit: 17.636,58 m2.
4.1.- Àmbit del Polígon d’Actuació que genera sostre edificable: 17.636,58 m2
5.- Sols per a Sistemes Locals:
5.1.- Espais lliures per a Parcs i Jardins: 5.617, 37 m2.
5.2.- Equipaments: 906,41 m2.
5.3.- Viari: 4.246,55 m2.
6.- Sols edificables:
6.1.- Sòl edificable:
Clau 2: 2.942,82 m2.
Clau 2HPP: 1.051,00 m2 per habitatges de protecció pública HPP.
Clau NE: 2.872,43 m2.
6.2- Sòl ocupable per l’edificació sobre rasant: La que resulta de la modulació del
P.O.U.M. i la que resulta de l’aplicació de les condicions d’edificació de les Claus 2 I 3.
NORMES URBANÍSTIQUES 69

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
6.3.- Sòl no edificable: El que resulta de la modulació del P.O.U.M.
7.- Aprofitament Urbanístic:
7.1.- Sostre edificable de la clau 2: 7.357,05 m2 de sostre edificable màxim.
7.2.- Sostre edificable de la clau 2HPP: 3.153,00 m2 de sostre edificable màxim.
2.102,01 m2 de sostre per habitatges de protecció oficial de règim general i règim
especial i 1.051,00 m2 de sostre per habitatge de preu concertat.
7.4.- Sostre edificable màxim total: 10.510,05 m2.
7.5.- Índex d’edificabilitat brut sobre el sòl que genera sostre edificable: 0,5959 m2st/m2s.
8.- Densitat màxima d’habitatges:
8.1.- Densitat màxima d’habitatges de la clau 2: 42 unitats.
8.2.- Densitat màxima d’habitatges de la clau 2HPP: 32 unitats de protecció pública.
8.3.- Densitat màxima d’habitatges en total: 74 unitats.
9.- Condicions de l’ordenació:
La definició dels sols edificables i els sols per a sistemes locals, es regula segons el
dibuix del plànol 07, “Qualificació del sòl urbà, proposta de pre-catàleg de patrimoni,
proposta d’ordenació de les edificacions dels Polígons d’Actuació i alineacions i rasants” i
el plànol 06, “Delimitació del sòl urbà, polígons d’actuació del sòl urbà”, admetent-se els
ajustos necessaris per tal d’assolir els estàndards urbanístics abans determinats.
Qualsevol altre canvi requerirà de la redacció del corresponent Pla de Millora Urbana.
10.- Condicions de Gestió:
Projecte i execució de la Urbanització del sistema viari i del sistema de Parcs i Jardins.
El sistema d’actuació és el de Reparcel·lació en la Modalitat de Compensació Bàsica.
11.- Condicions de l’article 57 de la Llei d’Urbanisme:
El P.O.U.M. preveu en la fase de desenvolupament del Polígon d’Actuació, la reserva del
sòl corresponent al 20% del sostre del Polígon d’Actuació que es qualifica de sòl
residencial de nova implantació per a la construcció d’habitatges de protecció oficial de
règim general i règim especial, a l’empara de l’article 57.3 de la Llei d’Urbanisme.
El P.O.U.M. preveu en la fase de desenvolupament del Polígon d’Actuació, la reserva del
sòl corresponent al 10% del sostre del Polígon d’Actuació que es qualifica de sòl
residencial de nova implantació per a la construcció d’habitatges de preu concertat, a
l’empara de l’article 57.3 de la Llei d’Urbanisme.
El Projecte que desenvolupi el Polígon d’Actuació en el supòsit de que es plantegi una
modificació a traves de un Pla de Millora Urbana P.M.U., concretarà a l’empara de l’article
57.5 de la Llei d’Urbanisme la localització concreta de les reserves per a la construcció
d’habitatges de protecció pública mitjançant la qualificació de terrenys per aquesta
NORMES URBANÍSTIQUES 70

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
finalitat, sempre a la clau 2HPP, per entendre que pel que fa a la clau 2, la tipologia no és
en cap cas la adequada per la protecció pública. El projecte ha de preveure els terminis
per a l’inici i per a l’acabament de la construcció d’aquests habitatges que com mínim
seran els establerts a l’apartat 14.
Per tal de possibilitat la construcció d’habitatges amb superfícies de 70, 80 o 90 m2 útils,
el sostre corresponent a l’habitatge públic podrà superar la densitat establerta a la clau
2HPP en el Polígon d’Actuació.
12.- Condicions de l’article 43 de la Llei d’Urbanisme:
Els propietaris de sòl urbà no consolidat han de cedir a l’administració actuant, el sòl
corresponent al 10% de l’aprofitament urbanístic del Polígon d’Actuació a l’empara de
l’article 43 de la Llei d’Urbanisme. El sòl de cessió es concretarà en el Projecte de
Reparcel·lació en la modalitat de Compensació Bàsica.
13.- Estudi hidràulic:
Previ al desenvolupament del polígon d’actuació s’haurà de disposar d’un estudi
hidrològic que determini els recursos hídrics per abastir l’actuació amb la proposta si
s’escau de les actuacions a realitzar en aquest aspecte.
14.- Terminis per a la construcció dels habitatges de protecció oficial:
A l’empara de l’article 57.7 de la Llei d’Urbanisme i a l’empara de l’article 68.8.h del
Reglament, els edificis per habitatges de protecció oficial s’hauran d’inicial abans de dos
anys a comptabilitzar des de que les parcel·les tinguin consideració de solar .
A l’empara de l’article 57.7 de la Llei d’Urbanisme i a l’empara de l’article 68.8.2 del
Reglament, els edificis per habitatges de protecció oficial s’hauran de finalitzar abans de
tres anys a comptabilitzar des de l’atorgament de la llicència d’obres.
Article 101.- Polígon d’Actuació 2
1.- Situació:
Compren els terrenys situats al sud del carrer de Sant Antoni i a llevant carrer de la Font.
Compren els terrenys que constitueixen part de l’àmbit de la U.A.2 de les Normes
Subsidiàries anteriors i que s’ha constituït en el Polígon d’Actuació 2 i 4.
2.- Objectius:
Té per objecte l’ordenació de l’edificació d’aquest espai intersticial, relligant la vialitat del
sòl urbà perimetral.
3.- Règim del Sòl: Sòl urbà no consolidat.
4.- Superfície de l’àmbit: 9.515,56 m2.
4.1.- Àmbit del Polígon d’Actuació que genera sostre edificable: 9.515,56 m2
5.- Sols per a Sistemes Locals:
5.1.- Espais lliures per a Parcs i Jardins: 987,74 m2.
5.2.- Equipaments: 862,78 m2.
NORMES URBANÍSTIQUES 71

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
5.3.- Viari: 2.695,31 m2.
6.- Sols edificables:
6.1.- Sòl edificable:
Clau 2: 1.893,78 m2.
Clau 2HPP: 811,62 m2 per habitatges de protecció pública.
Clau NE: 2.264,33 m2.
6.2- Sòl ocupable per l’edificació sobre rasant: La que resulta de la modulació del
P.O.U.M. i la que resulta de l’aplicació de les condicions d’edificació de la Clau 2 i 2HPP.
6.3.- Sòl no edificable: El que resulta de la modulació del P.O.U.M.
7.- Aprofitament Urbanístic:
7.1.- Sostre edificable de la clau 2: 5.681,34 m2 de sostre edificable màxim.
7.2.- Sostre edificable de la clau 2HPP: 2.434,86 m2 de sostre edificable màxim.
1.623,24 m2 de sostre per habitatges de protecció oficial de règim general i règim
especial.
811,62 m2 de sostre per habitatge de preu concertat.
7.3.- Sostre edificable màxim total: 8.116,23 m2 de sostre edificable màxim.
7.4.- Índex d’edificabilitat brut sobre el sòl que genera sostre edificable: 0,8529 m2st/m2s.
8.- Densitat màxima d’habitatges:
8.1.- Densitat màxima d’habitatges de la clau 2: 29 unitats.
8.2.- Densitat màxima d’habitatges de la clau 2HPP: 25 unitats de protecció pública.
8.3.- Densitat màxima d’habitatges en total: 54 unitats.
9.- Condicions de l’ordenació:
La definició dels sols edificables i els sols per a sistemes locals, es regula segons el
dibuix del plànol 07, “Qualificació del sòl urbà, proposta de pre-catàleg de patrimoni,
proposta d’ordenació de les edificacions dels Polígons d’Actuació i alineacions i rasants” i
el plànol 06, “Delimitació del sòl urbà, polígons d’actuació del sòl urbà”, admetent-se els
ajustos necessaris per tal d’assolir els estàndards urbanístics abans determinats.
Qualsevol altre canvi requerirà de la redacció del corresponent Pla de Millora Urbana.
És d’aplicació el contingut de la Clau 2 i 2HPP.
10.- Condicions de Gestió:
Projecte i execució de la Urbanització del sistema viari i del sistema de Parcs i Jardins.
NORMES URBANÍSTIQUES 72

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
El sistema d’actuació és el de Reparcel·lació en la Modalitat de Compensació Bàsica.
11.- Condicions de l’article 57 de la Llei d’Urbanisme:
El P.O.U.M. preveu en la fase de desenvolupament del Polígon d’Actuació, la reserva del
sòl corresponent al 20% del sostre del Polígon d’Actuació que es qualifica de sòl
residencial de nova implantació per a la construcció d’habitatges de protecció oficial de
règim general i règim especial, a l’empara de l’article 57.3 de la Llei d’Urbanisme.
El P.O.U.M. preveu en la fase de desenvolupament del Polígon d’Actuació, la reserva del
sòl corresponent al 10% del sostre del Polígon d’Actuació que es qualifica de sòl
residencial de nova implantació per a la construcció d’habitatges de preu concertat, a
l’empara de l’article 57.3 de la Llei d’Urbanisme.
El Projecte que desenvolupi el Polígon d’Actuació en el supòsit de que es plantegi una
modificació a traves de un Pla de Millora Urbana P.M.U., concretarà a l’empara de l’article
57.5 de la Llei d’Urbanisme la localització concreta de les reserves per a la construcció
d’habitatges de protecció pública mitjançant la qualificació de terrenys per aquesta
finalitat, sempre a la clau 2HPP, per entendre que pel que fa a la clau 2, la tipologia no és
en cap cas la adequada per la protecció pública. El projecte ha de preveure els terminis
per a l’inici i per a l’acabament de la construcció d’aquests habitatges que com mínim
seran els establerts a l’apartat 14.
Per tal de possibilitat la construcció d’habitatges amb superfícies de 70, 80 o 90 m2 útils,
el sostre corresponent a l’habitatge públic podrà superar la densitat establerta a la clau
2HPP en el Polígon d’Actuació.
12.- Condicions de l’article 43 de la Llei d’Urbanisme:
Els propietaris de sòl urbà no consolidat han de cedir a l’administració actuant, el sòl
corresponent al 10% de l’aprofitament urbanístic del Polígon d’Actuació a l’empara de
l’article 43 de la Llei d’Urbanisme. El sòl de cessió es concretarà en el Projecte de
Reparcel·lació en la modalitat de Compensació Bàsica.
13.- Estudi hidràulic:
Previ al desenvolupament del polígon d’actuació s’haurà de disposar d’un estudi
hidrològic que determini els recursos hídrics per abastir l’actuació amb la proposta si
s’escau de les actuacions a realitzar en aquest aspecte.
14.- Terminis per a la construcció dels habitatges de protecció oficial:
A l’empara de l’article 57.7 de la Llei d’Urbanisme i a l’empara de l’article 68.8.h del
Reglament, els edificis per habitatges de protecció oficial s’hauran d’inicial abans de dos
anys a comptabilitzar des de que les parcel·les tinguin consideració de solar .
A l’empara de l’article 57.7 de la Llei d’Urbanisme i a l’empara de l’article 68.8.2 del
Reglament, els edificis per habitatges de protecció oficial s’hauran de finalitzar abans de
tres anys a comptabilitzar des de l’atorgament de la llicència d’obres.
Article 102.- Polígon d’Actuació 3
1.- Situació:
Compren els terrenys situats al sud de la població que tenen una vocació de magatzem i
NORMES URBANÍSTIQUES 73

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
petits tallers.
2.- Objectius:
Té per objecte possibilitar la gestió i assolir un sòl de cessió per a sistema viari que
possibiliti l’accés a les edificacions i dotar-lo dels serveis, pavimentació i elements
d’urbanització.
3.- Règim del Sòl: Sòl urbà consolidat.
4.- Superfície de l’àmbit: 5.007,82 m2.
4.1.- Àmbit del Polígon d’Actuació que genera sostre edificable: 5.007,82 m2
5.- Sols per a Sistemes Locals:
5.1.- Espais lliures per a Parcs i Jardins:
5.2.- Viari: 997,18 m2.
6.- Sols edificables:
6.1.- Sòl edificable:
Clau 7: 4.010,64 m2.
6.2- Sòl ocupable per l’edificació sobre rasant: La que resulta de l’aplicació de les
condicions d’edificació de la Clau 7.
6.3.- Sòl no edificable: El que resulti de l’aplicació de la clau 7.
7.- Aprofitament Urbanístic:
7.1.- Sostre edificable de la clau 7: 1.752,74 m2 de sostre edificable màxim.
7.2.- Índex d’edificabilitat brut sobre el sòl que genera sostre edificable: 0,35 m2st/m2s.
8.- Condicions de l’ordenació:
El Polígon d’Actuació es constitueix en un àmbit de Pla de millora Urbana del tipus de
l’article 68.1.b de la Llei d’Urbanisme de Catalunya per tal de gestionar les cessions i les
despeses que manquen per executar el vial que acompleixi amb el contingut del Decret
2001/19934 i perquè les parcel·les que hi donin front tinguin la consideració de sòl urbà
consolidat.
És d’aplicació el contingut de la Clau 7.
9.- Condicions de Gestió:
Projecte i execució de la Urbanització del sistema viari.
El sistema d’actuació és el de Reparcel·lació en la Modalitat de Compensació Bàsica.
Article 103.- Polígon d’Actuació 4
NORMES URBANÍSTIQUES 74

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
1.- Situació:
Compren els terrenys situats al sud de la població i que constitueix part de l’àmbit de la
U.A.2 de les Normes Subsidiàries que s’ha constituït en el Polígon d’Actuació 4
conjuntament amb el terrenys també situats al sud de la població a l’àmbit que actualment
tenen una qualificació de sistema local de Parcs i jardins, Clau PJ sense definició de
sistema de gestió i obtenció del sòl.
2.- Objectius:
Té per objecte l’ordenació de l’edificació d’aquest espai inconcret de les NN SS vigents i a
la vegada possibilitar la gestió i assolir un sòl de cessió per a Parcs i Jardins.
3.- Règim del Sòl: Sòl urbà no consolidat.
4.- Superfície de l’àmbit: 8.505,11 m2.
4.1.- Àmbit del Polígon d’Actuació que genera sostre edificable: 8.505,11 m2
5.- Sols per a Sistemes Locals:
5.1.- Espais lliures per a Parcs i Jardins: 1.352,03 m2.
5.2.- Viari: 1.419,81 m2.
6.- Sols edificables:
6.1.- Sòl edificable:
Clau 2: 1.929,41m2.
Clau 2HPP: 582,62 m2 per habitatges de protecció pública.
Clau NE : 3.221,24 m2.
6.2- Sòl ocupable per l’edificació sobre rasant: La que resulta de la modulació del
P.O.U.M. i la que resulta de l’aplicació de les condicions d’edificació de les Claus 2 i
2HPP.
6.3.- Sòl no edificable: El que resulta de la modulació del P.O.U.M.
7.- Aprofitament Urbanístic:
7.1.- Sostre edificable de la clau 2: 4.288,34 m2 de sostre edificable per a ús d’habitatge
màxim i 762,68 m2 per a altres usos compatibles en planta baixa.
7.2.- Sostre edificable de la clau 2hp: 1.837,86 m2 de sostre edificable màxim.
1.248,33 m2 de sostre per habitatges de protecció oficial de règim general i règim
especial.
624,17 m2 de sostre per habitatge de preu concertat.
7.3.- Sostre edificable màxim total: 6.888,88 m2. (6.126,20 m2 per habitatges i 762,68 m2
per a altres usos compatibles)
NORMES URBANÍSTIQUES 75

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
7.4.- Índex d’edificabilitat brut sobre el sòl que genera sostre edificable: 0,81 m2st/m2s.
8.- Densitat màxima d’habitatges:
8.1.- Densitat màxima d’habitatges de la clau 2: 28 unitats.
8.2.- Densitat màxima d’habitatges de la clau 2HPP: 20 unitats.
8.3.- Densitat màxima d’habitatges en total: 48 unitats.
9.- Condicions de l’ordenació:
La definició dels sols edificables i els sols per a sistemes locals, es regula segons el
dibuix del plànol 07, “Qualificació del sòl urbà, proposta de pre-catàleg de patrimoni,
proposta d’ordenació de les edificacions dels Polígons d’Actuació i alineacions i rasants” i
el plànol 06, “Delimitació del sòl urbà, polígons d’actuació del sòl urbà”, admetent-se els
ajustos necessaris per tal d’assolir els estàndards urbanístics abans determinats.
Qualsevol altre canvi requerirà de la redacció del corresponent Pla de Millora Urbana.
És d’aplicació el contingut de les a Claus 2 i 2HPP.
10.- Condicions de Gestió:
Projecte i execució de la Urbanització del sistema viari i del sistema de Parcs i Jardins.
El sistema d’actuació és el de Reparcel·lació en la Modalitat de Compensació Bàsica.
11.- Condicions de l’article 57 de la Llei d’Urbanisme:
El P.O.U.M. preveu en la fase de desenvolupament del Polígon d’Actuació, la reserva del
sòl corresponent al 20% del sostre del Polígon d’Actuació que es qualifica de sòl
residencial de nova implantació per a la construcció d’habitatges de protecció oficial de
règim general i règim especial, a l’empara de l’article 57.3 de la Llei d’Urbanisme.
El P.O.U.M. preveu en la fase de desenvolupament del Polígon d’Actuació, la reserva del
sòl corresponent al 10% del sostre del Polígon d’Actuació que es qualifica de sòl
residencial de nova implantació per a la construcció d’habitatges de preu concertat, a
l’empara de l’article 57.3 de la Llei d’Urbanisme.
El Projecte que desenvolupi el Polígon d’Actuació en el supòsit de que es plantegi una
modificació a traves de un Pla de Millora Urbana P.M.U., concretarà a l’empara de l’article
57.5 de la Llei d’Urbanisme la localització concreta de les reserves per a la construcció
d’habitatges de protecció pública mitjançant la qualificació de terrenys per aquesta
finalitat, sempre a la clau 2HPP, per entendre que pel que fa a la clau 2, la tipologia no és
en cap cas la adequada per la protecció pública. El projecte ha de preveure els terminis
per a l’inici i per a l’acabament de la construcció d’aquests habitatges que com mínim
seran els establerts a l’apartat 14.
Per tal de possibilitat la construcció d’habitatges amb superfícies de 70, 80 o 90 m2 útils,
el sostre corresponent a l’habitatge públic podrà superar la densitat establerta a la clau
2HPP en el Polígon d’Actuació.
12.- Condicions de l’article 43 de la Llei d’Urbanisme:
Els propietaris de sòl urbà no consolidat han de cedir a l’administració actuant, el sòl
NORMES URBANÍSTIQUES 76

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
corresponent al 10% de l’aprofitament urbanístic del Polígon d’Actuació a l’empara de
l’article 43 de la Llei d’Urbanisme. El sòl de cessió es concretarà en el Projecte de
Reparcel·lació en la modalitat de Compensació Bàsica.
13.- Estudi hidràulic:
Previ al desenvolupament del polígon d’actuació s’haurà de disposar d’un estudi
hidrològic que determini els recursos hídrics per abastir l’actuació amb la proposta si
s’escau de les actuacions a realitzar en aquest aspecte.
14.- Terminis per a la construcció dels habitatges de protecció oficial:
A l’empara de l’article 57.7 de la Llei d’Urbanisme i a l’empara de l’article 68.8.h del
Reglament, els edificis per habitatges de protecció oficial s’hauran d’inicial abans de dos
anys a comptabilitzar des de que les parcel·les tinguin consideració de solar .
A l’empara de l’article 57.7 de la Llei d’Urbanisme i a l’empara de l’article 68.8.2 del
Reglament, els edificis per habitatges de protecció oficial s’hauran de finalitzar abans de
tres anys a comptabilitzar des de l’atorgament de la llicència d’obres.
Article 104.- Polígon d’Actuació 5
1.- Situació:
Compren els terrenys situats a ponent de la població en el paratge anomenat “El Castell”.
amb l’objectiu d’urbanitzar l’àmbit i assolir espais lliures per a sistema local de Parcs i
Jardins, Clau PJ i sistema local viari.
2.- Objectius:
Té per objecte l’ordenació de l’edificació d’aquest espai intersticial, relligant la vialitat del
sòl urbà perimetral, urbanitzar l’àmbit i assolir espais lliures per a sistema local de Parcs i
Jardins, Clau PJ i sistema local viari.
3.- Règim del Sòl: Sòl urbà consolidat.
4.- Superfície de l’àmbit: 2.073,61 m2.
4.1.- Àmbit del Polígon d’Actuació que genera sostre edificable: 2.073,61 m2.
5.- Sols per a Sistemes Locals:
5.1.- Espais lliures per a Parcs i Jardins: 1.011,85 m2.
5.2.- Viari: 587,66 m2.
6.- Sols edificables:
6.1.- Sòl edificable:
Clau 1*: 264,23 m2.
Clau NE: 209,27 m2.
6.2- Sòl ocupable per l’edificació sobre rasant: La que resulta de la modulació del
NORMES URBANÍSTIQUES 77

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
P.O.U.M. i la que resulta de l’aplicació de les condicions d’edificació de la Clau 1*.
6.3.- Sòl no edificable: El que resulta de la modulació del P.O.U.M.
7.- Aprofitament Urbanístic:
7.1.- Sostre edificable de la clau 1*: 528,46 m2 de sostre edificable màxim.
7.2.- Índex d’edificabilitat brut sobre el sòl que genera sostre edificable: 0,2549 m2/m2.
8.- Densitat màxima d’habitatges:
8.1.- Densitat màxima d’habitatges de la clau 1*: 4 unitats.
8.4.- Densitat màxima d’habitatges en total: 4 unitats.
9.- Condicions de l’ordenació:
La definició dels sols edificables i els sols per a sistemes locals, es regula segons el
dibuix del plànol 08, “Qualificació del sòl urbà, urbanitzable i catàleg de bens a protegir” i
l’àmbit es detalla en el plànol 07, “Delimitació del sòl urbà, polígons d’actuació del sòl
urbà i sectors del sòl urbanitzable” , admetent-se els ajustos necessaris per tal d’assolir
els estàndards urbanístics abans determinats. Qualsevol altre canvi requerirà de la
redacció del corresponent Pla de Millora Urbana.
És d’aplicació el contingut de la Clau 1*.
10.- Condicions de Gestió:
Projecte i execució de la Urbanització del sistema viari i del sistema de Parcs i Jardins.
El sistema d’actuació és el de Reparcel·lació en la Modalitat de Compensació Bàsica.
11.- Condicions de l’article 57 de la Llei d’Urbanisme:
El P.O.U.M. preveu en la fase de desenvolupament del Polígon d’Actuació, la reserva del
sòl corresponent al 20% del sostre del Polígon d’Actuació que es qualifica de sòl
residencial de nova implantació per a la construcció d’habitatges de protecció oficial de
règim general i règim especial, a l’empara de l’article 57.3 de la Llei d’Urbanisme.
El P.O.U.M. preveu en la fase de desenvolupament del Polígon d’Actuació, la reserva del
sòl corresponent al 10% del sostre del Polígon d’Actuació que es qualifica de sòl
residencial de nova implantació per a la construcció d’habitatges de preu concertat, a
l’empara de l’article 57.3 de la Llei d’Urbanisme.
El Projecte que desenvolupi el Polígon d’Actuació, concretarà a l’empara de l’article 57.5
de la Llei d’Urbanisme la localització concreta de les reserves per a la construcció
d’habitatges de protecció pública mitjançant la qualificació de terrenys per aquesta
finalitat, sempre de la clau 1*. El projecte ha de preveure els terminis per a l’inici i per a
l’acabament de la construcció d’aquests habitatges.
Per tal de possibilitat la construcció d’habitatges amb superfícies de 70, 80 o 90 m2 útils,
el sostre corresponent a l’habitatge públic podrà superar la densitat establerta en el
Polígon d’Actuació.
NORMES URBANÍSTIQUES 78

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
12.- Procediment especial en raó de la protecció del patrimoni arqueològic:
Si bé no s’han detectat restes del Castell a l’àmbit del Polígon d’Actuació, per tal de
salvaguardar la troballa de possibles restes arqueològiques significatives en el procés
d’urbanització i edificació es determina el procediment de gestió i del planejament que
segueix:
1.- S’haurà d’emetre en caràcter prèvia a l’atorgament de la llicència d’urbanització i
edificació un informe arqueològic amb el procediment establert pel Departament de
Cultura de la Generalitat de Catalunya.
2. En el supòsit que l’informe arqueològic sigui negatiu, es podrà concedir la cèdula
urbanística o llicència d’urbanització i edificació si s’escau.
3. Abans de l’emissió de l’informe arqueològic, es podran realitzar les prospeccions
necessàries per tal d’obtenir les informacions oportunes.
4. En el supòsit que l’informe arqueològic sigui positiu, abans de l’atorgament
d’autoritzacions o de l’inici de les obres s’haurà de realitzar el pla d’excavacions pertinent.
Una vegada executat, l’administració competent podrà procedir a l’expropiació de les
restes i dels terrenys corresponents, traslladar les restes, admetre la destrucció o
preveure la conservació.
5. En cas de no procedir-se a l’expropiació i que sigui necessària la conservació de les
restes arqueològiques “in situ”, es formularà un pla de millora urbana, a fi que tot
mantenint l’aprofitament privat establert a la PA, s’asseguri, a més del manteniment dels
béns culturals, la seva integració en el paisatge urbà i l’ús públic.
El Pla de Millora Urbana, per tal de reconsiderar l’ordenació establerta a fi de mantenir les
possibles restes i tot mantenint l’aprofitament privat que es determina, es redactarà a
l’empara de l’article 70 de la Llei d’Urbanisme amb els paràmetres i finalitats de :
a) L’àmbit serà el del PA 5 i, en tot cas, comprendrà la totalitat de les propietats
confrontades en les quals s’hagin identificat restes arqueològiques.
La modificació de la situació i disposició dels sistemes locals públics que resulten del PA i
que no representin una disminució en superfície de les establertes actualment, no
implicarà la necessitat de procedir al tràmit de l’article 98 de la Llei d’Urbanisme. El Pla de
Millora Urbana serà l’únic instrument urbanístic necessari per tal de procedir a la
recol·locació de l’edificabilitat i a la rehubicació dels sistemes locals.
b) El Pla de Millora Urbana contindrà almenys les determinacions següents:
1. Ordenació de volums.
2. Espais lliures públics i privats.
3. Fixació d’alineacions i rasants.
c) En la tramitació s’haurà de donar audiència a l’administració tutelar de l’arqueologia,
que, si és el cas, podrà efectuar una nova valoració de les restes arqueològiques i
modificar l’informe que ha motivat la formulació del Pla de Millora Urbana, segons els
casos.
d) Aprovat el Pla de Millora Urbana, s’atorgaran les autoritzacions pertinents i es podran
NORMES URBANÍSTIQUES 79

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
iniciar les obres d’urbanització i edificació.
CAPÍTOL IV.- REGULACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE (SNU)
SECCIÓ 1.- DISPOSICIONS GENERALS SNU
Article 105.- Definició i tipus
El sòl no urbanitzable comprèn els terrenys que es caracteritzen per una voluntat de
mantenir les seves condicions naturals i el seu caràcter pròpiament rural. En aquest sòl
no hi són permesos els processos d’urbanització de caràcter urbà ni els usos
contradictoris amb l’aprofitament natural del territori. El sòl no urbanitzable es regeix per
les limitacions que estableix l’article 47 de la Llei d’Urbanisme, segons el
desenvolupament i la concreció de detall que s’efectua en aquest capítol. En tot cas el
criteri prioritari serà la conservació dels seus elements naturals: sòl, flora, fauna i
paisatge.
En termes generals, constitueixen el sòl no urbanitzable els terrenys següents:
- els que el P.O.U.M. ha classificat com a tals per raó d’estar sotmesos a un règim
especial de protecció aplicat per la legislació sectorial i pel planejament territorial, o
perquè així ho determini un pla director o per estar subjectes a servituds per a la
protecció del domini públic
- els terrenys que el Pla ha considerat necessari classificar de no urbanitzable pels valors
i finalitats a assolir, entre els quals s’inclou la utilització racional del territori d’acord amb el
model territorial de desenvolupament urbanístic sostenible o el valor agrícola dels
terrenys inclosos en indicacions geogràfiques protegides.
Els terrenys reservats per a sistemes urbanístics generals no inclosos en sòl urbà ni en
sòl urbanitzable també formen part del sòl no urbanitzable
Els plans especials que desenvolupin les determinacions del sòl no urbanitzable no
podran alterar les determinacions del Pla d’ordenació urbanística municipal, llevat per
regular més restrictivament les condicions d’edificació i d’ús i per augmentar la superfície
establerta com a mínima per a les finques.
Dins del sòl no urbanitzable el Pla d’ordenació urbanística municipal estableix els tipus de
sòl següents: Zona de Sòl Rural clau SR, Zona de Sòl Forestal, clau SF, Zona de Sòl de
Protecció Paisatgística, clau SPP, Zona de Pla d’Espais d’Interès Natural, clau PEIN,
Zona de Protecció de Fondalades i Riberals, clau PRF i Zona d’Activitats Extractives, clau
AE.
Article 106.- Finques
1.- Seran indivisibles totes aquelles finques en sòl no urbanitzable la dimensió de les
quals sigui inferior al doble de les unitats mínimes de conreu o de producció forestal
d’acord amb l’article 188.e. de la LU i la legislació sectorial específica, llevat de l’aplicació
de les excepcions indicades a l’article 188.b i c. de la LU i la legislació sectorial.
Les unitats mínimes de conreu; d’acord amb el Decret 169/1983, de 12 d’abril, sobre la
Unitat Mínima de Conreu, son de 4,50 Ha en secà i 1 ha en regadiu. D’acord amb el
Decret 35/1990, de 23 de gener, pel qual es fixa la unitat mínima forestal, aquesta és de
25 ha.
2.- Es permet fer segregacions per sota de la Unitat Mínima de Conreu, d’acord amb el
Decret 169/1983 i la Llei 19/1995, de modernització agrària, o normativa sectorial
NORMES URBANÍSTIQUES 80

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
aplicable.
L’organisme competent en l’autorització de segregacions de finques rústiques per sota de
la unitat mínima de conreu, amb la finalitat de la seva inscripció en el Registre de la
Propietat, és el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural.
3.- Queden prohibides les parcel·lacions urbanístiques en sòl no urbanitzable. S’entendrà
que hi ha parcel·lació quan concorrin les circumstàncies assenyalades a l’article 183.1 de
la llei d’Urbanisme i que hi ha presumpció de parcel·lació quan es donin les condicions de
l’article 186 de la mateixa Llei.
4.- Es considera il·legal, a efectes urbanístics, tota parcel·lació que sigui contrària al que
estableix el Pla d’ordenació urbanística municipal o que infringeixi el que disposa l’article
187.1 de la Llei d’Urbanisme i tota divisió o segregació que faciliti o tingui per finalitat
facilitar la construcció d’edificacions o usos que no estiguin permesos en sòl no
urbanitzable.
5.- D’acord amb els articles 205 i 206 de la Llei d’Urbanisme, es considera infracció
urbanística els actes de parcel·lació urbanística contraris a l’ordenament jurídic urbanístic
que es duguin a terme en sòl no urbanitzable.
Article 107.- Tanques
S’haurà de justificar la seva necessitat per a ús agrícola, ramader o forestal.
Quan sigui inevitable la seva col·locació, les tanques agrícoles es construiran de forma
que no agredeixin el medi rural on s’emplacen, ni privin la visió del paisatge, és a dir,
utilitzant elements vegetals, fileres d’arbres, pedra del país, fusta o tanques metàl·liques
de filat de filferro.
No s’admet la construcció de tanques que delimiten les finques tret que siguin per a la
protecció de construccions o instal·lacions específiques degudament autoritzades. En
aquest supòsit , les tanques es realitzaran amb materials calats, filferro o similar, amb una
altura màxima de 1,40 m i la tanca podrà tenir una part inferior d’obra, opaca, de 0,40
metres d’altura, tret dels límits de les vies de circulació ràpida on s’admet el tancament
vegetal recolzat en filat fins a 2,50 m d’altura.
Els paredats i murets de contenció de terres sobresortiran com a màxim 40 cm del nivell
del terreny que contenen.
S’admet la fitació dels terrenys en els vèrtex dels polígons que delimiten les finques.
Les tanques estaran subjectes a prèvia llicència municipal. En qualsevol cas caldrà situarles
a una distància mínima de l’exterior del camí, equivalent a la distància de protecció
que s’estableix a l’article 81, “Camins rurals” d’aquesta normativa, resseguint la topografia
natural i sense interferir en el traçat dels camins considerats de domini públic.
Les tanques, talussos i terraplens i murs de contenció de finques situades en sòl no
urbanitzable i confrontats amb la xarxa viària bàsica i secundària es podran construir fora
de la zona de servitud, si el terreny està per sobre del camí es separaran a més de la
meitat de l’altura del desnivell i si esta per sota l’altura del desnivell.
Per tal de permetre travessar les finques en cas d’emergència, el tancament màxim d’una
finca serà aquell compres dins una àrea delimitada per un perímetre que es separa, com
a màxim 25 metres de la construcció i com a màxim el 20% de la superfície de la finca.
NORMES URBANÍSTIQUES 81

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
En el cas de les explotacions ramaderes extensives o a l’aire lliure es podran tancar un
perímetre corresponent al 80% de la superfície, i en aquests casos cada 25 metres lineals
es deixarà un pas inferior de 25 cm d’alçada i 3 metres de longitud per permetre el pas de
la petita fauna terrestre.
Les basses, que per normativa estan obligades a disposar de protecció, és podrà
col·locar una tanca respectant un accés d’un metre d’amplada i un pas perimetral de 1,5
metres d’alçada no envairà l’espai definit pel corredor vertical de pendent 12,5% per
permetre l’actuació dels mitjans aeris. El pany serà del model normalitzat per Bombers.
Els tancaments perimetrals de les parcel·les o solars haurà d’esser amb especies de fulla
ample (llorer, baladre o boix) i s’han d’evitar els cupres o elements secs o plàstics (bruc o
canya).
En cas de necessitat de col·locar un pany en una tanca per accedir a un espai necessari
per l’actuació dels bombers (vial d’aproximació, espai de maniobra...) s’utilitzarà qualsevol
mecanisme que permeti l’obertura amb la clau homologada per Fessa.
Article 108.- Fonts
No es permet cap acció a l’entorn de les fonts que impliqui la seva desaparició o variació
del lloc tradicional d’aflorament. A l’entorn d’aquests punts s’estableix una protecció de 50
m de radi en el qual no es permetrà cap tipus d’edificació, desmunt o moviment de terres
que representi variacions morfològiques o paisatgístiques i que alteri les actuals
condicions de la naturalesa. La vegetació existent haurà de respectar-se i es permetrà
potenciar el seu valor paisatgístic. Es podran fer petites obres d’adequació i ornat, així
com plantacions d’espècies autòctones si s’acompanyen amb el plànol corresponent.
Les fonts existents a Vilanova de Prades, formen part dels elements catalogats del
municipi.
Article 109.- Conreus
Els conreus seran regulats per la normativa agrària i quedaran subjectes als plans
especials que, si és el cas, es redactin per a la protecció del sòl agrícola.
Article 110.- Tala d’arbres
Els propietaris del sòl no Urbanitzable vetllaran pel manteniment de l’arbrat existent.
La tala d’arbrat només serà admesa quan estigui prevista als plans tècnics de gestió i
millora forestal (PTGMF), disposi d’autorització expressa de l’Administració forestal, sigui
conseqüència de la renovació o aprofitament agrari usual dels conreus o de l’aplicació de
la legislació en matèria de sanitat vegetal.
En qualsevol cas resta prohibida la tala de les espècies catalogades com a hàbitats
d’interès comunitari i delimitades als plànols d’ordenació.
En els sectors afectats per incendis s’estimularà la ràpida repoblació amb espècies
autòctones.
Article 111.- Xarxes de transport d’energia elèctrica i telecomunicacions
La creació de noves línies elèctriques aèries d’alta tensió i d’antenes de comunicació
NORMES URBANÍSTIQUES 82

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
radioelèctrica o de telefonia s’ordenarà conjuntament amb les existents, i preveurà, en el
primer cas, corredors al llarg de les infrastructures viàries de comunicacions i ubicarà les
instal·lacions, en el segon cas, dins del terrenys amb menys impacte sobre el medi. En el
cas de noves esteses de línies, per regular i racionalitzar els traçats de les diferents
companyies i establir les mesures adequades de protecció, es redactarà un Pla especial
previ a la concessió de qualsevol llicència.
El Pla especial per a noves implantacions, definirà l’impacta sobre el medi, es
respectaran els criteris de viabilitat tècnica tot respectant el contingut dels articles 26 i 27
de la llei 32/2003 de 3 de novembre, General de Telecomunicacions.
Article 112.- Antenes i altres instal·lacions de radiocomunicació i georeferenciació
a.- Les instal·lacions puntuals d’antenes de telefonia mòbil i d’altres instal·lacions de
radiocomunicació s’ajustaran al que disposa la legislació vigent. Les antenes ja
instal·lades s’hauran d’adequar a la nova normativa en un màxim de 6 mesos, després de
l’aprovació definitiva d’aquest P.O.U.M..
Per tot el que no preveu aquesta normativa vigent, es tindrà en compte la Recomanació
del Consell de la CE, de 12 de juliol de 1999, relativa a l’exposició del públic en general
als camps electromagnètics (DOCE L 199/59).
Les instal·lacions han d’ésser projectades, utilitzades, mantingudes i controlades de
manera que s’adeqüin al paisatge i s’assoleixin els objectius de qualitat ambiental i de
seguretat que fixa la legislació vigent.
Les torres de suport d’antenes, els camins d’accés i les escomeses elèctriques es
compartiran sempre que sigui tècnica i econòmicament viable, s’ajusti a l’ordenació
urbanística aprovada i suposi una reducció de l’impacte.
Caldrà un pla especial per ordenar la implantació de les instal·lacions sobre el territori.
b.- Els vèrtex geodèsics disposaran d’una distància de protecció de 10 m de diàmetre, on
caldrà aclarir la vegetació per tal de garantir la comunicació correcta amb els satèl·lits.
c.- Qualsevol implantació de telefonia mòbil o d’altres instal·lacions que requereixin les
noves tecnologies de comunicació i de georeferenciació, no considerades als articles
anteriors, requeriran de llicència municipal i l’autorització de la Comissió Territorial
d’Urbanisme.
El Pla especial per a l’ordenació de la implantació de les instal·lacions sobre el territori,
tindrà en consideració el contingut de l’article 30 de la Llei 32/2003 pel que fa a la
compartició d’infraestructures de telecomunicació.
Article 113.- Usos permesos i usos prohibits
1.- Els usos permesos es regularan específicament per a cada tipus de sòl no
urbanitzable.
En el sòl no urbanitzable no s’admeten els usos que impliquin una transformació en la
destinació o la naturalesa d’aquest sòl, o bé lesionin o impedeixin la consecució dels
valors i finalitats específiques que es defineixen per a cada zona.
Amb caràcter general queden prohibits els usos següents: habitatge en les modalitats no
contemplades a la legislació urbanística; comercial, llevat el vinculat al servei de les
NORMES URBANÍSTIQUES 83

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
carreteres (no es permet la implantació de grans i mitjans establiments comercials);
instal·lacions de tractament de residus no controlades; camps de golf; assentament
permanent de caravanes i autocaravanes; usos recreatius que comportin instal·lacions
permanents i/o alteració de l’entorn natural; i explotació de recursos naturals no vinculats
a l’activitat forestal tret de les activitats extractives existents, autoritzades i legals.
2.- L’establiment de qualsevol ús autoritzat comportarà l’obligació d’adoptar les mesures
necessàries per evitar la degradació del medi i facilitar una integració total.
Caldrà estudiar d’una manera detallada la captació d’aigua potable i energia, la depuració
de les aigües residuals, la minimització dels residus, la idoneïtat dels accessos i la
conservació i restauració de les masses arbòries. El titular es comprometrà a la
conservació de les construccions i del seu entorn per tal que reuneixi unes condicions
adequades de seguretat, de salubritat i d’ornat públic.
Article 114.- Publicitat
Es prohibeix la col·locació de cartells o altres elements publicitaris que distorsionin la visió
del paisatge, especialment aquells que infringeixin la línia d’horitzó.
SECCIÓ 2.- CONSTRUCCIONS EN SÒL NO URBANITZABLE
Article 115.- Edificacions existents en sòl no urbanitzable
1.- Dins el terme municipal de Vilanova de Prades, les construccions existents en sòl no
urbanitzable en data d’aprovació inicial del Pla s’agrupen de la manera següent:
Actuacions d’interès públic
- Construccions pròpies d’una activitat rústica
- Construccions per a la prestació de serveis de la xarxa viària
- Construccions i instal·lacions d’obres públiques
- Habitatges vinculats amb l’explotació rústica dels terrenys
- Construccions destinades a les activitats de turisme rural
- Edificacions preexistents amb usos no admesos en el SNU.
2.- L’inventari d’edificacions existents en sòl no urbanitzable en la data d’aprovació inicial
figura a la memòria del Pla, i s’identifiquen als plànols d’informació i d’ordenació amb
grafisme de color vermell (edificacions rurals existents en sòl no urbanitzable). Totes les
edificacions existents en el sòl no urbanitzable son construccions apropies de l’activitat
rústega, tret del dipòsit d’aigua de la població. Algunes de les edificacions estan en runa o
en procés de degradació evident.
POLÍGONS
DE RÚSTEGA
POLÍGON 01
POLÍGON 02
POLÍGON 03
NÚMERO
DEL
PLÀNOL.
NÚMERO
DE LA
PARCEL·LA DESCRIPCIÓ
1 27-b casa i corral
2 26-a casa
3 24-a casa
4 23-b-c-d casa i corral
5 10-b casa
NORMES URBANÍSTIQUES 84

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
POLÍGON 04
POLÍGON 05
POLÍGON 06
POLÍGON 07-08
POLÍGON 09
POLÍGON 10
POLÍGON 11
POLÍGON 12
POLÍGON 13
POLÍGON 14
6 36-e casa i balsa
7 35-b corral
8 19-b casa
9 32-c casa
10 15-a casa
11 9-a caseta
12 11-a casa
13 11-g forn
14 12-a casa, pou i forn
15 14-a casa
16 23-a casa
17 5-a rentador, abeurador i font (actual dipòsit)
18 9-a casa Freginals
20 95-a balsa i ruïnes
21 62-a casa i balsa
22 94-b casa, era i bassa
23 90-b casa i bassa
24 58-a casa
25 28-a casa
26 102-d casa i font
27 110-a font i casa
28 83-a casa i bassa
29 22-a bassa, molí i ruïnes
30 18-a casa. (Molinet del Caietano)
31 21-a corral i ruïnes
32 23-a corral
33 23-a Molí de la Vila
34 34-a casa i bassa
35 10-b Conjunt Mas d'En Segarra (casa, era i corral)
36 3-a Conjunt de ruïnes "Els Molinets".
37 5-a casa i corral
38 13-d Caseta del Ros (casa, bassa i era)
39 16-a casa "Lo Rebollar"
40 19-a ruïnes i bassa
41 34-c casa "Maset del Clot de Manrell
42 6-a casa i era
43 9-a corral de ramaderia
89 Molí de l'Alentorn
44 61-c casa
45 65-a corral
46 64-a casa, molí, corral i bassa
NORMES URBANÍSTIQUES 85

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
POLÍGON 15
POLÍGON 16-19
POLÍGON 17
POLÍGON 20
POLÍGON 21
47 44-e casa
48 13-i casa, corral i font (Font dels Segalassos)
49 46-a casa
50 52-e casa
51 27-a casa
52 4-d casa
53 2 bis casa de màquines, mina, casa i rentador
2-g barraca
2 bis ruïnes, mina i bassa
1-a mina
2 bis casa
54 50-d casa
55 3-c casa i ruïnes
56 86-f casa
57 79-a casa
58 82-a casa en ruïnes
59 121-a casa
60 60-a casa
61 16-b casa
62 64-a casa
63 60-i Font dels Sants
65 ocelleres
66 185-m casa
67 187-a casa
68 194-b casa
69 185-a casa i era
70 184 corral i ruïnes (Mas del Gaspar)
71 154-b casa i corral
72 170-a casa
73 168-f corral
74 174-a casa i font
75 178-a casa
76 149-a casa
77 146-b Mas d'En Porta
78 86-a ruïnes i era
77 2-a casa
80 6-c casa
81 11-a ruïnes de molí
82 43-j casa en ruïnes del molí del Viles
43-i casa del molí del Viles
43-f bassa del molí del Viles
83 32-h casa, font i balsa
84 14-d casa
85 32-a casa
86 46-a casa i font
87 19-a casa
NORMES URBANÍSTIQUES 86

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
88 19-b bassa i font
3.- En cas d’enderroc per ruïna d’una edificació existent en sòl no urbanitzable, causarà
baixa de l’inventari d’edificacions en No Urbanitzable.
Article 116.- Disposicions generals per a l’edificació en sòl no urbanitzable
1.- En el medi rural s’admeten les actuacions específiques d’interès públic que preveu
l’article 47.4 de la Llei d’Urbanisme en àmbits que no siguin incompatibles per raó de la
protecció dels seus valors, per l’existència de riscs naturals o servituds per a la protecció
del domini públic o perquè disminueixen significativament la permeabilitat del sòl o
afecten negativament la connectivitat territorial.
Altrament, només s’admeten com a noves construccions les destinades a explotacions
agrícoles, ramaderes, i d’explotació de recursos naturals, les estacions de
subministrament de carburants i de prestació d’altres serveis de la xarxa viària o les
vinculades a l’execució, el manteniment i el servei de les obres públiques respectant en
tot cas les incompatibilitats i les determinacions dels diferents tipus de sòl no
urbanitzable. Els nous habitatges o ampliació dels existents només s’admeten directa i
justificadament vinculats a l’explotació rústica i condicionats a la impossibilitat de fer servir
una edificació existent.
2.- Es permet la reconstrucció i rehabilitació de les masies i cases rurals existents
identificades en el catàleg i assenyalades en el plànol d’estructura territorial, per tal de
destinar-les a habitatge familiar, establiment de turisme rural, establiment hoteler llevat
d’hotels-apartaments o a activitats d’educació en el lleure.
3.- L’autorització de les obres i els usos referents a actuacions d’interès públic, noves
construccions o reconstrucció i rehabilitació de masies i cases rurals existents, s’ajustarà
als procediments previstos per a cada cas en els articles 48, 49 i 50 de la llei d’Urbanisme
i hauran de garantir en qualsevol cas la preservació d’aquest sòl respecte del procés de
desenvolupament urbà i la màxima integració ambiental de les construccions i les
activitats autoritzades respecte de les condicions naturals i paisatgístiques de l’entorn en
què s’emplacen.
4.- Tota nova activitat o edificació en el sòl No Urbanitzable, només s’admetrà en aquells
sòls que restin fora de la zona d’inundació d’avinguda de 500 anys de període retorn.
5.- S’haurà de resoldre i especificar en la tramitació de la llicència el sistema de depuració
de les aigües residuals i el seu destí final, així com el sistema de captació d’aigua i
l’abastament d’energia que serà preferentment renovable.
6.- Les activitats amb incidència ambiental tipificades a l’annex I, II i III de la Llei 3/1998,
de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’administració ambiental (LIIAA) hauran
d’adaptar-se als seus condicionants de tramitació d’autorització, llicència o comunicació
ambiental, d’acord amb el Decret 143/2003, de 10 de juny, de modificació del Decret
136/1999, de desplegament de la LIIAA, relatiu a paràmetres reguladors d’usos i activitats
i l’annex 1.B relatiu a la definició de paràmetres reguladors d’usos i activitats).
7.- És considerarà que els usos d’habitatge familiar i d’allotjament de persones
treballadores temporeres estaran directament i justificadament associades a una
explotació rústega, quan concorrin els requisits establerts a l’article 50 del Decret
305/2006, del, Reglament de la Llei d’Urbanisme.
Article 117.- Integració en el paisatge
NORMES URBANÍSTIQUES 87

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
En desenvolupament de l’article 9 de la Llei d’Urbanisme, qualsevol edificació o volum
que d’acord amb els apartats anteriors s’hagi d’emplaçar en el sòl no urbanitzable haurà
de garantir que la seva situació, volumetria, alçària, murs i tancaments, o la instal·lació
d’altres elements, no limiti el camp visual per a poder contemplar els paisatges naturals,
ni trenqui l’harmonia o desfiguri la perspectiva. Es tindrà especial cura en l’integració en el
paisatge en les anomenades vores urbanes.
Les construccions s’adaptaran a la topografia natural del terreny, es situaran en els llocs
menys exposats visualment, seran adequades a la seva condició aïllada i, per tant, caldrà
explicitar la previsió i qualitat dels accessos i serveis necessaris en funció de l’ús i de
l’emplaçament. Altrament, es consideren inedificables els terrenys del sòl no urbanitzable
amb un pendent igual o superior al 20% i es prohibeixen les construccions sobre els
careners i turons del relleu del terreny.
Les construccions que es projectin tindran uns materials, sistemes constructius, volum,
tipologia aparent, acabats i colors que garanteixin una adequada integració a les
condicions naturals de l’entorn i al seu cromatisme.
La nova edificació o ampliació de l’existent no suposarà la destrucció de l’arbrat existent.
En tot cas, els possibles arbres arrencats es reemplaçaran dins el termini màxim d’un
any. En la sol·licitud de llicència municipal hi constarà el seu nombre, el procés i la
localització de la replantació.
Article 118.- Actuacions d’interès públic
1.- Es consideren d’interès públic les activitats col·lectives de caràcter esportiu, cultural,
d’educació en el lleure i d’esbarjo a realitzar a l’aire lliure, amb les mínimes i
imprescindibles obres i instal·lacions adequades a l’ús del qual es tracti. Igualment,
gaudeixen d’interès públic els equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els
usos urbans, així com les infrastructures d’accessibilitat, les instal·lacions i obres de
serveis tècnics tals com les de telecomunicacions, d’infrastructura hidràulica general,
producció i d’abastament energètic, de subministrament i sanejament d’aigües, de
tractament de residus, de producció d’energia a partir de fonts renovables, i d’altres
instal·lacions ambientals d’interès públic.
2.- L’autorització d’actuacions especifiques d’interès públic que s’hagin d’emplaçar en el
medi rural haurà de justificar que l’àmbit d’actuació no està sotmès a un règim especial de
protecció amb el qual siguin incompatibles tal com preveu l’article 47.5 de la Llei
d’Urbanisme i seguirà el procediment previst a l’article 48 de la mateixa Llei.
3.- Per a les edificacions que en aplicació de l’establert en l’article 48 de la Llei
d’Urbanisme, es declarin d’interès públic, el projecte o, si s’escau, el Pla especial
urbanístic haurà d’incloure com a mínim la documentació següent:
a.- Plànol de situació amb l’emplaçament i extensió de la finca o finques en les quals es
projecti l’obra o l’actuació amb especificació de superfície, ocupació, edificabilitat,
distància a camins i altres límits de la construcció o instal·lació proposada.
b.- Determinació de les condicions volumètriques i formals de l’actuació i de l’ordenació
de l’entorn amb definició dels accessos i instal·lacions complementàries que l’activitat
proposada requereixi per al seu desenvolupament.
c.- Una justificació específica de la finalitat del projecte i de la compatibilitat de l’actuació
amb el planejament urbanístic i sectorial.
NORMES URBANÍSTIQUES 88

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
d.- Un estudi d’impacte paisatgístic que ha de contenir una diagnosi raonada del potencial
impacte i una exposició de les mesures que es proposen.
e.- Un estudi arqueològic i un informe del Departament de Cultura, si l’actuació afecta
restes arqueològiques d’interès declarat.
f.- Un informe del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, si l’àmbit d’actuació no
és comprès en un Pla sectorial agrari.
g.- Un informe de l’Administració hidràulica, si l’actuació afecta aqüífers classificats,
zones vulnerables o zones sensibles declarades de conformitat a la legislació vigent.
h.- Un informe del Servei Geològic de Catalunya, si l’actuació afecta jaciments
paleontològics o punts geològics d’interès.
i.- Els altres informes que exigeixi la legislació sectorial.
Article 119.- Construccions pròpies d’una activitat rústica
1.- Es consideren construccions pròpies d’una activitat agrícola, ramadera, d’explotació
de recursos naturals o, en general, rústica, a més de les construccions destinades a la
criança d’animals o al conreu d’espècies vegetals, les instal·lacions de caràcter familiar
destinades a l’elaboració artesanal de productes derivats de la mateixa explotació:
magatzematge, conservació, manipulació, envasat, o la transformació de productes
(fermentació, secatge, polvorització i premsat), i prestació de serveis en els termes que
preveu l’article 48 de la llei d’Urbanisme.
2.- Adequació paisatgística: cal garantir la integració paisatgística i minimitzar l’impacte
visual de les instal·lacions. Les façanes hauran de comptar amb arrebossat i pintat llevat
quan el material base dels tancaments estigui preparat per anar vist i tingui un
cromatisme adequat al paisatge. Els colors de façanes i cobertes seran clars de la
gamma terrosa.
En els entorns amb arbrat, es projectarà i plantarà al llarg de les edificacions fileres
d’arbres, d’una classe característica del lloc, en una proporció mínima d’un arbre cada 7
m, amb la finalitat de matisar l’impacte visual de la construcció.
3.- Sens perjudici del que aquest P.O.U.M. determini per a cada tipus de sòl i del que
estableixi la legislació sectorial vigent en cada cas, es defineixen les condicions generals
següents:
Les construccions vinculades a una explotació agrària destinades a ús de magatzem de
productes agrícoles, eines de camp i de maquinària i les destinades a l’elaboració
artesanal de productes han de complir:
a.- Cal acreditar una propietat mínima d’ 1 ha de terres de conreu de regadiu o de 4,5 ha
de terres de conreu de secà en una única extensió o en una explotació discontinua. La
part de la finca vinculada a l’edificació quedarà inscrita en el Registre de la propietat com
a indivisible.
b.- Localització: les noves construccions se situaran en terrenys amb pendent inferior al
20% i se separaran una distància mínima de 15 m de l’eix dels camins, 50 m a l’aresta
exterior de la calçada de les carreteres convencionals i 100 m de les vies segregades, 25
m respecte dels torrents i rieres i 5 m a la resta de partions de la finca.
NORMES URBANÍSTIQUES 89

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
c.- Volum. A les terres de secà el màxim volum edificable és 400 m3/ha amb un màxim
volum edificat de 2.000 m3. Les construccions seran de planta baixa amb una alçària
màxima de 6,00 metres al ràfec respecte de la rasant natural més baixa del terreny on
s’assenten. Cap dimensió no serà superior a 30 m en planta. S’admeten les instal·lacions
tècniques que justificadament exigeixin més alçària sempre que no alterin la fesomia del
paisatge.
En tot cas s’estableix la subjecció al procediment establert a l’article 48 de la Llei
d’Urbanisme i l’article 57 del Reglament si les edificacions superen algun dels llindars que
determini el P.O.U.M. i en cap cas superaran els següents:
Ocupació màxima en planta de 500 m2
Sostre total: 1.000 m2
Alçada màxima:10 m.
A les terres de regadiu amb conreus de cereals = secà
A les terres de regadiu el màxim volum edificable és de 200 m3. Les construccions seran
de planta baixa amb una alçària màxima de 4,00 metres al ràfec respecte de la rasant
natural més baixa del terreny on s’assenten. Cap dimensió no serà superior a 8 m en
planta.
A les terres ocupades per horts d’ús lúdic o per a l’autoconsum només s’admet la cabana
d’eines, de 3 m d’alçària i 10 m2 de planta, per al conjunt de l’explotació,
independentment del nombre de finques registrals.
4.- Les construccions destinades a l’ús ramader, a més del compliment de “l’Ordenança
de regulació de la incidència de les activitats sobre l’entorn i el medi ambient” que figura a
l’annex corresponent a aquestes normes i “l’ordenança municipal reguladora de
l’emplaçament i de les mesures correctores a disposar en les activitats ramaderes al
terme municipal de Vilanova de Prades han d’acomplir les condicions d’implantació
següents:
a.- Localització: les noves construccions se situaran en terrenys amb pendent inferior al
20%, llocs assolellats, ventilats, i fora de la trajectòria dels vents dominants en el sentit
dels nuclis. El camí d’accés no podrà superar en cap punt un pendent del 12%. Es
localitzaran fora de les visuals del sòl urbà, a una distància mínima de 15 m de l’eix dels
camins, 50 m a l’aresta exterior de la calçada de les carreteres convencionals i 100 m de
les vies segregades, 200 m d’habitatges existents en NU, 100 m respecte de torrents i
rieres, canals, recs o sèquies i 5 m a la resta de límits de propietat. En qualsevol cas la
distància mínima al sòl urbà o urbanitzable serà de 1.000 m per al bestiar porcí amb risc
ambiental elevat; 500 m per a la resta d’explotacions de risc ambiental elevat i moderat; i
300 m per a les de risc ambiental baix. Les basses de purins o femers i altres
instal·lacions necessàries per a una correcta gestió ambiental, conservaran la integritat
territorial i paisatgística de l’explotació ramadera.
En tot cas caldrà l’acompliment de la normativa sectorial aplicable i el contingut acurat de
l’annex
b.- Volum: el conjunt de les construccions tindran un sostre màxim de 2.000 m3, seran de
planta baixa amb una llargada màxima de 30 m i una alçària màxima de 5 m al carener,
respecte de la rasant més baixa del terreny. Només s’admetrà més alçària a les
instal·lacions tècniques que justificadament ho requereixin.
NORMES URBANÍSTIQUES 90

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
En tot cas s’estableix la subjecció al procediment establert a l’article 48 de la Llei
d’Urbanisme i l’article 57 del Reglament si les edificacions superen algun dels llindars que
determini el P.O.U.M. i en cap cas superaran els següents:
Ocupació màxima en planta de 500 m2
Sostre total: 1.000 m2
Alçada màxima:10 m.
c.- La legalització o autorització de qualsevol construcció ramadera requereix l’informe
previ favorable dels organismes competents en matèria de medi ambient així com
l’informe previ favorable del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural.
Article 120.- Regulació dels magatzems agrícoles i de les casetes de tros:
1.- Definició: S’entén com a magatzem agrícola l’edificació d’obra construïda en sòl no
destinada a l’ús per a l’emmagatzematge de productes agrícoles, d’eines del camp i de
maquinària agrícola, sempre i quan estiguin vinculades a una explotació agrícola o
ramadera.
Les casetes de tros tenen la mateixa definició però amb la particularitat que consten de
menor superfície, i poden destinar-se a aixopluc.
Per sol·licitar la construcció d’aquest tipus de construccions s’haurà de demostrar
l’existència d’explotació agrícola a la que han d’anar necessàriament vinculades. Si no es
compleix aquest punt, no s’admetran.
2.- Condicions i paràmetres reguladors: Les construccions i/o instal·lacions en sòl no
urbanitzable, sense perjudici del que aquestes Normes subsidiàries determinin per a cada
zona, han de complir les següents condicions:
3.- Ocupació: Per finques inferiors a la Unitat Mínima de Conreu, s’estableix una ocupació
màxima del 0,5% de la superfície de la finca. La part de la finca vinculada a l’edificació
quedarà inscrita en el Registre de la Propietat com a única i indivisible.
4.- Separacions a veïns: La distància de qualsevol edificació al límit de la propietat amb el
veí serà superior als 5 metres o, en el seu defecte i com a mínim, a l’alçada de
l’edificació.
5.- Separacions a tanques i a camins: La distància de qualsevol edificació amb la tanca
del camí serà iguala l’alçada del magatzem, amb un mínim de 5 metres. La tanca ha de
situar-se, respecte a l’eix del camí, a 4 metres, com a mínim, en els camins principals i a
3 metres, com a mínim, en els camins secundaris.
6.- Nombre de plantes i alçada reguladora màxima dels magatzems agrícoles: Les
construccions destinades a magatzems seran de planta baixa amb una alçada reguladora
màxima de 7 metres, excepte les instal·lacions annexes per a les quals sigui tècnicament
necessària una major alçada; aquestes edificacions s’hauran de justificar específicament
en la documentació a presentar. En planta, cap dimensió serà superior a 50 metres.
7.- Nombre de plantes i alçada reguladora màxima de les casetes de tros: Les
construccions destinades a casetes de tros seran de planta baixa amb una alçada
reguladora màxima de 4,00 metres. En planta, cap dimensió serà superior a 7 metres.
NORMES URBANÍSTIQUES 91

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
8.- Superfícies construïdes: Les superfícies màximes a construir aniran en funció del tipus
i superfície de conreu de la següent manera:
Superfície edificable magatzems Conreu d’horta o Conreu de forestal
agrícoles
regadiu
secà
300 m2 1 Ha 4,5 Ha 25 Ha
500 m2 3 Ha 9 Ha
1.000 m2 9 Ha 15 Ha
+ de 1.000 m2 + de 9 Ha + de 15 Ha + de 25 Ha
Superfície edificable casetes de Conreu d’horta o Conreu de forestal
tros
regadiu
secà
30 m2 1 Ha 4,5 Ha 25 Ha
40 m2 2 Ha
40 m2 + de 2 Ha + de 4,5 Ha + de 25 Ha
Les finques que s’aportin per tal de computar a efectes del compliment dels mínims que
requereix la sol·licitació per a la construcció d’aquest tipus de construccions, només
computaran una vegada.
9.- Integració paisatgística, material i visual: Cal considerar i justificar que la ubicació
escollida és la més adequada possible en quant a la integració paisatgística i que els
materials constructius són els que s’integren millor a l’entorn on ha d’anar ubicada la
construcció de caseta de tros o magatzem agrícola.
En tots els casos es projectaran i plantaran al llarg de les edificacions fileres d’arbres,
d’una classe característica del lloc, en una proporció mínima d’un arbre cada 5 m. de
longitud, a l’objecte de matisar l’impacte visual de la construcció.
10.- Obertures en les casetes de tros:
Les obertures de les casetes de tros seran:
- Porta: ≤ 4,00 m2 d’obertura
- Finestres i altres: ≤ 1,50 m2 d’obertura
Tan sols es permetran dues (2) obertures per a les finestres en tot el perímetre de
l’edificació i sempre de proporció vertical.
11.- Obertures en els magatzems agrícoles: Per als magatzems totes les obertures seran
de lliure elecció amb la particularitat que tan sols es permeten obertures en la coberta
(claraboies, etc.) fins a una suma total màxima del 5% de la superfície edificada per un
mateix edifici.
12.- Tramitació: Els magatzems agrícoles que superin els llindars establerts en l’article
68.8.d (ocupació en planta de 500 metres quadrats, sostre total de 1.000 metres quadrats
o alçada màxima de 10 metres) del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el
Reglament de la Llei d’urbanisme, s’hauran de sotmetre al procediment establert a
l’article 48 de la Llei d’urbanisme i 57 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual
s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme.
13.- Documentació requerida:
Per l’atorgament de la llicència urbanística corresponent, s’haurà d’aportar la següent
documentació:
NORMES URBANÍSTIQUES 92

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
- Per a la construcció de magatzems caldrà aportar el projecte tècnic signat pel tècnic
competent i visat pel corresponent col·legi professional.
- Per a la construcció de casetes de tros caldrà aportar la memòria tècnica i el pressupost
signat per tècnic competent i visat pel corresponent col·legi professional.
- En tots els casos caldrà aportar la justificació de l’existència d’una explotació agrícola, ja
sigui mitjançant la DUN (Declaració Única de Conreu) o a través d’ingressos agraris.
- La documentació haurà de justificar que la superfície de la construcció està directament
relacionada amb la dimensió/producció o gestió de l’explotació agrària.
Caldrà descriure en el projecte tècnic que s’aporti per a l’atorgament de la llicència
urbanística corresponent que la ubicació escollida és la més adequada possible i que els
materials constructius proposats són els que s’integren millor a l’entorn on ha d’anar
ubicada la construcció de caseta de tros o magatzem agrícola. Aquests aspectes seran
avaluats pels serveis tècnics del municipi o per l’organisme que tingui competència per
atorgar la llicència urbanística i en cas que no es compleixin, no s’admetran i no
s’atorgarà la llicència.
Article 121.- Construccions per a la prestació de serveis de la xarxa viària
D’acord amb el que preveu l’apartat 6c de l’article 47 de la Llei d’Urbanisme, es podran
autoritzar en el sòl no urbanitzable estacions de subministrament de carburants i de
prestació d’altres serveis de la xarxa viària, en concret, tallers de reparació de vehicles,
bars-restaurants, neteja de vehicles i el comerç de venda de premsa periòdica i d’articles
de primera necessitat.
La sol·licitud de llicència haurà de justificar el dimensionat i les característiques de les
construccions segons la intensitat i tipus de trànsit de la via i a la distància als nuclis
urbans existents a l’entorn amb capacitat d’oferir els mateixos serveis. A més, caldrà
garantir la integració de les instal·lacions de serveis amb les de subministrament i del
conjunt amb l’entorn.
Les llicències estaran sotmeses a les condicions i procediment assenyalats per aquesta
normativa per a les actuacions d’interès públic.
Article 122.- Construccions i instal·lacions d’obres públiques
Es podran autoritzar en el sòl no urbanitzable les construccions i les instal·lacions
vinculades a l’execució, manteniment i funcionament de les obres públiques.
La sol·licitud de llicència haurà de justificar la necessitat del traçat o de l’emplaçament de
les instal·lacions o construccions que es projectin, amb indicació de les zones afectades i
de les correccions previstes de cara a preservar les condicions naturals, l’equilibri
ecològic i els valors paisatgístics.
Les llicències estaran sotmeses a les condicions i procediment assenyalats per aquesta
normativa per a les actuacions d’interès públic.
Article 123.- Habitatges vinculats a l’explotació rústica dels terrenys
1.- El P.O.U.M. reconeix com a habitatges preexistents vinculats a explotacions rústiques
els identificats com a tals a l’Inventari d’edificacions en el No Urbanitzable de la memòria i
als plànols d’ordenació del sòl no urbanitzable.
2.- L’ús d’habitatge familiar es considera associat a una explotació rústica quan compleixi
NORMES URBANÍSTIQUES 93

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
els requisits fixats pel reglament de la Llei d’Urbanisme.
Quan es tracti d’habitatge per a treballadors temporers, a més caldrà que el cicle dels
productes exigeixi periòdicament, el treball coordinat de persones que l’oferta laboral local
no pot atendre i fora de temporada les instal·lacions podran destinar-se a altres usos
admesos en NU adequadament autoritzats.
3.- Condicions de l’edificació:
3.1.- L’habitatge s’ha de situar preferentment en una de les edificacions preexistents o
antigues masoveries
Només s’admetrà l’obra nova en cas que es justifiqui la inviabilitat tècnica i econòmica de
la rehabilitació d’una edificació preexistent. En aquest cas, la llicència aportarà
compromís d’enderroc de l’edificació antiga que substitueixi.
3.2.- S’admet la millora i ampliació fins a un 10% del sostre actual amb un màxim de 50
m2 per una sola vegada al llarg de la vigència d’aquest P.O.U.M. sempre que no es
superin els paràmetres màxims de sostre, alçada i nombre de plantes establerts pels
habitatges de nova edificació a l’apartat 3.3 d’aquest mateix article i no es tracti d’una
edificació del catàleg de masies.
Les llicències de reforma, o ampliació d’habitatge preexistent aportaran la documentació
complementària següent:
- Superfície, localització i ús de les edificacions de la finca.
- Aixecament de plantes i alçats de l’edificació existent en què s’actua a una escala
mínima d’1/100.
- Reportatge fotogràfic de l’edificació i el seu entorn que permeti valorar els efectes sobre
el medi.
- Al projecte ha de quedar reflectida la relació entre la reforma o ampliació i l’edificació
vella mitjançant plantes i alçats conjunts, perspectives, fotomuntatges o altres mitjans que
s’estimin convenients.
3.3.- En el cas de reforma o ampliació, la superfície màxima construïda no superarà els
250 m2st ni els 7 m d’alçària corresponents a planta baixa i planta pis. Les llicències, a
més de contenir la justificació de la concurrència dels requisits per a ser considerat ús
d’habitatge vinculat a una explotació rústica, aportaran la documentació complementària
següent:
- Superfície, localització i ús de les edificacions de la finca.
- Aixecament de plantes i alçats de la nova edificació a una escala mínima d’1/100.
- Fotomuntatge de l’edificació i el seu entorn que permeti valorar els efectes sobre el
medi.
El projecte ha d’acreditar la integració de la construcció destinada a l’ús d’habitatge
familiar i a l’ús d’allotjament de treballadors temporers en les principals construccions de
l’explotació rústica. La nova construcció s’ha de situar annexa o a una distància inferior a
50 m de l’edificació existent, sempre en terrenys amb pendent inferior al 20% i respectant
NORMES URBANÍSTIQUES 94

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
una distància mínim de 10 m respecte dels límits dels camins, 25 m respecte dels torrents
i rieres assenyalats en el pla i 5 m de la resta de límits de la finca.
3.4.- La composició arquitectònica correspondrà al tipus tradicional del medi rural. Els
materials i els sistemes constructius aparents han de ser de bona qualitat i adequats a
l’entorn.
4.- En qualsevol cas s’aportarà el compromís d’inscriure la finca al Registre de la
propietat, com a indivisible fent constar, a més, que la llicència exhaureix l’ús d’habitatge
de l’esmentada finca.
5.- Per tal de determinar la correcte justificació de l’habitatge a una explotació rústica,
s’haurà de sol·licitar un informe al Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural.
Article 124.- Reconstrucció i rehabilitació del patrimoni rural
1.- Les edificacions existents amb ús d’habitatge s’agrupen en dos blocs, les masies
pròpiament i els altres habitatges.
Es consideren “masies” el conjunt d’edificis d’habitatge i producció agrícola-ramadera,
explotat unitàriament en règim familiar; excloent d’aquesta consideració les instal·lacions
agropecuàries de caràcter industrial que estiguin situades a les seves rodalies, en les
quals s’aplica la regulació dels articles que regulen magatzems agrícoles i construccions
ramaderes de la zona on estiguin emplaçades.
2.- Aquest P.O.U.M. defineix en els plànols d’ordenació aquelles masies i cases rurals
existents en el sòl no urbanitzable que requereixen un tractament específic de
conservació i millora, ja sigui per estar integrades en el catàleg de patrimoni arquitectònic,
pel seu interès arquitectònic, històric, mediambiental, paisatgístic o social, ja es tracti de
valors excepcionals o quotidians, per raons d’equilibri territorial quant al model
d’implantació en el territori, com per estar vinculats a una explotació rústica o tenir un
paper dotacional rellevant.
3.- Els criteris i el grau d’intervenció en l’edificació i el seu entorn, els accessos i serveis
així com els usos específicament admesos es defineixen de manera particularitzada per a
cada masia en el catàleg de masies d’aquest Pla.
La rehabilitació de les masies haurà de respectar el volum edificat preexistent i la
composició volumètrica original eliminant aquelles addicions que distorsionin la volumetria
històrica. En les obres d’adequació interior s’admetrà excepcionalment la modificació
d’obertures si el programa o millora funcional i/o assolellament ho exigeix. En qualsevol
cas caldrà respectar la composició de l’edificació.
La divisió horitzontal s’admet per ampliació del programa familiar sempre que no s’alterin
les característiques originals de l’edificació, es prevegi una superfície mínima de 125
m2st per habitatge i es compleixi la normativa reguladora de les condicions objectives
d’habitabilitat, sempre amb un màxim de tres habitatges.
Els usos permesos amb caràcter general a les masies del catàleg són activitats
d’educació en el lleure, habitatge familiar, establiments de turisme rural i establiment
hoteler amb exclusió de la modalitat hotel-apartament i només en el cas que estigui
expressament previst al catàleg. El procediment per a l’aprovació dels projectes de
reconstrucció i rehabilitació de masies i cases rurals, s’adequarà al que disposa l’article
50 de la Llei d’Urbanisme.
NORMES URBANÍSTIQUES 95

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
4.- Als habitatges preexistents no inclosos al catàleg de masies només es permeten
obres d’adequació i millora que reuneixin les condicions objectives d’habitabilitat o quan
per assolir-les, les obres no superin amb escreix les imprescindibles i no pressuposin cap
ampliació. A més, s’exigirà que l’edificació no sigui objecte d’un expedient de protecció de
la legalitat urbanística o bé que no pugui ser-ho per prescripció d’accions.
5.- Qualsevol segregació que es produeixi, es regularà d’acord amb el que preveu l’article
105, “Finques” de la present normativa.
Article 125.- Regulació del catàleg de masies i cases rurals per tal de possibilitar la
conservació i ús de les masies tradicionals i històriques emplaçades en el sòl no
urbanitzable.
1.- Masies: Construccions externes o internes al nucli urbà que es troben com a
edificacions aïllades dintre d’un entorn rústic i que funcionen com a unitats de producció
agrària i d’organització del territori.
2.- Marc legal per la elaboració del catàleg de masies i cases rurals: L’article 50,2 de la
Llei d’Urbanisme, estableix que “el planejament urbanístic general o especial ha
d’identificar en un catàleg específic les masies i cases rurals susceptibles de
reconstrucció o de rehabilitació i justificar les raons que determinen la preservació i la
recuperació”. Aquest catàleg no s’ha de confondre amb el catàleg de béns protegits, al
que fa referència l’article 69 de la Llei d’Urbanisme, relatiu als monuments, edificis,
jardins, paisatges o béns culturals, amb valor històric, arquitectònic o patrimonial, que
constitueix un document independent, tot i que molts dels edificis poden estar inclosos en
tots dos catàlegs.
L’article 47.3 de la Llei d’Urbanisme es refereix als articles 50 i 51, que fixen els requisits
per a reconstruir i rehabilitar les masies i cases rurals incloses en l’esmentat catàleg. Es
tracta de les masies i cases rurals que cal preservar i recuperar per raons
arquitectòniques,històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials. Aquestes masies
i cases rurals s’inclouen en el catàleg “amb vista a destinar-les a habitatge familiar, a un
establiment hoteler amb exclusió de la modalitat d’hotel-apartament, a un establiment de
turisme rural o a activitats d’educació en el lleure” (article 72.3 de la Llei d’Urbanisme).
Per a poder destinar les masies o cases rurals a establiment hoteler han d’estar
expressament previst en el catàleg, el qual pot establir un límit del nombre de places.
3.- Determinacions: Totes les masies i cases rurals incloses en el catàleg són
susceptibles de reconstrucció o rehabilitació, d’acord amb les determinacions dels articles
50 i 51 de la Llei d’Urbanisme i de les normes urbanístiques del present Pla d’ordenació
urbanística municipal.
4.- Condicions particulars relatives als usos:
a) Ús residencial: un habitatge per cada 150 m2 de sostre construït.
b) Ús hoteler: únicament establiments hotelers amb exclusió de la modalitat d’hotelapartament,
amb un màxim de 15 habitacions per establiment, i amb categoria mínima de
4 estrelles.
c) Ús de turisme rural: admès, de conformitat amb la legislació sectorial aplicable.
d) Altres usos admesos: activitats d’educació en el lleure, restauració i esportiu a l’aire
lliure.
e) Altres usos admesos amb condicions: cultural-social-religiós, docent i administratiu,
prèvia justificació relativa a la capacitat dels accessos, i aparcament, existència de
serveis urbanístics, garantia de manteniment de les edificacions i espais associats,
NORMES URBANÍSTIQUES 96

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
condicions mediambientals i adequació paisatgística de les actuacions, mitjançant la
redacció del corresponent pla especial.
Article 126.- Actuacions no admeses en sòl no urbanitzable
1.- La promoció d’actuacions destinades a usos diferents dels que preveu l’article 47 de la
Llei d’Urbanisme i la present normativa, no s’admeten en el sòl no urbanitzable. No
obstant això, el Pla d’ordenació urbanística municipal reconeix les edificacions
preexistents amb usos no admesos als plànols “Ordenació del SNU” i a l’inventari, en el
qual també es concreta el tipus d’activitat que s’hi desenvolupa.
2.- En el cas d’usos industrials no s’admetrà canvi, és a dir, únicament s’admet la
continuïtat dels usos existents i el canvi dels mateixos implica el cessament de l’activitat
industrial.
SECCIÓ 3.- TIPUS DE SÒL NO URBANITZABLE
Article 127.- Zona de Xarxa Natura 2000:
D’acord amb el plànol 10 d’ordenació es qualifica la major part del terme municipal de
Xarxa Natura 2000.
Natura 2000 és una xarxa europea d’espais naturals que té per objectiu fer compatible la
protecció de les espècies i els hàbitats naturals i seminaturals amb l’activitat humana que
s’hi desenvolupa. Natura 2000 és la iniciativa política europea més important de
conservació de la natura.
D’aquesta manera, la Unió Europea ha establert un marc legal que garanteix la protecció
del patrimoni natural i, a més, s’ha compromès a salvaguardar-lo mitjançant la integració
a Natura 2000 d’una mostra dels hàbitats i les espècies que millor el representen.
a).- El marc legal: la Directiva d’hàbitats i la Directiva d’aus
La Directiva d’hàbitats, aprovada el 1992 de manera unànime per tots els estats de la
Unió Europea, va crear Natura 2000 i va establir la protecció de les espècies i els hàbitats
següents:
1. Espècies d’interès comunitari: són aquelles que estan amenaçades o són vulnerables,
endèmiques o rares.
2. Hàbitats d’interès comunitari: són aquells que destaquen per la singularitat i
l’escassetat i, a més, representen alguna de les regions naturals europees.
3. Hàbitats i espècies d’interès comunitari prioritari: són els amenaçats de desaparèixer;
és per això que la Unió Europea n’assumeix la conservació com una responsabilitat
especial.
La Directiva d’aus, aprovada l’any 1979, estableix la protecció d’espais naturals europeus
en funció de la importància ecològica que tinguin per als ocells, i defineix les zones
d’especial protecció per a les aus.
b).- La protecció dels espais
Natura 2000 està formada per dos tipus d’espais:
NORMES URBANÍSTIQUES 97

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
1. Les ZEC, o zones especials de conservació.
2. Les ZEPA, o zones d’especial protecció per a les aus.
D’altra banda, la Directiva d’hàbitats estableix que s’han de conservar els espais de
Natura 2000, però no estableix una figura de protecció concreta. A Catalunya, es
protegeixen aquests espais mitjançant la inclusió al Pla d’espais d’interès natural.
Amb anterioritat a la designació de les ZEC, els estats han proposat una llista de llocs
d’importància comunitària (LIC), que ha d’aprovar la Comissió Europea. En aquests
espais, tot i no formar part de Natura 2000, s’hi aplica transitòriament el règim de les
ZEC. Quan el Govern autonòmic les designa com a ZEC passen a formar part del PEIN.
c).- Superfície dels espais Muntanyes de Prades per municipis i comarques:
NORMES URBANÍSTIQUES 98

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
Codi espai Nom espai Àmbit Municipi Comarca dins l'espai (ha) dins espai municipi
ES5140008 Muntanyes de Prades terrestre Arbolí Baix Camp 1.575,71 75,8% 5,1%
ES5140008 Muntanyes de Prades terrestre Alcover Alt Camp 1.412,90 30,7% 4,6%
ES5140008 Muntanyes de Prades terrestre Mont-ral Alt Camp 3.113,99 89,7% 10,1%
ES5140008 Muntanyes de Prades terrestre la Riba Alt Camp 558,14 69,9% 1,8%
ES5140008 Muntanyes de Prades terrestre Alforja Baix Camp 416,92 10,9% 1,4%
ES5140008 Muntanyes de Prades terrestre Capafonts Baix Camp 1.175,51 88,1% 3,8%
ES5140008 Muntanyes de Prades terrestre Prades Baix Camp 2.514,59 77,2% 8,2%
ES5140008 Muntanyes de Prades terrestre Vilaplana Baix Camp 2.199,72 94,8% 7,2%
ES5140008 Muntanyes de Prades terrestre l'Albiol Baix Camp 1.095,68 53,9% 3,6%
ES5140008 Muntanyes de Prades terrestre l'Aleixar Baix Camp 392,48 15,0% 1,3%
ES5140008 Muntanyes de Prades terrestre la Febró Baix Camp 1.477,10 91,9% 4,8%
ES5140008 Muntanyes de Prades terrestre la Selva del Camp Baix Camp 14,50 0,4% 0,0%
ES5140008 Muntanyes de Prades terrestre Montblanc Conca de Barberà 3.523,17 38,7% 11,5%
ES5140008 Muntanyes de Prades terrestre Vallclara Conca de Barberà 359,61 26,4% 1,2%
ES5140008 Muntanyes de Prades terrestre Vilanova de Prades Conca de Barberà 2.016,13 93,7% 6,6%
ES5140008 Muntanyes de Prades terrestre Vilaverd Conca de Barberà 377,53 29,9% 1,2%
ES5140008 Muntanyes de Prades terrestre Vimbodí Conca de Barberà 3.311,26 50,1% 10,8%
ES5140008 Muntanyes de Prades terrestre l'Espluga de Francolí Conca de Barberà 667,52 11,7% 2,2%
ES5140008 Muntanyes de Prades terrestre el Vilosell Garrigues 139,26 7,4% 0,5%
ES5140008 Muntanyes de Prades terrestre la Pobla de Cérvoles Garrigues 825,16 13,3% 2,7%
ES5140008 Muntanyes de Prades terrestre Cornudella de Montsant Priorat 2.730,49 43,0% 8,9%
ES5140008 Muntanyes de Prades terrestre Ulldemolins Priorat 828,99 21,7% 2,7%
Total ES5140008 30.726,39 100,0%
d).- Llista dels hàbitats de l’annex I de la Directiva d’hàbitats presents en els Llocs d’importància Comunitària (LIC)
9230 Rebollars (boscos de "Quercus pyrenaica") iberoatlàntics
9240 Rouredes ibèriques de roure valencià (Quercus faginea) i roure africà (Quercus canariensis)
9260 Castanyedes
92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera
92D0 Bosquines i matollars meridionals de rambles, rieres i llocs humits (Nerio-Tamaricetea)
NORMES URBANÍSTIQUES 99

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
9340 Alzinars i carrascars
9530 Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii)
9540 Pinedes mediterrànies
e).- Llista de les espècies de l’annex II de la Directiva d’hàbitats presents en els Llocs d’importància Comunitària (LIC)
ES5140008 Muntanyes de Prades
invertebrats
Cerambyx cerdo
Lucanus cervus Escanyapolls, Cèrvol volant Ciervo volante
Austropotamobius pallipes Cranc de riu autòcton Cangrejo de río autòctono
Callimorpha quadripunctaria
mamífers
Miniopterus schreibersii Rat penat de cova Murciélago de cueva
Myotis emarginatus Rat penat d’orelles dentades Murciélago ratonero pardo
Myotis capaccinii Rat penat de peus grans Murciélago ratonero patudo
Rhinolophus euryale Rat penat mediterrani de ferradura Murciélago mediterráneo de herradura
Rhinolophus ferrum-equinum Rat penat gran de ferradura Murciélago grande de herradura
Rhinolophus hipposideros Rat penat petit de ferradura Murciélago pequeño de herradura
f).-Llista de les aus de l’annex I de la Directiva d’aus presents en les Zones d’especial Protecció per a les Aus (ZEPA)
ES5140008 Muntanyes de Prades
Circaetus gallicus Àliga marcenca Aguila culebrera
Aquila chrysaetos Àliga daurada Aguila real
Hieraaetus fasciatus Àliga cuabarrada Aguila perdicera
Falco peregrinus Falcó Halcón peregrino
Bubo bubo Duc Búho real
Galerida theklae Cogullada fosca Cogujada montesina
NORMES URBANÍSTIQUES 100

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
Lullula arborea Cotoliu Totovía
Anthus campestris Trobat Bisbita campestre
Oenanthe leucura Còlit negre Collalba negra
Sylvia undata Tallareta cuallarga Curruca rabilarga
Article 128.- Zona de Sòl Rústic Agrícola Comú (Clau 20b)
1.- Definició: Sòls que no tenen un especial valor agrícola, són erms o històricament han
estat conreats de secà i no es preveu la seva transformació en reg, i esdevenen
inadequats per al desenvolupament urbà, ateses les previsions de creixement racional i
sostenible del municipi, concretades en aquest P.O.U.M..
2.- Condicions d'ús: A més de l’ús agrícola i forestal, s’admet la continuïtat de l’ús
ramader i pecuari de les activitats existents en el moment de l’aprovació del Pla, les quals
s’hauran d’adaptar a la legislació sectorial vigent i a les ordenances municipals
específiques en la matèria.
En general es permeten els usos d'agrícola, ramader, forestal, i càmping, aquest darrer
d’acord amb el que disposa l’article 48 de la Llei d’Urbanisme. Referent a l’ús d'habitatge,
només s'admet l’ús unifamiliar segons les condicions establertes a l’article 47.3 de la Llei
d’Urbanisme que regula l’habitatge en el sòl no urbanitzable. També es pot admetre
qualsevol dels usos a que fa referència l’article 47.4 i 47.6 de la Llei d’Urbanisme tot
respectant el procediment establerta a l’article 48 i 49 de la mateixa Llei.
Referent a l'ús d'habitatge, només s'admet l’habitatge unifamiliar que s’ajusti a les
condicions establertes a l’article que regula l’habitatge en el sòl no urbanitzable. S’admet
l’ús recreatiu limitat a les cases de colònies, turisme rural i escoles de la natura amb
reutilització d’edificis existents i instal·lacions d’interès públic i social i les vinculades a
obres públiques.
3.- Construccions:
Distàncies mínimes: Cap edificació es situarà a menys de 15m dels camins públics, 500
m del sòl urbà i urbanitzable ni a 150 m d’habitatges existents que no siguin de la mateixa
propietat.
Els tancaments seran de colors del ventall dels clars o terrosos. No s’admet ni el color
blanc ni les tonalitats fosques que contrasten amb el paisatge. Les parets s’hauran
d’acabar amb materials propis de façana, si són de totxana, s’hauran d’arrebossar i
pintar.
S’haurà de resoldre i especificar en la tramitació de la llicència el sistema de depuració de
les aigües residuals i el seu destí final.
La nova edificació no suposarà la destrucció de l’arbrat existent. En tot cas els possibles
arbres arrencats es reemplaçaran dins el termini màxim d’un any. En la sol·licitud de
llicència municipal hi constarà el seu nombre, localització i procés de replantació.
4.- Segregacions: No es permeten divisions que donin lloc a superfícies inferiors a la
unitat mínima de conreu que determina el Decret 169/1983 de 12 d'abril sobre Unitats
Mínimes de Conreu.
En tot cas caldrà complimentar el contingut de l’article 105 d’aquestes Normes.
NORMES URBANÍSTIQUES 101

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
Article 129.- Zona de Sòl Rústic Forestal (Clau 20c)
1.- Definició: D’acord amb l’article 2 de la Llei 6/1988 forestal de Catalunya aquest
P.O.U.M. qualifica com a sòl forestal el sòl rústic poblat d’espècies arbòries o arbustos,
matolls i herbes; els erms situats en els límits dels boscos que siguin necessaris per a la
protecció d’aquests, els erms que per llurs característiques siguin adequats per a la
reforestació i els prats de regeneració natural.
Les àrees forestals compreses en aquesta qualificació són àrees boscoses que han de
ser protegides com a reserva natural i àrees de bosc a conservar o repoblar, per la
importància paisatgística primordial en la configuració física del territori.
Aquestes zones a més d’estar sotmeses a la legislació específica sobre defensa i
conservació de masses forestals i al que estableix la legislació urbanística respecte a
zones verdes, queden subjectes a aquesta normativa.
La destinació de terrenys, en virtut d’aquest P.O.U.M. a zones boscoses no requereix
necessàriament la titularitat pública. Les finques de propietat privada qualificades com a
zones boscoses, seran mantingudes i conservades adequadament per garantir la millor
seguretat en front als incendis.
2.- Condicions d’ús: En general l'únic ús admès és el forestal, raó per la qual queda
prohibida qualsevol transformació del sòl que lesioni el valor específic de la vegetació
arbòria. Es prohibeix qualsevol tipus d’edificació, tret de les vinculades a la utilització
forestal i a l’habitatge a les masies existents.
A resultes del contingut de l’article 23 de la Llei 6/1988 de 30 de març forestal de
Catalunya, en els terrenys forestals no catalogats, es podrà permetre la rompuda de
terrenys forestals per l’establiment d’activitats agropecuàries quan es tracti de terrenys
aptes tècnica i econòmicament per un aprofitament d’aquesta naturalesa.
Per a dur a terme aquesta rompuda de terrenys forestals, serà necessari l’autorització de
l’Administració forestal.
En les masies o edificacions existents es permetran els usos sanitari, socio-cultural,
docent, restauració i recreatiu.
3.- Condicions de l'edificació: Només s'admetran noves edificacions vinculades a la
utilització forestal dels terrenys d'acord amb l'Article 22 de la Llei 6/1988, forestal de
Catalunya, i les limitacions que imposen aquestes Normes. La finca sobre la qual
s'edifiqui, s'haurà d'inscriure al Registre de la Propietat com a unitat indivisible.
4.- Segregacions: No es permeten divisions que donin lloc a superfícies inferiors a la
unitat mínima forestal que determina el Decret 35/1990 de 23 de gener sobre Unitats
Mínimes Forestals.
En tot cas caldrà complimentar el contingut de l’article 105 d’aquestes Normes.
5.- L'aprofitament dels productes forestals: es realitzarà dins dels límits que permeten els
interessos de la seva conservació i millora, d'acord amb la Llei 6/88, forestal de
Catalunya. La repoblació forestal es portarà a terme amb espècies pròpies de la zona. Es
prohibirà la plantació intensiva d'espècies que puguin alterar les unitats de paisatge,
l'equilibri ecològic i l'entitat de les vegetacions autòctones.
NORMES URBANÍSTIQUES 102

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
Article 130.- Zona de Pla d’Espais d’Interès Natural, PEIN, (Clau 25a) i/o Xarxa
Natura 2000 (Clau 25e)
Sòl de protecció especial: regulació segons l’article 2.7 del Pla Territorial del Camp de
Tarragona
1.- El sòl de protecció especial ha de mantenir la condició d’espai no urbanitzat, sens
perjudici de la precisió de límits que es regula en l’apartat 2 de l’article 2.4. Amb aquesta
finalitat ha de ser classificat com a sòl no urbanitzable pels plans d’ordenació urbanística
municipal llevat que, excepcionalment i de manera justificada, convingués incloure alguna
peça en sectors o polígons per tal de garantir definitivament la permanència com a espai
obert mitjançant la cessió i la incorporació al patrimoni públic que poden resultar del
procés de gestió urbanística corresponent. En els sòls de protecció especial determinats
pel Pla s’ha d’aplicar el règim que estableix aquest article.
2.- Amb relació a les actuacions en sòl no urbanitzable que es poden autoritzar a
l’empara dels apartats 4 i 6 de l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat
pel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i dels articles concordants del Reglament
aprovat pel Decret 305/2006, s’entén que el sòl de protecció especial està sotmès a un
règim especial de protecció al qual fa referència l’apartat 5 de l’esmentat article, i que són
incompatibles totes aquelles actuacions d’edificació o de transformació de sòl que puguin
afectar de forma clara els valors que motiven la protecció especial.
3.- En el sòl de protecció especial, només es poden autoritzar les següents edificacions
de nova planta o ampliació de les existents.
a).- Les que tenen per finalitat el coneixement o la potenciació dels valors objecte de
protecció o la millora de la gestió del sòl en el marc dels objectius de preservació que
estableix el Pla. Aquestes edificacions corresponen al tipus B i C de l’article 2.5.
b).- Les edificacions i ampliacions que podrien ser admissibles d’acord amb el que
estableix l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005), quan
es compleixin les condicions i exigències que assenyalen els apartats 5, 6, 7 i 8 del
present article per tal de garantir que no afectaran els valors que motiven la protecció
especial d’aquest sòl. Aquestes edificacions o instal·lacions corresponen als tipus B i C
de l’article 2.5.
c).- Quan les ampliacions d’edificis destinats a usos que poden ser admesos en sòl no
urbanitzable no poguessin complir les condicions establertes a l’apartat anterior i fossin
imprescindibles per a la continuïtat de l’activitat i aquesta fos d’interès per al municipi, es
pot autoritzar una ampliació fins al 20% del sostre i del volum existent que no es subjecti
total o parcialment a les condicions assenyalades.
4.- En el sòl classificat com de protecció especial que estigui destinat a activitats agràries,
s’entén com a edificacions motivades per la millora de la seva gestió les necessàries per
a l’agricultura a cel obert i la ramaderia extensiva, tal com els coberts per emmagatzemar
provisionalment les collites, per al bestiar o la maquinària agrícola i similars i, en general,
aquelles que preveuen el punt 6 a) i b) de l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme
(Decret legislatiu 1/2005) i els articles concordants del Reglament (Decret 305/2006).
5.- Les edificacions motivades per formes intensives d’explotacions agrícoles o
ramaderes, com també totes aquelles altres edificacions i activitats, autoritzables en
determinades circumstàncies en el sòl no urbanitzable a l’empara de l’article 47 del Text
refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005) i dels articles concordants del
NORMES URBANÍSTIQUES 103

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
Reglament (Decret 305/2006), requereixen, per a ser autoritzades, la incorporació a
l’estudi d’impacte i integració paisatgística, que és preceptiu d’acord amb el que disposa
l’article 6.4 per tractar-se d’edificacions aïllades, d’un capítol que analitzi els efectes de la
inserció de l’edificació en l’entorn territorial i demostri la seva compatibilitat amb la
preservació dels valors que motiven la protecció especial d’aquest sòl, sense perjudici del
que s’assenyala a l’apartat 8. En tot cas, no s’autoritzaran aquestes edificacions i
activitats en el sòl de protecció especial si hi ha alternatives raonables d’ubicació en sòls
de protecció preventiva o territorial. Tampoc s’autoritzaran noves edificacions en el sòl de
protecció especial si existeixen alternatives de reutilització d’edificacions existents en
desús.
6.- Els nous elements d’infraestructures que s’hagin d’ubicar necessàriament en sòl de
protecció especial, com també la millora dels que hi ha en aquesta classe de sòl, han
d’aportar solucions que minimitzin els desmunts i terraplens, i han d’evitar interferir els
connectors ecològics, corredors hidrogràfics, i els elements singulars del patrimoni natural
(hàbitats d’interès, zones humides i espais d’interès geològic). L’estudi d’impacte
ambiental quan sigui requerit per la naturalesa de l’obra ha de tenir en compte la
circumstància de la seva ubicació en el sòl de protecció especial. Quan no es requereixi
l’estudi d’impacte ambiental és preceptiva la realització, dins l’estudi d’impacte i integració
paisatgística que disposa l’article 6.4, d’una valoració de la inserció de la infraestructura
en l’entorn territorial que expressi el compliment de les condicions esmentades sense
perjudici del que s’assenyala a l’apartat 8.
7.- L’anàlisi i valoració de la inserció de les edificacions o infraestructures en l’entorn
territorial ha de demostrar que les construccions i els usos que es proposen no afecten de
forma substancial els valors de l’àrea de sòl de protecció especial on s’ubicarien. L’estudi
ha de considerar les següents variables, amb especial atenció a les relacionades amb els
valors a protegir:
a) Vegetació i hàbitats de l’entorn.
b) Fauna de l’entorn.
c) Valor edafològic productiu.
d) Funcions de connector biològic.
e) Estabilitat del sòl.
f) Funcions hidrològiques.
g) Connectivitat territorial.
h) Gestió dels residus.
i) Accessibilitat i necessitat de serveis.
j) Increment de la freqüentació.
k) Patrimoni cultural i històric.
l) Patrimoni geològic.
m) Zones humides.
n) Paisatge.
o) Qualitat atmosfèrica.
p) Millora esperada de l’espai protegit.
En tot cas, les dimensions de l’àrea de sòl – superfícies, amplada, etc. – seran
determinats en la valoració dels efectes de les edificacions o infraestructures en l’entorn
territorial.
8.- Mitjançant instruments de planejament urbanístic – plans directors urbanístics, plans
d’ordenació urbanística o plans especials o directrius de paisatge – que s’incorporin al pla
territorial, es poden, en el marc de les regulacions d’ordre general que s’expressen en
aquestes Normes d’ordenació territorial, desenvolupar de forma detallada les condicions
NORMES URBANÍSTIQUES 104

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
per a l’autorització de les edificacions i activitats a què es refereix l’apartat 5, com també
les condicions específiques per a la implantació de les infraestructures necessàries. Quan
hi hagi aquestes regulacions, no és necessari analitzar i valorar la inserció en l’entorn
territorial a què es fa referència, amb caràcter general, en aquest article, sense perjudici
de:
a).- Les avaluacions d’impacte ambiental que exigeix la legislació vigent per a
determinades actuacions en funció de la seva naturalesa i dimensió.
b).- Les avaluacions d’impacte ambiental que exigeix la normativa ambiental de
Catalunya per als espais compresos en el pla d’espais d’interès natural.
c).- Les condicions específiques de caràcter més restrictiu establertes per als sòls que
formen part de la Xarxa Natura 2000.
9.- En els marges i límits de parcel·la dels sòls de protecció especial destinats a la
producció agrària, s’ha de mantenir o, en el seu cas, s’ha de reposar la vegetació natural
espontània o la tradicional de la zona (rengles d’arbres o arbustos, bardisses, ...) en tant
que factors de biodiversitat i del paisatge. Els departaments competents han de definir
programes de foment amb aquest objectiu.
10.- Les activitats extractives que tinguin lloc en el sòl de protecció especials es regeixen
per el establert a l’article 2.18 del Pla Territorial.
11.- Definició: Aquest Pla d'Ordenació Urbanística Municipal qualifica com a espais
d’Interès Natural Protegits aquelles zones catalogades o protegides pel Departament de
Medi Ambient.
Comprèn el sòl no urbanitzable que per les seves característiques naturals, geològiques o
ambientals té un especial valor agrícola i paisatgístic, i ha de ser objecte d’una especial
protecció, de forma que s'impedeixin les actuacions que puguin perjudicar-les
transformant les seves condicions actuals. Comprèn tota l’àrea inclosa al Pla d’Espais
d’Interès Natural
Així doncs, dins d’aquesta classificació s’inclouen els espais inclosos en el Pla d’espais
d’interès natural (PEIN).
Les determinacions que seran d’aplicació són les que estableix el Pla d’espais d’interès
natural pels espais del PEIN, encara que les normes de creació de cadascun dels parcs
naturals seran les que en determinin les activitats i usos admissibles.
12.- Condicions d’ús: Qualsevol pla o projecte que, sense tenir relació directa amb la
gestió del lloc o sense ser necessari per la mateixa, pugui afectar de forma apreciable als
citats llocs, ja sigui individualment o en combinació amb altres plans i projectes, es
sotmetrà a una adequada avaluació de les seves repercussions en el lloc, tenint en
compte els objectius de conservació del mencionat espai. Aquests plans o projectes
s’hauran de sotmetre a informació pública.
13.- Condicions d’edificació: En aquestes àrees es prohibeix qualsevol tipus d’edificació,
la tala d’arbrat autòcton i qualsevol modificació que desvirtuï les característiques de
l’entorn. S’admeten les obres de consolidació i de millora de les construccions tradicionals
existents d’acord amb els criteris de la present normativa. Aquestes obres s’hauran de
justificar en funció del programa familiar dels residents i es realitzaran amb respecte a
l’entorn.
NORMES URBANÍSTIQUES 105

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
14.- Segregacions: No es permeten divisions que donin lloc a superfícies inferiors a la
unitat mínima de conreu que determina el Decret 169/83, de 12 d'abril. Tampoc no es
permeten les agregacions que desvirtuïn la parcel·lació existent.
15.- Condicions d’edificació: En aquestes àrees l’edificació ha de mantenir la tipologia de
les ja existents. pel que es prohibeix qualsevol tipus d'edificació, excepte les existents i
les associades a l’ús agrícola de la mateixa tipologia a les existents, en quant a
construcció i ubicació.
S'admeten les obres de consolidació i de millora de les construccions tradicionals
existents.
Article 131.- Càmping Existent, (Clau 26f.1)
1.- Definició: Compren el sòl qualificat de sòl rural, que actualment constitueix el càmping
existent al nord de la població i que té la qualificació de sòl rural amb les autoritzacions
atorgades en el seu dia reglamentàriament.
L’àmbit del càmping existent té una superfície aproximada de 41.600 m2.
Article 132.- Àmbit de les finques amb autorització per a la instal·lació de Càmping,
(Clau 26f.2)
1.- Definició: Compren el sòl qualificat de sòl rural que a resultes de l’edicte de 16 de
gener de 1992, publicat en el D.O.G.C. núm. 1549 de 31 de gener de 1992 pot esser
susceptible d’ampliació de l`ús de càmping sens perjudici de l’acompliment del
procediment establert a la Llei d’Urbanisme i del contingut de la resolució del departament
de Medi Ambient i Habitatge que limita la ampliació del càmping a l’àmbit que preveu el
pla especial a tràmit d’avaluació ambiental i en tot cas el que resulta del plànol annex a la
resolució de la Comissió Territorial d’Urbanisme d’aprovació definitiva del P.O.U.M. que
esdevé més restrictiu amb una superfície de possible ampliació de 7.982,82 m2 a la
banda de ponent i de 20.637,09 m2 a la banda nord.
Article 133.- Protecció de Fondalades i Riberals, Clau 24e.
1.- Definició: Comprèn els llits dels cursos d’aigua (barranc dels Terrers, barranc de
Villescura, barranc de Mataró, barranc de Cocurulla, barranc de l’Arover, barranc de la
Coma, barranc de Mas d’en Freixes, riu de Montsant i riu de Prades, barranc de la
Batalla, barranc Fondo, barranc dels lladres i barranc dels Llosats i els torrents que hi
desenvoquen) i el seu entorn immediat, delimitats, en general, pels forts desnivells que ha
provocat la seva erosió, incloses les taques de vegetació de ribera.
Els cursos hídrics i la vegetació de ribera es protegiran amb una franja mínima al voltant,
a fi de conservar i potenciar la riquesa de la flora i la fauna, de tal forma que conformaran
uns sistemes naturals que poden garantir la connexió biològica entre d’altres espais.
Usos permesos: Instal·lacions de captació o depuració d’aigües en els termes admesos
per la legislació d’aigües vigent, previs a la llicència d’obra municipal i de l’Agència
Catalana de l’Aigua.
Les explotacions forestals autoritzades en cap cas hauran d’efectuar moviments de
terres, construccions o plantacions que afavoreixin l’erosió dels entorns dels cursos
d’aigua, per tal d’evitar el risc d’avingudes.
NORMES URBANÍSTIQUES 106

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
2.- Condicions d’edificació: Les lleres dels torrents i rieres es protegiran impedint tot tipus
d’edificació en una franja de protecció urbanística de 25 metres d’amplada a partir del
marge que delimita el llit del riu.
No es permet cap tipus d’edificació ni d’element fix excepte instal·lacions de captació o
depuració i les obres de canalització i protecció degudament autoritzades. Qualsevol
projecte constructiu tindrà en compte la previsió d’avinguda a 500 anys.
Aquests terrenys es protegeixen de qualsevol tipus d’agressió física (edificacions i
instal·lacions) o química (vessament de residus líquids o sòlids, etc.) mentre no s’efectuï
la seva depuració prèvia.
Es promouran les replantacions d’arbres amb espècies adients (pollancres, albers, oms,
salzes, etc.)
Fonts i deus. No es permet cap acció a l’entorn de les fonts que impliqui la seva
desaparició o variació del lloc tradicional d’aflorament. A l’entorn d’aquests punts
s’estableix una protecció de 50 m de radi en el qual no es permetrà cap tipus d’edificació,
desmunt o moviment de terres que representi variacions morfològiques o paisatgístiques i
que alteri les actuals condicions de la naturalesa. La vegetació existent haurà de
respectar-se i es permetrà potenciar el seu valor paisatgístic. Es podran fer petites obres
d’adequació i ornat, així com plantacions d’espècies autòctones si s’acompanyen del
plànol corresponent.
TÍTOL IV.- PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL PATRIMONI
Article 134.- Definició
L’ instrument general de protecció de patrimoni a Vilanova de Prades, és el Catàleg de
béns a protegir i el Pla especial de protecció del patrimoni que el desenvolupi.
A l’espera de la redacció de l’ esmentat Pla especial de protecció del patrimoni, el
P.O.U.M., estableix una relació d’elements que pel seu interès arqueològic, històric,
artístic, paisatgístic o arquitectònic, han de disposar, de forma urgent, d’una especial
protecció i que constitueixen el Catàleg a que fa referència l’article 69 de la llei
d’Urbanisme..
L’àmbit del Pla Especial de Protecció del Patrimoni serà coincident amb tot el terme
municipal, amb la possibilitat de dividir-lo dos àmbits més acotats, coincident un, amb el
Centre Històric de Vilanova de Prades amb els sols qualificats de clau 1 i 1* i un altre
àmbit coincident amb la resta del terme municipal.
El Catàleg de construccions, jardins, conjunts arquitectònics, jaciments arqueològics,
recorreguts, béns culturals i paisatges que calgui protegir es concreta en aquest
document, d’acord amb el que preveuen els articles 69 de la Llei d’Urbanisme i els
reglaments que la desenvolupin.
El grau de protecció establert sobre qualsevol bé definit pel Catàleg de béns a protegir
prevaldrà sobre la normativa referida al P.O.U.M. així com tot el que estableix la Llei de
Patrimoni Cultural Català 9/1993, de 30 de setembre.
NORMES URBANÍSTIQUES 107

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
Article 135.- Catàleg de béns a protegir
És la relació de béns d’interès històric, artístic, arquitectònic, ambiental i paisatgístic
sobre els quals cal establir mesures urbanístiques de protecció i preservar de la seva
degradació.
El Catàleg inclou una fitxa individualitzada per a cada element on es descriuen les
característiques particulars del Bé i es determina la protecció, segons les categories
següents:
Protecció 1.- S’inclouen en aquest grup els béns inclosos en el Catàleg que actualment
tenen la categoria de Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN): tindran el nivell de
protecció integral que els assigna la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni
Cultural Català i que correspon a la dels béns d’interès cultural definida per la Llei de
patrimoni històric espanyol.
S’inclouran automàticament tots aquells que en el futur assoleixin aquesta categoria.
Formen part d’aquest grup, protegits pel decret de 22 d’Abril de 1949 sense protecció
específica:
Restes del Castell: BCIN
Tot i que actualment no hi ha restes visibles clares del Castell de Vilanova de Prades, les
fonts escrites ens parlen de la seva existència, la toponímia en manté el record (carrer del
Castell) i es reconeix el lloc de la possible ubicació en el qual es conserva un mur de
contenció que s’hi na relacionat. Am aquests antecedents no es pot descartar que es
conservin restes arqueològiques corresponents al castell, restes que d’existir, tenen la
categoria de BCIN en funció de la disposició addicional 1.2 de la Llei 9/93, de 30 de
setembre, del Patrimoni cultural català que recull el Decret 22/04/1949 (BOE 05/05/1949).
Les creus de terme, en cas d’existir-ne, estan declarades BCIN per la disposició
addicional primera de la Llei 9/93 del Patrimoni Cultural Català en relació a la disposició
addicional segona de la Llei 16/1985 del Patrimoni Històric Espanyol que fa referència al
decret 571/1963, de 14 de març (BOE de 30 de març de 1963).
Protecció 2.- S’inclouen en aquest grup el béns inclosos en el Catàleg que actualment
tenen la categoria de Béns Culturals d’Interès Local (BCIL): tindran el nivell de protecció
integral que els assigna la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català.
Formen part d’aquest grup els conjunts urbans, edificacions singulars, arbres
monumentals, recorreguts paisatgístics, masies, fites d’atermenament del terme
municipal i fonts. En el plànol d’ordenació es localitzen amb un asterisc i una referència
numèrica.
S’inclouran automàticament tots aquells que en el futur assoleixin aquesta categoria.
Formen part d’aquest grup:
Conjunts Urbans:
0.1.- Conjunt del nucli històric de Vilanova de Prades: BCIL conjunt.
NORMES URBANÍSTIQUES 108

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
Edificis i elements:
02.- Església de Sant Salvador (Incloent-t’hi el seu campanar i la seva portalada).
Veure fitxa a l’annex: BCIL.
Els BCIL no es poden enderrocar i la protecció específica serà la que es determini en el
corresponent expedient de catalogació. Mentre no hi hagi catàleg definitiu, la protecció
serà integral tant de l’edifici com de l’element relacionat.
La protecció de conjunt a les categories de BCIL i Urbanístics comporta exclusivament la
conservació dels elements que son visibles des de l’exterior, és a dir façanes i teulada.
Protecció 3.- Bens protegits urbanísticament, s’inclouen en aquest grup el béns inclosos
en el Catàleg del P.O.U.M. pels quals no s’hagi fet l’oportuna tramitació per assolir la
categoria de Bens Culturals d’Interès Local (BCIL) d’acord amb la Llei 9/1993, de 30 de
setembre del Patrimoni Cultural Català.
Edificis i elements:
03.- Ermita de Sant Antoni. Veure fitxa a l’annex: BCU
04.- Porta del Cementiri. Veure fitxa a l’annex: BCU
05.- Porta adovellada de Cal Miquel, 1ª travessera de carrer Major núm. 1. Veure fitxa a
l’annex: BCU
06.- Cal Viles, actual Cal Manteta, carrer Major núm. 6 i 8. Veure fitxa a l’annex: BCU
07.- Porta adovellada de cal Bou, carrer Major número 13. Veure fitxa a l’annex: BCU
08.- Porta adovellada de cal Català, carrer Major núm. 16. Veure fitxa a l’annex: BCU
09.- Porta adovellada de cal Xon, carrer Major núm. 18. Veure fitxa a l’annex: BCU
10.- Porta adovellada del carrer Major núm. 23. Veure fitxa a l’annex: BCU Conjunt del
11.- Porta adovellada del carrer Sant Josep núm. 3. Veure fitxa a l’annex: BCU Molí de la
12.- Porta adovellada del carrer Sant Josep núm. 5. Veure fitxa a l’annex: BCU
13.- Porta adovellada del carrer Sant Josep sense número. Veure fitxa a l’annex: BCU
14.- Porta adovellada del carrer sant Antoni núm. 2. Veure fitxa a l’annex: BCU Font de la
15.- Porta adovellada del carrer Sant Antoni núm. 6. Veure fitxa a l’annex: BCU
16.- Portes adovellades de la vila, carrer Sant Salvador núm. 7, 9 i 11 Veure fitxa a
l’annex: BCU
17.- Porta adovellada del carrer Sant Salvador núm. 14. Veure fitxa a l’annex: BCU
18.- Moli de la Vila. Veure fitxa a l’annex: BCU
19.- Moli de l’Alentor. Veure fitxa a l’annex: BCU
20.- Font Vella. Veure fitxa a l’annex: BCU
21.- Font dels Sagalassos. Veure fitxa a l’annex: BCU
22.- Font dels Sans. Veure fitxa a l’annex: BCU
23.- Font de la Martina. Veure fitxa a l’annex: BCU
La protecció de conjunt de la categoria BCU que son els catalogats urbanísticament
comporta exclusivament la conservació dels elements que son visibles des de l’exterior,
és a dir façanes i teulada.
Protecció 4.- Protecció de jaciments arqueològics i àrees de protecció arqueològica
(APA).
S’inclouen en aquest grup els jaciments arqueològics inclosos en el inventari del Servei
d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural i que
constitueixen uns bens protegits urbanísticament. S’inclouen en aquest nivell el béns
inclosos en el Catàleg del P.O.U.M. pels quals no s’hagi fet l’oportuna tramitació per
NORMES URBANÍSTIQUES 109

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
assolir la categoria de Bens Culturals d’Interès Local (BCIL) d’acord amb la Llei 9/1993,
de 30 de setembre del Patrimoni Cultural Català.
Jaciments Arqueològics:
24.- Jaciment del camí del Quico (bronze final - primera edat del ferro). Veure Fitxa annex
BCU.
Zones d’expectativa arqueològica:
- També s’ha de tenir en compte que l’entorn de construccions com esglésies, ermites i
d’altres edificacions antigues (principalment masies i molins d’origen medieval) son
susceptibles de contenir restes arqueològiques i que moltes vegades les mateixes
construccions constitueixen ja de per si veritables conjunts arqueològics. Per això l’àmbit i
l’entorn d’aquestes construccions tenen la consideració d’àrees d’expectativa
arqueològica i per tant la corresponent protecció.
27.- Zona d’expectativa arqueològica del castell (en el cas que es descobreixin restes
arqueològiques corresponent al castell tenen automàticament la categoria de BCIN)
Les APA son àmbits específics delimitats pel Departament de Cultura i subsidiàriament
per un àmbit de radi de 50 m a l’entorn de l’àrea d’expectativa arqueològica que quedaran
protegits. Les llicències d’obres dins d’aquests àmbits hauran de ser objecte d’informe
previ del Servei d’arqueologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural, la qual podrà
dictaminar la realització de sondeigs arqueològics per tal de delimitar el jaciment, i
requerir al promotor per tal que presenti un estudi de la incidència que les obres poden
tenir en les restes arqueològiques. Tindran el nivell de protecció integral que els assigna
la Llei 9/1993 i el Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció arqueològic i
paleontològic de Catalunya.
Condicions pel que fa a la protecció del patrimoni arqueòlogic:
1.- Com mesura correctora, per tal de protegir possibles jaciments no documentats ni
coneguts, s’estableix que la documentació del planejament derivat i dels projectes
d’urbanització, haurà de contemplar i tenir en compta els resultats duna prospecció
arqueològica del seu àmbit.
2.- No es pot planificar cap actuació que afecti al subsòl en aquells punts on hi hagi un
jaciment arqueòlogic o àrea d'expectativa arqueològica.
3.- En el cas de jaciments arqueològics No delimitats i les àrees d'expectativa
arqueològica s'ha de preveure que, fins la seva delimitació, precisen d'un entorn de
protecció ampli (raonat a partir de les trobades superficials o de la informació de que es
disposa o superfície amb un radi de 50 metres des del centre de la trobada que dona lloc
as l'àrea d'expectativa arqueològica o al jaciment, superfície que s'hauria d'adaptar al
parcel·lari.
Protecció 5.- Elements d’interès municipal (EIM)
Són els elements o conjunts que responen a un nivell suficient d’interès cultural per al
municipi, com poden ser, edificacions singulars, arbres monumentals, recorreguts
paisatgístics, masies, fites de terme, fonts i rieres, i que requereixen un cert grau de
protecció com a elements d’identitat de Vilanova de Prades. Tindran el nivell de protecció
integral o parcial en funció de la seva vàlua o interès. Es localitzen en el plànol
NORMES URBANÍSTIQUES 110

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
d’ordenació amb un asterisc i una referència numèrica:
Formen part d’aquest nivell les masies i cases rurals que son més significatives i es
localitzen en el plànol normatiu relatiu al precatàleg específic de masies i cases rurals:
POLÍGONS
DE RÚSTEGA
POLÍGON 07-08
POLÍGON 09
POLÍGON 10
POLÍGON 11
POLÍGON 13
POLÍGON 15
POLÍGON 16-19
POLÍGON 21
NÚMERO
DEL
PLÀNOL.
NÚMERO
DE LA
PARCEL·LA DESCRIPCIÓ
18 9-a Casa Freginals
30 18-a Casa. (Molinet del Caietano)
33 23-a Molí de la Vila
35 10-b Conjunt Mas d'En Segarra (casa, era i corral)
36 3-a Conjunt de ruïnes "Els Molinets".
38 13-d Caseta del Ros (casa, bassa i era)
39 16-a Casa "Lo Rebollar"
41 34-c Casa "Maset del Clot de Manrell
89 Molí de l'Alentorn
53 2 bis Casa de màquines, mina, casa i rentador
70 184 Corral i ruïnes (Mas del Gaspar)
77 146-b Mas d'En Porta
82 43-j Casa en ruïnes del molí del Viles
43-i Casa del molí del Viles
43-f Bassa del molí del Viles
Qualsevol declaració de Bé d’interès nacional o de Bé cultural d’interès local s’haurà
d’incorporar les esmentades proteccions a través de la necessària modificació puntual del
P.O.U.M. vigent.
Condicions Generals.
Les construccions en llocs immediats o que formen part dels carrers històrics o conjunts
del hauran d’harmonitzar amb ells, i hauran de fer servir les tipologies edificatòries i
tractament de materials tradicionals de la zona.
Pel que fa als elements de protecció 1 i 2, prèviament a la concessió de cap llicència de
reforma, ampliació o enderrocament, haurà d'obtenir l'informe favorable de la Comissió
del Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya sens perjudici
que, si ho creu convenient, l'Ajuntament faci ús del tràmit previst a l'article 17 de la Llei
9/93, del Patrimoni Cultural Català. Aquesta consideració afecta també a les
modificacions, ampliacions, reformes o enderrocs substancials de façanes d’edificacions
que es trobin dins el Centre Històric.
Pel que fa als elements de protecció 3 i 5, prèviament a la concessió de cap llicència de
reforma, ampliació o enderrocament, seran degudament documentats, sens perjudici que,
NORMES URBANÍSTIQUES 111

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
a la vista de l’actuació pretesa, l’Ajuntament consulti la Comissió de Patrimoni del
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. En tot cas les intervencions
sobre els bens culturals que son competència municipal en cap cas suposaran una
pèrdua del valor patrimonial que impliqui la descatalogació encara que sigui parcial del bé
Disposició Final de l’Article.
1.- Per tal que els edificis o elements continguts al Catàleg que no hagin estat amb
anterioritat quedin inclosos a la categoria de Béns Culturals d’Interès Local (BCIL) i
disposin realment amb el grau de protecció establerta per la Llei 9/93 del Patrimoni
Cultural Català per aquests elements, l’Ajuntament podrà seguir el tràmit establert a
l’article 17 de l’esmentada llei. En cas contrari els edificis relacionats només disposaran
de protecció urbanística.
Tot i que l'ajuntament pot sol·licitar un informe al Departament de Cultura, quan ho estimi
necessari, cal fer menció que les intervencions sobre els bens d'interès local són
competència de l'ajuntament mentre no suposis la pèrdua de valor patrimonial que
impliqui la descatalogació, encara que sigui parcial del bé. Els bens catalogats
urbanísticament són competència exclusiva de l'ajuntament. Tot i així, d'acord amb el
previst a l'article 137 de les normes l'informe serà necessari mentre no es redacti el pla
especial del patrimoni.
Article 136.- Pla especial de protecció del patrimoni
En el supòsit de la redacció d’un P.E.P.P., l’àmbit del mateix serà coincident amb tot el
terme municipal, amb la possibilitat de dividir-lo en dos àmbits més acotats, coincident un,
amb el Centre Històric de Vilanova de Prades amb els sols qualificats de clau 1 i 1* i un
altre àmbit coincident amb la resta del terme municipal.
El Pla especial profunditzarà en el grau d’intervenció i el tractament específic, dels
elements catalogats de l’article anterior i que es descriuen al Catàleg de béns a protegir.
El PEPP desenvoluparà exhaustivament i dins els perímetres marcats anteriorment,
cadascun dels elements catalogats, amb el contingut de la protecció específica per cada
un d'ells i el seu entorn immediat. En tant no estigui aprovat el Pla especial, caldrà
observar els perímetres dels entorns de protecció delimitats en els expedients incoats o
aprovats pel Departament de Cultura de la Generalitat.
També ha de definir un règim particular economicofiscal, tendint a estimular i fomentar la
conservació, millora i reposició dels elements catalogats. També ha de concretar la
incidència de la nova protecció de l’element en relació amb l’entorn immediat i el
paisatge.
Mentre el municipi no disposi de Pla especial de protecció del seu patrimoni, es podran
redactar plans especials de protecció de caràcter individualitzat relatius a alguns
elements o àmbits del catàleg.
El P.E.P.P. pot millorar el catàleg però no podrà reduir les proteccions establertes al
planejament general ni reduir el nombre d'elements del catàleg sense una modificació
puntual del POUM. Els bens amb categoria BCIL són regulats a traves de la Llei 9/93 del
Patrimoni Cultural Català. D'acord amb l'article 25, no es poden enderrocar. El P.E.P.P.
no pot alterar unilateralment aquesta condició. Els BCIN són competència exclusiva del
Departament de Cultura de la Generalitat. En el cas dels BCIL la modificació requerirà
NORMES URBANÍSTIQUES 112

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
amb caràcter previ el traint establerts a l'article 17 de la Llei 9/93.
Per tal que els edificis o elements continguts al catàleg que es proposen BCIL (tret dels
que ja son BCIN o dels que va assolir la categoria BCIL) disposin de la protecció que la
llei 9/93 del Patrimoni Cultural Català confereix aquesta categoria, s'haurà de seguir el
tràmit establerta l'article 17 de l'esmentada Llei. En cas contrari els edificis relacionats,
només disposaran de protecció urbanística.
Article 137.- Condicions de les obres de consolidació i conservació
Mentre no sigui vigent el Pla especial de protecció de patrimoni corresponent als
elements catalogats, només es podran autoritzar obres de consolidació i conservació de
caràcter urgent, amb informe previ del Departament de Cultura de la Generalitat de
Catalunya si es tracta d’un bé reconegut. Els usos seran coherents amb l’entorn en què
s’emplacen i amb la posada en valor dels edificis o elements a protegir. Es prohibeixen
expressament l’enderrocament o la transformació i canvi de les característiques físiques
dels edificis i, si escau, de llurs entorns ambientals.
Així mateix, mentre no sigui vigent el Pla especial, es limitaran les modificacions dels
edificis catalogats als elements no estructurals ni constitutius de les seves
característiques formals d’identitat. El projecte de modificació haurà de justificar la
conveniència o necessitat de les obres de modificació, que es descriuran en una Memòria
i es grafiaran en un plànol de l’entorn i als plànols de planta, secció i alçat necessaris.
Qualsevol intervenció en un BCIN, d’acord amb l’article 34.1 de la Llei 9/1993, de 30 de
setembre, del patrimoni cultural català, ha de ésser autoritzada pel Departament de
Cultura, i els criteris d’intervenció i autoritzacions de canvi d’ús s’ajustaran als articles
específics de la Llei esmentada.
Article 138.- Contingut del Pla Especial
1.- El Pla especial estudiarà més en detall els elements catalogats i altres elements o
conjunts que responguin a un nivell suficient d'interès. L’àmbit del Planejament especial
és el resultant de cada edifici o element definit en el Pla com BCIN o inclòs en el Catàleg
així com l’entorn immediat.
2.- El Pla especial analitzarà i desenvoluparà exhaustivament, dins els perímetres
marcats anteriorment, cadascun dels elements catalogats, amb el contingut de la
protecció específica per cada un d'ells.
3.- El Pla especial ha de definir un règim particular econòmico-fiscal, amb la intenció
d'estimular i fomentar la conservació, millora i reposició dels elements catalogats.
4.- El Pla especial pot millorar el catàleg però no pot reduir-ne les proteccions establertes
ni reduir el nombre d'elements del catàleg sens e una modificació puntual del POUM.
5.- Els bens amb categoria BCIL son regulats a traves de la Llei 9/93 del Patrimoni
Cultural Català. D'acord amb l'article 25 , no es pot enderrocar i el Pla especial no pot
alterar unilateralment aquesta condició. La modificació del BCIL requerirà amb caràcter
previ el tremit establert a l'article 17 de la Llei 9/93.
6.- Els elements BCIN son competència exclusiva del Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya.
NORMES URBANÍSTIQUES 113

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
Article 139.- Condicions del Pla Especial
1.- Condicions d'edificabilitat.
a.- En els solars intersticials d'un tram de carrer catalogat, podran aixecar-se noves
edificacions que se subjectin, no solament a la normativa general de la zona que l'envolti,
sinó també a les prescripcions que el Pla de Protecció determini.
b.- Els edificis i àmbits catalogats tindran la possibilitat d'edificar en els espais lliures dels
solars, o d'augmentar el volum edificat, si en el seu cas així ho determina el Pla Especial,
per a cada un dels elements en forma individualitzada i concreta.
2.- Condicions de l'edificació, usos i llicències.
a.- El Pla especial contemplarà el règim concret de les obres de conservació i restauració,
millora, ampliació, substitució i nova edificació, també el règim d'usos aplicables en els
elements catalogats.
b.- El Pla preveurà que, en qualsevol cas, aquestes llicències necessitaran un informe
previ de l'equip tècnic municipal, i d'un informe favorable del Departament de Cultura de
la Generalitat de Catalunya.
3.- Condicions de l'immoble protegit.
Els àmbits i edificis protegits de propietat privada corresponents a una unitat compositiva i
registral, constituiran un immoble únic, als efectes de la regulació de les mesures de
Protecció del Pla Especial.
4.- Condicions de les obres de consolidació i conservació.
a.- En tant no sigui vigent el Pla Especial corresponent, es podran autoritzar únicament
obres de consolidació i conservació de caràcter urgent, amb informe previ del
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Els usos seran concordants amb
les característiques i posada en valor dels edificis a protegir.
b.- Així mateix, en tant no sigui vigent el Pla Especial, es limitaran les modificacions dels
edificis catalogats els elements no estructurals ni constitutius de les seves
característiques formals. El projecte de modificació haurà de justificar la conveniència o
necessitat de les obres de modificació, que es descriuran en una memòria i es grafiaran
en plànols de planta, secció i alçats.
La concessió de la llicència d’obres està sotmesa a l’informe previ corresponent del
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
5.- El Pla especial determinarà quin dels procediments definits al POUM a l'article 93
correspon a cadascun dels bens.
Article 140.- Quadre General del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Vilanova
de Prades.
SISTEMES DEL
SÒL URBÀ
EQUIPAMENTS 16.260,64 m2
PARCS I JARDINS 13.176,13 m2
VIARI 25.765,51 m2
NORMES URBANÍSTIQUES 114

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
SISTEMES DEL
SÒL NO
URBANITZABLE
QUALIFICACIÓ
DEL SÒL URBÀ
HIDROGRÀFIC 0,00 m2
TOTAL 55.202,28 m2
PARCS I JARDINS 5.200,00 m2
SERVES TÈCNICS 531,25 m2
TOTAL 5.731,25 m2
TOTAL SISTEMES m2
ÍNDEX
D'EDIFICABILITAT
HABITATGES
SÒL m2 NET SOSTRE MÀX. HABITANTS
Clau 1. Nucli antic 19.367,46 3,00 58.102,38 365 985
Clau 1*.Nucli antic* 264,23 528,46 4 12
Clau 2 Eixample
Cases de Poble 6.767,36 19.927,27 99 267
Clau 2 Eixample
Cases de Poble HPP 2.445,24 7.460,36 77 208
Clau 6. Cases
unifamiliars aïllades 3.963,68 0,50 1.981,84 10 30
Clau 7. Industrial 4.010,64 1.752,74
Clau NE. Sòl no
edificable 9.134,13
TOTAL 45.952,74 89.753,05 555 1.502
SÒL URBÀ
TOTAL 101.155,02 89.753,05
m2 de
555 1.502
m2 de sòl
sostre habitatges habitants
SÒL NO
URBANITZABLE
TOTAL SÒL
TERME
MUNICIPAL
Sistema de Parcs i Jardins 5.200,00 m2
Serveis Tècnics 531,25 m2
Clau 20b. Sòl rústic agrícola comú 2.597.266,34 m2
Clau 20c. Sòl rústic forestal 15.446.306,40 m2
Claus 25a i 25e, Sòl PEIN/ Natura
2000
2.550.580,36 m2
Clau 26f.1. Sòl càmping 41.600,22 m2
Clau 26f.2, Sòl finques
autoritzades càmping
28.619,82 m2
Clau 24. Sòl protecció riberals i
fondalades
742.949,41 m2
TOTAL
21.413.053,80 m2
SÒL URBÀ 101.157,16 m2
SÒL NO URBANITZABLE 21.413.053,80 m2
TOTAL 21.514.210,96 m2
Article 141.- Quadre General del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal dels
Polígons d’Actuació.
POLÍGON
D’ACTUACIÓ
PA 1
ÀMBIT DE
GESTIÓ 17.636,58
SUPERFÍCIE
SÒL SOSTRE SOSTRE TOTAL EDIF. BRUTA
m2
CLAU 2 2.942,82 m2 7.357,05 m2 7.357,05 m2 42
1.051,00 3.153,00 3.153,00 m2 32
NÚM.
HABITATGES
NORMES URBANÍSTIQUES 115

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
CLAU 2HPP m2 m2
CLAU NE 2.872,43
m2
EQUIPAMENT
PARCS I
906,41 m2
JARDINS 5.617,37 m2
VIARI 4.246,55
PA 2
SUPERFÍCIES 9.515,56
CLAU 2 1.893,78
CLAU 2HPP 811,62
m2
m2
CLAU NE 2.264,33 m2
EQUIPAMENT
PARCS I
862,78 m2
JARDINS 987,74 m2
VIARI 2.695,31
PA 3
SUPERFÍCIES 5.007,82
CLAU 7 4.010,64
VIARI 997,18
PA 4
SUPERFÍCIES 8.505,11
CLAU 2 1.929,41
CLAU 2HPP 582,62
m2 5.681,34
m2 2.434,86
m2
m2
m2 1.752,45
m2
m2
CLAU NE
PARCS I
3.221,24 m2
JARDINS 1.352,03 m2
VIARI 1.419,81 m2
PA 5
SUPERFÍCIES 2.073,61
CLAU 1* 264,83
m2 5.051,02
m2 1.837,86
m2
CLAU NE
PARCS I
209,27 m2
JARDINS 1.011,85
587,66
m2
10.510,05 m2 0,6959 m2/m2 74
m2 5.681,34 m2 29
m2 2.434,86 m2 25
m2 1.752,45
8.116,23 m2 0,8529 m2/m2 54
1.752,45
m2 5.051,02
m2 1.837,86
NORMES URBANÍSTIQUES 116
m2
m2 0,35 m2/m2
m2 28
m2 20
6.888,88 0,81 m2/m2 48
m2 528,26 m2 528,46 m2 0,2549 m2/m2 4

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
VIARI m2
528,46 m2 0,2549 m2/m2 4
HABITATGES
HABITATGES
TOTALS
Article 142.- Justificació de l’acompliment de l’article 58.1.f. de la Llei d’Urbanisme.
Sistema d’espais lliures no inclosos en cap sector de planejament:
En sòl urbà: 5.218,29 m2
En sòl no urbanitzable: 5.200,00 m2
El sistema d’espais lliures no inclosos en cap sector de planejament ja son de titularitat
pública.
Sostre admès residencial en el centre històric no inclòs en cap sector de planejament:
Clau 1 i 1*: 75% de 58.630,84 m2 = 43.973,13 m2
Clau 5: 1.981,84 m2
Sostre total residencial no inclòs en cap sector de planejament: 45.954,97 m2
Sistema d’espais lliures que cal preveure com mínim: 20% de 45.954,97 m2 = 9.190,99
m2.< 10.418,29
Article 143.- Protecció civil; riscos de protecció civil del municipi.
Els riscos de protecció civil més significatius per al municipi de Vilanova de Prades, son
els d’incendi forestal i el risc de nevades.
Els nous desenvolupaments urbanístics hauran de tenir en compte les mesures de
prevenció d’incendis forestals a que fa referència la secció 5 del DB SI. Caldrà actualitzar
el pla d’actuació municipal associat a l’INFOCAT per tal d’incloure els nous
desenvolupaments urbanístics.
El municipi haurà d‘elaborar el seu pla d’actuació municipal corresponent al NEUCAT
1.- Franja de protecció:
En els projectes de desenvolupament urbanístic i a resultes del contingut del Decret
123/2005 que desplega la Llei 5/2003 de mesures de prevenció de incendis en
urbanitzacions sense continuïtat amb la trama urbana que s’aplica a urbanitzacions
situades a menys de 500 m de terrenys forestals (definits a la Llei 6/98) i sense
continuïtat amb la trama urbana i a les edificacions i instal·lacions aïllades en terreny
forestal, s’hauran de grafiar les franges de protecció contra incendis segons l’article 4.
A l’article 6 estableix una franja perimetral de protecció de 25 m. lliure de vegetació (els
vials perimetrals i zones verdes poden computar). L’annex 2 estableix les característiques
de la franja i a l’annex 3 s’estableix l’amplada de 3 m. per les vies dels mitjans d’extinció i
un radi de gir de 5 m., el pendent longitudinal màxim serà del 13% i la transversal del 1,5
%. Els vials interiors han de tenir una zona de 1m. a comptar del extrem exterior, lliure de
NORMES URBANÍSTIQUES 117
180

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
vegetació.
A la secció 5 del DB SI s’estableix per zones edificades confrontants amb àrees forestals
en usos no industrials, una franja de 25 m. i un camí de 5 m. L’accés a la zona edificada
ha de disposar de 2 vies alternatives (han de complir les característiques de les vies
d’aproximació amb amplada útil de 3,5 m). Si l’accés és únic ha de finalitzar en un cul de
sac de radi 12,5 m. A partir del 8% es donarà tractament antilliscant.
Al Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials, aprovat pel
Reial Decret 2267/2004, per a usos industrials, l’apartat 10 de l’Annex II, estableix que els
establiments de risc mig i alt ubicats propers a una massa forestal, han de mantenir una
franja perimetral de 25 metres d’amplada permanentment lliure de vegetació baixa i
arbusiva, amb la massa forestal aclarida i les branques baixes esporgades.
El Decret 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció contra
incendis en els edificis, l’article 5 estableix que les edificacions que afronten amb àrees
forestals, estan obligades a mantenir una franja perimetral de 25 metres d’amplada
permanentment lliure de vegetació baixa i arbustiva, amb massa forestal aclarida i les
branques baixes esporgades.
2.- Xarxa viaria rural bàsica o primària:
Sens perjudici del establert a l’article 81 i als efectes de protecció civil s’haurà de
complimentar com mínim el que segueix:
És la formada pels camins rurals/agrícoles estructuradors o primaris en sol no
urbanitzable. També s’hi consideren els camins determinats per la prevenció i extinció
d’incendis o forestals. L’amplada mínima útil és de 4 m. amb corbes amb radi de gir de 5
m. Els camins sense continuïtat i longitud superior a 100 m. han de finalitzar en un cul de
sac de radi 8 m.
3.- Xarxa viaria rural secundària:
Sens perjudici del establert a l’article 81 i als efectes de protecció civil s’haurà de
complimentar com mínim el que segueix:
Compren els camins rurals públics no principals del sol no urbanitzable. L’amplada
mínima és de 3 m. amb corbes amb radi de gir de 5 m.
4.- Zona de servitud o utilitat pública:
Sens perjudici del establert a l’article 81 i als efectes de protecció civil s’haurà de
complimentar com mínim el que segueix:
4.1.- En els camins de la xarxa bàsica queda establerta a una distància mínima de 6 m.
del eix del camí, i en la xarxa secundària de 3 m. del eix del camí i en ambdós casos
preferentment en un pla al mateix nivell. El radi de gir mínim és de 5 m.
4.2.- En la zona de servitud no es permet cap tipus d’obra, construcció, tancament o
instal·lació, ja sigui fixa o desmuntable, soterrània o aèria.
4.3.- Excepcionalment quan la prestació d’un servei públic de interès general així ho
exigeixi i quedi suficientment demostrada la inexistència de solucions alternatives, es
podrà autoritzar la realització d’obres o instal·lacions i sempre que sigui possible aniran
NORMES URBANÍSTIQUES 118

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
soterrades i situades a la part més allunyada del eix del camí.
4.4.- En els plànols de ordenació (escala mínima 1/10.000) es determina genericament la
zona de afecció urbanística de 6 m i 3m. per futurs eixamplaments o millores dels camins
de la xarxa viària rural bàsica i complementària.
5.- Xarxa d’hidrants:
Els hidrants s’han de situar en els vials de titularitat pública, en el cas de disposar de
voreres d’amplada superior a 1,8 m. o en vials de vianants, els hidrants han de ser aeris o
de columna. Els hidrants d’arqueta s’hauran de disposar de tapa vermella i de senyalitzar
d’acord amb la UNE 23033-1:1981 i no es podran situar davant portes d’accés. La
canonada haurà de ser de 4’’ (per garantir 1.000 lit/min o de 3’’ per 500 lit/min)
El municipi no disposa d’hidrants d’incendi.
S’acompanya plànol dels hidrants projectats pel projecte relatiu a la renovació de la
pavimentació i serveis, redactat per la Diputació de Tarragona i els previstos per a les
noves implantacions urbanístiques que es preveuen.
6.- Tanques:
Sens perjudici del establert a l’article 107 i als efectes de protecció civil s’haurà de
complimentar com mínim el que segueix:
6.1.- En sol no urbanitzable seran diàfanes a una alçada màxima de 2 m., sense permetre
cap muret de base que sobresurti per damunt del terreny natural.
6.2.- Les tanques, talussos, terraplens i murs de contenció de finques situades en sòl no
urbanitzable i confrontats amb la xarxa viària bàsica i secundària es podran construir fora
de la zona de servitud, si el terreny està per sobre del camí es separaran a més la ½ de
l’altura del desnivell i si està per sota l’altura del desnivell.
6.3.- Per tal de permetre travessar les finques en cas d’emergència, el tancament màxim
d’una finca serà aquell comprès dins una àrea dins una àrea delimitada per un perímetre
que es separa, com a màxim 25 m. de la construcció i com a màxim el 20% de la
superfície de la finca. En el cas de les explotacions ramaderes extensives o a l’aire lliure
es podrà tancar un perímetre corresponent al 80% de la superfície, i en aquests casos
cada 25 metres lineals es deixarà un pas inferior de 25 cm. d’alçada i 3 m. de longitud per
permetre el pas de petita fauna terrestre.
6.4.- Les bases, que per normativa estan obligades a disposar de protecció, es podrà
col·locar una tanca respectant un accés de 1 m. D’amplada i un pas perimetral de 1,5 m.
L’alçada no evitarà l’espai definit pel corredor vertical de pendent 12,5% per permetre
l’actuació dels mitjans aeris. El pany serà del model normalitzat per Bombers.
6.5.- Els tancaments perimetrals de les parcel·les o solars hauran de ser amb espècies de
fulla ampla (llorer, baladre o boix) i s’han d’evitar els cupres o elements secs o plàstics
(bruc o canya).
6.6.- En cas de necessitat de col·locar un pany en una tanca per accedir a un espai
necessari per l’actuació de bombers (vial d’aproximació, espai de maniobra...) s’utilitzarà
qualsevol mecanisme que permeti l’obertura amb la clar homologada per Fecsa.
NORMES URBANÍSTIQUES 119

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
Article 144.- Mapes de riscos naturals i tecnològics del municipi.
1.- Risc de Neu
Mapa 2.1 Nombre mitjà anual de dies de precipitació en forma de neu
NORMES URBANÍSTIQUES 120

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
Mapa 2.3 Estimació dels valors màxims anuals de precipitació diària en forma de neu
(l/m2 ) per a un període de retorn de 10 anys
NORMES URBANÍSTIQUES 121

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
Mapa 2.2 Estimació dels valors màxims anuals de precipitació diària en forma de neu
(l/m2 ) per a un període de retorn de 5 anys
NORMES URBANÍSTIQUES 122

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
2.- Risc d’incendi
Mapa de perill bàsic d'incendi forestal del Departament de Medi Ambient i Habitatge
NORMES URBANÍSTIQUES 123

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 124

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
Article 145.- Plànol de previsió d'hidrants d'incendi.
NORMES URBANÍSTIQUES 125

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 126

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera. Usos disconformes
Es consideraran com a ús disconforme les activitats que no s’ajusten a les
determinacions del planejament.
Segona: Volums i usos fora d’ordenació o amb volum disconforme
1.- Quan les construccions i instal·lacions i usos amb llicència anterior a l’aprovació inicial
d’aquest Pla d’ordenació urbanística municipal estiguin subjectes, per raó del
planejament, a expropiació, cessió obligatòria i gratuïta, enderrocament de l’edifici o
cessament de l’activitat, quedaran en situació de fora d’ordenació.
2.- Així mateix, resten qualificats en situació de fora d’ordenació les edificacions
implantades il·legalment en sòl no urbanitzable.
3.- En els edificis i instal·lacions fora d’ordenació no s’hi podran realitzar obres de
consolidació, ni augment de volum, o increment del seu valor d’expropiació, però sí les
petites reparacions que exigeixin la salubritat pública, la seguretat de les persones i la
conservació de l’immoble; sempre i quan siguin edificis i/o instal·lacions implantades
legalment.
4.- Els canvis d’ús de les construccions i les instal·lacions que estan fora d’ordenació es
poden autoritzar en els supòsits i les condicions regulats per l’article 53.5 de la Llei
d’Urbanisme.
5.- Quan les edificacions existents no s’ajusten a les determinacions del planejament,
però no han de donar lloc a l’expropiació, cessió o enderroc de les construccions,
aquestes es consideraran en situació de volum disconforme.
6.- En els edificis i instal·lacions amb volum disconforme s’autoritzaran totes les obres de
consolidació, rehabilitació i canvi d’ús d’acord amb les condicions bàsiques que aquestes
normes urbanístiques estableixen per a cada zona; sempre i quan siguin edificis i/o
instal·lacions implantades legalment.
7.- Els usos preexistents i legalitzats abans de l’aprovació inicial del Pla d’ordenació
urbanística municipal poden mantenir-se mentre no esdevinguin incompatibles amb el
nou planejament, s’hauran d’adaptar als límits de molèstia, de nocivitat, d’insalubritat i de
perill que estableixi la llei i les normes per a cada zona d’aquest Pla.
8.- Els edificis i instal·lacions que no s’ajustin al planejament, respecte dels quals no sigui
possible aplicar les mesures de restauració previstes per la Llei d’Urbanisme, resten en
situació de fora d’ordenació o de disconformitat segons correspongui.
Tercera: Parcel·les fora d’ordenació
En general, les parcel·les existents a les diferents zones edificables, de superfície i/o
dimensions inferiors a les que estableixi el Pla d’ordenació urbanística municipal per a la
zona on s’emplacen es consideraran edificables sempre que constin escripturades abans
de l’aprovació inicial d’aquest P.O.U.M. i compleixin les condicions de parcel·lació del
planejament anterior.
NORMES URBANÍSTIQUES 127

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
Quarta. Pla especial de protecció de patrimoni
En tant no sigui vigent el Pla especial, es podran redactar Plans especials de Protecció
de Patrimoni de caràcter individualitzat, referits a alguns dels elements o àmbits de la
relació d’elements a protegir.
REDACCIÓ
La redacció del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal fou encarregada per l’Ajuntament
de Vilanova de Prades a l’Arquitecte Josep Maria Milà i Rovira.
A la redacció del P.O.U.M. hi ha intervingut les persones següents :
Direcció i coordinació:
Josep Maria Milà i Rovira, Arquitecte.
Equip redactor de la proposta:
Josep Maria Milà i Rovira, Arquitecte.
Jacqueline Pacheco Rodríguez, Arquitecta
Robert Casadevall i Camps, Geògraf, TRIVIUM SCP Estudis Territorials
Tarragona per a Vilanova de Prades, Maig/Desembre de 2010
NORMES URBANÍSTIQUES 128

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
ANNEXES
NORMES URBANÍSTIQUES 129

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
ANNEX 1:
DEFINICIONS
A.- DEFINICIÓ DELS PARÀMETRES QUE REGULEN L’ORDENACIÓ
A.1.- Definició de paràmetres referits als àmbits de planejament
Aprofitament urbanístic del sector
És la resultant de ponderar d’acord amb l’article 37 de la Llei d'Urbanisme l’edificabilitat,
els usos i la intensitat dels usos que assigni al sòl el planejament urbanístic. També
integra la densitat de l’ús residencial. S’expressa en unitats d’aprofitament (ua)
Aprofitament mitjà del sector (AM)
Coeficient entre el producte del valor relatiu de cadascuna de les zones per la seva
extensió, i la suma de les superfícies de les zones. El valor resulta equivalent al coeficient
entre l’aprofitament del sector i la superfície global dels terrenys inclosos en ell.
S’expressa en unitats d’aprofitament per metres quadrats de sòl (ua/m2s)
Coeficient o índex d’edificabilitat brut (IEB)
Factor que fixa la relació entre la superfície de sostre edificable d’un sector i la superfície
dels terrenys del sector. S’expressa en metres quadrats de sostre edificable per metres
quadrats de sòl (m2st/m2s).
Coeficient d’edificabilitat complementari brut (IECB)
És el coeficient d’edificabilitat bruta que determina el sostre màxim edificable destinat
exclusivament a uns usos concrets que s’assenyalen per a cada zona. Aquest coeficient
mai podrà augmentar el nombre d’habitatges que resultin per aplicació dels coeficients de
densitat d’habitatge per zona.
Coeficient o índex de volum edificable brut (IVB)
Factor que relaciona el volum edificable d’un sector amb la seva superfície total. Es dóna
en metres cúbics edificables per metres quadrats de sòl (m3/m2s).
Densitat màxima d’habitatges bruta (DMHB)
Coeficient que fixa el nombre màxim d’habitatges d’un sector en relació a tota la seva
superfície. Les unitats s’expressen en nombre d’habitatges per hectàrea de sòl (hab/Ha)
A.2.- Definició de paràmetres referits a les zones
Coeficient o índex d’edificabilitat net de la zona o intensitat neta d’edificació de la
zona (IEN)
Factor que fixa la relació entre la superfície de sostre edificable d’una zona i la superfície
de la mateixa, referida al sòl d’aprofitament privat, un cop descomptats els terrenys que
són adscrits a sistemes. S’expressa en metres quadrats de sostre edificable per metres
quadrats de sòl (m2st/m2s).
NORMES URBANÍSTIQUES 130

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
Coeficient o índex de volum edificable net de la zona (IVN)
Factor que relaciona el volum edificable d’una zona amb la seva superfície, referida al sòl
d’aprofitament privat, un cop descomptats els terrenys que són adscrits a sistemes.
S’expressa en metres cúbics edificables per metres quadrats de sòl (m3/m2s).
Densitat màxima neta d’habitatges de la zona (DMHN)
Coeficient que fixa el nombre màxim d’habitatges d’una zona en relació a la seva
superfície, referida al sòl d’aprofitament privat, un cop descomptats els terrenys que són
adscrits a sistemes. Les unitats s’expressen en nombre d’habitatges per hectàrea de sòl
(hab/Ha).
Superfície d’aprofitament privatiu (SAP)
Dimensió que indica la quantitat de sòl destinada a l’aprofitament urbanístic, generalment
en forma d’edificació, un cop s’han descomptat les superfícies destinades a sistemes. Les
unitats s’expressen en metres quadrats (m2).
A.3.- Definició de paràmetres referits a la parcel·la
Parcel·la
És la porció de sòl urbà potencialment edificable, que constitueix una unitat de domini.
Parcel·la mínima
És la unitat de sòl de dimensions mínimes que pot resultar apta per l’edificació. Les
parcel·les mínimes, definides a cada zona, seran indivisibles, qualitat que caldrà fer
constar al registre de la propietat en el moment d’inscripció de la finca, d’acord amb el
que preveu l’article 188.2 de la Llei d'Urbanisme .
Solar
Parcel·la classificada com a sòl urbà, apte per a l’edificació, segons llur qualificació
urbanística en el present P.O.U.M. que d’acord amb l’article 29 DE LA Llei d’Urbanisme
reuneix les següents condicions:
Urbanitzada d’acord amb les determinacions establertes per aquest Pla o bé si aquest no
les fixa, disposa dels serveis urbanístics bàsics i afronta amb via que compta amb
enllumenat públic, íntegrament pavimentada (incloses voreres). No s’aplica al sòl
urbanitzable i no urbanitzable que confronti amb carreteres, vials de connexió i vials que
delimitin el sòl urbà.
Te assenyalades alineacions i rasants i és susceptible de llicència immediata perquè no
ha estat inclosa en un P.M.U. ni en un P.A..
Per edificar no s’han de cedir altres terrenys per a carrers o vies.
Alineació
És la línia de separació entre el viari, o altres espais públics, i les parcel·les i solars de
titularitat pública o privada.
NORMES URBANÍSTIQUES 131

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
Front de parcel·la
Partió o límit de la parcel·la amb el carrer o altre espai de domini públic.
Fons de parcel·la
1.- És la partió o límit situat a la part oposada de la façana al carrer.
2.- Per aquelles parcel·les amb cantonada a dos carrers, serà fons de parcel·la la partió
de parcel·la oposada a cada façana i per a aquelles amb façana a tres carrers, la partió
de parcel·les que no és façana.
Coeficient o Índex d’edificabilitat net de parcel·la (IEN)
Factor que fixa la relació entre la superfície de sostre edificable i la superfície de sòl d’una
parcel·la. S’expressa en metres quadrats de sostre edificable dividit per metres quadrats
de sòl (m2st/m2s).
Coeficient d’edificabilitat complementari net o de parcel·la (IECN)
És el coeficient d’edificabilitat net que determina el sostre edificable destinat
exclusivament a uns usos concrets assenyalats a cada parcel·la. Aquest coeficient mai
podrà augmentar el nombre d’habitatges que resultin per aplicació dels coeficients de
densitat d’habitatge net.
Coeficient o Índex de volum edificable net de parcel·la (IVN)
Factor que relaciona el volum edificable d’una parcel·la amb la seva superfície.
S’expressa en metres cúbics edificables per metres quadrats de sòl (m3/m2s).
Densitat neta d’habitatges (DNH)
Quocient que fixa la relació entre el nombre d’habitatges d’una parcel·la i la seva
superfície. S’expressa com la relació entre 1 habitatge i la quantitat de superfície de
parcel·la mínima necessària (1hab/x m2)
Ocupació de parcel·la (C)
Percentatge de sòl ocupat per la projecció vertical de totes les plantes de l’edificació en
relació a la superfície de parcel·la. S’expressa com un percentatge (%)
Sòl privat lliure d’edificació
Són els terrenys lliures d’edificació que resulten per aplicació de l’ocupació màxima de
parcel·la. No podran ésser objecte de cap altre aprofitament diferent del corresponent a
espais lliures al servei de l’edificació de la parcel·la.
A.4.- Definició de paràmetres referits al carrer
Alineació de carrer o de vial
És la línia en planta que estableix, al llarg dels carrers, el límit entre el sistema viari i les
parcel·les.
NORMES URBANÍSTIQUES 132

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
Rasant del carrer o del vial
Línia que fixa l’altimetria de l’eix del carrer en el seu recorregut.
Amplària del vial
És la mesura lineal entre les dues alineacions de carrer confrontants. Es pren com una
constant o paràmetre, entre trams de vial, per tal de determinar l’alçària reguladora o
altres paràmetres referits a l’edificació.
Illa o Mansana
Superfície dels terrenys delimitats per les alineacions de vials perimetrals.
Arrodoniment de les cantonades
Consisteix en modificar el punt d’intersecció de les alineacions dels vials que formen una
cruïlla, bé siguin les edificacions o les tanques de separació dels terrenys, arrodonint la
trobada en angle.
Xamfrans
Consisteix en modificar el punt d’intersecció de les alineacions dels vials que formen una
cruïlla, bé siguin les edificacions o les tanques de separació dels terrenys, substituint la
trobada en angle per un petit tram recte.
A.5.- Definició de paràmetres referits a l’edifici
Edificació principal i edificació auxiliar
1.- L’edificació principal és l’edifici que conté els habitatges o usos determinats com a
principals en la zona. L’edificació auxiliar és l’edifici de menor volum que conté usos
complementaris i auxiliars del principal: magatzematge, instal·lacions o aparcament.
2.- Els aprofitaments urbanístics d’una parcel·la seran el resultat de sumar totes les
edificacions, tant les principals com les auxiliars.
Superfície de sostre edificable o Sostre total d’un edifici (ST)
El sostre total d’un edifici és el resultat de sumar totes les superfícies construïdes i
cobertes de totes les plantes, exclosos els soterranis i la part de coberta amb una alçada
lliure menor de 1,50 m, més la superfície dels cossos sortints tancats i semitancats i dels
patis de llum o celoberts i dels patis de ventilació. S’expressa en metres quadrats de
sostre (m2st)
Volum total d’un edifici (VT)
El volum total d’un edifici és el que resulta de definir una envoltant que deixi dintre seu
tota l’edificació, inclosos els patis de ventilació, celoberts i similars. S’expressa en metres
cúbics (m3)
Alineació de façana
És la línia que determina on s’han de situar la façana o façanes dels edificis al llarg del
NORMES URBANÍSTIQUES 133

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
vial. Pot ser coincident o no amb l’alineació de vial.
Línia de façana
És la línia que determina la posició de la façana o façanes de l’edificació referida a cada
parcel·la.
Planta baixa (PB)
És la planta situada al nivell baix de l’edifici, de manera que resulta la planta més propera
al carrer o al terreny natural, i per tant, generalment més accessible.
Planta soterrani (PS)
Són les situades a sota de la planta baixa.
Espai Entresol (EE)
Per entresol s’entén la part superior de les dues en què un sostre, fet a una certa alçària,
divideix parcialment un espai. Es caracteritza a més, perquè:
• No té accés independent des de l’exterior.
• Està enretirat almenys 3,00 metres de la línia de façana.
• L’alçària lliure mínima per sobre és de 2,20 metres y per sota de 2,50 metres.
Planta pis (PP)
Són totes les plantes de l’edificació que estiguin per sobre de la planta baixa.
Espai sotacoberta, fumeral o golfes (SC)
És l’espai situat entre el forjat del sostre, real o possible, de la darrera planta construïda
de l’edifici i la coberta inclinada.
Coberta
Planta terminal de l’edifici que protegeix la construcció de la pluja, ja sigui amb un terrat o
amb una coberta inclinada, i que se situa immediatament per sobre del pla horitzontal
dels elements resistents del darrer forjat.
Alçària reguladora màxima (ARM)
Mesura vertical, en el pla exterior de la façana, que fixa l’alçada límit des del punt de
referència de l’alçada reguladora i que variarà segons el tipus d’ordenació fins al pla
horitzontal d’on arrenca la teulada o el pla superior de l’últim element resistent, en el cas
de coberta plana.
Nombre màxim de plantes (NMP)
És la quantitat de plantes que es permet construir dins de l’alçària reguladora màxima,
incloses la planta baixa i les plantes pis.
Alçària lliure o útil
NORMES URBANÍSTIQUES 134

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
És la distància mínima que hi ha entre el paviment de la planta inferior i la cara inferior del
forjat superior.
Cossos sortints
1.- Són els que sobresurten de la línia de façana o de l’alineació del pati d’illa i tenen el
caràcter d’habitables o ocupables. Poden ser tancats, semitancats o oberts.
2.- Són cossos sortints tancats els que tenen els costats amb tancaments rígids,
indesmuntables i ancorats. Els que tenen tancat algun dels seus contorns laterals amb
tancaments rígids, indesmuntables o ancorats són cossos sortints semitancats, i els que
no tenen cap dels laterals del vol tancat són cossos sortints oberts.
3.- La superfície en planta dels cossos sortints tancats i semitancats computarà com a
superfície de sostre edificable.
Elements sortints
1.- Són part integrant de l’edifici o elements constructius no habitables ni ocupables, de
caràcter fix, que sobresurten del pla de façana, de l’espai lliure d’interior d’illa.
2.- Els elements no permanents (anuncis, rètols, persianes, elements de senyalització,
tendals, persianes...) no tenen la consideració d’elements sortints.
Pati de llums o celobert
És l’espai no edificat, situat dins del volum de l’edificació, destinat a l’obtenció de
ventilació i il·luminació.
Pati de ventilació
És l’espai no edificat, situat dins del volum de l’edificació, destinat a ventilar i il·luminar
dependències que no siguin destinades a dormitoris, cuines, sales d’estar, menjadors,
biblioteca, despatx...
Llucanes
Són finestres verticals situades sobre la coberta inclinada de l’edifici, característiques
d’algunes zones de muntanya, habitualment cobertes i tancades lateralment amb el
mateix material que la coberta inclinada i d’amplària igual a l’entrebigat de la coberta,
Elements tècnics de les instal·lacions
Són les parts integrants de l’edifici amb caràcter comú: Filtres d’aire, dipòsits de reserva
d’aigua, conductes de ventilació i de fums, claraboies, antenes de telecomunicació,
maquinària d’ascensor, baranes, separadors, elements de suport per estendre la roba,
accessos als elements comuns de l’immoble.
A.6.- Definició de paràmetres específics de l’edificació alineada al vial
Paret mitgera
Es la paret lateral, límit entre dues edificacions o parcel·les veïnes, que s’eleva des del
fonament a la coberta, encara que la continuïtat s’interrompi per l’existència de celoberts
NORMES URBANÍSTIQUES 135

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
o patis de ventilació de caràcter mancomunat. Sobre ella recauen les servituds de
mitjaneria, ús mancomunat i impediment d’obertura.
Fondària edificable
És la distància perpendicular a la línia de façana que limita l’edificació per la part
posterior. Defineix el pla de façana a l’interior del pati d’illa.
Alineació interior de l’illa
És la línia paral·lela a la façana situada a la distància indicada per la fondària edificable
màxima.
Espai lliure interior d’illa o Pati d’illa
És l’espai lliure d’edificació, o només edificable en planta baixa i soterrani, quan sigui el
cas, que resulta d’aplicar les fondàries edificables.
Reculada de l’edificació
Es l’enretirada de l’edificació respecte l’alineació de façana o les mitgeres. Pot ser d’illa,
d’edifici o de plantes.
A.7.- Definició de paràmetres específics de l’edificació aïllada
Separacions mínimes
Les separacions mínimes de l’edificació a la façana de la via pública, al fons de parcel·la,
a les seves partions laterals i entre edificacions d’una parcel·la, són les distàncies entre
les edificacions, inclosos els seus cossos sortints i les plantes soterranis, i els límits de la
parcel·la o altres edificis.
Tanques
Són les separacions físiques entre els espais públics i els espais parcel·lats o entre
parcel·les veïnes.
B.- DEFINICIÓ D’USOS I LA SEVA CLASSIFICACIÓ
B.1.- Criteris de classificació
A efectes d'aquest Planejament i del que el desplegui, s'estableixen els següents criteris
de classificació d'usos.
a.- Segons el seu domini.
b.- Segons la seva funció urbanística.
c.- Segons la seva funció específica.
d.- Segons el règim d’intervenció
Classificació d'usos segons el domini
NORMES URBANÍSTIQUES 136

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
1.- D'acord amb aquest criteri es diferencien usos públics, privats i col·lectius.
2.- Són usos públics els referits als serveis prestats per l'Administració o per gestió dels
particulars sobre els béns de domini públic. També inclouen els realitzats per
l'Administració en béns de propietat particular mitjançant arrendament o qualsevol altre
tipus d'ocupació.
3.- Usos privats són aquells que es realitzen per particulars en propietat privada i que no
estan compresos a l'apartat que segueix.
4.- Usos col·lectius són els privats destinats al públic: es caracteritzen per pertànyer a una
associació, agrupació, societat, club o organització similar, per l'abonament d'una quota o
d'un preu o alguna altra contraprestació.
Classificació i definició dels usos segons la seva funció urbanística.
Per raó de la seva funció urbanística els usos es classifiquen de la manera següent:
1.- Usos globals.
S’entén per ús global aquell que defineix una zona general (tant urbà, com en sòl
urbanitzable o no urbanitzable) o un sistema.
2.- Usos dominants.
S’entén per ús dominant aquell ús específic que caracteritza una subzona o sistema, que
el P.O.U.M. estableix com a majoritari respecte als altres usos específics que puguin
establir-s’hi.
3.- Usos compatibles.
S’entén per ús compatible aquell ús específic que s’admet en una subzona o sistema per
no ésser contradictori amb l’ús dominant.
4.- Usos incompatibles.
S’entén per ús incompatible aquell ús específic al qual es prohibeix explícitament
emplaçar-lo en una zona, subzona o sistema per contradictori amb l’ús dominant.
Classificació i Definició dels usos globals.
El present P.O.U.M. distingeix i defineix els vuit usos globals següents:
a.- Ús residencial.
És aquell ús referit a l’allotjament prolongat de les persones i edificis condicionats per
aquesta funció en unitats anomenades habitatges.
b.- Ús terciari
Comprèn les activitats de tipus comercial la que consisteix a posar a disposició del mercat
interior bens, productes o mercaderies, àdhuc en aquells supòsits en que les mercaderies
siguin sotmeses a processos de transformació, tractament o condicionament que són
NORMES URBANÍSTIQUES 137

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
usuals en el comerç. Aquesta activitat es pot desenvolupar a l’engròs i al detall.
Es considera activitat de serveis la que consisteix a la prestació de serveis personals al
públic.
c.- Ús industrial
Comprèn les activitats de tipus industrial i de magatzem.
Es consideren activitats industrials les dirigides a la obtenció, reparació, manteniment,
transformació o reutilització de productes industrials, a l’envasat i embalatge així com a
l’aprofitament, recuperació i eliminació de residus o subproductes, qualsevol que sigui la
naturalesa dels recursos i processos tècnics utilitzats.
d.- Ús rural
Comprèn aquelles activitats que són pròpies del medi rural, incloses les petites activitats
de caràcter familiar i artesanal d’elaboració de productes derivats de la pròpia explotació
agrícola o ramadera.
e.- Ús de comunicacions.
Comprèn aquelles infrastructures de transport terrestre (viari, ferroviari) i aeri
(aeroportuari) que conformen la xarxa de comunicacions del territori.
f.- Ús de serveis tècnics i ambientals.
Comprèn aquelles infrastructures de serveis tècnics i mediambientals, i serveis
relacionats amb les diferents modalitats de transport rodat de bicicletes o de vianants
públic o privat.
g.- Ús d’equipaments comunitaris.
Inclou aquells usos o activitats al servei directe dels ciutadans per a la seva educació,
assistència sanitària, enriquiment cultural, repòs, pràctica de l’esport i tots aquells que
impliquin una millora de la seva qualitat de vida en la ciutat.
h.- Ús d’espais lliures.
Comprèn aquells espais no edificats protegits o aquells altres destinats a activitats
d’esbarjo, esplai i repòs dels ciutadans.
destinats a activitats d’esbarjo, esplai i repòs dels ciutadans.
Classificació i definició dels usos específics.
El present P.O.U.M. distingeix i defineix els usos específics següents:
1.- Unifamiliar.
Es defineix com aquell edifici per a habitatge, situat en parcel·la independent, en edifici
aïllat o agrupat horitzontalment, accés independent o exclusiu.
2.- Plurifamiliar
Es defineix com aquell edifici que conté més d’un habitatge amb elements comuns.
NORMES URBANÍSTIQUES 138

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
3.- Ús de comerç
Comprèn els establiments oberts al públic, destinats al comerç a l’engròs i al detall de
caràcter individual, o locals destinats a la prestació de serveis privats al públic.
D’acord amb el contingut de l’article 3 de la Llei 18/2005 d’equipaments comercials
s’estableix la classificació dels establiments comercials següents:
Tipus d’establiments comercials
1. Són grans establiments comercials:
a) Els establiments individuals o col·lectius amb una superfície de venda igual o superior
a 2.500 metres quadrats en municipis de més de 240.000 habitants.
b) Els establiments individuals o col·lectius amb una superfície de venda igual o superior
a 2.000 metres quadrats en municipis amb una població de 25.001 a 240.000 habitants.
c) Els establiments individuals o col·lectius amb una superfície de venda igual o superior
a 1.300 metres quadrats en municipis amb una població de 10.001 a 25.000 habitants.
d) Els establiments individuals o col·lectius amb una superfície de venda igual o superior
a 800 metres quadrats en municipis amb una població de fins a 10.000 habitants.
e) Els establiments dedicats essencialment a la venda d’aparells electrodomèstics i
electrònica de consum, i els dedicats essencialment a la venda d’articles i material
esportiu, es consideren grans establiments comercials si llur superfície de venda és
superior a 1.300 metres quadrats en municipis amb una població de 25.000 a 240.000
habitants i si llur superfície de venda és superior a 1.500 metres quadrats en municipis
amb més de 240.000 habitants. Per als municipis de menys de 25.000 habitants
s’apliquen els criteris generals previstos per les lletres c i d.
2. Són establiments comercials mitjans:
a) Els establiments individuals o col·lectius amb una superfície de venda igual o superior
a 1.000 metres quadrats en municipis de més de 240.000 habitants.
b) Els establiments individuals o col·lectius amb una superfície de venda igual o superior
a 800 metres quadrats en municipis amb una població de 25.001 habitants a 240.000.
c) Els establiments individuals o col·lectius amb una superfície de venda igual o superior
a 600 metres quadrats en municipis amb una població de 10.001 habitants a 25.000.
d) Els establiments individuals o col·lectius amb una superfície de venda igual o superior
a 500 metres quadrats en municipis amb una població de fins a 10.000 habitants.
3.- Els establiments individuals dedicats essencialment a la venda d’automòbils,
embarcacions i altres vehicles, maquinària, materials per a la construcció i articles de
sanejament, mobles, articles de ferreteria i bricolatge, i també els centres de jardineria,
són grans establiments comercials si tenen una superfície de venda superior a 2.500
metres quadrats. En el supòsit que aquests establiments, sense superar individualment
els 2.500 metres quadrats de superfície de venda, formin un establiment col·lectiu, aquest
és considerat un gran establiment comercial si el conjunt supera els 5.000 metres
quadrats de superfície de venda.
4. Són establiments comercials petits:
Son les implantacions comercials que no responen a cap de les categories d’establiments
descrites en els apartats anteriors.
4.- Determinacions relatives a l’ús comercial:
4.1.- El creixement de la oferta comercial, en tot l’àmbit del POUM, s’haurà d’ajustar,
incloses les excepcions previstes, a allò que determinen la Llei 18/2005, d’equipaments
comercials i el PTSEC 2006-2009. En concret, en els sectors industrials, li és d’aplicació
NORMES URBANÍSTIQUES 139

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
el que determina l’article 14.2 del PTSEC 2006-2009.
4.2.- La dotació del aparcament, si s’escau, prevista per els grans establiments
comercials, sempre que no es defineixi una tipologia que requereixi una dotació superior,
s’ha d’ajustar al que disposa l’article 12 del decret 378/2006, d’un mínim de dues places
d’aparcament per cada 100 m2 edificats.
5.- Oficines i serveis.
Comprèn les activitats administratives de caràcter públic o privat que d'acord amb la
classificació nacional d'activitats econòmiques de l'INE, correspon a les incloses en la
Divisió 8, les Agrupacions 95 i els grups 943, 944, 945 i 946 que incorporen les
institucions financeres, assegurances, serveis prestats a les empreses i lloguers i altres
serveis
En aquest sentit comprèn les institucions financeres o les bancàries i les companyies
d’assegurances, les gestories administratives, els serveis als particulars i a les empreses,
les oficines vinculades al comerç i a la indústria, i els despatxos professionals o similars.
6.- Hoteler.
El que correspon a aquells edificis que es destinin a allotjaments comunitaris i per
temporada, inclosos en el D. 176/1987, de 9 d'abril, sobre classificació d'establiments
d'allotjament turístic sotmesos al règim d'hosteleria, que poden ser: hotels, hotelsapartaments
i pensions.
Hotel és aquell establiment que ofereix servei d'allotjament en habitacions, en règim de
lloguer i amb o sense serveis de caràcter complementari. En aquest cas, les habitacions
formen una unitat residencial indiferenciable i indissoluble del conjunt, i no tenen els
serveis per a la conservació i elaboració d'aliments.
Hotel-apartament és aquell establiment hoteler que ofereix l'allotjament en apartaments
dotats d'elements per a la conservació, elaboració i consum d'aliments en cadascun d'ells
i inclou tots els altres serveis propis dels hotels.
Motel és aquella especialitat d'hotel que se situa a no més de 500 m de l'eix d'una
carretera i que compte amb l'accés independent per a cada habitació o grup residencial.
Pensió és aquell establiment que ofereix servei d'allotjament en habitacions en règim de
lloguer, però no té serveis de menjar ni té instal·lacions individuals per a fer-ho.
7.- Allotjament rural
El que correspon a les activitats turístiques residencials de curta durada vinculades amb
la natura, com són els albergs juvenils, refugis de muntanya, centres de vacances, cases
de colònies i residències–cases de pagès. D’acord amb la Classificació catalana
d’activitats econòmiques de 1993, CCAE-93, correspon a les incloses en la Classe 55.21 i
55.23, excepte la Subclasse 55.231.
8.- Restauració.
Comprèn els locals i establiments dels sectors de la restauració com són restaurants,
cafès, bars, cafeteries, frankfurts, xocolateries, gelateries, orxateries, granges i similars.
En el supòsit que aquests locals disposin de discoteques o estiguin considerats com a
bars musicals, pubs, viskeries o similars estaran adscrits a l’ús recreatiu.
NORMES URBANÍSTIQUES 140

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
9.- Recreatiu.
Serveis relacionats amb les manifestacions comunitàries de l’oci i de l’espectacle, no
compreses en cap altra qualificació, que poden generar molèsties tant a l’interior com a
l’exterior de l’establiment.
Comprèn els locals amb discoteques, bars-musicals, pubs, visqueries, sales de festes,
bingos, cafès-teatres, salons recreatius i similars.
Han de complir la llei 10/1990 sobre policia de l’espectacle, les activitats recreatives i els
establiments públics. Dintre de la classificació Nacional d’activitats Econòmiques de l’INE,
correspon a la inclosa a l’agrupació 96.
10.- Indústria
Comprèn les activitats manufacturades i de transformació que per la seva condició
necessiten instal·lacions adequades. Inclou les determinades per a la Classificació
catalana d’activitats econòmiques de 1993, CCAE-93, correspon a les incloses en la
Divisió 15 a 40. En tot cas l’ús tindrà la limitació establerta a l’article 14.2 del PTSEC
2006-2009
11.- Magatzem.
S’entén per magatzem aquell local on s’hi guarden productes i no es produeix cap
manipulació, tria, agrupament o subdivisió dels mateixos.
D’acord amb la classificació nacional d’activitats econòmiques de l’INE, correspon a les
incloses a l’Agrupació 61 i al grup 754.
Quan l’activitat de magatzem estigui relacionada amb una activitat industrial contigua, es
considerarà tot el conjunt com una indústria.
Quan l’activitat de magatzem estigui relacionada amb una activitat comercial contigua o
es realitzi en el mateix local, es considerarà tot el conjunt com un ús comercial.
12.- Serveis tècnics i mediambientals.
Comprenen les instal·lacions i els espais reservats pels serveis tècnics d’electricitat,
abastament d’aigua, gas, telefonia, sanejament i similars, incloses les oficines i
magatzems al servei d’aquest ús.
Comprèn, així mateix, les instal·lacions i els espais vinculats a l’estalvi energètic
mitjançant la reducció, la neutralització i reciclatge dels residus líquids i sòlids com també
d’investigació i divulgació d’aspectes relacionats amb la protecció del medi ambient
13.- Tallers de reparació de vehicles
Comprèn aquells usos destinats al manteniment de vehicles amb el ram mecànic i
electricitat com activitat mixta d’indústria i servei, que són compatibles amb l’ús
residencial.
No inclouen els tallers del ram planxa o pintura que tindran la consideració d’indústria.
14.- Garatge-aparcament.
NORMES URBANÍSTIQUES 141

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
Ús destinat a l’estacionament de vehicles automòbils en un edifici d’instal·lació, ja sigui en
el subsòl, en planta baixa o en plantes pis.
Inclou les instal·lacions destinades totalment a edifici d’aparcament.
Comprèn els aparcaments privats, col·lectius i públics. D’acord amb la classificació
catalana d’activitats econòmiques de 1993, CCAE-93, correspon a les incloses en la
Classe 50.2 i la Subclasse 63.214.
15.- Estació de servei.
Instal·lacions destinades a la venda al públic de benzines, gas-oil i lubricants que tingui,
com a mínim, ubicats de forma conjunta els següents elements:
a.- Tres aparells sortidors per el subministrament de benzines i gas-oil d’automoció.
b.- Aparells necessaris per al subministrament d’aigua i aire
c.- Equip d’extinció d’incendis
L’estació de serveis admet com a usos complementaris els d’oficines i serveis
(relacionats amb la instal·lació), comerç, restauració i tallers de reparació d’automòbils,
magatzem (relacionat amb la pròpia instal·lació).
16.- Educatiu.
Comprèn l’ensenyament en totes les modalitats (escoles bressol, idiomes, informàtica,
arts plàstiques, conducció o similars) i nivells oficials (pre-escolar, nivells primaris o
secundaris, batxillerat i universitari) que s’imparteixin en acadèmies i escoles públiques o
privades o en centres docents homologats.
Dintre de la classificació Nacional d’Activitats Econòmiques de l’INE, correspon a les
incloses dintre de l’agrupació 93 sobre educació i investigació.
Quan l’ús educatiu precisi d’instal·lacions de tipus industrial, les seves condicions
d’instal·lació es regularan com a mínim amb els criteris de la indústria urbana.
17.- Sanitari-assistencial.
És el corresponent al tractament o allotjament de malalts. Comprèn els hospitals,
sanatoris, clíniques, dispensaris, consultes i similars.
També comprèn els serveis destinats a allotjament comunitari com residències, asils, llars
de vells, etc. sense i quan es tracti de centres assistits, basats en serveis comuns amb
gestió centralitzada i titularitat indivisible i per tant no siguin assimilables a us residencial,
així com altres establiments que prestin una funció social a la comunitat com poden ser
casals, menjadors, centres d’orientació i diagnòstic, unitats de tractament d’estimulació
precoç, centres ocupacionals i/o d’atenció especialitzada per a disminuïts, centres de dia
per a gent gran, centres de reinserció social, etc.
Aquest ús inclou també les clíniques veterinàries i establiments similars. Les residències
per guarda i custodia d’animals no s’inclouen en aquest ús.
18.- Esportiu.
Comprèn els serveis destinats a la pràctica, l’aprenentatge i el desenvolupament
NORMES URBANÍSTIQUES 142

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
d’activitats esportives en instal·lacions cobertes o no, com poden ésser: camps de futbol,
polisportius, gimnàs i escoles de dansa, squash, piscines i similars.
19.- Cultural.
Comprèn els serveis relacionats amb activitats de tipus cultural desenvolupades en sales
d’art, museus, biblioteques, sales de conferències, arxius, centres culturals, teatres,
cinemes, auditoris, ludoteques i similars.
20.- Associatiu.
Comprèn aquelles activitats de tipus social i de promoció que es desenvolupen en centres
d’associacions cíviques, polítiques o similars i que no portin assignat cap ús
complementari de tipus recreatiu, educatiu i esportiu.
21.- Religiós.
Aquest ús comprèn les activitats dels diferents cultes religiosos en esglésies, temples,
convents o similars.
22.- Agrícola.
En general comprèn les activitats relacionades amb les feines del camp, les que tenen
lloc a l'entorn de les masies, instal·lacions, pallisses, estables, sitges i altres
dependències afins. D'acord amb la Classificació Nacional d'Activitats Econòmiques de
l'INE, correspon a les incloses a l'agrupació 01.
23.- Pecuari.
Inclou les activitats relacionades amb la cria i explotació d'animals, ja siguin granges,
vivers... D'acord amb la Classificació Nacional d'Activitats Econòmiques de l'INE,
correspon a les incloses a l'agrupació 02.
24.- Forestal.
Comprèn les activitats relacionades amb la conservació, plantació i explotació de boscos
en els termes que regulen la Llei forestal de Catalunya i disposicions que la
desenvolupen. D'acord amb la Classificació Nacional d'Activitats Econòmiques de l'INE,
correspon a les incloses en el grup 05.
25.- Activitats extractives.
Fa referència a l'extracció de terres i àrids, minerals i a l'explotació de pedreres. D'acord
amb la Classificació Nacional d'Activitats Econòmiques de l'INE, correspon a les incloses
a l'agrupació 21 i 23.
26.- Càmping i caravàning
És el relacionat amb l’acampada temporal de conjunts de tendes desmuntables de
materials tèxtils o de vehicles rodats. D’acord amb la classificació catalana d’activitats
econòmiques de 1993, CCAE-93, correspon a les incloses en la Classe 55.22.
Son espais d’ús públic, delimitats, destinats a la convivència agrupada de persones a
l’aire lliure, mitjançant tendes de campanya, caravanes i albergs mòbils.
NORMES URBANÍSTIQUES 143

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
B.2.- Classificació d’activitats segons el règim d'intervenció
Les activitats sotmeses als sistemes d’intervenció administrativa que es regulen es
classifiquen en:
• Industrials
• Mineres
• Agrícoles i ramaderes
• Energètiques
• Comercials i de serveis
• Recreatives, espectacles i d’oci
• De gestió de residus
Per a la qualificació de les activitats amb incidència ambiental, es tindran en compte els
annexos d’activitats que estableix la Llei 3/98, de 27 de febrer, de la intervenció integral
de l’administració ambiental, així com les corresponents ordenances reguladores:
• Activitats sotmeses al règim d'autorització (Annex I del Reglament de la Llei
3/1998 de la intervenció integral de l'administració ambiental)
• Règim de llicència amb informe preceptiu (Annex II.1 del Reglament de la Llei
3/1998 de la intervenció integral de l'administració ambiental)
• Règim de llicència (Annex II.2 del Reglament de la Llei 3/1998 de la intervenció
integral de l'administració ambiental)
• Règim de comunicació (Annex III del Reglament de la Llei 3/1998 de la intervenció
integral de l'administració ambiental)
B.3.- Situació relativa de les activitats
Edifici aïllat
S’entén per edifici aïllat el que deixa una franja lliure d’edificació, tant amb els edificis
confrontants com amb el carrer.
Edifici independitzat
S’entén per edifici independitzat, en zones on s’admeti la construcció d’habitatges, aquell
amb parets de separació amb els predis confrontants a partir dels fonaments, deixant un
espai lliure mitjà de 15 cm, sense que en cap punt no pugui ser inferior a 5 cm, excepte a
les façanes on es disposarà d’aïllament per junts de dilatació, i a la part superior, on es
disposarà una tanca o protecció amb material elàstic, per tal d’evitar la introducció de
deixalles o aigua de pluja en l’espai intermedi. La construcció i conservació dels junts de
dilatació de façanes i la protecció superior són a càrrec del propietari de l’edifici industrial.
Situacions relatives de l’activitat
1.- S’entén per situació relativa d’una activitat cadascuna de les diferents possibilitats
d’emplaçament físic respecte d’altres usos.
2.- La situació relativa d’una activitat ve determinada per la ubicació que ocupa el local
principal i l’accés a l’activitat, podent ocupar la mateixa activitat les plantes superiors i
inferiors a la principal.
3.- D’acord amb aquesta ubicació s’estableixen les següents situacions (vegeu els gràfics
del següent article):
NORMES URBANÍSTIQUES 144

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
Situació 1: Dins del sòl urbà residencial
• En planta soterrani d’edifici d’habitatges amb accés independent.
• En planta baixa d’edifici d’habitatges amb accés independent
• En planta baixa o planta pis d’edifici d’habitatges amb accés per mitjà d’espais
comunitaris
• En planta pis d’edifici d’habitatges amb ús d’habitatge a les plantes inferiors.
Situació 2: Dins del sòl urbà residencial
• En planta baixa o inferior d’edifici no destinat a l’ús d’habitatges amb accés
exclusiu
• En planta pis d’edifici no destinat a l’ús d’habitatge
• Activitat contigua a l’habitatge i situada en edifici d’ús exclusiu
Situació 3: En zones industrials dins del nucli urbà
• En edifici independitzat amb façana al carrer i no exclusiu a una activitat
• En edifici independitzat amb façana al carrer i exclusiu a una activitat
Situació 4: En zones industrials separades del nucli urbà
• En edificis aïllats fins a 7 metres de les parcel·les veïnes
• En edificis aïllats més de 7 metres de les parcel·les i dedicats a una única activitat.
Situació 5: En zones allunyades del nucli urbà
• En edificis aïllats en zones especials exclusives per a aquest ús.
Grafies que representen les situacions relatives de les activitats:
NORMES URBANÍSTIQUES 145

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
1. Sòl urbà residencial
H H
H H
H A
A
(a) Accés independent
H H A
H A H
A A A
( c ) Accés comunitari
2. Sòl urbà residencial
A
A A A
A A A H A H
A
(a) Accés exclusiu
3. Zones industrials dins del nucli urbà
(b) ( c )
A A
A A A A A
A A A A
A
A: activitat H: habitatge
Situació de l'activitat
(b) Accés independent
(d) Accés comunitari
(a) Ús no exclusiu a una activitat (b) Ús exclusiu a una activitat
4. Zones industrials separades del nucli urbà
(a) < 7m
5. Zones allunyades del nucli urbà
(b) > 7m
NORMES URBANÍSTIQUES 146

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
ANNEX 2:
ORDENANÇA DE REGULACIÓ DE LA
INCIDÈNCIA DE LES ACTIVITATS SOBRE
L’ENTORN I EL MEDI AMBIENT
SOROLL I VIBRACIONS
Definicions
1.- S’entén per contaminació acústica la presència de sorolls, sigui quin sigui l’origen de
la seva emissió, que suposi molèsties, riscos o perjudicis per a les persones i el
desenvolupament de les seves activitats quotidianes, o que causi danys al medi ambient.
2.- Als efectes d’aquesta Ordenança, s’utilitzaran les definicions acústiques, notacions i
unitats que figuren a la “Norma Bàsica de l’Edificació NBE-CA-88, sobre condicions
acústiques en els edificis”, o les normes que en el futur la modifiquin o substitueixen, com
la Llei de protecció contra la contaminació acústica aprovada pel Parlament de Catalunya.
3.- Per a la correcta utilització dels termes acústics no inclosos a l’esmentada norma, es
recorrerà al significat que apareix en les normes UNE i, si no, a les normes ISO.
4.- Quant a regulació de sorolls i vibracions en l’àmbit del municipi, sens perjudici d’altres
actuacions municipals en aquest àmbit, es recomana d’incorporar, amb caràcter general a
les ordenances aplicables a tot el municipi “l’Ordenança municipal tipus, reguladora dels
sorolls i les vibracions” aprovada per resolució del Conseller de medi Ambient de data 30
d’octubre de 1995 (DOGC núm. 2126, de 10 de novembre de 1995).
5.- Segons la recent aprovada Llei de protecció contra la contaminació acústica,
mitjançant la qual els ajuntaments disposaran d’un marc legislatiu per afrontar el tema de
la contaminació acústica, cal establir la capacitat acústica en el territori municipal i
prendre mesures en les zones on es superin els màxims.
6.- Els projectes d’activitats que s’han de sotmetre al procediment establert en la Llei
3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental,
consideren el soroll un element que cal avaluar per assolir l’autorització o llicència
ambiental corresponent.
Per a les infrastructures i activitats no sotmeses a la Llei d’intervenció integral de
l’Administració ambiental, les declaracions d’impacte ambiental estableixen valors límit de
nivell de soroll que no poden sobrepassar.
7.- En un termini de quatre anys caldrà introduir el vector soroll en la planificació del
territori mitjançant el mapa de capacitat acústica. L’ajuntament haurà d’aprovar el
cadastre de soroll, en el termini màxim de 6 anys, a comptar des de la data d’entrada en
vigor de la Llei de protecció contra la contaminació acústica i donar-ne trasllat al
Departament de Medi Ambient.
8.- Serà l’ajuntament l’encarregat de realitzar la inspecció i control de la contaminació
acústica de:
• Activitats de lleure i recreatives
NORMES URBANÍSTIQUES 147

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
• Vies urbanes
• Comportaments cívics
• Circulació de vehicles a motor
• Aires condicionats
Nivells sonors
1.- Els nivells sonors calculats en projectes i les lectures o registres realitzats mitjançant
equips d’amidament s’expressaran en dBA. (decibels escala de ponderació A).
2.- Nivell sonor exterior:
És el nivell sonor procedent d’una activitat (font emissora) i mesurat a l’exterior, del lloc
de la recepció. Quan el punt de recepció estigui situat en un edifici, el micròfon de l’equip
de mesura es col·locarà a una distància de 0,5 a 1 m de la façana, murs exteriors de patis
d’illa o de patis de llums de l’edifici receptor. Si el punt de recepció està situat en la via
pública o espais públics el micròfon es col·locarà a 10 m dels límits de la propietat de
l’establiment o activitat emissora, i a 1,5 m d’alçària sobre el sòl.
3.- Nivell sonor interior:
És el nivell sonor procedent d’una activitat (font emissora) mesurat en l’interior de l’edifici
receptor. El micròfon de l’equip de mesura es col·locarà en el centre de l’habitació i a una
distància no inferior a 1 m de les parets i a una alçària de 1,5 m. El mesurament
s’efectuarà amb les finestres i els balcons tancats. El nivell sonor interior només
s’utilitzarà com a indicador del grau de molèstia per soroll en un edifici quan es
presumeixi que el soroll es transmet des del local emissor per l’estructura i no per via
aèria de façana, finestres o balcons, i en aquest cas el criteri a aplicar serà el del nivell
sonor exterior.
Projecte acústic
1.- S’exigirà un projecte acústic a totes les activitats contigües a habitatges (situacions
relatives 0, 1, 2, 3 i 6), i que funcionin, totalment o parcialment, en horari nocturn.
2.- S’exigirà igualment projecte acústic a les activitats situades en contigüitat amb usos
educatius o sanitari-assistencials.
3.- Els serveis tècnics municipals podran exigir la presentació de projecte acústic a
aquelles activitats que, malgrat que funcionin exclusivament en horari diürn, es realitzin
en contigüitat amb l’habitatge i presentin especial problemàtica pel que fa als sorolls i les
vibracions.
Nivells màxims
1.- Els nivells màxims de soroll expressats en dB (A) que es poden percebre a la zona
receptora deguts al funcionament d’una activitat s’ajustaran als valors assenyalats a les
taules següents:
ZONA RECEPTORA
NIVELLS SONORS [dB (A)]
INTERIORS EXTERIORS
Dia Nit Dia Nit
NORMES URBANÍSTIQUES 148

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
H, Zones unifamiliars, equipaments 35 25 55 45
sanitaris
M, Zones plurifamiliars, equipaments 35 25 55 50
educatius
I, Zones industrials i altres zones 45 40 65 60
2.- Els nivells màxims de soroll assenyalats a la taula anterior admetran una tolerància de
3dB(A) a les zones M i I.
3.- Tota activitat considerada com a ús de restauració, recreatiu, industrial i magatzem,
situada en zones “H” i “M” i en contigüitat amb els usos d’habitatge, educatiu i sanitàriassistencial,
tindrà un aïllament acústic en dB(A) que vindrà donat per l’expressió (Lp-25).
En qualsevol cas, haurà d’assegurar que a la zona receptora es mantindran els valors de
la taula de l’apartat 1.
Regulació de les vibracions
1.- Els nivells de vibracions màxims admissibles en el local receptor, expressats en dB,
s’ajustaran als valors que es fixen a continuació:
ZONA RECEPTORA NIVELLS VIBRACIONS
LA màxim, dB
Dia Nit
H i M, Zones unifamiliars i plurifamiliars 60 55
I, Zones Industrials 65 60
2.- Per tal d’evitar la transmissió de vibracions i sorolls a través de l’estructura, en
activitats situades en contigüitat amb l’ús d’habitatge, educatiu i sanitàri-assistencial,
s’adoptaran les següents mesures preventives:
a).- Totes les màquines aniran dotades d’elements esmorteïdors de vibracions o es
muntaran sobre brancades apropiades per esmorteir les vibracions.
b).- Les màquines s’instal·laran separades de les parets mitgeres i en cap cas no podran
tenir suport en parets, ni en pilars, ni en sostres, llevat, en aquest últim cas, de petites
unitats auxiliars d’aire condicionat o de ventilació, sempre que la suspensió es faci
mitjançant la instal·lació d’esmorteïdors de baixa freqüència.
c).- Les connexions de ventiladors centrífugs, compressors, bombes i en general d’equips
de transport de fluids als conductes de distribució i canonades s’executaran sempre
mitjançant acoblaments elàstics.
d).- Els elements de suport de conductes i les canonades de distribució de fluids es
muntaran, particularment en els primers trams, amb elements elàstics, per tal d’evitar la
transmissió de vibracions a través de l’estructura de l’edifici.
e).- En travessar parets, els conductes i canonades ho faran sense encast i amb
muntatge elàstic de provada eficàcia.
f).- No s’admetrà la instal·lació de conductes o canonades propis de l’activitat en els
falsos sostres d’aïllament acústic o entre els elements d’una doble paret. Tampoc no
s’admetrà la utilització d’aquestes cambres acústiques com a “plenums” d’impulsió o
retorn d’aire condicionat.
NORMES URBANÍSTIQUES 149

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
Horaris
A efectes d’aplicació dels nivells màxims admissibles, es consideren horaris diürn i
nocturn els que s’indiquen a la taula següent:
ZONA RECEPTORA
HORARI
Dia Nit
H, Zones unifamiliars 8-21 21-8
M, Zones plurifamiliars 7-22 22-7
I, Zones Industrials 8-23 23-8
Mesures complementàries
L’ajuntament ha d’atendre els requeriments de prevenció, correcció i millora dels nivells
d’avaluació mitjançant les actuacions següents:
• Apantallaments acústics
• Pavimentació de les vies de circulació urbana amb materials absorbents
• Equipaments urbans de baixa emissió sonora
• Gestió del trànsit
CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA
Definicions
Activitat potencialment contaminadora de l’atmosfera és aquella que, per raó de les seves
emissions, provoqui la presència en l’aire de substàncies o de formes d’energia que
impliquin risc, dany immediat o diferit o molèsties per a les persones i per als béns de
qualsevol naturalesa.
Els règims de prevenció i control als quals estaran sotmeses les activitats a implantar
seran, segons s’escaigui, els previstos en la llei 3/98, de 27 de febrer, de la intervenció
integral de l’administració ambiental i, en el seu cas, per allò que determini la normativa
sectorial en matèria de protecció de l’ambient atmosfèric.
Classificació de les activitats en funció de la contaminació atmosfèrica.
1.- A partir de la relació d’activitats potencialment contaminadores de l’atmosfera
indicades en el Decret 322/87, per classificar les activitats en funció de la repercussió
sobre l’ambient atmosfèric s’estableixen els grups següents:
Grup A: Activitats especialment contaminadores de l’atmosfera que s’han d’instal·lar en
zones especials.
Grup B: Activitats molt contaminadores de l’atmosfera que han de disposar de les
instal·lacions adients perquè es respectin els nivells admissibles d’immissió de
contaminants a l’atmosfera.
Grup C: Activitats contaminadores de l’atmosfera que hauran de mantenir en tot moment
els nivells d’immissió de contaminants per sota dels nivells màxims admissibles.
NORMES URBANÍSTIQUES 150

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
Grup D: Activitats no incloses en els grups A, B, C, de les quals els nivells d’immissió de
contaminants estan per sota dels nivells màxims admissibles.
2.- Les activitats classificades en el grup A no són admissibles amb caràcter general.
Malgrat això, i després de redactar un estudi d’impacte ambiental, l’Ajuntament podrà
autoritzar, si escau, aquestes activitats.
Emissions a l’atmosfera
1.- Els nivells màxims d’emissió de contaminants a l’atmosfera són els que s’indiquen al
Decret 833/75, del 6 de febrer, que desenvolupa la Llei 38/72, del 22 de desembre, o altra
normativa que el substitueixi o complementi.
2.- No es poden llençar a l’exterior fums, bafs, gasos, vapors o aire amb substàncies en
suspensió o a temperatura diferent que l’ambient per les façanes i els patis de tot tipus.
Se n’exceptuen les instal·lacions mòbils de refrigeració de potència inferior a 10.000
Kfrigories/hora, sempre que la temperatura del fluix d’aire que incideixi en obertures
alienes no sigui perceptiblement diferent del de l’entorn.
3.- L’evacuació d’aire i contaminants a l’exterior s’ha de fer per xemeneies o conductes.
Segons els tipus de contaminants emesos es distingeixen quatre nivells.
NIVELL 1: Focus de combustió que consumeixin combustibles gasosos, instal·lacions de
renovació d’aire, instal·lacions de condicionament o qualsevol altre que no emeti
contaminants.
NIVELL 2: Focus de combustió que consumeixin combustibles en els quals el contingut
de sofre és igual o inferior a l’1% i normalment emeten fum d’opacitat inferior al número 1
de l’escala de Ringelmann; activitats que desprenen baf, o pudor.
NIVELL 3: Focus de combustió que utilitzen combustibles en els quals el contingut de
sofre és igual o inferior al 2,5% i que normalment emeten fum d’opacitat inferior al número
1 de l’escala de Ringelmann, tret dels moments d’encesa i càrrega i, en aquest cas, o del
qual l’opacitat no sigui superior a 10 min/h; activitats que desprenen emanacions de
gasos irritants o tòxics.
NIVELL 4: Xemeneies que normalment emeten fum d’opacitat inferior al número 2 de
l’escala de Ringelmann i al número 3 en els moments d’encesa i càrrega, per un temps
no superior a 10 min /h; activitats que desprenen partícules sòlides en suspensió.
4.- Per aquells contaminants que no tinguin fixat legalment el límit d’emissió regiran els
nivells que es determinin, en el seu cas, en la autorització o llicència ambiental per a
l’exercici de l’activitat. Aquestes activitats resten sotmeses igualment, si escau, a
l’obligació d’instal·lar els sensors automàtics necessaris i permetin dur a terme la mesures
d’autocontrol que s’assenyalin en l’esmentada llicència.
Alçada de xemeneies.
1.- L’alçada de les xemeneies per als diferents nivells serà:
NIVELL 1: Alçada superior en 2 metres a tota edificació situada dins un cercle de radi 10
m i amb centre a la xemeneia.
NIVELL 2: Alçada superior en 3 metres a tota edificació situada dins un cercle de radi de
NORMES URBANÍSTIQUES 151

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
25 m i amb centre a la xemeneia.
NIVELL 3: Alçada superior en 4 metres a tota edificació situada en un cercle de radi de 40
m i amb centre a la xemeneia.
NIVELL 4: Alçada superior en 6 metres a tota edificació situada dins d’un cercle de radi
de 80 m i amb centre a la xemeneia.
AIGÜES RESIDUALS
Usos de l’aigua
1.- Usos domèstics de l’aigua: els usos particulars que es corresponen amb l’ús de l’aigua
per a sanitaris, per a dutxes, per a cuina i menjador, per a rentades de roba i de vaixelles,
per a neteges, regs de parcs i jardins, refrigeració i condicionaments domiciliaris sense
activitat industrial, i amb d’altres usos de l’aigua que es puguin considerar consums
inherents o propis de l’activitat humana no industrial, ni comercial, ni agrícola, ni
ramadera.
2.- Usos agrícoles i assimilables de l’aigua: els corresponents a activitats incloses en els
grups 01.1, 01.3, 01.4 i la divisió 0.2 de la secció A de la Classificació catalana d’activitats
econòmiques (CCAE-93), aprovada pel Decret 97/1995, de 21 de febrer.
3.- Usos ramaders i assimilables de l’aigua: els corresponents a activitats incloses en els
grups 01.2 i 01.5 de la secció A de la CCAE-93.
4.- Usos industrials i assimilables de l’aigua: els corresponents a activitats incloses en la
divisió 05.02 de la secció B i les seccions C, D i E de la CCAE-93. Es consideren usos
assimilables als industrials els corresponents a la resta d’activitats econòmiques, sempre
que no estiguin inclosos en els punts 1, 2 o 3 d’aquest apartat.
Classificació dels abocaments
Segons el Decret 83/1996, sobre regularització d’abocaments d’aigües residuals, aquests
es classifiquen en funció de la seva situació administrativa i del medi receptor:
1.- Abocaments a llera pública
a).- Autoritzats conforme a les disposicions de la Llei d’aigües, amb instal·lacions
acabades i en funcionament, respectant els límits imposats.
b).- Autoritzats sense que respectin els límits de la resolució, o autoritzats amb anterioritat
a la Llei d’aigües.
c).- Amb autorització provisional conforme a les normes de l’Ordre del Departament de
Política Territorial i Obres Públiques de 19 de febrer de 1987, havent finalitzat les
actuacions previstes i amb compliment dels límits imposats, o quan encara disposin de
termini per a dur-les a terme.
d).- Amb autorització provisional, una vegada exhaurit el termini d’actuacions previst i
sense complir els límits de la resolució.
e).- No autoritzats.
Abocaments exclosos
NORMES URBANÍSTIQUES 152

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
Resten exclosos de l’aplicació els abocaments municipals en tant no s’incorporin a les
previsions del Pla de Sanejament de Catalunya, i els abocaments al medi receptor
d’aigües residuals de tipus sanitari o assimilable quin volum no sobrepassi els 6.000
m³/any ni els 20 m³/dia, sempre que no puguin provocar afeccions significatives en zones
sensibles. No obstant, l’exclusió no s’aplica als abocaments municipals d’aigües residuals
industrials que no compleixin les ordenances locals d’abocaments.
Abocaments municipals
Resten autoritzats els abocaments municipals de tipus domèstic o de naturalesa
assimilable a domèstic, inclosos en les previsions del Pla de Sanejament de Catalunya.
L’Agència Catalana de l’Aigua, prèvia audiència a les Administracions actuants
encarregades de l’explotació i manteniment de les instal·lacions de depuració d’aigües
residuals, les condicions i límits a què resten sotmesos els abocaments.
Competències
Corresponen als ens locals, d’acord amb la legislació de règim local, amb la de sanitat i
amb les previsions d’aquesta Llei, les competències relatives als àmbits següents:
a).- L’abastament d’aigua potable.
b).- El clavegueram i el tractament d’aigües residuals.
c).- El control sanitari de les aigües residuals.
d).- L’exercici de les funcions que aquesta Llei els atribueix.
La resta correspon a l’administració competent
Condicions dels abocaments
1.- Els abocaments d’aigües residuals a la xarxa de clavegueram municipal han de
complir les disposicions que, respecte d’instal·lacions de pre-tactament i depuració en
origen –que haurà de permetre d’assolir els paràmetres d’abocament de la xarxa de
clavegueram (vectors de contaminació i cabals) -, llicència d’abocament, llicència de
connexió, etc., que resultin de les normes de gestió de l’estació depuradora corresponent
i siguin fixats per l’Agència Catalana de l’Aigua, per ordenança municipal o per
l’organisme al càrrec d’aquesta gestió.
2.- Amb caràcter general (per a tot l’àmbit del municipi) quan no sigui possible la connexió
amb la xarxa general de clavegueram i, per tant, amb el sistema de tractament
corresponent, s’haurà de comptar amb sistemes de tractament autònoms per als quals
serà necessària la preceptiva autorització d’abocament de l’Agència Catalana de l’Aigua.
Resta prohibit qualsevol abocament a la llera pública sense l’autorització esmentada i, en
qualsevol cas es compliran les disposicions del decret legislatiu 3/2003, de 4 de
novembre, pel qual s’aprova el text refós de la legislació en matèria d’aigües de
Catalunya.
Recomanacions
Caldrà assumir l’aplicació de diverses estratègies per tal de reduir el consum d’aigua per
al reg dels espais verds, com la selecció acurada de les espècies arbòries,
l’automatització del reg i l’aprofitament de les aigües freàtiques del subsòl.
Millorar la qualitat ambiental dels nous habitatges, fomentant sistemes d’estalvi,
reutilització i gestió de l’aigua.
NORMES URBANÍSTIQUES 153

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
RESIDUS
Definicions
Els residus es classifiquen en tres categories:
Residus especials. És residu especial tot residu comprès en l’àmbit d’aplicació de la
Directiva 91/689/CE, del 12 de desembre.
Residus no especials. És residu no especial tot residu que no és classificat com a
especial o com a inert.
Residus inerts. És residu inert el residu que, una vegada dipositat en un abocador, no
experimenta transformacions físiques, químiques o biològiques significatives i que
compleix els criteris de lixiviació determinats per reglament.
Tractament de residus
Els residus s’han de gestionar obligatòriament d’acord amb les determinacions
establertes en el Catàleg de Residus de Catalunya.
El Catàleg de residus de Catalunya regula com a formes de gestió dels residus les
activitats de valorització, tractament i disposició del rebuig.
Per a la gestió dels residus per als quals no hi hagi instal·lacions autoritzades per fer els
tractaments que resulten de l’aplicació del Catàleg, els productors o posseïdors d’aquests
residus podran proposar formes de gestió alternatives que podran ser excepcionalment
autoritzades per la Junta de Residus, sempre que se’n garanteixi una gestió
ambientalment correcta.
Els productors de residus estan obligats a complir allò que estableix la normativa vigent
que a continuació es relaciona:
Normativa General
Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus i Decret 34/1996, de 9 de gener, pel
qual s’aprova el Catàleg de residus de Catalunya; modificat pel Decret 92/1999, de 6
d’abril i per la Resolució de 27 d’octubre de 1999.
Residus industrials
Llei 6/1983, de 7 d’abril, sobre residus industrials
Decret 142/1984, d’11 d’abril, sobre desplegament parcial de la Llei 6/1983, sobre residus
industrials; modificacions establertes al Decret 158/1994.
Decret Legislatiu 2/1991, de 26 de setembre, pel qual s’aprova la refosa dels textos legals
vigents en matèria de residus industrials.
Residus sanitaris
Decret 27/1999, de 9 de febrer, de la gestió dels residus sanitaris.
Enderrocs i residus de la construcció
NORMES URBANÍSTIQUES 154

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la
construcció; mitjançant el qual cal condicionar expressament l’obtenció de la llicència
municipal per a l’enderrocament de construccions.
Decret 161/2001, de 12 de juny, de modificació del Decret 201/1994, de 26 de juliol,
regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció; mitjançant el qual l’ajuntament
ha d’atorgar una llicència ambiental de les instal·lacions de tractament i/o disposició
d’enderrocs i altres residus de la construcció, previ informe vinculant de l’administració de
la Generalitat o el Consell Comarcal, per ajustar-se a les noves exigències de la
normativa ambiental. L’ens local ha de tenir coneixement en tot moment de la correcta
gestió i destinació d’aquests residus.
Resulta d’especial interès l’aprovació d’una ordenança municipal que reguli la gestió
d’aquests tipus de residus per tal de donar compliment a la normativa esmentada.
Programes
Programa de gestió intracentre de residus sanitaris
Programa general de residus de Catalunya
Programa de gestió de les dejeccions ramaderes a Catalunya
Programa de gestió dels residus d’envasos de Catalunya.
Programa de Gestió de Residus de la Construcció a Catalunya (PROGROC) per al
període 2006-2011.
Recomanacions
La correcta gestió dels residus de la construcció i la utilització de materials ecològics i
reciclats o reutilitzats en l’edificació, són conceptes claus a tenir en compte per garantir
una construcció sostenible.
EXTRACCIONS D’ÀRIDS, TERRES, MINERALS
Extraccions de materials en les zones de domini públic hidràulic
Les extraccions de materials en tota la zona de domini públic hidràulic, resten sotmeses a
l’obtenció de l’oportuna concessió per part de l’Agència Catalana de l’Aigua, tràmit que
haurà d’incloure l’informe preceptiu i vinculant del Departament de Medi Ambient d’acord
amb l’article 2.1 lletra e) del Decret 67/1991, de 8 d’abril pel qual s’assignen
competències i funcions al Departament de Medi Ambient.
Activitats extractives
Cal concretar, respecte d’aquest tipus d’activitats, que la concessió de llicència municipal,
la qual s’haurà de tramitar segons el sistema d’intervenció administrativa establert per la
Llei 3/1998, de 3 de febrer, de la Intervenció Integral de l’Administració Ambiental i estarà
condicionada a l’obtenció de l’autorització, permís o concessió minera que l’activitat
extractiva de què es tracti requereixi.
En aquest darrer tràmit, en aplicació de les determinacions de la Llei 12/81, de 24 de
desembre, per la qual s’estableixen normes addicionals de protecció dels espais naturals
NORMES URBANÍSTIQUES 155

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
afectats per activitats extractives i Decret 343/1983, de 15 de juliol, sobre normes de
protecció del medi ambient d’aplicació a les activitats extractives, s’haurà d’incloure el
programa de restauració que haurà de comptar amb l’informe preceptiu del Departament
de Medi Ambient.
CÀRREGA I DESCÀRREGA
Obligació de disposar de zona de càrrega i descàrrega
1.- Han de disposar d’una zona de càrrega i descàrrega de mercaderies els usos que es
relacionen a continuació:
a).- Comerç de superfície total superior a 500 m2.
b).- Comerç de gran superfície.
c).- Indústria sotmesa al règim d’intervenció de llicència ambiental o superior
d).- Magatzem de superfície superior a 200 m2.
Condicions de la càrrega i descàrrega
1.- La zona de càrrega i descàrrega estarà situada a l’interior del local o dins del límit de
la parcel·la i tindrà unes dimensions mínimes definides en planta per un rectangle de 10
metres de llarg i 3 metres d’amplada, lliure de tot obstacle: en qualsevol cas, les
dimensions que es projectin hauran de permetre l’estacionament del vehicle habitual,
totalment a l’interior.
2.- La zona de càrrega i descàrrega tindrà un accés exclusiu i independent del de
personal fins a la línia de façana.
3.- L’amplada de l’accés serà com a mínim de 4 metres en càrrega d’amplada igual o
inferior a 6 metres o de 3 metres en carrers d’ample superior a 6 metres.
4.- En el cas d’accessos inferiors als indicats al paràgraf anterior, o d’activitats que, pel
tipus de primeres matèries emprades o dels productes acabats necessitin vehicles de
dimensions superiors a 2 x 6 metres, caldrà justificar expressament en el projecte
d’instal·lació la maniobrabilitat i accessibilitat dels vehicles utilitzats sense entorpir el
trànsit.
OLORS
Definicions
1.- S’entén per matèria olorosa qualsevol substància o barreja de substàncies presents
en l’aire i perceptibles pel sentit de l’olfacte.
2.- Quan la concentració de la substància és superior al nivell de toxicitat s’haurà de
tractar l’emissió olorosa com si es tractés de contaminació atmosfèrica.
Regulació de les activitats en funció de les emissions de pudor.
Totes les activitats que s’instal·lin, sigui quina sigui la localització, no podran produir
pudor que sigui fàcilment detectable més enllà dels límits del local o la parcel·la on
s’exerceixi l’activitat.
Valoració de les emissions de pudor
NORMES URBANÍSTIQUES 156

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
Mentre no hi hagi equips capaços de detectar la pudor, la valoració es realitzarà
organolèpticament mitjançant tres persones que en dies diferents i a diferents hores
detectaran la presència de matèries oloroses en l’aire.
RADIACIONS ELECTROMAGNÈTIQUES
Classificació i definicions
1.- Les radiacions electromagnètiques es classifiquen en dos grups:
a).- Radiacions no ionitzants.
b).- Radiacions ionitzants.
2.- Són radiacions no ionitzants aquelles que s’emeten amb una freqüència compresa
entre 0 i 3000 Thz. En aquest grup es troben les radiacions següents: sub-ràdio,
freqüències, ràdio freqüències, microones, infraroig, llum visible i ultraviolada no ionitzant.
3.- Són radiacions ionitzants aquelles que s’emeten amb freqüència superior a 3 Phz. En
aquest grup es troben les radiacions següents: ultraviolades ionitzants, raigs X, raigs
gamma, raigs còsmics.
4.- S’entén per instal·lacions radioactives
a).- Les instal·lacions de qualsevol classe que continguin una font de radiació ionitzant.
b).- Els aparells productors de radiacions ionitzants
c).- Els locals, els laboratoris. les fàbriques i les instal·lacions on es produeixin, manipulin
o emmagatzemin matèries radioactives.
5.- No tindran la consideració d’instal·lacions radioactives, d’acord amb el que estableix el
Decret 2865/72:
a).- Els aparells generadors de radiacions que s’utilitzin amb finalitats mèdiques, que es
regiran per allò que indica el reial Decret 1891/91, o les normes que el substitueixin o
complementin.
b).- Les instal·lacions que produeixin o on es manipulin o emmagatzemin materials
radioactius, tals que els núclids emissors tinguin una activitat total de valor inferior a
l’establert a l’apèndix del Decret 2869/72, o les normes que el substitueixin o
complementin.
c).- Les instal·lacions que, encara no continguin materials radioactius amb activitats
superiors a les indicades al paràgraf anterior, reuneixin les condicions següents:
c-1.- Que el material radioactiu estigui protegit contra tot contacte o fuita.
c-2.- Que en tot punt accessible i a 0,1 metres de la superfície de l’aparell, la dosi no
sobrepassi 0,1 mrem. per hora, o bé que el fluix de partícules beta o neutrons no sigui
superior al que produiria una dosi equivalent a la distància dita anteriorment.
c-3.- Que aquests aparells siguin d’un tipus homologat prèviament pel Ministeri
d’Indústria.
NORMES URBANÍSTIQUES 157

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
d).- Instal·lacions en què s’utilitzen materials radioactius de concentració inferior a 0,002
uc/g o materials radioactius sòlids de concentració inferior a 0,01 uc/g.
e).- Equips en què els electrons s’accelerin a una energia no superior a 5 KeV.
6.- Les instal·lacions radioactives es classifiquen en les tres categories següents:
a).- Primera categoria:
a-1.- Les fàbriques de producció d’urani, tori i els seus compostos.
a-2.- Les fàbriques de producció d’elements combustibles d’urani natural.
a-3.- Les instal·lacions industrials d’irradiació.
b).- Segona categoria:
b-1.- Les instal·lacions on es manipulen o emmagatzemen núclids radioactius, l’activitat
total de les quals correspongui als valors que per aquesta categoria específica l’apèndix
del Decret 2869/72.
b-2.- Les instal·lacions que utilitzen aparells de raig X que puguin funcionar amb una
tensió de pic superior a 200 kW.
b-3.- Els acceleradors de partícules i les instal·lacions on s’utilitzen fonts de neutrons.
c).- Tercera categoria:
c-1.- Les instal·lacions on es manipulen o emmagatzemen núclids radioactius, l’activitat
total de les quals correspongui als valors que per aquesta categoria específica l’apèndix
del Decret 2869/72.
c-2.- Les instal·lacions que utilitzen aparells generadors de Raig X, la tensió de pic de les
quals sigui inferior a 200 kW.
Regulació de les activitats en funció de les radiacions electromagnètiques
1.- No es permet la instal·lació d’activitats que produeixin radiacions no ionitzants que
afectin el funcionament d’altres instal·lacions alienes a l’activitat.
2.- No es permet la instal·lació d’activitats amb equips que produeixin radiacions
ionitzants, classificades de primera categoria segons l’apartat anterior.
Control i autorització d’instal·lacions radioactives
1.- Les instal·lacions radioactives, tant si són per finalitats mèdiques com industrials,
estan sotmeses al control i l’autorització del Departament d’Indústria de la Generalitat de
Catalunya.
2.- Les autoritzacions a que estan sotmeses les instal·lacions radioactives són les
següents:
a).- De primera categoria, autorització prèvia, autorització de construcció i autorització de
posada en marxa.
NORMES URBANÍSTIQUES 158

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
b).- De segona categoria: autorització de construcció i autorització de posada en marxa.
c).- De tercera categoria: autorització de posada en marxa.
3.- La utilització d’equips i instal·lacions de Raig X amb finalitat de diagnòstic mèdic
hauran de complir la següent normativa específica:
a).- Les instal·lacions de Raig X aplicades al diagnòstic mèdic d’éssers humans o animals
es regiran per allò que estableix el Reial Decret 1891/91 o les normes que en el futur el
modifiquin o substitueixin.
b).- Les instal·lacions constituïdes per acceleradors de partícules, equips de Raig X
utilitzats per teràpia i altres equips generadors de radiacions mèdiques, no inclosos en el
paràgraf anterior, es regiran per allò que estableix el Decret 2869/72.
RISC D’INCENDI
Regulació de les activitats en funció del risc d’incendi
Activitats que emmagatzemin o manipulin quantitats superiors a 250 litres (o kg) de
productes de perillositat alta o 500 litres (o kg) de perillositat mitja o la suma d’ambdós
sense sobrepassar els màxims parcials. (qualificació alta i mitja segons NBE-CPI-91)
Definicions i unitats
1.- Aquest capítol adopta les definicions notacions i unitats que figuren en la Norma
bàsica de l’Edificació “Condiciones de proteccion contra incendios en los edificios” (NBE-
CPI-96) aprovada pel R.D. 2177/96 de 4 d’octubre de 1996 i en allò que aquesta no
regula, les que figuren en el Decret 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionants
urbanístics i de protecció contra incendis als edificis.
Classificació de les activitats en funció del risc d’incendi
1.- Per a la classificació de les activitats en funció del risc d’incendi s’utilitzarà com a
paràmetre definidor la càrrega tèrmica ponderada d’acord amb la taula següent:
Nivell Qualificació Càrrega de foc ponderada
(Qp del local en Mcal/m2)
1
2
3
4
5
6
7
8
Baix
Mig
Alt
Qp < 100
100 < Qp< 200
200 < Qp < 300
300 < Qp < 400
400 < Qp < 800
800 < Qp < 1600
1600Qp
2.- En funció del paràmetre anterior i la situació relativa de l’activitat, s’estableix el
següent quadre d’admissibilitat:
NORMES URBANÍSTIQUES 159

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
Situació relativa:
Risc intrínsec
1 2 3 4 5 6 7 8
0 x
1 x x
2 x
3 x
4 x x
5 x x
6 x x x x
7 x x x x x x x x
8 x x x x x x x x
9 x x x x x x x x
3.- Les activitats instal·lades en situació 2, 3 no podran emmagatzemar ni utilitzar
combustibles sòlids, líquids ni gasosos, a excepció d’aquells que s’utilitzen per a la
calefacció del local. La instal·lació dels combustibles esmentats haurà de complir en tot
moment amb la normativa que els sigui d’aplicació.
Prevenció i protecció contra incendis
La determinació de les condicions de protecció contra incendis es realitzarà d’acord amb
el Codi Tècnic de l’Edificació o les normes que la substitueixin o complementin, en
aquelles activitats que no sigui d’aplicació el Codi Tècnic de l’Edificació s’aplicarà la
normativa sectorial específica.
RISC D’EXPLOSIÓ
Definicions
1.- Es consideren activitats amb risc d’explosió les que compleixen alguna de les
següents característiques:
a).- Activitats que utilitzin substàncies combustibles en algun dels següents processos:
a-1.- Processos endotèrmics (hidrogenació, hidròlisi, aromatització, isomerització,
sulfonació, alquilació, polimerització, halogenació, nitruració etc.).
a-2.- Activitats que emmagatzemin o manipulin quantitats superiors a 250 litres (o kg) de
productes de perillositat alta o 500 litres (o kg) de perillositat mitja o la suma d’ambdós
sense sobrepassar els màxims parcials. (qualificació alta i mitja segons NBE-CPI-91).
a pressió i temperatura ambient (mescla, centrifugació, filtratge, etc.)
a temperatura superior a l’ambient (destil·lació, assecatge, etc.)
a-3.- Processos a pressió diferent a l’atmosfèrica.
b).- Activitats que utilitzen explosius industrials.
2.- S’exceptuen de la qualificació anterior aquelles activitats en què els combustibles ho
NORMES URBANÍSTIQUES 160

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
siguin per calefacció dels locals i l’ús de les quals sigui regulat per la legislació i normativa
vigent. (Reglament d’instal·lacions de calefacció climatització i aigua calenta sanitària).
Regulació de les activitats en funció dels risc d’explosió
No s’admetrà la instal·lació d’activitats amb risc d’explosió en locals situats a les zones 1,
2, 3, 4 i 5. En la resta de casos, la instal·lació de processos amb risc d’explosió només es
podrà realitzar en locals que comptin amb mesures de protecció i prevenció contra
explosions i la compartimentació sigui com a mínim RF 120 en cas de processos físics i
RF-240 en cas de processos químics.
NORMES URBANÍSTIQUES 161

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
ANNEX 3:
REGULACIÓ DELS APARCAMENTS:
1.- REGULACIÓ DELS APARCAMENTS
1.1.- Règim aplicable
a.- L’àrea d’estacionament és un espai obert, fora de la calçada, especialment destinat a
parada o terminal de vehicles automòbils.
b.- Es designa amb el nom d’aparcament o amb el de garatge-aparcament els espais
situats a l’interior de l’edifici o en el sòl o subsòl de terrenys edificables del mateix solar, i
les instal·lacions mecàniques especials destinades a la guarda de vehicles automòbils.
Seran terrenys edificable a aquests efectes els compresos dins del percentatge de
superfície de parcel·la ocupable per l’edificació.
c.- La construcció dels estacionaments, aparcaments i garatges-aparcaments s’ajustarà a
les condicions definides en aquest apartat i, a més, a les limitacions addicionals exigibles
en base a altres possibles usos compatibles, com per exemple estacionaments de servei,
neteja de vehicles, tallers de reparació d’automòbils i instal·lacions auxiliars.
1.2.- Superfície computable
a.- Les superfícies d’edificació preses per calcular el nombre de places d’aparcament o
garatge-aparcament, d’acord amb les normes urbanístiques de les Normes Subsidiàries
hauran de referir-se a la “superfície total construïda”, que comprèn la del local destinat a
l’activitat considerada, la dels serveis, magatzems i altres annexos existents.
b.- Quan de l’aplicació de les determinacions mínimes referides a metres quadrats resulti
un número fraccionari de places, qualsevol fracció igual o menor a la meitat podrà
descomptar-se i la superior a la meitat haurà de computar-se com un espai més.
1.3.- Superfície de la plaça
a.- Cada plaça de garatge-aparcament disposarà d’un espai configurat per un mínim de
dos metres i trenta centímetres per quatre metres i setanta-cinc centímetres (2,30x4,75
m) i amb una altura lliure mínima de dos metres i 20 centímetres (2,20 m).
b.- En els garatges i aparcaments públics per a vehicles lleugers, serà necessari reservar
permanentment, en la planta de més fàcil accés, i el més proper possible a aquest, com a
mínim una plaça per cada cent de la seva capacitat total, per a vehicles que transporten
passatgers minusvàlids. L’amplada mínima serà de tres metres i trenta centímetres (3,30
m).
1.4.- Llicències
a.- Estaran subjectes a llicència prèvia de l’Administració municipal la instal·lació,
ampliació i modificació d’estacionaments, aparcaments i garatges-aparcaments. En la
sol·licitud corresponent es farà constar, de forma expressa, a més dels requisits generals
pertinents a cada cas, la naturalesa dels materials de construcció, número, pendent i
dimensions de les rampes i radis de gir i dels accessos a la via pública i les mesures de
NORMES URBANÍSTIQUES 162

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
precaució projectades per evitar incendis.
1.5.- Activitat industrial
a.- D’acord amb les normes urbanístiques del P.O.U.M., els aparcaments i garatgesaparcaments
s’assimilaran a l’ús industrial a efectes d’admitir-los per a l’emplaçament i la
situació en que es trobin. Tot i així, en el cas d’allotjar un màxim de quatre vehicles
automòbils en un local de superfície no superior a cent metres (100 m2) no quedaran
subjectes al tràmit d’activitat industrial.
b.- Els garatges-aparcaments construïts amb llicència d’edificació anterior a l’aprovació
d’aquestes ordenances, es regiran per a l’obtenció de la llicència d’activitat industrial, per
les normes vigents en el moment de l’atorgament de la llicència d’obres.
1.6.- Relació amb la circulació
a.- Els estacionament, aparcaments i garatges-aparcaments es projectaran atenent
sempre les seves possibilitats d’accés i les necessitats de la circulació.
b.- Si s’instal·lés en immobles amb façana a més d’una via pública, les sortides hauran de
projectar-se per aquella que resulti més adequada atenent la circulació rodada existent en
cadascuna de les vies públiques. La solució proposada es raonarà en un estudi de
naturalesa i intensitat del trànsit.
1.7.- Supòsit especial
a.- L’Ajuntament podrà denegar la instal·lació d’aparcaments o garatges-aparcaments en
aquelles finques situades en vies que pel seu trànsit o característiques urbanístiques
singulars així ho aconsellin, excepte en el cas que s’adoptin les mesures correctores
oportunes mitjançant les condicions requerides en cada cas. El fet de denegar la
instal·lació d’aparcaments o garatges-aparcaments, si fos obligatòria, no rellevarà als
propietaris de l’esmentada obligació, que haurà de complir amb altres instal·lacions
situades en el lloc i en la forma adequats, que podrà determinar l’Ajuntament.
1.8.- Altura lliure mínima
a.- Els locals tindran una altura lliure mínima en tots els seus punts de dos metres i vint
centímetres (2,20 m) que no es podrà reduir amb canalitzacions o instal·lacions similars
en les zones de circulació. En l’exterior s’indicarà l’altura màxima dels vehicles que poden
penetrar, inferior en cinquanta centímetres (50 cm) l’altura lliure de pas del local i l’accés.
1.9.- Disposició de les places
La disposició de les places d’estacionament, aparcament i garatge-aparcament serà la
suficient perquè es pugui accedir a totes elles directament.
1.10.- Passadissos i accessos
a.- En els plànols dels projectes que es presentin amb les sol·licituds de llicència figuraran
assenyalats els emplaçament i passadissos d’accés dels vehicles, tant en els
estacionaments com en els aparcaments i garatges-aparcaments.
b.- En executar-se els projectes, se senyalaran sobre el paviment els emplaçaments i
passadissos, així com el recorregut del camí per a l’usuari com a vianant per tal d’evitar el
NORMES URBANÍSTIQUES 163

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
risc d’envestida.
c.- Els accessos que donen a la via pública estan dotats dels senyals de circulació
preceptius per advertir a vianants i vehicles.
d.- Els aparcaments amb capacitat no superior a quinze places podran tenir un únic accés
per a vehicles i vianants, de tres metres (3 m) d’ample, independentment de l’amplària del
carrer des del qual es té accés. Els aparcaments amb capacitat per a més de quaranta
places hauran de tenir un accés per a vianants des de l’exterior, separat de l’accés per a
vehicles o adequadament protegit i amb una amplària mínima de noranta centímetres (90
cm).
e.- Per facilitar l’accés de minusvàlids als aparcaments públics, serà necessari que la
planta on s’estableixi la reserva de places esmentada anteriorment estigui dotada amb un
ascensor o bé una rampa, amb les condicions establertes per la Llei i el Codi
d’accessibilitat de Catalunya vigent en el seu moment
1.11.- Rampes i accessos
a.- Els garatges que tinguin més de 15 places d’aparcament estaran obligats a preveure
un espai d’espera per a l’entrada i sortida de cotxes que no destorbi la circulació del
carrer, amb una longitud mínima de 5 metres i un pendent màxim de 4%.
L’amplada dels accessos a aparcaments no serà inferior a cinc metres i quaranta
centímetres (5,40 m) per a dos sentits de circulació i a tres metres (3 m) per a un únic
sentit. Aquesta amplada haurà de respectar-se en l’entrada de l’aparcament i en el tram
corresponent, si més no en els quatre primers metres a partir de l’entrada. En els
aparcaments dotats amb medis mecànics substitutoris de rampes, quan no tinguin més
de dotze places i s’autoritzin excepcionalment, la zona d’espera des de l’entrada serà de
set metres i cinquanta centímetres (7,50 m)y l’amplada no inferior a cinc metres (5 m),
mentre que en els aparcaments robotitzats serà la suficient perquè eviti l’espera en la via
pública. En aquest cas, s’haurà de garantir una capacitat d’entrada per hora igual a un
mínim de la meitat de la capacitat total de l’aparcament. En tot cas, l’autorització
d’aparcaments mecanitzats o robotitzats i similars, queda condicionada als requisits de
tràfic, mobilitat i accessos que determini l’Ajuntament.
c.- Els accessos per a un únic sentit de circulació podran ser utilitzables alternativament
en un i altre sentit mitjançant la senyalització adequada.
d.- Les rampes tindran l’amplada suficient no inferior a tres metres (3 m) per al pas lliure
dels vehicles; quan des d’un extrem de la rampa no sigui visible l’altre extrem, i la rampa
no permeti la doble circulació, haurà de disposar un sistema de senyalització adequat de
bloqueig.
e.- Les rampes on els vehicles hauran de circular en els dos sentits, el recorregut de les
quals sigui superior a trenta-nou metres (39 m), tindran una amplària suficient no inferior
a cinc metres (5 m) per al pas simultani de dos vehicles, sempre que la planta o plantes a
les quals serveixin sobrepassin la capacitat de 40 places.
f.- Els garatges-aparcaments amb capacitat per a més de 40 places hauran de disposar,
com a mínim, d’un accés per a dos sentit de circulació d’una amplària no inferior a cinc
metres i quaranta centímetres (5,40 m) o de dos accessos per a un únic sentit de tres
metres (3 m) d’amplària mínima per a cadascun. Aquesta amplària haurà de respectar-se
en l’entrada i en el tram corresponent, com a mínim, en els primers quatre metres (4 m) a
partir de l’entrada.
NORMES URBANÍSTIQUES 164

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
g.- Els garatges-aparcaments amb capacitat per a més de 100 places hauran de tenir
com a mínim dos accessos, que seran balisats de manera que s’estableixi el sentit únic
de la circulació.
1.12.- Pendent de les rampes
a.- Les rampes no sobrepassaran del 20 per 100 en el punt de màxim pendent.
L’amplària mínima serà de tres metres (3 m), amb el sobreample necessari en les corbes,
i el radi de curvatura, mesurada també en l’eix del carril de circulació, serà superior a sis
metres (6 m). En els quatre metres (4 m) següents de profunditat als accessos del local,
les rampes tindran un pendent màxim del 4 per 100 quan hagin de ser utilitzades com a
sortida al carrer.
1.13.- Aparells muntacotxes
a.- Excepcionalment, es podrà autoritzar la instal·lació d’aparells muntacotxes per a
l’accés al garatge-aparcament. Quan l’accés es realitzi exclusivament per aquest sistema
s’instal·larà un aparell per cada 20 places o fracció. L’espai d’espera horitzontal tindrà un
fons mínim de 10 metres i l’ample no serà inferior a 6 metres.
1.14.- Accés i sortida de vianants
a.- L’accés de vianants al garatge-aparcament públic s’efectuarà a través de locals o
passos destinats únicament al servei propi, i separats per murs o tanques d’una alçada
de vuitanta centímetres (0,80 m), com a mínim, de qualsevol altre local o dependència.
Es permetrà, en circumstàncies especials adequades, l’accés pel muntacàrregues o
cintes transportadores on les característiques de capacitat i càrrega útil hauran de
consignar-se en cartells col·locats de forma que puguin ser llegits fàcilment tant pels
treballadors com pels usuaris. En aquest últim cas, els pisos elevats i soterranis
corresponents tindran, cadascun, dues sortides d’emergència independents per al
personal. Les caixes dels muntacàrregues hauran de quedar aïllades de la resta del local,
a excepció de l’accés, per murs d’obra o material incombustible.
b.- Tot i el que disposa el paràgraf anterior, previ informe dels Serveis tècnics municipals,
es podrà substituir les dues sortides d’emergència per una única amb unitat de pas
equivalent, en consideració al número de places, facilitat constructiva o una altra
circumstància anàloga.
1.15.- Prevenció d’incendis i serveis de guarda
a.- En matèria de prevenció d’incendis s’aplicarà allò que disposa l’apartat corresponent.
b.- Sempre que s’adoptin les mesures necessàries d’alarma contra incendis que
garanteixin degudament la seguretat del local, l’accés als garatges públics qualsevol que
sigui la seva categoria, podrà romandre tancat des de les vint-i-tres hores de la nit fins a
les set hores del matí. Durant les restants hores serà obligatori el servei permanent de
guarda, que segons la categoria i la superfície del garatge estableixin els Ajuntaments en
exercici de la seva potestat.
1.16.- Ventilació
a.- El sistema de ventilació estarà projectat i es realitzarà amb l’amplitud suficient per
impedir l’acumulació de gasos nocius en proporció capaç de produir accidents. La
superfície de ventilació a través de les obertures serà com a mínim. d’un 5 per 100 de la
NORMES URBANÍSTIQUES 165

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
del local, quan es trobin en façanes oposades que assegurin l’eliminació de l’aire a
l’interior. Si totes les obertures es troben en la mateixa façana, aquesta superfície de
ventilació haurà de ser de 8 per 100 com a mínim.
b.- Quan la ventilació sigui forçada haurà d’assegurar una renovació mínima d’aire de 15
m3/hora per metre quadrat de superfície.
c.- Totes les plantes del local, a més de l’accés, tindran ventilació directa a l’exterior o a
través d’un pati de superfície menor a la indicada en el quadre següent:
Taula a
número de plantes de l’edifici Superfície
fins a dues 5 m2 per cada 1000 m2 o fracció de la major planta servida
Taula superfície patis:
El costat mínim del pati serà de dos metres (2 m).
d.- Les obertures de comunicació en el pati estaran protegides amb una coberta de
material resistent al foc de trenta centímetres (0,30 m) com a mínim, de sortint, col·locat
entre la línia inferior de la llinda i una alçada de cinquanta centímetres (0,50 m) per sobre
de l’obertura.
1.17.- Lavabos
a.- En els garatges públics s’instal·larà un bany petit format per un wàter i lavabo com a
mínim.
1.18.- Calefacció
a.- La calefacció dels garatges-aparcaments, en cas d’haver-ne, es realitzarà de forma
que en cap moment hagi perill d’inflamació de les mescles carburants.
b.- Els locals on estiguin situades les instal·lacions de calefacció hauran d’estar totalment
aïllats
1.19.- Codi Tècnic de l’Edificació
a.- En tot cas s’estarà al que disposa el Document Bàsic SI del Codi Tècnic relatiu la
seguretat en cas d’incendi.
NORMES URBANÍSTIQUES 166

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
ANNEX 4:
CONDICIONS D’HABITABILITAT
Les condicions mínimes d’habitabilitat dels edificis seran les establertes en el Decret
55/2009 publicat en el D.O.G.C. el dia 9 d’abril de 2009 amb el número 5357, sobre
condicions d’habitabilitat dels habitatges i de la cèdula d’habitabilitat.
NORMES URBANÍSTIQUES 167

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
ANNEX 5:
EDIFICIS RUÏNOSOS I ENDERROCS
Ordres d’execució
1.- Els deures legals d’ús, conservació i rehabilitació dels propietaris de tota classe de
terrenys, construccions i instal·lacions es concreten a l’article 189 de la Llei d’Urbanisme.
Aquests deures inclouen la conservació i rehabilitació de les condicions objectives
d’habitabilitat dels habitatges.
2.- El mateix precepte habilita l’administració en cas d’incompliment de les ordres
d’execució de les obres necessàries per a conservar les esmentades condicions a
incloure la finca en el Registre Municipal de Solars.
Declaració d’estat ruïnós i acord de demolició
La declaració de l’estat ruïnós i l’acord de demolició total o parcial de les construccions,
així com les disposicions que es dictin sobre habitabilitat dels immobles i el
desallotjament pels seus ocupants, s’ajustarà a allò que disposa l’article 190 de la Llei
d’Urbanisme.
Expedient
1.- La declaració de ruïna es farà sempre previ expedient contradictori que s’iniciarà a
instància del propietari de l’immoble o dels seus ocupants, d’ofici o en virtut d’una
denúncia.
2.- Els Serveis tècnics i la Policia municipal estan especialment obligats a donar part de
qualsevol construcció que estimin ruïnosa.
Procediment general
Les sol·licituds de declaració d’edifici ruïnós per part del propietari es resoldran seguint el
procediment següent:
1er.- Es presentaran en el Registre general de l’Ajuntament, i indicaran el nombre dels
llogaters i arrendataris, així com el dels propietaris de les finques confrontades per la
paret mitgera. Amb la instància s’acompanyarà un dictamen subscrit per un facultatiu
competent.
2on.- El tinent alcalde, director o delegat de serveis, instructor de l’expedient, designarà
un funcionari, a ser possible Lletrat, per actuar com a Secretari; i en la primera
providència que dicti s’esmentarà de compareixença al propietari de la finca, inquilins,
arrendataris i altres possibles interessats, amb cinc dies d’antelació i dins del termini
màxim de quinze a partir del dia en què hagi tingut entrada la instància en el Registre
general de secretaria; i, dins del mateix termini, interessarà la designació del facultatiu
municipal que haurà d’informar l’expedient.
3er.- A l’acta de compareixença es consignaran totes les manifestacions que vulguin fer
els interessats i que puguin ser interès per apreciar o no la ruïna, i si ho desitja el
propietari, podrà ser escoltat, igualment, el facultatiu autor del dictamen acompanyat, en
el seu cas, amb la sol·licitud.
NORMES URBANÍSTIQUES 168

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
4rt.- Dins dels deu dies següents a la compareixença i prèvia citació dels interessats
perquè concorrin ells mateixos o assistits d’un tècnic, tindrà lloc la inspecció de la finca
per l’arquitecte municipal que efectuarà aquest tràmit qualsevol que sigui el número
d’assistents a l’acte. Del reconeixement s’aixecarà acta pel secretari de les actuacions,
firmada pels assistents, que podran fer les observacions que estimin oportunes. Els
interessats podran presentar, també, en el termini de deu dies, els dictàmens tècnics o
al·legacions que considerin pertinents.
5è.- L’arquitecte municipal emetrà dictamen en el termini d’uns altres deu dies. Aquest
dictamen contindrà els elements tècnics i serà suficientment comprensiu per fonamentar
l’acord final. En casos excepcionals, si l’instructor ho estima convenient, podrà acordar
que s’ampliï el dictamen o que siguin dos els arquitectes informants.
6è.- Finalitzat l’expedient, l’instructor proposarà a l’Alcaldia la resolució que estimi
procedent amb referència a la declaració de ruïna o a l’ordre d’execució de les obres de
reparació de l’edifici per mantenir-lo en condicions de seguretat, salubritat i ornament
públics.
Procediment en altres supòsits
El procediment regulat en l’article anterior se seguirà també en els expedients que
s'inicien a instància dels ocupants, d’ofici o en virtut de denúncia particular, amb allò que li
sigui d’aplicació.
Ruïna imminent i desperfectes reparables
1.- La construcció es troba en un estat tal que permet apreciar anticipadament i
fonamentada una qualificació de ruïna imminent, amb risc greu per els ocupants, se’ls
advertirà d’aquesta circumstància en la primera compareixença davant l’instructor de
l’expedient, així com de la necessitat de desallotjament immediat i del risc conseqüent; tot
això, sense perjudici de les mesures cautelars que podrà adoptar i aplicar immediatament
l’Ajuntament en garantia de interès públic.
2.- Quan de l’expedient no resultin fonaments suficients per a la declaració de finca
ruïnosa i sí solament desperfectes susceptibles de una reparació normal, que afectin a
més a les condicions d’habitabilitat de l’immoble, l’alcaldia, quan resolgui l’expedient,
imposarà al propietari l’obligació d’executar les obres en un termini determinat. Si el
propietari no acompleix aquesta obligació, l’Ajuntament podrà procedir a l’execució
subsidiària, d’acord amb allò que preveu l’article 98 de la Llei 30/1992 de 26 de
novembre, de Règim jurídic de les Administracions Públiques i del procediment
administratiu comú.
Apuntalament de l’edifici
L’Autoritat municipal ordenarà l’apuntalament de l’edifici que hagi de demolir-se o repararse,
sempre que ho cregui oportú.
Enderrocs d’edificis
1.- La llicència per a la demolició de construccions determinarà, en el seu cas, l’abast de
l’obligació d’alçar tanques de precaució. De la iniciació dels treballs d’enderroc es donarà
coneixement previ a l’Autoritat municipal.
2.- Abans de procedir a l’enderroc de l’edifici, especialment si és ruïnós i les finques
NORMES URBANÍSTIQUES 169

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
colindants no tenen un estat perfecte de solidesa, es col·locarà estintolaments i
estampidors per evitar que els edificis colindants perdin solidesa. La despesa anirà a
càrrec del propietari de la casa que s’hagi d’enderrocar.
3.- La col·locació dels estintolaments i estampidors es farà segons acordin el facultatiu
escollit pel propietari que vulgui verificar l’enderroc i la persona que anomenin els veïns, i,
en cas de discòrdia, els interessats nomenaran un tercer; però si el propietari o
propietaris no fessin el nomenament del seu perit, dins del termini que l’Ajuntament dicti,
ho farà en el seu lloc un arquitecte municipal.
Runes
Les runes no es llençaran des de dalt, sinó que, es farà ús de tramuges o aparells de
descensió. En tot cas, s’adoptaran precaucions per evitar que es produeixi pols i es
procedirà a regar les runes quan sigui necessari.
NORMES URBANÍSTIQUES 170

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
ANNEX 6:
RECOMANACIONS DEL DEPARTAMENT
D’AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA.
Tenint en compte que aquest P.O.U.M., és l’element essencial per a contribuir a un
desenvolupament racional i ordenat del municipi, a l’àmbit de l’activitat agrícola i
ramadera caldrà tenir en compte la legislació següent:
1.- Dejeccions ramaderes i contaminacions de nitrats
La necessitat d’assegurar una correcta gestió de les dejeccions ramaderes (purins, fems,
gallinassa, etc.) i, en general, dels fertilitzants nitrogenats ( dejeccions ramaderes,
compost, fertilitzants amb nitrogen mineral, etc) per tal d’evitar la contaminació de les
aigües per nitrats procedents de fonts agràries, ha portat a desenvolupar:
- Gestió de les dejeccions ramaderes ( Decret 220/2001, d’1 d’agost (DOGC 3447-
7.8.2001) i aplicació del programa de mesures agronòmiques aplicades a les
zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts
agràries (Decret 205/2000, de 13 de juny, DOGC 3168-26.06.2000)
2.- Explotacions ramaderes
En la normativa de regulació i ordenació de les explotacions ramaderes es recullen una
sèrie de condicions mínimes a complir per a totes les explotacions, amb l’objectiu de
millorar la producció ramadera i la qualitat dels processos productius, mitjançant
l’aplicació de normes zootècniques, d’higiene i de benestar dels animals, així com la
protecció i millora del medi ambient.
- Decret 61/ 1994, de 22 de febrer, sobre regulació de les explotacions ramaderes i Ordre
de 7 d’abril de 1994, per la qual es fixen normes d’ordenació de les explotacions porcines,
avícoles, cunícoles i bovines.
- Real decret 324/2000, de 3 març, per el que s’estableixen normes bàsiques d’ordenació
de les explotacions porcines.
- Article 5.1 B.b.2.
Fems.
Respectar com a distància mínima, en la distribució de fems sobre el terreny, la
distància de 100 m. Respecte a altres explotacions del grup primer i 200 m.
Respecte a les explotacions incloses a la resta dels grups definits a l’article 3.B) i
als nuclis urbans.
- Article 5.2.A.1.
Sobre ubicació.
a.- La distància mínima esmentada serà de 1 km entre les explotacions dels grups
segon i tercer, establert en l’article 3.B) i d’aquestes a les explotacions del grup
primer, als nuclis urbans, a les àrees municipals i privades d’enterrament de
cadàvers animals i a les instal·lacions centralitzades d’ús comú per al tractament
de fems i escombraries municipals. I quan es tracti d’explotacions del grup
especial, la distància mínima indicada entre aquestes i la resta de grups serà de
2km.
NORMES URBANÍSTIQUES 171

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
b.- Entre els explotacions classificades dins del grup primer, s’estableix una
distància mínima de separació de 500 m i s’hauran de guardar les distàncies
mínimes establertes en els paràgrafs a), c) i d) i en relació amb: les explotacions
dels grups segon, tercer, nuclis urbans, àrees d’enterrament de cadàvers
municipals o privades, instal·lacions centralitzades d’ús comú per a tractaments
de fems, explotacions del grup especial, escorxadors, indústries càrniques,
mercats establiments de transformació o eliminació de cadàvers i centres de
concentració.
c.- Així mateix, en totes les explotacions, les edificacions, incloses les
instal·lacions per al tractament de fems, s’hauran de situar a una distància
superior a 100 m. De les vies públiques importants, com ferrocarrils, autopistes,
autovies i carreteres de la xarxa nacional i a més de 25 de qualsevol altra via
pública.
LCAT 1994/193, Ordre de 7 d’abril de 1994, Ordenació d’explotacions porcines, avícoles,
cunícoles y bovines.
Article 20.
20.2. Per a la instal·lació d’una nova explotació avícola serà condició
indispensable que aquesta mantingui una distància adequada en relació amb
altres explotacions avícoles, escorxadors, sales de desfer, indústries càrniques,
centres d’aprofitament de cadàvers o altres instal·lacions relacionades amb la
producció avícola que es puguin considerar font de contagi.
Article 29.
Article 42.
Quan aquestes distàncies siguin inferiors a 1.000 m s’hauran de justificar les
mesures de protecció específiques i suficients adoptades per evitar la difusió de
malalties.
29.2 Per la instal·lació de noves explotacions cunícoles de més de 30 conilles serà
condició indispensable que l’explotació mantingui una distància adequada en
relació amb altres explotacions cunícoles, escorxadors, sales de desfer, indústries
càrnies, centres d’aprofitament de cadàvers o altres instal·lacions relacionades
amb la producció cunícola que es puguin considerar font de contagi.
42.2 Per a la instal·lació d’una nova explotació bovina serà condició indispensable
que aquesta mantingui una distància adequada en relació amb altres explotacions
bovines, escorxadors, sales de desfer, indústries càrnies, centres d’aprofitament
de cadàvers o altres instal·lacions relacionades amb la producció bovina que es
pugin considerar font de contagi. En tots els casos s’hauran de justificar les
mesures específiques i suficients adoptades per evitar la difusió de malalties.
.LCAT 192002/749, Real Decret 209/2002, de 22 de febrer. Apicultura. Estableix normes
d’ordenació de les explotacions apícoles.
Article 8. Condicions mínimes de les explotacions apicoles.
2.- Els assentaments apícoles han de respectar les distàncies mínimes següents
respecte a:
NORMES URBANÍSTIQUES 172

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
1r.- Establiments col·lectius de caràcter públic i centres urbans, nuclis de població:
400 metres.
2n.- Habitatges rurals habitats i instal·lacions pecuàries: 100 metres.
3r.- Carreteres nacionals: 200 metres.
4t.- Carreteres comarcals: 50 metres.
5è.- Camins veïnals: 25 metres.
6è.- Pistes forestals: els ruscos s’han d’instal·lar a les vores sense que obstrueixin
el pas.
3.- Per a l’establiment de distàncies mínimes entre assentaments apícoles, no es
consideren els assentaments de menys de 26 ruscos com a referència per determinar
distàncies mínimes entre assentaments.
4.- La distància establerta per a carreteres i camins a l’apartat 2 es pot reduir en un 50
per 100 si l’abellar està situat en un pendent i a una altura o desnivell superior de dos
metres amb l’horitzontal d’aquestes carreteres i camins.
5.- Les distàncies que estableix l’apartat 2 es poden reduir, fins a un màxim del 75 per
100, sempre que els abellars comptin una tanca, almenys de dos metres d’altura, a la
cara que estigui situada cap a la carretera, camí o establiment de referència per
determinar la distància. Aquesta tanca pot ser de qualsevol material que obligui les
abelles a iniciar el vol per sobre dels dos metres d’altura.
3.- Bones pràctiques agrícoles i producció integrada
En l’àmbit de l’activitat agrícola són d’aplicació les bones practiques agrícoles i/o la
producció integrada, com a sistemes de producció d’aliments amb mètodes que respectin
la salut humana i el medi ambient amb els objectius d’obtenir productes d’alta qualitat,
minimitzar l’ús de productes agroquímics, optimitzar els mètodes de producció, i disminuir
els residus.
Per a la protecció dels cultius, la producció integrada combina la utilització de mètodes de
lluita biològica per al control de les plagues juntament amb la utilització de les tècniques
tradicionals basades en la utilització de productes agroquímics.
A diferència de la producció ecològica, la producció integrada permet la utilització de
productes agroquímics de síntesis ( adobs, pesticides... etc.), si bé aquesta utilització està
restringida a l’ús d’unes determinades matèries autoritzades que, prèviament s’han definit
en les normes tècniques específiques de producció per a cada cultiu.
Normativa bàsica de producció integrada (àmbit de Catalunya):
Resolució DARP/942/2004, d’1 d’abril, per la qual es dóna publicitat a l’aprovació de
les normes tècniques de producció integrada de fruita de llavor, fruita de pinyol,
hortalisses, cítrics, olives, oli, vinya, fruita seca elaborada i cereals d’hivern. (DOGC
núm. 4114, de 19.4.2004, pàg. 7167)
NORMES URBANÍSTIQUES 173

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
Normativa sobre el Codi de Bones Pràctiques: Ordre de 22 d’octubre de 1988, del
codi de bones pràctiques agràries en relació amb el nitrogen.
4.- Magatzem de plaguicides
Els magatzems de plaguicides han de complir la següent reglamentació:
1.- La Llei 3/98 d’intervenció integral de l’administració ambiental ( DOGC 13.03.1998), i
el Decret 136/1999, pel qual s’aprova el Reglament general de desplegament de
l’esmentada llei (DOGC 21.05.1999), per a l’obtenció del corresponent permís municipal
per a exercir l’activitat bé sigui comunicació ambiental o llicència ambiental.
2.- La reglamentació tecnicosanitària per a la fabricació, comercialització i utilització de
plaguicides, les fàbriques, els locals on s’emmagatzemen o comercialitzen, les
instal·lacions destinades a realitzar els tractaments i les empreses de tractaments amb
plaguicides està regulada per:
Article 6.2 i article 4.5 del RD 3349/1983 (BOE de 22 de gener de 1984).
6.2 Els locals d’emmagatzemat de plaguicides hauran de complir les condicions
següents:
6.2.1. Estaran construïts amb una matèria no combustible i de característiques i
orientacions de manera que el seu interior estigui protegit de temperatures
exteriors i extremes i de la humitat.
6.2.2. Estaran ubicats en emplaçaments de manera que evitin possibles
inundacions i, en tot cas, restin allunyats de cursos d’aigua.
6.2.3. Estaran dotats de ventilació natural o forçada, que tingui sortida exterior i en
cap cas a patis o galeries de servei interiors.
6.2.4 Estaran separats per una paret d’obra d’habitatges o altres locals habitats.
6.2.5 En cas que hagi d’emmagatzemar-se o comercialitzar-se productes
classificats de molt tòxic, hauran d’estar ubicats en àrees obertes i prou
allunyades d’edificis habitats, dotats d’equips de detecció i de protecció personals
adequats.
I han d’estar inscrits obligatòriament al Registre Oficial d’Establiments i Serveis
Plaguicides, segons:
l’Ordre del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA), de 24 de febrer de
1993, per la qual es normalitza la inscripció i el funcionament del Registre
d’establiments i serveis plaguicides (BOE 4/3/93) i el Decret 149/1997, de la
Generalitat de Catalunya, pel qual es regula el Registre oficial d’establiments i
serveis plaguicides (DOGC 23/06/97).
Reial Decret 379/2001 sobre emmagatzematge de productes químics, pel qual
s’aprova el reglament i les seves instruccions tècniques complementàries (BOE
10.05.2001, núm. 112), en especial afecten als plaguicides el reglament i les
instruccions tècniques complementàries que fan referència als líquids inflamables i
combustibles, als líquids corrosius, als líquids tòxics. Dintre de cadascuna de les
instruccions tècniques complementàries cal fer atenció als següents apartats:
a) Secció corresponent a les generalitats
NORMES URBANÍSTIQUES 174

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
b) Secció corresponent a l’emmagatzematge en recipients mòbils
c) Secció corresponent a operacions, manteniment i revisions periòdiques
d) Secció corresponents a mesures de seguretat
En cas concret d’emmagatzematge de bromur de metil o altres gasos, també haurà
de complir la instrucció tècnica MIE APQ5 corresponent a ampolles i botellons de
gasos comprimits liquats i dissolts a pressió.
I han d’estar inscrits obligatòriament al Registre Oficial d’Establiments i Serveis
Plaguicides, segons:
• L’Ordre del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA), de 24 de febrer de
1993, per la qual es normalitza la inscripció i el funcionament del Registre
d’establiments i serveis plaguicides (BOE 4/3/93) i el Decret 149/1997, de la
Generalitat de Catalunya, pel qual es regula el Registre oficial d’establiments i
serveis plaguicides (DOGC 23/6/97).
5.- Gestió de Residus
• Retirar per reciclar o per abocar controladament els plàstics d’encoixinats, malla o
qualsevol altre material utilitzat en les estructures del cultiu.
• Gestionar els productes fitosanitaris a rebutjar mitjançant un gestor autoritzat de
residus de productes químics o per mediació d’una companyia proveïdora o
qualsevol altre mètode segur per al medi ambient.
• Establir sistemes de recollida d’olis usats o d’altres productes tòxics donant-los els
destí previst en la legislació vigent.
• No abandonar restes de plàstic, envasos i d’altres residus a l’interior o als marges
de la parcel·la i/o UHC.
• No utilitzar plàstics o malles de les estructures de cultiu, una vegada retirats, per a
d’altres usos que suposin un risc per al cultiu, les persones o la fauna.
• No dipositar en les lleres o embassaments d’aigua les restes de caldo dels equips
d’aplicació de productes fitosanitaris o rentar-los en aquestes zones.
6.- L’optimització de l’aigua de reg
• L’aigua de reg s’utilitzarà amb criteris de màxima eficiència. S’haurà d’utilitzar
algun mètode de control que permeti d’avaluar l’estat de l’aigua al sòl.
• Quan es regui, s’evitarà l’aplicació d’aigües que condueixin a una degradació del
sòl per salinització i/o sodificació de sòl.
• En els sistemes de mocroirrigació cal assolir un coeficient d’uniformitat superior o
igual al 80%. La comprovació d’aquests coeficients es realitzarà cada 3 anys de
manera que es pugui assegurar el bon funcionament de les instal·lacions.
• En el cas del reg superficial, cal fer una anivellació acurada en el moment de
realitzar una nova plantació, a la vegada que s’utilitzin i a les condicions
d’infiltració. L’eficiència en reg superficial haurà de ser com a mínim del 60%.
• Per utilitzar l’aigua per al reg amb criteris de màxima eficiència es recomana la
instal·lació d’un cabalímetre o algun altre sistema de mesura de consum d’aigua.
NORMES URBANÍSTIQUES 175

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
• Per avaluar l’estat de l’aigua al sòl es recomana la utilització del mètode del
balanç hídric a partir del càlcul diari de l’evapotranspiració o la utilització de
tensímetres amb mesures actuals de la pluja a nivell de la plantació.
• Es recomana que el material utilitzat a les instal·lacions noves de microirrigació
correspongui als models d’emissors, tubs emissors i difusors certificats pel
programa de control de característiques de material de microirrigació del DARP
L’ús eficient d’aigua esdevé, doncs, una necessitat i té un efecte mediambiental i
econòmic molt important i en termes de producció agrícola és sinònim de qualitat.
Aquesta optimització passa per dos aspectes:
• Utilitzar sistemes de regadiu d’alta eficiència que permeten un òptim aprofitament
de l’aigua disponible.
• Disposar de dades meteorològiques de precipitació i d’evapotranspiració (ETo) en
temps real per conèixer les necessitats d’aigua del cultiu en un moment concret.
7.- Segregacions
• Decret, 169/1983, de 12 d’abril, d’unitats mínimes de conreu, llei 19/1995, de 4 de
juliol, sobre modernització de les explotacions agràries.
8.- Recomanacions puntuals
• Caldria preservar les construccions tradicionals de pedra seca (cabanes, marges,
pous, etc.) tant en sòl urbanitzable a partir del quals l’ajuntament deixa de tenir
competència.
NORMES URBANÍSTIQUES 176

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
ANNEX 7:
PROPOSTA DE CATÀLEG DEL PATRIMONI
NORMES URBANÍSTIQUES 177

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 178

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 179

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 180

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 181

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 182

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 183

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 184

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 185

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 186

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 187

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 188

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 189

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 190

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 191

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 192

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 193

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 194

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 195

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 196

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 197

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 198

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 199

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 200

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 201

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 202

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 203

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 204

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 205

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 206

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 207

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 208

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 209

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 210

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 211

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 212

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 213

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 214

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 215

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 216

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 217

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 218

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 219

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 220

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 221

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 222

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 223

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 224

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 225

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 226

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
ANNEX 8:
DETERMINACIONS I CONCLUSIONS DE LA
DIRECCIÓ GENERAL DE PROTECCIÓ CIVIL
Els riscos de protecció civil més significants per al municipi de Vilanova de Prades son el
risc forestal i el risc de nevades.
Els nous desenvolupaments urbanístics hauran de tenir en compte les mesures de
prevenció d’incendis forestals a que fa referència l’apartat específic posterior. Caldrà
actualitzar el pla d’actuació municipal associat a l’INFOCAT per tal d’incloure els nous
desenvolupaments urbanístics.
El municipi haurà d’elaborar el seu pla d’actuació municipal corresponent al NEUCAT.
Mesures de prevenció d’incendis forestals:
El municipi de Vilanova de Prades està classificat al pla INFOCAT com a municipi amb
risc alt d’incendi forestal i una vulnerabilitat moderada davant d’aquest risc.
Caldrà seguir les indicacions de la Direcció General del Medi Rural i de la Direcció
General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments en relació al no increment del
perill d’incendi forestal i a la previsió d’elements estructurals operatius, respectivament,
com ara la ubicació d’hidrants. Addicionalment, la DGPC considera que els nous
desenvolupaments urbans hauran d’evitar que s’incrementi de manera significativa el risc
d’incendi forestal com a conseqüència de la seva implantació. Concretament, cal evitar
l’augment significatiu del perill d’incendi forestal com a resultat de l’activitat que es realitzi
tan en la fase d’execució com en la d’explotació de les zones a desenvolupar, i alhora
caldrà evitar un increment significatiu de la vulnerabilitat (presència d’elements
vulnerables, població, exposats al perill d’incendi forestal) i especialment presencia de
població en situació d’indefensió envers l’aplicació de mesures d’autoprotecció. En
qualsevol cas caldrà tenir en compte la legislació per a la prevenció d’incendis forestals,
en particular:
- Decret 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionats urbanístics i de protecció
contra incendis en els edificis, complementaris de la NBE-CPI/91. Estableix una
sèrie de condicionats que afecten les edificacions situades prop de masses
forestals.
- Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció
d’incendis forestals.
- Llei 5/2003, de 22 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les
urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana.
- Decret 123/2005, de 14 de juny, de mesures de prevenció dels incendis forestals
en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana.
NORMES URBANÍSTIQUES 227

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
ANNEX 9:
GRÀFICS
NORMES URBANÍSTIQUES 228

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 229

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 230

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 231

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 232

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 233

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 234

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 235

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 236

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 237

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 238

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 239

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 240

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 241

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 242

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 243

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 244

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 245

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 246

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 247

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 248

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 249

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 250

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
NORMES URBANÍSTIQUES 251

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
ANNEX 10:
ZONIFICACIÓ SEGONS LA PROTECCIÓ
LLUMINOSA DEL TERME MUNICIPAL DE
VILANOVA DE PRADES.
NORMES URBANÍSTIQUES 252

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
ANNEX 11:
EXPLOTACIONS RAMADERES.
Pel que fa a les explotacions ramaderes, en general, caldrà que es tingui en compte el
següent:
Explotacions ramaderes:
Les construccions se situaran en llocs assolellats i ventilats, i en tot cas, fora de la
trajectòria dels vents dominants en el sentit dels nuclis habitats.
Explotacions avícoles: D’acord amb l’art. 20 de l’ordre de 7 d’abril de 1994, per a la
instal·lació d’una nova instal·lació avícola serà condició indispensable que aquesta
mantingui una distància adequada en relació amb altres explotacions avícoles,
escorxadors, sales de desfer, indústries càrnies, centres d’aprofitament de cadàvers o
altres instal·lacions relacionades amb la producció avícola. Si aquestes distàncies són
inferiors a 1.000 m. s’hauran de justificar les mesures de protecció específiques i
suficients per evitar la difusió de malalties.
En el cas d’avicultura de carn, el “Real Decreto 1084/2005, de 16 de septiembre, de
ordenación de la avicultura de carne”, estableix al seu article 4, que en aplicació de
l’establert en l’article 36.1 de la Llei 8/2003, de 24 d’abril, s’haurà de respectar una
distància mínima de 500 m. respecte a les explotacions ja existents o respecte a
qualsevol altre establiment o instal·lació que pugui representar un risc higiènic-sanitari.
Explotacions cunícoles: D’acord amb l’art. 29 de l’ordre de 7 d’abril de 1994, per a la
instal·lació de noves explotacions cunícules de més de 30 conills, serà condició
indispensable que l’explotació mantingui una distància adequada en relació amb altres
explotacions cunícules, escorxadors, sales de desfer, indústries càrnies, centres
d’aprofitament de cadàvers o altres instal·lacions relacionades amb la producció cunícola
que es puguin considerar font de contagi.
Quan aquestes distàncies siguin inferiors a 500 m. s’hauran de justificar les mesures de
protecció específiques i suficients adoptades per evitar la difusió de malalties.
El RD 1547/2004 (BOE de 26/06/2004) estableix una distància mínima de 500 m.
Explotacions bovines: D’acord amb l’art. 42 de l’ordre de 7 d’abril de 1994, per a la
instal·lació d’una nova explotació bovina serà condició indispensable que aquesta
mantingui una distància adequada en relació amb altres explotacions bovines,
escorxadors, sales de desfer, indústries càrnies, centres d’aprofitament de cadàvers o
altres instal·lacions relacionades amb la producció bovina que es puguin considerar font
de contagi. En tots aquests casos s’hauran de justificar les mesures específiques i
suficients adoptades per evitar la difusió de malalties.
Explotacions apícoles: D’acord el Real Decret 209/2002, de 22 de febrer de per el que
s’estableixen normes d’ordenació de les explotacions apícoles, les explotacions apícoles
hauran de respectar les següents distàncies mínimes respecte a; 400 m. a establiments
col·lectius de caràcter públic i centres urbans i nuclis de població; 200 m. a carreteres
nacionals; 100 m. a habitatges rurals ocupats i instal·lacions pecuàries; 50 m. a carreteres
comarcals; 25 m. a camins veïnals. No obstruiran el pas a les pistes forestals (es poden
instal·lar a les voreres).
NORMES URBANÍSTIQUES 253

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
Als assentaments < 26 rusc: no és d’aplicació la distància mínima entre assentament
apícoles.
La distància respecte carreteres i camins es poden reduir un 50% si el rusc està en
pendent i una alçada o desnivell superior de 2 m. amb l’horitzontal de la carretera o camí.
Es poden reduir fins a un 75% les distàncies si els rusc tenen una tanca al menys de 2 m.
d’alçada del costat de la carretera, camí o establiment. No és d’aplicació a la distància
entre assentament apícoles.
Explotacions porcines: En general, la distància mínima entre les explotacions porcines i el
nucli urbà serà de 1.000 m. S’adjunta quadre, amb les distàncies mínimes a complir:
TIPUS DE RELACIONS DISTÀNCIA
Entre granges dels grups 2 i 3 1 km.
Entre granges dels grups 2, 3 i 1 1 km.
Entre granges grups 2, 3 i
Casc urbà
- Àrees municipals i provades d’enterrament de cadàvers
d’animals
1 km.
- Instal·lacions centralitzades d’ús comú pel tractament de
fems i brosses municipals
Entre granges del grup especial i entre granges del grup
2 km.
especial i resta de grups
Entre granges del grup 1 500 m.
Entre granges del grup 1 i
Distàncies establertes
en l’art. 5 Dos A.1 RD
324/2000
- explotacions grups 2 i 3
- cascs urbans
- àrees d’enterrament de cadàvers municipals o privades.
- instal·lacions centralitzades d’ús comú pel tractament de
fems.
- explotacions del grup especial
- escorxadors
- indústries càrniques
- mercats
- establiments de transformació o eliminació de cadàvers
- centres de concentració
Entre granges del grup 3 i escorxadors, indústries càrniques,
mercats i establiments de transformació o eliminació de
cadàvers.
En totes les explotacions, les edificacions (incloent les
instal·lacions per al tractament dels purins)
a) 1 km.
b) 2 km.
c) 3 km.
2 km.
100 m. de les vies
públiques importants
(ferrocarrils, autopistes,
autovies i carreteres de
xarxa nacional)
25 m. de qualsevol
altra via pública
Es podrà autoritzar la instal·lació d’explotacions amb capacitat

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
km. respecte dels centres de concentració.
S’haurà de limitar la càrrega (Densitat) ramadera en termes municipals inclosos en zones
declarades com a vulnerables per la CCAA.
Les explotacions ja instal·lades abans de l’any 2.000 no tenen que complir
necessàriament totes les condicions d’ubicació (distàncies), encara que si han d’adoptar
mesures per tal de minimitzar els riscos sanitaris.
NORMES URBANÍSTIQUES 255

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
ANNEX 12:
MEMÒRIA SOBRE ELS RISCOS NATURALS I
TECNOLÒGICS EXISTENTS EN EL TERME
MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES
1.- ANTECEDENTS
El municipi de Vilanova de Prades va aprovar iniciar el procés de revisió i elaboració del
planejament urbanístic del municipi amb la redacció del Pla d’Ordenació Urbanística
Municipal (POUM) que substituís les actuals Normes Subsidiàries en les que es regeix
l’urbanisme actual de la vila.
Per a aquesta finalitat, s’iniciaren els tràmits oportuns per a l’aprovació de l’esmentat
planejament general incloent aquells derivats de l’avaluació ambiental. Així, es redactà
l’Informe de Sostenibilitat Ambiental (ISA) preliminar per tal de sol·licitar el document de
referència que determinés el contingut de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental Definitiu.
Un cop completat l’ISA, el POUM de Vilanova de Prades s’aprovà inicialment i se
sotmeteren a informació pública els documents oportuns per tal de recollir les al·legacions
relacionades amb el Pla a tenir en compte. Posteriorment, es redactà la Memòria
Ambiental que es presentà als Serveis Territorials de Tarragona del Departament de Medi
Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya (DMAH). Aquest organisme acordà
favorablement l’Avaluació Ambiental del POUM en resolució de 07 d’octubre de 2009 .
Per altra banda, en informe de planejament urbanístic de data de 16 de juny de 2010,
amb referència 2005/20809, i redactat per l’inspector Carles Font i Gili es va emetre
informe desfavorable amb les següents consideracions:
L’apartat b) de l’article 69.2 del Reglament de la Llei d’Urbanisme, aprovat pel
Decret 305/2006, de 18 de juliol, especifica que el pla ha de referir la informació
urbanística de la xarxa bàsica d’hidrants d’incendi existents i futurs. No s’aporta cap
plànol.
La secció 5 del Document Bàsic Seguretat en cas d’incendi del Reial Decret
314/2006, de 17 de març, pel qual s’aprova el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE), i
posteriors modificacions i correccions, estableix les condicions d’aproximació a edificis i
entre altres s’observa un vial que no te girador de 12.5m.
Segons l’apartat b) de l’article 69.2 del Reglament de la Llei d’Urbanisme, aprovat
pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, el pla ha de referir la informació urbanística dels
riscos naturals existents en el territori: l’apartat c) de l’article 72.1 determina que els
plànols d’informació hauran de contenir informació relativa a les àrees vulnerables per
l’existència de riscos naturals.
La regulació de tanques ha de tenir en compte altres supòsits. Al no disposar de
plànols no es pot comprovar la tipologia de Camins i línies de protecció.
L’esmentat informe adjunta guia de criteris a revisar i a tenir en consideració on es
dictamina que la documentació del POUM ha d’incloure una memòria (amb anàlisi del risc
NORMES URBANÍSTIQUES 256

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
d’incendi) i plànol de qualificació del SNU amb la classificació del sòl (rural, forestal,
especial protecció) i de les àrees o zones amb risc d’incendi (índex baix, moderat, alt i
molt alt) amb les afectacions (edificacions...).
2.- MARC LEGAL
Els fonaments de dret en el que es basa aquesta memòria requerida són:
Decret 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció
contra incendis en els edificis, complementaris de la NBE-CPI/91.
Reial Decret 1942/1993, de 5 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament
d’Instal·lacions de protecció contra Incendis (RIPCI).
Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel quals s’aprova el Text refós de la Llei
d’Urbanisme.
Decret 287/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció
d’incendis forestals.
3.- RISC D’INCENDI EXISTENT
3.1.- Característiques
Les característiques físiques, tecnològiques i biològiques del terme municipal de Vilanova
de Prades fa que es detectin un seguit d’àrees amb un major risc cara el nou planejament
urbanístic municipal. El principal risc, tal i com ja es considera en l’Informe de
Sostenibilitat Ambiental del POUM és el d’incendi forestal.
A causa de que bona part del terme de Vilanova de Prades està format per masses
forestals, la probabilitat d’incendi és alta. A més, la tipologia d’aquestes masses arbrades
amb la presència d’espècies piròfites com els pins o els castanyers, fàcilment inflamables,
encara fa que aquest risc augmenti considerablement.
Per tot això l’any 1987 es va constituir l’ADF (Associació de Defensa Forestal) de
Vilanova de Prades que cobreix 1766 hectàrees del terme. Aquest pla d’emergència de
suport als bombers, en l’actualitat, fa més funcions de prevenció que no pas actuacions;
la última rellevant en la que van col·laborar va ser de reforç en l’incendi declarat a
Margalef durant l’any 1994 on es van cremar 237,79 hectàrees de cultius entre els
municipis de Bellaguarda, Flix i Margalef.
La prevenció que efectuen consisteix en el control de focs de crema de branques per part
dels pagesos, control de correfocs, petards i de fogueres de Sant Joan.
Es disposa de diversos materials per poder fer front el foc en qualsevol moment com és:
Un tractor de 70 CV.
Una cisterna d’aspiració de 2000 litres situada en un local a la sortida del poble.
Una bomba de motor amb una mànega amb una longitud d’entre 600 i 800 metres.
Una desbrossadora.
Diverses eines com destrals, xorracs, i aixades, entre d’altres.
Una indumentària adequada.
Com a altres mesures de prevenció que porten a terme des de l’ADF de Vilanova de
Prades és la neteja de camins. No hi ha presència de tallafocs degut a l’erosió del terreny
que representaria una actuació d’aquesta índole.
Vilanova de Prades ja disposa del Pla d’Actuació Municipal associat a l’INFOCAT on
s’avalua el risc d’incendis i les característiques del municipi per a la seva lluita. A causa
dels nous desenvolupaments urbanístics només caldrà actualitzar-lo.
3.2.- Hidrants
NORMES URBANÍSTIQUES 257

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VILANOVA DE PRADES, (CONCA DE BARBERÀ), EXP. E2794
En compliment de la normativa, NBE-CPI, Decret 241/1994, s’han de col·locar hidrants a
distàncies inferiors de 100m. Actualment no hi ha cap hidrant en tot el nucli urbà de
manera que, en compliment de la normativa esmentada, calen 7 hidrants distribuïts per
tota la xarxa per cobrir el nucli urbà correctament. Hi ha una boca de reg a l’entrada del
nucli urbà.
Tot i les mancances detectades, el Pla Director d’Abastament d’aigua potable del municipi
de Vilanova de Prades, elaborat per l’empresa Philae, enginyeria de projectes SL en data
de març de 2009, contempla la instal·lació dels hidrants requerits per la legislació
antiincendis amb un cost previst de 17.500 €.
3.3.- Zonificació de riscs
En el mapa de continuació es grafia el riscs existent per incendis forestals segons
avaluació potencial. S’observa com les zones perimetrals al nucli urbà i zones agrícoles
tenen un risc menor mentre que les zones més forestals i amb pendents pronunciats es
zonifiquen amb risc elevat.
(Veure Plànol article 144.2)
NORMES URBANÍSTIQUES 258