Caldes urbà - Ajuntament de Caldes de Malavella

Caldes urbà
El termalisme a Caldes de Malavella ha donat al poble una personalitat pròpia reconeguda arreu a
través de la seva activitat balneària. L’inici del fenomen balneari a finals del segle XIX contribuí a
l'explotació de les aigües i al desenvolupament urbanístic de la població. L'arquitectura modernista i
noucentista i l' eclecticisme que avui encara podem observar és el testimoni d'una època d'esplendor
i desenvolupament de la vila, en el què la burgesia, una nova classe benestant, emfatitzà les propietats
curatives de les aigües termals i donà un nou valor a la societat rural.
Els brolladors més coneguts estan situats en el Puig de les Ànimes, el Puig de Sant Grau i el Puig de
les Moleres. El circuit hidrotermal (el cicle de l'aigua) arriba a una profunditat de 1.000 metres, on les
aigües adquireixen les propietats medicinals a partir de la dissolució dels minerals, donades les altes
temperatures que les empenyen cap amunt. En sortir a l'exterior, al cap de 50 anys, aquestes aigües
assoleixen els 60ºC.
En observar el nucli urbà de Caldes de Malavella, hom no pot prescindir d'imaginar que el brollar de
les aigües s'ha anat solidificant en la diversitat d'edificis. L'estret lligam entre l'aigua i les diferents
tipologies edificatòries és una constant indissoluble al llarg de la seva història. L'aigua és l'element físic
que determina i dóna cohesió a l'evolució de la població caldenca: des dels primers assentaments
prehistòrics a l'entorn del Puig de les Ànimes, passant per les edificacions que genera el primer
aprofitament racional de les aigües realitzat pels romans, fins a l'esclat produït pels balnearis que ens
ha deixat les manifestacions arquitectòniques més notables, la simbiosi entre aigua, pedra i rajol,
defineix una realitat urbana plena de matisos i de trets singulars. Copsar el que s'acaba d'escriure és
un exercici que no presenta cap dificultat atès que un passeig per la vila de les aigües ens forneix els
elements necessaris per a poder valorar el contingut de la simbiosi esmentada.
Les Termes Romanes i entorn
Termes Romanes de Sant Grau
Monument històric d’interès nacional. Són les restes més ben
conservades del municipi romà d’AQUAE CALIDAE, actual Caldes
de Malavella. Encara s’hi poden observar els mecanismes de
funcionament de l’aigua gairebé intactes. L’edifici consta d’una
piscina central i d’una sèrie de cambres per rebre tractaments
guaridors. Hi ha 3 espais a la part del darrera, el central dels
quals es tractava de l’àmbit sacre de les termes on les virtuts
guaridores de l’aigua es vinculaven al culte de divinitats, com
per exemple Apol·lo.
També en aquesta zona hi ha l’ermita de Sant Grau, amb un
llenç de la muralla i restes de la vila medieval (Cal Ferrer de
la Plaça i Can Trelles). Can Manegat i Ca l’Estapé (Casa Rosa)
són dues mostres de l’arquitectura modernista en aquesta zona.
Castell de Caldes s. XII
L'època medieval marca una etapa de recolliment que a Caldes
es manifesta amb l'emmurallament o fortificació de la vila, del
qual ens queden diferents llenços de paret i tres torres circulars
ubicades al barri de Sant Grau. Les primeres notícies són del
1183 per les que sembla que pertany a una nissaga amb el
cognom Calidis. Tot i que inicialment pertanyia al vescomtat
de Cabrera passà ràpidament a la baronia de Llagostera. Dins
de les seves parets van quedar annexades les restes romanes
de les Termes. Torres lligades entre sí, amb paredats força
antics, constituirien segurament les restes de l'antic Castell de
Caldes enderrocat el segle passat.
Placeta de Sant Grau
Placeta on es troba l'ermita de Sant Grau, s. IX. Va ser la l'església
parroquial de la Vila fins que quedà obsoleta pel creixement
de la població i pel fet d'estar construïda en una zona amb
fortes surgències d'aigua termal i els cossos del cementiri no
es descomponien, sinó que es momificaven. Aleshores, es decidí
construir fora muralles la nova Església de Sant Esteve, s. XI.
A partir d'aquest moment, la capella de St. Grau fou el lloc on
es reunia el comú i el
seu síndic. Avui en
dia, s'hi celebra un
concorregut aplec
cada 3 d'octubre.
La Glorieta de Sant
Grau (anys 1910-
1915) conté al seu
interior la Font de la
Roqueta o de Sant
Grau. Una altra font
brolla dins del
Templet que hi ha
pocs metres, la Font
de l'Hospital.
Casa Rosa o Casa Estapé
Aquesta casa mostra dos cossos ben diferenciats, un d'estil més
pròxim a l'eclecticisme amb interessant decoració ceràmica i
un altre d'estil més clarament modernista. Aquesta part de la
construcció té una porta marcadament modernista en forma
d'as de pics. La resta de la construcció, com tots els elements
del pis i la coronació amb merlets esglaonats, també manifesten
una forta influència modernista. La decoració es completa amb
elements ceràmics i una barana de ferro forjat com a protecció
de la finestra geminada del primer pis. A l'interior hi han
diverses dependencies municipals.
Font dels Bullidors
L'aigua brolla a una temperatura pròxima a 60º C. Va ser la
primera font d'aigua termal d'ús públic i es creu que foren les
aigües de la Font dels Bullidors les que es canalitzaven fins a
les termes romanes, per la seva proximitat. S'aconseguí
l'autorització per a la seva comercialització el 1902 amb el
nom de "Vichy Caldense", però al cap de poc temps el registre
de marques li va denegar l'autorització legal, i les aigües
passaren a anomenar-se "Agua Xala", i ja d'una manera definitiva
al 1912 "Agua Imperial".
Font de Sant Narcís
Font d'aigua termal. L'aigua brolla a una temperatura pròxima
a 60º C. Situada al Puig de Sant Grau, i molt propera a les
Termes Romanes. Coneguda antigament amb el nom de Santa
Cecília. Els travertins del Puig canalitzen l'aigua per les escletxes
fins a la seva part més elevada, llavors s'embranca donant pas
a diverses fonts. Actualment és embotellada sota el nom d'Aigua
Sant Narcís.
Casa Manegat
Casa aïllada situada dintre del
centre urbà, rodejada d'un
frondós jardí i construïda a
principis del segle XX, amb un
marcat caràcter neomozàrabmodernista,
tant del gust
d'aquella època. La casa
presenta diferents cossos
d'edificació i consta de dues
plantes amb rica decoració
exterior i abundant utilització
de la ceràmica. Les obertures
presenten el típic dibuix de
l'arquitectura arabitzant, amb arcs de ferradura molt tancats.
El coronament varia segons el cos d'edifici entre la teulada
àrab i la torre amb merlets esglaonats.
La Granja i la Font de la Vaca
Ferrocarril de Barcelona a Portbou
U.E. Caldes
camp de futbol
La Granja va néixer durant els anys vint amb la promoció d'una
urbanització. Tot el passeig i el seu entorn és ple d'elements i xalets
modernistes, noucentistes i eclèctics, com ara la Vil·la Catalina o la
Torre dels Cavalls. Al bell mig de la zona, de manera destacable, hi
trobem un parc públic i en el seu interior, la Font de la Vaca, lloc
tradicional de trobada i tertúlia. L'edifici del Casinet, antic berenador
situat dins el parc, prop de la font, és un espai agradable i tranquil.
Font de la Vaca 1925
Un turó convertit en parc aplega un pavelló recreatiu, el casinet,
de planta irregular amb balcons d'arc de mig punt i reixes de
ferro on la forja pren formes florals de línies modernistes. Les
rajoles creen una imposta on els camafeus i les garlandes aporten
una brillant exquisidesa. Una altra rajola és causa o motiu del
nom de la font que allí hi brolla: la font de la Vaca. Actualment
és un parc públic i un dels espais més indicats per prendre la
fresca a l'estiu.
Torre Catalina
Aquesta torre, d'estil noucentista italianitzant, marcava la pauta
del que havia de ser aquest conjunt urbanístic, La Granja, destinat
a xalets unifamiliars de la classe benestant barcelonina. Té una
escalinata de dos trams que permet accedir a la planta noble.
Aquesta, en forma de creu llatina, conté unes llotges o galeries
en arc de mig punt que envolten l'edifici. La balaustrada repartida
arreu, corona l'habitatge, ornamentat també amb elements de
gerreria.
Torre dels Cavalls
Torre unifamiliar aïllada voltada de jardí amb planta baixa i
golfes, construïda l'any 1925 i recentment restaurada. Les obertures
de la planta són rectangulars, amb un trencaaigües en arc conopial,
excepte la porta d'entrada trilobulada amb una finestra més petita
a cada banda, mentre que les golfes presenten una fornícula
bessona al centre i grups de tres finestres espitlleres en arc de
mig punt als laterals. La façana posterior de l'edifici té una petita
marquesina a dos vessants.
L'Avinguda del Doctor Furest i
Balneari Vichy Catalán
Casa del Poeta Matheu
De 1903 a 1935, Francesc Matheu, poeta, editor
i representant típic de l'esperit tradicional de
la Renaixença, va estiuejar a la vila de Caldes
atret de ben segur per la bondat de les seves
aigües i per la tranquil·litat que li oferia la vila
balneària i els seus entorns privilegiats, en
aquella època centre d'atracció destacat per a
molts estiuejants vinculats al món de la cultura.
Per això s'hi va fer construir una casa, d'estil
modernista (amb façana de caràcter neogòtic,
molt comú dintre del modernisme) que avui
resta encara com a testimoni i record de l'estada
de tan il·lustre figura popular, gran promotor
dels Jocs Florals de Barcelona.
Torre dels Ocells 1949
Casa amb reminiscència modernista, que constitueix l'última
mostra amb elements d'aquest tipus d'arquitectura construïda a
Caldes. Destaca la façana, amb obertures de mig punt amb
trencaaigües i cornisa amb pinacles i grans antefixes alternats. A
les golfes té una llotja composta per set obertures en arcs de mig
punt, sostinguts per columnetes dòriques.
Casa de les Punxes
Aquesta casa, homònima de la de Barcelona (projectada per Puig
i Cadafalch), no té res a veure amb aquella, tant per la seva
aparença, com evidentment per la seva grandària. Casa unifamiliar
molt petita però d'espectacular decoració exterior totalment
simètrica. Es una típica construcció del període d’eclosió de
l’activitat balneària, construïda per llogar als estiuejants.
R i e r a d e S a n t a M a r i a
Bosc del Manco
GI-673
Carrer de Francesc Macià
Carrer de Lluís Companys
Balneari Prats i proximitats
Balneari Prats
Avinguda del Doctor Furest i Roca
Carrer de Ponent
Avinguda dels Països Catalans
SES Caldes
Carrer de l'Alguer
C a r r e r d e S a n t S e b a s t i à
Establiment termal que data de la segona meitat del segle XIX. El
1912, Eusebi Bona va fer possible la restauració i ampliació que
ens el mostra tal i com és ara. S'hi accedeix per una gran portalada
que ens porta als jardins interiors. En sobresurt el disseny acurat
dels ornaments florals de les finestres i els rosetons de la façana.
A les seves proximitats hi trobem la Casa Pla i Daniel, de finals
del segle XIX i d'estil neoclàssic. Altres xalets d'estiuig destacables
que enfilen el carrer Pla i Daniel són el xalet del nº 16 i la nº 15
(Casa Bonanova). A l'avinguda del Dr. Furest hi trobem la casa del
poeta Francesc Matheu, la Torre dels Ocells o la Torre de les Punxes.
Casa Pla i Deniel
Estació
de Ferrocarril
Oficina
de Turisme
L'edifici principal es un casal aïllat de planta quadrada d'estil
neoclàssic que data del segle XIX. Els edificis que ens interessen
pel seu estil, son un conjunt de petites construccions annexes
que donen al carrer Mare de Déu del Carme. Aquest conjunt va
ser projectat com a dependències (garatge, magatzem, cambreria
i zona de serveis). A les façanes laterals del primer edifici hi ha
tres finestres per pis, emmarcades en maó fent un arc triangular.
Les de la planta superior són iguals a la geminada de la planta
baixa. El segon edifici es com una llarga galeria que només té una
planta baixa i terrat a la catalana, amb cinc obertures a cada
façana emmarcades en maó vist, i una potent cornisa sobre la
qual hi ha la barana del terrat. Al final d'aquest segon edifici,
s'alça una petita torre metàl·lica de característiques constructives
semblants a la resta del conjunt. A més trobem una interessant
glorieta dins del gran jardí de la finca, sostinguda per una
estructura metàl·lica. Tota l'edificació presenta elements d'estil
modernista com les formes de les finestres, la coronació i
especialment la torre.
Balneari Vichy Catalán
Es la construcció modernista més important de la població.
Balneari amb instal·lacions termals d’estil neomozàrab-modernista
à l’exterior, començat a construir l'any 1898 per iniciativa del
metge homeòpata Dr. Modest Furest i Roca. El projecte de l’edifici,
d’estil neomudèjar, fou elaborat en gran part per Gaietà Buhigas.
En el seu interior hi ha una petita capella dedicada a Sant Josep
i Sant Esteve, de la qual destaquem la porta d’entrada, així com
tots els detalls de l’interior; el menjador principal conserva la
decoració modernista de principis de segle.
Aquest edifici era només una part del conjunt dissenyat per Buigas
i Monravà per al balneari. El conjunt de les antigues edificacions
era realment impressionant. Existeixen diversos testimonis gràfics
d’aquesta magnificència. L’entorn de l’edifici està enjardinat amb
grans zones d’arbres que donen al conjunt un aire clàssic i reposat.
Carrer de Balmes Carrer de Balmes
C.del Puigmal
Carrer de Sant Sebastià
Carrer de Lleida
Carrer de Barcelona
Avinguda de Catalunya Avinguda de Catalunya
C. d'en Serrallonga
A v i n g u d a d e l D o c t o r F u r e s t i R o c a
Carrer Onze de Setembre
Bosc de les Monges
CEIP
Benaula
Balneari
Vichy Catalàn
Església Sant Esteve i entorns
L'Església és al bell mig de la plaça de Sant Esteve i està envoltada per
edificis modernistes, neoclàssics i eclèctics; el més destacat és la Casa
Quintana. Pels carrers del voltant, podem trobar més edificis emblemàtics
com el Teatre- Casino Municipal i can Perxachs.
Casino 1923
Obra de Josep Deulofeu
construït als anys vint per
aixoplugar l’entitat recreativa
Casino Unió. De planta baixa,
sobresurt per la intensitat i la
contundència dels seus
finestrals allargassats i
trigèmins. A Caldes hi havia 2
centres recreatius; el Casino
(més burgès) i el Colonial (més
popular), que eren el punt de
reunió dels homes. El Casino
Unió va néixer el 1924 i es va
dissoldre el 1949, fet que va
detonar la creació de l’Agrupació de Sardanistes a Can Maitanquis.
Un dels fundadors de la qual fou Francesc Mas i Ros, il·lustre
compositor de sardanes, qui va estrenar moltes sardanes al local
del Casino. Igualment, era el local preferit de l’Orquestra Maravella
qui solia fer balls vermut i/o concerts vermut. Avui conté el
Teatre - cinema municipal i una sala recreativa polivalent.
Carrer del Montseny
Casa Perxachs
Casa atribuïda al mestre d'obres Josep Deulofeu, que manifesta
signes d'evolució des d'un estil bàsicament eclèctic, cap al
modernisme. Alguns elements decoratius de factura neogòtica
com els marcs de les obertures i les balustrades del terrat, la
presencia de símbols com petits escuts amb les quatre barres son
els que permeten atribuir un caràcter modernista a la construcció.
Carrer de Lleida
Carrer de Sant Esteve
C a m í v e l l d e S a n t S e b a s t i à
C a r r e r d e l s C a v a l l s
Carrer dels Pirineus
Carrer de Tarragona
Puig de les
Ànimes
Avinguda del Doctor Furest i Roca
P a s s e i g d e R o n d a
A v i n g u d a d e S a n t M a u r i c i
Carrer del Nord
Carrer Jacint Verdaguer
Passeig de la Granja
C. de Barcelona
Carrer de Vall-llobera
C a r r e r d e l a C o s t a B r a v a
Pl. de
l'Aigua
Carrer de Vall-llobera
Plaça de
Cruïlles
Carrer de les Termes Romanes
C A R R E T E R A D E L L A G O S T E R A
C.de Pla i Deniel
Plaça de
Sant Esteve
C. de la Mare de Déu del Carme
Carrer Nou
Puig de
Sant Grau
Carrer de Sant Esteve
Parc de
la Font de la Vaca
Carrer Prim
Carrer de Santa Maria
Plaça de
la Selva
Carrer dels Pins
Carrer del Mestre Mas Ros
Carrer Nou
P a s s e i g d e
CEIP
Sant Esteve
R o n d a
C.
C. de Sant Grau
Balneari Prats
Carrer de Núria
de
Cruïlles
Pl. de
Sant Grau
R i e r a d e l L l e i x i u
26
Església Sant Esteve s. XI
Dels orígens només conserva els absis
romànics de grans dimensions, d'estil
llombard i la planta basilical. Ha estat
reformada en diverses ocasions i el que en
veiem actualment és majoritàriament del
segle XVII. La façana és d'estil renaixentista
i a banda i banda de la porta, a la part
inferior, s'hi pot veure un dels símbols de
Caldes, unes grans peroles o calderins. A
l'esquerra de la portalada, un sarcòfag
presenta la inscripció que traduïda diu: L'any del senyor de 1267 el
dia sisè dels idus de gener va morir Berenguer Lambardi ben confessat
(en Déu), jeu en aquest túmul Berenguer Lambardi, home de feliç memòria.
Que la seva ànima gaudeixi de la glòria del paradís en companyia dels
sants, amen. T'ho demano: prega per mi, i dia: parenostre.
Casa Quintana 1921
Edifici projectat pel mestre d'obres Josep Deulofeu. La planta
primera té una petita tribuna hexagonal coberta per una cúpula
de ceràmica vidriada de color verd amb conjunts de tres finestres
de balconada d'arc rampant
contraposat a cada banda, amb
baranes centrals de ferro forjat.
El cos central es remata amb un
terrat a la catalana amb balconets
i antefixes alternats. La planta
segona repeteix el dibuix de la
primera excepte pel que fa a la
tribuna. Les finestres dels cossos
laterals, quatre a cada banda i
pis, són també d'arc rampant
contraposat. Totes les obertures
són voltades de plafons de pedra
artificial que li donen una
extraordinària qualitat.
C. de les Àbsides
romàniques
Carrer de Girona
Pl. de
l'Ajuntament
C. de la Llibertat
C. de Sant Antoni
Plaça del
Mestre
Mas Ros
Carrer de les Mateues
Carrer Major
Plaça de
la Creu
C. Jacint Verdaguer
Rambla dels Recolons
Pl.
Petita
C.de la Pl. dels Polls
Rambla Recolons i Rambla d'en Rufí
Carrer de Salvador Espriu
Plaça Amical
de Mauthausen
C a r r e r d e T r a s m u r a l l a
C. de la Pl.Petita
C. dels Polls
Baixada
a la Riera
C. del Rossinyol
C.del Doctor Fleming
Rambla concebuda com a lloc de repòs i passeig. El sr. Bartolomé
Recolons va promoure la urbanització d'aquesta zona on es va
construir tota una sèrie d'edificacions que acollien els estiuejants
que venien a prendre les aigües.
Bartolomé Recolons: barceloní que en agraïment "a la bondad del
vecindario y a la de sus aguas minero-medicinales" pagà la major
part de les obres de la rambla que va ser batejada amb el seu nom i
que havia de servir "para solaz y recreo de los forasteros y público
que al indicado paseo concurriran sin duda alguna".
Aquestes edificacions, com la resta de construccions d'aquesta
època, són d'estil modernista i noucentista i en totes elles podem
observar-hi la sensibilitat per les formes arrodonides i pels treballs
de forja i ceràmica. En aquest indret hi tenim uns bon exemples
com: Casa Mas i Ros, Xalet d'Antoni Mas, Casa Motlló, Colònia
Rodríguez, Bell Estar, Torre Can Sala i Vil·la Rosario, coneguda
també com a Torre del Alemanys. Aquesta Rambla és un espai
idoni per passejar-hi tranquil·lament.
C. de la Cerdanya
Baixada del
Rossinyol
C. del Ripollès
Carrer de Solell
Rambla d'en Rufí
Carrer de la Garrotxa
C A R R E T E R A D E L L A G O S T E R A
Parc de la Sardana
Encreuament Carrer Llibertat
i Carrer Plaça Petita i entorn
L'encreuament d'aquest dos carrers constituïa en època medieval el
nucli de la vila, ja que des d'aquest punt en sortien els carrers que
portaven als quatre portals de la muralla: el portal de Girona (Nord),
el de Cassà i Llagostera (Est), el del Camí Ral a Santa Coloma (Oest)
i el del Camí Ral a Vidreres (Sud).
Cal Ferrer de la Plaça
Correspon també al període medieval quan era anomenada Casa
Parella. Pertanyia a Arnau de Parella, qui va passar de pagès a
senyor vicari, recaptant els impostos de la població (més dels que
li tocaven) en representació del comte. En la segona guerra dels
Remenses, al s. XV, els camperols es revoltaren i la incendiaren.
En aquest moment pertanyia a la Família Cruïlles, propietaris
jurisdiccionals directes sota la baronia de Llagostera, qui van
marxar a Girona i la casa va ser venuda a la família Vall-llovera.
El nom actual de Cal Ferrer
de la Plaça se li atorga
aquests últims 100 anys.
Adossada a l’antiga muralla,
hi destaca, a més d’una
portalada adovellada,
diverses finestres gòtiques,
algunes geminades i amb
agulles fines. A la seva part
inferior trobem unes
cavallerisses que fan pensar
que segurament feia
funcions de fonda.
C a r r e r d e l e s R o q u e s
R i e r a d e
Casa Mas i Ros
Parc de les Moleres
S a n t a M a r i a
C . de Ramon Llull
Carrer de Bastiments
C.Nou Fonts
Casa de típic estil modernista amb façana d'angle que dona a dos
carrers. A l'angle de les dues façanes, hi trobem a la planta superior
una petita tribuna hexagonal amb finestres esglaonades que
culmina en falsos merlets també esglaonats combinant el seu
dibuix amb la decoració que corona un frontó triangular resolt
amb notable elegància.
Francesc Mas i Ros: il·lustre compositor de sardanes fill de Caldes de
Malavella i membre d'una família de fabricants de manubris. Pare
de nombroses melodies plenes de càrrega emotiva, senzilles i
espontànies.
Casa Motlló
Senzilla casa fent cantonada de dues plantes amb elements
modernistes. A la planta baixa les obertures quadrades, tenen a
sobre arcs rebaixats com a element decoratiu. L'interior té alguns
interessants elements decoratius, però només es pot veure
l'exterior.
Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia
Edifici de caire noucentista
construït el 1920 per acollir les
escoles i la biblioteca popular.
Aixecada per iniciativa de la
comunitat d'estiuejants
habituals de Caldes
encapçalada per Narcís Pla i
Deniel, qui va far una donació
el 1919 de 30.000 pessetes.
Actualment funciona encara
com a biblioteca municipal.
Can Trelles
Al barri dels Polls, s'alça un
edifici d'origen medieval,
compost bàsicament d'una
portalada adovellada amb
restes d'un escut heràldic a la
dovella clau, i d'un magnífic
finestral gòtic, en arc mixt, conopial i lobulat, amb impostes a
mena de capitells, esculpides en relleu de cares, angelets i animals.
Can Trelles formava part d'una construcció més gran anomenada
Lo Palacio do Rei perquè es creu que el rei Jaume I hi feia estada
quan estava per la zona.
La Plaça dels Polls
Antigament coneguda com Plaça de les Gallines. Tot i el seu
pendent era aquí on es feia el mercat d'aviram, d'aquí el nom.
L'edifici de la part més elevada era una important masia catalana
amb torre de defensa. No en resta res més que la llinda on
s'entreveu, tot i estar mig esborrat, un relleu d'unes estisores.
Cal destacar l'alt nombre de cases amb porta adovellada, amb
golfes i graners, molt poc usual en cases de dins el nucli urbà.
Font de la Mina
Font de la Mina
o Raig d'en Mel
La Font de la Mina és una de
les fonts termals més
conegudes de la població. Va
aparèixer arran de les obres
de construcció d'una mina per dessecar un camp pantanós. Al
fons de la petita depressió brolla amb força l'aigua termal, que
s'aprofita en uns safaretjos que recullen l'aigua sobrant de la font.
És habitual la presència de gent de tota la comarca, fent cua per
prendre les seves aigües, el que evidencia les magnífiques qualitats
curatives, digestives i culinàries de l'aigua de Caldes.
Riera Lleixiu
És el desguàs dels 3 puigs d'on raja aigua calenta termal (Puig de
les Moleres, Puig de Sant Grau i Puig de les Ànimes). S'anomena
així perquè recollia l'aigua dels safarejos públics (que eren nuclis
de reunions femenines) i es deia que l'aigua tenia molt bones
propietats per a rentar la roba.
Carrer Major
Tot i no tenir cap edifici notable, passejant tranquil·lament podreu
anar descobrint petits motius decoratius d'aire modernista. Els
constructors del poble van incorporar una sensibilitat decorativa,
gràcies al modernisme dels grans edificis del poble, que van anar
aplicant a totes les seves feines. Passegeu i fixeu-vos-hi.
Bars, Granges, Pizzeries
Pubs
Bar Casa Rosa
C. de Sant Grau, 19, tel. 972 470 405
Bar restaurant el Trèbol
Crta. de Llagostera, 156, tel. 972 472 506
Bar l’Esplai
C. de Sant Antoni, 8, tel. 972 470 795
Granja-Bar Caldes
C. Nou, 56
Granja-Forn Termal Cafè
Plaça de l'Ajuntament, 5, tel. 972 470 791
Bar - Pizzeria el Caliu
C. Trasmuralla, 16
El Rebost de la Bruixeta (plats preparats)
C. Santa Maria, 13, tel. 972 470 896
Bar Joker
Avinguda Sant Maurici, 8, tel. 972 470 044
Pub Senator
C. Barcelona, 14, tel. 972 472 171
Pub Tèrmic
Plaça de l'Ajuntament, 9, tel. 972 472 442
Llegenda
Estació de tren
Parada d’autobús
Farmàcia
Casa Bell-Estar
Es una construcció de planta baixa, un pis i golfes, amb jardí
interior. El conjunt de l'edifici presenta variacions d'estil que a
les dues plantes inferiors es més pròxim al eclecticisme, encara
que la porta principal és d'arc pla arronyonat i decorat amb
impostes en forma de mènsules modernistes.
Vil·la Rosario o la Torre dels Alemanys
Vivenda unifamiliar aïllada, d'estil neomozàrab-modernista, de
planta rectangular i voltada de jardí, projectada per Ramon Vinyals
i Guitart (planta baixa) i Joan Vinyals i Solà (pis), es va construir
entre 1914 i 1928. La casa s'anomena també Torre dels Alemanys,
perquè el seu propietari inicial fou l'alemany Otto Streitberger.
Torre de Can Sala s. XX
Font
Edifici destacat
Ruta de senderisme
Ruta de BTT
Encimbellada dalt d'un turó s'hi adreça un palauet flanquejat per
quatre grans torres i una mena de cimbori central.
Telèfons d’interés
Ajuntament 972 470 005
Policia local 972 470 902 - 619 704 546
Biblioteca Municipal 972 472 350
CAP 972 470 109
972 463 841 (Urgències)
Oficina de Turisme 972 480 103
Zona Esportiva 972 472 276 - 669 282 581
Piscina 669 282 581
Farmàcia M. Casanovas 972 470 096
Farmàcia Folch 691 207 767
TREN (Renfe) 902 240 202
BUS (Sarfa) 972 300 623
BUS (Teisa) 972 204 868
TAXIS (Balliu) 972 470 089 - 606 390 599
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 085
Ambulància 061
Urgències 012
Allotjament
Balneari Vichy Catalan ***
Avinguda del Dr. Furest, 32, tel. 972 470 000
Balneari Prats ***
Plaça de Sant Esteve, 6, tel. 972 470 051
Hostal Esteba **
Carrer Francesc Macià, 2, tel. 972 470 055
Hostal Fabrellas **
Carrer Major, 14, tel. 972 470 046
Hostal Joker *
Avinguda Sant Maurici, 8, tel. 972 470 044
La Cotxera, casa de vacances
Avinguda del Dr. Furest, 67, tel. 669 131 250
Restauració
Restaurant-Bar Estació
Avinguda del Dr. Furest, 56, tel. 972 470 023
Restaurant Hostal Esteba
Carrer Francesc Macià, 2, tel. 972 470 055
Restaurant-Bar Can Quim
Avinguda Catalunya, 35, tel. 972 470 213
Restaurant Delicius, Vichy Catalan
Avinguda del Dr. Furest, 32, tel. 972 470 000
Restaurant d’Gust
Carrer de la Plaça Petita,1,baixos, tel. 972 471 373
Balneari Prats
Plaça de Sant Esteve, 6, tel. 972 470 051
Restaurant Cafeteria Riera "Cal Nap"
Carrer Santa Maria, 30, tel. 972 470 079
Bar-Restaurant Ca la Manela
Carrer prim, 3, tel. 972 470 019
disseny: Doro Vogel

Caldes rural
La comarca de La Selva és un dels territoris més atractius paisatgísticament de tot Catalunya per la
diversitat i riquesa dels seus elements naturals. La Selva és la comarca de l'aigua. Al llarg de la història,
l'aigua ha lligat l'home a la terra i alhora ha estat el nexe d'unió entre paisatges tan diversos com la
muntanya, la plana i la costa. Aquest vincle es fa palès sobretot en la multitud de rierols, fonts, salts
d'aigua i gorgs que ens conviden a endinsar-nos en racons gairebé intactes, sense oblidar-nos del mar,
on les ones i les petites cales de la Costa Brava ens guarden nombroses sorpreses visuals.
Caldes està situat a la plana de La Selva, entre la Depressió de la selva i la serralada Litoral; una situació
que permet la convivència d'elements de caire mediterrani i centre-europeu que li confereixen una
riquesa biològica poc comuna. Abans de res, voldríem advertir de l'aparent monotonia que ens ofereix,
a primer cop d'ull, el paisatge en el seu conjunt. Una impressió que pot resultar, i de fet resulta,
enganyosa.
Caldes, amb un terme municipal de 56 km 2 , presenta una gran proporció de boscos: rouredes, sureres,
alzinars i pinedes.
1
Sant Maurici i el Castell de la Malavella
Documentat ja a l'any 1057, el castell es construí en una zona
elevada, de control del territori. El seu origen es deu a la
repoblació d'aquestes terres seguint models feudals. Les seves
restes, que són del segle XII, són de color negre, color que li ve
de les pedres de basalt que formen el mateix turó, restes d'una
antiga xemeneia volcànica. Aquest castell és l'escenari en el
qual, segons la llegenda, es creu que hi vivia una "mala-vella"
que acabà donant nom al municipi.
L'ermita es troba just al costat de les restes del castell i
probablement va ser erigida per continuar el culte religiós que
ja l'antiga ermita del castell feia a la zona. Consagrada a Sant
Maurici, general de les legions romanes degollat per la seva
defensa de la fe cristiana, va ser privatitzada amb la
desamortització de Mendizábal.
L'ermita dedicada a Sant Maurici es va construir aprofitant
velles estructures del castell. S'hi celebra cada 22 de setembre,
diada del Sant, un concorregut aplec de gran tradició en el
qual es ballen sardanes i l’ara recuperat Ball de l'hereu Riera.
2
Camp dels Ninots
El Camp dels Ninots és un dels jaciments arqueològics més
importants de Catalunya i de la Península Ibèrica. El jaciment
del camp dels Ninots, situat en un antic cràter de 500 metres
de diàmetre i que deu el nom a les formes capricioses de les
pedres d'òpal que hi abunden, ja s'ha convertit en una mina
de tresors.
A banda de les nombroses mostres d'indústria lítica (eines
rudimentàries), que corroboren l'existència d'homínids en
aquest paratge de la Selva fa més d'un milió d'anys. S'han
recuperat, a les argiles d'una profunditat d'uns dos metres i
mig, fòssils de plantes, un rinoceront, un tapir i restes de bòvids
i de micromamífers, com ara rosegadors i eriçons, a més d'aus,
tortugues i peixos, que permetran traçar una seqüència
exhaustiva de l'ocupació humana i animal més primitiva de
què es té notícia a Catalunya, des del pleistocè inferior al mitjà.
3
Poblat medieval de Caulers
Datat entre els segle VIII i IX, quan un grup de gent repoblaren
aquest indret. Aprofitant les ruïnes d'una torre de vigilància
d'època romana s'establiren formant un petit poblat. La seva
planta és la típica dels poblats fronterers dels comtats catalans
amb l'Espanya islàmica.
Les runes que existeixen daten del segle IX i ens deixen
entreveure una ermita d'una sola nau d'estructura rectangular,
a la qual s'hi accedia per una porta lateral i una àbsida quadrada.
Àbsida i nau són connectades per un arc de mig punt, i
constitueixen les restes d'una església preromànica, únic
exponent d'aquesta època a la nostra comarca.
Rutes de senderisme
Ruta de les ermites
Sortida i arribada a la vila. Ruta que connecta 5 ermites properes.
Punts amb grans panoràmiques. Hi ha diverses variants per
escurçar-la i tornar directament a la vila.
Punt de sortida i punt d'arribada: Oficina de Turisme
Tipus de ruta: circular
Llargada aproximada del recorregut: 39,5 km
Desnivell màxim: 60 m
Esforç i dificultat: mitjana - alta
Temps total aproximat: 8 h 30 min
Senyalització: senyalització vertical i marques de seguiment
blanques i grogues
Ens dirigim cap a l'estació de tren. Abans d'arribar-hi, a mà
esquerra, creuem la via per un túnel. A partir d'aquest punt,
el camí està senyalitzat. Seguim tot recte, deixant a la dreta la
urbanització Can Solà Gros i un cop passat Can Mesquita i Can
Gumbau, ens endinsem al bosc deixant la pista principal a la
nostra esquerra. Al sortir del bosc, creuem uns camps fins a
Can Morell i Can Feliu. Girem a l’esquerra, agafant la pista
forestal que ens porta fins a Franciac, que deixem a la dreta.
Seguim recte i passem pel costat de la Torre Ponça. Després
d'un trencall continuem recte deixant l'asfalt i entrem al bosc.
Travessem la via de tren fins a arribar a la riera, des d'on
començarem a veure l'església de Sant Andreu Salou. Reprenem
una carretera asfaltada a la dreta i al cap d’uns 2 km en creuem
una altra que de Cassà de la Selva porta a Caldes. Continuem
per un camí de terra fins a trobar una desviació a la dreta.
Seguim pel bosc i a uns 400 m agafem el camí de l'esquerra.
Anem per l'interior del bosc i quan sortim trobem uns prats
a la dreta. Seguim la pista fins a la carretera de Llagostera. La
prenem a la dreta i a uns 200 m girem per un trencant a
l’esquerra que ens porta direcció Ca n’Orri i Can Matetes.
Travessem la riera i seguim recte fins a arribar a una altra
Arbres d’interés local
A Caldes de Malavella es recullen una vintena d'arbres protegits
escampats per tot el municipi, atés a la seva edat, dimensió i/o
història. Pel que fa a les dimensions dels arbres, els més alts
són 4 pins que fan uns 20 m d'alçada. Destaca el conegut Pi de
Can Teixidor, que a causa de la seva alçada, sobresurt de la
resta d'arbres veïns i és visible des de molt punts del nostre
municipi. L'arbre amb un perímetre més gran és el suro de
Can Roig, amb 5 m, mentre que el pi de Mas Pla en fa 3,5. Per
últim, els arbres més vells són el suro de Can Roig, amb una
edat aproximada de 250 anys, i la figuera de Mas Pla, d'entre
200 i 250 anys.
15
16
Lledoner de Can Porcell
Suro de Can Tornavell
Suro de c/Solei/Trasmuralla
Roure de la Font de la Vaca
Freixe de Cal Manco
Alba, Lledoner, Pi i Figuera del Mas Pla
Suros de Can Roig
Pi de Can Carbó
Pi de Can Teixidor o de Can Llimona
Roure de Can Rabassa
Alzina de Can Grau Espatllat
Suro del camp de futbol d'Aigües Bones
Pi de Can Rufí
Suro de Can Duran
Suro del camp de golf de Caldes
Freixe de Can Geli
bifurcació, on trenquem a l'esquerra. Un cop a dalt, després d'una
pujada, seguim una extensa tanca en paral·lel. Resseguim el
perímetre de l’urbanització Can Carbonell fins a un pont pel que
creuem la carretera de Vidreres i seguim recte pel camí de terra
que hi ha al mig de l’urbanització. Pugem per un curt i pronunciat
pendent, i som a l'ermita de Santa Seclina. La deixem a la dreta
i fem una forta baixada per tornar a la urbanització de Can
Carbonell per un camí d'asfalt. Girem al segon carrer, creuem un
rierol i entrem en un petit bosc fins a Can Poch i pel restaurant
Molí de la Selva. Creuem la carretera per sota el pont de l’autovia
i a uns 300 m a la dreta ens introduïm en un camí de terra. Després
d'una lleugera pujada, girem a l'esquerra en deixar el bosc. Al cap
d’uns 600 m tornem anar a l'esquerra, els camps de conreu ens
queden a la dreta, fins a agafar el camí per l'interior del bosc.
Continuem pel bosc i quan els camps ens tornin a quedar a la
dreta, girem a l'esquerra. S'arriba a l'ermita de Sant Maurici, que
deixem a l’esquerra. Continuant per la pista principal, anem
caminant fins a un trencall. Pel camí de la dreta tornaríem cap
a Caldes. Prenem la pista de l'esquerra i arribem fins a una
desviació, a la dreta iniciem la pujada per un petit bosc, fins a
travessar una pineda, on el camí es desdibuixa. Al final de la
pineda, girem a la dreta, des d'on podem gaudir d'una vista
magnífica. Deixem una plantació d'eucaliptus a la dreta i agafem
el camí de l'esquerra, seguim la pista principal fins a trobar una
desviació a la dreta al cap d’uns 2 km. Tot continuant pel camí
d'herba paral·lel a la via del tren, aproximadament al cap d’1 km,
travessem una riera, al costat esquerre i posteriorment la via de
tren. Després d'una lleugera pujada i una baixada, arribem a
l’ermita de Sant Sebastià. Passem per davant de l’ermita seguint
un camí d'herba que pràcticament es desdibuixa. Tornem cap a
Caldes entre conreus i resseguint el perímetre de sota la
urbanització Llac del Cigne sense allunyar-nos gaire de la via del
tren. Creuem la carretera fins que ens trobem en el mateix punt
de sortida, sota el pont de l’estació.
Ruta de la riera Santa Maria
Ruta que passa per corriols estrets i pistes forestals. La primera
part segueix el curs de la riera de Santa Maria i llavors s'enfila
pels primers turons de la serra d'Ardenya.
Punt de sortida i punt d'arribada: Rambla d'en Rufí
Tipus de ruta: circular
Llargada aproximada del recorregut: 9 km
Desnivell màxim: 38 m
Esforç i dificultat: baixa
Temps total aproximat: 2 h
Senyalització: senyalització vertical i marques de seguiment verdes
i blanques
Comença al final de la rambla d'en Rufí, i a uns 40 m hi ha un
cartell indicador amb les diferents rutes. Se segueix un caminet
que travessa una pineda, i al cap d'1 km aproximadament,
trobem la riera. Travessem la riera i a uns 200 m comença una
pujadeta entre suros i pins.
SILS
PGA Golf de Catalunya
Mas
Perpinyà
Can Boada
Can Valeri
Can Xec
Tourist
Club
Can Sunyer
Can Burot
Ca l'Adjutori
Can Pedrosa
Can Gornés
Can Martí
de les Barraques
Can Duran
Can Fernández
Can Cases
Can Tarrides
Can Marçal
Ca l'Ogàs
Can Gironès
Can Costa Vell
Pitch & Putt
Franciac
Can Frare Petit
Can Ricard
els Tapiots
La Thiona
Can Gimferrer Vell
Can Vidal
Can Gepionis
Can Gimferrer Nou
Molí
d'en Xiberta
Can Thió de baix
Can Ricard Nou
Can Grau Llorenç
Can Mas
Passats uns 900 m i girant cap a l'esquerra, ve una pujada forta
d'uns 50 m, seguida d'un tros pla d'uns 350 m que ens porta a una
baixada força atapeïda de camí boscós.
Un cop a baix, travessem un altre llit de riera seca, llavors hi ha
un tros planer. Trencant a la dreta, a uns 150 m, es torna a agafar
una pista que puja, i al cap d'un tram curt, se'n troba una altra
de més ampla per on circulen els vehicles. Girem a la dreta i a
uns 300 m s'acaben els arbres i se surt a camps de conreu. Passant
per la pista de l'esquerra i després tot recte, apreciem una vista
molt bonica de les Gavarres, l'Ardenya, masies i ermita de Santa
Seclina. Si seguim la pista durant 1 km aproximadament, trobem
un rètol que indica el camí cap a Caldes de Malavella (4,7 km).
La pista gira a la dreta, i a uns 650 m trobem una bifurcació de
camins. Si agafem la primera bifurcació de la dreta, ens porta
directament cap a Caldes de Malavella. Si agafem la segona, també
a la dreta, ens porta a ca l'Amargant (casa de pagès a l'esquerra),
i seguint recte per la pista, arribem a Caldes de Malavella.
Can Planes
Can Mas
Can Xeliu
Can Pinyoner
Can Ramada
Ca l'Aymeric
Can Grau Mercader
Can Verdaguer
Can Sunyer
Can Ros
Can Gelabert del Bosc
Can Pérez
Ermita de
Ca l'Aluart Sant Sebastià
Can Garolera
Can Matllo
Casa Nova
de l'Aluart
Can Costa
de les Bardisses
Can Pobric
Can Mora
Can Piu
Can Pla
FRANCIAC
Can Raset
Can Matllo Nou
Can Pipe
Mas Cabirol
Can Boades
Can Ferrer
Can Negra
Can Vivè St. Mateu de Franciac
Can Boix
Can Nofre
Granja Thió
Can Vidal
Can Cuní
Can Gelada
Llac del Cigne
VIDRERES
Can Rigau
Can Massic
Can Mataró
Can Roca
Can Llemosina
Can Sant
Can Bonet
Can
Cristófol
Ca l'Esquerrà
Can Riera
Ruta de la riera Benaula
Can Grau Espatllat
Mas Martorell
Can
Maret
Mas de Quart
Can Català
Can Camps
Can Llop
Casa de l'Obra
Can Torres
Can Xandrí
Can Feliu
Can Solà del Bosc
Can Carbó
de la
Roureda
Can Garcia
Can Morell
Can Cervià
Can Bou
Can Fesoler Nou
Can Fesoler
Can Barceló
Can Dèu
Ermita de
Sant Maurici
Can Fill de Déu
Can Mau
Can Puig
Can Pol Can Tarrera
Can
Can Rufí
Pinyoner Nou
Cal Manco
Can Mateu
Can Valentí
Cementiri
Villa Emilia
Casa nova d'en Salom
Can Salom Vell
Can Fornaca
Can Palamós Nou
Can Portavella
Can
Margarit
Ca l'Oller
Can Pastells
Can Ferran
Can Duran
Can Paradeda
Ca l'Ayats
Can Tarnet Ca l'Angelats
Can Vicens
Can
Can PabloLlemosina
Cal Dentista
Can Miro
Casa nova d'en Llop
Ca l'Albertí
Can Mesquita
Can Mamets
Ca l'Avi
Sant Maurici
Mas Gumbau
Can Mascart
Can Frare
Torrent
Can Ramon Pla
Recorregut que s'allunya del nucli urbà fins a trobar la riera
Benaula i els camps de conreu dels voltants. Es passa per diferents
masies mentre es travessen boscos i camps.
Punt de sortida i punt d'arribada: Carrer de les Roques
Tipus de ruta: circular
Llargada aproximada del recorregut: 9,5 km
Desnivell màxim: 40 m
Esforç i dificultat: baixa
Temps total aproximat: 2 h
Senyalització: senyalització vertical i marques de seguiment verdes
i blanques
El camí comença al final del carrer de les Roques i s'enfila per
entre els pins, on trobem un rètol indicador. Passats uns 600 m
arribem a la urbanització d'Aigües Bones i agafem el primer camí
que baixa (carrer de la Benaula). Trencant a l'esquerra trobem un
camí entre l'herba en direcció a la carretera. Un cop travessada
la carretera de Llagostera, agafem una pista de terra, i després de
Can Solà
Granja
Tres Estrelles
Casa Ribes
Can Boada
Can Palamós
Mas Arús
Can Solà
Gros
Can Fugueroles
Can Serra
Can Calot
Cal Rei
Mas Abric
Casa Rosa
d'Israel
Can Roc
Can Roqueta
Ca l'Artau
Can Solà
Can Montros
Ca l'Amargant
Can Pega
Can Massia
Mas Teixidor
Can Figueres
Can Rifa
Can Vila
Xalet
Can Matarò Gispert
l'Era
d'en Suroca
Can Porcell
Can noi Punxo
Granges Teixidor
Can Rabassa
Ca l'Oliveres
l'Era
d'en Gorga
Casa Nova
de l’Estació
Can Bord
CALDES DE
MALAVELLA
Malavella Parc
Can Solà Vell
Can Pallella
Can Cavila
Ca l'Hereu
Can Marquès
Can Tauleria
Can Glaudis
Can Boada
Can Caupena
Can Masnou
Can Vives de Dalt
SANT ANDREU
SALOU
Aigües Bones
Can Senalia
Can Figueretes
Can Croses
Can Bernadi
Villa Martín
de Benaula
Cal Roig
Cal Cerdà
Cal Rajoler
passar pel pont de sobre la riera, entrem al bosc per un camí de
la dreta. Aquí hi ha un altre rètol indicador. Continuem la ruta
cap a la dreta i deixem el bosc per sortir a camps de conreu.
Travessem novament la carretera de Caldes a Llagostera i seguim
per pista. L'últim tram del camí ha coincidit amb la Ruta de les
Ermites. Deixem la Ruta de les Ermites trencant a la dreta on hi
trobem un rètol indicador. Passat 1 km i tot girant cap a l'esquerra,
deixem una casa de pagès i uns camps a la dreta. Després de passar
per dues cases de pagès més, agafem un camí a la dreta i entrem
al bosc. Al cap d'uns 700 m i després de travessar el bosc tornem
a sortir a la urbanització d'Aigües Bones i seguim el carrer recte.
Girant a l'esquerra trobem la pista que ens porta a Caldes de
Malavella. Un cop passat el cementiri, s'arriba al punt de sortida.
Ca l'Estruc
Ca l'Artau
Can Rebaixí
Restauració
1
2
3
4
5
Bars
6
7
8
9
Can Ravellí
Can Figueres
Ca l’Oller
Veïnat de les Mateues, 1, tel. 972 470 257
Quimera (Hotel Melià)
Carretera NII, km 701, tel. 972 181 020
PGA Golf de Catalunya, Casa Club
Ctra. NII, km 701, tel. 972 472 577
Restaurant el Molí de la Selva
Ctra. C35, km. 175, tel. 972 471 500
Restaurant La Thiona
La Thiona, Franciac, Crta NII, km. 703,2,
tel. 972 470 062
Bar- Restaurant Franciac
Crta NII, km. 171, tel. 972 470 211
Bar- Restaurant la Masia
Can Bernadí, Urb. Aigües Bones, tel. 972 472 459
Bar Llac del cigne
Av. Catalunya, s/n, Urb. Llac del Cigne, tel. 972 472 961
Snack Bar El Molí
Ctra. C35, km. 175, tel. 972 471 501
Can Riurans
Can Mir
Can Vendrell
Can Xifra
Molí d'en Poch
Can Pujades
Can Punxó
Can Poch
Mas Feliu
Can
Xiberta
Mas Casanova
Can Pla
Can Matetes
Can Gelabert
Can Carbonell
Can Maimí
Can Caldes
Santa Seclina
Can Garriga
Can Llop
Can Masgrau
Can Carbonell
Can Gelabertó
Ca l'Orri
Can Garriga Nou
Sant Esteve
de Caulers
Can Oms
Mas Andreu
Allotjament
1
2
3
Golf
Can Cabanyils Nou
Hotel Melià Golf Vichy Catalan ****sup
Carretera NII, km 701, tel. 972 181 020
Can Tarrides, turisme rural
Veïnat Baix, 42, tel. 972 470 173 / 610 211 410
Mas Martorell, turisme rural
Franciac, tel. 972 480 359 / 663 138 796
PGA Golf de Catalunya
Ctra. NII, km 701, tel. 972 472 577
Pitch & Putt Franciac
Ctra. NII, km 703, tel. 972 471 028
Can Cabanyils Vell
Can Noguera
Ca l'Adroher
Can Companyó
Grans Camins de l’Aigua: el brollador de la història
Rutes de senderisme i BTT
1
Via Augusta:
Caldes - Riudellots “entorn rural de la plana”
Us proposem combinar el termalisme amb una idíl·lica passejada
per la plana selvatana que us portarà a través de camps i boscos.
Descobrireu algunes masies centenàries que mantenen la seva
activitat agrícola inalterable.
Punt de sortida: Carrer Girona
Tipus de ruta: lineal
Llargada aproximada del recorregut: 6,5 km
Desnivell màxim: 30 m
Esforç i dificultat: molt fàcil
Temps total aproximat en bicicleta: 20 min
Temps total aproximat a peu: 1 h 30 min
Senyalització: senyalització vertical i marques de seguiment grogues
i blaves
Per agafar el camí cal sortir del poble pel carrer Girona, on
trobarem la primera senyal que indica, en sentit nord, el camí
direcció Riudellots de la Selva. Aquest primer tram entre Caldes
de Malavella i Can Solà Gros transcorre per una via pavimentada,
però amb poca densitat de trànsit. El sender segueix el recorregut
de la Via Augusta entre les viles de Caldes de Malavella i
Riudellots de la Selva. Tot i ser un camí que no presenta cap
tipus de complicació de seguiment, el tram comprès entre
2
Via Augusta:
Caldes - Vidreres “la plana serena”
Un passeig molt agradable envoltat d'imatges típiques de la plana.
El que trobareu dependrà en gran mesura de l'època de l'any.
Aquells de vosaltres a qui us agradin els camins planers i sense
dificultat, no ho dubteu.
Punt de sortida: Avinguda de Sant Maurici
Tipus de ruta: lineal
Llargada aproximada del recorregut: 6,3 km
Desnivell màxim: 65 m
Esforç i dificultat: molt fàcil
Temps total aproximat en bicicleta: 20 min
Temps total aproximat a peu: 1 h 30 min
Senyalització: senyalització vertical i marques de seguiment grogues
i blaves
3
Ruta de Terra Negra:
Caldes -Tossa “de les aigües termals a les marines”
Itinerari de nivell mig que travessa el massís de cadiretes, partint
de la plana i arribant a la costa, passant pel Coll de Terra Negra,
punt en el que conflueixen els termes municipals de Caldes,
Llagostera, Vidreres i Tossa de Mar. Part del trajecte coincideix
amb l’antic Camí del Pelegrí de Tossa.
Punt de sortida: Avinguda de Sant Maurici
Tipus de ruta: lineal
Llargada aproximada del recorregut: 25 km
Desnivell màxim: 280 m
Esforç i dificultat: en bicicleta, mig, a peu, difícil
Temps total aproximat en bicicleta: 1 h 34 min
Temps total aproximat a peu: 6 h 15 min
Senyalització: senyalització vertical i marques de seguiment vermelles
i blaves
En aquesta direcció ens acostarem cap a la urbanització Malavella
Parc i, just sortint del poble de Caldes de Malavella, trobarem el
primer senyal. Aquest tram segueix l’itinerari del Camí de Terra
Negra senyalitzat amb fites de fusta i senyals verticals fins al final
del tram. Al iniciar el tram seguirem les indicacions cap a Sant
Maurici i Tossa de Mar fins a passar la urbanització Malavella Parc
i arribar al santuari de Sant Maurici i les restes del castell de
Malavella. A partir d’aquest punt seguirem les indicacions cap a
Santa Seclina i Tossa de Mar.
Rutes de BTT
1
Ruta de Sant Maurici
Ruta curta i de poc desnivell. Transcorre per Caldes i arriba a
l'ermita de Sant Maurici.
Itinerari mitjà. La ruta és molt assequible per a qualsevol mena
d'usuaris , ja que els desnivells no són gaire importants i es tracta
d'una ruta curta. Transcorre íntegrament pel municipi de Caldes
de Malavella. Destaca la presència del santuari de Sant Maurici i
de les restes del castell de Malavella. El paisatge és el típic de la
plana selvatana.
2
Ruta dels camps de l’Onyar
Passa pel municipi veí de Riudellots, en un territori totalment
pla, pel nucli de Franciac, segueix el curs del riu Onyar, paral·lel
al seu recorregut, i bona part del pla de la Selva.
Un dels itineraris més fàcils de tot el Centre BTT/FCC La Selva.
Transcorre entre els municipis de Caldes de Malavella i Riudellots
de la Selva, per un territori totalment planer. L'itinerari destaca
per tres fets: la visita al llogarret de Franciac, presidit per l'església
parroquial; la visió panoràmica de la plana selvatana i el curs del
riu Onyar, que durant un bon tram avança paral·lel a la ruta.
Caldes i la zona dels Camps de l'Onyar encara no està pintat
amb les marques de la Via Augusta (grogues i blaves) i només
disposa de quatre senyals verticals. Seguirem sempre la pista
principal i no la deixarem mai, tret que les indicacions
verticals així ho indiquin. Aproximadament a mig camí
(3 km), el camí creua la via del tren per un pont, i al cap de
2 quilòmetres trobarem un creuament en el què la
senyalització ens indica la direcció a seguir per arribar a
Riudellots de la Selva.
Des d'aquest punt podem desviar-nos del recorregut principal
i seguint la senyalització que marca Sant Mateu de Franciac
i Vilobí d'Onyar anar a veure la Torre Ponça, una masia
fortificada del s. XVI de propietat particular, a uns 1200 m.
Seguint aquesta ruta, a 2 quilòmetres s'arriba a l'església
parroquial de Sant Mateu de Franciac, coneguda des del
s. XIII i fortament remodelada al s. XVIII.
Tornats al recorregut principal enfilem el tram final cap a
Riudellots de la Selva, passant per una zona caracteritzada
per la diversitat de masos i camps de cultiu existents. Aquest
tram discorre per via pavimentada però amb baixa càrrega
de trànsit.
Poc abans d'arribar al nucli de Riudellots de la Selva el camí
travessa el riu Onyar, que drena part de la plana selvatana.
En aquesta direcció ens acostarem cap a la urbanització
Malavella Parc i, just sortint del poble de Caldes de Malavella,
trobarem el primer senyal. No desaprofiteu l'oportunitat, abans
de marxar, de descobrir el ric patrimoni arquitectònic, històric
i termal de la vila de Caldes de Malavella. Malgrat que encara
no està senyalitzat amb pintura, es tracta d'un tram de la Via
Augusta, fet que es constata en la capçalera de les banderoles
de senyalització. El seguiment no presenta cap dificultat, ja
que sempre cal seguir la pista principal i no deixar-la mai,
excepte a la zona d'accés a la urbanització Malavella Parc, on
cal agafar la pista forestal de la dreta i no entrar a la
urbanització. Uns 150 m més endavant trobem una bifurcació.
La pista que puja cap a l'esquerra arriba al santuari de Sant
Maurici (a 600 m), que a tocar també té les restes del castell de
Malavella. La pista que continua recte ens portarà a Vidreres.
Creuarem la carretera de Vidreres i un cop passat Can Poch
creuarem la urbanització Can Carbonell fins arribar a l’església
parroquial de Santa Seclina, documentada al segle XIII, tot i
que l’edifici actual és del s. XVIII.
El camí segueix en sentit sud per una ample pista forestal que
coincideix amb l’antic Camí del Pelegrí de Tossa. Seguirem les
indicacions de Coll de Terra Negra i Tossa de Mar. Cal destacar
la varietat de paisatge en aquest tram de recorregut, la
combinació de pastures amb boscos de sureres a les rodalies
de Caldes de Malavella i la major presència de zones boscoses
a mesura que ens endinsem al massís de Cadiretes.
Un Cop al Coll de Terra Negra seguirem les indicacions de
Tossa de Mar. En aquest tram cal destacar el gran valor natural
del paisatge ja que ens trobem al vell mig del massís de cadiretes,
espai d’interès natural amb vegetació típicament mediterrània.
Al tram final del recorregut el camí es torna més ombrívol i
riberenc ja que ressegueix la riera de Tossa de Mar, creuant-la
diverses vegades i combinant trams de sender amb pista de
terra. Passarem per diferents infraestructures vinculades a l’ús
que es feia de l’aigua de la riera, com la resclosa de Sant Benet
o el molí de Can Garriga. Finalitzarem l’itinerari al conegut
Parc de Sa Riera on gaudirem d’una petita zona humida i zones
de descans i lleure amb la presència de la riera de Tossa i l’arbre
monumental Pi de Can Martí.
Punt de sortida i punt d'arribada: Avinguda de Sant Maurici
Tipus de ruta: circular
Llargada aproximada del recorregut: 8,6 km
Desnivell màxim: 50 m
Esforç i dificultat: mitjà
Temps total aproximat: 40 min
Senyalització: senyalització vertical i marques de seguiment
estàndard de BTT
Punt de sortida i punt d'arribada: Carrer de Girona
Tipus de ruta: circular
Llargada aproximada del recorregut: 16,19 km
Desnivell màxim: 30 m
Esforç i dificultat: mitjà
Temps total aproximat: 1 h 20 min
Senyalització: senyalització vertical i marques de seguiment
estàndard de BTT