29.04.2013 Views

Informe sobre Primeros Auxilios para Centros Docentes Informe ...

Informe sobre Primeros Auxilios para Centros Docentes Informe ...

Informe sobre Primeros Auxilios para Centros Docentes Informe ...

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong><br />

<strong>Primeros</strong> <strong>Auxilios</strong> <strong>para</strong><br />

<strong>Centros</strong> <strong>Docentes</strong><br />

<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong><br />

Primers Auxilis per a<br />

Centres Docents<br />

Programa<br />

d´Educació<br />

per a la Salut<br />

a l´Escola


<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong><br />

<strong>Primeros</strong> <strong>Auxilios</strong> <strong>para</strong><br />

<strong>Centros</strong> <strong>Docentes</strong><br />

Programa<br />

d’Educació<br />

per a la Salut<br />

a l´Escola


INFORME SOBRE PRIMEROS AUXILIOS PARA CENTROS DOCENTES<br />

Edita: Conselleria de Sanitat.<br />

Direcció General de<br />

Salut Pública.<br />

I.S.B.N.: 84-000-111-1<br />

Depósito Legal: V-1745-1999<br />

Maquetación: Meydis<br />

Imprime: Industria Gráfica<br />

Valenciana, S. L.


INFORME SOBRE PRIMEROS AUXILIOS PARA CENTROS DOCENTES<br />

Índice<br />

1 Introducción 5<br />

2 Actuación ante situaciones comunes y frecuentes 6<br />

3 <strong>Primeros</strong> <strong>Auxilios</strong> 7<br />

3.1 Pautas generales de actuación 7<br />

3.2 Valoración inicial ante un accidente 7<br />

3.3 Reanimación 9<br />

3.3.1 Respiración artificial 9<br />

3.3.2 Reanimación cardiopulmonar 10<br />

4 Cuerpos extraños 12<br />

4.1 Vías respiratorias 12<br />

4.2 Nariz y oídos 14<br />

4.3 Ojos 14<br />

5 Picaduras y mordeduras de animales 15<br />

5.1 Picaduras 15<br />

5.2 Mordeduras 15<br />

6. Traumatismos, heridas y hemorragias 16<br />

6.1 Traumatismos 16<br />

6.2 Heridas 16<br />

6.2.1 Situaciones especiales 17<br />

6.3 Hemorragias: 17<br />

6.3.1 Hemorragias externas 18<br />

6.3.2 Hemorragias internas 18<br />

6.3.3 Situaciones especiales 19<br />

7 Quemaduras y lesiones eléctricas e insolaciones 20<br />

7.1 Quemaduras 20<br />

7.2 Lesiones eléctricas 20<br />

7.3 Insolaciones y otros accidentes producidos por el calor 21<br />

8 Intoxicaciones 22<br />

9 Traslado de un accidentado a un Centro Sanitario 23<br />

10 Botiquín escolar 24<br />

Bibliografía 25


INFORME SOBRE PRIMEROS AUXILIOS PARA CENTROS DOCENTES<br />

1<br />

Introducción<br />

En los centros docentes, como en otros ámbitos de la vida<br />

cotidiana, pueden presentarse en ocasiones situaciones<br />

de emergencia, más o menos graves, en las que no siempre<br />

sabemos cual es la actuación adecuada. Estas pueden<br />

implicar un cierto grado de ansiedad, alarma y falta de<br />

seguridad <strong>sobre</strong> que es lo más adecuado hacer, de manera<br />

más o menos urgente.<br />

La normal preocupación de cualquier ser humano por socorrer<br />

a otro en una situación de riesgo y la responsabilidad<br />

profesional añadida, explica la demanda que el sector<br />

docente expresa con frecuencia, respecto a su mejoría en<br />

la información <strong>sobre</strong> temas relacionados con primeros<br />

auxilios.<br />

Esta publicación se propone ofrecer la información básica,<br />

necesaria <strong>para</strong> responder de la manera más apropiada<br />

ante situaciones de urgencia.<br />

Somos conscientes de que la descripción de problemas y<br />

la descripción de actuaciones no es exhaustiva. Natural-<br />

mente, es posible que ocurran urgencias no recogidas en<br />

este manual. Sin embargo, creemos que se han aborda-<br />

5<br />

do las más frecuentes y también las más graves, ya que a pesar de<br />

que se presentan en pocas ocasiones, su propia severidad exige una<br />

respuesta correcta e inmediata.<br />

Es evidente que en momentos en los que se produce la emergencia el<br />

tiempo y la claridad en la respuesta es fundamental. Las destrezas<br />

necesarias <strong>para</strong> afrontar los primeros auxilios hacen necesario que los<br />

contenidos de este manual se trabajen de una manera práctica con la<br />

ayuda de los profesionales sanitarios del centro de salud.<br />

Evidentemente no debemos esperar a que ocurra un accidente <strong>para</strong><br />

consultar las medidas a aplicar sino que una lectura/estudio previo nos<br />

ayudará a afrontar las emergencias con más seguridad.<br />

Los alumnos en función de su edad y por tanto de sus capacidades,<br />

también deben participar en el aprendizaje de las medidas a aplicar<br />

ante cualquier situación de emergencia.<br />

Deseamos que esta monografía contribuya a resolver una de las demandas<br />

informativas más reiteradas por el sector educativo.


INFORME SOBRE PRIMEROS AUXILIOS PARA CENTROS DOCENTES<br />

2<br />

Actuación ante<br />

situaciones comunes y<br />

frecuentes<br />

Con cierta frecuencia se producen en los niños y niñas una<br />

serie de síntomas que deben ser tenidos en cuenta. En<br />

estos casos se avisará a la familia siempre, bien sea en el<br />

momento en que se detecten o, en caso de ser leves, al<br />

finalizar la jornada escolar. Las que suelen darse con más<br />

frecuencia son:<br />

Fiebre: Si la fiebre es superior a 38ºC. se avisará a la<br />

familia inmediatamente. Mientras llegan a recoger al<br />

escolar, aplicaremos medios físicos como paños fríos en<br />

la cabeza y se evitará utilizar analgésicos o antipiréticos<br />

sin consultar a la familia o al médico.<br />

Dolor, de cabeza, abdominal, etc.: Si el dolor aparece<br />

tras un golpe se debe mantener en observación al<br />

niño o niña y avisar a la familia. Si persiste y no cede<br />

espontáneamente, contactar con los servicios sanitarios.<br />

Si aparece espontáneamente, mantener en observación<br />

y si persiste, avisar a la familia. No utilizar nunca<br />

analgésicos sin consultar a la familia o al médico. En<br />

caso de dolor abdominal, no dar líquidos ni alimentos.<br />

Vómitos: Si se producen tras un golpe en la cabeza<br />

o con fiebre elevada y dolor de cabeza, contactar con<br />

6<br />

servicios sanitarios <strong>para</strong> consultar el tipo de actuación a seguir o<br />

traslado y avisar a la familia. Si el vómito se produce espontáneamente<br />

o tras un golpe en el cuerpo, excepto en la cabeza, mantener<br />

en observación y si no se repite y el niño o la niña se recupera,<br />

avisar a la familia al finalizar la jornada. Si los vómitos no cesan<br />

contactar con los servicios sanitarios y avisar a la familia.<br />

Diarrea: Si se trata de una deposición única, mantener en observación,<br />

avisando a la familia al finalizar la jornada. Si se trata de<br />

varias deposiciones continuadas, avisar a la familia.<br />

Mareos y lipotimias (desmayo): Es una pérdida temporal de consciencia<br />

menor de cinco minutos. Puede comenzar con sensación<br />

de vértigo, mareo o inestabilidad, palidez, sudoración y piel fría. El<br />

pulso es débil y pueden aparecer náuseas.<br />

Colocar a la victima acostada en un lugar fresco y aireado, con las<br />

piernas elevadas. Aflojar la ropa en cuelIo, pecho y cinturón. Una vez<br />

recuperado la consciencia, no debe permitirse la incorporación<br />

durante unos minutos sino que se efectuará lentamente y en varias<br />

fases. Si se recupero, notificarlo a la familia al finalizar la jornada. De<br />

lo contrario, o si el desmayo se prolonga más de 5 minutos avisar a<br />

la familia y a ser posible que faciliten el nombre del centro sanitario<br />

al que hay que trasladar al niño o niña.


INFORME SOBRE PRIMEROS AUXILIOS PARA CENTROS DOCENTES<br />

3<br />

<strong>Primeros</strong> auxilios<br />

Entendemos por primeros auxilios los cuidados a un lesionado<br />

o accidentado hasta que pueda ser atendido por personal<br />

sanitario con el objetivo de no agravar el estado de<br />

salud de la persona lesionada, así como asegurar el traslado<br />

en condiciones adecuadas.<br />

Para asegurar una correcto actuación debemos tener en<br />

cuenta que es necesario: Actuar con tranquilidad, hacer<br />

solo lo que verdaderamente se sepa, y pedir ayuda al personal<br />

sanitario.<br />

En caso de necesitar una ambulancia, esta será localizada<br />

por el servicio sanitario con el que hayamos contactado.<br />

3.1 Pautas generales de actuación<br />

Proteger, tanto a la persona lesionada como el área<br />

del accidente, <strong>para</strong> evitar que se produzca un nuevo<br />

accidente por las mismas causas o que sufra nuevos<br />

daños la persona accidentado.<br />

Alertar, avisando rápidamente a los servicios de socorro,<br />

indicando:<br />

7<br />

- Lugar del accidente, lo más detallado posible.<br />

- Tipo de accidente o urgencia.<br />

- Número de personas que necesitan asistencia.<br />

- Circunstancias que pueda agravar la situación.<br />

- Grado de urgencia, si es posible su valoración.<br />

- Identificarnos y no cortar la comunicación hasta que nos lo indiquen,<br />

puesto que pueden ser necesario aportar datos complementarios,<br />

- Avisar a padres o familiares del accidentado cuando sea posible.<br />

Socorrer, valorando la situación. En caso de que haya varias Víctimas,<br />

actuaremos en orden de prioridades de urgencia. Extremaremos<br />

el cuidado en el manejo de la víctima al mismo tiempo que tratamos<br />

de tranquilizarla y no intentaremos el traslado sino es en<br />

condiciones adecuadas.<br />

3.2 Valoración inicial ante un accidente<br />

Deberemos obtener información <strong>sobre</strong> los daños sufridos <strong>para</strong> lo cual<br />

hablaremos y preguntaremos a la víctima, y si no nos responde comprobaremos<br />

si está consciente o no dándole pequeños golpecitos en<br />

la cara y observar si mueve los párpados. Si no responde a estos estímulos<br />

la víctima esta inconsciente por lo que pasaremos a comprobar<br />

si respira.


INFORME SOBRE PRIMEROS AUXILIOS PARA CENTROS DOCENTES<br />

Cómo comprobar la respiración en una persona inconsciente:<br />

- Mirar si mueve el pecho.<br />

- Escuchar la salida del aire.<br />

- Sentir el aire caliente que expulsa.<br />

Si no observamos nada de lo mencionado, es que no respira. Inmediatamente<br />

comprobaremos si tiene pulso.<br />

Cómo comprobar el pulso:<br />

- Colocar los dedos índice y corazón en el cuello, al lado y por debajo de<br />

la nuez de Adán.<br />

- Colocar el oído <strong>sobre</strong> el pecho de la víctima (en niños o niños muy<br />

pequeños).<br />

Si no sentimos o escuchamos los latidos de la víctima es que no tiene<br />

pulso, lo que implica <strong>para</strong>da cardiaca.<br />

8<br />

Gráfico 1: Primera valoración del accidentado


INFORME SOBRE PRIMEROS AUXILIOS PARA CENTROS DOCENTES<br />

La posición lateral de seguridad consiste en colocar a la persona<br />

víctima de modo que no comprometa la columna vertebral, el<br />

cuello o el cráneo, en una superficie plano, de costado y con la<br />

cabeza ladeado, con lo que podemos evitar posibles complicaciones<br />

de obstrucción de las vías respiratorias por vómitos o la lengua.<br />

(Dibujo 1).<br />

Dibujo 1: Posición lateral de seguridad<br />

3.3 Reanimación de una persona accidentada<br />

Como se refleja en el apartado anterior cuando un accidentado no respira<br />

hay que realizar maniobras de reanimación.<br />

Posición de reanimación: (Dibujo 2)<br />

- Colocar a la víctima en una superficie plana y dura, tendido boca arriba.<br />

- Echar la cabeza de la víctima hacia atrás, y abrirle la boca.<br />

9<br />

- Limpiar la boca de vómitos u objetos extraños.<br />

Dibujo 2: Posición de reanimación<br />

- Colocarse arrodillado a la altura de los hombros de la víctima.<br />

3.3.1 Respiración artificial<br />

Después de colocar a la víctima y nosotros mismos en posición de reanimación,<br />

iniciaremos la respiración artificial propiamente dicha:<br />

- Pinzar la nariz con los dedos de la mano que sujeta la frente.<br />

- Mantener la boca abierta con la otra mano.<br />

- Llenarse los pulmones de aire e insuflarlo a través de la boca de la<br />

víctima con fuerza.


INFORME SOBRE PRIMEROS AUXILIOS PARA CENTROS DOCENTES<br />

- Efectuar dos insuflaciones completas y seguidas boca a boca.<br />

- Si no entra el aire en los pulmones, repetir la operación anterior.<br />

- Si sigue sin entrar aire, efectuar la maniobra de desobstrucción hasta<br />

que entre el aire de las dos insuflaciones. (Ver capítulo 4: Cuerpos<br />

extraños. Apartado 4.1 Vías respiratorias, página 15).<br />

- Si ha entrado aire en los pulmones de la víctima, volver a comprobar<br />

si respira.<br />

- Repetir la insuflación cada 5 segundos (12 veces por minuto).<br />

- Comprobar si respira cada 3 minutos.<br />

- Cesar las insuflaciones en el momento que veamos que vuelve a respirar<br />

o es atendido por servicios sanitarios.<br />

3.3.2 Reanimación cardio-pulmonar o cómo hacer la respiración<br />

artificial y el masaje cardiaco a la vez (Dibujo 3)<br />

- Colocarnos en posición de reanimación.<br />

- Colocarse arrodillado a la altura de los hombros de la víctima.<br />

- Colocar las manos en el pecho de la víctima a la altura del final del<br />

esternón (centro del pecho). Si el niño o la niña es menor de 8 años,<br />

se utiliza sólo una mano.<br />

- Comprimir el pecho, transmitiendo el peso del cuerpo a través de los<br />

brazos estirados, hundiendo el pecho de la víctima entre 3 a 5 centímetros<br />

(según la edad, cuanto más mayor, más presión).<br />

10<br />

- Comenzar realizando 2 respiraciones, seguidas a continuación de 15<br />

compresiones del pecho.<br />

- Hacer 4 ciclos completos cada minuto.<br />

- Si hay dos personas <strong>para</strong> realizar la reanimación cardiopulmonar,<br />

la secuencia es:<br />

Será comenzar con 2 insuflaciones, alternando a continuación 5<br />

compresiones y 1 insuflación, repitiendo esta secuencia 12 veces por<br />

minuto.<br />

- Comprobar el pulso cada 3 minutos.<br />

- Cesar las compresiones en el momento que veamos que ha recuperado<br />

el pulso o es atendido por servicios sanitarios.<br />

- Si a recuperado el pulso pero no ha recuperado la respiración, continuar<br />

con maniobras de respiración artificial hasta que la recupere también,<br />

sin dejar de comprobar el pulso y la respiración cada tres minutos.<br />

- Cesar las insuflaciones en el momento que veamos que vuelve a respirar<br />

o es atendido por servicios sanitarios.


INFORME SOBRE PRIMEROS AUXILIOS PARA CENTROS DOCENTES<br />

Dibujo 3: Reanimación cardio-pulmonar<br />

11


INFORME SOBRE PRIMEROS AUXILIOS PARA CENTROS DOCENTES<br />

4<br />

Cuerpos extraños<br />

Se denomina cuerpo extraño cualquier sustancia u objeto<br />

alojado en un lugar del organismo. Pueden localizarse en:<br />

4.1 Vías respiratorias<br />

Impidiendo o dificultando la entrada de aire en los pulmones.<br />

La obstrucción puede ser total o parcial, pudiendo llegar<br />

a producir asfixia.<br />

La conducta a seguir será la siguiente:<br />

Si la persona está consciente los síntomas son: tos,<br />

ruidos al entrar y salir el aire, dificultad en la respiración<br />

y cambio de la coloración en la piel y las mucosas.<br />

Para ayudarle a expulsarlo deberemos:<br />

- Animarle a que tosa.<br />

- No dar nunca golpes en la espalda si la persona está en<br />

posición erguida.<br />

- No hurgar en la boca <strong>para</strong> tratar de extraer el objeto, pues<br />

podríamos introducirlo más profundamente.<br />

12<br />

- En lactantes o niños pequeños, colocarse sentado en una silla, con el<br />

niño (tumbado boca abajo) <strong>sobre</strong> las rodillas y el cuerpo de este colgando<br />

hacia abajo. En esta posición, golpear a la altura de los omoplatos<br />

(centro de la espalda). (Dibujo 4).<br />

- En niños más grandes o adultos, proceder o realizar la maniobra de<br />

desobstrucción (Heimlich), cogiendo a la víctima desde la espalda y<br />

colocando nuestras manos unidas a la altura de la boca del estómago,<br />

presionando hacia nosotros y hacia arriba con contracciones fuertes<br />

y rápidas (series de 6 contracciones), hasta conseguir que expulse<br />

el objeto motivo de la obstrucción. (Dibujo 5).<br />

- Mientras tanto, y si no se consigue la rápida desobstrucción, alguna otra<br />

persona deberá avisar a un servicio e urgencias.<br />

Dibujo 4: Desobstrucción en lactantes o niños pequeños


INFORME SOBRE PRIMEROS AUXILIOS PARA CENTROS DOCENTES<br />

Dibujo 5: Maniobra de Heimlich en personas conscientes<br />

Si la persona está inconsciente puede existir la presencia visible<br />

de objetos en la boca o garganta, dificultad o ausencia de respiración<br />

cambio de la coloración en la piel las mucosas y dificultad<br />

o imposibilidad de hacer entrar aire en los pulmones al realizar la respiración<br />

artificial en caso de necesidad.<br />

Dibujo 6: Maniobra de Heimlich en personas inconscientes<br />

13<br />

- Realizar la comprobación de respiración (página 10).<br />

- Si no se consigue que el aire insuflado entre en los pulmones de la víctima,<br />

tras haber comprobado que la colocación de esta es la correcta<br />

y que no existen objetos en el interior de la boca que lo impidan, proceder<br />

a realizar la maniobra de desobstrucción o de Heimlich en personas<br />

inconscientes (Dibujo 6).<br />

- Colocar a la víctima acostado boca arriba en una superficie lisa y dura.<br />

- Ladear la cabeza de la víctima y colocarse a horcajadas <strong>sobre</strong> esta.<br />

- Colocar el puño <strong>sobre</strong> la boca del estómago (al final del esternón),<br />

apoyando la otra mano encima y con nuestros brazos estirados.<br />

- Realizar compresiones, presionando hacia abajo y hacia la cabeza<br />

de la victima con contracciones fuertes y rápidas (series de 6 contracciones),<br />

hasta conseguir que expulse el objeto motivo de la obstrucción.<br />

- Revisar frecuentemente la boca de la víctima a la búsqueda de objetos<br />

extraños expulsados, y comprobar a su vez si respira o en caso<br />

negativo,si podemos hacer entrar aire en los pulmones, que será señal<br />

de que hemos conseguido la desobstrucción.<br />

- En caso de que no respire espontáneamente, realizar respiración artificial<br />

y masaje cardiaco si fuera necesario. (Ver apartado 3.3.2 <strong>sobre</strong><br />

Reanimación pulmonar, página 13).


INFORME SOBRE PRIMEROS AUXILIOS PARA CENTROS DOCENTES<br />

- Mientras tanto, alguno otra persona deberá avisar a un servicio de<br />

urgencias.<br />

4.2 Nariz y oídos<br />

4.3 Ojos<br />

- No intentar extraer nunca si presenta la más mínima dificultad de<br />

extracción.<br />

- Si se trata de un cuerpo extraño en la nariz, animar a que expulse<br />

aire fuertemente por ese orificio, <strong>para</strong> tratar de expulsarlo de esta<br />

manera.<br />

- En caso de que no lo pueda expulsar, trasladar al centro sanitario<br />

correspondiente. Generalmente no se trata de una situación de primera<br />

urgencia.<br />

- Si el cuerpo extraño se encuentra localizado en la parte anterior del glo -<br />

bo ocular, lo intentaremos extraer primero con abundantes gotas de<br />

agua destilada o suero fisiológico, haciendo mover el ojo de una lado<br />

a otro <strong>para</strong> que sea expulsado por si solo. Si no fuera expulsado así,<br />

lo intentaremos extraer con la punta de una gasa estéril o con el borde<br />

de un pañuelo limpio.<br />

- Si no logramos verlo, pero persisten las molestias (picor, sensación<br />

de escozor, lagrimeo, etc.), buscaremos en la cara interna de los párpados,<br />

primero en el inferior y luego en el superior, extrayéndolo de la<br />

misma manera.<br />

14<br />

- Si no se puede extraer con la máxima facilidad, tapar el ojo con una<br />

gasa y trasladar al centro sanitario correspondiente.<br />

- Si se trata de una substancia líquida, lavaremos el ojo abundantemente<br />

con chorro de agua durante al menos 10 minutos, y a continuación<br />

taparemos y trasladaremos al centro sanitario. Si se trata de<br />

ácido sulfúrico, secar bien con una gasa o trozo de tela el globo ocular<br />

y el interior de los párpados y trasladar urgentemente a un centro<br />

sanitario.


INFORME SOBRE PRIMEROS AUXILIOS PARA CENTROS DOCENTES<br />

5<br />

Picaduras y<br />

mordeduras<br />

de animales<br />

5.1 Picaduras<br />

Generalmente, tan sólo producen efectos locales, como<br />

enrojecimiento, tumefacción, dolor, rubor, escozor y picor.<br />

- Si aparece el aguijón en el punto de la herida, tan sólo<br />

intentaremos extraerlo si resulta muy fácil.<br />

- Aplicaremos elementos fríos <strong>sobre</strong> la picadura, como<br />

hielo, alcohol o agua fría.<br />

- En las picaduras de abejas o avispas, colocaremos una<br />

compresa con amoníaco, con objeto de calmar el picor y<br />

el dolor.<br />

- Nunca se debe raspar la herida ni aplicar barro.<br />

Situaciones especiales de gravedad<br />

En caso de haber sufrido picaduras múltiples, o si se<br />

produce una reacción alérgica intensa, pueden aparecer<br />

síntomas como:<br />

15<br />

- Prurito generalizado.<br />

- Edema (hinchazón) en cara y labios.<br />

- Dificultad en la respiración.<br />

- Colapso grave (shock alérgico).<br />

En estos casos, trasladaremos urgentemente a la víctima a un servicio<br />

de urgencias. Se procederá a la reanimación cardiopulmonar si fuera<br />

necesario.<br />

5.2 Mordeduras<br />

- Trataremos la herida de la manera indicada. (Ver apartado 6.2 <strong>sobre</strong><br />

‘Heridas’, página 22).<br />

- No sacrificar al animal, pues es muy importante su observación<br />

durante el periodo de incubación de rabia (aproximadamente 15 días).<br />

- A continuación, trasladaremos al herido al centro sanitario.


INFORME SOBRE PRIMEROS AUXILIOS PARA CENTROS DOCENTES<br />

6<br />

Traumatismos, heridas y hemorragias<br />

6.1 Traumatismos<br />

Son lesiones producidas por la acción de algún agente físico<br />

<strong>sobre</strong> el sistema osteoarticular y muscular. Podemos<br />

diferenciar cuatro tipos de lesiones traumáticas:<br />

Contusión: lesión poco intensa, producida por un traumatismo,<br />

sin rotura de la piel.<br />

Esguince: Desgarro o estiramiento forzado de un ligamento,<br />

músculo o tendón.<br />

Luxación: Salida de un hueso de su articulación.<br />

Fractura: Rotura de un hueso. Cuando es abierta se<br />

visualizarán, a través de la herida, fragmentos del<br />

hueso fracturado.<br />

Los síntomas generales de cualquier traumatismo son:<br />

dolor, hinchazón, enrojecimiento o hematomas y dificultad<br />

o imposibilidad de movimiento. Dependiendo de la gravedad,<br />

estos síntomas serán más o menos intensos.<br />

16<br />

Cómo actuar:<br />

- Aplicar compresas de agua fría o una bolsa con hielo.<br />

- Si la lesión es en una extremidad, mantener esta en reposo y elevada.<br />

- No aplicar nunca calor en la zona.<br />

- Si es en la cabeza, mantener en observación y si aparecen síntomas<br />

de confusión y desorientación, vómitos o pérdida de consciencia, trasladar<br />

urgentemente al centro sanitario correspondiente.<br />

- Si existe una herida o hemorragia, tratarla, teniendo mucho cuidado en<br />

la manipulación <strong>para</strong> no agravar la lesión.<br />

- No dar de comer o beber a la víctima (podría necesitar una intervención<br />

quirúrgica).<br />

- Si la gravedad de los síntomas lo aconsejan trasladar inmediatamente<br />

a un centro sanitario de urgencias. En cualquier caso, y si el traumatismo<br />

no fuera grave, avisar a la familia <strong>para</strong> que traslade a un<br />

centro sanitario al finalizar la jornada escolar.<br />

6.2 Heridas<br />

Sus síntomas son: dolor, hemorragia y se<strong>para</strong>ción de bordes. La gravedad<br />

vendrá determinada por la localización, profundidad y extensión.


INFORME SOBRE PRIMEROS AUXILIOS PARA CENTROS DOCENTES<br />

Cómo actuar:<br />

- Lavarse las manos con agua y jabón antes de actuar. Utilizar guantes<br />

siempre que sea posible.<br />

- Lavar la herida con agua a chorro y jabón, tratando de eliminar restos<br />

de cuerpos extraños, tal como arena, piedrecitas, etc.<br />

- Secar bien con una gasa y aplicar un antiséptico. No aplicar directamente<br />

con el dispensador, sino con una gasa.<br />

- Cubrir con una gasa y es<strong>para</strong>drapo.<br />

- No utilizar nunca algodón ni pomadas.<br />

- Si existen objetos extraños adheridos, no intentar arrancarlos ni extraerlos.<br />

- Si la herida es importante en cuanto a superficie o profundidad, trasladar<br />

a un centro sanitario.<br />

- En caso de presentarse hemorragia, actuar según el protocolo. (Ver<br />

apartado 6.3 <strong>sobre</strong> Hemorragias, página 23).<br />

6.2.1 Situaciones especiales<br />

Arrancamientos y amputaciones:<br />

- En caso de se<strong>para</strong>ción parcial o incompleta de un miembro o masa<br />

muscular, no se arrancará o se<strong>para</strong>rá, respetando toda unión por<br />

pequeña que sea.<br />

17<br />

- En caso de se<strong>para</strong>ción total (amputación), se tratará la hemorragia<br />

(Ver capitulo ‘Hemorragias’), y a ser posible se recogerá la parte amputada,<br />

envolviéndola en gasas y plásticos, trasladándola sumergida en<br />

hielo o agua fría junto con la víctima hasta el centro sanitario correspondiente.<br />

Heridas perforantes en tórax o abdomen: Taponaremos parcialmente<br />

la herida, cubriéndola con asas estériles, no intentaremos<br />

extraer algún posible objeto que este clavado y trasladaremos a<br />

la victima semisentada, si la herida es abdominal y acostada con las<br />

rodillas flexionadas si es torácica.<br />

Heridas penetrantes en la cabeza:<br />

- Comprobar las constantes vitales y tratar de asegurarlas.<br />

- No se debe tocar a la víctima hasta la llegada de un servicio sanitario<br />

de urgencias.<br />

6.3 Hemorragias<br />

Consiste en la perdida de sangre, tras la rotura de los conductos u órganos<br />

por la que circula.<br />

Las hemorragias, según su localización, pueden ser principalmente de<br />

dos tipos:<br />

Externas cuando la sangre sale al exterior a través de la piel dañada.


INFORME SOBRE PRIMEROS AUXILIOS PARA CENTROS DOCENTES<br />

Internas cuando la hemorragia se produce en el interior del cuerpo.<br />

Las internas, a su vez pueden div irse en dos clases:<br />

- En las que la sangre sale al exterior a través de los orificios naturales<br />

(exteriorizadas).<br />

- Y en las que la sangre no sale al exterior (no exteriorizadas).<br />

Cómo actuar:<br />

6.3.1 Hemorragia externa:<br />

Presión directa <strong>sobre</strong> la herida: Se realizará con la mano, colocando<br />

a ser posible <strong>sobre</strong> la herida una gasa estéril. En caso de no<br />

disponer de esta, cualquier trozo de tela limpio. Si se empapa de<br />

sangre, no retiraremos la gasa o tela, sino que colocaremos otra<br />

encima y continuaremos la presión. Se debe mantener como mínimo<br />

durante 10 minutos.<br />

Si no cede o es muy intensa trasladaremos urgentemente a la víctima<br />

hasta el centro sanitario, sin detener la presión directa <strong>sobre</strong> la<br />

herida.<br />

Elevación de la extremidad. En caso de que la hemorragia sea<br />

intensa, la presión directa en una extremidad se acompañará con<br />

la elevación de la mencionada extremidad, <strong>para</strong> hacer descender la<br />

presión de la sangre que llego a la herida.<br />

18<br />

Torniquete. Tan sólo se debe colocar un torniquete en caso de<br />

extrema gravedad, como podía ser una amputación. Si debiéramos<br />

colocar un torniquete, el traslado será de máximo urgencia.<br />

Se coloca por encima de la herida (entre la herida y el corazón),<br />

bien <strong>sobre</strong> el muslo o el brazo, con un trozo de tela ancha y un trozo<br />

de palo <strong>para</strong> apretar, fijándolo cuando observemos que ha deja -<br />

do de salir sangre.<br />

Una vez detenida una hemorragia, se colocará a la víctima tapado<br />

(<strong>para</strong> que no pierda calor), acostada boca arriba y con las piernas<br />

elevadas y la cabeza ladeado (posición <strong>para</strong> prevenir el shock),<br />

manteniendo esta posición en el traslado.<br />

6.3.2 Hemorragia interna:<br />

En el caso de hemorragia procedente del a<strong>para</strong>to digestivo,<br />

puede presentar vómitos con sangre. Debemos colocar a la víctima<br />

acostada con la cabeza ladeada y las rodillas flexionadas.<br />

En el caso de hemorragia procedente del a<strong>para</strong>to respiratorio,<br />

puede aparecer sangre por la boca mezclado con mucosidad o<br />

espuma, de color rojo intenso y acompañada de tos, colocar a la víctima<br />

semisentada, tapada y con la cabeza ladeada.<br />

- Trasladar a un centro sanitario de urgencias, vigilando las constantes<br />

vitales (respiración, pulso y consciencia).


INFORME SOBRE PRIMEROS AUXILIOS PARA CENTROS DOCENTES<br />

6.3.3 Situaciones especiales:<br />

Otorragia es la salida de sangre por el oído y cuando se produce de<br />

forma espontánea, suele ser de poca gravedad. Limpiar el oído,<br />

proteger con una gasa estéril y remitir al centro sanitario correspondiente.<br />

Cuando se produce tras un golpe en la cabeza, puede ser síntoma<br />

de fractura de base de cráneo (máximo gravedad). Se colocará a la<br />

víctima en posición lateral de seguridad (página 1 l), <strong>sobre</strong> el oído sangrante,<br />

se colocará una almohadilla -bajo la cabeza y se trasladará<br />

en esta posición con extremo cuidado de mover lo más mínimo la<br />

cabeza. No se taponará el oído sangrante. Se vigilarán las constantes<br />

vitales (respiración, pulso y consciencia) mientras se pre<strong>para</strong><br />

el traslado y durante este.<br />

Epistaxis es la salida de sangre por la nariz. No suele ser un problema<br />

grave, aunque en algunos casos sea muy espectacular.<br />

Cuando sé produce de forma espontánea, limpiar la fosa nasal sangrante,<br />

mediante la expulsión brusca de aire, tapando la fosa que no<br />

sangre. A continuación con el dedo, comprimir la fosa sangrante,<br />

contra el tabique nasal, al menos durante 5 minutos, con la víctima<br />

sentado y con la cabeza ligeramente inclinada hacia delante.<br />

Cuando se ha producido tras un golpe, realizar las mismas actuaciones<br />

descritas anteriormente y en caso de que no cese la hemorragia,<br />

taponar con una gasa estéril impregnada de agua oxigenada,<br />

19<br />

introduciéndola poco a poco por la fosa nasal. En caso de que se<br />

impregne de sangre, no quitarla, sino que colocaremos otra a continuación.<br />

En todos los casos, avisar a la familia y trasladar a un centro<br />

sanitario, especialmente si no cesa la hemorragia.


INFORME SOBRE PRIMEROS AUXILIOS PARA CENTROS DOCENTES<br />

7<br />

Quemaduras,<br />

lesiones eléctricas<br />

e insolaciones<br />

7. 1. Quemaduras<br />

Son las lesiones producidas en la piel o las mucosas por<br />

efecto de agentes químicos (substancias corrosivas) o<br />

agentes físicos (calor o electricidad). Los tipos y la gravedad<br />

de las quemaduras vendrá determinado por la profundidad,<br />

la extensión y la localización de estas.<br />

Cómo actuar:<br />

- Enfriar la zona afectada, colocándola bajo el chorro de<br />

agua fría durante al menos 10 minutos (hasta que desaparezca<br />

el dolor).<br />

- En caso de quemaduras por substancias corrosivas,<br />

ampliar este intervalo hasta 15 o 20 minutos. No frotar la<br />

quemadura.<br />

- Cubrir la zona afectada con gasas estériles, o en su defecto,<br />

trozos de tela muy limpios (sábanas, pañuelos, etc.).<br />

- No tratar de arrancar la ropa si estuviera adherida a la<br />

piel. Solamente se tratará de quitar si está impregnado<br />

de substancias corrosivas.<br />

20<br />

- Si la quemadura es extensa, cubrir la zona afectada con tela o sábanas<br />

limpias empapadas en agua fresca Valorar el estado general de la<br />

víctima, comprobando sus constantes vitales y asegurando la respiración.<br />

- Avisar a la familia y trasladar al centro sanitario correspondiente, según<br />

el tipo de quemadura (gravedad), lo antes posible en posición <strong>para</strong><br />

prevenir el shock.<br />

7.2 Lesiones eléctricas<br />

Son las lesiones producidas por el efecto de la electricidad en el cuerpo.<br />

Pueden ser de dos tipos : locales y generales.<br />

Cómo actuar:<br />

En caso de lesiones locales, cuando la víctima no ha perdido la consciencia<br />

y no ha quedado enganchado a la corriente eléctrica, debemos<br />

tratar la quemadura y trasladar al centro sanitario correspondiente.<br />

En caso de pérdida de conocimiento y/o si la víctima esta enganchada<br />

a la corriente eléctrica:<br />

- Desconectar la corriente antes de tocar a la víctima (peligro de transmisión<br />

al socorrista).<br />

- Si no es posible, apartar a la víctima con un polo seco, cuerdas, etc.,<br />

sin tocar a la víctima con nuestras manos.


INFORME SOBRE PRIMEROS AUXILIOS PARA CENTROS DOCENTES<br />

- En caso de no tener respiración y/o pulso es muy importante iniciar la<br />

reanimación enseguida y seguirla hasta que se recupere o se hagan<br />

cargo los servicios sanitarios.<br />

- Trasladar al centro sanitario correspondiente, aunque las lesiones<br />

sean mínimas, pues podrían aparecer tardíamente.<br />

Estas últimas indicaciones son igualmente válidas en el caso de que<br />

una persona haya sido alcanzada por un rayo.<br />

7.3 Insolaciones y otros accidentes producidos por el calor<br />

Son trastornos producidos por exposición prolongado al sol o altas temperaturas<br />

ambientales, que se manifiestan por una gran variedad de<br />

síntomas como dolor de cabeza, cara congestionada, sensación de<br />

fatiga y sed intensa, confusión, fiebre, náuseas y vómitos, calambres<br />

musculares, convulsiones, etc. Pueden producirse asimismo alteraciones<br />

de las constantes vitales (consciencia, respiración y circulación).<br />

Cómo actuar:<br />

- Trasladar a la víctima a un lugar fresco y ventilado, situado a la sombra.<br />

- Colocar en posición acostada.<br />

- Mojar la cabeza y el cuerpo con agua fría, abanicándole <strong>para</strong> refrescarle.<br />

21<br />

- Dar de beber agua fresca en pequeños sorbos.<br />

- Trasladar a un centro sanitario si los síntomas son importantes o<br />

aumentan en intensidad.


INFORME SOBRE PRIMEROS AUXILIOS PARA CENTROS DOCENTES<br />

8<br />

Intoxicaciones<br />

Ingestión de un producto tóxico (medicamentos, productos<br />

de limpieza, setas, derivados del petróleo, etc.), que<br />

pueden provocar importantes daños en el cuerpo. La importancia<br />

vendrá determinada por la naturaleza y la cantidad<br />

del producto ingerido.<br />

Los síntomas más característicos serán: Náuseas, vómitos,<br />

dolores abdominales, diarrea, etc. Disminución o pérdida<br />

de consciencia, convulsiones, etc. Alteración de la frecuencia<br />

respiratoria, dificultad respiratoria, etc. Quemaduras<br />

en la boca.<br />

Cómo actuar:<br />

- Tratar de identificar el tóxico ingerido.<br />

- Llamar al Centro de Información Toxicológica, aportando<br />

todos los datos posibles.<br />

- Seguir estrictamente las instrucciones recibidas de este<br />

Centro.<br />

22<br />

- Como regla general, no provocar el vómito, salvo en de intoxicación por<br />

medicamentos y sólo si la víctima esta consciente y actuamos rápidamente<br />

tras la ingestión.<br />

- Organizar el traslado a un centro sanitario de urgencias, llevando el<br />

envase del producto ingerido, o muestras de vómitos si los hubiera.


INFORME SOBRE PRIMEROS AUXILIOS PARA CENTROS DOCENTES<br />

9<br />

Traslado de un<br />

accidente a un<br />

centro sanitario<br />

Normas básicas que debemos seguir:<br />

- Si es posible avisar a la familia antes de realizarlo. En<br />

caso de no poder contactar con ningún familiar seguiremos<br />

las instrucciones del centro sanitario.<br />

- Cuando la lesión sea leve pero requiera el traslado, podrá<br />

efectuarse en cualquier transporte, siempre de forma<br />

cómoda <strong>para</strong> la víctima y sin demasiadas prisas.<br />

- En caso de duda y no exista urgencia vital, es preferible<br />

solicitar la actuación de algún servicio de transporte especializado.<br />

Estos servicios pueden solicitarse a través de los<br />

servicios sanitarios y normalmente tardan pocos minutos<br />

en llegar al centro escolar.<br />

- En caso de urgencia vital y dificultad <strong>para</strong> conseguir un<br />

transporte especializado rápido, deberán tenerse en cuenta<br />

estos criterios:<br />

Trasladar siempre sin manipular excesivamente el cuerpo<br />

de la víctima, cuidando especialmente la posición<br />

de la cabeza cuello y columna vertebral.<br />

23<br />

Utilizar vehículos amplios en los que la víctima pueda permanecer<br />

acostada, en la posición requerido en cada caso.<br />

En caso de necesitar realizar la reanimación cardiopulmonar durante<br />

el traslado, asegurarse de colocar a la víctima <strong>sobre</strong> una superficie<br />

dura y en una posición cómoda <strong>para</strong> la víctima y el/los socorristas.<br />

En caso de duda siempre será preferible esperar el traslado en<br />

un vehículo de transporte especializado.


INFORME SOBRE PRIMEROS AUXILIOS PARA CENTROS DOCENTES<br />

10<br />

Botiquín escolar<br />

Normas generales:<br />

El botiquín debe mantenerse en perfectos condiciones de<br />

uso, revisando periódicamente las fechas de caducidad y<br />

reponiendo las existencias. Es conveniente que una persona<br />

del centro sea responsable de su mantenimiento y que las<br />

personas que lo utilicen se lo comuniquen <strong>para</strong> facilitar el<br />

mantenimiento.<br />

Todo el personal, docente y no docente del centro conocerá<br />

perfectamente su localización y como utilizarlo. El<br />

lugar el que esté ubicado debe ser de fácil acceso <strong>para</strong> el<br />

personal del centro y difícil <strong>para</strong> los alumnos y alumnos.<br />

Material:<br />

- Analgésicos, tipo Paracetamol.<br />

- Antiinflamatorio de uso local externo.<br />

- Antialérgico de uso externo (Amoniaco preferentemente).<br />

- Desinfectante local yodado, preferentemente en envases<br />

unidosis.<br />

24<br />

- Suero fisiológico, preferentemente en envases unidosis.<br />

- Gasas estériles.<br />

- Guantes de látex de un solo uso.<br />

- Vendas de diferentes tamaños.<br />

- Es<strong>para</strong>drapo de tela y de papel.<br />

- Tijeras.<br />

- Pinzas no dentados.<br />

- Termómetro.<br />

- Bicarbonato sódico.<br />

- Sal común.<br />

- Azúcar en terrones o bolsitas unidosis.<br />

- Cepillo pequeño de uñas.<br />

- Jabón líquido.<br />

- Pañuelo grande de tela.


INFORME SOBRE PRIMEROS AUXILIOS PARA CENTROS DOCENTES<br />

Bibliografía<br />

- CABRERA SOLER, R.: Manual de primeros auxilios.<br />

Grandes temas de la medicina. Ed. Nueva Lente. Biblioteca<br />

Práctica.<br />

- CRUZ ROJA ESPAÑOLA: Guía de primeros auxilios y<br />

socorrismo.<br />

- MINISTERIO DE SANIDAD Y CONSUMO: Accidentes<br />

infantiles.<br />

- SANZ, C.: <strong>Primeros</strong> auxilios. Guías de salud. Ed. SARPE.<br />

Revista Vitalidad.<br />

- MIRANDA LOPEZ, P.; RAMON ESPARZA, 1: Accidentes<br />

infantiles. Ed. Consejeria de Sanidad y Asuntos Sociales,<br />

Región de Murcia.<br />

25


<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong><br />

Primers Auxilis per a<br />

Centres Docents<br />

Programa<br />

d’Educació<br />

per a la Salut<br />

a l´Escola


INFORME SOBRE PRIMERS AUXILIS PER A CENTRES DOCENTS<br />

Índex<br />

1 Introducció 28<br />

2 L’actuació davant situacions comunes i freqüents 29<br />

3 Els primers auxilis 30<br />

3.1 Pautes generals d’actuació 30<br />

3.2 L’avaluació inicial davant d’un accident 30<br />

3.3 La reanimació d’una persona inconscient 32<br />

3.3.1 Respiració artificial 32<br />

3.3.2 Reanimació càrdio-pulmonar 33<br />

4 Els cossos extrenys 35<br />

4.1 Les vies respiratòries 35<br />

4.2 El nas i els oïts 37<br />

4.3 Els ulls 37<br />

5 Les fiblades i les mossegades d’animals 38<br />

5.1 Les fiblades 38<br />

5.2 Les mossegades 38<br />

6. Els traumatismes, les ferides i les hemorràgies 39<br />

6.1 Els traumatismes 39<br />

6.2 Les ferides 39<br />

6.2.1 Situacions especials 40<br />

6.3 Les hemorràgies: 40<br />

6.3.1 Hemorràgia externa 41<br />

6.3.2 Hemorràgia interna 41<br />

6.3.3 Situacions especials 41<br />

7 Les cremades, les lesions elèctriques i les insolacions 43<br />

7.1 Les cremades 43<br />

7.2 Lesions elèctriques 43<br />

7.3 La insolació i altres accidents produïts per la calor 44<br />

8 Les intoxicacions 45<br />

9 El trasllat d’una persona accidentada<br />

a un centre sanitari 46<br />

10 La farmaciola escolar 47<br />

Bibliografia 48


INFORME SOBRE PRIMERS AUXILIS PER A CENTRES DOCENTS<br />

1<br />

Introducció<br />

Als centres docents, com en altres àmbits de la vida quotidiana,<br />

pot presentar-se en ocasions situacions d´emergència,<br />

més o menys greus, en què no sempre sabem quina és<br />

l´actuació adequada.<br />

Poden implicar un cert grau d´ansietat, d´alarma i de falta<br />

de seguretat <strong>sobre</strong> que és el més adient a fer, de manera<br />

més o menys urgent.<br />

La preocupació normal de qualsevol ésser humà per socórrer<br />

un altre en una situació de risc i la responsabilitat professional<br />

afegida, explica la demanda que el sector docent<br />

expressa amb freqüència, <strong>sobre</strong> la millora en la informació<br />

de temes relacionats amb els primers auxilis.<br />

Aquest publicació es proposa d´oferir la informació bàsica,<br />

necessària per a contestar de la manera més apropiada<br />

davant de situacions d´urgència.<br />

Som conscients que la descripció dels problemes i la descripció<br />

de les actuacions no és exhaustiva. Naturalment,<br />

és possible que esdevinguen urgències que són recollides<br />

en aquest manual. No obstant això, creem que s´han plantejat<br />

les més freqüents i també les mes greus, la que enca-<br />

28<br />

ra que es donen en comptades ocasions, la seua severitat exigeix una<br />

resposta correcta i immediata.<br />

És evident que en els moments en què es produeix l´emergència el<br />

temps i la claredat en la resposta és fonamental. Les destreses necessàries<br />

per afrontar els primers auxilis milloraran si els continguts d´aquest<br />

manual es treballen de manera pràctica amb l´ajuda dels professional<br />

sanitaris del centre de salut.<br />

Però evidentment no hem d´esperar que hi haja un accident per a consultar<br />

les mesures que hem d´aplicar, sinó que una llegida/estudi abans<br />

en ajudarà a afrontar les emergències amb més seguretat.<br />

Els alumnes, en funció de l´edat i per tant de les capacitats, cal que<br />

participen en l´aprenentatge de les mesures que han d´aplicar davant de<br />

qualsevol situació d´emergència.<br />

Desitgem que aquesta monografia puga contribuir a resoldre una de<br />

les demandes informatives més reiterades pel sector educatiu.


INFORME SOBRE PRIMERS AUXILIS PER A CENTRES DOCENTS<br />

2<br />

Les actuacións davant<br />

situacions comuns i<br />

freqüents<br />

Amb certa freqüència es donen entre els xiquets i les xiquetes<br />

una sèrie de símptomes que cal tenir en compte. En<br />

aquests casos cal avisar sempre a la família, bé en el<br />

moment en què es detecten, o en el cas de ser lleus quan<br />

acaba la jornada escolar. Les que es donen amb més<br />

freqüència són:<br />

Febre: si és superior a 38 ºC, avisareu a la família<br />

immediatament. Mentre arriben per l´escolar, aplicareu<br />

mitjans físics com ara draps freds en el cap i evitareu<br />

usar analgèsics o antipirètics sense consultar amb la<br />

família o amb el metge.<br />

Dolor: mal de cap, abdominal, etc.: si el mal de cap<br />

apareix després d´un colp cal mantenir en observació<br />

el xiquet o la xiqueta i cal avisar a la família. Si el mal<br />

de cap continua i no cedeix espontàniament cal contactar<br />

amb els serveis sanitaris, Si apareix espontàniament,<br />

manteniu en observació i si continua aviseu a<br />

la família. No gasteu mai analgèsics sense consultar<br />

a la família o al metge. En el cas de dolor d´abdomen,<br />

no doneu ni líquids ni aliments.<br />

29<br />

Vòmits: Si es produeixen després d´un colp al cap o amb febre<br />

alta i mal de cap, contacteu amb els serveis sanitaris per a consultar<br />

el tipus d´actuació que heu de seguir o el trasllat i aviseu a la<br />

família. Si el vòmit es produeix espontàniament o després d´un colp<br />

en el cos, excepte en el cap, cal mantenir-lo en observació si no<br />

en té de nou i el nen o la nena es recuperen, aviseu la família quan<br />

acabe la jornada escolar.<br />

- Si els vòmits no paren cal contactar amb els serveis sanitaris i cal<br />

que aviseu la família.<br />

Diarrea: Si es tracta d´una única deposició cal que manteniu en<br />

observació el xiquet o la xiqueta, cal, també, que aviseu la família<br />

quan acabe la jornada escolar. Si es tracta de diverses deposicions<br />

continuades cal que aviseu la família.<br />

Marejos i lipotímies (desmai): és una pèrdua temporal de la consciència<br />

menor de cinc minuts. Pot començar amb sensació de vertigen,<br />

mareig o inestabilitat, pal·lidesa, suor i pell freda. El pols és<br />

dèbil i poden aparèixer nàusees.<br />

Col·loqueu la víctima llitada en un lloc fresc i airejat, amb les cames<br />

elevades. Afluixeu la roba en el coll, el pit i la cintura. Una vegada<br />

recuperada la consciència no heu de permetre la incorporació durant<br />

uns minuts, sinó que es farà lentament i en diferents fases. Si es<br />

recupera heu de notificar-lo a la família quan acabe la jornada escolar.<br />

En cas contrari, o si el desmai es perllonga més de cinc minuts<br />

cal avisar a la família i si és possible que us donen el nom del centre<br />

sanitari on cal traslladar el nen o la nena.


INFORME SOBRE PRIMERS AUXILIS PER A CENTRES DOCENTS<br />

3<br />

Els primers auxilis<br />

Entenem per primers auxilis els cuidats d´una persona<br />

lesionada o una persona accidentada fins que puga ser<br />

atés pel personal sanitari. L´objectiu d´aquests cuidats és<br />

no agreujar l´estat de la salut de la persona lesionada i,<br />

també, assegurar el trasllat en condicions adequades.<br />

Per assegurar una correcta actuació cal tenir en compte<br />

que és necessari:<br />

- Que actueu amb tranquil·litat.<br />

- Féu només allò que veritablement sabeu.<br />

- Demaneu ajuda al personal sanitari.<br />

Si fos necessària una ambulància cal que estiga localitzable<br />

per al servei sanitari que hem contractat.<br />

3.1 Les pautes generals d´actuació<br />

Protegir, tant la persona lesionada com l´àrea de l´accident,<br />

a fi d´evitar que es produesca un nou accident<br />

per les mateixes causes o que en patisca de nous.<br />

30<br />

Alertar, avisant ràpidament els serveis de socors, indicant:<br />

- El lloc de l´accident, quan més detalladament millor.<br />

- El tipus d´accident i d´urgència.<br />

- El nombre de persones que necessiten assistència.<br />

- Les circumstàncies que poden agreujar la situació.<br />

- El grau d´urgència, si és possible avaluar-lo.<br />

- Identifiqueu-vos i no talleu la comunicació fins que us ho diguen,<br />

ja que pot ser necessari afegir dades complementàries.<br />

- Cal avisar els pares o els familiars de l´accidentat quan siga<br />

possible.<br />

Socorrer, avaluant la situació. Si hi ha diverses víctimes actuareu<br />

per ordre de prioritats d´urgència. Moureu la víctima amb molta cura<br />

i alhora intentareu tranquil·litzar-la i no intentareu el trasllat si no és<br />

en condicions adequades.<br />

3.2 L´avaluació inicial davant d´un accident<br />

Quan ens trobem davant d´una persona accidentada cal que seguim<br />

una sèrie de pautes, que ens donen informació <strong>sobre</strong> els danys patits.<br />

Aquestes passes són: parlar i preguntar a la víctima, si no ens respon<br />

cal comprovar si està conscient o no, donan-li colpets a la cara i obser-


INFORME SOBRE PRIMERS AUXILIS PER A CENTRES DOCENTS<br />

vant si mou les parpelles. Si no respon a aquests estímuls la víctima<br />

està inconscient, per la qual cosa comprovareu si respira.<br />

Com cal comprovar la respiració en una persona inconscient:<br />

- Mireu si mou el pit<br />

- Escolteu l´eixida de l´aire<br />

- Sentiu l´aire calent que expulsa<br />

Si no observeu cap cosa és que no respira. Immediatament comprovareu<br />

si té pols.<br />

Com cal comprovar el pols:<br />

- Col·loqueu els dits índex i cor en el coll, al costat i sota de la nou<br />

d´Adam.<br />

- Col·loqueu l´orella <strong>sobre</strong> el pit de la víctima (en xiquets o xiquetes<br />

molt menuts).<br />

Si no sentiu o escolteu els batecs de la víctima és que no té pols,<br />

cosa que implica una <strong>para</strong>da cardíaca.<br />

31<br />

Gràfic 1: Primera avaluació del accidentat.


INFORME SOBRE PRIMERS AUXILIS PER A CENTRES DOCENTS<br />

La posició lateral de seguretat consisteix a col·locar la víctima<br />

d´algun tipus d´accident, que no comprometa la columna vertebral,<br />

el coll o el crani, en una superfície piano de costat i amb el cap de costat<br />

amb la qual cosa podeu evitar possibles complicacions d´obstrucció<br />

de les vies respiratòries pels vòmits o per la llengua. (Dibuix 1).<br />

Dibuix 1: Posició lateral de seguretat<br />

3.3 La reanimació d´una persona accidentada<br />

Com explica l´apartat anterior quan un accidentat no respira cal fer<br />

maniobres de reanimació.<br />

Posició de reanimació: (Dibuix 2)<br />

- Col·loqueu la víctima en una superfície plana i dura, estesa cara per<br />

amunt.<br />

- Tireu el cap de la víctima cap a darrere i obriu-li la boca.<br />

32<br />

- Netegeu la boca dels vòmits o d´altres objectes estranys.<br />

- Col·loqueu-vos agenollats a l´altura dels muscles de la víctima.<br />

Dibuix 2: Posició de reanimació<br />

3.3.1 La respiració artificial<br />

Després de col·locar la víctima i vosaltres, en posició de reanimació<br />

començareu la respiració artificial:<br />

- Pinceu el nas amb els dits de la mà que subjecta el front.<br />

- Manteniu la boca oberta amb l´altra mà.<br />

- Ompliu-vos els pulmons d´aire i insufleu-lo a través de la víctima amb<br />

força.<br />

- Féu dues insuflacions completes i seguides boca a boca.


INFORME SOBRE PRIMERS AUXILIS PER A CENTRES DOCENTS<br />

- Si no entra l´aire en els pulmons repetiu l´operació anterior.<br />

- Si continua sense entrar-hi l´aire, féu la maniobra de desobstrucció<br />

fins que n’hi entre de les dues insuflacions. (Vegeu el Apartat 4.1 Vies respiratòries,<br />

pàgina 15).<br />

- Si ha entrat l´aire en els pulmons de la víctima comproveu de nou si respira.<br />

- Repetiu la insuflació cada 5 segons (12 vegades per minut). Comproveu<br />

si respira cada 3 minuts.<br />

- Cesseu la insuflació en el moment que vegeu que torna a respirar o és<br />

atés pels serveis sanitaris.<br />

3.3.2 La reanimació càrdio-pulmonar o com cal fer la respiració<br />

artificial i el massatge cardíac alhora (Dibuix 3)<br />

- Col·loqueu-vos en posició de reanimació.<br />

- Col·loqueu-vos enjenojats a l´altura dels muscles de la víctima.<br />

- Poseu les mans a <strong>sobre</strong> del pit de la víctima a l´altura de l´acabament<br />

de l´estern (centre del pit). Si el xiquet o la xiqueta són menors de 8<br />

anys només useu una mà.<br />

- Comprimiu el pit, transmetent el pes del cos a través dels braços estirats,<br />

afonant el pit de la víctima entre 3 a 5 centímetres (segons l´edat,<br />

quan més major més pressió).<br />

- Comenceu fent 2 respiracions seguides de 15 comprensions del pit.<br />

33<br />

- Féu 4 cicles complets cada minut.<br />

- Si hi ha dues persones per a fer la reanimació càrdio-pulmonar, la<br />

seqüència és:<br />

Comenceu amb dues insuflacions i alterneu, tot seguit, 5 compressions<br />

i 1 insuflació, repetiu aquesta seqüència 12 vegades per<br />

minut.<br />

- Comproveu el pols cada 3 minuts.<br />

- Cesseu amb les compressions en el moment que haja recuperat el<br />

pols o siga atés pels serveis sanitaris.<br />

- En el cas que haja recuperat el pols, però no la respiració continueu<br />

amb les maniobres de la respiració artificial fins que la recupera, sense<br />

deixar de comprovar el pols i la respiració cada tres minuts.<br />

- Cesseu les insuflacions en el moment que torne a respirar o siga atés<br />

pels serveis sanitaris.


INFORME SOBRE PRIMERS AUXILIS PER A CENTRES DOCENTS<br />

Dibuix 3: Reanimació càrdio-pulmonar<br />

34


INFORME SOBRE PRIMERS AUXILIS PER A CENTRES DOCENTS<br />

4<br />

Els cossos estranys<br />

S´anomena cos estrany qualsevol substància o objecte<br />

allotjat en un lloc de l´organisme. Poden localitzar-se en:<br />

4.1 Les vies respiratòries<br />

Impedeix o dificulta l´entrada de l´aire ais pulmons. L´obstrucció<br />

pot ser total o parcial, pot arribar a produir l´asfíxia.<br />

La conducta que cal seguir és la següent:<br />

En una persona conscient els símptomes són: tos,<br />

sorolls quan entra i eix l´aire, dificultat en la respiració<br />

i canvi en la coloració de la pell i de les mucoses. Para<br />

ayudarle debemos:<br />

- Animeu-lo que tussa.<br />

- No doneu mai colps en l´esquena si la persona es troba en<br />

posició erta.<br />

- No furgueu en la boca per intentar traure l´objecte, ja que<br />

podeu introduir-lo més.<br />

- En els lactants o els xiquets menuts, us asseieu amb el<br />

xiquet llitat boca per avall a <strong>sobre</strong> dels vostres genolls i que<br />

35<br />

el cos estiga penjant cara cap a baix. En aquesta postura doneu colps<br />

a l´altura dels omòplats (centre de l´esquena). (Dibuix 4).<br />

- En els xiquets més grans o en els adults, cal fer la maniobra de desobstrucció<br />

(Heimlich) agarrant la víctima des de l´esquena i col·locant les<br />

mans unides a l´altura de la boca de l´estómac, pressioneu cap a<br />

vosaltres i cap a dalt amb contraccions fortes i ràpides (sèries de 6<br />

contraccions), fins aconseguir que expulse l´objecte que motiva I´obstrucció.<br />

(Dibuix 5).<br />

- Mentre, si no aconseguiu la ràpida desobstrucció alguna altra persona<br />

haurà d´avisar a un servei d´urgències.<br />

Dibuix 4: Desobstrucció en lactants o en xiquets menuts


INFORME SOBRE PRIMERS AUXILIS PER A CENTRES DOCENTS<br />

Dibuix 5: Maniobra de Heimlich en persones conscients Dibuix 6: Maniobra de Heimlich en persones inconscients<br />

En una persona inconscient pot haver la presència visible d´objectes<br />

en la boca o en la gargamella, la dificultat o l´absència de respiració,<br />

el canvi de la coloració en la pell i les mucoses, o la impossibilitat<br />

de fer entrar l´aire en els pulmons quan féu la respiració<br />

artificial si cal.<br />

36<br />

- Féu la comprovació de la respiració (pàgina 10).<br />

- Si no aconseguiu que l´aire insuflat entre en els pulmons de la víctima,<br />

després d´haver comprovat que la col·locació de la víctima és correcta<br />

i que no hi ha objectes en l´interior de la boca que ho impedesca,<br />

comenceu la maniobra de desobstrucció o de Heimlich en les persones<br />

inconscients, (Dibuix 6).<br />

- Col·loqueu la víctima llitada cara per amunt <strong>sobre</strong> una superfície dura.<br />

- Inclineu el cap de la víctima i poseu-vos-hi a cavall.


INFORME SOBRE PRIMERS AUXILIS PER A CENTRES DOCENTS<br />

- Poseu el puny <strong>sobre</strong> la boca de l´estómac (a l´acabament de l´estèrnum),<br />

recolzeu l´altra mà damunt i amb els braços estirats.<br />

- Féu compressions, pressioneu cap a baix i cap el cap de la víctima<br />

amb contraccions fortes i ràpides (sèries de 6 contraccions), fins aconseguir<br />

que expulse l´objecte que motive l´obstrucció.<br />

- Reviseu freqüentment la boca de la víctima per a buscar objectes<br />

estranys expulsats i comproveu si respira o en cos negatiu si podeu fer<br />

entrar l´aire en els pulmons serà el senyal que heu aconseguit la<br />

desobstrucció.<br />

- En el cas que no respire espontàniament féu la respiració artificial i<br />

el massatge cardíac si fos necessari. (Vegeu l´apartat 3.3.2: La reanimació<br />

càrdio-pulmonar, pàgina 13).<br />

- Mentre caldrà que alguna altra persona avise un servei d´urgències.<br />

4.2 Els nas i els oïts<br />

- Si presenta la més mínima dificultat d´extracció no intenteu mai extraure.<br />

- Si es tracta d´un cos estrany en el nas, animeu-lo que expulse l´aire per<br />

eixe orifici per a tractor de fer-lo fóra d´aquesta manera.<br />

- En el cas que no puga expulsar-lo traslladeu la víctima al centre sanitari<br />

que corresponga. Generalment no es tracta d´una situació de primera<br />

urgència.<br />

37<br />

4.3 Els ulls<br />

- Si el cos estrany està localitzat en la part anterior del globus ocular,<br />

intentareu extraure´l primer amb abundants gotes d´aigua destil·lada<br />

o de sèrum fisiològic, fareu moure l´ull d´un costat a l´altre perquè siga<br />

expulsat. Si no fóra expulsat així, intentareu extraure´l amb la punta d<br />

una gasa estèril o amb el bordell d´un mocador net.<br />

- Si no arribeu a veure´l, però continuen les molèsties (picor, sensació<br />

de coentor, llàgrimes) buscareu en la cara interna de les parpelles,<br />

primer en la inferior i després en la superior, cal extraure´l de la mateixa<br />

manera.<br />

- Si no podeu extraure´l amb la màxima facilitat, ja que pot estar adherit<br />

o clavat, mai intentareu tirar de l´objecte, tapareu l´ull amb una gasa<br />

i traslladareu el pacient al centre sanitari que corresponga.<br />

- Si es tracta d´una substància líquida netejarem l´ull abundantment<br />

amb un raig d´aigua durant, almenys, 10 minuts, tot seguit tapareu<br />

l´ull i traslladareu el malalt al centre sanitari que corresponga. Si és<br />

àcid sulfúric, cal eixugar amb una gasa o tros de tela el globus ocular<br />

i l´interior de les parpelles i traslladaren amb urgència el malalt a un centre<br />

sanitari.


INFORME SOBRE PRIMERS AUXILIS PER A CENTRES DOCENTS<br />

5<br />

Les fiblades i les<br />

mossegades<br />

d’animals<br />

5.1 Les fiblades<br />

Generalment, només produeixen efectes locals com els<br />

enrogiments, les tumefaccions, el dolor, la coïssor i la coentor.<br />

- Si apareix el fibló en el punt de la ferida, només intentareu<br />

extraure´l si resulta molt fàcil.<br />

- En primer lloc, aplicareu elements freds <strong>sobre</strong> la fiblada,<br />

com ara gel, alcohol o aigua freda.<br />

- En les fiblades d´abella o vespes, col·locareu una compresa<br />

amb amoníac, a fi de calmar la coïssor i el dolor. -<br />

Mai heu de raspar la ferida ni aplicar-hi fang.<br />

Situacions especials de gravetat<br />

En cas d´haver patit múltiples fiblades i en el cos d´una<br />

reacció al·lèrgica violenta, poden aparèixer símptomes<br />

com:<br />

38<br />

- Pruïja generalitzada.<br />

- Edema en cara i llavis.<br />

- Dificultat en la respiració.<br />

- Col·lapse greu (xoc al·lèrgic).<br />

En aquests casos, traslladareu urgentment la víctima a un servei d´urgències,<br />

fareu maniobres de reanimació, si cal.<br />

5.2 Les mossegades<br />

- Tractareu la ferida de la manera que s´indica (vegeu apartat 6.2: Ferides,<br />

pàgina 22).<br />

- Mai s´ha de sacrificar l´animal, la que es molt important observar-lo<br />

durant el període d´incubació de la ràbia (aproximadament 15 dies).<br />

- Tot seguit, traslladareu el ferit al centre sanitari.


INFORME SOBRE PRIMERS AUXILIS PER A CENTRES DOCENTS<br />

6<br />

Els traumatismes,<br />

les ferides i les<br />

hemorràgies<br />

6.1 Els traumatismes<br />

Són lesions produïdes per l´acció d´algun agent físic <strong>sobre</strong><br />

el sistema osteoarticular i muscular. Podem diferenciar quatre<br />

tipus de lesions traumàtiques:<br />

Contusió: és una lesió poc intensa produïda per un<br />

traumatisme sense trencament de la pell.<br />

Esquinç: és un estrip o un estirament forçat d´un lligament,<br />

un múscul o un tendó.<br />

Luxació: és l´eixida d´un os sense l´articulació.<br />

Fractura: és el trencament d´un os. Quan siga oberta<br />

es veuran, o través de la ferida, fragments de l´os fracturat.<br />

Els símptomes generals de qualsevol traumatisme són:<br />

dolor, inflor, enrogiment o hematomes i dificultat o impossibilitat<br />

de moviment. Dependent de la gravetat aquests<br />

símptomes seran més o menys intensos.<br />

39<br />

Com cal actuar:<br />

- Apliqueu compreses d´aigua freda o una bossa amb gel.<br />

- Si la lesió és en una extremitat manteniu-la en repòs i alçada.<br />

- No apliqueu mai calor en la zona afectada.<br />

- Si és en el cap, manteniu-lo en observació i si apareixen símptomes de<br />

confusió i de desorientació, vòmits o pèrdua de consciència, traslladeu<br />

urgentment al centre sanitari que corresponga.<br />

- Si hi ha una ferida o una hemorràgia, tracteu-la tenint cura en la manipulació<br />

per a no agreujar la lesió.<br />

- No doneu de menjar o de beure a la víctima (podria necessitar una<br />

intervenció quirúrgica).<br />

- Si la gravetat dels simtomes lo aconsejan traslladeu, tot seguit, la víctima<br />

a un centre sanitari d´urgències. En qualsevol cos i si no fora una<br />

contusió greu, aviseu a la família perquè el trasllade a un centre sanitari<br />

quan acabe la jornada escolar.<br />

6.2 Les ferides<br />

Els símptomes són: dolor, hemorràgia i se<strong>para</strong>ció dels bordells. La gravetat<br />

ve determinada per la localització, la profunditat i l´extensió.


INFORME SOBRE PRIMERS AUXILIS PER A CENTRES DOCENTS<br />

Com cal actuar:<br />

- Llaveu-vos les mans amb aigua i sabó abans d´actuar. Useu guants<br />

sempre que siga possible.<br />

- Llaveu la ferida amb aigua a raig i sabó, tracteu d´eliminar les restes<br />

de cossos estranys, com ara arena, pedretes, etc.<br />

- Eixugueu ben bé amb una gasa i poseu-hi antisèptic. No apliqueu<br />

directament amb el dispensador, sinó amb la gasa.<br />

- Cobriu amb una gasa i un es<strong>para</strong>drap.<br />

- No gasteu mai cotó en pèl ni pomades.<br />

- Si hi ha objectes adherits no intenteu arrencar-los ni extraure´ls.<br />

- Si la ferida és important per la seua superfície o per la profunditat,<br />

traslladeu el ferit a un centre sanitari.<br />

- En el cos de presentar-se una hemorràgia, cal actuar segons el protocol.<br />

(Vegeu apartat següent 6.3: Hemorràgies).<br />

6.2.1 Situacions especials<br />

Arrencaments i amputacions:<br />

- En el cas d´una se<strong>para</strong>ció parcial o incompleta d´un membre o de la<br />

mossa muscular, no arrenqueu ni separeu, cal respectar qualsevol<br />

unió per menuda que siga.<br />

40<br />

- En el cas d´una se<strong>para</strong>ció total (amputació), tractareu l´hemorràgia<br />

(vegeu apartat 6.3: Hemorràgies), si es possible recolliu la part amputada<br />

emboliqueu-la en gases i plàstics i cal traslladar-la submergida en<br />

gel o en aigua freda junt amb la víctima fins el centre sanitari que<br />

corresponga.<br />

Ferides perforants en el tòrax o abdomen. Tamponareu parcialment<br />

la ferida tot cobrint-la amb gases estèrils, no intentareu extraure<br />

l´objecte que estiga clavat i traslladareu la víctima semiasseguda, si<br />

la ferida és al tòrax i en posició de llitada amb els genolls plegats, en<br />

el cas que la ferida siga en l´abdomen.<br />

Ferides penetrants en el cap:<br />

- Comproveu les constants vitals i tracteu d´assegurar-les.<br />

- No heu de tocar la víctima fins l´arribada d´un servei sanitari d´urgències.<br />

6.3 Les hemorràgies<br />

Consisteix en la pèrdua de sang després del trencament dels conductes<br />

o els òrgans per la qual passa. Segons la localització, poden ser<br />

de dos tipus:<br />

Externes quan la sang eix a l´exterior a través de la pell arrapada.<br />

Internes quan l´hemorràgia es produeix en l´interior del cos. Les<br />

internes es poden dividir en dues classes:


INFORME SOBRE PRIMERS AUXILIS PER A CENTRES DOCENTS<br />

- En les que la sang eix a l´exterior pels orificis naturals (exterioritzades).<br />

- En les que la sang no eix a l´exterior (no exterioritzades).<br />

Com cal actuar:<br />

6.3.1 Hemorràgia externa:<br />

Pressió directa <strong>sobre</strong> la ferida. Aquesta pressió es farà amb la mà,<br />

col·loqueu, si podeu, <strong>sobre</strong> la ferida una gasa estèril. En el cas de<br />

no tenir-ne, qualsevol tros de tela neta servirà. Si s´amara de sang,<br />

no llevareu la gasa o la tela, sinó que col·locareu una altra damunt<br />

i continuareu la pressió. Ca mantenir-la com a mínim 10 minuts.<br />

Si no poguéreu detenir l´hemorràgia, traslladareu urgentment la víctima<br />

fins el centre sanitari d´urgències, sense <strong>para</strong>r de fer pressió<br />

<strong>sobre</strong> la ferida.<br />

Elevar l´extremitat. En el cos que l´hemorràgia siga intensa la<br />

pressió directa en una extremitat serà acompanyada d´una elevació<br />

de l´extremitat, per a fer descendir la pressió de la sang que<br />

arriba a la ferida.<br />

Torniquet. Només heu de posar un torniquet en el cas de màxima<br />

gravetat, com pot ser una amputació. Si heu de posar un torniquet<br />

el trasllat cal que siga amb la màxima urgència, pel perill de la<br />

vida de la víctima. Es col·loca per damunt de la víctima (entre la<br />

ferida i el cor), bé <strong>sobre</strong> la cuixa o el braç amb un tros de tela ampla<br />

i un tros de pal per estrènyer, heu de fixar-lo quan observeu que<br />

ha deixat de sagnar.<br />

41<br />

Una vegada detinguda una hemorràgia, es posarà la víctima tapada<br />

(perquè no perda la color), llitada i boca per amunt i amb les<br />

comes elevades (posició per a prevenir el xoc). Per a traslladar la<br />

víctima es col·locarà en la mateixa posició.<br />

6.3.2 Hemorràgia interna:<br />

En el cas que l´hemorràgia siga de l´aparell digestiu, normalment<br />

sagna per la boca i té vòmits, col·loqueu la víctima llitada amb els<br />

genolls plegats, tapada i amb el cap de costat.<br />

En el cas que l´hemorràgia siga de l´aparell respiratori, normalment<br />

sagna per la boca mesclada amb mucositat o escuma, de color<br />

roig intens i acompanyada de tos, col·loqueu la víctima semiasseguda,<br />

tapada i amb el cap de costat.<br />

- Traslladeu a un centre sanitari d´urgències, vigileu les constants vitals<br />

(respiració, pols i consciència).<br />

6.3.3 Situacions especials<br />

Otorràgia: eixida de la sang per l´orella i quan es produeix de<br />

manera espontània es de poca gravetat. Cal netejar l´orella, cal<br />

protegir-la amb una gasa estèril i heu de remetre el malalt al centre<br />

sanitari que corresponga.<br />

Quan es produeix després d´un colp al cap, pot ser un símptoma<br />

de fractura de la base del crani (màxima gravetat). Col·loqueu la<br />

víctima en posició de seguretat, de costat (pàgina 50), <strong>sobre</strong> l´orella<br />

sagnant, col·loqueu un coixinet sota el cap i traslladareu en aquesta<br />

posició amb cura de no moure-Ii el cap. No tapeu l´orella que


INFORME SOBRE PRIMERS AUXILIS PER A CENTRES DOCENTS<br />

sagna. Vigileu les constants vitals (respiració, pols i consciència)<br />

mentre prepareu el trasllat i durant aquest.<br />

Epistaxis: eixida de sang pel nas. Generalment no és un greu problema,<br />

encara que hi ha casos en què és molt espectacular. Quan<br />

es produeix de manera espontània, netegeu la fosa nassal que<br />

sagna, mitjançant l´expulsió brusca de l´aire i cal tapar la fosa nassal<br />

que no sagna. Tot seguit, amb el dit comprimiu la fosa que sagna<br />

contra el septe nassal, al menys, durant 5 minuts, la víctima ha<br />

de trobar-se asseguda i amb el cap lleugerament de costat i inclinada<br />

cap en davant.<br />

Quan es produeix després d´un colp heu de fer les mateixes actuacions<br />

que s´ha descrit anteriorment, en el cas que no pare l´hemorràgia<br />

tapeu amb una gasa estéril i impregnada d´aigua oxigenada,<br />

heu Tintroduirla a poc a poc en la fosa nassal. En el cas que es<br />

xope de sang no la lleveu, sinó que hi posareu una altra tot seguit.<br />

En tots els casos heu d´avisar la família i heu de traslladar-la a<br />

un centre sanitari, especialment si l´hemorràgia no <strong>para</strong>.<br />

42


INFORME SOBRE PRIMERS AUXILIS PER A CENTRES DOCENTS<br />

7<br />

Les cremades, les<br />

lesions elèctriques<br />

i les insolacions<br />

7.1 Les cremades<br />

Són les lesions produïdes en la pell o en les mucoses per<br />

efecte d´agents químics (substàncies corrosives) o agents<br />

físics (la calor o l´electricitat). Els tipus i la gravetat venen<br />

determinats per tres factors: la profunditat, l´extensió i la<br />

localització.<br />

Com cal actuar:<br />

- Cal que refredeu la zona afectada, col·loqueu-la sota el<br />

raig de l´aigua freda durant 10 minuts, almenys (fins que<br />

desaparega el dolor).<br />

- Si les cremades foren per substàncies corrosives heu<br />

d´ampliar l´interval fins 15 o 20 minuts. No fregueu la cremada.<br />

- Cobriu la zona afectada amb gases estèrils, o en el seu<br />

defecte trossos de tela molt nets (llençols, mocadors, etc.).<br />

- No arrenqueu ni tracteu d´arrancar mai la roba pegada,<br />

excepte si és xopo de substàncies corrosives.<br />

43<br />

- Si la cremada és extensa. Refredeu cobrint la zona afectada amb una<br />

tela o uns llençols nets xops d´aigua fresca.<br />

- Avalueu l´estat general de la víctima, i comproveu les seues constants<br />

vitals i assegureu la respiració.<br />

- Traslladeu al centre sanitari que corresponga segons els tipus de cremada<br />

(gravetat) quan abans millor.<br />

7.2 Les lesions elèctriques<br />

Són les lesions produïdes per l´efecte de l´electricitat en el cos. Poden<br />

ser de dos tipus: locals i generals.<br />

Com cal actuar:<br />

En el cas de lesions locals quan la víctima no ha perdut la consciència<br />

i no ha quedat enganxada al corrent elèctric, cal que tracteu la cremada<br />

i que traslladeu la víctima al centre sanitari que corresponga.<br />

En el cas de pèrdua del coneixement i/o si la víctima està enganxada al<br />

corrent elèctric:<br />

- Desconnecteu el corrent elèctric abans de tocar la víctima (perill de,<br />

transmissió al socorrista).<br />

- Si no és possible aparteu la víctima amb un pal sec, cordes, etc. sense<br />

tocar-la amb les vostres mans.


INFORME SOBRE PRIMERS AUXILIS PER A CENTRES DOCENTS<br />

- En el cas que no tinga respiració i/o pols és molt important iniciar la reanimació<br />

de seguida i seguiu-la fins que es recupere o es facen càrrec<br />

els serveis sanitaris.<br />

- Traslladeu al centre sanitari que corresponga, encara que les lesions<br />

siguen mínimes, ja que podrien aparèixer més tardanament.<br />

Aquestes últimes indicacions són igualment vàlides en el cas que una<br />

persona haja estat ferida per un llamp.<br />

7.3 La insolació i altres accidents produïts per la calor<br />

Són trastorns produïts per una exposició perllongada al sol o a altes<br />

temperatures ambientals, manifestats per una gran varietat de símptomes<br />

com ara el mal de cap, la cara congestionada, sensació de cansament<br />

i de set intensa, confusió, febre, nàusees i vòmits, rampes dels<br />

músculs, convulsions, etc. Poden produir-se, també, alteracions de les<br />

constants vitals (respiració, pols i consciència).<br />

Com cal actuar:<br />

- Traslladeu la víctima a un lloc fresc i airejat que estiga a l´ombra.<br />

- Col·loqueu-la llitada.<br />

- Mulleu-li el cap i el cos amb aigua freda, aventeu-lo per a refrescar-lo.<br />

44<br />

- Doneu de beure aigua fresca a glops.<br />

- Traslladeu la víctima a un centre sanitari si els símptomes són importantso<br />

augmenten d´intensitat.


INFORME SOBRE PRIMERS AUXILIS PER A CENTRES DOCENTS<br />

8<br />

Les intoxicacions<br />

És la ingesta d´un producte tòxic (medicaments, productes<br />

de neteja, bolets, derivats del petroli, etc.), que puguen<br />

provocar importants danys en el cos. La importància vindrà<br />

determinada per la naturalesa i la quantitat del producte<br />

ingerit.<br />

Els símptomes més característics són: Nàusees, vòmits,<br />

dolors abdominals, diarrea, etc. Alteració de la freqüència<br />

respiratòria, dificultat respiratòria, etc. Cremades en la boca.<br />

Com cal actuar:<br />

- Tracteu d´identificar el tòxic ingerit.<br />

- Telefoneu al Centre d´Informació Toxicològica i doneu<br />

totes les dades possibles (Tf. 91 562 04 20).<br />

- Seguiu estrictament les instruccions rebudes d´aquest<br />

centre.<br />

45<br />

- Com a regla general, no provoqueu el vòmit, excepte en el cas d´intoxicació<br />

per medicaments i només si la víctima és conscient i actueu ràpidament<br />

després de la ingestió.<br />

- Organitzeu el trasllat a un centre sanitari d´urgències, porteu l´envàs<br />

del producte ingerit o mostres dels vòmits, si hi havia.


INFORME SOBRE PRIMERS AUXILIS PER A CENTRES DOCENTS<br />

9<br />

El trasllat d’un<br />

accidentat a un<br />

centre sanitari<br />

Normes bàsiques que heu de seguir:<br />

- Si és possible cal avisar sempre la Família abans de<br />

fer el trasllat. En el cas que no pugueu contactar amb<br />

cap familiar seguireu les instruccions del centre sanitari.<br />

- En el cas de lesió lleu, però que necessita del trasllat, es<br />

pot fer en qualsevol transport, però de forma còmoda per<br />

a la víctima i sense preses.<br />

- En cas de dubte, i sempre que no hi haja una urgència<br />

vital, és millor demanar l´actuació d´un servei de transport<br />

especialitzat. Aquests serveis poden sol·licitar-se a<br />

través dels serveis sanitaris i normalment triguen a arribar<br />

al centre escolar uns pocs minuts.<br />

- En el cas d´una urgència vital i una dificultat per aconseguir<br />

el transport especialitzat ràpid, caldrà tenir en compte<br />

el criteris següents:<br />

Traslladeu sense manipular amb excés el cos de la<br />

víctima, tenint cura de la posició del cap, del coll i de la<br />

columna vertebral.<br />

46<br />

Utilitzeu vehicles amplis en què la víctima puga estar-hi llitat, en la<br />

posició que necessita en cada cas.<br />

En el cas de necessitar de fer la reanimació càrdio pulmonar durant<br />

el trasllat assegureu-vos de col·locar la víctima <strong>sobre</strong> una superfície<br />

dura i en una posició còmoda per a la víctima i per ais socorristes.<br />

En cas de dubte sempre serà preferible esperar el trasllat en un<br />

vehicle de transport especialitzat.


INFORME SOBRE PRIMERS AUXILIS PER A CENTRES DOCENTS<br />

10<br />

La farmaciola escolar<br />

Normes generals:<br />

La farmaciola ha de mantenir-se en perfectes condicions<br />

d´ús, cal revisar periòdicament les dades de caducitat i cal<br />

respondre les existències. Es convenient que una persona<br />

del centre escolar siga, la responsable del manteniment i<br />

que les persones que en facen ús ho comuniquen per facilitar-ne<br />

el manteniment.<br />

Tot el personal, docent i no docent, del centre en conèixer<br />

perfectament la localització i com fer-ne ús. El lloc en què<br />

estiga situa ser de fàcil accés per al personal del centre i de<br />

difícil accés per als alumnes i les alumnes.<br />

Material:<br />

- Analgèsics, tipus <strong>para</strong>cetamol.<br />

- Antiinflamatori d´ús extern. Antial·lèrgic d´ús extern<br />

(amoníac preferentment).<br />

- Desinfectant local de iode, preferentment en envasos<br />

d´una dosi.<br />

47<br />

- Sèrum fisiològic, preferentment en envasos d´una dosi.<br />

- Gasses estèrils.<br />

- Guants de làtex d´un sol ós.<br />

- Benes de diferents mides.<br />

- Es<strong>para</strong>drap de tela i de paper.<br />

- Estisores.<br />

- Pinces no dentades.<br />

- Termòmetre.<br />

- Bicarbonat sòdic.<br />

- Sal comú.<br />

- Terrós de sucre o borsetes d´una dosi.<br />

- Raspall d´ungles xicotet.<br />

- Sabó líquid.<br />

- Mocador gran de tela.


INFORME SOBRE PRIMERS AUXILIS PER A CENTRES DOCENTS<br />

Bibliografía<br />

- CABRERA SOLER, R.: Manual de primeros auxilios. Grandes<br />

temas de la medicina. Ed. Nueva lente. Biblioteca<br />

Práctica.<br />

- CRUZ ROJA ESPAÑOLA: Guía de primeros auxilios y<br />

socorrismo.<br />

- MINISTERIO DE SANIDAD Y CONSUMO: Accidentes<br />

infantiles.<br />

- SANZ, C.: <strong>Primeros</strong> auxilios. Guías de salud. Ed. SAR-<br />

PE. Revista Vitalidad.<br />

- MIRANDA LOPEZ, P.; RAMON ESPARZA, T.: Accidentes<br />

infantiles. Ed. Consejería de Sanidad y Asuntos Sociales.<br />

Región de Murcia.<br />

48

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!