Annexos - Pàgines de la UAB - Universitat Autònoma de Barcelona

Departament de Traducció i d’Interpretació 

Programa de doctorat en Traducció i Estudis Interculturals 

Facultat de Traducció i d’Interpretació 

Universitat Autònoma de Barcelona 

La interpretació als serveis públics i 

la mediació intercultural amb el 

col·lectiu xinès a Catalunya 

Tesi doctoral presentada per: 

Mireia Vargas Urpi 

Dirigida per: 

Dra. Marta Arumí Ribas 

Dra. Sara Rovira-Esteva 

Bellaterra, juny de 2012

Annexos

Índex 

• Taula de continguts 

• Annex 1. Instruments de recollida de dades: entrevistes i qüestionaris 

• Annex 2. Taules d’anàlisi de les entrevistes a intèrprets i mediadors 

• Annex 3. Taules d’anàlisi de les entrevistes a representants d’entitats 

• Annex 4. Taules d’anàlisi dels qüestionaris a usuaris 

• Annex 5. Llista de traduccions i de materials d’acollida en xinès 

v 

Índex i taula de continguts 

p. vi 

p. 12 

p. 32 

p. 204 

p. 288 

p. 307

Taula de continguts 

Annex 1. Instruments de recollida de dades: entrevistes i qüestionaris 

1.1 Guió per a les entrevistes a intèrprets i mediadors 

1.2 Guió per a les entrevistes a representants de l’Administració i d’entitats 

1.3 Qüestionari dirigit als usuaris xinesos dels serveis públics de Catalunya 

Annex 2. Taules d’anàlisi de les entrevistes a intèrprets i mediadors 

2.1 Perfil general 

Taula 2.1.1 Perfil general intèrprets i mediadors 

Taula 2.1.2 Records pròpia experiència migratòria 

2.2 Formació 

Taula 2.2.1 Formació intèrprets i mediadors 

Taula 2.2.2 Formació en TISP 

Taula 2.2.3 Formació en mediació intercultural 

Taula 2.2.4 Formació continuada 

Taula 2.2.5 Formació útil 

Taula 2.2.6 Formació poc especialitzada 

Taula 2.2.7 Aprenentatge basat en l’experiència 

Taula 2.2.8 Més formació 

2.3 Accés a la feina 

Taula 2.3.1 Feina buscada 

Taula 2.3.2 Feina oferta 

Taula 2.3.3 Feina per sort/per casualitat 

Taula 2.3.4 Feina inesperada 

Taula 2.3.5 Mediació natural 

Taula 2.3.6 Procés de selecció 

Taula 2.3.7 Experiència anterior 

Taula 2.3.8 Expectatives 

2.4 Condicions laborals 

Taula 2.4.1 Dedicació a temps complet 

vi 

Índex i taula de continguts

Taula 2.4.2 Dedicació a temps parcial 

Taula 2.4.3 Dedicació puntual (sota demanda) 

Taula 2.4.4 Feina compaginada amb altres feines 

Taula 2.4.5 Feina compaginada amb estudis 

Taula 2.4.6 Tipus de contracte 

Taula 2.4.7 Precarietat 

Taula 2.4.8 Poques oportunitats de feina a temps complet 

Taula 2.4.9 Perspectives de futur 

2.5 Àmbits de treball 

Taula 2.5.1 Àmbit educatiu 

Taula 2.5.2 Àmbit sanitari 

Taula 2.5.3 Àmbit social 


Taula 2.5.5 Àmbit policíac 

Taula 2.5.6 Àmbits diversos 

Taula 2.5.7 Àmbits: preferència 

Taula 2.5.8 Lloc variable 

Taula 2.5.9 Lloc fix 

2.6 Experiència 

Taula 2.6.1 Experiència 

2.7 Organització de la feina i preparació dels encàrrecs 

Taula 2.7.1 Organització 

Taula 2.7.2 Horari 

Taula 2.7.3 Informació prèvia 

Taula 2.7.4 Preparació prèvia 

Taula 2.7.5 Presa de contacte 

2.8 Perfil i tasques 

Taula 2.8.1 Presentació 

Taula 2.8.2 Interpretació vs. mediació intercultural 

Taula 2.8.3 Característiques interpretació 

Taula 2.8.4 Presa de notes 

Taula 2.8.5 Iniciativa pròpia 

Taula 2.8.6 Codi deontològic 

vii 


Taula 2.8.7 Mediació intercultural 

Taula 2.8.8 Mediació de conflictes 

Taula 2.8.9 Qüestions de rol 

2.9 Llengua, comunicació i traducció 

Taula 2.9.1 Llengües de treball 

Taula 2.9.2 Dialectes: dificultat? 

Taula 2.9.3 Xinès parlat a Catalunya 

Taula 2.9.4 Opinió respecte de les traduccions escrites 

2.10 Comunicació intercultural 

Taula 2.10.1 Opinió respecte del llenguatge no verbal 

Taula 2.10.2 Percepció dels xinesos 

2.11 Problemes, estratègies i tècniques 

Taula 2.11.1 Informants que no tenen dificultats de tipus lingüístic 

Taula 2.11.2 Dificultats de tipus semàntic 

Taula 2.11.3 Estratègies de traducció (problemes semàntics) 

Taula 2.11.4 Tècniques de traducció (problemes semàntics) 

Taula 2.11.5 Problemes de traducció (pragmàtica) 

Taula 2.11.6 Tècniques i estratègies de tipus pragmàtic (contextual) 

Taula 2.11.7 Dificultats per diferències culturals 

Taula 2.11.8 Dificultats emocionals 

Taula 2.11.9 Suport emocional 

Taula 2.11.10 Altres dificultats 

2.12 Percepcions generals 

Taula 2.12.1 Xinesos a Catalunya 

Taula 2.12.2 Problemes joves i adolescents 

Taula 2.12.3 Perfil usuaris 

Taula 2.12.4 Relació amb els interlocutors primaris 

Taula 2.12.5 Feina poc reconeguda 

Taula 2.12.6 Crítiques i propostes de millora 

Taula 2.12.7 Satisfacció amb la feina 

Annex 3. Taules d’anàlisi de les entrevistes a representants d’entitats 

Taula 3.1 Creació del servei de TISP o de mediació intercultural 

viii 


Taula 3.2 Difusió del servei de TISP o de mediació intercultural 

Taula 3.3 Canvis en el servei 

Taula 3.4 Dificultats en la gestió del servei 

Taula 3.5 Definició del servei 

Taula 3.6 Definició del perfil professional 

Taula 3.7 Funcions i tasques 

Taula 3.8 Borsa: personal 

Taula 3.9 Persones per al xinès 

Taula 3.10 Llengües cobertes 

Taula 3.11 Procés de selecció 

Taula 3.12 Preferències en el perfil 

Taula 3.13 Gestió de la demanda 

Taula 3.14 Dificultats en la gestió de la demanda 

Taula 3.15 Àmbits d’actuació i de més demanda 

Taula 3.16 Requisits d’accés al servei 

Taula 3.17 Cobertura satisfactòria de les necessitats 

Taula 3.18 Gestió de la demanda – altres 

Taula 3.19 Traducció escrita 

Taula 3.20 Serveis d’informació i d’orientació 

Taula 3.21 Altres projectes 

Taula 3.22 Confidencialitat i codi deontològic 

Taula 3.23 Suport 

Taula 3.24 Percepció dels xinesos 

Taula 3.25 Valoració del servei 

Taula 3.26 Millores 

Annex 4. Taules d’anàlisi dels qüestionaris a usuaris 

4.1 Perfil de la mostra (64) 

Taula 4.1.1 Sexe 

Taula 4.1.2 Edat 

Taula 4.1.3 Lloc de naixement 

Taula 4.1.4 Llengua 

Taula 4.1.5 Temps d’estada a Espanya 

ix 


Taula 4.1.6 Estudis 

Taula 4.1.7 Fills 

4.2 La comunicació als serveis públics 

Taula 4.2.1 Problemes de comunicació als serveis públics 

Taula 4.2.2 Àmbits on es tenen problemes de comunicació 

Taula 4.2.3 Solucions als problemes de comunicació 

Taula 4.2.4 Preferències en la comunicació 

4.3 La figura real de l’intermediari 

Taula 4.3.1 Perfil 

Taula 4.3.2 Satisfacció 

Taula 4.3.2.1 Motius de la satisfacció 

Taula 4.3.3 Preferència 

Taula 4.3.3.1 Motius de la preferència 

Taula 4.3.4 Interpretació telefònica 

Taula 4.3.5 Àmbits de la interpretació telefònica 

Taula 4.3.6 Satisfacció respecte de la interpretació telefònica 

Taula 4.3.6.1 Motius de la satisfacció respecte de la interpretació telefònica 

4.4 Característiques de l’intèrpret ideal 

Taula 4.4.1 Procedència 


Taula 4.4.3 Sexe 

Taula 4.4.4 Característiques generals 


Taula 4.5.1 Comentaris abans o després 

Taula 4.5.2 Percepció de la precisió (1) 

Taula 4.5.3 Percepció de la precisió (2) 

Taula 4.5.4 Tasques de l’intèrpret 

Taula 4.5.5 Problemes derivats de la interpretació 

Taula 4.5.5.1 Exemples dels problemes 

Taula 4.5.6 Imparcialitat de l’intèrpret 

Taula 4.5.7 Problemes per desconeixement del dialecte 

Taula 4.5.7.1 Què vau fer? 

4.6 Mediació, explicacions de tipus cultural i consells 

x 


Taula 4.6.1 Preguntes a l’intèrpret en cas de dubte 

Taula 4.6.2 Explicacions de tipus cultural per part de l’intèrpret 

Taula 4.6.3 Consells espontanis per part de l’intèrpret 

Taula 4.6.4 Sol·licitud de consell a l’intèrpret 

4.7 Ús i percepció dels materials traduïts al xinès 

Taula 4.7.1 Ús de la traducció escrita 

Taula 4.7.2 Documents consultats 

Taula 4.7.3 Coneixes els materials següents? 

Taula 4.7.4 Adequació de la llengua emprada en les traduccions escrites 

Taula 4.7.4.1 Arguments per a al resposta anterior 

Taula 4.7.5 Utilitat de les traduccions escrites consultades 

Taula 4.7.5.1 Arguments per a la resposta anterior 

4.8 Propostes de millora 

Taula 4.8.1 Propostes de millora per als serveis de TISP i de mediació intercultural 

Annex 5. Llista de traduccions i materials d’acollida en xinès 

5.1 Recursos generals 

5.2 Materials de l’àmbit sanitari 

5.3 Materials de l’àmbit educatiu 

5.4 Materials de l’àmbit social 

5.5 Materials dels àmbits jurídic i policíac 

5.6 Altres 

xi 



Annex 1. 

Instruments de recollida de dades: entrevistes i qüestionaris 

1.1 Guió per a les entrevistes a intèrprets i mediadors 

Perfil professional 

1. Parla’m una mica de tu: edat, lloc de naixement, estudis previs, com vas aprendre 

xinès/català... per què? 

2. Quan vas començar a fer d’intèrpret/mediadora? 

2.1. Què et va portar a dedicar-te a la interpretació/mediació als serveis públics? 

2.2. Què havies fet abans? 

2.3. Com vas aconseguir la feina que tens ara? 

2.3.1. A partir d’una oferta de treball i d’un procés de selecció? En cas de procés de 

selecció, com va ser? Quines fases va tenir? 

2.3.2. Després d’algun curs de formació específica? 

2.3.3. Te la van oferir a tu específicament o la vas buscar tu? 

3. Havies rebut formació específica per a aquesta feina abans de començar a dedicar-t’hi? 

3.1. De quin tipus? 

3.2. Què et va semblar aquest tipus de formació? 

3.3. Ara que ja tens experiència laboral en aquest àmbit, què hi vas trobar a faltar? 

3.4. Quina idea tenies de la professió, abans de dedicar-t’hi? I quina idea tens ara? 

4. T’has continuat formant? Per què? 

4.1. En quin tipus de cursos? 

4.2. Trobes que et serveixen/que t’ajuden en el teu dia a dia? 

Treball dia a dia 

5. Treballes en l’àmbit de la interpretació/mediació a temps complet o parcial? 

5.1. Ho combines amb alguna altra feina? Amb quina? 

12

5.2. Quin horari fas? 

5.3. T’hi dedicaries a temps complet, si t’ho oferissin? 


5.4. Quin tipus de contracte tens (temporal, indefinit...)? [T’hi sents contenta?] 

6. Com és el teu dia a dia quan treballes com a intèrpret/mediadora? Explica’m una 

jornada... 

6.1. On treballes? Quines funcions fas? 

6.2. Com és el lloc on treballes majoritàriament? [T’agrada?] 

6.3. Treballes en equip o individualment? 

6.3.1. En cas de treballar en equip, com és la relació amb els teus companys? 

6.3.2. Com t’agrada més treballar? (En equip? Sola?) 

6.4. Reps informació prèvia a les entrevistes/mediacions? 

6.4.1. Qui te la dóna? Com? De quin tipus? 

6.4.2. Et serveix, després, per la feina? (Sí/No). Per què? 

6.5. Si t’has de desplaçar, com ho fas? 

6.6. Què milloraries del teu entorn de treball (lloc, ambient, organització, tasques...)? 

6.7. El temps que estàs contractat és suficient per fer les teves tasques? 

6.7.1. En cas de resposta negativa: què fas per compensar-ho? Hores extres? 

Prioritzes certs casos? Amb quins criteris? 

6.8. Trobes que fan falta més mediadors/intèrprets en la teva zona? 

7. Pel que fa a la pràctica de la mediació/interpretació, en quin tipus de casos actues (àmbit 

jurídic, sanitari, escolar, social...)? 

7.1. En cas que treballis en diversos àmbits, en quins t’hi sents més còmoda? Quins 

trobes que són més difícils? Per què? 

7.2. Com comencen les teves intervencions, és a dir, com et presentes? 

7.3. Expliques les teves funcions com a intèrpret/mediadora? A qui? (A tots?) Per què? 

(T’ho demanen? Ho fas voluntàriament?) 

7.4. En el cas de la interpretació, com et dirigeixes als participants: en primera o en 

tercera persona? Per què? 

7.5. Fas servir la tècnica de la presa de notes? 

13


7.6. Tens oportunitat de fer un seguiment dels casos en què intervens? 

7.7. Podries explicar-me algun exemple de situació que hagis trobat especialment difícil? 

Per què la vas trobar difícil? 

7.8. I un exemple d’una situació fàcil? 

7.9. En cas de conflicte d’interessos entre usuari i personal de l’administració, què fas? 

8. Reps algun tipus de suport emocional/psicològic? 

9. Quin tipus de relació estableixes amb els xinesos per a qui intervens com a intèrpret o 

mediadora? Manteniu algun tipus de relació fora de la mediació 

d’amistat/solidaritat/ajuda/guanxi...? 

Aspecte lingüístic 

10. En l’aspecte lingüístic, quines són les majors dificultats amb què et trobes? [terminologia 

específica (per exemple, de llenguatge jurídic i/o mèdic), transferència de referents 

culturals, dialectes ]. En la llengua materna o en la teva segona llengua? 

10.1. En el cas de la terminologia especialitzada, què fas quan no saps alguna paraula 

tècnica? 

10.2. En el cas dels referents culturals, quins són els que et costen més? [festes, 

tradicions, costums, noms d'institucions, noms de llocs, conceptes...] Què fas per a 

traduir-los? 

10.2.1. De la cultura catalana a la xinesa o de la xinesa a la catalana? 

10.3. Consultes els documents que s’han publicat per escrit per tenir una orientació pel 

que fa a les traduccions de serveis/institucions? 

10.4. Quines altres fonts de consulta fas servir? 

10.5. Si treballes en equip, com hi afecta? 

10.6. En el cas dels dialectes, què fas quan no entens algun dialecte? T’has trobat algun 

cop en el cas d’una “doble interpretació”, és a dir, que hi hagi encara una persona 

més interpretant d’un dialecte en qüestió a l'estàndard o a la varietat que tu 

coneguis (relay interpreting)? Qui és aquesta persona? 

14


Comunicació intercultural amb la població xinesa immigrada a Catalunya 

11. Tens amics xinesos? Com són els xinesos quan es relacionen entre ells? 

11.1. Quines són les majors dificultats amb què es troben quan arriben aquí? 

11.2. Quins són els problemes més freqüents en què has d’intervenir? 

11.3. Com són les reaccions dels xinesos quan reben notícies (tan bones com dolentes) 

dels serveis públics o de l’administració? 

11.4. Què destacaries del caràcter dels xinesos, sobretot, en comparació amb el nostre? 

11.5. Trobes que són molt diferents, els xinesos de la Xina amb els xinesos de 

Catalunya? 

11.6. Penses que els xinesos són molt indirectes? Com aconsegueixes que els xinesos 

proporcionin la informació que els treballadors dels serveis públics necessiten? Ens 

podries donar algun exemple concret? 

11.7. T’has trobat amb algun cop amb mentides? De quin tipus? Com les has detectat? 

Com les has tractat? 

11.8. Com aconsegueixes que els xinesos confiïn en tu? 

11.9. .... i això que diuen de l’harmonia de grup i del bé col·lectiu, ho has detectat tu en 

la teva feina dia a dia amb la comunitat xinesa? En podries donar algun exemple? 

11.10. ... i pel que fa al llenguatge no verbal com gestos, mirades, pauses o el to de la 

veu? Com intervé en la comunicació amb els xinesos? 

11.10.1. Hi ha algun tipus de gestos o expressions facials que els xinesos facin molt 

sovint i nosaltres no? Quins? 

11.10.2. Hi ha algun tipus de gestos que puguin donar lloc a malentesos? Quins? 

11.10.3. Com els interpretes? 

Altres aspectes de la professió 

12. Reps algun tipus d’assessorament/valoració de la teva feina? Per part de qui? 

13. Sents que fas una feina valorada? Reconeguda? Per qui? 

13.1. T’agrada la feina que fas? Per què? 

13.2. Quins aspectes no t’agraden i, per tant, milloraries? 

15

14. Quina relació tens amb els teus caps/superiors? 


15. Tens relació amb altres mediadores/intèrprets del mateix àmbit? 

15.1. Com les has conegudes? 

15.2. Quin tipus de relació teniu? 

16. Què milloraries en aquesta professió? 

16.1. Organització? 

16.2. Horari/sou/entorn de treball? 

16.3. Formació? 

16.3.1. Com seria, per a tu, la formació “ideal”? 

16.3.2. Quin tipus de continguts hi inclouries? 

16


1.2 Guió per a les entrevistes a representants de l’Administració 

(ajuntaments, consells comarcals, departaments de Sanitat i 

d'Educació) 

De nou, es tracta d'un guió per a una entrevista semi-estructurada, amb possibilitats 

d'adaptació segons les respostes. En aquest cas, a més, és una entrevista genèrica que s'ha 

adaptat en funció de l'entitat a què representi l'entrevistat (p. ex., coordinadors de borses, 

d'intèrprets en plantilla o coordinadors de formació). Les preguntes 3.2, 3.3, 4, 6.2.4, 7, 11 i 

11.1 estan extretes de l'informe de Linguamón (2010). 

1 Quan i com va començar la vostra gestió dels serveis de traducció, interpretació i 

mediació als serveis públics? Per què? 

2 Abans d’aquests serveis, es responia a les necessitats comunicatives de la població? 

Com? Què es feia? 

3 Com està estructurat el servei de traducció, interpretació i mediació als serveis 

públics avui dia? I abans, com es feia? 

3.1 Com definiu el perfil dels nous professionals? És el mateix perfil que quan es va 

instaurar el servei? Com era al principi? (interpretació vs. mediació?) 

3.2 Quines són les funcions principals dels intèrprets i/o mediadors (facilitar la 

comunicació, aportar informació sobre la societat d'acollida, aportar informació 

sobre la societat i la cultura d'origen, prevenir i/o resoldre problemes de 

convivència, de salut pública o d'aplicació de lleis...)? Per què? 

3.3 Quins serveis ofereixen (interpretació, traducció de documents, suport als 

professionals de l'Administració en temes de país d'origen, suport a les persones 

nouvingudes en temes de la societat d'acollida, mediacions, etc.)? 

3.4 En quin àmbit d’actuació treballen? 

4 Quantes persones treballen en aquest servei? Quantes ho fan específicament per al 

cas del xinès? Són suficients? Per què? 

5 Com avalueu les necessitats de la població i n’establiu la correspondència amb els 

17

serveis que oferiu? 

6 Com es contracten els mediadors/intèrprets? 


6.1 A través d’una empresa subcontractada per l’ajuntament? O formen part del 

personal contractat directament? 

6.2 Hi ha un procés de selecció? 

6.2.1 Qui el duu a terme? 

6.2.2 Quines fases té i quins criteris se segueixen? 

6.2.3 Preferiu intèrprets i/o mediadores autòctons o xinesos? Per què? 

6.2.4 Es demana un mínim de català i castellà per treballar com a intèrpret o 

mediador? Es valoren igual? 

7 ...i pel que fa a la confidencialitat? i a l’actitud dels intèrprets...? com ho feu? [Teniu 

algun tipus de codi deontològic definit o heu definit algun protocol d'actuació on es 

tractin temes com la confidencialitat?] 

8 Penseu que podeu arribar a respondre satisfactòriament les necessitats 

comunicatives de la població? Penseu que el servei que oferiu té l’abast que hauria de 

tenir, tant en termes d’àmbits d’actuació (hospitals, escoles, oficines d’atenció al 

ciutadà...) com en termes de zones “geogràfiques”? 

8.1 Hi ha algun criteri o condició d'accés a l'hora d'utilitzar el servei? (data 

d'arribada de l'usuari, nombre màxim d'intervencions per persona, etc.) 

9 Quins són els àmbits amb més demanda de mediació/interpretació? (hospitals, 

escoles, oficines d'atenció al ciutadà, jutjats...) 

10 Heu publicat documents traduïts al xinès amb informació sobre els serveis de la 

ciutat? 

10.1 Quan? Per què? 

10.2 Qui es va encarregar de la traducció? 

10.3 Quina difusió n’heu fet? Com els heu distribuït? 

10.4 Quina valoració en feu? Trobeu que han estat una solució útil? 

11 Quines són les majors dificultats amb què us trobeu a l'hora de desenvolupar les 

tasques dels serveis que presteu? Com les solucioneu? 

18


11.1 Quines mesures o actuacions creieu que es podrien fer per donar resposta a 

aquestes dificultats? 

12 Si disposéssiu de més recursos econòmics per a aquest servei, com els invertiríeu? 

12.1 Contractaríeu més mediadors/intèrprets? 

12.2 Ampliaríeu els horaris dels mediadors/intèrprets que teniu? 

12.3 Apujaríeu el sou dels mediadors/intèrprets que teniu? 

12.4 Publicaríeu més traduccions de documents amb informació sobre serveis? 

12.5 Ampliaríeu l’actuació a més àmbits? Per exemple, formació? 

13 Com valoreu el servei d’interpretació/mediació als serveis públics amb el cas concret 

del col·lectiu xinès? 

13.1 És útil per als xinesos? En quin sentit? 

13.2 Creieu que proporciona una ajuda efectiva en els casos de conflictes de 

convivència, salut pública o aplicació de lleis? 

19


1.3 Qüestionari dirigit als usuaris xinesos dels serveis públics de 

Catalunya (versió bilingüe) 1 

华人用户对加泰罗尼亚地区卫生及公共服务部门使用情况及意见调查表 

Aquest qüestionari forma part d’un ampli estudi que analitzarà la perspectiva dels 

participants en la comunicació en l’àmbit social (intèrprets i mediadors; usuaris i 

proveïdors de serveis). 

本次调查是一份整体情况分析报告的一个组成部分。全部的研究将采集相关各方面 

人员(包括用户,译员,文化协调员,服务单位)各自的意见。 

Us agraïm la vostra participació i us garantim que les dades que aporteu en aquest 

qüestionari seran tractades de forma confidencial. 

首先感谢您的积极参与, 同时我们保证对您所提供的信息严格保密。 

Si les preguntes ho permeten, podeu marcar més d’una opció. 

在填写过程中,如有需要,您可以对一个问题做出多项选择。 

1. 您去卫生及公共服务部门办事时,有没有沟通问题? 

Teniu problemes per comunicar-vos als serveis públics? 

Sí 有 No 没有 A vegades 偶尔有 

哪些部门?En quins? 

医院和医疗中心 Hospitals i centres de salut 

警察局和法院 Policia i jutjats 

社会福利部门 Serveis socials 

学校 Escoles 

便民服务办公室 Oficines d’atenció al ciutadà 

其它,请指明具体部门 Altres, especifiqueu en quins:........................................................ 

1 Als usuaris només es va distribuir la versió en xinès. 

20

2. 您在卫生及公共服务部门会使用哪一种方式来沟通? 

Com us comuniqueu amb el personal dels serveis públics? 

用简单的西班牙语 En castellà senzill 

用简单的加泰兰语 En català senzill 


其它语言,请指明具体语种 En altres llengües, especifiqueu-les: .......................... 

用手势 Amb gestos 

用画图或纸条 Amb dibuixos o notes 

使用电子双语翻译工具 Amb material informàtic bilingüe 

借助翻译和文化协调员的帮助 Amb l’ajuda d’intèrprets i mediadors culturals 

请会说西班牙语或加泰兰语的亲戚,朋友帮忙 

Amb l’ajuda d’amics i familiars que saben català o castellà 

借助电话口译服务 Amb un servei d’interpretació telefònica 

3. 您在卫生及公共服务部门办事时, 更喜欢使用哪种沟通方式? 

Quan us heu de comunicar amb els serveis públics, com us sentiu més còmodes? 

虽然我的西班牙语水平非常有限,但是还是喜欢自己办理。 

Sol/a, encara que el meu nivell de castellà sigui limitat. 

请会说西班牙语或加泰兰语的亲戚,朋友帮忙。 

Amb l’ajuda de familiars i amics que saben castellà o català. 

借助专业翻译和文化协调员的帮助。 

Amb l’ajuda d’intèrprets i mediadors. 

4. 如有其他人陪您一起去卫生及公共服务部门办事,他一般会是: 

Quan una tercera persona us acompanya als serveis públics, normalment és: 

自己的子女。请写出他/她的年龄:.............................. 

Fills o filles. Especifiqueu-ne l’edat. 

21

配偶。 Marit/muller. 

其他亲戚。Altres familiars 

会说西班牙语或加泰兰语的中国朋友。 

Amics xinesos que saben castellà o català. 

会说中文的西班牙朋友。 

Amics espanyols que saben xinès. 

卫生及公共服务部门的专业翻译与文化协调员。 


Intèrprets i mediadors interculturals professionals de l’Administració pública. 

自费的专业翻译。 

Intèrprets que jo mateix he pagat. 

5. 您最喜欢谁的帮助? A qui preferiu? 

自己的子女。 Fills/filles. 

配偶。 Marit/muller. 

其他亲戚。 Altres familiars. 

会说西班牙语或加泰兰语的本国朋友。 

Amics xinesos que saben castellà o català. 

会说中文的西班牙朋友。 

Amics espanyols que saben xinès. 

卫生及公共服务部门的专业翻译与文化协调员。 

Intèrprets i mediadors interculturals professionals de l’Administració pública. 

自费的专业翻译。 

Intèrprets que jo mateix he pagat. 

为什么? Per què? 

.............................................................................................................................................. 

.............................................................................................................................................. 

22

6. 您对这些人的帮助或服务满意吗? 

Quedeu satisfet amb l’ajuda d’aquestes persones? 


亲戚 Familiars Sí 是 No 否 

朋友 Amics Sí 是 No 否 

专业的翻译与文化协调员 Sí 是 No 否 

Intèrprets i mediadors professionals 

自费的专业翻译 Sí 是 No 否 

Intèrprets que jo mateix he pagat 


.............................................................................................................................................. 

.............................................................................................................................................. 

7. 如果有专业翻译或者文化协调员陪您一起去卫生及公共服务部门办事, 您会不会 

在事前或者事后跟他谈论您需要办理的事情? 

Si teniu l’ajuda d’un intèrpret o mediador professional, parleu amb ell/a de la vostra situació 

abans o després de l’entrevista amb el proveïdor de serveis? 

Sí 有 No 没有 A vegades 偶尔有 

8. 您认为您的陪同翻译是否完整地翻译了服务机构工作人员所说的话? 

Creieu que els vostres acompanyants tradueixen TOT el que els personal de serveis públics 

diu? 







23


9. 您认为您的陪同翻译是否完整地翻译了您对服务机构工作人员所说的话? 

Creieu que tradueixen TOT el que vosaltres dieu als proveïdors de serveis públics? 







10. 当您求助于专业翻译或文化协调员时,她/他除了翻译工作之外是否也帮您处理别 

的相关事务? 

Quan rebeu l’ajuda d’un intèrpret o mediador professional, us ajuda en altres tasques a banda 

de la interpretació? 

Sí 是 No 否 

哪些别的事务? Quines? 

替您填表 Emplenar formularis 

替您打电话 Trucar per telèfon 

陪同您去某处 Acompanyaments 

其它,例如 Altres. Per exemple: .......................................... 

11. 您是否曾经因为翻译或文化协调员的翻译失误而蒙受损害? 

Us ha perjudicat en alguna ocasió la mala interpretació del vostre acompanyant? 


如果您选择了“是”,请指明是在下面哪类部门发生的。 

En cas de resposta afirmativa, indiqueu en quin àmbit dels serveis públics us va passar. 


24

警察局和法院 Policia, jutjats 





其它,请指明具体部门: Altres, especifiqueu: .................................................. 

您可否举个例子,并说明对您造成的影响及后果。 

Podeu posar-ne un exemple? Quins conseqüències va tenir? 

....................................................................................................................................................... 

.................................................................................................................................................... 

12. 对您来说一位翻译或文化协调员应该具备哪些品质?您最重视哪种品质? 

Com penseu que ha de ser un intèrpret-mediador? Quines característiques en valoreu més? 

....................................................................................................................................................... 

.................................................................................................................................................... 

13. 您比较喜欢下面哪种类型的专业翻译或文化协调员? 

Si podeu tenir intèrprets i mediadors professionals, què preferiu? 

当地会中文的专业翻译或文化协调员。 

Intèrprets autòctons que sàpiguen xinès. 

会西语或加泰罗尼亚语的中国翻译或文化协调员。 

Intèrprets de llengua materna xinesa però que parlin català o castellà. 

14. 您比较喜欢下面哪种类型的专业翻译或文化协调员? 

Si podeu tenir intèrprets i mediadors professionals, què preferiu? 

年龄 Edat 性别 Sexe 

25岁以下 Menor de 25 anys 男性的 Home 

25岁以上 Major de 25 anys 女性的 Dona 

无所谓 Indiferent 无所谓 Indiferent 

25


视情况而定。请指明具体情况? 视情况而定。请指明具体情况 

Segons la situació. Per què? Segons la situació. Per què? 

......................................................................................................................................... 

15. 当您听不懂您的翻译或文化协调员的翻译时,您会请她/他解释清楚吗? 

Quan no enteneu a l’intèpret-mediador, li pregunteu què volia dir? 

Sí 会 No 不会 

16.当您求助于专业翻译或文化协调员,他/她会向您解释加泰罗尼亚地区的风俗文化 

吗?Quan teniu l’ajuda d’un intèrpret-mediador professional, us dóna informació sobre la 

cultura catalana? 

Sí 会 No 不会 A vegades 偶尔会 

17. 专业翻译或文化协调员在翻译过程中,态度是否会偏向一方? 

Creieu que alguna vegada l’intèrpret-mediador s’ha posicionat del cantó d’alguna de les 

parts? 

是,帮助我方 Sí, de part meva 

是,帮助服务机构的的工作人员 Sí, de part del proveïdor de serveis 

没有,他/她从来坚持中立 No, sempre han estat imparcials 

如果您选择了“是”,可否举个例子? 

En cas de resposta positiva, podeu donar-nos algun exemple? 

............................................................................................................................................. 

............................................................................................................................................. 

18. 翻译或文化协调员会劝告您如何回答服务机构工作人员提出的问题吗? 

Els intèrprets-mediadors us donen consells sobre com respondre les preguntes dels proveïdors 

de serveis? 


26


19. 您会问翻译或文化协调员应该怎样回答服务机构人员提出的问题吗? 

Demaneu consell als intèrprets-mediadors per respondre les preguntes? 


20. 您是否遇到过听不懂您的语言或地方方言的翻译或文化协调员? 

Algun cop un intèrpret no parlava la vostra mateixa llengua o dialecte? 


如果您选择了“是”,请问你们是怎么处理这个问题的? 

En cas de resposta afirmativa: què vau fer en aquella situació? 

................................................................................................................................................... 

.................................................................................................................................................. 

21. 您有没有使用过电话口译服务? 

Heu fet servir algun cop la interpretació telefònica? 

Sí 有 No 没有 

如果您选择了“有”,请指明是在下面哪个部门。 

En cas de resposta afirmativa, especifiqueu en quin àmbit. 


警察局和法院 Policia, jutjats 




其它,请指明具体部门: Altres, especifiqueu: .................................. 

您对电话口译这种服务是否满意? En vau quedar satisfets? 


27

为什么?Per què? 


....................................................................................................................................................... 

.................................................................................................................................................... 

22.您会查看相关中文资料 (小册子、简章、网页等)吗? 

Consulteu informació editada en xinès (opuscles, fullets, pàgines web, etc.)? 


如果您选择了“是”,请指明是下面哪一种或哪些种? 

Si heu contestat afirmativament, especifiqueu quin tipus consulteu: 

加泰罗尼亚大区政府出版的资料 

Informació publicada per la Generalitat de Catalunya 

市政府出版的资料 

Informació publicada per ajuntaments 

移民组织、文化协会、基金会或其他非政府组织出版的资料 

Informació publicada per associacions d’immigrants, associacions culturals, fundacions o 

altres ONGs 

网上资料 

Informació disponible a Internet 

网上录像 

Vídeos disponibles a Internet 

其他。请注明是哪一种:.......................................................... 

Altres tipus. Quins? 

23. 如果您选择了“是”,您认为这些参考资料有用吗? 

Si heu contestat afirmativament, us sembla útil aquest tipus d’informació? 



..................................................................................................................................................... 

28


..................................................................................................................................................... 

..................................................................................................................................................... 

24. 如果您使用过汉语参考资料,您认为这些资料中的汉语表达准确恰当吗? 

Si heu consultat informació en xinès, penseu que el xinès emprat en aquests materials és 

l’adequat? 



..................................................................................................................................................... 

..................................................................................................................................................... 

..................................................................................................................................................... 

..................................................................................................................................................... 

25.您知道下列各类可查询的资料吗? 

Coneixeu els materials següents? 

加泰罗尼亚大区政府门户网站 

Web d’acollida de la Generalitat de Catalunya 

知道 Sí 

不知道 No 

巴塞罗那市政府出版的《城市指南》 

“Guia de la ciutat” de l’Ajuntament de Barcelona 

29 

知道 Sí 

不知道 No


Badalona 市政府出版的《资料指南》 

“Guia de recursos” de l’Ajuntament de Badalona 

知道 Sí 

不知道 No 

La Caixa 银行出版的信息手册 

Llibret publicat per La Caixa 

知道Sí 

不知道No 

26. 您觉得公共服务部门的翻译或文化协调服务有什么需要改进的地方? 

Com penseu que es podrien millorar els serveis de traducció, d’interpretació o de mediació als 

serveis públics? 

....................................................................................................................................................... 

....................................................................................................................................................... 

....................................................................................................................................................... 

................................................................................................................................................. 

30

个人资料 Dades personals 

性别: 男性 Home 女性 Dona 

年龄 Edat: ..... 


目前居住城市 Ciutat de residència actual: ……………………………………… 

出生地点 Lloc de naixement: ................................... 

职业 Professió:……………………………………….. 

子女人数 Nombre de fills:………………………… 

子女们的年龄 Edat dels fills: …………………………… 

您已经在西班牙居住了................................ 年 Temps de residència a Catalunya (anys) 

您的母语(如是方言,请指明)Llengua materna (especifiqueu-ne el dialecte): 

……………………………………………………. 

学历 Nivell d’estudis: 

没上过学 Sense estudis 

小学 Primària 

初中,高中 Secundària, Batxillerat 

中高等专业技术学校 FP Grau mitjà o superior 

请注明专业 Especifiqueu-ne l'especialitat: ............................................................................. 

大学毕业 Estudis universitaris 

请注明专业 Especifiqueu-ne l'especialitat: ......................................................................... 

其它教育类型,请具体指明 Altres, especifiqueu-los: ................................................ 

31


Annex 2. 

Taules d'anàlisi de les entrevistes a intèrprets i mediadors 

En aquest annex presentem les taules emprades per a l’anàlisi de les entrevistes a intèrprets i 

mediadors interculturals, elaborades a partir de la informació extreta del programa Atlas.ti. Atès 

que són les taules que ens han servit per analitzar la informació, les presentem en el mateix format 

amb què les hem emprat per a l’anàlisi: és a dir, hi hem mantingut fragments en negreta o 

ressaltats amb colors diferents, dos mecanismes que ens han ajudat a classificar i remarcar la 

informació recopilada. 

2.1. Perfil general 

Taula 2.1.1 Perfil general intèrprets i mediadors 

Informant Gènere Edat Nacionalitat Lloc procedència 

1 D 26-35 Xina Jiangsu (Nanjing) 

2 D 26-35 Espanya País europeu 

3 D 26-35 Xina Zhejiang (Wenzhou) 

4 D 26-35 Espanya Catalunya 


6 D 26-35 Xina Fujian 

7 D >26 Xina Zhejiang (Wenzhou) 

8 H 26-35 Espanya Catalunya 

9 H 26-35 Espanya Catalunya 

10 D 36-45 Espanya Espanya 

11 D >26 Xina Fujian (Fuzhou) 

12 H >26 Xina Shanghai 

13 D >26 Xina Zhejiang (Wenzhou) 

32


Informant Gènere Edat Nacionalitat Lloc procedència 

14 H 26-35 Xina Shandong 


16 D 26-35 Xina Jiangsu (Suzhou) 

17 D 26-35 Taiwan Taiwan 

18 H 36-45 Llatinoamericà País llatinoamericà 

19 D >26 Xina Zhejiang (Qingtian) 

20 D 36-45 Xina Beijing 

Taula 2.1.2 Records pròpia experiència migratòria. 

Informant Extractes 

6 [38:86] Jo vaig venir quan tenia catorze anys i el motiu és que sempre havia viscut amb els 

meus avis, i la meva tia estava aquí i tenia un restaurant aquí a [ciutat], i després vem fer un 

reagrupament de família i vem venir l'àvia i jo, aquí a [ciutat], a viure. Bueno, és un canvi 

totalment diferent, però en principi per mi... saps? Perquè, clar, al principi, quan tenia aquella 

edat, no tenia gaire... pensava: “Ah, sí, vale, sí, vinc, amb l'avi i així...” però després quan vaig 

venir i dic, d'acord, hosti! Ara clar, saps?, tot era diferent. I... però en principi volia tornar cap 

a Xina, jo, és que no podia... i plorava, i tot això. Vull dir que... però mica en mica i, en aquell 

temps, quan anava a col·le, home, ara ja fa dotze anys, i quan anava a l'institut, no hi havia 

aula d'acollida; perquè ara hi ha aula d'acollida, i abans no. Jo havia d'anar a classe normal, i 

me costava molt! Bueno, alguna classe suelta vaig anar a reforç, però vol dir que ara, els nens, 

tenen molta sort! Perquè tenen una profe i fan classe de català i així, i ajuda molt. Però en 

aquella època que jo arribi, no, no hi havia, i m'havia d'esforçar molt per estudiar-m'ho jo 

mateixa. 

[38:16] però... no ho sé, jo també tinc experiència, he passat tot això, i és molt difícil. I a més, 

com que són... el xinès, perquè som fills únics, no?, després d'un temps de no estar amb els 

pares, d'estar amb l'àvia, i ara de cop venia i s'han de canviar totalment, perquè l'ambient, el 

menjar, costums i s'han d'integrar, i aprendre la llengua, eh... 

7 [38:7] 

Inf_7: Bueno, yo he nacido en China, en un pueblo pequeñito. 

I: ¿Cómo se llama? 

Inf_7: Qidu [transcripción aproximada] Pero aquí, no sé si sabes que aquí, y en Santa Coloma 

sobre todo, la gente, el colectivo chino que está aquí han venido de dos pueblos, ¿no?, de dos 

ciudades: una es la ciudad de Wenzhou, que es de donde vengo yo, y la ciudad de Qingtian. Y 

bueno, las dos ciudades pertenecen a la provincia de Zhejiang. Y, entonces, pues nada, yo 

vine... de alguna manera, sin opción, porque mis padres vinieron primero y entonces si 

querías estar con la familia, tenías que venirte aquí. Yo cuando vine aquí no sabía nada de 

español ni nada, pero vine en una época en que no había muchos chinos y tuve la suerte de 

33


que tanto la escuela como mis compañeros te apoyaban mucho, te trataban muy bien y por 

necesidad aprendí rápidamente el español. 

11 [24:5] I al començament era bastant difícil, no? O sigui, conèixer gent, conèixer amics... 

adaptar a la vida d'allà, no? O sigui del poble, d'aquí... que seria una nova ciutat, una nova 

família per mi. I clar, em va costar bastant, perquè a més era bastant tímida, jo, i quan estava 

a les classes era en plan “que ningú em parli, que ningú em miri i que ningú...”, saps? I molts 

cops, quan els professors ens feien parlar o aixecar, em feia una por! O sigui de “No, sisplau, 

no!!!” Al principi em va costar molt, l'idioma, la veritat, perquè... ostres!, venia del xinès i no 

tenia ni papa, cap noció de llengua romànica. I quan estava a classe, era com... mirava què 

deia la gent, intentava pillar algunes coses, però jo al principi, és que, era molt bo [se li escapa 

una mica el riure] perquè el meu pare a la Xina em va dir, abans de venir cap aquí jo i el meu 

germà: “Tu no et preocupis! Si allà a Espanya fan servir pinyin, també, perquè allà escriuen 

amb el pinyin”. I jo, pensant “Ah, pues que bé, no?! Ja sé el pinyin!” [riem] 

14 [6:37] la verdad, mi estancia en España no es muy agradable, y también me trata bastante 

mal, la gente por la calle. Sí, me insultan y hace poco, hace tres días, un tipo me insultó otra 

vez. Es que yo siempre voy en bici y él dijo: “Mira el imbécil, mira el imbécil”. Es así. Y esto, de 

vez en cuando, pasa. 

19 [32:11] Tenia, més o menys... dotze. Quan vaig arribar aquí no sabia res, ho veia tot igual. 

Perquè em saludava una persona o qualsevol persona que em creuava, deia: “Aquests són 

espanyols, espanyols...” i els veia a tots iguals. Ara conec més si són romanesos, si són 

pakistanesos, sé diferenciar més cada persona, perquè abans ho veia tot igual, deia: “Mira, 

passa un espanyol” i ja està. Però ara, quan vaig estudiar... Vaig estar dos anys al País Basc, 

que es parla euskera, i llavors, clar, no entenia res, i els meus profes sempre em feien dibuixos 

per aprendre el castellà, primer. I després de dos anys o així, als meus pares els hi agradava 

més la ciutat i així, i per això vam vindre a Barcelona. I a Barcelona, tothom parlava català, i 

quan vaig arribar a l'escola ja no m'ensenyaven castellà, només m'ensenyaven català i jo dic: 

“Jolín, altra vegada des de zero!” 

2.2 Formació 

Taula 2.2.1 Formació intèrprets i mediadors 

Llegenda: 

Estudis relacionats amb el castellà 

Estudis relacionats amb el xinès 

Màster i/o postgrau 

Mediació intercultural 

TISP 

T/I 

Informant Formació Formació específica 

en TISP o mediació? 

1 Hispàniques – màster – doctorat [22:5] NO - 

34 

Comentaris 

formació 

específica




2 Sinologia [33:2] + comerç internacional [33:2] Temes 

interculturalitat 

3 Ciències Polítiques [36:5] + A/O [36:5] + Análisis 

y gestión de conflictos sociales + máster en 

Relaciones Internacionales y Diplomacia con la 

Escuela Diplomática del Ministerio de Asuntos 

Exteriores de España [36:5] 

4 T/I + postgrau de llengua i civilització xinesa 

[35:5] 

Temes 


Mediació 

intercultural 

5 Turisme [37:18] + A/O Mediació 

intercultural + TISP 

6 Hostaleria (FP) [38:7] Mediació 

intercultural 

7 Turisme [39:9] NO - 

8 T/I NO - 

9 Cinema NO - 

10 Filologia Romànica + Sinologia + Màster en 

educació intercultural [23:80] 

Temes 


mediació 

intercultural (al 

màster) 

11 T/I mediació 

intercultural 

Comentaris 

formació 

específica 

Cursos Diputació 

de Barcelona 

Cursos Diputació 


Ajuntament i 

Unescocat [33:43] 

curs CCVO - UAB 

[32:24] i [37:30] + 

curs de mediació a 

La Formiga - “molt 

molt fluix” [37:25] 

+ cursos Diputació 


La Caixa [38:11] i 

[38:85] 

Màster: Molt útil 

[23:81] 

La Caixa [24:26] i 

[24:27] 

12 Informàtica [4:7] TISP Cursos consells 

comarcals (UAB, 

Uvic) [4:11] i [4:16] 

13 Medicina NO - 

14 Sinologia + Màster en Literatura comparada NO - 

15 T/I – Medicina [43:15] TISP – mediació 

intercultural 

16 Hispàniques + Màster en Investigació en Educació NO - 

Curs CCVO-UAB 

[43:17] + curs La 

Formiga: “molt 

bàsic” [43:20] 

17 Hispàniques + màster + doctorat [35:2] Mediació La Formiga – útil 

35




18 Sinologia NO - 

19 Dret [32:6] NO - 

[30:5] 

Comentaris 

formació 

específica 

20 Hispàniques + Empresarials [34:4] Mediació Ajuntament de 

Girona [34:7] 

Taula 2.2.2 Formació en TISP 


5 [37:24] I: Ja... i abans havies rebut, abans de començar, o ara durant la feina, algun tipus de 

formació específica en mediació? 

Inf_5: Sí, de fet, abans de començar, just abans de començar, vaig fer un curset molt petit de 

dotze hores o quinze hores que van fer a l'Autònoma, de traducció i interpretació als serveis 

públics, 

[37:30] Però el curs que vaig fer... el primer curs de tots, el que vaig fer a l'Autònoma, que 

l'organitzava el Consell Comarcal del Vallès [Occidental], i aquell em va anar molt bé, perquè 

clar, no sabia pràcticament res. Llavors va ser com “Ah, que xulo!”, a més va ser la primera 

vegada que vaig veure a la Begoña, que va fer la part dels xinesos, i que em va semblar molt... 

molt interessant, perquè no sabia res. 

12 [4:11] xerrada sobre traductors i intèrprets a la UAB 

[4:16] sí, alguna xerrada allà al consell comarcal de la Selva, també van organitzar. 

Últimament, també fa... res, potser dos mesos, hi havia un curs de formació per als 

traductors, de la borsa del consell comarcal de la Selva. 

15 [43:17] I: I específic de serveis públics? 

Inf_15: De serveis públics, no; vaig fer només aquell que va fer el Consell Comarcal, aquell 

que va fer per a traductors, a l'Autònoma, que no sé si hi vas anar. 

Taula 2.2.3 Formació en mediació intercultural 


3 [33:43] 

I: I has trobat a faltar, per exemple, formació... 

Inf_3: Sí. 

I: ...específica? 

Inf_3: Sí. 

I: En quin àmbit? 

Inf_3: Potser... jo només he fet un curs de mediació... bueno, vam fer a l'ajuntament un curs 

36


de mediació, de què era... no. Era la presentació del servei, perquè a l'ajuntament de [ciutat] 

hi ha un altre servei però de mediació en conflictes, que no té res a veure amb llengües ni 

intercultural, és l'altre. Llavors ens van fer com un taller de mediació, que em va servir una 

miqueta per veure que jo no era mediadora de conflictes, bueno, n'hi poden haver alguns, 

però no és... les tècniques no són aquestes. Però potser... llavors també hem fet algun 

curset... Sí que trobo a faltar formació, més que res trobo a faltar... comunicació, intercanvi, 

amb altres mediadors. 

5 [37:25] després vaig fer un mòdul a la Formiga, de mediació intercultural, molt molt molt 

molt fluix. 

6 [38:11] I després, vaig fer tallers per formar-me com a mediadora, formacions... i vaig anar a 

Barcelona, a fer tallers... i a Figueres també hi he anat alguns cops, i a Girona, si alguna 

vegada ho fan també hi anem, no només jo, sinó les altres mediadores de les altres 

comunitats -africanes i magribines. 

[38:85] Les classes? Ehm... aviam, són bastants temes, que hem fet. Lo més és ètica, el paper 

de la mediadora i tot això de la confidencialitat, o... me va servir molt, saps? O després també 

fem... o sigui anava a classe però també fem moltes pràctiques; entre setmana jo anava al 

CAP i jo faig una mica més general -o sigui, els altres només estaven o al CAP o a l'hospital, 

però jo ja és més general: vaig a l'escola, administrativa, aquí, al centre cívic... una mica de 

tot. I... sí que... i després també, quan teníem un cas, o ens posaven un exemple, fèiem una 

taula rodona, o també... saps? Per a... però hi havia molts més temes, van venir psiquiatres, 

també vam fer un curs de nutrició, també vam fer un curs... venia... bueno, si vols, després, ho 

podem mirar. 

10 [23:81] y claro, el tipo de formación que te dan no es específica de comunidad china, ni de 

inmigración china, pero a partir de las pautas que te dan los expertos en otras comunidades 

lo que hice fue ir haciendo todos mis trabajos vinculados a la comunidad china y a mi trabajo 

diario y, claro, era un lujo, porque estaba trabajando y estudiando a la vez. Yo la verdad es que 

le saqué mucho partido y creo que es un fundamental: un apoyo teórico, específico de lo que 

es el mundo de la inmigración, la mediación, la interculturalidad, para poder también llevar 

bien la faena, porque es una faena muy dura. 

11 [24:26] 

I: O sigui que, bàsicament, la teva formació és de traducció i interpretació, però llavors, més 

específic de mediació o d'interpretació als serveis públics, has fet alguna cosa? 

Inf_11: La xarxa de mediació intercultural la Caixa oferien formacions semestrals, cada sis 

mesos, a totes les seves mediadores, i jo vaig fer aquestes formacions. O sigui, vaig estar-m'hi 

un any, i vaig fer dues formacions. La primera va ser de mediació intercultural a l'àmbit 

comunitari, i l'altra ja era una mica de tot. 

[24:27] I: I què hi havia, en aquestes formacions? Quantes hores eren? 

Inf_11: Jornades... Una setmana. Una setmana i una setmana. Convidaven a persones... 

eminents, es diuen? Així, importants, del món de la mediació intercultural aquí a Espanya, 

com en Carles Jiménez, i a altres personalitats d'altres països d'Europa, a fer xerrades, 

jornades, i a fer activitats juntes, de reflexió i discussions així entre professionals... 

15 [43:20] I: I llavors, el de mediació intercultural, què et va semblar, el de la Formiga? 

Inf_15: Em va semblar també molt bàsic. Jo per això també em volia apuntar a un d'aquests 

que són anuals, que la Generalitat n'ha fet, que allà realment és on aprens a fer mediació; 

mediació intercultural, que és el que a mi m'agradaria. Però... 

[43:76] m'he fornat també amb la Formiga, en un curs d'aquells de mediació... 

37


17 [30:5] 

Inf_17: Y hice un curso en la Formiga, bueno, no sé si sabes... 

I: Sí, sí. 

Inf_17: Bueno, hice dos ciclos, el ciclo de “Comunicación intercultural” y otro que está 

especializado en mediación intercultural. Y es un curso no académico, porque no te piden 

leer... no son gente académica, pero son gente que tiene mucha experiencia en el mundo de 

la mediación, y ha servido bastante. Y... también hice cursos en la diputación: varios cursos, 

talleres, seminarios... 

[30:9] Bueno, esto también cuenta con cada... Bueno, tenía, cuando yo estaba...Yo estaba 

contratada, en la empresa, durante casi dos años. Entonces, cada viernes, teníamos una 

reunión donde hablamos en el equipo, y cada mes, porque en la empresa somos siete 

mediadoras contratadas... 

[30:11] Y después tenemos un cambio, más teórico, y ahora tenemos, en este mes un 

formador externo que nos viene a dar un cursillo. Pero cada mes tenemos este tipo de 

formación. Me está ayudando mucho porque, bueno, tú sabes que haciendo la mediación 

pueden encontrar muchas dudas y si hay un equipo apoyándote, es muy bueno, es muy 

bueno para el crecimiento personal y profesional y, bueno, psicológicamente también te 

sientes mejor, ¿no? 

[30:14] I: Y... de los formadores externos, ¿habéis hecho alguna sesión específica de cultura 

china? ¿O son más bien generales? 

Inf_17: Sí, más bien general. Porque somos... bueno, somos treinta, y de diferentes países, 

culturas... y entonces es difícil que pueda ser de una cosa concreta. Además, somos todos 

extranjeros, así que se supone que ya sabes, más o menos, tu cultura, cómo es. 

20 [34:7] Al final, al 2005, l'ajuntament de Gerona va organitzar un curs sobre multiculturalitat i 

vaig apuntar-me a aquest curs. 

Taula 2.2.4 Formació continuada 


2 [33:39] Inf_2: Formaciones pero muy puntuales. Algún curso de la “Dipu” sobre gestión de la 

convivencia, gestión de conflictos, sistemas familiares chinos, o magrebís... sobre temas muy 

puntuales. 

3 [35:17] Inf_3: Aquest taller, de mediació en conflictes. I llavors vaig fer, aquests que feien l'any 

passat de la Unescocat, així de... bueno, aquest que va estar bé, de cultures. Cultura xinesa... i 

llavors hi havia quatre hores, una jornada de cultura xinesa, cultura de panjabi, cultura 

d'Àfrica, una mica... què més hi havia? Marroc... A part d'això, s'ha acabat. 

4 [36:14] Inf_4: La verdad: he hecho bastantes cursillos, así cursos cursos, así como posgrado o 

máster, no; porque ya tenía suficiente -creo yo- tenía suficiente formación. Entonces lo que 

hice son cursillos adaptados a mis necesidades. Por ejemplo, como estoy muy relacionada con 

el mundo educativo, hice un cursillo sobre dinamización de trabajo con los jóvenes, también 

hice un cursillo de gestión del estrés, porque noté que tenía cierto estrés vinculado con este 

trabajo, pero al final, mira, ¡soy la única persona que no estaba estresada del grupo! [risas] O 

como hace poco, hice lo de... curso de mediación intercultural en ámbitos civiles. Voy 

38

haciendo cursillos específicos. 


5 [37:27] I després, estant aquí, he fet diversos cursos de la Diputació, però més pel tema de la 

gestió de conflictes, o sigui, mediació com a gestió de conflictes, no tant com a mediació 

intercultural, o... 

6 [38:11] I després, vaig fer tallers per formar-me com a mediadora, formacions... i vaig anar a 

Barcelona, a fer tallers... i a Figueres també hi he anat alguns cops, i a Girona, si alguna 

vegada ho fan també hi anem, no només jo, sinó les altres mediadores de les altres 

comunitats -africanes i magribines. 

[38:28] I: I aquests cursos de formació i tallers, els vas fent quan van sortint o quan t'ho van 

dient? Si tens oportunitat, a tu t'agrada fer aquests cursos i tallers? Si en sortís un de nou, 

també el faries? 

Inf_6: Home, ho intento... és que jo crec que serveixen molt, moltíssim. Sempre pots 

aprendre coses noves, saps? 

8 [40:50] Mentre dinem, m'explica que a l'estiu tornarà a la Xina, per continuar millorant el 

xinès. 

10 [23:84] Lo que sí que he decir, eh, que las formaciones, eh... -hombre, desde el ámbito 

municipal se ofrecen formaciones, pero tan específicas como para el área en la que estamos 

trabajando no, y que siempre que he hecho formaciones en mi caso -y me consta que hay 

otros casos de otros formadores, pero ahora tengo que hablar de mí, ¿no? Ha sido porque las 

he querido hacer yo; me las costeo yo, me las busco yo y me las hago yo. 

17 [30:7] Y... también hice cursos en la diputación: varios cursos, talleres, seminarios... 

20 [34:14] I: I després, has tornat a fer algun altre curs? 

Inf_20: A vegades, al lloc on treballo organitzen classes a la policia, i jo algun cop hi he anat. 

Taula 2.2.5 Formació útil 


4 [36: 18] I: Y ¿te sirven, luego, en la práctica diaria? 

Inf_4: La verdad: bastante. Estos cursillos, supongo que ya los miras con lupa antes de 

inscribirte, porque esperas que esos cursos sean útiles para tu práctica diaria y, la verdad, he 

aprendido más técnicas nuevas. 

5 [37:29] Clar, d'això jo no en sabia res, i els cursos de la Diputació m'han anat molt bé per 

entendre com funciona la mediació acadèmica: que és la mediació, el rol del mediador a la 

taula, aquestes coses més tècniques que no tenen tant a veure, de fet, amb la traducció ni la 

mediació entesa com quan parlem amb els xinesos. 

[37:30] Però el curs que vaig fer... el primer curs de tots, el que vaig fer a l'Autònoma, que 

l'organitzava el Consell Comarcal del Vallès [Occidental], i aquell em va anar molt bé, perquè 

clar, no sabia pràcticament res. Llavors va ser com “Ah, que xulo!”, a més va ser la primera 

vegada que vaig veure a la Begoña, que va fer la part dels xinesos, i que em va semblar molt... 

molt interessant, perquè no sabia res. 

39


6 [38:19] 

I: I t'han servit, aquests cursos, llavors, per la pràctica diària? 

Inf_6: Home... molt, eh! Molt, moltíssim! Per exemple, al CAP, al principi, no em puc 

atrevèixer fer aquesta feina, perquè al principi, no hi estava acostumada, perquè també sóc 

una mica com... sensible, saps? Clar, ara, avui un tema un dia de no sé què, l'altre... saps? i 

m'ho acabo de pensar jo, o no sé, o és que passen no només malalties, sinó també les altres 

coses... i al final del dia, és que... és molt dur aquesta feina i estava pensant les coses que 

passen, tot el dia, però jo crec que això amb el temps m'hi he anat acostumant. Vull dir que a 

l'hora de treball, sí, saps?, i separar-ho, perquè si no... 

[38:23] Inf_6: Home... jo crec, és més formal, no? Perquè fins que jo no vaig a la Caixa, vull 

dir, a aquest curs, és com diguéssim eh... em surt natural, no? Com diguéssim... jo què sé, 

com diria... quan anava al curs, em feien reflexionar de “hòstia, ho hauria hagut de fer així!”, 

perquè si no, saps, abans no sabia com actuar, les situacions, 

[38:28] I: I aquests cursos de formació i tallers, els vas fent quan van sortint o quan t'ho van 

dient? Si tens oportunitat, a tu t'agrada fer aquests cursos i tallers? Si en sortís un de nou, 

també el faries? 

Inf_6: Home, ho intento... és que jo crec que serveixen molt, moltíssim. Sempre pots 

aprendre coses noves, saps? 

10 [23:80] y entonces hice un máster en inmigración y educación intercultural que para mí ha 

sido... ¡crucial! Yo lo recomiendo mucho, esa formación para mí ha sido fundamental, para 

tener una nueva visión de lo que pasa 

17 [30: 6] y ha servido bastante 

20 [34: 12] 

I: D’acord. I et va semblar útil? 

Inf_20: Va ser de gran ajuda. 

[34: 48] 

I: I quan hi ha casos així, potser t’afecta, psicològicament? Hi segueixes pensant, quan tornes 

a casa? 

Inf_20: No, no, perquè al curs que vaig fer, ja vam aprendre a superar aquest tipus de 

situacions. No es pot barrejar la vida personal amb la feina. 

[34:49] Inf_20: No, però ja saps que són coses de la feina. Sí, perquè quan estudiava a 

l’ajuntament de Girona, tot això ho vam estudiar. 

Taula 2.2.6 Formació poc especialitzada 


2 [33:40] Inf_2: Sinceramente, gran parte de los temas ya los sabía, por haberlos trabajado. Por 

eso quiero algo más... algo más serio. Un máster o algo... 

15 [43:18] 

I: El de l'Autònoma, creus que et va servir? 

Inf_15: El vaig trobar molt general. I només va parlar... jo hi vaig anar perquè hi sortia la 

40


Begoña, a mi m'encanta, la Begoña, com parla, i em va agradar... sí, sí, però molt general, eh, 

molt general. 

Taula 2.2.7 Aprenentatge basat en l'experiència 


1 [22:17] 

Y... ahora que haces de mediadora, ¿tienes pensado hacer algún curso específico de 

mediación en este ámbito? 

Inf._1: Si hay, me interesaría... lo que pasa es que sería difícil, porque en este caso, 

combinado con el idioma... o sea, más bien lo aprendes en la práctica; es lo más fácil y lo más 

rápido. 

2 [33:33] claro que ya he participado como co-mediadora en reuniones de mesa en las que se 

respetan todas las pautas, una primera entrevista, una segunda con la otra parte... sé cómo 

es, pero ya te digo, lo he aprendido, sobre la marcha, como toda la forma de ser de nuestro 

equipo. 

[33:97] [se ríe] una vez más, no hay ninguna metodología, tampoco tienes que estar “¿está 

bien? ¿está mal?”... tú actúas según como lo veas. Y lo bueno es que es verdad, que con la 

experiencia ya sabes qué aceptas y qué rechazas de entrada 

3 [35:13] 

I: I la feina, llavors... va ser com te l'esperaves? És a dir, un cop vas començar a fer la feina, és 

com te l'esperaves abans de començar-la a fer? 

Inf_3: De fet, quan vaig fer l'entrevista tampoc... no sabia ben bé, eh, què era això... Tampoc 

m'ho van explicar gaire bé, la veritat. “Mediació”... bueno, això: “amb els xinesos hi ha 

problemes de comunicació, tu, doncs... com que saps xinès, doncs hauràs...”. No sé. Tampoc 

no tenia una idea gaire clara del que hauria de fer, eh; que va ser després el dia a dia el que 

m'he anat trobant. 

[35:108]Llavors, també, del que trobo a faltar de la meva feina, és que no tenim això, de la 

mediació, que ho vas aprenent, però que ningú t'explica ben bé què és. 

4 [36:71] Inf_4: Realmente, en este caso, a parte de la prácticas o de la teoría que pueda haber, 

es ya la experiencia. 

5 [37:119] Però... clar, això al principi no ho veus, perquè penses: “No, acabo d'entrar a 

treballar... no en sé...” Que igualment estic aprenent molt i encara em queda molt per 

aprendre, però que dius ja porto un cert temps, comences a tenir idees, i els hi és igual, saps? 

El que volen és que apaguis focs i ja està. L'opinió que tinguis, o si en saps més o menys, dels 

xinesos, els hi és igual. 

7 [39:15] Pero bueno, voy aprendiendo. 

11 [24:28] 

I: I t'han servit, per la teva feina diària? 

Inf_11: Jo sempre estic aprenent, no només en aquestes jornades, de veritat, sinó també des 

de les meves companyes de feina. 

41


[24:82] A mesura que va passant el temps, vas agafant experiència i pots mantenir les coses 

una micaaaa al marge. Però som humans i això costa. 

13 [26:14] 

I: I llavors, tu que ho havies fet de manera no tan formal, amb familiars i amics, i després que 

ho has fet amb el consell comarcal, hi has vist diferències? 

Inf_13: Clar, diferències sí que n'hi ha. Perquè... quan vas amb un amic o així, la manera de 

traduir segurament és la que has de fer oficialment, no?, diguem-ne. Però jo crec que això 

també és per l'experiència, no?, vas agafant. Per exemple, al principi, o sigui, el que portava 

més són entrevistes entre pares i professors. I com que jo anava al col·le, doncs aquest tema 

el coneixia bastant, i després a poc a poc, doncs sí, comencen més entrevistes amb metges i 

pacients, i com que estudio medicina, també hi tinc la facilitat, no? Però, o sigui, jo crec que 

es va aprenent amb l'experiència. Com que em falta la part professional, pues agafo 

d'experiència, també, una mica. 

18 [31:6] 

I: Y ¿has hecho algún curso específico de traducción en el ámbito jurídico? 

Inf_18: No, me lo he buscado yo mismo. 

[31:39] 

I: Y... veo que todo lo que es el procedimiento judicial y del derecho... ¿lo has tenido que ir 

aprendiendo tú sobre la marcha? 

Inf_18: Sí, claro. 

19 [32:5] I quan vaig entrar, em va sorprendre molt, perquè no sabia ni com reaccionar ni res, 

perquè encara no havia fet de traductora i, de repent [sic] vaig entendre com funcionaven els 

judicis, i tot. 

[32:10] 

I: I t'agrada, Dret? 

Inf_19: Sí... bueno, no molt, perquè és molt... és que tot són molt continguts d'estudiar, i no 

m'agrada molt això d'estudiar, però bueno, com que ho haig de fer cada dia -o sigui, quan vas 

a sales, fas judicis i llavors aprens més o menys de què va, vas a l'examen i a vegades 

t'aproven i moltes vegades et posen bona nota, perquè és una pràctica molt... molt viva, o 

sigui, cada dia que entres als judicis estàs aprenent del que estàs estudiant, i relaciones molt i 

llavors quan veus bons advocats i això, escoltes molt, les conclusions, i et queda algo, per 

estudiar després. 

[32:15] i al dia següent em van trucar! I em vaig quedar súper sorpresa! Vaig dir “Eh? Com? I 

on està això?” Perquè em deia: “Penal no sé què, sala no sé quant”; i jo deia: “Eh? Què és 

això?” Perquè vaig arribar que no sabia res, allà, preguntant a tothom: “On és això?”... i em 

van guiar molt bé. 

20 [34:57] Inf_20: Per tant, en les consultes mèdiques, no hi tinc cap problema. Perquè quan 

treballava a la clínica, ens trobàvem amb tot tipus de malalties. Totes les havia de traduir de 

seguida, i a més, anàvem a fer seminaris. Si es feien cursos de medicina xinesa o si els metges 

feien algun seminari, hi anava jo, a traduir. Per tant, en l’àmbit mèdic, no tinc grans 

problemes. 

42


Taula 2.2.8 Més formació 


1 [22:17] I: Y... ahora que haces de mediadora, ¿tienes pensado hacer algún curso específico de 

mediación en este ámbito? 

Inf._1: Si hay, me interesaría... lo que pasa es que sería difícil, porque en este caso, 

combinado con el idioma... o sea, más bien lo aprendes en la práctica; es lo más fácil y lo más 

rápido. 

[22:100] Bueno, uno es tener más conocimientos, saber lo que es un tipo de tumor, hay 

muchas veces cuando me hace una pregunta un paciente que yo no tengo ni idea de lo que 

es, vale, pero bueno, se aprende poco a poco, eso es uno. 

[22:102] I: Y bueno... en cuanto a mejoras, ¿cómo sería para ti la formación ideal para 

mediadores? 

Inf._1: Primero es la ética profesional, sobre todo si trabajas en este sector, si eres una 

persona que no te gusta dar servicios, ayudar a la gente, no estás para esto. 

2 [33:34] Y... lo echo en falta sí, a veces, pero no tanto, porque sé que no quiero especializarme 

en mediaciones puras y duras, no sé cómo explicarlo. 

[33:36] Inf_2: Pero bueno, sí que estoy con la idea de especializarme: hay un máster en la 

Pompeu, sobre gestión de la inmigración y he solicitado, he hecho una demanda de 

inscripción. 33:37-38 

Es que es lo lógico: cuánto más te implicas, más quieres especializarte en algo, aprender 

más... todo lo que no puedes conseguir a través de tu trabajo, que es tanto trabajo a pie de 

campo, pues lo tienes que buscar, pues eso, en la universidad, en algún máster... 

[33:37-38] Es que es lo lógico: cuánto más te implicas, más quieres especializarte en algo, 

aprender más... todo lo que no puedes conseguir a través de tu trabajo, que es tanto trabajo 

a pie de campo, pues lo tienes que buscar, pues eso, en la universidad, en algún máster... 

[33:64] y, a mi me gustaría... a veces no me siento muy profesional, porque hago un poco de 

todo. 

[33:131] Yo pienso que todo lo que son políticas sociales me interesa bastante, pasar de lo 

que es muy local - trabajo de campo a nivel local, pero lo que esperaría de un máster sería 

conseguir más herramientas para poder adquirir una visión más global, porque lo que estoy 

haciendo por encima de todo esto, de lo que está pasando en el barrio de Fondo, están las 

políticas de extranjería, políticas de inmigración, incluso a nivel europeo... o sea, ampliar un 

poco mi campo... y claro, hacer lo que sería el puente entre lo que estoy haciendo y trabajo 

de investigación ya sería genial... 

3 [35:14] I: I has trobat a faltar, per exemple, formació... 

Inf_3: Sí. 

I: ...específica? 

43


Inf_3: Sí. 

I: En quin àmbit? 

Inf_3: Potser... jo només he fet un curs de mediació... bueno, vam fer a l'ajuntament un curs 

de mediació, de què era... no. Era la presentació del servei, perquè a l'ajuntament de [ciutat] 

hi ha un altre servei però de mediació en conflictes, que no té res a veure amb llengües ni 

intercultural, és l'altre. Llavors ens van fer com un taller de mediació, que em va servir una 

miqueta per veure que jo no era mediadora de conflictes, bueno, n'hi poden haver alguns, 

però no és... les tècniques no són aquestes. Però potser... llavors també hem fet algun 

curset... Sí que trobo a faltar formació, més que res trobo a faltar... comunicació, intercanvi, 

amb altres mediadors. 

[35:15] I formació, potser... intercultural. No ho sé. De mediació intercultural. I més casos, 

per saber com ho ha fet l'altra gent. 

[35:98] aquí, és quan també estic una mica indefensa, no indefensa, però que encara que 

hagi viscut vuit anys a la Xina, potser necessitaria una mica d'assessorament en algun sentit. 

4 [36:119] Y luego, pues... falta de formación, pero formación en cosas concretas que necesito. 

[36:124] [silenci] A parte de lo que es la teoría, porque hay que saber un poco la teoría, un 

poquito sí que lo tenemos que saber, quizás estaría bien un poquito de conocimiento general 

de las culturas, porque no siempre intervienes en una sola cultura; 

5 [37:125] Ufff... mmm.... potser temes que s'estudien més en treball social o en educació 

social, potser més que temes de traducció, que s'estudien en un carrera de traducció o 

d'estudis asiàtics. Com a molt, et parlen algo de la comunitat xinesa en plan diàspora, però en 

realitat no et parlen ni de polítiques socials, ni d'intervenció a l'espai públic, intervenció en 

famílies, projectes migratoris més des del punt de vista de l'antropologia, dinàmiques 

familiars... no? Potser tot això ho inclouria. Són coses que he anat aprenent o veient, perquè 

aquí hi ha molts treballadors i educadors, que sí que vas aprenent d'ells, però és algo que no 

es tracta en aquestes carreres. 

6 --- 

7 [39:18] I: Y ahora mismo, si hubiera algún curso específico de traducción e interpretación en 

los servicios públicos o de mediación, ¿estarías interesada en hacerlo? 

Inf_7: Sí, sí, yo me apuntaría. 

[39:20]I: ¿Porque has hecho algún curso, estando en la [nom entitat]? 

Inf_7: No. Yo quería hacer, pero no lo he hecho porque por cuestiones de horario no me iba 

bien y todo esto. Pero quería hacerlo, porque en la [nom entitat] tenemos un curso de 

mediación, pero no pude apuntarme porque no tenía tiempo y, a parte, el horario no me iba 

bien. 

[39:19]I: ¿Qué te gustaría que tuviera, este curso? ¿Qué tipo de contenidos, de asignaturas? 

Inf_7: ¿Qué asignaturas? Pues sobre todo yo creo que sería importante una asignatura que 

nos enseñara qué es la comunicación, cómo tienes que comunicarte. A veces... no sé, la 

formas... depende de como comunicas las cosas, cambian mucho. Yo creo que si hay un curso 

de estos, me gustaría que me reforzara más en eso. Que me ayude a esto. 

8 [NO] I: I has fet formació específica de traducció i interpretació als serveis públics o de 

mediació? 

44


Inf_8: No. 

I: I creus que... la trobes a faltar? 

Inf_8: No. 

I: I mentre has estat treballant, has fet algun curs d'especialització en alguna cosa? 

Inf_8: No. 

9 [41:10] I: Llavors, formació específica en traducció i interpretació als serveis públics, has fet 

alguna cosa? 

Inf_9: Eh... no. 

I: I... si hi hagués algun curs, t'interessaria? 

Inf_9: Sí, sí. De fet em vaig apuntar... o sigui, hi havia una oferta, però demanaven dones. I hi 

havia una beca, també, però em sembla que també buscaven dones. I a les dos em vaig 

apuntar, com si diguéssim. 

10 --- 

[41:12] I: I quins continguts t'agradaria practicar o millorar, si t'apuntessis a un d'aquests 

cursos? Què esperaries trobar-t'hi? 

Inf_9: Jo crec... que... saber com funciona, un curs sobre l'Administració, per exemple. Les 

coses bàsiques que has de saber sobre la sanitat, el sistema sanitari, tot el tema d'immigració, 

les maneres que hi ha per demanar els visats, la residència, no sé què... tot aquest tema 

estaria bé. I, després, jo crec que hi hauria d'haver també una part com de vocabulari, de 

vocabulari general, de com es diu l'empadronament, el no sé què, bàsicament això. 

[41:49] Inf_9: De mi? Bueno, l'idioma, que estic en ello. I bueno, i el coneixement de 

l'administració, potser... i jo crec que si tinguessis aquestes dues coses, més domini de 

l'idioma i més coneixement del funcionament de l'administració, ja no hi hauria res més 

massa rellevant. 

11 [24:31] I: I ara mateix, tens oportunitat de seguir formant-te? O tens pensat continuar fent 

cursos? Abans m'has dit que volies fer un màster, encara ho tens en ment? 

Inf_11: Sí, bueno, de fet, l'any passat volia fer aquell màster de Gestió... i diversitat cultural, 

es deia? 

I: A la Pompeu? 

Inf_11: No, no, de la Caixa. De la Caixa juntament amb la universitat aquella que està... Abat? 

I: Abat Oliva? 

Inf_11: Sí. [riu] 

I: Ah, doncs aquest no el conec, hauré d'investigar... 

Inf_11: Doncs està molt bé perquè és un postgrau gratuït, per a les persones que estiguin en 

aquest àmbit, i a nosaltres ens van oferir unes quantes places per ser mediadores 

-exmediadores de la xarxa aquesta de mediació, no? Però bueno, no em van agafar perquè 

érem molta gent de [entitat] [riu], només en volien dues de cada entitat, no? Per repartir una 

mica, que si no, seríem totes de [entitat], no? I bueno, era una opció que vaig pensar i, en el 

futur, si hi hagués alguna oportunitat, sí, però a mi m'agradaria també tocar altres àmbits; 

perquè després de la carrera és com l'àmbit social, aquest, no? La mediació intercultural en 

l'àmbit social i sanitari... El sanitari m'agrada molt! No? Però a mi també m'agradaria tenir... 

provar, altres coses. Vale? M'agrada la mediació però també m'agraden altres coses que no 

tenen res a veure amb mediació. I això ja dependrà de la decisió meva, en aquell moment. 

12 [4:94] Jo crec que hauria d'haver-hi més formació, per als traductors, perquè no tots els 

traductors que estan fent aquest servei, actualment, tenen un estudi adequat. Per exemple, 

45


jo, simplement no he anat a la facultat de Traducció i d'Interpretació, i no havia tingut 

formació universitària, i vaig començar a fer aquesta feina, sinó sobre la marxa, no? I crec que 

és molt necessari, perquè... perquè si vols anar molt professional, no tens cap títol, només 

tens experiència. L'experiència te la valoren, però... No ho sé... Per exemple, jo, amb el meu 

perfil d'ara, puc anar a la universitat a estudiar algun màster, sobre això, però no sé, d'altres 

perfils, d'altres persones, no sé si podrien anar a la universitat a estudiar, no? Potser no. 

Probablement, no. 

13 [26:65-67] En el meu cas m'agradaria fer una formació més professional, per millorar, i també 

jo crec que encara em falten moltes coses per aprendre, tot i que porto tres anys o així fent 

traduccions... però em falta... jo mateixa ho noto, o sigui, no sóc professional. I m'agradaria 

millorar-ho. 

[26:13] I: I has fet algun curs específic o així de traducció? 

Inf_13: No, m'agradaria, però no. 

I: I... o sigui que si tinguessis l'oportunitat i t'ho poguessis combinar, el faries? 

Inf_13: Sí, sí, sí. 

[26:18] I: I si poguessis tenir un horari estable que, a més a més, te'l poguessis combinar amb 

la carrera, t'agradaria? 

Inf_13: Sí, de fet, jo, quan... o sigui, quan escollia, l'especialitat, o sigui, la carrera, vaig pensar 

també de fer la traducció i la interpretació, com que tenia la facilitat de saber llengües i tot 

això... el que passa que no sé, no sé per què al final vaig escollir la medicina. 

[26:65] Inf_13: En el meu cas m'agradaria fer una formació més professional, per millorar, i 

també jo crec que encara em falten moltes coses per aprendre, 

[26:67] però em falta... jo mateixa ho noto, o sigui, no sóc professional. I m'agradaria millorarho. 

14 [NO] 

I: Y, ¿has hecho algún curso más específico de traducción e interpretación? 

Inf_14: No, no. Específicamente no. 

I: Y ¿te gustaría hacerlo, si lo encontraras? 

Inf_14: La verdad que... en España, no hay ningún curso, ¿no? No hay ningún curso sobre la 

interpretación o la traducción. Otra cosa es el... bueno, a lo mejor sí, sí hay, pero otra cosa es 

el nivel. Yo he venido como –yo he estudiado la filología china, y en la universidad, aunque 

sean los profesores, poca gente, chinos, los chinos, y la gente de aquí también, poca gente 

tiene tanto nivel como yo, como el mío. 

I: Bueno... y... 

Inf_14: Pero si conoces algún curso bueno, pero que sea BUENO, a lo mejor lo haría... 

15 [43:40] I: I... suposo que ara no perquè ho fas de manera més esporàdica i pel teu compte, 

però quan estaves al Clínic, rebies algun tipus de suport emocional o algun tipus de suport 

psicològic... per desfogar-te, per dir-ho d'alguna manera? 

Inf_15: No, però tampoc no vaig sentir-me... Només vaig fer-ho un estiu, però no, no ho 

teníem. Però bueno, a maternitat, tampoc no és complicat. A l'Hospital del Mar, que també 

ho fan, i allà sí que toquen temes psicològics i això, i allà sí que n'hi hauria d'haver-hi... Jo crec 

que allà sí que n'hi hauria d'haver-hi. Perquè moltes vegades, sí que és veritat, no sé si vas per 

aquí, eh? Però moltes vegades et sents sol, els intèrprets, et sents sol [sic] i necessitaries això. 

Jo, per exemple, quan em va passar això del jutjat, o en temes així més durs, a nivell de les 

46


escoles, et sents com que necessites apoyo, necessites comentar-ho amb algú, però a part, 

no pots comentar moltes coses, per secret professional, però bueno, si no dius el nom... I 

també em sento que moltes vegades, clar, jo ho faig així a nivell puntual, i no hi ha molta gent 

aquí a Terrassa que ho faci, tampoc, i al Consell Comarcal, no tenim gaire relació entre els 

traductors, i la soledat jo crec que sí que hi és. El no poder explicar: “m'ha passat això, i tu 

com ho faries? Com actuaries?” Tot això estaria bé. I més formació. 

[43:66] Inf_15: Bueno, m'agradaria això: que se'ns passés més informació... primer de tot, 

això, que hi hagués més informació, que no et sentis tan sola, moltes vegades, que algú em 

digués: “Mira, aquí hi ha recursos que pots utilitzar...”, però només en l'àmbit de xinès, 

perquè moltes vegades, moltes coses són molt generals, es fan amb àrabs, o... no, no, no, 

només que fos del món xinès d'aquí Catalunya, com es viu, ja fos a nivell d'investigació, a 

nivell de tot. 

[43:67] Que se'm formés més, que hi hagués més formació per als mediadors culturals, 

perquè trobo que hi ha molta manca, i jo la primera. 

[43:73] I hi ha xinesos que no estan preparats i es posen a fer de mediadors, eh? Bueno, és 

una miqueta... hi ha una carència. 

16 [29:14] I: Y ¿has hecho algún curso específico de interpretación? 

Inf_16: No. 

I: ¿Y de mediación? 

Inf_16: Tampoco. 

I: Y ¿te gustaría haber hecho? 

Inf_16: Claro, claro. Lo necesitaba. 

[29:18] I: Vale... Así que si pudieras continuar trabajando de esto, ¿te gustaría hacer algún 

curso específico de formación? 

Inf_16: Sí, de mediadora. De mediación. 

[29:59] I: Y si nos pusiéramos a pensar en la formación ideal para mediadores o intérpretes 

en los servicios públicos, ¿qué tendría, para ti? 

Inf_16: Mmmm... la cuestión de esta mediación, es decir, por qué quiere hacer esta 

mediación, si es para ayudar a la población china, hay que poner más atención a la cultura 

china, también a la cultura española, por ejemplo, el sistema educativo, de dos países, para 

hacer una comparación... Creo que necesitamos toda la información de los dos países que se 

relaciona en estos temas. 

17 [30:47] Esto es la parte que implica la percepción emocional, pero no siempre estás tan bien 

formada. Como... es que como mediadora, ¡necesitas formación de todo tipo! Porque el tema 

es demasiado amplio. Necesitas formación como psicóloga, también, eh... no sé, de temas, 

como trabajo mucho con los adolescentes, también tienes que saber cómo tratar con los 

adolescentes. Pero no siempre tienes esta formación para enfrentarte a esas situaciones. 

[30:79] Lo demás... sí, hace falta más formación, nunca se acaba, porque es un trabajo que es 

tan amplio, que pide tanto, que hace falta más formación, compartir experiencias. 

18 [31:10] I: Y en el caso de que te hubieran ofrecido hacer un curso en las empresas en las que 

trabajas, ¿te habría interesado? 

47

Inf_18: Hombre, ¡sí! Pero es que el sistema funciona muy mal. 


19 [32:23] I: I... bueno, una mica... llavors, tu creus que si tinguessis oportunitat de fer un curset 

d'interpretació que fos compatible amb els teus horaris, t'agradaria? 

Inf_19: Sí... 

[32:25] Perquè ells pensen que per fer traducció i interpretació d'àmbit penal i de justícia, 

compta més el que són els conceptes de judici i d'instrucció penal i de tot això, i dels drets 

que tenen, el dret processal, que no pas en si, la traducció, perquè si no parles... hauries de 

tindre la base teva, de les coses que saps de la vida quotidiana, de cada llengua, i després 

reforçar els punts de penal i de civil. Per això tothom diuen que si fas Traducció i Interpretació 

i treballes en àmbit judicial penal i civil, hauries de reforçar més els conceptes de Dret. 

Llavors, no tant traducció i interpretació. 

20 [34:14] Per què? A mi m’agradaria molt poder-hi anar, però a l’ajuntament de [ciutat] només i 

sóc jo, sóc l’única xinesa, i tinc moltíssima feina i l’haig de fer tota jo, no com altres companys 

d’altres nacionalitats que se la poden repartir. Per exemple, a l’oficina hi ha tres companys 

marroquins, o sigui que si no hi va un, hi pot anar l’altre, i si l’altre no hi pot anar, encara n’hi 

un altre que hi pot anar. Jo sóc l’única xinesa i si hi ha feina, sempre sóc jo qui l’ha d’anar a fer. 

2.3 Accés a la feina 

Taula 2.3.1 Feina buscada 


1 [22:108] I: Y ¿cómo que empezaste a trabajar como mediadora? 

Inf._1: Eeehmmm.... Por casualidad. Porque tuve un problema antes judicial con mi empresa 

anterior y aquí, una en Tarragona, luego un juicio, que lo gané y luego, bueno, casi un año sin 

trabajar, ehhh... o sea, porque tenía los documentos mal por su culpa y hasta que no 

arreglaron... Finalmente encontré este trabajo, porque había otra mediadora anterior que 

decidió abandonar el trabajo y necesitan buscar a alguien muy urgentemente, y bueno, me 

apunté, me hicieron una entrevista y al final, bueno, me quedé con el trabajo. 

I: Muy bien, o sea, tú viste la oferta de trabajo... 

Inf._1: A finales de noviembre... 

2 [33:6] decidí venirme aquí y contacté bueno, con distintos profesionales expertos del mundo 

chino y me hablaron de un puesto, una vacante, aquí, en el servicio de mediación de [nom 

ciutat], y me aceptaron. 

[33:26] Pues yo, desde París, mediante los contactos que tenía. Empecé contactando con el 

responsable del departamento asiático del CIDOB, quien me pasó el contacto de una persona 

que trabajaba en Casa Asia, en Casa Asia con una mediadora de Badalona -Begoña, y Begoña 

pues me dijo que en cuanto se enterara de algo me contactaría, y a las dos semanas me 

volvió a contactar. 

3 [35:8] I vaig començar a dir-me “Ostres, doncs mira, tot això... no estaria malament, no? 

Treballar en aquest sector, ajudar als xinesos que arriben a [nom ciutat]”. Llavors des de la 

Xina, bueno, anava veient que el panorama anava canviant. Clar, jo vaig marxar al 2000. En 

arribar al 2008, [ciutat] era... bueno, està canviant molt, no? Érem 30.000 habitants, ara en 

48


som 40.000, bueno, ha canviat molt... i ostres... [...] I bueno, vaig pensar que podria estar bé 

treballar-hi, no? I després doncs just, l'any 2008 quan arribo eh... què va passar? Que d'una 

escola, vaig anar a fer alguna intervenció i després justament aquell estiu, l'estiu del 2008 

vaig venir, sabia tot això de l'EBE, l'Espai de Benvinguda, que arribava tanta immigració, molts 

xinesos... doncs bueno, que potser podia estar bé, treballar per aquí. Vaig anar a presentar el 

meu currículum a l'ajuntament, justament doncs... mira, res, al cap de poc, em van agafar. 

Vaig fer l'entrevista i tot això, em van dir que sí que necessitaven algú de xinès perquè amb 

els xinesos precisament tenien... no s'entenien. No s'entenien, i aquí, vaig.. Estic treballant 

aquí des de fa un any i mig. 

5 [37:6] Jo sí que sabia volia treballar amb algo més social, de contacte amb els xinesos aquí, 

però bueno, acabava de tornar de Xina; 

[37:8] I una mica de... per Infojobs, vaig trobar que buscaven algú per fer sis hores a la 

setmana en una biblioteca pública aquí, a [nom ciutat], que havia comprat un fons 

bibliogràfic en xinès. Llavors, bueno, em vaig presentar, em van seleccionar i vaig començar a 

treballar en aquell projecte molt petit. 

7 [39:8] Sí, once años. Sí, sí, y bueno, once años aquí estudiando. Mis padres tenían un negocio 

familiar pero mi madre lo dejó, por salud, y yo, bueno, pues mira, cuando acabé la carrera -yo 

no he estudiado la carrera de traducción e interpretación, ¿no? Encontré el trabajo por 

casualidad, porque justamente vi el anuncio de que necesitaban una traductora-mediadora y 

dije, bueno, voy a probar. Y tenía la ventaja de que yo sé chino y español, entonces, bien. 

[39:9] I: Y ¿qué estudiaste? 

Inf_7: Yo he hecho la carrera de turismo. 

I: Ah, turismo... y entonces viste el anuncio por casualidad y decidiste contestar... 

Inf_7: Sí, envié el currículum y tuve mucha suerte que me cogieron y ahora pues estoy 

trabajando, y me gusta el trabajo... y tengo ahí un poquito la carrera aparcada. 

10 [23:2] pues comencé en un principio casi por casualidad, porque no sabía que existían este 

tipo de servicios; me enteré de que había una ciudad donde habían muchos chinos, que era 

Santa Coloma de Gramenet, y me dijeron que estaban buscando una traductora o un 

traductor-intérprete y mediador para un servicio que se llamaba y que todavía se llama CIAPE 

que es “Centro de Información y Asesoramiento a la Población Extranjera” del ayuntamiento 

de Santa Coloma de Gramenet. 

[23:4] Entonces bueno, me llegó esto, me llegó como una noticia y pregunté a quién tenía 

que ver, llamaba a estas personas durante mucho tiempo, digamos que fue una pequeña 

persecución, en todo momento se me decía que sí, que estaban muy interesados, que 

estaban buscando a gente y tal hasta que se abrió, bueno, digamos, el plazo para presentar 

tu candidatura, ¿no?, de presentarte como posible trabajador. 

11 [24:9] Després de la carrera vaig començar a tirar currículums, no? Jo tenia la idea de 

treballar un parell d'anys o així abans de posar-me a fer un màster i vaig tirar currículums, i 

vaig mirar a les pàgines a veure què hi havia, a Casa Àsia, a Infojobs, vaig enviar un parell de 

currículums i em van trucar des de [entitat], la fundació [entitat], la fundació on estic ara. 

Llavors, la fundació llavors tenia un projecte de la Caixa, que era “Red de mediación 

intercultural la Caixa”, que era una xarxa nacional, vale? Que tenia com cent catorze 

mediadors més no sé quants coordinadors, i aquí a Catalunya, vale, som -érem, quatre 

entitats, i una d'elles era la fundació [nom] i necessitaven una mediadora xinesa; i es veu que 

portaven com mig any o un any buscant-ne una i no la trobaven, buscaven i no trobaven una 

mediadora adient. Fins i tot van contactar amb Sushan Qu o Xiahang, o així. La Sushan Qu em 

49


sembla que la van agafar al principi de tot, però es veu que després de seguida va trobar una 

altra feina, em sembla que aquesta de l'ajuntament, i després estaven sempre buscant algú 

per aquest puesto, i al final em van veure el currículum i em van dir “T'interessaria fer una 

entrevista de feina amb nosaltres?”, i jo vaig dir que “Sí, sí! Clar, clar!”, saps? 

13 [26:5] “Doncs això també seria una oportunitat per trobar una feina fora d'horari de classe”. I 

no sé, perquè... i a més a més, la gent ho necessita, no? Doncs vaig parlar amb la meva 

professora, que com que ella ja té l'experiència de demanar intèrprets i això, per a reunions 

amb pares i em va donar... o sigui... diguem... totes les entitats que donen serveis de 

traducció. I vaig començar a enviar currículums a totes les que hi ha prop de Badalona, 

perquè jo visc allà. I em va contestar Víctor, que és del consell comarcal del [comarca], sí. 

15 [43:3] I llavors, quan vaig arribar aquí, vaig estar buscant, des d'aquí, i vaig entrar al Consell 

Comarcal, i allà va ser on vaig començar el tema així més social, i em va encantar, em va 

encantar. 

[43:8] Inf_15: Sí, sí. I això llavors també vaig fer, vaig estar un estiu, enmig de tot això, vaig 

estar un estiu fent de mediadora en l'àmbit clínic, i em va encantar, perquè és una altra 

percepció social... 

I: I com la vas trobar, aquesta feina? 

Inf_15: Doncs la vaig trobar a través de... quan vaig tornar de Xina, això que vaig fer aquesta 

feina de traductora, em vaig posar a enviar currículums. I em va sortir això del Consell 

Comarcal i ara no recordo el temps, lineal... i llavors vaig enviar el currículum a una associació 

que es diu Salut i Familia, la coneixes, oi? Doncs vaig estar treballant allà. El que passa que jo 

m'hagués encantat continuar i això és una altra cosa... bueno, jo no sé si això ho reflectiràs, 

perquè també t'ho han comentat, però... [dubta]. 

17 [30:4] y por otro lado, por razones económicas, que necesito un trabajo, pero no he pensado 

nada en trabajo así de comercio, entonces, bueno, tuve la oportunidad de hacer un par de 

entrevistas para mediadores, y al final esta empresa me ha cogido como mediadora. 

[30:13] y en el proceso de selección, me has dicho que hiciste dos entrevistas, ¿cómo te 

enteraste de la oferta? ¿Estabas buscando? 

Inf_17: Sí, en una página web. 

Taula 2.3.2 Feina oferta 


4 [36:7] ¿Cómo llegué a [X]? Llegué el año que estaba estudiando Estudios de Asia Oriental, 

una profesora conocida me envió la oferta y me presenté... ¡y yo era la única candidata! [se 

ríe]. ¡¡¡Yo era la única candidata!!! 

5 [37:10] Llavors, arrel d'aquesta feina en aquesta biblioteca vaig conèixer un noi que es diu 

[...] que estava treballant en aquest equip de mediació i li van fer un encàrrec de treballar 

amb la comunitat xinesa -ell no parlava xinès, i havien contractat un noi taiwanès, 20 hores a 

la setmana, que l'ajudava a traduir per temes sobretot de conflictes entre veïns. Llavors 

aquest noi taiwanès va marxar de l'equip, va trobar una altra feina, i em van oferir la feina 

d'aquest equip. 

[37:11] De fet, va ser molt bo, perquè aquest noi, el [...], amb una altra companya, van lluitar 

50


molt perquè “Oh, m'agradaria molt que fos algú d'aquí, algun espanyol que parlés xinès, 

pensem que per treballar amb la comunitat seria molt més positiu... i a més a més, hi ha 

aquesta noia de la biblioteca, que ja coneix alguns xinesos...” De fet, vaig entrar aquí perquè 

ells van fer-me costat, ells van ser els que van dir que “Va, que aquesta noia ho fa molt bé...”. 

I bueno va ser així, va ser com estar en el moment oportú, en el lloc oportú. 

6 [38:9] I, al final, la [...], que és la coordinadora nostra, va veure que jo estic fent 

acompanyaments i així i al final, bueno, vaig venir a treballar. Em van donar una oportunitat i 

vaig venir a treballar. 

[38:10]I: O sigui que et van venir a buscar elles, et van oferir elles la feina... 

Inf_6: Sí, sí. 

8 [40:3-4] I vaig arribar aquí perquè el Consell Comarcal d'Osona es va posar en contacte amb 

mi per veure si estaria disposat a fer aquest tipus de treball. 

I: I ells com et van trobar? 

Inf_8: Em van trobar... perquè jo... perquè la noia que treballava allà, una noia xinesa, que es 

diu Li, doncs ella deixava la feina, i ens va proposar a mi i a la [nom]. 

9 [41:3] i llavors, allà, la professora de la feina, que era particular, diguéssim, em va suggerir 

que pengés un cartell a supermercats xinesos oferint-me com a traductor. 

12 [4:2] I em van dir que hi havia una agència per fer traduccions en xinès i vaig contactar amb 

ells 

[4:8] tot és molt aixís casual 

14 [6:7] Inf_14: Ella... pues ella un día me llevó al consejo y me presentó a Víctor Basas y así nos 

hemos conocido 

16 [29:10] I: Y ¿cómo encontraste este trabajo? 

Inf_16: Porque yo vivía en Sabadell con una señorita que trabaja en un... como en una 

empresa, en una bolsa de trabajo, y después de llegar a Barcelona, me preguntó: “Ah, 

¿quieres hacer de intérprete o mediadora?” Y yo digo: “Sí, claro que sí”. Y me ayudó a enviar 

un currículum a la comarcal [sic], y no me ha dicho nada. Y después de casi un año, me llamó, 

porque me necesitaban para unas traducciones. 

18 [31:5] I: Y ¿cómo conseguiste el trabajo? 

Inf_18: Pues... me lo presentó [nom], y por la mediación. 

I: Y ¿hubo algún tipo de proceso de selección o de entrevistas? 

Inf_18: No, ninguno. 

I: ¿Enviaste el currículum y ya empezaste? 

Inf_18: Sí. 

19 [23:14] Inf_19: No. Li vaig dir que estava estudiant Dret i em va dir que perfecte, que sabria 

millor com funcionava tot i vaig poder entrar directament. 

I: I com va ser, el procés de selecció? Tu buscaves feina i els hi vas enviar el currículum? 

Inf_19: No, un advocat, parlant amb mi em va dir: “Tens bona base de castellà i de català 

també et defenses, o sigui, si et parlen o així, també et podries defendre” i em va dir: “Vés 

allà a fer l'entrevista” i al dia següent em van trucar! I em vaig quedar súper sorpresa! 

20 [34:8] Després, mentre estava estudiant, l'ajuntament de [ciutat] em va trucar i em va 

demanar si m'interessaria anar-hi a treballar i vaig anar a fer-hi una entrevista, perquè 

necessitaven un mediador intercultural xinès. 

51


[34:9] Tot i així, a mi em sabia greu, perquè tot just estava a meitat de curs. O sigui que els 

vaig dir que em semblava que acabar el curs era molt important i ja no vam tenir més 

contacte fins a mitjans setembre del 2005 que vaig acabar el curs - l'havia començat a 

l'octubre del 2004 i l'havia d'acabar a finals de setembre del 2005, però a mitjans setembre 

em van trucar i em van preguntar si voldria anar-hi a fer una entrevista i hi vaig anar. Després 

de fer l'entrevista, tot just sortir-ne, que tot just era de camí a casa -m'havien dit que em 

trucarien l'endemà, o al cap d'un parell de dies, però tot just era de camí a casa, encara no 

havia arribat a Gerona, que em van trucar, i em van dir que si m'interessava, ja podia fer els 

tràmits per començar a treballar. Al final, vaig parlar amb els responsables del curs, perquè 

encara faltaven 10 dies i em sabia greu no acabar-lo del tot. Però ells em van dir que no 

passava res, perquè al capdavall l'objectiu del curs era treballar, i que si era tenia feina, 

encara que no hagués acabat el curs, ja estava bé! O sigui que al final vaig deixar el curs, quan 

encara faltaven més o menys deu dies per acabar-lo, i em vaig posar a treballar a [ciutat]. 

Taula 2.3.3 Feina per sort/per casualitat 


1 [22:10] I: Y ¿cómo que empezaste a trabajar como mediadora? 

Inf._1: Eeehmmm.... Por casualidad. 

5 [37:12] I bueno va ser així, va ser com estar en el moment oportú, en el lloc oportú. Va ser 

una mica per sort, vaja, que vaig aconseguir entrar aquí. 

7 [39:8-9] 

Inf_7: Sí, once años. Sí, sí, y bueno, once años aquí estudiando. Mis padres tenían un negocio 

familiar pero mi madre lo dejó, por salud, y yo, bueno, pues mira, cuando acabé la carrera -yo 

no he estudiado la carrera de traducción e interpretación, ¿no? Encontré el trabajo por 

casualidad, porque justamente vi el anuncio de que necesitaban una traductora-mediadora y 

dije, bueno, voy a probar. Y tenía la ventaja de que yo sé chino y español, entonces, bien. 

I: Y ¿qué estudiaste? 

Inf_7: Yo he hecho la carrera de turismo. 

I: Ah, turismo... y entonces viste el anuncio por casualidad y decidiste contestar... 

Inf_7: Sí, envié el currículum y tuve mucha suerte que me cogieron y ahora pues estoy 

trabajando, y me gusta el trabajo... y tengo ahí un poquito la carrera aparcada. 

10 [23:2] pues comencé en un principio casi por casualidad, porque no sabía que existían este 

tipo de servicios; me enteré de que había una ciudad donde habían muchos chinos, que era 

Santa Coloma de Gramenet, y me dijeron que estaban buscando una traductora o un 

traductor-intérprete y mediador para un servicio que se llamaba y que todavía se llama CIAPE 

que es “Centro de Información y Asesoramiento a la Población Extranjera” del ayuntamiento 

de Santa Coloma de Gramenet. 

11 [24:10] I em van fer un parell d'entrevistes i tal, i em van agafar, i llavors va ser quan, gairebé 

per casualitat vaig començar a treballar de mediadora intercultural. 

14 [6:6] Ah, vale, vale. Y ¿cómo empezaste a hacer de intérprete para el consell comarcal? 

Inf_14: Fue una casualidad. 

[6:7] Inf_14: Ella... pues ella un día me llevó al consejo y me presentó a Víctor Basas y así nos 

hemos conocido 

52


15 [43:71] Llavors, també vaig estar -al mateix temps que estava al Consell Comarcal, vaig estar 

en contacte amb una escola, perquè per entrar en aquesta carrera que estic fent ara doncs 

vaig haver de... bueno, vaig haver d'anar a l'institut un altre cop. I llavors em van conèixer a 

través d'aquí, i sabien que jo parlava xinès i va ser com tot... vaig començar així, no? A fer 

interpretacions per unes nenes que acabaven de venir i ningú - 

Taula 2.3.4 Feina inesperada 


2 [33:4] trabajando para una multinacional, o sea que nada que ver con un perfil así en ámbito 

social o como mediadora, 

11 [24:11] Però, al principi, t'ho juro, jo pensava: “Si aquest anunci està posat fa més de set 

mesos, aquí; jo tiro per tirar, perquè em tinguin a la seva base de dades”, però no m'esperava 

pas que m'agafarien, i em van agafar, sí sí. 

12 [4:10] Tampoc havia pensat mai que faria de traductor, saps? 

[4:12] Tu, ja et passaré el contacte amb el consell comarcal de la Selva. 

[4:20] Bueno, simplement, no havia pensat mai com seria... no? Sí, sí. 

19 [32:14] Inf_19: No. Li vaig dir que estava estudiant Dret i em va dir que perfecte, que sabria 

millor com funcionava tot i vaig poder entrar directament. 



també et defenses, o sigui, si et parlen o així, també et podries defendre” i em va dir: “Vés 

allà a fer l'entrevista” i al dia següent em van trucar! I em vaig quedar súper sorpresa! 

Taula 2.3.5 Mediació natural 


3 [35:7] per exemple, tinc una cunyada que és metge a [ciutat], doncs ja: “Ostres, que tinc una 

xinesa, que truca-la, que digue-li que això i allò...”. Després amigues d'aquí, doncs 

professores, mestres, en escoles: “[nom], vine un moment... quan d'allò, vine a fer una 

xerrada...”, o amb mares, d'escoles, d'aquí a [ciutat]: “Ostres, estaria molt bé que 

expliquessis... -no sé- sobre la Xina, o aspectes culturals, aspectes de la Xina que als nens els 

pugui interessar...”. D'altres, doncs... eh... els primers xinesos que havien arribat aquí, doncs 

també aprofitaven aquell estiu que jo era aquí, perquè els hi digués alguna cosa... 

6 [38:8] però de tant en quan faig com de voluntària -mediadora natural, perquè com que som 

els primers que vivim aquí a [ciutat] i sempre quan arriba un nouvingut, hi ha problemes o 

així, sempre m'anaven a buscar i sempre feia acompanyaments al CAP, o a l'escola, o a on 

falti, faig què puc. 

11 [24:7] I al cap de dos anys o així ja començava fent de “traductora” dels meus pares [rient], 

perquè era obvi, perquè era una nena petita, perquè era la filla gran i sabia parlar català i 

bueno, a portar la nena als metges, a la gestoria, i tal i qual. I això, des dels dotze-tretze anys 

que ja començava. 

53


13 [26:4] i jo durant... mentre estava aprenent català i això els amics del meu pare ja em 

demanaven que els ajudés a anar... pues a hospitals, o ajuntaments, o coses així, i vaig 

pensar-ho: “Doncs això també seria una oportunitat per trobar una feina fora d'horari de 

classe”. 

[26:11] I: Però està molt bé! Igualment està molt bé! I... vale, o sigui que abans de fer-ho 

professionalment amb els consells, ho havies fet amb amics dels teus pares i amb familiars, 

també? 

Inf_13: Sí, vaig començar amb familiars i amb amics dels meus pares i també com que a 

vegades, els professors, del col·legi em coneixien, doncs també... 

Taula 2.3.6 Procés de selecció 


1 [22:11] I: Y... ¿cómo fue el proceso de selección? ¿Te hicieron muchas entrevistas? 

Inf._1: Ehhm una entrevista conmigo... 

I: Ajá... y ¿había parte psicotécnica, por ejemplo? ¿o había... qué tipo de...? ¿cómo era? 

Inf._1: Mmmmm... 

I: ¿O fue tan sólo una entrevista? 

Inf._1: Una entrevista en persona. No hay cosas muy cuantitativas, o que te hagan un test de a 

ver si... bueno, te preguntan tu experiencia, tus aptitudes para hacer trabajos como... como 

trabajadora social, este tipo de cosas. Pero no hay un cuestionario o un test o así. 

2 [32:27] I: Y ¿luego entraste en un proceso de selección? 

Inf_2: Sí. 

I: Y ¿qué fases tuvo? 

Inf_2: Pues una primera fase escrita con la recursos humanos de la empresa, sobre temas... 

como de preguntas prácticas, como “en caso de...”, pero bastante sobre intervención social. Y 

eso que no tengo ninguna formación, pero, digamos que eran temas de sentido común... y ya 

está. Aprobé esta etapa, supongo que verían que me expresaba más o menos bien, que tenía 

lógica y ya está... tampoco no era nada del otro mundo. La segunda entrevista era con 

nuestro responsable de este proyecto, el que lleva este proyecto desde la empresa, eh... y 

bueno, me tuve que presentar pero muy brevemente y ya él empezó a entrar en la 

organización del equipo, cuál era la política, nuestra línea de trabajo... más de presentación, 

ya. Pero luego, diciéndome que todavía quedaba otra candidata y que ya lo decidiría el 

responsable... o sea, el director de la empresa. Y me contactaron a las dos semanas para ya 

una entrevista con el director, tuve que volver a presentarme, a exponer mis motivaciones y 

al final me dijo que yo, más que nada, no por hablar chino, sino también por el hecho de 

hablar francés e inglés igual en caso de trabajo con otras comunidades... pues podía ser un 

plus. 

[33:31] I: Y... ¿te hicieron prueba de chino? 

Inf_2: No. Y yo la preparé, pero... ¡súper bien! Porque en la primera entrevista me dijeron que 

una de las próximas entrevistas sería en chino, con la mediadora... 

[33:5] la verdad es que ha sido fácil porque es un mundo bastante reducido, ¿no? 

3 [35:12] I: No, no! Ja és això, ja... A la feina hi vas entrar sense procés de selecció? 

Inf_3: Vale, no, la feina, exacte, hi vaig entrar perquè precisament... clar, sense... home, hi 

havia com... no, no gaire procés de selecció: entrevista... no, bàsicament, sí, una entrevista. 

54


Necessitaven algú amb idioma xinès. I amb el currículum i l'entrevista, doncs sí, no vaig tenir 

gaire competència, la veritat. Home, a més també anava... com que ja havia tingut alguna 

experiència amb col·legis, bueno, això dels estius que et dic, d'anar amb algun... doncs algú... 

no recomanada, però ja em coneixien una miqueeeta, saps? 

7 [39:11] I: Y, entonces, ¿tú tuviste una entrevista y ya te cogieron? ¿O hubo un proceso de 

selección? 

Inf_7: Sí, hubo un proceso de selección: primero la entrevista y luego un período de 

¿adaptación? No, de prueba, para ver si podía hacer... si podía encargarme del trabajo. 

9 [41:4-5] Llavors jo ho vaig fer i el vaig penjar a cinc supermercats xinesos crec, llavors, a partir 

d'aquí, ja em van començar a trucar. De fet, el primer dia, després d'haver penjat els primers 

cartells, que estava a Fondo a punt de pujar al metro, que havia penjat cartells a quatre 

súpers o així, ja em va trucar el primer tio de Fondo, i ja vaig quedar amb ell; el que passa és 

que aquell dia era... era perquè li fes... volia buscar feina, i volia que l'ajudés. Però bueno, com 

a dada, ja el primer dia que penjo cartells... Bueno, això dels cartells ho vaig fer només una 

vegada. Després vaig posar un anunci al diari...[...] Al... 华声报 [Hua sheng bao], em sembla, 

no n'estic segur, perquè també hi ha el 侨声报 [Qiao sheng bao], ara no sé quin és. Un de 

Barcelona que està a la ronda Universitat. Ehm... i després també al diari que reparteixo jo, 

que em van posar un anunci gratis. I amb aquests, diguéssim, amb set supermercats, per 

exemple, d'una vegada de penjar cartells, un anunci al diari durant una setmana i un altre 

anunci al diari durant un mes, potser, no he fet mai res més, hi porto un any, més o menys, i jo 

crec que tinc una mitja d'una interpretació a la setmana. A vegades en tinc tres, últimament 

en tinc bastantes. Bueno, no ho sé, que sense currar-m'ho excessivament, em van trucant, 

perquè a més, el boca a boca, i tal... llavors normalment faig traduccions al metge, la majoria; 

també a l'advocat, per demanar l'atur... bàsicament, el que més hi ha, és metge. 

11 [24:10] I em van fer un parell d'entrevistes i tal, i em van agafar, i llavors va ser quan, gairebé 

per casualitat vaig començar a treballar de mediadora intercultural. 

[24:34] I: I m'has dit que et van contractar perquè els hi vas enviar el currículum i després vas 

fer dues entrevistes. Hi va haver com una mena de procés de selecció? 

Inf_11: Sí, em sembla que hi van haver més noies que hi van anar, jo, de veure'n, només en 

vaig veure una... perquè em sembla que portaven com mig any buscant, amb continues 

entrevistes, però no... o no encaixaven al perfil perquè -per l'idioma, o no encaixaven al perfil 

perquè no tenien aquestes... habilitats, diguem-ne, o pel seu perfil, o tal... o no, perquè... no. 

No ho sé, no ho vaig preguntar. 

13 [26:6] I res, que... que vaig anar a la reunió de la formació i vaig, o sigui, apuntar-me al grup 

d'intèrprets del [comarca], 

15 [43:15] vaig demanar també a la Formiga i sempre em diuen el mateix, que volen només 

natius. I volien mediadors pel tema clínic! Si estic estudiant medicina, m'he format també 

amb la Formiga, en un curs d'aquells de mediació... 

[CODI] I: O sigui que si poguessis dedicar-t'hi a temps complet, ho faries...? 

Inf_15: Sss...sí. Si fos a la tarda, sí. De fet, per exemple, vaig estar a punt d'entrar, van quedar 

dues finalistes, no sé si has entrevistat a una noia que és francesa...? 

I: [nom]...? 

Inf_15: [nom]. A ella, la van elegir a ella, eh... per fer la feina... però està molt bé eh! Que no 

passa res! [riu] Ella i jo vam ser les finalistes d'aquella feina... 

17 [30:4] y por otro lado, por razones económicas, que necesito un trabajo, pero no he pensado 

55


nada en trabajo así de comercio, entonces, bueno, tuve la oportunidad de hacer un par de 

entrevistas para mediadores, y al final esta empresa me ha cogido como mediadora. 

18 [31:5] I: Y ¿hubo algún tipo de proceso de selección o de entrevistas? 

Inf_18: No, ninguno. 

I: ¿Enviaste el currículum y ya empezaste? 

Inf_18: Sí. 

19 [32:3] i el primer dia que em van entrevistar, al dia següent vaig començar a treballar al 

jutjat! 

[32:14] No. Li vaig dir que estava estudiant Dret i em va dir que perfecte, que sabria millor 

com funcionava tot i vaig poder entrar directament. 



també et defenses, o sigui, si et parlen o així, també et podries defendre” i em va dir: “Vés allà 

a fer l'entrevista” i al dia següent em van trucar! I em vaig quedar súper sorpresa! 

[32:29] I llavors, quan vaig entrar, em diu: mira, ja no cal ni el curset. Però la gent que no en 

saben, que no dominen bé, et fan una entrevista i ja et parlen en català o castellà i ja saben 

com parles. 

Taula 2.3.7 Experiència anterior 


1 [22:3] ehm luego desde 2002 empecé a trabajar en Agbar China 

[22:14] De intérprete, sí, yo siempre he sido intérprete, ¿vale? Yo llevo más de diez años en 

diferentes casos, en Barcelona también estuve cuando vinieron algunas delegaciones al 

ayuntamiento, con Casa Asia, ehm... y luego, antes siempre he trabajado en empresas, o sea, 

en negociaciones y esto. En hospitales antes había trabajado en China, no se trata de 

mediación, pero estaba en una clínica dental... 

8 [40:6] Havia fet feines relacionades amb la interpretació a la Xina, però eren de caire 

empresarial: acompanyament d'empresaris, allà, i també vaig acompanyar a xinesos per 

Espanya. 

10 [23:37] hubo un congreso, de promoción de la lengua y la cultura china, en el que estuve 

colaborando con el Departament d'Educació y con entidades chinas en el Caixa Forum, que es 

donde se celebra el congreso, que duró unos cuantos días, pero que la preparación y el post 

sí que nos llevó bastante tiempo, digamos que un mes más de preparación y el post también. 

12 [4:34] I em va contractar el Consorci per la Normalització Lingüística 

15 [43:2] Buf! [riu] A veure... molt variat! A veure, abans de trobar... jo vaig estar també al 

Consell Comarcal i abans d'estar al Consell Comarcal vaig estar en una empresa, perquè jo 

vaig trobar feina a la Xina quan vaig acabar la carrera i llavors me'n vaig anar a la Xina, i 

estava primer en una empresa que no feia ben bé interpretació, però després vaig estar en 

una empresa que sí, que el que feia era interpretació però en l'àmbit així del tren, vale, de 

mecànica, de coses d'aquestes. 

20 [34:5-6] i al final em van oferir una feina a Tarragona, em van preguntar si m'interessaria anar 

56


a Tarragona, que havien obert una clínica de medicina xinesa i necessitaven una traductora, 

perquè els metges eren xinesos. Vaig anar-hi a mirar-m'ho i em va semblar que no estava 

malament i m'hi vaig quedar a treballar-hi. [...] Després de treballar-hi uns quants anys, 

sentia que no m'agradava aquell ambient, i me'n vaig anar a Gerona. Un cop a Gerona, no 

vaig trobar-hi cap feina estable a temps complet, només feia de traductora i intèrpret a la 

policia i als jutjats, o en algun departament, o en alguna empresa; i també vaig fer de 

secretària d'un acupuntor. 

Taula 2.3.8 Expectatives 


3 [35:13] I: I la feina, llavors... va ser com te l'esperaves? És a dir, un cop vas començar a fer la 

feina, és com te l'esperaves abans de començar-la a fer? 

Inf_3: De fet, quan vaig fer l'entrevista tampoc... no sabia ben bé, eh, què era això... Tampoc 

m'ho van explicar gaire bé, la veritat. “Mediació”... bueno, això: “amb els xinesos hi ha 

problemes de comunicació, tu, doncs... com que saps xinès, doncs hauràs...”. No sé. Tampoc 

no tenia una idea gaire clara del que hauria de fer, eh; que va ser després el dia a dia el que 

m'he anat trobant. 

5 [37:19] I: La idea que tenies de la feina, abans de començar, i ara que ja hi tens experiència, 

és la mateixa? És a dir, quina expectativa tenies de la feina abans de començar? 

Inf_5: No sabia ben bé... de fet, no sabia molt bé on em ficava. 

[37:21] Llavors quan em van oferir la feina aquí a l'equip jo ho veig com l'oportunitat de 

poder de veritat entrar amb els xinesos i d'estar a temps complet amb algo que pensava que 

-bueno, que és el que m'agrada. Però no tenia unes expectatives molt concretes... o no 

recordo si tenia moltes expectatives i em va decepcionar o no, crec que no... 

[37:26] Després, just després de fer el mòdul de la Formiga, va ser quan vaig començar a 

treballar aquí i vaig pensar: “Com? Això és la mediació? A la Formiga m'han enganyat!” [riu]. 

7 [39:12] I: Al no haber recibido antes ningún tipo de formación para la traducción y la 

interpretación ni para la mediación, ¿tú qué expectativas tenías del trabajo? ¿Cómo te lo 

imaginabas? 

Inf_7: Me lo imaginaba muy sencillo, que tenías que ir, traducir, y ya está; porque como que 

ya dominas los dos idiomas, que sólo tenías que ir, traducir la información y ya está. Pero 

luego, poco a poco, fui entendiendo que no era tan sencillo, ¿no? 

9 [41:7] I: I quan ho vas començar a fer, vas veure que era la idea que en tenies? Era com t'ho 

imaginaves? O t'has trobat amb sorpreses, coses inesperades? 

Inf_9: No, és com m'imaginava. O sigui, m'imaginava que em costaria més fer les traduccions, 

però després vaig veure que, bueno, que una vegada que aprens el vocabulari... 

12 [4:101]I: D'acord, més o menys m'has explicat els cursos que has fet i com vas començar a 

treballar... llavors... t'ho imaginaves així, abans de començar a treballar la feina com a 

intèrpret de serveis públics? 

Inf_12: No... 

I: Com t'ho imaginaves? 

Inf_12: Bueno, simplement, no havia pensat mai com seria... no? Sí, sí. 

57


13 [26:14] I: I llavors, tu que ho havies fet de manera no tan formal, amb familiars i amics, i 

després que ho has fet amb el consell comarcal, hi has vist diferències? 

Inf_13: Clar, diferències sí que n'hi ha. Perquè... quan vas amb un amic o així, la manera de 

traduir segurament és la que has de fer oficialment, no?, diguem-ne. Però jo crec que això 

també és per l'experiència, no?, vas agafant. Per exemple, al principi, o sigui, el que portava 

més són entrevistes entre pares i professors. I com que jo anava al col·le, doncs aquest tema 

el coneixia bastant, i després a poc a poc, doncs sí, comencen més entrevistes amb metges i 

pacients, i com que estudio medicina, també hi tinc la facilitat, no? Però, o sigui, jo crec que 

es va aprenent amb l'experiència. Com que em falta la part professional, pues agafo 

d'experiència, també, una mica. 

19 [32:4] I quan vaig entrar, em va sorprendre molt, perquè no sabia ni com reaccionar ni res, 

perquè encara no havia fet de traductora i, de repent [sic] vaig entendre com funcionaven els 

judicis, i tot. 

2.4 Condicions laborals 

Taula 2.4.1 Dedicació temps complet 


1 [22:20] I: Y... ¿trabajas a tiempo completo, o a tiempo parcial? 

Inf._1: Ehhh 32 horas. Completo, o sea, es todo lo que ellos, la empresa, necesita. 

2 [33:46] I: Y ¿trabajas a tiempo parcial o completo? 

Inf_2: Completo. 

3 [35:18] I: I... aquí, en aquest servei de mediació hi treballes a temps complet o parcial? 

Inf_3: Complet. Jornada de 37 hores i mitja. 

4 [36:24] Inf_4: A tiempo completo, de lunes a viernes. 

5 [37:32] I: D'acord. Llavors, explica'm... tu treballes a temps complet, aquí? 

Inf_5: Sí. 

10 [23:6] y después de -la verdad es que no sé cuánto tiempo, pero fue poco, quizás fueron 

cuatro o seis meses, ya se amplió a jornada completa. 

18 [31:15] I: Vale... Y... entonces, ¿trabajas a tiempo completo o parcial? 

Inf_18: No... bueno, es a tiempo completo. Si yo quiero, voy; si no, no voy. Claro, si no voy, no 

cobro. 

I: Y ¿te llaman regularmente? 

Inf_18: Sí. 

I: ¿Cuántos servicios puedes hacer, en una semana? 

Inf_18: Pues... depende. Hay veces que en un día no hago ninguno, o en un día hago tres, o 

cuatro, depende. 

20 [34:21] I: I cada dia, quantes hores treballes? 

Inf_20: L’horari és de 9 del matí a 3 de la tarda. 

58


Taula 2.4.2 Dedicació temps parcial 


6 [38:30] I: I quantes hores fas, de mediadora? 

Inf_6: Mira, amb la Caixa feia jornada completa i, després, quan vaig muntar el negoci, vaig 

passar a fer mitja jornada, i ara estic fent 10 hores a la setmana. 

7 [39:21] I: Y ¿trabajas a tiempo completo o parcial? 

Inf_7: Parcial. 

10 [23:5] Y... bueno, pues entré a trabajar a media jornada, eran veinte horas semanales 

[23:40] Entonces... me planteaban si quería trabajar a tiempo completo o si quería hacer otro 

tipo de horario. Y me planteé que quería hacer una media jornada, pero condensada en tres 

días. Y bueno, fue así, lo planteé, se me dijo que sí, y desde entonces trabajo tres días a la 

semana: martes, miércoles y jueves, con flexibilidad, ya has visto que tengo que venir hay 

días que por la tarde, esto era el pacto, luego ya lo recuperas, bueno... lo recuperas... eso ya... 

depende del tiempo. 

11 [24:22] I: Vale... i... quantes hores estàs contractada, a la setmana? 

Inf_11: Catorze. 

I: Catorze. 

Inf_11: Hm. Dilluns i dimecres al matí. 

17 [30:17] I: Entonces... ¿ellos te llaman cuando tienen una solicitud de mediación? [Asiente con 

la cabeza]. Y, antes, cuando estabas contratada, ¿qué horario hacías? 

Inf_17: Eh... hacía media jornada. 

19 [32:9] Normalment pels matins estic treballant a la ciutat judicial de Barcelona 

Taula 2.4.3 Dedicació puntual (sota demanda) 


8 [40:1] “No sé si et podré ajudar gaire perquè només m'hi dedico esporàdicament”. 

[40:9] Treballo molt esporàdicament. He fet... em sembla que són... he fet unes vuit... set o 

vuit interpretacions, només. Vull dir que porto molt poc temps amb això. 

9 [41:6] i porto un any, més o menys, i jo crec que tinc una mitja d'una interpretació a la 

setmana. A vegades en tinc tres, últimament en tinc bastantes. Bueno, no ho sé, que sense 

currar-m'ho excessivament, em van trucant, perquè a més, el boca a boca, i tal... llavors 

normalment faig traduccions al metge, la majoria; també a l'advocat, per demanar l'atur... 

bàsicament, el que més hi ha, és metge. 

11 [24:24] I: I, a part, col·labores amb el Consell Comarcal? 

Inf_11: Sí, sí, sí, també, també. Hi col·laboro des de fa... bastant temps, quatre anys o així. 

[24:60] I: I comparant una mica la feina que has fet al consell comarcal i la que fas a l'hospital, 

què t'agrada més? On t'hi sents més còmoda, tu? 

59


Inf_11: Em sento còmoda a tots dos puestos, és que sóc una persona molt fàcil d'adaptar, 

malgrat les circumstàncies, però bueno, el servei de traducció del consell comarcal és un 

servei molt puntual, o sigui jo no estic tampoc amb ells... em truquen cada dos mesos, o tres, 

o quatre. 

12 [4:3] D'aquí a mitja hora, et va bé per anar als mossos d'esquadra a fer una traducció... o tal? 

[4:21] Només quan me truquen. 

[4:50] I: I, a la Selva, has hagut de fer moltes intervencions? Et truquen molt sovint? 

Inf_12: Sí, sí, sí. Sobretot al juny... 

I: Per exemple, quantes serien, al màxim, en una setmana, d'interpretacions? 

Inf_12: Bueno, tant no. Poder un parell al mes. Sí, un parell al mes. I si és final o principi de 

curs, poder més. Però em sembla que això ara ha canviat. 

13 [26:7] i com que després al consell comarcal del [comarca] els hi faltava intèrprets i com que 

jo tenia classe als matins i normalment les traduccions són pel matí, i tampoc feia gaire al 

[comarca], i el [nom] em va demanar si volia anar al [comarca] i jo vaig acceptar, i vaig 

començar a treballar també allà. 

[26:17] I: Llavors, més o menys... m'has dit que et truquen... que fas col·laboracions puntuals, 

cada quan et truquen? 

Inf_13: Doncs depèn de la temporada, també. Al principi i a finals de curs hi ha més 

demandes a col·legi, hi ha temporades que demanen molt, i hi ha temporades que no en 

demanen. 

14 [6:10]Y de vez en cuando Víctor me escribe y... bueno, así. 

I: O sea que son...¿colaboraciones esporádicas? 

Inf_14: Mmm... sí, sí, eso, eso. Bueno, mira, durante... casi dos años, o un año y medio, hice 

poco más de diez veces, hice el servicio, nada más. 

15 [43:29] Després, a les escoles m'he trobat... Vaig estar també una vegada a Santa Coloma 

-bueno, és que he fet també moltes coses puntuals, eh, sempre que em van sortint coses. 

Vaig trobar com molta desorganització, un dia que vaig anar amb la Formiga, a fer una 

traducció puntual, amb... amb els pares, els pares era com molt... bueno, més que res, els 

professors. Tenien la traductora, i com que només em tenien a mi, em volien utilitzar tots de 

cop. Van donar una mala imatge, bueno, jo crec, de desorganització, i era com “digue-li això”, 

però l'altre el contradeia, no s'entenien entre ells... bueno, va ser difícil. 

[43:74] només estic en una escola -bueno, en dues, que em van cridant de tant en tant i hi 

faig traduccions molt puntuals. 

16 [29:2] I: Y es que, además, muchas mediadoras que conozco ya me han dicho que, con el 

recorte de presupuesto, no saben hasta cuándo tendrán trabajo. 

Inf_16: Exacto. Es que yo, por ejemplo, este medio año, estos seis meses, cuando estuve en 

China, me llegaban trabajos de vez en cuando, por ejemplo, una vez al mes. Y me pagan 

después de tres meses. ¿Y con qué vivo? 

[29:8] I: Y ¿con quién has trabajado? 

Inf_16: Empecé con... no sé, ¿ayuntamiento? 

I: ¿Consell Comarcal? 

Inf_16: Sí, Consell Comarcal. Empecé con Consell Comarcal del [comarca], y luego con 

[comarca], también. Porque me trasladé a [ciutat]. Antes vivía en Sabadell. 

60


[29:13] I: Y ¿cuántas hacías? ¿Era frecuente? 

Inf_16: Bueno, no muchos eh. En total... ¿quince veces? Sí, como máximo. 

17 [30:16] I: Y, entonces, ¿tú estás contratada? 

Inf_17: Ahora ya no. 

I: ¿Ahora eres colaboradora externa? 

Inf_17: Sí. Sí, porque estoy trabajando aquí [en la universidad]. 

[30:18] I: Y, ahora, ¿cuántos servicios haces, más o menos, al mes o a la semana? 

Inf_17: ¿Al mes...? Es que estoy como contratada aquí y estoy... Bueno, es que mi objetivo, el 

objetivo de mi estancia en España, es el estudio, entonces hay una prioridad. Entonces, con la 

empresa yo les digo “Este mes ya llevo...”; hasta ahora, este mes creo que ya llevo siete-ocho 

casos, y ya no quiero más. Porque... bueno, te comen mucho tiempo. Entre el viaje y todo... 

entonces, ya no hago más. Dentro de diez, al mes. 

18 [31:1] “De momento estoy disponible, pero ya sabes que con este trabajo esto es 

imprevisible”, perquè, segons que em va dir, el podien trucar d'un dia per l'altre per avisar-lo 

d'algun servei d'interpretació. 

[31:15] I: Vale... Y... entonces, ¿trabajas a tiempo completo o parcial? 

Inf_18: No... bueno, es a tiempo completo. Si yo quiero, voy; si no, no voy. Claro, si no voy, no 

cobro. 

I: Y ¿te llaman regularmente? 

Inf_18: Sí. 

I: ¿Cuántos servicios puedes hacer, en una semana? 

Inf_18: Pues... depende. Hay veces que en un día no hago ninguno, o en un día hago tres, o 

cuatro, depende. 

20 [34:6] Un cop a Gerona, no vaig trobar-hi cap feina estable a temps complet, només feia de 

traductora i intèrpret a la policia i als jutjats, o en algun departament, o en alguna empresa; i 

també vaig fer de secretària d'un acupuntor. 

Taula 2.4.4 Feina compaginada amb altres feines 


3 [35:20] Ho combino amb classes de xinès, a l'Escola d'idiomes, hi faig dues tardes, i ho 

combino, a part, amb alguna classe particular, amb alguna nena, i estic a la borsa de 

traductors, i llavors, amb alguna hora lliure, si hi ha alguna cosa a algun altre lloc de [ciutat], 

de tant en tant em truquen de la borsa del Consell Comarcal. 

5 [37:3] Aquí va ser on em va comentar que ella mateixa treballa a la UOC, a la Llicenciatura 

d'estudis d'Àsia oriental, i que no volia perdre la vinculació amb el món acadèmic. 

[37:9] Ho feia als matins, i vaig trobar això, i ho anava fent algunes tardes. 

[37:33] I: I... ho combines amb alguna altra feina, a part? 

Inf_5: Sí, faig de consultora i tutora a la UOC. 

I: De quina assignatura? 

Inf_5: Ara estic a “Presència xinesa al món”, de l'aula en castellà, i estic de tutora del campus 

en català, d'una aula d'Estudis d'asiàtics. Quan fas de tutora, a les tutories... saps, la 

diferència? No, bueno, quan fas de tutora, és més com de gestió. Bueno, he començat aquest 

61


semestre. Fins ara he estat fent durant cinc semestres “Festes i tradicions a la Xina” i... ara, he 

començat a fer de tutora, que tens una aula amb molts alumnes i llavors els ajudes amb 

l'orientació dins de la carrera: de quines assignatures s'han de matricular, de quines no; si 

tenen problemes de beca o de “no puc anar en aquest examen i ja m'he apuntat en aquest 

torn, què faig per canviar de torn? -Doncs mira, has d'anar a gestió, a secretaria, i quin paper 

has de portar...” I porto la consultoria de presència xinesa al món. 

I: I com és que ho fas? 

Inf_5: Perquè bueno, no sé, m'agrada... per no només fer una cosa. I a més, m'agrada, perquè 

està relacionat amb Xina, amb els estudis, i bueno, també és una manera de dir “Ostres, he de 

llegir coses!” Perquè a la vegada que els alumnes estan preparant una pràctica, tu també has 

d'estar allà llegint i investigant, vull dir que està bé. 

6 [38:29] I: I abans em deies que treballes de mediadora però que també treballes al restaurant, 

oi? 

Inf_6: Sí, perquè hem muntat un munt de coses... bueno, és un bar-restaurant. 

8 [40:51] vam coincidir a la Facultat de Traducció i Interpretació. 

10 [23:37] Y, después, ya te digo, mientras hacía esto, seguía con colaboraciones con la Secretaria 

de Inmigración, puntuales, o con la Formiga, también colaborando con la Formiga como 

formadora para profesores o como formadora también de cara a las familias chinas, para que 

conozcan el sistema educativo catalán. 

11 [24:3] que combina la feina de mediació amb classes de xinès en una associació. 

[24:99] I: Com que en tens cinc? 

Inf_11: Cinc nenes, adoptades...! [em veu la cara d'estranyada i de seguida riu] És broma! Els 

hi faig classe de xinès. Hi ha un boom, saps? I porto cinc anys, amb elles. 

12 [4:34] I em va contractar el Consorci per la Normalització Lingüística 

13 [26:1] És època d'exàmens i, quan quedem, tot just acaba de sortir de classe. M'explica que 

està estudiant medicina i que fa unes setmanes que va molt enfeinada, estudiant pels 

exàmens finals i, a part, fent classes de xinès particulars i estudiant francès. 

14 [6:14]porque, ¿tú compaginas el trabajo de intérprete con el de profesor de chino? 

Inf_14: Sí. 

15 [43:14] I: O sigui que això va ser una substitució d'estiu... i, llavors, ara mateix, què estàs fent? 

Inf_15: Ara mateix estic... bueno, estic donant classes de xinès, només un dia a la setmana, 

però bueno, també dono classe, ho he compaginat amb donar classes de xinès; dono classes 

d'anglès, que és el que em dóna de viure; estudio i bueno, el tema aquest de la traducció, 

només estic en una escola -bueno, en dues, que em van cridant de tant en tant i hi faig 

traduccions molt puntuals. 

16 [29:6] I: Y todos estos años que has estado aquí en España, ¿has estado haciendo el máster? 

Inf_16: Sí, sí, el máster y trabajo un poco, con una academia de lenguas extranjeras. Les ayudé 

a establecer relaciones con escuelas chinas para que los alumnos chinos vengan a España a 

hacer cursos de verano. 

19 [32:8] Sí. Normalment pels matins estic treballant a la ciutat judicial de Barcelona i per les 

tardes estic a les botigues dels meus pares, que els ajudo una mica. 

[32:12] i llavors em vaig passar directament a la Universitat Oberta de Catalunya, perquè com 

que tot és català... ja vaig dir, que millor seria així, perquè així puc estudiar i començo a 

treballar, també. Perquè si no, cinc anys estudiant, només... és que és molt dur! I llavors, clar. 

62


Taula 2.4.5 Feina compaginada amb estudis 


1 [estudiant de doctorat] 

12 [4:23] i a la tarda estudio 

13 [26:1] És època d'exàmens i, quan quedem, tot just acaba de sortir de classe. M'explica que 

està estudiant medicina i que fa unes setmanes que va molt enfeinada, estudiant pels 

exàmens finals i, a part, fent classes de xinès particulars i estudiant francès 

[26:8] I: I tu ara estàs estudiant...? 

Inf_13: Medicina. Estic a segon de medicina. 

16 [29:6] I: Y todos estos años que has estado aquí en España, ¿has estado haciendo el máster? 

Inf_16: Sí, sí, el máster y trabajo un poco, con una academia de lenguas extranjeras. Les 

ayudé a establecer relaciones con escuelas chinas para que los alumnos chinos vengan a 

España a hacer cursos de verano. 

15 [43:1] Vull dir, al principi sí que m'hi dedicava bastant, però ara cada cop menys, però per 

altres temes, perquè... estic estudiant una altra carrera, vale? I també per això. 

[43:14] I: O sigui que això va ser una substitució d'estiu... i, llavors, ara mateix, què estàs fent? 






17 [estudiant de doctorat] 

19 [32:6] I després vaig decidir de voler acabar la carrera de Dret, i ara estic a cinquè i em 

queden dues assignatures per acabar i, si acabo, al febrer ja em podria col·legiar. 

[32:12] i llavors em vaig passar directament a la Universitat Oberta de Catalunya, perquè 

com que tot és català... ja vaig dir, que millor seria així, perquè així puc estudiar i començo a 

treballar, també. Perquè si no, cinc anys estudiant, només... és que és molt dur! I llavors, clar. 

Taula 2.4.6 Tipus de contracte 


1 [22:25] I: Y... ¿qué tipo de contrato tienes? ¿Temporal... o cómo es? 

Inf._1: Bueno, es... esto cómo se llama... a determinación de la demanda del mercado... o 

sea, temporal, luego se renueva... 

2 [33:68] I: Y, cuando hablas de tu coordinador, ¿es el coordinador del ayuntamiento? 

Inf_2: Del equipo. Él hace un poco... eh... bueno, sí, coordina el equipo entre el ayuntamiento 

y la empresa... 

I: ¿La empresa es donde estáis vosotros...? 

Inf_2: Sí, nos contrata una empresa privada, que va por... es un proyecto... este equipo sale 

por un proyecto, bueno, de un concurso, va por subvenciones. 

63


[33:69] I: O sea que también dependéis de la renovación del proyecto para... 

Inf_2: Sí. Y también que las condiciones no son de las mejores. Vamos renovando prórrogas 

de tres meses, sí, es bastante precario. 

4 [36:29] I: Y... ¿qué tipo de contrato tienes? 

Inf_4: Por obra y servicio, con duración de un año. 

[36:56] Y en algunos casos, porque es hablar simplemente con los profesionales, me presento 

como tal, como nombra mi contrato, como técnica de convivencia. 

11 [24:20] I com que nosaltres depeníem de treball social, perquè abans ja havíem fet com un 

contracte de conveni amb treball social, pues esclar, amb treball social, vam haver de lluitar 

molt, perquè em tornessin a contractar a mi i a l'altra mediadora pakistanesa també. 

Romanesa van dir que no i l'àrab tampoc, perquè l'àrab ja la proporcionava una des del ICS i 

romanesa, no, perquè ja no hi ha necessitat, a més, que el col·lectiu romanès amb més 

problemes potser és el col·lectiu de gitanos, no?, i els gitanos són una immigració inestable, 

diguem-ne: ara és aquí, ara no; ara hi molta demanda, ara ja no n'hi ha... Llavors, no sé que 

va passar, però al 2009 no hi havia ni gitanos, ni romanesos, ni res, no hi havia tanta demanda 

com al principi... i això, em van agafar a mi. Saps? Em van fer els papers ràpid i tal. Però la 

noia pakistanesa, com que no tenia el títol, saps?, convalidat, i com que es necessitava el títol 

per ser contractat directament a l'hospital, va trigar una mica més. I ara ja sóc jo, contractada 

per l'hospital [nom] directament i tres mediadores més que són de l'ICS, vale, amb la Caixa, i 

són del taller ocupacional de la Caixa i aixins, que van ser exalumnes i ara estan aquí. No 

estan contractades per l'hospital però presten els seus serveis, estan allà. 

Taula 2.4.7 Precarietat 


11 [24:17] Quan es va acabar el projecte... doncs... l'Esperit Sant van dir que bueno, que de 

moment ho deixarien així, perquè hi ha demanda però no pas tant com per mantenir una 

mediadora intercultural a jornada completa o a mitja. 

[24:20] I com que nosaltres depeníem de treball social, perquè abans ja havíem fet com un 

contracte de conveni amb treball social, pues esclar, amb treball social, vam haver de lluitar 

molt, perquè em tornessin a contractar a mi i a l'altra mediadora pakistanesa també. 

Romanesa van dir que no i l'àrab tampoc, perquè l'àrab ja la proporcionava una des del ICS i 

romanesa, no, perquè ja no hi ha necessitat, a més, que el col·lectiu romanès amb més 

problemes potser és el col·lectiu de gitanos, no?, i els gitanos són una immigració inestable, 

diguem-ne: ara és aquí, ara no; ara hi molta demanda, ara ja no n'hi ha... Llavors, no sé que 

va passar, però al 2009 no hi havia ni gitanos, ni romanesos, ni res, no hi havia tanta demanda 

com al principi... i això, em van agafar a mi. Saps? Em van fer els papers ràpid i tal. Però la 

noia pakistanesa, com que no tenia el títol, saps?, convalidat, i com que es necessitava el títol 

per ser contractat directament a l'hospital, va trigar una mica més. I ara ja sóc jo, contractada 

per l'hospital de Can Ruti directament i tres mediadores més que són de l'ICS, vale, amb la 

Caixa, i són del taller ocupacional de la Caixa i aixins, que van ser exalumnes i ara estan aquí. 

No estan contractades per l'hospital però presten els seus serveis, estan allà. 

[24:63] I: Ah, vale... I com és que no t'han contractat a tu més hores? 

64


Inf_11: Perquè ja amb prou feines em van contractar, a mi, de crear, o sigui de contractar una 

persona nova. És que no és tan fàcil com contractar una persona com a auxiliar 

administrativa, que és “no res! Contractem una persona i ja està”. No, estan totes les places 

comptades. I amb prou feines van lluitar i van aconseguir que em quedés els matins que vaig 

fer abans amb la Caixa, també. I són aquests dos matins, vale? I les altres noies no estan pas 

contractades per l'hospital, no! Són de l'ICS, saps? Per això, per això. I ara m'han renovat el 

contracte perquè són... trimestrals, saps? Sí, sí, trimestrals. I me l'acaben de renovar ara fa 

dos dies. 

15 [43:13] Inf_15: Vale, ja te n'han parlat, no? Sobretot, les persones d'aquí, no? Et deuen 

haver... 

I: Bueno, no et creguis... Sí, però no. Però per exemple, vaig parlar amb la [nom] i conec el 

seu punt de vista. 

Inf_15: A mi quan m'ho va dir, o sigui, per mi, o sigui, la [nom], és molt maca i em cau molt 

bé, i més d'una vegada m'ha trucat per fer substitucions d'estiu, però no volen a ningú tot 

l'any que sigui d'aquí i això em fa molta ràbia, perquè jo... jo serveixo per fer una substitució 

d'estiu però no serveixo per...? Entenc també els seu punt de vista, que també volen donar 

una oportunitat als xinesos, o als àrabs, de tenir una feina millor, que no sigui de... 

d'hostaleria, i això ho entenc. Però per altra banda, també hi ha gent preparada, eh, aquí. I hi 

ha xinesos que no estan preparats i es posen a fer de mediadors, eh? Bueno, és una 

miqueta... hi ha una carència. 

16 [29:2] I: Y es que, además, muchas mediadoras que conozco ya me han dicho que, con el 

recorte de presupuesto, no saben hasta cuándo tendrán trabajo. 

Inf_16: Exacto. Es que yo, por ejemplo, este medio año, estos seis meses, cuando estuve en 

China, me llegaban trabajos de vez en cuando, por ejemplo, una vez al mes. Y me pagan 

después de tres meses. ¿Y con qué vivo? 

18 [31:18] I: Y luego... ¿supongo que el tiempo de desplazamiento también te lo pagan? 

Inf_18: [Indica que no con la cabeza] 

I: No... ¿Sólo te pagan el servicio? 

Inf_18: Sí, por eso el sistema funciona muy mal, porque claro, la empresa cobra, y ¡cobra 

bien!, porque la Generalitat lo paga bien. Pero con nosotros es un lingoneo total. No sólo por 

parte de la empresa, sino por parte de... por ejemplo, hay funcionarios que nos ven como un 

estorbo. Nos ven como que somos los delincuentes. O sea... ¡a mi me han llegado a leer los 

derechos! Y yo digo: “Bueno, tú léelos, ya verás que no soy yo el detenido.” 

[31:24] También es interesante que yo soy intérprete, y soy lo mismo para el acusado como 

para el detenido, como para la otra parte, y claro, cuando traduces al “malo”, entre comillas, 

y entonces le toca hablar al bueno, el bueno no quiero hablar contigo, porque dice: “¡Uh! 

Éste es el traductor del otro...” y claro, no se dan cuenta de que yo voy a traducir lo que digan 

los dos, no voy a poner ni a quitar. Pero ellos, en su mentalidad: “¡Uh! ¡Éste es el intérprete 

de la otra parte!” Y les cuesta entenderlo... 

Taula 2.4.8 Poques oportunitats de feina a temps complet 


11 [24:16] Quan es va acabar el projecte... doncs... l'Esperit Sant van dir que bueno, que de 

65


moment ho deixarien així, perquè hi ha demanda però no pas tant com per mantenir una 

mediadora intercultural a jornada completa o a mitja. 

12 [4:95] De moment no. Perquè... perquè... perquè... he pensat que potser, bueno, actualment, 

no hi ha gaires feines de vuit hores, d'això, i potser no val la pena fer-ho. 

[4:96] després no tens feina. 

16 [29:1] M'explica que es podrà quedar a Barcelona perquè aquí, a Catalunya, no hi ha trobat 

feina i que la feina com a intèrpret al consell comarcal és molt intermitent, però que en canvi, 

li ha sortit feina per anar a treballar en un país d'Amèrica Llatina. 

Taula 2.4.9 Perspectives de futur 


6 [38:2] m'explica que mica en mica ha anat reduint les hores que dedica a la mediació i que té 

intenció de deixar-ho en un curt termini, perquè es vol dedicar al seu negoci familiar -un 

restaurant. 

10 [23:20] Ehhh... bueno, en Santa Coloma estuve seis años y pico, y necesitaba un cambio y 

entonces digamos que hice un paréntesis. Paré allí porque también tenía -teníamos la 

intención con otras personas de hacer algo por nuestra cuenta, 

11 [24:33] M'agrada la mediació però també m'agraden altres coses que no tenen res a veure 

amb mediació. I això ja dependrà de la decisió meva, en aquell moment. 

[24:115] Sí, no, això de la mediació està bé. Sembla que sigui un camp bastant nou, però 

sembla que pugui haver-hi bastanta continuïtat, i que és bastant important, sí sí. Tot i que jo, 

a vegades, penso: Ara, perquè hi ha més... És que a Espanya, tota la immigració ha començat 

ara, i tota la immigració predominant és les persones de primera generació. Quan hagin pujat 

les de la segona generació, i les nenes i els nens petits... i tal, potser... ho veig... potser ja no 

hi haurà tanta demanda social. No pel tema d'interpretació, diguem-ne. Si hi hagués algun 

tipus de necessitat social seria més de mediació en l'àmbit familiar, no tant problemes 

lingüístics, si no... jo ho veig... 

[24:116] Sí, clar, és com a Holanda. Tot i que de nova immigració sempre n'arriba, però les 

persones nouvingudes aniran adquirint els coneixements de llengua i de cultura necessaris... 

Els meus pares porten casi... uh! casi vint anys, aquí! I no parlen perfectament el castellà i el 

català, però poden viure perfectament sols. I aquí a Espanya, cap problema. Poden 

comprendre com funciona la vida d'aquí, la vida d'allà i tenir un balanç de les coses... 

15 [43:22] En el futur... ser metge, però segur que em poso amb algun tema així de xinès, 

perquè m'encanta la mediació, m'agrada molt, realment sí. Jo em sento molt feliç, en l'àmbit 

social. La traducció a nivell d'empreses, no m'agrada gens, però he conegut això de la 

mediació i em va agradar moltíssim, la veritat. 

16 [29:1] M'explica que es podrà quedar a Barcelona perquè aquí, a Catalunya, no hi ha trobat 

feina i que la feina com a intèrpret al consell comarcal és molt intermitent, però que en canvi, 

li ha sortit feina per anar a treballar en un país d'Amèrica Llatina. 

17 [30:18] I: Y, ahora, ¿cuántos servicios haces, más o menos, al mes o a la semana? 

66


Inf_17: ¿Al mes...? Es que estoy como contratada aquí y estoy... Bueno, es que mi objetivo, el 

objetivo de mi estancia en España, es el estudio, entonces hay una prioridad. Entonces, con la 

empresa yo les digo “Este mes ya llevo...”; hasta ahora, este mes creo que ya llevo siete-ocho 

casos, y ya no quiero más. Porque... bueno, te comen mucho tiempo. Entre el viaje y todo... 

entonces, ya no hago más. Dentro de diez, al mes. 

2.5 Àmbits de treball 

Taula 2.5.1 Àmbit educatiu” 


2 [33:73] Sí... En escuelas... muy puntualmente, pero eso sobre todo [nombre de su 

compañera], que ella trabaja bastante, varias horas, con servicios sociales, y allí ella está 

llevando todo el tema de absentismo escolar. 

3 [35:9] Estic treballant aquí des de fa un any i mig, no arribo als dos anys, al Pla d'entorn 

educatiu de [ciutat], i dins del Pla d'entorn educatiu hi ha un apartat... hi penja el servei 

aquest de mediació intercultural, 

[35:28] Un dia de treball meu... Mira, clar, estem... com que som quatre mediadores i hi ha 

tretze escoles, jo quan vaig arribar -tot això ho hem de reorganitzar de nou, eh? perquè... 

Però en teoria funcionem així: som quatre i fem dos equips, la [...] i una magribina, la [...]; i la 

[...], una magribina, i jo, que som les dues que anem. Ens hem partit, set i set escoles. I 

després doncs cada dia de la setmana anem a una o dues escoles. N'hi ha que cada setmana 

hi anem i sempre hi ha alguna cosa, n'hi ha que cada quinze dies... així, funcionem. Llavors, 

un dia... per exemple, els meus dilluns, bueno, vaig a una escola, al matí, és que és depèn... 

Depèn. Si és principi de trimestre o final de trimestre, doncs vaig a l'escola i faig entrevistes 

de... 

4 [36:30] Estoy fuera. Entonces, normalmente, paso mucho tiempo en las escuelas. 

5 [37:53] Jo col·laboro dos matins amb serveis socials, amb educadors, per visitar joves i 

famílies xinesos, a les escoles, dos matins, només. Deu hores per tota la ciutat, per totes les 

escoles. 

6 [38:13] conèixer l'escola... Llavors diu: “Això, que heu d'anar a l'aula d'acollida, no?, de 

l'escola...” 

[38:18] i cada setmana anem una a l'escola per... quan participem, també col·laborem, fem 

d'agent d'ajuda, o explica-li, o també participem... o si fan entrevista amb els pares, o 

reunions... 

7 [39:22] I: ¿Y estás por las mañanas en escuelas, institutos...? 

Inf_7: Sí, sí, escuelas, institutos, un poquito de todo. 

8 [40:17] Per altra banda hi ha l'escola: matriculació de nens... això, no hi tinc cap problema. 

10 [23:19] Y después empezó la intervención escolar, a petición de los profesores. 

[23:43] Y bueno, se dijo que sí, y entonces mi lugar de actuación es este. Empecé el barrio de 

la mano de él y fue realmente un lujo porque es una persona que llevaba aquí trabajando 

más de veinte años, en este barrio, concretamente. Por lo tanto, me empezó enseñando 

67


yendo a domicilios con él, escuelas, mucha, mucha, calle, y bueno, poco a poco a partir de allí 

fuimos construyendo lo que era la demanda desde los servicios públicos del barrio a... en 

este caso yo dependo del Departamento de Ciudadanía y Convivencia, ¿no? Pero bueno aquí 

pasa más -digamos que no hay protocolos, para intervenir, simplemente llaman por teléfono, 

o te envían un e-mail y se van buscando las fechas: “Sí, ¿qué día te va bien?” “Tal, cual...” Es 

como muy... muy directo, creo que con [nombre de su compañera] también, aunque también 

se pueden escribir mails a un buzón que existe allí... pero bueno, aquí realmente es: “Oye, 

que necesito no sé qué.” “Vale, pues tal día y tal hora.” Eh... y bueno, de la intervención 

escolar se ha pasado a hacer un... -¿no sé si me estoy enrollando mucho? 

I: No, no, me parece muy interesante... 

Inf_10: ¿Sí...? 

I: Sí, sí, sí... 

Inf_10: Bueno, pues de la intervención escolar que no era solamente el objetivo, el objetivo 

también es llegar a todos los servicios que están actuando en el barrio y también hacer 

actuaciones de tipo comunitario. 

11 [24:25] I jo els hi vaig enviar el currículum, així, tan panxa [somriu àmpliament] i... em van 

contactar a vegades, per fer serveis de traducció aquí al [comarca]. A escoles, a serveis 

municipals, a serveis socials... no? Principalment a escoles... i a serveis socials. I ja està, sí, sí. 

12 [4:28] Escoles, metges... 

13 [26:24] I: I... llavors... tu que has treballat en diversos àmbits: àmbit sanitari, àmbit escolar, 

àmbit més de treballadors socials i... jurídic també has fet alguna cosa? 

Inf_13: Jurídic, jurídic als jutjats, no. Però a vegades, als treballadors socials hi ha temes que 

són més jurídics. 

14 [6:19] I: Y sobre todo has interpretado en escuelas, ¿has interpretado en otros sitios? 

Inf_14: No. [silencio] Bueno, ¿para el consejo, no? Allí sólo hay las escuelas. 

15 [43:14] I: O sigui que això va ser una substitució d'estiu... i, llavors, ara mateix, què estàs fent? 






16 [29:12] I: Y ¿dónde era? 

Inf_16: En escuelas, en centros sociales, en... en hospitales, también. Y... ¿qué más? A veces 

también en casa de un chico, en la casa de los padres... 

I: Y siempre a través del Consell Comarcal... 


17 [30:20] Entonces... eh, trabajo, en mi caso, trabajo muchos temas escolares, entonces vamos 

mucho a escuelas, 

20 [34:24] Per exemple, un dia que vaig al departament d’educació: hi arribo i hi ha sis famílies 

xineses que sol·liciten escola per als seus fills. Després, a aquestes sis famílies, se’ls concerta 

una hora de reunió i, després d’aquestes reunions, família per família, en poca estona ja hem 

acabat la sol·licitud d’escola. 

[34:29] Al setembre, a la tornada, sol ser molt dur, perquè comencen les escoles. 

Normalment, a principis de curs, els professors volen reunir-se amb els pares, parlar de les 

tasques del nou curs, etc. Per això al principi sempre hi ha molta feina amb les escoles. I 

després, a banda d’això, també hem d’organitzar els cursos del pla d’acollida. 

68


Taula 2.5.2 Àmbit sanitari 


1 [22:22] I: Mmm, ¿en qué hospitales? 

Inf._1: Uno es el ambulatorio de [nom], es donde más chinos hay, bueno, quizás en toda 

España, está la concentración; luego en un centro de ginecología, o sea, de asistencia 

sanitaria de salud sexual y reproducción, es algo así, ¿vale? 

[22:23] En Lloreda. Y luego voy una vez al mes a un centro de salud mental juvenil e infantil, 

de [ciutat] también. Y tres mañanas a la semana, voy al [hospital], que está al lado de [nom]. 

O sea, en total son 32 horas por semana. 

2 [33:72] Ámbito sanitario, la verdad es que en [nom] se está organizando cada vez mejor: hay 

mediadoras, en el CAP de [nom] y también en otros CAPs, en el [hospital], en bastantes 

centros sanitarios; pero claro, no en todos. Entonces sí que nos ha pasado alguna vez hacer 

algún acompañamiento por un trabajo de caso que estamos llevando. 

[33:87] estando hospitalizado en un centro psiquiátrico, pues a ver lo que podíamos hacer 

porque en el centro psiquiátrico no había ningún intérprete de chino. 

6 [38:1] Quedem al CAP de [ciutat], on ella em rep i m'ensenya l'espai que comparteix amb 

altres mediadores. 

8 [40:16] Home, si són situacions... eh... per exemple, si és una situació en el sanitari en el que 

ells m'avisen del que es tracta, em puc sentir molt còmode. Si no m'avisen de què es tracta, 

puc tenir algun problema. Perquè a vegades, clar, noms específics de malalties, de 

medicaments, a vegades has de preparar-t'ho. 






10 [23:43] Bueno, pues de la intervención escolar que no era solamente el objetivo, el objetivo 

también es llegar a todos los servicios que están actuando en el barrio y también hacer 

actuaciones de tipo comunitario. 

11 [24:12] I llavors, quan vaig entrar, es veu que ja tenien un conveni, el conveni era amb un 

hospital, amb [hospital]. Allà buscaven... o sigui, abans hi havia la mediadora àrab i la 

romanesa, i faltava la xinesa, i van dir que tan bon punt que la tinguessin, que farien un 

conveni ràpid i ja està, perquè hi ha molta necessitat, allà, hi ha molta població xinesa, a 

[ciutat] i a [ciutat]... ja ho saps, no? 

12 [4:28] Escoles, metges... 





15 [43:8] Inf_15: Sí, sí. I això llavors també vaig fer, vaig estar un estiu, enmig de tot això, vaig 

69


estar un estiu fent de mediadora en l'àmbit clínic, i em va encantar, perquè és una altra 

percepció social... 

I: I com la vas trobar, aquesta feina? 

Inf_15: Doncs la vaig trobar a través de... quan vaig tornar de Xina, això que vaig fer aquesta 

feina de traductora, em vaig posar a enviar currículums. I em va sortir això del Consell 

Comarcal i ara no recordo el temps, lineal... i llavors vaig enviar el currículum a una associació 

que es diu Salut i Familia, la coneixes, oi? Doncs vaig estar treballant allà. El que passa que jo 

m'hagués encantat continuar i això és una altra cosa... bueno, jo no sé si això ho reflectiràs, 

perquè també t'ho han comentat, però... [dubta]. 






17 [30:21] pero también voy a veces a hospitales, 

20 [34:31] A més a més, cada dimarts vaig al departament de ginecologia de l’hospital de 

[ciutat]. 



2 vegeu “àmbits diversos” 

3 [35:68] Ah, i llavors també tinc... també hi ha maltractes, llavors he fet mediació, a part de 

l'escola, també dones, com que són xinesos... encara que jo sigui d'escola, també per a 

serveis socials, com que també hi tinc relació, també sembla que sigui... Doncs, clar, també hi 

ha aquesta coordinació, també hi ha fer el seguiment d'aquesta mare, que s'ha separat del 

seu marit, per agressió, i té fills... i llavors anar fent el seguiment, i padrons, i papers, i els 

nens, i entrevistes amb assistents, amb l'advocada, tot això. Anar fent aquests seguiments, i 

anar intentant ajudar, 

4 [36:33] de las escuelas pues algunos casos los derivamos en los servicios sociales y 

trabajamos con los servicios sociales 

5 [37:53] Jo col·laboro dos matins amb serveis socials, amb educadors, per visitar joves i 

famílies xineses, a les escoles, dos matins, només. Deu hores per tota la ciutat, per totes les 

escoles. 


8 [40:18] I, temes de serveis socials, depèn del tema també és molt còmode, i d'altres potser 

no tant, però quan es parla d'empadronament, de permís de residència i tot això, doncs mira, 

com que ja ho tens una mica estudiat, no hi ha cap problema. 







70


11 [24:25] I jo els hi vaig enviar el currículum, així, tan panxa [somriu àmpliament] i... em van 

contactar a vegades, per fer serveis de traducció aquí al [comarca]. A escoles, a serveis 

municipals, a serveis socials... no? Principalment a escoles... i a serveis socials. I ja està, sí, sí. 










17 [30:19] 

I: Y, entonces, tú haces... ¿sólo Barcelona? [Asiente con la cabeza]. Y ¿en qué ámbitos 

trabajas? 

Inf_17: Como mediación... ¿por ámbito te refieres a tema o a institución? 

I: Institución: hospitales, escuelas... 

Inf_17: Escuelas... no. Es que la empresa sólo colabora con los centros de servicios sociales. 

18 [31:27] I: Vale... Y, a parte de juzgados y sector policial, ¿has trabajado en más ámbitos? 

Inf_18: Sí... en... se llama “DGAIA”, o sea, Asistencia a Menores, en los hospitales... eh... no 

sé. 

[31:28] Sí. También asistencia social, eh... 


Taula 2.5.4 Àmbit jurídic 


18 [31:3] Aquí empecé a traducir en el 2001 o por ahí, a finales del 2001. Y trabajo en los 

juzgados y con la policía, tanto la guardia civil, como la policía nacional, como los mossos. 

19 [32:9] Normalment pels matins estic treballant a la ciutat judicial de Barcelona 

[32:18] I: Són molt llargs, els judicis, o què? 

Inf_19: Sí, a vegades només en faig un i em quedo fins a les cinc de la tarda. Entro a les deu i 

m'hi estic fins a les cinc de la tarda, perquè hi ha molts imputats i me'n recordo que el primer 

judici que vaig entrar era una imputació de... vint-i-tres o vint-i-cinc imputacions, i entres allà 

i hi ha tota una fila de detinguts i tothom et mira i tu allà, mirant, a veure què parlaven i és 

com... no sé, sorprèn bastant, quan entres per primera vegada, i mai has vist una sala, i no 

saps com vesteixen ni tens contacte amb ells... i no sé, et queda com una mica... de vergonya, 

et poses vermell de seguida, perquè et dóna el micròfon i et diu: “A veure si vol dir alguna 

cosa, l'imputat, i no sé si ho podria traduir” i tot això, i dic... “Ah...!” i no sabia què dir-li! 

Perquè ho fan tan ràpid, que no et dóna temps de pensar “a veure què vaig a dir” no. Si no, 

simplement, ells van parlant, van parlant, i tu a la vegada vas traduint. 



71



Taula 2.5.5 Àmbit policia 


5 [37:78] I, a més, ens van fer una encerrona, amb l'ajuntament, i el dia que coneixem a la 

noia, que va venir plorant, o sigui que a més era difícil, estar amb ella, a mi em va costar 

molt! Ens preparen una encerrona i ens tanquen en una sala amb el jefe de policia, i la noia 

plorant i el jefe de policia dient-me: “Tradueix, digue-li que si se vuelven a manifestar...que 

esto no va a quedar aquí...” 

12 [4:4] anar als mossos d'esquadra 

18 [31:3] Aquí empecé a traducir en el 2001 o por ahí, a finales del 2001. Y trabajo en los 

juzgados y con la policía, tanto la guardia civil, como la policía nacional, como los mossos. 




Taula 2.5.6 Àmbits diversos 


3 [35:38] I: Encara que no siguin d'educació? 

Inf_3: Ah, jo sí 

[35:40] Que a part d'educació també eixamplo, també els acompanyo, no a tothom, perquè 

no puc, però a depèn de qui, a l'hospital, al CAP... a fer-se les vacunes, tot això, quan veig que 

no... a les ajudes, a tramitar carnets de família nombrosa, a anar als jutjats a demanar el llibre 

de família que se'l van descuidar... tot el que sigui gestió d'algunes coses, també els 

acompanyo. No és la meva feina, però considero que és això, no? Que forma part de la... 

d'aquesta... mediació. No ho sé. 

[35:50] I: Vol dir que déu n'hi do, als llocs que t'has de moure... 

Inf_3: Home, déu n'hi do! T'ho juro! Clar, i a més a mi, quan m'hi van posar... clar, aquesta 

distribució està malament. Som quatre i hi ha set escoles per cada parella, però no és veritat, 

perquè jo vaig a totes les escoles, perquè sóc l'única de xinès. Per això s'ha de tornar a fer 

aquesta distribució. I ara hi ha escoles que ja hi deixo d'anar, perquè clar, no té gaire sentit 

anar a fer mediació, així, amb escoles que no hi ha xinesos. Ja no hi vaig. Vaig a les altres, que 

no eren les meves però que em necessiten. 

6 [38:21] O després també fem... o sigui anava a classe però també fem moltes pràctiques; 

entre setmana jo anava al CAP i jo faig una mica més general -o sigui, els altres només 

estaven o al CAP o a l'hospital, però jo ja és més general: vaig a l'escola, administrativa, aquí, 

al centre cívic... una mica de tot 

8 [40:15] Home, si són situacions... eh... per exemple, si és una situació en el sanitari en el que 

72


ells m'avisen del que es tracta, em puc sentir molt còmode. Si no m'avisen de què es tracta, 

puc tenir algun problema. Perquè a vegades, clar, noms específics de malalties, de 

medicaments, a vegades has de preparar-t'ho. Per altra banda hi ha l'escola: matriculació de 

nens... això, no hi tinc cap problema. I, temes de serveis socials, depèn del tema també és 

molt còmode, i d'altres potser no tant, però quan es parla d'empadronament, de permís de 

residència i tot això, doncs mira, com que ja ho tens una mica estudiat, no hi ha cap 

problema. 

9 [41:6] I porto un any, més o menys, i jo crec que tinc una mitja d'una interpretació a la 








són més jurídics 






20 [34:32] Després, a vegades em criden de l’ajuntament, de la policia local, la guàrdia urbana, 

de sanitat, perquè investiguen conjuntament les fàbriques clandestines o algunes cases on hi 

viuen massa persones. 

[34:33] Inf_20: Sí, sí, és un camp de treball molt ampli! Hi entra tot el que estigui relacionat 

amb els serveis que presta l’ajuntament. 

Taula 2.5.7 Àmbits: preferència 


4 [36:10] porque estoy muy vinculada con el mundo educativo, es una de las cosas que me 

apasionan: estar con los niños. 

[36:49] Quizás me gusta más en escuelas porque trabajo con chavales y hacemos 

mediaciones grupales, de peleas o de conflictos que puedan surgir. Y aquí quizás más 

difícilmente puedes hacer mediaciones. 

5 [37:63] I: I, llavors, tu que t'has mogut tant en l'àmbit escolar com en l'àmbit més social de 

mediació, quin t'agrada més? O quin t'hi sents més còmoda? 

Inf_5: M'agrada més el tema de les escoles. Quan dius mediació, et refereixes a dels veïns 

no? 

I: Sí. 

Inf_5: No, no... és horrorós! [Ho diu fluixet i riu]. 

6 [38:45] I: I on et sents més còmode? 

Inf_6: Al col ·laborar i participar en l’àmbit educatiu. 

8 [40:14] I: I tu que has treballat en diversos àmbits, en quin t'hi sents més còmode? 

73


Inf_8: Potser en els temes d'educació...? Còmode en quin sentit? 

9 [41:18] Als hospitals. Sí... potser... als hospitals. Bueno, de fet, el més còmode potser seria 

l'Administració, sí, el més còmode seria l'Administració, i després els hospitals, i després el 

tema d'advocats. 

11 [24:31] I bueno, era una opció que vaig pensar i, en el futur, si hi hagués alguna oportunitat, 

sí, però a mi m'agradaria també tocar altres àmbits; perquè després de la carrera és com 

l'àmbit social, aquest, no? La mediació intercultural en l'àmbit social i sanitari... El sanitari 

m'agrada molt! No? Però a mi també m'agradaria tenir... provar, altres coses. 

12 [4:29-30] Escoles. Sí, sí. [...] Perquè a vegades vas a instituts, però a vegades vas a CEIPs, que 

són de nens més petits, i encara és molt més maco. 

13 [26:25] I: I en quin àmbit et sents més còmoda? 

Inf_13: Pues escolar i medicina, que és el meu! [riu] 

16 [29:25]I: Y de todos los sitios donde has hecho de intérprete, escuelas, centros sociales y 

hospitales, ¿cuál es el que te gusta más? 

Inf_16: Centros sociales y escuelas. 

Taula 2.5.8 Lloc variable 


1 [22:21] Porque trabajo en cuatro sitios diferentes... 

[22:24] Inf._1: Uno es el ambulatorio de [zona], es donde más chinos hay, bueno, quizás en 

toda España, está la concentración; luego en un centro de ginecología, o sea, de asistencia 

sanitaria de salud sexual y reproducción, es algo así, ¿vale? I: ¿Esto también en...? 

Inf._1: Esto, en [ciutat]. 

I: En [ciutat]. 

Inf._1: En [zona]. Y luego voy una vez al mes a un centro de salud mental juvenil e infantil, de 

[ciutat] también. Y tres mañanas a la semana, voy al Hospital [nom], que está al lado de 

[zona]. O sea, en total son 32 horas por semana. 

I: O sea que te mueves bastante... 

Inf._1: Me quedan dos tardes libres... sí... [risas] 

2 [33:78] Porque como trabajamos en distintos puntos de la ciudad, por ejemplo yo el hecho 

de trabajar una mañana, todos los jueves, en la OIAC, pues claro, todos los chinos tienen que 

pasar por la OIAC. 

3 [35:29] I: Sí, sí... i explica'm com seria un dia de treball teu, aquí, al servei de mediació. 

Inf_3: Un dia de treball meu... Mira, clar, estem... com que som quatre mediadores i hi ha 

tretze escoles, jo quan vaig arribar -tot això ho hem de reorganitzar de nou, eh? perquè... 

Però en teoria funcionem així: som quatre i fem dos equips, la [...] i una magribina, la [...]; i la 

[...], una magribina, i jo, que som les dues que anem. Ens hem partit, set i set escoles. I 

després doncs cada dia de la setmana anem a una o dues escoles. N'hi ha que cada setmana 

hi anem i sempre hi ha alguna cosa, n'hi ha que cada quinze dies... així, funcionem. Llavors, 

un dia... per exemple, els meus dilluns, bueno, vaig a una escola, al matí, és que és depèn... 

Depèn. Si és principi de trimestre o final de trimestre, doncs vaig a l'escola i faig entrevistes 

de... 

74


[35:30] Inf_3: És que saps què passa? El meu dia... depèn. És que m'haig de mirar l'agenda 

per dir-t'ho. No ho sé... és tot diferent. 

4 [36:26] bueno, si tengo las salidas laborales, pues hago las salidas labores. 

7 [39:28] I: Y estás en la [asociación] ocho horas... 

Inf_7: Sí, y luego aquí en Santa Coloma doce horas, por la mañana. 

I: ¿Y estás por las mañanas en escuelas, institutos...? 

Inf_7: Sí, sí, escuelas, institutos, un poquito de todo. 

[39:29] Inf_7: Normalmente no... Hoy, por ejemplo, he tenido dos. 

I: Dos escuelas... 






10 [23:52] Luego, otro tipo de asesoramiento que también se hace es... asesoramiento a nivel 

de despacho, ¿no? Yo, aquí, mucho tiempo en el despacho sentada, la verdad es que no 

paso, porque me paso casi todo el día correteando por escuelas, o ahora como te he dicho en 

esto del asesoramiento jurídico, o con los compañeros haciendo algún domicilio por tema de 

absentismo o cuando estoy aquí. 

12 [4:47] I: I... a veure... què més... i com vas, a tots aquests llocs que et fan anar? 

Inf_12: En cotxe. 

17 [30:22] a los sitios, pero lo importante es la presencia del trabajador social. Si no está, no 

podemos entrar. 

18 [31:16] I: Y, por lo que veo, ¿es casi toda la provincia de Barcelona? Porque hoy te tocaba en 

Vilanova... 

Inf_18: No, Gerona, Lleida... todo Catalunya. Muy interesante, porque claro, te vas a un juicio 

a... qué sé yo, a Lleida. Pues vale, haces el juicio y después haces turismo. 

20 [34:30] I: O sigui que dels llocs on treballes hi ha les escoles, els grups del pla d’acollida... i 

n’hi ha més? 

Inf_20: Sí... 

I: Per exemple al padró? Hi has d’anar? 

Inf_20: Sí, perquè com que el registre del padró és a la planta baixa de l’edifici on treballo, si 

tenen algun problema, em truquen perquè hi baixi. O si en un altre centre cívic tenen 

problemes, em truquen perquè hi vagi, o fins i tot, a vegades, perquè els ajudi traduint per 

telèfon. 

[34:32] Després, a vegades em criden de l’ajuntament, de la policia local, la guàrdia urbana, 

de sanitat, perquè investiguen conjuntament les fàbriques clandestines o algunes cases on hi 

viuen massa persones. 

75


Taula 2.5.9 Lloc fix 


4 [36:25] los días que no tengo que salir a la primera hora de la mañana, lo primero que hago 

cuando llego es consulto los correos y me coordino con las demanda que me han llegado, con 

los profesores, o con el EAP o ELIC 

11 [24:15] Aquest tipus de conveni vol dir que ells ens faciliten un espai, un ordinador i un 

telèfon, vale, i nosaltres hi posem una mediadora in situ, o sigui, la mediadora hi aniria un 

matí o dos matins, depenent de la necessitat. I així va ser com vaig començar. I després, de 

convenis així més continus, així, no?, amb cert compromís de “jo et proporciono un espai i tu 

em proporciones una mediadora”, només va ser amb aquestes dues entitats, o sigui, 

hospitals. 

2.6 Experiència 

Taula 2.6.1 Experiència 

Informant Anys Extractes 

8 ? [40:9] Treballo molt esporàdicament. He fet... em sembla que són... he fet unes 

vuit... set o vuit interpretacions, només. Vull dir que porto molt poc temps amb 

això. 

1 < 1 [24:13] Hace... 4 meses eh... sí. O sea, muy reciente. 

7 < 1 [39:106] I: Y ¿cuánto tiempo hace que estás en la [asociación]? 

Inf_7: Poco tiempo... entré a finales de septiembre, a principios de octubre. 

9


penja el servei aquest de mediació intercultural, 

11 1-2 [24:13] I tal. I llavors bueno, vaig començar allà i això va ser al novembre del 2008, 

vale? 

14 1-2 [6:10]Y de vez en cuando Víctor me escribe y... bueno, así. 

I: O sea que son...¿colaboraciones esporádicas? 

Inf_14: Mmm... sí, sí, eso, eso. Bueno, mira, durante... casi dos años, o un año y 

medio, hice poco más de diez veces, hice el servicio, nada más. 

17 1-2 [30:12] I: ¡Claro! Está muy bien... y, entonces, ¿cuántos años has trabajado, ahora? 

Inf_17: Empecé a trabajar en 2008. 

I: O sea que unos dos años... 

19 1-2 [32:2] i llavors quan vaig entrar a aquesta feina, a la feina de traductora -bueno, 

vaig començar fa dos anys o així- 

5 2-3 [37:13] Ara ja fa dos anys i mig que sóc a l'equip de mediadors, continuo a la 

biblioteca 

13 2-3 [26:66] tot i que porto tres anys o així fent traduccions... 

12 3-5 [4:15] Eh... me sembla que era al 2005 

15 3-5 [43:25] I: I què tal la relació amb els profes? 

Inf_15: Molt bona. Però ja et dic, en aquest, és que clar... porto quatre anys, 

treballant-hi. 

4 5-10 [36:11] a ver estamos a 2010 ya... no, como mediadora mediadora hace como 

cinco o seis, ya. 

10 5-10 [23:1] Pues mira, yo comencé a trabajar en esta profesión en el año 2001 

20 5-10 [34:10] I: O sigui que vas començar al 2005...? A [ciutat] vas començar-hi a l’any 

dos mil... 

Inf_20: Al 2006, bé, al setembre del 2005. 

18 5-10 [31:4] Hice la carrera allí y después, bueno, empecé a traducir, primero en (país), y 

después aquí. Aquí empecé a traducir en el 2001 o por ahí, a finales del 2001. Y 

trabajo en los juzgados y con la policía, tanto la guardia civil, como la policía 

nacional, como los mossos. 

2.7 Organització de la feina i preparació dels encàrrecs 

Taula 2.7.1 Organització 


2 [33:41] Primero, la gran suerte de este trabajo es que nos organizamos nosotros, no llegas y 

ya está tu jefe detrás tuyo diciéndote “tienes que hacer esto y esto”. No, no, no. Tú te 

organizas. 

4 [36:115] Bueno, concretamente, realmente, nosotros tenemos mucha autonomía de 

organización horaria, de tipo de trabajo... 

77


5 [37:36] havíem quedat -comencem a treballar a les quatre. A les quatre havíem quedat per 

fer el cafè i per planejar el que havíem de fer a la tarda. 

[37:41] I: O sigui que és una feina que cada dia és diferent... 

Inf_5: Sí, sí, perquè a més a més és imprevisible: pots planejar-te tota una tarda de “faré 

totes aquestes visites de coses que tinc pendents” i arribes aquí al despatx i potser ja t'està 

esperant algú que et diu alguna cosa o reps alguna trucada d'alguna urgència... és 

imprevisible... 

[37:51] I: I què fas? Fas més hores...? 

Inf_5: No, no, prioritzem. Clar, a veure, és suficient...? De fet, per lo que veig que s'hauria de 

fer, no és suficient, però clar, lo que jo veig que és prioritari, no és lo mateix que l'ajuntament 

o que coordinador pensa que és prioritari. 

7 [39:1101] A pie, si están cerca una de la otra sí. [Nom responsable] tambiénintenta 

organizarme la agenda que pueda yo, por ejemplo, ir a un colegio y luego el siguiente lo 

tengo al lado. 

10 [23:41] Pero bueno, cierta flexibilidad para hacer temas de vecinos o temas de urgencia, eso 

siempre ha quedado claro que existe esta disponibilidad mía, y que ellos también lo pueden 

pedir así de manera muy natural, ¿no? Yo intento que si puede ser a las tres mejor que a las 

tres y media, porque si no me queda un hueco allí que seguro que estaré trabajando, bueno, 

ya está, se hace. 

[23:56] Si se trata de... de un tema sanitario, pues entonces intento sopesar o comentar con 

un trabajador social o tal: “¿qué te parece si acompaño a esta persona?”; porque a veces no 

simplemente es asesoramiento de servicios sociales, aunque a veces sí es una persona que 

viene aquí a asesorarse, y entonces lo valoro yo, y hago el acompañamiento. Y... desde hace 

poco estamos en contacto con el hospital municipal, que el nombre.... te lo diré... 

11 [24:35] Sí, quan estem a [hospital], tenim un despatx per a nosaltres sols, per als mediadors 

interculturals, vale? I estem allà i també tenim un equip tècnic, és a dir, un equip informàtic, 

un ordinador, vale?, i un perfil, també. El perfil, és un perfil de [...] a través del qual, també 

podem veure la... tots els llistats d'activitats que hi ha a l'hospital, de tots els departaments, 

també podem veure el llistat de pacients ingressats, vale? Nosaltres accedim als nostres 

perfils i mirem els pacients... nostres, diguem-ne. Jo miro els perfils dels pacients d'origen 

xinès, la mediadora d'àrab mira els pacients d'àrab, i així ens ho repartim una mica. Llavors jo 

agafo les dades i vaig a les plantes i em presento, vale? Que sóc la mediadora intercultural de 

l'hospital i que hi ha aquest servei de traducció -bueno, de mediació intercultural, i els hi 

pregunto una mica com estan, no?, també, i si necessiten qualsevol ajuda i si volen resoldre 

cap dubte. Si diuen que sí, que normalment és que sí, anem a buscar una infermera o al seu 

metge, i els cridem i fem una mediació triangular, no? Això seria una part. Llavors, també, els 

professionals de consultes també ens poden trucar, o sigui mitja hora abans, o el dia abans, o 

per la setmana que ve... Intentem que sigui programat, no?, que sigui més fàcil, saps? El dia 

que ve, o el dimecres que ve, o la setmana que ve. Perquè si no, al mateix dia, potser ens 

trobem amb tres intervencions juntes que dius: “Merda, ara on vaig?”, saps? Que moltes 

vegades passa, perquè hi ha urgències i llavors no ho pots preveure amb antelació. 

78


Taula 2.7.2 Horari 


2 [33:50] I: Completo. Y ¿qué horario haces? 

Inf_2: Buf [bufa]. De cuatro a nueve y media o de cuatro a once y media de la noche, y los 

jueves, que es mi mañana en la OIAC, de nueve y media a dos y media, todo seguido, luego 

vuelvo al despacho y hasta las cinco y media. Una vez al mes trabajamos un fin de semana 

y... casi todos los viernes, ahora. Pero que cambia... casi cada semana cambia. 

I: Y, el fin de semana... ¿cómo que trabajáis? 

Inf_2: Es...es que en principio es como estar de guardia. 

[33:52] I: Bueno... 

Inf_2: Sí, está bien... 

I: Entonces, cuando trabajáis el fin de semana ¿cuenta como horas extra? o... ¿os lo 

compensan con horas entre semana? 

Inf_2: Sí, nos lo compensan. Por eso cada semana cambia. 

4 [36:44] Horario normal es de 8 a 3. A veces entro antes y a veces acabo más tarde. Y a 

principios de septiembre o a finales de junio también hacemos sesiones grupales con las 

familias, para dar información. 

I: Y ¿esas son fuera del horario? 

Inf_4: Son fuera del horario. Hasta ahora, son compensadas por horas. 

7 [39:30] Dos escuelas... En el [nombre del instituto] sí que hubo unos días que sólo me 

dedicaba la mañana, allí, porque eran entrevistas una tras otra. Lo organizan de esta manera 

para que yo no tenga que ir así, un día, otro día, así es más práctico. Voy -yo qué sé- a las 

ocho de la mañana, y salgo a las dos de la tarde. Es más fácil, y así ya no tengo que 

preocuparme de si llegaré tarde al otro colegio... 

18 [31:38] I: Ajá... Y ¿cuánto duran, más o menos, las interpretaciones? 

Inf_18: Pero ¿dónde? 

I: En policía y en juzgados. 

Inf_18: Depende. En policía puedes estar cuatro horas o más. 

I: ¿Con un solo caso? 

Inf_18: Depende, depende de lo que sea. 

19 [32:35] I: I tant! Però... déu n'hi do, no, quants serveis que fas al mes! I quan fas tantes hores 

seguides com abans que em deies que feies de deu a cinc... 

Inf_19: I a vegades més eh! 

I: Però podeu fer descansos? O és tot seguit? 

Inf_19: A vegades és tot seguit. Perquè si el jutge no se'n va a dinar, nosaltres tampoc. Ni 

dines. 

I: O sigui, tot seguit, sense descans. 

Inf_19: No, momentània. El que pregunta, doncs a traduir. Perquè està el fiscal, està el jutge, 

el secretari i els advocats. 

I: I estàs tu sola, no tens mai cap company que t'ajudi? 

Inf_19: No. Si fem un judici, si ets l'intèrpret d'aquest judici, només hi estàs tu. A vegades sí 

que tenen gravacions per fer el cotejo, de la traducció que fas, i normalment mai m'han 

passat que estigui malament. 

[32:39] Sí, sí. És que en un judici, saps quan entres, però mai no saps a quina hora sortiràs. 

79


Perquè a vegades he tingut judicis que vaig entrar a les deu i surto a les onze de la nit. 

I: En sèrio?! Però aquest sí que feu descans...? 

Inf_19: Bueno, aquest sí. Però si en tens un que entres a les deu i en surts a les tres, o a les 

quatre, o a les cinc, ja no dines, no surts, no pots ni prendre aigua, perquè estàs allà asseguda 

i momentàniament traduint... 

[32:93] I de millorar... serien les hores dels judicis, perquè sempre entres, però no saps mai 

quan surts, i llavors s'allarguen molt les esperes i tot... 

Taula 2.7.3 Informació prèvia 


2 Sí [33:57] I: Y, ¿recibes información antes de ir a las intervenciones? 

Inf_2: Sí. 

3 Si [35:46] I per saber una mica qui és... I de mediació sempre, eh, o gairebé sempre. Jo 

demano i m'ho expliquen... o... sí, és que... hi ha tantes... a veure. Avui he anat per 

exemple a una escola, aquesta, a acompanyar el nen, llavors hem estat molta estona 

parlant dels xinesos d'aquella escola, que s'han de... bueno no, això... Que sí, que sí, 

que m'expliquen de què va el cas, per treballar-ho, per buscar una manera de “com 

ho podem fer junts”, no? 

4 Sí [35:41] I: Y antes de ir a todas estas intervenciones, o mediaciones, ¿recibes 

información previa? Si te citan de una escuela, ¿te explican de qué va el caso? 

Inf_4: Es lo que yo les pido siempre. Cuando ellos piden un servicio, yo siempre les 

pido el nombre del niño, el sexo del niño, para saber si es niño o niña, porque a 

veces me ha pasado y luego les pido un poco de información, porque casos de qui 

simplemente de cómo va el niño... esto normalmente no pido información, o sea, 

sabiendo que simplemente es dar información académica, yo ya no les pido 

información. Pero sí es otro tema, sí que les exijo. También lo que intentamos es 

llegar antes, para poder hablar con los tutores o con quien haga falta. 

7 Sí – cas 

concret 

[39:52] La profesora, ahí sí que me dio mucha más información. Me explicó de que 

eso, que se ve que fue la escuela quien avisó a servicios sociales, y entonces 

servicios sociales investigó el caso y por eso tenía una sentencia y claro, la madre 

tenía como odio, hacia la escuela. 

12 Sí - breu [4:46] I: I quan et truquen, per exemple, del consell comarcal, et donen informació 

sobre el tema que es tractarà? 


I: I et va bé aquesta informació? 

Inf_12: Sí. Està bé. Tenir aquesta informació... bueno, normalment, el que ve del 

consell comarcal, no n'hi ha gaire, però està bé, sempre donen informació prèvia del 

què faràs, del tema. 

17 Sí - poca [30:23] I: Y... ¿te envían información, antes del caso? ¿Te explican un poco de qué se 

trata? 

Inf_17: En general... sí, te ponen una línea... pero es poco, muy poco. Entonces, 

siempre, en cada caso, en mi caso, llego diez minutos antes para hablar con la 

educadora o la trabajadora social y me lo explican. Primero hablo con él y, luego, 

80

1 Sí - 

depèn 

3 Sí – 


6 Sí – 


7 Sí – 


9 Sí – 



cuando están sentados, también pido, no sé, un poco de tiempo, para hablar con el 

usuario: de dónde es, cuál es su situación, cuál es su demanda... 

[22:37] I: Y, ¿te dan información, antes de las visitas? Por ejemplo: “Tal día 

tendremos una visita o una paciente que tiene epilepsia”, para que tu puedas 

documentarte... 

Inf._1: Esto... o sea, si yo ya llevo este paciente, luego le digo la próxima visita 

cuando será, entonces sí. Pero generalmente lo que hacen es llamarme en el 

momento, por megafonía o por el teléfono que tengo en el hospital y voy a todos los 

sitios. Por ejemplo, en obstetricia cada día, generalmente, yo tengo conexión a los 

datos de hospitalización, y cada día cuando llego veo los nuevos, los que se han ido, 

los que se han dado de alta, y veo quién es, dónde viven y qué le pasa. Y voy a 

preguntar a ver si ha venido el médico, qué quiere que le explique, estas cosas... 

Luego, en las consultas, esto es en el hospital, en las consultas pues me llaman, o 

sea: “¿Puedes venir que tenemos una paciente aquí porque...?” son muchas puertas 

a la vez, tres plantas de consultas. Luego en Fondo, también, es el médico o el 

administrativo quien me llama. 

[35:43] I: I abans d'anar a fer... quan et sol·liciten una interpretació o una mediació, 

reps informació abans d'anar-hi? 

Inf_3: Sí, sí. Sí, perquè... aquí sí que sempre... de mediació o del Consell Comarcal? 

Del Consell Comarcal no. 

I: Del Consell Comarcal no... arribes allà i que caigui què caigui. 

Inf_3: Sí. Tot i que... l'última vegada, vaig haver de preguntar: “I què haig de dir? Què 

haig de demanar?” 

[38:46] I: I quan vas a... tu tens l’agenda bastant programada, pel que em deies: 

primer a l’escola, després a tal lloc... et donen informació dels casos que has d’anar a 

fer? Per exemple et diuen de què tractarà la visita a l’hospital? Et donen informació, 

abans d’anar-hi? 

Inf_6: A vegades sí i a vegades no. A l’escola sempre em diuen de què és i si haig de 

trucar a la família per avisar-los, i tot això. I al CAP... mira, depèn. Però com que allà 

hi estem tot el matí, el dijous, ja m’ho puc programar, però tant puc poder trobar 

que sí, o que no. 

[39:33] I: Y antes de ir a las entrevistas en las escuelas, ¿te dan información sobre los 

casos? 

Inf_7: Muy poco... muy poco. Si es un caso muy muy grave, sí que me informan, de 

lo que tengo que decir en la entrevista, así con antelación, ¿no? Pero muy poco. 

Siempre le mandan a X [responsable] un correo con el nombre del alumno y un 

teléfono de contacto, y ya está. Y yo simplemente les convoco de qué tal día, a qué 

hora, tienen que ir a la escuela, porque hay una entrevista con la tutora. 

[39:52] La profesora, ahí sí que me dio mucha más información. Me explicó de que 

eso, que se ve que fue la escuela quien avisó a servicios sociales, y entonces 

servicios sociales investigó el caso y por eso tenía una sentencia y claro, la madre 

tenía como odio, hacia la escuela. 

[41:15] a vegades si veig que el tema me l'hauré de preparar una mica, per telèfon, 

ja veig que tal, intento que em diguin algo, però per telèfon moltes vegades no 

volen explicar massa, però si veig que pot ser... que m'ho he de preparar una mica, 

pregunto per saber a quin territori estic. Però si no, en deu minuts, m'expliquen què 

81

19 Sí – 



tal, faig les preguntes que penso que sortiran i... o sigui... això. 

[32:43] I: I t'aniria bé si t'ho diguessin? Ni que fos: “Mira, demà és un tema d'un 

furt... o demà és un tema de no sé què...”? 

Inf_19: A mi m'és igual, com que ja hi estic acostumada... al principi sí que seria 

millor, perquè només diuen: “Tal instrucció, tal sala”. I llavors, clar, no ho saps. Però 

si són casos greus, com demà, que estaré traduint un cotejo, d'un tema de 

secuestro, llavors són penes superiors a quatre anys i sí que t'ho diuen amb 

antelació: em va trucar la secre [sic], parlant molt bé, i em va dir que demà estaria 

tot el matí allà fent traduccions i em va dir que era el tema aquest de secuestro i vaig 

dir que sí, i molt bé. Però et truca, normalment, la secre. Si no tens bona relació, no 

et truquen. 

3 No [35:44] Del Consell Comarcal no. 

8 No [40:10] I: I abans d'anar a fer aquestes interpretacions, et donen informació prèvia 

sobre el tema que es tractarà? 

Inf_8: Això és una cosa que estaria bé, que et donessin informació. I si la demanes, 

potser que et donin alguna informació, però normalment, et diuen: “Ajuntament tal, 

a l'hora tal, i has de parlar amb aquesta persona i ja està”. I no et donen cap 

informació. I és una cosa que els hi he demanat algun cop perquè així et pots 

preparar millor la feina, segons el tema que sigui, i donar un servei millor. 

[40:12]I: I què milloraries en l'organització de la feina? 

Inf_8: Doncs aquest punt que hem parlat ara fa un moment, jo crec que seria molt 

interessant, que quan algú sol·licités des d'un ajuntament o des d'un hospital una 

interpretació, doncs que no fer una gran explicació però sí donar unes paraules 

claus, de dir “Mira, es tracta d'això: aquesta persona l'han operat de tal i necessitaria 

de tal”. Això estaria molt bé. 

13 No [26:19] I: I abans d'anar a fer un servei d'interpretació, reps informació prèvia 

Inf_13: Normalment em diuen si és una entrevista en un col·legi o en un hospital i a 

vegades també amb treballadors socials... bueno, jo sé per on va, però així concret 

no. 

14 No [6:17] Bueno... normalmente no. Bueno, pocas veces, ¿eh? Normalmente sólo me 

ponen los datos del servicio, para educación, la fecha, la escuela, el nombre de la 

escuela... y nada más. Bueno, sí, a veces, no, a veces las escuelas me llaman... pero, 

bueno, no muy frecuentemente. 

16 No [29:20] cuando ibas a hacer la interpretaciones, ¿recibías información, antes de ir? 

Por ejemplo: “Mira, tal día, tal hora, vas a tener un caso de no sé qué.” 

Inf_16: El caso, no. Solamente cuando llego ahí, la persona de contacto me explica 

un poco como es el caso y luego yo lo trabajo. 

18 No [31:22] Y ¿recibes información, antes de ir? ¿Te dicen, por ejemplo, es un caso de 

un...? 

Inf_18: No, ninguna. 

19 No [32:42] I: Aha... I... reps informació, abans dels judicis? Per exemple, que et diguin: 

“Serà un cas de no sé què”. 

Inf_19: Mai. 

I: Mai. 

Inf_19: Ni sé qui és l'imputat, ni res. Quan hi arribo, si el conec, li dic al jutge: “Conec 

82


a l'imputat” i llavors no puc fer la traducció. I me'n vaig, i faig un altre servei o el que 

sigui, i n'envien un altre. Però mai pots tindre una bona preparació en l'àmbit penal, 

perquè poden ser mil coses. I depèn de lo que hi hagi, doncs no ho sé, hauries 

d'entendre bé lo que diuen en relació amb lo que estan preguntant. 

Taula 2.7.4 Preparació prèvia 


3 [35:47] Avui he anat per exemple a una escola, aquesta, a acompanyar el nen, llavors hem 

estat molta estona parlant dels xinesos d'aquella escola, que s'han de... bueno no, això... Que 

sí, que sí, que m'expliquen de què va el cas, per treballar-ho, per buscar una manera de “com 

ho podem fer junts”, no? 

I: Així també els assessores, llavors... 

Inf_3: Sí, sí. Avui per exemple m'han dit una cosa, que no sé. M'han fet una proposta molt 

rara, a l'escola, que jo he pensat que no era adient, no? 

4 [36:42] I: Y cuando te dan información, ¿te documentas o te preparas para la entrevistas, si 

es de un caso muy concreto? 

Inf_4: ¿Por mi parte? Sí, en los colegios, lo que les pido es información escrita. O sea, si es un 

caso de absentismo, yo lo que les pido es el informe semanal del niño, para saber cuántas 

clases a faltado y todo eso. 

6 [38:47] I: I et prepares, quan et donen informació? Per exemple busques informació pel teu 

compte? 

Inf_6: Bueno, clar, això ja és depèn, depèn del tema. Per exemple, si he de col·laborar amb 

una escola, parlant del xinès i coses així, sí que he de fer com... abans, prepar-m’ho una mica, 

per anar-hi, o... per donar-hi la informació. 

7 [39:14] y te tienes que preparar un poco de cómo se lo dices, 

[39:34] I: Y cuando te dan información, ¿a ti te sirve, para prepararte? Es decir, ¿la utilizas? O, 

por ejemplo, cuando no te la dan, ¿la echas de menos? 

Inf_7: Sí, la verdad es que sí. Porque cada caso es diferente, ¿no? Y sin la información tú no 

sabes si va a ser una entrevista inicial porque es un nuevo alumno, o si es un chico 

absentista... vas como un poco... que no vas preparada. 

[39:72] I: A parte, ¿utilizas otras fuentes de consulta? Por ejemplo, no sé, para documentarte 

sobre temas que te hayan sucedido mientras trabajabas, para tener más información sobre 

tu trabajo... 

Inf_7: Te refieres al ver si es una cosa nueva... sí, yo voy a Internet a buscarlo y me informo un 

poquito. 

8 [40:34] I: Quines fonts de consulta fas servir? 

Inf_8: Normalment faig servir... eh... per exemple... posaré un exemple que serà més fàcil: si 

és un tema sanitari i jo sé que és un tema de pediatria, doncs llavors vaig a Internet i busco 

notícies relacionades amb aquest tema i m'apunto totes aquelles frases que crec que poden 

aparèixer en la conversa, en la interpretació. 

9 [41:15] A vegades si veig que el tema me l'hauré de preparar una mica, per telèfon, ja veig 

que tal, intento que em diguin algo, però per telèfon moltes vegades no volen explicar massa, 

però si veig que pot ser... que m'ho he de preparar una mica, pregunto per saber a quin 

83


territori estic. Però si no, en deu minuts, m'expliquen què tal, faig les preguntes que penso 

que sortiran i... o sigui... això. 

11 [24:90] I: Sí, no sé, a l'hospital, que et posis a buscar informació sobre certs temes... a 

Internet... a... 

Inf_11: Ah, sí, faig servir molt una cosa! Com se diu? Wikipedia! Ho faig servir moltíssim, és 

genial! No podria viure, jo, sense la Wikipedia! I altres coses com pàgines web en xinès o 

anglès-xinès, és que en castellà n'hi ha pocs, i en català, ni te cuento! Per això faig servir més 

anglès-xinès. 

Taula 2.7.5 Presa de contacte 


7 [39:35] Normalmente suelo intentar, si puedo, llegar así como quince minutos antes y, así, si 

la profesora no tiene clase, hablamos antes para que me informe un poquito. 

[39:105] Porque si no, es que a veces, te encuentras que vas allí y no sabes nada. Y los padres 

también: porque a veces los profesores todavía no han salido de las clases y los padres llegan 

allí muy pronto, ¿no? Y empezamos una conversación antes, pero simplemente de 

conocernos y eso, y los padres te preguntan: “¿Por qué nos han llamado para hoy?” Y claro, 

¡no sabes qué decirles! 

8 [40:20] tenir un breu diàleg amb ells, amb els xinesos, sobretot, per captar una mica l'accent, 

la manera com parlen. 

9 [41:14] Ens saludem, ens donem la mà i normalment s'ha de fer cua, sempre i en aquest 

temps m'expliquen el tema, 

17 [30:23] I: Y... ¿te envían información, antes del caso? ¿Te explican un poco de qué se trata? 

2.8 Perfil i tasques 

Inf_17: En general... sí, te ponen una línea... pero es poco, muy poco. Entonces, siempre, en 

cada caso, en mi caso, llego diez minutos antes para hablar con la educadora o la trabajadora 

social y me lo explican. Primero hablo con él y, luego, cuando están sentados, también pido, 

no sé, un poco de tiempo, para hablar con el usuario: de dónde es, cuál es su situación, cuál 

es su demanda... 

Taula 2.8.1 Presentació 


7 Trad. [39:43] I: Y cuando llegas a una escuela para una entrevista, ¿cómo te presentas a 

los profesores y a los usuarios? 

Inf_7: Me presento como la traductora. 

8 Trad. [40:19] I: I com et presentes quan arribes? 

Inf_8: Ah, doncs mira, els dic: “Hola, em dic [...] i sóc el traductor de xinès”. I 

després intento fer una petita... tenir un breu diàleg amb ells, amb els xinesos, 

84


sobretot, per captar una mica l'accent, la manera com parlen. 

12 Trad. [4:52] “m’ha trucat el consell comarcal per venir a fer una traducció de xinèscatalà”. 

13 Trad. [26:30] I: I quan vas a fer una interpretació, com et presentes? 

Inf_13: Normalment arribo deu o quinze minuts abans i demano la persona, no? La 

que ha demanat la traducció i primer em presento a ell o a ella, i dic que vinc del 

consell comarcal per fer la traducció que han demanat. 

[26:31] I després quan ve la persona que li he de fer la traducció, em presento una 

vegada però en xinès: que sóc de -bueno, que sóc traductora-intèrpret del consell 

comarcal... 

15 Trad. [43:24] I: I, quan vas a fer un servei d'interpretació, com et presentes? 

Inf_15: Com a traductora. Amb els xinesos, com a traductora. Perquè encara no 

entenen què és això de la mediació intercultural. Llavors em presento que em dic 

Núria, que sóc la traductora, em presento com la traductora de l'escola... i em 

presento així. 

19 Trad. [32:48] I: I... bueno, no sé si fa falta, però com et presentes, tu, quan arribes a una 

sala de judici? 

Inf_19: Mmm... normalment ja ho saben, que sóc la traductora oficial de [nom 

empresa], perquè et donen un carnet, que està segellat per la Generalitat de 

Catalunya, que ja hi posa els teus estudis, i una mica de tot. 

20 Trad. [34:40] Inf_20: Abans... per exemple, quan vaig començar a treballar a l’hospital, 

quan veia que hi arribava un xinès, li preguntava: “Et véns a visitar? A quina hora?” 

I els deia: “Jo et puc ajudar fent de traductora, ara faig de traductora aquí”. 

[34:41] “Ah, doncs que bé!” I llavors, pel boca a boca, tots els xinesos em van anar 

coneixent. “Cada dimarts hi ha la traductora xinesa, o sigui que els dimarts podem 

anar-hi i buscar-la”. A part, a l’oficina els dijous em deixen dues hores, de 9 a 11, 

per atendre visites. Si algun xinès té qualsevol problema, tots saben que els dijous 

al matí, de 9 a 11 poden venir a l’oficina i demanar per mi. 

14 Int. [6:32] Pues digo que soy el intérprete, mandado por el consejo. 

16 Int. [29:29] I: Y ¿explicas tus funciones? 

Inf_16: No, yo solamente me presento como intérprete. Porque tengo mis normas 

del Consell Comarcal y no puedo meterme más. 

2 Med. [33:37] Inf_2: Siempre nos presentamos de la misma manera: que somos 

mediadoras del ayuntamiento y que como hablamos chino, pues nos toca a 

nosotras... algo así. 

6 Med. [38:49] 

I: I... a veure... com et presentes, per primera vegada, quan ve algú que no et 

coneix i que no sap que tu ets la mediadora? 

Inf_6: Pues li expliquem que sóc mediadora intercultural per a la comunitat xinesa. 

I: Com ho dius, en xinès? 

Inf_6: 协调员 [xietiaoyuan, mediadora] 

I: 协调员 [xietiaoyuan, mediadora] 

Inf_6: Sí. 

85


I: 不用说文化,文化协调员吗?[buyong shuo wenhua, wenhua xietiaoyuan 

ma?, no cal dir cultural, mediadora cultural?] 

Inf_6: Ah... 文化协调员[wenhua xietiaoyuan] com mediadora intercultural, però 

normalment ho fem servir més curt, 协调员[xietiaoyuan, mediadora]. 

17 Med. [30:32] Ah, ¡eres la traductora!”, y yo: “No, no soy traductora, soy mediadora”. 

[30:33] I: ¿Cómo lo dices, en chino? 

Inf_17: 文化协调员。[Wenhua xietiaoyuan; mediador cultural] Entonces... bueno, 

“ayudo a comunicar y, si tenéis alguna pregunta, sobre lo que no entendéis, 

preguntad, porque estoy aquí para ayudar; no solamente para traducir, sino 

también para transmitir si hay algunas cosas a nivel cultural, social, que no 

entiendes o que ellos no entienden su función, poder transmitirlo”. 

11 Trad/med. [24:37] Que sóc la mediadora intercultural de l'hospital i que hi ha aquest servei de 

traducció -bueno, de mediació intercultural, i els hi pregunto una mica com estan, 

no?, també, i si necessiten qualsevol ajuda i si volen resoldre cap dubte. 

4 Segons el 

cas 

5 Segons el 

cas 

[36:52] es que también mi presentación es diferente, dependiendo de donde estoy 

trabajando. 

[36:53] Entonces, por ejemplo, si es aquí en el ayuntamiento, muchas veces me 

presento ya como la traductora 

[36:55] O sea, normalmente como yo ya sé de qué van los casos, yo ya me 

presento de una manera o de otra. 

[36:57] I: Y cuando trabajas como traductora es porque haces la tarea... 

Inf_4: La traducción simplemente. 

I: ¿Con otra persona...? 

Inf_4: Con otra persona. O sea, si me presento como traductora, es porque hago 

simplemente la traducción. 

I: Y, ¿explicas tus funciones como traductora? 

Inf_4: No... no o sea, no doy más explicaciones, simplemente me presento como 

traductora y ya está. 

[36:54] en servicios sociales, cuando estoy en servicios sociales, ya me presento 

como mediadora. 

[36:58] I: ¿Y en el caso de mediación? 

Inf_4: En el caso de mediación sí que me explico un poco más. En el caso de 

mediación pues les explicaré cuales son mis funciones concretos y, o sea, ya está, 

te las he explicado antes... 

[37:66] I: I quan coneixes un usuari per primer cop, com et presentes? 

Inf_5: Ah, com a [nom], que és el meu nom en xinès [riu]. [Nom], de l'equip de 

-mediadora, de l'ajuntament. 

[37:68][I en el cas de l’àmbit educatiu?] Inf_5: Em presento com a serveis socials. 

Sempre dic: “Bueno, sóc la traductora de serveis socials”, o moltes vegades dic: 

“Mira, jo sóc la mediadora, però que ajudo als serveis socials.” Més o menys... 

1 No cal [22:39] I: Cuando empiezas a interpretar, ¿cómo te presentas? 

Inf._1: Casi no me presento... [se ríe] Sí, sí, porque la mayoría de los pacientes ya 

tiene experiencia con la figura de la mediadora y aunque haya cambiado de 

86


persona, ya saben a qué viene, yo llevo la bata y por el uniforme... 

I: Perfecto... Así, tampoco explicas tus funciones, porque ya conocen... 

Inf._1: No, no... 

18 No cal [31:21] I: Y entonces, ¿tú, en algún momento, tienes ocasión de presentarte, de 

explicar tus funciones...? 

Inf_18: No... pero ¿a quién te refieres? ¿Al chino? 

I: Al juez, al chino, al abogado... [Niega con la cabeza] No... 

Inf_18: Por ejemplo, yo ahora voy a un juicio: sale una funcionaria y llama por el 

nombre, “Fulano de tal, Zhao Jiduo”, o no sé cómo decirte, el nombre, el 

intérprete, y yo le doy mi carnet, y se hace, y punto. 

20 No cal [34:39] Inf_20: Ara ja no fa falta que em presenti, perquè quan vaig començar sí 

que m’havia de presentar, però ara ja no fa falta, perquè tots els xinesos de [ciutat] 

em coneixen. A l’escola, els professors també em coneixen. Per tant, com que ja fa 

uns quants anys que m’hi dedico, ja no cal que em presenti. 

9 Adaptada [41:13] I: Llavors, explica'm una mica un dia... una interpretació. Com et presentes, 

quan et truquen o quan te'ls trobes? 

Inf_9: Quan em truquen, normalment dic que sóc espanyol, a vegades es 

sorprenen, i llavors a vegades em pregunten: “I pots fer tal, no sé què... em pots 

acompanyar al metge...?” i jo els hi dic que sí, sí. I llavors em pregunten el preu i 

quedem. Llavors quan arribem allà... no té més complicació, com si diguéssim. 

3 Dubtes! [33:56] Però en xinès, els hi dic “Jo us ajudo”. És que no ho sé. Per dir què... 

mediadora allò de... 

I: 文化协调 [wenhua xietiao, mediador cultural]...? 

Inf_3: Imagina't. Bueno, 文化协调 [wenhua xietiao] no ho dic. No, no, 我是帮助 

[wo shi bangzhu, us ajudo] o dic...我是老师,我也不是老师,我是... [wo shi 

laoshi, wo ye bu shi laoshi, wo shi..., sóc mestra, però és que tampoc no sóc 

mestra, sóc...] És que de seguida ho veuen, no? 我是教育部工作的帮助你们... 

[wo shi jiaoyubu gongzuo de bangzhu nimen..., treballo al Departament d'Educació 

per ajudar-vos...] Saps? Us ajudo amb les escoles... 我在教育部工, 作有什么事情 

我就可以帮忙,帮忙... [wo zai jiaoyubu gongzuo, you shenme shiqing wo jiu keyi 

bangmang, bangmang...; treballo al Departament d'Educació, si teniu cap 

problema, us puc ajudar...] És que no ho sé, és que ja està clar, ja em van 

coneixent. No, no, no... això sempre el tinc, aquest dubte. Ni en català. Als mails, ni 

em poso res, no em poso què sóc. 

16 Filiació [29:27] Inf_16: Yo me presento como estudiante de máster de educación de la UAB 

y como colaboradora del Consell Comarcal. 

I: Y, en chino, ¿como lo decías? 

Inf_16: ¿En chino? Yo, ahora, ¿hablo en chino? 

I: Sí... 

Inf_16: Eh... 巴塞罗那自治大学的硕士生,然后也是社会服务中心的合作人 

员。[Basailuona Zizhi Daxue de shuoshisheng, ranhou ye shi shehui fuwu zhongxin 

de hezuo renyuan. Estudiante de máster de la Universidad Autónoma de Barcelona 

y, además, colaboradora del centros de servicios sociales]. 

87


Taula 2.8.2 Interpretació vs. mediació intercultural 


2 [33:32] Lo que pasa es que no somos mediadoras... no somos bien bien mediadoras, 

[33:76] I: Y cuando intervienes, no sé si en una mediación o en otros casos, ¿haces 

alguna vez simplemente de intérprete? 

Inf_2: Depende del caso. Es que, de verdad, es que no hay ningún protocolo así escrito 

en el equipo. Si lo llevo con otro mediador que no habla chino y que él además está 

formado en mediadores y tal, ellos prefieren que ellos tengan la figura de mediador y 

que yo le acompañe como intérprete. Pero hay otros casos en los que no... otros 

compañeros o cuando vamos [nombre de su compañera] y yo, las dos figuras se 

confunden. 

[33:82] Buena pregunta. Creo que no pongo ninguna persona. Es más como “Hay que...”, 

“La información es esta...”, lo pongo como más impersonal. Pero yo insisto que tampoco 

traduzco de forma literal. Porque muchas veces cuando su papel es de ponerse chungo, 

pues yo actúo más como “bueno, pero que tu sepas que tu vecina tiene esta queja, tu 

aprovecha para exponer si tienes otra queja tu a ella, que yo estaré aquí para traducir, 

para ayudarte, para intentar equilibrar. Porque claro, el solicitado es siempre el que... 

tiene el papel de malo. 

3 [35:1] I a [ciutat] hi ha mediació, i el servei de mediació intercultural, aquest, però llavors 

també, clar, el Consell Comarcal, que també hi estic, a la borsa, després toques [ciutat] i 

tota la comarca, clar... 

[35:21] i estic a la borsa de traductors, i llavors, amb alguna hora lliure, si hi ha alguna 

cosa a algun altre lloc de [ciutat], de tant en tant em truquen de la borsa del Consell 

Comarcal. 

[35:22] I hi veus molta diferència, entre la feina a la borsa com a intèrpret i com a... 

Inf_3: Sí, sí, sí. Sí, perquè... a veure, m'agrada molt la feina de mediadora aquí, perquè 

jo conec a les famílies, jo sé qui són ja, i elles em coneixen a mi. Des que han arribat, 

ara ja, menys les del 2008 perquè no hi era jo, ara ja tothom em diu: “Ostres, et 

coneixen”. Bueno, coneixes més o menys a tothom, no? I elles et coneixen a tu i això fa 

que per qualsevol cosa sigui molt més fàcil comunicar-te. En canvi, al Consell Comarcal, 

si tu fas de traductora, perquè llavors hi ha un decàleg allà, hi ha les normes aquelles 

que... que estàs molt més limitat. Tot i que... bé, depèn, no? Però clar, ja no pots tu 

contactar amb l'usuari. A l'usuari, ja te'l trobes allà, no? I clar, és molt més fred. Clar, 

no el coneixies. I tradueixes, bueno, tradueixes tampoc, jo faig d'intèrpret però també 

hi poso de la meva part, no sé com dir-t'ho. I després, però, si el servei ha estat a la 

borsa de treball -ai, a la borsa de traductors, per a aquella mateixa família, et tornen a 

cridar a tu, no n'agafen un altre, i això està bé, perquè ja coneixes aquella família, aquell 

cas... i llavors hi ha una mica de continuïtat. No sé... si t'estic responent... 

[35:46] I per saber una mica qui és... I de mediació sempre, eh, o gairebé sempre. Jo 

demano i m'ho expliquen... o... sí, és que... hi ha tantes... a veure. Avui he anat per 

exemple a una escola, aquesta, a acompanyar el nen, llavors hem estat molta estona 

parlant dels xinesos d'aquella escola, que s'han de... bueno no, això... Que sí, que sí, que 

88


m'expliquen de què va el cas, per treballar-ho, per buscar una manera de “com ho 

podem fer junts”, no? 

[35:53] I: I tu que has treballat tant com a mediadora i com a intèrpret, on et sents més 

còmoda? I, concretament, en quin àmbit, de tots els que has treballat? 

Inf_3: És que intèrpret... clar, intèrpret també m'agrada. Intèrpret què vols dir, de fires? 

I: Al Consell Comarcal... 

Inf_3: Ah, sí et refereixes al Consell Comarcal, m'agrada més la mediació. Perquè 

coneixes a la gent, la gent et busca, lo bo, quan faig aquesta mediació, és que jo faig 

d'intermediària, les famílies a vegades doncs no estan contents amb... nens, amb 

l'escola, volen saber notes i l'escola no els ha avisat encara, i jo els hi dic: “home, això ho 

hem de parlar amb el tutor”. Això ha anat molt bé, perquè al principi molts xinesos -això 

també ho diuen les meves companyes, abans els xinesos ens pensàvem que no parlaven 

o que eren uns raros, no? I ara veuen que no és així, i les famílies agraeixen que jo sigui 

aquí i poden explicar a l'escola el que els passa. I per això m'agrada, eh?, perquè hi ha 

aquest contacte. 

[35:75] Clara, al psicòleg, home: “Digue-li que la seva intel·ligència fluïda...”, home, no, 

clar, n'hi ha que no, que no puc, no puc. Faig una... com a mediadora, que no intèrpret 

-clar, intèrpret no ho faria, això. Com a mediadora, jo faig, una mica... a vegades sí, que 

vaig fent una consecutiva, o una simultània, clac-clac-clac-clac, per anar més ràpid, 

també; però no: primer és el professional o qui sigui, i n'hi ha que s'enrotllen molt, i 

llavors ho has d'explicar i fas un resumet, i selecciones les paraules o altres recursos. 

Faig més, tendeixo a fer resums. És que depèn. Depèn. Quan em trobo un cas així, o bé li 

dic que ja l'hi explicaré, o l'hi intento explicar com puc 

4 [36:12] No, he estado de intérprete-traductora en algunos servicios públicos, pero como 

mediadora, no. Como mediadora fue después del posgrado, cuando ya empecé, o sea, 

intervine en un proyecto de mediación comunitaria y vecindaria [sic] en Santa Coloma de 

Gramenet. 

[36:39] Más bien continuo haciendo la labor de la mediadora. Porque ya no sólo se 

trata de interpretación, sino porque por ponerte un ejemplo: este viernes al final tuve 

que acompañar a un padre a poner una denuncia ante los mossos, y claro llegó un 

momento que los mossos querían la dirección de la familia, y la familia no la quiso dar, 

por tema de que... porque como allí conviven más familias chinas, piensan que pueden 

tener problemas policiales, cosas así. Y ha habido ciertas tensiones y yo he tenido que 

mediar un poco. Como cuando me dice: “¿cómo es que usted no sabe la dirección si lleva 

cinco años viviendo en España? Tienes qué saberlo..., ¿no?”. Pero también es cierto que 

hay chinos que llevan diez años aquí y no saben decir su dirección familiar, porque para 

ellos es su sitio de dormir y punto. 

[36:50] Porque aquí normalmente suelen venir los usuarios y tú lo que procuras es 

facilitar, mejorar la comunicación entre profesional y usuario. 

[36:51] Pero el tiempo también es muy limitado. En las escuelas, si yo necesito una hora, 

estoy una hora, si necesito dos horas, dos horas haciendo mediación. Aquí no, aquí es 

“vienes y vas, vienes y vas”. 

89


[36:113] Hay muchos profesores que están muy agradecidos con este servicio y hay 

muchos que se dan cuenta de la diferencia entre mediación e interpretación. Va 

cambiando poco a poco. 

5 [37:69] I: Potser l'àmbit en què fas més traducció és el de les escoles, quan vas amb 

educadors... 

Inf_5: Sí, quan vaig amb els educadors... 

[37:117] Clar, és una mica el que parlàveu la setmana passada amb [la informant 2], no? 

Que sí, que no et sents valorada. Tot al contrari! Moltes vegades ens tracten com a 

“traductores”, i en realitat dius: és que som algo més que només transmetre la llengua, 

no? Doncs a vegades... amb els companys sí que fas de “Mira, esta mediación, tienes que 

decirle a los chinos que tal”. Llavors penses: per què, amb els autòctons, tractes les 

mediacions d'una manera, i quan són xinesos, no vols tractar-los igual i només vols “vés 

y díle que tal”. 

6 [38:14] i, en principi, o sigui, jo mateixa tampoc tenia gaire idea de què és la mediadora, 

saps? Dic, no, no és una traductora, o així, la mediadora intercultural... i jo vaig pensar, 

bueno... no tenia gaire idea, no? Jo mateixa tampoc no tenia gaire... però amb temps, 

que treballes i així, 

7 [39:12] I: Al no haber recibido antes ningún tipo de formación para la traducción y la 

interpretación ni para la mediación, ¿tú qué expectativas tenías del trabajo? ¿Cómo te lo 

imaginabas? 

Inf_7: Me lo imaginaba muy sencillo, que tenías que ir, traducir, y ya está; porque como 

que ya dominas los dos idiomas, que sólo tenías que ir, traducir la información y ya está. 

Pero luego, poco a poco, fui entendiendo que no era tan sencillo, ¿no? 

[39:62] Inf_7: Creo que de momento, no. Pero sí que, quizás, hay profesores que salen 

con cosas que tú ya sabes, que tú ya detectas que es algo cultural, entonces antes de 

traducir, tú ya le explicas al profesor de que esta cosa simplemente es algo cultural, que 

no es que este padre hace así y por eso hay este tipo de problema. En este caso sí que lo 

hago, pero nunca he favorecido a ninguna parte. 

8 [40:28] I: I t'has trobat algun cop amb conflicte d'interessos, per dir-ho d'alguna manera, 

entre metges, mestres o proveïdors de serveis públics i xinesos? 

Inf_8: Bé... alguna vegada he trobat que el to de veu puja i llavors s'escalfa la cosa i tal... 

però has d'intentar doncs redreçar... intentar que no passi. 

9 [41:24] I: I dificultat per la situació? Algun cop t'has trobat que fos una situació 

incòmoda? 

Inf_9: Mmmm... no. L'únic que, una anècdota, d'una de les úniques vegades que hauria 

hagut d'exercir com més de mediador i no ho vaig saber portar és un... una noia, una 

dona, que està fent reproducció assistida, llavors, en el moment de... va fer tot el procés 

d'estimulació d'ovaris i hi ha un moment que li extreuen els òvuls per fecundar-los a fora 

i tal. Llavors, en aquell moment, la dona li va donar... o sigui, això va ser, la seqüència, la 

metge em va dir: “Xavi, ayer... -jo no hi vaig poder anar, el dia, aquell- la chica me dio 

una cajita, con una pulsera muy bonita y tal, pero dentro de la cajita había un billete 

morado, de quinientos euros, claro, esto no lo puedo aceptar, yo”. Llavors, jo, el que vaig 

fer, va ser parlar amb el Tianzi, un amic xinès, i li vaig comentar el cas, que la metge li 

volia tornar, el bitllet. Li vaig comentar el cas de “bueno, i això, com ho hem de fer? Ho 

acceptarà? No ho acceptarà? Tal...” I llavors, em va dir, això del 红包 [hongbao] pel 

90


metge és molt típic i inclús alguns hospitals hi posa que no accepten 红包 [hongbao] 

però tot i així la gent els dona, i m'ho va explicar així, com que a vegades el metge potser 

no feia la seva feina si no li donaves el 红包 [hongbao], i llavors que això era una tradició 

que és així a la Xina. I jo li vaig explicar a aquesta metge, però bueno, jo crec que aquesta 

metge es va equivocar una mica perquè ho va explicar allà al davant de totes les 

infermeres i de la resta de metges i no sé què, i llavors ja ho sabia tothom. Llavors, al 

moment de tornar-li, la metge ho va dir en presència meva i en presència d'una altra 

infermera, llavors això és el que no... jo crec que aquí hauria hagut de marcar com 

s'hauria d'haver fet, això, perquè clar, la noia, estava asseguda a la camilla, estirada a la 

camilla... i clar, es va sentir una mica violenta, perquè en teoria es un secret entre el 

metge i el pacient, i la infermera no... Llavors la metge, quan li va dir lo del bitllet i tal, la 

noia li anava fent així amb el dit [es posa l'índex davant dels llavis, indicant silenci], com 

perquè callés, perquè hi havia l'altra infermera, i... però la metge va continuar, i tal... I 

això, jo, després vaig pensar i tal, que jo li hauria hagut de dir a la metge com ho havien 

de fer, se'm va avançar, no vaig poder. Llavors la noia ens va fer sortir a tots, menys a la 

metge, i van estar parlant un rato, no sé de què, i vem tornar a entrar. I el bitllet li va 

tornar. 

11 [24:38-39] Si diuen que sí, que normalment és que sí, anem a buscar una infermera o al 

seu metge, i els cridem i fem una mediació triangular, no? 

Llavors, també, els professionals de consultes també ens poden trucar, o sigui mitja hora 

abans, o el dia abans, o per la setmana que ve... Intentem que sigui programat, no?, que 

sigui més fàcil, saps? El dia que ve, o el dimecres que ve, o la setmana que ve. Perquè si 

no, al mateix dia, potser ens trobem amb tres intervencions juntes que dius: “Merda, ara 

on vaig?”, saps? Que moltes vegades passa, perquè hi ha urgències i llavors no ho pots 

preveure amb antelació. 

[24:61]És una mica com lo que feia jo abans, també, o sigui, si em demanaven, segons 

quina demanda, jo vaig a l'entitat i faig una intervenció, ja sigui a l'escola, a serveis 

socials. I clar, una traductora sí que és diferent d'una mediadora, perquè la traductora sí 

que és FIDEL, sí que és NEUTRA, totalment, perquè tu... només t'ocupes de traduir. I, en 

canvi, una mediadora, fa una mica més, no?, que traducció simplement... Sí. 

13 [26:53] I: I... què destacaries, doncs, del vostre caràcter? O sigui, si haguessis de destacar 

alguna cosa, de la vostra manera de fer. 

Inf_13: Jo crec que... o sigui, com a intèrpret, nosaltres hem de traduir el que diuen, o 

sigui, no hem d'afegir-hi res més. Però, a vegades, és molt difícil, perquè hi ha... per 

exemple, hi ha coses, o sigui, jo poso un exemple, en una entrevista entre profes i pares. I 

el profe va explicant: “Aquest curs ha anat molt bé, no sé què...” o molt malament, però 

el pare no té ni idea de què està parlant. Si tu no afegeixes cap informació, és impossible 

d'entendre. I també com tu deies, no? Si has de donar una mala notícia o així, a vegades 

la persona es posa nerviosa i tu has de tranquil·litzar-lo una mica, perquè potser la 

persona... o sigui, la que ha demanat la traducció, la d'aquí, no entén perquè ha 

reaccionat d'aquesta manera. I jo, com a intèrpret, tinc l'oportunitat de conèixer dues 

cultures diferents, o sigui, de fer de mediador d'aquests camps, no? 

14 [6:28-29] I: Y ¿en algún caso tienes la sensación que haces más de mediador que de 

intérprete, en estos casos? 

Inf_14: No, principalmente trabajo de intérprete. 

I: Sí, ¿te ciñes estrictamente a lo que dicen los profesores y los padres? 

Inf_14: Bueno, sólo una vez, una vez, me puse a hablar con ese niño adicto al Internet 

91


durante una hora, por mi cuenta, el consejo tampoco me pagó. 

15 [43:5] Primer em deien traductora, ara em diuen mediadora i és com... bueno, també és 

un altre tema aquest, però bueno. [Riu] 

[43:19] I: Vale... clar, potser perquè tu ja havies fet Traducció i Interpretació, i per això 

moltes coses et van semblar generals...? 

Inf_15: Sí, potser sí, però que no van, tampoc van acabar de definir el que és mediador 

-mediació, el que és traducció, es va quedar una mica en el aire. Però va estar bé, 

perquè així ens coneguéssim... va estar bé, va estar bé. 

[43:42] Perquè és el que et dic, o sigui, ja s'està fent això de mediació, no? I això de 

mediació, ja no és tan fàcil. Perquè traduir és dir el que ha dit l'altre, però mediació és 

explicar també les parts culturals... en principi, intentar que s'arribi a una entesa, tot i 

que són ells els qui hi han d'arribar, tu no has d'intervenir, vale? Has de ser objectiu. 

Però és complicat. O sigui que estaria molt bé que féssiu això, ja m'avisareu! 

16 [29:15] Es que yo... es que todas las... como se dice, aquellos, comarcales, todos me 

dicen que yo tengo que trabajar como intérprete. Pero para mí me gustaría más 

trabajar como mediadora, porque a veces sólo como intérprete me siento muy 

inválida... e incapaz, porque hay casos que necesito explicar cómo es la cultura china. 

Porque a veces, un chico, tiene una acción y no es porque está mal educado, sino por 

algún motivo, ¿me entiendes? 

17 [30:28] 

I: En tu caso, tú eres mediadora. ¿Cómo ves la diferencia con la interpretación? ¿Cuál es 

tu función como mediadora? ¿Qué haces en los casos en los que intervienes? 

Inf_17: ¿Las funciones...? ¡Es muy amplio! Pero resumidamente... 

I: Lo que más frecuentemente tengas que hacer... 

Inf_17: Resumidamente es bueno, lo dividimos, en las dos mayores partes: es asesorar y 

mediar. Asesorar no solamente a los usuarios, sino también a los educadores sociales o a 

los trabajadores sociales, que no saben muy bien qué -de qué se trata la mediación, y 

cómo es la cultura china. Y para los usuarios, también asesoramos sobre qué es el centro 

de servicio social, la mediación, o lo que... lo que quieren, ¿no? Por ejemplo, si es un 

tema de juicio -eso sí que no, no acompañamos a juicios, porque es otro campo; pero sí 

los podemos asesorar. Y... comunicación lingüística y cultural, hacemos muchas 

observaciones, a diferencia de los traductores. Tenemos que observar mucho, y 

también tenemos que hacer el acompañamiento emocional, de la parte emocional. 

Gestionar un poco: si ves que está muy alterada, la persona, es que no está en un estado 

óptimo, para mediar; entonces ahí lo tienes que parar. Y también es muy importante que 

el mediador es quien lleva el proceso. [Primero] Sabes la demanda del trabajador social 

y después, sabes la demanda del usuario, y tú tienes que diseñar el itinerario, y llevar el 

proceso. 

[30:31] “Ah, ¡eres la traductora!”, y yo: “No, no soy traductora, soy mediadora”. 

18 [31:33] I: Y, entonces, en esos casos, ¿alguna vez has hablado tú con voz propia en su 

defensa? 

Inf_18: No, porque... en muchos casos ya te hablaba del lingoneo. Tú eres intérprete y 

punto. Ya te decía, ¿no? ¡No puedo ir buscándome problemas con todo dios! Y si me 

preguntan, es que yo también... es que sería muy cansino, muy cansino estar ahí erre 

92

que erre. 


[31:37] I: ¿Les cuesta ir al grano? 

Inf_18: Eh... es que, supongo que es por la filosofía china, por su modo de ser. Yo siempre 

pongo el mismo ejemplo, ¿no?: “Dime el nombre de tus padres”. O sea, por muy mal que 

hables chino, cómo se llaman tus padres, lo puedes decir medianamente bien. Pues no: 

- ¿Cómo se llaman tus padres? 

- Es que mis padres están muertos. 

- Lo siento. Dime cómo se llaman. 

- Pero es que están enterrados en China. 

- Lo siento. Pero te han preguntado -y entonces ya uso la tercera persona-, él 

quiere saber el nombre de tus padres. 

Y claro, tú estás esperando, pero al final te digo, “Juan y María”, y claro ¿qué hago yo? 

Para que tú no te aburras -tú eres el policía, por ejemplo. Tú estás esperando que yo te 

diga “Juan y María”, pues yo te traduzco todo lo que dice él. Hay otra gente que no, hay 

otra gente que prefiera insistir hasta que él te diga los nombres. Pero ahí cada maestro 

tiene su librillo, ¿no? Entonces, pues yo, ¿qué hago? Él dice que están enterrados en 

China, pues yo digo: “Están enterrados en China”. Hasta que tú eres el que aprietas a él. 

Yo sólo soy el traductor. 

[31:57] I: Y tú, esto, ¿lo explicas, si tienes oportunidad? 

Inf_18: No. Si me preguntan, sí, pero si no, la bronca me la gano yo. 

Taula 2.8.3 Característiques interpretació 

Informant Extracte 

18 Imparcial [31:37] I: ¿Les cuesta ir al grano? 

Inf_18: Eh... es que, supongo que es por la filosofía china, por su modo de ser. Yo 

siempre pongo el mismo ejemplo, ¿no?: “Dime el nombre de tus padres”. O sea, 

por muy mal que hables chino, cómo se llaman tus padres, lo puedes decir 

medianamente bien. Pues no: 





- Lo siento. Pero te han preguntado -y entonces ya uso la tercera 

persona-, él quiere saber el nombre de tus padres. 

Y claro, tú estás esperando, pero al final te digo, “Juan y María”, y claro ¿qué hago 

yo? Para que tú no te aburras -tú eres el policía, por ejemplo. Tú estás esperando 

que yo te diga “Juan y María”, pues yo te traduzco todo lo que dice él. Hay otra 

gente que no, hay otra gente que prefiera insistir hasta que él te diga los 

nombres. Pero ahí cada maestro tiene su librillo, ¿no? Entonces, pues yo, ¿qué 

93


hago? Él dice que están enterrados en China, pues yo digo: “Están enterrados en 

China”. Hasta que tú eres el que aprietas a él. Yo sólo soy el traductor. 

19 Imparcial [32:49] I llavors a dintre, fas el jurament, que faràs una traducció literal, i tot això, 

de si coneixes a l'imputat... abans de fer la traducció. 

[32:88] I: I... i si... si algun cop has detectat mentides o contradiccions amb el que 

diuen, els xinesos, tu què fas? 

Inf_19: Bueno, jo normalment tradueixo, perquè normalment diuen: “Què ha dit, 

la dona?” Perquè si és una parella que està declarant i la seva dona li està 

cridant: “No diguis això! No diguis això!” Llavors, el jutge després em pregunta: 

“Què ha dit la dona?”, i jo li dic: “Pues que no diguis això, no diguis això”. Ells 

mateixos es donen compte de que un declara una cosa, i l'altra una altra cosa, o 

sigui, si aquest diu que sí, i l'altra diu que no, es donen compte que diuen coses 

diferents. 

7 Imparcial [39:61] I: Vale... Y si hablan entre ellos, ¿tú lo traduces, a la familia? 

Inf_7: Sí. Y muchos profesores también te lo piden, te lo piden que se lo 

traduzcas a la familia. 

6 1a persona [38:24] i per exemple, també ens van ensenyar una metodologia que és que hem 

de fer servir primera, o sigui, la mediadora està al costat però és com invisible, 

saps? Hem de fer la primera persona, que si dic: “Estic no sé què..., estic que no 

em trobo bé...” O sigui que he de parlar amb primera persona, i jo això no ho 

havia fet mai! 

[38:25] Inf_6: Home, sí, al principi me costava... perquè clar, depèn de quina cosa 

també, és... bueno, si m'atreveixo de dir-ho o no... Per exemple, posem un 

exemple: si aquella... si que ve, la pacient, diu que té càncer, o coses d'aquestes, 

però clar, si tu ho fas amb la primera, que té coses, però si ho fas amb la 

primera... la situació aquesta... és molt... però em va costar, d'acostumar-m'hi, a 

fer servir la primera persona. 

[38:27] I: I quan ho vas començar a fer servir, als usuaris, per exemple a la 

pacient, o al metge, els hi estranyava que ho fessis servir? 

Inf_6: Clar, però abans d'això, jo ja els hi havia explicat, que havia anat al curs i 

que ara estem parlant d'això, i també m'ho van comentar d'una altra mediadora 

d'aquí, quan va... 

I: I, llavors, tu vas notar un canvi, en la comunicació, quan vas començar-ho a fer 

en primera persona? 

Inf_6: És acostumar-t'hi, al principi sempre em sortia “ell” o “ella”... 

I: I trobes que és millor? Que és més fluid? 

Inf_6: Bueno, depèn de quina situació. I... bueno, jo crec, és millor pel... és com 

fer-ho més proper, no?, entre pacient i metge, que més s'apropin. Clar, lo que 

estem fent el mediador, la mediadora, que faci això, que la comunicació sigui 

més... propera... 

8 1a persona [40:22] I: I com et dirigeixes a ells: en primera persona o en tercera? 

Inf_8: En primera persona. 

18 1a persona [31:34] I: Y ¿cómo te diriges a los participantes? ¿Utilizas la primera persona? 

Inf_18: Sí, siempre primera persona. 

94


[31:35] I: Y ¿alguna vez te ha creado confusión? Por ejemplo, por parte de la 

gente china, que viene de un nivel educativo más bajo... igual les sorprende que 

hables... 

Inf_18: ¿Chino? 

I: No, en primera persona... 

Inf_18: No, porque a ver, les hago la pregunta. No sé cómo decirte. 

I: Pero por ejemplo, si el juez dice: “Yo creo que usted no sé qué”. 

Inf_18: Pues yo le digo: “Yo creo que usted no sé qué”. 

I: Vale. 

Inf_18: Si no me entienden, le digo: “El juez dice tal cosa”. 

I: Vale... 

Inf_18: O sea, la tercera persona la uso a modo de explicación si no me 

entienden. 

[31:54] I: Y en el caso de mentiras, si tú detectas que están mintiendo, tú ya me 

has dicho que si él dice A tú dices A; no intervienes para nada... 

Inf_18: Sí, sí, para nada. 

4 Invisible [36:60] Y a veces hago un poco... que pido a los profesionales que miren un poco 

al usuario, y que hablen al usuario, y no a mi, porque yo no soy la usuaria, ni 

tampoco la funcionaria o la persona que le atiende. O sea, que yo siempre pido 

que las dos partes que se miren entre ellos mismos. 

10 Invisible [23:17] El profesional de referencia iba y comentaba el tema y yo interpretaba, 

11 Invisible [24:48] Inf_11: Sí, normalment... “mediadora intercultural”, ja saps, és una figura 

neutra, tu no ets cap professional, saps? En aquest àmbit de salut, tu no tens 

aquestes competències per diguem-ne... portar un cas tu sola, saps? No, ni molt 

menys. I moltes vegades necessites la col·laboració d'una treballadora social, 

també. I en el cas més de... més fisiològic, de la malaltia en si, necessites una 

metgessa. Tu no pots anar-hi sola, la pacient t'agafarà i et dirà: “Estic bé, no? Em 

recuperaré, no?”, perquè és allò de “M'agradaria dir-te que sí, però és que no sé 

res, no te puc dir res...” Llavors necessites anar amb aquestes figures. Les 

treballadores socials ja són especialistes en aquest àmbit, saben com parlar amb 

la gent, saben explicà'ls-hi... que estan allà per ajudà'ls-hi, en qualsevol problema 

social. Nosaltres estem allà com a pont entre aquestes figures, llavors, saps? 

Establim un vincle. Però clar, sola, sola... no. No és recomanat. 

13 Inivisible / 

visible 

[26:37] I: I quan estàs interpretant, com et dirigeixes a les persones: en primera 

persona, o en tercera persona? M'explico: si hi ha un metge, tu dius: “El metge 

diu que vostè hauria de prendre's la medecina”; o bé dius: “Prengui's la 

medecina”. 

Inf_13: Mmm... normalment, utilitzo... és que depèn. Jo crec que normalment 

utilitzo com parlant jo. Saps? Com “tu has de fer això” o “vostè ha de fer això”. 

Però clar, és que també depèn! És que en xinès em surt més natural utilitzar el tu, 

com si fos en primera persona, i quan tradueixo en català, em surt més com “ell”, 

“ella”, o sigui, en tercera persona també. 

3 Visible [35:26] I tradueixes, bueno, tradueixes tampoc, jo faig d'intèrpret però també hi 

poso de la meva part, no sé com dir-t'ho. 

95

4 Visible – 3a 

persona 

5 Visible – 3a 

persona / 

nosaltres 

7 Visible -3a 

persona 


[35:75] Clara, al psicòleg, home: “Digue-li que la seva intel·ligència fluïda...”, 

home, no, clar, n'hi ha que no, que no puc, no puc. Faig una... com a mediadora, 

que no intèrpret -clar, intèrpret no ho faria, això. Com a mediadora, jo faig, una 

mica... a vegades sí, que vaig fent una consecutiva, o una simultània, clac-clacclac-clac, 

per anar més ràpid, també; però no: primer és el professional o qui 

sigui, i n'hi ha que s'enrotllen molt, i llavors ho has d'explicar i fas un resumet, i 

selecciones les paraules o altres recursos. Faig més, tendeixo a fer resums. És que 

depèn. Depèn. Quan em trobo un cas així, o bé li dic que ja l'hi explicaré, o l'hi 

intento explicar com puc. 

[36:59] Inf_4: En tercera persona, siempre. Nunca... nunca hablo en primera 

persona. 

[37:16] de fet, fa un any i mig o així van estar a punt de... o sigui, el coordinador 

deia que pensava que ja no havíem d'estar a la biblioteca, que no havia d'estar 

allà perquè estava amb els mediadors i vem lluitar-ho per poder incloure una 

tarda a la setmana a la biblioteca com treball amb la comunitat, 

[37:70] I: I en aquests casos, com et dirigeixes als usuaris: en primera persona o 

en tercera persona? 

Inf_5: Si dic si ho ha dit ell o...? 

I: Sí. 

Inf_5: A vegades faig el “ell diu que tal” i a vegades faig el “nosaltres”. 

[39:40] porque a veces creo que me involucro demasiado, me preocupan los 

niños y entonces es eso de que siento que me falta tiempo. 

[39:45] I: Y cuando hablas con los usuarios, ¿cómo te diriges a ellos? ¿Como si tú 

fueras la voz del profesor o bien en tercera persona: el profesor dice no sé qué, 

no sé cuántos...? 

Inf_7: No, yo normalmente utilizo la tercera persona, como “el profesor dice”. 

Porque al principio yo hacía eso de “yo” como la profesora, o sea, como la boca 

de la profesora, y a veces se crea como malentendidos, porque a veces se 

piensa -sobre todo en temas delicados, los padres, se piensan que YO lo estoy 

diciendo, y eso no es cierto, yo simplemente les estoy transmitiendo una 

información, interpretando una información y que a ellos les llegue esa 

información, y ahora lo estoy haciendo como que “el profesor dice...”, “la madre 

dice...”. 

8 Visible [40:23] I: Que no es pensin que ho dius tu i que no ho diu per exemple... el 

metge? 

Inf_8: Ah, de fet, ara que ho dius... a vegades sí que dic que “ell ha dit que tal”, de 

vegades els hi dic així, i de vegades els hi dic en primera persona. Els dos, utilitzo, 

sí. 

[40:41] I: O sigui que potser prens una mica la iniciativa pròpia, en el sentit de... 

Inf_8: Sí. Sí, sí. El que intento és que... si el mediador o la persona a qui estigui 

interpretant em demana una cosa, doncs intento que... Al principi li dic: “Mira, 

m'ha dit que això, això, i això”. I llavors em diuen: “Doncs digue-li a veure si...”, i 

llavors li torno a preguntar fins que s'aconsegueix la informació. 

96


12 Visible [4:40] I jo li deia: “Com a mínim, si ha mort la nena, que et donin algun paper 

que certifiqui que està morta”, 

[4:54] I: I com et dirigeixes als mestres i als pares? En primera persona, com si 

fossis la veu del qui parla...? 

Inf_12: No, només com si fos la veu enmig, dels professors i dels pares... 

I: Però, per exemple, si el mestre diu una cosa, tu què dius: “jo penso que el nen 

ha de millorar” o bé “el mestre pensa que el nen ha de millorar”? 

Inf_12: Sí, exacte. “El mestre diu...” 

[4:86] I: I com les has detectat? Què vas fer? 

Inf_12: En aquell cas li vaig dir que no, que si sabia que era una mentida o 

simplement de dir “Ah, demana-li això, perquè no tinc això”, no?, “perquè vull 

aconseguir això”, i jo, “no, perquè no es pot fer això”. 

[4:88] Inf_12: Doncs va dir: “Ah, doncs no ho sabia”. Clar, ells ho consideraven 

com una mentida però no... és una diferència cultural. 

I: I d'aquest tipus d'explicacions...? 

Inf_12: Sí, és que moltes vegades has de donar explicacions a la part de la policia 

i, altres vegades, a la part de l'usuari, no? Perquè dir “funciona aixís, perquè és 

allò, perquè és això, perquè tal...” 

[4:98] Perquè el traductor, com a professional, ha de dir “A” i “A”, però llavors hi 

ha moltes coses que has d'explicar més coses, i potser un traductor que porta 

dues vegades amb aquesta persona, sap molt millor de què va, i no un que ve de 

nou, que l'hi has d'explicar tot. 

13 Visible [23:37] I: I quan estàs interpretant, com et dirigeixes a les persones: en primera 

persona, o en tercera persona? M'explico: si hi ha un metge, tu dius: “El metge 

diu que vostè hauria de prendre's la medecina”; o bé dius: “Prengui's la 

medecina”. 

Inf_13: Mmm... normalment, utilitzo... és que depèn. Jo crec que normalment 

utilitzo com parlant jo. Saps? Com “tu has de fer això” o “vostè ha de fer això”. 

Però clar, és que també depèn! És que en xinès em surt més natural utilitzar el tu, 

com si fos en primera persona, i quan tradueixo en català, em surt més com “ell”, 

“ella”, o sigui, en tercera persona també. 

[26:55] I: I tu què fas? 

Inf_13: Intentar que no digui mentides, però clar, si la persona insisteix... o sigui, 

jo, el que faig, és traduir-lo. Sí, perquè si no... [riu] I si a vegades veig que no és 

una cosa greu, a vegades afegeixo, no? “Bueno, no sé si això és veritat, però ho 

ha dit, això”. 

14 Visible [6:35] I: Y ¿cómo te diriges a los participantes? ¿Como si tu fueras la voz del que 

habla, es decir, en primera persona? ¿O utilizas la tercera persona, por ejemplo: 

老师说 ... ... [laoshi shuo..., el profesor dice que...]? 

Inf_14: En tercera persona. 

15 Visible [43:37] I: I quan interpretes, ho fas en primera persona? És a dir, et dirigeixes als 

usuaris com si fossis la segona veu de...? 

Inf_15: No, sempre dic: “El professor diu que...”. Sempre ho dic, això. O “el metge 

97

diu que...”. 


16 Visible [29:30] I: Y ¿cómo te diriges a los participantes? Por ejemplo, si habla el profesor, 

¿hablas como si tú fueras el profesor, utilizando la primera persona: “yo pienso 

que...”? ¿O utilizas la tercera persona? 

Inf_16: Yo utilizo la tercera persona. 

17 Visible [30:34] I: Así que, si estás haciendo, en un momento puntual, de traductora, 

¿cómo te diriges, a los participantes? ¿Utilizas la primera persona, o la tercera 

persona? Es decir, si el trabajador dice “Hoy no te he visto en rehabilitación”, ¿tú 

dices “hoy no te he visto en rehabilitación” o dices “el trabajador dice que no te 

ha visto en rehabilitación”? 

Inf_17: Sí, él o ella. 

19 Visible [32:50] 

I: I com et dirigeixes als participants? És a dir, tant al jutge com als imputats... 

Inf_19: És que no hi participo molt, perquè només faig la traducció... 

I: Però, per exemple, si... imagina't que l'imputat diu: “Jo no vaig anar a la 

cafeteria”. Tu què dius? 

Inf_19: “L'imputat diu que no va anar...” 

I: Vale... 

Inf_19: O sigui, literal, el que diu. 

I: Però dius “l'imputat diu que...”, és a dir, fas servir la tercera persona, no la 

primera... 

Inf_19: No, normalment ho faig en tercera persona. Sí, perquè si no, és que 

sembla que JO sigui la persona, i normalment faig la traducció en tercera 

persona. Sempre poso: “l'imputat ha anat... diu que no ho sap...”, el que sigui. 

20 Visible [34:42] 

I: Y cuando traduces o interpretas, ¿hablas en primera persona? Por ejemplo, si el 

profesor dice: “El alumno va mal”, ¿tú dices: “Yo creo que el alumno va mal”...? 

Inf_20: No, no, jo dic: “El professor diu que...”, així. 

9 Visible [41:16] I: O sigui que tens un temps de preparació reduït, més o menys. 

Inf_9: Sí, sí. Llavors anem a l'entrevista, o sigui, a l'entrevista del metge o de qui 

sigui, i ella s'asseu -normalment són dones- normalment s'asseu al meu costat i 

jo vaig preguntant el que hem parlant a l'entrada i... bueno, no té més. Jo vaig 

fent preguntes, vaig preguntant i tal... 

[41:20] I: I com et dirigeixes als altres quan estàs fent la interpretació? 

Inf_9: De tu. 

I: I fas servir la primera persona? És a dir, parles com si fossis la segona veu? 

Inf_9: No, de “ell”. 

12 Telefònica [4:6] i amb telèfons, també, de sanitat 

[4:63] I: Què et trucaven, al mòbil? 

Inf_12: Sí. Clar, i a més, cinc minuts o deu minuts [abans] que te truquen, 

normalment són cinc minuts, te truquen, però tampoc t'ho diuen gaire bé, 

tampoc tens idea gaire bé de què li passa al pacient; bueno, tampoc no sé si es 

pot explicar o no... Normalment és: “Ah, em fa mal l'estómac, em fa mal tal...” I el 

metge li diu: “Què t'has pres...? Has de prendre això, això i això, i tantes al dia i tal 

i qual”. Clar, això, normalment és fàcil. Però quan són paraules més tècniques, 

98

llavors sí que és més difícil. 


10 Telefònica [23:66] Por lo tanto, la señora, recibe la notificación, se va al juzgado de 

Barcelona, dice que no dispone de esa cantidad en ese momento, y... en fin, pues 

este tipo de asesoramiento... la señora, que llama por teléfono: “Que me piden 

mil setecientos euros y que mi marido está yendo para allí yo estoy aquí, ¿qué 

hago?” Pues bueno, vente para aquí, que a tal hora tengo un hueco, y el marido 

está allí, y la señora está aquí, yo estoy con el teléfono, y los del juzgado... muy 

bien, o sea aceptan -me aceptan, como interlocutora, cosa que no es adiente 

antes de que llegue el señor, pero claro, yo tengo todos los documentos aquí, con 

números, referencias, por lo cual se supone que no soy una impostora. Y después 

llega el señor, pero bueno, ya hemos arreglado bastante. Entonces, claro, 

también es una intervención, si quieres, como muy... directa, porque antes de 

llegar el señor, porque en este caso no había llegado todavía, pero yo ya estaba 

resolviendo cosas, con la señora desde aquí, y cuando llega el señor, ya le das la 

información, y en este caso, ¡final feliz! 

[36:68] Además, este señor, una vez satisfechas todas las costas de juicios, multas 

y demás cosas que tenía que pagar, tenía pendiente una pena de prisión 

suspendida a unos condicionamientos, entonces fue muy bien que en ese 

momento hubiera un intérprete-traductor por teléfono, porque pudo entender 

que el caso de dinero ya estaba arreglado y pudo arreglar la suspensión de la 

pena de prisión, sujeta a dos años de que no tiene que cometer ningún tipo de 

delitos ni ningún tipo de alteración del orden público por consumo de alcohol ni 

cosas así. 

[23:69] porque su abogado hacía ya algún tiempo se lo había dicho y una simple 

intervención por teléfono, que es una intervención de tres cuartos de hora, 

pongamos por ejemplo, arreglamos muchos temas. 

20 Telefònica [34:30] I: O sigui que dels llocs on treballes hi ha les escoles, els grups del pla 

d’acollida... i n’hi ha més? 

Inf_20: Sí... 

I: Per exemple al padró? Hi has d’anar? 

Inf_20: Sí, perquè com que el registre del padró és a la planta baixa de l’edifici on 

treballo, si tenen algun problema, em truquen perquè hi baixi. O si en un altre 

centre cívic tenen problemes, em truquen perquè hi vagi, o fins i tot, a vegades, 

perquè els ajudi traduint per telèfon. 

10 Intervenció 

puntual 

[23:46-47] Aquí la intervención del intérprete, mediador y traductor pues es 

puramente puntual, porque la asociación cultural china tiene miembros que son 

catalanes, la presidenta habla bastante bien el castellano y en momentos que 

digamos que se consideran de gran importancia, para las personas que estamos 

aquí, entonces se me llama para ir a una reunión, o para ver a Chen, que me llevo 

muy bien con ella. O sea, ellos mismos -la idea es que nosotros tengamos que 

actuar cada vez de manera más puntual, porque se trata de dar visibilidad y de 

dar empoderamiento a la gente que va funcionando sola. 

[23:99] Lo que se intenta también es, como ves, normalizar los servicios, lo 

máximo posible, que nuestra intervención sea en casos de necesidad, para 

dinamizar, que la gente esté por todos lados para que la administración pública 

99


alcance a todos y que ellos puedan alcanzar. 

Taula 2.8.4 Presa de notes 


8 Sí [40:24] I: I fas servir la tècnica de presa de notes? 

Inf_8: Sí. 

15 Sí [43:38] I: I prens notes? 

Inf_15: Sí, sí, sí... sí que ho faig perquè tinc molt mala memòria! [Riu] I a vegades 

quan em diuen les dates dic: “Saps què? Deixa-m'ho apuntar, les hores, i tot, tot ho 

apunto, perquè a vegades em deixo coses i ho vaig tatxant, no? A traducció ens 

van ensenyar això i ho trobo molt bé, molt bé, molt bé! 

16 Sí [29:31] I: Y ¿tomas notas, mientras interpretas? 


1 No [22:40] I: Y... ¿tomas notas cuando estás interpretando? 

Inf._1: No, sólo tomamos información de la mediación, o sea, de las características 

de la mediación, o sea, qué tipo de... [busca en la mochila y saca un pequeño 

cuaderno]. 

3 No [35:57] I: I prens notes quan estàs interpretant o fent mediació? 

Inf_3: No puc. No, no donc l'abast. No, no... 

4 No [36:61] Inf_4: En la traducción, no. 

5 No [37:71] I: I prens notes quan estàs...? 

Inf_5: No, no. 

6 No [38:52] I: Quan fas més, com si diguéssim, d’intèrpret... perquè clar, normalment 

fas de mediadora, però potser quan estàs en una consulta d’un metge fas més 

d’intèrpret, interpretant o traduint... prens notes? Fas servir la tècnica de la presa 

de notes? 

Inf_6: Ah... A vegades, la majoria no. Però a vegades si he d’apuntar coses, sí. 

7 No [39:46] I: Vale, vale... Y ¿tomas notas durante la interpretación? 

Inf_7: No. 

9 No [39:46] I: I quan interpretes, fas servir la tècnica de prendre notes? 

Inf_9: No, no. No, perquè bàsicament són preguntes i respostes ràpides. No, no 

cal. 

11 No – 


[24:65] I: I quan estàs fent la mediació, prens notes? Per exemple, en el cas 

d'aquesta dona que et va explicar tantes coses, fas servir la tècnica de la presa de 

notes? 

Inf_11: No, normalment, no. Però sí que hi ha a vegades quan els metges et 

comencen a parlar que és com una metralladora! Sí, llavors sí. Agafo les notes tipo 

la quantitat de medicaments que ha de prendre, o sigui, programació, coses molt 

puntuals: números, dates o així. Perquè la resta amb la pràctica... no. I sempre els 

hi fem parar, eh! No els hi diem: “Tu parla mitja hora i després ja traduirem”, no, 

no. I a més, ells també ja paren, eh. No hi ha necessitat... 

100


12 No [4:18] potser no és molt necessari de moltes tècniques, no? 

[4:56] I: I prens notes? Fas servir la tècnica de la presa de notes? 

Inf_12: En aquest cas no, perquè són curtes i fàcils de memoritzar. 

13 No [26:38] I: I prens notes quan estàs interpretant? 

Inf_13: Normalment si no hi ha coses importants no, però a vegades, per exemple, 

o sigui, el sol·licitant o la persona... bueno, si prenen notes, a vegades ajudo, o a 

fer la traducció o així. 

14 No [6:36] I: Y ¿tomas notas, mientras estás interpretando? 

Inf_14: Bueno, sólo si hace falta. Normalmente no, porque el lenguaje no es muy 

específico. 

17 No [30:35] I: Y ¿tomas notas mientras estás...? 

Inf_17: No. Porque bueno, ellos se ponen nerviosos si ven que tú estás escribiendo 

constantemente, se ponen nerviosos. Siempre hay que explicar muy bien el 

trabajo con servicios sociales: que no son policías, que lo que cuentas aquí no es 

nada que pueda ir contra ti, pero igual se ponen nerviosos. Entonces, bueno, no 

apunto. Pero siempre es importante, después de la entrevista, hacer un registro. 

18 No [31:36] I: Y ¿utilizas la técnica de la toma de notas? 

Inf_18: Es que no hay tiempo. O sea, son... normalmente, preguntas cortas, y los 

chinos son los que se lían con las respuestas. 

19 No [32:51] I: I prens notes? 

Inf_19: És que no et deixen. Si estàs allà, de peu, fas [la traducció] momentània. 

[32:53] I: Aquí sí que t'hauria anat bé poder prendre notes, no? Apuntar els 

números... 

Inf_19: Sí! I tenir un micròfon a prop i poder seure, no estar allà de peu, fent la 

traducció momentània. A audiència sí que et donen micròfon i estàs asseguda, 

però si són coses senzilles: judicis de faltes, judicis de penal o així, normalment et 

quedes de peu al costat de l'imputat o del perjudicat o de la persona a qui 

assisteixes en la traducció. 

20 No [34:43] I: ¿Y tomas notas? 

Inf_20: No. 

Taula 2.8.5 Iniciativa pròpia 

INF Extracte 

2 [33:75] I: Y... ¿en qué tipo de casos te sientes más cómoda, trabajando? 

Inf_2: Eh... bueno, está clarísimo que ya descarto las dos otras caras de mi trabajo, las de 

mediación y prospección, eh... es con la comunidad china y, específicamente, con proyectos. 

Talleres, o mini proyectos... con grupitos, en petit comité... algo en lo que te sientas útil, que pueda 

ayudar. En eso sí que me siento útil. 

[33:96] I: Y ¿tú tienes la sensación de que a veces te implicas más allá de tu...? 

101


Inf_2: A veces sí. Pero... no hay ningún valor... no puedes juzgarlo... porque, como no hay nada 

escrito; 

[33:131] Yo pienso que todo lo que son políticas sociales me interesa bastante, pasar de lo que es 

muy local - trabajo de campo a nivel local, pero lo que esperaría de un máster sería conseguir más 

herramientas para poder adquirir una visión más global, porque lo que estoy haciendo por encima 

de todo esto, de lo que está pasando en el barrio de Fondo, están las políticas de extranjería, 

políticas de inmigración, incluso a nivel europeo... o sea, ampliar un poco mi campo... y claro, hacer 

lo que sería el puente entre lo que estoy haciendo y trabajo de investigación ya sería genial... 

4 [36:2] està atenent una dona xinesa que pregunta per la preinscripció del seu fill. La informant_4 li 

explica que a l'escola més propera no queden places i li ensenya, en un mapa, on hi ha d'altres 

escoles on podria preinscriure el seu fill. També li comenta que a les altres escoles no hi ha tants 

nens xinesos, que serà millor perquè el seu fill pugui aprendre la llengua. Li comenta que per fer la 

inscripció haurà de portar el llibre de família i, finalment, li dóna informació sobre els casals d'estiu, 

perquè s'ho pensi un cop a casa 

[36:70] Bueno, no es que fuera tan complicado... he vuelto a ver a la familia, porque la familia 

como que sigue manteniendo confianza en mí... 

I: ¿La familia... china? 

Inf_4: China, porque ha vuelto de China, dejando a la niña allí. Y les comenté de que un día, si 

quieren, yo les acompaño a EAIA para que, al menos informen de como está el tema de la niña, en 

China. ¡Ya está! 

5 [37:16] de fet, fa un any i mig o així van estar a punt de... o sigui, el coordinador deia que pensava 

que ja no havíem d'estar a la biblioteca, que no havia d'estar allà perquè estava amb els mediadors 

i vem lluitar-ho per poder incloure una tarda a la setmana a la biblioteca com treball amb la 

comunitat, 

[37:17] O sigui que sí... A més, és un espai molt positiu perquè vénen joves, vénen nens, amb les 

mares... vull dir que és un lloc que penso que s'ha d'estar allà. A més, la biblioteca no està al barri 

de Fondo, està al barri de Santa Rosa... no, del Raval, em sembla que està al barri del Raval, just al 

límit de Santa Coloma, i clar, és una manera de treure els xinesos del Fondo, i que vegin que hi ha 

altres recursos a la ciutat, que vagin a un altre lloc... 

[37:51] I: I què fas? Fas més hores...? 

Inf_5: No, no, prioritzem. Clar, a veure, és suficient...? De fet, per lo que veig que s'hauria de fer, no 

és suficient, però clar, lo que jo veig que és prioritari, no és lo mateix que l'ajuntament o que 

coordinador pensa que és prioritari. 

[37:57] Per exemple, tot el tema de la prospecció, d'estar a les places, d'estar al carrer i veure... 

bueno, potser sí, potser sí que s'ha d'estar al carrer, però amb dues persones, treballant aquí, que 

parlem xinès, que podem estar fent altres coses i proposem coses, perquè sabem de què parlem, 

perquè fa molt temps que hi treballem i perquè veiem les coses, pues no. Et diuen: “No”. Perquè no 

els hi interessa, els joves absentistes no els hi interessen. Els hi interessen els joves marroquins que 

estan a la plaça fumant porros i que molesten als autòctons. 

[37:118] Llavors això et fa sentir com... o com el que et deia dels projectes, és a dir, bueno, 

proposem, proposem i proposem, al coordinador, un pla de mesures, perquè amb els joves s'ha de 

fer algo, entreguem informes i entreguem projectes i ningú ens diu res i ostres, això sí que trobo 

que és no valorar com a professional, perquè si realment et valoressin tindrien en compte 

102

mínimament 


10 [23:35] Paré allí porque también tenía -teníamos la intención con otras personas de hacer algo por 

nuestra cuenta, de hacer, de crear un servicio, que diera servicio a la administración público, 

porque yo estaba contratada a través de una empresa de servicios, pero no era una empresa de 

servicios especializada en traducción, interpretación y mediación, sino que era una empresa de 

servicios que de alguna manera dotaba de trabajadores a un ayuntamiento, a diferentes 

ayuntamientos, entre otros aquél. Y bueno, teníamos la ilusión de hacer algo por nuestra cuenta, 

entonces empezamos, pero no pudo ser... porque una de las personas se casó, decidió hacer otro 

tipo de -dejar el área de la mediación y traducción, y entonces la verdad, dos personas no era 

posible. Y se había generado un ambiente tan positivo de trabajar las tres que... que... bueno, si no 

estábamos las tres no... no... no íbamos a poder tirarlo adelante. 

[23:56] Si se trata de... de un tema sanitario, pues entonces intento sopesar o comentar con un 

trabajador social o tal: “¿qué te parece si acompaño a esta persona?”; porque a veces no 

simplemente es asesoramiento de servicios sociales, aunque a veces sí es una persona que viene 

aquí a asesorarse, y entonces lo valoro yo, y hago el acompañamiento. Y... desde hace poco 

estamos en contacto con el hospital municipal, que el nombre.... te lo diré... 

12 [4:42] i vaig contactar amb un advocat, a veure si els podria ajudar en aquest cas, i vaig parlar amb 

serveis socials, si podria trucar a l'hospital, per si li tornen -per si li podien enviar la carta... i no hi 

havia manera. 

[4:44] o sigui que tu, a part de la feina que fas quan et truquen, tu, a part, fas més coses 

voluntàriament, pel que m'expliques... 

Inf_12: Sí, sí, sí. Perquè els serveis socials s'apunten les coses que han de fer, però mentrestant... o 

sigui, te citen, al cap d'un mes, si la família té més problemes, al cap d'un mes es tornen a veure i 

tal. Però, clar, entremig poder ha sortit qualsevol cosa, i hi vas, i ja ho fas com a voluntari, no? 

[4:88] Inf_12: Doncs va dir: “Ah, doncs no ho sabia”. Clar, ells ho consideraven com una mentida 

però no... és una diferència cultural. 

I: I d'aquest tipus d'explicacions...? 

Inf_12: Sí, és que moltes vegades has de donar explicacions a la part de la policia i, altres vegades, a 

la part de l'usuari, no? Perquè dir “funciona aixís, perquè és allò, perquè és això, perquè tal...” 

13 [26:43] Me'n recordo d'un cop, que era un col·legi, que era un cas d'una nena súper maca, que vaig 

fer dos cops traduccions per a ella, i la professora ja se'n recordava de mi i em va demanar el correu 

i tot, i algun dia que l'hi havien de deixar una nota o així i no sabien com dir-li, em va demanar que 

l'hi tradueixi. I a vegades també, amb treballadors socials, hi ha casos que són més íntims, no? I a 

vegades, la persona prefereix que sigui la mateixa persona que fa la traducció, i com que ja coneix 

el tema i això, demana la mateixa persona. 

[26:55] I: I tu què fas? 

Inf_13: Intentar que no digui mentides, però clar, si la persona insisteix... o sigui, jo, el que faig, és 

traduir-lo. Sí, perquè si no... [riu] I si a vegades veig que no és una cosa greu, a vegades afegeixo, 

no? “Bueno, no sé si això és veritat, però ho ha dit, això”. 

14 [6:30] durante una hora, por mi cuenta, el consejo tampoco me pagó. 

I: Vale, vale. ¿Para ayudarle? 


103


Taula 2.8.6 Codi deontològic 

INF Extracte 

3 [35:24] En canvi, al Consell Comarcal, si tu fas de traductora, perquè llavors hi ha un decàleg allà, hi 

ha les normes aquelles que... que estàs molt més limitat. Tot i que... bé, depèn, no? 

6 [38:20] Lo més és ètica, el paper de la mediadora i tot això de la confidencialitat, o... me va servir 

molt, saps? 

8 [40:49] Inf_8: Home, una cosa que també és interessant és que, en aquesta feina, al principi, ens 

donen un decàleg de coses que no pot fer el mediador... llavors... hi ha moltes coses que és difícil 

de no... Et diuen: “No pots estar a favor d'un ni de l'altre”, home, evidentment, que no pots estar a 

favor de ningú. Però també et diuen: “No pots prendre la iniciativa en qualsevol moment” i això és 

molt complicat... perquè el que dèiem abans: si t'està dient una cosa i no m'està responent, doncs 

potser prenc jo la iniciativa, perquè em respongui el que jo vull. Llavors... i això és una mica que 

veus que hi ha aquests deu punts i penses que bueno, que “això m'ho he de saltar una mica”... no? 

I... no sé, no sé què et volia dir més. [Pensa una estona però no se'n recorda] 

9 [41:26] I això, jo, després vaig pensar i tal, que jo li hauria hagut de dir a la metge com ho havien de 

fer, se'm va avançar, no vaig poder. Llavors la noia ens va fer sortir a tots, menys a la metge, i van 

estar parlant un rato, no sé de què, i vem tornar a entrar. I el bitllet li va tornar. 

Taula 2.8.7 Mediació intercultural 

INF Extractes 

1 Tracte directe 

Mediació 

“xoc cultural” 

2 Mediació 

conflictes – 

veïnal 

[22:6] he encontrado un trabajo que es con la Asociación [X], haciendo de 

mediadora en hospitales. 

[22:28] Sí, sí... bueno, en principio son dos casos: uno es el de mediación entre el 

médico y el paciente o la paciente, o... otro es cuando hay muchos pacientes que 

ya te conocen, que te vienen a buscar, o sea, entre la mediadora y el paciente. 

[22:47] también hay un poco de costumbre, la diferencia en la costumbre de aquí. 

Las enfermeras se enfadaron porque le habían quitado todo todo esto sin preguntar 

y bueno, un poco de estas cosas... Fue un momento muy desagradable. 

I: Pero... ¿qué le habían quitado? 

Inf._1: La pulsera de identificación y todos los tubos que llevaba... 

I: ¿Los familiares? 

Inf._1: Sí, los familiares... 

I: Ya... supongo que fue un poco el choque cultural en ese momento... 

Inf._1: Cultural no, esto es más entre... porque hay médicos que también para ellos 

es la primera vez, ver esto, pero simplemente tú haces otra etiqueta, se la pones y 

ya está. 

[33:43] Se supone, si tienes mediaciones abiertas, de conflictos vecinales -bueno, 

gran parte son entre vecinos-, pues claro tienes que hacer las gestiones de 

teléfono, visitas, o citarles, te tienes que pasar directamente al piso de uno o de 

otro, hablar con ellos para citarles, para una primera entrevista o una reunión 

conjunta. Esto sería la parte del trabajo de mediaciones. 

104

3 Informació – 

mediació “xoc 

cultural” - 

estereotips 


[33:54] Depende. Porque yo puedo llevar una mediación que no tiene nada qué ver 

con los chinos y la llevo con otra persona que está llevando la comunidad rhum, que 

es otra comundiad, por ejemplo. Claro es que son dos casos. 

[33:55] El trabajo de la mediación es independiente del trabajo de comunidad. Y 

claro, lógicamente, cuando es un caso de mediación en que alguna de las dos partes 

es de origen chino, pues la llevamos nosotras dos, pero... gran parte, yo trabajo 

sobre todo con [nombre de su compañera], por hablar las dos chino, pero puede 

ser que por otra mediación o por otro trabajo puntual vaya con otro de los 

compañeros. 

[33:82] Buena pregunta. Creo que no pongo ninguna persona. Es más como “Hay 

que...”, “La información es esta...”, lo pongo como más impersonal. Pero yo insisto 

que tampoco traduzco de forma literal. Porque muchas veces cuando su papel es de 

ponerse chungo, pues yo actúo más como “bueno, pero que tu sepas que tu vecina 

tiene esta queja, tu aprovecha para exponer si tienes otra queja tu a ella, que yo 

estaré aquí para traducir, para ayudarte, para intentar equilibrar. Porque claro, el 

solicitado es siempre el que... tiene el papel de malo. 

[33:90] Y claro, contando con nosotros, yo hice toda la coordinación con servicios 

sociales, a ver si... si le podía conseguir algo y lo único que podían ofrecerle era 

como un seguimiento a diario, pero sin estar ingresado en ningún sitio, 

[35:2] I a [ciutat] hi ha mediació, i el servei de mediació intercultural 

[35:84] però sí que ha passat que les nenes, moltes nenes adolescents de moltes 

escoles de [ciutat], també fent mediació juntament amb altres llocs de lleure i això 

han... han anat moltes nenes a classes extraescolars, a part de l'escola, perquè facin 

altres coses, perquè molts nens xinesos després de col·le se'n van a casa, la majoria, 

i és perquè aprenguin més, facin altres coses... Llavors, hi ha moltes nenes xineses 

de diferents escoles xineses, que no es coneixien, que s'han trobat aquí a l'Escola de 

la pau de [ciutat], i van molt juntes. Llavors tenen unes zones de [ciutat] on es 

troben. De diferents escoles, de diferents edats i juguen a bàsquet, o als caps de 

setmana es veuen, o així. Els nens sí que es relacionen entre ells, i famílies les veig 

molt però sempre veus els mateixos amics junts, la parella, els quatre... De moment 

no hi ha cap associació ni res, no hi ha gaire... 

[35:93] . Els nens, llavors, no van a col·le, perquè... bueno, hi ha una excursió, o hi 

ha una activitat, que no és de classes, que no és seure a la classe i escoltar al profe i 

diuen: “Me'n vaig a casa meva”. Arriben a casa i la seva mare que no acaben 

d'entendre gaire què passa li diuen “No, avui no hi havia classe” i l'altra, doncs s'ho 

creu, també la mare i s'està fent una mediació -això, que també és una feina de 

mediació, de fer trobar més sovint a les famílies per anar informant de quines 

activitats hi ha, que estiguin al cas, que no pot ser que els nens diguin que perquè 

no ho entenen marxin de classe, sinó que han d'anar a classe... Però les mares els 

defensen. Hi ha mares que diuen: “El meu nen, pobret, no ho entén, em diu que no 

ho entén i... ” Home, no, senyora -saps? 

105


[35:99] I: Perquè quan et trobes amb estereotips d'aquests... 

Inf_3: Ui, mai. Sempre intento... fer veure que tots són diferents, i que cadascú ve 

d'una família diferent, d'un poble diferent, i que ha anat a una escola diferent. Al 

començament hi havia molts estereotips. De... bueno, el típic de la disciplina: els 

xinesos i la disciplina xinesa, que eren nens súper callats i súper obedients, i clar, 

això, hosti! En un dels col·legis, bueno, en dos instituts, bàsicament, que són on ja hi 

ha més de sis-set-vuit estudiants xinesos... adolescents... com vols que siguin 

obedients? Jo aquí... aquí, ja hi ha una mica de... però costa una mica. Són 

adolescents, però costa una mica, com a mediadora, i com... saps? Costa una mica. 

4 Informació [36:17] O como hace poco, hice lo de... curso de mediación intercultural en 

ámbitos civiles. 

[36:98] Entonces tú les tienes que explicar: mira esto es para tramitar tu ayuda y 

esta información sólo constará en los archivos de servicios sociales, de allí no sale. 

O tema cuando le pides, ¿cuánto ganas?, a ellos les da vergüenza decirlo... o porque 

temen que dicen una cifra y resulta que es mucho mayor para tramitar una ayuda, 

entonces les tienes que explicar, también. Entonces yo lo que insisto mucho es 

también en la colaboración de ellos. 

[36:100] Muchas veces ellos también, por ejemplo, cobran 1.100 y en su nomina 

pone 600, y me preguntan: “¿Qué hago en ese caso? ¿Le digo 1.100 o le digo 600?”. 

O sea, antes de decir la información al educador o a la educadora, te pregunta, pide 

tu ayuda. Y yo les digo, lo que tú creas conveniente. Yo, en eso, son ellos quien 

decide de facilitar. Pero siempre les digo que den la información exacta; en el caso 

de que esa ayuda no haya, ya se la darán la próxima vez. Lo que no puedes es tú, a 

ti, te van a conceder una ayuda que resulta que tú no necesitas pero que para otras 

personas sí es de carácter urgente. Es como... siempre acompañando de una 

explicación, les intentas convencer un poco. En caso de malos tratos, también he 

tenido un caso que la mujer me dice: “He visto a mi ex-marido. ¿Se lo digo o no se 

lo digo?” Y tú sabes perfectamente que esa mujer tiene que decir esa información. 

Entonces, pero yo no le dije en ningún momento, porque hemos trabajado tanto 

que yo sé que hay confianza entre ella y el profesional. Entonces, al final de la 

sesión yo le dije: “¿Tienes alguna cosa que dar a la trabajadora social?” Y ella soltó 

la información. O sea, es porque ya sabes... porque ya conoces las dos partes y 

entonces, más o menos, puedes jugar. Porque por ejemplo, aquel día, si la mujer no 

hubiera dado esa información, yo por ya... por la ética profesional, yo la hubiera 

tenido que facilitar. No es chivar la información, pero sí que estamos hablando de... 

¿no? De la persona. Claro. ¿Si le pasa algo, qué pasa? 

[36:104] ¿Cómo consigo que confíen en mi? Porque supongo que ven que 

realmente les estoy dando todo lo que yo puedo. Entonces con los chavales 

también pasa lo mismo: ellos ven que yo realmente estoy interesada por ellos. 

También hay chinos -ha habido casos que los chinos desconfían, que a la primera 

vez, una ve y dice que no quería que la profesional o yo estuviese presente, porque 

no quería que su problema saliera de su casa. Entonces piensa que tú vas allí y que 

vas a ir contando la historia de su familia. En ese caso lo que haremos es siempre 

trabajar con la usuaria primero: le diremos que somos unos profesionales, que 

sabemos guardar la confidencialidad de los usuarios y de ahí vas ganando la 

106

5 Mediació de 

conflictes – 

veïnal 

confianza. 


[36:105] Aunque yo estaba allí presente, pero ella desconfiaba totalmente de mi. Yo 

ya había trabajado con ella, diciéndole que soy profesional, pero no, no había 

manera. Entonces un día, me acuerdo que vino sola... no, no vino sola, vino 

acompañada, pero en aquel momento la mujer estaba a punto de parir, dar a luz, y 

la profesional le quería poner una cita justamente después del parto. Y yo, la única 

frase que cambié fue “No le des la cita antes de la cuarentena, porque en China se 

respeta al cien por cien”. Y lo traduje al chino. De ahí cambió la relación: ¡ahí la 

mujer empezó a confiar en mí! [se ríe]. ¡Pero me ha costado eh! Porque siempre era 

como “¿A ti? No, no, no, no... porque tú no me vas a ayudar, no me vas a dar 

ninguna ayuda”. Y ahora, tiene confianza en mi, cien por cien. 

[36:106] ha habido un caso que sí que no ha habido manera, la señora no quería y 

no quería. Porque ella es de Cantón y habla inglés, no quería nada de chino, 

entonces al final lo que enviamos era una mediadora de habla inglesa, porque con 

ella, en chino, era imposible. Hay que casos en que es imposible, porque tú no vas a 

forzar en una mediación, si las dos partes nos están de acuerdo, tú no vas a forzar. 

[37:78] Després vem aprofitar amb [nom companya] i vem anar a visitar dos pisos 

de xinesos que havíem de fer-hi mediacions: un perquè sembla que ser tenen 

màquines de cosir al pis i alguns veïns es queixen que fan soroll a la nit; i un altre 

pis... eren queixes perquè sentien sorolls i es pensaven que eren màquines de cosir, 

i resulta que no, que no tenen cap màquina i vol dir que els veïns estan equivocats. 

[37:42] Inf_5: Per exemple el cas de la mediació: normalment és alguna instància 

que algú, normalment autòcton, ha posat a l'ajuntament “Tengo unos vecinos 

chinos en el segundo primera que no pagan la cuota de comunidad”. Llavors, quan 

reben aquesta instància, la rep el coordinador i el coordinador diu: “Doncs la portes 

tu i tu”. Pot ser que em toqui amb [la informant 2] i pot ser que no. A vegades ens 

toca juntes i a vegades no. Llavors, parlem amb la persona que ha posat la instància, 

normalment la citem aquí al despatx i li diem “A veure, expliqui'ns quin problema té 

amb els seus veïns”. Recollim la demanda, expliquem que el que farem és anar a 

veure els veïns dels quals es queixen, per escoltar la versió dels veïns i preguntar 

com està la situació, i la idea és intentar que es reuneixin i parlar. Amb els xinesos 

fem molt poques reunions tots, perquè és molt difícil, bueno, a mi no m'agrada ferles, 

perquè penso que com que els xinesos no parlen -no es poden defensar, en una 

reunió en una taula, sempre depenen de que estiguis traduint, i algunes que he fet, 

per part de l'autòcton és “Dile al chino que tiene que hacer esto.” I l'autòcton no 

acaba d'entendre la idea de la mediació i es converteix en “Dile que haga esto.” 

Llavors el xinès acaba dient que sí a tot, i mai contesta, mai es queixa de res ni té 

coses a dir, i penso que és una mica caos. Quan anem a visitar un pis de xinesos 

normalment és per això, anem a dir-li: “Mira, aquest veí ha vingut a parlar amb 

nosaltres perquè té aquest problema amb tu. Què en peses? És veritat? No és 

veritat? Ens diu que tens una màquina de cosir...”, per exemple. I ens diuen: “No, no 

en tenim! Fa molt temps que n'havíem tingut, però ara ja no en tenim. No fem 

soroll, tenim nens i a les nits estan dormint.” I li diem: “Pues vale, estaria bé que tu 

li diguessis al teu veí que no és cert que tu tens una màquina, que te'n vas a dormir 

a les nou i que potser és un altre veí i que s'està confonent.” Llavors, per exemple, 

ahir ens va dir que sí, que no hi havia cap problema, que no passava res i que 

107

10 Dinamitzar – 

apropament 

11 Comunicació – 

mediació “xoc 

cultural” 

podíem muntar la reunió. Normalment és així. 


[23:35] Una de las cosas que se llegaron a tomar conciencia, digamos, la 

administración pública, que bueno, que ya estaba de alguna manera sensibilizada 

que podría pasar, es que la gente iría a contar cosas, y la gente pues contaba cosas: 

contaba cosas de su trabajo, contaba cosas de los boletines de pago, de las horas 

extraordinarias, de... bueno, de sentimientos de separación de la familia, de 

desconocimiento del entorno, de lo difícil que era ir y venir, de como había 

trabajadores que no llegaban solos a trabajar, sino a través de intermediarios, y 

entonces se iba aprendiendo... -la administración pública iba aprendiendo sobre las 

formas de actuar en la comunidad, se puso en los ordenadores del centro cívico, se 

podía después entrar en páginas en chino, se intentó hacer un acercamiento como 

a les medios chinos, a los periódicos chinos, para que en el centro cívico llegara un 

periódico chino gratuito, para que los chinos supieran que podían ir allí, 

tranquilamente, a sentarse, a leer el periódico, que era un sitio también suyo... O 

sea, dinamizar un poco lo que era la vida de los chinos en la ciudad, que no fueran 

del trabajo a casa y de casa al trabajo. Entonces también te puedes imaginar que 

iban con bastante sobreocupación porque iban allí ¡a trabajar! 

[23:36] Y luego, otra de las actividades que se hizo allí en... cultural, con motivo de 

un Sant Jordi, pues se quiso mostrar la presencia de la comunidad china en la 

ciudad, y aunque no hubo muchos chinos que vinieron, sí que hubo una actividad 

de cuenta-cuentos chinos, que se invitó, a través de la mediadora, que en este caso 

era yo, a dos jóvenes que venían de esta zona, de Santa Coloma y de Badalona: una 

de ellas contaba cuentos y la otra hacía un taller de papiroflexia, en una pequeña 

placita, junto con otras personas que vinieron a contar cuentos de otras culturas y 

luego había dos dibujantes que, con las historias que se contaban, hacían unos 

dibujos y se creaba el libro grande de Sant Jordi de [x], es una cosa que es una 

tradición, ya. Era un poco más grande que un DIN-A3, eh, y según los cuentos que 

se iban contando, los dibujantes hacen una representación gráfica de una de las 

partes del cuento y, claro, la verdad es que fue muy bonito. Para las chicas jóvenes 

que vinieron de aquí a allí, fue para trabajar su autoestima, su seguridad, y tal, fue 

muy bien; y para que la gente del pueblo conociera otro tipo de perfil, que no 

solamente el obrero, el trabajador, también fue muy bien, porque eran alumnas 

de la ESO, una de la ESO y la otra de bachillerato, de aquí de la zona. Pasaron unos 

cuantos chinos por allí paseando, curiosos, querían saber pues “¡Ah! ¿Qué 

contáis?” “Pues cuentos chinos en catalán...” Fue muy bien. Son este tipo de 

labores de acercamiento de las culturas y es una de las cosas que se hacía allí. 

[24:38] Si diuen que sí, que normalment és que sí, anem a buscar una infermera o al 

seu metge, i els cridem i fem una mediació triangular, no? 

[24:47-48] I: O sigui que tant treballes individualment, quan el matí vas a veure els 

pacients, com en equip, per dir-ho d'alguna manera, quan... 

Inf_11: Sí, normalment... “mediadora intercultural”, ja saps, és una figura neutra, tu 

no ets cap professional, saps? En aquest àmbit de salut, tu no tens aquestes 

competències per diguem-ne... portar un cas tu sola, saps? No, ni molt menys. I 

moltes vegades necessites la col·laboració d'una treballadora social, també. I en el 

cas més de... més fisiològic, de la malaltia en si, necessites una metgessa. Tu no 

pots anar-hi sola, la pacient t'agafarà i et dirà: “Estic bé, no? Em recuperaré, no?”, 

108


perquè és allò de “M'agradaria dir-te que sí, però és que no sé res, no te puc dir 

res...” Llavors necessites anar amb aquestes figures. Les treballadores socials ja són 

especialistes en aquest àmbit, saben com parlar amb la gent, saben explicà'ls-hi... 

que estan allà per ajudà'ls-hi, en qualsevol problema social. Nosaltres estem allà 

com a pont entre aquestes figures, llavors, saps? Establim un vincle. Però clar, 

sola, sola... no. No és recomanat. 

[24:73] Però clar, jo era mediadora llavors, no podia decidir, no em podia decantar 

ni per un costat ni per l'altre. Jo havia de traspassar tota la informació que podia i si 

em demanaven alguna petició més, per part del pacient o dels familiars, doncs els hi 

passava, els hi passava, els hi passava. Però els metges van dir que no perquè van 

dir que “si els familiars ho volien, vale, si passa qualsevol cosa o no sé què, no és 

culpa nostra, nosaltres no ens en fem càrrec, d'això, i farem una queixa... o una 

sol·licitud, o una petició...” què era? No ho sé. I al final, es va quedar aquí, perquè 

eren els metges que... no... al final no. I va ser l'únic cas una mica conflictiu, difícil. 

Però els altres eren molt fàcils. 

[24:115] Inf_11: Sí, no, això de la mediació està bé. Sembla que sigui un cap bastant 

nou, però sembla que pugui haver-hi bastanta continuïtat, i que és bastant 

important, sí sí. Tot i que jo, a vegades, penso: Ara, perquè hi ha més... És que a 

Espanya, tota la immigració ha començat ara, i tota la immigració predominant és 

les persones de primera generació. Quan hagin pujat les de la segona generació, i 

les nenes i els nens petits... i tal, potser... ho veig... potser ja no hi haurà tanta 

demanda social. No pel tema d'interpretació, diguem-ne. Si hi hagués algun tipus de 

necessitat social seria més de mediació en l'àmbit familiar, no tant problemes 

lingüístics, si no... jo ho veig... 

16 Comunicació [29:24] I: Por ejemplo, ¿qué mejorarías de la organización del trabajo? 

Inf_16: Ah, entiendo, entiendo. Claro, primero, estabilidad. Y luego... yo haría como 

un equipo de mediación. Con algunos españoles y con algunos chinos que hablen 

español, y entre ellos, se puede eh... aclarar más cosas. Se puede enriquecer a las 

dos partes. 

17 Conflictes [30:8] I: ¿También relacionados con la mediación? 

Inf_17: Todo. Todo está relacionado con la mediación. 

[30:11] Y después tenemos un cambio, más teórico, y ahora tenemos, en este mes 

un formador externo que nos viene a dar un cursillo. Pero cada mes tenemos este 

tipo de formación. Me está ayudando mucho porque, bueno, tú sabes que haciendo 

la mediación pueden encontrar muchas dudas y si hay un equipo apoyándote, es 

muy bueno, es muy bueno para el crecimiento personal y profesional y, bueno, 

psicológicamente también te sientes mejor, ¿no? 

[30:28] I: En tu caso, tú eres mediadora. ¿Cómo ves la diferencia con la 

interpretación? ¿Cuál es tu función como mediadora? ¿Qué haces en los casos en 

los que intervienes? 

Inf_17: ¿Las funciones...? ¡Es muy amplio! Pero resumidamente... 

I: Lo que más frecuentemente tengas que hacer... 

109

20 Informació – 

evitar “xoc 

cultural” 


Inf_17: Resumidamente es bueno, lo dividimos, en las dos mayores partes: es 

asesorar y mediar. Asesorar no solamente a los usuarios, sino también a los 

educadores sociales o a los trabajadores sociales, que no saben muy bien qué -de 

qué se trata la mediación, y cómo es la cultura china. Y para los usuarios, también 

asesoramos sobre qué es el centro de servicio social, la mediación, o lo que... lo que 

quieren, ¿no? Por ejemplo, si es un tema de juicio -eso sí que no, no acompañamos 

a juicios, porque es otro campo; pero sí los podemos asesorar. Y... comunicación 

lingüística y cultural, hacemos muchas observaciones, a diferencia de los 

traductores. Tenemos que observar mucho, y también tenemos que hacer el 

acompañamiento emocional, de la parte emocional. Gestionar un poco: si ves que 

está muy alterada, la persona, es que no está en un estado óptimo, para mediar; 

entonces ahí lo tienes que parar. Y también es muy importante que el mediador es 

quien lleva el proceso. [Primero] Sabes la demanda del trabajador social y después, 

sabes la demanda del usuario, y tú tienes que diseñar el itinerario, y llevar el 

proceso. 

[30:45] Y lo demás... también trabajaba un caso familiar. O sea, hay el divorcio en el 

medio, juicio, la custodia de la niña, la lucha entre la suegra y la nuera... y entonces 

también es difícil. El caso en sí no es difícil, lo que es es difícil es la persona, cómo 

logras que se escuchen, que se puedan comunicar tranquilamente. 

[34:35] Per exemple, alguns xinesos quan sol·liciten una escola per als seus fills, la 

primera elecció és una escola privada, però perquè no tenen ni idea que l’escola 

que estan triant és una escola privada, i quan hi comencen a anar, s’adonen que 

cada mes han de pagar una quota. Jo tinc un deure, perquè al departament 

d’educació pregunten: “aquesta és la teva primera elecció?” I ells: “Sí, sí, sí! Volem 

aquesta escola.” Però al departament d’educació no saben que aquestes persones 

no saben que és una escola privada. Per això, jo em sento amb la responsabilitat 

d’avisar-los. “Aquesta és una escola privada, si voleu triar-la com a primera opció, 

heu de saber que cada mes haureu de pagar-hi una quota”. “Ah, no ho sabíem! Com 

que ens han dit que aquesta escola és bona, o com que és a prop de casa nostra...” 

Ja m’hi he trobat, amb casos així. Alguns xinesos no ho saben i, quan comencen a 

l’escola privada, s’adonen que cada mes han de pagar molts diners, i que no en 

tenen tants, i llavors sí que és un problema empipador, perquè volen canviar 

d’escola, etc., etc., és un rotllo! Per això sempre tinc presents aquestes coses. 

[34:63] Inf_20: Quin tipus de notícies? 

I: No gaire bones. 

Inf_20: Notícies dolentes... Quan haig de donar males notícies, sempre intento ferho 

amb força tacte. No les pots dir directament, perquè tothom sap que són coses 

que fan mal, que són coses doloroses. Per tant, primer intento tenir més tacte i 

llavors, els ho vaig explicant a poc a poc, a poc a poc. 

[34:64] I: I com reaccionen? 

Inf_20: Depèn de la situació. Per exemple, una dona de 40 anys, que va anar al 

metge, perquè volia tenir fills, que volia quedar-se embarassada i no podia. Al final, 

el metge li va fer una anàlisi de sang i va veure que en realitat ja estava en la 

menopausa, m’enténs? 

110


I: Sí, més o menys. Es volia quedar embarassada i no podia? 

Inf_20: Exacte. El metge li va fer una anàlisi de sang per analitzar-li les hormones, 

però es va adonar que ja estava en la menopausa. 

I: Ah. 

Inf_20: Hi ha molt poques dones que tinguin la menopausa als 40 anys, però sí que 

hi ha casos així, i per tant això volia dir que no podria tenir fills. En saber-ho, va tenir 

un disgust molt gran. Vaig esperar-me a sortir de la visita amb el metge i vaig estar 

parlant amb ella, li vaig explicar que si volia tenir fills podia buscar alternatives. Per 

exemple, a les clíniques privades, per inseminació, per fecundació in vitro, aquest 

tipus de mètodes. “Pensa-t’ho bé”. Després de una notícia així, has d’ajudar a 

buscar alternatives. 

Taula 2.8.8 Mediació de conflictes 


5 [37:28] Uuuuhhh! Clar, depèn, perquè per exemple aquest... En aquest equip treballem, per 

una banda, la gestió de conflictes entre veïns, i en l'espai públic, i fem servir molt la mediació 

acadèmica de pau, de relació entre les parts dels problemes i buscar que les parts trobin 

solucions al seu conflicte, no? 

[37:38] Després vem aprofitar amb [la informant 2] i vem anar a visitar dos pisos de xinesos 

que havíem de fer-hi mediacions: un perquè sembla que ser tenen màquines de cosir al pis i 

alguns veïns es queixen que fan soroll a la nit; i un altre pis... eren queixes perquè sentien 

sorolls i es pensaven que eren màquines de cosir, i resulta que no, que no tenen cap màquina 

i vol dir que els veïns estan equivocats. 

[37:42] Per exemple el cas de la mediació: normalment és alguna instància que algú, 

normalment autòcton, ha posat a l'ajuntament “Tengo unos vecinos chinos en el segundo 

primera que no pagan la cuota de comunidad”. Llavors, quan reben aquesta instància, la rep 

el coordinador i el coordinador diu: “Doncs la portes tu i tu”. Pot ser que em toqui amb [la 

informant 2] i pot ser que no. A vegades ens toca juntes i a vegades no. Llavors, parlem amb 

la persona que ha posat la instància, normalment la citem aquí al despatx i li diem “A veure, 

expliqui'ns quin problema té amb els seus veïns”. Recollim la demanda, expliquem que el que 

farem és anar a veure els veïns dels quals es queixen, per escoltar la versió dels veïns i 

preguntar com està la situació, i la idea és intentar que es reuneixin i parlar. Amb els xinesos 

fem molt poques reunions tots, perquè és molt difícil, bueno, a mi no m'agrada fer-les, 

perquè penso que com que els xinesos no parlen -no es poden defensar, en una reunió en 

una taula, sempre depenen de que estiguis traduint, i algunes que he fet, per part de 

l'autòcton és “Dile al chino que tiene que hacer esto.” I l'autòcton no acaba d'entendre la idea 

de la mediació i es converteix en “Dile que haga esto.” Llavors el xinès acaba dient que sí a 

tot, i mai contesta, mai es queixa de res ni té coses a dir, i penso que és una mica caos. Quan 

anem a visitar un pis de xinesos normalment és per això, anem a dir-li: “Mira, aquest veí ha 

vingut a parlar amb nosaltres perquè té aquest problema amb tu. Què en peses? És veritat? 

No és veritat? Ens diu que tens una màquina de cosir...”, per exemple. I ens diuen: “No, no en 

tenim! Fa molt temps que n'havíem tingut, però ara ja no en tenim. No fem soroll, tenim 

nens i a les nits estan dormint.” I li diem: “Pues vale, estaria bé que tu li diguessis al teu veí 

que no és cert que tu tens una màquina, que te'n vas a dormir a les nou i que potser és un 

111


altre veí i que s'està confonent.” Llavors, per exemple, ahir ens va dir que sí, que no hi havia 

cap problema, que no passava res i que podíem muntar la reunió. Normalment és així. 

10 [23:16] Y luego a raíz de estas intervenciones, también se empezó a hacer intervención 

vecinal, porque igual había problemas con vecinos, entonces hacíamos visitas a domicilio, 

siempre acompañados por el otro profesional del centro, ¿no? 

[23:58] Luego, otras áreas... hemos tocado... a veces también se pueden llegar a hacer 

intervenciones en mediaciones vecinales, con mediadoras, por temas de conflictos vecinales; 

que algún vecino se queja de otro por temas de ruido, por tema de que hay muchas personas 

en la misma casa, de utilización de la zona pública de la escalera -si dejan cosas o no dejan 

cosas, del terrado, ¿no?, si dejan allí utensilios, porque aquí los terrados están sin objetos, no 

se suelen dejar cosas, sólo están para tender la ropa... este tipo de sesiones informativas, o 

también, bueno, de reunión de vecinos para acercar posiciones, que cada uno exprese la 

suya y también hay algún caso... todavía muy pocos casos, pero ha habido algún caso de 

alguno persona china que ha venido pidiendo ayuda a los equipos de cara a algún 

malentendido con alguno de los vecinos. Y si hay un problema idiomático o cultural, que se 

piense que es buena, nuestra presencia, pues entonces me llaman y voy. 

Taula 2.8.9 Qüestions de rol 


1 [22:97] Pero en principio estoy contenta, sólo en estos casos. Hay pacientes que también, 

que luego te vienen a buscar por una factura de gas y luego, le explico, que si es urgente, que 

tal, pero que espero no encontrarlo cada día... qué más... no sé, me he olvidado. 

2 [33:63] Porque por un lado, tener que seguir “prospectando”, que se llama así, ¿no?, hacer 

como de educador, interventor, trabajo de calle en una zona que no tiene nada qué ver; 

combinarlo con trabajo de comunidad en el que empezamos a gestionar proyectos, con 

grupos de jóvenes; con mediaciones cuando no estamos formadas en mediación, en lo que 

no es mediación de verdad, pierdes mucho en calidad... y, a mi me gustaría... a veces no me 

siento muy profesional, porque hago un poco de todo. Mucho trabajo de superficie cuando 

se podría hacer mucho más. Pero sinceramente, no se lo hecho todo en cara a nuestro 

coordinador directo, sino que pienso que es algo... político, también. Quieren un equipo así 

de educadores, mediadores de calle... que estén allí. Un grupo así, que hace un poco de 

todo. 

[33:91] pero ¿qué suponía? Con alguien... ¿con una traductora específica para cada 

encuentro? Yo tampoco puedo, no puedo abandonar este trabajo. 

[33:95] Inf_2: El problema es que no hay límites. No hay límites. Puede ser totalmente bien 

visto si yo desde el principio le contesto el mail a [nombre mediadora Badalona] y le digo 

“Desde el equipo valoramos que no tenemos que hacernos cago de este caso”, sin... claro, no 

pasa ni por el coordinador. Tú lo valoras y entonces ya depende de cada uno; que es positivo, 

pero que también comporta ciertos riesgos. 

3 [35:39] A veure, n'hi ha que... hi ha algunes famílies que la confiança... arriba un punt que ja 

dic prou, jo això ja no ho faig. Jo què sé, n'hi ha alguns que m'han fet, de la confiança, llavors, 

112


acompanyar-los a mirar negocis, i bars i tot això... i alguna cosa sí que he fet; però llavors ja 

dic que no, que prou. 

[35:55] I: I quan comences una intervenció per primer cop, com et presentes? 

Inf_3: Ah, sí, això em costa molt. No sé mai com presentar-me, i en xinès, encara menys. A les 

escoles, ja em coneixen, però em costa, en català: mediadora? No ho sé, com em presento. 

Em costa molt. Però en xinès, els hi dic “Jo us ajudo”. És que no ho sé. Per dir què... 

mediadora allò de... 

5 [37:80] que em diu que li vagi traduint i no vaig traduir res del que em va dir. No li vaig dir en 

cap moment “estoy aquí con el jefe de la policia y dice que si se manifiestan...”, en cap 

moment, o sigui, vaig traduir el que em va donar la gana, o sigui, va ser un d'aquells dies que 

dic: “És que ara, saps? No em dóna la gana de dir-li això!” 

[37:81] I bueno, allò va ser un cas súper dur, que em va marcar a mi i a l'altra companya i 

l'altra dia ho pensàvem: és fort que en aquell cas ens diguessin que “aneu amb ella a fer-ho 

tot...”, perquè vem anar amb ella a tot arreu! 

[37:117] Clar, és una mica el que parlàveu la setmana passada amb [la informant 2], no? Que 

sí, que no et sents valorada. Tot al contrari! Moltes vegades ens tracten com a “traductores”, 

i en realitat dius: és que som algo més que només transmetre la llengua, no? Doncs a 

vegades... amb els companys sí que fas de “Mira, esta mediación, tienes que decirle a los 

chinos que tal”. Llavors penses: per què, amb els autòctons, tractes les mediacions d'una 

manera, i quan són xinesos, no vols tractar-los igual i només vols “vés y díle que tal”. 

6 [38:51] I: I a vegades et trobes que et demanen més coses de les que tu pots fer? 

Inf_6: Sí, la gent ens truca i tot... Però mica a mica els hi vaig explicant: tal dia i tal hora serem 

a un lloc, si voleu alguna informació o preguntes, podeu venir a aquella hora, perquè després 

ja no hi seré. 

[38:54] Inf_6: Sí que m’hi he trobat, sí. Clar, perquè, nosaltres estem fent un pont per arribar 

a l’usuari i al professional, però a vegades és molt difícil, ser neutral. Saps? 

[38:55] Inf_6: És que no ho sé... perquè suposo que a vegades no és tant... algun cas? Algun 

cas... hi havia un cas sensible... amb les famílies d’aquí, del CAP. Clar, perquè, som diferents... 

aviam, com t’ho explico. Hi havia un cas, d’un nen, que tenia dos anys i algo, i l’àvia el va 

portar perquè estava malalt, d’urgències, i l’administratiu que li dona l’hora, li va dir, perquè 

com que no tenen l’empadronament, sinó de Barcelona, no podem visitar-lo, i... clar, home, 

això, no és cert! Perquè aquí a Espanya, a urgències sempre passen, encara que no tinguin els 

papers! I clar, és un nen, és un menor d’edat, i aquí està parlant del dret de la persona, no? I, 

a veure... clar, com que jo estic allà al mig, m’enfado, vulgui o no, no vull buscar problemes, 

no, perquè això és un... i diu que si no, han de pagar. Però l’usuaria, l’àvia, està dient-me que 

estan pagant la seguretat social, els seus pares treballen i paguen, i ara... han de pagar? I això 

no quadra, no? I al final, li van dir que no, que no... i al final es va enfadar. Però com que aquí 

hi ha una clínica de salut, llavors anava a l’altra. Perquè jo tampoc no sé que tinc de fer. Clar, 

discutir-me amb l’administratiu? Tampoc és el plan que tinc de fer. 

[38:56] Inf_6: Ja, i em vaig quedar com... ui, això de no entendre-ho, clar perquè... a més, 

experiències sempre n’hi ha... te trobes en una situació i et sents com amb un paper en 

blanc, no t’atreveixes, de ser neutral... Jo crec que hem de ser neutrals, però a vegades pot 

113


passar, de l’un a l’altre, pot passar, que no... perquè és difícil de fer-ho així. 

[38:58] I: I amb els xinesos que coneixes, a l’institut, al CAP, al centre cívic..., mantens la 

relació amb ells? Els hi dónes el mòbil, per exemple, per si et necessiten? 

Inf_6: És que no sé com va passar, algun cop, que tenia jo, mòbil, li van donar algú. Però això 

és fatal, eh! Perquè fins al cap de setmana, no sé què, i jo ja estava farta, d’això, però després 

mica a mica, quan ens trobem, ja li vaig dir, aviam: tinc aquest horari, saps? Oi que els altres 

quan no treballen és que no treballen? Però l’empresa, no... A vegades és com si haguéssim 

de donar una mica d’explicació. 

7 [39:94] Cuando dicen alguna información, por ejemplo, de que la culpa lo tienen los 

profesores, de que este profesor no sabe como educar a los niños... me lo dicen a mí pero 

me dicen “esto no lo traduzcas”, o sea, nosotros, tenemos mucho respeto, a los profesores 

¿no? y los padres también. 

10 [23:72] Este usuario me ha pedido a mi una cosa, y yo he cubierto su demanda de servicio, 

por lo tanto mi intervención en este caso ha terminado. Si mañana este señor vuelve con 

este casos y me dice: “por favor, puede hacer una llamada o escribir esta carta...”, yo lo 

recupero. Pero no voy a volver a llamar a este señor de motus propio para ver como ha 

acabado este tema. Si me llaman de los juzgados, porque tienen ahora el teléfono allí, para 

intervenir para este señor, tampoco tengo ningún problema, a partir de la demanda de los 

juzgados, yo llamaré a este señor y le diré: “Oye, mira, Fulanito, ¿te acuerdas que dejamos mi 

teléfono de contacto allí para que te localizara porque tú todavía no habías llegado?”, porque 

como todavía no había llegado les dejé también mi número de teléfono, con la señora aquí. 

Entonces sí que... pero todo a petición de los demás. Yo tengo la agenda llena de teléfonos y 

a veces con usuarios que se repiten, a petición de los trabajadores, me refiero de la 

administración pública, no me cuesta nada llamarlos, pero yo no me genero una agenda de 

usuarios. Porque yo considero que son usuarios de la administración pública, y que son 

alumnos de este instituto, por lo tanto corresponde a la dirección, cap d'estudis o profesores 

hacer un seguimiento de él, o al asistente de servicios sociales, o a la enfermera, o a quien 

sea. Para a mi esto es... además me parece que es muy importante. A mí me lo han enseñado 

así, además, otra gente de la administración pública, el decir: no hay un referente de la 

administración pública para una comunidad -que al final te conviertes en un referente, 

porque la gente te llama, pero para cosas puntuales que vas haciendo, pero que no 

necesariamente voy a hacer seguimiento. Hay cosas que sí, que dices: “Fulanito, he llamado 

y ha quedado un fleco”, hombre, hasta que se acabe ese fleco, sí. ¿Me entiendes lo que te 

quiero decir? 

[23:104] Pediría una cita, si le acompaño o no, a un médico privado, eso ya es una cosa que 

tengo que valorar yo a nivel personal, ya es una cosa que entra en otros paquetes, otros 

accesorios. Que igual, es una cosa que le digo, mira, tengo tiempo, te acompaño y ya está, 

como un voluntariado, independientemente de lo que hago aquí; o te aconsejo que vayas 

con un intérprete, o con un familiar tuyo o lo que sea. 

11 [24:70] Però aquell cop, va ser un cas molt difícil, perquè els metges deien: “No recomanem 

que es vegi la cara del pacient, o sigui, que els familiars no el vegin, al pacient; ho trobem poc 

ètic.” En canvi, els familiars, estaven a muerte, que el volen veure, que el volen veure per 

última vegada a la vida, perquè portava molts anys sense anar a la Xina i va acabar aixins... 

ara no ens deixen ni veure per última vegada i era com... [fa soroll d'impaciència] i els 

metges, “que és poc ètic, no sé què... 

114


[24:71] .. I al final va haver d'intervenir-hi la unitat de treball social, perquè això ja era fora de 

la mediació intercultural, ja era un cas més greu, no, saps? 

[24:72] Inf_11: Clar, és que a mi... llavors, jo... clar, vaig deixar la pell aquesta de mediadora 

intercultural, jo, per mi, sí que els hi deixaria veure's per webcam. Jo pensava: “Jo, el meu 

pare està allà a fora... jo el vull veure!” 

[24:101] Clar, estàs allà per ajudar-los i, a més, tú eres de los suyos! Clar, una persona xinesa, 

de confiança, i m'expliquen moltes coses. I coses que no expliquen als metges, també. I clar, 

jo quan estic amb ells els hi dic: “Si hi ha coses que no vols que les expliqui al metge, no me 

les digui, perquè jo les hauré d'explicar al metge, perquè és la meva professió, saps?” 

16 [29:54] I: Y por dentro, pensabas que no podía ser verdad... 

Inf_16: Sí, exacto. Sí, este caso yo también, perdona eh, yo también me siento muy mal, 

porque yo, yo, de mi parte, yo notaba que era una mentira, pero tampoco lo podía decir a los 

trabajadores del servicio social, que “¡es una mentira!, ¡no te lo creas!”, porque yo soy una 

persona muy directa, y sufría... ¡sufría mucho! [nos reímos] 

18 [31:24] También es interesante que yo soy intérprete, y soy lo mismo para el acusado como 

para el detenido, como para la otra parte, y claro, cuando traduces al “malo”, entre comillas, 

y entonces le toca hablar al bueno, el bueno no quiero hablar contigo, porque dice: “¡Uh! 

Éste es el traductor del otro...” y claro, no se dan cuenta de que yo voy a traducir lo que digan 

los dos, no voy a poner ni a quitar. Pero ellos, en su mentalidad: “¡Uh! ¡Éste es el intérprete 

de la otra parte!” Y les cuesta entenderlo... 

[31:43] I: Y ¿crees que estaría bien que los que trabajáis así en juzgados y policías pudierais 

tener un servicio externo como de apoyo psicológico, para ir a hablar de los casos, a hacer un 

seguimiento...? 

Inf_18: No lo sé, pero ya te comentaba lo del lingoneo de los intérpretes. A mí, por ejemplo, 

me han citado como testigo a unas escuchas que he hecho y claro, esa citación me ha 

enviado por un telegrama del juzgado, con mi dirección, mi DNI y todo. Pero lo que ellos no 

saben es que yo sé que esa citación está en el expediente, o sea que los abogados de los 

chinos tienen mi nombre, mi teléfono... ¡todo! O sea, nadie se ha preocupado por decir: 

“Esta es una persona que ha trabajado como intérprete y no convendría que los chinos 

supieran quién fue el que hizo la transcripción, o las escuchas, digamos.” O sea, a nadie le 

preocupa. Alguien propuso que el que hizo las transcripciones fuera como testigo, pues vale, 

como testigo. No ha una protección y, si no hay una protección, ¿qué servicio de ayuda va a 

haber? 

[31:46] Inf_18: Lo más difícil es... por ejemplo, lograr la confianza del chino. Porque a veces, 

el abogado te llama y te dice: “Quiero que le expliques tal a mi cliente”. Vale. Por ejemplo: 

“Di que tú no estabas en el parque”. Pues yo se lo digo. Se lo explico diez veces y cuando 

entra, el juez le hace otra pregunta y él dice: “No, yo no vendía cedés pero estaba en el 

parque”. Y claro, el abogado me mira como diciendo: “¿Pero tú le has explicado lo que yo te 

he dicho?”. Claro, yo traduzco lo que dice el chino, porque después, por sí o por no, por 

hache o por be, se dan cuenta que tú tradujiste mal. Entonces, pues yo, tú dices rojo, yo digo 

rojo; ni quito, ni pongo. Y si tu abogado te dijo: “Di rojo” y tú después dices “verde”, pues yo 

digo “verde”. Y claro, es muy difícil hacerle entender que si el tiene un abogado es para que 

lo escuche. O sea, yo soy como un médico, si tú eres un asesino te curo, y si eres un premio 

Nobel también te curo. Ellos no lo entienden, es una lucha constante, pero no... 

115


20 [34:34] I: Així, per a tu, quin lloc és més fàcil? O t’hi sents més còmoda, més relaxada? 

Inf_20: Penso que no em poc relaxar mai. Per què? Doncs perquè les coses a vegades poden 

ser molt complicades. Molt complicades! Per exemple, a vegades vas al departament 

d’educació i fas de mediador entre la persona del departament i un pare o una mare xinès 

que estan parlant, i realment sembla que et puguis relaxar. Però jo tinc la responsabilitat 

d’explicar-ho tot amb claredat, per tant, no puc dir que sigui relaxat, allà. 

[34:73] Però a la feina has de tenir principis... Al curs que vam fer, ens van ensenyar això, i a 

l’oficina on estic, també és així, o sigui que des que vam començar, sempre hem tingut 

aquests principis. 

2.9. Llengua, comunicació i traducció 

Taula 2.9.1. Llengües de treball 

INF Llengua Extractes 

18 Català [31:50] I: Y ¿catalán...? ¿Haces algo traducciones al catalán? 

Inf_18: Sí, pero allí entraríamos en otro tema que es más político que lingüístico. No, a 

ver, al principio sí estudié catalán, y me preocupaba, pero como me fui de [país], no 

me gusta que me impongan las cosas. Y mi hijo estudia catalán en la escuela y yo, 

claro, para revisar los deberes, pues tengo que buscar catalán, para ver si lo hace bien. 

Y los acentos, el muy pícaro los pone así [con el dedo me señala que los pone con un 

trazo vertical], no los pone ni pa'cá, ni pa'llá. Y entonces, claro, tengo que estar 

insistiendo, pero no me gusta que me impongan. 

19 Català [32:11] Tenia, més o menys... dotze. Quan vaig arribar aquí no sabia res, ho veia tot 

igual. Perquè em saludava una persona o qualsevol persona que em creuava, deia: 

“Aquests són espanyols, espanyols...” i els veia a tots iguals. Ara conec més si són 

romanesos, si són pakistanesos, sé diferenciar més cada persona, perquè abans ho 

veia tot igual, deia: “Mira, passa un espanyol” i ja està. Però ara, quan vaig estudiar... 

Vaig estar dos anys al País Basc, que es parla euskera, i llavors, clar, no entenia res, i els 

meus profes sempre em feien dibuixos per aprendre el castellà, primer. I després de 

dos anys o així, als meus pares els hi agradava més la ciutat i així, i per això vam vindre 

a Barcelona. I a Barcelona, tothom parlava català, i quan vaig arribar a l'escola ja no 

m'ensenyaven castellà, només m'ensenyaven català i jo dic: “Jolín, altra vegada des de 

zero!”. 

[32:80] Inf_19: No... És que a mi no em costa, perquè ho veig tot més o menys igual, 

perquè com que domino bé el castellà i domino bé el xinès... Perquè hi ha molta gent 

que tenen bona base en parlar, però no saben escriure, perquè en castellà el món de 

l'ortografia i tot és molt complicat, i llavors n'hi ha moltes [d'intèrprets] que no 

escriuen bé. I llavors els hi costa més però com que més o menys vaig a la uni i faig 

moltes coses escrites, llavors no em costa tant. Però reconec que si una persona no ha 

anat a la uni, o no té una bona base d'estudis i tot, que només ha estudiat oralment, 

que parla bé o lo que sigui, li costaria moltíssim de fer transcripcions, més que res. 

Perquè encara que hi hagi molta gent que hagi estudiat, els hi costa... paraules, per 

116

7 Català 

passiu 


interpretar bé el que diuen. És que és molt difícil a l'hora de... perquè estàs en sala, al 

costat de l'imputat, i llavors de lo que diuen i això et resulta més fàcil de traduir, 

perquè estàs sentint lo que diuen; i si estàs al telèfon no sents tan bé les frases que 

diuen, perquè ho diuen fluixet... hi ha més coses, que no veus com es diuen, i a veure 

si realment pots fer la traducció bé. Perquè a vegades, et confonen, perquè no els veus 

com s'expressen... 

[39:109] I: Ah, sólo una cosa: ¿cómo se dirigen a ti los profesores: en catalán o en 

castellano? 

Inf_7: En catalán. 

I: Y ¿tienes problemas para entender el catalán? 

Inf_7: Para entenderlo no. Para expresarme, me expreso mejor en castellano. En 

catalán, ahora poco a poco voy cogiendo el costumbre de que cuando tengo que 

hablar con los profesores hablo catalán y cada vez me va mejor. Los profesores 

también, a veces, antes de comenzar una entrevista o antes de presentarnos, me 

preguntan si hablo catalán o castellano. 

Taula 2.9.2 Dialectes: dificultat? 

INF Dificultat? Extractes 

1 Sí [22:35] Y ¿qué tipo de casos te parecen más difíciles de interpretar? 

Inf._1: Mmm... en general es cuando un paciente que no sabe hablar mandarín, 

entonces sí que yo no entiendo el dialecto de Qingtian, bueno, le explico: “intenta 

explicarme dónde le duele” o sea, esto en general. 

2 Sí [33:106] I: ¿Y en el caso de dialectos? 

Inf_2: Claro el acento, otra dificultad muy gorda es la gente que tiene un acento muy 

fuerte, por su dialecto. 

I: Y con los que no pueden hablar mandarín, ¿qué hacéis en estos casos? 

Inf_2: La mayoría lo entienden. 

3 Sí [35:80] I: I... quan no entens el dialecte? Algun cop t'hi has trobat, de no entendre el 

dialecte? 

Inf_3: Sí! Però no, sempre que parlen, amb mi parlen en mandarí. Sí, sí, sempre, sempre. 

El que passa que quan estàs en alguna reunió de pares, normalment hi ha aquell 

respecte i parlen en mandarí entre ells, perquè jo també ho entengui. Però a vegades sí 

que evidentment se'n van al seu dialecte i llavors jo sí que dic “Jo ara aquí no sé què 

diuen perquè estan parlant el seu dialecte”, però sempre, amb mi, en mandarí. 

[35:69] i amb el xinès, fem el que podem, que tampoc no et pensis pas...! Però no, jo 

estic contenta, perquè ens entenem bastant, i amb l'any i mig ja m'hi he anat adaptant: a 

l'accent, i que sempre vas dient el mateix... 

4 Sí [36:75] I: Y ya en el ámbito lingüístico, ¿cuáles son la mayores dificultades con las que te 

encuentras? ¿Qué te cuesta más? 

Inf_4: Pues... bueno, pocas veces, pero algunas veces me he encontrado que las familias 

chinas no hablan chino mandarín, sólo hablan su dialecto. Por suerte les entiendo, pero 

claro, para explicarles la explicación de una profesora o de quien sea, pues he tenido que 

repetir DOS, TRES, CUATRO veces, hasta que se entienda. Eso sí, utilizo mucha repetición 

117

en el caso de que no me entienden. 


5 Sí [37:90] I: I en cas de dialectes? T'hi has trobat, que no parlessin mandarí? 

Inf_5: Alguna vegada, alguna vegada. 

I: I què has fet en aquests casos? 

Inf_5: Una vegada... normalment en aquests casos ja se n'adonen i et parlen en mandarí, 

però una vegada un home parlava molt molt malament el mandarí, no? Són pocs casos, 

normalment acostumen a parlar mandarí. Però a vegades et diuen: “No, anem a casa 

amb el meu marit, que jo no parlo mandarí.” Sí que li costava molt, però són pocs casos. 

A vegades són accents molt tancats o com els joves, que parlen molt ràpid, que no fan 

esforços perquè els entenguis i costa més, però insisteixo: “Com? Això no ho he entès. 

Què? Parla més fort!” 

7 Sí [39:73] I: Vale... y, claro, tú tienes la ventaja de que eres de la misma provincia de la 

mayoría de chinos que están aquí, pero de todos modos, el tema del dialecto, ¿es un 

problema, para ti, a veces? 

Inf_7: Sí, para... si vienen de mi mismo pueblo, no. Ahí, tienen una gran ventaja, de que, 

claro, cuando haces una entrevista, son gente más mayor, son padres, entonces muchos 

padres son analfabetos, sólo saben hablar el dialecto del pueblo, entonces ahí sí que 

juegas un papel muy importante. Pero al caso contrario, cuando te encuentras con 

padres que son de la otra provincia que te dije, de la otra ciudad, de la ciudad de 

Qingtian, ahí, es que... he tenido un caso de estos, porque la madre es de Qingtian, 

entonces ahí ya sí que yo no sabía si yo necesitaba una traductora también, porque el 

dialecto de Qingtian y el dialecto de Wenzhou es diferente; aunque somos vecinos, es 

diferente. Entonces, la madre, cuando yo le hablo en chino mandarín, no me entiende, y 

ella no sabe hablar el chino mandarín, y entonces hacíamos una mezcla, porque ella me 

decía: “¿Tú hablas el dialecto de Wenzhou?” y yo le decía: “Sí”. Entonces ella hacía una 

mezcla del dialecto de Qingtian con el de Wenzhou y yo tenía que descifrar lo que me 

estaba diciendo y entonces yo tenía que traducir [se ríe] y esa entrevista fue un poco 

complicada. 

[39:75] I: Y, ella, ¿te podía entender, a ti, cuando tú le hablabas? 

Inf_7: Sí, porque al final... Al principio, yo, cogía el chino mandarín. Pero ya veo -ya vi 

que la madre no me entendía y entonces cogí y le hablé el dialecto de Wenzhou, y 

entonces sí que veía que la madre me entendía, con el dialecto de Wenzhou. Pero a la 

hora de hablar, ¿no?, le costaba un poquito y hacía una mezcla, de los dos dialectos. 

9 Sí [41:9] I: Vale... I algun cop t'has trobat que no s'hi hagin presentat? 

Inf_9: No. Bueno, una vegada, però res. I una vegada vaig tenir la confusió aquesta de les 

quatre i les deu... i no vaig fer la traducció per això [riem]. 

[41:36] I: I... en el cas dels dialectes? T'has trobat algun cop amb gent que parli amb un 

accent molt tancat, o amb gent que no parli el mandarí? 

Inf_9: Sí, m'he trobat una vegada, una noia que no parlava mandarí, o sigui una dona, 

que havia nascut en un poble i que no havia sortit mai d'allà i que no parlava mandarí. 

Però aquesta dona portava un amic que sí que parlava mandarí. 

[41:37] I: O sigui que va ser un cas de doble interpretació, per dir-ho d'alguna manera...? 

Inf_9: Sí, el noi traduïa al xinès mandarí i jo al català. 

I: I què tal? Com va anar, aquell dia? 

Inf_9: Bé, bé, va ser molt relaxat perquè jo ja el coneixia, l'intèrpret de mandarí a 

118


dialecte. I accents tancats sí, però més al principi, ara ja estic més acostumat. 

11 Sí [24:91] I: I llavors, tu m'has dit que havies nascut a Fuzhou, i clar, la majoria de xinesos 

que hi ha aquí són de Qingtian i Wenzhou... què fas amb el tema del dialecte? L'entens, 

el seu dialecte? 

Inf_11: Què va!!! Gens ni mica! Em comencen... bueno, ara, començo a pillar algo eh! No 

t'asseguro res però quan em comencen a dir... clar, tens el context, per això pots 

entendre què deuen dir, però no, no ens entenem, entre nosaltres. 

12 Sí [4:69] I: Llavors, si et trobes amb algú de Zhejiang, de Wenzhou, què fas si no els entens? 

Inf_12: Depèn, depèn. 

I: Perquè t'hi has trobat, amb gent que parla dialecte? 

Inf_12: Ah, sí, sí, aquí la majoria són de Qingtian. I jo no l'entenc. Potser entens algunes 

paraules però quan comencen a parlar ràpid ja no. 

13 Sí [26:48] I: I, clar, tu tens, potser l'avantatge, entre cometes, que pel que fa al dialecte, 

segurament no tens problemes; però algun cop t'has trobat amb algú que parlés algun 

dialecte de Fujian, o d'alguna altra província, que no entenguessis gaire? 

Inf_13: Bueno, de Fujian, no, encara, però de Qingtian... 

I: Perquè tu ets de Wenzhou? 

Inf_13: Sí, jo sóc de Wenzhou. És que el dialecte, és bastant diferent també. És que me'n 

recordo d'un cop d'una persona que parlava el dialecte de Qingtian, va venir, em 

sembla... era una dona amb els seus pares. I la dona, o sigui, la noia, sabia el mandarí, 

però els seus pares no, i es passaven tota l'estona parlant entre ells, i bueno... Jo vaig 

treballar dos mesos en un restaurant de gent d'allà [de Qingtian], no? I llavors, a més a 

més, també tinc amics d'allà i ja estic una mica acostumada a sentir-ho, i hi ha coses que 

sí que entenc, però tampoc no sé si ho entenc bé, però bueno...! 

15 Sí [43:52] I: I el tema del dialecte? Algun cop t'has trobat que no t'hi podies entendre 

perquè no parlaven mandarí? 

Inf_15: Vale, no. No, però... espera't, eh, sí que em vaig trobar una vegada que hi havia 

una vegada que el pare, o la mare, ara no ho recordo ben bé, que un parlava molt bé i 

l'altra no m'entenia i s'anaven traduint entre ells el que jo deia en xinès. I era... sí, alguna 

vegada m'hi he trobat. I em fa ràbia, eh? M'agradaria saber el dialecte. Sí, sí, no, en 

sèrio, eh. És un altre tema, això, també. 

[43:53] Inf_15: Sí, el que passa és que estaria bé, per això. També és una altra llengua i 

també... clar, vull dir, igual que els traductors xinesos tots et parlen en castellà, doncs, 

bueno, tu també estàs utilitzant una altra llengua que per a ells també és distant. Sí, no 

deixa de ser això. 

16 Sí [29:44] Es que yo, no sé si hablo un chino un poco raro... ¡no sé por qué! 

I: ¿Por qué? 

Inf_16: Es que la población de China, en Barcelona, ellos son de un pueblo... 

I: ¿Qingtian? 

Inf_16: Sí, Qingtian. Entonces, ellos tienen su dialecto, a veces no me entendían, y 

tampoco los entiendo, pero al final ya nos hemos entendido. 

19 Sí [32:76] I: I algun cop t'has trobat amb algú que parlés un altre dialecte, com 

wenzhouhua...? 

Inf_19: Sí, wenzhouhua o cantonès... hauria d'intervenir un altre intèrpret o, si no parla 

castellà, doncs hauria de ser dos intèrprets: un que parli el dialecte que sigui i que 

119


tradueixi a 普通话 [putonghua, xinès estàndard] i jo de 普通话 [putonghua] a castellà. 

I: I t'hi has trobat, amb això? 

Inf_19: Sí, sí, moltes vegades. De Mongòlia o coses així, 内蒙古 [Nei Menggu, Mongòlia 

interior]... és que és moooolt difícil! No entenia res de res, 内蒙古 [Nei Menggu] i jo dic: 

quin dialecte és aquest? I ens va costar súper, molt difícil, d'aconseguir un intèrpret que 

parli aquest dialecte. Vam estar com... tres mesos! Atrassant, atrassant, suspenent el 

judici perquè no en trobàvem cap. 

[32:78] Inf_19: Sí, perquè també, la zona de Fujian, que ara ha augmentat molt la 

delinqüència de la zona de Fujian, pues hi ha... a Fujian hi ha com cinc o sis dialectes, en 

una mateixa zona. Llavors, no saps diferenciar bé i hauries de buscar cinc intèrprets 

perquè fessin una traducció telefònica o el que sigui, perquè és molt difícil d'agafar-lo. 

6 No [38:43] I: I llavors si en una mediació et ve algú que només parla el dialecte de la seva 

zona, us podeu entendre? 

Inf_6: Ah... mira, normalment, tothom té obligació de parlar mandarí, però la majoria, 

fins ara no he tingut dificultat per a la comunicació, perquè nosaltres ja parlem mandarí. 

Hi ha algun dialecte, però encara que sigui parlant dialecte, ells ja automàticament ens 

canvien al xip de parlar mandarí. I... bueno, sí que he trobat algun cas especial que 

parlaven dialecte, però... no sé, és com diguéssim una persona com jo, quan venia al 

principi, que esta confós, català i castellà. Llavors, què faran? Potser una frase tindrà 

dues llengües, aquesta persona, encara que és analfabeta, però parla mandarí, no 

perfecte, però ja ho podem entendre. Perquè encara que parli una mica de dialecte i 

parli mandarí, ja ens podem entendre. 

8 No [40:35] I: En el cas dels dialectes, què fas quan no l'entens? T'hi has trobat? 

Inf_8: Eh... no. Normalment tots parlen mandarí, encara que amb el seu accent, però ara 

ja hi estic acostumat, vull dir que tampoc no és massa complicat. 

14 No [6:57] En el caso de dialectos, ¿los puedes entender bien? 

Inf_14: Sí, sí. Hasta ahora, tanto los padres como los niños todos me entienden 

perfectamente. 

17 No [30:61] 

I: Y entonces, en alguna ocasión, ¿te has encontrado algún usuario que sólo hable su 

dialecto? 

Inf_17: No, nunca. Es que me han dicho: “que no, mi mujer habla muy mal el chino 

mandarín” y yo les digo que “bueno, no pasa nada, no te preocupes”. Y vamos, y aunque 

tiene un acento muy fuerte, es que habla chino mandarín. Con tal de que una persona 

esté escolarizada en primaria, ya habla 普通话 [putonghua, chino estándar]. Sí, además, 

son adultos. Difícilmente no hablarán. No lo hablan bien, tienen su acento, pero 

comunicación no creo que haya ningún problema. 

18 No [31:26] I: Claro... porque además, falta que alguien no hable su dialecto, ¿no? 

Inf_18: No... el dialecto, en muy pocos casos es un impedimento, porque la mayoría de 

los chinos hablan mandarín, o sea, 普通话 [putonghua, chino estándar] y en muy pocos 

casos te dicen que no hablan mandarín. 

20 No [34:59] I: Llavors això està molt bé. I llavors, el dialecte de Qingtian i de Wenzhou... 

Inf_20: Jo no els entenc. 

I: I llavors, si una persona no sap parlar xinès estàndard, com ho feu? 

Inf_20: A la feina, amb les persones del sud que m’he trobat, tothom parla xinès 

120

estàndard. 


Taula 2.9.3. Xinès parlat a Catalunya 

INF Extractes 

1 [22:61] Esto me lo han enseñado unos pacientes, porque yo oigo que se preguntan entre si: 

“¿Aquél que lleva una paloma?” O sea, así se puede identificar. Otra identificación es decir 

“el hospital que está en una colina” porque está en una montaña. O sea, utilizar lo que dicen 

ellos, porque decir el hospital Espíritu Santo no tiene... o sea, es así, el nombre... Entonces, 

Can Ruti sí que, como el nombre es cortito... pero si le digo “el hospital Germans Pujol” y 

todo esto... no, ya digo Can Ruti. 

17 [30:54] sí, hay casos en que yo sé en español una palabra, pero que no la sé en chino, porque 

nunca he tratado ese ámbito, porque he adquirido este tipo de vocabulario aquí, en España, 

con la mediación. Entonces a veces... me cuesta traducirlo en chino. Pero con explicación, lo 

pueden entender. Pero en realidad, a ellos también les pasa, porque han conocido la realidad 

aquí. Hay muchas traducciones de los servicios sociales que no son tan comunes en chino, 

entonces, el “paro”, es que con los chinos, siempre hablamos en chino, pero decimos “paro” 

en español, porque nunca han cobrado paro, en China. Entonces, los chinos dicen “paro” y yo 

digo también “paro”. 

2 [33:109] Pero sí que ellos se inventan sus propios nombres. Por ejemplo al CIAPE, que es un 

centro de información y de orientación para extranjeros, cualquier ayuda para el trámite del 

padrón... no, del padrón no, del permiso de residencia, a ese sitio lo llaman “la cruz roja”. 

Cuando no es la Cruz Roja. Claro, que para entendernos, tenemos que ponernos a vuestro 

nivel, y yo más de una vez me sorprendo diciendo “Tienes que ir a la Cruz Roja”, y luego 

precisando “en la calle tal”. Pero ellos lo llaman así. Supongo que como es un servicio de 

ayuda, como la Cruz Roja. 

I: Y ¿no hay ninguna cruz ni nada en el logotipo? 

Inf_2: No, no... 

3 [35:79] Els pregunto: i això com ho dieu? I ells m'ho diuen. 

I: O sigui que t'adaptes una miqueta a la manera com ho diuen ells... 


4 [36:79] I: Y, ¿los nombres de trámites, por ejemplo? Por ejemplo, antes, cuando estabas 

atendiendo a esa señora, has hablado del «libro de familia» y lo has dejado en castellano... 

Inf_4: Porque en su caso, sus hijos son nacidos aquí y yo sé que tiene libro de familia. Y, si te 

fijas, le dije también, que llevara también el certificado de parentesco, porque su hijo mayor 

nació en China. Pero el libro de familia casi siempre lo dejo así. O librito azul... para que se 

entienda. Tú siempre buscas la palabra clave para que te entiendan. 

5 [37:97] I: A vegades es pot pensar que les coses traduïdes i publicades per escrit poden servir 

perquè tothom faci servir els mateixos termes per referir-se a certes coses... en el teu cas, 

t'ha servit? 

Inf_5: Mmm... no. Quan vaig començar... era... anava amb tots els termes com així més 

tècnics,-empadronament, arrelament social...- jo anava amb la llibreta i anava dient a tots els 

xinesos -clar, no tenia ni idea, de com es deia empadronament- i anava als xinesos i quan 

sentia la paraula deia “Ui, això deu ser...” Llavors m'ho escrivien, perquè de fet moltes 

vegades no és la mateixa paraula, la que ells fan servir, perquè després mirant a algun fulletó 

121


m'he adonat que no és la mateixa paraula que ells diuen, però potser és perquè hi ha algun 

altre terme o... Llavors, faig servir la que ells diuen, perquè és la que ells coneixen. 

[37:98] Inf_5: Sí, clar, que si busques al diccionari i ho tradueixes, “empadronament”, no sé ni 

si sortirà, però em sembla que en el seu moment ho vaig buscar i no hi sortia, però clar, 

potser et posaria 户口 [hukou], però clar, no ho diuen, els xinesos. Llavors has de fer servir la 

paraula que ells diuen. 

I: Ells com ho diuen? 

Inf_5: 住家证明 [zhujia zhengming], el document de viure a casa, no? [riu]. 

Taula 2.9.4. Opinió respecte les traduccions escrites 

INF Extractes 

1 Ok [22:63] Luego lo que me preguntabas si coincide terminología con lo que está en 

el documento, generalmente coincide, porque son muy muy específicos, todos los 

traductores los tienen que consultar para hacerlo. No es como, no sé, como el 

nombre de una escuela... bueno, hay gente que lo deja tal cual, hay gente que lo 

traduce... 

3 Ok [35:77] I: I quan has d'explicar coses així de la cultura catalana, com noms de llocs, 

consultes les coses que s'han publicat en xinès, per exemple les que ha publicat la 

Generalitat? 

Inf_3: Alguna vegada ho he fet. Jo què sé... per noms de festes, ho he fet: 

Carnestoltes, la castanyada, o bé sí, a veure, aquests llibrets així molt visuals, 

d'aquests de la Generalitat, sí que n'he consultat algun. 

[35:78] I: I per noms d'aquests d'oficines, com el padró, com ho tradueixes? Per 

exemple, el llibre de família? Ho deixes en català i després ho tradueixes? 

Inf_3: No, no, jo sempre ho tradueixo. Però com que el llibre de família gairebé no 

l'haig de dir mai perquè no en tenen... Si no, sí que dic “llibre de família” -libro de 

familia o llibre de família, perquè són molt pocs els que el tenen, i ja saben què és, 

perquè és en castellà. Lo altre... sí que busco, pàgines que estiguin traduïdes, del 

Gencat, i d'altres, són les que he anat fent servir, i ja estan acostumats al meu 

xinès. Els pregunto: i això com ho dieu? I ells m'ho diuen. 

5 Ok [37:95] I: Consultes les traduccions escrites que s'han publicat? Per la Generalitat, 

fulletons que han publicat en xinès, o...? 

Inf_5: Vaig fent -tinc com un recull, que vaig fent aquí, de coses, però no és tant 

perquè les llegeixi, sinó perquè si en algun moment haig de traduir alguna cosa 

que s'hi assembli, per tenir-les de referència. 

[37:96] Això sí que, sobretot al principi, anava recollint tots els fulletons que 

trobava en xinès, perquè si alguna vegada has de traduir algo escrit, per ja tenirho. 

6 Ok [38:67] I: I consultes també les coses que ha traduït la Generalitat, que ha fet 

molts fulletons, i per internet...? 

Inf_6: Ah... sí, a vegades, sí. I a vegades també per aquí al consorci o així. I l'any 

passat vam fer guies, per ensenyar a les famílies dels alumnes de l'escola, com una 

122


guia de la biblioteca i tot això. I llavors jo traduïa, per donar una idea... 

15 Ok [43:47] I: Sí, o també, a vegades, que has de dir el nom d'un lloc, per exemple, 

l'oficina d'atenció al ciutadà, referents que allà no hi ha, institucions... què fas? Ho 

deixes en català? Ho tradueixes? Ho deixes en català i ho tradueixes...? 

Inf_15: A veure, jo, el que feia, ara ja no tant eh, però el que feia és buscar coses 

traduïdes, que ja haguessin estat traduïdes per la Generalitat. 

11 Útils [24:88] I: Ah, molt bé... I consultes, per exemple, els documents que s'han traduït 

en xinès, com la web d'acollida, o no sé, ara m'ho invento, informació sobre el 

reagrupament familiar, tot això? Ho consultes, per assegurar-te que fas servir la 

mateixa terminologia en xinès? 

Inf_11: I tanto! Sí, sí, sí! Jo ho miro molt. 

17 Útils [30:59] Pero también hay traducciones buenas y aprendes vocabulario... 

2 Útils [32:110] Y ¿consultas, por ejemplo, los documentos que se han traducido o que se 

han escrito en chino para chinos? Es decir, lo que publica el ayuntamiento, o la 

Generalitat... 

Inf_2: ¿En chino? Bueno, desde el ayuntamiento hay como un manual, un 

tríptico... bueno, sobre las condiciones para empadronarse aquí, o muy de vez en 

cuando leo el periódico en chino. He visto también en la web... bueno, esto lo 

descubrimos hace muy poco con [nombre de su compañera], hay una web sobre 

los trámites escolares, creo, más que nada, ¿xtec.cat...? 

I: Sí, que hay los formularios... 

Inf_2: Los formularios, sí. Claro esto nos viene bien. 

I: Sí. Esto lo conocía. Y, a parte, cuando tienes tiempo de prepararte, ¿qué fuentes 

de consulta utilizas? 

Inf_2: Para prepararme, ¿documentos en chino? Pues por ejemplo esta web nos 

ha ido de maravilla, para preparar la salida con jóvenes de información para los 

padres y tal, era... pues claro tienes que adaptarlo, pero basándome en ese 

formulario ya existente. También para cosas sencillas podemos escribirlo ya, ya 

tenemos el nivel. 

4 Útils [36:35] Pero también hay que tener en cuenta que, como te dije antes, también 

tenemos folletos traducidos, esos folletos es, por ejemplo, pone, pongo el ejemplo 

del padrón: “si un domicilio ya ha solicitado tres veces baja de oficio, pues la 

cuarta vez que viene ya no te la pueden tramitar”. Entonces en el folleto, ya están 

traducidas esas frases. 

[36:80] I: Y... tú misma me has dicho que has hecho traducciones que se han 

hecho de folletos, guías, etc. ¿Tú también consultas estas traducciones? 

Inf_4: Ehhh... por ejemplo sé que ahora la página web de Gencat está traducida la 

Web d'acollida, pero claro, ¡nosotros ya lo habíamos traducido antes de que ellos 

lo publicaran! Y yo he estado mirando, chafardeando un poco... 

I: Y ¿qué te parece? 

Inf_4: Es que nosotros, las traducciones de acogida, las hemos adaptado mucho al 

contexto de [X], otra cosa... quizás frases exactas no vas a encontrar, pero quizás 

algunos vocabularios [sic] sí que los puedes ir aprovechando. 

I: ¿Más o menos es similar, el lenguaje que han utilizado? 

Inf_4: Sí, sí, sí... 

123


7 Útils [39:71] I: Y ¿consultas los documentos que se han publicado en chino para la 

población china que ha venido aquí? Los que ha publicado la Generalitat, el 

ayuntamiento... 

Inf_7: Sí, sí, sí... le he ido echando un ojillo. Sobre todo para eso de aprender 

catalán... y... 

I: Y ¿te sirven, por ejemplo, para el lenguaje? ¿Para saber mejor cómo explicar 

ciertas cosas? 

Inf_7: Claro, siempre ayuda, siempre ayuda. 

9 Útils [41:34] I: Consultes, per exemple, els documents escrits que s'han traduït per als 

xinesos? Que ha publicat la Generalitat, ajuntaments... 

Inf_9: Sí, sí, estoy en ello. Fa poc que em vaig enterar que hi ha molta, a Casa Àsia 

vaig veure que hi ha tota aquell part de l'acollida i tal, i això encara ho haig de 

consultar 

[41:35] Inf_9: I de la vostra conferència, vaig connectar-me a les webs que va dir la 

noia aquella... 

I: L'Anna... 

Inf_9: Sí, i estan molt bé. Llavors d'allà pillo vocabulari... me l'apunto en una 

llibreta i... sí. 

14 No [6:42] I: Y... ¿consultas los documentos que se han traducido al chino? De la 

Generalitat, de los servicios públicos, del Departamento de Educación... ¿para 

seguir un poco la misma terminología que se ha utilizado antes...? 

Inf_14: No, no. El lenguaje que usan los p rofesores es bastante usual, no es nada 

específico. 

16 No [29:46] I: Y... ¿consultas los materiales que se han traducido al chino, en la página 

de la Generalitat, o en Internet? 

Inf_16: No. ¿Hay cosas en chino? 

I: Sí, en la web “d'acollida” de la Generalitat, lo han traducido todo al chino: 

nombres de trámites y mucha información para los inmigrantes. 

Inf_16: ¡No lo sabía! 

I: Hace poco que lo han hecho, quizás medio año o así... 

Inf_16: Ah, ¡cuando yo volví a China! [nos reímos] 

18 No [31:51] 

I: Y ¿consultas aquí lo que se ha escrito aquí en chino? 

Inf_18: ¿Cómo lo que se ha escrito aquí en chino? 

I: Por ejemplo, lo que ha publicado la Generalitat en la web d'acollida, o folletos...? 

Inf_18: No... 

19 No [32:74] I: I, per exemple, consultes els documents que ha publicat la Generalitat, 

escrits en xinès? Perquè han publicat tota una web d'acollida, en xinès, i 

fulletons... Ho mires, això? 

Inf_19: Normalment no. 

8 No [40:33] I: Consultes les coses que ha publicat la Generalitat de Catalunya o els 

ajuntaments en xinès? 

Inf_8: No. 

12 Crítica [4:67] I: I tu consultes els documents que s'han traduït per als xinesos? Per veure 

quin llenguatge s'hi ha fet servir? 

124


Inf_12: Algun cop he vist algun sí, però són publicacions després de fer les 

traduccions del consell comarcal, alguna vegada les he vistes... potser no estan 

tots unificats... jo he trobat, no? Perquè potser un ho tradueix així, i l'altra ho 

tradueix aixà? 

[4:68] 

I: I clar, llavors a la pràctica oral, els intèrprets també ho deveu dir diferent? 

Inf_12: Sí, sí, jo crec que porta confusions. En general, perquè a Catalunya hi ha 

gent que escriu diferent, en xinès, vull dir. Hi ha gent que tradueix així, i hi ha gent 

que tradueix aixà. 

11 Crítica [24:89] Però... diguem-ne que cada servei té contractada la seva empresa de 

traducció: l'ajuntament de Barcelona té contractada una empresa, aquell d'allà 

una altra, no sé... Llavors, depèn de quin traductor és, també varia una mica, no? 

Però... sí, intento que sempre sigui el mateix terme. Si és OAC, sempre dic el 

mateix terme, en xinès. 

15 Crítica [43:48] El que passa és que hi ha molta varietat, eh, també entre ells, com que ho 

demanen a traductors diferents... 

13 Crítica [26:45] I, una altra cosa: consultes els documents que s'han traduït aquí al xinès, 

per exemple, per part de la Generalitat, per saber com es diuen algunes coses? 

Inf_13: Sí, és que, a més a més, jo crec que és un costum, no? Tu, quan ja estàs 

dins d'aquest camp d'intèrprets i això, doncs no sé, a vegades, quan veus una cosa 

que està traduïda, et crida l'atenció, pues no sé, i ja comences: “Ostres, això es 

tradueix així!” o a vegades, no ho sé, ja comences a criticar, bueno, 

automàticament! “que, això, jo ho traduiria així i no així...” 

17 Crítica [30:57] I: Y ¿consultas los materiales que ha publicado la Generalitat, en chino? La 

página web... 

Inf_17: Sí, sí, sí... 

I: Y ¿te sirven? ¿Qué piensas de esas traducciones? 

Inf_17: ¡Hay traducciones muy malas! [se ríe] 

[30:58] I: ¿Por ejemplo? 

Inf_17: Ahora mismo no me acuerdo, pero es que se ve, que hay muchas 

traducciones que han hecho, que no son traductores profesionales, o sea, hay una 

traducción muy mala; traducen literalmente lo que han entendido, pero no han 

hecho ni siquiera un trabajo previo. 

[30:60] pero sí, encuentro, ahí, traducciones que se han publicado que están muy 

mal. 

125

2.10 Comunicació intercultural 


Taula 2.10.1 Opinió respecte el llenguatge no verbal 

INF Extractes 

14 Poc 

important 

8 Poc 

important 

1 Poc 

important 

13 Poc 

important 

16 Poc 

important 

11 Puntual – 

poc 

expressius 

9 Poc 

expressius 

[6:52] I: Y en cuanto al lenguaje no verbal, bueno, gestos, miradas, pausas, cuando 

estás interpretando, ¿es importante? Por ejemplo, necesitas explicar “este gesto 

quiere decir esto...” 

Inf_14: No, no. Normalmente no. 

I: Y ¿has detectado algún tipo de gestos, miradas, lenguaje no verbal en general, 

que pueda crear confusión o malentendido? 

Inf_14: Eh... no, nada especial. 

[40:44] I: I pel que fa a gestos, mirades.... tot el que seria el llenguatge no verbal, 

algun cop t'has trobat que haguessis d'explicar un gest en una interpretació? De 

dir: “No, mira, és que els xinesos ho fan molt, això, i vol dir això”. O al revés, de dir: 

“És que aquí fem aquest gest i vol dir... allò altre”. 

Inf_8: En qüestió de gestos potser no; però en altres qüestions sí. Però en qüestió 

de gestos... no ho recordo, ara. Però també moltes vegades, suposo que és pel fet 

de viure tants anys a la Xina, ja no li dono massa importància, si és que el 

mediador no em pregunta per què fa això, no? 

[22:92] Y, ¿qué peso tiene el lenguaje no verbal en la mediación, es decir, los 

gestos, las miradas, las pausas al hablar... en la comunicación? 

Inf._1: No tienen mucho peso, lo que más peso tiene sería cambiar tu forma de 

preguntar. 

[26:59] I: I llavors, el tema dels gestos, i mirades, i llenguatge no verbal, hi ha algun 

tipus de gestos, mirades o expressions de la cara, que tu vegis que s'ha d'explicar, 

perquè si no es pot malinterpretar? Que hagis de dir: “No, és que els xinesos fem 

això, perquè vol dir això”; o al revés: “No, és que pels catalans, això vol dir això...” 

Inf_13: A vegades sí. Però més que gestos... bueno, gestos també, però a vegades 

també costums, no? 

[29:52] I: ¿Y el lenguaje no verbal? Por ejemplo, miradas, expresiones de la cara, 

gestos... ¿Hay algún gesto que tú digas: “Uy, esto provoca malentendidos, esto lo 

tengo que explicar”? 


[24:109] Els xinesos que m'he trobat jo no són gaire expressius, allà a l'hospital. 

Quan van a les consultes, no fan gaires gestos tampoc, i els metges tampoc, és 

molt verbal, tot. Si hi ha algun cop que li han de dir: “El teu nen, menja bé?” [fa el 

gest de posar tots els dits junts, com per portar-se el menjar a la boca, que aquí 

sempre fem per indicar l'acte de “menjar”] Després d'uns quants cops, ja saben 

que això vol dir menjar [riu]. Saps? Per part dels professionals, els xinesos ho 

entenen bastant bé. I els xinesos, no fan gaires gestos ja de per si... i no, no m'hi he 

trobat. És que a les consultes, poques expressions així corporals. 

[41:47] Però de gestos, no, perquè jo crec que en el fons, són bastant 

interpretables. Almenys en els casos en què m'he trobat jo. 

20 Poc [34:67] I: I pel que fa als gestos, a les mirades, t’has adonat d’algun tipus de gestos 

126


expressiu que hagis d’explicar, perquè potser no s’entenen? 

Inf_20: Els xinesos... en general es mouen poc. 

I: Ah, es mouen poc... 

Inf_20: Perquè els xinesos, quan parlen, no estan acostumats a expressar els 

sentiments i, en general, no fan gaires gestos, 

3 Poc 

expressius 

4 Poc 

expressius 

5 Poc 

expressius 

7 Poc 

expressius 

18 Poc 

expressius 

[35:88] No, no, també... veus? També és queden una mica amb aquella cara de 

satisfacció, com que no ho volen reconèixer, que el seu fill ha fet una coseta o que 

ha tret bones notes, perquè també n'hi ha, que treuen molt bona nota i que són 

molt bons... tampoc! Se'ls hi veu una cara de satisfacció i es veu que estan 

contents, però tampoc no... però sí, sí, una satisfacció... 

[36:109]I: Y, ¿hay alguno más, a parte de estos dos? 

Inf_4: Más gestos... es que tampoco no somos nada expresivos. 

[37:102] I: En el cas que els hagis de donar una mala notícia, com reaccionen? 

Inf_5: Mmm... no es mostren, tampoc no... Alguna vegada sí que ens vam trobar 

amb una dona que no li va sortir l'arrelament i que sí que es va posar a plorar, però 

quan els hi comuniques als pares que el seu fill fa dos mesos que no apareix per 

l'escola, penses que molts pares es posarien súper nerviosos... no. No t'ho 

mostren, vaja. 

[39:83] Hay muchos padres que cuando les das una mala noticia, ¡es que se 

quedan como inmunes! ¡Como si no fueran sus hijos! 

[39:90] Inf_7: ¿Enfado? Los padres... no, de momento no he visto ninguno. Pero sí 

una sensación de que “este padre, ya se ha dado por vencido”, de que ya está... 

que no quiere saber nada, de su hijo. Que haga lo que quiera. Una dejadez, una... 

sí, sí. 

[31:56] I: Así que tú indicarías la risa como gesto que puede dar pie a 

malentendidos y ¿hay algo más? 

Inf_18: A ver, tú estás hablando conmigo y yo te puedo hacer alguna señal para 

decirte que yo te estoy entendiendo. ¡Ellos no! Ellos se quedan así [quietos], sin 

moverse. Pero entonces, tú no sabes si tu mensaje está llegando o no. Claro, la 

otra persona, sea un juez o un policía, le puede estar echando la bronca, le puede 

estar diciendo lo que sea, o estar haciendo una pregunta o un interrogatorio, y el 

chino está así [quieto, inmóvil]. Interesante... ¿no? 

7 Puntual [39:101] Inf_7: Uy hace poco, sí que... pero es para traducir a los profesores, que 

un padre hizo así [se choca los pulgares], que no había mucha comunicación entre 

hija y padre, y el padre decía que “yo, todo lo que le digo a mi hija, mi hija me lleva 

la contraria” y entonces el padre hizo así [se vuelve a chocar los pulgares], “me 

lleva la contraria, hay un choque”. Entonces la profesora dijo: “Y qué quiere decir 

esto [chocar los pulgares]?” Y yo le dije que “Ah, que no, que hay ideas diferentes”. 

I: Claro, porque aquí igual haríamos un gesto distinto... 

Inf_7: Sí, y el padre lo hizo así [chocando los pulgares]. Yo nunca lo he hecho, 

tampoco. 

I: Ah, así que tú no lo conocías este gesto. 

Inf_7: No, porque la verdad es que nosotros somos una cultura de pocos gestos. A 

parte de esos de “bien” [levantando el pulgar] y eso... y ya está. Yo no conozco 

muchos, tampoco. 

127


19 Cas concret [32:89] I: I una mica el que seria llenguatge no verbal, de gestos, mirades... 

Inf_19: Sí, sí, això ho vaig notar molt quan són imputats de gent que ha matat a 

gent, que et miren molt atentament, sense dir res, i notes que volen matar-te o 

coses així, que tenen una mirada súper de... d'això, és que els hi sobresurten els 

ulls! És que fa una por, això! Un cop que vaig anar a l'audiència, també, no, una 

altra vegada, un li va preguntar: “Per què vas tallar el cap del noi, sense motius?”, 

perquè no tenia problemes ni res i diu: “És que això és molt normal, perquè si 

entre països hi ha conflictes i hi ha guerres, i hi ha molta gent que se sacrifica, i ara 

només ha mort una persona, quina pena hauria de caure'm a mi, que només he 

matat a una persona?” Perquè diu que entre guerres s'ha matat més gent, i llavors 

clar, tant satíric, que et quedes com xocat, que no saps com reaccionar. Et quedes 

allà, quiet, allà. 

5 Exemples [37:112] Però sí, com a molt lo del somriure, lo d'abaixar el cap, lo d'escopir... que 

bueno, ara ja no ho sento tant, però és que el principi sempre era: “Ah, ¡es que los 

chinos todos escupen!”, i llavors els hi has d'explicar: “Sí, es verdad, pero es que 

aquí hasta hace diez años mi abuelo también escupía por la calle, y nadie se 

quejaba...”. Però no, així que recordi jo, no... 

15 Exemples [43:62] I: I llavors els hi expliques? En els xinesos? 

Inf_15: Sí, sí, els hi explico. Però més llenguatge verbal, més de temes culturals. Els 

hi explico més. Sí que és veritat, eh, potser els hi hauria d'explicar més coses de 

llenguatge no verbal. 

17 Riure 

somriure 

18 Riure – 

somriure 

[30:73] 

I: Y ¿el tema del lenguaje no verbal? Gestos, miradas, expresiones... ¿Hay algún 

tipo de gesto que tú normalmente tengas que explicar, para evitar malentendidos? 

Inf_17: El problema mayor, el gesto que causa mayor problema, y no logro aún 

explicar bien, es la risa, la sonrisa. Es que había un caso de un trabajador social, 

que ¡se enfadó tanto, por una sonrisa! Iba a llamar a la policía, en serio, en la 

entrevista. Decía: “¡Se ríe! ¡Encima, se ríe!”, y quería llamar a la policía. Bueno, es 

que pueden llegar a tener una reacción bastante fuerte, por la sonrisa de los 

chinos. Pero yo también me noto que no... ¡es que una sonrisa de un chino puede 

significar muchas cosas! Puede significar: “estoy de acuerdo contigo”; puedo 

significar: “no te entiendo, pero te he escuchado” [se ríe]. No sé, puede significar 

tantas cosas que tampoco es fácil de explicar. Pero bueno, lo primero es: “No lo 

tomes a mal, no tiene esa intención de ofenderte, esa sonrisa”, aunque a veces se 

puede llegar a entender mal. Hay entrevistas que digo: “Díselo a ella, te entiende” 

y me dicen “¡Pero si está todo el rato sonriendo, no sé si me ha entendido o no!” 

Sí, es una cosa que también sigo pensando. 

[31:55] I: Y en cuanto al lenguaje no verbal, es decir: gestos, miradas... 

Inf_18: Risas, lo más fundamental es la risa. 

I: Sí, cuéntame. 

Inf_18: Ellos se ríen, claro que si ven algo cómico se ríen, pero ellos lo pasan mal y 

se ríen. Pero claro, un español que no conozca esto... Una vez, una jueza le montó 

un pollo a un señor, porque la china, la jueza, le estaba echando la bronca y la 

china se estaba riendo. La china vino con un bebé y el bebé estaba llorando; y la 

jueza le decía que no trajera un bebé, que a un juzgado no se viene con un bebé. Y 

ella se empezó a reír. Claro, aquella mujer se ponía roja de la... bueno, ahí, le 

expliqué que se reía porque lo estaba pasando mal, pero es contradictorio. Si tú lo 

128

2 Riure – 

somriure 

3 Riure – 

somriure 

4 Riure – 

somriure 

5 Riure – 

somriure 

15 Riure – 

somriure 


pasas mal no te ríes, porque tu cultura te lo impide, pero ellos, lo pasan mal y se 

ríen. Mal, quiero decir que no saben cómo pararse. 

[33:125] Inf_2: Por ejemplo cuando se ríen... lo que pasa es que en general con la 

gente de equipo ya lo sabemos, o sea, como son los chinos, porque ya nos han 

visto. Pero al principio sí que tenía que explicarlo: “es que se ríen todo el rato”, sí, 

es por educación, aunque se sientan fatal, aunque no sé... hablando de una 

muerte es como una sonrisa, por no transmitir ninguna emoción ni hacer sentir 

nada que no suene incómodo. 

[35:86] I: I quan els hi has de donar alguna notícia, per exemple una mala notícia... 

com reaccionen, els xinesos? 

Inf_3: Com? 

I: Vull dir que s'enfaden, o com reaccionen? 

Inf_3: Home no, fan aquella cara com si no... com si no sabessin... no sé. Males 

notícies de nens... sí, es queden com així, quiets, sense mirar-te, com empenedits, 

saps? Molts pares si els hi parles d'alguna cosa del fill, que no ha fet, o que ha fet 

alguna cosa malament, que no ha anat a l'escola perquè s'ha quedat a casa, o que 

ha trencat les ulleres d'un altre perquè s'hi ha barallat, doncs es queden [La 

informant_3 em representa com es queden els pares: quiets, amb cara mig de 

sorpresa mig de penediment]. Eh? Enfadar-se, no. Més aviat el riure aquest, mig 

somriure, la cara així, d'empenedits. Però sí que es nota que estan enfadats, però 

l'expressió no, és molt de contenció. Vull dir que més aviat, sí, si hi ha una mala 

notícia, perquè el seu fill ha fet alguna malifeta... 

[36:89] Entonces también hay escuelas que piensan que los papás chinos son muy 

poco responsables, porque cuando les llaman o se ríen, o les cuelgan el teléfono o 

tatatatá, entonces tú también... Lo que hago es, muchas veces, no modificar la 

actitud de los profesores pero sí dejar que comprendan qué es lo que ha pasado 

entre medio, ¿no? 

[36:90] o cuando no salen las palabras, se ríe, y claro, aquí, la gente lo interpreta 

como una burla y no es así, simplemente es que les da vergüenza y no les salen las 

palabras. Y eso es lo que hemos trabajado mucho, con los institutos hemos 

trabajado muchísimo, de pensar que los chavales chinos son un problema, pues 

ahora mismo, n 

[37:111] O l'altra: “Ah, es que encima cuando le hablo¡se ríe!”, no? El típic: “No, 

pero se ríe, no porque se esté riendo de usted...” 

[43:59] normalment hi ha la rialla aquella, com es diu? De compromís, que fan els 

xinesos, que sembla que t'estiguin evadint però no ho fan, 

20 Mirada [34:68] però sí que hi ha alguns xinesos que quan parlen amb la gent, no els miren. 

Llavors jo els aviso, els dic que a Espanya, això és senyal de falta d’educació. Els dic 

que quan parlen amb els altres, els han de mirar, els aviso. 

3 Mirada [35:86] I: I quan els hi has de donar alguna notícia, per exemple una mala notícia... 

com reaccionen, els xinesos? 

Inf_3: Com? 

I: Vull dir que s'enfaden, o com reaccionen? 

Inf_3: Home no, fan aquella cara com si no... com si no sabessin... no sé. Males 

notícies de nens... sí, es queden com així, quiets, sense mirar-te, com empenedits, 

saps? Molts pares si els hi parles d'alguna cosa del fill, que no ha fet, o que ha fet 

129


alguna cosa malament, que no ha anat a l'escola perquè s'ha quedat a casa, o que 

ha trencat les ulleres d'un altre perquè s'hi ha barallat, doncs es queden [La 

informant_3 em representa com es queden els pares: quiets, amb cara mig de 

sorpresa mig de penediment]. Eh? Enfadar-se, no. Més aviat el riure aquest, mig 

somriure, la cara així, d'empenedits. Però sí que es nota que estan enfadats, però 

l'expressió no, és molt de contenció. Vull dir que més aviat, sí, si hi ha una mala 

notícia, perquè el seu fill ha fet alguna malifeta... 

[35:97] “Ja veig que no em mira gaire, ja he vist que en tota l'entrevista no em mira 

gaire...” Sí que la mirava, però clar, estava tota l'estona, així [amb el cap cot, mirant 

a terra], bastant, amb els ulls avall. Potser també, és bastant xinès, això, de mirar 

avall, que els xinesos no et miren directament als ulls. 

4 Mirada [36:107] Inf_4: Por ejemplo, muchas veces aquí la gente, lo que malinterpreta es 

cuando los chinos no les miran directamente a los ojos, eso sí lo explicamos 

muchas veces. 

5 Mirada [37:1101] I: O algun gest que sempre expliquis: “Això sempre ho fan els xinesos...” 

Inf_5: Com a molt, quan fem mediacions, que molts autòctons diuen “Porque 

encima, pasa por mi lado, y ¡no levanta ni la cabeza! ¡Ni me mira a la cara!”, no? I 

llavors els hi expliques: “Bueno, no es que baje la cabeza, es que en realidad es 

como un signo de... como de respeto, porque no habla el idioma, como de 

vergüenza, que no quiere enfrentarse...” 

6 Mirada [38:77] Inf_6: Sí, perquè per a nosaltres hi ha una paraula que diu “escoltar, no 

parlar”, de respecte, no? I a vegades que hi ha una visita al metge, i el pacient, no 

mira de cara a cara, perquè si mira de cara a cara, vol dir que... si passa algo... però 

normalment miren així [amb la mirada abaixada], i el metge diu que no tenen 

respecte, o així. Però no és això. No... és per apreciar, és una altra manera de 

pensar: sí, està escoltant, però no mira, així, directament. I clar, a vegades, això ja 

és culturalment. 

15 Mirada [43:60] I: I abans m'has dit que amb els profes sempre intentes explicar-los que no 

es toquen tant... i, hi ha més coses del llenguatge no verbal, de gestos, que hagis 

hagut d'explicar? 

Inf_15: La rialla, per exemple, alguna vegada. I no ho explico sempre, eh, i hauria 

d'explicar-ho. Sí, la rialla per exemple, que sembla que a vegades, ara no recordo el 

cas, però algun professor que el mirava i jo veia que s'estava enfadant el professor 

i jo li deia que “tranquil, no, no, això no és”, no? Que simplement que ara està 

incòmode, aquest senyor. I llavors... no verbal, m'has dit. No verbal, bàsicament 

això de la rialla i lo de tocar. 

[43:61] Mirar als ulls, per exemple, això no els hi explico mai i també és veritat que 

potser se senten... perquè sí que és veritat eh, que moltes vegades els hi estàs 

parlant i jo ho trobo una cosa de lo més normal, que no em mirin els ulls, però pot 

ser que els professors també ho interpretin com una cosa de que estan passant, 

no? Sí, és veritat, m'has fet reflexionar. 

15 Tocar [43:33] Però pels professors, és molt difícil, que quan veuen els xinesos, hi ha 

moltes coses que no entenen, per exemple, que ells els toquen molt, i als xinesos 

130


això no els agrada gaire, eh... també, això se'ls hi ha d'explicar. 

3 Petó [35:95] Inf_3: Ostres, ara... No... Un gest que provoqui malentesos?... No... 

I: O un gest que vegis que els xinesos sempre fan i que hagis d'explicar als mestres 

perquè s'entengui millor... 

Inf_3: Segur, eh? Mmmm... no ho sé, ja t'ho diré algun dia. Mira, abans de 

l'entrevista m'anava apuntant: “Veus, això l'hi hauria de dir, a la Mireia... veus, 

això...” I llavors a l'hora de l'entrevista em trobo que no me'n recordo. Bueno, ja 

t'escriuré si em ve al cap. Avui, per exemple, avui, a l'acompanyament d'aquest 

nen: el pare, que ja fa més anys que és aquí i que és un noi com ara jo, de trenta i 

pico, bueno no, gairebé quaranta anys, doncs quan li he presentat a la 

psicopedagoga i la psicopedagoga li ha fet dos petons i el pare... bueno. Llavors, li 

fa en el nen, en el noi, que té quinze anys, i el noi diu “No, no, no, no, no, no, a mi 

no!” I això no m'hi havia trobat cap dia. De fet, una psicopedagoga que faci petons 

als seus alumnes tampoc, eh. I clar, aquesta, sempre ho dic, que en els xinesos, el 

primer dia, doncs no. Que llavors, quan hi ha confiança, ja no passa res... Però, 

bueno, això potser no és la teva pregunta... 

I: No, sí, sí, sí... I tant! 

Inf_3: És que, ostres! La psicopedagoga s'ha quedat estranyada, avui, aquí, i no és 

estrany, això. M'estranya també que no sàpiga que als xinesos el primer dia no 

se'ls hi pot fer petons, i més amb un nen adolescent, petons no! I quan el nen ha 

dit: “No, no, no, no, no...!”, ella ha dit: “Ah, així no?” I s'ha quedat així com “Ah, 

com és? I, aquest nen, que té conflictes, amb els adults?” I ja ha començat amb la 

relació conflictiva amb els adults! I clar, veus? No! Perquè ja m'ha preguntat al final 

de l'entrevista a veure si... bueno, si es relaciona amb nens de la seva edat bé -“Bé, 

no té cap problema.” “I amb els adults, què?” I també em diu: “Ja veig que no em 

mira gaire, ja he vist que en tota l'entrevista no em mira gaire...” Sí que la mirava, 

però clar, estava tota l'estona, així [amb el cap cot, mirant a terra], bastant, amb 

els ulls avall. Potser també, és bastant xinès, això, de mirar avall, que els xinesos no 

et miren directament als ulls. Bueno, n'hi ha que ho saben més, i n'hi ha que no ho 

saben tant i llavors això ho associen a comportaments estranys, i llavors, jo, aquí, 

és quan també estic una mica indefensa, no indefensa, però que encara que hagi 

viscut vuit anys a la Xina, potser necessitaria una mica d'assessorament en algun 

sentit. 

4 Petó [36:110] I: Y... cuando se encuentran los profesores con padres y madres chinos, 

¿cómo se saludan? 

Inf_4: La mano. La mano, siempre y cuando, bueno, pasan los meses, y porque ya 

se acostumbran de verse varias veces, entonces pueden dar dos besos, pero 

suelen ser mamás, ¿eh? Los papás, no. Pero ellas suelen dar dos besos en la 

mejilla. 

2 Números [33:126] Bueno, igual los números: “esto quiere decir seis”... [hace el número seis 

con el pulgar y el meñique, como se hace habitualmente en chino] 

3 Ús del LNV [35:73] Bé com, que els xinesos són tant... si no em defenso amb el llenguatge 

verbal, el no verbal també el faig servir molt. 

3 Emocions [35:89] Bueno, i també hi ha molta emoció, eh, en les entrevistes aquestes. També 

alguna vegada passa que salten les llàgrimes... sí. Home, passa, sobretot, amb les 

mares, sobretot amb les mares, perquè de seguida els hi cau la llàgrima, però són 

coses que a mi també em cau... no? De... que veuen que volen ajudar al seu fill, 

131


que veuen que elles estan aquí, que estan treballant, o que... i com que el fill no ho 

entén, perquè hi ha aquesta diferència generacional, així, entre els adolescents i 

aquestes mares que estan... que pateixen molt les mares, i les nenes i els nens no 

els hi diuen el que passa... Clar, molts nens els que ha passat és que eren molt 

bons estudiants, fins ara els traduïa a un company de classe perquè anaven súper 

bé i de cop la cosa ha canviat i ja no demanen a un company de classe, ja em 

demanen a mi, i la mare s'entera que la nena ja no és com abans, que fa coses 

diferents, i llavors també... bueno, també hi ha algun plor: “Jo ja li dic, jo ho faig tot 

per ella, i mira què em fa...” Hi ha una mica de rebuig, depèn de quina nena, rebuig 

cap als seus pares... i bueno, hi ha una mica d'emocions, diguem-ho així. 

4 Vocàlica [36:108] O cuando el usuario alza la voz, entonces sí, la profesional puede 

malinterpretar que el usuario está cabreado, y yo justamente digo “No, 

simplemente no está cabreado, para nada”. Es que muchas veces se pueden 

malinterpretar cosas así, y los explicamos. 

17 Vocàlica - 

Pocs 

solapaments 

[30:72] Pero con los chinos también es difícil, porque... bueno, por mi cultura, 

¿no? No nos gusta tanto interrumpir a la gente hablando, a mi me cuesta, no 

somos como aquí en España. Entonces, a veces también tengo que 

acostumbrarme, pararles y explicarles. 

1 CRONÈMICA [22:93] Luego lo que ayuda es cambiar tu forma de preguntar, uno es cuando el 

médico pregunta “¿desde cuándo estás así?”, el paciente siempre dice “desde hace 

mucho”; pues le pregunto “tres días, ¿es mucho?, ¿tres semanas?, ¿tres meses?, 

¿diez años?, ¿desde cuándo?”. Entonces dicen “ah, no, no, déjame pensar...”. 

Entonces les sacas la información. Esta es la pregunta más difícil que encuentro. 

Además es una pregunta muy frecuente, que siempre hay que preguntar, “¿desde 

cuándo estás así?”, pero siempre dicen “desde hace mucho”, siempre tienes que 

preguntarlo concretamente, para que sepan lo que estás preguntando. Yo ya lo 

sabía, que desde hace mucho. 

13 Aparença 

física 

12 Cas int. 

telefònica 

[26:61] “Perquè a la Xina hi ha costum de fer això”. Per exemple. O, per exemple, 

els nens, o sigui, els bebès quan neixen van molt abrigats, i els catalans no, i he 

d'explicar perquè. O sigui, una mica, també... 

I: I com ho expliques? 

Inf_13: Dic que és un costum i a vegades també explico la causa, perquè es 

preocupen pel bebè, perquè no es refredi... bueno, no ho sé, bueno. 

[4:65] I: I el fet de no poder veure els gestos i això... també és un obstacle? 

Inf_12: Clar, no saps com reacciona el pacient; si ho ha entès o no ho ha entès bé, 

en l'àmbit de vocabulari més tècnic... Perquè clar, hi ha coses més fàcils que segur 

que les entenen, però hi ha coses més difícils d'explicar en un mateix moment... 

Taula 2.10.2 Percepció dels xinesos 

INF Percepció Extractes 

1 Discrets [22:76] I: Y... ¿cuando les das una mala noticia...? 

Inf._1: Bueno, generalmente se quedan callados, y bueno, se ve, por la cara... 

mmm... quizás hay una... esto si lo quieres llamar una diferencia cultural, 

132

aunque a mi no me guste... 


[22:78] de momento lo llamamos así, una diferencia cultural, por ejemplo en 

una exploración física, los pacientes chinos aguantan mucho. Entonces no 

reaccionan lo suficiente para que el médico sepa que les duele aquí. Esto, yo lo 

sabía, pero hasta que los profesionales catalanas también me lo confirman, o 

sea, ellos también han observado esto, yo no estaba segura, vale. Lo digo 

porque ahora estoy segura. Por ejemplo en los partos, o en ginecología o en las 

citologías, lo que hacen, quitar el DIU y todo esto muy doloroso, y me dicen, los 

ginecólogos y ginecólogas que no se quejan nada, nunca, y antes de un parto, 

tampoco, y entonces, en la exploración física, cuando le dicen: “Esto, aquí, ¿te 

duele?”, dicen “quizás”, “un poquito”, y ¡les duele! Pero luego si el médico no lo 

sabe, que es porque aguanta más el dolor, o sea, cuando duele, cuando te 

pincho, ¿tú cómo reaccionas? O sea, no sé, como “¡Auch!”, no sé qué, pero los 

chinos son bastante, no sé como decirlo... 

[22:79] I: Inexpresivos, ¿quizás? 

Inf._1: No... es como retenerlo y no tan... “Bla, bla bla...” Y entonces, esto, 

tampoco es un problema, vale, que los profesionales al final acaban 

descubriendo lo que pasa. Es una pequeña diferencia. 

4 Discrets [36:95] discretos, no les gusta ser el centro de atención para nada... 

11 Actitud 

respecte la 

mort 

Serens – 

accepten “bé” 

les males 

notícies 

[24:102] Quan els hi dic, com l'altre cop, com la dona aquesta del càncer 

terminal d'estómac; li vaig dir al seu marit, que estava molt malament, que no li 

quedava gaire temps de vida. Doncs l'home, es va quedar pensatiu, sense dir 

res, i no es va queixar de res. O sigui, no es va posar a xasquejar, ni a fotre 

hòsties a la paret, ni res, saps? I era molt racional, era molt racional. No només 

aquest, ja n'he tingut un parell de casos. I comencen a pensar: “Ostres, 

nosaltres, o sigui, jo... confio molt en vosaltres, o sigui, els metges -va dir- jo 

només vull preguntar unes quantes coses. Després, en el cas que es mori la 

meva dona, jo podré portar la seva cendra, el seu cos, a la Xina? I si li passés no 

sé què, jo podré fer...?” Ja estava fent plans! Saps, per després. I els treballadors 

socials van flipar: “Ostres, que racional!”, no? De lo contrari a nosaltres que 

estaríem ja... Són... quan reben notícies, són... ho reben d'una manera molt 

com “vale, és el destí, ho accepto”, saps? “La mort no és cap altra cosa més 

horrible, és una fase més...” És aquesta mentalitat que tenen tan integrada, 

saps, de la mort. 

[24:104] Un cop, una dona, estava esperant a l'habitació un pacient durant més 

de tres hores. Jo vaig anar a l'habitació, a visitar el pacient, i vaig veure que hi 

havia una dona, que estava allà tremolant, saps? I plorant, i li vaig dir: “Què et 

passa?” I em diu: “Que s'han emportat el meu marit ara ja fa tres hores i que no 

sé res d'ell.” I jo, “Joder, dona... tranquil·la, no ploris”. I es veu que el seu home 

tenia un problema de ronyó i ja portava tres hores al quiròfan, i encara li 

faltaven tres més! Però la dona no sabia res. Vaig anar-ho a preguntar a una 

infermera, que “què, sabeu algo? Digueu algo a aquesta senyora que està a punt 

de...” I em van dir: “És que l'estan operant i li volíem intentar de dir que està 

encara al quiròfan i que no es preocupi, que està al quiròfan, no li podem dir res 

més. Si vols anar tu, al quiròfan, a veure què tal està...” I jo vaig pensar, bueno, 

133

9 Serens – 

accepten “bé” 

les males 

notícies 


hi vaig jo personalment, a preguntà'ls-hi. Vaig preguntar on està el quiròfan, vaig 

anar-hi, vaig preguntar, i resulta que l'operació havia sortit més o menys bé, 

però que encara quedaven tres hores. I per aquestes petits detalls li vaig salvar 

de... la dona, que estava a punt de rallar-se de la preocupació, de la por i de tot. 

I era molt silenciosa, saps? No es queixava, estava allà només resant. És allò 

que dius: “És una comunitat totalment diferent de nosaltres!” 

[41:42] I: Com reaccionen amb les notícies? Per exemple, quan esteu en un 

procés, un tràmit, i finalment ja teniu el resultat, com reaccionen? 

Inf_9: Moltes vegades em sorprèn la capacitat que tenen d'acceptar les coses, 

diguéssim, o que ja ho sabien, o que ja s'ho imaginaven. Moltes vegades jo em 

penso que els hi estic dient algo que els hi putejarà, com si diguéssim: “Hòstia, 

no poden fer tal cosa”, però ho accepten ràpid. A vegades fan més preguntes: 

“Hòstia, no podríem fer-ho així?”, però en general les coses les accepten ràpid i 

no insisteixen tampoc molt. Si és així, és així, ja està. 

1 Reservats [22:85] I: Y en el caso de las malas noticias, me has dicho que se quedan 

callados... 

Inf._1: Bueno, se quedan pensativos... o sea, no se van a explotar en ese 

momento. Pero quizás después... 

11 Reservats [24:105] I: Sí, sí. Llavors m'has dit que els veus que no expressen tant els 

sentiments com els altres... 

Inf_11: Sí, sí, no són gaire carinyosos ni expliquen tant els sentiments, millor eh! 

18 Tímids – 

reservats 

16 tímids 

reservats 

tancats 

[31:53] I: Y... en el caso de... cuando les das una mala noticia, una sentencia 

negativa, lo que sea, ¿cuál es su reacción? ¿Muestran el enfado? O más bien... 

¿ lo guardan...? 

Inf_18: Ellos nunca muestran el enfado, son muy británicos en este sentido. Se 

lo guardan y no sé si se van. Muchas veces no lo entienden, o sea, qué sé yo. 

[29:48] I: ¿Qué destacarías de los chinos que inmigran a España? 

Inf_16: Son tímidos. Son reservados y un poco cerrados. 

17 Reservats [30:66] I: Y... bueno, no sé si te has encontrado en esta situación, pero si alguna 

vez les has dado una mala noticia, ¿cuál es su reacción? 

Inf_17: [Piensa un rato] Eh... yo, en este tipo de situación, no tanto. Pero sí que 

sé que mis compañeros, hay gente que trabaja mucho de que hay que avisar de 

que tiene un cáncer, que se está muriendo, que le han retirado la custodia de su 

niño... cosas. Pero en mi caso, no he tenido que avisar de malas noticias... 

I: Así que igual tampoco has podido percibir si se enfadan, si se lo guardan para 

ellos mismos, si lo exteriorizan... 

Inf_17: Los chinos se enfadan muy poco -o sea, así, en un sitio público exterior. 

2 Reservats [33:118] I:Y, ¿se enfadan? 

Inf_2: No, no, no. Los chinos, no. 

19 Poca relació 

amb la gent 

d’aquí 

no comunicació 

[32:81] És que entre ells es relacionen molt, no es comuniquen molt amb el 

món dels espanyols perquè sempre treballen, són súper en si personals, perquè 

tenen un bar i es passen tot el dia allà treballant, és que es passen la vida 

treballant, pel que jo veig! És que mai surten, tampoc no s'integren... Bueno, 

integrar-se sí, però aprenen una mica de castellà i llavors es passen la vida 

treballant, no molesten a cap persona, però tampoc surten, sempre surten els 

134

xinesos que són entre ells amics. 


5 Discrets [37:43] Amb els xinesos fem molt poques reunions tots, perquè és molt difícil, 

bueno, a mi no m'agrada fer-les, perquè penso que com que els xinesos no 

parlen -no es poden defensar, en una reunió en una taula, sempre depenen de 

que estiguis traduint, i algunes que he fet, per part de l'autòcton és “Dile al 

chino que tiene que hacer esto.” I l'autòcton no acaba d'entendre la idea de la 

mediació i es converteix en “Dile que haga esto.” Llavors el xinès acaba dient 

que sí a tot, i mai contesta, mai es queixa de res ni té coses a dir, i penso que és 

una mica caos. 

7 Tímids 

indirectes 

9 Reservats - 

directes 

1 Indirectes - sí 

però no tots 

[39:91] Bueno, sí que se nota que nosotros tenemos un carácter más tímido, 

¿no? O que cuando nosotros queremos comunicar alguna cosa, nosotros lo 

hacemos más desviando, no lo expresamos de manera directa, ¿no? Por 

ejemplo, cuando a nosotros no nos gusta alguna cosa, el caso general es eso, 

¿no?, que no te lo dicen de manera “no me gusta que hagas esto”, si no que te 

lo intentan colar por otros lados. Entonces, si son dos chinos hablando, 

entonces tú ya sabes, qué quieres decirme, sin que yo lo diga. Tú ya sabes que 

quiere decir esto, sin que yo lo diga, qué tienes que cambiar. 

[39:93] Inf_7: Uy, eso ya es más difícil... porque muchas veces tú le dices una 

cosa, o sea los profesores quieren saber una cosa en concreto, y entonces los 

padres se desvían mucho, ¿no? No sé si es porque están pensando en otra cosa 

y a veces le intentas traer de vuelta y a veces es difícil. 

[41:38] I: Val... i, ara, canviant una mica de tema, ja no tant d'interpretació, com 

veus als xinesos que hi ha aquí a Catalunya? Com els veus, entre ells? 

Inf_9: Entre ells? O sigui, entre ells vols dir...? 

I: La relació que tenen entre ells... 

Inf_9: Mmm... bueno... els xinesos... ehm... mmm... per exemple, en alguns 

casos, són cauts, a l'hora d'explicar les seves coses. Moltes vegades 

m'expliquen que em pillen, que prefereixen pillar un traductor espanyol, pel fet 

de mantenir el secret de 保密 [baomi, guardar un secret], per exemple en el 

tema de la reproducció assistida, no volen que ningú ho sàpiga. O en temes 

d'advocats, també... Llavors, són com així... són reservats, a l'hora d'explicar les 

coses. Però jo crec que és normal, que ho faríem nosaltres, també. I... la relació 

entre ells, no ho sé, és aquesta relació així... són bastant directes, a l'hora de dirse 

les coses, encara que no es coneguin, els veig directes. 

[22:84] I: Y, ¿crees que son, o sois, muy indirectos, al hablar? 

Inf._1: Sí, mira, la cosa es así: la mayoría sí que son indirectos, pero esto no 

justifica que cualquier persona lo sea; como la mayoría de personas que 

encuentras tú, vale, no van así. 

[22:87] En China, porque todos son indirectos, se entienden las reglas del juego, 

se sabe si estás a gusto o no, aunque digas que sí. Pero aquí no, y entonces se 

dan cuenta, y van cambiando y entonces no se puede... quizás la gente mayor, 

que no tiene mucho contacto con la sociedad de aquí, entonces, conservan sus 

costumbres, y también es difícil cambiar, no... pero la gente joven y... no se... 

2 Indirectes? [33:123] Porque te dicen lo que les interesa, entonces intentas solucionarlo... es 

una manera de hacer como “yo no entiendo nada de esto” cuando en realidad 

135


ya conocen el problema y entonces intentan solucionarlo por otra vía. 

3 Indirectes [35:91] I: I algun cop has detectat alguna mentida? 

Inf_3: Ostres, és que ara mateix no me'n recordo... No ho sé. No... no. Quina 

mentida em poden haver dit? No... no. Bueno, potser, algunes vegades sí que 

els pares defensen els fills i els volen com protegir, a la vegada... però ara no sé 

què dir-te. Però sí que es veu que els pares protegeixen els fills. Per exemple, 

passa molt això: hi ha aquests... sí que es detecta... no, però no. No, no, perquè 

no són mentides, al final la mare diu la veritat. No ho sé, no... Hi ha el tema 

aquest de: “Ho saps que no ha anat a classe avui el teu fill?” I no ho sé a 

vegades aquí sí és veritat o no és veritat, o si ho saben o no saben... aquí a 

vegades... jo diria que aquí sí que fan servir una manera així de dir-me que 

mmmm.... “Ah, no ha vingut?”, “Ah, no hi era?” Bueno, no ho sé, no em diuen ni 

que sí ni que no i jo aquí sí que diria que... bueno, m'estan dient la veritat? 

Bueno, no ho sé què dir. 

4 Indirectes [36:97] I: Y, ¿es verdad que son muy indirectos? 

Inf_4: Ah, sí, sí, sí. Son súper indirectos. 

I: Porque tú, cuando necesitas que te digan algo, ¿cómo consigues que ten den 

la información? 

Inf_4: Porque por ejemplo casos como... normalmente te piden: ¿cuánto 

ganas?, ¿dónde vives? A ellos les resulta muy difícil decir dónde vives, porque 

temen represalias policiales. 

5 Indirectes – 

ambigus 

[37:104] Sí, són molt ambigus, no? A vegades, no saps ben bé... Bueno, ara no... 

Has d'aprendre com a entendre, a llegir entre línies... Ara no em ve cap 

exemple, però sí, sí que m'hi he trobat. 

[37:105] I: I algun cop t'has trobat amb mentides? 

Inf_5: Ui! Sí. [riu] 

I: I com les has detectat? 

Inf_5: No sé, és que a vegades no sé si són mentides o és això que fan, no? Com 

que et donen la volta i mig enganyen... o... no sé... a veure, exemples... Una 

mentida: “Bueno, perquè segurament sou molts vivint en aquest pis... no?” 

“Noooo! Només som quatre!” -Vinga! 

6 Indirectes [38:78] I llavors, per exemple, sempre diem que sí, perquè en la nostra llengua, 

hi ha poques coses que diguem que no, per no quedar malament, diem que sí, 

encara que sigui contrari, i llavors, si fa no o fa, ja és una altra cosa... I això 

també em passa, a mi, saps? Diu: “[nom], oi que vem quedar tal tal dia i que 

han de tornar, però em van dir que sí, si haguessin de dir que no, ja no...” Vull 

dir que, saps? Havien de dir que no, però diu sí, sí, i després no van venir. Un és, 

que no ho van entendre; i l'altre, diu que sí per respecte. 

8 Indirectes [40:40] I: Penses que són molt indirectes, també, quan parlen? 

Inf_8: Sí. 

I: I tu com aconsegueixes que et donin la informació que estàs buscant? 

Inf_8: Doncs li faig la pregunta, si veig que no em contesta exactament el que li 

estic preguntant, li torno a repetir, i li dono a vegades... el que faig és donar-li 

dues opcions: és així o no és així? Tot i així a vegades costa, que et donin el que 

vols. 

15 Indirectes – [43:57] I: I et costa que et donin la informació a vegades? Allò que van donant 

136

perquè volen voltes sense acabar d'arribar a la resposta...? 

Inf_15: [rient] Sí, sí, però això perquè no volen! 


20 Indirectes [34:65] I: I en alguna ocasió no t’has trobat que els xineso son una mica... 

indirectes? És a dir, que necessites una resposta i ells et parlen d’una altra cosa, 

per exemple... 

Inf_20: Ah, que són indirectes! Sí, i tant que hi ha aquest tipus de situacions. 

I: I n’hi ha molt sovint? 

Inf_20: Els preguntes per “a” i et responen “be”, m’enténs? 

I: Sí, sí, sí! 

Inf_20: Doncs sí, i tant que hi ha aquesta situació. 

I: I què fas en aquests casos? 

Inf_20: Els dic: “Pots contestar directament la pregunta del doctor? És ell qui ha 

de fer preguntes, no tu. Sisplau, contesta-li directament la seva pregunta”. 

16 Indirectes [29:49] I: Y... y cuando te comunicas con ellos, ¿te cuesta que te digan las cosas? 

¿Te cuesta que vayan al grano? 

Inf_16: A veces sí. Sí, sí, sí. Ellos, muchas veces, les dan vueltas para al final decir 

lo que quieren decir. 

17 Indirectes [30:70] I: Y te parece que, en la práctica... se dice que los chinos son muy 

indirectos, que les cuesta mucho llegar a explicar las cosas, que dan muchas 

vueltas... en las mediaciones en las que tú has intervenido, ¿has percibido esto? 

Inf_17: Sí, sí, por ejemplo. A veces los trabajadores sociales, también lo ven. Por 

ejemplo, antes de ayer estaba en un caso de divorcio, y la trabajadora social 

preguntaba: “Entonces, ¿cómo empezó la pelea?” Y, entonces, claro, el otro se 

empezó a enrollar mucho, de como empezó, y te cuenta la historia de lo que 

hizo el niño y no sé qué, no sé cuantos... 

18 Indirectes [31:37] I: ¿Les cuesta ir al grano? 

Inf_18: Eh... es que, supongo que es por la filosofía china, por su modo de ser. 

Yo siempre pongo el mismo ejemplo, ¿no?: “Dime el nombre de tus padres”. O 

sea, por muy mal que hables chino, cómo se llaman tus padres, lo puedes decir 

medianamente bien. Pues no: 





- Lo siento. Pero te han preguntado -y entonces ya uso la tercera 

persona-, él quiere saber el nombre de tus padres. 

Y claro, tú estás esperando, pero al final te digo, “Juan y María”, y claro ¿qué 

hago yo? Para que tú no te aburras -tú eres el policía, por ejemplo. Tú estás 

esperando que yo te diga “Juan y María”, pues yo te traduzco todo lo que dice 

él. Hay otra gente que no, hay otra gente que prefiera insistir hasta que él te 

diga los nombres. Pero ahí cada maestro tiene su librillo, ¿no? Entonces, pues 

yo, ¿qué hago? Él dice que están enterrados en China, pues yo digo: “Están 

enterrados en China”. Hasta que tú eres el que aprietas a él. Yo sólo soy el 

traductor. 

19 indirecció [32:84] I: I creus que són molt indirectes? Que costa molt que et responguin 

realment el que els hi estàs preguntant... 

Inf_19: Ja, sí, això passa sovint. Tal dia, tal hora, què estaves fent? I et comença 

137


a explicar des del matí què estava fent. Perquè sembla com que s'excusen més, 

o sigui, si diu tot... o sigui, si no li deixes explicar tot el que t'està explicant, 

sembla que tingui més culpabilitat, o això, sempre t'expliquen tota una història 

per dir-te al final que no, o que sí. 

19 Indirecció [32:85] És que passa això, perquè estan nerviosos i no saben com contestar, i 

sempre li dic: “El fiscal et pregunta: concretament sí o no?” I llavors et diu una 

frase súper llarga, un context súper llarg, i després et diu sí o no. És que són 

molt curiosos, els xinesos. I que costa, a vegades em diuen: “Intèrpret, què ha 

explicat, al final?” Perquè a vegades estàs cinc minuts explicant, i dius: “És que 

al final ha dit que no.” 

11 Indirectes? [24:106] I: Però... llavors... també es podria aplicar això a dir que són indirectes? 

Que fan una mica de “rodeo”, per dir les coses? 

Inf_11: Sí, a vegades sí. A vegades els hi costa una mica, dir les coses, no? No 

sempre vaig i els hi dic: “Si teniu alguna cosa a dir, digueu-m'ho, així, directe, 

que estem en família”. Saps? Però sí, a vegades els hi costa molt dir les coses a la 

primera i més directes. A vegades per no ferir l'altra persona, l'altra part, saps? 

Però sí, m'hi trobo, a vegades. Amb mi sí que són directes, perquè clar, saben 

que sóc una ajuda per a ells, i que m'han de dir totes les coses. I amb mi són 

bastant directes... però vull dir, fora d'aquest àmbit, els hi costa. Però els 

xinesos, entre els japonesos i els coreans, els xinesos són els més directes, eh! 

Ja t'ho dic jo. Perquè vaig estar un any allà a Corea i... pff! Sí, sí, els japonesos 

són els que MAI pilles el que diuen, mai et diran que no. 

1 col·lectivisme 

vs. 

individualisme 

[22:90] I: ¿Piensas que los chinos son tan colectivistas como se dice, que 

siempre priorizan la armonía del grupo? 

Inf._1: Bueno si este colectivismo se relaciona con el nacionalismo, en casos 

específicos, sí. Puntualmente. Como lo que pasó el año 2008 con la antorcha 

olímpica. Pero en la vida diaria, en la vida real de aquí, esto no existe. Son 

individuales y de colectivismo, quizás hay un lazo más fuerte entre los de 

Qingtian que entre los de Qingtian y del nordeste, de Dongbei, pero en principio 

cada uno son más individuales... Hay muchos conflictos, ¿eh? 

5 col·lectivisme? [37:100] són com més, cada família nuclear, amb les seves històries però no 

són... per exemple, l'any nou xinès aquest passat no es va organitzar res. Si 

s'organitza algo sempre són des d'associacions de Barcelona, molt més 

institucional, però no fan... no tenen com molta vida associativa al carrer. 

7 col·lectivisme [39:98] Inf_7: Sí, yo creo que van con esa idea de que “es china y se pondrá de 

nuestra parte”. Lo que me ha pasado también es que en un colegio se pelearon 

unos niños chinos con unos niños españoles, entonces el castigo sólo lo 

recibieron los niños chinos, porque el que salió herido fue un niño de aquí, un 

chico local. Entonces hubo una reunión con el cap d'estudis y entonces allí los 

padres estaban... que me dijeron: “Es que tú te pones de parte de los 

profesores, y no tendría que ser así, tú eres china, tendrías que estar de parte 

de nosotros” y entonces, allí, claro, sin que el profesor me diga nada, yo me 

defiendo. Aquí es que hay tal hecho y tal otro, han pasado estas cosas y yo no 

me pongo de parte de nadie, simplemente la escuela tenía que tomar unas 

medidas y ha tomado esas medidas. Y los padres allí sí que se enfadaron 

conmigo [se ríe]. 

138


17 Mianzi [30:51] Porque... bueno, ya sabes que para los chinos es muy vergonzoso, 丢脸 

[diu lian; perder la cara] y hay muchos temas que no quieren tratar con otra 

persona. 

[30:52] Yo tengo un usuario que me dice que le hace sentir muy seguro el hecho 

de que yo sea de Taiwán, porque, por ejemplo, también han encontrado 

mediadores en el hospital, y dejaron de ir al hospital por la mediadora, la 

traductora, porque habla, por ahí, con otros mediadores o conocidos. Y 

entonces, dejaron de ir, dejaron de atender el tratamiento, por eso, porque 

priorizan su dignidad antes que su salud. 

4 Mianzi 

Guanxi 

[36:87] a de las ayudas sociales la mayoría no saben... bueno, la mayoría... o no 

saben que existen o les da vergüenza de solicitar, ¿vale? En caso de Pirmi y eso, 

depende de qué familia pues les da vergüenza porque temen que la comunidad 

china se burle de ellos, y bueno, en general la mayoría es que no lo saben y los 

que saben, ya ves, una señora me ha preguntado por algunas ayudas sociales. 

[36:84] Pero también llega un momento que ya todo el mundo trabaja -casi 

todo el mundo trabaja, y claro, no siempre cien por cien, no todo el mundo te 

puede prestar esa ayuda. Y claro, a los chinos les da mucha vergüenza ir 

pidiendo ayuda continuamente a un familiar o a un amigo, entonces llega un 

momento que corta esta petición de ayuda por parte del usuario, porque dice: 

“¡Es que me da ya vergüenza, de pedir que me acompañe al hospital!”. Entonces 

esa ayuda se corta y ellos, pues, prueban suerte, prueban suerte... y claro, en 

muchos servicios públicos hay servicios de mediación y de interpretación, pero 

hay muchos que no hay. Por ejemplo en hospitales, no hay, pero ellos acuden 

igualmente. 

[36:102] También hay chinos -ha habido casos que los chinos desconfían, que a 

la primera vez, una ve y dice que no quería que la profesional o yo estuviese 

presente, porque no quería que su problema saliera de su casa. Entonces piensa 

que tú vas allí y que vas a ir contando la historia de su familia. 

6 Mianzi [38:75] Inf_6: Home, normalment, com que tampoc no són coses gaire 

importants, no?, normalment, cada cas... bueno, hi ha casos que són molt 

normals, ja no és que... Clar, l'educatiu, és per millorar la situació dels nens... 

ara, algo malalties, sí que és això que hem de guardar la informació. Per això, 

nosaltres els xinesos no demanem gaires serveis socials, normalment no vénen, 

només n'hem tingut un, i a més, al final, tampoc no l'han demanat. Perquè en 

xinès és com si fos una cosa molt vergonyosa, sap? 

[38:76] Inf_6: En xinès, és un mateix que s'ha de buscar la vida, si un a de donar 

als altres, és també molt vergonyós, no s'ha de fer així, perquè no vol la gent 

que li doni. Vol dir que si no estan molt molt malament -bueno, si estan molt 

molt malament ja és una altra cosa; però normalment no, saps? És veu com a 

mala imatge. 

139

12 “tots som 

iguals” 

2 col·lectivisme – 

guanxi 

4 Obedients – 

confucionisme 

Obedients – 

confucionisme 


[4:80] I: I... per exemple, tu quan fas d'intèrpret, si algun cop has de donar una 

mala notícia a algú, algú que demana alguna cosa i els hi has de dir que no, o en 

el cas d'aquella família... quina és, la reacció dels xinesos? 

Inf_12: Home, jo crec que com tothom, com totes les races, com totes les 

nacionalitats. 

I: Ho exterioritzen? 

Inf_12: Sí! Sí, sí, sí. Bueno, també depèn de cada persona, cada persona potser 

és diferent, reacciona diferent. Però ho he trobat igual tant a la gent xinesa com 

a la gent d'aquí. 

[4:81] Sí que hi ha aquest perfil més reservat, però potser davant de l'altra 

gent, davant d'altres persones. Potser davant d'espanyols, davant de catalans, 

davant d'altres països, de gent d'altres països, potser no ho expressen tant. Però 

si és la teva... si és amb gent xinesa, jo crec que no hi ha diferències. 

[33:117] y de ahí, cómo mantener a los hijos, cómo tal, cómo... problemas de 

padrón, también, porque entre ellos, eso sí, tienen que pagar, para 

empadronarse. Eso no hay manera, ¿eh? Por más que se les diga: “esto es 

gratuito”, a ellos no les importa que sea lega o ilegal, porque si la única manera 

que tienen que empadronarse es pagando... Es muy raro, porque es una 

dependencia sana y no sana. Porque se ayudan entre ellos pero también se 

putean entre ellos. Dentro de esa etapa así, de supervivencia, también surgen 

negocios dentro de ese mismo mundo. 

[36:93] Inf_4: Mmm... en general... chavales... pues, obedientes, los papás se los 

considera que a partir de los doce años ya pueden colaborar en casa un poco 

[36:94] puntuales, son super puntuales... 

[39:25] porque se ve que la chica le estaba comentando a la profesora o a la 

tutora de que le faltaba tiempo de estudio, porque tenían un negocio familiar y 

entonces la madre, como que es la hija grande, tiene más responsabilidad y 

tiene que cuidar de sus hermanos, y a veces también tiene que ir al negocio que 

tienen, algún día, y no tiene tiempo para estudiar. 

2.11 Problemes, estratègies i tècniques 

Taula 2.11.1 Informants que no tenen dificultats de tipus lingüístic 

INF Extractes 

14 [6:40] Bueno, en el ámbito escolar, de momento nada. Sí, nada. 

16 [29:42] I: Y un poco en el aspecto lingüístico de la traducción, para ti, ¿qué era lo más difícil? 

Palabras específicas, o dialectos... o... 

Inf_16: No, la interpretación no ha sido muy difícil. 

I: ¿No había palabras difíciles? 

Inf_16: No. 

140


19 [32:68] És que com que porto dos anys, més o menys m'és igual. Tant un com l'altre. Reconec 

que el català em costa, perquè si sempre estic fent castellà-xinès, mmmm... a vegades em costa 

de dir coses perquè em desvio a castellà, però si no, tot bé. Perquè de xinès a castellà i de 

castellà a xinès, o sigui, viceversa, ho domino bastant bé, perquè si cada dia estic parlant amb 

ells... Jo crec que si deixo un any la meva feina o una temporada, ja no seria el mateix, perquè 

hauria d'arrencar de zero i això si portes dos anys i tot, veus que cada judici és més o menys el 

mateix, tens més facilitat... és una cosa que aprens des del principi. 

20 [34:52] I: I en l’aspecte lingüístic, per a tu, què és el més difícil? Trobes més difícil traduir del 

català o del castellà al xinès, o traduir del xinès al català o castellà? 

Inf_20: No tinc problemes en la traducció. 

[34:56] I: Doncs sí... I, llavors, quan treballes a l’hospital... suposo que hi deu haver algun nom 

que no saps, per exemple, noms de malalties... 

Inf_20: Però jo, abans, havia treballat en una clínica... 

I: Ah, sí, sí, sí! 

Inf_20: ... per tant, no hi tinc cap problema. 

4 [36:72] También es cierto, como más o menos no salimos de otro mundo nuevo, entonces el 

vocabulario que se utiliza, el lenguaje lingüístico más o menos se mantiene similar, no hay 

mucha dificultad tampoco. 

9 [41:8] però després vaig veure que, bueno, que una vegada que aprens el vocabulari... i sempre 

porto el diccionari, perquè clar, l'altre dia em sortia meningitis... Sempre porto el diccionari, i em 

dóna seguretat, però casi mai el trec. Llavors vaig veure que em podia expressar amb els 

recursos que ja tenia, em podia expressar bé. 

15 [43:31] I: Vale... I llavors, on és per a tu més difícil? El llenguatge? Quins aspectes són els que 

trobes més difícils? 

Inf_15: Per mi? No ho trobo difícil, la veritat. 

Taula 2.11.2 Dificultats de tipus semàntic 

INF Extractes 

13 cat/cast>xinès [26:28] I: I què et costa més, traduir del xinès al català i al castellà, o del català i 

castellà al xinès? 

Inf_13: Jo crec que així de manera oral, em costa més traduir del català al xinès, 

que del xinès al català. Sí. Però és que m'hauria de passar al revés! 

16 cat/cast>xinès [29:43] I: ¿Qué te cuesta más, traducir del chino al español, o del español al 

chino? 

Inf_16: A ver... [piensa un momento]. ¡Del español al chino! [se ríe]. Es que yo, 

no sé si hablo un chino un poco raro... ¡no sé por qué! 

18 cat/cast>xinès [31:49] I: Y ¿qué te cuesta más: traducir del español al chino o del chino al 

español? 

Inf_18: Eh... del español al chino. 

17 cat/cast>xinès [30:53] sí, hay casos en que yo sé en español una palabra, pero que no la sé en 

chino, 

2 cat/cast>xinès [33:103] I: ¿Del catalán o castellano al chino, o al revés? 

141


Inf_2: Es más del catalán o castellano al chino... 

9 cat/cast>xinès [41:29] I: Vale... i ja m'has dit que moltes dificultats són pel tema de la llengua... 

què t'és més difícil per traduir segons quins termes: del català al xinès o del 

xinès al català? 

Inf_9: Del català al xinès. 

12 Referents 

culturals 

13 Referents 

culturals 

15 Referents 

culturals 

[4:53] Ah, consell comarcal... No, en aquest cas diria de l'ajuntament, perquè 

ells no saben quina diferència hi ha entre consell comarcal i ajuntament i llavors 

dic directament 市政府 [shizhengfu, ajuntament] i ja està, perquè sinó després 

es faran més lio, encara. 

[26:33] Inf_13: Ja, perquè, jo, a més a més, o sigui, el sistema polític de la Xina 

tampoc sé gairebé com funciona, no? I això, per exemple, quan parlen... de 

l'ajuntament, encara, bueno, però no sé, quan comencen a dir el casal cívic, el 

consell comarcal... no sé, una llista de noms! I tu no saps com traduir-los! 

Perquè potser a la Xina no existeixen! 

[43:30] Inf_15: Vale, t'explico. Per mi va ser una traducció molt difícil perquè jo 

havia de transmetre als grups de psicopedagogs que aquella noia, bueno, els 

seus pares havien anat a buscar un... un 算命 [suanming, vident], a veure, com 

es diu un 算命 [suanming]...? Ara no... un d'aquests que llegeix... [m'assenyala 

la mà] però, no sé com es diuen... 

I: Ah, sí, un endeví! 

Inf_15: Exacte! Un endeví! I bueno, jo no sé com m'ho vaig fer, per mi va ser 

difícil, perquè el pare em començava a explicar tot el que li havia dit el 算命 

[suanming], totes les seves creences, moltes coses culturals i clar, transmetre'lshi 

-perquè clar, em deien: “Un xaman?”, però no, no era un xaman... I clar, 

intentar transmetre'ls-hi tot això, aquesta part va ser difícil. A més la nena tenia 

molts problemes, també, psicològics, també va ser complicat, haver-li d'explicar 

al pare. I, a part, explicar-li tot el que podia utilitzar aquí, a nivell de serveis 

socials, no?, d'on havia d'anar, del que havia de fer... A més, era un cas que t'hi 

jugues bastant. Però bé, va sortir bé. 

12 Terminologia [4:61] Exacte, de vacunes. I em va començar a disparar els noms de vacunes i 

em vaig quedar paralitzat, i li vaig dir: “No puc fer aquesta feina”, dic: “No puc 

continuar, perquè són vocabularis molt tècnics, molt específics, i si no tens 

prèviament informació sobre això, m'és impossible de fer-ho” 

[4:64] Sí, per mi és molt difícil, perquè si no estàs especialitzat en aquest camp, 

és molt difícil i, a vegades, per telèfon, no ho pots fer tot. Jo crec que algun cas... 

És com això que em dius tu ara, si a Educació han fet només una presencial i les 

altres per telèfon, clar, hi ha casos que per telèfon no pots fer-ho tot. Jo crec que 

és necessari presencial. Per exemple, si... una persona que està hospitalitzada, 

has d'explicar que té això, això, i això; per telèfon és molt difícil. 

13 Terminologia [26:39] Sí... eh... me recordo que era de treball social, també... Era sobre... un 

tema jurídic, també. I, clar, perquè era bastant... jurídic, bastant d'aquell camp, i 

hi ha coses que no em sonen... perquè era bastant... sortia bastant de lleis, que 

si “el BOE no sé què...” i això. I clar, em vaig quedar una mica... perquè era 

bastant com... no podia trobar paraules, i al final, pues havia de preguntar a la 

treballadora social què significava i traduir el significat, perquè potser a més a 

142


més, jo crec que les persones xineses, o sigui, les que necessitaven la 

traducció, tampoc són de nivell... o sigui que hagin rebut una educació tan... 

com diguem, superior. Llavors, si una cosa, tot i que tu saps com es tradueix i 

tradueixes literalment, potser la persona es queda sense entendre-ho, i és millor 

traduir el significat que traduir la paraula. 

1 Terminologia [22:56] , ¿cuáles son las mayores dificultades con que te encuentras? 

Inf._1: Terminología. Todo lo que acaba en -itis. [risas]. 

[22:36] Luego... hay, bueno, hay términos que vienen del latín, que no entiendo, 

pero... en Internet se encuentra todo. Además, en todos los lugares tengo 

conexión a Internet y puedo escribir en chino y está super bien. 

[22:59] Luego hay pacientes que habían hecho pruebas y análisis en China y te 

traen el resultado y allí sale terminología en chino que tampoco me entero de lo 

que es, me suena [se ríe], pero no sé como es. Esto puedes buscarlo en Internet 

y se encuentra, en general. 

2 Terminologia [33:102] I: Y ya más en el aspecto lingüístico, ¿cuáles son las mayores 

dificultades con que te encuentras? 

Inf_2: Palabras muy específicas, muy técnicas. 

4 Terminologia [36:77] No estamos hablando de cosas muy técnicas. Sí en urbanismo, que a 

veces se requiere vocabulario muy específico, yo en el castellano necesito que 

un técnico de urbanismo, que me explique bien, porque muchas veces no se 

entiende tampoco. Y una vez yo capto el mensaje de ellos, yo se lo explico de 

una forma más sencilla hasta que el usuario entienda. Más bien urbanismo que 

otra cosa. 

5 Terminologia [37:86] No tant el contingut que potser dius, bueno, potser sí que s'escapa 

alguna paraula molt tècnica 

6 Terminologia [38:61] Inf_6: Què costa més...? Bueno, en principi, em costava... que hi ha 

símptomes, no?, de malalties, que no me'ls sé tots, però amb el dia a dia els vas 

coneixent i mira, a vegades fem entrevistes i el que no ho sé, sempre ho 

pregunto. Quan acaba de dir-ho, li pregunto quina manera de dir-ho, perquè si 

no ho saps, tampoc no li pots explicar al malalt, què té. 

7 Terminologia [39:63] Sí que me he encontrado a veces con dificultades de que hay, arriba hay 

un colegio que se llama [...], que es un colegio especial, y entonces allí, claro, a 

veces, el lenguaje que se utiliza es diferente: es más bien del ámbito de la 

medicina, o más bien psicológico... y a veces sí que hay dificultades. 

8 Terminologia [40:30] I: En l'aspecte lingüístic, per a tu què és el més difícil? 

Inf_8: El més difícil és que, en segons quins temes, de vegades hi ha un 

vocabulari molt específic i el desconeixes i per tant has d'intentar fer-li... 

explicar-li al xinès el que t'està dient amb altres paraules que tu coneixes, que 

potser és el més complicat. 

9 Terminologia [41:23] I: I em podries explicar un exemple d'un cas especialment difícil que 

t'hagis trobat? 

Inf_9: Per exemple... bueno, en tema jurídic, un... clar, és que és complicat, 

perquè els processos... Hi ha un xinès que li va caure una paret a sobre mentre 

143


estava treballant i va estar a punt de morir, va estar no sé si 200 dies a la UCI, en 

coma, i tal, i llavors ha demanat una indemnització. I el cas aquest, no sé per 

què, resulta que està al jutjat de Granollers, per no sé si l'accident que va ser 

allà. Llavors estan demanant el trasllat aquí, i ja varios processos en marxa. 

Resulta que hi ha un procés obert en un altre lloc, també... bàsicament per 

vocabulari, la dificultat, saps? 

[41:19] Potser pel tema de vocabulari... sí, perquè una malaltia, pots consultar 

el diccionari, i la tens. Però a l'advocat, hi ha com molts... molt vocabulari 

complicat... “instruir”, bueno, aquesta encara. “Sobreseimiento”... eh... bueno, hi 

ha moltíssim vocabulari que a vegades has d'explicar-lo amb altres paraules i 

n'hi ha que jo ni en castellà no sé què volen dir. Aquesta mateixa, 

“sobreseimiento” no sé ni què vol dir, ara mateix. 

11 Terminologia [24:85] I: I en l'aspecte lingüístic, quines són les majors dificultats amb què et 

trobes? 

Inf_11: Oh! Quan els metges comencen a dir termes així súper xungos! Que no 

saps dir ni en català! 

15 Terminologia [43:24] . Una vegada em va sortir la paraula “meningitis” i bueno, perquè me la 

van dir els xinesos, que el seu fill tenia meningitis, i me la van descriure, i llavors 

ja no vaig haver de buscar al diccionari, però sí que és complicat, a vegades, 

coses que et diuen. 

17 Vocabulari [30:53] Inf_17: Lo más difícil es cuando no tienes ese vocabulario, entonces... sí, 

hay casos en que yo sé en español una palabra, pero que no la sé en chino, 

porque nunca he tratado ese ámbito, porque he adquirido este tipo de 

vocabulario aquí, en España, con la mediación. Entonces a veces... me cuesta 

traducirlo en chino. Pero con explicación, lo pueden entender. 

19 Vocabulari 

específic 

[32:69] I: I per exemple, en els casos de terminologia, de paraules molt 

específiques, no tant de l'àmbit jurídic, sinó... jo què sé, algun cop que han dit 

una paraula molt específica... 

Inf_19: Ah sí!!! Per exemple, un cop em van dir: “¿Con qué limpiabas la sangre 

que había ahí? ¿Con el mocho o la mopa?” O algo així, que no em sortia... fregasuelos, 

o trapo... el de esto, ¿cómo se llama? En China tampoco hay... ¿cómo se 

llama? ¿Cuando el suelo está mojado? ¿El mocho, no? 

I: Mocho, sí. 

Inf_19: Pues en China no hay mochos, ¿no? ¡Yo nunca he visto mochos en China! 

I: Cuando yo estuve sí había, pero claro en Pequín... 

Inf_19: Però a la zona rural, el 80% dels xinesos que vivim aquí... I jo vaig dir: 

“Eh? Com dic això?! Com l'hi explico?!” Un drap, amb un pal... algo així. 

I: Ah, vale, vale... però algun cop que no entenguis una paraula que diguin...? 

19 Números [32:52] I: Vale, vale. No, pensava que potser algun número o algo... que a 

vegades poden ser difícils. 

Inf_19: No, no et deixen... i sí, sí, és que un dia, vaig fer un judici mercantil i em 

va costar moltíssim! És que són números tan llargs! Perquè són números de 

compra-venda de pisos, i això dius “Ah! No m'aclareixo, dels números!” 

144


Taula 2.11.3 Estratègies de traducció (problemes semàntics) 

INF Estratègia Extractes 

9 Diccionari [41:32] I: I què fas quan no entens una paraula més tècnica? 

Inf_9: Consulto al diccionari. 

I: I no demanes que t'ho expliquin? 

Inf_9: Bueno clar, sí, sí, si veig que... sí, sí. Però, malalties... aviam, el noms de 

malalties, diguéssim, els consulto i prou. Després si hi ha alguna cosa que... sí, sí, 

evidentment, ara no sé posar cap exemple, però si hi ha alguna cosa que no 

entenc... o sigui, si hi ha una paraula, que jo no entenc però que preveig que la 

person a qui li tradueixo entendrà, no és el cas, eh, però traduir 

“sobreseimiento”, eh... en aquest cas, per exemple, jo preguntaria què vol dir 

“sobreseimiento” a l'advocat; buscaria la paraula xinesa al diccionari i, a part, 

l'hi explicaria, què vol dir. Val? Però... sí, en aquest cas sí. Però potser hi ha altres 

paraules que preveig que l'altra part ja entendrà i llavors ho tradueixo 

directament i si veig que no ho entén doncs... ho pregunto. 

[41:8]però després vaig veure que, bueno, que una vegada que aprens el 

vocabulari... i sempre porto el diccionari, perquè clar, l'altre dia em sortia 

meningitis... Sempre porto el diccionari, i em dona seguretat, però casi mai el 

trec. Llavors vaig veure que em podia expressar amb els recursos que ja tenia, 

em podia expressar bé. 

[41:30-31] I: I què fas quan no entens una paraula més tècnica? 

Inf_9: Consulto al diccionari. 

I: I no demanes que t'ho expliquin? 

Inf_9: Bueno clar, sí, sí, si veig que... sí, sí. Però, malalties... aviam, el noms de 

malalties, diguéssim, els consulto i prou. Després si hi ha alguna cosa que... sí, sí, 

evidentment, ara no sé posar cap exemple, però si hi ha alguna cosa que no 

entenc... o sigui, si hi ha una paraula, que jo no entenc però que preveig que la 

person a qui li tradueixo entendrà, no és el cas, eh, però traduir 

“sobreseimiento”, eh... en aquest cas, per exemple, jo preguntaria què vol dir 

“sobreseimiento” a l'advocat; buscaria la paraula xinesa al diccionari i, a part, 

l'hi explicaria, què vol dir. Val? Però... sí, en aquest cas sí. Però potser hi ha altres 

paraules que preveig que l'altra part ja entendrà i llavors ho tradueixo 

directament i si veig que no ho entén doncs... ho pregunto. 

15 Diccionari [43:43] erò en el cas que no sàpigues alguna paraula, què fas? 

Inf_15: Si no sé una paraula? Vale, m'ha passat en temes mèdics. En temes 

d'escoles, la veritat, busco sinònims, si no en sé, i alguna vegada crec que vaig 

buscar alguna vegada, però... 

I: Portes sempre diccionari? 

Inf_15: Sempre, sempre. Sí, sí. Un electrònic, porto a vegades, i un altre. 

[43:45] I: I llavors, a l'hospital, què feies? 

Inf_15: A l'hospital, en principi, buscava al diccionari. Però... no vaig tenir 

problemes així, coses que no entengués... Perquè si no entenc algo, tant per 

part dels metges com per part de les infermeres segons el cas, els intento que 

m'expliquin -els hi dic: “Bueno, això, a què et refereixes?” o... ja està. Però sí, o 

145

6 Diccionari – 

internet 

1 Internet 

google – 

Universal 

doctor project 

13 Internet – 

fòrum de 

traducció 

wikipèdia 

3 Internet – 

Gencat 


sigui, bàsicament, m'estic enrollant com una persiana, bàsicament busco al 

diccionari. 

[38:65] I: I, quan no saps una paraula, la preguntes? 

Inf_6: Sí, sí... 

I: I a vegades la busques per internet, per exemple? 

Inf_6: Sí, sí. O si no, també, al principi portava diccionari també. Bueno, ara més 

o menys, ja... saps? 

[22:36] Luego... hay, bueno, hay términos que vienen del latín, que no entiendo, 

pero... en Internet se encuentra todo. Además, en todos los lugares tengo 

conexión a Internet y puedo escribir en chino y está super bien. 

[22:62] ¿tú también los consultas para saber cómo se han traducido términos y 

para decirlo igual como sale en los documentos escritos? 

Inf._1: Hay un programa, yo veo, en el CAP Salut, no sé, me parece que es sólo 

en Catalunya, hay un programa de... ¿cómo se llama?... “Salut en nou idiomes”. 

Pues es un sistema que está, allí, traducido todo a nueve idiomas, incluido el 

castellano, que salen cada paso de lo que pasa en una consulta: “¿Le duele 

aquí? ¿Allí?” o si no, vas al paso siguiente. Allí sale bastante terminología. Está 

bien, lo que pasa es que tienes que buscar el sitio. En el momento de buscar 

terminología lo más rápido es el Google. 

[22:59] Esto puedes buscarlo en Internet y se encuentra, en general. 

[26:46] fI l'Internet també ajuda bastant. Per exemple, jo sempre vaig a un 

fòrum, que és un fòrum d'espanyol, que hi ha molts intèrprets, i això, i també va 

bé per intercanviar experiències, i una mica d'això. I també ajuda bastant. 

[26:47] Inf_13: No ho sé, per exemple, Internet que sí que ho utilitzo bastant. 

No ho sé, perquè a vegades, potser quan vas a una entrevista hi trobes paraules 

que no saps què signifiquen, has de buscar una alternativa per dir-ho però 

penses que “això, ostres, ho he de saber” i llavors quan arribo a casa busco al 

significat. Per exemple, la Wikipèdia, serveix molt bé! Perquè hi ha moltes 

categories, que llavors quan ho poses, et surt directament la traducció! I això 

sempre ho faig servir, perquè està molt bé! [riu] 

[35:78] I: I per noms d'aquests d'oficines, com el padró, com ho tradueixes? Per 

exemple, el llibre de família? Ho deixes en català i després ho tradueixes? 

Inf_3: No, no, jo sempre ho tradueixo. Però com que el llibre de família gairebé 

no l'haig de dir mai perquè no en tenen... Si no, sí que dic “llibre de família” 

-libro de familia o llibre de família, perquè són molt pocs els que el tenen, i ja 

saben què és, perquè és en castellà. Lo altre... sí que busco, pàgines que estiguin 

traduïdes, del Gencat, i d'altres, són les que he anat fent servir, i ja estan 

acostumats al meu xinès. Els pregunto: i això com ho dieu? I ells m'ho diuen. 

15 Glossari propi [43:46] I: I... tema, per exemple, de referents culturals? Tant si són costums, com 

noms d'associacions, o noms de llocs... 

Inf_15: Intento portar una llista d'associacions que hi ha -no sé si et refereixes a 

això. Perquè moltes vegades m'han demanat, en tema de professors: “Escolta, 

aquesta alumna està molt tancada en si mateixa, no coneixes alguna associació 

que pugui ajudar-la?” Llavors porto una llista i per part dels xinesos també, 

146


porto una llista.... Doncs això. Et refereixes a això, bàsicament? 

1 Preguntar [22:57] I: Normal... y... cuando no sabes una palabra, ¿qué haces? 

Inf._1: Generalmente el médico te la explica. El médico explica muy bien de qué 

se trata y luego tú ya sabes también. 

13 Preguntar – 

traducció de 

significat 

no podia trobar paraules, i al final, pues havia de preguntar a la treballadora 

social què significava i traduir el significat, perquè potser a més a més, jo crec 

que les persones xineses, o sigui, les que necessitaven la traducció, tampoc 

són de nivell... o sigui que hagin rebut una educació tan... com diguem, 

superior. Llavors, si una cosa, tot i que tu saps com es tradueix i tradueixes 

literalment, potser la persona es queda sense entendre-ho, i és millor traduir el 

significat que traduir la paraula. 

17 Preguntar [30:56] I: Y... cuando no sabes, por ejemplo, un término jurídico, o sanitario, que 

no conoces, ¿qué haces, cuando no entiendes una palabra? 

Inf_17: Pregunto. Hay que preguntar... Bueno, ellos también entienden que no 

es que lo sepas todo; si hay un tema concreto del ámbito sanitario, lo pregunto 

al trabajador social, me lo explican y entonces lo digo en chino, la descripción, y 

ellos, como son sus enfermedades, ellos ya saben de qué estás hablando. 

5 Preguntar [37:89] I: I quan són casos de terminologia molt específica o de paraules molt 

especialitzades, què fas si no les enténs? 

Inf_5: Pregunto al xinès, eh, directament. Moltes vegades, si diuen algo que no 

entenc els hi dic: “Ui, no t'entenc, com? Repeteix-m'ho; això, què vol dir?” Sí. 

6 Preguntar [38:61] Inf_6: Què costa més...? Bueno, en principi, em costava... que hi ha 

símptomes, no?, de malalties, que no me'ls sé tots, però amb el dia a dia els vas 

coneixent i mira, a vegades fem entrevistes i el que no ho sé, sempre ho 

pregunto. Quan acaba de dir-ho, li pregunto quina manera de dir-ho, perquè si 

no ho saps, tampoc no li pots explicar al malalt, què té. 

7 Preguntar [39:37] I: Y ¿qué haces en estos casos, cuando no sabes alguna palabra? 

Inf_7: Pues primero lo pregunto a la profesora y entiendo la palabra y luego 

también intento explicársela en chino. A veces si no puedo traducir literalmente 

pues se lo explico, de qué se trata. 

11 Preguntar + 

adaptació 

registre usuaris 

18 Preguntar – 

omissió/ 

adaptació 

[24:86] I: I què fas en aquests casos? 

Inf_11: Jo li pregunto què és. Li pregunto: “Perdona?” I el metge m'explica què 

és. I en xinès no ho sé dir, en termes mèdics, tampoc. No, no fa falta. Perquè, la 

veritat, ni tan sols els xinesos ho saben. I llavors els explico en termes molt molt 

planers, lo que és, i molt visual, i llavors ja ho saben. Si cal, que el metge li faci 

dibuixos, perquè ho entengui. 

[31:47] Y en el caso de terminología especializada, si hay una palabra que 

desconoces, ¿qué haces? Ahora ya llevas tiempo y seguramente ya te has 

acostumbrado al lenguaje jurídico, pero al principio, ¿qué hacías? 

¿Preguntabas? 

Inf_18: Sí, preguntaba, pero ya te digo... por ejemplo, hay abogados que les 

gustan los latinazos, y entonces empiezan a usar frases en latín, y yo no se lo 

traduzco. Antes trataba de decir: “Hombre, por aquello de yo soy traductor y me 

he documentado” y si decían “ergo...” no sé, yo trataba de buscar aquello, cómo 

decirlo en chino. Ahora ya lo corto y él se imagina que yo lo traduzco, pero al 

chino ni se lo digo. Porque ¿para qué? O sea... no. 

147

3 Llenguatge no 

verbal 


[35:73] Bé com, que els xinesos són tant... si no em defenso amb el llenguatge 

verbal, el no verbal també el faig servir molt. 

2.11.4 Tècniques de traducció (problemes semàntics) 

INF Tipus Extractes 

11 Original + 

traducció o 

descripció 

13 Original + 

traducció 

15 Original + 

traducció 

9 Original + 

traducció 

20 Traducció + 

original 

2 Original + 


[24:87] Inf_11: Quant a aquests puestos? Ah, no! És molt important dir-ho en la 

versió original! En castellà o en la versió original, perquè estem aquí a Espanya i 

no ho trobaràs, això, en xinès. Jo sempre els hi dic o els hi apunto “serveis 

socials, 社会福利” [shehui fuli], vale? OAC, què és? Oficina d'Atenció al... Que 

s'aprenguin aquestes paraules, i després els hi tradueixo o, si no sé dir-ho en 

xinès, els hi explico què és. I moltes vegades ells m'ajuden a dir-ho: “Ah, mira, és 

això, és allò...” Saps? Sí, sí. Però el més important de tot és que sàpiguen com 

dir-ho en castellà. 

[26:35] I: I llavors, quan estàs parlant d'aquests llocs, ho dius també en català, 

perquè els hi soni? 

Inf_13: A vegades ho explico en xinès i després ho dic en català, o al revés, ho 

dic primer en català i després ho repeteixo en xinès. 

[43:49] Vale, doncs allà hi ha el nom de moltes associacions, i jo les traduïa i 

llavors els hi deia -els hi dic en català. I si els hi haig d'apuntar adreces, els hi 

escric en català, el nom del centre, perquè puguin veure-ho escrit, i en 

majúscula, perquè la lletra lligada no la saben, i això, bàsicament això. Primer els 

hi dic el nom en xinès, em preparo la traducció, i després els hi dic això, val? 

[41:33] Si has de dir a algú que vagi a l'oficina d'atenció ciutadana, els hi deixes 

en català i tradueixes el nom? Com ho fas? 

Inf_9: Sí, jo crec que en aquests casos sí: estan a Catalunya i per tant, han de 

saber el nom en català, perquè al cartell posarà... o a Internet, o al carrer, per 

saber com preguntar “¿Dónde está tal?”. Han de saber-ho en català. Però si no 

sé el nom, els hi explico: “és un organisme del govern per fer tal”, si no sé el nom 

exacte, m'ho faig venir... o sigui, sempre tinc recursos per explicar quina funció 

té aquest lloc. 

[34:108] I: I si, per exemple, has de dir a algú que vagi a la “oficina de atención 

ciudadana”, com ho dius? 

Inf_20: “Crec que has d’anar a l’oficina d’atenció als ciutadans” i després els dic 

el nom en castellà, perquè quan hem fet sessions d’acollida, hem donat llibrets 

amb adreces, i també amb informació d’altres serveis que tenim. Per què? 

Perquè si ho saben, ja n’hi ha prou, perquè tinguin recursos. 

[36:78] I: Y en el caso de referentes culturales, como nombres de instituciones, 

o fiestas de aquí, o costumbres... ¿qué haces? ¿Lo traduces o lo dejas en 

castellano y explicas qué es? 

Inf_4: Yo lo dejo en castellano y explico lo que es. Normalmente siempre 

hacemos... siempre hacemos de esa forma. Porque yo creo que muchas veces, 

aunque tú lo traduzcas, la gente no lo entiende. O, para poner un ejemplo más 

sencillo: castellano, yo si pudiera hacer, yo siempre lo pongo xibanyayu. Porque 

si pones castellano algunos chinos no lo entienden. Catalán, sí. Pero castellano y 

148

5 Original + 


7 Original + 


9 Traducció + 



español, alguna gente se confunde. Y para que se entienda mejor, para que no 

se confundan, de una forma más sencilla, es poner xibanyayu. 

[36:79] I: Y en el caso de referentes culturales, como nombres de instituciones, 

o fiestas de aquí, o costumbres... ¿qué haces? ¿Lo traduces o lo dejas en 

castellano y explicas qué es? 

Inf_4: Yo lo dejo en castellano y explico lo que es. Normalmente siempre 

hacemos... siempre hacemos de esa forma. Porque yo creo que muchas veces, 

aunque tú lo traduzcas, la gente no lo entiende. O, para poner un ejemplo más 

sencillo: castellano, yo si pudiera hacer, yo siempre lo pongo xibanyayu. Porque 

si pones castellano algunos chinos no lo entienden. Catalán, sí. Pero castellano y 

español, alguna gente se confunde. Y para que se entienda mejor, para que no 

se confundan, de una forma más sencilla, es poner xibanyayu. 

[37:93] I: I, per exemple, noms de llocs? Si has d'enviar algú, per exemple, a un 

hospital? Per exemple, el Sant Esperit? 

Inf_5: Sí, dic el nom... però moltes vegades és: “El Espíritu Santo. Saps aquell 

hospital que hi ha allà, pujant a la muntanya...?” “Ah, sí!” “Doncs aquell 

hospital.” 

I: O sigui que dius el nom i llavors... 

Inf_5: Sí, com que la majoria de vegades no saben on és, pues llavors és: 

“l'hospital gran, que està pujant...” i llavors normalment ja ho associen. 

[39:69] ¿cómo traducirías Castanyada al chino? 

Inf_7: Bueno yo diría... yo primero diría que se celebra la Castanyada y luego le 

explico que es una fiesta donde hay castañas... ¿no? Y eso, que los niños tienen 

que traer castañas a la escuela. A mí no me gusta... hay cosas que... aunque yo 

sea una traductora, hay cosas que si lo puedes mantener, en su idioma original... 

no sé, Castanyada yo no lo he traducido nunca al chino. ¡Y tampoco sé cómo se 

diría al chino! 

[41:31] Després si hi ha alguna cosa que... sí, sí, evidentment, ara no sé posar 

cap exemple, però si hi ha alguna cosa que no entenc... o sigui, si hi ha una 

paraula, que jo no entenc però que preveig que la person a qui li tradueixo 

entendrà, no és el cas, eh, però traduir “sobreseimiento”, eh... en aquest cas, 

per exemple, jo preguntaria què vol dir “sobreseimiento” a l'advocat; buscaria la 

paraula xinesa al diccionari i, a part, l'hi explicaria, què vol dir. Val? Però... sí, en 

aquest cas sí. Però potser hi ha altres paraules que preveig que l'altra part ja 

entendrà i llavors ho tradueixo directament i si veig que no ho entén doncs... ho 

pregunto. 

12 Generalització [4:59] Sí, per exemple, coses com el consell comarcal, que gairebé no saps com 

explicar-ho, que si no és molt important, dius “ajuntament” i ja està. 

13 Generalització [26:32] I: I com dius consell comarcal en xinès? 

Inf_13: Ui, no, no he trobat la traducció! [riu] No ho sé. 

I: I com ho expliques, doncs? 

Inf_13: No ho sé, dic que sóc de l'ajuntament, o que m'ha demanat el col·legi, o 

l'hospital... 

14 Generalització [6:33] I: ¿Cómo traduces consejo en chino? 

149

1 Adaptació – 

ampliació 

11 Adaptació 

registre usuari 


Inf_14: ¿El qué? 

I: El consejo comarcal, en chino, ¿cómo lo traduces? 

Inf_14: Ah, bueno... digo 市政府 [shizhengfu, ayuntamiento] 

[6:41] ¿Lo dejas también en castellano, para que le suene el nombre...? 

Inf_14: No, no, siempre traduzco todo. Bueno, siempre intento traducir todo. 

[22:60] I: Y cuando tienes que traducir referentes culturales, por ejemplo, 

nombres de sitios de Catalunya, como la Oficina de Atención al Ciudadano, o 

nombres de sitios, ¿qué haces? 

Inf._1: Utilizo el referente que utilizan ellos, porque si no, no se enteran. Por 

ejemplo, el Hospital Espíritu Santo, que es muy difícil y más en catalán, Esperit 

Sant y que no... no saben, si les digo, en el ambulatorio de Fondo que “esto lo 

tienes que hacer en el Espíritu Santo”, no se enterará, pero le digo cojan el 

autobús 801 que bajen al final y que allí está el hospital. Esto es una manera. 

Otro es decir que es el hospital con el símbolo de una paloma. 

[24:86] I: I què fas en aquests casos? 

Inf_11: Jo li pregunto què és. Li pregunto: “Perdona?” I el metge m'explica què 

és. I en xinès no ho sé dir, en termes mèdics, tampoc. No, no fa falta. Perquè, la 

veritat, ni tan sols els xinesos ho saben. I llavors els explico en termes molt molt 

planers, lo que és, i molt visual, i llavors ja ho saben. Si cal, que el metge li faci 

dibuixos, perquè ho entengui. 

5 Generalització [37:91] I: I quan has de traduir, per exemple, referents de la nostra cultura, ja 

siguin festes, noms de llocs... què fas? Per exemple, la castanyada... com ho 

diries? 

Inf_5: Uh! Diria: “Aquesta festa tradicional, d'aquí.” Com... saps? Si no ho 

entenen, diria que és una festa... 

[37:92] I: I llavors expliques què es fa a la festa...? 

Inf_5: Sí fos necessari sí, si no, no. O sigui, si és necessari explicar-ho per algun 

tema, sí, però si no és necessari, no ho explico. 

2 Descripció [33:108] I: Y por ejemplo, con el nombre de instituciones o lugares muy 

específicos como la OIAC, ¿qué haces para traducirlo? 

Inf_2: Explico, es un servicio de información y de atención a la gente que está 

viviendo en Santa Coloma... 

3 Descripció [35:75] I: I... quan et trobes alguna paraula que no saps, algun referent cultural o 

alguna cosa de llenguatge especialitzat, què fas? 

Inf_3: Sí, ah... 我现在不知道怎么说,但是我会给你说, 或者... [wo xianzai bu 

zhidao zenme shuo, danshi wo hui gei ni shuo, huozhe..., ara no sé com explicart'ho, 

però t'ho diré així, o...], o si no, faig una explicació de la cosa. 

6 Descripció [38:66] I: Digue-m'ho en xinès, si vols. Com diries centre cívic? 

Inf_6: Com un centre que poden donar informació... 

I: Fas una explicació... 

Inf_6: Sí, del lloc. 

7 Descripció [39:37] Inf_7: Pues primero lo pregunto a la profesora y entiendo la palabra y 

luego también intento explicársela en chino. A veces si no puedo traducir 

literalmente pues se lo explico, de qué se trata. 

150


8 Descripció [40:31] I en el cas de referents culturals? No sé s'hi t'has trobat que hagis 

d'explicar coses molt pròpies de la nostra cultura, o noms de llocs, de tradicions, 

de festes... 

Inf_8: Eh... m'hi he trobat... molt poc, la veritat. I si algun cop m'hi ha trobat, ja 

sigui treballant d'intèrpret o en un altre lloc, ho explico i ja està. 

[40:32] I: I deixes el nom en català, per exemple, perquè tinguin el referent? O 

ho tradueixes tot...? Per exemple, si haguessis d'explicar la Castanyada? Els hi 

deixaries el nom en català? 

Inf_8: De fet, no els hi diria el nom. Els hi explicaria que és una festa, i això. 

19 Descripció [32:70] I: Ah, vale, vale... però algun cop que no entenguis una paraula que 

diguin...? 

Inf_19: Bueno, sinònims. O una explicació. Això del mocho, que em vaig trobar 

que a la Xina no n'hi havia, perquè era zona rural i em va costar d'explicar-li què 

era el mocho. 

13 Traducció de 

significat 

19 Creació 

discursiva 

15 Creació 

discursiva 

16 Creació 

discursiva 

7 Creació 

discursiva? 

6 Equivalent 

establert 

[26:40] no podia trobar paraules, i al final, pues havia de preguntar a la 

treballadora social què significava i traduir el significat, 

[32:32] Inf_19: I has de fer una traducció... del que interpretis! Dius: “La frase... 

suposo que és això!” 

[43:49] Però a vegades... el Consell Comarcal, em costava molt eh! “Consell 

Comarcal del [comarca]”, com ho traduïa? Deia algo així com... com un tema 

d'educació, perquè m'entenguessin. Perquè “Consell Comarcal” ni tu ni jo ho 

entenem, què és, exactament. Sí, sí, a vegades buscava sinònims. 

[29:28] Es que como Consell Comarcal es muy difícil de transmitir, quería ver 

cómo lo decías... 

Inf_16: ¡Exacto! Yo traduzco más como “trabajadora del servicio social”. 

[39:92] I: Y en estos casos, cuando un padre o una madre está hablando así de 

una manera muy indirecta pero que tú entiendes lo que quiere decir, ¿qué 

haces? ¿Traduces lo que ha dicho? O ¿traduces lo que tú has entendido? 

Inf_7: ¡Traduzco los dos! [se ríe] 

I: Los dos... 

Inf_7: Sí, sí. Hago un añadido: primero traduzco lo que la madre me acaba de 

decir y luego hago un añadido. 

[38:66] I: I per exemple, les festes catalanes? Com les tradueixes: que si la 

Castanyada, que si Sant Jordi... 

Inf_6: Ah, amb la gent xinesa? Doncs per cert que vaig tenir un diccionari traduït 

en català i en castellà i allà hi explicava què és la Setmana Santa, que és 复活节 

(fuhuojie), o Sant Jordi, que és 情人节 (qingren jie, literalment, la festa dels 

enamorats), o saps? cosetes d'aquestes, Sant Joan... 

I: I allò et servia per explicar-ho tu? 

Inf_6: Sí, també. I és que a vegades participen també en la Castanyada, perquè 

si arriba el nen i... això, que han de trucar a la família, el dia de la Castanyada, 

per dir que han de portar castanyes i així. 

7 Equivalent [39:70] I: Vale, lo dejas en catalán. Y... ¿los nombres de sitios? ¿Qué haces? Por 

151


ejemplo, si tienes que decir a alguien: “Para pedir esta beca, tienes que ir a...” 

Inf_7: Eso sí, eso sí. Si para pedir esta beca tienes que ir al ayuntamiento, el 

ayuntamiento sí que lo tienes que traducir. Si es a la oficina -al servei d'educació, 

se lo traduces. 

13 Reformulació [26:27] I: I què fas en aquests casos? 

Inf_13: Ho intento explicar d'una altra manera o dic que m'ho repeteixin, a 

veure si puc explicar-ho d'una altra manera, no? Si no, clar... si et quedes amb 

blanc amb les paraules, has d'intentar buscar una altra sortida. 

[26:34] I: I llavors, tu busques...? 

Inf_13: Sinònims, o sigui, si no, expliques la funció: aquí fa això, i has d'anar allà 

per demanar no sé què. 

15 Reformulació [43:43] erò en el cas que no sàpigues alguna paraula, què fas? 

Inf_15: Si no sé una paraula? Vale, m'ha passat en temes mèdics. En temes 

d'escoles, la veritat, busco sinònims, si no en sé, i alguna vegada crec que vaig 

buscar alguna vegada, però... 

I: Portes sempre diccionari? 

Inf_15: Sempre, sempre. Sí, sí. Un electrònic, porto a vegades, i un altre. 

Taula 2.11.5 Problemes de traducció (pragmàtica) 

INF Extractes 

13 Traducció – 

expressió 


expressió (salut 

mental) 

[26:26] I: I quins àmbits trobes que són més difícils? Potser t'hi sents còmoda 

però trobes que són difícils... 

Inf_13: Ja... però, no sé, jo crec que, a vegades, a part de que no tinc la formació 

professional, hi ha un moment en què saps que xinès i castellà són tan 

diferents... O sigui, tu dius una expressió i tu l'entens perfectament què vol dir, 

però et quedes en blanc, no? I dius: “Ostres, i això com ho tradueixo?!” 

[26:29] I: Però és que potser són coses que no saps com dir-les en xinès... 

Inf_13: No sé, perquè, o sigui, com que el xinès és la meva llengua materna, 

no?, independentment de la manera que em diguin, sempre ho entenc 

perfectament i sempre puc buscar alternativa per dir-ho, no? Però en canvi, a 

vegades hi ha expressions, o sigui, en català o en castellà, que a vegades tu et 

quedes: “Però, això, com ho tradueixo en xinès?!”, no? Conec millor el xinès que 

el català... no? Però trobo... trobo que em falta vocabulari! No sé, és una cosa 

estranya! [riem] 

[35:63] Casi bé fa setze anys i tots els altres nens són més petits que ell... i 

llavors ha anat a salut mental, i la psicòloga... aquí també és difícil, aquí és difícil 

per mi, perquè em diu “Vés tu, a la psicòloga”. I jo, allà, faig de mediadora però 

més aviat traductora amb el pacient, i una psicòloga, però clar, a mi aquí ja em 

costa, perquè la psicòloga llavors analitza el que pot, però per problemes de 

llengua, saps? No pot analitzar la part lingüística o la intel·ligència lingüística que 

tingui aquest nen, i llavors l'anàlisi queda limitat. 

[35:70] I: Pel tema del dialecte, ho dius? 

152

Terminologia – 

pragmàtica 

18 Pragmàtica – 

adaptar-se al 

nivell de l’usuari 


expressió – 

pragmàtica 


Inf_3: No, pel dialecte no, pel xinès. Hi ha temes, que... psicòlegs i 

maltractaments, són temes delicats, sempre em fa... sempre tinc por de no 

arribar-hi, de no poder fer-ho com cal. Però bueno, ja ens anem entenent. 

[35:72] I: I abans em deies això de la llengua, que a vegades tens la sensació... 

en temes delicats... 

Inf_3: Sí no clar, és que per exemple, anorèxia. És que m'han sortit casos aquí... 

Jo dient: “Em sembla que la seva filla té anorèxia” i l'altre “Ha, ha, ha!, no home 

no!”. Hi ha temes d'anorèxia, temes de logopeda, també, de parla... [La truquen 

al mòbil. Parem un moment]. 

I: Això que em deies de la llengua... potser més que vocabulari, doncs, la 

dificultat seria més saber com dir-ho? 

Inf_3: Sí... bueno, i el vocabulari també eh? Perquè, clar, depèn de quin tema, la 

dificultat també és el vocabulari... no et pensis. Sí, saber com enfocar-ho... 

Sobretot, això, el dia aquest de l'anorèxia... clar, era la meva primera vegada, el 

dia que vaig haver de dir a un xinès, que havia d'anar al psicòleg, a veure si tenia 

una depressió o si és que no era una depressió, l'escola també dubtava si és que 

aquest nen no era una mica curtet, perquè no arribava, perquè no avançava 

com els altres, vaja, que no... i clar, aquestes coses, doncs... Amb les meves 

cares i amb el d'allò. Bé com, que els xinesos són tant... si no em defenso amb el 

llenguatge verbal, el no verbal també el faig servir molt. 

[31:8] I: ¿Te has ido documentando tú mismo...? 

Inf_18: Sí, las palabras... También, una cosa es como se dice, qué sé yo, juzgado 

de instrucción o denuncia, y otra es explicársela a una persona que no tiene el 

suficiente nivel cultural para entender qué cosa es eso, o dónde está o qué le 

puede pasar... no sé. 

[31:9] I: Y, entonces, ¿qué haces en esos casos? 

Inf_18: Lo típico es, por ejemplo, leerle los derechos al acusado. ¿Qué haces 

explicándole a un... campesino, que no sabe, que a duras penas sabes escribir su 

nombre en chino, qué tú haces explicándole los derechos constitucionales? Es 

un poco... Y más a una persona que se encuentra en una situación de estrés, 

digamos, decirle: “De acuerdo con la ley tal, de...” no sé, lo volveríamos más 

loco todavía, ¿no? Suponiendo que sea el bueno, entre comillas, ¿no? Porque 

también hay gente que ha cometido un delito que es una tontería... no sé. 

I: Ya... Y, entonces, cuando tienes que leer los derechos, ¿qué haces? 

Inf_18: Una interpretación, entre comillas. O sea... 

I: Es decir, ¿lo adaptas un poco al nivel cultural del otro? 

Inf_18: Claro. 

[37:84-5] I: Ja parlant més del tema lingüístic, quan estàs traduint del xinès al 

català o del català al xinès, quines són les majors dificultats amb què et trobes 

pel que fa a la llengua? 

Inf_5: Buf! [riu] Hi ha vegades que moltes! A vegades és transmetre el que 

realment... o sigui, com realment se sent la persona amb qui estàs parlant. 

A vegades quan sents un xinès parlar amb xinès saps si està sent maleducat, o si 

intenta ferir a l'altre, o... no? Transmetre aquest tipus d'informació és el més 

difícil moltes vegades. 

153


[37:87] Però que a vegades és això: transmetre ben bé, si està mostrant 

preocupació, o... no? Perquè potser està dient: “Clar, és que l'altre dia, ja sé que 

el meu fill no va a l'escola, ja li vaig fotre una pallissa, perquè no va a l'escola!” O 

sigui transmetre que ell està dient que li va pegar, que realment es pensa que és 

l'únic que pot fer... no? A vegades aquest tipus de... transmetre aquesta 

informació és més difícil. I després, clar, sempre has de fer la coletilla de “No, 

dice que le pegó a su hijo pero en realidad lo dice pensando que es lo único que 

puede hacer” [riu]. Ho deu dir pensant que està bé que ho faci, quan en 

realitat... bueno, aquest tipus de... 

7 Pragmàtica [39:19] I: ¿Qué te gustaría que tuviera, este curso? ¿Qué tipo de contenidos, de 

asignaturas? 

Inf_7: ¿Qué asignaturas? Pues sobre todo yo creo que sería importante una 

asignatura que nos enseñara qué es la comunicación, cómo tienes que 

comunicarte. A veces... no sé, la formas... depende de como comunicas las 

cosas, cambian mucho. Yo creo que si hay un curso de estos, me gustaría que 

me reforzara más en eso. Que me ayude a esto. 

19 Pragmàtica [32:55] I: O sigui que potser són el tipus de casos que són més difícils, no, per a 

tu? 

Inf_19: Sí, de traduir i tot... perquè sempre els advocats pregunten una cosa i la 

tornen a preguntar mil vegades, fins que et confonen, i llavors, clar, és que 

arribes a un punt que estàs tan cansat que no saps ni què han preguntat. És que 

fan tantes preguntes! “¿Cuántos disparos has oído en ese momento? ¿Había 

mucha gente, poca gente o muy poca gente? ¿Me puede describir cuánta gente 

había...?” O sigui, tota l'estona és així, estan como avasallándote, todo el rato 

encima tuyo. Y entonces te quedas: “Yo no soy la persona que tiene que 

declarar, es la otra persona... y entonces, claro.” Costa més. I tindre [sic] ment 

freda, del que diuen, del que està dient, perquè de vegades, del que diuen, se te 

va la olla... L'última vegada, em sembla que fa dues setmanes, vaig estar a 

l'audiència d'aquí d'Arc de Triomf, el judici va començar a les nou i mitja i fins a 

les sis, encara no havia sortit. O sigui, vaig estar-hi tot el dia. 

7 Pragmàtica [39:13] Me lo imaginaba muy sencillo, que tenías que ir, traducir, y ya está; 

porque como que ya dominas los dos idiomas, que sólo tenías que ir, traducir la 

información y ya está. Pero luego, poco a poco, fui entendiendo que no era tan 

sencillo, ¿no? De que a veces, las cosas que dicen, hay cosas más delicadas, la 

manera como comunicarte, con la familia... sobre todo con la familia, ¿no? No 

sé... a veces, los profesores llaman y es para hablar sobre todo... bueno, es para 

hablar de temas de higiene, de los niños, y claro, es delicado, y te tienes que 

preparar un poco de cómo se lo dices, para que no te malinterpreten o no se lo 

tomen a mal. Pero bueno, voy aprendiendo. 

1 Pragmàtica [22:44] Cuando el médico te dice que hay que comunicarlo a la familia y luego 

contarlo a la paciente misma... en ese momento sí que yo estaba muy... porque 

hay que tener mucho cuidado con lo que dices, tampoco asustarle, pero hay que 

decirle la verdad... 

I: Y ¿te orientaron, los médicos, sobre cómo decirlo? 

Inf._1: Sí, los médicos me ayudaron mucho, sí... 

2 Espontaneïtat [33:105] cuando no entiendes algo en chino es porque a ellos también les 

154

creació text cuesta expresar lo que está pasando. 

19 Espontaneïtat – 

dicció ràpida 

7 Espontaneïtat – 

dicció 

8 Canvi tipus de 

pregunta 


[32:18] Perquè ho fan tan ràpid, que no et dóna temps de pensar “a veure què 

vaig a dir” no. Si no, simplement, ells van parlant, van parlant, i tu a la vegada 

vas traduint. 

[39:59] Entonces, a veces, el ritmo que van, van muy rápido. 

[39:68] I: ¿Hay más dificultades lingüísticas para ti, en el trabajo de la 

interpretación? Dificultades de traducción que digas: “Ay, y ahora esto... ¿cómo 

lo explico?, o esto... ¿cómo lo traduzco?” 

Inf_7: A veces sí, a veces cuando vas -cuando los profesores van muy rápido o lo 

que sea, tengo que pararme un rato o cuando... realmente recibes mucha 

información y lo tienes que traducir y claro, se te olvida alguna cosa, ¿no? Pero 

luego, al rato, lo recuperas. Dices, ¡uy! Si me he olvidado... eso a veces me ha 

pasado. 

Taula 2.11.6 Tècniques i estratègies de tipus pragmàtic (contextual) 

[40:40] I: I tu com aconsegueixes que et donin la informació que estàs buscant? 

Inf_8: Doncs li faig la pregunta, si veig que no em contesta exactament el que li 

estic preguntant, li torno a repetir, i li dono a vegades... el que faig és donar-li 

dues opcions: és així o no és així? Tot i així a vegades costa, que et donin el que 

vols. 

11 Resum [24:59] Que clar, tu primer has d'assumir tot el que t'ha explicat i, després, 

traduir-ho a la metgessa. I clar, era: deu minuts escoltant, i la metgessa que ja 

estava allà... [fa cara d'impacient, movent una mica les mans a sobre la taula] i 

després, deu minuts més traduint, clar, què li traduïa? Tot? Llavors vaig agafar 

les coses més primordials, perquè vaig veure a la metgessa que ja estava allà 

“Bueno, acabes o no...” Era com... saps? “No, no és aquesta actitud professional, 

la que hauries de tenir, ets una metgessa!” O sigui, una pacient, es desfoga amb 

tu perquè bueno, ets... saps? Representa que tu li pots ajudar, i és normal... 

vale, no ets la Mare Teresa de Calcuta, però és la teva feina i tu la pots ajudar 

una mica, també, no?! 

19 Resum [32:85] Inf_19: És que passa això, perquè estan nerviosos i no saben com 

contestar, i sempre li dic: “El fiscal et pregunta: concretament sí o no?” I llavors 

et diu una frase súper llarga, un context súper llarg, i després et diu sí o no. És 

que són molt curiosos, els xinesos. I que costa, a vegades em diuen: “Intèrpret, 

què ha explicat, al final?” Perquè a vegades estàs cinc minuts explicant, i dius: 

“És que al final ha dit que no.” 

17 Veu pròpia - 

Interrompre 

[30:71] Y, bueno, lo tenía que controlar, es mi trabajo, controlar que vaya al 

grano. Pero lo dejaba un poco, también, porque... bueno, es una primera 

acogida, no deberías alargar tanto, pero por otro lado es una descarga para él. 

Pero como función verdaderamente no debería dejarlo alargar mucho: “Te 

entiendo, entiendo lo que me estás contando, pero es que aquí tenemos muy 

poco tiempo, tenemos un tiempo bastante limitado, y necesitamos saber esa 

cosa concreta”, lo tienes que parar. 

155


20 Veu pròpia [34:65] I: I què fas en aquests casos? 

Inf_20: Els dic: “Pots contestar directament la pregunta del doctor? És ell qui ha 

de fer preguntes, no tu. Sisplau, contesta-li directament la seva pregunta”. 

Taula 2.11.7 Dificultats per diferències culturals 

INF Extractes 

3 Xoc cultural [35:61] Després, com a mediadora, clar, penses: “És tema de...?”. Difícil sí, delicat, que 

penses, fins a quin punt deu ser... perquè, clar, i si és el xoc cultural, el dol migratori... 

Però clar, jo no sóc psicòloga... però sembla que llavors, parlant amb aquest nen, tot el 

que no ha dit a classe perquè no diu res, amb mi xerren, i sembla que no hi hagi res. I 

ha passat un altre any... i després aquest nen ha anat -perquè segons l'escola ha tingut 

una reacció agressiva que... bueno, és alguna mirada, així... Clar, llavors, l'han derivat 

un altre cop, l'han derivat a salut mental, que el veiés un psicòleg, perquè no el veien 

gens bé. Però clar, aquest nen... és allò que necessito consultar amb altres mediadores 

xineses -aquest cas no l'he consultat a la Begoña, d'altres sí. 

12 Estudis – 

figura 

professor 

edat 

[35:67] Bueno, que són adolescents, són xinesos, però no només és problema de 

cultura, és perquè també... pobrets! Aquests que arriben amb catorze, quinze anys, 

doncs n'hi ha que no... no sé, no sabem com ajudar-los. I jo encara que sàpiga xinès 

tampoc, i aquests són els casos difícils. 

[35:96] És que, ostres! La psicopedagoga s'ha quedat estranyada, avui, aquí, i no és 

estrany, això. M'estranya també que no sàpiga que als xinesos el primer dia no se'ls hi 

pot fer petons, i més amb un nen adolescent, petons no! I quan el nen ha dit: “No, no, 

no, no, no...!”, ella ha dit: “Ah, així no?” I s'ha quedat així com “Ah, com és? I, aquest 

nen, que té conflictes, amb els adults?” I ja ha començat amb la relació conflictiva 

amb els adults! I clar, veus? No! Perquè ja m'ha preguntat al final de l'entrevista a 

veure si... bueno, si es relaciona amb nens de la seva edat bé -“Bé, no té cap 

problema.” “I amb els adults, què?” I també em diu: “Ja veig que no em mira gaire, ja 

he vist que en tota l'entrevista no em mira gaire...” Sí que la mirava, però clar, estava 

tota l'estona, així [amb el cap cot, mirant a terra], bastant, amb els ulls avall. Potser 

també, és bastant xinès, això, de mirar avall, que els xinesos no et miren directament 

als ulls. Bueno, n'hi ha que ho saben més, i n'hi ha que no ho saben tant i llavors això 

ho associen a comportaments estranys, i llavors, jo, aquí, és quan també estic una 

mica indefensa, no indefensa, però que encara que hagi viscut vuit anys a la Xina, 

potser necessitaria una mica d'assessorament en algun sentit. 

[4:83] hi ha els pares que tenen estudis, que exigeixen als profes. O sigui, a la Xina 

porten un ritme d'estudis diferent d'aquí, sobretot els nens petits, donen més feina, 

deures per fer a casa, i exàmens i tot això. I aquí la metodologia és molt diferent, els 

nens gairebé no tenen ni deures, entre cometes, i hi ha pares que no ho entenen, i 

demanen, exigeixen a l'escola que posin més deures als fills 

[4:87] No, ara no em ve al cap. Però sí que una vegada, als mossos d'esquadra de dir 

l'edat, l'edat. Perquè al NIE hi fica una edat però en xinès, és l'altra, no? I la policia, me 

pregunta: “Per què quan li vaig preguntar quants anys té me dius una mentida?” I jo 

dic: “No, no és pas una mentida, és que a la Xina ho compten diferent”. 

156

1 Dolor 

higiene 

alimentació 


[22:81] una diferencia cultural, por ejemplo en una exploración física, los pacientes 

chinos aguantan mucho. Entonces no reaccionan lo suficiente para que el médico sepa 

que les duele aquí. 

[22:82] Otras... no sé, de momento... una diferencia, que tampoco me gusta, es que 

hay gente que utiliza el hospital o el ambulatorio como lugar de cambiar pañales, de 

no sé qué, y que no están... que el bebé no viene bien bañado, que está sucio y... no 

sé, a mi tampoco me dan ganas de hablar con ellos 

[22:106] Desde luego, nunca jamás en la vida, 95% de mis pacientes van a comer 

queso, o anchoas... Y por otra parte 95% de los profesionales no saben que se compra 

"qingcai" aquí tanto como quieras... Pero bueno, para eso estoy yo, a decirles que 

aparte de no tomar mucho arroz o pasta, tampoco se puede comer fideos de polvo de 

boniato... tuvimos una paciente que al principio no se enteró de queu los "fensi" 

también es de carbono hidrato y lleva mucho azúcar, y lo usó para sustituir la pasta, y 

disparó el control de azúcar... Igual ya existe estudios (seguro que sí) sobre las 

costumbres alimentarias (en EEUU, Canadá o Austraria, segurísimo) de los orientales 

en general... Lo que falta es un poquito de conocerlo y tenerlo en cuenta para la 

adaptación. 

13 roba [26:60] I, per exemple, un xinès diu -ara no ho sé, no em ve cap exemple, però potser 

que diu: “faig això” i els catalans els hi sona molt raro, no? “Per què feu això?” I he 

d'explicar-ho: “Perquè a la Xina hi ha costum de fer això”. Per exemple. O, per 

exemple, els nens, o sigui, els bebès quan neixen van molt abrigats, i els catalans no, i 

he d'explicar perquè. O sigui, una mica, també... 

18 higiene [31:31] pero en otros, es por incomprensión del funcionario, digamos, ¿no? Porque... 

los chino, por ejemplo, los dientes no los cuidan tanto como aquí, o también, que es 

muy caro, el dentista; y ellos se despreocupan. Entonces un funcionario dice: “¡Es que 

mira como tu niño tiene los dientes!”. Es un motivo para quitártelo, por 

despreocupación. O: “¡El niño está sucio!”. Pero claro, es relativo, un niño español 

limpio, o un niño chino limpio, ¿no? Es subjetivo. Y un funcionario, que no conozca 

como funcionan los chinos, dice: “Claro, este niño está maltratado, hay que 

quitárselo”. Y se lo quitan de un plomazo. Y claro, yo no puedo ir de policía por el 

mundo y tampoco tengo todos los argumentos para decir si es o no maltrato, porque a 

lo mejor hay maltrato. Pero te das cuenta de que el chino está jugando con 

desventaja. 

6 Salut 

preventiva 

[38:59] Per exemple, l’altre dia que vaig parlar del tema de que nosaltres normalment 

no anem a visites, la idea que puguem prevenir una enfermetat, aquí diuen “mira, 

me’n vaig, d’aquí a quatre mesos, i faig una revisió de tal”... bueno, per veure com està 

tot. Pues nosaltres el que fem és que la gent porta medicament xinès, també, o 

herbes o coses d’aquestes. I si està refredat, si és que no és important, ja cuidem 

nosaltres mateixos, no?, de recuperar-me. I si hi anirà, serà perquè passa alguna cosa 

més greu. Vol dir que mira, ara ja no hi pot fer res, hi ha d’anar perquè hi ha d’anar, 

per això els xinesos quan hi van sol ser una urgència. Perquè clar, els xinesos, allà, la 

sanitat no és pública, si no que és pagant. I què passaria? Hi vas, visita, recepta, ja de 

tot. Però aquí, clar, haig d’anar a visita, has de demanar hora, després has d’anar a la 

visita, després això, després allò. Però ells, encara no tenen aquesta idea, de... no? I 

diuen, ui, que complicat... I diuen: “Si d’aquí a dos o tres mesos, ja m’hauré recuperat! 

Ja no cal!”. I, a més, per la feina, i per problemes de la llengua, dificultats i tot... així, 

157

estudis – 

figura 

professor 

7 Estudis – 

figura 

professor 

que després ja no anava, saps? 


[38:73] Mmm [s'ho pensa una estona]. Per exemple, a l'escola, sí, els pares, sempre 

estan preocupats. Al sistema educatiu a la Xina, els pares sempre es posen molt 

estrictes amb els fills, sempre estan que si estudien, que si... Perquè l'educació, a la 

Xina, per a nosaltres, és molt important. I si els mestres deien que no es porta bé o tot 

així, en general, els pares col·laboren. Sí, sí... saps? A casa vigilen més... però, ara, 

abans que hem parlat també, l'altre, una part que clar, els nens van venir i han fet tant 

de canvi, saps? No fotre-li molta canya, sí que han de ser estrictes, però fins a un 

punt... i que els nens es posin a estudiar. I, normalment, bueno, ara ha canviat, però 

normalment quan ve un alumne xinès, ja també és bastant treballador, ja... la feina, 

vol dir que ja és diferent de Xina, perquè a la Xina en sobra, la feina els hi sobra, i aquí 

no en tenen tanta. Però aquí també hi ha la barrera de la llengua, que els mestres 

tampoc no poden posar tants deures. I els pares sempre es queixen: digue-li a la 

mestra que els hi posi més deures, que a veure si així els nens estudiaran més... 

[38:74] Bueno, i per l'altra banda, que això, no? Si he de donar algun resultat que és 

una mica... una malaltia o així, han passat alguns casos... bueno, estem treballant en 

confidencialitat, no? Intentant explicar-li lo que té, i els tractament i què ha d'acabar 

de fer... proves... i has de... però, és algo en especial. Però llavors si veu que és una 

enfermetat important i ha d'anar entre metges, clar, jo els hi puc acompanyar, però hi 

ha més coses que no, i ells si veuen un punt... se'n van cap a Xina, a acabar de 

recuperar-se. Hi ha molts casos que és així, saps? Que estem amb el metge i els 

truquem, perquè estem preocupats, i ens diuen “No, que ja se n'ha anat cap a Xina, a 

recuperar-se”. N'hi ha molts, de casos així! I així la gent ho està desaprofitant, perquè 

aquí és gratis, i allà és pagant, poc, però és això, per la barrera, per aquesta dificultat. 

[39:63] I: ¿Podrías darme un ejemplo de estos hechos culturales, de estas 

explicaciones que das a los profesores? ¿Podrías darme un ejemplo de algún caso? 

Inf_7: Sí, a ver... es que ahora no me sale ningún caso... Por ejemplo, para nosotros, 

eso de... es muy común -en los pueblos, se nota más, ¿no?, que tú vienes, y entonces, 

los padres, cuando los niños están en la escuela, parece que toda la responsabilidad 

es de las escuelas. Entonces a veces, hay como un... o sea, se conocen muy bien, ¿no?, 

el profesor y los padres, entonces hay padres que piden -yo qué sé- número de móvil, 

a los profesores, para así poder llamar y preguntar a cualquier hora. Entonces algunos 

profesores no saben eso y se ve que lo han hecho, que alguna vez que han venido a 

las escuelas y les dicen eso, a ver si les pueden dar el número de teléfono para 

poderlos llamar. Y entonces los profesores lo ven como muy... eso, ¿no? Entonces, 

pues ahí le explicas que en China, hay este costumbre, ¿no?, de los pueblos, que hay a 

veces que los profesores van a casa de los alumnos, a visitar a los padres, que es más 

bien familiar. 

[39:85] Inf_7: El otro caso es que echan la culpa a los profesores. Echan la culpa al 

sistema educativo español, porque nosotros estamos muy acostumbrados a un 

sistema de profesores muy estrictos, que los profesores se preocupan y están como 

muy encima de los alumnos. Pero aquí es diferente, aquí están en una clase con 

muchos alumnos, a parte de que un profesor no puede ir detrás de todos. Y entonces 

los padres se quejan de los profesores y me dicen que no les ponen deberes, y no es 

cierto, porque los profesores sí que es cierto, si hay gente que tiene problemas del 

158

9 Hongbao 

estudis – 

universitat 

15 Estudis – 

universitat 


idioma le ponen menos deberes, pero hay muchos alumnos que ni con esa pequeña 

cantidad de deberes no los hacen. Entonces no es el problema del profesor, ¿no? Eso 

ha pasado en muchas entrevistas. Lo único que piden los padres es que pongan más 

deberes, y... los deberes no creo que puedan... por poner más deberes no creo que 

vayan a solucionar los problemas, porque en estos momentos muchos jóvenes han 

perdido el interés, han perdido la motivación, ¿no?, por los estudios. Y cuando ya has 

perdido el interés, por mucha cosa que hagas... no sé, ya no le van a entrar. Yo creo 

que con los padres se tiene que trabajar mucho, porque aún no lo ven, aún no se dan 

cuenta de que hay un cambio, de que el sistema educativo es diferente, los padres 

tienen la idea de que si a los niños les van mal los estudios es porque aquí el sistema 

educativo es como mucho más... no sé, blando no se dice, ¿verdad? 

[39:89] Inf_7: Exacto, blando, que no es estricto. Porque siempre me dicen: “Es que mi 

niño ¡sólo viene aquí a jugar!”, ¿no? “En casa me cuenta que cuando está en clase sólo 

se pone a dibujar, a jugar juegos...” Y entonces les tienes que explicar que aquí hay 

otra manera de educar, que a través de los juegos les intentas motivar. Un idioma no 

se aprende simplemente de leer, escuchar... tiene que hablar también. Y muchos 

padres, cuando les dices eso, no lo acaban de ver muy claro. 

[41:24] (exemple 红包 [hongbao]) 

[41:46] Gestos... gestos, no, per exemple. Gestos no, però potser sí coses culturals, 

diguéssim. Com això del 红包 [hongbao] al metge, o... hosti, ara no em surt, però hi 

ha hagut coses que sí que he hagut de dir “és que a la Xina és molt normal o tal” o que 

“a la Xina, no sé què”. Coses com per exemple la família, o els... els... un nen que està 

a l'escola, i que no va bé als estudis i tal, i llavors la mare s'empenya que vagi a la 

universitat i llavors el tutor li explica que hi hauria la possibilitat de fer un grau, o no sé 

com li diuen, rotllo FP i tal. I llavors diguéssim que li vaig explicar que la mare, que a la 

Xina, si els fills van a la universitat, diguéssim que és... que per als pares és com molt 

important. 

[43:34] També, el tema del batxillerat, que els pares xinesos no volen que els seus fills 

facin formació professional, i això és molt complicat d'explicà'ls-hi, de dí'ls-hi, que 

aquí, és una cosa que està molt de moda, que està ben vista, que es poden guanyar 

molts diners... És complicat, explicà'ls-hi als pares. I pels profes, també, fé'ls-hi 

entendre que tots els xinesos volen fer batxillerat i que “és que per ells, això és un 

trauma, eh, que els posis a fer formació professional, que no els vulguis per 

batxillerat!” I bueno, això és un tema que jo no sé si t'hi havies trobat al Consell 

Comarcal, però hi ha molt.... molt... com es diu?... fracàs escolar per això, és que els 

nens no ho aguanten. Normalment els nens xinesos al batxillerat no aguanten, ja n'he 

conegut varios casos i fa molta llàstima. Però bueno, no sé... Com que no hi ha aula 

d'acollida, tampoc, no hi ha cap mena de reforç... és complicat. 

[43:36] I en el món així sociosanitari, el més complicat és el tema de... perquè els 

xinesos fan servir molt el tema de plantes, el tema de... no entenen molt la medicina 

d'aquí, tot i que allà ja saps que sí que hi ha medicina occidental, però és complicat, i 

el tema del període de quarantena, també, que no es poden banyar i tot això. Jo 

només he tocat el tema de maternitat, eh, vull dir que tampoc conec molt de lo altre. 

Però bueno, bàsicament, lo que va sortir van ser aquestes coses. 

4 quarantena [36:105] Aunque yo estaba allí presente, pero ella desconfiaba totalmente de mi. Yo 

159

INF Tipus de 

dificultat 


ya había trabajado con ella, diciéndole que soy profesional, pero no, no había manera. 

Entonces un día, me acuerdo que vino sola... no, no vino sola, vino acompañada, pero 

en aquel momento la mujer estaba a punto de parir, dar a luz, y la profesional le 

quería poner una cita justamente después del parto. Y yo, la única frase que cambié 

fue “No le des la cita antes de la cuarentena, porque en China se respeta al cien por 

cien”. Y lo traduje al chino. De ahí cambió la relación: ¡ahí la mujer empezó a confiar 

en mí! [se ríe]. ¡Pero me ha costado eh! Porque siempre era como “¿A ti? No, no, no, 

no... porque tú no me vas a ayudar, no me vas a dar ninguna ayuda”. Y ahora, tiene 

confianza en mi, cien por cien. 

Taula 2.11.8 Dificultats emocionals 

Extractes 

12 Mort [4:38] Hi vaig i... bueno, al final va morir la nena, i em va saber molt de greu, 

11 Mort – malalties 

terminals 

[24:69] I estava tan malament, el noi, que els metges em van dir que no duraria 

més de X dies, ja. I... clar, era molt difícil, no? I llavors, aquest noi... 

I: I tu l'hi havies de dir, això, a ell? 

Inf_11: Clar, és que aquest noi... la putada, és una gran putada, no? Perquè als 

metges a alguns ja els hi costa, però és que les infermeres m'ho diuen a mi, i jo 

els hi he de dir en xinès!!! O sigui, saps? A qui entenen, al final, és a mi! O sigui, 

és una cosa... un dia, em vaig posar a plorar jo abans que el pacient [riu]. 

[24:76] El primer cas que vaig que portar, quan vaig començar a Can Ruti, al 

primer mes de fer de mediadora professional a l'àmbit sanitari, el primer 

primer [sic] cas va ser de càncer, de tumor cerebral i és que... jo què vols que 

et digui! Va ser un cas...! L'home estava tan fatal, però tan fatal, el primer dia, 

quan vaig entrar, em van dir: “Pel pròxim dia, eh, nena, que sàpigues que tens 

un cas a la planta tretze que és d'ingressats de càncer, vale, amb el doctor tal”. 

Aquell dia vaig pujar a la planta tretze, per veure com era, hi vaig anar-hi amb 

la mediadora romanesa de llavors, la meva companya vull dir, i em va dir: “És 

impressionant, aquesta planta! Rebo una energia negativa...” Saps? No sé què... 

i vam veure que sí, sí, que era d'oncologia només. I el dimecres següent vaig 

anar-hi, vaig anar amb el doctor tal a l'habitació tal, vaig veure el pacient i jo 

estava... abans d'entrar-hi em va explicar, bueno, quatre pinzellades de què li 

passava al pacient i tal, que era terminal i tal, i que estava a punt de... I que tu li 

havies d'explicar, perquè porta molt de temps aquí però com que no té amics, 

tampoc, i no sap parlar ni català ni castellà, i no sabem com dir-l'hi, o sigui que 

l'hi has de dir tu. I jo, en aquell moment, vaig pensar: “Ah, molt bé! Gràcies eh! 

Vaya estreno! Saps?” [irònicament, riu] I no no, sí sí, vaig entrar amb el metge, 

que era un bon metge, un senyor gran, i l'home, tenia un ull que mirava cap 

allà, saps? [m'assenyala cap a un cantó], perquè el tumor ja li havia aplastat 

una part del cervell i no controlava aquesta part de la cara i del cos... i mirava 

cap allà i estava tan groc...! i tan dèbil...! que jo pensava: “jo, no l'hi puc dir a 

aquest pobre home.” I em mirava amb una cara de perdut! És molt difícil, a 

vegades. Vam entrar amb el metge i vam començar a fer la mediació, o sigui, el 

metge parlava primer, jo després i després el pacient si tenia algun dubte. Parla 

160


el metge, i tal i qual, i m'explica el mateix que m'havia explicat abans i jo, en 

aquell moment, li dic: “Ostres, i jo ara com li dic? En quin to... en quin...?” 

Perquè portava un mes allà i no sabia que tenia càncer terminal. I jo... 

“hhhhmmm...” [obre bé els ulls i fa cara mig de sorpresa, mig d'espant, mig 

d'estar estupefacta] o sigui, molt difícil. I en aquell moment, em pensava que 

estava a punt de desmaiar-me, perquè t'ho juro que... Però sort que, no sé 

com explicar-ho, per un costat rebia l'energia negativa del senyor, la debilitat, 

però per l'altre costat, sort que tenia el metge al costat! Que anava parlant així 

amb veu alta i amb positivitat [fa veu solemne i marca el ritme de les paraules 

amb la ma]: “Sí, no sé què, però estem fent proves...” O sigui, ell era qui 

m'aguantava dempeus, i... No, no, sí, sí... moltes vegades les mediadores 

interculturals necessitem desfogar-nos mútuament. 

[24:81] Inf_11: Sí, perquè jo, el que tinc més a prop és treball social, i aquesta 

gent, nena, amb els temes que tracten...! S'emporten els problemes a casa i 

tot. Jo també, a vegades, me'ls he emportat a casa i estic ja com molt 

aixafada, això t'afecta, personalment, la veritat. 

1 Mort [22:43] Inf._1: Sí, difícil, quiere decir que ha sido una pena... que hace dos 

semanas apareció una paciente en el hospital y con ella llevaba yo dos meses 

que casi la veía cada día, antes, y luego cuando se dio de alta, volvió de 

urgencias porque el tumor había avanzado más de lo que se esperaba y se 

quedó ingresada otra vez y el médico le dijo que ya no hay... porque era... Al 

principio estábamos esperando que ya se pueda dar de alta, y luego que siga 

con fisioterapia y quimioterapia, ehm... todo está programado y yo pienso que 

esto ya está más o menos controlado, porque sufre mucho, es un cáncer de 

hígado, pero luego cuando volvió, cuando la volví a ver en urgencias, es... 

porque ya la conoces, es como si fuera de la familia, es... cada día... Y esto me 

ha resultado muy difícil porque yo antes, personalmente, tampoco había 

presenciado ninguna muerte, antes, y mucho menos tan súbitamente, tan 

rápido, que no se puede hacer nada... Cuando el médico te dice que hay que 

comunicarlo a la familia y luego contarlo a la paciente misma... en ese 

momento sí que yo estaba muy... porque hay que tener mucho cuidado con lo 

que dices, tampoco asustarle, pero hay que decirle la verdad... 

I: Y ¿te orientaron, los médicos, sobre cómo decirlo? 

Inf._1: Sí, los médicos me ayudaron mucho, sí... 

I: Y, después, por ejemplo, ¿recibiste algún tipo de apoyo? 

Inf._1: Sí, de los médicos, los mismos médicos, y también los asistentes sociales 

del hospital. Y luego, después, hay que ayudarles a... porque no lo sabían, yo 

tampoco lo sabía, cómo se hacen todos los trámites de funeraria y todo esto. Y 

acompañarles allí, o sea, todo el proceso... también hay un poco de costumbre, 

la diferencia en la costumbre de aquí. Las enfermeras se enfadaron porque le 

habían quitado todo todo esto sin preguntar y bueno, un poco de estas cosas... 

Fue un momento muy desagradable. 

I: Pero... ¿qué le habían quitado? 

Inf._1: La pulsera de identificación y todos los tubos que llevaba... 

I: ¿Los familiares? 

Inf._1: Sí, los familiares... 

I: Ya... supongo que fue un poco el choque cultural en ese momento... 

161

Racisme 


Inf._1: Cultural no, esto es más entre... porque hay médicos que también para 

ellos es la primera vez, ver esto, pero simplemente tú haces otra etiqueta, se la 

pones y ya está. A veces hay casos un poco así, difíciles de mantener, porque yo 

como mediadora tampoco puedo enfadarme con el médico o con el personal 

sanitario y a veces estoy enfadada... 

Yo tenía experiencia de otro caso, de una paciente embarazada, de las últimas, 

no sé, 38 semanas, algo así, o sea que ya le faltaba muy poco, y estaban, cómo 

es... eh... padece diabetes estacional, entonces el bebé lo tiene muy grande y 

es un poco difícil, le van a hacer una exploración antes de esto y estaban 

haciéndole otra ecografía y no sé qué, y al hospital han traído un nuevo equipo 

que el médico no sabe muy bien cómo funciona y, mientras tanto, se estaba 

burlando de la paciente. De que “¿cuántos años llevas aquí?”. No recuerdo si 

son cuatro o siete, no recuerdo, pues cuatro o siete. Luego, que “Ah, y ¿no 

hablas nada de español?”... Mmm... pues no. “¿Ni catalán?” No. Luego... ¿qué 

más dice?... eh... que... entonces empieza a decir: “Mira, yo, a cualquier sitio 

que voy, yo aprendo el idioma del sitio.” Es que... y me preguntan a mí, luego, 

¿sabes? “¿Qué problema tienen los chinos?”, me decía. “Es que no salen a 

relacionarse... no salen.” Y le pregunto: “Pues, y usted, ¿cuántos pacientes 

chinos ha tenido?” Y me dice: “Ah, ¿yo? Un montón...”. “Pues, entonces, ¿usted 

habla chino?”. “Ah, es porque yo no he vivido en China. Si yo hubiera vivido en 

China, hablaría chino como tu”. Y le dije: “Pues, ¿esto tiene qué ver con lo que 

está haciendo ahora, lo que estoy aquí traduciendo? O sea, mientras está 

buscando cómo se hace, qué botones, para qué es, y busca el enfoque y no sé 

qué...”. Esto pasa a veces, y con las enfermeras quizás más, porque están más 

atareadas y más a la primera frontera y quizás hay más quejas de este tipo. 

Pero esto son casos excepcionales, pero hay. En el momento menos esperado, 

hay. Pasa esto. 

10 Maltractaments [23:86] Casos difíciles... casi siempre están vinculados no solamente al 

problema de idioma y al problema cultural, o sea de mediación intercultural, o 

sea que están más vinculados a los problemas que las personas se van a 

encontrar en la vida. Ahora, todos los que estaba pensando, por ejemplo, la 

mayoría todos están vinculados a maltratos: maltrato infantil o maltrato de 

género. 

[23:87] Entonces, estos casos son muy complejos porque requieren una... un 

seguimiento por parte de los profesionales, muy, muy... muy próximos, de una 

gran proximidad; por lo tanto requieren una implicación de TODOS, también 

del intérprete o del mediador, muy, muy cercana... Interviene la lengua, 

interviene el estado de ánimo del usuario, luego el estado de ánimo de todo el 

mundo, con las cosas que digas -no el estado de ánimo, sino los sentimientos 

que provocan ciertas situaciones. Y luego, claro, como intervienen, igual, 

servicios sociales, tema de justicia, tema de policía, eh... a veces, momentos en 

los que ninguno de los que trabajamos hemos intervenido, como el momento 

en el que se ha hecho la denuncia, ¿no? Esto es de una grandísima 

complejidad. Y luego también, cuando piensas que igual está..., no sólo yo, o 

sea, en el equipo se piensa que está bastante encauzado y hay trabas de tipo 

cultural. Por ejemplo, una cosa que parece que ya está muy orientada a una 

162

Malalties 

terminals – mort 

Problemàtica 

familiar 


separación, a un ir a una casa de acogida y de pronto se vuelve todo hacia 

atrás... pues sí, entran en juego muchos temas, muchos temas. Pero no sabría 

cuál elegir. 

[23:88]O temas de salud muy graves, ¿no? Temas de... de personas que bueno, 

que al final se han muerto. O sea, estos son de acompañamientos a domicilios, 

que entra el equipo de oncología a domicilio, que... pues bueno, tener que 

hacer un acompañamiento en estos momentos también es muy duro, de ver a 

una familia en la que uno de sus miembros se está marchando, en el domicilio 

mismo, con una gran complejidad de medicación, con una gran dificultad -dos 

mujeres, una madre joven y una hija adolescente, con un señor también joven, 

pero que ya no se vale por si mismo, que tienen que estar llamando a la 

ambulancia continuamente; que el teléfono está sonando también 

continuamente, porque en ese momento todavía no eran autónomos 

lingüísticamente y porque claro, es un mundo que se les cae encima, ¿no? 

Solicitar las medicinas gratuitas... o por ejemplo, un caso que tenemos ahora 

-pero son casos que salen adelante, eh, generalmente la persona que está muy 

enferma, pues fallece, porque iba a fallecer, no porque se haya hecho nada 

mal, ni porque la familia no haya tenido cuidado del enfermo. 

[23:91] Por ejemplo ahora un caso de -tenemos un caso de un familia que tiene 

una niña con una gran minusvalía, más del 80%, tiene una... ahora ya tiene la 

ley de la dependencia. Imagínate: una familia de cuatro miembros, la mamá no 

habla el idioma, el papá es paleta y procura estar trabajando todo el tiempo 

que puede porque son los ingresos de la familia, la niña de trece años ya 

discapacitada, y el hermano de quince -dieciséis, ha hecho ahora- eh... bueno, 

con una adolescencia... ¡potente! [Risas] Entonces bueno, la señora muy... con 

muchas ganas de enderezar la familia, informándose, además, de una manera, 

muy hábil, tanto de los servicios de Badalona como los de Santa Coloma de 

traducción e interpretación en los servicios sociales, porque ha estado viviendo 

a caballo entre un sitio y otro, con empadronamiento en un sitio y después en 

el otro. Por lo tanto, nos conoce a todas, o sea las amigas del otro lado y yo 

somos como primas hermanas para ella, de hecho, recurre a unas y a otras y en 

una situación de tanta dificultad tampoco estás mirando el padrón todo el día. 

Pues bueno, tiene la niña en una escuela de educación especial, ha solicitado la 

ley de la dependencia y se la han concedido, tiene la tarjeta de familia 

numerosa, ha hecho un seguimiento muy próximo también de la educación de 

su hijo, que se le ha descolgado bastante también de la escuela, con un fuerte 

absentismo... y un riesgo de exclusión social bastante alto; pero bueno, ha 

logrado también enderezar al chaval, ya tiene dieciséis años y gracias a la nueva 

-a las modificaciones de la ley de extranjería está trabajando, porque se ha 

podido dar de alta en la seguridad social... Entonces ves que ahora la niña está 

malita, cuando va a ver a la pediatra, que también nos conocemos, llama al 

servicio para hacer la interpretación y el seguimiento de la medicación y tal. 

Ahora tiene -probablemente, no se sabe- una infección de orina, problemitas 

con la orina, y está muy nerviosa, la niña, y le tiemblan mucho las manos, y la 

madre no sabe si es que la a volver a dar epilepsia o no... o sea, es que también 

es un caso muy difícil, pero dentro... y a veces de gran desesperanza, de esta 

señora, porque ve que entre el hijo que tal, el marido que está todo el día fuera 

163

18 Maltractament 

infantil 

7 Maltractament 

infantil 


trabajando, y la niña que no sé que... que se le cae el mundo encima, pero 

desde aquí, desde el equipo también se le ha dicho, que lo que no puede hacer 

es que... que si tiene alguna ayuda, como es la de la dependencia, que tiene la 

niña en esta escuela de educación especial, que son sus derechos, eh, pero que 

ella tiene que poner de su parte; y que una de las cosas que tiene que hacer es 

ponerse a estudiar español. Y parece ser que por el momento lleva varios 

meses sin faltar, que va a la escuela de adultos, donde también se la ha 

derivado desde aquí, para que aprenda el español que pueda: si puede más, 

pues más; si puede menos, pues menos. Y cuando viene aquí y está con alguna 

trabajadora social, siempre intenta hacer alguna demostración y es una 

pequeña alegría, ¿no?, en medio de todo el lío. 

[31:30] Y lo que menos me gusta es la asistencia a menores. ¿Por qué? Porque 

hay dos posibilidades: una, que le quiten el niño a la familia, y otra, que veas 

que el niño es un delincuente que va a ser carne de cañón para toda su vida, y 

no le pasa nada. O sea, lo envían a terapia, y conversación, y trabajo, pero en 

realidad, va a ser un delincuente para siempre. Y cómo te lo diría... es una 

decepción, digamos, ¿no? Y si le quitan el niño a la familia, en algunos casos sí 

es por maltrato, pero en otros, es por incomprensión del funcionario, digamos, 

¿no? Porque... los chino, por ejemplo, los dientes no los cuidan tanto como 

aquí, o también, que es muy caro, el dentista; y ellos se despreocupan. 

Entonces un funcionario dice: “¡Es que mira como tu niño tiene los dientes!”. Es 

un motivo para quitártelo, por despreocupación. O: “¡El niño está sucio!”. Pero 

claro, es relativo, un niño español limpio, o un niño chino limpio, ¿no? Es 

subjetivo. Y un funcionario, que no conozca como funcionan los chinos, dice: 

“Claro, este niño está maltratado, hay que quitárselo”. Y se lo quitan de un 

plomazo. Y claro, yo no puedo ir de policía por el mundo y tampoco tengo 

todos los argumentos para decir si es o no maltrato, porque a lo mejor hay 

maltrato. Pero te das cuenta de que el chino está jugando con desventaja. 

[31:45] Pero trato que el resto de casos no, porque es como una protección 

que me pongo para que no influye, porque si no, es que te deprimes. Cuando 

salgo de allí es que ¡buf, se acabó! 

[39:47] Inf_7: ¡Uy, sí, tengo uno! [se ríe] Es también lo que tu decías, era un 

caso de maltratos, la madre le maltrataba y tenía como una sentencia, 

también, de que maltrataba a la niña. La niña le tenía mucho miedo a la madre. 

El colegio, eso, le hacía entrevistas y quedábamos con el psicopedagogo 

también e intentábamos convencer a la madre, también, porque la niña estaba 

descuidada, tanto en la vestimenta, como en la comida, entonces la profesora 

quería que -habían pedido una beca, también, y se la habían concedido, y la 

chica podía quedarse al comedor, a comer, y llamamos a la madre, y la madre 

no quería, no quería. Porque decía que ella podía cuidar de su hija y que el 

colegio quería separar lo que es su hija de ella. Entonces nosotros intentamos 

decirle que no, que sólo queremos ayudar a su niña, que queremos lo mejor 

para ella. Era una madre muy muy muy enfadada, no sé si es con el mundo o 

con el colegio: todo lo que le decíamos, ella se lo tomaba mal. La profesora, ahí 

sí que me dio mucha más información. Me explicó de que eso, que se ve que 

fue la escuela quien avisó a servicios sociales, y entonces servicios sociales 

investigó el caso y por eso tenía una sentencia y claro, la madre tenía como 

164

16 Empatia – 

procés migratori 

14 Empatia - Procés 

migratori 

3 Empatia – 

procés migratori 


odio, hacia la escuela. Le caían mal, los profesores. Entonces todo lo que le 

decía, ella, o lo negaba, o te decía mentiras delante de la cara. ¡Teníamos 

pruebas! La profesora -la tutora tenía pruebas de que tal cosa; y ella mentía 

descaradamente. Y claro, era un caso difícil eh! Y de que... ¡a mí me cogió rabia 

y todo! 

[39:66] Inf_7: Sí, sí, en eso sí. Cuando tengo esa necesidad, se lo comento a X 

[responsable] y a la gente que está ahí trabajando en la [asociación] y les digo 

que necesito desahogarme. A veces cuando son situaciones extremo les digo 

“es que necesito o un psicólogo o algo así, que acabaré yo también un poco...!” 

Y entonces X [responsable] me apoya y me dice que no, que “te lo tienes que 

tomar más... o sea, separar un poco más lo que es el trabajo de la vida 

personal. Cuando vas a trabajar, te implicas, y cuando sales de allí, te olvidas.” Y 

de momento esto, ¡me está costando! [se ríe]. 

[39:41] A un colegio voy sólo una vez y es eso de que te dejan como... ¡te dejan 

huella! Sí, sí, los chicos, si es un caso grave o lo que sea... entonces, no sé, te 

preocupas y dices: ¿se habrá quedado solucionado el problema o no? 

[29:40] I: Muy bien... Y, alguna vez, ¿has notado que necesitaras ayuda, tu 

misma, de notar que te afecta, que te llevas los problemas a casa? 

Inf_16: Sí, sí, muchas veces, casi todas las veces. Es que yo soy una persona 

muy sensible. Y yo entiendo que tengo que trabajar más como una intérprete, 

no puedo entrar en el caso, pero cada vez yo entro... [se ríe] Entonces... 

[29:41] I: Bueno, pero también es quizás tus ganas de querer ayudar... ¿no? 

Inf_16: Sí. Es que a veces yo sufría. Yo sufría, porque yo no entiendo por qué 

los padres quieren que sus hijos se queden aquí. Y, además, nunca les... nunca 

se preocupan de ellos, solamente se preocupan económicamente, y de los 

demás, nada. Y a veces me daba mucha pena. 

[6:22] pero a veces la experiencia no es muy agradable, porque los niños se 

encuentran, no sé, en una situación difícil, para ellos. Los niños... es difícil, para 

ellos, comunicarse y, a veces, cuando llegan aquí, tienen que perder todas las 

relaciones, amigos, en China, y a veces se encuentran solos. 

[6:38] bueno, más o menos comprendo la situación de los niños, porque, la 

verdad, mi estancia en España no es muy agradable, y también me trata 

bastante mal, la gente por la calle. Sí, me insultan y hace poco, hace tres días, 

un tipo me insultó otra vez. Es que yo siempre voy en bici y él dijo: “Mira el 

imbécil, mira el imbécil”. Es así. Y esto, de vez en cuando, pasa. Y soy capaz de 

imaginar como es la situación que rodea a los niños. Sí, porque existe un 

contexto social, claro. 

[35:67] Bueno, que són adolescents, són xinesos, però no només és problema 

de cultura, és perquè també... pobrets! Aquests que arriben amb catorze, 

quinze anys, doncs n'hi ha que no... no sé, no sabem com ajudar-los. I jo encara 

que sàpiga xinès tampoc, i aquests són els casos difícils. 

165


17 [30:46] Esto es la parte que implica la percepción emocional, pero no siempre 

estás tan bien formada. 

5 Absentisme 

Assassinat 

[30:76] I: Y, ¿te gusta, el trabajo? 

Inf_17: Sí, me gusta mucho... pero también me come mucho el coco. 

[33:73] Inf_5: Ui, sí, un cas...! El de S.Q. Somiava amb ell i tot! Que tenia 

converses amb ell, a les nits! [rient] Que li feia entendre que s'havia de portar 

bé! És un cas d'un noi absentista, que no recordo com va arribar. Em sembla 

que va arribar derivat per l'escola, i llavors ens vem posar en contacte amb el 

pare, i el pare a més a més té una discapacitat: és sord d'una orella, hi sent 

molt poquet per l'altra, i ens va arribar la derivació de l'escola com que era 

possible que el fill estigués maltractant al pare. I bueno, vem parlar amb el 

pare, i ens va dir que no, però que sí que tenia problemes amb el fill, que sabia 

que no anava a classe i bueno, vem fer una reunió un dia amb el fill i era... 

passota! Bueno, no li vem sentir ni la paraula. No va parlar en tota l'entrevista. 

És d'aquests que porta els cabells llargs, així com vermells, s'assentava i no ens 

mirava la cara, tota l'estona mirant al terra... I nosaltres li anàvem dient que 

“no pots faltar a l'escola...”, la típica primera reunió de “és obligatori, no tens 

setze anys, has d'anar a l'escola...” Són uns pares desesperats, perquè no saben 

què fer amb el fill, els pares desesperats, perquè el fill passa de tot. Llavors al 

cap d'una setmana ens ve el pare i ens diu que el fill fa dos dies que no va a 

dormir a casa, després va tornar i es va estar dies sense anar a l'escola... Va 

haver-hi una multibaralla amb xinesos feia una setmanes que ell també estava 

involucrat en la baralla, i saps allò que dius: “S.Q, si us plau! Si ja és prou difícil 

per la situació dels pares!” Situació complicada perquè no era dolent, vull dir 

que no era un tio dolent, sinó que simplement no sabien perquè estava 

-perquè reaccionava així. I sí, ha estat dur això, perquè somiava amb ell i tot. I 

al final se l'han emportat a Mallorca, la setmana passada. Els pares tenen una 

tieta a Mallorca i se l'han emportat allà. 

[37:76] Inf_5: Era un cas d'un xinès que van assassinar, que van matar d'un tret 

aquí a l'àrea dels músics, a Badalona, però que el xinès era de Santa Coloma. I 

llavors, els xinesos, era com un enfrontament entre xinesos de Fujian i xinesos 

de Qingtian, i el que va morir era de Fujian, i el presumpte assassí era de 

Qingtian. Llavors els de Fujian es van manifestar a la plaça del Rellotge, davant 

del restaurant que era propietat del presumpte assassí. Llavors l'ajuntament es 

va posar molt nerviós, perquè s'havien manifestat amb fotos del mort, amb un 

llençol blanc... perquè els xinesos deien que tothom sabia que aquell era 

l'assassí i que què feia la policia que no l'estava detenint. Total, que va arribar la 

germana del mort, va arribar aquí per fer-se càrrec de tot el tema del cadàver i 

tot això, total, que l'ajuntament estava tan nerviós, perquè els amics del mort 

es van tornar a manifestar una segona vegada, que a mi i a una altra companya 

-una que ja no treballa a l'equip- ens van dir: “Heu d'anar amb aquesta xinesa i 

estar amb ella i fer-li... i acompanyar-la a tot arreu.” Però clar, era una situació 

súper dura! Perquè a més a més eren rotllos xungos, perquè el van matar d'un 

tret, i que a més et feien ficar-te entre gent que dius, bueno, no sabem quin 

tipus d'històries hi ha entre ells, la noia era una persona maquíssima, molt 

maca. I, a més, ens van fer una encerrona, amb l'ajuntament, i el dia que 

166


coneixem a la noia, que va venir plorant, o sigui que a més era difícil, estar amb 

ella, a mi em va costar molt! Ens preparen una encerrona i ens tanquen en una 

sala amb el jefe de policia, i la noia plorant i el jefe de policia dient-me: 

“Tradueix, digue-li que si se vuelven a manifestar...que esto no va a quedar 

aquí...” Clar, jo estava súper afectada, molt afectada per la situació de la 

xinesa plorant, la situació que jo estava vivint i em tanquen en una sala amb el 

jefe de la policia que em diu que li vagi traduint i no vaig traduir res del que em 

va dir. No li vaig dir en cap moment “estoy aquí con el jefe de la policia y dice 

que si se manifiestan...”, en cap moment, o sigui, vaig traduir el que em va 

donar la gana, o sigui, va ser un d'aquells dies que dic: “És que ara, saps? No 

em dóna la gana de dir-li això!” I bueno, allò va ser un cas súper dur, que em va 

marcar a mi i a l'altra companya i l'altra dia ho pensàvem: és fort que en aquell 

cas ens diguessin que “aneu amb ella a fer-ho tot...”, perquè vem anar amb ella 

a tot arreu! 

19 [32:57] Costa més. I tindre [sic] ment freda, del que diuen, del que està dient, 

perquè de vegades, del que diuen, se te va la olla... L'última vegada, em sembla 

que fa dues setmanes, vaig estar a l'audiència d'aquí d'Arc de Triomf, 

2 Fronteres 

professionals 

[32:59] I: I tu tens por, a vegades? 

Inf_19: Home, a vegades sí! Però intento de ser molt neutral, o sigui, de parlarli 

amb respecte... Encara que hagi matat persones, el que sigui, a mi no 

m'hauria d'importar, perquè si no, no podria ser neutral. 

I: I quan surts? Algun cop has tingut... 

Inf_19: Ganes de plorar, no? 

[32:61] I: I abans que em deies que tens com ganes de plorar, quan surts... 

Inf_19: És que estàs com molt integrada, estàs allà tan dintre que tens 

compassió que provoca el mateix imputat. Per exemple, que t'expliqui tot el 

que li ha passat... o gent que són... l'altre cas que vaig fer, perquè una persona 

tenia esquizofrènia i va matar a tota la seva família i no sabia què feia. I va 

triturar... o sigui, la seva carn, a trossos... tot súper malament, i ho recordava 

tot. I va relatar-ho tot. I et quedes al seu costat i no saps què dir, perquè en sí, 

és una enfermetat que té i si no tingués aquesta enfermetat, si es curés abans, 

no passaria això, aquestes tragèdies. No és per excusar que ell ha matat, sinó 

que veus que aquest és un bon home, però és que té aquesta enfermetat, que 

no són capaços de reconèixer-ho abans i els seus familiars tampoc no el porten 

a visitar-se als metges. És que pels xinesos tampoc no cal anar al psicòleg, mai 

reconeixen que tenen enfermetat, i llavors és un gran pas, perquè trobo que els 

espanyols són molt conscients de seguida si veuen que estàs molt malament, 

et porten al psicòleg. I a la Xina és que no hi ha psicòlegs! Dius: “Psicòlegs? Has 

d'estar molt malament!” És una actitud que tenen com molt de rebuig. I 

sempre que recordo aquest cas em vénen ganes de plorar... Ara ja m'ha passat, 

però fa dos anys o així que he tingut aquest cas [sic]. 

[33:84] I: ¿Podrías explicarme una situación que te haya parecido 

especialmente difícil? 

167

6 Fronteres 

professionals 


Inf_2: Sí, porque... bueno, bastantes, como la mayoría. Porque empiezas 

ayudando y no pones ningún límite en la parte afectiva, digamos. Y... pasa 

mucho con los chinos, porque... claro, cuenta mucho, cuando ven a alguien 

hablar chino, es como que ven la salvación, ¿no? “Nos va a ayudar... todo es 

posible...” y cuando lo dejas bien claro después de unos cuantos encuentros o 

acompañamientos que no depende de ti, que tú no tienes ni influencia ni 

poder, que simplemente hablas chino, y que claro, eso sí, sabes a qué puertas 

puedes llamar o no, pues claro, te sientes muy frustrada. 

[33:94] Y te da la sensación de que te quedas como con un sabor amargo, 

como que “igual no he sido profesional” o que... pero es que ¡no puedes hacer 

nada! Si no hay nada... 

[33:96] I: Y ¿tú tienes la sensación de que a veces te implicas más allá de tu...? 

Inf_2: A veces sí. Pero... no hay ningún valor... no puedes juzgarlo... porque, 

como no hay nada escrito; 

[38:19] I t'han servit, aquests cursos, llavors, per la pràctica diària? 

Inf_6: Home... molt, eh! Molt, moltíssim! Per exemple, al CAP, al principi, no 

em puc atrevèixer fer aquesta feina, perquè al principi, no hi estava 

acostumada, perquè també sóc una mica com... sensible, saps? Clar, ara, avui 

un tema un dia de no sé què, l'altre... saps? i m'ho acabo de pensar jo, o no sé, 

o és que passen no només malalties, sinó també les altres coses... i al final del 

dia, és que... és molt dur aquesta feina i estava pensant les coses que passen, 

tot el dia, però jo crec que això amb el temps m'hi he anat acostumant. Vull dir 

que a l'hora de treball, sí, saps?, i separar-ho, perquè si no... 

15 Utilitat feina [43_28] Inf_15: Bueno, així molt dura per mi, vaig fer també una traducció 

jurada, i jo no sóc traductora jurada. I va ser molt dur, per mi, a nivell 

emocional, pel tema que jo em sentia que no estava fent una feina útil; perquè 

al pobre el van enganxar perquè estava venent pel·lícules piratejades, i jo em 

vaig sentir... pues això. Li estava llegint els seus drets, l'havien ficat un dia al 

calabós, no?, i bueno, em vaig sentir... va ser per mi una traducció poc útil, en 

el sentit de no poder ajudar. Això va ser en l'aspecte emocional. 

10 EMPATIA [23:95] o sea, es que también es un caso muy difícil, pero dentro... y a veces de 

gran desesperanza, de esta señora, porque ve que entre el hijo que tal, el 

marido que está todo el día fuera trabajando, y la niña que no sé que... que se 

le cae el mundo encima, 

11 EMPATIA [24:72] Inf_11: Clar, és que a mi... llavors, jo... clar, vaig deixar la pell aquesta de 

mediadora intercultural, jo, per mi, sí que els hi deixaria veure's per webcam. 

Jo pensava: “Jo, el meu pare està allà a fora... jo el vull veure!” 

19 EMPATIA [3262] És que estàs com molt integrada, estàs allà tan dintre que tens 

compassió que provoca el mateix imputat. 

3 EMPATIA [35:89] Bueno, i també hi ha molta emoció, eh, en les entrevistes aquestes. 

També alguna vegada passa que salten les llàgrimes... sí. Home, passa, 

sobretot, amb les mares, sobretot amb les mares, perquè de seguida els hi cau 

la llàgrima, però són coses que a mi també em cau... no? De... que veuen que 

volen ajudar al seu fill, que veuen que elles estan aquí, que estan treballant, o 

168


que... i com que el fill no ho entén, perquè hi ha aquesta diferència 

generacional, així, entre els adolescents i aquestes mares que estan... que 

pateixen molt les mares, i les nenes i els nens no els hi diuen el que passa... 

Clar, molts nens els que ha passat és que eren molt bons estudiants, fins ara els 

traduïa a un company de classe perquè anaven súper bé i de cop la cosa ha 

canviat i ja no demanen a un company de classe, ja em demanen a mi, i la mare 

s'entera que la nena ja no és com abans, que fa coses diferents, i llavors 

també... bueno, també hi ha algun plor: “Jo ja li dic, jo ho faig tot per ella, i mira 

què em fa...” Hi ha una mica de rebuig, depèn de quina nena, rebuig cap als 

seus pares... i bueno, hi ha una mica d'emocions, diguem-ho així. 

6 EMPATIA [38:16] però... no ho sé, jo també tinc experiència, he passat tot això, i és molt 

difícil. I a més, com que són... el xinès, perquè som fills únics, no?, després d'un 

temps de no estar amb els pares, d'estar amb l'àvia, i ara de cop venia i s'han 

de canviar totalment, perquè l'ambient, el menjar, costums i s'han d'integrar, i 

aprendre la llengua, eh... 

17 FRUSTRACIÓ [30:44] Cuando ves un caso que no puedes... que no avanzas, te... más o 

menos, que te puede frustrar. Porque siempre esperas que haya un avance, si 

ya has estado tantas sesiones en el mismo caso. 

2 FRUSTRACIÓ [33:25] cuando te dicen claramente que “igual no hace falta implicarse tanto” 

pues... ¡desanima! Lo siento, estoy muy negativa [se ríe]. Estoy en una fase un 

poco... 

[33:84] I: ¿Podrías explicarme una situación que te haya parecido 

especialmente difícil? 

Inf_2: Sí, porque... bueno, bastantes, como la mayoría. Porque empiezas 

ayudando y no pones ningún límite en la parte afectiva, digamos. Y... pasa 

mucho con los chinos, porque... claro, cuenta mucho, cuando ven a alguien 

hablar chino, es como que ven la salvación, ¿no? “Nos va a ayudar... todo es 

posible...” y cuando lo dejas bien claro después de unos cuantos encuentros o 

acompañamientos que no depende de ti, que tú no tienes ni influencia ni 

poder, que simplemente hablas chino, y que claro, eso sí, sabes a qué puertas 

puedes llamar o no, pues claro, te sientes muy frustrada. 

[33:92] Entonces era como... intentarlo todo para luego no conseguir nada 

[risas]... 

[33:94] Y te da la sensación de que te quedas como con un sabor amargo, 

como que “igual no he sido profesional” o que... pero es que ¡no puedes hacer 

nada! Si no hay nada... 

13 IMPOTÈNCIA [26:21] Inf_13: Sí, i clar, era la primera vegada que ho feia i no sé al final com 

queda, però jo em sentia malament... perquè si ho hagués sabut abans, m'ho 

prepararia millor, no? 

16 IMPOTÈNCIA + 

RÀBIA 

[29:33-4] I: ¿Ah, sí? ¿Has intervenido en más de una ocasión en el mismo caso? 

Inf_16: Sí. Y una vez, me enfadé un poco con el... ¡otra vez! ¿cómo se dice? Con 

el Consell Comarcal. Porque el centro social siempre me necesitaba para este 

caso, y al final cuando ellos podían contactar con los padres de este chico no... 

el centro comarcal, no hizo que yo fuera allí. Ellos mandaron a otro intérprete. 

169


Y yo me enfadé mucho. Es que yo preparé toda la semana, porque el centro 

social me dice: “Alejandra, seguramente te necesitamos para este caso” y al 

final, y les pregunté, porque la Comarcal no me ha dicho nada, y al final, me 

llamó desde el centro social, y me dijeron que “Ah, no sabemos por qué, pero 

es que ellos nos han mandado otro intérprete”. [Habla rápido, le noto que esto 

realmente la molestó.] 

I: Vaya, qué pena. 

Inf_16: Sí, sí, sí. Estuve muy triste. Porque fui allí... no sé, tres o cuatro veces. 

Una vez, en la tienda de los tíos, otra vez en el centro social, y dos veces nada, 

cerrado, y al final, cuando pudimos ir a la casa del chico, nada. ¡Es que yo 

conozco toda la historia! 

17 IMPOTÈNCIA [30:43] Ya has hecho tu función principal, que es comunicar al padre y al 

trabajador social cuál es la situación, y los demás, bueno, me han citado varias 

veces pero allí no puedo hacer nada. Cuando ves un caso que no puedes... que 

no avanzas, te... más o menos, que te puede frustrar. Porque siempre esperas 

que haya un avance, si ya has estado tantas sesiones en el mismo caso. 

18 IMPOTÈNCIA [31:32] Y claro, yo no puedo ir de policía por el mundo y tampoco tengo todos 

los argumentos para decir si es o no maltrato, porque a lo mejor hay maltrato. 

Pero te das cuenta de que el chino está jugando con desventaja. 

4 IMPOTÈNCIA [36:64] pero también tengo que reconocer que por falta de tiempo, el 

seguimiento de casos realmente ha sido muy... muy... muy corto. Me refiero en 

el sentido de que entre la primera intervención y la segunda ha pasado un mes, 

o dos meses, y luego la cosa está aún peor. Esto es lo que me estoy dando 

cuenta, ¿no? que a veces tienes que hacer... o si no, siempre que estás 

atendiendo los casos de forma urgente. Y todo ha sido consecuencia de que no 

ha habido una intervención continuada. Pero a veces en casos como de 

servicios sociales, como no intervengo yo sola, tenemos agenda con el 

trabajador, con la educadora... y claro, todo eso se va retrasando poco a poco. 

Y ha habido casos que, por ejemplo, desde octubre yo he estado solicitando la 

actuación del educador o la educadora, y hemos intervenido en marzo. Y no 

hemos podido hacer nada, porque la familia ya se había mudado hace un mes 

o dos meses del domicilio familiar. 

2 RÀBIA [31:122] I: Y, ¿alguna vez te han mentido? [Asiente con la cabeza] ¿y cómo lo 

detectas? 

Inf_2: Ya con la experiencia lo notas enseguida, pero yo a veces pierdo 

paciencia, de verdad, ¡me entra una rabia...! 

7 RÀBIA [39:84] a mi me da un poco de rabia, porque les estás comunicando eso: de 

que su hijo va mal en los estudios, de que tiene problemas, de que necesita 

afecto por parte de la familia y muchos padres dicen “Ah, vale”. Y entonces 

entiendes porque con esos padres, por qué el niño es así, por qué el niño actúa 

de esa manera. Y la verdad es que da mucha lástima, da mucha pena. 

15 RÀBIA [43:10] Però això, em fa molta ràbia, perquè jo, personalment, la meva opinió, 

és que jo també puc fer bé la feina, com una persona nativa. 

18 RESIGNACIÓ [31:14] Lo lógico sería que la Generalitat, o el Gobierno, o el Ministerio, o el 

que fuera, dijera: “Vale, yo quiero un intérprete así”. Y hacerle un examen y el 

que apruebe, pedirle, pero el que no, pues no. Pero... [se encoge de hombros, 

170

esignado] 


Taula 2.11.9 Suport emocional 

INF Extractes 

17 [30:11] Me está ayudando mucho porque, bueno, tú sabes que haciendo la mediación pueden 

encontrar muchas dudas y si hay un equipo apoyándote, es muy bueno, es muy bueno para el 

crecimiento personal y profesional y, bueno, psicológicamente también te sientes mejor, ¿no? 

3 [35:71] I: I en tots aquests casos, reps algun tipus de suport emocional o psicològic? 


I: I t'agradaria? 

Inf_3: Emocional? 

I: Perquè hi ha alguns llocs que han posat com si diguéssim “psicòlegs” perquè les mediadores 

s'hi puguin anar a desfogar, per dir-ho d'alguna manera. Sempre solen ser empreses externes. 

Inf_3: No, però sí que això de poder-ho parlar amb més... amb altres mediadors, amb altra gent 

que s'hi troba. Emocional... potser encara no és tan fort, no ho sé. Encara ho resisteixo. 

6 [38:57] Inf_6: Aquí, amb els companys que treballem... entre els quatre, abans cada setmana un 

dia, perquè ara treballem menys hores, però abans, ens reunim, i ens expliquem els casos que 

tenim i en parlem, i a veure a la pròxima, què podem millorar. Perquè clar, un, un sola, no pot, 

però si som més, ja tenim més idea. 

[38:83] I: I quina relació tens amb la teva cap, amb la Blanca? 

Inf_6: Molt bé... és que és una persona genial, i jo... en principi, no tenia ni idea, i és ella que ens 

va ensenyant paso a paso, i com és fer-ho, i tot això... i ens indica... i quan hi ha un problema 

sempre parla, i ella sempre ens dóna com un resultat, saps? Tant com jo com a les meves 

companyes, ens diu que si tenim algun problema amb l'entrevista i tot això i parlarem, i després, 

ella es fa càrrec... de donar... amb l'àmbit, “bueno, em trobat això, i allò, que puguem millorar...” 

10 [23:82] I: Y ¿recibes algún tipo de apoyo psicológico? Porque es lo que tú dices, a veces es un 

trabajo muy duro... ¿recibes algún tipo de ayuda? 

Inf_10: Así específicamente no. No, específicamente no hay. Para mi la mayor ayuda es el trabajo 

en equipo; el trabajo en equipo ayuda mucho, porque bueno, estar con compañeros, poder 

comentar un caso... DESPUÉS de haber salido, porque el hecho de estar trabajando en un lugar 

todos juntos, porque el hecho de estar trabajando en un lugar todos juntos no quiere decir que 

siempre se trabaje en equipo, porque si cuando acabas la intervención te vas, te quedas solo; 

aquí por ejemplo es para mí el apoyo de los compañeros, poder volver a hablar del caso, los 

comentarios que la otra persona hace... igual yo no digo nada ese día porque no me sale, pero el 

otro... vas coincidiendo también y bueno, el tiempo también ayuda a saber sobrellevar las cosas, 

a hacerte más objetivo, a trabajar un poco en empatía, a saber distanciarte un poco, sí... 

19 [32:64] És que en la meva empresa treballem com deu o quinze intèrprets, entre nosaltres 

sempre hi ha bon rotllo, perquè cadascú porta el seu idioma, de traducció i llavors no tenim 

conflicte ni res d'això. Sempre anem junts a prendre cafè, sempre ens ho expliquem entre 

nosaltres i ja està, i ens aconsellem... Simplement entre companys. 

1 [22:19] Pero también muchas veces son el personal sanitario, que te da mucho apoyo, y en ese 

caso es como una formación empírica [se ríe]. 

171


[22:31] I: Y... ¿qué tal es la relación con el personal de los hospitales? 

Inf._1: Ah, muy buena. Muy buena, sí. Me dan mucho apoyo, en todas partes. Muy bien. O sea, 

esto, en general, estoy muy contenta. 

11 [24:79] moltes vegades les mediadores interculturals necessitem desfogar-nos mútuament. 

I: Desfogar-vos entre vosaltres? 

Inf_11: Sí. Perquè suport psicològic professional de l'hospital, no. Estaria molt bé eh! 

2 [33:99] Lo que pasa es que... y por eso creo que hay muy buen rollo dentro del equipo, porque 

vamos normalizando todos los problemas que vamos viviendo cada día y entonces, sin darnos 

cuenta, de manera inconsciente, nos vamos desahogando con los compañeros del equipo... y es 

verdad que hay muy buen rollo. 

3 [35:41] I: I tu que també treballes en equip, com t'agrada més treballar? Sola, o en equip? 

Inf_3: Home depèn de per què. Home, a mi m'agrada... en equip m'agrada perquè després... per 

comentar casos. Perquè jo també demano molt, a les nenes: “Nenes, això, avui, com ho faríeu?” 

O, què... no sé, “Això, us hi heu trobat, amb això?”, no ho sé, és igual. El que passa que llavors, a 

l'hora de treballar, al dia a dia, cadascú té les seves famílies i té les seves entrevistes. 

INF Tipus de 

dificultat 

17 Gestió de la 

conversa – 

mutisme 

participant 

2.12 Percepcions generals 

Taula 2.11.10 Altres dificultats 

Extractes 

[30:42] En la entrevista, no logras que abra la boca. Solamente dice: “no lo sé”, 

“no quiero”, y punto. Te cuesta... te cuesta encontrar cuál es la solución y 

cómo... Entonces, ¿qué puedes hacer, allí? 

[30:45] Y lo demás... también trabajaba un caso familiar. O sea, hay el divorcio 

en el medio, juicio, la custodia de la niña, la lucha entre la suegra y la nuera... y 

entonces también es difícil. El caso en sí no es difícil, lo que es es difícil es la 

persona, cómo logras que se escuchen, que se puedan comunicar 

tranquilamente. 

Taula 2.12.1 Xinesos a Catalunya 

INF Extractes 

12 s’ajuden [4:77] I: Llavors... veus que s'ajuden entre ells, els xinesos que hi ha aquí a 

Catalunya? 

Inf_12: Ah... La gent de camp, sí. Això és pel que he sentit, eh? Perquè són més 

familiars, perquè tots vénen del mateix poble, tothom es coneix amb tothom... 

11 ajuda-favor [24:96] Inf_11: Sí, bueno... una mica de tot, la veritat. Hi ha la part positiva i hi 

ha la part negativa, també. Com a tot arreu. S'autoajuden molt, entre ells, 

172


perquè entre els xinesos hi ha la part de... 信任 [xinren, confiança], es confia 

molt de l'un a l'altre: un dia t'ajudo jo, un altre dia m'ajudes tu, van molt aixins. 

11 col·lectivisme [24:101] Clar, estàs allà per ajudar-los i, a més, tú eres de los suyos! Clar, una 

persona xinesa, de confiança, i m'expliquen moltes coses. I coses que no 

expliquen als metges, també. I clar, jo quan estic amb ells els hi dic: “Si hi ha 

coses que no vols que les expliqui al metge, no me les digui, perquè jo les hauré 

d'explicar al metge, perquè és la meva professió, saps?” 

7 col·lectivisme [39:98] Sí, yo creo que van con esa idea de que “es china y se pondrá de nuestra 

parte”. Lo que me ha pasado también es que en un colegio se pelearon unos 

niños chinos con unos niños españoles, entonces el castigo sólo lo recibieron los 

niños chinos, porque el que salió herido fue un niño de aquí, un chico local. 

Entonces hubo una reunión con el cap d'estudis y entonces allí los padres 

estaban... que me dijeron: “Es que tú te pones de parte de los profesores, y no 

tendría que ser así, tú eres china, tendrías que estar de parte de nosotros” y 

entonces, allí, claro, sin que el profesor me diga nada, yo me defiendo. Aquí es 

que hay tal hecho y tal otro, han pasado estas cosas y yo no me pongo de parte 

de nadie, simplemente la escuela tenía que tomar unas medidas y ha tomado 

esas medidas. Y los padres allí sí que se enfadaron conmigo [se ríe] 

18 [31:52] I: Y, ahora, hablando un poco de la comunidad china, ¿cómo los ves? 

¿Ves que existe una comunidad? ¿Cuál es tu percepción de los chinos que hay 

en Catalunya? 

Inf_18: Sí... ¿No sé si sabes cómo se dice “español” para los que viven en 

Barcelona? [Pongo cara de extrañada]. Para ellos, “español” se dice 老外 

[laowai, extranjero]. 

I: Ah, ¡老外 [laowai]! 

Inf_18: Sí. “Me lo dio un 老外 [laowai]” quiere decir que me lo dio un español. 

O sea, ellos no dicen: “Me lo dio un español”, 一个西班牙人给我 [yi ge 

xibanyaren gei wo], no; 一个老外给我 [yi ge laowai gei wo, un extranjero me lo 

dio], y tú ya sabes que es un español. O sea, para ellos, somos nosotros los que 

estamos en China, digamos, ¿no? Ellos siguen estando en China y usan su 

infraestructura: sus médicos, sus periódicos, todo. Claro, después tienen 

problemas. Por ejemplo, tuve una china que estaba embarazada y un médico 

chino -nunca mejor dicho- le dio unas pastillas para algo, no sé qué, y abortó. Y 

claro, quería denunciar al médico y yo le decía: “Bueno, pues ve y pon la 

denuncia”. Pero yo, para mí, decía “¡es que eres tonta!”. Porque a nadie se le 

ocurre tomarse unas pastillas sin saber qué son y normalmente una mujer 

embarazada sabe que no debe tomar muchas cosas, ¿no? Pues claro. 

2 serveis a la 

comunitat - 

cohesió 

[33:103] es como una sociedad china: con sus gestores chinos, con sus agencias 

de viajes, con su supermercado chino... es como una seguridad, ¿no? Están allí 

entre paisanos, se ayudan entre ellos, se hacen préstamos entre ellos, abren un 

local y si les va bien, se van. Sí. 

[33:111] ¿Entre ellos? [sopla]. Se ayudan mucho, pero por un necesidad 

digamos primaria... básica. Los veo unidos pero en el sentido ese, de que hay 

que ayudarse porque no queda otra. Tienen... están muy bien organizados. 

Saben... no sé cómo se enteran de cualquier cambio de política o de 

condiciones para hacer tal o tal trámite... es una sociedad muy organizada 

173

4 xarxa 

mianzi 


[33:113] Si que se ayudan en el sentido económico, a la hora de abrir un 

negocio piden préstamos entre ellos, 

y claro, con una deuda pero sin ningún tipo de plazo. Entre familias... entre 

parientes o no, se ayudan también porque comparten un mismo espacio, vienen 

de un mismo espacio. Por ejemplo durante el fin de semana muchos menores 

se quedan bajo la vigilancia de sus vecinos o de sus compañeros de piso, porque 

sus padres trabajan en otra ciudad. Entonces se apoyan porque es la primera 

etapa, la primera etapa de su proceso migratorio, eso no digo que no sea malo... 

¿no? 

[33:117] y de ahí, cómo mantener a los hijos, cómo tal, cómo... problemas de 

padrón, también, porque entre ellos, eso sí, tienen que pagar, para 

empadronarse. Eso no hay manera, ¿eh? Por más que se les diga: “esto es 

gratuito”, a ellos no les importa que sea lega o ilegal, porque si la única manera 

que tienen que empadronarse es pagando... Es muy raro, porque es una 

dependencia sana y no sana. Porque se ayudan entre ellos pero también se 

putean entre ellos. Dentro de esa etapa así, de supervivencia, también surgen 

negocios dentro de ese mismo mundo. 

[36:83] ¿Entre ellos?... Realmente, a ver.... digamos, realmente lo que funciona 

es en red. O sea, cada uno no sale... en general no sale de la comunidad, 

porque dentro la comunidad ya les prestan esa ayuda, ¿no? Que también 

muchas veces lo que utilizan ellos es... utilizan las ayudas de un amigo, de la 

familia 

[36:87] a de las ayudas sociales la mayoría no saben... bueno, la mayoría... o no 

saben que existen o les da vergüenza de solicitar, ¿vale? En caso de Pirmi y eso, 

depende de qué familia pues les da vergüenza porque temen que la comunidad 

china se burle de ellos, y bueno, en general la mayoría es que no lo saben y los 

que saben, ya ves, una señora me ha preguntado por algunas ayudas sociales. 

[36:102] También hay chinos -ha habido casos que los chinos desconfían, que a 

la primera vez, una ve y dice que no quería que la profesional o yo estuviese 

presente, porque no quería que su problema saliera de su casa. Entonces piensa 

que tú vas allí y que vas a ir contando la historia de su familia. 

15 guanxi [43:56] Sí, sí, clar, i tant! Sí que ho és. Però en el fons els que s'ajuden és entre 

els que es coneixen, no sé com explicar-t'ho. Els d'un taller que no coneguin als 

del restaurant aquest, no s'ajudaran. Això és aïllament, jo en dic aïllament, 

d'això. Però sí, sí, és complicat. 

11 competència [24:97] Però també és cert que també el fet d'haver-hi tants xinesos, també hi 

ha aquest problema que... que se senten com rivals. Saps? Competències. Com 

més xinesos, més comerços; com més comerços, menys pasta per a tu. Llavors 

els xinesos a vegades es veuen com competències, i això no és bo. 

7 competència - 

desconfiança 

[39:79] Luego, fuera del ámbito este, todo es desconfianza, sobre todo en el 

tema de los negocios. Dos tiendas en la misma calle, o sea, competencia, ¿no? Y 

eso a veces crea malestar, porque le estás quitando como el negocio o la 

clientela. Es muy... es... son un colectivo bastante competitivo, también, sobre 

174

todo en los negocios. 


8 competència [40:36] I: I com veus la relació dels xinesos entre ells? Per exemple, a [ciutat], o 

a Catalunya en general...? Com els veus com a comunitat? 

Inf_8: Home... doncs no veig molt de companyerisme, potser. I... diria que... tots 

s'ajuden... relativament; o s'ajuden segons els interessos que tinguin. I potser sí 

que després fan grupets, i són amics entre uns i altres, però en general jo diria 

que hi ha molta competència, que es fan molt la competència entre ells i... ja 

està. 

9 competència [41:45]I: Bueno, més o menys... els veus que facin pinya, entre ells? 

Inf_9: Relativament, relativament. Al principi em semblava que sí, però clar, 

cadascú vol fer el seu negoci... i no, no excessivament, sí que s'ajuden, tenen 

molta xarxa d'amics, perquè clar, han vingut a través d'aquesta xarxa, però si 

surts dels familiars i d'aquests amics íntims, no fan molta pinya, crec jo. 

10 + treball [23:92] Imagínate: una familia de cuatro miembros, la mamá no habla el idioma, 

el papá es paleta y procura estar trabajando todo el tiempo que puede porque 

son los ingresos de la familia, 

2 + treball [33:119] Son pacientes y ahorradores. Son graciosos, porque claro, una vez, 

vinieron periodistas de TV1 de las noticias, porque querían saber por qué, al 

parecer, les afecta menos a los chinos la crisis; que es una cosa que es una 

tontería, porque les afecta muchísimo. Y entrevistaron, fueron a un referente 

que tenemos en un bar de Santa Coloma y les dijeron “A vosotros, ¿por qué no 

os afecta la crisis?” y claro el chino dijo “No, eso es mentira, pero claro, también 

es verdad que nosotros trabajamos bastante y con menos descansos y los fines 

de semana no nos lo gastamos todo en... ¡cervezas!” [risas] Y es verdad que lo 

que ganan durante la semana no lo gastan en el fin de semana, es una lógica de 

más de un proyecto a largo plazo, es un proyecto de vida. Y ya lo tienen 

clarísimo, es así: primero trabajar duro para ahorrar y para abrir tu local y así... 

4 + treball [36:96] Tranquilitos... [se ríe], tranquilitos porque en general no se meten en 

líos, porque tampoco no les interesa, y muy trabajadores, espabilados... 

6 + treball [38:66] Inf_6: Sí. Però és que normalment, treballem molt. 

[38:70] El que passa és que treballen molt: treballen i descansen, i llavors ja no 

tenen gaire temps lliure... és que es veu molt poca gent pel carrer! 

9 + treball [41:43] Mmm... bueno, és com un mite, i no sé si ho són tots, però tenen una 

part de veritat: que són com molt... sempre estan... de qualsevol cosa, es pot fer 

un negoci. No sé, de tonteries, a vegades. Per exemple, n'hi ha un, que ara, 

l'estic ajudant a exportar vi, però a part, té un amic que fabrica plats de plàstic, 

saps allò de “beicon con queso”, que els fan de plàstic llavors perquè els 

restaurants els exposin, llavors em va portar un model per si puc anar a 

restaurants d'aquí a veure si els hi interessa. Llavors aquest mateix també em va 

portar un tipus de plàstic que no sé què. N'hi ha un altre que ha pensat en 

accessoris de cotxe: les fundes pels seients, aquestes que són per l'estiu, que 

són com de boletes... 

[41:44] Saps? Doncs ha pensat que això, que ha pensat que no n'hi ha massa, i 

que a la Xina n'hi ha moltes i que va molt bé, i m'ha dit que miri si es pot 

consultar en algun lloc o tal. Una altra amiga, també està... estan sempre com 

175

12 + treball 

- idioma 

17 + treball 

- idioma 

19 + treball 

- idioma 

7 + treball 

- idioma 

6 + treball 

- idioma 


pensant en idees de negoci, no s'apalanquen, diguéssim. L'altra cosa és això de 

treballar... bueno, estan com acostumats, o els hi sembla... Sembla que sigui 

com que de... que... treballen molt, però en cert sentit, vale, es cansen i 

segurament, voldrien descansar més... però tampoc molt més, no ho crec. Ells 

estan bé treballant i pensen que una persona ha de treballar i que s'ha de 

guanyar la vida, i accepten aquesta realitat sense dramatitzar massa. I... no sé 

quina altra cosa del caràcter... 

[4:75] hi ha una part de la gent que vénen només a treballar, i sobretot els 

pares; els meus pares també: només han vingut a treballar i no han tingut 

temps d'anar a estudiar l'idioma, jo crec que si tinguessin una mica d'idioma, de 

llenguatge, es podrien integrar més bé 

[30:63] Hay chinos que están viviendo en Barcelona, hay chinos que viven aquí, 

pero no hablan castellano, no se relacionan tanto, pero no significa que haya 

una comunidad china como un Chinatown. Vienen aquí para buscar una vida 

mejor, para ganar dinero, eso es su prioridad; 

[39:81] Inf_19: És que entre ells es relacionen molt, no es comuniquen molt 

amb el món dels espanyols perquè sempre treballen, són súper en si personals, 

perquè tenen un bar i es passen tot el dia allà treballant, és que es passen la 

vida treballant, pel que jo veig! És que mai surten, tampoc no s'integren... 

Bueno, integrar-se sí, però aprenen una mica de castellà i llavors es passen la 

vida treballant, no molesten a cap persona, però tampoc surten, sempre surten 

els xinesos que són entre ells amics. 

[39:81] Mucha gente quiere relacionarse pero no puede por el idioma, luego a 

parte también, muchos llegan aquí y sólo piensan en ganar dinero, aunque 

ahora este concepto poco a poco va cambiando. Se encuentran -o sea, nos 

encontramos más a gusto aquí y queremos adaptarnos aquí, pero antes era 

eso: idioma y sólo trabajo, bueno, idioma no, porque no tienen tiempo de 

aprender idioma. 

[38:70] El que passa és que treballen molt: treballen i descansen, i llavors ja no 

tenen gaire temps lliure... és que es veu molt poca gent pel carrer! 

5 - idioma [37:101] I: I quines són les majors dificultats que tenen quan arriben aquí a 

Catalunya? 

Inf_5: La llengua... bueno, quan arriben i quan porten cinc anys. De fet, és que si 

poguessin parlar una mica... bueno, català, ja no et dic, però castellà... és que ho 

tindrien tot molt més fàcil! Tots aquests problemes de convivència que tenen 

per les instàncies, la majoria els tenen perquè no poden parlar; són veïns que 

no hi poden parlar, que si tenen una gotera no poden anar al xinès i comunicarli: 

“Ei, que ens raja l'aigua, truca a l'assegurança!” Llavors tot es fa molt més 

difícil, per nosaltres i per ells, eh! 

10 - idioma [23:9] los pocos que acudían a los servicios públicos tenían una gran 

problemática con el idioma, 

13 - idioma [26:3] I ja saps que aquí hi ha molts xinesos, i que el tema d'idioma, és una 

dificultat molt gran per a nosaltres, 

[26:5] I: I quines són les majors dificultats que teniu quan arribeu aquí? 

Inf_13: Doncs el tema de la llengua. Que és... jo crec que això. 

176


16 - idioma [29:45] Eh... los niños no se adaptan a la escuela de España, no tienen amigos 

en la escuela, no quieren ir a la escuela, no estudian bien, porque tienen 

dificultades lingüísticas... sí, la mayor dificultad es la lengua. 

3 - idioma [35:85] I: I quina és la major dificultat que es troben quan arriben aquí? 

Inf_3: L'idioma... bueno, no ho sé... L'idioma, sí, la llengua. És el que diem 

sempre. 

6 - idioma [38:71] I depèn d'on véns... perquè la persona que ve, té moltes dificultats en 

molts sentits: un és la llengua, l'altre és el treball, la família... i a més, n'hi ha 

que... abans hi havia ofertes de treball, però la gent vénen a pagar. I ja no és 

tant integració, sinó que és més “bueno, com tinc de guanyar els calés per 

arreglar-ho tot”, saps? 

8 - idioma [40:37] I: I quines dificultats veus que tenen quan arriben aquí? 

Inf_8: Dificultats? Doncs tenen dificultats de... del tema de... de la cultura, del 

tema lingüístic, i 

1 - idioma [22:67] Inf._1: Pues... primero es lo que sabemos: que no hablan el idioma, 

bueno, quiero decir los inmigrantes. 

7 comunitat 

tancada? - 

idioma 

12 comunitat 

tancada 

10 comunitat 

tancada? 

16 comunitat 

tancada 

6 comunitat 

tancada? 

3 Poca relació uns 

amb altres 

[39:80] Luego, ¿cerrado?... una vez que tú tienes ganas de comunicar con ellos, 

tú no tienes -bueno, nosotros nunca hemos tenido problemas, en relacionarnos, 

quizás el problema viene dado por el idioma. 

[4:72] no vaig voler entrar a la comunitat xinesa d'aquí, perquè són molt 

tancades 

[4:74] Com a comunitat... com t'ho diria... estan bastant tancades, tancades, 

també, que tenen perquè. 

[23:15] en el sentido de que no son usuarios que han venido solicitando ayudas, 

por ejemplo a servicios sociales; ahora con la crisis económica se nota 

muchísimo más y con el aparecimiento de la sociedad de acogida se sigue 

notando mucho, pero es un colectivo que no se ha caracterizado por esto ¿no? 

[29:48] I: ¿Qué destacarías de los chinos que inmigran a España? 

Inf_16: Son tímidos. Son reservados y un poco cerrados. 

[38:69] O sigui, això d'integració... de moment no he veig gaire, i m'agradaria 

treballar en aquest tema. Com que ja estem aquí, hem de col·laborar o 

participar, però encara els hi costa. 

[35:83]Conec una família d'una escola i una altra d'una altra escola, i els nens 

havien anat a la mateixa escola. Vénen del mateix lloc i l'altre dia m'explicaven 

això, que justament vivien davant per davant, i dic: i què? Us veieu i tal? I diu 

que els nois, els nens, de tant en tant es veuen, perquè es coneixen i surten 

alguna vegada, però els pares no. Eeeehhh... bueno, hi ha relacions, així, 

parelles de pares que viuen junts, amb els fills, aquests. No veig, però, tampoc, 

que creïn cap pinya entre ells, sinó que hi ha grupets eh? Hi ha moltes: “aquesta 

família i aquesta família”, o “aquestes dues van aquí” i els nens..., 

3 bons resultats! [35:54] Això ha anat molt bé, perquè al principi molts xinesos -això també ho 

diuen les meves companyes, abans els xinesos ens pensàvem que no parlaven o 

que eren uns raros, no? I ara veuen que no és així, i les famílies agraeixen que jo 

sigui aquí i poden explicar a l'escola el que els passa. I per això m'agrada, eh?, 

177

perquè hi ha aquest contacte. 


6 comunitat? [6:44] Y la verdad, no sé si existe una comunidad tal. 

1 comunitat? [22:90] Son individuales y de colectivismo, quizás hay un lazo más fuerte entre 

los de Qingtian que entre los de Qingtian y del nordeste, de Dongbei, pero en 

principio cada uno son más individuales... Hay muchos conflictos, ¿eh? 

13 comunitat? [26:49] Bueno, jo crec que, més que res, perquè tampoc portem tant de temps 

aquí a Espanya, vull dir. Perquè si ho compares amb Anglaterra o Estats Units, 

portem molt menys temps aquí a Espanya. Llavors, jo crec que hi ha una falta 

d'organització. No sé, o sigui... aquí hi ha molts xinesos, però entitats... no n'hi 

ha gaires. O sigui, més que ajudar-nos... n'hi ha poques. 

17 comunitat? [30:62] Inf_17: Digamos que... ¿crees que hay comunidad china, aquí, en 

Barcelona? O sea, ¿que hay una unidad uniformada? 

I: Te lo pregunto a ti... 

Inf_17: Es que no lo veo, no lo veo así, que haya una comunidad china 

[30:64] y lo demás es su necesidad: viven en un sitio que hay más concentración 

de chinos porque lo necesitan; porque hacen restaurantes, pero necesitan 

también donde comprar verduras, donde le entiendan. Sí, es por su necesidad, 

pero no significa que estén unidos. 

20 comunitat? [34:60] I: Ara les preguntes que et faré estan relacionades amb la vida dels 

xinesos a Espanya. Com veus els xinesos d’Espanya o de Catalunya? Com veus la 

relació que tenen entre si? 

Inf_20: No els veig gaire units 

3 comunitat? [35:117] Inf_3: Home, això depèn de si es coneixen o què. Home, és curiós que 

molts vénen del mateix poble i aquí també són veïns però no es diuen res, no 

surten, no van junts, els pares, per exemple. 

5 comunitat? [37:100] són com més, cada família nuclear, amb les seves històries però no 

són... per exemple, l'any nou xinès aquest passat no es va organitzar res. Si 

s'organitza algo sempre són des d'associacions de Barcelona, molt més 

institucional, però no fan... no tenen com molta vida associativa al carrer. 

[37:108] I: I tu has detectat això que es diu que es busca molt l'harmonia de 

grup? Ho has detectat amb els xinesos d'aquí? 

Inf_5: No... no. De fet és això, és que no els veig ni com un grup. Són famílies, 

molt polaritzades, cadascú amb les seves històries, ara amb la crisi buscant 

feina... Només he vist solidaritat, allò, molt bèstia, quan hi va haver el 

terratrèmol de Sichuan. Es van posar al mig de la plaça del Rellotge a recaudar 

diners i veies als xinesos amb bitllets de 100 euros, ficant-los a la caixa. I va ser 

un moment de dir, ostres! Realment estan apinyats... Però per la resta... en 

casos molt puntuals, d'algun xinès, que no tenia casa, que li van donar diners 

perquè no pogués tornar a Xina... però poca cosa més. O referents com la Joana, 

que sí que ajuda a la comunitat com pot, però no com una cosa de grup, com en 

altres comunitats. Com a mínim a Santa Coloma això és el que jo he vist, que 

llavors potser sí que estan super associats, però jo això és el que he vist. 

7 comunitat? [39:78] Inf_7: Bueno, lo que es así unidos... yo creo que sólo se queda en el 

178

ámbito familiar. 


15 comunitat? [43:54] Inf_15: Que és el que conec més. Els veig distants, o sigui, aquí Terrassa 

hi ha com grups. Normalment són els grups de restaurants i molts restaurants 

han muntat basars i llavors, doncs bueno, els que són d'aquest nucli, que 

busquen gent allà i els porten aquí, es coneixen, però estan com molt aïllats 

entre ells, són com petits nuclis, i és complicat, per això, també. Perquè moltes 

vegades també això els va en contra. Perquè... això, la unió fa la força i quan 

estàs separat, no en fas. Ja sigui per demanar ajudes socials, pel que sigui. 

13 poques 

associacions 

5 poques 

associacions 

15 poques 

associacions 

11 col·lectiu poc 

problemàtic 

2 col·lectiu poc 

problemàtic 

[26:50] I: Com associacions? 

Inf_13: Com associacions. Potser sí que n'hi ha, però entre nosaltres tampoc no 

estem tant... o sigui, no hi ha aquesta difusió de les associacions i entitats. O 

sigui, jo, per exemple, porto cinc anys aquí, i no conec cap associació xinesa! A 

part de Casa Àsia, però Casa Àsia és d'aquí, o sigui, és per ensenyar la cultura 

d'Àsia. 

[37:99]I: I com veus els xinesos? Com es relacionen entre ells aquí a Santa 

Coloma, en general? Clar que hi poden haver casos específics, però com els 

veus, en general? 

Inf_5: La percepció és que no són una comunitat molt... són una comunitat com 

poc associada. 

[43:55] Normalment són els grups de restaurants i molts restaurants han 

muntat basars i llavors, doncs bueno, els que són d'aquest nucli, que busquen 

gent allà i els porten aquí, es coneixen, però estan com molt aïllats entre ells, 

són com petits nuclis, i és complicat, per això, també. Perquè moltes vegades 

també això els va en contra. Perquè... això, la unió fa la força i quan estàs 

separat, no en fas. Ja sigui per demanar ajudes socials, pel que sigui. 

[24:61] Inf_11: És que amb el col·lectiu xinès és bastant fàcil, comparat amb el... 

és que comparat amb el... és que jo tinc moltes companyes, saps? 

[24:67] El meu col·lectiu, que amables, no? No, no ho dic en sentit pejoratiu 

vers les altres, no. Només és que les persones xineses som molt... com t'ho dic 

això? Qualsevol tipus d'ajuda que els hi donguis, ells ho reben amb molta 

positivitat, vale?, i estan molt disposats a col·laborar, i això és un punt que 

t'ajuda molt a l'hora de treballar. I no hi oposen gaire resistència, fora casos 

d'aquests de vida o mort, que no passen, encara. 

[33:112] Lo que pasa es que... bueno, yo creo que bien, tampoco hay muchos 

problemas con esta comunidad. No es problemática. 

Taula 2.12.2 Problemes joves i adolescents 

INF Extractes 

14 [6:23] Los niños... es difícil, para ellos, comunicarse y, a veces, cuando llegan aquí, tienen que 

perder todas las relaciones, amigos, en China, y a veces se encuentran solos 

10 [23:42] Y yo empecé a trabajar aquí, porque... a petición de un educador, un educador de carrer, 

que ahora ya está jubilado y sólo trabaja un tercio de jornada, con lo cual ya no es mi compañero, 

179


se dedica a otras cosas; porque él trabaja el absentismo escolar mucho, en esta zona, en el 

instituto de la Pau, y veía que la población china iba aumentando, que empezaban a llegar 

campanas de que había alumnos que no iban a clase, iba a domicilio, no se entendía con las 

familias y tal y, aunque ya había un traductor-intérprete en el ayuntamiento, quería incorporar la 

figura aquí, en el barrio, que había bastante gente venida de China. 

13 [26:58] Però em vaig trobar un cas que era una nena, que tenia... que era amb psicòlegs. I clar, 

era, el tema... la nena no volia parlar... I jo intentava convèncer-la de que parli del problema, però 

era difícil, sí sí... 

16 [29:36] I: Ah, a lo mejor es por eso. Y ¿podrías explicarme un caso que haya sido especialmente 

difícil, para ti? O qué dijeras, “¡Jo, que complicado!” 

Inf_16: Era este caso. Porque no podíamos hablar con los padres, porque los padres... el padre 

trabaja en otro país, la mamá trabajaba en ¿Asturias? o ¿Zaragoza?, en un sitio raro. Y los tíos 

estaban en Barcelona, en Rubí, en una tienda. Y este chico, durante un año, no fue a la escuela. 

[29:37] I: ¿Era un adolescente? 

Inf_16: Apenas cumplía los dieciocho. Este chico siempre se siente muy triste, porque quiere 

volver a China con su abuela. Me da mucha pena. Me da mucha pena... pero al final, yo no podía 

hacer nada. 

[29:41] I: Bueno, pero también es quizás tus ganas de querer ayudar... ¿no? 

Inf_16: Sí. Es que a veces yo sufría. Yo sufría, porque yo no entiendo por qué los padres quieren 

que sus hijos se queden aquí. Y, además, nunca les... nunca se preocupan de ellos, solamente se 

preocupan económicamente, y de los demás, nada. Y a veces me daba mucha pena. 

17 [30:41] Es un caso de tema escolar. Entonces, un chico de quince años... normalmente, trabajo 

mucho los casos de la escuela, y si encuentras una edad ya... un poco avanzado, catorce, quince, 

es la época más difícil, porque les cuesta mucho el aprendizaje, la comunicación... En este caso 

concreto, el chico no quiere comunicarse. 

2 [33:21] “estos jóvenes hemos detectado que empiezan a aburrirse; pues ¡vamos a montar un 

proyecto con ellos!”. 

3 [35:62] Inf_3: Sí, clar, a veure... [s'ho rumia una mica] Aquests adolescents, bueno, difícil, difícil de 

resoldre. Hi ha un nen, un noi... és que n'hi ha uns quants... sobretot, més aviat... difícil de 

resoldre... hi ha un nen, un noi, adolescent, que van arribar al 2008 o així i els ha tocat en una 

escola... 

[35:66] aquest, i un altre adolescent, d'una altra escola, una noia, absentista, que fa molt 

absentisme, que és molt intel·ligent, però que no va gaire a l'escola. I he anat a casa seva, jo, a 

parlar amb ella, a parlar amb la família, la família ja no sap com dir-li... L'altre dia la professora de 

l'aula d'acollida ja no sabia què fer i vam haver de tornar a convocar la família, a Benestar social, a 

un assistent social, la de l'aula d'acollida, jo, i.. veure què, a part d'absentista, igual era addicta al 

joc. La família sembla que ara s'ho han pres més “en serio” i col·laboraran més amb l'escola, la 

nena. Aquesta setmana sembla que llavors, amb l'aula d'acollida m'han dit que havia anat a 

escola... no sé, hi ha casos d'aquests, delicat. 

[35:94] Inf_3: A vegades els enganxes in fraganti a l'entrevista, no saben què dir, també. “Però, el 

teu nen, havia de venir a col·le, i no és aquí...” “Ah, ostres, però si... no hi és? Doncs on és?” “Però 

si acabes de venir a fer l'entrevista i el nen no hi és...” “Ah, però m'ha dit que era...” No ho sé. Aquí 

hi ha vegades que no sé si diuen la veritat o els defensen: “Avui no ha anat a col·le perquè...” 

180


Llavors, moltes vegades, hi ha aquesta protecció, no? Les mares saben que el nen ha d'anar al 

col·le, però aquí falta també més informació, entrevistes amb els pares i tot això. Els nens, llavors, 

no van a col·le, perquè... bueno, hi ha una excursió, o hi ha una activitat, que no és de classes, que 

no és seure a la classe i escoltar al profe i diuen: “Me'n vaig a casa meva”. Arriben a casa i la seva 

mare que no acaben d'entendre gaire què passa li diuen “No, avui no hi havia classe” i l'altra, 

doncs s'ho creu, també la mare i s'està fent una mediació -això, que també és una feina de 

mediació, de fer trobar més sovint a les famílies per anar informant de quines activitats hi ha, que 

estiguin al cas, que no pot ser que els nens diguin que perquè no ho entenen marxin de classe, 

sinó que han d'anar a classe... Però les mares els defensen. Hi ha mares que diuen: “El meu nen, 

pobret, no ho entén, em diu que no ho entén i... ” Home, no, senyora -saps? 

4 [36:15] como estoy muy relacionada con el mundo educativo, hice un cursillo sobre dinamización 

de trabajo con los jóvenes, 

5 [37:35] Llavors, a la tarda, havíem quedat amb un grup de noies xineses que -amb sis noies 

xineses adolescents, que totes presenten absentisme i tot això- i havíem quedat amb elles per fer 

un acompanyament a Barcelona, el vídeo que et dèiem abans. 

[37:52] Jo crec que, per exemple, ara, hi ha un problema molt gran amb els joves que és 

l'absentisme. 

[37:65] Llavors, el tema de les escoles, em sembla més... és més repte. Perque veus allà els joves, 

desmotivats, que penso que... m'agrada més, ara mateix. També potser és que com que no em 

deixen fer-ho, és també el repte de “ara vull fer...” no? 

[37:73] És un cas d'un noi absentista, que no recordo com va arribar. Em sembla que va arribar 

derivat per l'escola, i llavors ens vem posar en contacte amb el pare, i el pare a més a més té una 

discapacitat: és sord d'una orella, hi sent molt poquet per l'altra, i ens va arribar la derivació de 

l'escola com que era possible que el fill estigués maltractant al pare. I bueno, vem parlar amb el 

pare, i ens va dir que no, però que sí que tenia problemes amb el fill, que sabia que no anava a 

classe i bueno, vem fer una reunió un dia amb el fill i era... passota! Bueno, no li vem sentir ni la 

paraula. No va parlar en tota l'entrevista. És d'aquests que porta els cabells llargs, així com 

vermells, s'assentava i no ens mirava la cara, tota l'estona mirant al terra... I nosaltres li anàvem 

dient que “no pots faltar a l'escola...”, la típica primera reunió de “és obligatori, no tens setze anys, 

has d'anar a l'escola...” Són uns pares desesperats, perquè no saben què fer amb el fill, els pares 

desesperats, perquè el fill passa de tot. Llavors al cap d'una setmana ens ve el pare i ens diu que 

el fill fa dos dies que no va a dormir a casa, després va tornar i es va estar dies sense anar a 

l'escola... Va haver-hi una multibaralla amb xinesos feia una setmanes que ell també estava 

involucrat en la baralla, i saps allò que dius: “S.Q, si us plau! Si ja és prou difícil per la situació dels 

pares!” Situació complicada perquè no era dolent, vull dir que no era un tio dolent, sinó que 

simplement no sabien perquè estava -perquè reaccionava així. I sí, ha estat dur això, perquè 

somiava amb ell i tot. I al final se l'han emportat a Mallorca, la setmana passada. Els pares tenen 

una tieta a Mallorca i se l'han emportat allà. 

6 [38:16] però... no ho sé, jo també tinc experiència, he passat tot això, i és molt difícil. I a més, 

com que són... el xinès, perquè som fills únics, no?, després d'un temps de no estar amb els pares, 

d'estar amb l'àvia, i ara de cop venia i s'han de canviar totalment, perquè l'ambient, el menjar, 

costums i s'han d'integrar, i aprendre la llengua, eh... 

15 [43:34] I bueno, això és un tema que jo no sé si t'hi havies trobat al Consell Comarcal, però hi ha 

molt.... molt... com es diu?... fracàs escolar per això, és que els nens no ho aguanten. Normalment 

181


els nens xinesos al batxillerat no aguanten, ja n'he conegut varios casos i fa molta llàstima. Però 

bueno, no sé... Com que no hi ha aula d'acollida, tampoc, no hi ha cap mena de reforç... és 

complicat. 

Taula 2.12.3 Perfil usuaris 

INF Característica Extracte 

10 nivell 

socioeducatiu 

baix 

11 nivell 

socioeducatiu 

baix 

13 nivell 

socioeducatiu 

baix 

18 nivell 

socioeducatiu 

baix 

2 nivell 

socioeducatiu 

baix 

20 nivell 

socioeducatiu 

baix 

[23:23] porque mucha gente no sabía escribir 

[24:93] Perquè són... bueno, ja saps quin perfil són, no? Persones que no han 

anat o que no han acabat l'escola secundària, perfils més baixos, diguem-ne. Tot 

i que ara comencen a venir, eh, de perfils alts. 

[24:61] perquè potser a més a més, jo crec que les persones xineses, o sigui, les 

que necessitaven la traducció, tampoc són de nivell... o sigui que hagin rebut 

una educació tan... com diguem, superior. 

[31:8] También, una cosa es como se dice, qué sé yo, juzgado de instrucción o 

denuncia, y otra es explicársela a una persona que no tiene el suficiente nivel 

cultural para entender qué cosa es eso, o dónde está o qué le puede pasar... no 

sé. 

[31:9] Lo típico es, por ejemplo, leerle los derechos al acusado. ¿Qué haces 

explicándole a un... campesino, que no sabe, que a duras penas sabes escribir 

su nombre en chino, qué tú haces explicándole los derechos constitucionales? 

Es un poco... Y más a una persona que se encuentra en una situación de estrés, 

digamos, decirle: “De acuerdo con la ley tal, de...” no sé, lo volveríamos más 

loco todavía, ¿no? Suponiendo que sea el bueno, entre comillas, ¿no? Porque 

también hay gente que ha cometido un delito que es una tontería... no sé. 

[33:79] la comunidad china de aquí son de un nivel bastante bajo, y claro, 

empezar a explicitar un poco lo que haces, no entienden. 

[33:80] O sea, ya les cuesta entender por qué no pueden empadronarse porque 

depende de las condiciones... depende. 

[33:104] Sí, cuando hay situaciones, trabajo de casos, sí. Pero lo que pasa es que 

lo vas interpretando, y cuando no entiendes algo en chino es porque a ellos 

también les cuesta expresar lo que está pasando. Ya te digo que el nivel 

socioeconómico es bastante bajo, entre los chinos de aquí. Ya te digo, a veces 

dicen algo y no saben ni la palabra, de lo técnica que es. 

[34:53] A l’hospital no hi tinc problemes, però sí que tenim un problema i és que 

els xinesos no paren gaire atenció als mètodes anticonceptius. Fem molta feina 

de difusió, fem reunions amb xinesos, per assegurar-nos que segueixin algun 

mètode anticonceptiu, si no volen tenir fills. Però algunes persones, ja saps que 

n’hi ha molts que vénen del camp, de Zhejiang, no tenen cultura. I hi ha 

persones que no ho entenen, els entra per una orella i els surt per l’altra, no et 

182

7 nivell 

socioeducatiu 

baix 

12 nivell 

socioeducatiu 

baix 

fan cas. 


[39:74] son gente más mayor, son padres, entonces muchos padres son 

analfabetos, sólo saben hablar el dialecto del pueblo, 

[4:35] i la mare no tenia cap estudi, a la Xina, i el pare només treballava tot el 

dia. 

[4:82] En principi... no. El que passa és que hi ha un tema d'educació. Jo he 

trobat, en una mateixa escola, hi ha els pares que tampoc no tenen estudis i no 

sabien com s'ha d'actuar, què s'ha de fer 

13 relativisme [26:52] Inf_13: O sigui, jo crec que la reacció també... o sigui, depèn de cadascú. 

Però... bueno, és que no sé, depèn de cadascú i depèn de la zona d'on vinguis, 

també. Perquè un xinès que és del nord de la Xina reacciona diferent d'un xinès 

que és del sud, per exemple. Mmm... no sé, perquè cada situació és diferent. A 

vegades no sé, per exemple... el tema més d'escolar, a vegades doncs el profe 

explica: “El nen ha de repetir el curs”. I hi ha pares que diuen: “Pues m'és igual, 

que repeteixi” i n'hi ha d'altres que senten més com: “Com és que repeteix el 

curs? Ha anat malament?” I tu, segons el que vegis, intentes intervenir una 

mica, no? 

17 relativisme [30:65] I: ¿Cuáles son las mayores dificultades que tienen cuando llegan aquí? 

Inf_17: ¿Los chinos? ¿Mayor dificultad...? ¡No lo sé! Supongo que cada uno 

tiene una dificultad diferente, ¿no? Cada uno llega con unos recursos diferentes, 

¿no? Hay gente que llega ya con mucho dinero, hay chinos que ciertamente han 

llegado y ya tienen dinero; hay gente que viene con una deuda bastante grande, 

porque no todo el mundo puede pagar... Bueno, vienen aquí con una agencia... 

2 relativisme [33:120] I: Y ¿los ves muy diferentes a los chinos de aquí con los que tu 

conociste en China? 

Inf_2: ¡En China hay tantas disparidades! Aquí vienen todos el mismo caso: 

vienen a construir una vida nueva, en otro país, empiezan desde cero. En 

China... pues yo no he vivido en el campo, y en la ciudad hay de todo. Muchas 

disparidades... 

20 relativisme [34:61] Inf_20: Primer, perquè la Xina és molt gran, i les persones de cada lloc 

són diferents. Per exemple, la gent del nord i la gent del sud són molt diferents. 

Llavors, la gent del nord, ja sigui que ets de Dongbei, o que ets d’un altre lloc, 

llavors seràs així o aixà. I la gent del sud també, si ets de Zhejiang, o si ets de 

Fujian, o si ets de tal lloc, és com si tothom pensés “Jo sóc d’aquest lloc i 

nosaltres som els millors” i per això no els veig units. 

3 relativisme [35:49] Inf_3: Saps què hi ha, també? Que com que els xinesos i sobretot, 

adolescents, és un tema molt nou aquí a [ciutat], molts directors d'escola i 

molts professors d'aula d'acollida estan preocupats, per la reacció que tenen els 

xinesos adolescents, perquè no saben com enfrontar-s'hi, com motivar aquests 

nens, i llavors, clar, aquí em demanen molt consell. I aquí , és quan... és clar, 

cada cas és diferent, cada nen és un món... i clar, també s'han trobat que quan 

n'hi havia un era molt maco, el nen xinès, oh, era tan maco! en sabia tant! Però 

clar, ara n'hi ha tants, que ja ha canviat, la cosa. I demanen com ho podrien fer. 

Hi ha escoles que cada setmana et truquen per alguna cosa. Sí, i per contactar 

famílies per entrevistes de pares també molt, molts després ho lliguem amb 

183


serveis socials, molts després també hi s'ha hagut d'anar al centre 

psicopedagògic, salut mental, molts nens xinesos... i tot això jo també faig 

aquest seguiment, no només a l'escola. També hi ha el seguiment d'aquesta 

família, d'aquest nen, en els diferents serveis. Aquesta acollida, aquest 

acompanyament... 

3 relativisme [35:81] I: I, ara ja canviant una mica el tema... els xinesos de [ciutat] o de 

Catalunya, com els veus? 

Inf_3: Home, ha estat bé perquè he tornat a conèixer un altre xinès, que pel 

barri d'allà a Pequín en tenia, però d'aquests, alguns... He conegut un altre tipus 

de xinès que no coneixia a Pequín. 

5 relativisme [37:103] I: I els veus molt diferents, els xinesos d'aquí dels que has conegut a la 

Xina? 

Inf_5: A la Xina vaig conèixer pocs xinesos... [riu] No, no els veig molt diferents! 

Bueno, clar, un xinès que està vivint a Pequín doncs sí, és molt diferent d'un 

xinès que estigui aquí. De fet ja no recordo gaire els xinesos de la Xina... [rient]. 

1 relativisme [22:83] I: Y ¿te parece que son muy diferentes los chinos que viven en Catalunya 

de los chinos que viven en China? 

Inf._1: Sí, ajá... Porque tú debes de conocer ya la diferencia entre la ciudad y la 

zona rural, en China, que esto es una desigualdad muy grande, muy incorrecta, 

y es la realidad que llevamos. Y los chinos que viven en España, hasta ahora la 

mayoría siguen siendo los de Zhejiang, ahora cada vez viene más gente del 

nordeste, más gentes y otros más perfiles, pero la mayoría siguen siendo ellos, y 

que vienen de la zona rural, y entonces tienen unas costumbres... primero yo no 

entiendo lo que hablan, y algunos de ellos tampoco me entienden... mmm.... 

Costumbres... quizás más o menos se puede imaginar, pero tú no estás 

informada en cada momento, qué es lo que van a reaccionar, por ejemplo, 

porque yo tengo amigos de Qingtian, bueno, más jóvenes, de la generación más 

joven, y a veces me cuentan algunas cosas, de antes, de sus padres, que antes 

eran así, que yo antes no sabía, porque yo me he criado en la ciudad, y como 

además, es un pueblo que todos han inmigrado a un mismo sitio, hay más 

enlaces entre ellos mismos. 

6 relativisme [38:68] I: I parlant ja més de la comunitat xinesa d'aquí a [ciutat]... com els 

veus? Com es relacionen entre ells? Bé, com us relacioneu, perquè tu també en 

formes part! Com us relacioneu? 

Inf_6: Bueno, de nord i de sud és que és molt diferent. 

I: Del nord i del sud de la Xina? 

Inf_6: Sí. Però és que normalment, treballem molt. 

5 camp vs. ciutat [37:22] I: I això que m'has explicat que preferien algú d'aquí, t'han explicat... bé, 

quines raons donaven, ells? 

Inf_5: Els companys, bé, en aquest cas, el [...], que ja no treballa a l'equip, que 

va marxar, però, clar, ell veia que quan anava amb el noi taiwanès, l'actitud que 

tenia el noi taiwanès amb els xinesos d'aquí era molt freda, el noi taiwanès -dic 

taiwanès, perquè sempre diem el noi taiwanès- sempre que anaven a un pis 

perquè hi havia problemes amb els veïns, diu que quan obrien la porta els hi 

fotia molt la bronca [sic], no? Com que “com feu això?!”, pel que entenia el [...]. 

No hi havia molta relació amb els xinesos; els xinesos no venien aquí al servei 

perquè era com si no acabessin de connectar. 

184


[37:23] Això és el que em va explicar el [...]. Però llavors el [...] va dir que algú 

d'aquí, potser, és més fàcil que els xinesos no se sentin com jutjats perquè “si és 

de ciutat, si és de camp, si és...” no? Això és el que deia ell. Li donava la sensació 

que ell, per ser taiwanès, potser, o per haver estudiat a la universitat i per tenir 

un altre estatus, els tractava com: “Vosaltres, xinesos, m'esteu deixant 

malament a mi, actuant d'aquesta manera; llavors, comenceu a actuar bé d'una 

vegada”, no? Llavors, era com aquesta actitud que deia el [...] que sentia que 

transmetia el [nom del mediador taiwanès] cap als xinesos del Fondo i que no 

acabava de connectar. Això, bueno 

12 camp vs. ciutat [4:70] Bueno, jo sóc un cas especial, perquè vaig venir aquí i no vaig voler entrar 

a la comunitat xinesa d'aquí, perquè són molt tancades i, a més, si véns de la 

ciutat, bueno, allà també hi ha una diferència entre la gent de la ciutat i la gent 

del camp. 

[4:78] La gent de camp, sí. Això és pel que he sentit, eh? Perquè són més 

familiars, perquè tots vénen del mateix poble, tothom es coneix amb tothom... 

la gent de ciutat no tant, no hi ha tanta relació, hi ha més desconfiança, 

diguéssim. 

14 camp vs. ciutat [6:45] Quizás hay en los chinos de Qingtian, y de los pueblos, pero por ejemplo 

entre los chinos de... por ejemplo, de mi zona, no existe... 


iguals” 

1 “tots som 

iguals” 


iguals” 

[6:49] No, yo creo que... yo creo que en el fondo, la gente es igual, solo se 

diferencian en las costumbres. 

[22:65] Inf._1: Esto yo creo que es igual que la gente de aquí. O sea, esto, más o 

menos, bastante parecidos. Tienen su propio grupo, la gente aquí también, los 

catalanes... Por ejemplo en Fondo hay una zona de inmigración, antes vivían 

muchos andaluces, también hay marroquíes, la gente pues son cada 

comunidad, entre su comunidad... 

[24:6] I al cap d'un any, pues... quan em vaig adonar que podia entendre a la 

gent, que no em costava tant i que la gent no era pas tant diferent, no?, de mi, 

pues vaig començar mica a mica a aprendre més català, a conèixer més gent i 

això també ajuda, no?, a l'hora d'aprendre un idioma, conèixer gent, saps? Com 

més interacció, millor. 

Taula 2.12.4. Relació amb els interlocutors primaris 

INF Extractes 

11 proveïdors [24:56] Els metges en general... molt bé, la veritat. Home, clar! És un servei que els 

ajuda i estan molt agraïts amb aquest servei, el troben molt útil, molt! Saps? Tant per 

part dels professionals metges, com infermers, com treballadors socials, com... tècnic 

administratiu, qualsevol cosa, saps? I sí sí, aprecien molt aquest servei 

[24:111]I: I et sents valorada a la feina? 

Inf_11: Sí, sempre m'ho diuen... o ho saps, és que... realment en aquesta feina et sents 

útil. Estàs allà, ajudant a la gent, i saps que és un tema de salut, de vida o mort... i et 

185

sents útil. 


17 Proveïdors [30:75] A nivel personal, sí. Me dicen: “Ah, muchas gracias, tu mediación ha sido muy 

favorable, nos ha ayudado mucho...”, pero a nivel institucional, no. 

4 Proveïdors [36:102] Algunas veces recibo valoraciones... más que valoraciones, agradecimientos 

de los profesores. Hay muchos profesores que están muy agradecidos con este 

servicio 

[36:114] I: ¿Te sientes valorada en tu trabajo? 

Inf_4: Depende de casos y depende de quién... porque hay mucha gente que piensa 

que sólo hacemos traducción. Depende de los profesionales... 

9 Proveïdors [41:50] Inf_9: Sí, sí, estan agraïts i fins i tot després em pregunten que com és que sé 

xinès, i tot això. 

13 Proveïdors [26:43] Me'n recordo d'un cop, que era un col·legi, que era un cas d'una nena súper 

maca, que vaig fer dos cops traduccions per a ella, i la professora ja se'n recordava de 

mi i em va demanar el correu i tot, i algun dia que l'hi havien de deixar una nota o així 

i no sabien com dir-li, em va demanar que l'hi tradueixi. I a vegades també, amb 

treballadors socials, hi ha casos que són més íntims, no? I a vegades, la persona 

prefereix que sigui la mateixa persona que fa la traducció, i com que ja coneix el tema i 

això, demana la mateixa persona. 

15 Proveïdors [43:64] I: I t'hi has sentit valorada? 

Inf_15: Sí, amb l'escola que estic ara, sí. M'hi sento molt valorada. En algun lloc que 

estan molt farts de la immigració, no et sents molt valorada, però depèn de la 

persona, també, moltes vegades. Però ara on estic, sí. 

[43:80] no els entenen, i llavors et troben com súper important, que hi vagis; bueno, 

és una altra cultura que no coneixen, llavors és... a mi, es referien a mi, només. No 

molt bé, el tracte molt correcte, amb els xinesos. 

20 Usuaris [34:69] I: I de la feina que fas, reps la valoració d’altres persones? 

Inf_20: No, de ningú. Sí que hi ha persones que m’han dit: “Ens has ajudat molt, als 

xinesos, aquí”, sí que hi ha persones que em diuen coses així, que he sigut de gran 

ajuda per als xinesos. 

11 Usuaris [24:100] Inf_11: Ai, mare meva... Per començar, quan em veuen és com “Oh!!! Una 

salvació!” 

I: I ho expressen? 

Inf_11: Clar!!! Sempre em diuen: 

“噢,这么好啊!是一个翻译的啊,你每天都在这里吗?你叫什么名字? 

你从哪里来了?你结婚了吗?你有男朋友吗? 

13 Usuaris [26:57] O sigui, hi ha un cas que si demanen que vingui un intèrpret expressament a 

fer la traducció per ajudar-hi, normalment la persona t'agraeix molt, no? Sempre em 

diuen: “gràcies per haver vingut”, no sé què... 

2 Usuaris [33:93] Pero por otro lado, lo positivo es que sí que nos lo agradecen, porque han sido 

186


horas de dedicación, de hablar con ellos, de escucharles, de explicarles que claro, que 

no hay tanto que ofrecer en este caso, cuando no se habla ni una palabra de las 

lenguas de acogida. 

[33:128] I: ¿Ni por parte de la comunidad china? 

Inf_2: Eso sí. Sí, sí. Sí. Es prácticamente lo que me llena, lo único. 

5 Usuaris [37:116] I: I per la comunitat xinesa? 

Inf_5: Sí, pels xinesos, sí. Sí, perquè a més a més et diuen: “Quanta ajuda que doneu 

als xinesos!” i això és el que compensa, en el fons, d'aquesta feina. 

8 General [40:46] Home, és una feina que... que la gent és agraïda. Que és una feina que trobes 

que estàs fent un servei... és una feina que jo sí que valoro, perquè estic ajudant a 

aquesta gent i tal, i sempre que veuen que una persona parla xinès, no sé.. 

5 Vincle amb 

la 

comunitat 

5 Amistat 

amb alguns 

usuaris 

[35:23] Sí, sí, sí. Sí, perquè... a veure, m'agrada molt la feina de mediadora aquí, 

perquè jo conec a les famílies, jo sé qui són ja, i elles em coneixen a mi. Des que han 

arribat, ara ja, menys les del 2008 perquè no hi era jo, ara ja tothom em diu: “Ostres, 

et coneixen”. Bueno, coneixes més o menys a tothom, no? I elles et coneixen a tu i 

això fa que per qualsevol cosa sigui molt més fàcil comunicar-te. 

[35:33] Però bueno, va molt bé, perquè aquells dies, per qüestions de llengua, també 

hi ha gent xinesa... doncs que... ja saben que jo hi sóc els dimarts i en van venint de 

nous, de la Xina, van venint gent, gent, gent, i saben que llavors doncs, informació, els 

dimarts, jo faig informació de les escoles de [ciutat]: quantes n'hi ha, si són públiques, 

si són concertades, segons l'edat que tinguin els nens que primer hauran d'anar a 

l'EBE, que no, bueno, una mica d'informació general de les escoles. 

[35:104] : Per això... Bueno, primer, perquè puc parlar en xinès i perquè estic, 

finalment, bueno, finalment no, però sí que pensava sempre que em podria dedicar a 

l'àmbit aquest més social, més humanitari, o relacionat amb el xinès; i ho puc fer. I hi 

ha aquesta recompensa perquè sí, perquè realment ajudes a la gent, i perquè després 

d'una entrevista estic molt... després moltes entrevistes i després de moltes xerrades 

amb tutors -hagin anat bé o malament-, moltes mares així em diuen: “Va, anem a fer 

un cafè, juntes”. I anem a fer el cafè... vull dir que no és només allò de l'entrevista i 

adéu, sinó que fas el cafè i parles una mica. “Vine, que t'ensenyaré la botiga”. Llavors 

t'ensenyen la botiga, perquè moltes tenen botigues de “Todo a 100”, i els basars, i te 

l'ensenyen, i llavors xerrem una estona, i et regalen alguna cosa, les altres... no ho sé, 

et porten algun regal pel teu fill. Els xinesos són així, saps? No ho sé. L'altre dia vam 

anar a un súper, em van parlar d'una fruita, com cireres d'arboç i en vam anar a buscar 

al súper xinès: “Doncs, va, que t'ho compro!” I m'ho va comprar i encara em va regalar 

una altra cosa i bueno, que hi ha aquesta part, que no només és la feina, i és lo maco i 

que també m'agrada, perquè també vaig jo en bicicleta, llavors també me'ls trobo pel 

carrer, i xerres una miqueta... 

[37:82] I: I tu estableixes algun tipus de relació amb els xinesos que han estat usuaris 

teus? 

Inf_5: Sí, sí. N'hi ha que sí. Amb les noies que vaig conèixer quan vaig començar a 

treballar a la biblioteca, a la “Xinateca”, li diem, una d'elles ha estat fins i tot a casa 

meva alguna vegada... Vull dir que sí, que hi estableixes una relació especial amb 

alguns, no? Puntual. Amb alguna d'elles quan vaig estar a Pequín, l'any passat, vaig 

conèixer el seu germà, que viu a Pequín, i em va convidar a sopar... vull dir que sí, amb 

187

algunes d'elles sí. 


9 Amistat [41:27] I: Ja... coses culturals... i... estableixes algun tipus de relació, amb el xinesos? 

Inf_9: Depèn. Amb un parell, més o menys. Però és una relació, que a mi no em fa res, 

perquè mira, vaig practicant i em va bé quedar amb ells, de tant en tant. N'hi ha un 

que té un bar, per exemple, i sempre que vaig allà m'invita a cafès i a cerveses i 

sempre que vaig allà li serveix perquè... bueno, si té algun problema o algo, l'ajudo, i 

tal. És una relació no d'amistat, sinó d'interès per les dues parts, perquè a mi ja em 

sembla bé. No és que siguin contactes... però són... bueno, és un contacte amb la 

comunitat xinesa, a mi m'interessa tenir aquest contacte i a ells el hi interessa tenir el 

contacte d'un espanyol que sàpiga xinès i que els pugui ajudar... és això. 

18 Amistat [31:44] I: Y ¿en algún caso has establecido relación...? Igual es más difícil en el ámbito 

jurídico, pero si has ido a hospitales o a asistencia social, pero ¿has establecido 

relación con los chinos...? 

Inf_18: Sí, había una china que tenía una enfermedad, bueno, un cáncer, que estaba... 

que se complicó con una enfermedad de la piel contagiosa, ya se me olvidó el nombre, 

y había que entrar con mascarilla y todo. La china -al final se curó- sólo hablaba 

conmigo, porque no hablaba castellano. En medio del dolor, sólo escuchaba la voz 

mía. Era como E.T., con los trajes aquellos y todo. Y después, en rehabilitación, porque 

claro, estuvo meses sin... acostada, se le atrofiaron los músculos de las piernas y todo, 

y al final, en la rehabilitación tenía que ir yo, porque si no iba yo y le hablaba, ella no 

hacía nada. Y al final, se fue a China, se la llevó su familia, pero hubo una relación 

estrecha, ¿no? Pero trato que el resto de casos no, porque es como una protección 

que me pongo para que no influye, porque si no, es que te deprimes. Cuando salgo de 

allí es que ¡buf, se acabó! 

20 Amistat [34:50] I: I als xinesos a qui ajudes, us acabeu fent amics? 

Inf_20: Amb alguns xinesos sí que m’hi he fet amiga. 

12 MBL [4:45] I: Llavors, ets tu que els hi dones el teu mòbil? 

Inf_12: Sí. Exacte. 

13 MBL [26:42] I: I estableixes algun tipus de relació amb els xinesos per a qui interpretes? 

Inf_13: De vegades em demanen el número de telèfon, o alguna cosa així! I... i també, 

hi ha persones, bueno, el mateix cas, que et demanen més d'una traducció, i com que 

ja em coneixen, i tot això, de vegades em demanen a mi. 

[26:44]I: I tu quan et demanen el mòbil, els hi dónes? 

Inf_13: És que és molt difícil dir que no! [riu] Em demanen el mòbil, però jo crec que 

ningú m'ha trucat. 

16 MBL [29:39] I: Ni móvil, ni... 

Inf_16: A veces me pedían móvil, pero no me han llamado. No, nunca. 

1 MBL 

(depèn) 

[22:51] I: Y, ¿les das tu móvil por si necesitan alguna cosa? 

Inf._1: A los muy... ehhh... depende del caso, o sea, no depende de la relación que 

tengo con el paciente, depende de su necesidad. 

[22:55] los números que tengo y mi nombre, y los números de mi... ¿cómo se llama 

esto?... de mi... de mi teléfono del hospital. E-mail sí, e-mail, les doy. 

188

6 MBL – 

experiència 


[22:50] ¿qué tipo de relación estableces con los chinos que van a los hospitales a los 

que tú trabajas? 

Inf._1: Mmm... sólo hay dos casos... tres, en los que he establecido relación personal, 

en el resto son relación profesional, o sea, en el hospital, aunque le conozca y sepa a 

qué viene, o sea, yo lo sabía, pero sólo en el hospital y fuera no. Sólo hay tres casos, y 

una es esta, que con su familia sigo en contacto y hay otros dos casos que son, que les 

conocí en el parto y, bueno, son momentos, así, especiales, y entonces, hay más... con 

el resto de la gente, generalmente me conocen; también, a veces voy... paso por la 

calle, y me llaman, y tal, nos saludamos, pero no llegamos a ser, a tener relación 

personal. 

[38:58] I: I amb els xinesos que coneixes, a l’institut, al CAP, al centre cívic..., mantens 

la relació amb ells? Els hi dónes el mòbil, per exemple, per si et necessiten? 

Inf_6: És que no sé com va passar, algun cop, que tenia jo, mòbil, li van donar algú. 

Però això és fatal, eh! Perquè fins al cap de setmana, no sé què, i jo ja estava farta, 

d’això, però després mica a mica, quan ens trobem, ja li vaig dir, aviam: tinc aquest 

horari, saps? Oi que els altres quan no treballen és que no treballen? Però l’empresa, 

no... A vegades és com si haguéssim de donar una mica d’explicació. N 

14 No [6:39] Vaya... bueno, porque a parte de ese caso en que estuviste hablando con el 

niño adicto a Internet, ¿estableces algún tipo de relación con los niños chinos o con 

sus padres? ¿Les das el móvil o mantenéis el contacto de alguna forma? 

Inf_14: No, no... 

11 No [24:84] I: I estableixes algun tipus de relació amb els usuaris? 

Inf_11: Normalment només a l'hospital, sí, sí, perquè... I com que només vaig a 

Badalona per això, o sigui, no sóc de Badalona ni de rodalies... I a més, no ens toca. No 

és la nostra feina, la veritat, fora de l'hospital. 

16 No [29:38] I: Y ¿has establecido algún tipo de relación, con los chinos para los que 

interpretas? 

Inf_16: No. 

17 No [30:48] Inf_17: ¿Después? ¿Fuera? 

I: Ajá... ¿Les has dado el móvil...? 

Inf_17: No. No. Siempre he tenido una relación con ellos cordial, profesional. 

19 No [32:38] Perquè abans de fer la traducció et pregunten si tens relació amb l'imputat, o 

el perjudicat, o amb qui sigui, dels testimonis. I si no tens relació, pots fer la traducció 

perquè t'agafes fidelment al que diu, i no poses res més que el que diu. 

2 No [33:101] I: Y, a parte de tu trabajo como mediadora, ¿estableces relación con los 

chinos? o... por ejemplo, ¿les das tu móvil personal para las urgencias? 

Inf_2: Sí... ah no no, móvil personal no. Me refería a antiguos profesionales que ahora 

se han cambiado de trabajo y que sigo en contacto con ellos. Pero con usuarios no. 

20 No [34:51] I: I, en general, si et demanen el número de mòbil, què fas? 

Inf_20: No el dono. 

4 No [36:74] I: ¿Estableces algún tipo de relación con los usuarios chinos a los que haces de 

mediadora? Luego, por ejemplo, mantienes el contacto con ellos, o les das el móvil... 

Inf_4: En general, no. O sea, yo no mantengo ningún contacto con los usuarios. Yo 

siempre tengo el teléfono de los usuarios para hacer seguimiento; sólo en casos muy, 

189


muy, muy excepcionales, porque yo he tenido que llamar desde mi móvil, entonces el 

usuario se queda con mi número de móvil, o casos que yo valoro que el usuario, en su 

caso, es mejor tener mi móvil, entonces se lo facilito, pero muy ocasionalmente. 

5 No [37:83] I: I dónes el mòbil? 

Inf_5: És que tenim mòbil de feina. El personal no el dono, ni boja. No, no. Només a 

aquesta, que ha estat a casa meva vàries vegades i a una altra noia amb qui també tinc 

bastant bona relació, també, però saben que no el poden donar. O sigui no, no, no, el 

personal no. Al tenir el mòbil de feina, el personal no el dono. 

7 No [39:67] I: Porque ¿mantienes relación con los usuarios chinos, con las familias que 

conoces en el trabajo? 

Inf_7: No pero... muchos, cuando acabamos la entrevista, muchos te piden el número 

de contacto, porque ya la familia te pregunta si trabajas sólo en esta escuela, o si 

trabajas en el ayuntamiento, ¿no? Si les puedes dar el número de contacto porque así, 

ya, en otras ocasiones -por ejemplo, ir al médico, yo ya les pueda ayudar, o les puedo 

ir a traducir, a acompañar. Y yo les tengo que decir que no... ¿no? Porque, si no, ¡esto 

y eso ya sería un sinfín! [se ríe] 

8 No [40:29] I: Estableixes relació amb els xinesos per a qui interpretes? 

Inf_8: No. 

15 No [43:39] I: I estableixes algun tipus de relació, amb els xinesos, després? 

Inf_15: Intento que no. Però m'han demanat moltes vegades el mòbil, moltíssimes! 

Només l'he donat a una noia que som molt amigues, però perquè va ser una cosa -és 

una cosa puntual, vam estar durant un any, juntes, amb la seva germana també, i 

només ho vaig fer amb elles, i ja està. I bueno, amb un noi, però va ser una cosa molt 

especial i ja li vaig dir que era el meu mòbil personal i intransferible, i que si podia que 

no em truqués, i li vaig deixar això molt clar. Intento que no, intento que no. Però ja et 

dic, també és fàcil perquè faig coses puntuals. 

Taula 2.12.5. Feina poc reconeguda 

INF Extractes 

12 [4:90] Però per estudis que hem tingut, que hem cursat, per fer aquesta feina, no crec que 

està bé. La gent... bueno, no ho sé, la gent no valora, això? Saps? La gent no valora aquest 

esforç, que són dues cultures tan diferents... que no només és l'idioma, que també hi ha la 

cultura... i interpretar entre dues cultures és difícil. La gent pel carrer tothom et diu “Ah, és 

molt difícil aprendre el xinès!”, però llavors, a l'hora de valorar en diners... no! Sobretot a les 

agències, que paguen molt poc. 

18 [31:59] I: Pero ¿te sientes que haces un trabajo valorado? 

Inf_18: ¿Valorado? No. 

2 [33:127] I: Pero a parte de la valoración que pueda ser... ¿te sientes valorada? 

Inf_2: No. No. Y cada vez menos. 

3 [35:102] Ara, més per direcció, per ajuntament? No ho sé, no en tinc gaire percepció. 

5 [37:115] I: Però et sents valorada? 

190

Inf_5: No. [rotund] 


[37:117] Clar, és una mica el que parlàveu la setmana passada amb [la informant 2], no? Que 

sí, que no et sents valorada. Tot al contrari! Moltes vegades ens tracten com a “traductores”, 

i en realitat dius: és que som algo més que només transmetre la llengua, no? Doncs a 

vegades... amb els companys sí que fas de “Mira, esta mediación, tienes que decirle a los 

chinos que tal”. Llavors penses: per què, amb els autòctons, tractes les mediacions d'una 

manera, i quan són xinesos, no vols tractar-los igual i només vols “vés y díle que tal”. L 

8 [40:46] I: I els cops que ho has fet, trobes que és una feina valorada? 

Inf_8: Eh... no massa, tampoc. No crec que... Home, és una feina que... que la gent és 

agraïda. Que és una feina que trobes que estàs fent un servei... és una feina que jo sí que 

valoro, perquè estic ajudant a aquesta gent i tal, i sempre que veuen que una persona parla 

xinès, no sé... Però com a feina, ets un traductor... no es valora massa. 

15 [43:6] Inf_15: No, amb aquesta escola no. De fet, abans d'anar a la Xina sí que havia fet 

alguna traducció amb alguna escola i era de forma voluntària, perquè no em pagaven res, 

em donaven moltes gràcies, i jo em sentia una mica... em sentia molt bé, perquè feia una 

cosa que m'agradava molt, però era una mica allò que, home! Si jo no faig pressió ningú 

valorarà aquesta feina, no?, en el fons, i servirà una mica de model, perquè és que... 

l'ajuntament, per mi no es preocupen en aquest sentit, perquè en l'àmbit xinès, com que no 

hi ha pressió... A Santa Coloma, més, però a aquí a [ciutat], déu n'hi do, la població xinesa 

que hi ha! I no hi posen molta pressió, però bueno, també és les dues parts. 

Taula 2.12.6 Crítiques i propostes de millora 

INF Extracte 

18 Gestió servei [31:63] Inf_18: La primera sería que la Generalitat nos contratara a nosotros 

mismos, no a una empresa que no le preocupa si tú hablas bien o no. Lo único que 

les preocupa es que tú hagas el servicio para luego ellas cobrar. Esto es lo primero 

que habría que cambiar. Y, después, un examen. 

12 Gestió servei [4:48] Inf_12: Jo crec que sí. I falta, per mi, eh, la meva experiència, tant a [ciutat] 

com a Barcelona, falta una organització que ho gestioni tot. Vull dir, a l'hora de 

donar informació i buscar o trobar intèrprets, perquè vaig anar allà al consell 

comarcal de la Selva, però un cop vaig anar al consell comarcal de Girona i no 

sabien res, d'això. No hi havia aquesta borsa ni saben el tema, i jo dic: i com pot 

ser? 

[4:49] Inf_12: Cada comarca ho fa d'una manera diferent, i no està organitzat. 

Algun cas sí que es comuniquen, però d'altres no, i dius: “vale”. 

[4:97] Jo, com a mínim, milloraria, això, que la Generalitat entengui que, entre 

consells comarcals, si unifica una mica la feina i els traductors que tenen a la borsa, 

per exemple, estan parlant sobre aquest tema, de canviar, el retall aquest 

d'educació, quan van fer una mica de sessió informativa, de a veure si, com 

podríem arribar, la seva gent, els seus traductors, a aquesta organització, perquè si 

passa algo en una escola, a un metge, de la Selva, que no s'hagin d'esperar als 

191


traductors que vénen de Barcelona. Que potser és urgent i el necessiten presencial. 

No d'aquí a un mes que en vingui un, i a més a més, que vingui una persona nova i 

que no sàpiga de què va el cas. Si sempre hi va el mateix traductor, ja saps 

prèviament de què es tracta, llavors ho solucionarem millor. Perquè el traductor, 

com a professional, ha de dir “A” i “A”, però llavors hi ha moltes coses que has 

d'explicar més coses, i potser un traductor que porta dues vegades amb aquesta 

persona, sap molt millor de què va, i no un que ve de nou, que l'hi has d'explicar 

tot. I clar, suposo que també hi ha un cost de transport, si ha de venir algú de 

Barcelona. Jo no estic d'acord que s'hagi de fer això.... No ho sé... 

15 Gestió servei [43:27] I: I pel que t'hi has dedicat tu, creus que fan falta més intèrprets, més 

traductors...? 

Inf_15: Sí, en l'àmbit sanitari i en l'àmbit així d'escoles, sí. Però és una necessitat 

que s'ha de també... és el que t'he comentat abans, hi ha un problema, que crec 

que deu ser de diners, també, evidentment, però crec que hi ha també un 

problema que els xinesos no ho demanen, primer; moltes vegades m'he trobat 

això, que fins que jo no hi he anat o un altre traductor, s'anaven apanyant amb la 

germana, o amb la filla, i sempre em diuen: “Ostres, molt millor, perquè no sempre 

li podem explicar les coses a l'altre...”, saps? Sí, però vull dir que no hi veuen la 

necessitat fins que no tenen per primer cop un traductor. I per part dels col·legis 

també, van una miqueta així a trompicones. 

18 Gestió del 

servei - falta de 

supervisió 

[31:12] A la empresa, le importa un comino que tú traduzcas bien o mal. 

[31:14] Lo lógico sería que la Generalitat, o el Gobierno, o el Ministerio, o el que 

fuera, dijera: “Vale, yo quiero un intérprete así”. Y hacerle un examen y el que 

apruebe, pedirle, pero el que no, pues no. Pero... [se encoge de hombros, 

resignado] 

[31:18] I: Y luego... ¿supongo que el tiempo de desplazamiento también te lo 

pagan? 

Inf_18: [Indica que no con la cabeza] 

I: No... ¿Sólo te pagan el servicio? 

Inf_18: Sí, por eso el sistema funciona muy mal, porque claro, la empresa cobra, y 

¡cobra bien!, porque la Generalitat lo paga bien. Pero con nosotros es un lingoneo 

total. No sólo por parte de la empresa, sino por parte de... por ejemplo, hay 

funcionarios que nos ven como un estorbo. Nos ven como que somos los 

delincuentes. O sea... ¡a mi me han llegado a leer los derechos! Y yo digo: “Bueno, 

tú léelos, ya verás que no soy yo el detenido.” 

[31:20] I: Y ¿cómo puede ser eso? 

Inf_18: Pues... por lo que te digo: ven a un extranjero, porque la mayoría de los que 

hacemos este trabajo somos extranjeros; ven a un extranjero y a un abogado, pues 

tú eres el detenido; es una regla de tres. Y claro, entra el mosso, te ve a ti sentado, 

y al abogado al lado, pues tú eres el detenido. Van a piñón fijo y ni se ponen a leer: 

“¡Coño, éste tiene un nombre chino y es negro!”. ¡Pues no! 

[31:42] I: Y cuando hay algún caso de estos que es más difícil emocionalmente, 

¿recibís algún tipo de apoyo? 

Inf_18: No. Apoyo, ¡ninguno! Es que todos los casos son difíciles. No hay un... a 

ver, a nadie aquí le toca la lotería ni le regalan un billete de quinientos euros, no. 

192

1 Organització 

feina 


feina 


feina 


feina 


Aquí todo son palos para todo el mundo. 

[31:43] No lo sé, pero ya te comentaba lo del lingoneo de los intérpretes. A mí, por 

ejemplo, me han citado como testigo a unas escuchas que he hecho y claro, esa 

citación me ha enviado por un telegrama del juzgado, con mi dirección, mi DNI y 

todo. Pero lo que ellos no saben es que yo sé que esa citación está en el 

expediente, o sea que los abogados de los chinos tienen mi nombre, mi teléfono... 

¡todo! O sea, nadie se ha preocupado por decir: “Esta es una persona que ha 

trabajado como intérprete y no convendría que los chinos supieran quién fue el 

que hizo la transcripción, o las escuchas, digamos.” O sea, a nadie le preocupa. 

Alguien propuso que el que hizo las transcripciones fuera como testigo, pues vale, 

como testigo. No ha una protección y, si no hay una protección, ¿qué servicio de 

ayuda va a haber? 

[22:101] Luego si se puede organizar un poco mejor el trabajo y dar un poco más 

de dinámica, ahora o estás muy ocupada o estás casi dos horas sin ningún caso. 

Bueno, eso también depende de los pacientes, si hay o no hay. Pero igual si... Luego 

si hay más mediadores en otros centros que también lo necesitan... 

[35:50] I: Vol dir que déu n'hi do, als llocs que t'has de moure... 

Inf_3: Home, déu n'hi do! T'ho juro! Clar, i a més a mi, quan m'hi van posar... clar, 

aquesta distribució està malament. Som quatre i hi ha set escoles per cada parella, 

però no és veritat, perquè jo vaig a totes les escoles, perquè sóc l'única de xinès. 

Per això s'ha de tornar a fer aquesta distribució. I ara hi ha escoles que ja hi deixo 

d'anar, perquè clar, no té gaire sentit anar a fer mediació, així, amb escoles que no 

hi ha xinesos. Ja no hi vaig. Vaig a les altres, que no eren les meves però que em 

necessiten. 

[37:60] I: I... o sigui, que tampoc és qüestió que faltin més mediadores, sinó que 

seria més qüestió de reorganitzar la feina? 

Inf_5: Sí, perquè pensa que aquí en som dues a jornada completa i, a més, al CAP hi 

ha una mediadora sanitària, al centre de ginecologia també hi ha una mediadora 

sanitària... vull dir que... al CIAPE hi ha una noia xinesa, també, la [nom]... Vull dir sí 

que veus que, ostres, que Santa Coloma s'ha posat les piles i hi ha gent que parla 

xinès atenent a comunitat. 

[37:62] No crec que fessin falta més persones que parlessin xinès a l'equip, amb 

dues és suficient, però potser sí que es veritat que hauríem de fer altres coses. 

[26:69] Inf_13: Per exemple, a vegades, la persona, simplement no s'hi presenta 

perquè no ho entén! I és una llàstima, que han demanat una persona per fer una 

traducció expressament per això, i si no hi va, potser [sic] que la propera vegada 

hauran de buscar una altra persona, perquè buscar una persona que entengui bé i 

et pugui acompanyar també és difícil. I a vegades em fa pena, també. 

3 Gestió feina [35:113] Però el que trobo a faltar, exacte, de la meva feina, també, és que no 

tenim tant temps. Tenim una entrevista rere l'altra, però llavors, de carrer, de feina 

de carrer, no tenim tant temps, i també, de carrer, també està bé. També veus... 

no? Veus aquell nen que no ha anat a col·le i que te'l trobes pel carrer, o veus qui 

està amb qui, o... no sé, veus altres coses. 

193

11 Més inormació 

del servei 


[...] Inf_3: Del servei, què milloraria...? Milloraria: això, més formació, milloraria. 

Que nosaltres també, ens han canviat de local, però hem anat a pitjor -per mi-, 

perquè no tenim un espai per parlar, tampoc gaire. Llavors ens han posat en 

aquelles taules, així, i ressona tot [Al lloc on treballa la informant_3, hi ha les taules 

de les mediadores una al costat de l'altra, com si fos una oficina d'atenció al 

ciutadà. El sostre és molt alt i, com que, a més a més, estan l'una al costat de 

l'altra, es un lloc que ressona molt i, sense voler, de seguida es molesten les unes a 

les altres, quan estan atenent els usuaris]. 

I: Perquè com era abans? 

Inf_3: Abans era més gran i teníem una sala al costat, i a vegades si no hi cabíem, o 

si era un tema més delicat, entràvem a la sala del costat i no molestàvem a ningú. 

En canvi aquí per parlar... doncs, no ho sé, tothom ho sent, i molestes a l'altre. 

Llavors, també, del que trobo a faltar de la meva feina, és que no tenim això, de la 

mediació, que ho vas aprenent, però que ningú t'explica ben bé què és. I trobo a 

faltar potser un coordinador que sigui més mediador, i que et vagi explicant com 

ho has de fer o que et doni un cop de mà, perquè estàs una mica perdut, no, a 

vegades... Potser també tenir més estona, per conèixer millor a la gent... Que jo 

sempre ja ho intento allargar, perquè forma part de la meva feina, conèixer les 

persones, això que fem de la mediació, si coneixes a les persones és molt més fàcil 

poder dir-los: “Vine un moment a la reunió que hem de parlar de les opcions de 

l'any que ve del teu fill...” No ho sé, però si no et coneixes... doncs clar, és més 

difícil. Això sí que ho trobo a faltar, però també ho puc fer. A vegades tens 

l'obligació d'anar a una escola que no hi fas tant, quan podries estar fent més 

aquest treball de conèixer... més de carrer. També fem domicilis, a vegades anem a 

casa de la gent, o hi parlem per telèfon, llavors també estàs allà a casa, coneixes, 

veus... que tampoc m'ho ha impedit mai ningú, eh? I això, que s'ha de reorganitzar 

també una mica la nostra feina. 

[35:116] Però clar, els inconvenients de la nostra feina és que per contracte 

-bueno, això ja és... que per contracte, no tens hores de formació, quan també, jo 

penso, que hi hauria d'haver una part d'hores de formació. Llavors, aquí a Calonge 

fan un curs, més de mediació, però és en hores de feina i clar, no pots anar-hi. I 

això. Però n'hi ha un que és al cap de setmana, i a aquest sí que hi aniré. De 

convivència i... bueno, ara t'ho ensenyaré. 

[24:51] I, per l'altre costat, diria que... la difusió. O sigui, no... la difusió entre els 

professionals de l'hospital està molt bé, però la difusió per als de fora, jo trobo que 

es podria millorar. O fer-la d'alguna manera més visible. Perquè qui sap que hi ha 

mediació intercultural a l'hospital? Els xinesos ho saben? Els àrabs ho saben? No. 

Vénen aquí i els metges, si ens truquen, bé. Hi ha molts cops que hi ha molts 

professionals que per estalviar aquest pas no ens truquen, per estalviar temps o 

per estalviar feina, no ens truquen. 

[24:52] 

Saps què passa? Que molts cops es pensen que més o menys ja s'entenen i que ja 

vindran, no, que no els hi passa res, no? Però no, jo penso que és molt important 

que la gent marxi d'allà amb seguretat que la informació sigui correcta, de la seva 

malaltia, i a més en un tema tan delicat com la salut, no? Tan important. No sé, 

però l'hospital prefereix fer-ho aixins, hi ha molta difusió a dintre de l'hospital però 

194

13 Més informació 

servei 


sobre el servei 

perfil – 

formació a 

proveïdors 


sobre el servei 

perfil – 

formació a 

proveïdors 


no ens deixa gaire llibertat a l'hora de... de fer difusió. Tampoc és que puguem fer 

gaire cosa, o sigui, nosaltres, NOSALTRES, o sigui, com a mediadores, fer difusió a 

fora, no sabem com fer-ho. Però, no sé, per exemple, començant per tenir un mòbil 

de feina, això és molt important; així, tant els professionals com els pacients ens 

podrien localitzar més fàcilment. 

[24:55] I: I no s'han plantejat per exemple fer tríptics o algun fulletó en xinès, per 

donar-ho als pacients? 

Inf_11: No, perquè s'hauria de fer en quatre idiomes, seria molta feina, més feina 

de comunicació, donà'ls-hi a la gent, no. Perquè és el que portem dient nosaltres: 

anar a visitar tots els pacients possibles i di'ls-hi que estem aquí, “que si coneixeu 

amics, pacients, pues que sàpiguen que estem aquí”. Tot i que vénen aquí i no ens 

troben... és que és una mica raro, la veritat. I no, per això, a vegades els acompanyo 

al despatx i els hi dic: “Mira, estic aquí” [pica amb el puny a la taula, com trucant a 

una porta]; perquè tampoc no els hi puc donar el meu mòbil personal, perquè si 

no, seria un caos. I clar, intentem fer-ho tot lo bé possible, però clar... I és aixins, 

no? I jo crec que, per començar, un mòbil de feina, estaria molt bé. I tampoc 

quatre, no cal, només un, saps?, per l'equip de mediació, ja estaria bé. 

[24:112] I: I a part del que m'has comentat abans, del lloc de treball, milloraries 

altres coses? 

Inf_11: No, per part de Can Ruti estic bastant contenta... tot i que, això, més difusió 

cap a fora i potser coordinació, o sigui, no està mal coordinat, però canviar d'estil, 

canviar de manera. Però bueno, això depèn de... 

[26:68] I, en general, jo crec que... o sigui, és que això de servei que hi ha al consell 

comarcal, a nosaltres és molt poc conegut, no sabem, i a vegades hi ha, jo he vist 

casos, o sigui, la persona no es presenta perquè no ho entén l'idioma i perquè no 

sap que hi anirà traductor. I jo crec que, en aquest cas, s'ha de fer més la difusió 

d'això. Mmm... bueno... no ho sé. 

[30:78] Inf_17: Mmmm... [piensa un rato]. No lo he pensado, pero creo que... yo, 

mejoraría la comunicación... es que hay casos que es difícil de trabajar también por 

parte del trabajador social, porque espera algo que no es tu función. Entonces 

también cuesta bastante avanzar ahí, a veces piensan que les quieres quitar su 

trabajo, que estás haciendo algo que es su trabajo, no sé... A veces, yo lo encuentro 

difícil por parte del trabajador social, que estás hablando con el usuario y se pone 

impaciente... y notas, de su parte, que no está reconociendo tu trabajo. En esa 

parte, o sea, en el ámbito del trabajo. 

[38:81 ] Inf_6: Què pot millorar? Ui, jo crec que hi ha moltes coses! Perquè hi ha... 

també hi ha molta gent que encara no acaba d'entendre què és mediadora. 

I: Gent xinesa o gent dels serveis públics? 

Inf_6: Dels dos. 

I: O sigui, explicar millor quina és la vostra feina i el vostre paper, seria una cosa per 

millorar? 

Inf_6: Sí, també, que es pugui millorar... hi ha molta cosa però ara...! [pensa però 

no se li acut res] 

15 Més definició [43:68] I que es tragués una mica ja aquest tema de que són com... que es definís 

195


perfil una mica exactament què som, que es regulés una mica. Perquè jo moltes vegades 

em sento que no saps què estàs fent, tampoc. Val? I sembla una tonteria, però no 

ho és, no ho és gens. 

2 Gestió servei – 

definició perfil 

5 Reconeixement 

– millores de 

gestió 

[33:130] Primero por definir mejor el trabajo de cada uno. Suena muy... parece que 

sea una persona súper cuadrada, pero pienso que se trabajaría mucho mejor, 

porque es que nunca se ha preguntado: “bueno, y a ti, ¿qué es lo que te gusta más 

hacer, de tu trabajo?” y claro, algunos claramente son mediaciones de mesa, otros 

de dinamización de vecinos, otros como... proyectos con chinos. Y, sinceramente, 

me gustaría enfocar todo mi trabajo en esto. Pero con esto... tiene que ser algo 

oficial, no trabajar así a escondidas. 

[INF5, 37:122] 

“Sí... clar, que et fessin cas! O que t'escoltessin. No és que jo vulgui que si dic «s'ha 

de fer això» que es faci de seguida, no, però almenys dóna'm l'oportunitat 

d'argumentar-ho, d'explicar, perquè penso que s'hauria de fer... Ja no dic a nivell 

d'ajuntament o a nivell més alt, dic a nivell de coordinador d'equip. Dius, ostres, és 

que estaria bé que poguessis... que em fessis costat, quan les teves professionals, 

que saben xinès, del teu equip, t'estan dient que passa això... ostres, seu a parlar 

amb nosaltres, perquè tenim algo a dir. Doncs no, els hi és igual. Portem un any i 

mig i no hem segut mai, amb el coordinador, per parlar de la comunitat xinesa, 

perquè no els hi interessa. A vegades sí que estàs en aquell punt de «no sé ben bé 

perquè m'han contractat», però bueno, intentes compensar-ho per la part dels 

xinesos. 

[37:51] Inf_5: No, no, prioritzem. Clar, a veure, és suficient...? De fet, per lo que 

veig que s'hauria de fer, no és suficient, però clar, lo que jo veig que és prioritari, no 

és lo mateix que l'ajuntament o que coordinador pensa que és prioritari. 

[37:56] Deu hores, entre que hi vas i no hi vas, que visitem una família i fins al cap 

de tres mesos no la tornem a trucar per preguntar-li si sap si el fill ha anat a 

l'escola, no fem un treball efectiu. Però en canvi, què passa? Que l'ajuntament 

prioritza si la població autòctona es queixa perquè un xino fa soroll a les deu de la 

nit, i que tu vagis al xino i li diguis que no faci soroll, perquè qui vota és l'autòcton i 

clar... Ara, jo crec que sí que podríem fer molta més feina i que hi ha coses que no 

hauríem d'estar fent. 

[37:57] Per exemple, tot el tema de la prospecció, d'estar a les places, d'estar al 

carrer i veure... bueno, potser sí, potser sí que s'ha d'estar al carrer, però amb dues 

persones, treballant aquí, que parlem xinès, que podem estar fent altres coses i 

proposem coses, perquè sabem de què parlem, perquè fa molt temps que hi 

treballem i perquè veiem les coses, pues no. Et diuen: “No”. Perquè no els hi 

interessa, els joves absentistes no els hi interessen. Els hi interessen els joves 

marroquins que estan a la plaça fumant porros i que molesten als autòctons. 

[37:64] Inf_5: No, no... és horrorós! [Ho diu fluixet i riu]. Les mediacions és 

horrorós! [rient] Perquè al final, més que ser... és horrorós que hagis d'anar a dir-li 

al xinès com ha de viure a casa seva. Moltes vegades et troba en situacións que... 

sí, no té rentadora i no eixuga bé la roba i la roba està mullada, però jo no he d'anar 

a dir-li a la xinesa com ha de rentar la seva roba! Bueno, clar, són coses que a mi... 

196

2 Suport – Gestió 

de la feina – 

especialització 

4 Suport 

emocional – 

no? 


[37:74] I: I... en aquests casos que t'absorbeixen tant, per dir-ho d'alguna manera, 

rebeu alguna mena de suport emocional? 

Inf_5: [Esclata a riure] No! No! Bueno, no, ara que m'has dit això de suport 

emocional: el cas més xungo no va ser en l'àmbit escolar, va ser fa dos anys, quan 

jo feia molt poquet que havia entrat, que aquell penso que sí que ens haurien 

hagut de posar algun tipus d'ajuda. Però no, que va! 

[37:119] Però... clar, això al principi no ho veus, perquè penses: “No, acabo 

d'entrar a treballar... no en sé...” Que igualment estic aprenent molt i encara em 

queda molt per aprendre, però que dius ja porto un cert temps, comences a tenir 

idees, i els hi és igual, saps? El que volen és que apaguis focs i ja està. L'opinió que 

tinguis, o si en saps més o menys, dels xinesos, els hi és igual. 

[INF2, 32:35] 

“[C]uando te dicen claramente que “igual no hace falta implicarse tanto” pues... 

¡desanima! Lo siento, estoy muy negativa [riu, resignada].” 

[INF2, 33:9] Y la verdad es que es un poco caótico, igual estoy un poco negativa, 

pero el equipo funciona pues un poco... no hay como una metodología... es mucho 

trabajo de campo. 

[33:18] pero nosotras que somos las que entendemos mejor nuestro trabajo con 

esta comunidad, pensamos que se puede dar ya... ir más allá. 

[33:51] Es...es que en principio es como estar de guardia. Cuando una vez más no 

tiene lógica, porque no somos ni bomberos, ni... si pasa algo grave, no acudirán a 

nosotros. 

[33:60] Uy, ¡en esto voy a ser muy crítica! [se ríe]. Más que nada, como ahora 

manejo bastante bien todo lo que hago, después de un año y medio, yo pienso que 

la gran carencia de este equipo es que a cada uno le gusta más una parte de su 

trabajo, tiene preferencias, y es una pena que con el potencial que hay, no 

especializarse, en algo. Por ejemplo, lo comentábamos con [nombre de su 

compañera]: lo lógico sería llevar las dos únicamente la comunidad china y 

especializarse y mejorar en calidad, y en tiempo... y en todo. Y en energías. Porque 

por un lado, tener que seguir “prospectando”, que se llama así, ¿no?, hacer como 

de educador, interventor, trabajo de calle en una zona que no tiene nada qué ver; 

combinarlo con trabajo de comunidad en el que empezamos a gestionar proyectos, 

con grupos de jóvenes; con mediaciones cuando no estamos formadas en 

mediación, en lo que no es mediación de verdad, pierdes mucho en calidad... y, a 

mi me gustaría... a veces no me siento muy profesional, porque hago un poco de 

todo. Mucho trabajo de superficie cuando se podría hacer mucho más. Pero 

sinceramente, no se lo hecho todo en cara a nuestro coordinador directo, sino que 

pienso que es algo... político, también. Quieren un equipo así de educadores, 

mediadores de calle... que estén allí. Un grupo así, que hace un poco de todo. 

[36:73] I: Antes me has comentado que hiciste un curso de gestión del estrés, a 

parte de esto, ¿recibes apoyo emocional, o psicológico? Porque claro, a veces 

197


anàlisi de casos tienes que trabajar en casos que son duros y que te deben de preocupar... 

Inf_4: Esta es una de las cosa que yo estoy reclamando. De, por ejemplo, algún día 

hacer análisis de casos. Pero también teniendo en cuenta que aquí en [X] somos un 

grupito pequeño, no hemos tenido oportunidad de hacerlo. Pero en los trabajos 

anteriores sí. Siempre hemos tenido mensualmente, hacíamos análisis de casos, y 

siempre hemos tenido un soporte psicológico exterior. 

11 Suport 

emocional 

2 Suport 

emocional 

3 Anàlisi de casos 

– intercanvi 

amb altres 

mediadors 


– valoració 


– valoració 

17 Més 

investigació 

[24:83] I estaria molt bé aquest tipus de servei psicològic o de suport, saps? Que 

algú t'escolti, que t'aconselli... 

[33:98 ] I: Y, después de todo este trabajo, ¿recibes algún tipo de apoyo emocional 

o psicológico? 

Inf_2: No, y eso es una gran carencia. ¿Externo al equipo? No. Esto tendría que 

ser... esto se lo podrías preguntar a todos los del equipo y todos te lo dirán, que es 

algo que falta. 

[35:16] Per exemple jo contacto a vegades amb la Begoña, i li explico coses, i li 

demano ajuda, o li demano consell, saps? Amb gent que s'hi ha trobat, o gent que 

sé que hi treballa i que em pot ajudar. Si no, el dia a dia... te'n vas sortint com pots. 

Però clar, a vegades et surten uns conflictes que tu -et demanen, les escoles, 

tothom sembla que... no? Clar, costa molt trobar una solució. Es refien molt de tu, 

com que tu sabràs com gestionar el conflicte, però clar, també costa molt. Potser... 

bueno, no ho sé... potser més de mediació... més trobades, amb altres mediadores 

i mediadors de tot arreu. 

[35:109] I trobo a faltar potser un coordinador que sigui més mediador, i que et 

vagi explicant com ho has de fer o que et doni un cop de mà, perquè estàs una 

mica perdut, no, a vegades... 

[37:114] I: I, t'agradaria? 

Inf_5: Home, sí, m'agradaria, i tant i tant! Que de tant en tant em diguessin: “Això 

ho heu fet bé, eh!” Però no, no. 

[37:124] I: I què tal, la relació? 

Inf_5: Molt bé. S'agraeix... no, a més, parlar amb la Begoña és un gust perquè en 

sap un montón, no? Sempre aprens... no? I compartir experiències, i veure que a 

una altra mediadora també l'agobia que la truquin per telèfon a tota hora, i dius 

“mira, no sóc la única”, no? Compartir experiències està bé. Per això m'agrada molt 

treballar en equip amb l'Elena perquè almenys tens aquell espai per parlar, i que 

algú t'entengui, també... La sensació de parlar xinès, i que no et valorin, i de tenir 

ganes de fer coses... està bé poder-ho compartir. 

[29:55] I: ¿Recibes algún tipo de valoración del trabajo? 

Inf_16: No, nunca. Y lo esperaba, eh. 

[30:80] También es importante que haya trabajos. Supongo que tu trabajo es muy 

bonito pero es difícil, porque no hay trabajos ya hechos. Creo que se necesita 

mucha más investigación, para que haya un marco formal para mejorar. 

1 Més intèrprets [22:34] I: Y ¿crees que hacen falta más mediadores en las zonas en las que tú 

trabajas? ¿Podéis dar respuesta a todas las necesidades? 

Inf._1: Yo creo que sí, porque en el ambulatorio de Fondo es donde más chinos hay, 

198


pero en toda Santa Coloma de Gramenet hay otros ambulatorios -el de calle Mayor, 

el de la Salud- que no tienen y, por ejemplo, el de calle Mayor, del ayuntamiento, 

tienes a los médicos especialistas que están allí, entonces... yo creo que allí hacen 

falta también. Luego en Can Ruti me parece que hay una mediadora, pero sólo va 

dos mañanas o dos tardes. Entonces allí, porque también hay muchos partos, todos 

los de Badalona van a Can Ruti, y allí no hay mucha atención, o sea... pero bueno. 

10 Més intèrprets I: Ajá... Y ¿crees que harían falta más mediadores, en tu zona? 

Inf_10: ¿Aquí? ¿En Badalona, te refieres? 

I: Sí, en Badalona, o en el barrio... 

Inf_10: Hombre, estaría bien... es que no sé, por haber puede haber, si pones más 

habrá más: más cosas que hacer, no es aquello que dices: “No, es que yo ya lo hago 

todo”, no. Yo lo hago y podríamos estar más horas haciendo. 

11 Més intèrprets I: I creus que el temps que estàs a l'hospital és suficient...? 

Inf_11: Nooo! Per això han fet venir una altra noia! 

20 Més intèrprets I: O sigui que potser penses que a l’ajuntament de [ciutat] hi faria falta un altre 

mediador intercultural? 

Inf_20: A la nostra oficina, al principi volien buscar una altra persona, perquè 

realment veien que hi ha molta feina i que vaig molt de bòlid, perquè no només és 

la feina de mediació, també hi ha la feina d’acollida, del “Pla d’acollida”. Abans, 

quan et deia que m’agradaria poder assistir a més cursos, tots aquests cursos estan 

relacionats amb el Pla d’acollida. També requereix molt de temps i molt d’esforç, 

estic molt ocupada! A la meva oficina volien buscar una altra persona, però no van 

trobar ningú adequat. I ara, al final, a sobre no hi ha diners, per la crisi econòmica! 

3 Més intèrprets I: I trobes a faltar una altra mediadora, per exemple? O creus que més o menys ja 

ho podeu anar fent? 

Inf_3: Amb xinès? Home, jo crec que encara es pot anar fent. Si anem així, encara 

es pot anar fent. Encara que si n'hi hagués una altra, no estaria de més eh? No 

aniria malament... 

4 Més intèrprets [36:47] Y tú, ¿cuál crees que sería la solución? ¿Más horas vosotras, contratar a 

más gente...? 

Inf_4: Si fuera yo, contratar a otra persona más. Porque realmente por volumen de 

trabajo que hay... Ya no digamos, otra cosa es que yo creo que quizás, por el tema 

de escuela, se requiere una persona dedicada exclusivamente a escuelas. Porque 

,claro, yo, puedo atender a escuelas, pero dejo de atender los usuarios que vienen 

aquí. Sí es cierto que desde escuelas ya nosotros captamos a familias con 

necesidades de venir a hacer algún trámite o lo que sea, aquí, y ya lo podemos 

atender. Pero no siempre podemos atender 100%... 

15 Més intèrprets [43:27] I: I pel que t'hi has dedicat tu, creus que fan falta més intèrprets, més 

traductors...? 

199

11 Entorn treball – 

suport 

“logístic” 

3 Entorn de 

treball – suport 

logístic 


Inf_15: Sí, en l'àmbit sanitari i en l'àmbit així d'escoles, sí. Però és una necessitat 

que s'ha de també... és el que t'he comentat abans, hi ha un problema, que crec 

que deu ser de diners, també, evidentment, però crec que hi ha també un 

problema que els xinesos no ho demanen, primer; moltes vegades m'he trobat 

això, que fins que jo no hi he anat o un altre traductor, s'anaven apanyant amb la 

germana, o amb la filla, i sempre em diuen: “Ostres, molt millor, perquè no sempre 

li podem explicar les coses a l'altre...”, saps? Sí, però vull dir que no hi veuen la 

necessitat fins que no tenen per primer cop un traductor. I per part dels col·legis 

també, van una miqueta així a trompicones. 

[24:50] I: I què milloraries del teu entorn de treball a l'hospital? Tant pel que fa al 

lloc, com pel que fa a l'organització... no sé, què milloraries? 

Inf_11: Ara mateix, per començar, mira, l'aspecte més pragmàtic: ara mateix som 

quatre mediadores, vale?, que compartim un despatx, un ordinador, i una taula i un 

armari. Vale que els dies que vinc jo som només jo i la mediadora àrab, i els dies 

que no vinc jo són l'altra mediadora xinesa i la pakistanesa, la mediadora 

pakistanesa. Però quan estem totes dues és allò de “Vale, tu necessites l'ordinador 

i jo també”. Saps? Però... és molt difícil trobar un espai adient perquè fins i tot els 

treballadors socials tenen a vegades problemes. No som només nosaltres, és tot 

l'hospital en si. 

[24:53]Però, no sé, per exemple, començant per tenir un mòbil de feina, això és 

molt important; així, tant els professionals com els pacients ens podrien localitzar 

més fàcilment. Això agilitzaria MOLT la feina! 

[35:107]Que nosaltres també, ens han canviat de local, però hem anat a pitjor -per 

mi-, perquè no tenim un espai per parlar, tampoc gaire. Llavors ens han posat en 

aquelles taules, així, i ressona tot [Al lloc on treballa la informant_3, hi ha les taules 

de les mediadores una al costat de l'altra, com si fos una oficina d'atenció al 

ciutadà. El sostre és molt alt i, com que, a més a més, estan l'una al costat de l'altra, 

es un lloc que ressona molt i, sense voler, de seguida es molesten les unes a les 

altres, quan estan atenent els usuaris]. 

I: Perquè com era abans? 

Inf_3: Abans era més gran i teníem una sala al costat, i a vegades si no hi cabíem, o 

si era un tema més delicat, entràvem a la sala del costat i no molestàvem a ningú. 

En canvi aquí per parlar... doncs, no ho sé, tothom ho sent, i molestes a l'altre. 

3 Horari flexible [35:115] Llavors jo ja no puc, pels meus horaris -la putada, d'aquesta feina, és que 

haig de fitxar. I això és una... Clar que hem de tenir un horari tots, però això de 

fitxar, has de ser aquí unes hores... i hauria de ser molt més flexible, la nostra feina, 

que ja ho era abans, i ara... és una putada, de vuit a tres cada dia, menys dimarts i 

dijous, que plego a les dues i llavors faig a la tarda de tres a sis. I clar, si hi ha coses 

a les tardes... no vaig poder anar a aquesta trobada de mediadores que em feia 

molta il·lusió, ni anar a dinar a Santa Coloma o així. A part d'aquestes... no... 

19 Horari més 

predictible 

[32:93] I de millorar... serien les hores dels judicis, perquè sempre entres, però no 

saps mai quan surts, i llavors s'allarguen molt les esperes i tot... 

200


Taula 2.12.7 Satisfacció amb la feina 

INF Motiu Extracte 

12 Escoles [4:58] perquè per a mi m'agrada molt fer aquesta feina, i fins ara l'àmbit, els temes, 

els temaris que he tocat, són bastant agradables. 

[4:27] Bueno, sí, sí, sí. Sobretot, el tractament amb el col·legi... és una experiència 

molt maca, no? 

14 - [6:21] I: Y ¿qué tal, te gusta? 

Inf_14: Ah! Bueno, bastante... 

11 - [24:54] Però la resta... jo no em queixo de res, jo estic molt contenta, allà, a Can Ruti. 

1 Entorn + 

feina + 

persones... 

TOT 

13 Ajudar a 

comunicar 

16 Feina 

enriquidora 

[22:26] Sí, sí, estoy muy contenta. Con todo: con el tipo de trabajo que hago, me 

gusta mucho, luego la gente que conoces y los conocimientos que aprendes en el 

trabajo, ¡un montón! Y las experiencias, mucho. He visto un parto, por primera vez, y 

luego también otras experiencias como muerte y funeral... pues es todo. 

[26:63] Inf_13: O sigui, jo crec que... és una facilitació, però és també entendre dues 

cultures diferents. Mentre que fas la traducció també és aquesta idea de facilitar, 

d'entendre això, de trencar la cultura, diguem. No sé, jo mateixa, quan faig 

traduccions, disfruto, saps? De que... la persona es queda contenta, de poder 

entendre altres coses. 

[29:11] I: Y ¿qué tal la experiencia? 

Inf_16: Me enriquece mucho. Me enriquece de una manera que nunca me lo habría 

imaginado. 

I: ¿Te gustó? 

Inf_16: Sí, me encantó. 

17 Feina [30:3] Y de ahí... bueno, primero, por interés personal, que me gusta este tipo de 

trabajo, 


ok 

[30:26] I: Y... ¿qué mejorarías de la organización del trabajo, de la organización de la 

empresa? 

Inf_17: Por ahora tienen una organización bastante buena, porque tienen un 

protocolo bastante ya... establecido. Mmm... la organización la encuentro bastante 

bien, porque tenemos todo organizado: tenemos la demanda en la oficina -si hacen 

la demanda a la oficina, entonces nos avisan y vuelven a confirmarlo con el centro, y 

cuando voy a la entrevista simplemente utilizamos un papel de registro. 

[34:71] I: Bé doncs, l’última pregunta ja seria: què milloraries de la feina? Si 

tinguessis l’opció de canviar alguna cosa, què milloraries? No em refereixo a tu, si no 

a l’estructura de la feina, a l’organització, a l’horari... què milloraries? 

Inf_20: L’organització de la nostra oficina ja està molt bé, tots hi estem molt 

contents. L’horari de feina jo també trobo que està molt bé. En realitat, no canviaria 

res, perquè a [ciutat] tenen molta experiència en la tasca de gestió de la immigració, 

van començar fa molt de temps. No és com a altres llocs, que no estan gaire regulats. 

19 Feina [32:40] però m'agrada la feina! 

[32:60] Però jo els hi dic que a mi la feina m'agrada, és que m'aixeco i sempre tinc 

ganes d'anar a treballar! És que si estic a casa no sé ni què fer, m'avorreixo tant! Que 

201

3 Contacte 

amb xinesos 

– caire social 

i humanitari 

de la feina 

4 Contacte 

món educatiu 

(nens) 

6 Feina variada 

- mediació 

natural 


dic... ui, a veure què ha passat avui! [rient] 

[32:94] Inf_19: Què milloraria? Doncs hi ha molta gent que diuen que volen més 

estabilitat, d'horaris i... bueno, pagar, sí que paguen molt bé, puntualment et 

paguen, i llavors jo crec que és una empresa molt preparada i molt potent. En aquest 

sentit, que puguis cobrar cada mes en el seu dia, perquè el lloguer del pis, necessites 

pagar-lo igual, la llum, el gas... tot ho pagues igual, i llavors clar, si has fet la feina i et 

paguen cada mes al principi, és que veig que és molt raonable... I de millorar... serien 

les hores dels judicis, perquè sempre entres, però no saps mai quan surts, i llavors 

s'allarguen molt les esperes i tot... 

[35:54] Això ha anat molt bé, perquè al principi molts xinesos -això també ho diuen 

les meves companyes, abans els xinesos ens pensàvem que no parlaven o que eren 

uns raros, no? I ara veuen que no és així, i les famílies agraeixen que jo sigui aquí i 

poden explicar a l'escola el que els passa. I per això m'agrada, eh?, perquè hi ha 

aquest contacte. 

[35:103] I: I t'agrada, la feina? 

Inf_3: Sí, sí que m'agrada. 

I: Per què? 

Inf_3: Per això... Bueno, primer, perquè puc parlar en xinès i perquè estic, finalment, 

bueno, finalment no, però sí que pensava sempre que em podria dedicar a l'àmbit 

aquest més social, més humanitari, o relacionat amb el xinès; i ho puc fer. I hi ha 

aquesta recompensa perquè sí, perquè realment ajudes a la gent, i perquè després 

d'una entrevista estic molt... després moltes entrevistes i després de moltes xerrades 

amb tutors -hagin anat bé o malament-, moltes mares així em diuen: “Va, anem a fer 

un cafè, juntes”. I anem a fer el cafè... vull dir que no és només allò de l'entrevista i 

adéu, sinó que fas el cafè i parles una mica. “Vine, que t'ensenyaré la botiga”. Llavors 

t'ensenyen la botiga, perquè moltes tenen botigues de “Todo a 100”, i els basars, i te 

l'ensenyen, i llavors xerrem una estona, i et regalen alguna cosa, les altres... no ho 

sé, et porten algun regal pel teu fill. Els xinesos són així, saps? No ho sé. L'altre dia 

vam anar a un súper, em van parlar d'una fruita, com cireres d'arboç i en vam anar a 

buscar al súper xinès: “Doncs, va, que t'ho compro!” I m'ho va comprar i encara em 

va regalar una altra cosa i bueno, que hi ha aquesta part, que no només és la feina, i 

és lo maco i que també m'agrada, perquè també vaig jo en bicicleta, llavors també 

me'ls trobo pel carrer, i xerres una miqueta... Però el que trobo a faltar, exacte, de la 

meva feina, també, és que no tenim tant temps. Tenim una entrevista rere l'altra, 

però llavors, de carrer, de feina de carrer, no tenim tant temps, i també, de carrer, 

també està bé. També veus... no? Veus aquell nen que no ha anat a col·le i que te'l 

trobes pel carrer, o veus qui està amb qui, o... no sé, veus altres coses. 

[36:9] I: Así que te gustaba el trabajo de... 

Inf_4: Sí, me gusta mucho porque estoy muy vinculada con el mundo educativo, es 

una de las cosas que me apasionan: estar con los niños. 

[36:48] De aquí y de fuera... pues en general todo, perfecto. Porque trato ya no sólo 

con los compañeros de aquí, también en las escuelas me dan el apoyo necesario 

[38:38] I: Això vol dir que és una feina molt variada, oi? 

Inf_6: Sí, i això m’agrada, eh! 

[328:41] Home, jo crec que sí... és maco de col·laborar, perquè així... espera, com 

202


t’ho explico això? Jo crec que culturalment hem canviat una mica, el tema de la gent 

gran, perquè abans les famílies se’n cuidaven més. Però ara veig que aquí és una 

mica diferent de la Xina, perquè a la Xina també hem canviat molt, però la gent ja no 

viu a la família, perquè un té feina a un lloc, l’altre té feina a un altre lloc, i ja anem 

fent canvi... però vull dir... no tant com aquí, no? I jo crec que la gent gran també es 

troben una mica... solets, no? I si de tant en tant fem una xerrada, així... No sé, l’altre 

dia quan hi anava, estan molt contentes i molt contents, que hem vingut... no sé, és 

molt maco! 

[38:80] I: I t'agrada la feina de mediadora? 

Inf_6: Mmm... sí, m'agrada bastant. Perquè com que sempre havia sigut... “dóna-li 

un cop de mà”, saps? Com que sempre ho he fet, és diferent d'un que no ha tingut 

així, no? 

7 [39:90] y ahora pues estoy trabajando, y me gusta el trabajo... 

15 Àmbit social [43:78] perquè m'encanta la mediació, m'agrada molt, realment sí. Jo em sento molt 

feliç, en l'àmbit social. 

[43:79] I tant, i tant! No, la veritat és que és molt maco, aquest món. La veritat és 

que sí. 

203


Annex 3. 

Taules d'anàlisi de les entrevistes a representants d'entitats 

Taula 3.1 Creació del servei de TISP o de mediació intercultural 

Entitat Extracte 

23 [3:1] 

INF23(a): Bueno, el 2003 es va fer aquí el Pla de ciutadania i immigració i, llavors, una de les 

primeres coses o dels primers projectes que van sorgir, també per l’experiència que jo tenia 

en altres llocs, va ser el tema del servei de traducció. A banda d’això ja hi havia un projecte 

dins del Departament d’Educació de la Generalitat per oferir els serveis de traducció. Llavors 

vem aprofitar aquesta conjuntura per començar a buscar persones que tinguessin el perfil o 

que poguessin fer aquestes funcions. Vem començar... bueno, no era educació a tota la 

comarca, però era anar provant, no?, van anar arribant demandes, sense fer tampoc gaire 

difusió, i així vem veure que sí que hi havia certa necessitat. Al 2003 no hi havia, encara, 

molta immigració, potser, però bueno, ja hi havia un percentatge important, perquè estava 

venint molta gent, i per tant, per fer matrícules o coses d’aquestes sí que semblava que es 

necessitava. Llavors a partir de 2004, el que vem fer va ser obrir-ho a sis municipis, però ja a 

tots els àmbits: tant de salut, de serveis socials, des de medi ambient, també ho podien 

demanar, però sí que vèiem que sí que aquests primers que et comentava sí que eren els que 

més demandes feien. Llavors, l’any següent, ja ho vem obrir a tota la comarca, als vint-i-tres 

municipis de la comarca. I des de llavors hem vist que és un servei que funciona bastant bé, 

vem fer difusió, vem anar a tots els ajuntaments, vem parlar amb els tècnics de tots els 

ajuntaments, els vem explicar el servei, i vem veure com podríem fer el circuit per tal que a 

nosaltres també ens arribessin les demandes d’una forma, bueno, ordenada. Sí que una de 

les prioritats era que fos un servei per a persones nouvingudes, per tant, havia de ser gent 

que acabés d’arribar i era un servei que s’oferia de forma temporal, pensant que després 

tothom ha d’anar adquirint certes habilitats amb les llengües d’aquí. 

24 [4:1] 

E: Podem mirar-ho... [Ho busca a Internet] Jo porto quatre anys, aquí, o sigui que sí que en fa 

més. 

I: I com va començar? Al principi era només per a CITE i després el vau anar ampliant...? 

E: Espera... Des de l’any 2001. 

I: Des de l’any 2001. 

27 [7:2] 

M: Doncs vinga, nosaltres som l'àrea de Ciutadania i Immigració, del Consell Comarcal 

d'Osona, vam iniciar la nostra activitat l'any 2002. Tots els plans d'estudi en immigració van 

començar amb un estudi diagnòstic sobre la situació de la immigració a la comarca. Aquest 

estudi diagnòstic tenia un àmbit quantitatiu de xifres i estadístiques, i tendència de població, 

i un qualitatiu amb entrevistes a professionals dels diferents serveis. I acabava amb unes 

línies estratègiques a llarg termini, que encara són vigents, i unes propostes a curt termini, 

que ja no. Després d'aquest estudi, que va ser com vam detectar les propostes més 

immediates, vam començar a desenvolupar el que és el pla. Una de les primeres accions i de 

204


les primeres demandes que vam tenir, fruit de les converses amb professionals i dels grups 

de treball que vam fer, concretament del grup de treball de l'àmbit sanitari, va ser disposar 

d'un servei de traducció i interpretació per als serveis públics, professional i nadiu; o sigui, 

amb gent procedent de la cultura d'on és la llengua. 

[7:3] 

A partir d'aquí, bé, les experiències prèvies eren els anomenats mediadors culturals, que era 

gent que parlaven la... que eren nadius també, que potser havien fet algun curs d'hores 

sobre mediació i que a partir de llavors esdevenien mediadors interculturals. El problema 

que vam detectar fruit d'aquest treball d'aquest grup va ser doble: u, que... fruit del nostre 

estudi es veia que Osona anava cap a una interculturalitat, cap a la diversificació de 

procedències i, per tant, no era viable tenir mediadors a jornada completa tal com es tenien 

llavors, de totes les llengües... era impossible i, per tant, requeria una fórmula més flexible i 

adaptable als temps; i el segon tema era que es veia que aquests mediadors, ubicats en una 

plantilla de la administració pública, acabaven fent tasques que no els tocaven. Per tant, 

acabaven mediant sense un professional al costat, i per tant, acabaven esdevenint educadors 

socials, assistents socials, i que això no era bo: no era produent ni bo. Per tant, vam agafar 

aquesta demanda d'aquest grup de treball i vam desenvolupar el servei de traducció i 

interpretació per als serveis públics. 

[7:11] Llavors va ser quan vam començar a crear borsa de traductors, que no n'hi havia a 

l'Osona. Llavors, quan la vam crear la borsa vam veure que estàvem creant com un nou 

jaciment d'ocupació que no hi era i, per tant, que no hi havia normes ni res. 

[7:54] M: Mira, jo dificultat tècnica no n'he tingut perquè gràcies a Déu tinc molta creativitat 

i me n'he anat sortint de totes les dificultats que hi ha hagut, perquè en aquest nostre àmbit 

i en aquest nostre camp, estava tot per fer... i, tot, vull dir TOT: aquest servei i la resta que hi 

ha. 

28 [8:1] 

I: Mira, la primera pregunta és que m’expliquis una mica quan i com va néixer l’associació. 

M: L’associació es va fundar l’any 1999, i com? Doncs, a partir de la voluntat d’unes quantes 

persones, en aquell moment no gaires, que volíem fer una cosa diferent: ens volíem adreçar 

a la població nouvinguda, però d’una manera que fins aleshores no s’havia tractat, és a dir, 

tenint en compte les seves necessitats, tenint en compte tot el bagatge cultural que porten 

quan arriben aquí i tenint en compte, sobretot, que si volem que s’integrin i que entrin 

dintre del que són tots els circuits d’acollida, els hi hem de facilitar de poder fer-ho amb la 

seva llengua. És a dir, fer-ho amb català, sí; però sempre des del respecte a la pròpia identitat 

i a la pròpia llengua. Quan tu els hi ofereixes uns materials que estan elaborats pensant amb 

ells i que estan en xinès, per exemple, són molt més receptius, després, a aprendre el català. 

Clar, nosaltres, quan vem començar, teníem molt clar que això no és gratuït, és a dir, ehm... 

traduir els textos en xinès està molt bé, però sempre i quan marquis d’alguna manera la 

correspondència lingüística entre tots aquells termes més importants que giren entorn de 

l’acollida. Aleshores, nosaltres vem començar a treballar amb els textos que giren entorn dels 

nouvinguts, però intercalant el català, dintre del text, quan apareixia, per exemple: “Centre 

d’atenció primària”, o “Certificat d’empadronament”, o “Centre de Normalització Lingüística”, 

o sigui: tant en el que són el nom d’institucions, com aquelles paraules que són fonamentals 

perquè entrin en aquest circuit d’acollida, l’entenguin i el sàpiguen fer servir, les intercalàvem 

en català sempre dintre del text en la seva llengua. 

22 [2:5] Aquí et passo la memòria d’ABD, d’acord? ABD és una entitat que fa vint anys que és 

una entitat constituïda, però en funcionament en porta trenta. És una entitat que treballa 

per la integració i la normalització de les persona amb situació d’exclusió social i, dintre del 

205


ventall de persones que es consideren amb risc d’exclusió social, últimament s’hi consideren 

també les persones en situació immigrant irregular, que poden tenir moltes dificultats i que, 

per tant, necessiten també, algun tipus de recolzament, tant de tipus social com psicològic, 

econòmic, legal, etc. Per això també hi ha l’interès d’ABD de treballar en aquest sector i 

sobretot al SAIER, que el SAIER a més a més és un servei que recull molt bé totes aquestes 

necessitats. Doncs a part d’estar al SAIER, ABD també té una àrea en la que... aquí [m’ho 

indica en un opuscle que m’ha portat], mediació comunitària, en la que es treballen tots els 

temes relatius amb programes diferents de mediació comunitària. Això també és per a tu. 

[2:18] A: És bastant recent, però perquè abans ho gestionava una altra entitat: això, abans, 

ho gestionava l’entitat ACSAR, 

25 [5:4] G: Jo puc parlar-te de... d’això, de la meva experiència aquí a la Formiga, que ve de 

l’any... 2006. Eh... de fet, ja la Formiga, una miqueta abans, sí que feia alguna cosa, en el 

sentit de orientació en llengua xinesa... O sigui que quan vaig entrar a la Formiga jo crec que 

ja portava -t’ho dic així, eh, no amb tot seguretat- un any, des de l’any... no. Jo vaig arribar a 

la Formiga l’any 2004, doncs potser en aquella època sí que l’entitat va començar a donar el 

servei d’orientació en llengua xinesa, i va donar com un salt, penso jo, que és el que hem 

arribat fins ara, a partir de la tardor de l’any 2006, que per primera vegada, formalment, vam 

tenir un conveni amb el Departament d’Educació de la Generalitat. Recordo que vam 

presentar un projecte, perquè havíem detectat ja... ens arribaven notícies de l’arribada de 

famílies procedents de la Xina i... això, era una necessitat. I ens vam animar i efectivament 

ens van aprovar aquell conveni i recordo que, formalment, en l’àmbit educatiu, al setembre 

del curs 2006-07 va ser el primer període de col·laboració amb el Departament d’Educació de 

la Generalitat, que en aquell moment, era... Perquè després, ara t’explico més endavant, com 

la cosa s’ha anat una miqueta estenent, no? Llavors, en aquell moment, efectivament, era 

més la necessitat de traducció -quan dic traducció són, de fet, intèrprets, eren traduccions 

orals, presencials, als centres. Aquesta va ser com la primera fase. Nosaltres rebíem la 

demanda aquí a la Formiga, el Departament d’Educació va fer difusió del projecte i des d’aquí 

gestionàvem les demandes que rebíem dels centres educatius. 

29 [9:2] Això es va crear al juny del 2005, i es va iniciar amb intèrprets-traductors, o sigui el títol, 

m'entens? 

[9:3] Jo no hi era, en aquesta regidoria nova, que es va crear, de drets civils, que és la que va 

muntar el servei. 

[9:22] R: Bueno, com que estem ja tan implementats, això ja està fet. Això es fa molt a l’inici, 

a l’inici de qualsevol servei d’intèrprets d’aquest sentit que t’he parlat, anem a fer informació 

del servei. Ells exposen les seves necessitats, nosaltres les hem respostes amb això que et 

deia, amb protocols traduïts i tot això... i ja roda. Ara, solament, el seguiment és quan un 

servei nou comença, o bé quan les intèrprets detecten que en un cert servei no tenen els 

protocols amb les explicacions traduïdes per als xinesos nouvinguts. 

[9:6] R: Jo suposo que tots els serveis de l’ajuntament es trobaven en un moment 

indeterminat, i van promoure diferents tipus d’ajudes i suport a la interpretació, perquè jo 

procedeixo de serveis socials i sé que o bé subvencionats per la diputació, o bé per un suport 

que vingués d’un àmbit X, teníem la possibilitat de comptar amb un intèrpret quan teníem la 

problemàtica de no poder dialogar i comunicar-se amb persones nouvingudes. O sigui que 

segur, que des d’Educació, el Departament de la Generalitat, com de serveis socials nostres, 

206


acudien a aquests serveis que oferien des d’àmbits diferents, ja que el servei no estava dintre 

de l’ajuntament. 

21 [1:1] Abans de començar la gravació, ja m’explica que el curs constava de dos anys: en el 

primer any es feien els continguts teòrics i, en el segon any, es combinaven les pràctiques 

amb unes sessions de seguiment. En el moment de fer l’entrevista, s’està fent el seguiment 

del segon any dels alumnes de la segona edició del curs que, pel que em comenta l’Adil, no 

es repetirà. [En aquest punt comença la gravació]. 

[1:8] A: Bueno empezamos... empezamos en 2003, pero eso era con Surt y ellos, bueno, 

ellas, hablaron con mi jefe, porque tenían la idea, estaban montando unos talleres de 

formación ocupacional en este ámbito y tenían la idea de hacer la prácticas instrumentales 

aquí. Y me jefe dijo: “¡Como no! Haced todas las prácticas aquí”, en el Vall d’Hebron, y así 

empezó nuestra colaboración con ellos -ellas. Y yo era nuevo aquí y mi jefe me dijo: “Adil, 

¿quieres coordinar, o sea, desde este lado, coordinar la formación?”, y yo dije: “Pues sí”, pero 

no tenía ni idea de lo que era la mediación. Pero empezamos allí, en 2003. 

[1:8] A: Bueno empezamos... empezamos en 2003, pero eso era con Surt y ellos, bueno, 

ellas, hablaron con mi jefe, porque tenían la idea, estaban montando unos talleres de 

formación ocupacional en este ámbito y tenían la idea de hacer la prácticas instrumentales 

aquí. Y me jefe dijo: “¡Como no! Haced todas las prácticas aquí”, en el Vall d’Hebron, y así 

empezó nuestra colaboración con ellos -ellas. Y yo era nuevo aquí y mi jefe me dijo: “Adil, 

¿quieres coordinar, o sea, desde este lado, coordinar la formación?”, y yo dije: “Pues sí”, pero 

no tenía ni idea de lo que era la mediación. Pero empezamos allí, en 2003. 

[1:12] I: Vale... Y ¿cuánto tiempo os llevó diseñar el curso que hicisteis con la Caixa? 

A: Hicimos -un, dos, tres... me parece tres o cuatro sesiones, o sea años, con Surt, y eso nos 

daba mucha experiencia para ver qué es necesario, qué cumple, qué no cumple, qué son los 

problemas... Con esta base, combinada con lo que estábamos leyendo de iniciativas en otras 

partes, de la experiencia en Bélgica, en Suiza... no? Aprendimos mucho. También tenemos 

nuestra propia óptica, no?, de cómo es la cosa. 

26 [6:1] M: Aviam... ens hauríem de remuntar als primers programes que tenen a veure amb el 

col·lectiu de ciutadans nouvinguts, encara que això ens portaria fins l’any 93, perquè en 

aquesta ciutat es va començar en aquella data, amb un programa que es deia precisament 

“Nouvinguts”. Jo, evidentment, ni estava a l’ajuntament, en aquell moment! Però sí que hi ha 

una certa tradició, diguem-ne, no? El següent referent seria tot el procés d’implementació 

dels projectes que venien finançats pel projecte europeu “Urban”, que van ser el preludi del 

procés participatiu que va generar el Pla de de la convivència intercultural, que es va dur a 

terme -que va finalitzar, com a pla estratègic, l’any 2001. Eh... I llavors, el següent referent, 

diguem-ne important, en aquest sentit, seria ja l’any 2005 quan, a partir de les primeres 

experiències... bueno, entre el 2001 i el 2005, es va generar el CIAPE, el servei d’informació i 

assessorament a persones estrangeres i llavors, aquí, és on va començar a aparèixer un 

servei dirigit específicament a ciutadans de la comunitat xinesa, perquè en el CIAPE hi ha una 

traductora-informadora, el que es diria un “agent d’acollida” segons la nova terminologia de 

la llei, que va començar a treballar en aquest projecte. Llavors tot el tema de treball des del 

carrer, amb les comunitats, va començar amb la comunitat marroquina, perquè van ser els 

primers a arribar en una quantitat important, i segon perquè tenien un problema de menors 

no acompanyats, important, en els carrers del barri del Raval, i llavors es va començar a 

treballar per aquí. Però, a partir del 2005, hi ha un punt d’inflexió i, diguem-ne, acabem de 

207


configurar els serveis que tenen a veure amb la comunitat xinesa i amb la resta de ciutadans 

que provenen d’altres països, tal i com els coneixem ara, pràcticament. 

[6:4] Llavors, en aquest context, nosaltres el que fem és: generem, per una banda, l’equip de 

mediació que hi ha al territori, que en el seu nom incorpora que no només fan mediació 

-segurament si has parlat amb la [...] i amb la [...]... no només fan mediació, és a dir, la 

mediació és una part de la seva feina, eh... però, sobretot, fan molta prospecció d’espai 

públic, molt contacte amb els ciutadans, molta búsqueda de referents... contínuament. Per 

tant, aquest equip, que està format per deu professionals, eh... comença a treballar des 

d’aquesta perspectiva, és un dels serveis millor valorat pels usuaris de l’ajuntament, perquè 

fem enquestes de valoració... Perquè, bueno, teníem la percepció que funcionava bé, però si 

t’ho diuen els usuaris encara millor. De fet, la mitjana de valoració està al voltant del vuit 

sobre deu i, sobretot en matèria de mediació, una de les coses que estem més contents, és 

que quan s’implementen aquests serveis no només pretens resoldre els problemes dels 

ciutadans, sinó d’una banda avançar-te als problemes, si pot ser, per això és molt necessària 

una presència contínua al carrer, i de l’altra, que siguin projectes d’empoderament de la 

societat civil, és a dir, que la societat sigui capaç de tenir més eines per resoldre els seus 

problemes, i que no hagi de ser l’Administració la que sempre hagi de resoldre els problemes 

dels ciutadans. Des d’aquesta perspectiva, una dada important de l’enquesta de satisfacció és 

que, de les persones que no van quedar contentes amb l’acord de mediació que van assolir 

en el seu moment, de les que van dir: “Doncs jo no estic d’acord en com va sortir”, el 85% 

reconeixen la mediació com una eina útil per resoldre els conflictes. Per tant, què estem 

fent? Estem conscienciant a la gent que abans d’arribar al jutjat per resoldre un conflicte, una 

altra via, el tema de la mediació, pot ser important. Vale. 

Llavors, eh... què passa? Hi ha un moment, respecte la comunitat xinesa en concret, que hi 

ha un increment notable de la població, a més hi ha una substitució de població autòctona i 

immigrada també, perquè en un primer moment, el barri del Fondo acull gran part de la 

comunitat magribina, però en arribar la comunitat xinesa hi ha com una substitució i hi ha 

una gran part de la comunitat magribina que passa als barris del Raval, Santa Rosa, etc. I hi 

ha una gran concentració [de xinesos] al barri del Fondo, bàsicament, m’imagino per 

qüestions de... comunitat, diguem-ne, o sigui: és més fàcil arribar a un lloc quan ja coneixes 

algú. I també per una qüestió de possibilitat de negoci, perquè és una comunitat que s’ha 

mostrat molt emprenedora a l’hora de generar nous negocis i el barri del Fondo és un barri 

amb molta tradició comercial, mentre que el Raval no; el Raval és un barri residencial, 

dormitori, mentre que al barri del Fondo sí que hi ha una dinàmica comercial molt important. 

Vale. 

Es genera l’equip de mediació i després fem un altre projecte que es diu “Xarxa de 

transmissió de valors”. 

30 [10:1] INF30: Vale. Doncs... Vam començar a treballar-hi des de diferents iniciatives o 

projectes. Les primeres van ser un projecte de mediació intercultural en el barri de la Mina, 

de Barcelona, per treballar amb el col·lectiu de la dona gitana i la seva comunitat. 

[10:6] I: Vale... I llavors, el que eren els continguts de la formació, qui els va dissenyar? 

Vosaltres? L’hospital? En col·laboració? 

INF30: Sí, el disseny inicial, bueno, la proposta inicial, va ser de la fundació [nom], que 

proposa a la Vall d’Hebron participar conjuntament en aquest projecte; la resposta de 

208


l’hospital és positiva, afirmativa, des del primer moment, i des d’aquí doncs, s’inicia una 

experiència compartida i consensuada. Amb el valor afegit de tenir un parteneur com pot ser 

l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron de professionals amb moltíssima experiència i 

coneixements en aquesta parcel·la, no? Va ser una experiència compartida pràcticament des 

del minut zero. 

[10:16] INF30: Clar. Jo quan vaig començar el que seria l’experiència de la mediació 

intercultural a l’àmbit social a la Mina i al taller ocupacional en l’àmbit sociosanitari, que seria 

en aquesta col·laboració amb l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron, podríem dir que són 

les dues experiències inicials amb mediació intercultural. 

[10:2] Des d’aquesta experiència, també vam col·laborar en mediació intercultural en l’àmbit 

sanitari, a través d’una experiència compartida amb l’hospital de la Vall d’Hebron, que és el 

que s’anomenen els “tallers ocupacionals”. Els tallers ocupacionals són uns projectes del 

Departament de Treball que consisteixen a formar, a capacitar, en el nostre cas, a dones, com 

a mediadores interculturals per l’àmbit sanitari. Llavors, va ser una iniciativa que va 

començar, com et deia, amb la Vall d’Hebron, que hi ha hagut diferents edicions i que el que 

ens ha permès és això: formar dones amb aquest perfil competencial i també adquirir 

experiència en el que seria la mediació en l’àmbit sociosanitari. Llavors, no recordo 

exactament si han sigut tres o quatre edicions, s’han format a grups de vuit dones, en una 

edició eren setze, perquè vam fer dues línies de formació, i des d’aquests dos projectes va ser 

quan es va començar l’experiència amb tots els temes de mediació. A partir d’aquí, s’hi van 

anar sumant altres iniciatives, altres projectes, que fins al dia d’avui han permès que la 

fundació [nom] tingui una àrea d’acció comunitària en Interculturalitat. Però els inicis van ser 

aquests: el projecte de mediació en el barri de la Mina, i el projecte del taller ocupacional, 

que era un projecte de formació i capacitació de dones en el perfil de mediadores per l’àmbit 

sanitari. 

Taula 3.2 Difusió del servei de TISP o de mediació intercultural 

INF Extractes 

23 [3:2] van anar arribant demandes, sense fer tampoc gaire difusió, i així vem veure que sí que 

hi havia certa necessitat. 

[3:4] I des de llavors hem vist que és un servei que funciona bastant bé, vem fer difusió, vem 

anar a tots els ajuntaments, vem parlar amb els tècnics de tots els ajuntaments, els vem 

explicar el servei, i vem veure com podríem fer el circuit per tal que a nosaltres també ens 

arribessin les demandes d’una forma, bueno, ordenada. 

[3:10] INF23(b): El que més hi ha són serveis socials, pel que he anat comprovant jo. I de 

salut... molt poques. 

INF23(a): Bueno, perquè ja fem això, eh? No se n’ha fet difusió i llavors, sí que ens arriba qui 

coneix el servei, ens arriba i li expliquem quins serien els requisits pel servei. 

[3:50] INF23(a): Sí, i pensa que de tots els projectes que tenim a Ciutadania, és l’únic al que 

s’adscriuen -perquè nosaltres, cada any, enviem una carta a tots els municipis, a veure quins 

projectes volen, i és l’únic o gairebé l’únic, potser n’hi ha algun altre... Però cada any, l’han 

demanat tots els municipis, i això indica tant que és necessari, com que funciona... les dues 

coses. Perquè si veiéssim que és necessari, però que no funciona, suposo que buscaríem 

209


altres opcions. Que s’hi adscriguin, per a nosaltres és una... és un criteri que també ens fa 

pensar que és un dels serveis que més ús té... Bueno, a vegades, quan parles també amb 

alguna persona i li fas preguntes, intentant buscar, també, algun criteri de qualitat, per saber 

com gestionar el servei, a vegades, si ho parles cara a cara, sempre es tendeix a positivitzar, a 

allò de “tot és fantàstic i meravellós”, però el fet de veure realment el suport que hi ha dels 

municipis i que també sabem que, malgrat que els nouvinguts estan baixant, el servei es 

manté, això vol dir que se n’està fent ús, no? I cada vegada també el coneixen més 

professionals... no? Estem contents. 

[3:51] INF23(b): Sí, de fet a mi també em va arribant algun currículum de gent que s’havia 

quedat sense feina i que d’alguna entitat l’hi han recomanat, algun traductor, potser algun 

mediador, també... Vull dir que té ressò, sí, sí, per la comarca. 

25 [5:26] G: Sí, pot ser no, segur. Perquè aquí et trobes ja amb la persona, que pot tornar a 

venir, pot trucar per telèfon, o sigui que sí. De fet, en aquestes sessions d’acollida, nosaltres, 

quan són persones d’origen xinès, informem de l’existència del servei d’orientació que fa la 

Formiga, això clar, que tenim tota l’acceptació, per dir-ho així, de l’ajuntament de la ciutat, 

perquè és un servei ciutadà. O sigui que veus, ha sortit el “Trajectes i afectes” i les sessions 

d’acollida. 

29 [9:28] I: I així, globalment, penseu que podeu respondre a les necessitats comunicatives, ara 

per ara? A part del cas concret de l’urdú, que ja m’has comentat que va creixent, en el cas del 

xinès, per exemple? 

R: Jo crec que sí, que en el cas del xinès sí que estem cobrint... reorganitzem alguna cosa, per 

exemple. Ahir mateix, per exemple, reorganitzàvem per què no van el col·lectiu xinès a un 

nou servei que hem muntat d’assessoria jurídica, llavors les intèrprets em deien que 

possiblement els xinesos, si no tenen la confirmació que hi haurà un interlocutor de xinès, o 

sigui, que tindran aquest suport, ja no hi van, o sigui, se’n van als gestors. Com ho farem? 

Doncs posant que tindrem un dia al mes, en què hi haurà les intèrprets allà, per també poder 

fer el suport que calgui. Però això ho fem en cada cosa nova que sortirà. 

[9:29] El que sí que fem és que si les intèrprets detecten que als mossos no hi ha un servei 

adequat, fem la gestió cap als mossos, de dir-los: “Escolteu, teniu de tenir això, perquè...”, és 

a dir, fem la sensibilització, perquè cadascú posi lo seu. 

Taula 3.3 Canvis en el servei 

INF Extractes 

22 [2:7] A: El servei d’interpretació d’aquí del SAIER va començar al... març. 

M: Al març. [assenteix] 

I: Al març de quin any? 

A: Al març del 2010. 

I: Ah, doncs és bastant recent, oi? 

A: És bastant recent, però perquè abans ho gestionava una altra entitat: això, abans, ho 

gestionava l’entitat ACSAR, que és una de les entitats més conegudes del SAIER, i que el 

desembre o gener del 2009-10 va decidir deixar aquesta vessant. Ells s’ocupen encara de la 

mediació en àrees escolars, però de tota la resta som nosaltres, qui ho portem. 

210


23 [3:6] Llavors, els dos primers anys, el 2003 i el 2004, també va servir una mica per anar 

creant els criteris en funció -també ens vam recolzar en els que ja s’utilitzaven a Educació, 

però sí que veient també com funcionava la comarca, i vam anar creant el que seria el 

protocol. I sí que, a partir del 2005-06, ja va funcionar tal com s’entén ara. 

25 [5:5] Llavors, a partir d’aquella experiència vam pensar... perquè, parlant amb els profes, no? 

Amb el contacte amb la realitat educativa, vam presentar, per al curs següent, el curs 2007- 

08, era com un projecte que vèiem més integral, no? Que serien: traduccions presencials als 

centres, acompanyaments fora del centre educatiu, traduccions escrites -perquè també eren 

com una necessitat, no? També va ser com un pas, la traducció escrita; orientació grupal, per 

dir-ho d’alguna manera, orientació a grups, o sigui, com veus, no ja la traducció presencial 

individual de professor-família, sinó una mica més. Això va donar pas al que van ser després 

convenis, que encara tenim amb el Departament d’Educació, mitjançant el qual i, sobretot, 

des de la posada en marxa dels plans educatius d’entorn, d’un conveni que recull sessions de 

formació al professorat sobre el sistema educatiu d’origen, sessions informatives a famílies 

sobre el sistema educatiu a Catalunya, tallers sobre absentisme, a més a més, continuem 

amb les traduccions orals presencial i amb algunes traduccions escrites. 

[5:51] Hi ha un poble -jo sempre poso aquest exemple- un poble elevat de Lleida que es diu 

la Portella, que em va cridar l’atenció potser fa tres anys, una fotografia de moltes dones 

xineses somrients que havien arribat a un poble de set-cents habitants on hi havia setanta 

famílies, és a dir, un deu per cent, si no m’equivoco, que s’havien quedat allà a treballar a la 

indústria de la fruita, i ara he vist que potser ja no en són setanta, però en són seixanta, que 

viuen a la Portella. No sé, no?, què es fa allà, si hi intervenen d’alguna manera o d’una altra, 

o si truquen a Lleida que potser hi ha més la figura del mediador... que em sembla que no 

gaire, perquè estan reduint... i cada vegada ens truquen més de llocs que abans no ens 

trucaven, a la Formiga: de Manresa, de Sabadell... Jo crec que, Mireia, s’està reduint però 

que això és significatiu, no? Perquè nosaltres clarament fèiem això a Barcelona i a l’àrea 

metropolitana i aquí, amb les companyes de la Formiga, hem comentat: Ui, ui, ui... rebem 

trucades de llocs més allunyats! Això potser vol dir que estan reduint, de pressupostos, eh? 

Veus? Doncs això: poder arribar a fer un tipus d’acció informativa, d’aproximació veïnal, de... 

no sé, a llocs, no sé, tan... a la Portella, o a Sort... Hi ha mil xinesos a Olot, que penso que s’hi 

estan fent coses, però que no ho conec amb detall. O a ciutats com [ciutat], [ciutat], [ciutat]... 

llavors nosaltres ens hem animat a això de poder presentar el projecte del servei de l’atenció 

ciutadana a la resta de Catalunya, perquè aquell dia quan tornàvem de Cervera dèiem que 

potser havia quedat pendent una sessió per parlar del comerç, dels horaris, de la normativa, 

això amb els ciutadans xinesos, perquè en aquella sessió hi havia autòctons. Eren tècnics 

municipals, o algun profe. Però fins i tot, amb la noia de l’ajuntament que ens va fer la 

demanda li dèiem: “Sí, fins i tot si teniu necessitat d’alguna traducció escrita, per penjar allà, 

per donar a les famílies, de normes de la ciutat, d’horaris...” No sé, fer aquesta mena 

d’accions més integradores en el millor sentit de la paraula, en llocs que potser estan una 

mica allunyats, i que no tenen els recursos. Si això fos possible des de Barcelona, que 

tinguéssim una persona disposada a desplaçar-se, que tingués jornada completa i unes 

condicions laborals adients... potser es podria més intervencions o accions en aquest sentit. 

27 [7:37] I això és el que hem fet fins a 31 de desembre de 2009. Què passa al 2010? Al 2010 

passa que el Departament d’Educació canvia una mica el sistema d’acollida a les escoles dels 

nens i contempla una traducció a través del consell comarcal i a través de la seva borsa, i 

presencial, i les dues següents, la segona i la tercera, que són de seguiment, a través d’un 

sistema telefònic que han creat. Per tant, a partir d’aquí, doncs reduirem un terç el servei de 

211


traducció en l’àmbit d’educació. O sigui que si n’hi havia 350 l’any passat, doncs clar, 

n’haurem de fer 120. Per tal d’optimitzar recursos i per tal de poder fer el màxim que podem 

fer, perquè com a consell comarcal és una prioritat el servei de traducció per sobre de la 

resta d’activitats que fem, hem d’optimitzar els recursos propis. Llavors, l’àrea de Ciutadania i 

immigració som quatre persones treballant de manera estable, més els col·laboradors de la 

borsa i d’altres projectes, eh, mira aquí tinc l’organigrama... [m’ensenya l’organigrama]. O 

sigui, això que et comentava, som quatre persones estables i llavors, col·laboradors: 

col·laboradors com els traductors, com la dinamitzadora del projecte “Dona, activa’t”, que és 

un projecte que tenim de tallers artístics de interrelació de dones de diversos orígens, el 

tema dels cursos de català i altres projectes que fem. Però del personal de l’àrea, 

independentment del conseller i de les gerents, tenim dos agents d’acollida, que fan funcions 

d’agent d’acollida i d’altres funcions i, que els dos els vam seleccionar perquè sabessin 

idiomes: un parla àrab i amazic, de fet és amazic, en Gorfa, i l’altra és la Isabel que parla 

anglès i francès, ella és vigatana d’origen. Llavors, què passa? Ens aquests moments hem 

d’optimitzar recursos i, a les escoles, vam fer reunió amb direcció i vam dir, mira, en aquests 

moments només en podem fer una per família. Ara, si la família més o menys s’entén amb 

anglès, amb recursos propis de l’àrea, en podrem fer una segona i una tercera presencial. I, 

per tant, estem derivant, moltes coses que es feien amb altres llengües, sobretot en francès i 

en anglès: Índia o Àfrica Subsahariana... no és el més òptim... 

[7:43] M: Sí, sí, excepte en l’àmbit educatiu, tot continua igual. Perquè en l’àmbit educatiu 

ara hi ha una alternativa -per mi mala, però hi ha una alternativa-, a la resta no, per tant... ja 

et dic. A principi d’any, i encara no està clar, quan es va començar a parlar de la retallada del 

fons de Madrid, no? Que no sabem com acabarà... Havíem de començar a retallar accions. I 

aquesta va ser la única que vam dir “això no ho podem retallar”. Educació sí, perquè ells ho 

han volgut així, però la resta no, vigilant més que mai de fer-ho realment quan sigui necessari 

i això. Les escoles doncs això, ja ho saben. El problema de les escoles és que clar, ara no n'hi 

ha tantes, de demandes, perquè van a tongades. Ara vindrà entrega de notes, a finals del 

trimestre i ja veuràs, d’aquí a un mes o un mes i mig. 

29 [9:8] I: I com està estructurat, avui dia? Ha canviat des del 2005... o es manté més o menys 

igual? 

R: Quant al servei, es manté més o menys igual. 

30 [10:17] 

A partir d’aquí, van néixer altres projectes, altres iniciatives, que ens han permès a part de 

créixer, en temes de mediació, adquirir experiència, acumular coneixements, pràctiques, etc., 

també en... per exemple, en aquests moments, estem portant a terme el servei de mediació 

intercultural en l’àmbit sanitari, per l’Institut Català de la Salut, a dues zones de Catalunya: a 

Lleida, on estem a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, i llavors estem a Cornellà, al CAP 

de Sant Ildefons, i llavors estem a Martorell, estem al CAP Buenos Aires i, puntualment, a 

altres centres d’atenció primària de la zona, per exemple, no? Aquesta és una iniciativa que 

ens vincula directament amb l’àmbit sanitari. També tenim el projecte de mediació 

intercultural del Raval, que és un projecte de mediació social i intercultural, que 

desenvolupem aquí, al Raval, i que ens permet treballar en diferents àmbits: des del laboral, 

social, veïnal... i també el sanitari, toquem coses de salut comunitària. Vull dir que és un 

projecte molt ampli i que podem desenvolupar mediació en diferents esferes. 

212


Taula 3.4 Dificultats en la gestió del servei 

INF Extractes 

21 [1:4] A: El curso ya se acabó y en estos momentos no hay interés de parte, sobre todo, del 

Departament de Salut, ¿no? Y parece que existe ahora la mentalidad que la inmigración, que 

ahora ya no... no es un asunto. O sea que... la idea es que ya va disminuyendo y que los 

inmigrantes que ya están aquí ya van adaptándose suficientemente bien. Existe esta óptica. 

I: Vaya... pues me parece que tanto vosotros como nosotros, en la universidad, vemos que 

no, que es una problemática que va a seguir, y que algunas personas, aunque lleven mucho 

tiempo aquí, no pueden entenderse solos en una consulta en el médico. 

A: No, y claramente, la experiencia en los Estados Unidos, en Canadá, en el Reino Unido, etc., 

demuestra que esto no va a parar. Quizás los números van bajando, pero consideramos que 

no es la cantidad, sino la calidad, lo que es importante. Si hay tres personas que no reciben la 

atención adecuada, es un problema. 

[1:32] A: Ok... sí, sí, si lo vemos así: hay necesidad, hay demanda... Me parece que hay dos 

cosas: hay demanda, sin duda, pero no hay presupuesto, nadie quiere poner el dinero 

necesario. Y también, me parece que la estructura no es lo mejor posible. Porque ahora, más 

o menos, es que el mediador está en el hospital. Pero claro, llega la demanda y es que 

mañana tenemos un paciente del Senegal, otro día del Pakistán, otro día de China, otro día 

de tal lugar, tal lugar. Es absurdo crear un mediador de cada perfil. Entonces, lo que es 

necesario es una manera de... ¿no?, manejar... Bueno, como funciona ya en muchos otros 

países. Es un servicio que llamas y la persona viene. Claro, es complicado, me parece... o 

quizás puede ser las dos cosas. Pero sin financiación no hay nada. 

22 [2:8] I: Vale. Bé, doncs una mica, pel que fa a la borsa d’intèrprets, al sistema de gestionar les 

demandes... com ho feu? I com he format la vostra borsa? 

M: Bueno, ja ens van passar un llistat amb intèrprets que solien treballar per l’entitat ACSAR, 

en aquell moment, i aleshores hem ampliat la borsa també una mica, per veus, per gent que 

s’entera que ha canviat l’entitat de gestió del projecte, i que ens demana d’entrar-hi, i que 

ens explica que són intèrprets i tal...Vull dir que la borsa d’intèrprets s’ha ampliat bastant, de 

la que ens van passar, a la que tenim ara mateix, s’ha ampliat bastant, amb dificultats amb 

segons quin tipus d’idiomes -perquè clar, estem parlant d’un ventall d’idiomes al·lucinant, no 

estem parlant dels típics quatre idiomes que normalment pensem que són, sinó que hi ha 

molts dialectes de diferents països i és que en podem tenir vint-i-cinc diferents! I clar, ens ha 

sigut complicat, no?, trobar una persona que parlés un dialecte específic. Però bueno, ara ja 

la tenim bastant ampliada i bastant operativa. 

[2:14] I d’aquests ens ha passat algun cop -bueno, m’ha passat a mi, allò de dir: “Bueno, vés 

tu i fes-ho” i venir tant el professional com la intèrpret a dir-me: “No, és que no ens 

entenem”, perquè l’intèrpret em diu que “No, jo no en sé tant, de vocabulari jurídic” i clar, 

l’usuari és la persona que està sent perjudicada, en aquest moment. Vull dir que amb això 

també hem d’anar jugant una mica, a veure qui està preparat per segons quins tipus de 

visites. 

[2:34] I: Bueno, i ja acabant, també m’agradaria preguntar-vos: quines dificultats o obstacles 

213


heu trobat per desenvolupar la tasca? 

M: Bueno, dificultats una mica és això que t’explicava: que molts cops tens com quadrat tot 

el tema de les visites tu tens -perquè estem parlant d’un volum d’unes dues-centes visites 

mensuals... 

A: Amb intèrpret. 

M: Això: dues-centes visites mensuals amb intèrpret, vull dir que és un volum considerable. I 

pot ser que amb un dia tinguem vint visites diferents, i no estem parlant que fem servir els 

setanta intèrprets, vull dir que no en fem una per intèrpret. També procurem que quedin... 

és a dir, no fer venir una persona per fer una visita de mitja hora i després que torni a marxar 

cap a casa seva. Saps? Intentes que en tinguin dues, tres seguides. Què passa? Que com que 

tenen contratemps les entitats, et toca moure’ls... Dificultats? Potser... 

A: Encaje de bolillos. 

M: Sí. És el que et dic: “No mira, aquesta te l’anul·lo, però canvia-me-la per demà...”, però jo 

potser aquest intèrpret ja el tinc agafat amb un altre servei, i clar, no el partim. 

A: I a vegades que sí que et diuen: “Sí, que m’agrada molt aquest intèrpret com treballa...”, 

llavors clar! 

M: Has de mirar-te tot el dia, per veure com estan col·locats, perquè tothom estigui content. 

A: Sí, és una miqueta això, més que res. Que tothom estigui content, que l’intèrpret també 

sàpiga parlar tant amb el professional, com amb l’usuari, a vegades això... pot ser una mica 

complicat. Generalment no hem tingut problemes, però algun cop sí que hem ens hem 

trobat amb un parell d’usuaris joves i els intèrprets tenien certa dificultat, no? I llavors, clar, 

ens posen en sobreavís, i nosaltres tantegem amb altres professionals, per si tenen altres 

usuaris... Però sí, la dificultat major, suposo que és aquesta, no? El dia -com et diu la Maria, 

no?- que et trobes amb vint serveis, gairebé tots del mateix idioma i que gairebé no saps on 

anar ni com fer-ho. Però bueno, també és lo divertit... és lo divertit de la feina! [Riem] 

23 [3:23] I: I creieu que són suficients, per la demanda que teniu? Tant en el cas del xinès, com 

en el cas de la resta de llengües... 

INF23(a): Depèn de la llengua. O sigui, per àrab... 

INF23(b): Hi ha molta demanda, però igualment tenim moltes traductores, i en el cas del 

xinès, sí, però canvia bastant, perquè si algunes estan estudiant, hi ha alguna temporada que 

no estan actives, o si tornen al seu país d’origen, que se’n tornen a la Xina i després tornen, 

però s’estan una temporada fora. Clar, de vegades em trobo amb alguna petita dificultat, 

però... 

INF23(a): Sí, amb xinès és potser amb la llengua que tenim més problemes... 

INF23(b): Sí, i potser arriba un “boom” d’aquesta llengua i just et trobes que ja les tens 

col·locades, o que no tenen disponibilitat en aquell moment, i després hi ha un parón, 

també, que va ser fa un parell de setmanes. Ho recordes? 

[3:24] INF23(b): De vegades és el que fem, eh, si algun cop ens demanen un traductor d’un 

idioma concret i justament, aquell dia, tothom l’ha demanat, si veig que no puc, l’última 

traducció que ha entrat, també intento parlar amb l’entitat, a veure si ho podem gestionar 

per un altre dia... 

INF23(a): Sí, perquè també ens trobem que tots els traductors que hi ha de xinès -jo no crec 

que sigui casualitat, eh?, jo crec que també va per llengües- és que tothom treballa, o té 

ocupacions, i clar, ha de coincidir que sigui un horari que s’ho pugui combinar. En canvi amb 

àrab o amb alguna altra llengua, ens trobem que hi ha gent que... 

INF23(b): Hi ha més disponibilitat... 

214


INF23(a): Que hi ha gent que treballa, o que potser treballa només puntualment, i que és 

una feina que fa de més a més, perquè li agrada, o també perquè és experiència de cara al 

futur, i llavors tenen més disponibilitat. També tenim més ventall, però, a banda d’això, 

potser tenim tres o quatre persones que poden fer més intervencions i que, clar, igual en fan 

quatre o cinc a la setmana, no? Bueno, depèn. Perquè la [S]... 

INF23(b): Sí, la [S] aquesta setmana, déu n’hi do. 

INF23(a): Llavors clar, a ells, per això, ja els hi va bé, perquè no necessiten una feina fixa, i 

això ja és un suport que els hi funciona... 

INF23(b): I tenen molta disponibilitat, perquè això sí que es nota molt, que tenen potser les 

vint-i-quatre hores -bueno, les vint-i-quatre hores no, però tota la jornada laboral sí, i això va 

molt bé. I dóna la casualitat que amb xinès no hi ha ningú així... 

[3:35] I: I quines són les majors dificultats amb què us trobeu a l’hora de tirar endavant el 

servei...? 

INF23(a): A veure, de nivell logístic, per dir-ho d’alguna manera, ens podem trobar que hi 

hagi tècnics que hagin aconseguit -que, pel que sigui, hagin quedat amb el traductor 

directament, i no ens hagin dit res. I, llavors, ens passen la factura, i clar, nosaltres, no en 

teníem coneixement, i no hem pogut valorar si la traducció era necessària, si complia els 

criteris, si no sé què o no sé quantos. Llavors, clar, ens hem trobat algunes vegades amb 

qüestions d’aquest tipus, però ara ja fa temps que no. 

[3:42] INF23(a): És que algun cop ens ha trucat algun traductor i ens han dit: “És que em vaig 

estar una hora a la sala d’espera...” i llavors també has de saber gestionar el temps del servei. 

És important tot això... 

INF23(b): Jo crec que també, les entitats, abans de fer la sol·licitud, tampoc no es miren el 

funcionament del SETI [Servei de Traducció i Interpretació] i et pregunten: “Per què no 

m’envies un traductor?” i, clar, si els hi estàs explicant... i mira que n’hem fet difusió, perquè 

està per tot arreu, penjat, enviat, s’han enviat mails... Que no és “servi-express”! 

Normalment deixem a una sol·licitud quatre dies d’antelació, per poder deixar temps per 

trobar el traductor i tal. Que hi ha gent que ens ha trucat demanant gent per demà. Que 

també hi ha entitats que es pensen -bueno, les que no treballen habitualment amb 

nosaltres- que tenim els traductors aquí al Consell. I no, els hi has d’explicar que no, que és 

una borsa de traductors autònoms, que alguns treballen, que d’altres estudien i que s’ha de 

buscar el traductor. Però això els que no fan tantes demandes... 

25 [5:41] Però per altra part, mira, ens està passant una cosa interessant, ja des de fa temps: el 

departament té el criteri d’atendre alumnat d’origen nouvingut que fa dos anys que ha 

arribat a Catalunya. Quan no compleixen aquest criteri, clar, de fet, moltes de les demandes 

de les escoles, és que no poden parlar amb els alumnes, i a vegades hi ha d’intervenir el 

psicopedagog i són situacions de confidencialitat clara: traductors, psicopedagoga i profe, o 

hi ha hagut una baralla, o un incident, o hi ha hagut un expedient acadèmic perquè pensem 

que hi ha hagut un robatori, per exemple. Però clar, moltes vegades, amb qui volen parlar, és 

amb les famílies, és així o no? També és un dels objectius. I les famílies, tal com comentem, 

queden fora de l’aprenentatge de les llengües d’acollida. Llavors, perquè ens pagui el 

Departament d’Educació...! 

[5:45] I hi ha escoles que no ens truquen, però hi ha -no molts casos, però algun cas, que 

amb el seu pressupost de centre, quan s’ha acabat, ens han pagat el traductor. Però això és 

215


una decisió del centre. Les del Departament d’Educació són gratuïtes. Però pot passar, eh!, 

que s’acabessin, imagina’t que ens en donen seixanta, per un any. I entre els mesos de gener, 

febrer i març, s’han acabat, perquè hi ha hagut molta demanda, doncs tenim tota la resta de 

l’any 2010 que nosaltres no podem oferir el servei. Però potser ens continuen trucant, com 

l’exemple que t’he posat. O el centre ho assumeix, perquè té pressupost o ha de buscar... no 

sé què. Les telefòniques o... però de telefòniques també tenen dret a dues. O sigui, una 

família, en un curs acadèmic, té dret a una presencial i a dues telefòniques. O sigui que tu 

imagina’t si és un cas complicat, que necessita continuïtat! 

26 [6:27] Potser sí que un canvi d’estructuració, general, de l’equip, en el sentit d’incrementar 

més el treball que es fa a dintre de les comunitats de propietaris, o donar-li més forma... 

incrementar, no sé, estructurar-lo millor, perquè és un dels eixos de treball que s’han 

incorporat aquest últim any, amb més força, el treball amb la comunitat de propietaris, 

però... pràcticament no... jo crec que de cara a la comunitat xinesa no hi hauria necessitat... 

El que sí que caldria seria tenir una ciutat que, en termes generals, donés més possibilitats 

de creixement a associacions de l’estil d’aquesta que et comentava, de promoció de la 

cultura popular xinesa i catalana. I poder-los ajudar a créixer més, perquè crec que és una 

bona idea, realment intercultural, realment integrador... que és com ha de ser. I em sap greu 

de vegades no tenir la subvenció, no tenir el local, no tenir el centre cívic per fer alguna 

activitat. Que aquesta és una tasca important, també, que estan fent les associacions. En 

aquest sentit, hi ha una demanda important per part de les associacions de fer classes de 

xinès i classes de català i castellà per a la seva comunitat. Però nosaltres mirem de canalitzarho 

cap a Educació i, si no es pot, llavors sí que hem mirat de cedir algun espai. 

29 [9:10] Però, què passa? Clar, la variabilitat que hi pot haver, no la podem assumir, en el sentit 

que nosaltres tenim la programació d’un any, per tant: o bé pla d’ocupació, o bé, qualsevol 

demanda, la podem assumir a través -si són traduccions- contractant a la Formiga o a Acsar o 

a les empreses que estan oferint serveis de traducció i interpretació i oferint serveis puntuals 

per coses que nosaltres no podem assumir, i això continuarà sempre. 

[9:14] Per què... per què no [en àrab]? Perquè en àrab, hi va haver aquesta conjuntura, que 

jo no sé a què respon, que no eren tècnics migs els que van agafar en un inici i aleshores, 

està sent molt complicat canviar el perfil, per problema pressupostari, així de clar. Si un 

tècnic mig cobra més que un auxiliar administratiu, doncs... res, hi ha problemes 

pressupostaris en aquests moments. 

Taula 3.5 Definició del servei 

INF Extractes 

22 [2:1] A: Nosaltres som ABD, Associació per al Benestar i el Desenvolupament, d’acord? Estem 

en el SAIER amb un contracte de l’ajuntament i, a dins del que és el SAIER, oferim dos 

serveis:el servei de recepció i informació, que és el servei de primera acollida per a persones 

estrangeres, que vénen al SAIER per tenir tota mena d’informació sobre el fet migratori, tota 

mena de recursos socials, legals, jurídics, búsqueda de feina, currículums, etc., etc.; i , el que 

fa l’equip de professionals que està treballant en aquest sector és estar a l’escolta de les 

necessitats de les persones estrangeres nouvingudes i derivar en funció de les necessitats 

que detecten a les diferents entitats que formen part, amb un conveni, del que és el SAIER. El 

SAIER està format per les entitats: AMIC, que és l’Associació d’ajuda mútua a immigrants de 

216


Catalunya; ACSAR, CITE, Creu Roja, Col·legi d’Advocats... 

M: I Normalització Lingüística. 

[2:2] És un contracte de l’ajuntament. Som part integrant del SAIER, també, però amb un 

nivell diferent, però som una entitat com les altres. Com a entitat oferim el servei de recepció 

i informació i, també oferim el servei de traducció i d’interpretació. D’aquest te’n parlarà una 

miqueta més la Maria. Com a servei de traducció i interpretació i com a servei de recepció i 

informació, el que sempre oferim és que tots els usuaris o les persones estrangeres que 

vénen al centre, al SAIER, i que necessiten, després, tenir una entrevista amb un professional 

del servei, de qualsevol entitat, doncs que tingui la certesa i la seguretat de que podrà parlar 

en la seva llengua i que el professional l’entengui, el que digui. 

23 [3:36] INF23(b): No, que el que em trobo, també, és per exemple, que nosaltres, clar, el 

nostre servei va destinat a processos d’acollida, més que res. Però moltes entitats no es 

llegeixen bé el tríptic i desconeixen, una mica, com funciona. Clar, al posar-hi dos anys, no és 

que nosaltres considerem que han de saber català o castellà, i no és així, és que considerem 

que s’han integrat una mica i que tenen uns mínims coneixements de la llengua, i que poden 

anar tirant. El servei va destinat a aquells que acaben d’arribar, que com a molt fa dos anys 

que són aquí, i això moltes entitats no ho acaben d’assimilar. I quan els hi demanes un 

informe, et pregunten que per què el vols, i hi ha cops que sí que ho entens -doncs perquè la 

persona ha estat cinc anys dins de casa, sense cap tipus de relació amb ningú, i clar, tampoc 

no saben la llengua. 

[3:38] INF23(b): No. Hi ha algun cas, a part d’això, que sí que l’entitat es pensa que... que han 

citat el traductor a algun lloc, però que no envien a cap referent, bueno, cap persona de 

contacte. Llavors ja se’ls hi ha dit que no, que nosaltres enviem el traductor, perquè que hi ha 

d’haver algú... Que potser m’ha passat un parell de cops, des que sóc aquí. 

26 [6:4] Llavors, en aquest context, nosaltres el que fem és: generem, per una banda, l’equip de 

mediació que hi ha al territori, que en el seu nom incorpora que no només fan mediació 

-segurament si has parlat amb la [nom] i amb la [nom]... no només fan mediació, és a dir, la 

mediació és una part de la seva feina, eh... però, sobretot, fan molta prospecció d’espai 

públic, molt contacte amb els ciutadans, molta búsqueda de referents... contínuament. Per 

tant, aquest equip, que està format per deu professionals, eh... comença a treballar des 

d’aquesta perspectiva, és un dels serveis millor valorat pels usuaris de l’ajuntament, perquè 

fem enquestes de valoració... Perquè, bueno, teníem la percepció que funcionava bé, però si 

t’ho diuen els usuaris encara millor. De fet, la mitjana de valoració està al voltant del vuit 

sobre deu i, sobretot en matèria de mediació, una de les coses que estem més contents, és 

que quan s’implementen aquests serveis no només pretens resoldre els problemes dels 

ciutadans, sinó d’una banda avançar-te als problemes, si pot ser, per això és molt necessària 

una presència contínua al carrer, i de l’altra, que siguin projectes d’empoderament de la 

societat civil, és a dir, que la societat sigui capaç de tenir més eines per resoldre els seus 

problemes, i que no hagi de ser l’Administració la que sempre hagi de resoldre els problemes 

dels ciutadans. Des d’aquesta perspectiva, una dada important de l’enquesta de satisfacció és 

que, de les persones que no van quedar contentes amb l’acord de mediació que van assolir 

en el seu moment, de les que van dir: “Doncs jo no estic d’acord en com va sortir”, el 85% 

reconeixen la mediació com una eina útil per resoldre els conflictes. Per tant, què estem 

fent? Estem conscienciant a la gent que abans d’arribar al jutjat per resoldre un conflicte, una 

altra via, el tema de la mediació, pot ser important. Vale. 

Llavors, eh... què passa? Hi ha un moment, respecte la comunitat xinesa en concret, que hi 

ha un increment notable de la població, a més hi ha una substitució de població autòctona i 

217


immigrada també, perquè en un primer moment, el barri del Fondo acull gran part de la 

comunitat magribina, però en arribar la comunitat xinesa hi ha com una substitució i hi ha 

una gran part de la comunitat magribina que passa als barris del Raval, Santa Rosa, etc. I hi 

ha una gran concentració [de xinesos] al barri del Fondo, bàsicament, m’imagino per 

qüestions de... comunitat, diguem-ne, o sigui: és més fàcil arribar a un lloc quan ja coneixes 

algú. I també per una qüestió de possibilitat de negoci, perquè és una comunitat que s’ha 

mostrat molt emprenedora a l’hora de generar nous negocis i el barri del Fondo és un barri 

amb molta tradició comercial, mentre que el Raval no; el Raval és un barri residencial, 

dormitori, mentre que al barri del Fondo sí que hi ha una dinàmica comercial molt important. 

Vale. 



27 [7:4] Llavors, aquest servei de traducció i interpretació ha anat evolucionant i, en aquests 

moments, diguéssim que la definició més exacta és que és un servei que té per objectiu 

facilitar la comunicació, bé, és un recurs d'acollida, que té per objectiu facilitar la 

comunicació entre els nouvinguts d'Osona, entre els immigrants nouvinguts d'Osona i els 

professionals dels serveis públics que participen en l'acollida, a través d'un suport lingüístic 

oral. Ja sé que es diu “interpretació” i no “traducció”, però aquí els professionals de la 

immigració, com que no som experts en la vostra matèria, erròniament ho hem dit durant 

molts temps i al pròxim tríptic ja hi posarem “servei d'interpretació per als serveis públics” 

però aquí encara hi posa traducció [assenyala el tríptic del servei de traducció]. De fet, durant 

una època vam fer traduccions escrites, però ara pel tema de pressupost no en fem. Ehm... 

Per tant, els nostres usuaris són tots aquells serveis públics o concertats amb diners públics, 

o associacions o entitats que participen en l'acollida i que els fa falta un recurs lingüístic oral 

per desenvolupar la seva feina. 

[7:70] M: Sí, sí, saps què passa? Que el fet de ser innovadors en una cosa, costa una mica, 

perquè ningú t'ho pot satisfer tot. Perquè és això que et deia: sí que hi ha una facultat de 

Traducció i d'Interpretació, però tampoc acabem d'encabir-hi... tampoc és allò! Saps? No som 

enlloc, no som aquí, som una mica allà, una mica allà i una mica allà... 

218


30 [10:4] I: Llavors, aquests tallers ocupacionals quina durada tenien? 

INF30: Els tallers ocupacionals són un projecte que tenen un any de durada, i està pensat 

perquè la persona que hi participi, sigui alumna-treballadora. Sí? És a dir, alhora que es 

forma, també posa en joc els coneixements, les aptituds, les habilitats que ha anat adquirint 

en aquest període, en un lloc de treball real. Per això nosaltres tenim la col·laboració amb la 

Vall d’Hebron. Llavors, és un any de durada: els primers mesos són mesos on la càrrega 

lectiva de formació és major, i a mesura que van passant aquests mesos, es va equilibrant 

amb la pràctica, fins que al final, les pràctiques en el lloc real tenen més pes que la part 

formativa. I són alumnes-treballadores, eh? És a dir, que alhora que s’estan formant, estan 

treballant i que, per tant, són treballadores que estan donades d’alta a la seguretat social, 

que tenen un sou, amb drets i deures, com qualsevol persona treballadora. 

[10:14] Vull dir, perquè nosaltres entenem la mediació com bidireccional, no només adreçada 

a la persona immigrada, a la persona estrangera, sinó també per al que denominem com a 

persones autòctones 

[10:28] INF30: [Hi pensa un moment]. Mmmm no és habitual. Jo crec que donar consells no 

és el més habitual, però és el que et deia al principI: cada situació de mediació, cada cas, és 

per ser analitzat i per ser avaluat. Jo no et podria dir “els mediadors i les mediadores en cap 

moment, en cap cas, se situen donant consells”, seria una bajanada per part meva; però no 

és el més recomanat. No, per exemple, ara estic pensant en l’àmbit sanitari que parlàvem. 

Home! Donar un consell sanitari, un mediador o una mediadora, a una pacient o un pacient... 

és complicat! El fet de donar consells... una altra cosa és donar indicacions, orientacions, 

ehm... posar sobre la taula altres experiències, altres temes de mediació, sense trencar la 

confidencialitat, o proposar alternatives: “Hi ha aquestes possibilitats, aquestes alternatives, 

amb això es podria arribar fins aquí...”. Si això s’entén com un consell, el donar a la persona 

tot el ventall de possibilitats que hi hagi per alguna qüestió que hagi sol·licitat, i des d’aquest 

ventall de possibilitats fer una lectura de futur de quins poden ser els resultats que pot tenir, 

entenc que hi pot haver alguna situació en què es pugui entendre com a consell, però jo crec 

que sempre és més aconsellable mantenir-se en les funcions d’informar, orientar, assessorar, 

acompanyar... traduir, interpretar social, culturalment i lingüísticament; perquè el consell, 

entenc jo, que és un àmbit més privat, i... no l’encaixo massa, però ja et dic, tampoc et puc 

dir: “Dintre de la mediació no es donen mai consells...” No, això tampoc... 

Taula 3.6 Definició del perfil professional 

INF Extractes 

21 [1:7] Y por otro lado, toda la parte emocional, la sobreimplicación con el paciente, las 

complicaciones que dan acompañarlo, o sea, estar en un lugar, la percepción de que quizás el 

médico no está haciendo un trabajo adecuado, que tiene una mirada racista; o por otro lado, 

a la gente le da vergüenza... O sea, son una serie de cosas que van entrando; o sea, que 

trabajamos mucho esta parte de supervisión. Esto es lo que se está haciendo. Y lo que 

encontramos mucho, cuando intentamos hacer la supervisión, es que el mediador habla, o 

sea, va hablando del caso: “El paciente es una persona de tal edad, con tal problema...” 

219


-pero, muy bien, pero esto es un asunto médico, ¿no? No es tanto el trabajo del mediador; el 

mediador tiene que ver qué está haciendo, cómo está manejando este espacio de tres, la 

parte intercultural, la parte de comunicación emocional... y cuesta un poco más, porque esto 

es todo un proceso, no es algo que sea fácil de manejar, es más ambiguo, es más complicado, 

pero es el núcleo del trabajo. Entonces ponemos mucha energía y me parece que haciendo 

juegos de rol, haciéndolo vivo, no? [sic], para aplicar la teoría a la práctica, se puede ver y 

experimentar toda la práctica. 

[1:9] A: Había... antes de 2003, había, por un lado, todo lo que están haciendo en Drassanes, 

¿no?, en medicina tropical, pero no es precisamente mediación. Como bien sabes, hay esta 

controversia entre el “agente de salud” y el “mediador” y hay, desde mi punto de vista, un 

gran follón, ¿no?, confundiendo papeles que no son... que son distintos 

[1:19] A: Eh... bueno, la verdad es que... yo no... no estoy... o sea, utilizamos la palabra 

“mediación intercultural” más por motivos históricos, porque es la palabra que se utilizaba, 

pero el significado es tan... efímero, que va siendo problemático. En Suiza hay un ejemplo 

perfecto, me parece, y es que la misma palabra tiene diferentes significados, no? Depende... 

está la acepción de intérprete, con Alexandre Bischoff, no? Con distintos conceptos... Igual 

aquí, me parece que la palabra “mediación” confunde mucho, con lo que es la negociación 

de conflictos... todo eso... así que es uno de los elementos que veo que es una debilidad, en 

la formación que hicimos nosotros, y esto es algo que había un comité de la Caixa, nosotros 

tuvimos un gran papel, pero también existía un comité pedagógico con gente del 

Departament de Salut. Yo quise poner más horas en la interpretación lingüística, porque me 

parece que es una de las debilidades más importantes [del curso], y lo vemos, cuando 

hacemos la valoración con grabaciones, vemos que hay fallos importantes. Pero como existe 

esta ambigüedad, no sólo con la mediación, sino también con el papel del mediador, hay la 

idea de que el mediador requiere muchas horas de formación en temas sanitarios, y por un 

lado me parece bien, me parece interesante, y por otro lado me parece que no tiene tanta 

importancia conocer detalles médicos, porque no es lo que tiene que hacer... Desarrollar el 

vocabulario y las habilidades de interpretación me parece mucho más importante, y 

perdemos... me parece que con el enfoque de la mediación perdemos la importancia [de la 

interpretación], como diciendo que la mediación es mucho más que la traducción, o que la 

interpretación, como si la interpretación fuera algo casero, que cualquier persona puede 

hacer. Y entonces también, la idea que -es que hemos tenido algunos debates sobre qué 

significa conflicto, no? Porque si es un mediador, está allí para manejar conflictos. Un 

conflicto es si yo soy marroquí, y tú eres española, y así hay un conflicto porque no nos 

entendemos. Me parece un poco absurdo, llamar a esto conflicto. En la mayoría de -en la 

gran mayoría de intervenciones de nuestros mediadores no hay ningún conflicto, hay una 

falta de entendimiento mutuo y problemas de comunicación, pero conflicto, nada. Y no 

formamos a los mediadores para manejar conflictos, no considero que eso sea otra cosa que 

se desprenda del papel propio del mediador. 

[1:27] A: Bueno, es... el tema que me parece que casi siempre es lo más complicado es qué 

es el papel del mediador, claro, eso es grande... Por ejemplo, Cabot siempre decía: “No existe 

la mediación intercultural”, diciendo que no está reconocido formalmente, que no existe un 

perfil laboral, en el Departament de Salud. Entonces es complicado, porque realmente veo 

que no hay un acuerdo sobre qué es este perfil, entre nosotros, que supuestamente somos 

los expertos. Existe, gente como nosotros, y parece que también tienen un concepto basado 

en que... o sea, ¿qué es este perfil a nivel profesional? Y la función es la de facilitar la 

comunicación, la relación, la interpretación cultural y lingüística, esto es el trabajo básico. 

220


Entonces somos nosotros que pensamos así e intentamos montarlo así. Pero luego también 

hay algunos con la preocupación de ¿qué es necesario para -en su concepto- para ayudar al 

paciente inmigrante, para facilitar la cosa, en general? Esto significa que tú como mediador 

tienes que ir a la habitación de una paciente porque está muy sola, ¡hazlo! O sea, una 

variedad de cosas que a mi me parece que va muy fuera de... o sea que ir, quedar con un 

paciente, es... ya no hay nada de la profesión, vas porque tú también eres de su país, ¿qué 

profesionalidad hay ahí? ¿Le voy a decir a un médico marroquí que “oye, quédate con el 

paciente que también es marroquí?” Me parece absurdo. Pero eso es, muchas veces, la 

demanda es muy fuera de eso. Y el mediador se siente muy confuso sobre cuál es su papel, 

está entre la parte personal y la parte profesional. Todos esos elementos son los más 

complicados, los más duros, para el perfil del mediador. Me parece también, como 

consecuencia de estas cosas y por la estructura [del sistema] el mediador no se siente dueño, 

de su profesión, ¿no? En muchas conversaciones, les hemos dicho: “Vosotros tenéis que 

formar asociaciones, y fomentar la profesión”. Tenéis que demostrar que “hay gente como 

yo, haciendo lo que estoy haciendo”, pero piensan que “no podemos”, está siempre la espera 

de que alguien como yo, lo hago para ellos, o sea, no hay un mediador que tenga un papel 

importante, esto es falta de referencia, falta de crear y desarrollar el perfil basado en lo que 

corresponde. Muchas veces quieren más protagonismo, quieren tener un papel más amplio y 

entonces van haciendo tantas cosas que ya complica mucho. 

22 [2:4] aquesta persona comptarà segurament amb un intèrpret que li farà d’interlocutor; que 

li farà d’intèrpret, entre el professional i el que diuen. I això són les dues vessants de 

l’Associació Benestar i Desenvolupament dins del SAIER. ABD, aquesta ONG per a la que 

treballem, té també un servei de mediació, d’acord?, un servei de mediació intercultural que 

ocupa tots els temes relatius a atenció social, ajuntaments, hospitals, etc., etc., fan mediació 

en tota l’àrea sociosanitària de Barcelona. 

[2:6] I: I amb quines llengües o comunitats es treballa des de la mediació? 

A: Doncs es treballen també totes les llengües... Totes les llengües que tenim aquí, també es 

treballen en allà; de fet, molts intèrprets són comuns: treballen tant aquí amb nosaltres, en 

l’àrea de pobresa i inclusió -que això forma part de l’àrea de pobresa i inclusió; tant en l’àrea 

d’acció comunitària i mediació. 

[2:15] A: [...] Són dos perfils diferents d’una mateixa cosa... són diferents persones que 

treballen... Llavors, al principi sí, que ens trobàvem una miqueta amb el fet que com que 

havien treballa anteriorment -perquè el departament de mediació és més antic, poc més 

temps, em sembla que porta tres any o quatre anys, més o menys. Llavors, sí que venien amb 

el costum de la mediació. Clar, nosaltres hem sigut sempre molt clares que el que han de fer 

és interpretació. No han ni d’intentar mediar, ni intentar resoldre la situació. És només 

interpretació, única i exclusivament. 

[2:16] M: Clar, és que aquí és molt fàcil, també, deixar-ho molt clar en el sentit que algun cop 

ens ha passat, que l’intèrpret ha intentat mediar o opinar, en aquest sentit hem de ser súper 

clares, no? “No, aquí no medias, aquí no intervienes, ojo con tus palabras. O sea que aquí, 

literal: lo que me dicen, lo que te digo”. No pots entrar, tampoc, a tenir cap tipus de relació 

amb l’usuari, tot i que sigui del teu mateix país; tampoc és bo, ni es permet, de fet és una 

cosa de carrer, però que això també passa, no?, que tenen simpatia els uns pels altres, 

perquè són del mateix lloc, tal... i es posen en situació de prejutjar i això sí que... no, aquí no 

221

es permet. 


[2:20] A: Sí, sí, bueno, i tant! És que és molt diferent una interpretació d’una mediació. 

M: No, i la majoria d’ells, també ho tenen diferenciat, eh? Vull dir que ara potser estàvem 

parlant de casos que són una mica així, però la majoria de persones que tenim, que estan 

treballant aquí i a mediació, ho tenen molt clar, la diferència que hi ha, entre una cosa i 

l’altra, eh? I són de les persones que millor porten la feina, aquí, eh? 

23 [3:14] I: I aquest perfil que em deies, pel que veig, diferencieu bé el que són els mediadors 

dels intèrprets, i els hi dieu que aquí ells actuen amb la funció d’intèrprets. Sempre ho heu 

tingut així? O ho heu anat definint amb els anys? 

INF23(a): No, des del principi ja es va tenir aquesta idea, però és una cosa que vas traslladant 

quan es van incorporant els traductors. I quan també se’ls veu o quan es fa una primera 

entrevista o així és quan d’alguna manera també s’explica el funcionament. 

[3:37] INF23(a): I llavors també hi ha entitats que quan fan la sol·licitud ja et posen: 

“mediador”. I llavors, clar, hem de trucar i preguntar, a veure, exactament què vols. Explicar 

que nosaltres no oferim un servei de mediació, que és un servei de traducció i interpretació, i 

explicar-ho molt bé. I en casos conflictius, o que hi pugui haver algun conflicte, també 

avisem, que a veure, que són traductors, que no tenen per què estar preparats per 

determinades situacions més complicades i que, per tant, necessitem que ens donin aquesta 

informació abans, perquè nosaltres en algunes ocasions potser sí que tindrem un traductor 

que podria fer la feina, però en d’altres, tampoc no volem posar el traductor en un 

compromís, no? Ens havia passat, per exemple, en el cas del xinès, a la policia, que ens havia 

demanat una intervenció, a domicilis, per veure quanta gent vivien allà i tal. I clar, abans 

d’enviar el traductor, sempre demanem que ens passin el motiu de l’entrevista, per poder-la 

traspassar al traductor i que els traductors ens puguin dir si és una cosa que es veuen 

capaços de fer-la, o no. Sense compromís, no?, també, perquè entenem que és un servei 

obert i donem prioritat a que el professional ens digui si es veu amb cor de fer una 

intervenció d’aquest tipus o veu que... pot tenir alguna dificultat. Però bueno, en un principi, 

un cop explicat els motius, quan els traductors ens han donat el seu OK, en principi es tira 

endavant... i funciona bé, eh. No hem tingut mai cap traductor que ens digués “Ostres, no 

m’esperava anar a un lloc i que hi hagués això” o que “Ostres, m’heu enviat a un marrón, que 

no vegis!” Com a mínim no ens ho han transmès. 

25 [5:1] G: Sí, això és veritat. La qüestió dels conceptes... perquè val la pena, no?, que de bon 

principi jo et digui que “mediació” en sentit estricte, jo no sé si en fem, no? “Mediació” en el 

sentit de resolució de conflictes. Però és veritat no?, que hi ha una línia molt primeta, que fas 

com intermediacions que no són en aquest sentit... i llavors, nosaltres, l’hem dit “servei de 

traducció, interpretació i orientació”, perquè d’aquesta manera pensàvem que sí que definia 

una mica més el que fan les persones que hi treballen, però fins i tot, jo crec que hi ha una 

definició que pot ser interessant que és la següent: donant-hi voltes aquí, a la Formiga, sobre 

la feina que fan aquestes persones, vam pensar un dia que són “traductors en contextos 

interculturals”, és a dir, que no són traductors que estan... que tradueixen, de manera 

asèptica, en un congrés, ficats, [riu] no? Allà en un espai separat, sinó que efectivament, són 

traductors i intèrprets però que han de tenir molt present la situació del context familiar, 

social, legal... eh?, etc. Llavors aquesta definició ens semblava bastant oportuna, no? La de 

“traductors en contextos interculturals”. Però sí, seria aquesta la idea, eh, perquè no són 

mediadors estrictu sensum, si entenem així eh, la mediació, però algun tipus d’intermediació 

222

sí que en fan. 


[5:2] G: Perquè de fet, Mireia, clar, a la Formiga com a entitat no treballem en el camp de la 

mediació entesa d’aquesta manera, tot i que com tu bé has comentat [abans de l’entrevista], 

sí que des de fa molts anys fem un curs de mediació intercultural, en el qual... sempre hem 

animat a les persones que estan fent aquest servei, a que hi participessin, en alguns mòduls 

o en tots el mòduls del curs de mediació intercultural de la Formiga, perquè sí que pensàvem 

que això és un complement formatiu interessant, per a la seva feina. 

26 [6:14] I: Sí... una mica més concret del que és la mediació... pel que m’has dit tu, 

diferenciaries entre la figura de la [...] i de la [...] que són més mediadores i la [...], que ella és 

més... 

M: Fa mes traducció, purament, i més orientació i assessorament, únicament. És a dir la [...] i 

la [...] 

també fan informació i orientació en la seva feina, però la [nom] no està capacitada per fer 

mediació, no sé si m’entens. 

[6:19] I: Llavors, la contractació en general la fa aquesta empresa. El procés de selecció 

també? 

M: Sí, però és un procés de selecció pactat, vale? Nosaltres definim un perfil, perquè tenim 

molt clar com ha de funcionar això. Tenim molt clar com ha de funcionar això tant nosaltres 

com, en aquest cas, aquesta empresa. I segurament, quan en vingui una altra, també ho 

tindran clar. És una qüestió més d’actituds que d’aptituds, és a dir, nosaltres necessitem gent 

més d’acció: que li agradi estar al carrer, treballar amb la gent, que tinguin una disponibilitat 

personal important, que s’ho creguin, això que fan. Perquè, si no, duraran quatre dies, 

perquè la feina és dura. Està ben pagada, jo crec. Segurament un treballador et dirà que no, 

jo et diré que jo tampoc... En aquest sentit, ningú no estarà content! Però jo crec que en 

termes... més seriosos, nosaltres mirem que el sou d’aquests treballadors estigui equiparat 

amb el que cobrarien si estiguessin contractats per l’Administració pública. Per tant, nosaltres 

no subcontractem per estalviar-nos diners. És més una qüestió d’agilitat, que d’estalviar 

diners. De fet, quan hem contractat algú, aquí, a l’ajuntament, per treballar puntualment en 

algun projecte, els sous són els mateixos que els que s’estan ofertant avui dia en els nostres 

projectes a Progess. No passa a tot arreu, eh? No passa a tot arreu, això que et dic. Perquè 

normalment, quan treus un projecte a concurs, els pressupostos van a la baixa, però en el 

nostre cas mirem que això estigui compensat per altres qüestions. 

27 [7:3] A partir d'aquí, bé, les experiències prèvies eren els anomenats mediadors culturals, 

que era gent que parlaven la... que eren nadius també, que potser havien fet algun curs 

d'hores sobre mediació i que a partir de llavors esdevenien mediadors interculturals. El 

problema que vam detectar fruit d'aquest treball d'aquest grup va ser doble: u, que... fruit 

del nostre estudi es veia que Osona anava cap a una interculturalitat, cap a la diversificació 

de procedències i, per tant, no era viable tenir mediadors a jornada completa tal com es 

tenien llavors, de totes les llengües... era impossible i, per tant, requeria una fórmula més 

flexible i adaptable als temps; i el segon tema era que es veia que aquests mediadors, ubicats 

en una plantilla de la administració pública, acabaven fent tasques que no els tocaven. Per 

tant, acabaven mediant sense un professional al costat, i per tant, acabaven esdevenint 

educadors socials, assistents socials, i que això no era bo: no era produent ni bo. Per tant, 

vam agafar aquesta demanda d'aquest grup de treball i vam desenvolupar el servei de 

traducció i interpretació per als serveis públics. 

223


[7:7] Nosaltres, des que vam generar aquest servei, per aquest tema que et comentava al 

principi de la mediació intercultural, de seguida vam tenir molt clar que quan una persona 

arriba d'un país llunyà i parla una llengua, ell, en un principi, no té un conflicte: ell parla una 

llengua i la persona que l'atén, una altra llengua. Per tant, li falta un intèrpret, i per anar bé, 

que sigui nadiu, que entengui els codis culturals associats a aquell llenguatge. Després, 

posteriorment, potser sí que hi haurà conflicte, o no, i les capacitats i les competències que 

es requereixen en un moment o en un altre són diferents i, per tant, per això en un moment 

hem creat el servei de traducció i d'interpretació per als serveis públics, i en un altre moment 

hem creat el servei de mediació comunitària, que és destinat a barris i habitatges on hi 

conviuen molta gent amb pocs metres quadrats i, a més, molta gent de diverses 

procedències, i on fan falta normes per pactar la convivència del dia a dia. Llavors, en aquest 

servei, hi tenim un mediador comunitari, que és un postgraduat en mediació comunitària i 

que fa les tasques corresponents a la mediació de conflictes; no només amb gent immigrada, 

eh? Amb tothom. 

[7:8] I per això els tenim separats així. Vull dir que els mediadors interculturals que es diuen, 

no són a les nostres mediacions comunitàries, sinó que serien, entre cometes, els traductors i 

intèrprets. I també ho vam separar molt així per pactar i pautar les normes del servei de 

traducció, perquè això que et comentava que hi havia hagut problemes anteriorment, ara ja 

no n'hi ha. 

[7:61] perquè aquí hi ha una traductora que, com que coneix a tothom... Per exemple, jo la 

truco i li dic: “Demà a les 10 a la [lloc]”, i jo ja no cal que li digui res més, però ella, com que 

coneix a tothom, ja sap qui és que ha d'anar demà a les 10 a la [lloc], i la truca per recordar-li 

que hi vagi. Això no és feina nostra, no ho fem mai de la vida! Això és feina de l'escola! Però 

ella ho fa, amb diners seus, des del seu mòbil. Això costa. El què han de fer i el que no poden 

fer, costa. I aquesta és la part que ens costa i elaborar tècniques i estructures, 

29 [9:2] Això es va crear al juny del 2005, i es va iniciar amb intèrprets-traductors, o sigui el títol, 

m'entens? 

[9:11] I: I quan contracteu algú perquè formi part del vostre personal, com serien les 

professionals d’àrab i xinès, quin procés de selecció seguiu? El feu vosaltres mateixos? 

R: El fa l’ajuntament, el departament de recursos humans, amb la nostra presència, perquè 

som el departament que volem. 

I: I quins criteris seguiu? 

R: No ho sé. Però quant a la trajectòria... en fi, el servei mateix defineix el perfil, el perfil 

d’intèrpret i traductor tot i que... bueno, tenim l’interès que sigui un perfil de tècnic mig, en 

aquest moment tenim aquest perfil en el xinès, però en l’àrab no, però la idea és que aquest 

perfil de tècnic mig pogués ser realitzable. 

30 [10:7] I: I els continguts, en què consistien? Encara que no sigui molt en detall, però si me’ls 

poguessis descriure per sobre... 

INF30: Sí. El punt de partida sempre és dotar a la persona de competència professional 

-competència professional, per què? Per treballar com a mediadora intercultural. Llavors, des 

de l’esquema de les competències, ens fixem en la competència tècnica, competència de 

base i competència transversal. La tècnica és la competència específica, és a dir, tot allò que 

té a veure amb el lloc de treball, la mediació, els continguts propis de la mediació, no? La 

mediació com a prevenció, la mediació com a resolució, la mediació com a transformació, les 

tècniques, les estratègies... tot el que seria el pack important, vinculat amb els continguts de 

224


mediació intercultural: des de la cultura, tècniques o estratègies de comunicació, de 

resolució de conflictes... Vull dir, vindria un apartat molt important vinculat a l’especificitat de 

la figura mediadora. 

[10:27] 

A veure, la confidencialitat; després, sempre parlem de la neutralitat o de l’equidistància de 

la figura mediadora; canvi, perquè sempre hi ha aspectes que són delicats, i es pot ser 

neutre, o no es pot ser neutre, i llavors nosaltres sempre apostem pel que anomenem la 

“neutralitat tècnica”, sí? És a dir, el mediador o la mediadora, en una situació és només 

representant i portantveu [sic] de cap de les parts, més enllà de si entrem a analitzar 

realment què és això de la neutralitat. Per tant, confidencialitat, neutralitat, equidistància, 

després estem parlant també de vetllar pel protagonisme de les parts; és a dir, qui decideix 

en els processos de mediació són les parts, no seria la figura mediadora... Què més...? Me 

n’estic deixant, eh? A veure... confidencialitat, neutralitat, equidistància, vetllar per les 

parts... si me’n ve al cap alguna, te la dic, eh? 

Taula 3.7 Funcions i tasques 

INF Extractes 

21 [1:6] cuando hay demandas que no son claras, que a veces hay demandas que no son 

-que están fuera de la mediación, por un lado. O sea, la aplicación, cómo manejan, 

cómo aplican la buena praxis de mediación, en un contexto en el que no hay mucho 

apoyo de los profesionales, porque esperan cosas que no corresponden al mediador, 

por un lado, ¿no? 

23 [3:7] Llavors fem intervencions orals, en aquests àmbits que et comentava, i 

traduccions escrites, només en temes d’acollida, o sigui que demanem a les 

administracions que ens facin arribar els documents que necessitin, només traduïm del 

català o del castellà a llengües de fora. Llavors és per temes com per exemple si hi ha 

tríptics, o documents que necessiten per temes per explicar qüestions bàsiques del 

municipi, doncs això sí que ho traduïm... a les llengües majoritàries, eh? Sí que hem de 

procurar que aquest material tingui una difusió extensa, que ho veuran moltes moltes 

persones, etc. O sigui, que no traduïm un document perquè només el miri una persona, 

perquè el cost també és alt, en aquest cas. Una mica seria això, un resum. 

[3:39] INF23(a): Sí, però a vegades passa. Ens truquen i es pensen que serà el mateix 

traductor qui acompanyarà algú a fer una gestió. Envien l’usuari, a tal hora a tal lloc, i 

enviem el traductor, també, tal hora a tal lloc, i esperen que sigui el traductor que 

l’acompanyi a l’advocat... clar, això també ens ha costat. Ara ja sembla que es va 

entenent: no són acompanyants, és una figura que fa una translació entre el que vol 

transmetre un tècnic i l’usuari que tingui, i fa la figura de pont, però no té la figura 

d’altres coses... que pot ser molt necessari, també. Però que aquí, per delimitar, també, 

el servei i les tasques, ho hem fet així. 

25 [5:3] I també, el que hem procurat, com que ens hem dedicat sobretot a l’àmbit 

educatiu -de fet, el gruix del servei de traducció, té a veure amb aquest àmbit, tot i que 

després també podem parlar del servei d’orientació ciutadana en llengua xinesa, que ja 

225


abarca una mica més, però sempre hem procurat que tinguessin també una formació o 

interès en aquest cas per l’aspecte educatiu: les lleis, els programes, l’actualitat, del 

món educatiu, perquè això és molt important a l’hora de transmetre informació entre 

escola i família, que és una de les activitats que fan més les traductores, no?, en el 

treball, del dia a dia. 

[5:5] Llavors, a partir d’aquella experiència vam pensar... perquè, parlant amb els 

profes, no? Amb el contacte amb la realitat educativa, vam presentar, per al curs 

següent, el curs 2007-08, era com un projecte que vèiem més integral, no? Que serien: 

traduccions presencials als centres, acompanyaments fora del centre educatiu, 

traduccions escrites -perquè també eren com una necessitat, no? També va ser com un 

pas, la traducció escrita; orientació grupal, per dir-ho d’alguna manera, orientació a 

grups, o sigui, com veus, no ja la traducció presencial individual de professor-família, 

sinó una mica més. Això va donar pas al que van ser després convenis, que encara 

tenim amb el Departament d’Educació, mitjançant el qual i, sobretot, des de la posada 

en marxa dels plans educatius d’entorn, d’un conveni que recull sessions de formació al 

professorat sobre el sistema educatiu d’origen, sessions informatives a famílies sobre el 

sistema educatiu a Catalunya, tallers sobre absentisme, a més a més, continuem amb 

les traduccions orals presencial i amb algunes traduccions escrites. 

[5:6] O sigui que ja no... més enllà del que era aquesta primera fase, es va ampliar una 

miqueta fins a l’actualitat. A l’actualitat tenim un contracte, en el cas del Departament 

d’Educació, tenim una via que es diu contracte, que són les traduccions orals 

presencials, i un conveni que recull aquestes intervencions que t’he dit, que són de 

formació al professorat i que les fan... la deus, conèixer, la [B.], és una persona que ens 

ajuda molt, en aquest cas en la formació de professorat sobre sistema educatiu 

d’origen, coneixement de l’entorn socio-econòmic de les famílies xineses... Vaja, que a 

poc a poc, ens hem anat ampliant i hem agafat com un aire més... no? Més ampli. Això, 

afegit que hem mantingut -que són les dues grans vies del treball de la Formiga on hi 

participen traductors- el servei d’orientació ciutadana en llengua xinesa. 

[5:11] Tenim dues grans línies de treball, en les que hi participen traductores i 

traductores: la part de l’àmbit educatiu i la part del servei d’orientació ciutadana en 

llengua xinesa. 

[5:12] I: O sigui que estaríem parlant d’un perfil que és molt polifacètic, perquè... 

G: Com veus, sí, certament. Perquè fins i tot, clar, aquí no és una... aquí la figura del 

traductor no és... No, anava a dir-te una cosa però potser no té sentit. No, el que ens 

demanen moltes vegades, però això ja ho fan directament parlant en català o en 

castellà. No, seria això, eh? Si no se m’oblida res més... Sí, sí, aquestes dues línies de 

treball. 

[5:24] G: Hi ha unes sessions fixes, que es fan a les seus de districte, i unes itinerants 

que es poden fer, per exemple, aquí a la Formiga, amb les persones que venien als 

matins, a les classes, persones d’origen xinès, que venien a les classes de castellà, hem 

fet aquí sessions informatives. Llavors, venia una persona responsable del districte i el 

traductor el posàvem nosaltres. Que alguns potser val la pena que hi parlis, n’hi ha un 

que és italià, el Francesco, que ha fet molts anys de cooperació internacional a la Xina, i 

que ara viu a Barcelona. I a la seu del districte de l’Eixample, van venir cinc homes 

226


xinesos a la sessió d’acollida, i el traductor va ser el Francesco, per exemple. Són altres 

situacions en la Formiga on la figura del traductor també és important. Veus? Allà 

[m’assenyala una estanteria que hi ha a l’entrada, amb fulletons i tríptics] hi ha... pots 

agafar informació de les sessions d’acollida, i llavors això ho hem fet aquí quan hem 

tingut usuaris de cursos de castellà i els hem animat i llavors nosaltres hem posat el 

traductor, que en algun cas ha estat el Francesco que ho ha fet, o en alguns casos la 

persona que feia les traduccions a Santa Coloma, també li deia: “Doncs avui no vagis a 

Santa Coloma, que farem una sessió d’acollida i necessitem un traductor aquí”. Llavors 

aquest apartat, també, eh? Llavors l’ajuntament de Barcelona té un conveni amb una 

empresa, que ara no sé dir-te quina, perquè les persones que fan les sessions 

d’acollida, poden avisar prèviament per demanar un traductor perquè vingui en les 

diferents llengües, a les sessions d’acollida. Però no sé dir-te exactament quina empresa 

és. Pot ser que es digui Punt d’Intercanvi, eh? 

26 [6:4] Llavors, en aquest context, nosaltres el que fem és: generem, per una banda, 

l’equip de mediació que hi ha al territori, que en el seu nom incorpora que no només 

fan mediació -segurament si has parlat amb la [nom] i amb la [nom]... no només fan 

mediació, és a dir, la mediació és una part de la seva feina, eh... però, sobretot, fan 

molta prospecció d’espai públic, molt contacte amb els ciutadans, molta búsqueda de 

referents... contínuament. Per tant, aquest equip, que està format per deu 

professionals, eh... comença a treballar des d’aquesta perspectiva, és un dels serveis 

millor valorat pels usuaris de l’ajuntament, perquè fem enquestes de valoració... 

Perquè, bueno, teníem la percepció que funcionava bé, però si t’ho diuen els usuaris 

encara millor. De fet, la mitjana de valoració està al voltant del vuit sobre deu i, 

sobretot en matèria de mediació, una de les coses que estem més contents, és que 

quan s’implementen aquests serveis no només pretens resoldre els problemes dels 

ciutadans, sinó d’una banda avançar-te als problemes, si pot ser, per això és molt 

necessària una presència contínua al carrer, i de l’altra, que siguin projectes 

d’empoderament de la societat civil, és a dir, que la societat sigui capaç de tenir més 

eines per resoldre els seus problemes, i que no hagi de ser l’Administració la que 

sempre hagi de resoldre els problemes dels ciutadans. Des d’aquesta perspectiva, una 

dada important de l’enquesta de satisfacció és que, de les persones que no van quedar 

contentes amb l’acord de mediació que van assolir en el seu moment, de les que van 

dir: “Doncs jo no estic d’acord en com va sortir”, el 85% reconeixen la mediació com 

una eina útil per resoldre els conflictes. Per tant, què estem fent? Estem conscienciant 

a la gent que abans d’arribar al jutjat per resoldre un conflicte, una altra via, el tema de 

la mediació, pot ser important. Vale. 

Llavors, eh... què passa? Hi ha un moment, respecte la comunitat xinesa en concret, 

que hi ha un increment notable de la població, a més hi ha una substitució de població 

autòctona i immigrada també, perquè en un primer moment, el barri del Fondo acull 

gran part de la comunitat magribina, però en arribar la comunitat xinesa hi ha com una 

substitució i hi ha una gran part de la comunitat magribina que passa als barris del 

Raval, Santa Rosa, etc. I hi ha una gran concentració [de xinesos] al barri del Fondo, 

bàsicament, m’imagino per qüestions de... comunitat, diguem-ne, o sigui: és més fàcil 

arribar a un lloc quan ja coneixes algú. I també per una qüestió de possibilitat de 

negoci, perquè és una comunitat que s’ha mostrat molt emprenedora a l’hora de 

generar nous negocis i el barri del Fondo és un barri amb molta tradició comercial, 

mentre que el Raval no; el Raval és un barri residencial, dormitori, mentre que al barri 

227


del Fondo sí que hi ha una dinàmica comercial molt important. Vale. 



[6:7] Tenim, d’una banda, l’equip de mediació, que hi ha dues persones que tenen 

coneixement de xinès i que, a més a més, estan molt especialitzades en la comunitat 

xinesa; tenim el tema del CIAPE, que compta amb una persona que també està 

especialitzada, que aquesta sí que és d’origen xinès, que és la [nom]; tenim el tema de 

la biblioteca de Can Peixauet... i aquests serien els serveis que s’adrecen parcialment a 

la comunitat xinesa, d’una manera més directa. 

27 [7:50] M: Exacte! I a vegades hi ha professionals... això té molt a veure amb que els 

professionals aboquen al traductor competències que potser no tenen. Però clar, ells 

veuen algú de la mateixa cultura que la del seu usuari i volen que... com si ells, com que 

són de la mateixa cultura, ho sabessin transmetre millor; però ells no són experts en 

aquell tema. Això passava molt abans, quan hi havia els mediadors interculturals, per 

això hi havia els problemes que hi havia. Però ells no són experts. Sí que poden 

interpretar gestos i determinats codis culturals, però d'aquell tema, qui és expert, és el 

professional. Mai fem acompanyaments. Mai de la vida. Perquè acompanyar vol dir que 

ja no és intèrpret, que és acompanyant... i no. Intèrpret, usuari, i professional. Fins i tot 

en casos que en serveis d'acollida deriven a usuaris a CITE o a AMIC, per temes de 

tramitació d'estrangeria -CITE i AMIC tenen conveni amb la Generalitat per fer aquesta 

feina. Doncs em truquen i em diuen: “Escolta, pot anar tal dia tal hora un traductor a 

CITE o a AMIC per fer aquesta feina?”, i dic: “I qui més hi va?”. “No, ningú més”. “Doncs 

no, o sigui, no, no...”. “O, però hi haurà la gent de CITE i AMIC...”. “No, no, perquè el de 

CITE i AMIC no és qui ens demana la traducció, ets tu qui ens la demana, si tu l'hi 

acompanyes sí, però si no, no; perquè llavors es confonen rols”, i aquí és on comencen 

els problemes. Fa un any, vam professionalitzar el servei, que vam estar molt contents, 

perquè durant molt de temps vam anar amb un esclop i una espardenya, i els hi vam 

lliurar aquest pack, val? [M'ensenya una carpeta amb el logotip del servei de traducció]. 

Això m'hi trobava molt en llocs grans com ara llocs o consultes que hi hagués molta 

gent, sobretot en l'àmbit sanitari, em trobava que a vegades no feien passar al 

traductor. El traductor estava allà esperant-se, i avisaven a la no-sé-què tal però no 

avisaven al traductor. Clar, jo no sé les dades de l'usuari. En llocs grans, sempre pacto 

que vagin a recepció i que a recepció l'acompanyin a la consulta tal, perquè no es perdi 

i perquè sàpiguen qui és, però a vegades ens hi havíem trobat. Per això hem ideat això: 

els traductors van amb una identificació que és la carpeta i amb això. [M'ensenya una 

acreditació com les que donen als congressos on hi ha el nom del traductor, hi 

especifica el càrrec “traductor de (llengua X)” i el logotip i el nom del servei de 

traducció]. Llavors, en llocs grans, si veus algú així [amb la carpeta i l'acreditació] i ets 

metge, doncs penses que aquest és el traductor. Llavors ja no ha passat més. Aquí [dins 

la carpeta] hi tenen un bloc de notes -això ja t'ho explicaré-, els tríptics del servei i les 

diverses fitxes que utilitzem... no sé si les coneixes? 

[7:61] perquè aquí hi ha una traductora que, com que coneix a tothom... Per exemple, 

jo la truco i li dic: “Demà a les 10 a la [lloc]”, i jo ja no cal que li digui res més, però ella, 

com que coneix a tothom, ja sap qui és que ha d'anar demà a les 10 a la [lloc], i la truca 

per recordar-li que hi vagi. Això no és feina nostra, no ho fem mai de la vida! Això és 

228


feina de l'escola! Però ella ho fa, amb diners seus, des del seu mòbil. Això costa. El què 

han de fer i el que no poden fer, costa. I aquesta és la part que ens costa i elaborar 

tècniques i estructures, 

[7:23] M: El seu anglès és una barreja entre el seu idioma matern i l'anglès i per tant... a 

vegades és una mica diferent, eh, també. I llavors, diguéssim, la “mare dels ous” del 

servei era això: que s'adaptava a la disponibilitat horària dels serveis públics. A 

nosaltres ens truquen i ens diuen: “volem un servei de traducció tal dia, tal hora, tal 

lloc”. I nosaltres ens espavilem a buscar algú que li vagi bé aquell dia, aquella hora i 

aquell lloc. Això era el gran què del nostre servei. 

[7:18] I hi havia l'altra banda, que era aquesta: que aquí teníem una sèrie de gent amb 

competències i, per tant, era una manera de dona'ls-hi feina. 

29 [9:15] R: Bueno, aquests professionals tenen les funcions d’interpretar, i traduir, i en 

alguns casos fer tot aquest suport de mediació, també, intercultural, que els tècnics 

mitjos ho poden fer, perquè estan preparats per fer-ho, i... en aquestes tres vessants de 

traducció, interpretació i mediació, les funcions professionals que els pertoquen: 

acompanyar a les persones, fer la part d’interlocució en cada servei que demanin, o 

sigui que d’alguna manera, tenen que atendre professionalment, o sigui, desenvolupar 

les seves funcions professionals, en aquest sentit. 

[9:17] I a més a més, és que cada vegada, doncs bueno, se’ls implica més en projectes, 

vull dir que, bueno, hi ha també una reflexió sobre la pràctica. 

[9:18] R: Bueno, no solament en educatiu, dintre de tot el Viver -el Viver és l’edifici on 

t’estàs, que hi ha tota una sèrie de serveis- també fan el suport a tota la documentació 

que pugui ser d’atenció al públic, que pugui ser explicativa, han fet tota la feinada de 

xerrar amb el servei, veure les seves necessitats d’interpretació, simplificar 

procediments, fer les traduccions d’aquests protocols, que siguin explicatius, perquè no 

sigui tan necessària la presència d’elles, cada vegada que ve un usuari; sinó que hi hagi 

ja un procediment de comunicació, en la llengua que pertoqui, d’alguna manera, que 

ens faciliti, que no quedi col·lapsat el servei, perquè podria quedar col·lapsat! O sigui, 

hem d’organitzar el servei, d’acord amb un paràmetre de facilitació que no ens 

requereixi sempre la presència d’un intèrpret i, llavors, en qualsevol servei de 

l’ajuntament que ho demani, elles hi intervenen. I les traduccions, ara mateix jo tinc 

una petició de qualsevol activitat que en algun moment... un teatre, per exemple, ha 

demanat una traducció, perquè la gent pakistanesa... la gent que parla urdú, tingui la 

informació adequada. Clar que també estem utilitzant molt l’anglès, pel col·lectiu 

pakistanès, perquè el dominen, però sí que a vegades també traduïm a qualsevol 

llengua que pugui ser factible, o sigui que el servei no solament queda reduït a les tres 

professionals, sinó que també podem sol·licitar traduccions a llengües més diverses 

quan calgui -i, quan calgui, des de qualsevol dels serveis que ofereix l’ajuntament. 

[9:20] R: Sí. Per exemple, tot el que és el padró municipal, està súper pautat amb la 

gent del padró, i com que estan traduïts els textos i tot això... jo crec que sí, que és 

efectiu. Una altra cosa és el comportament del col·lectiu xinès, que això jo no puc dirt’ho, 

ho hauries de parlar amb la [S], d’inseguretats, de pors, de “si ho omplo bé, o 

malament...”, perquè a vegades demanen una intèrpret per tal de sentir-se més segurs i 

229


treure’s aquestes pors davant d’una cosa que desconeixen com és un formulari. Això és 

veritat que es pot donar... però bueno, els serveis d’atenció al ciutadà, realment ja fan 

també molta tasca, ja coneixen molt bé el col·lectiu xinès, perquè és un col·lectiu que ja 

fa temps que està instal·lat aquí i, amb això, ja tenen una ajuda, i hi ha un apropament 

per part dels serveis. 

[9:24] I també hi ha una tasca de seguiment de les intèrprets, que van veient els buits 

que hi ha en la comunicació amb els xinesos i anem muntant projectes preventius, 

anem muntant dispositius d’apropament a que puguin comprendre... Llavors això és 

important. 

28 [8:2] I: Que és una mica també la pauta de la web d’acollida, oi? 

M: És la pauta de la web d’acollida, perquè... bueno, el que t’he explicat: és 

fonamental. Vull dir que... nosaltres som partidaris de que s’han de traduir les coses, 

perquè si volem que hi participin, primer les han d’entendre; i com que vénen de 

cultures molt diferents, si no els hi dónes amb la seva llengua, difícilment t’entendran. 

Però amb aquest cost afegit, no? Es tradueix amb la seva llengua però que puguin veure 

que aquella paraula que està marcada amb color i amb negreta amb la seva llengua, es 

correspon amb la mateixa paraula amb color i amb negreta que està en el text català. 

De manera que és fàcil fer aquesta correspondència lingüística. A més a més, això té el 

valor afegit de que, per si sol, serveix com a diccionari de termes, no un diccionari 

gramatical, o un diccionari normal, que entendríem, sinó un diccionari específic de 

termes d’acollida. També ens assegurem que cada vegada, la traducció d’aquests 

termes, sigui la mateixa. És a dir, si ho fem nosaltres, donem aquesta garantia, que si en 

un lloc posem -jo què sé- “carnet de vacunació” escrit d’una manera, sempre 

l’escriurem d’aquesta manera. Si no ho fem nosaltres, no ho podem garantir... tot i que 

ho recomanem! 

Taula 3.8 Borsa: personal 

INF extractes 

22 [2:9] M: El perfil?... [s’ho rumia]. Clar, és que això és difícil, perquè és que hi ha... és que són 

molts! I clar, sí que et puc dir que generalment són persones que han estudiat als seus països 

d’origen, que són persones que vénen molt formades del seu país, però que clar, aquí s’han 

trobat amb un problema, no? Perquè clar, jo potser estic molt format al Pakistan però arribo 

aquí a Barcelona i ja tinc una dificultat, que és la llengua, i tot i que m’he espavilat, i em puc 

comunicar, no he pogut convalidar el meu títol, o m’ha estat complicat treballar de lo meu, 

o... saps? Et trobes amb gent molt experimentada, amb gent que ha treballat molt, amb gent 

que està molt ben formada, i també te’n trobes d’altres, sobretot els de dialectes, saps?, que 

la seva feina és aquesta i altres que no tenen res a veure-hi: doncs un potser és cambrer, 

l’altre treballa a la construcció i ve aquí quan pot a fer interpretacions, saps? Que serien els 

que n’hi ha menys, potser, els que n’hi ha menys són les persones que parlen dialectes... 

[2:22] Llavors... un número aproximat d’intèrprets, me’l sabries dir, de la vostra borsa? 

M: Seixanta-cinc? 

230

A: No, més, més! Has comptat els que estan... [inaudible]? 

M: Sí. Por ahí... Uns setanta. 


23 [3:17] I: I quina mitjana d’edat hi hauria, a la borsa? 

INF23(a): Són jovenets... bueno, no jovenets del tot, la [L] i la [S] deuen tenir trenta-i-algo, 

trenta llargs... 

INF23(b): Però no superen els quaranta... 

INF23(a): I són les més grans, eh? 

[3:21] I: I quantes persones teniu a la borsa, aproximadament? 

INF23(a): No sé... Aquí a la memòria ho deu dir... Després si vols te la donem. Hi ha potser 

unes quinze o vint persones que són actives... 

INF23(b): Sí, bastant actives... però donats d’alta i que no s’hagin donat de baixa... 

INF23(a): Potser són unes quaranta persones en total, no? Però que hi ha llengües que igual 

es demanen un cop a l’any. Igual ens demanen mandiga o llengües que ens demanen algun 

cop... 

INF23(b): Aquí n’hi ha cent vint-i-sis... 

INF23(a): Cent vint-i-sis apuntats, però jo crec que... 

INF23(b): I que no s’hagin donat de baixa, eh? 

INF23(a): Però jo crec que rondaria sobre... que siguin actius uns quaranta i, d’aquests 

quaranta, uns vint que són regulars. 

[3:44] I: Ara m’heu dit que hi ha gent que es pensa que els teniu aquí, els traductors. Us ho 

heu plantejat, per a les llengües de més demanda? Per exemple, l’àrab, tenir un traductor 

contractat aquí? 

INF23(b): En plantilla... 

[Riuen] 

INF23(a): Bueno, això ja és una cosa de pressupost. Vull dir... sí que a vegades t’ho pots 

arribar a plantejar, no tant la figura del traductor, sinó més una figura d’agent d’acollida, que 

pugui fer part de la seva jornada com a traductor. De fet, ja hi ha un agent d’acollida i un dels 

handicaps que vam trobar quan va sortir la plaça, també és que es requereix un... bueno, per 

treballar a l’Administració et demanen una situació de regularització determinada, amb el 

nivell de català, que també ha de ser demostrable i, a més, nivell C! Vull dir que... I sí que ho 

hem intentat, i fins i tot amb gent de la pròpia borsa que es pogués presentar a aquesta 

plaça, però no van passar, no van passar l’examen o les condicions que requerien per a la 

plaça. Llavors, sí que la gent d’acollida domina molt bé -un dels requisits era que dominés 

molt bé una de les llengües de fora-, en aquest cas, domina molt bé l’anglès i el francès. 

Llavors sí que es pot entendre, en determinats moments, amb aquestes llengües. Però, per 

exemple, una de les prioritats que es contemplava era l’àrab, i bueno, no li hem pogut donar 

sortida. 

24 [4:5] I: I les traductores d’on són? On viuen? 

E: Totes estan visquent [sic] a Barcelona, vale? Llavors quan han d’anar fora de Barcelona, hi 

ha una miqueta més d’esforç, perquè han d’agafar el tren i totes aquestes coses. Però són 

molt puntuals. N’hi ha alguna que viu a Badalona. D’urdú, a Badalona. 

25 [5:13] G: No, també, volia parlar-te, per aquesta raó t’he fet la pregunta abans [de 

l’entrevista], perquè tenim... clar, una petita sorpresa, per a nosaltres, va ser que el curs 

2006... sí, cap a la tardor del curs 2006, rebem la demanda de l’ajuntament de Santa Coloma 

de posar en marxa, dins del Pla educatiu d’entorn, de la ciutat de Santa Coloma, un servei 

231


d’aquestes característiques, traducció-interpretació-orientació, en llengües significatives de la 

ciutat. I va ser l’encàrrec que van fer a la Formiga, potser perquè sabien, d’aquesta 

col·laboració en xinès, i van pensar que teníem aquesta experiència, no? Del treball educatiu, 

en llengua xinesa, i ens vam animar, i vam posar en marxa un servei, que dura fins ara, eh?, 

perquè no sabem si el curs vinent... Això dels plans educatius d’entorn és una cosa que es va 

renovant i llavors, en el cas de Santa Coloma hi ha traducció i interpretació en àrab, urdú, 

panjabi, rus, romanès... Hem trobat, georgians, armenis, en anglès alguna cosa, potser se me 

n’oblida alguna... bengalí... També. Ja veus. Llavors, en aquest sentit, ha estat un cert esforç 

per a nosaltres, no?, trobar aquestes persones que pensàvem que tenien un perfil adient per 

fer aquesta feina a la ciutat de Santa Coloma, que la ciutat de Santa Coloma, val la pena que 

et digui, de pas, que és una dada que potser et pot interessar, que... entre... que el 70% de 

les demandes són en xinès. 

27 [7:20] A la borsa, això no t'ho he comentat, en tenim molts, de traductors, ara en tenim 

gairebé 90, i passen èpoques. Per exemple, jo recordo que a la traductora de polonès la vaig 

entrevistar ara fa cinc anys i durant dos anys no li vaig dir res, perquè no hi havia demanda, i 

llavors va començar a arribar gent. O sigui que no se sap mai com el flux canviarà, o no, les 

coses; per tant, hi ha gent que potser no treballa tant ara però que treballarà més, en el 

futur... jo què sé, hi ha gent, per exemple, de Romania, que n'han marxat molts, potser 

treballaven més abans i ara no treballen. Tot depèn una miqueta del flux. Les llengües ja te 

les he comentat... 

[7:38] O sigui, això que et comentava, som quatre persones estables i llavors, col·laboradors: 



tema dels cursos de català i altres projectes que fem. 

28 [8:3] I: O sigui que als vostres traductors els hi doneu com un glossari de termes que han de... 

M: Sí, però... sí i no, o sigui: nosaltres no hem elaborat aquest glossari, sinó que cada 

traductor l’ha elaborat, perquè la veritat és que tenim la sort que des que vem començar, el 

1999, tenim el mateix equip de traductors. Hem incrementat les llengües i hem incrementat 

persones de cada llengua, però els que van començar, continuen sent els mateixos, que han 

esdevingut els coordinadors de cada llengua. Aleshores, la persona que coordina el xinès, ja 

s’encarrega després, sigui a l’hora de traspassar-ho a una altra persona, sigui a l’hora de 

revisar-ho, perquè tot passa per ella, de que aquells termes estiguin escrits de la manera 

correcta, saps?, de la forma que ja tenim consensuada. 

[8:4] I: Vale... llavors, aquests traductors... teniu com una borsa de traductors? 

M: Sí, tenim una borsa de traductors, però no som una agència de traductors. De vegades la 

gent es pensa que som una agència de traductors i no ho som, nosaltres som una entitat, a 

més a més, som una entitat sense ànim de lucre, treballem molt per a l’administració, sigui la 

Generalitat, sigui l’Ajuntament, però perquè aquesta feina ens permet: primer, incidir 

directament en el que són els materials d’acollida, sobretot, de la població nouvinguda, i 

després, per què? És evident que en traiem un redit econòmic, però aquest rèdit l’invertim 

en un altre projecte que és nostre, que és una línia d’edició de llibres per a l’alumnat 

nouvingut. Sense aquest feedback entre els dos projectes, no podríem fer els llibres per a 

alumnat nouvingut. 

30 [10:21] INF30: Sí, sí, nosaltres hem tingut alumnes xineses interessades i que volien treballar 

com a mediadores interculturals. El percentatge exacte... és que no te’l sé dir! Però sí que et 

podria dir que és una minoria, això segur, una minoria en el sentit que hi ha altres 

232


procedències que tenen molta més representativitat. Per exemple, tot el que seria la 

comunitat àrab, com a mediadores... n’hi ha un volum major. També pot ser perquè és una 

comunitat, no ho sé, eh?, que porta més any amb processos migratoris procedents de països 

àrabs, musulmans... Han tingut una trajectòria més llarga, no ho sé, eh? La població xinesa, o 

la visibilitat -jo entenc que l’arribada potser no, però la visibilitat, o la importància 

percentual, de la població xinesa en el nostre país, és potser més recent i la necessitat de la 

mediació amb i per aquesta comunitat, potser ha vingut una miqueta més tard. No ho sé, 

eh? Això m’agradaria també saber la teva opinió. I nosaltres en els tallers ocupacionals hem 

tingut alumnes xineses, i en l’equip també, eh? Hem tingut la mediadora que tu vas conèixer, 

però clar, una mediadora. També comentar-te que quan hem fet processos de selecció, és 

difícil. No ens arriben massa currículums, no ens arriben gaires currículums de perfil de 

mediadora intercultural xinesa. És potser el perfil que ens ha costat més trobar. Potser, eh? 

Estic pensant en els processos de selecció en què hi he participat i diria que sí que és els que 

més ens ha costat... 

Taula 3.9 Persones per al xinès 

INF Extractes 

21 [1:34] I: Y yo trabajo específicamente con el colectivo chino... ¿qué proporción había... 

aproximada? 

A: Proporción... yo diría quizás diez-quince por ciento... 

22 [2:23] I: Seixanta-cinc - setanta... I de xinès, concretament? 

M: Dos, bueno, tres. 

A: Tres, però la [nom] treballa més... 

M: Treballa més amb mediació... 

A: Tres, bueno, dos i mig. [Riu] 

M: [Em diu els noms - inaudible]. I no tenen gaire feina, eh? Ja t’ho dic. 

I: No? 

M: No, estem parlant de dos o tres treballs mensuals. 

A: Sí. 

M: És que la comunitat xinesa no ve gaire... 

A: És que el col·lectiu xinès... és així. 

23 [3:18] 

Perquè, amb xinès, per exemple... 

INF23(b): Hi és ella [es refereixen a mi], i la [H] i la [N]... 

INF23(a): Que la [N] tot just està estudiant medicina... en té vint-i-pocs... 

[3:22] I: I en el cas del xinès? 

INF23(b): Vols que t’ho miri un momentet? 

I: Ah, sí... 

INF23(a): Bueno, però ho podem comptar, no? 

INF23(b): Ah, sí... la [H], la [N], tu, la [N], la [A], actives, actives... sis o set, eh? 

24 [4:10] I: I quantes traductores teniu? 

E: Normalment solem tenir-ne unes quatre o així, de xinès. Però aquest any n’hi ha una que 

s’ha quedat embarassada, i una altra que ha trobat feina, i anem una mica més justos. Hem 

de compatibilitzar una mica les coses. I d’urdú, com que no són gaires, amb dues noies ja en 

233

teniu prou. Si no és una, és l’altra. 


25 [5:14] val la pena que et digui, de pas, que és una dada que potser et pot interessar, que... 

entre... que el 70% de les demandes són en xinès. Llavors, a la Formiga, hi ha una persona 

contractada, que és la [Y] que fa la feina a Santa Coloma pels matins, i les dues tardes 

d’assessorament aquí a la Formiga, i després, la resta de traductors, com que no són tantes 

hores així, acumulades, que ens agradaria eh?, fer contractes laborals, però no podem 

perquè no hi ha tanta demanda... I llavors, són com autònoms. 

[5:21] També perquè persones que venien... clar, no sé com veien aquesta feina. Sobretot 

algunes persones d’origen xinès, ens ha donat la impressió, clar, que tenien expectatives... 

lògicament, eh, legítimes, i hi han estat poc temps. O sigui que en algun moment, ens ha 

costat mantenir les persones aquí, a la Formiga, cosa que no ens agradava perquè pensàvem 

que amb aquesta feina s’està creant un perfil professional interessant, sobretot en la persona 

que fa aquesta feina a l’àmbit educatiu, perquè pot conèixer moltes coses, de detalls, de lleis, 

d’etapes educatives, de cursos, de la relació, de la reacció de les famílies, de la reacció del 

professorat, de com se senten els joves, etc. Llavors sempre pensàvem: Mira, aquí hi ha 

l’oportunitat, per a persones d’origen xinès, o autòctones, de poder crear-se un perfil en 

aquest àmbit. I ens agradava la idea d’una certa continuïtat, perquè la continuïtat és 

experiència, llenguatge, és el context, no?, què et diré, a tu, no?, que seràs potser 

traductora! La llengua és el context, la terminologia, no?, les paraules, com transmetre, a 

part de les emocions. Com li expliques tu què és l’ESO, o l’arrelament social... no?, a una 

persona, que està fent el tràmit d’arrelament social. 

[5:37] G: Passa, no? Quan parlis amb les traductores veuràs que és un aspecte clau, suposo. 

Et parlaran d’aquestes situacions, de com viuen això, elles, com se’n surten, què queda de tot 

això, com sensibilitza o no, com t’aproxima -que segurament és així- a una realitat que potser 

desconeixies... Quan parlis amb la [Y] potser ella també t’explicarà quina ha estat la seva 

evolució personal, en relació amb la comunitat xinesa, i ella és xinesa, eh! Xinesa que va venir 

amb deu anys, a Santa Coloma, però com això l’ha canviat, també, aquesta feina. Perquè crec 

que ara és una de les persones claus, eh? Perquè com veus, també, la [Y] es dedica molt, 

també, al dia a dia de Santa Coloma, al servei de traducció. Això l’ha portat a ser voluntària, 

entre altres raons, del projecte “Trajecte i afectes” que fem aquí, perquè com ja t’he dit, en 

fem tres: al Sant Josep de Calassanç, al Pau Claris, i un que fem aquí. Que aquest, el Pau 

Claris i al Sant Josep de Calassanç, tenim finançament públic, però aquest és voluntariat. 

N’havíem fet un, el curs anterior, que sí que havíem aconseguit finançament de l’Obra Social 

“La Caixa”, però enguany no l’hem pogut aconseguir, i s’està fent a partir del voluntariat i, la 

[Y], que no hi intervenia al principi, jo crec que de la seva tasca, està molt sensibilitzada amb 

la situació del jovent xinès, que en algun cas és dura... 

27 [7:1] M: Ja et vaig comentar al mail, que des que vam començar el servei de traducció, des 

que vam detectar-ne la necessitat, nosaltres comptàvem amb una traductora xinesa, la Gisela 

Li, la Li Huijuan, ella és la que ens ha fet més serveis de traducció a xinesos, juntament amb 

en ..., però en ... no tant perquè... per temes de disponibilitat; però ella casualment fa un 

mes i mig que és a Xina, per temes de papers i no sap quan tornarà, per tant, estic en un 

impàs, ja que els que tinc en aquests moments no són gent amb molta experiència en 

aquests temes. Per tant, ja ho comentarem, però si et pots esperar que torni, seria més bo, 

perquè ella és la que té més experiència amb nosaltres, saps? 

234


[7:36] I: I... m’has dit que teníeu uns 90 traductors i, de xinès, quants en teniu, ara mateix? 

M: De xinès, en aquests moments que els tinguem disponibles i disposats en tenim... tres... 

quatre. Quatre. De nadius, són dos. Espera, que t’explico els canvis que et volia dir al principi. 

28 [8:3] I: O sigui que als vostres traductors els hi doneu com un glossari de termes que han de... 

M: Sí, però... sí i no, o sigui: nosaltres no hem elaborat aquest glossari, sinó que cada 

traductor l’ha elaborat, perquè la veritat és que tenim la sort que des que vem començar, el 

1999, tenim el mateix equip de traductors. Hem incrementat les llengües i hem incrementat 

persones de cada llengua, però els que van començar, continuen sent els mateixos, que han 

esdevingut els coordinadors de cada llengua. Aleshores, la persona que coordina el xinès, ja 

s’encarrega després, sigui a l’hora de traspassar-ho a una altra persona, sigui a l’hora de 

revisar-ho, perquè tot passa per ella, de que aquells termes estiguin escrits de la manera 

correcta, saps?, de la forma que ja tenim consensuada. 

[8:10] 

I: I aquesta noia quin tipus de formació té? 

M: El tipus de formació és de la branca... té un màster en Econòmiques i Empresarials. La 

feina que fa no té res a veure amb les traduccions, o sigui, no és filòloga, és del món d’això, 

empresarial, treballa en una empresa, a Tarragona, que es dedica a crear programes 

informàtics i a exportar-los a la Xina... 

I: Totalment diferent! 

M: És un món que no té res a veure amb el de les lletres, no?, però justament perquè figura 

en aquesta llista, sap molt de traduir, però sobretot perquè és una persona amb molta 

empatia i se sap posar de seguida en situació. És a dir, jo li he d’explicar molt poca cosa, 

perquè ella sap qui és el nostre públic, ella sap quins són els nostres criteris, i és una persona 

que està molt sensibilitzada amb el tema d’immigració. Ella és una persona que està en una 

posició bona, que té una bona feina, que està molt reconeguda professionalment, però 

diguem que sí que és molt sensible als temes de la comunitat. I si pot ajudar amb això, ajuda 

amb això. 

30 [10:21] INF30: Sí, sí, nosaltres hem tingut alumnes xineses interessades i que volien treballar 

com a mediadores interculturals. El percentatge exacte... és que no te’l sé dir! Però sí que et 

podria dir que és una minoria, això segur, una minoria en el sentit que hi ha altres 

procedències que tenen molta més representativitat. Per exemple, tot el que seria la 

comunitat àrab, com a mediadores... n’hi ha un volum major. També pot ser perquè és una 

comunitat, no ho sé, eh?, que porta més any amb processos migratoris procedents de països 

àrabs, musulmans... Han tingut una trajectòria més llarga, no ho sé, eh? La població xinesa, o 

la visibilitat -jo entenc que l’arribada potser no, però la visibilitat, o la importància 

percentual, de la població xinesa en el nostre país, és potser més recent i la necessitat de la 

mediació amb i per aquesta comunitat, potser ha vingut una miqueta més tard. No ho sé, 

eh? Això m’agradaria també saber la teva opinió. I nosaltres en els tallers ocupacionals hem 

tingut alumnes xineses, i en l’equip també, eh? Hem tingut la mediadora que tu vas conèixer, 

però clar, una mediadora. També comentar-te que quan hem fet processos de selecció, és 

difícil. No ens arriben massa currículums, no ens arriben gaires currículums de perfil de 

mediadora intercultural xinesa. És potser el perfil que ens ha costat més trobar. Potser, eh? 

Estic pensant en els processos de selecció en què hi he participat i diria que sí que és els que 

més ens ha costat... 

[10:22] però també és cert que a vegades rebem trucades d’altres entitats, o organitzacions, 

o associacions, que estan a la recerca de la figura d’una mediadora xinesa i tenen dificultats, i 

235


ens truquen per demanar-nos si nosaltres coneixem professionals amb aquell perfil, que no 

estiguin treballant i que estiguin interessats en participar en el procés de selecció. Vull dir 

que en aquest sentit, sí que detecto certa dificultat d’accés a figures... i a figures 

professionalitzades. Vull dir, nosaltres quan fem un procés de selecció busquem un mediador 

o una mediadora indiferentment de la seva procedència, el que cerquem o el que estem 

buscant és que tingui una formació i una experiència prèvia en mediació. Entén-me, eh? Que 

hem pogut rebre currículums de persones xineses que volen treballar en mediació, i... 

aquests currículums poden ser interessant però els elements que et comento, que són 

elements claus -la formació i l’experiència-, no els tenen. No tenen formació i, d’experiència, 

poden tenir-ne en el que nosaltres anomenem “mediació natural”, que també és important, 

que és una boníssima fase per, després, amb més profunditat, veure si aquella persona té un 

potencial interessant en aquesta feina i ja, des d’aquesta experiència, acompanyar-la en 

l’adquisició de coneixements específics de mediació, proposar-li formacions, etc.; però si 

valorem, que és una figura amb potencialitat, també és una altra situació en els processos de 

selecció, has de fer una presa de decisió, en aquest sentit. 

Taula 3.10 Llengües cobertes 

INF extractes 

22 [2:30] 

I: Vale. I aquests intèrprets, són autònoms? O quina vinculació laboral tenen amb vosaltres? 

A: En general són autònoms. 

I: Quines llengües us costen més de trobar? 

A: L’aixanti! 

M: L’aixanti! [Riuen] L’aixanti, que és de... Angola. 

A: Angola. 

M: Angola...? 

A: No, Senegal... un país d’Àfrica... 

M: No era Angola? 

A: No, Ghana... tampoc... No, sí, Ghana. 

M: Ghana. L’aixanti, que és de Ghana. Són idiomes que d’entrada no saps ni que existeixen i 

que... 

A: I al principi d’entrar, el tamil, també, vam tenir problemes per trobar-los... 

M: El tamil, de Sri-Lanka, tampoc no el trobàvem. I de fet ens deien que no n’hi havia 

tampoc: “No, no, no es que no hay intérpretes de tamil”, no? I en vem trobar un, també. Vull 

dir que n’hi ha vàrios, que dius: “A veure com trobaré una persona que parli aquest idioma!”, 

però els anem trobant. Excepte de shanti, que ens està costant molt! 

24 [4:8] I: Això tenint en compte les tres llengües que oferiu... 

E: Sí: xinès, urdú i rus. 

I: I d’aquestes tres... 

E: També en tenim de tagal, vale? També en tenim de tagal, si mires a la pàgina web també 

ho veuràs. De tagal gairebé no es fa res, i de rus, no sé què passa aquest any que tampoc en 

fem. I el que més, xinès. I urdú també, eh, déu n’hi do. Però sobretot xinès. És el que més ens 

demanen. 

25 [5:13] G: No, també, volia parlar-te, per aquesta raó t’he fet la pregunta abans [de 

l’entrevista], perquè tenim... clar, una petita sorpresa, per a nosaltres, va ser que el curs 

236


2006... sí, cap a la tardor del curs 2006, rebem la demanda de l’ajuntament de Santa Coloma 

de posar en marxa, dins del Pla educatiu d’entorn, de la ciutat de Santa Coloma, un servei 

d’aquestes característiques, traducció-interpretació-orientació, en llengües significatives de la 

ciutat. I va ser l’encàrrec que van fer a la Formiga, potser perquè sabien, d’aquesta 

col·laboració en xinès, i van pensar que teníem aquesta experiència, no? Del treball educatiu, 

en llengua xinesa, i ens vam animar, i vam posar en marxa un servei, que dura fins ara, eh?, 

perquè no sabem si el curs vinent... Això dels plans educatius d’entorn és una cosa que es va 

renovant i llavors, en el cas de Santa Coloma hi ha traducció i interpretació en àrab, urdú, 

panjabi, rus, romanès... Hem trobat, georgians, armenis, en anglès alguna cosa, potser se me 

n’oblida alguna... bengalí... També. Ja veus. Llavors, en aquest sentit, ha estat un cert esforç 

per a nosaltres, no?, trobar aquestes persones que pensàvem que tenien un perfil adient per 

fer aquesta feina a la ciutat de Santa Coloma, que la ciutat de Santa Coloma, val la pena que 

et digui, de pas, que és una dada que potser et pot interessar, que... entre... que el 70% de 

les demandes són en xinès. 

27 [7:16] Llavors, a partir d'aquí, els idiomes que oferim a la borsa, són... [assenyala el tríptic, on 

hi ha la llista d'idiomes]. Bé, ara segur que n'hi ha més. Aquí n'hi ha trenta i són els que, en 

un principi, són els de la majoria d'estrangers que tenim aquí a Osona. El primer àmbit, que 

ara ja no seria el primer eh, però abans que comencessin els dispositius d'acollida, tant a 

nivell comarcal com a nivell de municipis que el tenen, el primer àmbit que detectava els 

nous idiomes era l'àmbit educatiu, que buscaven eines... “Atenció, ha arribat un nen xinès”, 

per exemple. I llavors, esclar, no podíem dir: “no en tenim”, havíem de començar a buscar 

traductors en aquesta llengua. Només en aquests casos el tema del català si no era molt 

correcte, el deixàvem passar perquè, clar, la realitat passava per davant. A partir d'aquí, hem 

anat incorporant totes les demandes d'idiomes i bé, en principi és això. 

[7:20] A la borsa, això no t'ho he comentat, en tenim molts, de traductors, ara en tenim 

gairebé 90, i passen èpoques. Per exemple, jo recordo que a la traductora de polonès la vaig 

entrevistar ara fa cinc anys i durant dos anys no li vaig dir res, perquè no hi havia demanda, i 

llavors va començar a arribar gent. O sigui que no se sap mai com el flux canviarà, o no, les 

coses; per tant, hi ha gent que potser no treballa tant ara però que treballarà més, en el 

futur... jo què sé, hi ha gent, per exemple, de Romania, que n'han marxat molts, potser 

treballaven més abans i ara no treballen. Tot depèn una miqueta del flux. Les llengües ja te 

les he comentat... 

[7:22] M: Les traduccions les fem en l'idioma matern del beneficiari; per què? Doncs per 

apropament cultural... Matern, vull dir que, per exemple, aquí hi ha un gran col·lectiu de 

Ghana, que Ghana és un país anglòfon, però nosaltres les fem en àcan, que és el seu idioma 

matern, per què? Doncs això, per apropament cultural i lingüístic, i perquè molts beneficiaris 

no han fet el procés d'escolarització i per això només saben la seva llengua materna, i per 

tant és diferent si els parles en anglès que si els parles en la seva llengua, l'empatia és 

totalment diferent. 

[7:26] I: S’ha estabilitzat la borsa, vols dir? 

M: No, vull dir, la diversitat de procedències. Vés a saber, igual em sorprèn eh, però en 

aquests últims anys no incorporem molts idiomes nous. 

29 [9:4] En aquest sentit, van muntar àrab i xinès, o sigui que realment van ser les dues llengües 

d’inici del servei d’intèrprets i traductors. 

237


[9:7] Les dues llengües amb personal contractat són l’àrab i la xinesa, tot i que en aquest 

moment, fa molt poquet, s’ha detectat que també tenim una gran necessitat d’urdú, perquè 

el col·lectiu pakistanès ha crescut bastant, aquí, a Badalona. Però això fa molt poc que ha 

passat, i llavors, estem en procés de valorar la necessitat, per tal de saber si hem de 

contractar o no algú. 

Taula 3.11 Procés de selecció 

INF Extractes 

21 [1:4] A: Claro, eso es... por... o sea sí, yo puedo decir sí y no. Tal y como han ido las cosas, 

sobre todo en la formación de la Caixa, del Departament, por la estructura del Departament 

de Salut, cada región tenía sus mecanismos para buscar los candidatos, o sea que 

[inaudible] ... ¡una gran variedad de perfiles! Competencias, aptitudes... Y ahora tienes que 

montar una formación, con esta variedad. ¡Es complicado! Pero en el fondo, la experiencia 

nos indica que el perfil, no es tan importante una formación en tal, cual, o en tal otra cosa, 

sino la capacidad para pensamiento abstracto, la capacidad de comunicación y el interés por 

aprender. Hasta cierto punto, es el factor actitudinal. Y cierto nivel de madurez, porque es un 

trabajo durísimo, o sea, la capacidad de autoreflexión, distinguir qué es mío, qué es de fuera, 

y de aunque me parece que en algunos ámbitos existe la idea -que me parece genial- de un 

perfil formado como enfermero, o etc., pero a veces esto, no, porque el cambio de papel ya 

es complicado. Porque si tú tienes una cardióloga rusa y ella tiene la mentalidad de que “soy 

médica”, no? Entonces, yo voy a hacer este papel, y la idea es que yo solamente estoy aquí 

para facilitar la comunicación y el entendimiento... ¡complicado! 

22 [2:8] I: Vale. Bé, doncs una mica, pel que fa a la borsa d’intèrprets, al sistema de gestionar les 

demandes... com ho feu? I com he format la vostra borsa? 

M: Bueno, ja ens van passar un llistat amb intèrprets que solien treballar per l’entitat ACSAR, 

en aquell moment, i aleshores hem ampliat la borsa també una mica, per veus, per gent que 

s’entera que ha canviat l’entitat de gestió del projecte, i que ens demana d’entrar-hi, i que 

ens explica que són intèrprets i tal...Vull dir que la borsa d’intèrprets s’ha ampliat bastant, de 

la que ens van passar, a la que tenim ara mateix, s’ha ampliat bastant, amb dificultats amb 

segons quin tipus d’idiomes -perquè clar, estem parlant d’un ventall d’idiomes al·lucinant, no 

estem parlant dels típics quatre idiomes que normalment pensem que són, sinó que hi ha 

molts dialectes de diferents països i és que en podem tenir vint-i-cinc diferents! I clar, ens ha 

sigut complicat, no?, trobar una persona que parlés un dialecte específic. Però bueno, ara ja 

la tenim bastant ampliada i bastant operativa. 

[2:12] I: Vale... perquè, vosaltres poseu algun tipus de requisit per entrar a la borsa? 

M: Home, d’entrada, els hi fem una entrevista, a tots ells, per veure una miqueta el nivell de 

castellà que tenen; perquè clar, això també és important. Independentment del que posi al 

seu currículum, parlar una mica amb ells, per veure quina fluïdesa tenen en el tema. I bueno, 

el que demanem normalment, és que hagin treballat ja com a intèrprets, o sigui que tinguin 

una experiència anterior; tot i que si veiem que és una persona que està formada, que ha fet 

algun curs de mediació o que s’ho està currant en aquest sentit, que té un nivell de castellà 

bo, el que intentem sempre és que entri, començant sempre per interpretacions més 

bàsiques, i partir d’aquí anar-lo pujant. Evidentment, no és el mateix fer una interpretació 

238


per a una treballadora social, que per a un advocat, que serà més de termes jurídics. I 

d’aquests ens ha passat algun cop -bueno, m’ha passat a mi, allò de dir: “Bueno, vés tu i fesho” 

i venir tant el professional com la intèrpret a dir-me: “No, és que no ens entenem”, 

perquè l’intèrpret em diu que “No, jo no en sé tant, de vocabulari jurídic” i clar, l’usuari és la 

persona que està sent perjudicada, en aquest moment. Vull dir que amb això també hem 

d’anar jugant una mica, a veure qui està preparat per segons quins tipus de visites. 

[2:31] I: I on la busqueu, la gent que parli aquestes llengües? 

M: Bueno, anem donant veus. Hem començat a donar veus. 

I: Una mica el boca-boca? 

M: Sí, perquè clar, tampoc no podem posar un anunci al diari que digui: “Necessitem 

persones que parlin...” És una mica això, anar donant veus. I si no, també parlem amb 

mediació: “Vosaltres en teniu algun, que parli...?” Això també ho fem, de tant en tant. “Ha 

vingut una persona d’Ucraïna, teniu algun ucraïnès?” -“Sí. Doncs te l’envio.” O: “Teniu algú 

que parli tagal?”, que és la llengua de Filipines... 

23 [3:12] I: I... com feu la borsa, vosaltres? Seguiu algun criteri a l’hora de...? 

INF23(a): De triar els perfils? Sí, nosaltres en un principi vem fer una fitxa, del que seria, de 

com ens imaginàvem que havia de ser un traductor i, a partir d’aquí, nosaltres també anem 

cribant els currículums que ens envien i les fitxes omplertes, amb els serveis que nosaltres 

-amb les sol·licituds que ens arriben. I segons les sol·licituds que ens arriben, doncs triem un 

perfil o un altre. En aquesta fitxa, o en aquest perfil, el que hi sortiria bàsicament és la 

formació d’aquella persona; prioritzem si han fet algun tipus de formació universitària en 

referència a aquella llengua -o bé sigui a la carrera de Traducció i Interpretació o en alguna 

Filologia, si no és així, mirem si ha fet algun tipus de formació universitària en el camp social, 

a poder ser, psicologia, antropologia, sociologia, carreres d’aquest tipus; o educació social, 

per exemple, diferents carreres. I, en algunes llengües, com que és més complicat, també es 

fa de més i de menys. Per exemple, amb llengües subsaharianes, com que tampoc no es 

poden estudiar, aquí a la universitat... Intentem, sí, que siguin persones amb algun tipus de 

formació, però en alguns casos només hem trobat traductors que tenen una formació 

secundària o així. Llavors... bueno, sí que mirem una mica la persona, que tingui certes 

competències o habilitats socials; mirem també les experiències que ha tingut -si ha treballat 

per exemple de mediador intercultural, sobretot en el cas de subsaharians, i a partir d’aquí 

també utilitzem aquestes persones encara que no tinguin una formació universitària. Llavors, 

un altre dels cribatges que es fa és si coneix -que domini bé alguna de les llengües vehiculars 

d’aquí, a la perfecció, però sobretot es prioritza davant, també, de diferents persones, que 

també tinguin un coneixement alt de català. I què més...? [Mira a en Jordi] 

[3:13] INF23(b): Que si han treballat... 

INF23(a): Bueno, la formació... 

INF23(b): I experiències en temes de traducció presencial. Encara que no tinguin tota la 

titulació... 

INF23(a): O que sí que hagin fet això, que et comentàvem: mediació intercultural, o bueno, 

239


experiència en mediació intercultural. Tot i que sí que quan entren, llavors els anem explicant 

que aquesta no és una borsa de mediació intercultural, i que s’han de cenyir, entre cometes, 

al que seria la traducció i la interpretació. Ja no només traduir o traslladar el que serien les 

paraules, sinó també que potser sí que han de donar certes explicacions que potser van més 

enllà, però que quedaria aquí, no? Que ja no seria resolució de conflictes i que tampoc no 

seria un tipus d’intervencions on hagi de fer una formació per... per aquells tècnics, no? O 

sigui que això també sortiria una mica ja del servei. 

[3:15] I: I prioritzeu d’alguna manera gent autòctona o gent immigrada? Seguiu aquest 

criteri? 

INF23(a): Bueno, tenim en compte que siguin... sobretot això es tenia bastant en compte al 

principi, que les llengües que demanàvem fossin -no era un requisit imprescindible, eh?- 

però sí que es tenia en compte que fos llengua materna, pel domini. Però clar, lògicament, 

algú que té la carrera de Traducció i Interpretació, el domini també el té. Llavors, bueno, això 

sí que era bastant indiferent. El que sí que miràvem bastant és que no fos un nivell 

d’acadèmia: no és el mateix una persona que ha fet la carrera de Traducció amb anglès, que 

una persona que et diu que té un nivell d’acadèmia, que potser sí que l’ha utilitzat molt, però 

en base a que nosaltres tampoc no tenim molts criteris on avaluar, doncs sí que avaluàvem 

una mica que tingués un alt grau a nivell universitari, o que fos llengua materna. I llavors, el 

que també prioritzàvem d’alguna manera és que fos gent del territori. És a dir, que fossin de 

la comarca. I també ens interessava, això, que en alguns casos fos gent d’origen immigrat, 

pels vincles que podien establir amb l’usuari. El fet de veure que una persona que ha arribat 

fa cinc o deu anys ja té o pot haver adquirit certes competències, o té un tipus de feina que 

surt de la... de la part més baixa, no? Allò de dir que aquesta persona ja no està fent feines 

molt bàsiques... sinó que té cert prestigi, no?, poder tenir una feina d’aquestes. Vull dir que 

veiessin això per a nosaltres també donàvem a entendre que era una motivació, per la gent 

que acabava d’arribar, veure que gent de les mateixa procedència podia també estar fent 

tasques d’aquest tipus. 

24 [4:11] I: I feu alguna mena de selecció per entrar a la borsa? Què els hi demaneu, perquè 

formin part de la borsa? 

E: Les traductores...? És que... [riu] Porten molt de temps les mateixes, no? Però bueno, en 

principi res. Mira, una d’elles, per mediació una mica de les altres, diguéssim, que va venir i li 

vam preguntar: coneixes alguna noia que sàpiga xinès? I va dir: “Ah, pues tinc una amiga que 

estaria d’acord, en fer-ho”. I, mira, ens va portar el currículum, ens va semblar perfecte, 

normalment sempre la volem conèixer, i veure el currículum, i si veiem que sap xinès i que la 

noia sembla que sigui, m'entens? Que vulgui fer-ho... doncs ja està. Són molt maques, totes. I 

els col·legis, contentíssims, tots. 

25 [5:27] I: I... quan contracteu a les mediadores -bé, als mediadors i mediadores, o traductors... 

com... quin procés de selecció seguiu? 

G: Doncs... a partir del currículum i entrevista. Entrevista personal. 

[5:28] I: Quins aspectes valoreu més? 

G: Valorem... eh... clar, coneixement lingüístic, experiència en l’àmbit social, sensibilitat per a 

aquestes qüestions, eh... intentem que a l’entrevista surtin aquestes coses. Que entenguin 

que és una entitat social, que no és una empresa, que fem aquesta feina... Aquests serien 

més o menys els arguments, no? Insisteixo en el bon domini de les llengües, que tinguin 

240

permís de treball... 


26 [6:18] I: Llavors, la contractació en general la fa aquesta empresa. El procés de selecció 

també? 

M: Sí, però és un procés de selecció pactat, vale? Nosaltres definim un perfil, perquè tenim 

molt clar com ha de funcionar això. Tenim molt clar com ha de funcionar això tant nosaltres 

com, en aquest cas, aquesta empresa. I segurament, quan en vingui una altra, també ho 

tindran clar. És una qüestió més d’actituds que d’aptituds, és a dir, nosaltres necessitem gent 

més d’acció: que li agradi estar al carrer, treballar amb la gent, que tinguin una disponibilitat 

personal important, que s’ho creguin, això que fan. Perquè, si no, duraran quatre dies, 

perquè la feina és dura. Està ben pagada, jo crec. Segurament un treballador et dirà que no, 

jo et diré que jo tampoc... En aquest sentit, ningú no estarà content! Però jo crec que en 

termes... més seriosos, nosaltres mirem que el sou d’aquests treballadors estigui equiparat 

amb el que cobrarien si estiguessin contractats per l’Administració pública. Per tant, nosaltres 

no subcontractem per estalviar-nos diners. És més una qüestió d’agilitat, que d’estalviar 

diners. De fet, quan hem contractat algú, aquí, a l’ajuntament, per treballar puntualment en 

algun projecte, els sous són els mateixos que els que s’estan ofertant avui dia en els nostres 

projectes a Progess. No passa a tot arreu, eh? No passa a tot arreu, això que et dic. Perquè 

normalment, quan treus un projecte a concurs, els pressupostos van a la baixa, però en el 

nostre cas mirem que això estigui compensat per altres qüestions. 

27 [7:10] O sigui, nosaltres tenim una borsa de traductors i intèrprets que per accedir-hi han de 

passar per una entrevista personal on porten el currículum, i on es requereix, diguéssim, 

l'únic requisit imprescindible per accedir a la borsa és que han de parlar català, és l'únic. 

Llavors n'hi ha, a valorar, i molt, però aquest és l'únic imprescindible. O sigui, si no parlen 

català, els derivo al Consorci i amb el Consorci i nosaltres ens anem derivant gent, son com la 

nostra “masia”, és el “planter” de la borsa. I llavors, doncs, evidentment, si tenen estudis 

relacionats amb la filologia o la traducció, millor, i si no, que siguin universitaris, i llavors hi ha 

unes característiques personals que també, doncs, poden ser imprescindibles: prudència, 

discreció, responsabilitat... totes aquestes coses. 

[7:25] I: Per tant, era obligatori, el curs, per tots els que estan a la borsa? 

M: Sí, sí... si vam fer les quatre edicions és perquè hi havia gent que no l’havia fet i com que 

vaig considerar que era important que l’hagués fet, doncs tots l’han hagut de fer. I en aquests 

moments, potser en tenim un o dos, que no l’han fet, però no tenim prou gent per fer-ne un 

cinquè... suposo que quan tinguem -si és que tenim prou gent- doncs en farem un altre. Però 

ara ja és diferent, eh? S’ha estabilitzat molt. 

[7:45] M: Nivell formatiu, disponibilitat... Primer, llengua. Segon, aptituds personals. Gairebé 

és més excloent les aptituds personals que el nivell formatiu, perquè sí que és cert que hi ha 

traductors que no hem trucat mai per temes personals i en canvi sí que n'hi ha que els hem 

trucat per urgències. Ehm... Això, llengua, aptituds personals i nivell formatiu. I cotxe, també, 

perquè aquesta comarca és la segona més gran de Catalunya, tenim 50 municipis i, per tant 

han d'anar amunt i avall i el transport públic és un desastre... per tant... 

[7:48] I: I quan els entrevistes, què valores en el caràcter? 

M: Això que et comentava: prudència, discreció, responsabilitat, que no vulguin ser 

241


protagonistes, un intèrpret, com aquell qui diu, ha de fer d'enllaç de manera gairebé 

invisible, i és expert en la tècnica de la interpretació i prou! Això els hi diem sempre: no són 

experts en res més que això. Per tant, que no donin consells sobre la feina del professional; 

ho ha de fer el professional i ells ho han de transmetre, no? A vegades ens passa, tot i que ho 

tenim claríssim, quan fa més de cinc anys que ho fan i fan la mateixa entrevista, a vegades 

s'avancen, com és molt normal eh? Per això fem les reunions d'assessorament amb tots els 

traductors i els hem dit que això no, perquè clar, ells no saben si en aquell moment particular 

els hi diran una altra cosa. I ells han de fer allò de... d'enganx invisible entre l'un i l'altre, i ferse 

notar al menys possible. 

28 [8:9] I: Llavors, tornant una mica al tema dels traductors i, concretament, als de xinès, com 

els seleccioneu? O ja compteu amb la revisió del coordinador...? 

M: Els que fan traducció i no és la coordinadora, ja ens han -o sigui, és ella qui ens els ha 

facilitat. És una noia que, la veritat, té una molt bona formació, i que pel que em va explicar, 

a la Xina hi ha una llista amb les persones que saben més caràcters, més idiogrames, no?, 

bueno, ella figura en aquesta llista, és una de les persones traductores -o sigui, no com a 

traductora, però sí com a una de les persones que dominen més bé el xinès, el xinès 

mandarí. Aleshores, quan hem necessitat un traductor, si ella no pot fer aquella feina, les 

persones que col·laboren amb ella, les ha buscat ella. Clar, jo, per exemple, m’hauria de refiar 

d’un currículum, però no li podria fer una entrevista amb xinès, no podria averiguar [sic] el 

seu grau de xinès. I en canvi, ella sí. Llavors, ella fa aquesta feina de coordinació i de recerca 

de les altres persones. 

29 [9:11] I: I quan contracteu algú perquè formi part del vostre personal, com serien les 

professionals d’àrab i xinès, quin procés de selecció seguiu? El feu vosaltres mateixos? 

R: El fa l’ajuntament, el departament de recursos humans, amb la nostra presència, perquè 

som el departament que volem. 

I: I quins criteris seguiu? 

R: No ho sé. Però quant a la trajectòria... en fi, el servei mateix defineix el perfil, el perfil 

d’intèrpret i traductor tot i que... bueno, tenim l’interès que sigui un perfil de tècnic mig, en 

aquest moment tenim aquest perfil en el xinès, però en l’àrab no, però la idea és que aquest 

perfil de tècnic mig pogués ser realitzable. 

[9:12] I: Quan dius tècnic mig, a què et refereixes? 

R: Vull dir que tinguin una titulació mitja, i per mi és molt important que tinguin la formació 

també en mediació intercultural, i això, que tinguin una titulació mitja, o sigui, que tinguin 

una diplomatura. 

30 [10:22] però també és cert que a vegades rebem trucades d’altres entitats, o organitzacions, 

o associacions, que estan a la recerca de la figura d’una mediadora xinesa i tenen dificultats, i 

ens truquen per demanar-nos si nosaltres coneixem professionals amb aquell perfil, que no 

estiguin treballant i que estiguin interessats en participar en el procés de selecció. Vull dir 

que en aquest sentit, sí que detecto certa dificultat d’accés a figures... i a figures 

professionalitzades. Vull dir, nosaltres quan fem un procés de selecció busquem un mediador 

o una mediadora indiferentment de la seva procedència, el que cerquem o el que estem 

buscant és que tingui una formació i una experiència prèvia en mediació. Entén-me, eh? Que 

hem pogut rebre currículums de persones xineses que volen treballar en mediació, i... 

aquests currículums poden ser interessant però els elements que et comento, que són 

elements claus -la formació i l’experiència-, no els tenen. No tenen formació i, d’experiència, 

poden tenir-ne en el que nosaltres anomenem “mediació natural”, que també és important, 

242


que és una boníssima fase per, després, amb més profunditat, veure si aquella persona té un 

potencial interessant en aquesta feina i ja, des d’aquesta experiència, acompanyar-la en 

l’adquisició de coneixements específics de mediació, proposar-li formacions, etc.; però si 

valorem, que és una figura amb potencialitat, també és una altra situació en els processos de 

selecció, has de fer una presa de decisió, en aquest sentit. 

Taula 3.12 Preferències en el perfil 

INF Extractes 

21 Indiferent [1:24] Pero en el fondo, la experiencia nos indica que el perfil, no es tan 

importante una formación en tal, cual, o en tal otra cosa, sino la capacidad para 

pensamiento abstracto, la capacidad de comunicación y el interés por aprender. 

Hasta cierto punto, es el factor actitudinal. Y cierto nivel de madurez, porque es 

un trabajo durísimo, o sea, la capacidad de autoreflexión, distinguir qué es mío, 

qué es de fuera, y de aunque me parece que en algunos ámbitos existe la idea 

-que me parece genial- de un perfil formado como enfermero, o etc., pero a veces 

esto, no, porque el cambio de papel ya es complicado. 

26 Humanitats [6:28] En un principi, en el perfil que nosaltres demanem, la formació bàsica ha de 

ser una formació bàsica en Humanitats, en l’àmbit de les ciències humanes, en un 

sentit ampli: hem tingut psicòlegs, antropòlegs, educadors socials, evidentment, 

treballadors socials... bueno. Que tinguin algun coneixement teòric en matèria de 

mediació, que ara ja hi ha màsters i postgraus. I llavors, el tema de l’idioma, per si 

necessitem algú per treballar amb alguna comunitat específica, i l’actitud. Això 

que et deia, saps? Això és important. 

22 NADIUS [2:10] I: No en teniu cap que sigui nascut aquí i que hagi après la llengua? 

A: Mmm... no, bueno, en teníem un parell, però no treballen bé. 

M: No, no treballen bé, no, no, no. És que clar, podent fer les interpretacions amb 

una persona que és d’allà, que té la llengua materna d’allà, és el que procurem. És 

a dir, que si ens demanen un intèrpret de rus i jo tinc una persona que és catalana 

i que parla rus, però en tinc una que és de Rússia i parla molt bé el castellà... 

doncs sempre tiraré cap al de Rússia. 

26 AUTÒCTONS [6:20] I: Llavors, en la definició del perfil de les mediadores, pel que m’has dit, 

potser valoreu més que siguin autòctones? 

24 ORIGEN 

indiferent 

M: Sí. Hi ha un punt important, jo crec, perquè han de fer de pont. I crec que... 

ara, amb la segona generació, ja hi ha molta gent universitària d’origen xinès i que 

poden desenvolupar aquesta feina tranquil·lament. Però fa uns anys, això no era 

així. Per tant, si tiraves de persones d’origen xinès, es podia donar la circumstància 

que no fossin capaces d’interpretar l’altra banda, no?, allò de la senyora Maria que 

dèiem. Per tant, per a nosaltres era important, i per això vam optar per aquesta 

altra fórmula que ha funcionat molt bé. 

[4:12] I: Són totes xineses? 

E: No, n’hi ha que també són d’aquí. Catalanes que saben xinès. 

25 Indiferent [5:18] 

I en el cas de les traduccions actuals, del contracte que tenim amb el 

243


Departament d’Educació, per fer això a Barcelona i rodalies, són vàries persones i 

entre aquest perfil, n’hi ha algunes que, en algun cas, al llarg d’aquests anys, 

persones que ja portaven un cert temps aquí... Val la pena que et digui també que, 

en el cas del xinès, hi han participat, persones d’origen xinès, que ens agradava 

aquesta idea, que penso que no ha de ser una idea com no, ortodoxa. Però també 

com a entitat ens agradava la idea d’incorporar persones d’aquest origen a la feina 

i al treball quotidià de l’entitat, perquè com que treballem bastant amb el 

col·lectiu xinès, com saps... Però també hi han participat persones europees, amb 

experiències com la teva, de viure uns quants anys a la Xina, d’Estudis d’Àsia 

Oriental, aquest perfil ens semblava també oportú i ens semblaven persones 

també sensibles envers l’àmbit social. I, de fet, t’explicaré ara, algun cas, de 

participació d’aquestes persones, que fan... Clar, això potser també obre 

l’expectativa d’aquestes dues grans línies que et deia -servei d’orientació i àmbit 

educatiu- perquè estem fent un projecte amb joves d’origen xinès que es diu 

“Trajectes i afectes” i hi ha dues formadores que són catalanes, que fan tallers, 

amb xinès... Clar, fan traducció. Tot i que parlen xinès, no?, en els tallers, però 

també parlen català, i també intenten... 

25 CAT-CAST [5:29] I: I el tema del català i el castellà, el valoreu per igual? 

G: [Riu] Sí. Està bé que t’ho digui, que sí, que valorem que parlin català, que parlin 

i escriguin català. Però haig de dir-te que ens costa trobar aquest perfil. També 

abans et deia, no val la pena repetir-ho, que en algun cas sí que diem l’opció de 

persona “d’origen xinès” però que això no és definitiu en el treball, en aquest 

sentit. 

[5:30] G: [Riu] Sí. Està bé que t’ho digui, que sí, que valorem que parlin català, que 

parlin i escriguin català. Però haig de dir-te que ens costa trobar aquest perfil. 

També abans et deia, no val la pena repetir-ho, que en algun cas sí que diem 

l’opció de persona “d’origen xinès” però que això no és definitiu en el treball, en 

aquest sentit. Clar, ens passa més això en les persones d’origen xinès. Perquè les 

persones autòctones, parlen castellà, molt bé xinès i català. I llavors, com que 

treballem per a les administracions públiques, i ni que no fossin les 

administracions públiques, la qüestió del català sí que la tenim present. Perquè en 

la relació... per exemple, en l’àmbit educatiu, s’utilitza molt. També pensant en la 

idea que han de traduir documents, per escrit, perquè la majoria estan escrits en 

català, i sí que és un aspecte que valorem. Però no sempre la persona que 

contractem té domini... parlat, potser... sí que són persones que entenen el català, 

perquè la majoria ja porten un cert temps aquí i fins i tot, a algunes les hem 

animat a apuntar-se a cursos de català i ho han fet, al consorci, amb aquesta idea, 

aquesta idea de continuïtat i d’estar aquí a a la Formiga més temps. Però sí, sí que 

ho valorem, els coneixements de català, sí. 

27 CAT [7:10] O sigui, nosaltres tenim una borsa de traductors i intèrprets que per 

accedir-hi han de passar per una entrevista personal on porten el currículum, i on 

es requereix, diguéssim, l'únic requisit imprescindible per accedir a la borsa és que 

han de parlar català, és l'únic. Llavors n'hi ha, a valorar, i molt, però aquest és 

l'únic imprescindible. O sigui, si no parlen català, els derivo al Consorci i amb el 

Consorci i nosaltres ens anem derivant gent, son com la nostra “masia”, és el 

“planter” de la borsa. I llavors, doncs, evidentment, si tenen estudis relacionats 

amb la filologia o la traducció, millor, i si no, que siguin universitaris, i llavors hi ha 

unes característiques personals que també, doncs, poden ser imprescindibles: 

244


prudència, discreció, responsabilitat... totes aquestes coses. 

28 CAT [8:8] I: I del castellà també us demanen coses? 

M: Del castellà també ens demanen coses en aquí, perquè per exemple, en el 

moment en què s’ha d’editar un document institucional, sigui de l’Ajuntament, 

sigui de la Generalitat, el castellà ha de ser llengua oficial, per tant, sempre es fa 

català-castellà, no? Tot i que per exemple, a la web d’acollida, trobaràs que en els 

altres idiomes és l’idioma corresponent amb el glossari, o el vocabulari intercalat 

en català, perquè és llengua preferent. Diguin el que diguin, per a nosaltres és 

llengua preferent. I perquè amb una persona nouvinguda que li és més fàcil 

aprendre català, sobretot si no prové d’una cultura amb alfabet llatí, i un cop 

aprens el català, és molt fàcil aprendre el castellà, saps? Però no a la inversa. Per 

tant, donem preferència al català. El castellà per a altres comunitats: hem fet 

alguna cosa a Madrid, però poqueta. Per a les Illes Balears, sí: per un tema de 

violència de gènere i, després, també, la guia d’acollida de les Illes Balears. 

26 CAT [6:21] I: Llavors... està clar que el xinès és molt important per tenir aquesta feina, i 

en el cas del català o el castellà, com ho definiu? 

M: Entenem que han de conèixer les dues llengües, amb més fluïdesa o menys. 

Per exemple, en el cas de la [nom], que és una persona d’origen xinès que està 

treballant al CIAPE, tenia dificultats amb el català, i li vam dir que fes un curs. I l’ha 

fet. Perquè clar, no deixa de ser una persona que està treballant als serveis 

públics, encara que estigui contractada per una empresa. 

27 Inestabilitat [7:33] El problema és nostre perquè molts dels que van començar amb nosaltres 

ara treballen en diversos ajuntaments i, a més a més, acaben sent un referent per 

la seva comunitat, perquè clar, nosaltres els entrevistem, els incorporem en la 

borsa i llavors els comencem a “passejar”, entre cometes, per tots els ajuntaments 

de la comarca, a parlar amb tots els assistents socials, a conèixer ells la gent que 

arriba dels seus països d’origen, no? Acaben doncs com sent un referent per a 

ells... i de fet, la majoria, i ho hem pogut anar veient, acaben sent presidents 

d’entitats futures que es formen, o moviments associatius; és un procés lògic però 

això ens ha passat amb gairebé tots. N’hi ha que ho suporten i n’hi ha que no, 

també és veritat, eh? Perquè no a tothom li agrada que el posin com a referent, 

sempre, per un tema. Jo sempre els hi dic, que no comencin a donar mòbils: 

prohibit! O sigui, ells com a persona, no són traductors d’ells mateixos, són 

traductors del consell comarcal, o sigui que si algú vol una traducció, ha d’anar al 

servei públic, concertar una entrevista i dir que ens truquin al consell comarcal i 

bé, així no passa res. Quan hi ha hagut algun traductor que s’ha passat d’amable, 

doncs hi ha hagut molts problemes. Perquè llavors els agafen com a referent per 

buscar pis, per buscar empresa, i això no pot ser. També perquè hi ha pràctiques... 

males pràctiques, no dels meus traductors, sinó de gent, d’algun col·lectiu que ho 

fa, i llavors es confon, eh? 

[7:35] M: Sí, sí, sí... diguéssim, el que va millor, per mi, és gent que tingui una feina 

de poques hores i pugui fer això, gent que sigui autònom, que tingui un negoci... 

per mi són els millors. Perquè sé que no marxaran. Però algú que busca feina, ja 

l’hem fotuda! Perquè clar, al cap de poc, la troba, i desapareix. El perfil millor és 

això: per exemple, la traductora de panjabi treballa a hores a escoles, per tant, cap 

245


problema; la de polonès té un negoci propi -el seu marit és farmacèutic-, per tant, 

cap problema; la Gisele, fa classes de xinès a la UVic, i per tant, també, com a 

complement, perfecte. Per això aquests són els millors, perquè, si no, clar, costa... 

25 Antiguitat [5:21] També perquè persones que venien... clar, no sé com veien aquesta feina. 

Sobretot algunes persones d’origen xinès, ens ha donat la impressió, clar, que 

tenien expectatives... lògicament, eh, legítimes, i hi han estat poc temps. O sigui 

que en algun moment, ens ha costat mantenir les persones aquí, a la Formiga, 

cosa que no ens agradava perquè pensàvem que amb aquesta feina s’està creant 

un perfil professional interessant, sobretot en la persona que fa aquesta feina a 

l’àmbit educatiu, perquè pot conèixer moltes coses, de detalls, de lleis, d’etapes 

educatives, de cursos, de la relació, de la reacció de les famílies, de la reacció del 

professorat, de com se senten els joves, etc. Llavors sempre pensàvem: Mira, aquí 

hi ha l’oportunitat, per a persones d’origen xinès, o autòctones, de poder crear-se 

un perfil en aquest àmbit. I ens agradava la idea d’una certa continuïtat, perquè la 

continuïtat és experiència, llenguatge, és el context, no?, què et diré, a tu, no?, 

que seràs potser traductora! La llengua és el context, la terminologia, no?, les 

paraules, com transmetre, a part de les emocions. Com li expliques tu què és 

l’ESO, o l’arrelament social... no?, a una persona, que està fent el tràmit 

d’arrelament social. 

Taula 3.13 Gestió de la demanda 

INF Extractes 

22 

GESTIÓ 

[2:28] A veure, això funciona així: quan un usuari entra al SAIER, parla amb els servei 

d’informació i de recepció -amb les professionals del servei d’informació i de recepció; elles 

detecten les necessitats que té aquesta persona i també, les necessitats lingüístiques, 

d’acord? Al principi hi havia una mica la baralla per part meva amb algunes de les 

professionals, perquè la tendència era sempre -bueno, sempre no, però sí sovint, una 

miqueta cap a protegir massa l’usuari i llavors parlar en les seves llengües d’origen, ja fos rus, 

urdú, etc., i nosaltres, clar, d’aquesta manera, no podem -no podíem avaluar el coneixement 

de castellà o de català que tenia aquesta persona. I jo sempre he insistit i considero que és 

molt important que la persona que arriba en un país -a veure, si porta tres dies, evidentment 

no, perquè sabem que no sabrà en català ni en castellà cap cosa; però si ja porta sis mesos, o 

ja porta un any, ha de fer un procés de [inaudible]... no? Llavors, el que jo exigeixo és que 

d’alguna manera es pugui fer una avaluació del nivell de castellà i de català, sobretot de 

castellà, si la persona en qüestió té un nivell prou bo per poder entendre’s, i no necessita 

intèrpret, llavors no se li adjudica un intèrpret. Si, en cas contrari, sí que necessita un 

intèrpret, llavors, les professionals del servei de recepció em fan arribar la demanda. Aquesta 

demanda d’interpretació la registro i, cada dos dies, jo li passo a la Maria. I llavors la Maria la 

gestiona per, més o menys, una setmana vista. Bueno, més o menys eh?, a vegades tampoc 

no és tant, pot ser molt menys... Ho gestionem d’aquesta manera. I llavors, la segona part, és 

la que et comentarà ella... 

[2:29] M: A mi la demanda m’arriba per diferents vies, no?, les peticions, les demandes... 

Primer hi ha la part que em passa l’Ana, que són les demandes del servei de recepció i 

informació; però a part, hi ha unes segones visites que tenen ja com... pactades, les entitats, 

246


amb els usuaris, i m’arriben les demandes directament. Aleshores, en principi, sí que 

intentem avisar els intèrprets amb una miqueta de temps. Si et dic una setmana, et diré una 

mentida, perquè sí que hi ha cops que és una setmana, i hi ha cops que són tres dies. I també 

molts cops ens trobem amb la tesitura que les entitats tenen les visites programades, però 

també tenen contratemps, i et poden dir: “És que jo avui no puc, l’hauríem de fer demà”, o 

que t’avisin d’un dia per l’altre, o que hagis de moure intèprets... saps? Aleshores, com a 

norma general, intentem avisar amb una setmana de temps, però també ens passa que hem 

d’avisar-los el dia abans o que els hem de trucar a les nou del matí i dir-los: “Pues ven 

cuando puedas, pero ven esta mañana”. Saps? I de vegades poden venir, i de vegades no 

poden venir. 

23 [3:37] INF23(a): I llavors també hi ha entitats que quan fan la sol·licitud ja et posen: 

“mediador”. I llavors, clar, hem de trucar i preguntar, a veure, exactament què vols. Explicar 

que nosaltres no oferim un servei de mediació, que és un servei de traducció i interpretació, i 

explicar-ho molt bé. I en casos conflictius, o que hi pugui haver algun conflicte, també 

avisem, que a veure, que són traductors, que no tenen per què estar preparats per 

determinades situacions més complicades i que, per tant, necessitem que ens donin aquesta 

informació abans, perquè nosaltres en algunes ocasions potser sí que tindrem un traductor 

que podria fer la feina, però en d’altres, tampoc no volem posar el traductor en un 

compromís, no? Ens havia passat, per exemple, en el cas del xinès, a la policia, que ens havia 

demanat una intervenció, a domicilis, per veure quanta gent vivien allà i tal. I clar, abans 

d’enviar el traductor, sempre demanem que ens passin el motiu de l’entrevista, per poder-la 

traspassar al traductor i que els traductors ens puguin dir si és una cosa que es veuen 

capaços de fer-la, o no. Sense compromís, no?, també, perquè entenem que és un servei 

obert i donem prioritat a que el professional ens digui si es veu amb cor de fer una 

intervenció d’aquest tipus o veu que... pot tenir alguna dificultat. Però bueno, en un principi, 

un cop explicat els motius, quan els traductors ens han donat el seu OK, en principi es tira 

endavant... i funciona bé, eh. No hem tingut mai cap traductor que ens digués “Ostres, no 

m’esperava anar a un lloc i que hi hagués això” o que “Ostres, m’heu enviat a un marrón, que 

no vegis!” Com a mínim no ens ho han transmès. 

25 [5:25] Doncs pot ser que sigui aquesta, que l’ajuntament hi té conveni amb ells, llavors els 

tècnics d’acollida poden reclamar, uns dies abans, la presència d’un traductor en les sessions 

d’acollida. 

[5:35] 

Com a molt fem trucades. Perquè nosaltres, pensa, Mireia, que fem un esforç, amb diners 

públics, que jo dic que és suec!, perquè sempre s’ha mirat a Suècia com a país. Perquè és: 

clar, tenim la demanda de la traducció i, des de fa molt de temps, fem trucades telefòniques 

prèvies a la convocatòria a l’escola. A part ja de les notes aquestes, de protocol, que això, 

sortosament, assegura un tant per cent elevat d’assistència familiar. Amb la nota escrita i... 

vaja, jo estic convençut, perquè l’experiència primera era aquesta, que no hi anirien tantes 

famílies, però clar, això és esforç econòmic i de temps. I llavors, no t’ho imagines! Trucades 

telefòniques, que les fan des de la Formiga, molt poques vegades des del seu telèfon 

personal eh? 

27 [7:21] Llavors, això, les sol·licituds les fan els professionals que treballen en l'acollida de les 

persones immigrades amb cinc dies d'antelació; això és el mínim, és el temps més o menys 

que es compta a tot arreu com a demanda del servei. En el cas de les urgències, urgències 

per exemple de l'Hospital General, en principi no posem que les cobrim, però ho fem, i no 

ens comprometem a trobar algú o no, perquè els nostres intèrprets no només estan amb 

247

28 

TRAD. 


nosaltres, també col·laboren en altres llocs, i per tant, és possible que puguem cobrir-les o 

que no. És bo que tenim diverses persones de les diverses llengües, per tant, sempre hi ha la 

possibilitat que un o altre sempre pugui estar al cas. Però normalment, les urgències que 

hem tingut, sempre les hem pogut cobrir. Ah... Això, les traduccions -jo ara t'explicaré tot 

això i després t'explicaré com estem aquest any, perquè és una mica diferent... 

[8:4] I: Vale... llavors, aquests traductors... teniu com una borsa de traductors? 

M: Sí, tenim una borsa de traductors, però no som una agència de traductors. De vegades la 

gent es pensa que som una agència de traductors i no ho som, nosaltres som una entitat, a 

més a més, som una entitat sense ànim de lucre, treballem molt per a l’administració, sigui la 

Generalitat, sigui l’Ajuntament, però perquè aquesta feina ens permet: primer, incidir 

directament en el que són els materials d’acollida, sobretot, de la població nouvinguda, i 

després, per què? És evident que en traiem un redit econòmic, però aquest rèdit l’invertim 

en un altre projecte que és nostre, que és una línia d’edició de llibres per a l’alumnat 

nouvingut. Sense aquest feedback entre els dos projectes, no podríem fer els llibres per a 

alumnat nouvingut. 

[8:5] I: I llavors, com seleccioneu, per exemple, els temes o els continguts dels materials que 

elaborareu? L’Administració us dóna un llistat de temes o ho feu vosaltres? 

M: Normalment, per regla general, l’Administració et diu què vol fer. Et diu si vol fer una guia 

de salut, o et diu, per exemple, quan tenia que arribar l’euro, aquest per exemple el vem 

proposar nosaltres, perquè hi havia molta informació que arribava de la Unió Europea, al 

voltant de l’euro, però només veniu en català i en castellà. Llavors els hi vem dir: “Escolteu, 

això, si no ho traduïu, us trobareu que d’un dia per l’altre, hi haurà un tant per cent de la 

població que es trobarà amb una moneda que no sap què vol dir, què significa, ni quant 

equival, ni res”. Llavors, per exemple, aquest el vem proposar nosaltres, però per norma 

general ens diuen què volen: si és una guia de comerç, o si és una guia de convivència, per 

exemple, o això, no?, de salut... Nosaltres, home, si veiem alguna cosa important, ho 

comentem, però a vegades és difícil, eh, incidir en el text, perquè a vegades et vénen coses 

que no són només d’un departament, sinó que hi ha implicats vàrios departaments, o vàries 

secretaries, o la diputació o alguna entitat com podria ser la Cambra de Comerç, i llavorens, 

com que hi ha moltes mans posades per allà, és difícil, si veus alguna cosa, intervenir-hi. Pots 

comentar-ho, però... 

21 [1:32] A: Ok... sí, sí, si lo vemos así: hay necesidad, hay demanda... Me parece que hay dos 

cosas: hay demanda, sin duda, pero no hay presupuesto, nadie quiere poner el dinero 

necesario. Y también, me parece que la estructura no es lo mejor posible. Porque ahora, más 

o menos, es que el mediador está en el hospital. Pero claro, llega la demanda y es que 

mañana tenemos un paciente del Senegal, otro día del Pakistán, otro día de China, otro día 

de tal lugar, tal lugar. Es absurdo crear un mediador de cada perfil. Entonces, lo que es 

necesario es una manera de... ¿no?, manejar... Bueno, como funciona ya en muchos otros 

países. Es un servicio que llamas y la persona viene. Claro, es complicado, me parece... o 

quizás puede ser las dos cosas. Pero sin financiación no hay nada. 

22 [2:3] Per això disposem de dues coses: primer, d’una borsa d’intèrprets bastant important; i 

segon, de professionals del servei de recepció que parlen moltes llengües. Cada professional, 

pot parlar, com a llengües estrangeres, sense comptar el català i el castellà, poden parlar com 

a mínim dues llengües. Llavors, el servei mateix té una ampli ventall de llengües que es 

parlen de la la persona quan ve a demanar informació i després, aquesta persona que ve i 

que rep la informació, i que pot demanar una visita, amb un professional d’un servei concret, 

248


aquesta persona comptarà segurament amb un intèrpret que li farà d’interlocutor; que li farà 

d’intèrpret, entre el professional i el que diuen. I això són les dues vessants de l’Associació 

Benestar i Desenvolupament dins del SAIER. 

23 [3:9] INF23(b): En casos delicats... 

INF23(a): Sí, en casos així delicats. En salut, només ho fem així. Llavors també ens han de fer 

un informe, detallat, de per què ens fan aquesta demanda. I això perquè bueno, també hi ha 

recursos... bueno, els recursos econòmics són minsos i llavors, per prioritzar d’alguna 

manera, utilitzem aquests requisits. En altres àrees com ocupació, urbanisme o medi 

ambient, no utilitzem gaire cribatge perquè igual ens arriba una demanda a l’any, o sigui que 

tampoc no... 

[3:23] 

I: I creieu que són suficients, per la demanda que teniu? Tant en el cas del xinès, com en el 

cas de la resta de llengües... 


INF23(b): Hi ha molta demanda, però igualment tenim moltes traductores, i en el cas del 

xinès, sí, però canvia bastant, perquè si algunes estan estudiant, hi ha alguna temporada que 

no estan actives, o si tornen al seu país d’origen, que se’n tornen a la Xina i després tornen, 

però s’estan una temporada fora. Clar, de vegades em trobo amb alguna petita dificultat, 

però... 





[3:28] INF23(b): Jo fins ara, de moment, ho he vist bastant igual... No hi ha una baixada, però 

tampoc una pujada excessiva, de vegades n’hi ha més i de vegades n’hi ha menys... També 

depèn de l’època de l’any, també, ho he vist: per exemple, el mes de març i el mes d’abril van 

ser molt forts, i ara ha baixat una mica i segurament de cara als mesos d’estiu també baixarà, 

perquè les sessions d’acollida, per exemple, a Sabadell, paren al juny i després es tornen a 

reprendre al setembre-octubre. I clar, són sessions... vull dir que, són de dues hores, més o 

menys... 

[3:46] INF23(b): Sí, i també és això que et deia: que pot ser que ara a l’estiu baixi i clar, per 

tenir una persona aquí i estar-li pagant un sou, sense poder... No hi ha interpretacions, a 

l’estiu. Anem sota comanda, com si diguéssim. 

24 [4:3] I: I aquí a CITE, també us en vénen, pels assessoraments? 

E: Mira, t’ho explico. Ells entren aquí [m’ensenya una web], vale? Centres docents. Entren 

aquí i llavors es decarreguen el formulari. M’arriben per mail, vale? Jo obro el meu correu de 

traduccions, que el tinc aquí, obro la bústia, i surten els col·legis. Mira, el tinc aquí. Vale? 

[4:4] I: I d’on són els col·legis? 

E: En principi de tot Catalunya, però els que més són, són de Barcelona. Vale? Normalment, 

comparat... vale, per exemple, mira: Barcelona, Badalona, algo de Sabadell... però en general 

de Barcelona i rodalies. Badalona, també n’hi ha. Però sobretot Barcelona. Llavors em donen 

tres opcions... mira, en aquest cas només me’n van d’una una. Em donen tres opcions de 

data, jo ho envio a les traductores, si és de xinès, a les traductores xineses, i elles em 

249


confirmen quin dia els hi va bé. Llavors, jo ho confirmo per mail a l’escola, que hi anirà una 

traductora xinesa tal dia, tal hora, i llavors, si hi ha cap problema, ens truquem o... Vale? És 

així. 

[4:7] I: Vale... i, llavors, al mes, quantes traduccions feu? Quants serveis podríeu fer? 

E: Mira, doncs pensa que unes... Aquest mes està fluixet, però normalment unes trenta-cinc. 

Hi ha mesos que n’hi ha més, perquè hi ha l’entrega de notes, o és a principis de curs, i es fa 

la presentació amb els pares... però en un principi unes trenta-cinc o així. Trenta-cinc - 

quaranta. 

25 [5:20] I: I penseu que teniu gent suficient per cobrir tota la demanda? 

G: Hi ha hagut moments que ens ha costat, curiosament, no? També val la pena que t’ho 

digui. Al final ho hem aconseguit, però en algun moment, no, “ai, ai, ai, ai, ai...!”. 

[5:42] Llavors, perquè ens pagui el Departament d’Educació...! Nosaltres, de bona fe, ara ja 

ho tenim més present, perquè en cursos anteriors, notàvem més flexibilitat per part del 

Departament d’Educació en aquest sentit, però la flexibilitat s’ha acabat. Però és que a 

vegades és una necessitat! És que hem de parlar amb les famílies! Llavors, per aconseguir la 

traducció, i que ens la paguin, les escoles han d’argumentar, han de fer un escrit d’escola, un 

informe, explicant que “demanem que vingui la traductora perquè la família X no parla i...”, 

han de fer tota una argumentació. Quan compleixen el criteri dels dos anys, és més fàcil que 

es faci, no? La burocràcia, porten un justificant i ja està. Però aquí, veus? Nosaltres per 

telèfon hem de dir: quant de temps fa que el nen o la nena està a l’escola? Dos anys: vale, 

endavant. Més de dos anys: mireu, feu un escrit, argumentant perquè és necessari, perquè si 

no, els Departament no ens ho paga. I quina és la línia del Departament? Que això és molt 

actual, no sé si t’ho has mirat... 

[5:45] I hi ha escoles que no ens truquen, però hi ha -no molts casos, però algun cas, que 

amb el seu pressupost de centre, quan s’ha acabat, ens han pagat el traductor. Però això és 

una decisió del centre. Les del Departament d’Educació són gratuïtes. Però pot passar, eh!, 

que s’acabessin, imagina’t que ens en donen seixanta, per un any. I entre els mesos de gener, 

febrer i març, s’han acabat, perquè hi ha hagut molta demanda, doncs tenim tota la resta de 

l’any 2010 que nosaltres no podem oferir el servei. Però potser ens continuen trucant, com 

l’exemple que t’he posat. O el centre ho assumeix, perquè té pressupost o ha de buscar... no 

sé què. Les telefòniques o... però de telefòniques també tenen dret a dues. O sigui, una 

família, en un curs acadèmic, té dret a una presencial i a dues telefòniques. O sigui que tu 

imagina’t si és un cas complicat, que necessita continuïtat! 

[5:46] A nosaltres ens va passar, eh. No sé, fa dos o tres cursos, un nen, d’una escola, ho 

recordo molt bé, d’un CEIP de Santa Coloma, que li van detectar no sé quin problema de 

salut mental, i clar, nosaltres teníem el permís, en aquell cas, d’una primera intervenció, però 

la directora del centre, es va moure, perquè deia “que això no és possible!”, que això ara no 

sé com ho resolen, eh, amb quins recursos, de la ciutat de Barcelona, quan hi ha aquests 

casos. I va ser un cas en què, una de les traductores, que és una de les noies que et deia que 

ha tornat a la Xina, la Rui, jo crec que va fer com deu acompanyaments al Centre de salut 

mental infantil i juvenil, pel cas d’aquest nen. Però va ser una excepció que es va donar al Pla 

educatiu d’entorn, perquè haurien hagut de sol·licitar als recursos sanitaris... i no sé, eh! 

Perquè en algun moment, la família ha de buscar algú que els acompanyi, perquè en 

250

qualsevol moment els hi poden dir que s’ha acabat. 


[5:47] G: I pot ser un cas que duri dos anys! No sé. Llavors, hi ha els mediadors sanitaris, i 

traductors als CAPs, aquesta figura... o han de buscar amics, perquè si la família no parla, no 

parla... Tu, imagina’t, allò que dèiem, l’interessant que pot ser la situació, o també les 

dificultats que pot tenir per a un traductor: el llenguatge, no?, en aquell cas, de problemes 

psicològics: com traduir o com fer sortir coses del noi, en xinès, per parlar amb el doctor, 

no?, amb el psicòleg. 

27 [7:17] M: Bé, xifres, no sé si en vols saber... 

I: Sí, tot va bé... 

M: Bé, simplement, fer un apunt: és que he actualitzat les xifres noves, que les he de penjar 

a la pàgina web aviat, i aquest últim any hem augmentat en 2.000 persones més... 

I: De població nouvinguda...? 

M: De població estrangera a Osona. Ho dic perquè hi ha com una mena de rumor de que 

“estem parats” o que baixem, però no, no. Perquè en aquesta comarca encara hi ha feina, 

sobretot en l'àmbit càrnic, i això comporta immigració econòmica; no familiar, econòmica, o 

sigui, que de la que busca feina. O sigui que aquí encara tenim fluxos migratoris, diguéssim. 

Això vol dir que a tots els serveis relacionats amb l'acollida, encara hi ha feina, encara hi ha 

demanda. Per exemple, el servei de traducció només vam baixar en 40 demandes respecte 

l'any anterior, eh, que tothom diu que aquest any està “tot parat, tot parat”, doncs no, l'any 

2008 vam fer 734 traduccions, que és l'any que n'hem fet més, i el 2009, 680, vull dir que 

tampoc hem baixat massa. Aquest any sí que hem baixat, però ara et diré perquè hem baixat, 

que no té res a veure amb la demanda, sinó amb un tema de pressupost. Però... per tant, 

l'arribada continua essent notable. 

[7:47] 

I: I... de moment, trobes que els traductors que tens poden arribar a cobrir... no trobes a 

faltar més traductors? 

M: Al revés, aquest any estan preocupats perquè no tenen tanta feina. 

29 [9:10] Però, què passa? Clar, la variabilitat que hi pot haver, no la podem assumir, en el sentit 

que nosaltres tenim la programació d’un any, per tant: o bé pla d’ocupació, o bé, qualsevol 

demanda, la podem assumir a través -si són traduccions- contractant a la Formiga o a Acsar o 

a les empreses que estan oferint serveis de traducció i interpretació i oferint serveis puntuals 

per coses que nosaltres no podem assumir, i això continuarà sempre. 

[9:21] R: Bueno... jo crec que sí, jo crec que sí... tot i que, a vegades, tenim que reconduir en 

puntes: matriculació, no? És una punta de feina: matriculació de nens. Les que són 

matriculacions que diuen “obertes durant tot l’any”, són puntuals, però quan és el moment 

de fer la propaganda de matriculació és veritat que els hi demanen més, a les intèrprets, 

d’acompanyar, però són moments puntuals. O sigui, és realment una punta, però per ara 

l’estem cobrint. 

30 [10:30] INF30: En el servei de mediació... més recursos: et diria que més personal. 

I: Contractar més mediadors? 

INF30: Sí, contractar més mediadors i mediadores, sí, sí. Evidentment, després els equips... 

podríem fer més llista, eh?, perquè tens un equip de professionals, mediadors..., i des de més 

recursos físics amb què poder comptar, des de poder comptar amb espais més enllà del que 

251


serien les reunions de seguiment o les reunions que fem, d’anàlisi de casos, més espais pel 

que seria la cura personal del mediador i la mediadora, puntualment, no t’estic dient de fer 

seminaris constants, però puntualment. Però bueno, en principi, jo, el que apostaria seria 

això, en tenir un bon equip de mediació, amb els recursos que això requereix per donar els 

serveis que nosaltres volem donar; de disposar també de recursos per poder tot fer el que és 

la formació continuada dels equips; de garantir els espais de reunió, de treball conjunt, 

d’anàlisi de casos; de disposar també espais de cura per als professionals; que ho fem, eh? 

Ho intentem fer, amb el que disposem, però si hi hagués més recursos... per què no? Més 

recursos, més projectes, evidentment, sí. Més de tot, en definitiva! 

23 [3:16] INF23(a): Bueno, això entra dintre del perfil, llavors nosaltres sempre tenim en 

comptes si és un home o una dona. 

INF23(b): També pel tipus de traducció que s’hagi de fer. Si, per exemple, et demanen, pel 

que sigui... algun cas de maltractament, o visites ginecològiques... bueno, ja no t’ho diuen, ja 

t’ho suposes i envies una noia. Però clar, a la borsa... podríem dir que hi ha més noies que 

nois, però nois també n’hi ha, eh? I es fa servir, també per acollida, a les sessions d’acollida. 

[3:19] Sí que mirem que no siguin molt molt joves, intentem, bueno... que a veure, això no 

vol dir que no hi hagi gent de vint anys que no pugui estar preparada, però ho mirem 

bastant, però sí que, entenem que encara que no hi hagi mediació, sí que hi ha cert vincle 

emocional i, per tant, ha de ser una persona que tingui certa experiència o que pugui tenir 

capacitat per sortir-se’n de certes situacions. Llavors, o bé s’han de tenir els coneixements 

teòrics, i poder-los portar a la pràctica, o si no, sí que intentem buscar que sigui una persona 

amb certa experiència, perquè els tingui també una mica adquirits per això, no? Llavors, en 

quant al que dèiem també pel que fa al perfil home o dona, sí que és veritat que a vegades et 

demanen “que sigui un home” o “que sigui una dona”, quan ens demanen -el que et deia el 

Jordi: si és una visita ginecològica i et demanen que sigui una dona, lògicament no hi posem 

cap problema, perquè s’entén perfectament, si és un cas de maltractament, però a vegades sí 

que ens han demanat un home o una dona per altres... bueno, no sé, perquè sí, no?, potser. 

Llavors sí que alguna vegada hem trucat i hem preguntat per què ha de ser un home o una 

dona, perquè el fet que sigui, per exemple, un home àrab, o marroquí, no vol dir que l’hagi 

d’atendre necessàriament un altre home marroquí, a no ser que sigui un tema de certa 

intimitat, eh? Com en el cas de les dones. Però en a vegades ens ho demanen perquè diuen 

“ah, no, serà més fàcil parlar amb ell”. Bueno, doncs nosaltres també utilitzem l’argument de 

dir “bueno, en determinats casos potser sí que anirà millor, si és un home marroquí, que hi 

vagi una dona marroquina”. Bueno, nosaltres també intentem jugar, fer pedagogia, amb els 

tècnics que ens ho demanen. 

[3:24] INF23(b): De vegades és el que fem, eh, si algun cop ens demanen un traductor d’un 

idioma concret i justament, aquell dia, tothom l’ha demanat, si veig que no puc, l’última 

traducció que ha entrat, també intento parlar amb l’entitat, a veure si ho podem gestionar 

per un altre dia... 

INF23(a): Sí, perquè també ens trobem que tots els traductors que hi ha de xinès -jo no crec 

que sigui casualitat, eh?, jo crec que també va per llengües- és que tothom treballa, o té 

ocupacions, i clar, ha de coincidir que sigui un horari que s’ho pugui combinar. En canvi amb 

àrab o amb alguna altra llengua, ens trobem que hi ha gent que... 

INF23(b): Hi ha més disponibilitat... 

INF23(a): Que hi ha gent que treballa, o que potser treballa només puntualment, i que és 

252


una feina que fa de més a més, perquè li agrada, o també perquè és experiència de cara al 

futur, i llavors tenen més disponibilitat. També tenim més ventall, però, a banda d’això, 

potser tenim tres o quatre persones que poden fer més intervencions i que, clar, igual en fan 

quatre o cinc a la setmana, no? Bueno, depèn. Perquè la [S]... 

INF23(b): Sí, la [S] aquesta setmana, déu n’hi do. 

INF23(a): Llavors clar, a ells, per això, ja els hi va bé, perquè no necessiten una feina fixa, i 

això ja és un suport que els hi funciona... 

INF23(b): I tenen molta disponibilitat, perquè això sí que es nota molt, que tenen potser les 

vint-i-quatre hores -bueno, les vint-i-quatre hores no, però tota la jornada laboral sí, i això va 

molt bé. I dóna la casualitat que amb xinès no hi ha ningú així... 

Taula 3.14 Dificultats gestió de la demanda 

INF Extractes 

21 [1:4] A: El curso ya se acabó y en estos momentos no hay interés de parte, sobre todo, 

del Departament de Salut, ¿no? Y parece que existe ahora la mentalidad que la 

inmigración, que ahora ya no... no es un asunto. O sea que... la idea es que ya va 

disminuyendo y que los inmigrantes que ya están aquí ya van adaptándose 

suficientemente bien. Existe esta óptica. 

I: Vaya... pues me parece que tanto vosotros como nosotros, en la universidad, vemos 

que no, que es una problemática que va a seguir, y que algunas personas, aunque 

lleven mucho tiempo aquí, no pueden entenderse solos en una consulta en el médico. 

A: No, y claramente, la experiencia en los Estados Unidos, en Canadá, en el Reino 

Unido, etc., demuestra que esto no va a parar. Quizás los números van bajando, pero 

consideramos que no es la cantidad, sino la calidad, lo que es importante. Si hay tres 

personas que no reciben la atención adecuada, es un problema. 

22 [2:8] I: Vale. Bé, doncs una mica, pel que fa a la borsa d’intèrprets, al sistema de 

gestionar les demandes... com ho feu? I com he format la vostra borsa? 

M: Bueno, ja ens van passar un llistat amb intèrprets que solien treballar per l’entitat 

ACSAR, en aquell moment, i aleshores hem ampliat la borsa també una mica, per veus, 

per gent que s’entera que ha canviat l’entitat de gestió del projecte, i que ens demana 

d’entrar-hi, i que ens explica que són intèrprets i tal...Vull dir que la borsa d’intèrprets 

s’ha ampliat bastant, de la que ens van passar, a la que tenim ara mateix, s’ha ampliat 

bastant, amb dificultats amb segons quin tipus d’idiomes -perquè clar, estem parlant 

d’un ventall d’idiomes al·lucinant, no estem parlant dels típics quatre idiomes que 

normalment pensem que són, sinó que hi ha molts dialectes de diferents països i és 

que en podem tenir vint-i-cinc diferents! I clar, ens ha sigut complicat, no?, trobar una 

persona que parlés un dialecte específic. Però bueno, ara ja la tenim bastant ampliada i 

bastant operativa. 

[2:14] I d’aquests ens ha passat algun cop -bueno, m’ha passat a mi, allò de dir: 

“Bueno, vés tu i fes-ho” i venir tant el professional com la intèrpret a dir-me: “No, és 

que no ens entenem”, perquè l’intèrpret em diu que “No, jo no en sé tant, de 

vocabulari jurídic” i clar, l’usuari és la persona que està sent perjudicada, en aquest 

moment. Vull dir que amb això també hem d’anar jugant una mica, a veure qui està 

253

preparat per segons quins tipus de visites. 


[2:34] 

I: Bueno, i ja acabant, també m’agradaria preguntar-vos: quines dificultats o obstacles 

heu trobat per desenvolupar la tasca? 

M: Bueno, dificultats una mica és això que t’explicava: que molts cops tens com 

quadrat tot el tema de les visites tu tens -perquè estem parlant d’un volum d’unes 

dues-centes visites mensuals... 

A: Amb intèrpret. 

M: Això: dues-centes visites mensuals amb intèrpret, vull dir que és un volum 

considerable. I pot ser que amb un dia tinguem vint visites diferents, i no estem parlant 

que fem servir els setanta intèrprets, vull dir que no en fem una per intèrpret. També 

procurem que quedin... és a dir, no fer venir una persona per fer una visita de mitja 

hora i després que torni a marxar cap a casa seva. Saps? Intentes que en tinguin dues, 

tres seguides. Què passa? Que com que tenen contratemps les entitats, et toca 

moure’ls... Dificultats? Potser... 

A: Encaje de bolillos. 

M: Sí. És el que et dic: “No mira, aquesta te l’anul·lo, però canvia-me-la per demà...”, 

però jo potser aquest intèrpret ja el tinc agafat amb un altre servei, i clar, no el partim. 

A: I a vegades que sí que et diuen: “Sí, que m’agrada molt aquest intèrpret com 

treballa...”, llavors clar! 

M: Has de mirar-te tot el dia, per veure com estan col·locats, perquè tothom estigui 

content. 

A: Sí, és una miqueta això, més que res. Que tothom estigui content, que l’intèrpret 

també sàpiga parlar tant amb el professional, com amb l’usuari, a vegades això... pot 

ser una mica complicat. Generalment no hem tingut problemes, però algun cop sí que 

hem ens hem trobat amb un parell d’usuaris joves i els intèrprets tenien certa 

dificultat, no? I llavors, clar, ens posen en sobreavís, i nosaltres tantegem amb altres 

professionals, per si tenen altres usuaris... Però sí, la dificultat major, suposo que és 

aquesta, no? El dia -com et diu la Maria, no?- que et trobes amb vint serveis, gairebé 

tots del mateix idioma i que gairebé no saps on anar ni com fer-ho. Però bueno, també 

és lo divertit... és lo divertit de la feina! [Riem] 

23 [3:23] I: I creieu que són suficients, per la demanda que teniu? Tant en el cas del xinès, 

com en el cas de la resta de llengües... 


INF23(b): Hi ha molta demanda, però igualment tenim moltes traductores, i en el cas 

del xinès, sí, però canvia bastant, perquè si algunes estan estudiant, hi ha alguna 

temporada que no estan actives, o si tornen al seu país d’origen, que se’n tornen a la 

Xina i després tornen, però s’estan una temporada fora. Clar, de vegades em trobo amb 

alguna petita dificultat, però... 





[3:35] I: I quines són les majors dificultats amb què us trobeu a l’hora de tirar endavant 

el servei...? 

254


INF23(a): A veure, de nivell logístic, per dir-ho d’alguna manera, ens podem trobar que 

hi hagi tècnics que hagin aconseguit -que, pel que sigui, hagin quedat amb el traductor 

directament, i no ens hagin dit res. I, llavors, ens passen la factura, i clar, nosaltres, no 

en teníem coneixement, i no hem pogut valorar si la traducció era necessària, si 

complia els criteris, si no sé què o no sé quantos. Llavors, clar, ens hem trobat algunes 

vegades amb qüestions d’aquest tipus, però ara ja fa temps que no. 

[3:42] INF23(a): És que algun cop ens ha trucat algun traductor i ens han dit: “És que 

em vaig estar una hora a la sala d’espera...” i llavors també has de saber gestionar el 

temps del servei. És important tot això... 

INF23(b): Jo crec que també, les entitats, abans de fer la sol·licitud, tampoc no es 

miren el funcionament del SETI [Servei de Traducció i Interpretació] i et pregunten: 

“Per què no m’envies un traductor?” i, clar, si els hi estàs explicant... i mira que n’hem 

fet difusió, perquè està per tot arreu, penjat, enviat, s’han enviat mails... Que no és 

“servi-express”! Normalment deixem a una sol·licitud quatre dies d’antelació, per 

poder deixar temps per trobar el traductor i tal. Que hi ha gent que ens ha trucat 

demanant gent per demà. Que també hi ha entitats que es pensen -bueno, les que no 

treballen habitualment amb nosaltres- que tenim els traductors aquí al Consell. I no, 

els hi has d’explicar que no, que és una borsa de traductors autònoms, que alguns 

treballen, que d’altres estudien i que s’ha de buscar el traductor. Però això els que no 

fan tantes demandes... 

25 [5:41] Però per altra part, mira, ens està passant una cosa interessant, ja des de fa 

temps: el departament té el criteri d’atendre alumnat d’origen nouvingut que fa dos 

anys que ha arribat a Catalunya. Quan no compleixen aquest criteri, clar, de fet, moltes 

de les demandes de les escoles, és que no poden parlar amb els alumnes, i a vegades 

hi ha d’intervenir el psicopedagog i són situacions de confidencialitat clara: traductors, 

psicopedagoga i profe, o hi ha hagut una baralla, o un incident, o hi ha hagut un 

expedient acadèmic perquè pensem que hi ha hagut un robatori, per exemple. Però 

clar, moltes vegades, amb qui volen parlar, és amb les famílies, és així o no? També és 

un dels objectius. I les famílies, tal com comentem, queden fora de l’aprenentatge de 

les llengües d’acollida. Llavors, perquè ens pagui el Departament d’Educació...! 

26 [6:27] Potser sí que un canvi d’estructuració, general, de l’equip, en el sentit 

d’incrementar més el treball que es fa a dintre de les comunitats de propietaris, o 

donar-li més forma... incrementar, no sé, estructurar-lo millor, perquè és un dels eixos 

de treball que s’han incorporat aquest últim any, amb més força, el treball amb la 

comunitat de propietaris, però... pràcticament no... jo crec que de cara a la comunitat 

xinesa no hi hauria necessitat... El que sí que caldria seria tenir una ciutat que, en 

termes generals, donés més possibilitats de creixement a associacions de l’estil 

d’aquesta que et comentava, de promoció de la cultura popular xinesa i catalana. I 

poder-los ajudar a créixer més, perquè crec que és una bona idea, realment 

intercultural, realment integrador... que és com ha de ser. I em sap greu de vegades no 

tenir la subvenció, no tenir el local, no tenir el centre cívic per fer alguna activitat. Que 

aquesta és una tasca important, també, que estan fent les associacions. En aquest 

sentit, hi ha una demanda important per part de les associacions de fer classes de 

xinès i classes de català i castellà per a la seva comunitat. Però nosaltres mirem de 

canalitzar-ho cap a Educació i, si no es pot, llavors sí que hem mirat de cedir algun 

espai. 

255


29 [9:10] Però, què passa? Clar, la variabilitat que hi pot haver, no la podem assumir, en el 

sentit que nosaltres tenim la programació d’un any, per tant: o bé pla d’ocupació, o bé, 

qualsevol demanda, la podem assumir a través -si són traduccions- contractant a la 

Formiga o a Acsar o a les empreses que estan oferint serveis de traducció i 

interpretació i oferint serveis puntuals per coses que nosaltres no podem assumir, i 

això continuarà sempre. 

[9:14] Per què... per què no [en àrab]? Perquè en àrab, hi va haver aquesta conjuntura, 

que jo no sé a què respon, que no eren tècnics migs els que van agafar en un inici i 

aleshores, està sent molt complicat canviar el perfil, per problema pressupostari, així 

de clar. Si un tècnic mig cobra més que un auxiliar administratiu, doncs... res, hi ha 

problemes pressupostaris en aquests moments. 

Taula 3.15 Àmbits d’actuació i de més demanda 

INF Extractes 

23 [3:27] I: I quin és l’àmbit de més demanda, de tots els que cobriu? 

INF23(a): Serveis socials. 

I: Potser fins al 2009 era educació? 

INF23(b): Serveis socials... bueno, no: mira, el 2009, ciutadania i immigració: sessions 

d’acollida, però seguidament hi ve serveis socials, i educació també formava un bon “pack”, 

que era el tercer. Clar, aquest any... mantenim les mateixes -mantenim bastant el ritme de 

l’any passat, i sense educació, pel que he anat veient, perquè ara estem fent l’informe 

trimestral i, més o menys, el volum de traduccions, es mantenen. I salut també... 

INF23(a): Bueno, aquí està separat, salut i serveis socials, però és el mateix, eh? Però bueno, 

ja està bé que estigui separat. Però que seria gairebé el mateix àmbit. 

I: I amb el tema de la crisi i això que es diu que, en teoria, vénen menys immigrants, heu 

notat una baixada de la demanda? 

INF23(a): Bueno, baixada potser tampoc, però manteniment, sí. És a dir, que va haver-hi uns 

anys que augmentava exponencialment i ara potser fa tres anys, però no ara, eh?, potser fa 

tres anys que notem que hi ha un manteniment de les demandes. 

27 [7:30] 

El 2008 se n’han fet 764 i al 2009, 780... amb xifres de 2009, l’àmbit que rep més demandes 

és l’àmbit educatiu, posteriorment, hi ha un àmbit, que hem anomenat “altres”, que seria el 

segon, que ara ja et diré quins són... i llavors, l’àmbit de serveis socials i l’àmbit de sanitat. 

L’àmbit d’altres és un àmbit que allà on hi ha més demandes són: àmbit d’acollida (serveis 

d’acollida) i també de mediació comunitària amb veïns; sobretot en el cas dels xinesos, tenim 

bastants demandes en casos de conflictes de veïnatge amb els xinesos. I bé, això... Llavors, 

els idiomes: per àmbits... el 2009, l’idioma més sol·licitat és el panjabi, així com al 2008 era el 

xinès, el 2009 és el panjabi, per una raó molt simple: és perquè la [nom] va començar a 

treballar a l’ajuntament de Vic i, per tant, les que fa la [nom] ja no les faig jo, per tant el xinès 

ha quedat en segon terme. Panjabi és el primer demandat, segon xinès, tercer amazic i quart 

polonès. Aquests quatre són els que més o menys... panjabi, xinès, amazic, polonès... i àcan, 

la llengua de Ghana, són els cinc que més o menys es demanen més. I àrab eh?, però la 

majoria són amazic. Tot i que n’hi ha molts més, eh? Panjabi, xinès, amazic, polonès, àcan, 

256


àrab, romanès, alemany, mandinga, ucraïnès, anglès i francès. Ara també t’explicaré perquè 

n’hi ha més de francès. 

28 [8:14] I: I de quin àmbit teniu més demanda, dels que em comentaves abans? Sanitat, 

educació...? 

M: Immigració. Específicament, immigració i llengua. O sigui, el que és elaboració de 

material en català, del català, o sigui, per a l’aprenentatge del català, i després també tot el 

que seria la publicació de guies, o de díptics o del que sigui, adreçats a la immigració, o sigui, 

departaments d’immigració, sigui de l’Ajuntament, de la Generalitat... O sigui, immigració i 

llengua. 

22 [2:1] A: Nosaltres som ABD, Associació per al Benestar i el Desenvolupament, d’acord? Estem 

en el SAIER amb un contracte de l’ajuntament i, a dins del que és el SAIER, oferim dos 

serveis:el servei de recepció i informació, que és el servei de primera acollida per a persones 

estrangeres, que vénen al SAIER per tenir tota mena d’informació sobre el fet migratori, tota 

mena de recursos socials, legals, jurídics, búsqueda de feina, currículums, etc., etc.; i , el que 

fa l’equip de professionals que està treballant en aquest sector és estar a l’escolta de les 

necessitats de les persones estrangeres nouvingudes i derivar en funció de les necessitats 

que detecten a les diferents entitats que formen part, amb un conveni, del que és el SAIER. 

El SAIER està format per les entitats: AMIC, que és l’Associació d’ajuda mútua a immigrants 

de Catalunya; ACSAR, CITE, Creu Roja, Col·legi d’Advocats... 

M: I Normalització Lingüística. 

[2:2] És un contracte de l’ajuntament. Som part integrant del SAIER, també, però amb un 

nivell diferent, però som una entitat com les altres. Com a entitat oferim el servei de 

recepció i informació i, també oferim el servei de traducció i d’interpretació. D’aquest te’n 

parlarà una miqueta més la Maria. Com a servei de traducció i interpretació i com a servei de 

recepció i informació, el que sempre oferim és que tots els usuaris o les persones 

estrangeres que vénen al centre, al SAIER, i que necessiten, després, tenir una entrevista 

amb un professional del servei, de qualsevol entitat, doncs que tingui la certesa i la seguretat 

de que podrà parlar en la seva llengua i que el professional l’entengui, el que digui. 

[2:21] I: Vale, i llavors, la mediació es fa en hospitals i...? 

A: Centres de serveis socials, hospitals... què més? Centres de salut, centres d’atenció 

primària, CAPs, etc. Però això, qui t’ho dirà realment bé és el coordinador de l’àrea de 

mediació, d’acció social i comunitària. O si no, pots preguntar, trucar al telèfon de l’entitat... 

[Me l’apunta a l’opuscle] I preguntes per l’Elisabeth Uribe, no sé si la coneixes? 

[2:24] I: Perquè la interpretació seria per fer-la aquí, no els envieu enlloc? 

A: No, nosaltres totes les traduccions de què parlem i que gestionem nosaltres, són per les 

entitats SAIER, és a dir: Creu Roja, Col·legi d’advocats, CITE, AMIC, ACSAR, punt. Cap més. 

23 [3:3] Llavors a partir de 2004, el que vem fer va ser obrir-ho a sis municipis, però ja a tots els 

àmbits: tant de salut, de serveis socials, des de medi ambient, també ho podien demanar, 

però sí que vèiem que sí que aquests primers que et comentava sí que eren els que més 

demandes feien. Llavors, l’any següent, ja ho vem obrir a tota la comarca, als vint-i-tres 

municipis de la comarca. 

[3:8] INF23(a): Excepte a Educació, que ho porten directament i que ho porten entitats de 

Barcelona, des del mes de novembre. La resta d’àmbits... sí, tot i que tenim, també, uns 

criteris de cribatge. Per exemple, amb salut, no podem -com que sabem que no podem 

257


atendre tot el volum, tota la demanda que hi ha, demanem que siguin qüestions molt 

bàsiques, de necessitat molt urgent, o que hi hagi un grau d’intimitat molt alt i, per tant, que 

no hi pugui haver un familiar o un amic present perquè puguin fer la interpretació. 

[3:11]INF23(b): El que més hi ha són serveis socials, pel que he anat comprovant jo. I de 

salut... molt poques. 

INF23(a): Bueno, perquè ja fem això, eh? No se n’ha fet difusió i llavors, sí que ens arriba qui 

coneix el servei, ens arriba i li expliquem quins serien els requisits pel servei. 

INF23(b): I als ajuntaments també, per temes d’acollida, que és on va destinat el servei. 

24 [4:2] E: Clar, és que jo al principi no sé com anava. Suposo que més o menys seria igual, no? 

Suposo que seria igual, més o menys. 

I: Que també enviàveu traductors a escoles? 

E: Sí, això sí. 

I: Perquè... ara, on envieu traductors? 

E: A escoles. 

[4:16] I: Llavors només les envieu a escoles? Perquè hospitals, oficines d’atenció al ciutadà... 

E: A vegades ha passat, però bueno, ens ho han d’explicar. Alguna escola que ha enviat un 

nen a un psicòleg, perquè té problemes forts... 

I: Sempre és derivat de l’escola...? 

E: Sí. De l’escola, ja van al psicòleg, amb la traductora, m’entens? Però ja són casos que a 

vegades surten. 

[4:18] I: I llavors, si disposéssiu de més recursos, us heu plantejat ampliar aquest servei de 

manera que poguéssiu cobrir no només l’àmbit educatiu, sinó també serveis socials...? 

E: És que això és un conveni que tenen amb el Departament d’Educació, i clar, jo no sé fins a 

quin punt ells podrien fer-lo amb altres departaments... M'entens? Perquè crec que ara som 

els únics, que tenim el conveni amb el Departament d’Educació. 

[4:20] I: I llavors... això deu ser una confusió que tinc jo: una cosa és el servei de traducció i 

una altra cosa és CITE com a Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers. Llavors, en el 

cas que vingui un treballador estranger xinès... 

E: No, li diem que ha de portar algú que... 

I: Ha de ser ell, que el porti? No l’hi busqueu vosaltres? 

E: Si ve aquí, ha de ser ell, que el porti. A vegades em donen el mòbil! Saps? Perquè no tenim 

traductors aquí. 

I: Vale, pensava que no els hi diguéssiu: “Vine tal dia que hi haurà una traductora”, que no 

féssiu com en cites concertades. 

E: Però l’assessorament, a Barcelona, es fa al SAIER, i al SAIER sí que tenen un servei de 

traducció. Però aquí no, perquè aquí, en un principi, tampoc no es fa un servei 

d’assessorament. Jo els envio a una oficina o altra, llavors pot venir una persona que parli 

panjabi o que parli xinès, i jo no el puc entendre, però vindrà amb una persona que parli 

castellà i que ens puguem entendre una mica. I ells també se n’adonen, no? Que a tot arreu 

on vagin, no s’entendran, i que han d’anar amb algú que sàpiga castellà. 

I: Vale, doncs ja està... 

27 [7:6] . Vam començar només en l'àmbit educatiu, perquè vam signar el conveni amb el 

Departament d'Educació al 2003, però llavors ho vam ampliar a l'àmbit sanitari i al de serveis 

socials, i ara, en aquests moments, som en tots aquests altres [assenyala el tríptic que em va 

lliurar]. Uns són serveis... o sigui, són els serveis que participen en el circuit d'acollida d'un 

258


nouvingut: cerca d'ocupació, padró municipal, temes d'habitatge, policia local, bé, tot això. 

També entitats com el Consorci, l'escola d'adults, l'Òmnium, on fan accions d'acollida, també 

ens truquen... i també de serveis que hem generat nosaltres mateixos: nosaltres mateixos 

hem generat, per exemple, un dels serveis que és el servei d'acollida i estem fent l'acollida 

des del padró municipal en diversos municipis de la comarca i, per tant, tot i que els agents 

d'acollida són gent que parlen llengües, si no parlen la llengua que ells saben, també hi va un 

intèrpret; o bé en cas de la mediació comunitària. 

[7:37] I això és el que hem fet fins a 31 de desembre de 2009. Què passa al 2010? Al 2010 

passa que el Departament d’Educació canvia una mica el sistema d’acollida a les escoles dels 

nens i contempla una traducció a través del consell comarcal i a través de la seva borsa, i 

presencial, i les dues següents, la segona i la tercera, que són de seguiment, a través d’un 

sistema telefònic que han creat. Per tant, a partir d’aquí, doncs reduirem un terç el servei de 

traducció en l’àmbit d’educació. O sigui que si n’hi havia 350 l’any passat, doncs clar, 

n’haurem de fer 120. Per tal d’optimitzar recursos i per tal de poder fer el màxim que podem 

fer, perquè com a consell comarcal és una prioritat el servei de traducció per sobre de la 

resta d’activitats que fem, hem d’optimitzar els recursos propis. Llavors, l’àrea de Ciutadania i 

immigració som quatre persones treballant de manera estable, més els col·laboradors de la 

borsa i d’altres projectes, eh, mira aquí tinc l’organigrama... [m’ensenya l’organigrama]. O 

sigui, això que et comentava, som quatre persones estables i llavors, col·laboradors: 



tema dels cursos de català i altres projectes que fem. Però del personal de l’àrea, 

independentment del conseller i de les gerents, tenim dos agents d’acollida, que fan 

funcions d’agent d’acollida i d’altres funcions i, que els dos els vam seleccionar perquè 

sabessin idiomes: un parla àrab i amazic, de fet és amazic, en Gorfa, i l’altra és la Isabel que 

parla anglès i francès, ella és vigatana d’origen. Llavors, què passa? Ens aquests moments 

hem d’optimitzar recursos i, a les escoles, vam fer reunió amb direcció i vam dir, mira, en 

aquests moments només en podem fer una per família. Ara, si la família més o menys 

s’entén amb anglès, amb recursos propis de l’àrea, en podrem fer una segona i una tercera 

presencial. I, per tant, estem derivant, moltes coses que es feien amb altres llengües, 

sobretot en francès i en anglès: Índia o Àfrica Subsahariana... no és el més òptim... 

29 [9:5] 

Es va oferir a tots els departaments que tenien relació amb tasques amb interculturalitat, 

vull dir que tenien que fer més o menys serveis socials, en fi, una sèrie de serveis d’atenció a 

domicili -de primera atenció al públic; a les escoles... va començar així. 

30 [10:17] A partir d’aquí, van néixer altres projectes, altres iniciatives, que ens han permès a 

part de créixer, en temes de mediació, adquirir experiència, acumular coneixements, 

pràctiques, etc., també en... per exemple, en aquests moments, estem portant a terme el 

servei de mediació intercultural en l’àmbit sanitari, per l’Institut Català de la Salut, a dues 

zones de Catalunya: a Lleida, on estem a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, i llavors 

estem a Cornellà, al CAP de Sant Ildefons, i llavors estem a Martorell, estem al CAP Buenos 

Aires i, puntualment, a altres centres d’atenció primària de la zona, per exemple, no? 

Aquesta és una iniciativa que ens vincula directament amb l’àmbit sanitari. També tenim el 

projecte de mediació intercultural del Raval, que és un projecte de mediació social i 

intercultural, que desenvolupem aquí, al Raval, i que ens permet treballar en diferents 

àmbits: des del laboral, social, veïnal... i també el sanitari, toquem coses de salut 

259


comunitària. Vull dir que és un projecte molt ampli i que podem desenvolupar mediació en 

diferents esferes. 

[10:18] També hem portat a terme, un projecte que va finalitzar al setembre de 2009, que és 

la Xarxa de mediació intercultural de la Caixa. Va ser un projecte molt interessant, important, 

de 114 mediadors i mediadores a tot l’Estat, i la fundació [nom], conjuntament amb altres 

set entitats de tot l’Estat, també vinculades amb l’àmbit de l’acció comunitària, vam 

desenvolupar, conjuntament, durant tres anys, un projecte durant tres anys, de mediació 

intercultural, que també ens permetia treballar, a la fundació [nom], en concret, en els tres 

àmbits que t’he dit. En el sanitari era l’àmbit on més intervencions teníem, després teníem el 

comunitari, teníem el laboral i l’educatiu. Vull dir que també va ser un projecte de tres anys 

que ens va permetre tenir una dimensió globalment del que seria la tasca de la mediació. I... 

bueno, tenim altres tipus de projectes, on per exemple la mediació és la metodologia de 

treball, com per exemple, els tallers d’habilitats socials per facilitar la integració, no?, de la 

població immigrada. I com ho fem? Doncs a través de la mediació com a eina d’informació, 

orientació, assessorament, a persones que estan participant en aquest projecte, per donarlos 

eines, recursos, informacions, que els facilitin entendre i formar-se bé per sentir-se 

formar part del que seria la societat d’acollida. Després tenim un altre projecte... és que en 

tenim molts eh! Quan tu diguis prou... [riu] 

Taula 3.16 Requisits d’accés al servei 

INF Extractes 

23 [3:5] Sí que una de les prioritats era que fos un servei per a persones nouvingudes, per tant, 

havia de ser gent que acabés d’arribar i era un servei que s’oferia de forma temporal, 

pensant que després tothom ha d’anar adquirint certes habilitats amb les llengües d’aquí. 

3:8] 

INF23(a): Excepte a Educació, que ho porten directament i que ho porten entitats de 

Barcelona, des del mes de novembre. La resta d’àmbits... sí, tot i que tenim, també, uns 

criteris de cribatge. Per exemple, amb salut, no podem -com que sabem que no podem 

atendre tot el volum, tota la demanda que hi ha, demanem que siguin qüestions molt 

bàsiques, de necessitat molt urgent, o que hi hagi un grau d’intimitat molt alt i, per tant, que 

no hi pugui haver un familiar o un amic present perquè puguin fer la interpretació. 

[3:9] INF23(b): En casos delicats... 

INF23(a): Sí, en casos així delicats. En salut, només ho fem així. Llavors també ens han de fer 

un informe, detallat, de per què ens fan aquesta demanda. I això perquè bueno, també hi ha 

recursos... bueno, els recursos econòmics són minsos i llavors, per prioritzar d’alguna 

manera, utilitzem aquests requisits. En altres àrees com ocupació, urbanisme o medi 

ambient, no utilitzem gaire cribatge perquè igual ens arriba una demanda a l’any, o sigui que 

tampoc no... 

[3:20] INF23(a): Aquí em sembla que ho posàvem, no? Que han de ser nouvinguts, amb 

màxim dos anys de residència al territori i tres intervencions per any. Si sobrepassa això, s’ha 

de fer un informe -els serveis que ens ho demanen fan un informe i en la majoria de casos 

també es concedeix. Per exemple, això que dèiem, en un cas de maltractament: doncs igual 

és una persona que porta aquí sis o set anys, però per arribar a cert grau d’informacions 

també cal, no? 

260


25 [5:42] Llavors, perquè ens pagui el Departament d’Educació...! Nosaltres, de bona fe, ara ja 

ho tenim més present, perquè en cursos anteriors, notàvem més flexibilitat per part del 

Departament d’Educació en aquest sentit, però la flexibilitat s’ha acabat. Però és que a 

vegades és una necessitat! És que hem de parlar amb les famílies! Llavors, per aconseguir la 

traducció, i que ens la paguin, les escoles han d’argumentar, han de fer un escrit d’escola, un 

informe, explicant que “demanem que vingui la traductora perquè la família X no parla i...”, 

han de fer tota una argumentació. Quan compleixen el criteri dels dos anys, és més fàcil que 

es faci, no? La burocràcia, porten un justificant i ja està. Però aquí, veus? Nosaltres per 

telèfon hem de dir: quant de temps fa que el nen o la nena està a l’escola? Dos anys: vale, 

endavant. Més de dos anys: mireu, feu un escrit, argumentant perquè és necessari, perquè si 

no, els Departament no ens ho paga. I quina és la línia del Departament? Que això és molt 

actual, no sé si t’ho has mirat... 

27 [7:5] Acollida, entenem dos anys, ja que diu la Unió Europea que és la fase d'acollida del 

nouvingut; i els serveis que ens truquen en aquests moments ja són molt diversos. 

[7:15] Llavors també vam pactar que els beneficiaris del servei fossin totes aquelles persones 

nouvingudes, que no parlessin ni català ni castellà, i que fes com a màxim dos anys que 

fossin aquí. I llavors també, que tenim tres serveis per usuari a l'any. Més que res per pactar 

límits de pressupost i també pel tema d'autonomia, també ho tenim molt clar. Aquests dos 

requisits es poden modificar sempre i quan hi hagi un informe del cap del servei que digui 

que, tot i que fa més de dos anys, o tot i que n'hem fet més de tres, degut a aquestes 

circumstàncies personals, en fan falta més. Per exemple, dones immigrades que arriben 

embarassades, que clar, que el procés d'aprenentatge de la llengua no és tan ràpid. O dones 

que faci molt temps que estan tancades a casa, que no hagin sortit mai. Però són casos 

excepcionals, eh. Nosaltres diem dos anys, i en principi dos anys és el procés perquè algú 

aprengui la llengua i, de fet, esmercem els mateixos recursos, o més, en l'ensenyament de la 

llengua catalana que en el servei de traducció, per tant, les dues coses s'han de 

complementar. 

[7:24] Llavors, els criteris del servei ja te'ls he explicat: el nouvingut no pot saber ni català ni 

castellà, no pot fer més de dos anys que visquin a l'Estat espanyol, tres serveis per any i 

usuari i, amb l’informe, es pot modificar aquests criteris, i només intervenen en la fase 

d’acollida, per exemple, un ajuntament em va demanar fa poc que fes una traducció d’un 

espectacle... d’una gent que venien a fer un espectacle no sé on, que parlaven polonès... 

Això no hi entra, no? No forma part dels objectius del servei. El perfil dels traductors ja te 

l’he explicat, el català... i, llavors això, que tots hagin fet algun curs de preparació a la 

traducció... 

[7:40] Jo, tot això que t’he comentat, HO FAIG. O sigui, si fa més de dos anys, si no hi ha 

informe, no ho fem. Si... una família en porta més de tres, demanem un informe. Per què ho 

fem, tot això? Doncs perquè anteriorment m’havia trobat que em demanaven per traduir 

gent que feia 10 anys que era aquí, i això no pot ser. No pot ser perquè: u, perquè és despesa 

pública; dos, per l’autonomia d’aquella persona, perquè 10 anys sense entendre res del teu 

entorn és esquizofrènic directament, i tres, perquè no pot ser! No pot ser, i així és com des 

d’aquí ho fèiem. I potser per això és que m’has sentit a més llocs, i m’has vist a més llocs, i 

això sí que jo ho tenia molt clar. Tan clar tenia que quan algú creua la frontera no sap català 

per gràcia divina, tan clar tenia això i que, per tant, s’ha de fer un servei de traducció per 

aquestes persones, com que la gent ha d’aprendre català. I, a més, català. Aquí a Osona es 

261


parla català i, per tant, han de saber català. Potser en altres llocs no... no ho tenien tan clar i 

potser se’n va fer un abús, no sé. Però, en tot cas, ben controlat i ben professional, aquest 

servei és l’estrelleta de qualsevol institució. És el que genera més resultats, més satisfacció, 

més resposta immediata, i amb menys despesa. Per tant... 

28 [8:1] I: Mira, la primera pregunta és que m’expliquis una mica quan i com va néixer 

l’associació. 

M: L’associació es va fundar l’any 1999, i com? Doncs, a partir de la voluntat d’unes quantes 

persones, en aquell moment no gaires, que volíem fer una cosa diferent: ens volíem adreçar 

a la població nouvinguda, però d’una manera que fins aleshores no s’havia tractat, és a dir, 

tenint en compte les seves necessitats, tenint en compte tot el bagatge cultural que porten 

quan arriben aquí i tenint en compte, sobretot, que si volem que s’integrin i que entrin 

dintre del que són tots els circuits d’acollida, els hi hem de facilitar de poder fer-ho amb la 

seva llengua. És a dir, fer-ho amb català, sí; però sempre des del respecte a la pròpia 

identitat i a la pròpia llengua. Quan tu els hi ofereixes uns materials que estan elaborats 

pensant amb ells i que estan en xinès, per exemple, són molt més receptius, després, a 

aprendre el català. Clar, nosaltres, quan vem començar, teníem molt clar que això no és 

gratuït, és a dir, ehm... traduir els textos en xinès està molt bé, però sempre i quan marquis 

d’alguna manera la correspondència lingüística entre tots aquells termes més importants 

que giren entorn de l’acollida. Aleshores, nosaltres vem començar a treballar amb els textos 

que giren entorn dels nouvinguts, però intercalant el català, dintre del text, quan apareixia, 

per exemple: “Centre d’atenció primària”, o “Certificat d’empadronament”, o “Centre de 

Normalització Lingüística”, o sigui: tant en el que són el nom d’institucions, com aquelles 

paraules que són fonamentals perquè entrin en aquest circuit d’acollida, l’entenguin i el 

sàpiguen fer servir, les intercalàvem en català sempre dintre del text en la seva llengua. 

Taula 3.17 Cobertura satisfactòria de les necessitats 

INF Extractes 

22 [2:32] I: I a part d’aquests problemes per trobar traductors de certes llengües, creieu que 

podeu satisfer les demandes de traducció? Deixant de banda aquests casos puntuals... 

M: Sí. Ara mateix, sí. 

24 [4:14] I: I ara, que potser és el moment que en teniu menys, de traductores actives, a la 

borsa, podeu cobrir més o menys la demanda? 

E: Va i ve. Sí, més o menys sempre és igual, això sí. Sempre cobrim. Sí. 

26 [6:26] La segona seria ampliar l’equip, en relació amb la comunitat xinesa, no estic segur que 

calgui, perquè crec que aquestes dues persones, fan molt i molt bé la seva feina, no tinc la 

sensació que calgui reforçar més, però de fet fan algun servei de suport a altres serveis de 

l’ajuntament. Fan servei aquí a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà, perquè com que hi ha molta 

afluència de gent, per descongestionar una mica la demanda, la [nom] els dijous al matí ve 

aquí i fa un servei de suport específic. També fan suport a servei socials... a banda del seu 

horari laboral amb el nostre equip. I... bàsicament això, jo crec que hauríem de millorar les 

seves condicions. No crec que calgui... 

27 [7:46] M: Sí, sí, sí. També, nosaltres vam ser una mica... com t'ho diria... valents, eh! Perquè 

nosaltres ens vam obrir en tots aquests àmbits que veus [m'assenyala el tríptic], i en canvi 

262

d'altres consells no s'han obert a tants àmbits. 


28 [8:11] I: Són suficients els traductors de què disposeu? Teniu dificultats per trobar-ne? 

M: No, jo crec que no, perquè clar, hi ha aquesta noia, després, alguna vegada que hem 

necessitat fer alguna mediació, o que hem fet alguna sessió en un curs per mediadors... no 

per mediadors -per personal d’infermeria que té tracte amb mediadors, a l’Hospital del 

Mar... Tenim, tenim recursos. A nosaltres, particularment, no ens falta gent, potser també 

perquè... i crec que una cosa important que tenim nosaltres com a entitat és que treballem 

amb xarxa amb altres entitats. És a dir, la majoria de persones que treballen amb nosaltres a 

nivell de traducció i mediació, pertanyen, també amb entitats, amb lo qual, hi ha molt treball 

amb xarxa que et permet conèixer gent i tenir molts recursos. Si això ara jo no ho tinc, però 

sé que aquesta associació també ho fa, la truco perquè els conec; vull dir que hi ha aquesta 

feina de xarxa, important, que et permet donar abast potser a dues coses, que si fóssim una 

agència de traducció potser aquest valor afegit no el tindríem. 

29 [9:21] R: Bueno... jo crec que sí, jo crec que sí... tot i que, a vegades, tenim que reconduir en 

puntes: matriculació, no? És una punta de feina: matriculació de nens. Les que són 

matriculacions que diuen “obertes durant tot l’any”, són puntuals, però quan és el moment 

de fer la propaganda de matriculació és veritat que els hi demanen més, a les intèrprets, 

d’acompanyar, però són moments puntuals. O sigui, és realment una punta, però per ara 

l’estem cobrint. 

Taula 3.18 Gestió de la demanda – altres 

INF Tema Extractes 

23 Ampliar 

serveis salut 

25 Ampliar 

serveis 

25 Ampliar 

serveis 

[3:47] INF23(a): Sí, no, potser el que es podria fer seria prioritzar alguna cosa de 

salut, donar més serveis a salut, i llavors d’organització, poder tenir més temps per 

acabar d’organitzar tot el que serien protocols i altres... documentació. 

[5:5] Llavors, a partir d’aquella experiència vam pensar... perquè, parlant amb els 

profes, no? Amb el contacte amb la realitat educativa, vam presentar, per al curs 

següent, el curs 2007-08, era com un projecte que vèiem més integral, no? Que 

serien: traduccions presencials als centres, acompanyaments fora del centre 

educatiu, traduccions escrites -perquè també eren com una necessitat, no? També 

va ser com un pas, la traducció escrita; orientació grupal, per dir-ho d’alguna 

manera, orientació a grups, o sigui, com veus, no ja la traducció presencial 

individual de professor-família, sinó una mica més. Això va donar pas al que van 

ser després convenis, que encara tenim amb el Departament d’Educació, 

mitjançant el qual i, sobretot, des de la posada en marxa dels plans educatius 

d’entorn, d’un conveni que recull sessions de formació al professorat sobre el 

sistema educatiu d’origen, sessions informatives a famílies sobre el sistema 

educatiu a Catalunya, tallers sobre absentisme, a més a més, continuem amb les 

traduccions orals presencial i amb algunes traduccions escrites. 

[5:8] Vaja, que a poc a poc, ens hem anat ampliant i hem agafat com un aire més... 

no? Més ampli. Això, afegit que hem mantingut -que són les dues grans vies del 

treball de la Formiga on hi participen traductors- el servei d’orientació ciutadana 

en llengua xinesa. 

263

25 Detecció 

necessitat 

27 Detecció 

noves 

llengües 

29 Detecció 

necessitats 


[5:10] Recordo que vam presentar un projecte, perquè havíem detectat ja... ens 

arribaven notícies de l’arribada de famílies procedents de la Xina i... això, era una 

necessitat. 

[5:40] A la sessió d’acollida d’ahir, de les cinc persones que van venir, tots ells feia 

més de tres anys que viuen aquí, i tots ells amb prou feines parlen castellà, perquè 

català, ja!, com que s’ho plantegen més tard. I això, com bé saps, passa, per 

exemple amb la comunitat xinesa. Persones que poden... que fa més de vuit o de 

anys que són aquí i que no parlen, pràcticament. 

[7:16] Llavors, a partir d'aquí, els idiomes que oferim a la borsa, són... [assenyala el 

tríptic, on hi ha la llista d'idiomes]. Bé, ara segur que n'hi ha més. Aquí n'hi ha 

trenta i són els que, en un principi, són els de la majoria d'estrangers que tenim 

aquí a Osona. El primer àmbit, que ara ja no seria el primer eh, però abans que 

comencessin els dispositius d'acollida, tant a nivell comarcal com a nivell de 

municipis que el tenen, el primer àmbit que detectava els nous idiomes era l'àmbit 

educatiu, que buscaven eines... “Atenció, ha arribat un nen xinès”, per exemple. I 

llavors, esclar, no podíem dir: “no en tenim”, havíem de començar a buscar 

traductors en aquesta llengua. Només en aquests casos el tema del català si no era 

molt correcte, el deixàvem passar perquè, clar, la realitat passava per davant. A 

partir d'aquí, hem anat incorporant totes les demandes d'idiomes i bé, en principi 

és això. 

[7:31] Això és per àmbits... Llavors, per què hem augmentat en traduccions? 

Perquè per a tothom hi havia aquesta mena de sensació que no, que s’havia 

d’anar estabilitzant... Doncs, això, doncs perquè... mira, això és amb xifres de l’any 

passat, però amb xifres d’aquest any també ho podríem dir. Doncs perquè hi ha 

2000 persones més, que vénen de llocs amb moltes dificultats lingüístiques. Ho 

vam notar molt quan vam passar de la gent que venia del Marroc, i la gent que 

venia de Ghana; Marroc i Ghana; a la gent que venia de Xina, Panjab i Europa de 

l’Est: va canviar completament la cosa, perquè la gent que ve de Marroc i Ghana, 

també parlen anglès i francès, i si més no, per pactar la primera entrevista, ho 

podien fer amb els professionals dels serveis públics. Més o menys, “xapurrejant”. 

Però la gent que venien de Xina, Panjab i Europa de l’Est NOMÉS sabien el seu 

idioma, i llavors, clar, era complicat des del primer moment. Llavors aquí ja es va 

haver de començar pactant... o sigui, que el traductor ja pactés amb ells l’hora de 

la primera visita, eh? Vol dir que aquí ja hi havia més tràmits per fer la primera 

entrevista. I llavors també perquè hi ha reagrupaments familiars. I perquè hem 

ampliat el servei de traducció en nous camps d’actuació. 

[9:25] R: Bueno, com que estem ja tan implementats, això ja està fet. Això es fa 

molt a l’inici, a l’inici de qualsevol servei d’intèrprets d’aquest sentit que t’he 

parlat, anem a fer informació del servei. Ells exposen les seves necessitats, 

nosaltres les hem respostes amb això que et deia, amb protocols traduïts i tot 

això... i ja roda. Ara, solament, el seguiment és quan un servei nou comença, o bé 

quan les intèrprets detecten que en un cert servei no tenen els protocols amb les 

explicacions traduïdes per als xinesos nouvinguts. També hi ha una part que els 

xinesos que són aquí, des de fa temps, que puguin ser els comunicadors... O sigui 

n’hi ha, com en qualsevol col·lectiu, en la comunitat mateixa hi ha un nivell de 

descàrrega de feina cap a les intèrprets si ells ja tenen un coneixement de com 

264


bellugar-se entre els serveis municipals. I també hi ha una tasca de seguiment de 

les intèrprets, que van veient els buits que hi ha en la comunicació amb els 

xinesos i anem muntant projectes preventius, anem muntant dispositius 

d’apropament a que puguin comprendre... Llavors això és important. Si els mossos 

d’esquadra, per exemple, és una de les institucions que a vegades... que bueno, un 

xinès que pugui donar una denúncia, el dispositiu d’intèrprets dintre de mossos, 

ha de ser-hi. El que no podem és assumir tota una sèrie de coses que a la ciutat es 

puguin donar, per la situació amb el col·lectiu. Hem de veure que cada institució, 

també, tingui un dispositiu d’atenció a la diversitat de llengües, quan no es puguin 

comunicar amb la persona. El que sí que fem és que si les intèrprets detecten que 

als mossos no hi ha un servei adequat, fem la gestió cap als mossos, de dir-los: 

“Escolteu, teniu de tenir això, perquè...”, és a dir, fem la sensibilització, perquè 

cadascú posi lo seu. 

[9:28] I: I així, globalment, penseu que podeu respondre a les necessitats 

comunicatives, ara per ara? A part del cas concret de l’urdú, que ja m’has 

comentat que va creixent, en el cas del xinès, per exemple? 

R: Jo crec que sí, que en el cas del xinès sí que estem cobrint... reorganitzem 

alguna cosa, per exemple. Ahir mateix, per exemple, reorganitzàvem per què no 

van el col·lectiu xinès a un nou servei que hem muntat d’assessoria jurídica, llavors 

les intèrprets em deien que possiblement els xinesos, si no tenen la confirmació 

que hi haurà un interlocutor de xinès, o sigui, que tindran aquest suport, ja no hi 

van, o sigui, se’n van als gestors. Com ho farem? Doncs posant que tindrem un dia 

al mes, en què hi haurà les intèrprets allà, per també poder fer el suport que 

calgui. Però això ho fem en cada cosa nova que sortirà. 

Taula 3.19 Traducció escrita 

INF Extractes 

22 [2:33] I: M’heu dit que traducció escrita també en feu. 

M: Sí. 

I: I quin tipus de documents seria? 

M: Bueno, són del tipus de documents que s’entreguen per fer una sol·licitud d’asil polític, per 

refugiats. Això ve d’ACSAR, sobretot. Són gent que estan demanant asil polític... per motius X i... 

Bueno, asil, directament, perquè el poden demanar per moltes coses que no siguin motius 

polítics, i aquesta gent t’ha d’explicar d’alguna manera la certesa de tot el que t’està explicant, 

no?, primer amb una fe de vida, t’expliquen tot el que els hi ha passat i a partir d’aquí hi ha molts 

documents. Nosaltres traduïm des del moment que la persona ens explica quina és la història de 

la seva vida i com ha arribat aquí, fins a proves que poden ser perfectament un contracte laboral, 

com pot ser un diploma de la universitat, com pot ser una vinculació religiosa amb una religió 

que no és la principal del seu país... Per exemple, en el cas que sigui una persona cristiana, en un 

país musulmà, o... vull dir que ens hem trobat coses com ara: “Missa cristiana, tal día y tal hora, 

con el pastor tal”, que sóc jo, no?, la persona que està demanant l’asil; com amb coses molt més 

formals, no? Partides de naixement, passaports... 

I: I llavors, aquestes traduccions, les fan els intèrprets, també? 

M: No tots. No tots. 

I: No fa falta que siguin traduccions jurades, en aquest cas? 

265


M: No sempre, no sempre, perquè és molt complicat trobar traductors jurats que ho facin. Els 

traductors jurats tenen un altre... i els seus honoraris són molt més alts... 

23 [3:7] Llavors fem intervencions orals, en aquests àmbits que et comentava, i traduccions escrites, 

només en temes d’acollida, o sigui que demanem a les administracions que ens facin arribar els 

documents que necessitin, només traduïm del català o del castellà a llengües de fora. Llavors és 

per temes com per exemple si hi ha tríptics, o documents que necessiten per temes per explicar 

qüestions bàsiques del municipi, doncs això sí que ho traduïm... a les llengües majoritàries, eh? Sí 

que hem de procurar que aquest material tingui una difusió extensa, que ho veuran moltes 

moltes persones, etc. O sigui, que no traduïm un document perquè només el miri una persona, 

perquè el cost també és alt, en aquest cas. Una mica seria això, un resum. 

[3:31] Perquè, parlant de traducció escrita, també m’heu dit que vosaltres heu publicat 

traduccions, sobretot si podien tenir un públic de recepció ampli, creieu que han funcionat?La 

gent... us han dit si les han agafat? Si les han llegit? Perquè clar, a vegades es fan traduccions i... 

INF23(a): No en tenim valoracions, eh? Clar, ens diuen, per exemple, en el tema de les guies, o en 

el tema de la col·lecció aquesta de nova ciutadania, sí que sabem que n’hi ha una -però és a 

nivell genèric, no per llengües- que ens diuen: “Aquesta guia ja l’hem acabat, és que ha tingut 

molt èxit”, o ens demanen fins i tot de fora de la comarca, com ens va passar amb la de 

convalidació de títols, que en vem fer un tiratge curt, perquè pensàvem que no era... que no era 

com el fet del permís de residència o coses així, i se’ns van acabar... molt ràpid! I ja sabíem que..., 

de fet, ja ho havíem fet perquè pensàvem que era interessant i que podia interessar a bastanta 

gent, però ens imaginàvem que tingués tanta repercussió. Però és a nivell global, no hem fet una 

recollida d’informació per llengües i de xinès, de fet, se’n fan... poques. O sigui, en comparació 

amb altres llengües, em sembla que és la que es fa el tiratge més curt. 

24 [4:17] I: I he vist també, aquí a fora, que he publicat bastants fulletons traduïts a diferents 

llengües. Això ho feu vosaltres, també? 

E: Sí, però això és del CITE, vale? Tenim un centre de documentació d’estrangeria... per exemple, 

aquest, accidents de treball, no sé, diferents idiomes. Sempre mirem de fer-ho tot com el CITE, 

llavors està tot amb diferents idiomes. 

I: Llavors qui ho fa? Són les mateixes intèrprets, que els hi feu l’encàrrec de traducció? 

E: A vegades sí, a vegades sí, els hi fem l’encàrrec de traducció escrita, i també ens ajuden. També 

ens ajuden. 

I: I quan no...? Ho externalitzeu? 

E: No, normalment sempre ho fan elles. Normalment sempre és un full... no? Cosetes així 

curtetes. L’àrab no, perquè els assessors en saben. Però xinès, urdú, rus... sí, sí. 

25 [5:16] Amb el contacte amb la realitat educativa, vam presentar, per al curs següent, el curs 

2007-08, era com un projecte que vèiem més integral, no? Que serien: traduccions presencials 

als centres, acompanyaments fora del centre educatiu, traduccions escrites -perquè també eren 

com una necessitat, no? També va ser com un pas, la traducció escrita; orientació grupal, per dirho 

d’alguna manera, orientació a grups, o sigui, com veus, no ja la traducció presencial individual 

de professor-família, sinó una mica més. 

[5:31] I: I això que em deies que fan també traduccions escrites, quin tipus de documents són? 

266


G: Documents educatius, eh? Notes informatives a les famílies, algun text informatiu... 

Fonamentalment és això. Algunes notes d’avaluació d’alumnat, coses així. No són traduccions, 

perquè no és el compromís de la Formiga que siguin molt llargues, a menys que sigui un encàrrec 

específic de l’administració educativa -un text llarg, d’un document educatiu; però normalment 

són traduccions d’aquest tipus. Tot i que, segurament saps, l’Espai LIC té... no? En el web, en 

vàries llengües, formularis estàndard que el professorat sí que utilitza. Però de vegades no és 

suficient, perquè cal afegir una columna amb una informació concreta o algun detall que no surt 

en aquests formularis estàndard. 

26 [6:24] I: Heu publicat documents traduïts als xinès? 

M: Alguna coseta, alguna coseta. Cada cop més, s’imposa la tendència a que les coses s’han de 

fer en català i en castellà, però entenem que algunes informacions encara han de ser traduïdes, 

bàsicament al xinès; a l’àrab pràcticament no cal, perquè la comunitat marroquina parla 

perfectament el català o el castellà. Com a molt, a l’anglès i/o a l’urdú, per treballar la comunitat 

de la zona de l’Indostan. Però sí que hem fet alguna coseta, entre elles, la guia de bones 

pràctiques comercials, que està en xinès; tenim... eh... el tema de la biblioteca de Can Peixauet, 

el tema de la Xinateca, també està publicat en xinès, algunes normes de salut i de civisme... 

també estan publicades en xinès... i jo crec que ja seria això. 

28 [8:6] Amb la web d’acollida, les àrees ens venien donades, els blocs temàtics, no? Llavorens, pel 

que fa als continguts, hi havia una altra entitat que és Gram, de Girona, que treballava també els 

continguts, i ens passava a nosaltres el que seria el “gruix” del redactat. Nosaltres l’adaptàvem: 

és a dir, canviàvem coses, afegíem coses, si pensàvem que era necessari. A partir d’aquest 

document, tot el que són preguntes, reculls, dintre de la web d’acollida, ho elaboràvem 

nosaltres. No, perdona, no és cert. Ells també feien un primer redactat del que serien les 

preguntes freqüents i llavors nosaltres aquí sí que hi interveníem més, n’afegíem o les canviàvem, 

i tot el que és el tema de diàlegs i glossaris, els vam fer nosaltres. O sigui que hi ha una mica de 

tot, depèn molt del que et demanen. Per exemple, de Política Lingüística tens la col·lecció “Viure 

a Catalunya”, que és material per aprendre català a partir, també, de cadascuna de les llengües, i 

van venir amb tots els diàlegs elaborats, però ens van dir: “Mireu-vos-els, perquè si s’ha de 

canviar alguna cosa, ara és el moment”, perquè encara no s’havia publicat, tampoc, el català, 

llavors es podien canviar coses. Vull dir... depèn molt. Potser després et ve l’ajuntament de no sé 

on i et diu: “Això és un text tancat” i llavors ja no hi podem tocar res. 

[8:17]M: Llavors, només en color paraules que són importants per a la comprensió, o sigui, el que 

seria, vocabulari de reforç, que poden ser com aquí, quilòmetres per segon, o per exemple, en 

algun altre lloc, “cossos”, que no és que sigui un objecte bàsic, però que sí que et pot aparèixer i 

que és millor si saps què vol dir. Llavors, això, hem treballat tot el contingut de geografia 

d’aquesta manera. Ja veus que són les frases molt curtes, intentem donar sempre les definicions, 

intentem mantenir sempre l’ordre de subjecte-predicat, o sigui, no fer alteracions a la 

seqüència... Va per unitats, cada tema té tantes unitats com necessita, després cada unitat hi ha 

un mapa conceptual, que ja només és en català, perquè se suposa que a partir del text que ja 

tens traduït en la teva llengua, comprens el contingut. I tens el text català per fer la comprensió, 

del contingut. Llavors, en el que és el mapa conceptual, ja només donem la informació, amb 

alguna il·lustració, això en cada unitat d’un tema i, al final proposem una sèrie d’exercicis 

d’autoavaluació, en els que el que està traduït només és la pregunta, o l’enunciat, perquè el 

contingut ja l’han d’haver estudiat, i per tant, l’han de dominar en català. Llavors clar, per 

exemple, aquest llibre, hem trigat dos anys en poder-lo publicar! I de moment som els únics que 

estem fent material educatiu d’aquesta manera, vull dir que cap editorial s’hi ha posat... ningú 

més, perquè a part de que costa molts diners, també costa molt d’esforç. I ja et dic, hem trigat 

267

dos anys, potser no tant per l’esforç, i més pels diners.. 


29 [9:18] R: Bueno, no solament en educatiu, dintre de tot el Viver -el Viver és l’edifici on t’estàs, 

que hi ha tota una sèrie de serveis- també fan el suport a tota la documentació que pugui ser 

d’atenció al públic, que pugui ser explicativa, han fet tota la feinada de xerrar amb el servei, 

veure les seves necessitats d’interpretació, simplificar procediments, fer les traduccions d’aquests 

protocols, que siguin explicatius, perquè no sigui tan necessària la presència d’elles, cada vegada 

que ve un usuari; sinó que hi hagi ja un procediment de comunicació, en la llengua que pertoqui, 

d’alguna manera, que ens faciliti, que no quedi col·lapsat el servei, perquè podria quedar 

col·lapsat! O sigui, hem d’organitzar el servei, d’acord amb un paràmetre de facilitació que no ens 

requereixi sempre la presència d’un intèrpret i, llavors, en qualsevol servei de l’ajuntament que 

ho demani, elles hi intervenen. I les traduccions, ara mateix jo tinc una petició de qualsevol 

activitat que en algun moment... un teatre, per exemple, ha demanat una traducció, perquè la 

gent pakistanesa... la gent que parla urdú, tingui la informació adequada. Clar que també estem 

utilitzant molt l’anglès, pel col·lectiu pakistanès, perquè el dominen, però sí que a vegades també 

traduïm a qualsevol llengua que pugui ser factible, o sigui que el servei no solament queda reduït 

a les tres professionals, sinó que també podem sol·licitar traduccions a llengües més diverses 

quan calgui -i, quan calgui, des de qualsevol dels serveis que ofereix l’ajuntament. 

22 [2:38] 

M: Jo crec que això també s’ha aconseguit, a part, perquè quan hi ha hagut alguna cosa que 

estava malament, o quan no s’ha fet de manera correcta, ens hem assegut amb ells i ho hem 

parlat, no? De dir: mira, no, això s’ha fet així, però no anem bé, no? Això s’ha de fer així i així. I de 

la mateixa manera quan s’ha canviat aquesta actitud, o quan hem trobat una actitud que ha estat 

bona, també ho hem dit, també ho hem fet això, de dir-los: “Mira, que em demanen que vinguis 

tu, eh?” Saps? Vull dir que també, jo crec que és això que si hem de dir les coses que estan 

malament, doncs necessàriament, tranquil·lament ho parlem, i si veiem algo que està bé... doncs 

potenciem-ho! No? Molt bé, això. Igual que a vegades sí que, en les traduccions, els hi hem dit: 

“Mira, és que això no ho podem entregar així. Fixa’t amb això, i fixa’t amb això altre”. I per això, 

jo crec que va una mica... 

A: Sí, fem també una mica de relació aprenentatge-ensenyament, sí. És veritat! Perquè és això 

que quan ens porten traduccions escrites, a vegades les hem de revisar, i clar, si veiem coses que 

són més complexes, frases que... perquè clar, una traducció escrita, encara que no sigui literal, sí 

que ha de reflectir tot el sentit del que diu el document, no? I a vegades els ajudem a revisar, 

revisem amb ells el contingut perquè realment sigui comprensible, no? I quan veiem errors, els 

corregim amb ells i els hi expliquem: el verb aquest, porta accent, o no en porta... I, els hi diem: 

això quan és relatiu, porta accent... I hi ha un intèrpret que és molt divertit, perquè cada vegada 

que ve li ensenyem expressions. 

Taula 3.20 Serveis d’informació i orientació 

INF Extractes 

23 [3:29] I: I les sessions d’acollida, què es fan, amb l’usuari i un agent? 

INF23(b): No, pel que he anat veient, són uns quants usuaris, vale? Hi ha la persona, l’agent 

d’acollida, explicant, i llavors en el cas d’aquests de Sabadell, tenen el wòlof, el traductor, per un 

cantó, i la d’àrab. I es formen grups, diguéssim, perquè a mesura que van parlant, ella va traduint. 

Normalment, ho fan així. 

268


I: Es fan dues llengües... 

INF23(b): Sí. S’havia provat, pel que jo tinc entès, de parlar, l’interlocutor, l’agent d’acollida, parar, 

i seguir els traductors. Però això van veure que era una mica merder i van voler unificar amb 

grups, al mateix moment eh?, i unificar amb grups i, cadascú, a mesura que anava parlant, els hi 

anaven traduint. 

I: Vale, vale... 

INF23(b): Per no parar la sessió, perquè si no, s’allargaven molt. 

I: Clar, i més si hi ha dues llengües. 

INF23(b): Sí, sí. I tenen bastant èxit, eh?, pel que m’arriba... 

INF23(a): Clar, les sessions d’acollida, com que no es poden... o sigui, no es poden fer -depèn dels 

municipis, eh?, potser sí que n’hi ha que ho concerten d’una altra manera, però en el cas de 

Sabadell i d’altres, és una fórmula que també funciona bé com a reclam: són sessions obertes. 

Llavors, clar, tu no saps tampoc quin perfil vindrà. Llavors, per barris, sí que ens diuen: “Doncs 

seran aquestes llengües” i preveuen que hi hagi afluència d’aquestes persones... Però clar, igual 

només hi van marroquins! Pot donar-se la casualitat que només hi hagin marroquins, però es pot 

donar la casualitat que hi hagi deu procedències diferents. 

25 [5:22] Ahir vam fer una sessió... ai!, veus?, una altra cosa que se m’oblidava, veus, van sortint 

coses. La Formiga, des de fa un temps, col·laborem, hem tingut una col·laboració amb 

l’ajuntament de Badalona, amb les sessions d’acollida que els ajuntaments ara posaran en marxa 

perquè s’aprovarà la llei d’acollida de Catalunya, això obliga als municipis a fer itineraris 

d’acollida. Llavors, en el cas de Badalona, l’ajuntament té contractada una mediadora-traductora, 

la [S.], que estaria bé que parlessis amb ella... 

[5:23] Ah, doncs ella, feia la traducció; nosaltres, concretament, jo, personalment jo, hi anava i 

això ho fèiem en vàries llengües: en xinès, en català, en àrab i en urdú. I llavors feia l’explicació de 

la ciutat, de la seva història, de les festes, de no sé què... i ella anava traduint. I això ens està 

passant ara també a la ciutat de Barcelona, que tenim un conveni amb l’ajuntament de la ciutat, i 

ens encarreguem de fer aquest tipus de sessions a tres districtes de la ciutat, que són l’Eixample, 

Nou Barris i Horta-Guinardó. 

[5:9] Es manté, dues tardes a la setmana, que ho fa la [Y], que és una de les persones que penso 

que és molt interessant que parlis amb ella, que ella fa el servei d’orientació aquí, dimarts i 

dijous, és un servei gratuït, sobre orientació en relació amb recursos bàsics: sanitaris, educatius, 

socials, informació general, derivacions cap a... les qüestions jurídiques no les tractem molt, però 

sí que fem derivacions cap a entitats que fan assessorament jurídic, en aquest sentit. Per cert, 

afegeixo, en aquesta part de la pregunta, que ens hem animat i hem redactat un projecte 

d’orientació ciutadana, que ara fem a la ciutat de Barcelona, tot i que potser ve alguna persona 

de Santa Coloma i de per aquí, de prop, a presentar-lo als ajuntaments com a servei per a tota 

Catalunya, eh! Estem ara, donant-hi voltes a aquesta possibilitat... 

26 [6:8] Quina situació tenim, a banda de la qüestió numèrica? Diguem-ne, de la qüestió 

quantitativa...? A nivell qualitatiu: Com funciona la comunitat xinesa? Quines són les seves 

dinàmiques? Quins són els problemes que plantegen i els que pateixen? Jo veig una comunitat ja 

molt arrelada, perquè hi ha molta segona generació funcionant i, per tant, trobem dinàmiques 

d’oci, per part del jovent d’origen xinès familiar -perquè n’hi ha molts que han nascut aquí- molt 

normalitzat, molt en la línia que podem trobar amb altres comunitats. Trobem, evidentment, un 

potencial emprenedor, en generar el seu negoci, més enllà del tòpic, això és una realitat. També 

és una realitat que això ha generat disfuncions: el comerç xinès ha d’evolucionar, cap a cotes de 

més qualitat, de... de millorar la imatge, de complir les normatives, sobretot d’etiquetatge, etc. 

269


S’han fet esforços, des d’aquest ajuntament: vam col·laborar, com a servei, la [nom] i la [nom] 

van col·laborar acompanyant els tècnics de dinamització comercial en la campanya de “Bones 

pràctiques comercials” en la que es tractava de passar per tots els comerços de la ciutat i, en 

concret, elles, van col·laborar quan es va passar pels comerços regentats per comerciants 

d’origen xinès. 

[6:10] Ehm... Què més tenim? Problemes? Hi ha un problema estètic, per dir-ho d’alguna 

manera, vale?, és a dir, el ciutadà autòcton que, a més a més, en barris com el de Fondo -el barri 

del Fondo és el que té el percentatge d’immigració més elevat de tots els barris de la ciutat, vale? 

Què ha passat? Allà hi ha hagut una substitució de persones autòctones, al barri, per gent 

immigrada. I qui ha quedat en el barri? Gent, que en molts casos és gent gran, gent amb pocs 

recursos -pocs recursos no parlo d’econòmics, sinó per gestionar les seves situacions i per 

connectar amb els serveis de l’Administració, fins i tot. Per tant, poso l’exemple sempre de la 

senyora Maria: la senyora Maria, una senyora vídua, que viu al barri del Fondo de tota la vida... 

bueno, tota la vida, no, va immigrar d’alguna ciutat d’altres zones de l’Estat espanyol, va 

immigrar, va formar la seva família aquí, la seva vida, i ara és vídua, viu sola, els seus fills han 

marxat de la ciutat, normalment, i en el termini de cinc anys, li ha canviat tot el panorama, no? La 

seva escala, els veïns que té, no els entén, li fan por, tenen olors estranys, costums estranys... La 

senyora Maria, quan baixa a comprar el pa, el forn de tota la vida ja no és el forn de tota la vida, 

sinó que potser és un supermercat xinès... i bueno, tot això, li canvia el panorama de tal manera, 

que la senyora Maria té por. I aquesta por l’hem de gestionar, perquè aquesta por pot ser “el 

caldo de cultivo” d’actituds xenòfobes. Tot i que la senyora Maria no és racista, no sé si m’explico. 

Però sí que té por. Per tant, hem de fer molta pedagogia, a la majoria cultural dominant, per dirho 

en termes acadèmicament més correctes. Eh... molta pedagogia de que el seu sistema està 

garantit, perquè a més és així, vull dir: aquí seguirem celebrant la Setmana Santa! No sé si 

m’explico. Encara que sembli que no, de vegades, que la gent tingui molta por, que tot canvia... El 

primer que hem de fer és això. I segon tenir molta cura amb la senyora Maria i comprendre la 

seva por, no acusar-la directament de racisme, sinó treballar. I jo crec que aquesta feina la fan 

molt bé la gent com la [nom], la [nom], perquè poden interpretar les dues matrius culturals, 

vale? Tant l’autòctona, per dir-ho d’alguna manera, com la de ciutadans d’origen xinès que han 

arribat aquí. 

[26:5] Amb la “Xarxa de transmissió de valors” el que volem és escenificar d’una manera molt 

més clara que necessitem aquesta complicitat amb els ciutadans i, de fet, el que generem amb la 

xarxa és un projecte de voluntariat que es compromet especialment en la lluita contra els falsos 

rumors, però també fan tasques de dinamització, de formació, de generació de nou 

associacionisme, és a dir, treball amb tot aquest ventall de temes. És una xarxa que està creixent: 

avui en dia compta amb gairebé quatre-centes persones a títol individual i cinquanta entitats, 

perquè el compromís en aquest projecte pot ser individual o d’associació. I.. eh... bueno, 

generem el tema de la Xarxa de valors, treballem tant en l’equip com en la Xarxa de valors a 

través dels consells de barri, són llocs que no funcionen en tots els barris de la ciutat, però sí que 

al barri del Fondo n’hi ha un, on treballem amb comerciants, amb veïns, i periòdicament ens 

reunim en allà, amb la presència de tècnics i polítics de l’ajuntament, que anem allà a parlar de 

qüestions que afecten el barri, tant de seguretat, com de via pública, com de convivència... 

Bueno, fem un treball que ja portem des del novembre de 2005 -unes trenta reunions, 

aproximadament, amb una assistència d’uns trenta veïns, aproximadament, a cada reunió. És un 

sistema que ha funcionat i que continua funcionant com una referència del barri. 

[6:6] Ehm... Hi ha altres serveis específicament adreçats a la comunitat xinesa, que no depenen 

270


de nosaltres. Per exemple, a la biblioteca de Can Peixauet, hi ha la “Xinateca”, que forma part de 

-o sigui, el projecte, en principi, és més ampli, perquè és el projecte del “Fons de les llengües”, 

que la idea seria tenir informació i documentació en diferents llengües, per tal de facilitar l’accés 

a la biblioteca a ciutadans que ho necessitin, però no és un servei que depengui de nosaltres, 

perquè és un servei que gestionen les biblioteques i, per tant, es gestiona des de Cultura. 

Nosaltres hi hem col·laborat, de fet, la [nom] va ser una part fonamental del projecte i és, perquè 

encara continua fent el servei, i això per a nosaltres suposa que mil ciutadans d’origen xinès 

tinguin el carnet de la biblioteca en actiu, l’any passat. O sigui, van fer ús del servei de préstec 

aproximadament mil ciutadans diferents d’origen xinès, en aquest cas. Per tant, està tenint un 

bon resultat de cara a, per exemple, que funciona com a equipament de referència per a aquesta 

comunitat; i la idea és que primer s’hi acosten pel tema aquest que tenim llibres en xinès, però 

que mica a mica es vagi normalitzant i l’ús sigui més ampli. De fet, sembla, pel que diu la 

directora de la biblioteca, que això està funcionant, en aquest sentit. 

Taula 3.21 Altres projectes 

INF Extracte 

28 [8:16] És el primer llibre d’una col·lecció nova que comencem, que es diu “La clau lingüística” i 

que està adreçat entre el cicle superior de primària i primer d’ESO. I és un llibre que el que hem 

fet és abocar tots els continguts curriculars de l’àrea de geografia, i els hem treballat de forma 

clara i entenedora per a un estudiant que ve de fora. Tens, en una doble pàgina, el català, 

l’anglès, el francès, l’àrab, el romanès i el xinès. Llavors, com ho hem fet això? També pel sistema 

de correlació lingüística, però en lloc d’intercalar, el que hem fet ha sigut marcar en el text de 

sortida i en el text traduït, els conceptes bàsics que s’han d’estudiar, que són els que estan 

marcat amb negreta i color. De manera que si tu, busques les estrelles, en aquí tens les estrelles. 

Per exemple, en xinès, seria aquest [me l’indica a la pàgina], no? 

[8:17] M: Llavors, només en color paraules que són importants per a la comprensió, o sigui, el 

que seria, vocabulari de reforç, que poden ser com aquí, quilòmetres per segon, o per exemple, 

en algun altre lloc, “cossos”, que no és que sigui un objecte bàsic, però que sí que et pot 

aparèixer i que és millor si saps què vol dir. Llavors, això, hem treballat tot el contingut de 

geografia d’aquesta manera. Ja veus que són les frases molt curtes, intentem donar sempre les 

definicions, intentem mantenir sempre l’ordre de subjecte-predicat, o sigui, no fer alteracions a 

la seqüència... Va per unitats, cada tema té tantes unitats com necessita, després cada unitat hi 

ha un mapa conceptual, que ja només és en català, perquè se suposa que a partir del text que ja 

tens traduït en la teva llengua, comprens el contingut. I tens el text català per fer la comprensió, 

del contingut. Llavors, en el que és el mapa conceptual, ja només donem la informació, amb 

alguna il·lustració, això en cada unitat d’un tema i, al final proposem una sèrie d’exercicis 

d’autoavaluació, en els que el que està traduït només és la pregunta, o l’enunciat, perquè el 

contingut ja l’han d’haver estudiat, i per tant, l’han de dominar en català. Llavors clar, per 

exemple, aquest llibre, hem trigat dos anys en poder-lo publicar! I de moment som els únics que 

estem fent material educatiu d’aquesta manera, vull dir que cap editorial s’hi ha posat... ningú 

més, perquè a part de que costa molts diners, també costa molt d’esforç. I ja et dic, hem trigat 

dos anys, potser no tant per l’esforç, i més pels diners.. 

25 [5:19] G: Això les formadores. Veus? Ara, de cop, sorgeix com una situació també curiosa: parlen 

totes dues llengües amb la intenció que, el jovent que hi participa, fent les activitats, fent les 

sortides, els tallers, les dinàmiques, parlin en català, i parlin en xinès, quan no ho entenen, i 

llavors aquí també la traductora per un moment han de fer la feina aquesta. I a l’actualitat això 

271


ho estem fent en dos instituts de la ciutat de Barcelona: Sant Josep de Calassanç i Pau Claris. 

Potser a alguna la coneixes, la [nom], que potser és de la teva generació, i la [nom], que ha viscut 

uns quants anys a la Xina, que ens coneixia i ella està fent algunes traduccions a la ciutat de 

Barcelona, a les escoles, i és la formadora en el “Trajectes i afectes”. En el “Trajectes i afectes” 

que fem, perquè també en fem un aquí a la Formiga, hi ha persones que tenen aquest perfil, de 

treball amb el jovent, amb les dinàmiques. En algun cas, val la pena que t’ho digui, també, hi ha 

persones contractes i remunerades, per fer aquest servei, però en el “Trajectes i afectes” de 

Barcelona també hi ha alguna voluntària, que també fa una miqueta de traductora, 

intermediadora [sic]. Llavors, sí, eh, hi ha persones contractades laboralment, i algunes que els hi 

paguem mitjançant factures i llavors, de la manera que elles decideixin. 

Taula 3.22 Confidencialitat i codi deontològic 

INF Extracte 

22 [2:17] I: Perquè... teniu algun codi deontològic que ells hagin de signar? 

A: Sí, el que han de signar ells és un protocol de confidencialitat de dades i de tota la informació. 

Bueno, ja saben que tota mena de informació que ells escolten, senten o llegeixen, perquè 

també fan traduccions escrites, només ha de quedar entre ells, el personal i l’usuari, que no la 

poden divulgar, etc., etc., això sí que ho signen. Codi deontològic... pròpiament dit, no. Ells saben 

que quan estan aquí, entren, han de mantenir aquesta confidencialitat de les dades i, sobretot, 

saben perfectament que si a nosaltres ens arriben veus de que està mediant, de que està donant 

la seva opinió personal, de que està donant una informació que no és la que el professional li 

transmet, etc., nosaltres parlem amb ell o amb ella i aquest intèrpret ja no fa serveis amb 

nosaltres. I ens ha passat ja algunes vegades que alguna entitat ens diu: “No, mira, no compteu 

més -nosaltres, com a entitat, ja no comptem més amb aquest intèrpret, perquè està mediant, 

perquè el que està fent és això...” I llavors, nosaltres, si una entitat ens diu: “Amb aquest 

intèrpret no comptem més”, ja no comptem amb ell. Sí, sí. 

23 [3:26] I: I, llavors... pel que fa al tema de la confidencialitat, heu establert algun protocol? 

INF23(a): Bueno, hi ha el codi ètic, que allà sí que s’estableixen alguns ítems, i sí que es va 

intentant repetir també... 

INF23(b): Bueno, i els traductors tenen també la carta de confidencialitat, que la vam fer signar... 

perquè no surti res del tema de la traducció, perquè a vegades són casos bastant delicats. 

INF23(a): Bueno, i la majoria de gent també ho té bastant clar, no? 

INF23(b): Sí, jo també des que vaig entrar aquí ho he vist. 

INF23(a): Sí, però bueno, d’alguna manera, el compromís de signar aquesta carta també era per 

oficialitzar, no? El vincle o la relació amb el servei de traducció, i anar assumint, també, els 

criteris que nosaltres prioritzàvem, no? 

24 [4:15] I: I els hi doneu alguna mena de codi de conducta, codi ètic o pautes que hagin de seguir? 

E: En un principi no, perquè com que ho fan bé. L’únic que sí que els hi diem és que: “Sisplau, 

estigueu dues hores i ja està”, perquè al col·legi poden dir: “Ai, doncs, us necessitem... i ara això, i 

ara lo altre...” i clar, les noies... diem no sigueu així, són dues hores i prou. I si hi ha algun 

problema real, doncs que ens truquin i ens diguin: “Mira, passa això, necessitem que la noia 

estigui més estona...”, però sempre parlant-ho. Perquè clar, les noies ho fan perquè és feina, però 

també els hi agrada, i també volen ajudar. Llavors a vegades, pues... fan de més. No, però estan 

molt contentes. Llavors, pautes... no. A més, com que és mediació per a persones que són del 

seu país, també entenen millor, segons com, que nosaltres mateixos. Per exemple, d’urdú, la noia 

272


que hi va, que és molt maca, entén molt bé els problemes que poden tenir els nens, vale?, 

perquè com que és del seu país, se n’adona. 

25 [5:38] I: I, llavors, que m’has comentat, que en aquelles jornades de fa un parell d’anys, que 

parlaven de la confidencialitat... 

G: Sí, sí, sí... 

I: Vosaltres, com tracteu, aquest tema? Els hi dieu a les traductores? 

G: Sí, sí, sí, clar, eh? Insistim, que som professionals, i que hi ha un tipus d’informació que és 

confidencial, que tu no pots... que te l’has de quedar per a tu, i que l’has de mantenir, i que 

només la posaràs això, en el moment que convingui, de la situació, del cas, però que hi ha 

lògicament una reserva. I ho entenen, eh? Lògicament, penso que és... que s’entén bastant bé, 

aquesta idea de respecte i de confidencialitat. Però són converses que van sortint, i que anem 

parlant, entre nosaltres, quan hi ha dubtes... “Què hem de fer en aquell cas?”, no? 

26 [6:22] I: I llavors, pel que fa al tema de la confidencialitat i, del codi ètic... teniu algun...? 

M: No tenim... no tenim... El que fem és complir la legalitat, però no tenim un codi ètic allò, 

específic, no. Evidentment, perquè funcioni el seu treball, els mediadors ja saben que s’ha de 

complir un determinat codi ètic, perquè si no, malament. 

27 [7:9] I també ho vam separar molt així per pactar i pautar les normes del servei de traducció, 

perquè això que et comentava que hi havia hagut problemes anteriorment, ara ja no n'hi ha. 

[7:13] També vam com assajar un petit codi de confidencialitat, amb la Xus, que després l'hem 

anat canviant i modificant i ara ja el tenim implantat. I així doncs,vam anar fent, vam anar fent 

planter. 

[7:33] El problema és nostre perquè molts dels que van començar amb nosaltres ara treballen en 

diversos ajuntaments i, a més a més, acaben sent un referent per la seva comunitat, perquè clar, 

nosaltres els entrevistem, els incorporem en la borsa i llavors els comencem a “passejar”, entre 

cometes, per tots els ajuntaments de la comarca, a parlar amb tots els assistents socials, a 

conèixer ells la gent que arriba dels seus països d’origen, no? Acaben doncs com sent un referent 

per a ells... i de fet, la majoria, i ho hem pogut anar veient, acaben sent presidents d’entitats 

futures que es formen, o moviments associatius; és un procés lògic però això ens ha passat amb 

gairebé tots. N’hi ha que ho suporten i n’hi ha que no, també és veritat, eh? Perquè no a tothom 

li agrada que el posin com a referent, sempre, per un tema. Jo sempre els hi dic, que no 

comencin a donar mòbils: prohibit! O sigui, ells com a persona, no són traductors d’ells mateixos, 

són traductors del consell comarcal, o sigui que si algú vol una traducció, ha d’anar al servei 

públic, concertar una entrevista i dir que ens truquin al consell comarcal i bé, així no passa res. 

Quan hi ha hagut algun traductor que s’ha passat d’amable, doncs hi ha hagut molts problemes. 

Perquè llavors els agafen com a referent per buscar pis, per buscar empresa, i això no pot ser. 

També perquè hi ha pràctiques... males pràctiques, no dels meus traductors, sinó de gent, 

d’algun col·lectiu que ho fa, i llavors es confon, eh? 

[7:53] el codi, que ara sí que ja el tenim signat per tots. Així doncs, quan algú s'incorpora, li 

donem aquest pack, li donem el codi, li demanem que se'l llegeixi i si hi està d'acord, que ens el 

torni signat i que se'n quedi una còpia, i llavors ja l'incorporem a la borsa. El codi, el vam acabar 

d'elaborar amb diversos consells, amb el Vallès Oriental i amb l'Anoia, concretament. I vam fer 

com els deu principis deontològics de l'intèrpret, per ordre d'importància: la confidencialitat, la 

precisió, la imparcialitat, la professionalitat, l'actitud, la disponibilitat, la competència, facilitador 

de codis culturals, la compensació i la integritat. Ara ja els tenim tots firmats, ja ho tenim clar, és 

el que a ells i a nosaltres ens fa com de “paraigües”, entre moltes cometes, davant dels serveis. 

273


[7:64] M: De tot. De l'elaboració de models i processos, això ja ens hem mogut, això ja ho hem 

fet, una; de ... jo, amb Secretaria, ja els vaig fer una demanda explícita, fa poc, com els hi deia? 

De codis ètics i morals en la interpretació, alguna cosa així. El cas aquell que va passar fa poc a 

Reus o a Valls, el cas d'aquella mediadora cultural, que va passar fa poc... 

I: Això no ho havia sentit... 

M: Sí, aquella noia... que la perseguia l'imam, una noia que va tenir un problema amb la seva 

pràctica diària. Clar, perquè pensa que els traductors que estan treballant amb nosaltres, amb el 

seu col·lectiu hi ha una relació d'amor-odi, perquè si el seu col·lectiu els veu que estan en un lloc 

i es pensen que tenen un poder multiplicat per mil del que tenen i, per tant, la seva exigència cap 

a ells, és bestial i, per tant, és una mena d'admiració-enveja, i tot això genera molts problemes 

cap a ells... Molts! Vull dir que tot això és el que hem d'anar treballant. Tampoc, el que no hi ha, 

és com una mena de, com de col·legi moral, per a ells. 

28 [8:12] I: I teniu algun codi... de confidencialitat? 

M: No, no. És més, a vegades, una de les persones que forma part de la junta, que és àrab, i que 

té molta experiència amb la traducció a l’àrab, havia treballat a nivell personal amb una agència 

de traductors -no et diré el nom, perquè m’estàs gravant!, i aquests sí que ens enviaven acords 

de confidencialitat, bueno, li enviaven a ell, i ell no en va voler signar mai, i ja hi ha deixat de 

treballar. No, perquè és que en el món de la immigració... no. Bueno, jo me’l vaig llegir, eh, i el 

vaig trobar súmmament excessiu, perquè és una desconfiança tan gran vers el teu traductor, que 

representa que és el teu col·laborador i per tant hi ha d’haver-hi una certa confiança... que no sé, 

jo aquest acord el trobava una mica poc ètic, almenys el que jo vaig llegir eh?, d’aquesta empresa 

en concret. 

[8:13] I: Home, en el vostre cas, si treballeu per a l’Administració... normalment són coses que 

acabaran sent públiques igualment, no? 

M: Clar, sí, perquè per exemple, en el “Viure”, apareix en els crèdits el nom del traductor, vull dir 

que qui vol buscar-lo, el busca, eh? Nosaltres no ho fem, perquè és el que et deia: molta de la 

gent que tenim, pertany a entitats, algunes es guanyen la vida fent de mediadors i traductors, 

d’altres no els hi cal, però els que es guanyen la vida el que no farem nosaltres serà tallà’ls-hi les 

ales, perquè jo en conec molts que tenen dificultats, i el món de la traducció, bueno, vosaltres ho 

sabeu, no es paga gaire bé, el marge és molt petit -de vegades, casi res, quan et demanen de fer 

un canvi d’última hora... Vull dir que no serem nosaltres qui direm: “No treballeu per tal” o 

“Treballeu només per nosaltres”. 

29 [9:27] I: I pel que fa a la feina de les intèrprets, els hi heu definit algun protocol de 

confidencialitat, o algun codi ètic...? Per quan elles intervenen, per exemple, en temes delicats... 

No sé si els hi heu establert algun tipus de pauta. 

R: Jo crec que elles, professionalment, ho tenen incorporat. Jo vaig arribar al febrer, a aquest 

departament, i estic molt interessada en les tasques de mediació d’aquestes intèrprets i aquí és 

on farem projectes on totes aquestes coses siguin ben valorades, i que les estratègies siguin les 

adequades. O sigui que jo penso que si en aquest moment no està protocolitzat... A veure, 

nosaltres, un protocol mmm... és cap a la persona, vale?, no tant... -la organització interna de la 

casa ha de conèixer com treballem, però no cal un protocol cap endins, cal un protocol cap a la 

persona; vull dir: que la persona sàpiga que allò que està tractant és amb garantia que no passa a 

d’altres, vale? Això... jo estic disposada a qualsevol de les eines de mediació, que garanteixin això, 

que sigui una mediació ja significa això: que no es pugui traspassar els límits. 

274


30 [10:23] INF30: Això es com un confessionari. [Riem] Tot el que hi ha en una mediació, no pot 

sortir-ne. Vull dir, la confidencialitat és un dels principis bàsics de la mediació en la comunitat, i 

els mediadors i les mediadores ho coneixen, justament perquè tenen aquesta formació i aquest 

seguiment professional. Fins i tot moltes vegades, et comentava que fèiem seguiment de casos, 

en aquest seguiment de casos, no menciones mai el nom de les persones beneficiàries de la 

mediació, les persones que han participat en la mediació. Habitualment en descrivim el perfil i en 

tot cas els hi posem un... ai, com es diu? 

[10:25] INF30: Un pseudònim. I en fas el perfil: dona, o home, de tal edat, en aquesta situació, i 

tal, tal, tal, tal... i a partir d’aquí has de desenvolupar el cas. Però la confidencialitat és bàsica, sí, 

sí, sí. És un dels principis de la mediació, i els mediadors i mediadores ho saben, i hem d’anar 

molt alerta, no? Perquè també, si per un casual, hi hagués algun tipus de filtració de la 

informació, i les persones que han participat en aquesta mediació s'assabenten i ho saben, el 

tema de la confiança, en aquella persona, queda molt mermada [sic], si no és que desapareix. 

Per tant, s’ha de treballar, i s’ha de treballar bé, i a més a més, s’ha d’informar, quan s’inicia un 

procés de mediació de quins són els principis de la mediació i, justament, que la confidencialitat 

és un d’aquests principis, un d’aquests valors. 

Taula 3.23 Suport 

INF Extractes 

25 [5:33] I també, mira, ara em permets explicar-te que hi ha també uns aspectes que nosaltres 

insistim i, de fet, vam assistir a unes jornades allà a la Pompeu, al carrer Balmes, deu fer uns dos 

anys o així i plantejaven tot això, eh, de manera molt interessant: confidencialitat, com sortir-se’n 

de situacions incòmodes en la traducció -tu pensa que, aquí, de vegades la traductora ha de 

parlar de polls, d’higiene, de neteja... de moltes coses! I davant d’una mare o del pare... i has de 

transmetre moltes coses. I tens al profe al davant, la família, aspectes que poden incomodar les 

famílies, sobre que vénen [els fills] i sembla que estan cansats, i poc alimentats, i... que han 

dormit poc, i què passa amb tot això? I llavors, la sensibilitat, el saber estar en aquell moment, 

clar: com li dius tu a una família que el seu nen es porta molt malament?, o que és un desastre? 

Quan es un alumne magnífic hi ha menys problemes... però què passa quan es detecta violència 

familiar? No, no, interessant, no? Suposo... De tot això intentem parlar-ne, amb els traductors, 

perquè de vegades vénen i: “Mira, m’ha passat això, i no m’ho esperava, en el moment de la 

interpretació, de la traducció...” 

[5:34] G: Sí, sí, eh? En parlem, no? Són coses que penso que val la pena i clar, lògicament, que hi 

ha aquest grau, no?, de deixar tu que surti també la part sentimental que afecta els traductors 

quan coneixes la situació familiar. La teva implicació en el... perquè hi ha una qüestió que té una 

continuïtat no resolta i et deixa la preocupació a la ment, d’aquell nen, d’aquella nena, d’aquella 

família... Com evitar -que és molt humà!- persones que demanen el telèfon personal de les 

traductores? 

27 [7:33] El problema és nostre perquè molts dels que van començar amb nosaltres ara treballen en 

diversos ajuntaments i, a més a més, acaben sent un referent per la seva comunitat, perquè clar, 

nosaltres els entrevistem, els incorporem en la borsa i llavors els comencem a “passejar”, entre 

cometes, per tots els ajuntaments de la comarca, a parlar amb tots els assistents socials, a 

conèixer ells la gent que arriba dels seus països d’origen, no? Acaben doncs com sent un referent 

per a ells... i de fet, la majoria, i ho hem pogut anar veient, acaben sent presidents d’entitats 

275


futures que es formen, o moviments associatius; és un procés lògic però això ens ha passat amb 

gairebé tots. N’hi ha que ho suporten i n’hi ha que no, també és veritat, eh? Perquè no a tothom 

li agrada que el posin com a referent, sempre, per un tema. Jo sempre els hi dic, que no 

comencin a donar mòbils: prohibit! O sigui, ells com a persona, no són traductors d’ells mateixos, 

són traductors del consell comarcal, o sigui que si algú vol una traducció, ha d’anar al servei 

públic, concertar una entrevista i dir que ens truquin al consell comarcal i bé, així no passa res. 

Quan hi ha hagut algun traductor que s’ha passat d’amable, doncs hi ha hagut molts problemes. 

Perquè llavors els agafen com a referent per buscar pis, per buscar empresa, i això no pot ser. 

També perquè hi ha pràctiques... males pràctiques, no dels meus traductors, sinó de gent, 

d’algun col·lectiu que ho fa, i llavors es confon, eh? 

[7:52] M: Sí. Bé, no, per saber el cas. El model és el mateix que el d'educació. Aquestes són les 

fitxes i llavors, el codi, que ara sí que ja el tenim signat per tots. Així doncs, quan algú s'incorpora, 

li donem aquest pack, li donem el codi, li demanem que se'l llegeixi i si hi està d'acord, que ens el 

torni signat i que se'n quedi una còpia, i llavors ja l'incorporem a la borsa. El codi, el vam acabar 

d'elaborar amb diversos consells, amb el Vallès Oriental i amb l'Anoia, concretament. I vam fer 

com els deu principis deontològics de l'intèrpret, per ordre d'importància: la confidencialitat, la 

precisió, la imparcialitat, la professionalitat, l'actitud, la disponibilitat, la competència, facilitador 

de codis culturals, la compensació i la integritat. Ara ja els tenim tots firmats, ja ho tenim clar, és 

el que a ells i a nosaltres ens fa com de “paraigües”, entre moltes cometes, davant dels serveis. 

[7:60] M: I... quant a formació, quant a formació de la borsa, quan vam començar nosaltres, al 

2003, tampoc no ho sabíem. Clar, jo si entro en formació, jo sóc psicòloga i, per tant, el tema de 

la formació no el coneixia absolutament de res. I quan em van proposar de fer el curs amb la 

UVic em va semblar fantàstic; però ara que sé que és i tot, tampoc no acaba de respondre al 

100% a les necessitats que tenim. Perquè, clar, gairebé és més important el “com” que... o sigui, 

gairebé és més important respondre preguntes del tipus... com t'ho diria això... O sigui, sí que és 

important la tècnica: la síntesi, el respectar torns de paraula; però la tècnica, en el nostre cas, és 

important, però és un 20%, tota l'altra part, la part emocional, la part de marcar límits, o sigui, jo 

a les reunions amb traductors me n'afarto, de dir això: marcar límits, no donar el mòbil, no trucar 

l'usuari... perquè aquí hi ha una traductora que, com que coneix a tothom... Per exemple, jo la 

truco i li dic: “Demà a les 10 a la [lloc]”, i jo ja no cal que li digui res més, però ella, com que 

coneix a tothom, ja sap qui és que ha d'anar demà a les 10 a la [lloc], i la truca per recordar-li que 

hi vagi. Això no és feina nostra, no ho fem mai de la vida! Això és feina de l'escola! Però ella ho fa, 

amb diners seus, des del seu mòbil. Això costa. El què han de fer i el que no poden fer, costa. I 

aquesta és la part que ens costa i elaborar tècniques i estructures, i el tema de la selecció, això és 

el que potser ens costa més. I el millorar en el tema de l'idioma, i aquesta vessant més de codis 

culturals, d'elaboració del missatge; perquè per exemple moltes vegades a ells els pregunten 

coses: “Com ho feu això, en la vostra cultura?”. S'ha de ser molt curós amb la resposta, perquè 

una cultura no fa una cosa d'una forma concreta, ningú! No pots dir mai: “Ho fem així”. Mai de la 

vida! Ningú fa una cosa d'una manera concreta, no? Llavors és una transmissió errònia de la seva 

cultura. Clar, quan fem xerrades, jo ja ho tutelo, però quan estan a la traducció, no! Llavors, no 

pots dir: “Mira, a la meva cultura, amb les nenes ho fem així, així i així”. No! És tot molt relatiu... 

no? Vull dir que en aquests moments m'interessa més tota aquesta part. Una cosa són els 

traductors que estan en cabines i una altra cosa nosaltres, no té RES a veure. Vull dir que aquest 

curs de formació amb la UVic, molt bé, però a mi em falta molta altra cosa, que no hi és, que no 

la tenim, que ningú no ens l'ofereix, m'entens? 

[7:66] I: Això t'ho volia preguntar, perquè clar, a vegades es viuen situacions dures: algun cop els 

276

doneu algun tipus de suport o d'assitència emocional? 


M: No... no, no. Vénen aquí, quan volen i com volen, i ens expliquen el que volen quan volen i 

com volen, i a més fem reunions grupals, però no, no, no. No hi ha una supervisió de casos. Hi 

hauria d'haver-hi com una supervisió, de casos? Però mira, parlant, a mi se m'acudeixen idees. 

Això de fer un grup de supervisió miraré que algun organisme m'ho faci, perquè penso que ha de 

ser extern això. No ho podem fer nosaltres mateixos, seria massa endogen. 

21 [1:5] 

A: Sería genial. Lo que nosotros, y parece que para los alumnos también, porque en la formación 

que estamos haciendo ahora... es... o sea, una tarde retocamos unos temas, y luego hacemos la 

supervisión, lo que ahora llaman “coaching”, porque suena más “guay”, pero es un espacio de 

reflexión, ¿no?, también de procesar, sobre todo la parte emocional, porque para los mediadores 

es muy complicado, ¿no?, su trabajo... cuando hay demandas que no son claras, que a veces hay 

demandas que no son -que están fuera de la mediación, por un lado. O sea, la aplicación, cómo 

manejan, cómo aplican la buena praxis de mediación, en un contexto en el que no hay mucho 

apoyo de los profesionales, porque esperan cosas que no corresponden al mediador, por un lado, 

¿no? Y por otro lado, toda la parte emocional, la sobreimplicación con el paciente, las 

complicaciones que dan acompañarlo, o sea, estar en un lugar, la percepción de que quizás el 

médico no está haciendo un trabajo adecuado, que tiene una mirada racista; o por otro lado, a la 

gente le da vergüenza... O sea, son una serie de cosas que van entrando; o sea, que trabajamos 

mucho esta parte de supervisión. Esto es lo que se está haciendo. Y lo que encontramos mucho, 

cuando intentamos hacer la supervisión, es que el mediador habla, o sea, va hablando del caso: 

“El paciente es una persona de tal edad, con tal problema...” -pero, muy bien, pero esto es un 

asunto médico, ¿no? No es tanto el trabajo del mediador; el mediador tiene que ver qué está 

haciendo, cómo está manejando este espacio de tres, la parte intercultural, la parte de 

comunicación emocional... y cuesta un poco más, porque esto es todo un proceso, no es algo 

que sea fácil de manejar, es más ambiguo, es más complicado, pero es el núcleo del trabajo. 

Entonces ponemos mucha energía y me parece que haciendo juegos de rol, haciéndolo vivo, no? 

[sic], para aplicar la teoría a la práctica, se puede ver y experimentar toda la práctica. 

29 [9:31] l’única cosa, que jo penso que no és una dificultat, analitzem que aquestes dues 

professionals també estiguin -rebin el suport necessari, per totes les situacions que a vegades es 

troben. Han de tenir un suport tècnic, en aquest sentit. Però no són dificultats, són donar suport 

a una tasca que és necessària per a un intèrpret, per a un educador que està al carrer, per... no 

sé, per qualsevol persona que tracta amb persones a vegades en situació de conflicte, mmm... 

quan tens que fer l’atenció, has de tenir molta seguretat que ho estàs fent bé, i per assegurarte’n, 

has de perdre pors, has de tenir recolzament per veure que aquella problemàtica que tu la 

vius com greu, li donis la importància que li pertoca, que no te’n facis càrrec, sinó que siguis 

només una persona de suport... Tota persona que té atenció al públic, en aquest sentit d’escoltar 

als altres, necessita un suport. 

30 [10:33] INF30: A les reunions de seguiment... sí. Sí, sí. A més a més, són necessàries, eh? Són 

necessàries, perquè és un treball amb persones i en situacions moltes vegades difícils, i no 

només per a la figura del mediador, eh?, hi ha moltes altres figures en el que podrien ser l’acció 

social, que també treballen en aquests escenaris i que comptar amb un equip que t’ajuda, que et 

recolza, que t’escolta, és important. Imagina’t això en l’àmbit sanitari, no?, quan estem parlant 

d’això amb persones que estan amb unes malalties en fases terminals i que les mediadores fan la 

mediació amb el pacient i amb les famílies dels pacients, i són situacions amb un estrès 

emocional altíssim, altíssim. Llavors requereix i es necessita, d’això, d’un equip al darrere i que 

com a mínim hi hagi aquest espai. 

277


22 [2:19] sí que tenen l’interès de fer-ho, llavors n’hi ha alguns que sí que han fet cursos de formació 

de mediació a la Formiga, etc., que han après espanyol o el català directament formant-se en 

aquest curs... Llavors sí que tenen aquest tret comú, aquesta intenció de veure-ho com a millora 

per quedar-se en aquesta professió. 

23 [3:47] INF23(a): Sí, no, potser el que es podria fer seria prioritzar alguna cosa de salut, donar més 

serveis a salut, i llavors d’organització, poder tenir més temps per acabar d’organitzar tot el que 

serien protocols i altres... documentació. I a part, tot el tema de formació, també, en traductors, 

que es pogués fer més... O sigui, de tenir un espai, a part de la comissió -que ja es va crear una 

comissió que de moment, és allò que com que no tenim gaire temps, doncs ens veiem una 

vegada a l’any... i així, doncs poder tenir un grup més estable, fer formacions... 

25 [5:2] G: Perquè de fet, Mireia, clar, a la Formiga com a entitat no treballem en el camp de la 

mediació entesa d’aquesta manera, tot i que com tu bé has comentat [abans de l’entrevista], sí 

que des de fa molts anys fem un curs de mediació intercultural, en el qual... sempre hem animat 

a les persones que estan fent aquest servei, a que hi participessin, en alguns mòduls o en tots el 

mòduls del curs de mediació intercultural de la Formiga, perquè sí que pensàvem que això és un 

complement formatiu interessant, per a la seva feina. 

[5:3] I també, el que hem procurat, com que ens hem dedicat sobretot a l’àmbit educatiu -de fet, 

el gruix del servei de traducció, té a veure amb aquest àmbit, tot i que després també podem 

parlar del servei d’orientació ciutadana en llengua xinesa, que ja abarca una mica més, però 

sempre hem procurat que tinguessin també una formació o interès en aquest cas per l’aspecte 

educatiu: les lleis, els programes, l’actualitat, del món educatiu, perquè això és molt important a 

l’hora de transmetre informació entre escola i família, que és una de les activitats que fan més 

les traductores, no?, en el treball, del dia a dia. 

27 [7:12] Llavors va ser quan vam contactar amb la Xus, a veure si ens podia fer una formació, una 

part de la formació, que volíem impartir amb la nostra borsa de traductors; i ells van impartir el 

que és les tècniques de la interpretació d'enllaç, i nosaltres vam impartir més el que és anàlisi de 

casos amb professionals concrets de diferents serveis públics. 

[7:14] Aquest curs amb la UVic l'hem fet quatre anys i en aquests moments tenim la gent bastant 

formada. Ens trobem igualment amb els traductors, però aquesta formació ja la tenim assolida, i 

llavors, en tot cas, els hi fa falta altre tipus de formació. 

[7:25] I: Per tant, era obligatori, el curs, per tots els que estan a la borsa? 

M: Sí, sí... si vam fer les quatre edicions és perquè hi havia gent que no l’havia fet i com que vaig 

considerar que era important que l’hagués fet, doncs tots l’han hagut de fer. I en aquests 

moments, potser en tenim un o dos, que no l’han fet, però no tenim prou gent per fer-ne un 

cinquè... suposo que quan tinguem -si és que tenim prou gent- doncs en farem un altre. Però ara 

ja és diferent, eh? S’ha estabilitzat molt. 

[7:27] I: I jo t’anava a preguntar... en aquests cursos, van haver de pagar alguna cosa? 

M: Sí, vam considerar que per un tema simbòlic hi havia una part de cofinançament dels 

alumnes, em sembla que eren 20 o 30 euros, i la resta com a organitzadors, ho pagàvem 

nosaltres, amb finançament nostre, el subvencionàvem, i la UVic simplement feia la classe. Vull 

dir que no hi aportaven res, els pagàvem perquè fessin la classe, diguéssim. 

278


29 [9:16] I: I, en aquest sentit, creieu que la formació que tenen és suficient? O els animeu a fer 

cursos de formació...? 

R: Sí, tot i que, clar, aquí tenim, en concret de xinès, dues professionals que porten molts anys i 

que ja han fet molta formació, però no, estan interessades sempre, en continuar fent formació i 

nosaltres també les animem. I a més a més, és que cada vegada, doncs bueno, se’ls implica més 

en projectes, vull dir que, bueno, hi ha també una reflexió sobre la pràctica. I en aquest sentit, 

bueno, qualsevol cosa que tingui que veure amb nous aprenentatges per comprendre millor o 

tractar millor les eines que elles en la mediació intercultural han de desenvolupar... pues estem 

en aquest nivell. 

27 [7:28] La formació, mira: el primer curs que vam fer, no el vam fer amb la Xus, el vam fer amb el 

CAP, perquè a proposta d’aquest grup des d’on va sorgir aquest servei de traducció, d’aquest grup 

de treball de l’àmbit sanitari, la segona demanda va ser: “Molt bé, creem un servei, però els hem 

de formar, perquè si no, com poden saber com actuar en una consulta amb un metge? I llavors 

va ser així, que aquest sí que va ser completament coorganitzat, perquè els mestres no van 

cobrar, o sigui que va ser completament altruista per la seva part, o sigui que vam organitzar un 

curs conjuntament, que els formadors eren els metges i... ningú no va haver de pagar res i va 

anar molt bé. I vam iniciar un codi deontològic, ja, aquí. 

[7:29] 

Llavors, doncs, vam començar amb aquest curs, amb la facultat de Traducció de la UVic. I aquí hi 

posava que pel Pla de Ciutadania i Immigració d’Osona, hi havia una necessitat de formació dels 

traductors i intèrprets en les tècniques de la interpretació d’enllaç i, per part de la UVic, era una 

oportunitat d’especialitzar-se en aquest àmbit que de fet, mira, ha acabat sent així. No? I els 

continguts eren tècniques d’interpretació, en el cas seu, i en el nostre, anàlisi de casos amb els 

professionals dels serveis públics. I vam continuar amb la redacció del codi deontològic. Bé, i 

això... 

[7:71] M: Això és ideal per les cabines, és fantàstic per les cabines, és perfecte; però en el nostre 

cas és molt diferent. Per començar, que en la majoria de pràctiques de la facultat de Traducció i 

Interpretació, la majoria, són traduccions escrites, no n'hi ha tantes d'orals, eh, penso jo. En canvi 

a nosaltres són totes orals! I clar, això ja és diferent, perquè hi intervé la persona. I aquesta 

vessant més humana i no tan lingüística és la que s'ha de treballar. 

Taula 3.24 Percepció dels xinesos 

INF Extractes 

22 [2:25] 

M: I generalment vénen al CITE. La comunitat xinesa, aquests dos serveis que et dic, mensuals, 

generalment van al CITE. 

A: I alguna que altra al Col·legi d’advocats. 

M: Sí. 

[2:26] A veure, tenen més coneixement de l’entitat de la Formiga, dintre del col·lectiu xinès que 

no pas el SAIER, el que passa és que clar, el col·lectiu és un col·lectiu molt temerós... 

M: I molt tancat... 

A: Temen que es descobreixi qualsevol cosa, tancat, és un col·lectiu que no es mou, només es 

279


mouen entre ells mateixos, i totes les ajudes que reben, que tenen una xarxa social, una xarxa de 

col·laboració i de cooperació, impressionant!, la tenen, però entre ells. I llavors clar, quan des del 

punt informatiu o del servei de recepció em diuen: “Mira, que avui ha vingut una persona 

xinesa”, jo dic: “Ostres, això ja és una festa!”, perquè normalment entrem i aconseguim, d’alguna 

manera, que el col·lectiu... s’ampliï una mica, no? Però és molt molt difícil. Realment 

interpretacions orals és això que et diu la Maria, no?, que n’hi haurà tres com a molt, traduccions 

escrites no n’hem rebut cap... 

27 [7:68] I: I en el cas dels xinesos, abans m'has comentat que estan actuant molt en temes de 

mediació comunitària... 

M: Més que actuant és que per problemes lingüístics, és un col·lectiu que el veïnatge hi té més 

complicació en comunicar-se i que, per tant, arriben més a la mediació que d'altres col·lectius. 

I: I em podries explicar algun cas que es doni freqüentment? 

M: Doncs mira, ara no tant, però quan la construcció estava en auge, hi havia molts pisos que 

esdevenien restaurants, a l'hora del dinar, per exemple. I clar, això generava, en la comunitat, 

soroll, gent amunt i avall, olors, pudors, i aquest cas, per exemple, el vam tenir... Es va anar 

desplaçant, hi havia diversos llocs a la ciutat i els vam anar com seguint. Llavors, ehm... casos de, 

d'això, de temes de pudor relacionades amb pràctiques animals -dissecament, de no sé què, 

d'això que penja. Un cas, però sé que a Barcelona n'hi ha molts més. I això, bàsicament això. I 

llavors una altra cosa que hem detectat, és el tema de, últimament, eh... fem traduccions escrites 

només quan creiem que és necessari i gairebé d'urgència. Llavors, vam detectar que hi havia 

furts en relació amb animals comunitaris, o sigui: ànecs, gats, gossos... suposo, i espero, per 

consum propi [riu]. Llavors hem traduït les normes associades en aquest tipus de lleis al xinès i 

estan als punts d'acollida perquè s'associa amb aquest col·lectiu, i estant en contacte amb altres 

municipis també ens ho han confirmat. 

I: D'això no en sabia res... 

M: Clar, potser a Barcelona no hi ha tants rius ni animals lliures. Doncs sí, aquí sí. Tot té a veure 

amb una crisi econòmica i amb una pobresa, i amb el fet d'haver de menjar. Però, sí sí, es veu 

que els ànecs que abans hi havia als rius ja no hi són i cada vegada n'hi ha menys. 

[7:69] I: I pels traductors, treballar en aquests casos... és igual que estar en un altre àmbit? 

M: Sí, sí, sí. Clar, és que pensa que el traductor sempre està amb un professional al costat. En 

aquests casos és un professional de la mediació. Sí que en el cas del col·lectiu xinès, això segur 

que tu ho saps millor que jo, com que el tema lingüístic és tan dificultós, això genera una barrera 

tan gran que darrera la barrera neixen males pràctiques i de tot, i clar, aquí hi ha gent que actua 

lliurement oferint traducció, llengua i habitatge a un preu X, i quan vam començar a fer la 

traducció en xinès des del Consell Comarcal, al nostre intèrpret li oferien diners, al principi, i va 

haver de dir: “No, això és un servei gratuït del Consell Comarcal”, però contínuament, li oferien 

diners. I no hem tingut cap problema amb aquest altre senyor que fa això. Almenys jo no he 

tingut cap problema. Però hi és, eh? I pel que he sentit, parlant amb altres ens locals, hi és i a tot 

arreu, és curiós eh? Fins i tot al sectors econòmics. És com... Sectors econòmics de la població 

marroquina: jo què sé, autoocupació en temes de carnisseries halal, primer -no ho sé, eh?-; 

construcció, segon. Ocupació amb l'Amèrica Llatina: hostaleria. Ocupació amb la població xinesa: 

Padró! En aquest cas és fins i tot un sector econòmic. I clar, això és un problema, i la Gisele, bé, 

es diu Li Huijuan, Juan de nom, però quan va arribar aquí i va sentir que Juan era un nom masculí 

va decidir dir-se Gisele. Doncs quan va arribar aquí, per a ella era com una obsessió com fer 

arribar aquest nostre servei a la població xinesa perquè no els passés això altre. Per a ella era 

una obsessió. I bé, vam fer diverses sessions grupals d'acollida a Vic, que ella hi anava 

280


d'intèrpret... i ella les organitzava, eh? “Veniu dissabte a les onze a tal lloc...” i llavors anava a 

veure al noi d'acollida, em venia a veure a mi, per com desautoritzar o desfer la mala pràctica 

que hi havia, i també ho vam com mig dir a mossos, eh? Però ja et dic, només passa amb aquest 

col·lectiu pel tema de les diferències de llengua. 

23 [3:25] INF23(a): Sí, tenim problemes només amb xinès i amb llengües subsaharianes, però amb 

llengües subsaharianes sempre ens passaria, perquè com que en demanem bastant menys, clar... 

les persones també tenen... Però amb xinès, sí que podríem tenir algú que li donéssim moltes 

traduccions, i en canvi no ho fem, no? 

INF23(b): Bueno, és que la majoria estan bastant ocupades, eh... 

INF23(a): Bueno, jo tinc la teoria també que és perquè el fet de conèixer xinès, en el moment en 

el que vivim, doncs també t’obre moltes portes, no? I molta gent també troba feina en empreses 

o en altres temes en què es molt més fàcil... perquè és una llengua molt sol·licitada. 

25 [5:43] G: D’anar reduint les traduccions presencials i posar en marxa el servei telefònic. I, això, 

t’ho dic eh, perquè és el que m’arriba a mi, del professorat, no agrada. Volen, i a més en alguns 

casos és imprescindible, quan hi ha situacions humanes, que has de tractar, és de sentit comú. I 

fins i tot amb coses quotidianes i així, no acaba d’agradar, a mi és el que em diuen. I això ho pots 

recollir, perquè com a comentari, no passa res. No és una cosa que agradi al professorat. 

[5:52] I: I, en definitiva, quina valoració global feu de la vostra tasca? 

G: Jo crec que és imprescindible, és imprescindible, en una societat complexa. I que hem de 

valorar que s’estan fent altres coses com les guies, “Comunicació en llengües indígenes”, que en 

algun moment és completament necessària. Potser coneixes la [V., que hauràs de parlar amb 

ella... 

G: Veus que bé! Dóna-li records. El que estan fent a Santa Coloma, la [S], la [B], tot això. És que si 

no, la gent es queda despenjada, amb tanta cosa. La informació és tan necessària! El contacte, 

no? La comunicació humana, també, grupal, si no, et quedes fora de tot. En societats complexes, 

com la nostra, amb la presència ja de tantes llengües, intentem buscar equilibris en allò que 

diem: que arribi la comunicació, que això pugui crear cohesió social, però que poc a poc poder 

crear empoderament, autonomia, això requereix esforços, també, de les persones que arriben 

aquí! Que és d’ells, que participin més, que aprenguin les llengües d’acollida... és importantíssim, 

en la mesura de lo possible, de les seves habilitats o no, però també és la pedagogia i l’esforç... 

Nosaltres com a entitat també ho fem. Ahir a la sessió d’acollida també hi vem insistir molt: 

sabem que hi ha dificultats -horaris, feina, quan ets adult, posar-te a estudiar una llengua que és 

tan difícil... no? Jo em poso al seu lloc, eh?, però vaja, hem de continuar fent aquest discurs de 

sensibilitzar en aquest sentit. Però jo penso que ja veurem, eh, en el futur, però que ara és molt 

necessari, per no deixar fora una part important ja dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. 

Segurament en molts casos, la seva expectativa és viure aquí, quedar-se a viure aquí. 

26 [6:23] I: I més o menys, com valoreu el servei? Esteu satisfets del que es fa...? 

M: Molt, molt, molt. Estem molt satisfets, tot i que hi ha algunes mancances que no depenen de 

l’equip. No és només que estiguem satisfets, és que jo n’he après molt, de la gent! O sigui, m’han 

ensenyat moltes coses. Ens donen una visió de la ciutat actualitzada i això no té preu. O sigui, 

això costa diners, però no té preu. Per tant, jo el que veig: que té mancances aquest equip, però 

que no té res a veure amb el personal que tenim. Mancances, per exemple, d’espai, de tenir unes 

condicions de treball més dignes, vale?, les oficines, que haurien d’estar millor dotades... de... en 

fi, coses així. Fins i tot d’incrementar personal, perquè són molt exigents, i treballen molt. Coses 

que no tenen a veure amb el personal pròpiament, però sí que hi ha mancances, clar. Tot i que, la 

percepció ciutadana és molt satisfactòria, i la nostra també. 

281


29 [9:33] R: A veure... no tinc prou elements ara mateix, estic en aquesta tasca de valoració, perquè 

porto molt poquet. El que puc dir a data d’avui és que hi ha un treball fet, amb resultats, eh, no 

sé quin és l’impacte, encara, però sí que el sé situar en la zona, i en el profit que ha tingut en el 

col·lectiu xinès, el fet que tinguessin aquest servei. Hi ha una zona que és la més habitada, que és 

la franja límit amb Santa Coloma, on l’impacte i l’apropament ha generat una associació del 

col·lectiu xinès, bueno, que a més a més, és “Xina-Catalunya”, amb la qual cosa és una idea que 

nosaltres promocionem: que sigui una associació que no es dediqui només a xinesos, sinó que 

també incorpori els catalans, que sigui mixta, en aquest sentit és favorable, i crec que és una 

tasca produïda perquè el mateix servei ha anat fent aquesta tasca d’integració, no d’assimilació, 

sinó integració. A partir d’aquí, la veu i les necessitats del col·lectiu xinès s’escolten més, vale?, 

per tant, a nivell polític s’han pres mesures perquè l’escolta és major, la implicació del col·lectiu 

xinès també ha augmentat per resoldre els seus temes. I això s’ha aconseguit sobretot en 

aquesta franja. Que hi hagi col·lectius xinesos que encara estan molt més tancats, que no han fet 

aquesta tasca, també en som conscients, però no sé mesurar-ho, encara, necessito les dades 

d’aquest 2010, per valorar què hem de fer; perquè sí que és veritat que preveig que hi ha una 

part que no està a aquest nivell de comunicació, que encara estan molt... en situacions més de 

tancament, menys de comunicació i que haurien d’obrir... haurien d’obrir portes. 

26 [6:2] Llavors, per la part d’acollida tindríem el tema del CIAPE, vale?, que incorpora algunes 

competències com ara la gestió dels expedients d’arrelament, en aquest cas; eh... i després, per 

una altra banda tindríem tot el treball que es desenvolupa amb les diferents comunitats que, 

aquí, sí que, en el cas del xinès, hi ha alguna especificitat important, vale? El primer que hem de 

dir, a nivell general, és que tots els projectes s’adrecen a tota la població, no només a la població 

immigrada. En el fons, del que estem parlant és de garantir que tothom tingui un accés 

normalitzat als serveis de la ciutat i que tothom acompleixi els seus deures i tingui garantits els 

seus drets. Per tant, l’orientació d’aquestes polítiques és aquesta, sempre. Llavors, eh... a més a 

més, nosaltres pensem que en la mesura que estem en un procés complex, vale?, perquè a la 

complexitat que pot afegir el tema de la diversitat cultural, hi hem d’afegir que aquesta ciutat té 

la seva especificitat també, és a dir, estem en un entorn de la conurbació de Barcelona, però 

tenim alguna especificitat, com una densitat de població molt elevada. Nosaltres tenim set 

quilòmetres quadrats de ciutat, però només són construïbles -només són edificables- no arriba a 

quatre quilòmetres quadrats i, en aquest terreny, tenim cent vint-i-cinc mil persones. Per tant, 

tenim una densitat de població molt elevada i, a més, tenim una configuració urbanística eh... 

bastant desastrosa, no?, que és una herència de l’època del desarrollisme, dels anys seixanta, tot 

i que mica en mica, la ciutat es va esponjant: hem aconseguit guanyar espais públics, que 

permeten fer un treball d’una altra manera, però bueno, és una cosa que s’ha de tenir present 

quan un parla de com treballem en aquesta ciutat. 

Taula 3.25 Valoració servei 

INF Extractes 

21 [1:37] A: Bueno, estuvimos, encantados, a mi, personalmente, me... yo sé que para mi, yo 

mismo, la gente que hacemos la formación, nos interesaba, es una experiencia muy rica: la 

supervisión, los role plays... es una experiencia muy rica, nos gusta; y nos interesa mantener esta 

participación, porque es algo que me parece importante y también con los vínculos con otros 

países, compartimos muchos intereses. Y mantener todo eso, sería genial. 

22 [2:35] I: I quina valoració en feu, fins ara, del servei? 

282


A: Jo personalment en faig una valoració molt positiva, molt. No de com ho gestionem nosaltres, 

perquè no és això, però sí del servei, com a utilitat per al SAIER, perquè és un servei 

imprescindible -total i completament imprescindible. Sense aquest servei que ha muntat i que ha 

portat ACSAR durant vint anys, els SAIER no hagués sigut el que és ara. Per tant, el mèrit 

realment del servei tal com és, és evidentment molt gràcies a ACSAR, que és qui el va formar tal 

com és ara, i nosaltres només hi hem fet algunes modificacions, però la base de la feina, és de 

l’entitat ACSAR. I això, realment, és una feina que dóna més sentit a la funció del SAIER: és un 

servei d’atenció a l’immigrant estranger refugiat. I llavors, un servei sense traductors i intèrprets, 

no tindria cap sentit. Per mi, la valoració positiva és per això, d’una banda; i de l’altra, una 

valoració molt positiva també del treball en si mateix i de la relació amb els intèrprets, que 

realment hem aconseguit que tinguin amb nosaltres una relació molt molt bona, una relació 

molt de tu a tu, amb molta disponibilitat... 

23 [3:48] I: I l’última pregunta ja, que és: com valoreu el servei en general? 

INF23(b): Excel·lent! [Riem] Home, jo, per exemple, que fa poc temps que hi treballo i que abans 

no el coneixia, jo aquest servei el trobo molt bé! A part del que he anat sentint de les entitats 

que l’han demanat, que algunes m’han fet elogis i tot, de com havia anat, i dic bueno, això està 

bé. I és un servei que penso que si jo fos immigrant d’un altre país, no dubtaria a fer-lo servir. No 

sé què dirà la Judit... 

INF23(a): No, jo, per exemple, tots els tècnics que hem anat parlant, dels vint-i-tres municipis de 

la comarca, la majoria estan molt contents. Sempre hi ha alguna intervenció que, pel que sigui, 

no ha funcionat, o per temes de l’usuari, pel tema que hi havia, o per temes del traductor. 

Sempre hi ha una fitxa valorativa dels traductors, i acostumen a estar molt ben valorats, la 

majoria. I quan veus que és una persona que no funcion, intentes reconduir també la situació. 

[3:50] INF23(a): Sí, i pensa que de tots els projectes que tenim a Ciutadania, és l’únic al que 

s’adscriuen -perquè nosaltres, cada any, enviem una carta a tots els municipis, a veure quins 

projectes volen, i és l’únic o gairebé l’únic, potser n’hi ha algun altre... Però cada any, l’han 

demanat tots els municipis, i això indica tant que és necessari, com que funciona... les dues 

coses. Perquè si veiéssim que és necessari, però que no funciona, suposo que buscaríem altres 

opcions. Que s’hi adscriguin, per a nosaltres és una... és un criteri que també ens fa pensar que 

és un dels serveis que més ús té... Bueno, a vegades, quan parles també amb alguna persona i li 

fas preguntes, intentant buscar, també, algun criteri de qualitat, per saber com gestionar el 

servei, a vegades, si ho parles cara a cara, sempre es tendeix a positivitzar, a allò de “tot és 

fantàstic i meravellós”, però el fet de veure realment el suport que hi ha dels municipis i que 

també sabem que, malgrat que els nouvinguts estan baixant, el servei es manté, això vol dir que 

se n’està fent ús, no? I cada vegada també el coneixen més professionals... no? Estem contents. 

24 [4:13] E: Però vull dir que molt contents, sempre, amb l’atenció... i d’urdú també, molt bé. 

Suposo que també les escoles tenen tantes ganes que els ajudin, que sempre ho aprecien molt. 

Molt, molt, molt, el servei. 

[4:19] l’última pregunta seria: com valoreu el funcionament del servei? 

E: Bé. Sí. A mi m’agrada el que faig. M’agrada, perquè em sembla que és útil. 

26 [6:23] I: I més o menys, com valoreu el servei? Esteu satisfets del que es fa...? 

M: Molt, molt, molt. Estem molt satisfets, tot i que hi ha algunes mancances que no depenen de 

l’equip. No és només que estiguem satisfets, és que jo n’he après molt, de la gent! O sigui, m’han 

ensenyat moltes coses. Ens donen una visió de la ciutat actualitzada i això no té preu. O sigui, 

283


això costa diners, però no té preu. Per tant, jo el que veig: que té mancances aquest equip, però 

que no té res a veure amb el personal que tenim. Mancances, per exemple, d’espai, de tenir unes 

condicions de treball més dignes, vale?, les oficines, que haurien d’estar millor dotades... de... en 

fi, coses així. Fins i tot d’incrementar personal, perquè són molt exigents, i treballen molt. Coses 

que no tenen a veure amb el personal pròpiament, però sí que hi ha mancances, clar. Tot i que, la 

percepció ciutadana és molt satisfactòria, i la nostra també. 

27 [7:32] Bé, quant a objectius assolits, això: la resposta immediata a la necessitat dels serveis 

públics, l’alta satisfacció dels professionals, assegurem que el missatge del professional -ja sigui 

un tràmit administratiu o mèdic- és entès i complert pel pacient, l’augment de la demanda i el fet 

que cada cop hi hagi més diversificació de procedències d’origen a Osona. La professionalització 

contínua... de fet, això és un planter per gent que s’acaba col·locant. 

[7:34] Això, que t’he comentat del nou jaciment d’ocupació i això: l’acció positiva als nouvinguts 

en ser atesos en la seva llengua, no? Respectar la llengua dels immigrants és el primer pas 

perquè puguin respectar la llengua del país que els acull. I ja està... 

29 [9:30] I: Vale, vale... i quines són les majors dificultats que us trobeu en el servei? 

R: És que en el temps que porto... dificultats, dificultats... no les trobo com a dificultats, en 

aquests moments. O sigui, penso, que les dues intèrprets se’n surten prou bé, analitzem... 

30 [10:15] I en l’àmbit de la salut és igual, perquè hi hagi resultats, impactes, millores tant en el que 

seria l’accés amb igualtat als recursos sanitaris, com el dret a una assistència sanitària de qualitat 

per a la població immigrada, com després també que el professional de salut pugui treballar 

còmode, de manera segura, amb població amb què té dificultats de comunicació per alguna 

qüestió en particular, igual que per un tema cultural, pel que sigui... és necessari això, que hi hagi 

una aposta. 

[10:26] INF30: Home, jo penso... està malament que ho digui jo, perquè estic dintre del servei de 

mediació intercultural; però jo crec que és positiu... molt positiu! I jo crec que els mediadores i 

mediadores fan un treball per la societat, un treball per la comunitat important... important i 

necessari, en tots els sentits eh?, perquè faciliten els processos, sí que les persones i les 

situacions que les persones viuen, que viuen amb dificultats, o que viuen amb angoixa, o que 

viuen amb conflicte, i justament la mediació i, en aquest cas, els mediadors i les mediadores, 

acompanyen, ajuden, orienten, a que aquestes situacions de dificultat es normalitzin. I llavors, jo 

entenc que en aquest sentit, és una valoració positiva. I, a més a més, en un context tan divers, 

de tanta diversitat o de tanta multiculturalitat, no?, doncs figures professionals especialitzades 

perquè això passi a ser una interculturalitat, un espai d’interculturalitat, de relació, d’interacció 

positiva... penso que és interessant. 

Taula 3.26 Millores 

INF Extractes 

23 [3:45] I: I si tinguéssiu més recursos econòmics, què començaríeu per fer? Vull dir, la primera 

cosa que faríeu? 

INF23(a): Amb temes de...? 

I: De qualsevol cosa. De gestió del servei... Vull dir que si tinguéssiu més recursos pel SETI, què 

284

faríeu? 

INF23(a): No m’ho havia plantejat... [Riuen] Ja ho donava bastant... 

INF23(b): Per perdut! 


INF23(a): No, per perdut no, però és que hi ha com una constància, que ja funciona... 

I: Era una pregunta hipotètica... Com si poguéssiu fer una carta als reis. 

INF23(a): No, segurament això: poder tenir una persona... El que passa que també és molt 

relatiu, això de tenir una persona, perquè poden canviar molt, les llengües... perquè com que és 

un servei de nouvinguts... Clar, ara per exemple, àrab el continuen demanant molt, però cada 

vegada és més estable i va a la baixa. 

25 [5:50] G: Jo crec que, ara, encara és això que et comentava: és el moment de consolidar alguna 

mena d’intervenció, però en la búsqueda -també, nosaltres, som partidaris, com hem dit ara, 

efectivament, que les famílies facin un esforç, perquè és necessari, perquè els hi anirà molt bé, 

perquè seran més autònoms, i faran les coses millor, no? Però seria potser tenir una certa 

tranquil·litat en quant a la contractació, a la disponibilitat de temps, en relació amb el que són 

demandes o situacions, no? Que això s’ajustés a les necessitats actuals, no? De tenir persones, 

ben preparades, i tranquil·les, en el sentit de: “mira, jo ara em guanyo la vida així, i no deixo la 

Formiga ràpidament...” no sé... Seria veure quines serien les circumstàncies que afavoreixin la 

situació... El servei d’orientació, potser serà una cosa necessària, perquè a Catalunya hi viuen uns 

40.000 xinesos que ara ja tenen presència -ho he mirat a l’Idescat- als llocs més... insospitats! 

Pobles que són tres famílies al Pallars Jussà [riu]... sí sí! Però també la Formiga fa unes coses que 

és el que et deia, al mòdul de... de mediació intercultural, sobre cultura xinesa, sobre família i 

aspectes culturals i no sé què. I recordo que vaig anar-hi jo, amb la [Y] i amb la [Z], que és una 

persona que havia estat aquí dos anys, i ara ja no hi és, ha canviat, també; que l’ajuntament de 

Cervera ens demanava una sessió per a tècnics municipals, professorat, perquè a Cervera han vist 

que de cop i volta obrien botigues, no sé si hi ha quinze famílies - dotze famílies, i mirant dades, 

veia jo que a Cervera n’hi ha unes quantes, però també a Guissona i a Tàrrega, i pensava: potser... 

agrupant això, al Consell Comarcal o no sé què, poder fer també intervencions conjuntes... no?, 

de sortir la gent de Barcelona preparada, per sensibilitzar, per dinamitzar, per arribar, per 

asseure l’alcalde amb la comunitat xinesa, o als regidors, jo què sé... no? Accions d’aquesta mena. 

I potser, encara, això és necessari. Hi ha un poble -jo sempre poso aquest exemple- un poble 

elevat de Lleida que es diu la Portella, que em va cridar l’atenció potser fa tres anys, una 

fotografia de moltes dones xineses somrients que havien arribat a un poble de set-cents 

habitants on hi havia setanta famílies, és a dir, un deu per cent, si no m’equivoco, que s’havien 

quedat allà a treballar a la indústria de la fruita, i ara he vist que potser ja no en són setanta, però 

en són seixanta, que viuen a la Portella. No sé, no?, què es fa allà, si hi intervenen d’alguna 

manera o d’una altra, o si truquen a Lleida que potser hi ha més la figura del mediador... que em 

sembla que no gaire, perquè estan reduint... i cada vegada ens truquen més de llocs que abans 

no ens trucaven, a la Formiga: de Manresa, de Sabadell... Jo crec que, Mireia, s’està reduint però 

que això és significatiu, no? Perquè nosaltres clarament fèiem això a Barcelona i a l’àrea 

metropolitana i aquí, amb les companyes de la Formiga, hem comentat: Ui, ui, ui... rebem 

trucades de llocs més allunyats! Això potser vol dir que estan reduint, de pressupostos, eh? 

Veus? Doncs això: poder arribar a fer un tipus d’acció informativa, d’aproximació veïnal, de... no 

sé, a llocs, no sé, tan... a la Portella, o a Sort... Hi ha mil xinesos a Olot, que penso que s’hi estan 

285


fent coses, però que no ho conec amb detall. O a ciutats com [ciutat], [ciutat], [ciutat]... llavors 

nosaltres ens hem animat a això de poder presentar el projecte del servei de l’atenció ciutadana 

a la resta de Catalunya, perquè aquell dia quan tornàvem de Cervera dèiem que potser havia 

quedat pendent una sessió per parlar del comerç, dels horaris, de la normativa, això amb els 

ciutadans xinesos, perquè en aquella sessió hi havia autòctons. Eren tècnics municipals, o algun 

profe. Però fins i tot, amb la noia de l’ajuntament que ens va fer la demanda li dèiem: “Sí, fins i 

tot si teniu necessitat d’alguna traducció escrita, per penjar allà, per donar a les famílies, de 

normes de la ciutat, d’horaris...” No sé, fer aquesta mena d’accions més integradores en el millor 

sentit de la paraula, en llocs que potser estan una mica allunyats, i que no tenen els recursos. Si 

això fos possible des de Barcelona, que tinguéssim una persona disposada a desplaçar-se, que 

tingués jornada completa i unes condicions laborals adients... potser es podria més intervencions 

o accions en aquest sentit. 

26 [6:25] 

M: Jo ja et dic -això són castells a l’aire eh!-, però lo primer seria millorar les condicions de treball 

de l’equip, o sigui que més que ampliar, perquè amb el número de treballadors que tenim ara ja 

funcionem, però millorar les condicions de treball. 

[6:27] Potser sí que un canvi d’estructuració, general, de l’equip, en el sentit d’incrementar més el 

treball que es fa a dintre de les comunitats de propietaris, o donar-li més forma... incrementar, 

no sé, estructurar-lo millor, perquè és un dels eixos de treball que s’han incorporat aquest últim 

any, amb més força, el treball amb la comunitat de propietaris, però... pràcticament no... jo crec 

que de cara a la comunitat xinesa no hi hauria necessitat... El que sí que caldria seria tenir una 

ciutat que, en termes generals, donés més possibilitats de creixement a associacions de l’estil 

d’aquesta que et comentava, de promoció de la cultura popular xinesa i catalana. I poder-los 

ajudar a créixer més, perquè crec que és una bona idea, realment intercultural, realment 

integrador... que és com ha de ser. I em sap greu de vegades no tenir la subvenció, no tenir el 

local, no tenir el centre cívic per fer alguna activitat. Que aquesta és una tasca important, també, 

que estan fent les associacions. En aquest sentit, hi ha una demanda important per part de les 

associacions de fer classes de xinès i classes de català i castellà per a la seva comunitat. Però 

nosaltres mirem de canalitzar-ho cap a Educació i, si no es pot, llavors sí que hem mirat de cedir 

algun espai. 

27 [7:67] I: M'has explicat moltíssimes coses i totes molt interessants... ja l'última cosa: m'has dit 

que una de les majors dificultats era econòmica, si poguéssiu tenir més recursos, on els 

invertiríeu, primer de tot? 

M: En restaurar l'àmbit educatiu. Sé que les escoles estarien molt contentes i ja no trucarien més 

al telèfon aquest. I... clar, jo no sé si són diners o què, però com cobrir aquesta demanda de com 

elaborar una proposta formativa molt més enllà de la tècnica, més en la pràctica, doncs una 

formació de la pràctica. Però ja et dic, això ho vaig com demanar a Secretaria i encara no me 

n'han dit res, però aquest sí que seria un tema... i això, no? Que algú em conduís com un grup de 

supervisió, també estaria bé. 

28 [8:15] I: I havíeu pensat, si tinguéssiu més recursos, si us posaríeu en d’altres àmbits? 

M: Jo crec que si tenim més recursos, continuarem centrant-nos en l’àmbit educatiu, perquè 

realment pensem que és el que cal més i que és el que està menys treballat. És a dir, eh... no hi 

ha materials adaptats, suficients, per a les aules d’acollida. Sobretot, per la ESO [sic]. Primària 

encara pots -entre tots els materials que ja hi ha, i tots els materials d’immersió lingüística en 

286


català, és una edat que encara tenen temps, encara hi són a temps! Si t’entren a segon, tercer, 

quart de primària... hi són a temps! Els que entren a sisè de primària, cinquè, primer d’ESO, 

segon d’ESO o més, ho tenen casi tot perdut! Ho tenen casi tot perdut per un tema de llengua, 

perquè potser eren alumnes excel·lents en els seus països, però la manca de materials adaptats 

fa que aquí s’aboquin al fracàs escolar. Per tant, si tenim més recursos, treballarem més en 

l’àmbit de l’educació, perquè ja et dic, fa falta. Nosaltres, mira, ara, nosaltres... t’ho ensenyo. 

Encara no l’ha vist ningú... 

29 [9:32] I: I si disposéssiu de més recursos econòmics, què començaríeu per fer? Què seria el 

primer que faríeu? 

R: A vegades no són recursos econòmics, el que necessitem; a vegades amb el que tenim, ja n’hi 

ha prou, que és el que jo veig aquí, en aquest sentit. Ehm... s’han fet moltes vegades coses 

perquè hi ha diners, i després, no eren necessàries. Per això et plantejo que no són els diners, 

l’important, és les necessitats, si les cobrim o no; és els mitjans, si els tenim tots, o no; són 

aquestes coses. És veritat que de mitjans ens en podria faltar, i es en aquest sentit que demanem 

pressupost, perquè nosaltres tenim la idea que és al territori on més... on estem més propers, 

més pròxims, a les persones i, per tant, és al territori on ens manquen recursos: recursos 

d’equipament, de llocs d’atenció -de vegades tenim que compartir... bueno, ens en sortim, 

perquè elles [les intèrprets] també són de saber sortir-se’n, les estratègies per tenir l’espai i tal. 

Però ens falta un ordinador, per exemple, ens falta un mòbil de referència... elles estan amb els 

seus mòbils... Tenim, en aquest sentit, eines de suport a la feina diària, que sí que estem 

mancats. 

287

4.1 Perfil de la mostra (64) 


Annex 4. 

Taules d’anàlisi dels qüestionaris a usuaris 

Taula 4.1.1. Sexe 

Freqüència Percentatge Percentatge vàlid 

Homes 33 51,56% 55% 

Dones 27 42,18% 45% 

Ns/Nc 4 6,25% 


Freqüència Percentatge Percentatge vàlid 

50 1 1,56% 1,75% 

Ns/Nc 7 10,93% 

288

Taula 4.1.3 Lloc de naixement 

freqüència percentatge percentatge vàlid 

Zhejiang 18 28,13 32,14 

Xina 13 20,31 23,21 

Fujian 12 18,75 21,43 

Liaoning 5 7,81 8,93 

Guangzhou 2 3,13 3,57 

Shanghai 2 3,13 3,57 

Shandong 1 1,56 1,79 

Sichuan 1 1,56 1,79 

Tianjin 1 1,56 1,79 

Taiwan 1 1,56 1,79 

Ns/Nc 8 12,5 

Taula 4.1.4 Llengua 

Taula 4.1.5 Temps d’estada a Espanya 


5 9 14,06 15,25 

ns/nc 5 7,81 

289 


llengua freqüència percentatge percentatge vàlid 

xinès 31 48,44 65,96 

qingtianhua 4 6,25 8,51 

putonghua 6 9,38 12,77 

mandarí 5 7,81 10,64 

fujianhua 2 3,13 4,26 

dialecte de zhejiang 1 1,56 2,13 

dialecte de Changle 1 1,56 2,13 

cantonès 1 1,56 2,13 

ns/nc 16 25

Taula 4.1.6 Estudis 


primària 5 7,81 9,09 

secundària 35 54,69 63,64 

universitat 10 15,63 18,18 

FP 5 7,81 9,09 

ns/nc 9 14,06 

Taula 4.1.7 Fills 

freqüència percentatge 

no/ns/nc 45 70,31 

1 10 15,63 

2 6 9,38 

3 3 4,69 

fills en edat escolar 11 17,19 

4.2 La comunicació als serveis públics 

Taula 42.1 Problemes de comunicació als serveis públics 


sí 46 71,88 73,02 

no 2 3,13 3,17 

a vegades 14 21,88 22,22 

ns/nc 1 1,56 

Taula 4.2.2 Àmbits 


hospitals 53 82,81 

policia i jutjats 36 56,25 

escoles 30 46,88 

Ajuntaments i OAC 28 43,75 

serveis socials 24 37,5 

290 

Annex 4. Taules d’anàlisi dels qüestionaris a usuaris

4.3 La figura real de l’intermediari 

Taula 4.2.3 Solucions 


castellà simplificat 50 78,13 

familiars i amics 40 62,5 

gestos 22 34,38 

intèrpret professional 16 25 

interpretació telefònica 11 17,19 

software 7 10,94 

dibuixos i notes 7 10,94 

anglès 4 6,25 

català simplificat 3 4,69 

xinès 2 3,13 

Taula 4.2.4 Preferències en la comunicació 

Taula 4.3.1 Perfil 



familiars i amics 38 59,38 60,32 

sol/a 29 45,31 46,03 

intèrpret professional 12 18,75 19,05 

ns/nc 1 1,56 

Acompanyant Freqüència Percentatge 

fills/filles 3 4,69 

marit/muller 14 21,88 

familiars 15 23,44 

amics xinesos 31 48,44 

amics no xinesos 23 35,94 

intèrpret públic 6 9,38 

intèrpret privat* 5 14,71 

ns/nc 2 3,13 

*Opció només disponible en els qüestionaris dissenyats específicament per a la nostra recerca. 

Percentatge calculat sobre el total d’aquesta mostra (34 informants). 

291

INF 

Taula 4.3.2 Satisfacció 

Taula 4.3.2.1 Motius de la satisfacció 


satisfacció sí percentatge no percentatge ns/nc percentatge 

familiars 31 48,44 7 10,94 26 40,63 

amics 37 57,81 9 14,06 18 28,13 

intèrprets públics 21 32,81 3 4,69 40 62,5 

intèrprets privats* 5 14,71 4 11,76 25 39,06 

Extractes Traducció 

U4 亲戚朋友要还人情,请专业的翻译要多钱。 Als amics i familiars se’ls ha de tornar el favor i 

pels intèrprets privats s’han de pagar molts 

diners. 

U6 能够办好事 Puc solucionar els problemes. 

U11 有经验 

U13 文化背景不一样 

U15 我觉得请专业翻译更方便 

U17 我们比较年轻,亲近和谐 

U18 没有为什么 

U21 自费的专业翻译,我们有些人请不起,朋友经 

常在外,没空帮助。 

U27 因为在亲戚朋友的帮助下,我能够明白所需办 

理的事情。 

U28 因为花钱找翻译看起来也比较重视,自己也比 

较满意。 

U33 因为没有朋友西语好的。 

U34 因为有些朋友语言并不是很好,或他们的中文 

水平有限,并不能把我想说的话准确无误的表 

达出来。 

U36 因为可以帮助我自学习语言。 

U40 因为帮助我学到语言。 

292 

Tenen experiència [int. privats] 

El rerefons cultural no és igual. 

Em sembla que és més pràctic amb un intèrpret 

professional privat. 

Som bastant joves i amb els amics més propers 

tenim molt bona relació. 

Per cap motiu. 

Pel que fa als intèrprets professionals privats, 

alguns de nosaltres no ens els podem permetre, i 

els amics sovint són fora o no tenen temps 

d’ajudar-nos. 

Perquè quan m’ajuden els amics i familiars puc 

entendre bé tots els tràmits i gestions que haig 

de fer. 

Perquè quan pagues a un intèrpret, aparentment 

són bastant seriosos i jo també n'he quedat 

bastant satisfet. 

Perquè no tinc amics que parlin bé el castellà. 

Perquè alguns dels meus amics no parlen gens bé 

la llengua (català o castellà), o n’hi ha que tenen 

un nivell de xinès molt limitat, o sigui que no 

poden expressar el que jo voldria de manera 

precisa i sense errors. 

Perquè m’ajuden a aprendre la llengua. 

Perquè m’ajuden a aprendre la llengua.

INF 

U43 给了我很大的帮助。 

U44 因为需要把事情办好,要不就麻烦。 

U46 相信 


Extractes Traducció 

Han estat de gran ajuda per a mi. 

Perquè les coses s’han de fer bé, si no, tot són 

maldecaps. 

Confiança 

U49 Yo no sé cómo habla [sic] (original en castellà) 

U52 我在西班牙没有亲戚。因为我的朋友和我一起 

xx 大,所有我相信他们。 

U54 Porque me encantado más [sic] (original en castellà) 

U55 因为亲戚朋友的西班牙语水平有限,难的、复 

杂的也弄不清楚。 

U60 Se traduce muy bien [sic] (original en castellà) 

U62 Es que mi familiares no muy amables conmigo, 

también español no hay voluntarios que quieren 

ayudar nosotros. 

Taula 4.3.3 Preferència 

A Espanya no tinc familiars. Com que amb els 

amics ens portem molt bé, confio amb ells per 

tot. 

Perquè el nivell de castellà dels meus amics és 

molt limitat i les coses difícils o complicades no 

me les acaben d’explicar amb claredat. 

(original en castellà) 

preferència freqüència percentatge percentatge vàlid 

familiars 9 26,47 28,13 

amics xinesos 13 38,24 40,63 

amics no xinesos 19 55,88 59,38 

intèrprets públics 9 26,47 28,13 

intèrprets privats 1 2,94 3,13 

ns/nc 2 5,88 6,25 

Taula 4.3.3.1 Motius de la preferència 

INF Extractes Traducció 

U4 语言不好。 No tenen bon nivell de llengua. 

U5 这样我们可以互相学习。 Perquè així ens ajudem mútuament a estudiar. 

U6 因为他们比较专业,所以容易办事。 Perquè són bastant professionals i, per tant, 

faciliten els tràmits. 

U11 专业翻译比较有和政府部门打交道的经验, 

能适时的解决决问题,且收费合理。 

293 

Els intèrprets professionals ja tenen força 

experiència en el tracta amb l’Administració, 

poden resoldre els problemes al moment 

necessari i tenen un cost raonable.



U13 文化习俗基本相同。 Compartim la cultura i els costums. 

U15 希望自己的子女学好当地语言,这样以后有 

办什么事情更方便。 

Espero que els meus fills aprenguin la llengua 

local, així en el futur serà molt més fàcil resoldre 

les coses. 

U17 他们跟我们有和谐相交通。 Perquè ens portem i entenem molt bé. 

U18 同龄人之间可以更好的融合,不会有什么特 

别不好意思的地方 (本人还小 16 岁)。 

U21 给予华人朋友的一定帮助,有利于中西两方 

的文化交流。 

Perquè és més fàcil col·laborar amb persones 

d’una edat similar, segur que no hi haurà coses 

que ens facin sentir incòmodes (jo mateixa 

encara sóc jove, tinc 16 anys) 

Ajudar de manera estable als amics xinesos segur 

que beneficia de manera recíproca la relació 

entre xinesos i espanyols. 

U22 更方便。 És més pràctic. 

U23 与我朋友沟通更放松。 Em sento més tranquil comunicant-me amb els 

amics. 

U27 能够沟通明白事情。 Puc comunicar-me i acabar d’entendre les coses. 

U28 因为儿女不在这里,自己本身又不太懂西 

语,只好花钱找翻译。 

U34 因为有些部分需要专业的述语,有些人虽然 

会语言,但不懂专业知识,不能很准确的把 

翻译工作做好。 

Taula 4.3.4 Interpretació telefònica 

Taula 4.3.5 Àmbits de la interpretació telefònica 

294 

Perquè els meus fills no són aquí i jo tampoc no 

entenc gaire l’espanyol, o sigui que no tinc cap 

més remei que pagar a intèrprets privats. 

Perquè per algunes coses cal una descripció 

professional i hi ha persones que tot i saber la 

llengua, no comprenen els coneixements 

especialitzats i no acaben de fer-ne una traducció 

del tot precisa. 

interpretació telefònica freqüència percentatge percentatge vàlid 

sí 20 31,25 32,79 

no 41 64,06 67,21 

ns/nc 3 4,69 

àmbit freqüència percentatge percentatge vàlid 

policia/jutjats 7 10,94 35 

hospitals 16 25 80 

escoles 9 14,06 45 

serveis socials 3 4,69 15


Taula 4.3.6 Satisfacció respecte la interpretació telefònica 

satisfacció freqüència percentatge percentatge vàlid 

sí 13 20,31 65 

no 7 10,94 35 

Taula 4.3.6.1 Motius de la satisfacció respecte de la interpretació telefònica 


U3 一般 Normal. 

U8 满意 Satisfet. 

U11 因为预约申请时需要。 Perquè s’ha de fer quan truques per reservar la 

sol·licitud. 

U17 诚实告诉事情来龙去脉,多联系。去的地方, 

该做的事情成效率。 

Informen honestament de la causa i l’efecte de 

les coses, hi ha més relació. Als llocs on vaig, les 

coses que cal fer són més efectives. [?] 

U22 不能完全表达准确,容易造成误解。 Perquè no podia expressar-me del tot bé i a més, 

és molt fàcil que es produeixin errors. 

U30 因为它方便,你在某个部门办事的时候又不 

会语言,又听不懂,又没有翻译。时间又很 

少的情况下。 

Perquè és molt pràctic si estàs en un 

departament determinat fent un tràmit i no saps 

la llengua, no entens res i no hi ha intèrpret. A 

més, sovint no tens gaire temps. 

U40 因为沟通起来很麻烦。 Perquè és complicat establir la comunicació. 

U41 因为不一定会全部都正确。 Perquè no sempre és del tot precís. 

U47 明白听得懂。 Vaig poder-ho entendre bé. 

U54 因为是中国人办的。 Perquè els qui porten [el servei] són xinesos. 

U55 因为这种电话口译有时不能讲到具体细节方 

面。 

Perquè amb la interpretació telefònica a vegades 

no pots acabar d’expressar tots els detalls 

concrets. 

U59 me da igual (original en catellà) - 

U61 es que tambien has servicio no muy amable no 

tiene paciencia (original en catellà) 

295 

-


Taula 4.4.1 Procedència 

origen freqüència percentatge percentatge vàlid 

xinès 26 40,63 48,15 

espanyol 22 34,38 40,74 

indiferent 6 9,38 11,11 

ns/nc 10 15,63 


edat freqüència percentatge percentatge vàlid 

indiferent 36 56,25 66,67 

>25 anys 14 21,88 25,93 



U5 诚实,有责任感,最重视有责任感。 Honest, que tingui sentit de la responsabilitat. 

Sobretot valoro el sentit de la responsabilitat. 

U6 应具备敬业、诚实、细心、不浮夸。我最重视 

敬业。 

Que mostri seriositat per la feina que fa, que 

sigui honest, atent i que no sigui arrogant. 

Sobretot valoro que sigui seriós. 

U8 人品,素质,休养 [修养?]。 [Literalment] Qualitat moral, qualitat, culte. 

U10 必须知道西班牙语和加泰罗尼亚语,英语。最 

重视有渊博的知识。 

Que sàpiga castellà, català i anglès. Sobretot 

valor que tingui coneixements profunds. 

U11 专业经验,友好的态度,诚信。 Experiència professional, una actitud amable i 

honestedat. 

U13 耐心。 Paciència. 

U16 应该有爱心,善心,责任心。 Ha de tenir empatia, benevolència i sentit de la 

responsabilitat. 

U17 平易近人,态度和谐。 Amable i accessible, d’actitud cordial. 

U18 诚信,热心,不要向“钱”,乐于助人才是中 

国人的良好品德。中国人的品德去哪儿了?不 

要再让一些人在这残酷的社会受到伤害,哪怕 

有人在伤害你,也请你不要做伤害他人的事, 

不管好事坏事必有报,可不要到时候后悔了 

(个人观念您爱看不看就不管[关]小弟弟我的 

事了) 

Honest, entusiasta, que no valori massa els 

diners. Estar sempre disposat a ajudar els altres 

és una de les virtuts que sempre ha estat molt 

valorada pels xinesos. Pero, on són els valors 

xinesos [ara]? No s’ha de continuar deixant que 

algunes persones pateixin en aquesta societat 

cruel. Encara que us facin mal, si us plau, no el 

torneu als altres. La bondat serà compensada 

amb maldat i la maldat amb maldat, és només 

qüestió de temps. Sabem que no servirà de res 

el penediment quan arribi el moment del 

judicifi final. (Opinió personal, pot agradar-li o 

no, però això ja no és cosa del seu germanet, és 

a dir, meva). 

U20 应具备礼貌,耐心,我最重视耐心。 Que sigui educat i pacient. Sobretot valoro la 

paciència. 

U21 不怕麻烦,要有耐心。 Que no s’atabali pels problemes, que tingui 

paciència. 

U23 亲和力 Afinitat. 

U27 社会道德。 Ètica social. 

U28 我觉得做为一位翻译家或文化协调员首先不能 

有宗 [种]族观念,不能歧视移民,要正确引 

导移民适应西班牙的文化,风俗习惯,我最重 

视:诚信。 

297 

Jo crec que un bon intèrpret o mediador 

intercultural primer de tot no pot tenir un punt 

de vista racista, no pot menysprear els 

immigrants, ha de saber guiar els immigrants 

perquè s’adaptin a la cultura espanyola i als 

seus costums i tradicions. Sobretot en valoro 

l’honestedat.



U34 应该有耐心,责任心,不要用歧视的眼光对待 

移民,让我们感觉即使是到了一个陌生的国家 

也像是在家一样温暖,我们也会有一颗感恩的 

心来回报给你们。 

4.5 Característiques de la interpretació 

Taula 4.5.1 Comentaris abans o després 

Taula 4.5.2 Precisió (1) 

Taula 4.5.3 Precisió (2) 

298 

Que tingui paciència, sentit de la 

responsabilitat, que no tracti els immigrants 

amb una mirada de menyspreu, que ens faci 

sentir l’escalfor de casa fins i tot encara que 

estiguem en un país desconegut; nosaltres us 

compensarem amb tot el nostre agraïment. 

comentaris freqüència percentatge percentatge vàlid 

sí 36 56,25 59,02 

no 3 4,69 4,92 

a vegades* 22 34,38 36,07 

ns/nc 3 4,69 

precisió sí percentatge no percentatge ns/nc percentatge 

familiars 19 29,69 17 26,56 28 43,75 

amics 20 31,25 24 37,5 20 31,25 


intèrprets privats* 5 14,71 5 14,71 24 70,59 

precisió sí percentatge no percentatge ns/nc percentatge 

familiars 24 37,5 8 12,5 32 50 

amics 19 29,69 18 28,13 27 42,19 


intèrprets privats* 5 14,71 4 11,76 25 73,53

Taula 4.5.4 Tasques de l’intèrpret 

tasques freqüència percentatge 

sí 31 48,44 

no 23 35,94 

ns/nc 10 15,63 

formularis 27 42,19% 

trucades 24 37,50% 

acompanyar 24 37,50% 

altres 5 7,81% 

Taula 4.5.5 Problemes derivats de la interpretació 

Problemes Freqüència Percentatge 

sí 13 20,31 

no 45 70,31 

ns/nc 6 9,38 

Taula 4.5.5.1 Exemples 



U3 我的丈夫因为建设方面出一事故,那时候我 

不懂一点点的西班牙语。被老板向医院说我 

老公是在家里出的事故,所以我不相信朋友 

什么。只相信社会上真正帮我们服务的人 

员。 

U8 办了将今八次医疗卡,最后原因没有申请医 

疗卡号。 

U55 例如,孩子们刚出时,要申请政府给予孩子 

的每个月补贴费。 

El meu marit va tenir un accident en l’àmbit de la 

construcció i, en aquella època, jo no sabia gens 

de castellà. A l’hospital, el seu cap va dir que el 

meu marit havia tingut l’accident a casa, i per 

això vaig deixar de confiar en els amics. Només 

confio en el personal de serveis socials que 

realment ens va ajudar. 

Després d’haver demanat vuit cops la targeta 

sanitària, al final va resultat que no havia 

sol·licitat el número de targeta sanitària. 

Per exemple, just després que nasquessin el 

meus fills, quan volia demanar el subsidi 

mensual d’ajuda del govern per als fills. 

U56 有一次撞车,不过受伤不严重,因为语言有 En una ocasió vaig tenir una topada amb el 

限,最后外国朋友送我去医院之后就没音讯, cotxe, però no em vaig fer gaire mal. Com que 

医疗费用自付。 

no em podia expressar bé, al final després que 

un amic estranger m’acompanyés al metge, no 

[XXX], i vaig haver de pagar jo mateixa les 

despeses del tractament. 

299 

hospitals 7 

serveis socials 4 

policia/justícia 3 

educació 1 

altres 2

Taula 4.5.6 Imparcialitat de l’intèrpret 

Taula 4.5.7 Problemes per desconeixement del dialecte 

Taula 4.5.7.1 Què vau fer? 


a favor d’alguna de les parts? freqüència percentatge percentatge vàlid 

Sí, de part de l’usuari. 9 14,06 20 

Sí, de part del proveïdor de serveis. 5 7,81 11,11 

No, sempre ha estat imparcial. 31 48,44 68,89 

ns/nc 19 29,69 

dialectes freqüència percentatge percentatge vàlid 

sí 11 17,19 20,75 

no 38 59,38 71,7 

ns/nc 15 23,44 


U6 他们会请会说我们话的人来处理。 Van demanar a una persona que parlava la 

nostra llengua que vingués a ajudar-nos. 

U10 请一个本地的会讲中文的西班牙人再去做翻 

译。 

Vam demanar a una persona espanyola, d’aquí, 

que parla castellà, perquè vingués a interpretar. 

U13 用手势或别的单词替代。 Amb gestos o altres paraules. 

U17 多看书,多更 [跟] 他进行联系。 Llegint més i relacionant-me me´s amb ell. (?) 

U21 先问是从 [il·legible] 语,再找相关人员 

帮忙。 

28 比如我去看医生。我朋友的孩子代我们一起 

去。因为孩子的中文很差,再加上地方的方 

言不, 所以有时候医生说的话用中文翻译不 

出来。 

U64 No hemos podido hacer los trámites. (original en castellà) 

300 

Primer pregunto quina llengua és i després 

busco la persona corresponent perquè m’ajudi. 

Per exemple, un cop al metge. Ens hi va 

acompanyar el fill d’un amic. Com que el xinès 

d’aquest nen és molt limitat i a més a més, cal 

afegir-hi la llengua local, a vegades, no podia 

interpretar en xinès el que deia el metge.

4.6 Mediació, explicacions de tipus cultural i consells 

Taula 4.6.1 Preguntes a l’intèrpret en cas de dubte 

preguntes freqüència percentatge 

sí 55 85,94 

ns/nc 9 14,06 


Taula 4.6.2. Explicacions de tipus cultural per part de l’intèrpret 

explicacions culturals freqüència percentatge percentatge vàlid 

sí 7 10,94 13,46 

no 12 18,75 23,08 


ns/nc 12 18,75 

Taula 4.6.3 Consells espontanis per part de l’intèrpret 

consells per part de l’intèrpret freqüència percentatge percentatge vàlid 

sí 20 31,25 38,46 

no 16 25 30,77 

a vegades 16 25 30,77 

ns/nc 12 18,75 

Taula 4.6.4 Sol·licitud de consell a l’intèrpret 

sol·licitud de consell a l’intèrpret freqüència percentatge percentatge vàlid 

sí 32 50 59,26 

no 9 14,06 16,67 


ns/nc 10 15,63 

4.7 Ús i percepció dels materials traduïts al xinès 

Taula 4.7.1 Ús de la traducció escrita 

ús freqüència percentatge percentatge vàlid 

sí 23 67,65 95,83 

no 2 5,88 8,33 

ns/nc 10 29,41 

301

Taula 4.7.2 Documents consultats 

Taula 4.7.3 Coneixes els materials següents? 


tipus freqüència percentatge percentatge vàlid 

en línia 14 41,18 60,87 

editades per la Generalitat 8 23,53 34,78 

editades per ajuntaments 10 29,41 43,48 

vídeos en línia 4 11,76 17,39 

editades per ONGs i associacions 4 11,76 17,39 

altres 3 8,82 13,04 

els coneixes? sí percentatge no percentatge ns/nc percentatge 

Web d’acollida 4 11,76 23 67,65 5 14,71 

Guia de butxaca (BCN) 14 41,18 16 47,06 4 11,76 

Guia de recursos (BDN) 12 35,29 12 35,29 10 29,41 

Guia editada per “La Caixa” 7 20,59 21 61,76 6 17,65 

Taula 4.7.4 Adequació de la llengua emprada en les traduccions escrites 

adequació de la llengua emprada freqüència percentatge percentatge vàlid 

sí 11 32,35 52,38 

no 9 26,47 42,86 

no sempre 1 2,94 4,76 

ns/nc 13 38,24 



U4 写的清楚,明了。 Són clars, entenedors. 

U8 情况而定。 Depèn de la situació. 

U11 比较符合汉语的表达习惯,能看懂。 S’adapten força bé a les convencions d’expressió 

en xinès, es poden entendre bé. 

U13 有时过于落后,没有更新。没有考虑到文化 

背景问题。 

A vegades són obsolets, no estan actualitzats. No 

tenen en compte la qüestió del rerefons cultural. 

U16 有的挺准确,但也有不太准确的。 N’hi ha que són molt precisos, però també n’hi 

ha que no gaire. 

U17 字典,地图,比例尺,地铁图和区域概貌, 

外商投资,投进资原 [源],[fragment 

302 

Per als diccionaris, mapes, escales, plans del 

metro i dibuixos generals de la regió, hi ha



il·legible], 经济概情 [况]。 

inversors estrangers. Hi ha una inversió de 

recursos [il·legible], la situació econòmica. 

*FRAGMENT INCOMPRENSIBLE 

U18 简短明确的表示。 S’expressen de forma clara i concisa. 

U21 有偏差。 Hi ha errors. 

U27 因为汉语和加泰罗尼亚语有很大的差别。 Perquè entre el xinès i el català hi ha diferències 

molt grans. 

U29 有些内容可以了解。 Puc entendre’n certs continguts. 

U34 我曾使用过,虽不能百分之百正确,但大部 

分挺是准确的,在应用过程中达到沟通的要 

求。 

Els he utilitzat i, tot i que no són correctes al 

cent per cent, la major part està força bé i en 

utilitzar-los es poden assolir els requisits de la 

comunicació. 

Taula 4.7.5 Utilitat de les traduccions escrites consultades 

útil? freqüència percentatge percentatge vàlid 

sí 16 47,06 66,67 

no 3 8,82 12,5 

ns/nc 15 44,12 



U4 更了解了这个城市。 Per conèixer millor aquesta ciutat. 

U8 了解法律常识,当地习俗。 Per entendre els coneixements generals en 

legislació i els costums locals. 

U10 因为可以更了解巴塞罗那。 Perquè puc conèixer millor Barcelona. 

U11 更清晰地了解当地的政策,信息,法律,帮 

助我更好地在当地生活。 

Per tenir una idea més clara de les polítiques, de 

la informació i de la llei. M’ajuden a viure millor 

aquí. 

U13 了解当地文化。 Per conèixer millor la cultura local. 

U14 However it is not so easy to find out information 

which is provided in chinese. 

U15 看些资料有帮助我们知道当地一些事情,对 

于融入当地文化之内的。 

(original en anglès) 

Consultar alguns d’aquests documents m’ajuda a 

saber coses d’aquí i a integrar-me en la cultura 

local. 

U16 从这些报纸刊杂志上我可以了解一些关于西 Gràcies a aquests diaris i revistes puc conèixer 

millor qüestions relacionades amb l’economia 

303



班牙的经济以及西班牙政府最新的移民政彻。espanyola i amb les polítiques d’immigració més 

recent dels govern espanyol. 

U17 作为我们行动的指南。 Són una guia d’actuació per a nosaltres. 

U18 有部分有用,感觉跟现实不符。 Són útils parcialment; tinc la sensació que no es 

corresponen gaire a la realitat. 

U20 因为它们让我们更加方便学习西班牙语。 Perquè ens faciliten l’estudi del castellà. 

U21 有一定的帮助。 Sempre ajuden. 

U27 因为能够让我更进一步了解加泰罗尼亚地区 

的文化以及社会道德。 

U34 因为从网上和报纸上可以知道新的移民政策 

和关于西班牙经济发展状况。 

4.8 Propostes de millora 

Perquè ens permeten conèixer una mica més la 

cultura de la regió de Catalunya i la moral social. 

Perquè gràcies als diaris i a Internet puc saber 

les noves polítiques d’immigració i la situació de 

l’evolució de l’economia espanyola. 

Taula 4.8.1 Propostes de millora per als serveis de TISP i mediació intercultural 


U2 需要更多的工作人员。 Fa falta més personal. 

U3 反正我觉得还是可以的。 Malgrat tot, trobo que encara estan força bé. 

U4 耐心态度要温和。 Més paciència i amabilitat. 

U5 做事应严格按照法律法规办事,不应该有私 

心。 

En fer qualsevol cosa, cal tenir una actitud de 

respecte estricte a la llei i a la normativa, no 

s’han de fer per egoisme. 

U8 诚肯[恳],认真,负责。 Sinceritat, seriositat i responsabilitat. 

U10 我觉得公共服务部门的翻译也必须知道加泰 

罗尼亚语言。 

Crec que els intèrprets dels serveis públics 

també haurien de saber català. 

U11 态度上更亲民些,工作效率更快些。 Pel que fa a l’actitud, que sigui una mica més 

propera; pel que fa a l’efectivitat de la feina, que 

sigui més ràpid. 

U13 有时翻译中有错别字,或 google 直译,不准 

确,生硬。 

U14 Such information should be more easy to find 

and receive 

A vegades a les traduccions hi ha errates 

(caràcters erronis), o són traduccions 

automàtiques de Google, o són imprecises o poc 

fluïdes. 

(Original en anglès) 

U15 现在在政府有公中文的翻译方便多,不过现 Ara que a l’Administració hi ha intèrprets públics 

304



在我们学习当地语言也比较重视。 

U16 需要多增加翻译人员。因为有时去市政府办 

事并不是每次都有翻译,所以对于所办的事 

经常是去了很多次才能办好。 

U17 不但要善用西班牙,加泰兰语,还要善用, 

理解英国语, 中国语(汉语)。 

de xinès és molt més pràctic, tot i que també es 

valora molt que nosaltres aprenguem les 

llengües locals. 

Cal augmentar el nombre d’intèrprets. Perquè a 

vegades vas a l’ajuntament a fer algun tràmit i no 

sempre hi ha un intèrpret i llavors has d’anar-hi 

un munt de cops fins que pots solucionar-ho. 

No només s’ha de ser bo en el castellà i el 

castellà, també cal comprendre l’anglès i el 

xinès. 

U20 没有。 No. 

U21 中西之翻。 Traducció xinès-espanyol. 

U28 我觉得公共服务部门比如医院、政府部门、 

警察局都应设有一位会说中文的翻译比较好。 

这样也免得误会。工作看起来也很方便,以 

利于双方的沟通。 

U34 我曾去过一些政府和服务部门以及医疗场所, 

但并不是每次都能遇到部门的翻译。有时只 

能凭借猜测去想她们或他们说话的意思,所 

以我真的很希望政府医疗机构或一些服务部 

分能多一些对移民的翻译工作。让我们能更 

好的沟通以便使我们能更好地融入这个社会。 

U37 No tinc el servici de interpretació a els servicis 

publics mai 

U47 我一次也没接触过,连公共事务处的翻译和 

文化协调服务在哪里都不知道。 

Jo crec que si els serveis públics com els 

hospitals, els departaments del govern o la 

policia, haguessin de tenir tots intèrprets de 

xinès tots seria millor. Així s’evitarien 

malentesos. Seria una feina molt útil, perquè 

ajudaria a totes dues parts a comunicar-se. 

He anat a alguns serveis públics i de 

l’Administració i a alguns centres de salut i no 

sempre hi he trobat intèrprets. A vegades m’haig 

de basar en la intuïció per endevinar el significat 

del que diuen ells o elles, per tant espero de 

debò que es treballi més en l’àmbit de la 

traducció per a immigrants en aquests 

organismes del govern i de salut o en aquests 

serveis. Poder-nos comunicar millor també ens 

permetrà integrar-nos millor en aquesta 

societat. 

(Original en català) 

Mai hi he estat en contacte, ni tan sols no sé on 

són els serveis d’interpretació o de mediació 

intercultural als serveis públics. 

U52 我没有事情叫过他们来翻译。 Mai no he hagut d’avisar un intèrpret. 

U54 不知道,还没有经用过。 No ho sé, no l’he utilitzat mai. 

U56 医院缺少懂我国语言,希望能每个医院有懂 

我国语言的医生。 

U59 Mejor que cada parte hay un intérprete de los 

países que hay más gente en España 

305 

Als hospitals els falta comprendre la nostra 

llengua (el xinès); m’agradaria que tots els 

hospitals tinguessin metges que entenguin la 

nostra llengua. 

(Original en castellà)



U61 Los dos necesitan servicos mas tranquilo y 

paciencias. Es que mucho país costumbre no lo 

mismo si cuando quieren ayudar que tiene poco 

problema para ayudar no muy fuerte. Por eso 

los trabajadores mas tranquilos/as y paciencias 

306 

(Original en castellà)


Annex 5. 

Llista de traduccions i de materials d’acollida en xinès 

Incloem en aquest annex una llista de traduccions i de materials d’acollida en xinès recopilats 

durant el període de realització de la nostra tesi doctoral (gener 2010-maig 2012). Tot i no poder- 

se considerar una llista totalment exhaustiva, sí que és prou extensa com per poder-la considerar 

força orientativa del tipus de materials que fins al moment s’han anat publicant en xinès. 

5.1 Recursos generals 

Títol (xinès) 接受指南 

Títol (pinyin) Jieshou zhinan 

Títol (català/castellà) Guia d’acollida 

Entitat Generalitat de Catalunya – Departament de Benestar i Família – Direcció General 

per a la Immigració 

Format Web multilingüe. Disponible a: 

http://www10.gencat.net/WebAcollida/AppJava/ca/Seleccio_idioma.jsp [Data de 

consulta: 21 de maig de 2012] 

Breu descripció Informació relacionada amb l’acollida classificada segons àrees temàtiques 

(Catalunya, acollida, legislació, veïnatge i convivència, economia i treball, educació, 

salut, habitatge, serveis socials i participació). 

Títol (xinès) 城市指南口袋书 

Títol (pinyin) Chengshi zhinan koudai shu 

Títol (català/castellà) Guies d’acollida de butxaca 

Entitat Ajuntament de Barcelona 

Format Llibret bilingüe (xinès i català). Disponible en línia a: 

http://www.bcn.cat/novaciutadania/arees/ca/acollida/programes/guia_recursos.ht 

ml [Data de consulta: 21 de maig de 2012] 

Breu descripció Informació relacionada amb l’acollida classificada segons el tipus de gestió: 

empadronament, obtenció de la targeta sanitària, accés a l’educació obligatòria, 

etc. Inclou adreces específiques de Barcelona. 

307

Títol (xinès) 资料指南 

Títol (pinyin) Ziliao zhinan 

Títol (català/castellà) Guia de recursos 

Entitat Ajuntament de Badalona 


Format Llibret bilingüe (xinès i català). Disponible en línia a: 

http://badalona.cat/portalWeb/getfile?dID=19128&rendition=web [Data de 


Breu descripció Informació relacionada amb l’acollida classificada per àmbits: empadronar-se, salut, 

serveis socials, oficines d’atenció ciutadana, etc. Inclou adreces específiques de 

Badalona. 

Títol (xinès) 这里是一个怎么样的国家?为移民和新居民提供的有用信息 

Títol (pinyin) Zheli shi yi ge zenmeyang de guojia? Wei yimin he xin junmin tigong de youyong 

xinxi 

Títol (català/castellà) ¿Cómo es este país? Información útil para las personas inmigradas y los nuevos 

residentes 

Entitat Obra Social de Fundació “La Caixa” 

Format Llibret en xinès. Disponible en línia a: 

http://obrasocial.lacaixa.es/StaticFiles/StaticFiles/0df7346e60c50210VgnVCM2000 

00128cf10aRCRD/ca/Guia_xino.pdf [Data de consulta: 21 de maig de 2012] 

Breu descripció Informació útil per a la vida a l’Estat espanyol per a residents estrangers. Inclou 

informació general sobre el país i informació més específica sobre tràmits i gestions 

que tot immigrant hauria de fer. 

Títol (xinès) [No s’ha traduït el títol genèric] 

Títol (pinyin) ... 

Títol (català/castellà) DVD d’acollida 

Entitat Generalitat de Catalunya – Departament de Benestar i Família – Direcció General 

per a la Immigració 

Format Vídeos en diferents llengües, entre elles el xinès. Disponibles en línia a: 

http://www20.gencat.cat/portal/site/bsf/menuitem.c1f6a57fb286c6b43f6c8910b0 

c0e1a0/? 

vgnextoid=9eff70d12d275210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=9eff 

70d12d275210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD [Consulta: 21 de maig de 2012] 

Breu descripció Vídeos editats al 2008 amb informació audiovisual sobre Catalunya i sobre temes 

com el treball, l’habitatge i la convivència, la salut, l’educació i els serveis socials. 

Títol (xinès) 新市民的基本手册 

Títol (pinyin) Xin shimin de jiben shouce 

308

Títol (català/castellà) Guia de recursos per a persones nouvingudes 

Entitat Ajuntament de Barberà del Vallès 

Format Llibret multilingüe imprès. 


Breu descripció Adreces d’interès per a l’acollida bàsica: oficina d’atenció al ciutadà, atenció a la 

població nouvinguda, atenció social, formació, ocupació, educació, salut i seguretat 

ciutadana. 

5.2 Materials de l’àmbit sanitari 



Títol (català/castellà) Consells per ser una família saludable 

Entitat Consorci Sanitari de Barcelona. Agència Catalana de Salut Pública 

Format Llibret multilingüe. Disponible en línia a: 

http://www.aspb.es/quefem/docs/Consells_familia_saludable.pdf [Data de 


Breu descripció Llibret que inclou consells sobre salut, alimentació i activitat física. La informació es 

transmet sobretot visualment (mitjançant colors i dibuixos simbòlics), de manera 

que la proporció de text és mínima. 



Títol (català/castellà) El xarop dels idiomes 

Entitat Col·legi de farmacèutics de Barcelona 


http://espaiescoles.farmaceuticonline.com/el-jarabe-de-los-idiomas/511-xaropchino# 

[Data de consulta: 21 de maig de 2012] 

Breu descripció Recurs orientat a l’alumnat nouvingut amb textos explicatius i vocabulari relacionat 

amb l’anatomia i amb la salut. També inclou jocs interactius i exercicis per practicar 

el vocabulari après. 

Títol (xinès) 

你是否希望怀孕?怀孕与乙型肝炎 

Títol (pinyin) Ni shi-fou xiwang huaiyun? Huaiyun yu yixing ganyan 

Títol (català/castellà) Esperes un fill?... Protegeix-lo. Embaràs i hepatitis B 

Entitat Generalitat de Catalunya – Departament de Salut 

Format Díptic bilingüe (català i xinès) imprès. 

Breu descripció Díptic breu amb preguntes i respostes clares i concises sobre l’hepatitis B durant 

309

l’embaràs. 

Títol (xinès) 口腔与牙齿。怎样进行保护和为什么进行保护 


Títol (pinyin) Kouqiang yu yachi. Zenyang jinxing baohu he weishenme jinxing baohu 

Títol (català/castellà) Boca i dents. Com i per què cal cuidar-les? 



Breu descripció Díptic breu amb consells per a la higiene dental. 


儿童事故具有很大的危险性 

Títol (pinyin) Ertong shigu juyou hen da de weixianxing 

Títol (català/castellà) Els accidents infantils són un perill greu. Eviteu-los! 



Breu descripció Díptic breu amb consells per evitar accidents a la llar amb nens i nenes menors de 

14 anys. 


查看中文资料 

Títol (pinyin) Chakan zhongwen ziliao [Consulteu la informació en xinès] 

Títol (català/castellà) Coneix la tuberculosi 

Entitat Generalitat de Catalunya. Departament de Salut 

Format Vídeo. Disponible en línia a: 

http://www20.gencat.cat/portal/site/canalsalut/menuitem.21c58aea29b124fc48af 

8968b0c0e1a0/? 

vgnextoid=ef1ccfda74a0e210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=ef1cc 

fda74a0e210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default [Data de consulta: 

21 de maig de 2012] 

Breu descripció Vídeo amb informació bàsica sobre la tuberculosi. 

Títol (xinès) 不冒险女性 

Títol (pinyin) Bu maoxian nüxing 

Títol (català/castellà) Millor sense risc 

Entitat Generalitat de Catalunya. Departament de Salut 

Format Full informatiu en xinès. Disponible en línia a: 

http://www20.gencat.cat/docs/canalsalut/Home%20Canal 

%20Salut/Professionals/Temes_de_salut/Anticoncepcio_d_emergencia/pdf/fulletsr 

iscxin.pdf [Data de consulta: 21 de maig de 2012] 

310


Breu descripció Full breu amb instruccions per a la utilització de l’anticoncepció d’emergència amb 

la píndola de l’endemà. 

Títol (xinès) 健康饮食多语指南 

Títol (pinyin) Jiankang yinshi duoyu zhinan 

Títol (català/castellà) Guia multilingüe d’alimentació saludable 

Entitat Universitat de Vic. Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar 


http://www.uvic.cat/sites/default/files/fcsb_guiaAlimentacioSaludable.pdf [Data 

de consulta: 21 de maig de 2012] 

Breu descripció Consells per a una alimentació saludable: models de dieta, aspectes a tenir en 

compte a l’hora de planificar els àpats, etc. 

Títol (xinès) 你的语言,你的健康 

Títol (pinyin) Ni de yuyan, ni de jiankang 

Títol (català/castellà) Salut per a tothom 

Entitat Salut i Família 

Format Díptic imprès, només en xinès. 

Breu descripció Informació sobre el servei de mediació intercultural sanitària ofert per l’associació 

Salut i Família. 

Títol (xinès) 指南针计划 

Títol (pinyin) Zhinanzhen jihua 

Títol (català/castellà) Programa Brújula 


Format Quadríptic imprès, només en xinès. 

Breu descripció Informació sobre el programa Brúixola, que consisteix en assessorament gratuït a 

dones en temes relacionats amb els drets de les dones a la llar, la separació, el 

divorci i els drets els infants, entre d’altres. 

Títol (xinès) 两种文化下的母亲 

Títol (pinyin) Liang zhong wenhua xia de muqin. 

Títol (català/castellà) [No té títol en català o castellà] 


Format Díptic imprès, només en xinès. 

Breu descripció Informació sobre les sessions d’assessorament en grup organitzades per l’associació 

Salut i Família. 

311

Títol (xinès) 检测消除疑虑,请快行动吧! 

Títol (pinyin) Jianze xiaochu yilü, qing kuai xingdong ba! 

Títol (català/castellà) La prueba es la respuesta. Háztela. 

Entitat Gobierno de España. Miniesterio de Sanidad y Consumo. 

Format Quadríptic imprès, només en xinès. 

Breu descripció Informació sobre la prova de la Sida. 

5.3 Materials de l’àmbit educatiu 



Títol (català/castellà) Notes per facilitar la comunicació amb les famílies 

Entitat Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament 


Format Fulls i formularis bilingües imprimibles. Disponibles en línia a: 

http://www.xtec.cat/web/projectes/alumnatnou/acollida/notes [Data de consulta: 

21 de maig de 2012] 

Breu descripció Notes bilingües (xinès i català) que pretenen facilitar la comunicació escrita entre 

l’escola i la família. Cobreixen diferents temes: horari, autoritzacions (per a les 

sortides, per als drets d’imatge, per a la medicació), etc. 

Títol (xinès) 妞妞丛书 

Títol (pinyin) Niuniu congshu 

Títol (català/castellà) Els llibres de la Nur 

Entitat Punt d’Intercanvi 

Format Llibre bilingüe (xinès i català) 

Breu descripció Llibre il·lustrat bilingüe amb continguts relacionats amb el cicle inicial de primària. 

Títol (xinès) 学生父母协会。一种参与子女教育的方式 

Títol (pinyin) Xuesheng fumu xiehui. Yi zhong canyu zinü jiaoyu de fangshi 

Títol (català/castellà) AMPA. Una manera de participar en l’educació dels fills 

Entitat Ajuntament de Barcelona. 

Format Quadríptic bilingüe (xinès i català). 

Breu descripció Informació sobre l’AMPA: què és, per a què serveix, com participar-hi, etc. 

312

5.4 Materials de l’àmbit social 2 


Títol (xinès) 你的努力算数!外国人法规的有关融入和居家适住的新证明报告 

Títol (pinyin) Ni de nuli suanshu! Waiguoren fagui de youguan rongru he jiaju shi zhu de xin 

zhenmging baogao 

Títol (català/castellà) El teu esforç compta! Nous informes d’estrangeria per acreditar la integració i 

l’adequació de l’habitatge 

Entitat Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar Social i Família 

Format Opuscle en xinès. Disponible en línia a: 

http://www20.gencat.cat/docs/bsf/03Ambits 

%20tematics/05Immigracio/14_informes_estrangeria/triptic/Information_leaflet_i 

nchinese.PDF [Data de consulta: 21 de maig de 2012] 

Breu descripció Informació sobre els nous informes d’estrangeria necessaris per tramitar 

l’arrelament. 

Títol (xinès) 移民返归来源国。自愿回国项目 

Títol (pinyin) Yimin fagui laiyuan guo. Ziyuan huiguo xiangmu. 

Títol (català/castellà) Programa de retorn voluntari d’immigrants als països d’origen. 

Entitat Generalitat de Catalunya. Departament d’Acció Social i Ciutadana. Secretaria per a 

la immigració. 

Format Opuscle multilingüe (català, rus, urdú i xinès). Disponible en línia a: 

http://www20.gencat.cat/docs/dasc/03Ambits 

%20tematics/05Immigracio/03Politiquesplansactuacio/03placiutadania09_012/04P 

rogrames_retorn/Als_paisos_dorigen/Info_altres_idiomes/Pdfs/Info_idiomes_caste 

lla.pdf [Data de consulta: 21 de maig de 2012] 

Breu descripció Informació sobre el program de retorn voluntari al país d’origen. 

Títol (xinès) 012 热线查询移民信息 

Títol (pinyin) 012 rexian chaxun yimin xinxi 

Títol (català/castellà) Informació sobre immigració al 012 

Entitat Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar Social i Família 

Format Opuscle multilingüe (català, rus, urdú, xinès) imprès. També disponible en línia: 

http://www20.gencat.cat/docs/bsf/03Ambits 

%20tematics/05Immigracio/11informacioorientacio/Documents/012_nollatins.pdf 


Breu descripció Opuscle sobre el servei d'informació en matèria d'immigració ofert pel 012. Malgrat 

que aquest opuscle ha estat traduït a diverses llenguës, el servei d'informació 

2 Atès que els informes d’estrangeria i tràmits com l’empadronament estan estretament relacionats amb els serveis 

socials, incloem aquí aquest tipus de materials. 

313

Títol (xinès) 户口登记须知 

Títol (pinyin) Hukou dengji xuzhi 


telefònica al 012 només inclou català, castellà, francès i anglès. 

Títol (català/castellà) Què heu de saber abans d’empadronar-vos? 

Entitat Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. 

Format Llibret bilingüe (xinès i anglès) imprès 

Breu descripció Informació esquemàtica sobre l’empadronament: què és, per a què serveix, on 

tramitar-lo, etc. 

Títol (xinès) 欢迎来到巴达罗那。接受项目 

Títol (pinyin) Huaying laidao Badaluona. Jieshou xiangmu 

Títol (català/castellà) Benvinguts a Badalona. Programa d’acollida 

Entitat Ajuntament de Badalona 

Format Quadríptic multilingüe imprès 

Breu descripció Informació sobre les sessions d’acollida a la ciutat de Badalona. Inclou adreces i un 

formulari d’inscripció a les sessions en xinès. 


认识 Barberà del Vallès。咨询课程和认识周边环境 

Títol (pinyin) Renshi Barberà del Vallès. Zixun kecheng he renshi zhoubian huanjing 

Títol (català/castellà) Coneix Barberà del Vallès! Tallers de coneixement i de relació amb l’entorn 

Entitat Ajuntament de Barberà del Vallès 

Format Desplegable multilingüe 

Breu descripció Informació breu sobre els tallers de coneixement de l’entorn organitzats per 

l’Ajuntament de Barberà del Vallès. 

Títol (xinès) 怎样在巴塞罗那市开店。实用指南 

Títol (pinyin) Zenyang zai Basailuona shi kaidian. Shiyong zhinan 

Títol (català/castellà) Com obrir un comerç a la ciutat de Barcelona? Guia pràctica 

Entitat Confederació de comerç de Catalunya 

Format Llibret bilingüe. Disponible en línia a: 

http://www.confecom.cat/serveiling/wp-content/uploads/2008/06/art_guiapraccombcn-xines.pdf 


Breu descripció Indicacions sobre els tràmits administratius que cal seguir per obrir un comerç a la 

ciutat de Barcelona. 

Títol (xinès) 商业法规基本指南 

314

Títol (pinyin) Shangye fagui jiben zhinan 

Títol (català/castellà) Guia bàsica de normativa comercial 

Entitat Confederació de comerç de Catalunya 


Format Llibret bilingüe. Disponible en línia a: 

http://www.confecom.cat/serveiling/wp-content/uploads/2008/12/af_28norcom.pdf 


Breu descripció Llibret amb la normativa bàsica per al comerç: horaris, retolació, etiquetatge, 

període de rebaixes, etc. Inclou un glossari amb vocabulari bàsic. 

Títol (xinès) 巴塞罗那良好营商守则 

Títol (pinyin) Basailuona lianghao ying shang shouze 

Títol (català/castellà) Codi de bones pràctiques del comerç a Barcelona 


Format Llibret bilingüe imprès 

Breu descripció Llibret amb la legislació i normativa bàsica per al comerç. 

Títol (xinès) 侨民咨询服务 

Títol (pinyin) Qiaomin zixun fuwu 

Títol (català/castellà) Servei d’orientació ciutadana en llengua xinesa 

Entitat La Formiga 

Format Díptic bilingüe (català i xinès) 

Breu descripció Propaganda del servei gratuït d’orientació ciutadana en llengua xinesa i informació 

sobre la Formiga (adreça, telèfon, horaris, etc.) 

Títol (xinès) 移民事务指导 

Títol (pinyin) Yimin shiwu zhidao 

Títol (català/castellà) Servei d’orientació ciutadana en llengua xinesa 

Entitat La Formiga 

Format Díptic bilingüe 

Breu descripció Informació sobre el servei gratuït d’orientació i sobre d’altres projectes de la 

Formiga. 

Títol (xinès) 欢迎来到加泰罗尼亚的妇女们 

Títol (pinyin) Huanying laidao Jiatailuoniya de funümen 

Títol (català/castellà) Benvinguda a les dones que arriben a Catalunya 

Entitat Institut Català de les Dones 

Format Díptic bilingüe (català i xinès) imprès. També disponible en línia a: 

315


http://www20.gencat.cat/docs/icdones/temes/docs/benvinguda_xines.pdf [Data 

de consulta: 21 de maig de 2012] 

Breu descripció Benvinguda de l’Institut Català de les Dones a les dones immigrades i informació 

sobre els drets de la dona. 

Títol (xinès) 接纳信息讲座 

Títol (pinyin) Jiena xinxi jiangzuo 

Títol (català/castellà) Sessions informatives d’acollida 


Format Targetó multilingüe imprès 

Breu descripció Calendari de sessions d’acollida i breu explicació sobre què són. 

Títol (xinès) Vallès Occidental 地区外国人社会法律咨询服务 

Títol (pinyin) Vallès Occidental diqu waiguoren shehui falü zixun fuwu 

Títol (català/castellà) Serveis d’assessorament sociojurídic en estrangeria al Vallès Occidental 

Entitat Consell Comarcal del Vallès Occidental 

Format Full informatiu multilingüe imprès 

Breu descripció Adreces de llocs on es realitzen serveis d’assessorament i d’acollida a persones 

immigrades als diferents municipis del Vallès Occidental. 

5.5 Materials dels àmbits jurídic i policíac 


对从外国移居的人民有利益的信息 

Títol (pinyin) Dui cong waiguo yiju de renmin you liyi de xinxi 

Títol (català/castellà) Consells per a persones immigrants 

Entitat Generalitat de Catalunya. Departament d’Interior, Relacions Institucionals i 

Participació. Mossos d’Esquadra 

Format Opuscle imprès. També disponible en línia a: 

http://www20.gencat.cat/docs/mossos/Home/05%20Prevencio/Consells%20per 

%20a%20persones%20immigrants/docs/xines.pdf [Data de consulta: 21 de maig de 

2012] 

Breu descripció Opuscle editat pels Mossos d'Esquadra amb informació sobre residència, sanitat, 

treball, documentació i d'altres qüestions d'interès. 

Títol (xinès) 单建议,感谢或者抱怨 

Títol (pinyin) Dan, jianyi ganxie huozhe baoyuan 

Títol (català/castellà) Full de suggeriment, agraïment o queixa 

316


Entitat Generalitat de Catalunya. Departament d’Interior, Relacions Institucionals i 

Participació. Mossos d’Esquadra 

Format Formulari imprimible. Disponible en línia a: 

http://www20.gencat.cat/portal/site/mossos/menuitem.466eac115223d607aacf30 

10b0c0e1a0/? 

vgnextoid=ffd422e3ea922310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=ffd4 

22e3ea922310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default [Data de 


Breu descripció Formulari bilingüe amb espais per exposar suggeriments, agraïments o queixes. 

Títol (xinès) 西班牙欢迎您,祝您旅行平安 

Títol (pinyin) Xibanya huanying nin, zhu nin lüxing ping’an 

Títol (català/castellà) ¡Bienvenido a España! Plan de turismo seguro 

Entitat Gobierno de España – Ministerio del Interior. Dirección General de la Policía y de la 

Guardia Civil 

Format Full desplegable multilingüe imprès 

Breu descripció Consells de seguretat per a turistes estrangers. 

5.6 Altres 

Títol (xinès) Intercat. 用加泰罗尼亚语去体验大学生活! 

Títol (pinyin) Intercat. Yong Jiatailuoniyayu qu tiyan daxue shenghuo! 

Títol (català/castellà) Intercat. Viu la universitat en català! 

Entitat Generalitat de Catalunya. Departament d’Economia i de Coneixement. Secretaria 

d’Universitats i Recerca 


http://www.intercat.cat/zh/glossari.jsp [Data de consulta: 21 de maig de 2012] 

Breu descripció Informació sobre Catalunya (història, costums i tradicions) i sobre les universitats 

catalanes. 


你可以陪我一起来吗? 

Títol (pinyin) Ni keyi pei wo yiqi lai ma? 

Títol (català/castellà) Biblioteques: M’hi acompanyes? 

Entitat Diputació de Barcelona. Biblioteques de Barcelona 

Format Díptic bilingüe (català i xinès). També disponible en línia a: 

http://w110.bcn.cat/Biblioteques/Continguts/Documents/Fitxers/idioma_xines.pdf 


317


Breu descripció Informació sobre els serveis que les biblioteques públiques ofereixen. 

Títol (xinès) 打开你的图书馆! 

Títol (pinyin) Dakai ni de tushuguan! 

Títol (català/castellà) Obre la teva biblioteca! 

Entitat Diputació de Barcelona. Biblioteques de Barcelona 

Format Díptic bilingüe (català i xinès). També disponible en línia a: 

http://bibliotecavirtual.diba.cat/c/document_library/get_file?uuid=bf6b0802-ba0f- 

4c11-abb2-786a5fc8b019&groupId=10934 [Data de consulta: 21 de maig de 2012] 

Breu descripció Informació sobre el servei de biblioteques, amb èmfasi amb la gratuïtat d’aquest 

servei. 

Títol (xinès) Can Peixauet 图书馆 

Títol (pinyin) Can Peixauet tushuguan 

Títol (català/castellà) Biblioteca de Can Peixauet 

Entitat Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Biblioteca de Can Peixauet 

Format Punt de llibre 

Breu descripció Informació sobre la biblioteca: adreça, horaris, atenció en xinès i préstec. 

Títol (xinès) Biblioteca Can Peixauet. Fons especialitzat Xina 图书馆 

Títol (pinyin) Biblioteca Can Peixauet. Fons especialitzat Xina tushuguan 

Títol (català/castellà) Biblioteca de Can Peixauet 

Entitat Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Biblioteca de Can Peixauet 

Format Díptic bilingüe (català i xinès) 

Breu descripció Informació sobre la biblioteca de Can Peixauet i sobre el fons especialitzat en Xina. 

Títol (xinès) 多元社会中的统一 

Títol (pinyin) Duoyuan shehui zhong de tongyi 

Títol (català/castellà) Unitat en la diversitat. CCOO, el teu sindicat 

Entitat Comissions Obreres 


http://www.ccoo.cat/immigracio/documentacio/unitat_diversitat.pdf [Data de 


Breu descripció Informació sobre el sindicat. 

Títol (xinès) 工作事故。了解并且维护你的权利。移民指南 

Títol (pinyin) Gongzuo shigu. Liaojie bingqie weihu ni de quanli. Yimin zhinan 

318


Títol (català/castellà) Accidents de treball. Coneix i exigeix els teus drets. Guia per a immigrants 


Format Llibret multilingüe imprès 

Breu descripció Informació d’interès per a treballadors estrangers relacionada amb els accidents de 

treball: el sistema públic de seguretat social espanyol, la baixa mèdica, la mútua, 

etc. 

Títol (xinès) 懂得加泰罗尼亚语,你将获得更多! 

Títol (pinyin) Dongde Jiatailuoniyayu, ni jiang huode geng duo! 

Títol (català/castellà) En català, tu hi guanyes! 



Breu descripció Informació sobre els avantatges d’aprendre català. 

Títol (xinès) [No s’ha traduït al xinès] 


Títol (català/castellà) CITE – Centre d’informació per a treballadors estrangers. Xarxa d’oficines a 

Catalunya 

Entitat CITE – Comissions Obreres 


Breu descripció Informació breu sobre què és el CITE. 

Títol (xinès) 新到居民使用指南。驾驶执照 

Títol (pinyin) Xindao jumin shiyong zhinan. Jiashi zhizhao 

Títol (català/castellà) Guia pràctica de nova ciutadania. El permís de conduir 

Entitat Consell Comarcal del Vallès Occidental. Pla comarcal de Ciutadania i Immigració del 

Vallès Occidental 

Format Fullet bilingüe imprès 

Breu descripció Informació sobre els tipus de permís de conduir a l’Estat espanyol, sobre l’obtenció 

del carnet i sobre els tràmits per a l’homologació del carnet d’altres països, entre 

d’altres qüestions 

Títol (xinès) 清洁。好市民行为手册 

Títol (pinyin) Qingjie. Hao shimin xingwei shouce 

Títol (català/castellà) Neteja. Manual de bones pràctiques cíviques 

Entitat Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet 

Format Opuscle multilingüe imprès 

319


Breu descripció Recomanacions per mantenir Santa Coloma de Gramenet més neta: a casa, al 

carrer, als contenidors, serveis de recollida de mobles i trastos vells, deixalleria, etc. 

Títol (xinès) 欢迎光临。免费学习加泰兰语 

Títol (pinyin) Huanying guanglin. Mianfei xuexi Jiatailanyu 

Títol (català/castellà) Benvinguts, benvingudes. Vine i aprèn català 

Entitat Consorci per a la Normalització Lingüística 

Format Targetó imprès 

Breu descripció Propaganda dels cursos gratuïts de català del Consorci per a la Normalització 

Lingüística amb horaris i adreces de cursos específics per a persones d’origen xinès. 

Títol (xinès) 来学加泰罗尼亚语 

Títol (pinyin) Lai xue Jiatailuoniyayu 

Títol (català/castellà) Cursos de català 

Entitat Consorci per a la Normalització Lingüística 


Breu descripció Propaganda dels cursos gratuïts de català del Consorci per a la Normalització 

Lingüística amb horaris i adreces de cursos específics per a persones d’origen xinès. 

Títol (xinès) 住在加泰罗尼亚。我们用汉语学习加泰兰语 

Títol (pinyin) Zhu zai Jiatailuoniya. Women yong Hanyu xuexi Jiatailanyu 

Títol (català/castellà) Viure a Catalunya. Aprenem català des del xinès 

Entitat Generalitat de Catalunya 


Breu descripció Targetó informatiu sobre la publicació del llibre “Viure a Catalunya. Aprenem català 

des del xinès”. 

Títol (xinès) 欧元信息手册 

Títol (pinyin) Ouyuan xinxi shouce 

Títol (català/castellà) Guia informativa sobre l’Euro 

Entitat Ajuntament de Barcelona. Serveis personals 


Breu descripció Informació sobre l’Euro i sobre la seva entrada en funcionament. 

Títol (xinès) 加泰罗尼亚数据 

Títol (pinyin) Jiatailuoniya shuju 

Títol (català/castellà) [Sense títol en català] 

320


Entitat Generalitat de Catalunya. Institut d’Estadística de Catalunya 

Format Quadríptic només en xinès. 

Breu descripció Informació estadística sobre la població a Catalunya. 

321

Annexos - Pàgines de la UAB - Universitat Autònoma de Barcelona

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?